Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem vosaltres aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com.
I amb bon ritm engeguem també el cap de setmana.
Avui començarem el programa amb actualitat 360, les notícies estacades del dia, també la càpsula d'espai musical
i ens anirem a descobrir l'actualitat cinematogràfica amb Carlos Penela i l'espai de Latidos por el Cine.
Avui també tindrem espai de nutrició dietètica amb l'Elvira Sánchez
i a la segona hora, infermer de guàrdia amb Daniel Morales i conèixer-te amb Aina del Pino.
Un programa d'allò més carregat avui divendres, també per donar el tret de sortir del cap de setmana.
Un dia calorós, assolellat també el nostre municipi.
Ara mateix fa un sol que fa goig, que està il·luminant la penya del moro i aquella senyera que també ondeixa a dalt de tot del cim.
Estem a divendres, estem a Ràdio d'Esvern, sóc Daniel Martínez i ara comença el refugi.
Benvinguts i benvingudes.
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
I comencem el programa destacant algunes notícies.
La primera, la de que el govern aposta per traslladar les aus de la Ricarda a un nou aiguamoll si s'amplia l'aeroport.
L'ampliació de l'aeroport del Prat és compatible amb la protecció de les aus i de l'espai de la Ricarda,
segons ha explicat el nou secretari de Transició Ecològica en una entrevista als matins de TV3.
Jordi Sargatal aposta per traslladar els ocells a zones naturals humides i allunyades de les pistes
i promoure un pla de gestió del Delta Llobregat per multiplicar-n'hi la presència.
Una proposta que, segons els ecologistes, és un rentat de cara.
Amb el canvi de govern a la Generalitat, el nou executiu vol augmentar fins als 70 milions anuals
el nombre de passatgers que rep l'aeroport.
L'actual configuració de les pistes, però, fa difícil ampliar la capacitat de l'aeroport
sense allargar la tercera cap al nord.
Això afectaria l'espai natural de la Ricarda,
cosa que, segons Sargatal, no implica necessàriament danyar l'ecosistema.
I seguim amb més notícies.
Ens anem al tall a la R2 de Rodalies, entre Sants i Gabà, dissabte i diumenge.
Aquest cap de setmana es fan obres els accessos de Rodalies a l'aeroport del Prat,
cosa que obliga a tallar la circulació en la línia R2.
I per això s'ha organitzat un transport alternatiu per carretera.
La circulació quedarà tallada tant dissabte com diumenge tot el dia
entre les estacions de Barcelona-Sants i Gabà,
mentre que la R2 sud funcionarà amb normalitat a partir de Gabà fins a Sant Vicenç de Caldés.
Pel que fa, la R2 nord tindrà la sortida a l'estació de Barcelona-Sants
i a partir d'aquí i fins a Sant Saloni i Massanet tindrà el funcionament normal d'un cap de setmana.
I destaquem una notícia a nivell municipal.
Volem parlar de Fritzi, una aventura històrica,
la pel·lícula d'octubre del CineChic a l'Ateneu de Sant Just.
L'Ateneu de Sant Just d'Esvern oferirà una nova sessió de CineChic el pròxim 5 d'octubre
amb la projecció de la pel·lícula Fritzi, una aventura històrica.
Aquesta pel·lícula, dirigida per Matthias Brun i Ralf Kukula,
és una cinta ambientada a l'Alemanya de l'est el 1989
que narra les aventures de Fritzi, una nena de 12 anys i el seu gos,
mentre busquen la seva amiga Sofí, que no ha tornat de vacances amb la seva família.
L'activitat és gratuïta i es durà a terme a la sala del 50 d'anari de l'Ateneu a les 6 de la tarda.
Es repartiran també crispetes a tots els assistents.
I acabem l'espai de notícies amb l'efemèrida del dia.
Tal dia com avui, 27 de setembre, però de 1954,
es va inaugurar la primera planta de l'empresa de fabricació de cotxes Toyota,
a fora del Japó.
És una efemèrida que avui volíem destacar
i ara sí marxem a l'espai musical del programa.
Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense límits.
I avui arriba U2 amb With or Without You,
una cançó molt icònica de les més conegudes d'aquesta banda,
una balada sobre les complexitats de l'amor i la dependència.
Bé, a mi és una cançó que encara que sigui molt, molt trista,
m'agrada escoltar-la en dies de pluja
i també per la nit mentre passejo per la muntanya.
No sé, és una cançó que em relaxa molt
i que també em dona bones vibres,
tot i que és bastant trista.
Però bé, no sé, és de les meves preferides d'U2
i aquí la deixem a Ràdio Desbend per a tots vosaltres.
Ràdio Desbend per a tots vosaltres.
I'm in la càpsula.
Ràdio Desbend per a tots vosaltres.
I see the thorn twist in your side.
I'll wait for you.
Slele of hand and twist of fate
On a bed of nails she makes me wait
And I wait without you.
With or without you
With or without you
Through the storm we reach the shore
You gave it all but I want more
And I'm waiting for you
With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give, and you give
And you give yourself away
My hands are tied
The body bruised
You got me with nothing to win
And nothing left to lose
And you give, and you give, and you give
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give, and you give
And you give yourself away
With or without you
With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
With or without you
With or without you
I can't live
I can't live
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
With or without you
Because you're away
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat.
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina.
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda,
ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer
i créixer professionalment o continuar formant-te.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Latidos por el cine
Amb Carlos Penela
Carlos Penela, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Molt bé, i tu?
Ara et rebem els divendres,
que fa més de cinema inclús, no?
Ho dèiem la setmana passada,
que rebre't els divendres amb les estrenes,
ets ja com, no ho sé,
ens portes coses que ja s'estan estrenant
perquè la gent ja les està veient a sales
i que també estem més a prop del cap de setmana
i ve encara més de gust veure't, no?
Perquè el cap de setmana estem com més de bon humor, no?
Sí, sí, ha acabat la setmana.
Dijous a la tarda també estava bé, eh?
Sí, sí, sí.
Però bueno, mira, diferent, diferent.
Mira, sí, això serveix perquè
les nostres oients i els nostres oients
quan acabi el programa
tinguin ganes d'anar al cinema,
ja directes amb el que tu dius,
que les estrenes ja estan a cap tallera,
doncs perfecte.
Totalment, totalment.
Tot el que sentin ara
podran d'aquí dues hores
anar-ho a veure,
qui diu d'aquí dues hores
diu d'aquí mitja, d'aquí una hora,
depèn del cinema que vagin.
Si volen anar a Cinebaix,
ja aviso que aquest cap de setmana comencen demà,
perquè avui hi ha una manifestació
contra tot el que està passant a Palestina i tot això,
i Cinebaix, si no m'equivoco, ha tancat avui,
però bé, que sapigueu que a partir de demà
Cinebaix obre les seves portes,
també han obert nova pàgina web,
que a mi m'agrada molt el Cinebaix, ja ho saps,
i al final també és el cinema on es van conèixer els meus pares,
o sigui, que hi ha una història romàntica
darrere d'aquest cinema.
Doncs vinga, parlem de cinema,
abans però volíem fer menció a una notícia molt important
que hem conegut avui a dos quarts de 4 de la tarda,
mort Maggie Smith,
guanyadora de dos Oscars
i popular per Harry Potter i Downton Abbey.
L'actriu britànica Maggie Smith
ha mort als 89 anys,
segons ha confirmat el seu entorn més proper.
Doble guanyadora d'un Oscar
i amb una llarga trajectòria al cinema,
teatre i televisió.
És popular, entre altres,
als seus papers a les pel·lícules Harry Potter
i també a la sèrie Downton Abbey.
Les seves aparicions en aquestes produccions
la van fer molt coneguda pel gran públic,
però la seva ha estat una carrera llarga,
amb més de 60 pel·lícules
i més de 70 obres de teatre.
Què opines d'aquesta gran actriu
que ens ha deixat avui?
Doncs una llàstima,
una tòtem de la interpretació
i una figura
mítica dins del cinema
i una llàstima que hagi de marxar allà.
Jo anava pujant pel carrer Verge als Dolors,
va venint aquí a la ràdio,
m'ha vibrat el mòbil,
l'he agafat instintivament
i m'he parat i tot, eh?
Com per reflexionar el que estava llegint.
M'he parat,
dic, no pot ser.
I a més ho he dit amb veu alta,
dic, no pot ser.
Ostres, ens ha deixat...
I ha sigut el moment
que t'he fet un pantallazo,
t'he enviat a captura de pantalla
i li he dit,
Carlos, avui hem de començar amb això
perquè és que és un tema
molt urgent
perquè és d'actualitat,
d'última hora
i bé, doncs,
des d'aquí,
el nostre condol a la família i amics
i, evidentment,
a tots els fans i seguidors
d'aquesta gran actriu.
Dit això,
Carlos,
també tenim altres notícies
perquè volíem destacar
algunes notícies
sobre el Festival de Sitges
que està ja a tocar.
Sí,
comença el dijous
de la setmana vinent
i, no sé,
podria fer un repàs
una mica ràpid
de temes
que m'han semblat
importants destacar.
Per exemple,
tindrem
la pel·lícula d'inauguració
que serà present,
la nova pel·lícula
d'Steven Soderbergh.
Tindrem pel·lícules,
per exemple,
Jet Awake,
que és del Nick Frost,
de la trilogia del Cornetto,
que estarà present
també durant bona part
del festival.
Tindrem una altra pel·lícula
que es diu
Bookworm,
protagonitzada per Elie Jabut.
Tindrem la pel·lícula
i la presència
del director
i l'actor
de Terry Fiertres.
No sé si has vist
aquesta saga
de pel·lícules
de por.
No l'he vist,
però la tinc localitzada.
Sí.
Sí, sí, sí.
És bastant gore,
però hi ha un fenomen
fan molt important
i molt potent
darrere d'aquesta pel·lícula.
També tenim una pel·lícula
que ho està patant
als diferents festivals
que allà on va,
que és de Substance,
que està protagonitzada
per la Demi Moore
i el Dennis Quaid.
Faran una reposició
de la sèrie
d'estand,
basada en
els llibres
de Stephen King,
que a més a més
estarà presentada
pel Mike Flanagan,
que també està present.
tindrem l'adaptació
d'un altre llibre,
en aquest cas
del Manuel Loureiro,
que és Apocalipsis Z,
que es basa
en un món apocalíptic
i està rodada
a Galícia.
Tindrem l'actriu
Ither Lajincamp,
que és l'actriu
que ha passat a viure
els atacs
del Freddy Krueger
a la primera part.
Tindrem la nova pel·lícula
del Galder Gattelu Rutia,
que va ser
el director
d'Eloio.
En aquesta ocasió
la pel·lícula
es diu
Ritz-Flu.
També tindrem
la nova pel·lícula
del Nacho Vigalondo,
que es diu
Daniela Forever.
Una pel·lícula
que es diu
Nunca te sueltes,
que serà
la pel·lícula
d'acomiad
del festival,
que està dirigida
pel director francès
Alexandre Aja
i està protagonitzada
és el retorn
al cinema
de la Hellberry.
I després,
tots aquells
que ens agrada
el cinema asiàtic,
sobretot el cinema
coreà
tindrem propostes
com
The Executioner,
Exuma,
Escape from the 21th Century
o The Killers.
O sigui,
que hi ha
molta varietat
on triar
i, bueno,
segurament
sigui un festival
molt potent.
Interessant aquesta
primera pinzellada
del festival
de Sitges.
Nosaltres aquí
al Refugi
hem pogut parlar
amb la Mònica García,
directora de la Fundació
del Festival de Cinema
de Sitges.
Durant aquests dies
anirem oferint
també aquesta entrevista
a tots els nostres oients
perquè la puguin escoltar
i també allà
aprofundir-se una mica més
amb les activitats paral·leles
i també amb tot el que significa
aquest festival
no només per la ciutat
sinó pel món
perquè és un festival internacional
que mou masses
i que també, doncs,
que arreu del món
és anomenat, no?
Deixem el Festival
de Sitges de banda
tot i que l'aninem reprenent
en les següents setmanes.
Anem a parlar
sobre les estrenes
d'aquesta setmana.
Abans, però,
volia fer menció
a una pel·lícula
que vaig veure ahir.
Ahir vaig veure
Estación Rocafort.
I què tal?
L'has vist?
Sí, sí, sí.
A veure,
què et va semblar, tu?
A mi em va agradar.
D'acord.
Sobretot al començament
al començament
a meitat de pel·lícula
i, de veritat,
després sí que al final
jo crec que podia
haver estat una mica millor
però a línies generals
bastant acceptable
tirant a,
pel meu gust,
tirant a en un teble a baix.
Vale, no,
jo seré més crític.
A mi no em va agradar gaire.
Sí.
Em va costar bastant.
Jo ja m'ho vaig imaginar
perquè, a veure,
a mi em venia molt de gust
veure aquesta pel·lícula
i vaig, bueno,
per curiositat,
vaig posar en el film Affinity
que normalment
el film Affinity
i jo
anem bastant...
Potser diu.
Exacte,
anem bastant a la part.
Llavors,
vaig mirar,
vaig veure que tenien 4 amb 1
i vaig dir,
vale, ok,
anem a veure què ens trobem, no?
Jo, endavant.
Ja tenia les entrades,
o sigui que a mi era igual, no?
Vaig veure la pel·lícula.
Haig de dir que vaig arribar
una mica tard
perquè entre les crispetes
i tal
vam arribar una mica tard
a la sala
però a mi la pel·lícula,
tot i que em va entretenir,
em va mantenir
tota l'estona allà,
em va semblar una pel·lícula
bastant mal formulada
amb diferents qüestions.
Sobretot,
no sé si ho vas notar,
però massa soroll,
massa slasher,
massa...
Buscar la por fàcil,
massa scops,
massa...
Em va semblar molt brusca.
Em va semblar tota l'estona
que anaven a buscar
una pel·lícula americana, no?
A buscar aquell...
aquell...
aquell script movie, no?
americana,
alguna cosa com molt...
això,
molt yankee,
quan aquí tenim
una forma de fer cinema
i cinema de por
i de terror
que és molt interessant, no?
Perquè no explotem
el que tenim aquí.
Em va semblar
que el Javier Cotiers
estava infrasplotat.
És interessant el que dius
perquè el director,
tot i ser aquí,
és la primera pel·lícula
espanyola que feia.
Ah, mira.
Totes les películas
que havia fet,
em sembla que són quatre o cinc,
les havia fet als Estats Units,
que és on es va formar
artísticament.
Llavors,
té tota la raó del món
el que estàs dient.
Sí, sí, sí,
entenc llavors
moltes de les coses
que vaig veure.
i a part d'això,
doncs bé,
em va semblar
una pel·lícula entretinguda.
No sé si diria
que és nefasta
perquè tampoc és això
i perquè mai acostumo
a dir que una pel·lícula
és nefasta
perquè sé la feina artística
que hi ha darrere
i em va entretenir
que això ja és
molt de mèrit.
Vull dir que una pel·lícula
que t'entretingui
jo ja això ja ho valoro molt.
Però bueno,
em va decebre en aquest aspecte
perquè crec que
és una pel·lícula
que primer,
que a mi m'agrada molt
treballar en temes històrics
i en profunditzar
en temes reals
i aquí ja m'estàs fent
una cosa
que em va molestar molt
que és
canviar la línia
de l'estació.
Això no sé per què ho van fer.
És la línia vermella
perquè em fas
la línia groga
i em graves
en una estació
que no és
ni l'estació de Rocafort.
Sí, sí.
No sé,
potser hi tenia
no sé,
mania la línia vermella.
No sé,
però em va molestar bastant
perquè vaig pensar
ostres,
perquè jo he freqüentat molt
aquella estació
i llavors és allò de dir
ostres,
també et dic
primera vegada
que sento un humanat
a tots aquests fenòmens
no sabia que hi havia aquests fenòmens
en aquesta estació
perquè si no
no l'hagués freqüentat tant
ja t'ho dic
però és allò de dir
ostres,
em va semblar
una mica decepcionant
però una pel·lícula
que entreté
i que fa el servei
d'entretenir
que això ja és molt.
Sí, sí.
Doncs vinga,
ara ha fet aquesta crítica
aquesta anàlisi
m'ha anat molt bé
també que l'haguessis vist
per poder trobar punts
en comú o no
i també veure
més o menys
el que hi havia
sobre de la taula
que era interessant
i ara marxem
a les estrenes d'aquesta setmana
comencem
amb Megalòpolis.
Sí,
l'he situat la primera
perquè és el retorn
del Francis Ford Coppola
a la direcció
i és una cosa
que a aquesta pel·lícula
en coquet
li ha costat
moltíssim
treure endavant
perquè és una pel·lícula
que ja va pensant
a ella
crec que fa 30 anys
el que passa
que deia
que tècnicament
encara no la podia
portar a terme
és una pel·lícula
amb un repartiment
espectacular
per exemple
tenim l'Adam Driver
el Giancarlo Esposito
l'Ori Plaza
el Ciela BF
el John Boyd
el Lasting Hoffman
però és una pel·lícula
que a mi em sorprèn
que sigui
del Francis Ford Coppola
no sé
potser
la veuria més
amb el
James Cameron
i vaig llegir
la sinopsis
perquè sóc incapaç
de fer-te un resum
de què va la pel·lícula
diu que és
és una epopeia romana
ambientada
en una Amèrica
moderna
imaginària
la ciutat de Nova Roma
ha de canviar
el que provoca
un conflicte
entre César Catilina
un artista brillant
que pretén crear
un futur realista
i utòpic
i el seu oponent
que és l'alcalde
d'aquesta ciutat
que està entestat
a mantenir
un estatus 1
regressiu
perpetuant la codícia
els interessos particulars
i una gran partidista
el problema és que
el seu contrincant
s'enamora
de la filla
de l'alcalde
l'amor de la qual
per ell
ha dividit
la seva lealtat
el que obligarà
a decidir
que és el que realment
creu
que mereix la humanitat
és una pel·lícula
amb ambients
amb aspectes fantàstics
i està ambientada
en un futur
però ens està parlant
com de l'imperi romà
tinc entès
que a aquesta pel·lícula
li ha costat
molts diners
que els ha hagut
d'invertir gairebé tots ell
perquè ningú
l'ha volgut avalar
no sé si és cert això
em sona que sí
havia sentit
que ningú l'ha volgut avalar
que ningú confia
en la pel·lícula
i que ell
ha tirat endavant
perquè ell vol treure això
i crec que s'ha hipotecat
tot
és a dir que com li surti malament
aquesta pel·lícula pot acabar
no només amb la seva carrera
sinó amb ell
sí, sí, ha fet un Kevin Costner
sí, sí, sí
tot el negro
una mica
sí, sí
molt heavy
molt heavy
vinga
jo ja de primeres
com a mínim
amb el tràiler
i amb aquesta explicació
m'han entrat moltes ganes de veure
perquè és una cosa diferent
sí, sí
que això és el que necessitem
com a diferent segur
necessitem cinema diferent
Carlos
perquè al final
també si no
ens encasellem
i tampoc cal
passem a una altra pel·lícula
ens anem a
Soy Nevenka
i explica'm
què és aquesta pel·lícula
que si no m'equivoco
també has fet una entrada
en el teu blog
o sigui que la gent que vulgui
també més informació
sobre aquesta pel·li
que sàpiga que
la pot trobar
a la Tidos por el cine
sí, vaig fer una ressenya
perquè es va ser
en el festival de Donosti
vaig poder entrevistar
a Via Telefónica
doncs
a l'actor principal
de la pel·lícula
i està basada
en un fet real
va ser el cas
que va iniciar
el moviment
Me Too a Espanya
quan encara no tenia
ni aquest terme
va ser
una regidora
de l'Ajuntament
de Pontferrada
que va denunciar
doncs el que
en aquell moment
era l'alcalde
de Pontferrada
per assetjament
sexual
i laboral
això va ser
a començaments
dels anys 2000
la pel·lícula
és una de les
millors pel·lícules
que ha vist
aquest any
i una de les millors
pel·lícules
que he vist
o sigui
el repartiment
sobretot
la parella
protagonista
Mireia Oriol
que fa
de Nevenka Fernández
que és la persona real
que va patir
aquests
tristos fets
i l'Urco
Lazabal
que fa
de l'alcalde
fan uns papers
molt difícils
uns papers
impressionants
la pel·lícula
està
rodada
de forma magistral
per la Patricia Arbollaín
i sense dubte
és la meva recomanació
d'aquesta setmana
Tu què és lo que quieres
que me meto
una caja de pastillas
Tu has pensat
Doncs avui divendres
s'estrena
només a cinema
Soy Nevenka
la nova pel·lícula
de Gia Arbollaín
i que en Carlos Penel
la recomanar
doncs
farbulosament
Passem a una altra pel·lícula
ens anem a
La Virgen Roja
de Paula Ortiz
Aquesta pel·lícula
està protagonitzada
per Na Joan Imri
Sí
per Na Joan Imri
i per Alba Planes
està escrita
per l'Eduard Sola
i la Clara Roquet
o sigui que
és garantia
de qualitat
i també
també està basada
en uns fets reals
Primerament
es va anunciar
aquesta pel·lícula
amb el títol
d'Hildegard
que és
la persona
a la qual
retracta
Hildegard
va ser una noia
que va ser
literalment
concebuda
i educada
per la seva
mare
per ser
la dona del futur
es va convertir
en una de les
menys
més brillants
d'Espanya
dels anys 30
va ser un dels referents
europeus
sobre sexualitat
femenina
i als seus 18 anys
va començar
a experimentar
la llibertat
va conèixer
un noi
del qual
es va
enamorar
va començar
a conèixer
un nou món
emocional
i
el fet
que
la jove
començés
a separar-se
de la seva
mare
va ser
un autèntic
infert
per ella
perquè la mare
va fer tot el possible
per retenir-la
i la pel·lícula
explica
aquests fets
com es va convertir
en l'advocada
més jove
d'Espanya
als anys 30
i com
vigilar
amb la seva
mare
era bastant
i marxem
a les pel·lícules breus
aquestes que
fem una pinzellada
per tampoc
fer molt
espòiler
i també
perquè ens doni
temps
de comentar-les
totes
doncs
la següent
es diu
Alice
Subservients
està protagonitzada
per la
Megan Fox
que fa
d'un robot
amb intel·ligència
artificial
el qual
aquest robot
la compra
un pare
que està en dificultats
per poder
fer les tasques
de l'allar
i
la pel·lícula
es prova
aquests límits
de l'intercici artificial
i què passa
quan la robot
s'enamora
del seu propietari
i veu
a la família
com una amenaça
perquè
pot dificultar
aquesta relació
d'amor idílica
que ja s'ha fet
al cap
ahir al programa
només et dic això
amb la Lídia Llames
li vam fer una entrevista
al XGPT
ah sí
en directe
el vam entrevistar
i ens va dir coses
que tela
o sigui que si voleu recuperar
el programa d'ahir
de Calaix Desastre
el podeu fer
que just doncs
mira
vam fer una entrevista
al XGPT
va ser molt divertit
ens va parlar de l'amor
i ens va parlar
de moltes coses
al XGPT
Déu-n'hi-do
és un galant
és un galant
i marxem a Emmanuel
sí
és un thriller eròtic
que veu
de les pel·lícules
dels anys 70
i 80
protagonitzada
per aquest personatge
anomenat Emmanuel
i bé
és una pel·lícula
és un thriller
és un thriller eròtic
que es basa
en aquestes pel·lícules
molt bé
la segon pel·lícula
es diu
El hombre del saco
és una versió americana
perquè fa pocs anys
vam tenir la versió
aquí a Espanya
és una pel·lícula
de terror típica
que promet
ensurts
i emocions
fortes
i em fa gràcies
la sinopsis
perquè
diu
que és ja
un home adult
que la seva infantesa
ha tingut
malsons
i males experiències
amb aquest personatge
amb l'home del sac
i resulta
que no sé
acut una altra cosa
quan té una família
que anar a viure
a l'antiga casa familiar
quina bona idea
quina bona idea
que no veus
que sortirà un altre cop
l'home del sac
doncs no
no l'havia vist
no no no no
és que a vegades
els homes
vivim en una caixa
quadrada
sí
estem aquí
que no veiem
sí
però quan dic els homes
dic tots eh
vull dir
els humans en general
els homes i les dones
sense fer d'allò de
final
al final és això
anem tan senyits
i evidentment també
pel director
entenc que era molt més fàcil
tenir la trama
sí
sí
vinga dos minutets
per anar acabant
seguim amb una altra pel·lícula
El Gran Aviso
El Gran Aviso és una pel·lícula documental
d'una productora que ja hem parlat alguna vegada
i es diu European Dream Factory
és una productora i distribuidora de caire religiós
i llavors ens porta una pel·lícula documental sobre diferents persones
que afirmen haver viscut trobades sobrenaturals
que estan lligades a antigues profecies
a passatges bíblics
i bueno
va sobre això
i l'última pel·lícula es diu La Tara
també és una pel·lícula documental
està basada en els germans Aguilar
i el seu vege familiar
a través del cinema argentí i de la música
es veu que hi ha una pel·lícula argentina
molt socialista
que es va afirmar l'any 36
que es diu Tararira la bohemia de hoy
aquests germans la retroben
i bueno
la troben perdó
i el fet d'aquesta torballa
de trobar la pel·lícula
i de reunir-se
doncs es fa que es retrobin
i comencin a parlar del seu passat com a família
i de cap on volen anar en el futur
Carlos Penela
gràcies per les estrenes d'avui
per les notícies també
que ens has portat en caire cinematogràfic
la setmana que ve seguim parlant
primer
quina fòrum de l'any també
la setmana vinent si no m'equivoco
sí, el dijous
la gent atenta també a xarxes
i res, seguim en contacte
molt bé
que vagi bé
moltes gràcies
igualment
i nosaltres seguim aquí a Ràdio d'Esvern
ara és moment de parlar amb l'Elvira Sánchez
i seguim aquí a Ràdio d'Esvern
seguim al refugi
ara és moment de presentar l'Elvira Sánchez
a l'espai de nutrició dietètica
Elvira Sánchez, bona tarda
bona tarda, què tal?
com estàs?
jo perfectament
una setmana més aquí
molt dolce
molt dolce
molt dolce com el tema d'havui
ai, molt dolce com el tema d'havui
ja no s'has fet espòilers
ja és que no te podes quedar calladita
tu ja sabes que jo
por delante por si acaso
ben fet
ben fet
molt bé
doncs avui tenim un tema
que com deia l'Elvira és molt dolç
però no sé si abans ens vols presentar algú
com ho vols fer això
claro, claro
por supuesto
hoy estamos con
la nueva víctima en mi despacho
que está estudiando nutrición dietética
que se llama Jenny
y está haciendo sus pasantías conmigo
así que
bienvenida Jenny
muchas gracias Elvira
muy bien
bienvenida Jenny
i res
qualsevol cosa que vulguis anar dient
les coses que quieres ir aportando
pues los micros estan abiertos
i a partir d'aquí doncs anem fent
posem un tema sobre la taula
anem comentant aquest tema
van sortint preguntes també
i així doncs
anem informant els oients
perquè ja estan impacients
després de l'espoiler que has fet
avui parlem de consells
per reduir el consum de sucre
efectivamente
vale
doncs ja tenim el tema sobre la taula
por donde quieres empezar Elvira
mire
el azúcar
vamos a hablar de
el azúcar tiene diferentes tipos
lo que nosotros conocemos como azúcar
es esa blanca
que añadimos al
al café
al té
me pongo muchísima yo
dos sobres me pongo yo
dos sobres de azúcar
allà en el meu café
en llet
d'amont matí
oh que bien
el origen del azúcar
tiene dos tipos de origen
en Sudamérica
es de caña
y aquí en Europa
básicamente es de remolacha
sobre todo aquí en España
es de remolacha
de acuerdo
es decir
se trae el zumo
si el zumo
de la
yo no sé si era jugo zumo
entonces ahora
con el venezolano
pero aquí te entenden perfectamente
si dius jugo
también te entendemos
Elvira
entonces
se extrae
el zumo
de la zanahoria
y de ahí se extrae
el azúcar
después de un proceso
vale
debemos de pensar
que el azúcar
ni es bueno
ni es malo
de acuerdo
lo podemos encontrar
en muchísimas formas
porque por ejemplo
la misma remolacha
contiene este azúcar
o sacarosa
que es el de la mesa
que también se llama sacarosa
pero entonces
¿cuál es el problema?
el problema es
que el azúcar
dentro de la industria alimentaria
de acuerdo
está siendo utilizada
como aditivo
es decir
por ejemplo
el famoso tomate frito
de acuerdo
que consumimos
ese tomate frito
lleva azúcar
para regular
la acidez del tomate
sí
bueno
yo siempre he sentido
que cuando
fas el tomáquet natural
también
cuando fas el tomáquet fregit
que ratlles el tomáquet
i tot
has de posar una mica
de sucre
per contrastar
aquests acits
piensa que el azúcar
es una
es una de los pocos sabores
que tenemos nosotros
que además
da muchísima satisfacción
porque tenemos
dentro de lo que es
las papilas gustativas
tenemos papilas gustativas
exclusivas
para el sal
y el azúcar
y estos dos elementos
son los que
a lo largo de nuestra vida
se van a permanecer más
¿vale?
el ácido
y el amargo
y el neutro
el umami
que se llama ahora
pues estos básicamente
se van a ir gastando
pero el azúcar
siempre va a quedar
y piensa
que es tanto así
que a los abuelos
les encanta muchísimo más
el consumo de azúcar
entonces
el problema no es
el azúcar
que tú te añades
al café
¿vale?
el problema es
la cantidad de veces
que tú estás
añadiendo
azúcar
como tal
a todos tus cafés
si tomas 15 cafés
y son
20 gramos de azúcar
entonces
tenemos que multiplicar
esos 15 por 20
que son
unos 300
sobre 60
no
30
no
si 30 gramos
de 30
sobres de café
a 10 gramos
son 300 gramos
de azúcar
por 4 calorías
que aportan
son 1200
y estas 1200 calorías
en tu cuerpo
si tú no estás
haciendo una actividad física
o si no tienes
un estrés
o sea que estés
gastando
energéticamente
mentalmente
estas calorías
¿qué va a pasar
con esto?
que esto se va a depositar
en forma de grasa
en nuestro organismo
ok
porque no se utiliza
¿vale?
pero también
piensen
a mí me da mucha gracia
porque hay otro tipo
de azúcar
¿de acuerdo?
que debemos entender
como azúcar
porque es dulce
como es la fructuosa
la fructuosa
cuando nos tomamos
un zumo
que tan
todo el mundo me dice
hoy mismo me decían
si yo no hago más
que tomar zumo de naranja
por la mañana
pero es que
perdónenme señores
el zumo de naranja
si Dios quisiera
o el universo
el que haya creado el mundo
hubiera querido
que tomáramos
el zumo
ya no lo hubiera dado
hecho
o sea que no
el capítulo del zumo
sí los vamos a hacer
el capítulo del zumo
ya está pasado
en primera temporada
que los oyentes
el pueden recuperar
porque los tenemos
todos al podcast
pero sí que es verdad
que es muy importante
no tener esta diferencia
porque eso también
porque eso también es azúcar
es que lo traigo a colación
porque básicamente
aunque sea de origen
de fruta
sigue siendo un azúcar
con lo cual
cuando tú consumes
un zumo
por ejemplo
¿de acuerdo?
¿qué va a pasar
con este zumo?
este zumo va a hacer
lo mismo
el cerebro se lleva
su parte
y el resto
a depositar
¿dónde más podemos
encontrar el azúcar?
las famosas golosinas
y los chicles
¿vale?
hay chicles sin azúcar
pero estos llevan
un azúcar
un alcohol de azúcar
que no aporta energía
pero no deja de ser azúcar
ya
es un producto
una derivación química
del azúcar
que se llama
normalmente
es el sorbitol
¿de acuerdo?
entonces
en este tipo de caramelos
de chicles
pasa exactamente lo mismo
el azúcar está presente
y pasa exactamente
lo mismo
que con el resto del azúcar
en las frutas
también hay azúcar
entonces
en forma de fructuosa
también
lo mismo
si nosotros consumimos
10 frutas al día
estamos cometiendo
evidentemente
la misma alteración
¿de acuerdo?
de los 15 o 20
sobras de azúcar
¿de acuerdo?
¿por qué?
porque
aunque sea azúcar
tenemos que tener en cuenta
que el azúcar
se convierte
en grasa
en nuestro cuerpo
¿vale?
dentro de los azúcares
tenemos dos tipos de azúcares
uno que es más difícil
de digerir
que debemos de reconocerlo
que es el que se encuentra
básicamente en las frutas
frutas y verduras
y legumbres
tenemos este tipo de azúcar
¿qué pasa?
que no es tan fácil
de digerir
¿de acuerdo?
que eso se le llaman
polisacáridos
porque tienen varias moléculas
entonces
¿cuál es la ventaja
de este tipo de azúcar?
que básicamente
cuando llega al estómago
se divide en partículas
más pequeñas
¿de acuerdo?
y nos va dando energía
a lo largo del tiempo
mientras que cuando hablamos
del azúcar blanco
o sacarrosa
todo lo que contenga
este tipo de azúcar
básicamente
ya se digiere en el estómago
y es capaz
de atravesar
la mucosa del estómago
para subir la insulina
porque de hecho
cuando tú tienes
una hipoglicemia
lo que te dan
es un poco de azúcar
¿por qué?
porque automáticamente
pasa la sangre
no tiene que ser digerido
¿vale?
entonces
tenemos que diferenciar
que los azúcares
no son buenos ni malos
sino que tenemos
que ir comparando
o aportando
a nuestro organismo
de los dos tipos
de azúcar
del azúcar
que es facilito
de absorber
como por ejemplo
el arroz es azúcar
también
contiene
una forma de almidón
pero es azúcar
¿de acuerdo?
entonces
el arroz blanco
la pasta
el pan blanco
son azúcares
que son fáciles
de absorber
mientras que
el arroz integral
pasta integral
legumbres
frutas y verduras
son estos azúcares
que realmente
tardan mucho más
en aportar
la energía
al nuestro cuerpo
Muy bien
pues feta
esta introducción
podemos ir al tema
que es
básicamente
aquellos consells
para reducir
el consumo de azucar
ya tenemos claro
quines
diguéssim
los beneficios
que nos puede dar
y también
aquellas cosas
que pueden ser
deñines
para el nuestro cuerpo
y ahora
vamos a hablar
de estos consells
¿por dónde comenzaríamos?
Por donde
bueno pues
por ejemplo
yo soy partidaria
el azúcar y el sal
los trato igual
me deben odiar
ellos también
a mí
porque yo creo
que a las comidas
no hay que añadirle
ni azúcar ni sal
¿vale?
el añadir azúcar y sal
a las comidas
es para engañar
¿de acuerdo?
estamos engañando
constantemente
los alimentos
ahora
por ejemplo
yo
hay platos
que necesitan
un
una
el azúcar
¿vale?
si yo por ejemplo
tengo en el menú
voy a comerme un flan
sé que un flan
básicamente
hay un caramelo
ese caramelo
no hay manera
de hacerlo
puedes sustituir
algún tipo de azúcar
otro tipo de azúcar
pero el caramelo
no es lo mismo
¿vale?
entonces
yo creo que
el primer consejo
es ser consciente
dónde podemos
encontrar el azúcar
¿vale?
o sea
el azúcar puede estar
como ingrediente
dentro de los alimentos
cuando compremos
procesados
fíjense que el azúcar
forma parte
de los ingredientes
¿de acuerdo?
evidentemente
no está
en la primera parte
de los ingredientes
porque son pizcas
estarán al final
¿de acuerdo?
pero todos los alimentos
procesados
tienen azúcar
entonces
por ejemplo
el café
no añadirle azúcar
al café
el café
para saborearlo
hay que saborearlo
amargo
me lo estás diciendo
con una sonrisa
porque va para mí
¿no esto?
no
va para muchos
como tú
que toman el café
ya
yo necesito
azúcar
es que es muy fuerte
para mí
es muy fuerte
es muy fuerte
yo prefiero
que la leche
yo no sé
qué será mejor
si el azúcar
o la leche
pero ese será
para otro tema
sí
jo li poso
clar
jo em prenc
el café
amb llet
amb sucre
entonces
que la leche
ya tiene azúcar
intento
intento
cada vegada
més
fer l'esforç
d'un sobre
en comptes
de dos
i aquestes coses
abans
em posava tres
abans
fa uns anys
em posava tres
sobres
i ara
me'n poso dos
o sigui
que aquí
vamos bien
el tema
és que
ara he d'aconseguir
arribar a un sobre
perquè jo em prenc
mínim dos cafés
al dia
mínim
és a dir
a partir d'aquí
hi ha dies
que tres
quatre
però és raro
que em prengui
tres o quatre cafés
un dia
és extraordinari
normalment
és un al matí
i una a la tarda
avui
concretament
seran tres
perquè ja m'he pres
un al migdia
i un al matí
i d'aquí una estoneta
me'n faré un altre
però
perquè és un dia llarg
però si són dies
que més o menys
es poden portar i tal
no sé
perquè a vegades
tenim relacionat el cafè
també amb això
no?
sí
a ver
entendamos que el café
independientemente
que lleve azúcar
o no
sí que tiene una propiedad
que es esta propiedad
de levantarnos el ánimo
¿vale?
pero no debemos olvidar
a los que toman café
que el café
es deshidratante
¿por qué?
porque te hace orinar
¿vale?
entonces si tú no recuperas
es diurético
¿no?
es diurético
¿vale?
entonces si tú no tomas agua
básicamente lo que estás haciendo
es produciendo una deshidratación
en tu cuerpo
entonces es importante
que si tú te tomas tres cafés
tienen que haber
mínimo tres vasos de agua
paralelos
¿vale?
como el alcohol
¿vale?
entonces por ejemplo
yo el café
intentaría
no usar el azúcar
por ejemplo
también
aparte del control
de los alimentos procesados
tenemos que tomar en cuenta
que el azúcar
también se utiliza
en los embutidos
¿vale?
tiene muchísimo azúcar
¿por qué?
porque el sabor
el ser humano
ese sabor dulce
salado
ese contraste
pues nos llama mucho
la atención
entonces ponen
cualquier tipo de azúcar
¿cómo podemos identificar
el azúcar
en las etiquetas?
porque puede ser azúcar
puede ser sacarosa
puede ser destroza
tiene muchísimos nombres químicos
¿no?
y todos ellos evidentemente
tienen la misma
aporte calórico
porque además
esto va a contar calorías
de los que les gusta
cantar calorías
¿vale?
entonces yo por ejemplo
trataría de
no añadir azúcares
a las comidas
es decir
si
entiendo que si el tomate
los tomates
tienen una acidez
echarle un poco de azúcar
pues eso no te va
a matar
¿de acuerdo?
pero tenemos que tomar en cuenta
de que el azúcar
no es solamente el café
es el precocinado
es lo que le añade
buscar también sustitutos
que a lo mejor
puedan ser
más
más difíciles de lograr
por ejemplo
la jalea
la miel de arce
no
el jarabe de arce
¿vale?
es un buen sustituto
del azúcar
¿de acuerdo?
y además
igual que la miel
tiene unas propiedades
nutricionales
como aporte
de vitamina B
esto no quiere decir
ojo
que no tenga el mismo procedimiento
que el resto de las azúcares
en nuestro cuerpo
¿vale?
porque es importante esto
si somos conscientes
de que queremos
endulzar el café
o el café con leche
tenemos con miel
o con jarabe de arce
lo que no nos debemos
engañar
es que no tienen
aporte nutricional
o que no van a tener
una vía metabólica
parecida
al azúcar
lo que pasa
que el azúcar
va a ser directo
es como el alcohol
el azúcar blanco
como tal
es directo
es una caloría vacía
pero es más neutra
de gust
¿no?
el vira
el sucre
porque cuando
le ponemos
xarop de
sirop de arce
o mel
el café
jo no m'ho imagino
perquè no m'ho he provat mai
però em dóna la sensació
que canvia el gust del café
perquè amb infusions
sí
amb infusions
el sirop de arce
a mi m'agrada molt
i m'hi poso
i m'agrada
i trobo que inclús
li dona un toc
a la infusió
molt bo
però clar
el cafè
no ho acabo de veure
et volia fer una pregunta
perquè amb el tema aquest
dels embotits
m'ha entrat la curiositat
parlem moltes vegades
de la sal
també
com
com un mètode
de
de
com un procés
per poder
per poder
conservar aliments
com a conservant
el sucre
també té la mateixa funció
efectivamente
piensa que
el primer conservador
primero la sal
fue moneda de cambio
de ahí su valor
acuérdate que se pagaban
las cosas con sal
salaris
d'aquí ve el salari
sí
salari
entonces
segundo
es el mejor conservante
tanto el sal
como el azúcar
porque piensa
que antiguamente
no había neveras
entonces
cuando sobraba
cuando había
sobreproducción
de frutas
hacían las conservas
las abuelas
hacían conservas
y había azúcar
ya de aquella
¿de acuerdo?
entonces evidentemente
hacían el melado
lo trituraban
y tenían el azúcar
¿por qué?
porque una de las características
que tiene
tanto el sal
como el azúcar
es que son unos
excelentes conservantes
antimicrobianos
si no están
en contacto
con humedad y oxígeno
¿de acuerdo?
un turrón
puede durar
añísimos
si no lo abres
¿por qué?
porque en ese medio
tan concentrado
de azúcar
que tiene
¿vale?
aunque sea miel
¿de acuerdo?
sigue siendo un azúcar
es
no crece
no crece bacterias
¿de acuerdo?
y con la sal
ocurre lo mismo
¿de acuerdo?
entonces para que haya
una contaminación
cruzada
una contaminación
o crecimiento bacteriano
en medio
con sal o azúcar
pues tiene que haber
contacto con agua
y con oxígeno
déjame que le pregunté
a la Jenny
porque ahora
te voy a preguntar
¿tú eres de echarle
mucho azúcar
al café?
¿de consumir
mucho azúcar
o no?
¿intentas regular
un poco también
la ingesta
de los azúcares?
sí
yo intento
la verdad es que
reducir mucho el azúcar
porque lo que decía
él
mira las chuches
las chuches
es que
en cualquier esquina
tienes una chuchería
y te da algo
por comer
¿no?
yo sí que intento
consumir lo menos
posible el azúcar
y pues sustituirla
más que nada
por ejemplo
en los zumos
¿no?
que encontramos
en los paquis
o lo que sea
en algún Carrefour
por ejemplo
entonces yo prefiero
consumir
lo que es la fruta
que el zumo
porque así también
me sacia más la fruta
claro pero muchas veces
tienes prisa
¿no?
necesitas algo rápido
ligero
un zumo es
es como también
la trampa ¿no?
caer ahí en el zumo
en vez de ir a la fruta
o ir a frutas
preparadas
ultraprocesadas
superprocesadas
sí, sí
el justo
estaba viendo
sobre las frutas
superprocesadas
por ejemplo
creo que
si no me equivoco
las frutas en almíbar
por ejemplo
contienen
muchísima azúcar
¿no?
¿y por qué?
porque están concentradas
¿no?
en azúcar
¿para la conserva?
echar todas las conservas
básicamente no
la cuestión es la siguiente
que tenemos que entender
una cosa
¿cómo se hace un almíbar?
un almíbar
se hace
agua
azúcar
hirviendo
el alimento
que ya contiene azúcar
en forma de fructosa
más
un concentrado
de agua
con azúcar
donde
es específico
entonces
piensen que
cuando hay una cocción
el azúcar
que está en la fruta
sale al medio
y el azúcar
que está en el medio
entra en la fruta
¿vale?
entonces
hay un intercambio
de tipos de fruta
con lo cual
se endulza muchísimo más
la fruta
que está en almíbar
pues mira
pues mira
Fins aquí
el capítulo
el capítulo
d'avui
Elvira
Jenny
perquè se'ns ha acabat el temps
però gràcies
perquè ha estat molt interessant
i segur que els nostres oients
tenen preguntes
que sàpiguen tan bé
que les poden enviar
al nostre Instagram
arroba
el refugi 98.1
i les farem
arribar a Elvira
digues Elvira
yo quería terminar
como Celia Cruz
azúcar
azúcar
clar que sí
gràcies
que vagi molt bé
i bon cap de setmana
agraciau
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Sargi Molero
El barri xiïta de Dajillé
al sud de Beirut
al Líban
s'han sentit
almenys 10 explosions
que han afectat
diversos edificis
residencials
segons l'exèrcit israelià
s'ha realitzat
un atac selectiu
a la seu de Hezbollah
de moment
no se sap
l'abast de l'atac
ni tampoc
el nombre de víctimes
però l'àrea atacada
és on habitualment
es reuneixen
els principals dirigents
de la milícia xiïta libanesa
segons apunta
l'agència Reuters
l'atac es produeix
el cinquè dia
de bombardejos israelians
contra posicions
de Hezbollah
i el d'aquesta tarda
és el pitjor
raid aèri
contra la capital
des de l'inici
de l'ofensiva militar
mentrestant
a casa nostra
a aquesta hora
ha d'arrencar
a la ciutat de Barcelona
la manifestació central
de la vaga general
convocada
a favor de Palestina
l'organitzen
la plataforma
prou complicitat
amb Israel
i comunitat
Palestina
Catalunya
anem als jardinets
de Gràcia
unitat mòbil
Xavier Cusó
Alex Giral
Robert
bona tarda
Hola
bona tarda
la jornada
de vaga
l'han convocat
la CGT
Solidaritat Obrera
i diversos sindicats
estudiantils
si al matí
s'han acumulat
els piquets
sobretot universitaris
i també les concentracions
ara és el torn
de les manifestacions
també se'n fan
a municipis
com Lleida
Martorell
Girona
i Tortosa
pel que fa
la capital catalana
comença
aquí
els jardinets
de Gràcia
confluència
entre Diagonal
i Gràcia
que és on ens trobem
ara mateix
i la idea
i la intenció
és que vagi
cap a mar
per tant
d'alguna manera
els talls
dels carrers
principals
de Barcelona
estan servits
protesten
moltíssimes banderes
de Palestina
i de l'Iban
protesten
pel que qualifiquen
d'un autèntic
genocidi
Xavier Cusó
i Alex Giral
Robert
Catalunya
Ràdio
Barcelona
Més notícies
Natàlia Ramon
Envien a la presó
els dos activistes
que van llençar sopa
sobre el quadre
dels girassols
de Van Gogh
Els dos membres
de l'organització
Just Stop Oil
van llençar sopa
de tomàquet
enllaunada
a sobre
d'un dels quadres
més coneguts
del pintor neerlandès
que s'exhibia
a la National Gallery
de Londres
Segons els fiscals
la sopa
va provocar
desperfectes
per valor
de 10.000 lliures
uns 12.000 euros
al marc del quadre
La pintura
estava protegida
per una pantalla
i va quedar intacta
De fet
la van tornar
a exhibir
hores després
Un dels dos
activistes ambientals
està condemnat
a dos anys
de presó
per un delicte
de danys
i l'altre
a 20 mesos
El jutge
assegura
que només
l'amplada
del vidre
els va separar
de provocar
un dany irreparable
o fins i tot
destruir una pintura
que literalment
no té preu
La consellera
de Recerca
i Universitats
Núria Montserrat
aposta per abaixar
el preu
de les matrícules
universitàries
el curs vinent
En una compareixença
al Parlament
per presentar
les línies mestres
del seu departament
Montserrat
ha assegurat
que l'objectiu
és augmentar
també el finançament
de les universitats
públiques
Disposar
d'aquests recursos
necessaris
per continuar
amb la reducció
dels preus
Volem també
valorar
la introducció
d'altres mesures
que ens ajudin
a facilitar
l'estudiantat
en determinades
situacions
socioeconòmiques
que són desfavorables
i es destinarà
el finançament necessari
per mantenir
el nivell
d'ingressos
de les universitats
L'Agència Espanyola
de Seguretat
Alimentària
i Nutrició
alerta
que les galetes
de pastís
de formatge
de la marca
Disher
Sant Martín
contenen
ou
tot i que
l'etiquetatge
no ho diu
Es tracta
d'un lot
que caduca
el 28 de gener
del 26
i que s'ha distribuït
a Catalunya
Madrid
València
i Múrcia
S'ha comercialitzat
als supermercats
Consum
i també
a Hipercor
i Supercor
Establiments
del Corte Inglés
Per tot plegat
l'ASEAN
ha demanat
a les persones
que tinguin
intolerància
o al·lèrgia
a l'ou
que no les consumeixin
i ha assegurat
que no hi ha risc
per la resta
de la població
Situació del trànsit
a aquesta hora
Equip Viari
de Catalunya Ràdio
Marilús García
Bona tarda
Hola
Bona tarda
en diversos punts
especialment conflictius
la C-55
amb aturades
de Monistrol
de Montserrat
a Casellbell
i al Vilar
en totes dues direccions
perquè hi ha un accident
efecte de retruc
també la carretera
C-58
en aquesta zona
la P-7
amb 5 km de cua
de Barberà
del Vallès
a Cerdanyola
direcció Tarragona
per una altra col·lisió
i les rondes
de Barcelona
la ronda a dalt
amb l'entitud
de Pedralbes a Horta
direcció
al Nus de la Trinitat
ronda litoral
amb l'entitud
i aturades
de zona franca
a la Barceloneta
direcció Trinitat
i de Diabona
al Mar
a Ciutadella
en Santell
Llobregat
Mariluz García
equip viari
de Catalunya
ràdio
Som-hi ara
amb els esports
Sergi Andreu
El Barça
Rafinha
i Caçador
s'han quedat
al gimnàs
en l'entrenament
d'avui
tot i que entraran
a la llista
de convocats
per viatjar
a Pamplona
també s'han entrenat
al marge
Íñigo Martínez
i Éric García
El Barça
buscarà demà
al Camp de l'Ossassona
la vuitena victòria
consecutiva
a la Lliga
La UEFA
ha sancionat
el Barça
amb 10.000 euros
i la prohibició
de vendre entrades
per al pròxim
partit de Champions
fora de casa
davant de l'Estrella Roja
Això després
de l'exhibició
per part d'un seguidor
d'una pancarta
d'ideologia nazi
en el partit
contra el Mònaco
El club rebutja
qualsevol tipus
d'apologia
de la violència
i retornarà
a l'entrada
a aquells aficionats
que l'hagin comprada
L'espanyol
també espera
una sanció
després que ahir
un aficionat
va llançar
un got de plàstic
a l'àrbitre
El seguidor
no és soci
i ja s'ha disculpat
al club
pel seu comportament
El comitè de competició
es reuneix
aquesta tarda
tot i que
molt probablement
la resolució
no la tindrem
fins la setmana vinent
La vuitena jornada
de Lliga
comença avui
amb el Valladolid Mallorca
a les 9 de vespre
A la Champions femenina
el Barça
ja té grup
jugarà contra el City
el Sam Polten
i el Hammerby
i en en vol
diguem ja té
l'altamèdica
entra a la convocatòria
del Barça
per viatjar al Caire
on es disputa
aquest cap de setmana
al Mundial
de clubs
la Superglobe
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona
Sales Vilanova
La sala
Isidro Cònsul
i Giribet
de Can Ginestà
acollirà
l'activitat
Parlem de Crims
una sessió
en què s'analitzaran
tres casos reals
d'aquí
de crims
des d'una perspectiva
psicològica
L'objectiu
és comprendre
les motivacions
darrere
de la conducta
criminal
explorant
preguntes com
per què es va
cometre
l'assassinat
per què es va
escollir
la víctima
i per què va
actuar
d'una manera
concreta
en un moment
determinat
l'activitat
que requereix
inscripció
prèvia
tindrà lloc
l'1 d'octubre
a dos quarts
de vuit del vespre
i és organitzada
per l'Ajuntament
de Sant Just
la participació
és gratuïta
La xarxa educativa
de Sant Just
d'Esvern
celebrarà
la seva jornada
d'inici de curs
al claustre
de les escoles
el pròxim
3 d'octubre
a dos quarts
de sis
de la tarda
L'acte
inclourà
un taller xerrada
sobre la inclusió
educativa
impartida
per Jordi Collet
Soler
sociòleg
educador social
i catedràtic
de Sociologia
de l'Educació
a la Universitat
de Vic
Durant la sessió
es tractarà
la inclusió
com a responsabilitat
compartida
abordant els reptes
que afecten
les diferents parts
implicades
en el sistema educatiu
L'objectiu
és oferir
eines i reflexions
per promoure
una educació
més inclusiva
Per facilitar
l'assistència
s'oferirà
un espai
de joc
i acollida
gratuït
pels infants
L'alcalde
de Sant Just
Joan Basaganyes
ha inaugurat
el curs polític
2024-2025
a Ràdio d'Esvern
en una entrevista
on ha tractat
diversos temes
d'actualitat municipal
Basaganyes
ha anunciat
una lleugera
pujada d'impostos
pel 2025
amb l'objectiu
de garantir
el manteniment
dels serveis públics
Ha explicat
que aquesta mesura
és necessària
a causa
de les dificultats
derivades
del malfinançament
dels ajuntaments
agraujat
per la reducció
d'ingressos
provenents
de les plusvàlues
i l'augment
dels costos
dels contractes públics
Un dels aspectes
més destacats
també està
la renúncia
de la regidora
Gina Pol Borràs
com a nova secretària
d'Igualtat
d'oportunitats
Basaganyes
ha explicat
que Pol serà
substituïda
per David Magallón
que s'incorporarà
visiblement
al ple d'octubre
El nou regidor
no assumirà
totes les regidories
que portava Pol
sinó que quedaran
redistribuïdes
entre l'equip de govern
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota
l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
La Ràdio de Sant Just
L'Ordre de 8.1
I en una altra vida
vaig ser estudiant
Tirant, tirant
i anar tirant
Batada al corroba
la porta
m'auré d'espavilar
Vaig voler salvar
100 vides
amb el cas de bomber
Però tot just en duia quatre
que el foc s'amandoguer
Serà que no he nascut
per ser un heroi
Serà el destí
Serà la sort
Ja no tinc solució
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
Ni poeta
Ni estudiant
Ni pagès
Ni advocat
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
Ni bomber
Ni conseller
De la generalitat
De la generalitat
Tirant, tirant
I anar tirant
Tirant, tirant
I anar tirant
Tirant, tirant
I anar tirant
Tirant, tirant
I anar tirant
Sóc inconformista
O és que en falta decisió
He gastat sis vides
I ara em queda
I ara em queda la pitjor
Al carrer
Sempre s'està bé
Quan no queda
Jo conanar
Que rumbam
De la trampera
I ara no puc criar
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
Ni poeta
Ni estudiant
Ni pagès
Ni advocat
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
Ni bomber
Ni conseller
De la generalitat
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
Ja em tirant
Monedas
Al sombrero
Perquè sóc el gat
El gat disparat
Aquell que valla
Pel terrat
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
I em tiren
Monedes
Al sombrero
Perquè sóc el gat
El gat disparat
Aquell que valle
Pel terrat
Perquè sóc el gat
El gat rumbero
I em tiren
Monedas
Al sombrero
Perquè sóc el gat
El gat disparat
Aquell que valla
Pel terrat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, primer de tot, ara que ja ets infermera, com sents els anys d'universitat?
Doncs, bé, quan vaig començar la universitat va ser molt diferent perquè, en el meu cas, vam començar l'any del Covid i això va ser una experiència diferent perquè vam anar a la universitat i els dos dies ja estàvem a casa, fet les classes online.
Llavors va ser un començament una mica diferent perquè no és la vida universitària que espereixen tots.
Llavors, després del Nadal no vam començar a fer les classes d'habridat tots junts, ho fèiem des de casa i va ser una mica diferent.
Però la veritat que des del primer dia em va agradar molt la carrera perquè les assignatures, hi havia assignatures que m'agradaven més algunes que altres, però totes aquelles que eren assignatures més infermeres em van agradar molt i sabia que estava en el lloc en què volia estar.
No era el mateix que vaig dir.
Sempre has volgut ser infermera?
Des de molt petita. Jo crec que perquè la meva mare és infermera, llavors jo veia com la meva mare s'anava a treballar i jo volia fer una mica el que feia la meva mare, llavors des de sempre volia ser infermera i infermera pediàtrica.
Molt bé, bueno, trenquem aquí el tòpic que molta gent es pensa que els que estudia a infermària és perquè no entrem a Medicina, eh?
Havíem d'escoltar la Lucía com jo que volem ser infermers des de sempre i no és perquè no havíem entrat a Medicina, sinó perquè estimem aquesta professió.
I què més? Després, els segons anys d'UNI com van anar?
Doncs, a veure, a partir de segon ja va ser molt millor perquè ja anàvem tots els dies a classe, fèiem seminaris, vaig començar les pràctiques.
Això, les pràctiques, crec que és un moment molt crucial, no?, a la carrera.
Sí, les pràctiques és un moment en el qual t'adones si realment infermeries el teu o no, perquè potser penses que t'agrada però arribes a l'hospital i t'adones que no és el teu.
Però jo, quan em vaig enamorar de la meva professió, m'agradava molt anar a les pràctiques, volia aprofitar el màxim per aprendre, per parlar amb els pacients, per estar amb ells,
i em vaig adonar que era el meu, que no volia treballar de cap altra cosa.
Tu creus que triar bé les pràctiques també és molt important per això mateix que acabes d'explicar?
Sí, la veritat que sí, perquè a la universitat ens donen l'opció de triar per diferents opcions i has d'escollar jo que pensis que t'agradarà més.
I és el que jo vaig fer i em sento que vaig prendre bones decisions en tot moment i que vaig estar en unitats que em van aportar coneixements que avui dia aplico en el meu dia a dia a infermera.
I també relacionat amb això també és molt important el professional amb el que estàs acompanyat i qui t'ensenya.
Crec que també és una part bastant crucial perquè tinguis una bona experiència i el que ella diu, perquè t'acabis adonant que estàs al lloc correcte i que el teu futur és allò.
És allò.
Recordes ara de la memòria algun professional que diguis, ostres, aquesta persona em va ajudar molt a tirar endavant les mines pràctiques?
Doncs, per exemple, el meu primer infermer que vaig tenir, clar, jo mai havia punxat a una persona, mai havia fet una analítica, mai havia posat una via i em va replicar una vena, va agafar un equip de suero i va replicar una vena i em va dir,
primer punxaràs aquí i després anirem a l'habitació i punxaràs el pacient. Llavors no ho faràs des de zero, sinó que jo t'explicaré com es fa tota la tècnica perquè no estiguis tan nerviosa.
I també era un infermer que es reservava moltes cures del matí a la tarda perquè jo anava a les tardes a fer les pràctiques perquè jo pogués aprendre.
Llavors va ser el meu primer infermer i tinc un molt bon record d'ell.
També hi ha un tema que acabes d'obrir que és la por dels pacients a les vostres primeres vegades, no?
Vosaltres trobeu a vegades alguns pacients, aquesta pregunta podria anar pels dos, alguns pacients reticents que siguin tractats per infermers primerencs?
Sí, però menys del que jo pensava, eh?
Sí, jo la veritat que també. Crec que a l'hospital mai m'ha passat.
A mi igual, a l'hospital tampoc.
A atenció primària que fèiem analítiques i hi havia alguna persona que et deia, ui, és que tinc molt males venes,
sempre em punxa la infermera més referent perquè mai ja em troben les venes, millor que me les miri ella,
però la veritat que a l'hospital a l'inrevés molts dels pacients t'agraeixen i volen que practiquis amb ells i et motiven i diuen
doncs ho has fet bé, vull parlar amb el teu infermer per dir-li que t'està formant bé, coses així que es t'agraeixen molt quan ets estudiant.
O fins i tot t'equivoques, per exemple, jo posant vies al principi que em costava i de fet li deia, ja quan punxava un cop i veia que no,
li deia al meu infermer, posa-la tu perquè jo no puc, i de fet el pacient molt com deia, no, no, torna-ho a intentar perquè has d'aprendre
i clar, és el moment de, clar, estàs fent alguna cosa que a ningú li agrada que li facin, però que tingui aquest gest a mi em sembla molt guai,
jo també ho faria, per exemple.
Sí, et fa confiar en tu. Ara jo que soc infermera és com que m'agradaria molt tenir un estudiant per poder explicar-li coses
i per poder fer tot allò que m'ha fet sentir bé a mi com a estudiant.
Tot arribarà, tot arribarà. Parlem dels mals dies. Els pacients és normal que tinguin mals dies perquè moltes vegades estan en un hospital
perquè no estan bé, però vosaltres, quan teniu un mal dia, com ho feu per tirar endavant i perquè no se us noti i perquè no afecti la vostra feina?
És que jo almenys quan entro allà se m'oblida una mica el que hi ha fora, vull dir, ara aquest estiu que he estat treballant també una mica el sector,
és com que em poso el pijama i és com que tanco tota la taquilla, inclús els pensaments de fora, és com que no...
A mi personalment tampoc he tingut greus problemes greus que potser t'afecten més, però és com que se t'oblida el que hi ha fora. No sé tu, Lucía?
Sí, a mi em passa el mateix, que és entrar a la porta de l'hospital i és com que estic en una altra esfera, un altre ambient i que deixo fora tots els meus problemes.
Jo, per exemple, me'n recordo que vaig, el Dani ho sap, ho vaig passar molt malament amb el carnet de conduir del cotxe i era, és que volia anar a l'hospital
perquè sabia que allà és com que em centrava en el que tenia de portes cap a dintre de l'hospital i se m'oblidava la resta.
Els nostres oients saben que jo també ho estic passant malament amb el carnet de conduir perquè també explico les meves aventures, és una etapa difícil,
però en canvi, quan tens una feina que t'agrada, doncs és molt diferent, no?
Parlem d'això, de la feina que t'agrada. Què és el que més t'agrada d'aquesta professió que has triat?
Doncs el que més m'agrada és el fet de saber que estic ajudant i que estic cuidant a les persones
i que els estic donant suport i acompanyant-los en els que potser són els pitjors moments de la seva vida.
Ja sigui perquè estan malalts, perquè estan al final de vida, perquè estan passant algun moment d'ú
i el saber que he fet alguna cosa bona per ells, ja sigui curar-los, cuidar-los, acompanyar-los,
escoltar les seves paraules em fa sentir molt, és molt reconfortant.
I en el teu cas, Dani?
Bàsicament el mateix, jo crec que és una professió molt vocacional i que has de, o sigui, has de, a veure com ho dic,
has com d'empatitzar molt amb la persona amb la que estàs tractant perquè a ningú li agrada estar allà
i crec que és molt important això, empatitzar amb la persona i tractar-la com a tu t'agradaria que et tractessin.
Clar, és interessant perquè els dos teniu referents familiars, no?
Sí.
En el teu cas la teva mare, en el cas el Dani i la germana.
Això també us ha fet tenir el llistó alt i voler, doncs, arribar a aquest referent?
O vosaltres us ho preneu al vostre ritme i aneu fent?
Jo vaig al meu ritme, vull dir, per mi és com una persona a la que li puc demanar suport si ho necessito,
però no vull ser com ella, tampoc vull dir la infermeria...
No hi ha competitivitat.
No, perquè la infermeria és un món molt divers.
Vull dir, jo, per exemple, no em veig a la especialitat a la que està treballant la meva germana, per exemple.
Llavors no tinc els mateixos objectius.
Jo, la veritat és que la meva mare és una persona que admiro com a infermera, la veritat,
però tampoc voldria arribar a ser com ella a nivell de coneixements i de lo bona infermera que és,
però no a nivell competitivitat, sinó a nivell d'admiració.
Dani, tu tenies una bateria, un full de ruta per anar seguint, anem bé, vols que canviem una mica de tema?
No, no, em està semblant genial, perquè jo el que volia és això,
que fos un debat entre amics desenfadat i superguai, m'està agradant molt.
Clar, a mi em sembla molt malament preguntar-hi només amb ella,
perquè tu al final també tens la teva experiència.
Home, home, però l'hem d'aprofitar, l'hem d'aprofitar.
Sí, sí, però...
Jo encara no sóc infermer.
Per això vaig tirant pilotes, com que jo no sóc infermer i no ho seré, probablement,
doncs jo vaig tirant pilotes i aneu responent i també veure aquestes diferències interessants, no?,
d'una persona que encara està estudiant però que ha treballat com a auxiliar d'infermeria,
que és el cas del Dani.
La Lucía també va treballar, ara podem, si vols, parlar d'això.
Doncs passem, passem a això, no?, com treballes primer d'auxiliar d'infermeria,
que és una feina bastant més sacrificada que la d'infermeria,
no vull dir que la d'infermeria no ho sigui, però que sabem que té les seves diferències.
Com ho fas tenint al cap una altra cosa, no?,
que la infermeria és el que estàs estudiant però, en canvi, et toca fer això.
Doncs, bueno, jo en el meu cas, després de tenir altres treballs,
aquest va ser com el que més m'agradava perquè ja sentia que m'estava apropant
al meu treball de ser infermera i ja estava dintre d'un hospital,
que és el que a mi m'agrada i el que volia fer,
i em va servir com un gran aprenentatge.
Em va servir com un creixement perquè, tot i que no era infermera,
perquè no podia fer una tasca infermera a nivell de competències,
sí que ja estava rodejada d'infermers, de metges, d'auxiliars,
que et fan aprendre molt i t'expliquen coses,
i això et serveix també per després la pràctica com a infermera.
Jo la mateixa experiència.
Clar, és que això és molt important.
Al final no és el mateix estar en un McDonald's sense menysprear
la feina de la gent del McDonald's,
però quan tu estàs fent una carrera,
moltes vegades aquestes empreses, aquestes grans empreses,
faciliten molt la vida dels estudiants perquè puguin compaginar els estudis
amb estar treballant, però no és el mateix estar allà
i traient-te una carrera d'una altra cosa, d'arquitectura, per exemple,
que estar treballant ja sobre el terreny,
sobre un terreny que ja és molt similar al que tu acabaràs exercint.
M'agradaria també treure un tema, perquè estem en un moment...
Jo crec que aquest tema és molt recurrent en el moment que l'haguéssim tret,
perquè les sèries i les pel·lícules de metges, d'infermers,
sempre han existit.
El que passa és que ara mateix estem en un moment en què es fabrica molt,
es fabrica molt l'audiovisual per la petita, per la gran pantalla,
i estem veient moltes pel·lis, moltes sèries de ficció
sobre metges, sobre hospitals,
que no estan del tot polides o que a vegades mostren una realitat
que no és la realitat, no?
Llavors, parlem de la ficció a la realitat.
Quina és la realitat dels hospitals
i quina és la ficció, que creieu, que no està ben portada?
Doncs, per exemple, hi ha una cosa que veig
és que normalment la infermera en aquestes sèries no acostuma a existir molt.
Normalment són els metges i els metges ho fan tot.
I la infermera fa el que li diu al metge.
Sí.
Normalment les analítiques, les fan les infermeres,
doncs a les sèries ho fan els metges, els metges ho fan tot.
Sí.
Les vies també les posen els metges, a les sèries.
Jo ara, per exemple, m'he començat a Anatòmia de Grey,
que l'he tingut pendent des de fa molt,
i vaig per la primera temporada.
Jo tampoc he vist moltes temporades.
Porto cinc capítols, però això, per exemple, a una via,
jo a l'hospital mai he vist posar un metge a una via.
No perquè no sàpiga, que potser s'hi sap, eh?
Sí, això.
Però, en pla, el metge té altres tasques.
Clar, el que passa que...
Vull dir, Anatòmia de Grey, potser als Estats Units,
però, per exemple, respira,
el paper de la infermera és ser una maruja.
El paper que li posen a la infermera és una maruja gritona.
Sí, sí, estem parlant de la nova sèrie de Netflix,
amb la Joan Imri, entre d'altres protagonistes,
i és una sèrie molt controvertida, no?
O posar una sonda nasogàstrica amb una sonda fòleg,
que és per fer un sondatge vesical.
Clar, el material, no?
El canvi de material és molt heavy, això, no?
I què? A veure, la nostra sanitat té molt a millorar,
però ara mateix no estem al punt que vol mostrar la sèrie.
Bueno, clar, aquesta sèrie passa de tot.
Allò és apocalíptic.
Sí, passa un apocalipsis en una setmana, no?
Però, en realitat, després hi ha sèries com, per exemple,
de The Good Doctor, que també mostren aquesta faceta,
aquesta, com una part més...
Digues, digues.
Bueno, una part més humana, no?
Digues, Dani.
Sí, no, jo volia dir, per exemple, Hospital Central,
que té 80.000 anys,
és una sèrie molt més realista i millor feta que, per exemple, Respira.
A mi aquesta m'agrada molt.
Vull dir, jo no me la vaig acabar,
però allà, a veure, també tenia cosetes com tot,
però era molt més realista que alguna cosa que s'ha fet ara nou.
Sí, sí, sí, totalment.
I seguim parlant de la realitat,
perquè la ficció la podem veure quan vulguem,
la podem escoltar quan vulguem,
però la realitat...
Podem fer coses amb la realitat.
Amb la ficció, al final, la tenim allà per entretenir-nos,
però amb la realitat podem fer coses.
I la realitat és que tenim, doncs,
acabem de passar d'una pandèmia,
hi ha una situació molt crítica a nivell de sanitat,
que també aquesta sèrie que comentaves volia reflectir una mica, no?
Sí.
Però al final tenim una situació amb la sanitat del nostre país,
que és molt crítica, hi ha moltes vagues,
hi ha moltes manifestacions per demanar millores, no?,
pel col·lectiu d'infermeres.
Què opineu de tot això?
Home, que s'ha de lluitar per millorar,
perquè al cap i a la fi tu ets un professional
que estàs lluitant pels treus drets,
però que els pacients, això també es tradueix en bèl,
vull dir, tu realment molts cops lluites
perquè poder atendre bé, saps?
No sé tu què penses.
Sí, jo ho veig igual, és a dir, treballem per vetllar la salut dels nostres pacients,
però també des de fora s'ha de cuidar la nostra salut,
perquè, si no, com estarem bé per cuidar-vos a ells?
La típica frase de cuidar el cuidador.
Exacte.
Sí, sí.
I bueno, ara, tornant una mica cap a on estàvem,
que és que ens ha de molt xerrar aquí,
m'estic adonant que fem un bon tàndem els tres,
tu com ara, tornant a la realitat,
la realitat és que tu ets infermera ja,
com has sentit aquests primers mesos treballant ja com infermera?
Doncs, la veritat és que jo estava molt nerviosa els primers dies,
vaig tenir la sort que, bueno, jo estic treballant de nits
i és en el mateix torn en què vaig fer les pràctiques,
llavors això em va donar la seguretat
que ja coneixia la unitat,
que coneixia les infermeres,
però tot i així estava molt nerviosa
perquè ja era jo, Lucía, la infermera,
ja no era entrar a una habitació
i no saber respondre una pregunta
i poder dir, ara aviso la infermera.
No, ara jo soc la infermera.
Llavors, sí que estava molt nerviosa,
i encara ho continuo fent,
reviso la medicació quatre o cinc vegades
abans de posar-li al nen
per assegurar-me que ho estic fent bé
i també així un consell
és que quan comencem és molt important preguntar.
Sí, sí, sí.
Tot tu que tinguis dubtes,
les meves infermeres em deien
de vegades dona més por
l'infermer que acaba de començar
i no pregunta res que el que pregunta.
I jo ara avui dia no hi ha nit
que no pregunti alguna cosa
perquè prefereixo preguntar i anar-lo segur
que no fer alguna cosa malament
i em penedir-me després.
Clar, i el tema de la mala praxis, no?
També que veu una mica vinculat, no?
Tot això.
Vull dir, l'error és humà,
però l'hem d'evitar.
I jo crec que una de les principals formes
d'evitar-lo quan ets nou és preguntar.
Clar, totalment.
Ens comentava el Dani
a l'inici de la secció, no?
Que estàs treballant a Sant Joan de Déu.
Quina és la teva experiència?
Perquè entenc que estàs treballant en canalla,
potser, amb nens i nenes?
Sí, sí, és un hospital pediàtric.
Era el que jo volia fer
des que sé que vull ser infermera,
des que vaig començar la carrera.
És un molt bon hospital
i doncs estic molt contenta d'estar treballant allà.
Clar, deu ser molt dur, no?
També, per això.
Sí, però també els nens són molt agraïts.
I llavors això et fa sentir molt bé.
I els pares i les famílies.
Molt dur perquè al final,
a l'inici de la vida, no?
Veure un nen com, doncs,
en algun moment s'està consumint
o està, doncs, que no té més energia, no?
Veure aquestes situacions
que ja són complicades de per si en un adult,
veure-les en un nen, doncs,
deu ser més dur encara, no?
Sí, sí, que és veritat que és dur
perquè tu penses que és un nen
que hauria d'estar al carrer,
a l'escola,
que no és a l'hospital,
el lloc en què hauria d'estar,
però, afortunadament,
cada vegada,
i sobretot aquest hospital,
és un hospital molt humanitzat,
que cada vegada s'entra més en els nens
i en fer l'experiència de l'hospitalització
el més agradable possible,
perquè tinguin el millor record
i el veure que ells estan bé
també et reconforta.
És un referent, aquest hospital, no?
al final, perquè en tot l'estat
se sent anomenat, no?,
el Sant Joan de Déu.
O inclús, jo crec que a nivell internacional,
vull dir, ja me'n recordo,
no sé d'on era un nen
que el van venir per aquí
perquè tenia, no sé,
un tumor al cap fa uns mesos,
va ser, no sé si us ho en recordeu.
A mi em ressona, sí,
em sona també.
És que no me'n recordo el nom del nen,
però sí, bueno,
que és un hospital superregonegut
i no ha sentit de parlar
de Sant Joan de Déu.
Sant Joan de Déu
pel Daniel Morales o no?
És a dir, un futur,
et veus estar treballant allà?
Mai se sap,
però sí que és veritat
que a mi, als infants,
no em veig capacitat
per treballar amb infants.
Ja.
Però bueno, que mai se sap, eh?
Potser ara,
per exemple, ara he de triar pràctiques,
potser aquell decideixo
triar pediatria,
m'encanta
i soc infarmer pediàtic
com la Lucía,
vull dir,
però a priori no,
però mai se sap,
vull dir,
mai t'has de tancar res
perquè fins que no ho proves
no saps si t'agrada o no.
Família,
estem a punt ja
d'arribar al final
de la nostra entrevista,
no sé si hi ha alguna coseta
que s'hagi quedat en el tinter,
que vulguem comentar.
Dani, tens alguna coseta?
Sí, ja per acabar,
parlem una mica del futur.
Vinga, futur.
Doncs jo,
el que tinc molt clar
és que vull continuar
a la pediatria,
ara ja com a infermera
he pogut comprovar
que és el que m'agrada
i en el que vull dedicar-me
i en el que m'especialitzaré
perquè faré un màster
per i així tenir més coneixements
i continuar a especialitzar-me
en la pediatria.
I per què màster i no EIR?
Obrim aquí un melón.
Doncs perquè,
a veure,
l'EIR és una cosa
que jo si hagués volgut ser matrona
hauria fet l'EIR segur
perquè és obligatori
per treballar com a matrona
però com a infermera pediàtrica
realment a l'EIR
no t'ho demanen,
sí o sí.
I jo penso que l'EIR
és un examen molt intens
que li has de dedicar
moltes hores,
molt de temps
i jo ja venia de fer,
d'estudiar molt a la carrera
perquè és una carrera intensa
a nivell d'estudi
i llavors doncs volia tenir
un estiu
i un primer any
de tenir un contacte
amb l'hospital,
de familiaritzar-me
amb les diferents unitats
d'aprendre
i només tenir aquesta pressió
d'haver d'estudiar
per aconseguir una nota
i a més aconseguir la nota
per entrar a Barcelona
perquè jo no volia marxar
per exemple de Barcelona.
Llavors penso que el màster
és una bona opció
per adquirir tant coneixements
teoris com pràctics.
Molt bé.
Doncs ara sí,
donem aquesta entrevista
per acabada.
Moltes gràcies per venir, Lucía.
Daniel, Lucía,
gràcies per venir.
Ens tornem a sentir amb tu, Daniel,
en un altre episodi
d'Infermer de Guàrdia
i Lucía,
quan vulguis,
torna a Ràdio d'Esvern
perquè les portes
estan obertes per tu.
Encantada.
Que vagi una abraçada.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
M'est
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aina del Pino, bona tarda!
Com estàs?
Bona tarda Dani!
Segon programa d'aquesta segona temporada, com ho portes?
Tens el teu calendari ja endreçat i organitzat?
Ja tens tota la temporada preparada?
Sí, ja està realment
bastant organitzat tot.
També per el tema de
combinar-ho tot, no?
I està bastant endreçat.
Així que estic bastant tranquil·la.
Perfecte, perfecte. Està bé.
A mi sempre m'han dit que l'inici
de la temporada sempre és més important
per tenir una bona temporada. Tu ets molt
endreçada, per tant, mai m'has preocupat, la veritat,
perquè sempre vens amb el teu guió,
amb la teva escaleta i també tens
tota l'organització
de tota la temporada. En aquest cas,
segona temporada de Conèixer't
aquí al Refugi. I bé, explica'ns
una miqueta de què parlarem avui.
Doncs avui porto a una persona
bastant important
en la meva vida, i és la meva mare.
Ella és la Sílvia Villarrolla.
Hola, Sílvia. Hola, bona tarda.
Hola, Sílvia. Oi!
Hola, bona tarda. M'ha semblat una veu molt
radiofònica. Sílvia, sílvia,
tens una veu molt radiofònica, eh?
A veure si t'haurem de fitxar al final.
Fem dos per un.
Benvinguda al programa.
Gràcies. I res, abans de començar
amb la bateria de preguntes,
deixa'm preguntar-hi una cosa.
Sí, ja veus per on vaig, no?
Sí, sí.
Deixa'm preguntar-te una cosa, Sílvia.
Digues.
Com ho fas per tenir aquesta filla
tan meravellosa a casa teva?
No sé si es porta igual de bé
que aquí a la ràdio,
però amb tanta empenta,
amb tantes gones de fer coses,
amb tanta iniciativa.
És meravellós, això?
A veure, és un plaer de nena.
O sigui, és un sol.
En tots els àmbits.
A casa sempre està neguitosa.
O sigui, ella va 3 quilòmetres
per davant de tothom.
O sigui, ella repensa les coses
abans de fer-ho.
I ja t'està dient,
mama, farem això,
però això és per l'any que ve o l'altre.
I dius, hòstia, frena.
Sous.
O sigui, va sempre endavant.
Això és la seva capacitat
d'organització que té
i la seva inquietud,
que també va amb l'edat,
però també va amb la persona,
perquè és una persona molt inquieta.
I després és una molt bona noia
i és una molt bona filla
i estem encantats.
Que maco, que maco.
Suposo que avui és un dia de nervis
perquè, clar, tenia a teva mare aquí a l'estudi.
Jo sé el que és
perquè en alguna ocasió
la meva mare també ha vingut al programa.
O sigui que entenc
que aquests nervis hi siguin,
però per on voldries encaminar avui
l'entrevista, aquest espai de debat, Aina?
Doncs avui, una mica com
aprofitar-me de la meva mare.
Bé.
Doncs porto un tema que
jo vaig comentar
abans d'anar-me de la temporada
que faria un curs
que em van regalar,
de certa manera.
I va ser un curs sobre
com comunicar-me millor
a l'hora d'exposar,
fer presentacions o el que fos.
Sí, que a l'escola t'havien
convocat, no?
Com premiat amb aquest curs, és cert?
Sí, sí.
Llavors,
doncs,
m'agradaria
fer una mica
amb l'ajuda
de la meva mare
que treballa,
que ara ens explicaran
que treballa,
i doncs
em sembla molt interessant
parlar de
consells
o coses
que podem tindre en compte
quan ens
enfrontem
realment
a parlar en públic
dirigit a un públic
específic.
I crec que, doncs,
la teva posició
en la teva feina,
doncs,
té molt a veure.
Per tant,
m'agradaria
que expliquessis una mica
en què consisteix
el teu treball
i, doncs,
ens expliquessis.
D'acord.
Jo soc,
el que es diu ara,
un business partner,
aquestes nomenclatures
angleses que els hi posen,
que al final
és un responsable
de recursos humans.
Treballo en una multinacional
des de fa molts anys
i, lògicament,
treballar recursos humans
s'implica
treballar en persones,
no?
Treballo en una empresa
on hi ha
més de 15.000 empleats
i jo,
amb la meva àrea,
amb la meva activitat,
doncs,
el que faig és,
d'alguna forma
per tota la part relacional
dels treballadors,
tota la part
de relacions laborals,
de jurídic,
clima laboral,
els conflictes,
doncs,
tot això
és el que faig,
no?
I sí que és veritat
que en aquesta part
interactues molt
amb el teu,
diguéssim,
client intern,
que en aquest cas
és els empleats,
no?
I, bueno,
has de saber comunicar-te
com explicar les coses,
com fer-ho
i, doncs,
una miqueta per aquí.
I a mi em sembla
molt interessant
en part de sobretot
d'una cosa
i és que vam tindre
una xerrada,
no?,
que em va,
em va com,
també d'alguna manera
impulsar
a fer aquest programa
i va ser
totes les diferents estratègies
que tu emplees
realment
per poder motivar
algú, no?
I també com
el fet de diferenciar
el tipus de treballador,
no?,
al qual et dirigeixes
perquè no et dirigeixes
de la mateixa manera
a un treballador,
doncs,
per exemple,
que
doncs,
no li ha agradat
a la feina,
no està motivat,
a un que sí.
jo crec que al final
quan has de dirigir-te
a uns treballadors
o a qualsevol
si altra situació
en què has de comunicar-te,
has de saber
a quines persones
has de...
vols aquesta comunicació,
d'acord?
i has de posar-te
en primer
la situació
d'aquestes persones,
d'acord?
Jo sempre he dit
que moltes vegades
nosaltres podem posar-nos
davant un auditori,
davant moltes persones
i el que diem
és soltar,
jo dic en castellà,
un rotllo
i possiblement
aquestes persones
es quedi
sense recordar
el que havies explicat,
no?
Perquè d'alguna forma
fas el teu discurs,
el que tens escrit,
l'expliques
i això no arriba,
no?
Al final,
el missatge
has de posar-te
a la situació
d'aquelles persones
a les quals dirigits
i fer-los
el que dic jo,
fer-los sentir.
En el moment
que fas sentir
les coses
que expliques,
doncs d'alguna forma
aquestes persones
s'interioritzen
i t'entenen,
d'acord?
Si això ho fem
dirigit a la part
que jo treballo
amb els treballadors,
doncs lògicament
al final
hi ha situacions
que no són grates,
no són agradables
i hi ha altres situacions
en què simplement
quan portes molts anys,
treballen en empreses
o en qualsevol àmbit,
al final el que fem
és que molts treballadors
tenen una...
els hi falten
aquestes carències
de motivació.
Llavors,
el que busques
és d'alguna forma
buscar vincles
amb aquestes persones,
i el primer
que has de fer
amb qualsevol comunicació
és escoltar
i preguntar,
que això és bàsic.
Per mi són les dues
coses inicials
per qualsevol comunicació
que has de tenir,
ja sigui
amb temes laborals
o amb els amics,
simplement,
o amb la família
també,
és preguntar
i escoltar.
Això és bàsic
per establir
qualsevol comunicació.
I tu com estàs
en el moment
en el qual
aquest procés
de,
doncs,
per exemple,
aquest dia
m'he de fer
una presentació
per exemple,
a un hospital,
no?
Com ho fas?
O sigui,
com et sents
durant aquesta setmana?
Com és el teu procés
previ
abans de fer
una presentació?
Jo crec que primer
el que has de fer
és analitzar
a qui et has de dirigir
i a partir d'aquí
encaminar-ho.
Moltes vegades
el que fem
és en funció
de les persones
en les que ens
volem comunicar
és intentar
buscar els vincles
per fer-los
d'alguna forma
més fàcil
aquella comunicació.
Jo sé que
a vegades
ens han d'anar
a explicar coses
que no agraden
i hem de buscar
aquest vincle
de comunicació
ja sigui
amb un apropament
físic
o amb un apropament
una mica més
com dic jo
donar-los una miqueta
de cremeta
que potser
fa que això sigui
que arribi
el missatge
més fàcil.
encara que
tinguis
que donar
informacions
que no agradin.
I com et sents tu
quan estàs
per exemple
a sobre d'un escenari
comunicant?
Jo crec que estic bé
estic tranquil·la
al final
tots ens hem de comunicar
i fer les coses
i al final
formar part
de la teva feina
en interactuar.
I què reps
quan comuniques?
sents que
reps alguna cosa
quan comuniques?
O que hi ha
tens aquest sentiment
que algú
al públic
t'està escoltant
i t'està seguint?
Home, jo crec que sí
jo crec que hi ha
molts inputs
que et donen
les persones
quan comuniques
que t'estan dient
ho estic entenent
o no entenent
físicament també
hi ha una comunicació
no verbal
que fa que aquestes persones
entenguin
si t'estan escoltant
o no t'estan escoltant
o t'estan entenent
i si no hi ha tics
de dir
us heu escoltat?
Heu sentit
això que he dit?
Fals una mica
amb un recolzament
d'aquesta informació
que estàs donant
si veus que
t'estan seguint
o no t'estan seguint.
I feu jocs
o alguna cosa
quan feu aquestes xerrades?
Fem...
A veure
nosaltres en l'empresa
i la per què jo
bueno
que te vaig comentar
i per això
d'alguna forma
et va agradar
i vas dir
la porto a la meva mare
a l'adro
bueno
fem tallers
fem tallers
d'una mica
de motivació
d'encaixement
que es diu
que al final
no arriba de ser
més que res
que fer motivacions
als treballadors
perquè estiguin
motivats
amb el projecte
motivats a l'empresa
i sobretot
que estiguin a gust
perquè és important
estar a gust
estar a gust
a la teva família
estar a gust
amb els amics
estar a gust
a la feina
llavors
fem un taller
i dintre d'aquest taller
fem dinàmiques
de llocs
llavors
ens posem vídeos
ens expliquem coses
fem interactuants
de comunicació
entre tu expliques
una cosa
l'altre explica
l'altra cosa
busquem també
que tinguin
que expliquin
coses
que han fet
per veure
que es vinguin
que visualitzin
situacions
de situacions
que ells tenen
als centres
de treball
i ens ho expliquin
bueno
és una mica
de dinàmiques
de lloc
no?
que guai
molt bé
molt interessant
tot plegat
al final
la comunicació
com comentaves
és molt important
i ens ensenyen
poc a l'escola
ens ensenyen poc
al llarg del nostre
camí educatiu
com a mínim aquí
a altres països
em consta
que li donen
molta més importància
el fet de comunicar-se
el fet de ser
també més obert
perquè al final
quan arribes
al món laboral
aquí a Espanya
doncs arribes
molt jove
arribes amb 16 anys
al món laboral
pots començar a treballar
i moltes vegades
doncs no et saps vendre
i això també
doncs desencadena
que les persones
doncs a vegades
doncs es quedin
una mica encasellades
en alguns rols
en funció
doncs de les seves
també facilitats
a l'hora
doncs de treballar
en el seu entorn
també doncs
afecta
si has viscut
en un entorn
més prolífic
o en un entorn
més vulnerable
al final
hi ha moltes coses
que ens afecten
però si ens ensenyessin
a tots
per igual
a l'escola
doncs el fet
de poder-nos comunicar
i el fet de poder
tenir tables
doncs per treure endavant
doncs
no només ja
una conversa de feina
sinó també
una feina
diguéssim
doncs més
comunicativa
més entregada
al final
a vegades
moltes vegades
falta una mica més
d'entrega
d'empatia
i de conèixer
d'empatia
quina bona paraula
quina paraula
d'empatia
home
per qüestions
com per exemple
que comentaves
el fet de dir
una cosa difícil
a algú
tenir empatia
és clau
perquè no és el mateix
dir-li
doncs
que estàs acomiadat
d'una manera
doncs
poc empàtica
que d'una manera
doncs més empàtica
perquè clar
al final
li estàs dient a una persona
que està acomiadada
perquè aquesta és la teva feina
el fet de dir
que no
la teva feina
és acomiadar
la gent de la feina
jo sempre li dic
que els seus treballadors
han de tenir
com por
o sigui
passa ma mare per allà
i jo crec que
tindrien por
la veritat
a veure
això és com tot
a vegades vas
a situacions dolentes
i a vegades també
a mi em passa que
bueno
vaig ja a veure
que els hi passa
i em sento a més
i quan em veuen
al principi
diuen
ui
aquesta és la senyora
aquesta que va vindre
un dia
que va a l'americana
i tal
i va vindre un dia
i va fer
ai
i a vegades
doncs vas
i te sentes a més
i els hi preguntes
i t'apropes a ells
i els hi dius
com estàs
i es queden parats
i al final
la gent vol que l'escoltem
en tots els àmbits
vol que l'escoltem
i en aquests
i a vegades
moltes coses
que hi ha problemes
que no veiem
o que els tenim
en entorns laborals
a vegades
simplement
preguntar-los
com estàs
què passa
necessites alguna cosa
en què podem ajudar
fa que la gent
s'obri
i sortint coses
que siguin oportunitats
per ajudar
aquella situació
d'aquella persona
o simplement
perquè la persona
s'expliqui
la seva situació
i és una forma
de comunicar-se
i jo crec que és molt positiu
al final
ser pròxim
en tots els àmbits
jo estic parlant
en l'àmbit laboral
però que això
pots replicar-ho
també
amb els amics
amb la família
i efecte
Sí, sí
I doncs Dani
si volem
ens anem amb la música
I tant
fem una pausa musical
com sempre
a la primera temporada
ja tenim aquesta dinàmica
que a la meitat
del programa
fèiem una petició musical
que en aquest cas
la portes tu
però crec que també
o m'imagino
com a mínim
que deu ser una cançó
que li deu agradar
a la teva mare
o no?
Sí, jo crec que sí
A veure, cançó
A veure, cançó
He portat aquesta cançó
perquè
no sé
aquest estiu
la vam escoltar
i no sé
és una cançó
que sempre ha estat
realment
en la nostra vida
però no és una cançó
per exemple
que jo digui
per exemple
és la meva cançó preferida
saps?
Però és una cançó
que m'encanta
i últimament
doncs l'estic
escoltant més
però sí he de dir
que és una cançó
antiga
relativament
entre cometes
perquè la gent
ja diu
que és antic
una cosa del 2016
saps?
Llavors
portem
què tequeria
de la quinta estació?
de la quinta estació?
Let's Hear that
Let's Hear that
La llama se apagó
No sé, matamos la ilusión
Tal vez
¿Y dónde quedo yo?
En este mundo sin color
Sin historias que contarte
Sin saber cómo explicarte
Que hoy te veo y aunque lo intente no se me olvida
Que eras tú el que no creía en las despedidas
Que sigo siendo la misma loca
Que entre tus amas se perdía
Y a fin de cuentas no soy distinta
De aquella idiota
Que te quería
No importa cómo fue
Ni quién
Queríamos beber
Sin sed
¿Y dónde quedo yo?
¿Y dónde quedo yo?
En este mundo sin tubo
Ignorando las señales
Que me llevan a encontrarte
Que hoy te veo y aunque lo intente no se me olvida
Que eras tú el que no creía en las despedidas
Que sigo siendo la misma loca
Que entre tus amas se perdía
Y a fin de cuentas no soy distinta
De aquella idiota
Que hoy te quería
Que todavía no se me olvida
I seguim aquí a Ràdio d'Esvern
Quan queden 8 minuts per a las 7 de la tarda
Seguim al Refugi, a magasin de tardes
De l'emissora municipal de Sant Just
Aina, aquesta cançó
Que jo no coneixia de la Quinta Estación
Que no?
No, no la coneixia
No la coneixia
Conec altres de la Quinta Estación
Però aquesta no
Bueno, m'agrada molt
La veritat és que és molt canyera
I potser me la poso aquest cap de setmana
I la ballo també a tope
Per on seguim l'espai d'avui, Aina?
Doncs avui volia sobretot parlar una mica
De la meva experiència en el curs 7
Perquè crec que és una cosa que pot ajudar
No diré el nom del lloc
Però sí que puntualitzaré una mica
Com va ser la meva experiència
I sobretot una cosa que vaig aprendre
Que jo crec que és una mica
A veure, jo d'aquell curs
M'emporto tot realment
Perquè va ser una experiència increïble
En tots els aspectes
Tant, doncs, l'ajuda i l'acompanyament
D'una espècie com de guia, coach
Que t'ajuda
Tant com la gent que vaig conèixer
I va ser a la meva escola
I va ser una setmana
On tu entres d'una certa manera
Per exemple, jo el que veia molt
Era gent jove
Que doncs era bastant tímida
Reservada
I doncs potser estava allà
No sé si per fer amics, eh?
No ho sé
Però una mica en aquest sentit
I jo vaig entrar allà
I jo soc la típica persona
Que tinc els meus 5 minuts de vergonya
I després ja no callo
Llavors em passa una mica això
I vaig tenir aquesta experiència
D'estar en un curset
I doncs, sí, és veritat
Que noto que em va ajudar
Perquè
No me'n recordo de tot
Perquè ja ha passat temps, no?
Però de certa manera
Sí que em noto bastant
Amb més confiança
I una cosa que em passa molt
Aquí a la ràdio no
Perquè com no estic exposada
I no soc conscient realment
Que estic parlant amb gent
O sigui, que m'estan escoltant
Clar, aquí estem tancats a la peixera, no?
I el que passa fora del món
És com amb els vídeos, per exemple
O sigui, jo parlo a vídeos
I és que m'és igual
En canvi, quan m'exposo ja
A un públic a veure cares
En aquest moment ja sí
Que em fa més vergonya
I doncs, de fet, tinc molt mal de panxa
Quan he d'exposar
I una cosa que em passava molt
És el fet de
Perdre una mica el missatge
Que jo vull enviar a aquestes persones
De fet, tu quan fas una presentació
El primer que et diuen
És que has de tindre ben clar el missatge
És igual que sigui
Doncs de història o d'alguna assignatura
Sinó, simplement, pot ser de qualsevol cosa
I a mi el que em va saber
Era que quan sortia a l'escenari
Perdia una mica la consciència del meu missatge
Per tant, els nervis s'apoderaven de mi
I durant aquesta setmana vaig aprendre moltes coses
I una de les que vaig aprendre
És la tècnica de l'apilament
Que és una tècnica que s'utilitza quan vols conèixer algú
Algú nou, algú que no coneixes
I doncs, tu, per exemple, doncs tens interès
T'interessa, doncs, parlar amb aquesta persona
Veure si t'agrada o no, saps?
O sigui, tens interès per intriga
Per voler saber més
Llavors, aquesta tècnica el que fa és
Tu tanca els ulls
I imagina't
Una placa
A sobre hi ha una casa
I en aquesta casa hi ha finestres
I de les finestres surten persones
I després, de la ximanella de la casa
surt un guant
D'aquest guant, a dalt, hi trobem un avió
I a una de les espes de l'avió
hi trobem una raqueta de tenis
Potser estareu flipant una mica
Però repeteixo
Tenim una placa
amb una casa
De les finestres surten persones
Després de la ximanella
surt un guant
I d'aquest guant hi ha un avió a sobre
I de l'aspa de l'avió
surt una raqueta de tenis
Potser no entendreu per què es fa això
Però es diu tècnica de l'apilament
Perquè tu realment, quan coneixes alguna persona
nova, no saps res d'aquesta persona
I més o menys aquesta tècnica
et fa un dibuix mental
Una imatge sobre diferents aspectes
Independentment de que tu penses que no
Per què? Perquè la placa
significa el dom
La teva edat
La casa significa la ubicació
Com és el teu barri, on vius
Si t'agrada el lloc on vius
Les persones que surten de les finestres
Simbolitzen la família i els amics
Preguntar si et portes bé amb la teva família
Si tens germans
Després de la ximanella
Que surt un guant
I trobem el treball
Si estudies, estudies
Si treballes, treballes
Preguntar sobre què treballes
Veure quines inquietuds tens
I després d'aquest guant
I tenim a sobre l'avió
Que simbolitza els viatges
Les aspiracions
Les metes a les quals vols arribar
I a sobre d'aquesta aspa de l'avió
Encara hi ha més coses a sobre
I trobem una raqueta de tenis
Que simbolitza els hobbies
Per tant, aquesta tècnica
Realment el que va fer
És com un esquema
De cada cosa que pots anar preguntant
Quan coneixes algú nou
I d'aquesta manera
Si tu tens en el cap
Aquest esquema
Realment t'ajuda
Doncs, per exemple
Si no tens tema de conversa
O estàs com en un moment
Ui, no sé què preguntar
Saps? Estic una mica en blanco
Doncs pots fer ús d'aquest esquema
I et pot ajudar
Encara una conversa
Que bo, eh?
Molt bona idea
Molt bona tècnica
Entenc que també estàs una mica endreçada
Amb prioritats
Evidentment, primer t'has de presentar
Després et pots ubicar una mica
Una mica de comba
Una conversa, no?
O sigui, jo no vaig a algú i li dic
Bueno, m'agusta bailar, saps?
Sí, hockey
No vas a algú i li dius
Hockey
Home, hockey
Què vols dir hockey?
Llavors, jo
Aquesta tècnica, si és veritat
Que és una tècnica
Que sempre, doncs
Que me'n recordo, no?
I que sempre que coneixo
Algú
Doncs intento
Utilitzar-la i emprear-la
I, doncs, això
Avui ens queda un minut ja
Per acabar el programa
Aina, gràcies
Per venir avui
Acompanyada de la teva mare
Sílvia, gràcies també
Per venir al programa
Gràcies a vosaltres
I res, ha estat un programa
Molt enriquidor, no?
I molt interessant
On hem pogut també
Perfilar, doncs
Diferents aspectes
Sobre la comunicació
I aprendre també
A comunicar-nos millor
Ens sentim la setmana vinent
Aina, que vagi bé
Adeu
Adeu
I fins aquí
El refugi d'avui
Moltíssimes gràcies
A tota la gent
Que ha fet possible
El refugi d'avui
Divendres 27
Gràcies
A Latí 2 por el cine
A Carlos Penela
També a l'Albira Sánchez
De l'Espai de Nutrició
En Daniel Morales
L'infermer de Guàrdia
I a l'Aina del Pino
Tornem dilluns
Que sigueu molt feliços
Bon cap de setmana
B-me
De l'Albira
B-me
De l'Albira
B-me
B-me
De l'Albira
Alsim
B-me
B-me
De l'Albira
De l'Albira
A l'Albira