Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda
estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern.
I comencem fent una mica de repàs al sumari d'avui dilluns.
Avui tindrem l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal,
tot seguit també la càpsula amb la cançó del dia i també hiperproduccions,
hiperproduccions, l'espai del DJ Jambo Jambito.
A la segona hora, l'infermer de Guàrdia ens visita en Daniel Morales per parlar de l'Ela.
La setmana passada ja vam comentar aquesta notícia que s'ha fet bastant viral,
s'ha fet bastant ressò d'aquesta llei aprovada a favor d'aquella gent que pateix aquesta malaltia
i avui parlarem més a fons sobre l'Ela amb en Daniel Morales, el nostre infermer de Guàrdia.
També a la segona hora, això va de Cavalls, l'espai de quinoterapia, amb Gemma Janer.
Parlarem de Cavalls aquí a Ràdio d'Esvern.
Doncs ens atem aquí una setmana més al Refugi, al magazín de tardes de l'emissora municipal de Sant Just.
Un plaer estar amb vosaltres una setmana més aquí a la freqüència modulada del 98.fm.
dia en què està tot una mica novós.
Jo no sé si plourà avui, però sembla ser que tindrem una setmana plujosa.
Ara ve quan ho diu, i no plou ni gota, que també podria ser.
Però jo crec que demà i passat també tindrem dies de paraigües,
com vam tenir aquest cap de setmana al matí de dissabte,
tot i que s'ha mantingut bastant bé.
Aquest cap de setmana ens ha deixat fer bastant,
però sí que és cert que dissabte al matí van ploure unes quantes gotes.
Veurem com van avançant també la setmana,
però sigui com sigui, aquí us acompanyarem.
De la millor forma possible, amb bona música, amb bons col·laboradors
i també amb un bon somriure.
Benvinguts al Refugi, comencem!
I com sempre ho fem amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I comencem parlant de TikTok, perquè TikTok és conscient del mal que fa els seus usuaris,
especialment els adolescents, però això no atura les seves pràctiques.
Volem parlar d'aquesta filtració d'uns documents interns de TikTok
que confirmen per primera vegada, almenys de manera tan específica,
que la plataforma prioritza els beneficis per sobre del benestar digital dels seus usuaris.
La notícia no és sorprenent perquè no és la primera xarxa social
de qui es demostra que, tot i saber que afecta negativament la salut mental de menors,
no demostra interès real a impedir-ho,
quan això comporta frenar-ne el creixement.
Facebook i, sobretot, Instagram han estat investigats pel mateix, també a Europa,
i és sabut que Instagram perjudica la salut mental dels joves i adolescents,
tot i que Meta ho ha volgut amagar.
Tampoc sorprèn perquè ja fa dos anys que l'efecte TikTok en els usuaris més vulnerables
s'investiga als Estats Units.
Fins a 14 fiscals generals de diferents estats nord-americans
acusen la plataforma d'estar dissenyada expressament
per fer addictes als joves que l'utilitzen
i d'amagar l'opinió pública als riscos que comporta utilitzar-la,
com va assegurar també el fiscal general de Califòrnia, Rob Bonta,
que va dir que TikTok s'adreça intencionadament als menors
perquè saben que els nens encara no tenen les defenses
o la capacitat de crear límits saludables al voltant del contingut addictiu.
La demanda menciona algunes de les característiques d'aquest disseny addictiu,
un fit amb continguts infinits,
un algoritme hiperpersonalitzat i molt efectiu,
la reproducció instantània de vídeos,
les notificacions automàtiques,
els continguts en directe, etcètera, etcètera.
Un llarg, etcètera, bé, d'aquesta situació
que sembla que és impossible frenar-la
però en algun moment s'hauran de posar barreres
i també s'hauran de jugar cartes en l'assumpte
perquè al final és una qüestió que ens afecta a tots i a totes.
I de les xarxes socials passem al món de la música
perquè el món de la música en espanyol està de dol.
L'oreja de Van Gogh torna a quedar-se sense cantant.
Leire Martínez també ho deixa.
Després de 17 anys, la vocalista i el grup
han anunciat aquest dilluns que es separen.
L'oreja de Van Gogh torna a quedar-se sense vocalista.
La cantant Leire Martínez i el grup de pop
han anunciat aquest dilluns que es separen després de 17 anys
quan va substituir Amaya Montero.
Segons ha explicat la banda, en un comunicat
es tracta d'una decisió dura i difícil
que arriba després de molt de temps de reflexió
i profundes converses en les quals expliquen
no han aconseguit acostar les seves diferents maneres de viure el grup.
S'acaba una etapa fascinant que tots portem al cor,
conclou el missatge que ens ha permès
gaudir de la millor professió del món d'una manera somiada.
Aquesta ha estat la declaració que ha fet el grup
per les seves xarxes socials.
Tot sota l'ombra d'Amaya Montero.
Leire sempre des d'aquell moment es va convertir
en la cara visible de la banda en aquell 2007
quan va entomar el difícil repte de substituir Amaya Montero.
Com comentàvem, ella ha estat sempre sota l'ombra d'aquesta gran artista
i l'Amaya Montero en aquell moment, el 2007,
va iniciar una carrera en solitari.
El canvi de cantant va suposar un impacte pels fans
que Montero ja havia estat sembrant,
recollint també els fruits,
perquè havia estat la veu d'un dels grups més populars
dels finals dels 90 i principis dels 2000.
És d'on es va donar també la circumstància
que recentment la primera vocalista del grup
va tornar als escenaris després de dos anys de silenci.
Jo ja no dic més,
però crec que aquí jo m'oloro alguna cosa.
No sé si és que Amaya Montero s'està plantejant
tornar a l'Oreja de Van Gogh.
Això ja són especulacions meves,
però haurem de veure com va avançant tot.
sigui com sigui, l'Oreja de Van Gogh es queda
sense Leire Martínez.
I ara parlem de Pedro Sánchez,
que ha anunciat un ajut de 200 milions d'euros
per a lloguers de joves.
El president del govern espanyol
ha anunciat mesures contra la crisi de l'habitatge
en unes jornades organitzades a Barcelona
que podrien ajudar el lloguer dels joves
a pagar el lloguer a final de mes.
I és que, com ha dit el president del govern,
posaran en marxa el repartiment
de 200 milions d'euros per a joves
en bons de lloguer.
El president del govern, Pedro Sánchez,
ha anunciat així la nova mesura
del seu executiu per fer front
a l'augment del preu dels lloguers.
Sánchez, que ha fet l'anunci
durant un acte a Barcelona,
ha assegurat que el seu govern
ha fitxat l'habitatge
com una prioritat absoluta.
El president espanyol
ha explicat també
que impulsarà un nou reglament
per evitar els fraus
en contractes d'allotjament turístic
i de temporada.
El Consell de Ministres
aprovarà aquestes mesures dimarts,
com ha confirmat la ministra d'Habitatge,
Isabel Rodríguez.
Pedro Sánchez ha demanat
a les administracions autonòmiques
i locals
que apliquin la llei de l'habitatge
i ha explicat
que la conferència
de presidents autonòmics
del desembre
va en aquesta línia.
I seguim parlant de joves,
però ara dels joves sí-sí,
els que estudien
i també treballen,
que cada cop, de fet,
en són més.
I reprenent una mica
la notícia
que portàvem anteriorment,
les dificultats
per accedir a l'habitatge,
per independitzar-se
i per trobar
una feina qualificada,
un cop acabada la formació,
fan que molts joves
estiguin compaginant
feina i estudis.
A Catalunya,
un de cada tres joves
de 16 a 29 anys
és un sí-sí,
un concepte recent
que refereix
als joves
que sí estudien
i sí treballen
al mateix temps,
un col·lectiu
que creix
en els últims anys.
En 2022,
un 30%
dels joves espanyols
combinaven
estudis i feines,
segons el Consell
de Joventut d'Espanya.
Ara ja ho fan
més del 35%,
és a dir,
un 5% més
en dos anys.
Es calcula
que hi ha
al voltant
d'un milió
de joves espanyols
treballant i estudiant,
tot i que la xifra
encara és més elevada
si hi afegim
els joves
que treballen
sense contracte.
Adolescents
que combinen
els estudis i feines,
per exemple,
de cangurs
o fent classes particulars.
Tot plegat
és un símptoma
de la transformació
del mercat laboral educatiu.
Una transformació,
com comentàvem,
que afecta
aquests dos mercats,
el laboral
i l'educatiu.
I, de fet,
per exemple,
podríem parlar
de la Maria Esteban,
que és una sisi
amb 24 anys,
treballa d'administrativa
al CAP
i també
està a jornada
completa.
A l'hora,
estudia
quart d'infermeria
a la universitat.
Aquest és un dels molts
exemples
que podríem
posar aquí
sobre la taula.
Vinga, va,
ara sí,
passem
a l'espai
de notícies
a nivell municipal.
Actualitat 360.
Les notícies
a prop teu.
Això és Actualitat 360.
Queden 4 minuts
per dos quarts
de 6 de la tarda.
Estem al Refugi,
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
i us volem destacar
tres notícies
del portal
d'aquesta emissora.
La tribu reuneix
més de 200 participants
en les seves jornades familiars
a Sant Just.
El projecte,
impulsat
per les AFES
del municipi,
aborda temes
com l'ús de pantalles
i l'educació
afectiva i sexual
per crear espais
de debat
i aprenentatge.
El projecte
Tribu,
format per diverses famílies
de Sant Just,
va tancar el curs passat
amb una gran participació,
comptant amb més
de 200 persones
que van assistir
a les jornades
organitzades
amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Sant Just.
Aquestes activitats
van abordar temàtiques
d'interès
com l'ús de les pantalles,
la vivència
de la sexualitat
i l'educació
afectiva i sexual
i també reflectint
les principals preocupacions
de moltes famílies
avui en dia.
I també us volem parlar
de la secció
excursionista
de l'Ateneu
Sant Justenc,
la CEAS,
que celebra
aquest 2024
els seus 50 anys
de conferències
i excursions
amb un acte
commemoratiu
el pròxim
18 d'octubre
a les 8 del vespre
a la Sala Piquet.
L'esdeveniment
inclourà
una conferència
titulada
La petita història
de 50 anys
de conferències
i excursions
a càrrec
de Daniel Cardona
i Jordi Gironés.
Durant les xerrades
es farà una mirada
retrospectiva
sobre el que ha significat
per l'entitat
aquestes 5 dècades
d'activitats.
I no ens movem
de l'Ateneu
de Sant Just
perquè us volem parlar
de l'activitat
que acollirà
properament
l'espectacle infantil
El peix irisat.
El pròxim
diumenge
20 d'octubre
a les 6 de la tarda
de la Sala
de 50 anaris
podrà gaudir
d'aquesta representació
a càrrec
de Tanaka Teatre.
Està basada
en la història
del peix irisat
l'animal més bonic
de l'oceà
que es troba sol
perquè els altres peixos
no volen jugar
amb ell.
L'obra
transmet valors
com la importància
de compartir
ser valents
i ajudar els altres
i està adreçada
a un públic familiar
les entrades
tenen un preu general
de 5 euros
mentre que
pels socis
de l'Ateneu
i els seus fills
són gratuïtes.
Les entrades
anticipades
es poden adquirir
a través d'Entràpolis.
I moment de tancar
l'espai d'actualitat
amb l'efemèride del dia.
Avui estem a 14 d'octubre
i si viatgem en el temps
i ens anem a petar
el 1964
Martin Luther King Jr.
va rebre el Premi Nobel
de la Pau
tal dia com avui
del 64.
Ara sí,
fem una pausa musical
perquè és moment
d'endinsar-nos
en l'espai
de la càpsula.
i avui sentirem
una cançó
de Flatwood Back
aquesta cançó
és
Go Your Own Way
una cançó
de desamor
escrita per
Lindsay Buckingham
durant
la tumultuosa
separació
de la banda.
Una cançó
que us deixem aquí
en els propers minuts
a Ràdio d'Esvern
i re
que també
ens fan setar
la setmana
d'una manera
diferent.
Comencem
amb l'espai musical
això és la càpsula
i avui portem
com sempre
Bona Música
Bona Música



Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música

Bona Música
Bona Música

Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música

Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música
Bona Música

8.1 FM
Ja ho tens
Dilluns el rock
El programa
El programa amb la música
que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock
explica coses
i posa cançons desautoritzades
Dilluns el rock
amb en Joan Soto a la borda
i l'Enrico Orozco se toca
Un autor al refugi
Avui a l'espai
d'un autor al refugi
no ens movem de casa
Avui parlem
d'Albert Espinosa
Espinosa
és un reconegut autor
dramaturg
i guionista català
nascut el 1973
a Barcelona
a la ciutat Comtal
És conegut sobretot
pel seu treball
com a creador
de sèries de televisió
i pel seu èxit internacional
amb la novel·la
El món groc
Albert Espinosa
ha destacat
per la seva capacitat
de connectar amb el públic
a través de les seves històries
sinceres i emotives
Aquestes històries
estan inspirades
en les seves pròpies
experiències de vida
incluent-hi
la lluita contra el càncer
que ha superat
en diverses ocasions
La seva obra
es caracteritza
per un estil narratiu
directe
i una profunda humanitat
i ha aconseguit guanyar el cor
de molts lectors
i espectadors
arreu del món
Avui al refugi
us portem un fragment
del llibre
Quin bé que em fas
quan em fas bé
Des de la mort
de la seva mare
havia perdut la il·lusió
però ara almenys
tenia l'excusa perfecta
per demostrar a tothom
que
si no aconseguia
arribar a l'elit
era
perquè s'havia trencat
els creuats
ningú li retrauria
Al poble
entendrien
que no
havia complert
el seu somni
per mala sort
Estava al futbol
des de ben petit
Ell se l'estimava
però amb el pas del temps
la pilota
es va acabar convertint
en una obsessió
Tot girava
al seu voltant
Els nois
amb qui compartia equip
eren
els seus germans
de cuir
I sovint
se sentia
molt sol
No tenia més
que 8 anys
quan va arribar
a aquella residència
Els primers mesos
es va acostumar
a plorar en silenci
a la seva habitació
perquè ningú pensés
que era dèbil
Quin bé
que em fas
quan em fas bé
d'Albert Espinosa
Un dia t'aixeques
i dius
vinga
que avui
faig el pas
I sents
I sents que pots fer-ho
tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem
per connectar aficions
Natros
per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas
amb més força
Estar al pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer 5
I dormir a prop de les estrelles
Estar al de viatjar
No, no
Al de viatjar més
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
Fer-te el Carnet Jove
a CarnetJove.cat
a CaixaBank
o a Imagin
Fes el pas
Baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del Carnet Jove
i del Pac Jove 2024
El Refugi
i Ràdio d'Esvern presenten
Hyperproduccions
Amb DJ Jambo Jambito
I ja tornem a estar aquí
a la nostra sessió quinzenal
amb el DJ Jambo Jambito
amb el Fernando
Com estàs?
Molt bé, Jaipero
Aquí estem
A dar-lo tot
Avui una altra sessió
del Hyperproduccions
Ens portes també
bona música
que sentirem
en els propers minuts
aquí a Ràdio d'Esvern
i res
Comenta'ns una mica
com ha anat aquest cap de setmana
que sabem que tenies voló
i nada
cuéntanos un poco
com ha ido
Bueno
El fin de setmana
he tenido dos fines
seguidos eventos en Igualada
El anterior fue
el Duster Day
el día del Duster Duster
y ayer pues fue
los coches clásicos en Igualada
y fue genial
fue un pelotazo muy guapo
Si no habían 140 coches
no había ninguno
Habían 140 coches
por lo menos había aparcado
Madre mía
Para concentración de los coches clásicos
de Renault
Que guay
Según me comentó Navarro
José Navarro
nos comentó
que este evento
ha sido de los más gordos
de Cataluña
Ha sido muy gordo
este evento
muy gordo
Claro porque es una concentración
de coches clásicos
A nivel de Renault
a nivel de Renault
lo más gordo
en Cataluña
ha sido esto
Y yo no estoy de España
no estoy de España
porque no lo sé
pero fue
temazo
pepino
pepino
cada coche más guapo
los Renault 5
el Renault 4L
el 19
Tú te quedarías con varios
¿no?
Ya veo que te gustaron varios
Me encantan los coches clásicos
son guapísimos
los Renault son guapísimos
Bueno bueno
Me alegro
me alegro que te gustara
también el evento
que pudieras poner
un poco de música
también al día de ayer
y nada
también pues
como comentabas
semana tras semana
con evento
¿no?
Dos semanas seguidas
con movimiento
Bueno
veo que no ponéis el freno
que también está bien
estar entretenido
¿verdad?
Sí
Aquí te trabajo
hoy me trabajo
hace muchas cositas
muchos bolos
ya va bien
va genial
Que bien
I aquí en Esprocea
et volverás a pinchar
algún día
Sí
El saludo tengo disco
Sanju
El saludo toca
El dissabte toca
El que tengo diversidad funcional
aquí en el Salud de Espriu
Y que venís
te invitaos
Sí
Recordem que el Fernando
és el DJ
d'aquí del Centre Civic
Salud de Espriu
amb aquesta discoteca
per gent
amb diversitat funcional
Está muy bien
este evento
que lo vais celebrando
cada mes
¿no?
Sí
Es quincenal
Cada quince días
Mira como la sección
Como Hyper
pero estoy igual
Exacto
Como Hyper
Muy bien
Pues venga
Empezamos con la sección de hoy
que tenemos mucha chicha
Vamos a empezar
con la presentación
Hoy nos traes al DJ Pastis
y este Human Voices
que vamos a escuchar
a continuación
Te vas a sacar congelado
Buenísimo
Un temazo
Buenísimo
Buenísimo
Buenísimo
Buenísimo
Buenísimo
Buenísimo
Buenísimo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diu!
Fins demà!
commenta!
Fins demà!
Fins demà!
professional des de l'any 1992
quan va iniciar
la seva carrera com a
DJ Jockey resident a la sala
del Cel de Girona, on va estar
fins al 1994.
El DJ Pastis
també va passar de resident pel
districte Mies de Canet
de Mar l'estiu del 94 i
Ponaeri Terrassa el 95.
Este disco es del Ponaeri.
Claramente, si ves la foto,
pone Ponaeri. Este disco es del Ponaeri
del Pastis. Un pepino.
Un detall que també volíem tenir
en compte. Va ser el guanyador del premi
del primer premi com a DJ professional
de Catalunya, el 2007.
Posteriorment, també es va
mudar a Mataró, on va ser
resident d'Activa.
En aquest cas, és un dels
valuars del so Màquina, como decías
tú, de esos tiempos, de
finales de los 90 y principios de los 2000.
Company inseparable, també,
d'altres DJ Jockey's,
com, per exemple, el DJ
Wendry, no sé si te suena. Sí, puede que pisa con paz.
Sí, los conozco, los dos. Conozco a Pastis y Wendry.
Tuve la oportunidad de hacer una foto
también con el Wendry, que les ayudé a llevar
las maletas hasta la cabina, de la puerta del taxi
hasta la puerta de la cabina
del Chis. La compañía lleva las maletas
al Pastis y Wendry, ahí los conocí.
Pues se ve que son colegas no solo de la
cabina, sino que también han trabajado juntos
en producción. Sí, sí, sí, han
hecho varios discos.
Y el Pastis también estuvo en el Perqué,
que el Perqué es lo que antes activa,
ahora se activa, antes era el Perqué.
No sé si te sale la biografía,
pero que X qué se pone en la discoteca,
X qué se escribe, ¿sabes?
Sí.
Es una pasada.
Sí, sí, me sale aquí también la lista
de sitios donde ha pinchado.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
La visita que estuvo en el Chimolins
un par de noches, un par de tardes
en el Chimolins.
Es cosa que chique.
Efectivament, moltes actuacions al llarg
del territori, no només català, sinó també
el País Basc, a Madrid, a València,
a Castelló també.
I en aquest cas, doncs, la seva discografia
passa per èxits, com per exemple
aquestes col·laboracions que feia amb el Wendry
i també, doncs, més en solitari,
però normalment els discos de màquina
acostumbran a llevar bastantes col·laboracions
detrás.
Sí, sí.
Y luego hay otro disco del Pasti,
que este me lo compré yo
porque me hace mucha ilus.
Lo escuché en el YouTube,
la canción de Gloria,
y digo, guau, este disco me tengo que comprar.
Me meto en discos,
me acuerdo que a ver con el de la granada,
Sergio, vamos a pedir este disco,
que este disco lo tengo que tener.
Les di los 40 euros y me los trajo,
de discos.
Se lo paga.
A toco de teja de pagar el disco del Tiro,
con los 40 euros.
Este disco está muy valorado,
muy caro este disco del Ninel,
del DJ Pasti Gloria,
que lo hace el Pasti y el Xavi BCN.
Este disco también es un pepino,
una joya.
Pues mira, ya tenemos aquí al DJ Pasti.
Sí.
Esto es de un directo.
Sí, la que sé,
la que sé que escuché en YouTube.
Sí, es que no pueden ni posar las totas.
¿Tú también hablas cuando haces sesiones?
Sí, sí, hablo.
¿Qué me pinchas?
Bueno, ya se escuchan mis sesiones de YouTube.
Es una cosa que escuchamos una.
Sí, sí, efectivamente.
Molt bé, doncs sentim un fragment d'aquest Glòria
que ens porta també el DJ Jambo Jambito
de la mat del DJ Pastis.
Xavi.
Xavi.
Bona nit
La raça que avui porta novetats!
Perquè després diguin que no hi ha bona música!
Si és que família us asseguro que no és perquè sigui el disc a la meva filla ni l'hagi fet al Xeves, sinó que és la bomba, el cabró!
Y esta sesión que estamos escuchando es de DJ Pastis, que ahora estaba mirando, creo que también ha participado en alguna sesión de Primavera Sound, que es un evento bastante importante de Barcelona.
Sí, también creo que es un evento.
Sí, sí, el Máquina, sense botón de stop, com a mínim, li van dedicar una entrada a la seva pàgina web, que també fa referència a aquest disc jockey que comentàvem que té els seus origins a Girona, i a partir d'aquí també ha tocat per tota Espanya.
Se destaca mucho, ¿no?, esta alianza de estos dos disc jockeys, de Wenry y de Pastis, en todas las referencias que he ido cogiendo de internet, ¿se habla mucho de esta amistad?
Sí, Pastis y Máquina son muy amigos, se quieren mucho, pero hubo una época que se pararon, dejaron de pinchar juntos y han vuelto a pinchar juntos, ¿sabes?
Se pararon y han vuelto, y me decían que hayan vuelto porque se me decían pinchar juntos, porque son unos cracks pinchando los dos, los dos pinchan que no veas, ¿sabes? Una pasada.
Y de hecho se habló en algún momento de incluso hacer alguna sala de Máquina en Barcelona para retomar un poco lo que es la tradición de la música Máquina.
No sé si se llegó a hacer.
Sí, algo se hizo cuando la pandemia algo se hizo.
Yo vine en YouTube al Pastis y pinté con Wenry con mascarilla, dos con mascarilla, en una cabina grabando una sesión directa para subirla a YouTube.
Y escuché un fragmento en YouTube y pincha muy bien.
Pastis y Wenry que son unas máquinas, unos cracks.
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
¡Venga!
De hecho, tienen una cuenta oficial en Instagram,
por aquellos que nos están escuchando,
que pueden seguirlos en Pastis Barra Baja Buenri.
Allí encontrarán toda la información.
Más de 172.000 seguidores tienen en Instagram.
Está muy bien, sí.
Tiene mucha gente que les sigue,
porque al final también marcó toda una generación.
Piensa que Pastis y Buenri son internacionales.
Y la canción de Gloria se dedicó a su hija.
Como bien dicen en el fragmento que hemos escuchado,
que se dedicaba a su hija a Gloria, a la canción.
Claro, también por esto el nombre de la canción.
Está muy guapo este tema.
A mí me encanta este tema.
Pues muy bien, esta sesión que acabamos de escuchar del DJ Pastis.
Realmente, pues, el que comentábamos, ¿no?
Es una época que ha pasado, digamos, pues, no pasó desapercibida,
sino que tuvo también su momento de gloria.
Y de hecho, vamos a escuchar un fragmento...
Nosotros somos una mica los agradez, ¿no?
...de esta entrevista que le hicieron hace muy poquito en el Nacional,
en el Diario Digital.
Al final, también siempre odiamos a todo arreu.
El 93, 92, todos punxàvem una miqueta lo mismo.
No es que es tanta ramificación musical.
Este es buen rit.
Este es buen rit.
Este es buen rit.
Este es buen rit, ¿no?
Este es buen rit.
Este es buen rit.
Bueno, vull dir que es va a l'import...
Conyons, nosotros ahora te hemos posado una mezcla, ¿no?,
del 94, que son gente que fan altres...
que fan tecno, que fan altres coses,
pero en aquel moment feien això.
Nosotros venimos a seguir una mica el legado aquel del bacalao, ¿no?
I fins al día de hoy, vull dir,
nosotros hemos defensado la máquina...
A mort.
A mort.
Este es el que...
Sí, es el que pasa, pero veo una miqueta de...
Nunca me olvidé eso.
...de ese legado del bacalao.
Nosotros somos los que hemos continuado.
Nosotros somos bacalas, amor.
Som más de pista que la cabina.
Sí, se te parecen que son mejores clientes que dijese.
Sí, sí.
Bueno, interesante también este fragmento que acabamos de escuchar
de una entrevista que se hizo, pues, ya te digo,
hace unos meses en el Diario Digital al Nacional,
que la pudeos recupar a también, dons, a xarxas.
Seguimos con más fiesta aquí en Radio Desvern
porque nos traes otro tema más de Pastis versus Xavi.
Sí, Xavi-VCN, Ninel.
Venga.
Otro tema, son los buenos.
Otro tema, sí.
Vale.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
res!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La inspecció de treball estudiarà els processos de selecció
de l'empresa de repartidors Globo
i si els candidats a la feina han de respondre un qüestionari
on els pregunten sobre l'orientació sexual, la raça o la salut.
La plataforma assegura que contestar-lo és opcional i anònim
i que es pot aconseguir la feina sense haver-lo respost.
El cas es reencarren del testimoni d'una persona
que es volia presentar un càrrec intermedi de Globo a Barcelona
i en el procés de selecció es va trobar
amb el que l'empresa anomena enquesta d'identitat.
Respondre a l'enquesta és voluntari
però el fet de plantejar aquestes preguntes ja és il·legal,
segons l'advocat laboralista del col·lectiu Ronda, Albert Vallribera.
El qüestionari és molt, molt, molt sorprenent.
Entren en uns aspectes que formen part de la seva intimitat
i des del moment en què són característiques
que no tenen res a veure amb l'exercici
d'unes determinades funcions a un dubte de treball
i que únicament obtenir aquestes dades
pot servir per la discriminació de la persona.
Entenem que són absolutament il·legals.
Més notícies, Natàlia Ramon.
El govern estudiarà l'ús dels fons de transició nuclear
per finançar projectes urgents
i respondre als problemes d'aigua al priorat
i també destinar ajudes específiques a la comarca.
Demà es constituirà la comissió de seguiment de la sequera.
Falset, Ricard Buigas, bona tarda.
Bona tarda. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig,
diu que estudiaran atorgar ajudes més específiques
per a la comarca associades a la caiguda de la producció per la sequera.
Ens comprometem a estudiar una línia d'ajuts,
però aquí sí amb sol·licitud i aquí sí en funció dels danys,
de les pèrdues que hagi tingut cada cultiu
per a afinar molt més el priorat i algunes altres zones
que també no ens han quedat prou ben cobertes.
Ordeig ho ha dit després de reunir-se amb els alcaldes.
Ara està reunit amb regants i entitats de la comarca.
Ricard Buigas i Xavier Espèl·la, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Falset.
Foment del treball, alerta de problemes d'abastament energètic
per a les empreses si no s'allarga la vida
de les centrals nuclears que hi ha a Catalunya.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre,
ha avançat que hi ha empreses que s'estan plantejant
fins i tot traslladar-se a altres llocs.
Què està passant en estos momentos?
Moltíssimes companyies de l'àmbit petroquímico,
de l'àmbit farmacèutico, de l'àmbit siderúrgico,
ja estan pensant que,
si probablement se van a cerrar les centrales nucleares en Catalunya,
hablo de Catalunya, on és exclusivament,
doncs estan ja pensant en deslocalitzar-se
en altres territoris espanyols o portugals
perquè no va haver problemes de suministre energètic.
Primer de condemna per l'assassinat
contra un exagent de l'Estasi,
la policia secreta de l'antiga Alemanya comunista.
Els fets van passar fa 50 anys,
quan el policia va matar un ciutadà polonès
que intentava creuar el mur per fugir a l'oest d'Alemanya.
El tribunal ho ha qualificat d'execució sense pietat
en una sentència que culmina dècades d'investigació.
Berlín, Oriol Serra.
Bona tarda.
Els fets van tenir lloc
en un dels checkpoints més cèntrics de Berlín,
l'estació de trens de Friedrichstrasse, el 1974.
Txeslav Kutxuska, un polonès de 38 anys,
bomber i pare de família,
es disposava a fugir a l'Alemanya occidental
amb una maleta a la mà.
Prèviament havia amenaçat
en fer volar pels aires l'ambaixada de Polònia
si no li permetien marxar cap a l'oest.
A la seva fugida es va creuar
amb l'agent de l'Estasi Manfred N.,
avui de 80 anys,
qui en comptes de mirar de reduir-lo
li va disparar a boca de canó per l'esquena.
Kutxuska moriria hores més tard
en una presó del règim comunista de l'RDA a Berlín.
Avui, després de 14 sessions
en un tribunal d'aquesta mateixa ciutat,
Manfred N. ha estat condemnat
a 10 anys de presó per assassinat.
Fins ara, les condemnes contra agents de l'Estasi
havien estat per homicidi
en considerar-se que les morts s'havien produït
seguint ordres de comandaments superiors.
Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín.
I ens demanem pas des de l'equip viari de Catalunya Ràdio.
Què està passant a aquesta hora?
Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs destaquem primer de tot
que una ciclista ha mort a la carretera d'accés a Montserrat
per causes que no se saben.
Ha caigut a terra un autobús sense passatge
l'ha atropellat, segons les primeres dades
del Servei Català de Trànsit.
La carretera BP-1121
es manté tallada en tots dos sentits.
Es dona la circumstància
que és la segona ciclista mort avui per atropellament.
El primer ha passat aquest matí
en una carretera de Botarell.
D'altra banda, la ronda litoral
i a cua força compacta
desuna franca al Port Vell
en direcció al Nus de la Trinitat.
La via ha estat tallada fins fa uns breus instants
perquè un camió massa alt
ha provocat danys a l'interior del túnel de passeig de Colom.
Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Informació esportiva, ara Sònia Olear.
Les proves que li han fet al jugador del Barça
a la ment i a mal
descarten cap tipus de lesió muscular.
Ara haurà de fer repòs
per la sobrecàrrega dels iscrits i vials
de la cama esquerra
que va tenir amb la selecció espanyola.
Serà dubta, per tant, per diumenge
amb un lluïc davant el Sevilla.
Davant l'acumulació del partit d'alguns jugadors,
la Federació Internacional de Futbolistes Professionals
i les Lligues, entre les quals ja l'Espanyola,
han reclamat a la Comissió Europea
que es protegeixi els futbolistes.
Els sindicats queixen de la resolució de la FIFA
d'establir unilateralment
el calendari de partits
i, en particular,
de crear un nou Mundial
de clubs pel 2025.
En la final de la Copa Amèrica de Vela,
el Team New Zealand domina per 4-0
davant l'Ineos Britànic.
El primer que arribi a ser victòria
serà campió.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
El projecte Tribu,
format per diverses famílies de Sant Just,
va tancar el curs passat
amb una gran participació,
comptant amb més de 200 persones
que van assistir a les jornades organitzades
amb la col·laboració de l'Ajuntament.
Aquestes activitats van abordar temàtiques d'interès
com l'ús de les pantalles,
la vivència de la sexualitat
i l'educació afectiva i sexual,
reflectint les principals preocupacions
de moltes famílies avui en dia.
Aquesta tardor,
la tribu repèn la seva activitat
amb l'objectiu de continuar creant espais
on les famílies puguin intercanviar opinions,
experiències i propers activitats conjuntes.
La finalitat és unir la comunitat educativa
i consolidar Sant Just com una ciutat educadora.
El projecte compta amb el suport
de totes les AFAS del municipi,
cobrint l'educació des de l'etapa del 0 als 18 anys.
Les famílies interessades a formar part del projecte
o obtenir més formació
poden contactar a través del correu electrònic
latribu.sanjust.gmail.com
El Centre Social al Milenari
organitza un taller
per la promoció de l'envelliment saludable
dins del programa de Gent Gran
en col·laboració amb la Caixa.
El taller, anomenat Entrena,
començarà el dijous 17 d'octubre
i s'impartirà cada dijous fins al 5 de desembre
en horari de 4 a 6 de la tarda.
Aquesta activitat té com a objectiu
impulsar l'autonomia funcional
i l'activitat física de la Gent Gran
i servirà també com a espai de reflexió
sobre la millora dels hàbits quotidians.
Els temes tractats inclouran
l'exercici físic, la gestió del dolor,
l'alimentació equilibrada,
la prevenció de caigudes,
l'autonomia personal i la participació social.
L'activitat és gratuïta
i té places limitades.
Carles Fernández i Elisabet Giné,
membres de la companyia de teatre musical
Mare meva de Sant Jús,
han estat entrevistats al programa
La Rambla de Ràdio d'Esvern
per parlar de la seva propera representació
del musical Rosaris Purpurina i Acció.
La companyia tornarà als escenaris
els dies 26 i 27 d'octubre a l'Ateneu de Sant Jús
després de l'èxit de les primeres representacions
al març i abril.
Segons han explicat,
el musical és una creació original
basada en l'obra de Xiveques,
Figues, Estels i Romesco,
però adaptada amb nous diàlegs,
gags actuals i cançons amb un estil modern.
Durant l'entrevista han destacat
que el procés d'adaptació es va fer
amb l'aprovació i suport de Marta Malaret,
membre de Xiveques,
deixant que la companyia tingués llibertat
per introduir canvis.
A més, van comptar amb l'assessorament de Joan Faneca
qui va dirigir la versió original.
Sobre la part musical,
Carles Fernández i Javi Jiménez
han estat els encarregats de triar
i adaptar cançons que encaixessin amb la trama.
També han anunciat que han introduït novetats
en aquesta nova ronda de funcions,
incluent-hi un número musical nou.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això està tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern
F.O.M.A.
F.O.M.A.
Núdant de Vuit.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.A.
F.O.M.B.
F.O.M.A.
No, I'm just plain, I know y'all think you're fat
But I'm here to tell you
Every interview is perfect
From the bottom to the top
Yeah, my mama, she told me
Don't worry about your size
She says boys like a little more booty
To hold a night
And no, it won't be no stick
Big your silicone barbie dog
So if that's what you're into
Then go ahead and move along
Because you know I'm all about that base
About that base, no trouble
I'm all about that base, about that base
No trouble
I'm all about that base, about that base
No trouble
I'm all about that base, about that base
Because you know I'm all about that base
About that base, no trouble
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tenir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I fer-ho bé millor dit, perquè és una llei que ha estat reivindicada
durant molts anys per col·lectiu de malalts d'ELA
i que precisament s'ha aprovat per majoria absoluta.
Tots els grups de la cambra del Congrés dels Diputats van votar a favor.
Per tant, és una llei històrica i que promet millorar la vida,
però s'ha de dotar, com deia, de recursos i finançament
i sobretot també de formació.
Aquí al programa portàvem també fa uns dies aquesta notícia
i també destacàvem aquesta ovació que va haver a la cambra
a aquella gent que representava aquesta associació
que també va estar representada dins de la cambra
i també a l'exterior de l'edifici perquè s'hi van desplaçar persones afectades.
Sí, és una reivindicació històrica, com dèiem.
Efectivament, una reivindicació històrica i també un fet històric
que s'hagi pogut aprovar aquesta llei.
Per a aquella gent que potser no està molt familiaritzada
en tot aquest context, per què és tan important aquesta llei?
Aquesta llei és molt important perquè els pacients que pateixen aquesta malaltia
requereixen cures especialitzades, com per exemple la gestió de símptomes complexos
i un suport emocional constant.
Això exigeix una gran formació i experiència per part dels professionals
que han de ser capaços d'adaptar-se als canvis ràpids a les necessitats del pacient.
Per tant, el Consell, com dèiem, no només demana més pressupost,
sinó també una formació continuada per als infermers, en aquest cas,
que treballen amb pacients d'ELA.
A més, proposen ampliar les places a les facultats d'infermeria
per cobrir aquesta demanda creixent de professionals qualificats,
que això no és una demanda només relacionada amb l'aprovació d'aquesta llei,
sinó que és una demanda que des de fa molts anys s'està reivindicant
perquè hi ha una manca estructural de professionals d'infermeria.
I seguim parlant amb el nostre infermer de guàrdia.
És interessant tenir algú a qui preguntar-li aquestes coses aquí al programa.
No només som un espai de tertúlia, perdoneu que m'enuego,
de tertúlia i de converses, sinó que també volem fer debat
d'aquelles coses que a vosaltres, oients, i a nosaltres també,
des de la peixera, des dels estudis de Ràdio d'Esvern,
ens poden interessar, no?, perquè això ens pot tocar a tots.
Tots coneixem alguna persona que està afectada per aquesta malaltia
i també per les altres malalties que ens acabes portant aquí al programa.
Abans de passar al següent espai, Daniel,
alguna cosa que vulguis destacar de tot plegat?
Doncs, bàsicament, fer uns cinc cèntims del que hem dit.
Tot i que la llei i els motius de celebració encara queden molts reptes
per superar, com els que hem dit, per exemple,
la necessitat d'inversió en formació, la necessitat de recursos
i, sobretot, que aquests aspectes siguin prioritzats
perquè els pacients puguin beneficiar-se d'una manera real d'aquesta legislació.
Doncs, important, aquests aspectes que acabes de comentar.
Fent menció també a aquesta notícia que portàvem nosaltres aquí al refugi fa uns dies
i que realment és important tenir en compte que encara no està tot, diguéssim, lligat,
sinó que encara s'ha de veure, no?
Perquè una cosa és aprovar la llei i l'altra cosa és portar-la a terme, no?
Hem de veure com s'acaba portant a terme i si realment acaba afavorint totes aquelles famílies.
El que sí que està clar és que és un gran pas ja el fet d'haver pogut aprovar aquesta llei
i el fet d'haver portat aquesta matèria a debat.
Doncs, si et sembla, ara sí, passem de pàgina,
marxem a un altre dels capítols d'aquest programa
perquè ara és moment de parlar d'infermeria també,
perquè seguim aquí a Infermer de Guàrdia,
però en aquest moment canviem de secció.
I ara, doncs, el Dani ens porta al segon espai,
com hem comentat en aquesta segona temporada.
Ho hem dividit d'aquesta manera per tal que es faci més a més
i també de poder entendre-ho una mica més
i aprofundir en aquells aspectes que ens porta setmana rere setmana el nostre infermer de Guàrdia.
En Malalties al detall, que és aquest segon espai que fem dins de l'infermer de Guàrdia,
volem seguir parlant avui de l'ELA,
volem seguir parlant de l'esclerosi lateral amiotròfica
i també una mica més en profunditat.
D'alguna manera, el primer espai era parlar de la notícia,
ara és parlar de la malaltia, no?
Exacte. He volgut fer avui tot relacionat,
també per tenir una idea més clara del que és,
ja que tots sentim la malaltia,
però no sabem realment què és.
Estic convençut que segur que li han dedicat alguna marató de TV3...
Doncs ara no ho sé dir exactament, però segurament...
Algun projecte solidari segur?
Sí, perquè de fet fa uns anys no va ser de malalties neurodegeneratives, potser...
És que a mi em sona, per això t'ho he llançat aquí...
Ara no me'n recordo, però segurament...
Com que sé que tu ets bastant fan de la marató de TV3,
ara mateix m'has pillat, eh?
No, però sí que és veritat que a algun projecte solidari se li deu haver dedicat,
perquè al final és una malaltia que és això, no?
Que al final s'ha de treballar.
De fet, jo fa uns anys, bueno, fa uns anys, fa tres anys, sí,
no, fa dos anys vaig anar a Los San Fermines
i el discurs d'inici de Sant Ferminal va donar un malalt d'Ela.
El pregó, no? Diguéssim, d'alguna forma.
Ah, mira, no ho sabia.
Això és interessant que també es doni veu a aquestes persones
que al final el que volen és donar a conèixer aquesta malaltia,
no només perquè la gent la conegui, sinó també per posar-hi cura
i per seguir lluitant amb la investigació.
Parlem de l'Ela, parlem d'aquesta patologia,
explica'ns una miqueta més sobre ella.
És una patologia neurodegenerativa progressiva,
que vol dir que cada cop va més,
que afecta principalment a les cèl·lules nervioses del cervell
i a la mèdula espinal,
el que provoca una pèrdua de control muscular.
Per desgràcia, la malaltia no té cura
i avui el que pretenem és aprofundir
sobre quines són les seves causes,
quins són els seus símptomes,
l'esperança de vida és el moment en què es diagnostica
i quins tractaments es troben disponibles.
Com hem dit,
l'Ela produeix una degeneració de les neurones motores,
que són les encarregades de transmetre
els senyals del cervell als músculs.
És a dir, que quan nosaltres pensem en fer un moviment,
el cervell transmeti la informació al múscul perquè el faci.
Aquesta degeneració fa que els músculs
deixin de rebre les ordres necessàries per moure's
i amb els temps aquests pacients
perdran la capacitat de caminar, de parlar, de menjar
i, com comentarem d'aquí una estona, fins i tot de respirar.
Una imatge així clara pels nostres oients.
És com si a una titella se li trenquessin les cordes.
La titella vol moure el braç,
però no es pot perquè no hi ha corda.
Exacte.
I quan ho fa, fa un moviment que no pot controlar.
Ok.
Parlem ara de les causes.
Primer, tot i que es desconeixen amb precisió,
hi ha factors genètics que poden estar involucrats.
Aproximadament un 5-10% dels casos són hereditaris,
mentre que la resta no s'ha pogut determinar exactament la causa.
S'han fet diferents estudis i hi ha alguns que suggereixen
que factors ambientals com l'exposició a toxines
poden jugar a un paper, però encara no hi ha conclusions definitives.
Si parlem de l'esperança de vida,
sol ser relativament curta.
La majoria de pacients la malaltia avança ràpidament
i la mitjana de supervivència és d'uns 3 en 5 anys
des del moment del diagnòstic.
No obstant això, tots coneixem el cas excepcional
del famós físic Stephen Hawking,
que va viure més de 50 anys amb la malaltia,
tot i que, com acabo de dir, això no és el més habitual.
Doncs sí, al final Stephen Hawking és com un referent
en aquest aspecte, tot i que ara parla d'ell
és una mica difícil, perquè des que s'ha vist també immers
en el cas Epstein, etcètera, al final és un referent
que potser ara mateix no posaríem de primeres,
però sí que és cert que és com la imatge més clara
de la malaltia en aquest cas, perquè és un referent
d'una de les persones que va viure més de 50 anys amb la malaltia
i una pel·lícula sobre ell que també narra molt bé
la malaltia i el procés de com va caient malalt
i és francament interessant veure aquesta evolució
perquè al final jo crec que moltes de les històries
que ens acabes explicant, malalties que ens acabes explicant
aquí al programa, és interessant tenir-les controlades
i saber-ne més d'elles.
Passem a seguir comentant aquesta malaltia,
però ara el que farem serà parlar d'aquests símptomes.
Sí, en primer lloc el que s'acostuma a notar
és una debilitat muscular que comença de manera sutil
afectant extremitats i la parla.
A mesura que la malaltia avança, els pacients experimenten
espasmes musculars, problemes de deglució
i una gran dificultat per respirar.
Els pacients mantenen les seves capacitats mentals intactes
i això és una cosa que cal destacar especialment
ja que aquí darrere d'això hi ha un pacient
que s'està adonant del que li està passant
i per tant hi ha un patiment emocional i psicològic
bastant heavy d'ell però també dels seus famílies.
Per això, com deien abans, aquesta llei el que pretén també
és dotar tots els malalts d'ella i les seves famílies
de recursos per poder tenir suport emocional.
I pel que fa als tractaments, parlem ara una miqueta més
perquè no hi ha cura parlela, però sí que existeixen teràpies
que poden ajudar a gestionar els símptomes
i a millorar la qualitat de vida dels pacients, oi?
Sí, com hem dit abans, al final de la malaltia
la persona ja no té capacitat per respirar.
Llavors és necessari l'ús de dispositius d'assistència respiratòria
com per exemple respiradors mecànics
i aquest tipus de dispositius esdevenen essencials en fases avançades.
També s'han utilitzat alguns fàrmacs que han demostrat
retardar lleugerament la progressió de la malaltia
o en alguns casos ajudar a reduir el deteriorament funcional.
Com hem dit abans, també és fonamental
que l'equip multidisciplinari que acompanya el pacient
estigui allà, com per exemple fisioterapeutes, logopedes,
nutricionistes i, per dos comptats, infermeres.
Aquests últims tenen un papel crucial en el suport diari dels pacients.
Des de la gestió de la nutrició fins a la higiene personal
i la monitorització dels problemes respiratoris.
Tu sempre destacant la feina de les infermeres,
escombrant cap a casa, que es noti, que es noti.
Ben fet, això és portar-ho en la sang, no?
Aquesta professió.
Comentaves la feina important que tenen els fisioterapeutes,
logopedes, nutricionistes, infermers, infermeres
i psicòlegs, entenc, també, no?
Que deu haver-hi un punt de...
Sí, sí.
Que la força psicològica ha de ser important, també.
Que la persona s'estigui adonant del que li està passant
és un...
Jo crec que és una cosa que ha de gestionar i és difícil.
Doncs vinga, va, seguim amb l'espai avui dedicat a l'ELA.
Ara parlem, doncs, d'aquesta malaltia.
Seguim parlant en profunditat perquè, com ens comentaves,
no només ens afecta físicament.
No, sinó que, com dèiem, té un gran impacte emocional
i, molt sovint, les famílies necessiten suport psicològic
per afrontar la progressiva pèrdua d'autonomia del pacient.
Afortunadament, en molts llocs s'estan creant xerxes de suport
per a familiars i malalts, oferint recursos, informació i assistència emocional.
I ja per anar acabant, volia fer també un resum
del que hem parlat en aquesta secció.
Sí.
L'ELA és una malaltia devastadora,
tant per als pacients com per a les seves famílies.
No obstant això, la investigació continua
i ens dona l'esperança que en el futur
es puguin trobar tractaments més efectius
o fins i tot una cura.
Mentrestant, el millor que podem fer
és proporcionar als pacients la millor qualitat de vida possible
mitjançant una atenció sanitària adequada
i el suport emocional necessari.
Daniel Morales, gràcies per l'espai d'avui.
Jo crec que ha estat molt interessant
poder aprofundir en aquesta malaltia,
conèixer els detalls de la malaltia
per a aquelles persones que, com jo,
potser els desconeixien
i també d'alguna forma
sentir-te com a mínim
coneixedor d'aquesta malaltia
i a partir d'ara
si hi ha l'oportunitat de col·laborar,
d'ajudar a totes aquestes persones
d'alguna forma,
sigui amb algun projecte solidari,
sigui com sigui,
que també sàpiguen que aquí ens tenen.
Nosaltres des d'aquí fem la difusió
que també és una feina important.
Gràcies, Daniel.
I la setmana vinent més.
Ens anem sentint.
Gràcies.
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí al Refugi Recomana,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci,
cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar
en els millors museus
per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres
teniu criatures
i en aquest cas els caps de setmana
a vegades a casa tancats
es poden fer tediosos,
però a Barcelona
hi ha moltes oportunitats d'oci
i de lleure
i en aquest cas els museus
és una combinació perfecta
d'educació
i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui
us volem presentar
aquests museus i centres d'art
que deixaran que la canalla
i els grans
es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite.
És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és
que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona
la varietat
i la qualitat dels museus
és excepcional.
Així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs
on explorar,
obres d'art
per admirar,
exposicions per recórrer
i activitats per gaudir en família.
Ara bé,
perquè aquesta experiència
sigui realment profitosa
cal que el museu escollit
s'ajusti
als interessos
dels més petits.
Si els agrada dibuixar
durant hores
podeu anar al Manac
o a la Fundació Miró
que són opcions perfectes.
Si prefereixen
estar a l'aire lliure
doncs trieu museus
amb activitats relacionades
amb la natura
o la ciència
com per exemple
el Cosmo Caixa
o el Jardí Botànic
o també
el Museu de la Ciència.
I si no sabeu
per on començar
aquí ve un consell
anar a un museu
no hauria de ser
com fer-los menjar verdura
és a dir
que escolteu els nanos
i també
trieu junts
aquest espai
per gaudir
i per descobrir.
I arrenquem
amb aquesta llista
amb el Cosmo Caixa
un museu interactiu
de ciència
que és un paradís
pels més petits
i pels petits científics.
Des del famós
bosc inundat
fins a les exposicions
interactives
ens permeten
tocar,
veure i experimentar
amb ciències
ideal
per totes les edats.
A més
el Planetari
ofereix
un viatge fascinant
per l'univers.
I un altre museu
que també agrada
a petits i grans
i que també
ja hem portat
aquí al programa
és el Museu
de la Xocolata.
Aquest espai dolç
explica
la història
i el procés
de fabricació
de la xocolata
des dels seus orígens
fins avui.
Hi trobareu
escultures
fetes de xocolata
i també els nens
poden participar
en tallers
on esdevenen
xocolaters
per un dia.
I marxem
cap al Museu Blau
on
situat
al Parc del Fòrum
esdevé
un museu
dedicat
a la història natural
amb una espectacular
exposició
sobre la biodiversitat
del planeta.
També els nens
poden veure
de prop
escalets d'animals
fòssils
i altres meravelles
del món natural
que els fascinaran.
També poden visitar
el Caixa Fòrum
que és un dels clàssics
de Barcelona
un centre cultural
que ofereix exposicions
que canvien constantment
sempre amb una proposta
per a totes les edats.
A més
també
programen
tallers
activitats familiars
i visites guiades
que estan adaptades
pels més petits
i que fan
una visita
i una experiència
cultural i educativa
assequible
per a tots els gustos
i també
per a totes les edats.
Marxem
al Museu del Disseny
perquè
si la creativitat
i l'art
són el que motiva
la canalla
aquest museu
és una visita
obligada
amb exposicions
que van
des del disseny gràfic
fins la moda
el mobiliari
i la decoració.
Els nens
poden gaudir
d'exposicions
dinàmiques
que faran
explorar
el món del disseny
d'una forma lúdica.
I marxem
al Museu de la Música.
Aquí els nens
podran veure
escoltar
i fins i tot
tocar
alguns instruments
d'arreu del món.
Aquest museu
ofereix
una àplica col·lecció
d'instruments històrics
i permet
que els visitants
experimentin
amb sons
en una activitat
perfecta
per a famílies
amb petits músics
amb potència.
I marxem
ràpidament
el Museu de la Ciència
i la Tècnica
de Catalunya
situat a Terrassa,
un museu
que ofereix
una immersió
en el món
de la ciència
i la tècnica
amb una col·lecció
de màquines
antigues
interactives
que permeten
comprendre
l'evolució
industrial i científica.
És perfecte
pels nens
interessats
en com
funcionen
les coses
i la seva història.
i si el que voleu
doncs és
aventurar-vos
en la història
de Catalunya
heu de visitar
el Museu
d'Història
de Catalunya
un museu
que d'alguna manera
més divertida
i educativa
doncs
podem introduir
els nens
a la història
de Catalunya
des dels seus orígens
fins a l'actualitat
amb exposicions
interactives
i recreacions
històriques
els petits poden aprendre
mentre juguen
i també
una altra
de les oportunitats
per conèixer
en aquest cas
el món marítim
és el Museu Marítim
de Barcelona
situat a les antigues
Dresanes Reials
aquest museu
és una porta d'entrada
a la història marítima
de la ciutat
és un dels meus museus
preferits
de Barcelona
un museu
que a més
també està en un espai
únic
i els nens
podran descobrir
vaixells antics
models d'escala
i fins i tot
pujar a bord
d'una rèplica
del famós vaixell
Santa Eulàlia
i acabem
amb una visita
ineludible
al poble espanyol
no és un museu
convencional
sinó que
és un poble
que recrea
diferents regions
d'Espanya
en tallers artesanals
activitats culturals
i espectacles ideals
per tota la família
els nens
poden córrer
per les places
i aprendre
sobre les tradicions
espanyoles
d'una manera
més interactiva
a més també
aquest espai
ofereix
moltes activitats
tematitzades
en funció
de l'època de l'any
i bé
amb aquestes opcions
Barcelona ofereix
una àmplia varietat
d'espais culturals
per explorar
amb els més petits
esperem
que us hagi agradat
aquest nou capítol
del Refugi Recomana
ens veiem
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens moltes formes de començar el dia!
A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera!
Escoltant el magazzí matinal La Rambla
amb la periodista Núria Garcia-Libau
i tots els col·laboradors que passen pel programa!
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps,
entrevistes, tertúlies i seccions ben variades
des de música, vi i llibres,
fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM
i en streaming a la web radiodesvern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 981.
El primer cop que sentia aquesta sintonia, que donava la benvinguda a aquesta secció
per aquesta segona temporada, la vaig definir com tètrica.
Potser no era la millor definició, però haig de reconèixer que veníem d'una cançó
que ens havia deixat molt bons moments.
Ara, potser la definiria com mecànica, però la nostra mecànica ja ens agrada,
que és la de parlar d'una forma distesa cada dilluns amb tu, Gemma.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí, de nou, escoltant-te.
Bé, és que és una mica això, no?
Al principi, quan la sents de primer cop, com que és tan mecànica amb aquest...
Jo suposo que a més també, a comparació de l'altra, que era molt més pop,
aquesta té un punt una mica més electrònic.
Més intí.
Sí, i aquesta part potser al principi sona una mica...
És veritat que l'altra era com molt més romàntica, per dir-ho d'alguna manera.
Però a mi m'agrada així, per separar les temporades, trobo que va bé canviar de cançó.
Ens estem estimant molt, eh?
Sí, oi?
Vull dir, ara estem ignorant Kokomo, que va també protagonitzar els espais d'estiu,
però sí, sí, home, està bé també anar canviant de sintonia,
i en aquest cas, doncs, aquesta peça que ens regala The Postal Service,
doncs també està molt i molt bé.
Avui en què centrarem, el programa?
Mira, avui parlarem sobre l'assetjament escolar, o el bullying,
que també últimament s'anomena bullying a l'anglicisme,
i sobretot, perquè és un problema que cada vegada preocupa més a famílies, escoles, instituts,
cada vegada hi ha més protocols, cada vegada hi ha més dinàmiques,
i, sobretot, volem dir que aquest tipus d'assetjament escolar
és un fenomen, doncs, que es manifesta continuat entre companys d'escola, no?,
el que significa, ja sigui fórmula de violència física,
amb cos psicològica o verbal,
i hem de dir que a Catalunya hi ha, com es denuncien cada any,
1.500 casos de bullying a instituts i escoles,
això són els que es denuncien i després el que es pot trobar a cada escola, no?
I també ara s'ha afegit una cosa que és el ciberassetjament escolar,
que a vegades aquestes coses, aquests tipus de conflictes entre companys,
entre infants o adolescents dintre de l'àmbit escolar,
en el cas amb les xarxes socials, el que fa és que s'extén, no?
No només passa en l'àmbit de l'escola, sinó que a través del mòbil,
doncs, segueixen assetjant i és un tema que és important tractar-lo.
I nosaltres el tractarem avui des de la vessant de la quinoterapia.
Doncs molt interessant aquest tema,
que al final jo crec que també s'està impulsant molt, no?
Ara he vist una campanya nova també,
que crec que és de la Generalitat de Catalunya,
per impulsar totes aquestes conductes...
La prevenció, exacte.
I també per prevenir.
Em sembla molt interessant la campanya que ha fet també,
perquè en una de les imatges surt un nen agafant una pilota
i en la pilota, en comptes d'haver la marca de la pilota,
posa inútil.
Fa servir com diferents elements de conducta de bullying
que als nanos els hi pot ressonar, no?
I a vegades aquestes paraules que a nosaltres ens poden semblar molt mundanes,
a un nen por fer molt de mal.
I tant, se li queda molt gravat.
O sigui que s'ha de vigilar.
Totes les campanyes són benvingudes.
I tant.
I la teva també, que la fas aquí a Ràdio d'Esvern,
i també doncs és d'agrair.
Comencem!
I feta l'explicació,
anem a parlar de com abordem aquest tema des de la quinoterapia.
Sí, com deia, hi ha diferents, com sempre,
hi ha diferents maneres d'abordar problemes o traumes
o problemes de salut mental des de la quinoterapia.
En aquest cas estem parlant d'un tipus de violència, violència escolar.
I voldria separar molt bé dos blocs perquè un seria, per exemple,
quan ens trobem amb un usuari que ha patit assetjament escolar
o un usuari que està fent assetjament escolar,
en aquest cas trobo que l'acompanyament des de la quinoterapia també,
com a complementari,
però hauria de ser per part d'un psicòleg,
i d'un equinoterapeuta,
o la mateixa persona que sigui psicòleg o equinoterapeuta,
que en aquest cas no és el meu cas.
Perquè estem tractant ja un perfil com més complicat,
i en aquest cas ha d'haver-hi un acompanyament com molt més...
Personalitzat.
Sí, més personalitzat i més enfocat en això, en psicologia.
En el cas dels tallers que jo puc fer al Pony Club,
o que he participat,
i com a quinoterapeuta m'he format també,
són tallers més de prevenció,
que el que fas és agafar un grup d'estudiants,
ja sigui d'institut o d'una escola,
i fas com un taller, una dinàmica,
perquè aprenguin a respectar-se, a tractar-se bé,
a través de, i amb l'ensenyament,
i amb l'acompanyament dels cavalls.
Però sempre parlant des de la prevenció.
Perquè si no, crec que en els altres casos
necessiten com una cosa més professionalitzada de psicòleg.
Clar, perquè ara la meva següent pregunta era
si t'havies trobat en algun moment
el cas de tractar amb un assetjador, per exemple.
Clar, no, no, no.
Jo ja et dic que no, en aquest cas no.
Jo sempre quan he treballat aquest aspecte
ha sigut en tallers que fas per adolescents...
Des que veus, no?, la situació que el nen,
potser està en un límit que per temes personals,
veus que podria ser vulnerable
en caure, bueno, doncs, afectat per aquest tipus de conductes,
doncs aquí treballem-hi.
Sí, exacte, aquí treballem-hi,
però sobretot jo sempre soc molt partidària
d'anar a l'arrel, i l'arrel és entrar en una classe
que de vegades pot haver-hi nanos més vulnerables
i altres que siguin una mica més prepotents,
per dir-ho d'alguna manera,
i aleshores és la manera de frenar una mica
aquestes actituds amb dinàmiques
on aprenguin a treballar en equip i a respectar
que no tots poden ser un 10 a la pilota,
que hi ha nanos que són més tranquils,
una miqueta del que es tracta és això,
i fer-ho en un entorn com és, com sempre,
la natura i amb el reflex dels cavalls.
Però jo sempre ho tracto i et dic,
no m'ha vingut, jo no puc dir
que m'hagi vingut una família amb la...
Mira, el meu nano està patint assetjament,
o pensem que pot patir...
No.
Clar, perquè en aquest cas el que vindria potser
no seria la família, sinó potser una psicòloga
que diria, mira, tinc un pacient que...
I podríem fer una part complementària.
Exacte.
Però ja et dic, si algú està patint,
un nen està patint,
o un nen és assetjador,
que també és una d'això que s'ha de corregir.
Sento que també pot ser molt interessant
saber una mica quina és la psicologia,
que és el que hi ha darrere d'aquell nen
que li surt ser un assetjador, no?
Exacte, que pot ser mil coses,
poden ser coses de l'entorn familiar,
d'ell mateix,
de que estigui personal.
Però ja et dic, jo en aquest cas,
sobretot el que em vull centrar una miqueta
és en aquests tallers grupals
que són de prevenció.
Doncs parlem de la prevenció,
parlem d'aquests objectius a treballar
en les sessions de quinoterapia grupals.
Sí, doncs mira,
per començar,
un dels objectius principals
seria ajudar els infants i els adolescents
a desenvolupar una mica competències emocionals.
A vegades a l'escola ens ensenyen història,
tal, tal,
però a relacionar-nos
és com que ens llancen al pati i ens relacionem.
En aquest cas,
estaria bé que aquesta classe,
doncs aquest taller de companys de classe,
el que els ensenyéssim una miqueta
és com s'han de relacionar
d'una manera respectuosa.
Com comença això?
Amb l'autoconeixement.
Ens hem de conèixer com som,
perquè no tots som iguals.
Hi ha nanos que tenen paciència,
hi ha nanos que són empàtics,
hi ha nanos que són més actius.
Llavors,
has d'intentar treure una miqueta
les virtuts i els defectes de cadascun,
però que sàpiguen autoregular-se.
A vegades és això,
i l'autoconeixement és això,
saber com som.
Ningú és perfecte,
però anem a treballar-ho.
I després també es treballar,
el que diem,
els nostres amics ens accepten com som.
Doncs a l'escola una miqueta
també s'ha d'acceptar com és,
però clar,
sempre que no es passi una ratlla,
una línia vermella de respecte.
També una cosa que treballem,
un dels objectius que es pretén,
és treballar una mica
el que és la comunicació assertiva.
La comunicació assertiva,
que a vegades ho sentim molt,
en realitat no és més
que una comunicació
que sigui positiva per tothom.
O sigui,
és en plan,
que inclús jo et puc posar límits a tu
i et puc dir coses
que no t'agradi escoltar,
però te les digui
des d'una crítica constructiva.
En plan,
ostres, Dani,
això que m'has dit em fa mal,
m'ho pots dir d'una altra manera?
Saps?
És en plan,
una miqueta saber donar-li la volta
i després,
doncs,
què és gestió,
perdó,
i l'he donat no sé quants cops
en el...
Et perdonem,
et perdonem.
Sí, sí.
En el micro.
Es sentirà assetjat el microfon.
Sí, una mica està assetjat, oi?
Doncs això,
també ens ha...
La comunicació que s'arriba
també ens ajuda
a gestionar emocions
i després a la resolució
de conflictes,
que és una cosa
que ens trobem en el dia deia
i que són eines fonamentants
per reduir conductes d'assetjament
i després de fomentar
aquest treball en equip
i la cohesió del grup.
Totalment.
Al final,
jo crec que aquí
ve una cosa clau,
que és el fet
que els nens i nenes
sàpiguen, doncs,
també conviure entre ells,
trobar, doncs,
un equilibri entre tots ells.
Són molts nanos a l'aula.
Estem parlant ara
d'un tema de ratios, no?,
que són molt elevats,
cada vegada més,
per un tema, doncs,
de logístic, no?,
i que cada vegada
els ratios són més elevats
a les aules
i els professors
cada vegada, doncs,
en són menys, no?,
i tenim dificultats
en trobar professorat
o el que sigui
i, bueno,
doncs que hi ha un profe
per 25 alumnes,
a vegades.
Exacte.
Clar,
posar tota aquesta responsabilitat
a un mestre,
a un professor,
tampoc és just.
Ja,
a vegades és complicat
i, a més,
moltes vegades això,
la tasca del mestre
o quan un està formant
a un infant
o a un adolescent,
la tasca del mestre
és durant les hores lectives,
però això ha de continuar
a la família, no?
És com qui diu,
oh, és que el meu nen
no menja,
ha de menjar el menjador escolar,
però jo a casa
no li donaré mai verdura.
Clar.
Llavors és difícil
que el nano mengi verdura, no?,
a l'hora de dinar de l'escola.
Doncs el mateix una mica,
si ensenyem a aquell nano
a tractar amb respecte,
jo què sé,
a relacionar-se d'una manera,
però després a casa
ho fa,
se li dona permís
per comportar-se
de qualsevol manera
o per relacionar-se
amb els seus germans
d'una manera més agressiva,
doncs tot això repercuteix.
Llavors,
totalment,
els mestres tenen una responsabilitat,
però no tota, no?
És formar part de...
És 360,
l'educació.
Totalment.
Hem parlat una mica
dels objectius
a treballar
en aquestes sessions,
que podrien ser
de quinoterapia
o podrien ser
de qualsevol tipus,
però ara centrem-nos
una mica, no?,
en aquestes activitats
a les sessions
de quinoterapia,
perquè crec que és interessant,
no?,
també com el cavall
ens pot ajudar
en tot plegat.
Sí,
pensem que és això,
que el cavall serveix
com un catalitzador
i un focus
per fer una dinàmica
que també es podria fer
en qualsevol altre ambient,
però en aquest cas,
per exemple,
jo us he redactat
un parell d'activitats
que he posat en pràctica
algunes vegades
en algun taller
amb altres hípiques.
En el Pony Club
encara no ho he fet,
però és una activitat
que s'anomena
el reflex en el cavall,
com deia,
el cavall té aquest aspecte
una mica de mirall
i l'objectiu
és treballar una mica
la consciència emocional
i l'empatia.
Aleshores,
en aquesta activitat
el que fan
és dividir
els participants
en grups
i es col·loquen
davant del cavall
però sense tocar-lo.
Aleshores,
se'ls demana
que intentin
connectar una mica
amb l'animal
però només
amb el seu llenguatge corporal,
una mica les emocions
que estan projectant
i cada grup
haurà de gestionar
les seves emocions
i alhora observar
la resposta del cavall.
Et semblaria curiós
perquè la gent pot pensar
home,
potser si ens posem
davant del cavall
no passa res o així.
Normalment reaccionen,
reaccionen perquè
són molt conscients
de com van sentint
i també en aquest cas
com són diversos nens
també ens podem trobar
que uns estan més nerviosos,
uns més tranquils
i el cavall es va movent
una mica
buscant
el suport
d'un nano
o de l'altre.
I aleshores,
en aquesta activitat
el que podem veure
és això,
si hi ha un nano
que està més tranquil
o confiat
o que lidera una mica
el grup,
potser el cavall
s'aproparà,
l'olorarà més,
si hi ha un nano
que està més nerviós
pot ser que s'apropi
o pot ser que s'allunyi
una miqueta
o el cavall
també baixi les orelles
una mica
li demostri
amb el seu llenguatge corporal
com se sent.
però el que és important
hem de relacionar amb la prevenció
del bullying
és que és una activitat
que ajuda a veure
l'estat emocional
dels altres
i demostrar
com si tu estàs nerviós
segurament
i parles a una persona
d'una manera
d'una forma nerviosa
rebràs això
d'aquesta persona
o et contestarà
d'una manera
també més nerviosa.
Aleshores,
el que es tracta
és això de...
els nanos
moltes vegades
no són conscients
del seu comportament
i això permet
reflexionar una mica
les emocions
que nosaltres
desprenem
i les que rebem
com a mirall d'això.
Molt bé,
doncs interessant
també aquesta reflexió
i ara sí,
doncs seguim
parlant de cavalls
aquí a Ràdio d'Esvern.
I ara parlem
amb la comunicació
no verbal, no?
Sí,
o sigui,
una de les altres
activitats
que fem
que es podria fer servir
així en un grup
en un taller
d'adolescents
o d'infants
és aprofitar
aquesta comunicació
no verbal
del cavall
i l'objectiu
seria desenvolupar
una mica
les habilitats
aquests
del lideratge positiu
i comunicació
respectuosa.
Aleshores,
el que consisteix
l'activitat
doncs,
per exemple,
seria guiar
el cavall
sense fer servir
cap tipus d'ordre
ni tampoc de regnes,
només fer servir
el llenguatge corporal
i en això
el que es pot fer
quan ho fem
en un taller grupal
és que tots
fer un dos equipes,
per exemple,
però que cada equip
s'ajudin entre ells
per fer moure aquest cavall
de vegades es poden
agafar de les mans
de vegades entre un
el poden rodejar
per darrere tranquil·lament
perquè el cavall
es mogui
a través del circuit
o sigui,
la qüestió és una mica això
com veure
que d'una manera
tranquil·la,
calmada
s'aconsegueixen més
les coses
i per això és important
que no porti
cap mena d'acorda
perquè si no
el primer que faria
un infant
o un adult
seria estirar de la corda
perquè el cavall caminés
doncs no,
anem a fer una mica
i això
el que es relaciona una mica
amb la prevenció del bullying
és doncs que
els participants
el que aprenen és que liderar
no significa imposar-se
no,
no significa guanyar
sinó que el respecte
s'ha de guanyar
a poc a poc
i amb bones paraules
i amb una actitud
i amb comunicació assertiva
i respectuosa
i així doncs
podem evitar
com a actituds
d'aquestes una mica dominants
que normalment
el que generen
són conflictes.
i ara anem al tema
com ajuda el cavall
a prevenir el bullying
doncs mira
el fet
és una cosa
que hem comentat
en espais anteriors
sobretot
que el cavall
el que tenim
és que és molt sensible
a les emocions
en aquest cas
no seria ben bé
com ajuda el cavall
a prevenir el bullying
sinó potser seria
més aviat
com facilita
aquestes sessions
grupals
i el que fa
és això
convertir-se en un mirall
on els participants
poden veure reflexat
una mica
el que tenen que corregir
d'això es tracta una mica
d'aprendre consciència
i a més
sobretot
els adolescents
que a vegades
també estan en una fase creixent
que volen destacar
que volen ser
com els primers de la classe
o els més populars
per dir-ho d'alguna manera
doncs aprendre
jo per exemple
una cosa que també faig molt
i amb les noies
també sobretot
és que vegin
que els ponis
els cavalls més grans
els que estan més grassos
els que estan més prims
doncs que tots tenen valor
perquè això també ho hem de veure
en una classe
hi ha alts més baixos
i tot
els cavalls
quan vas a la hípica
això també pots veure
aquestes manades
que totes són diferents
però això no vol dir
que no es portin
molt bé entre ells
clar
és molt interessant també
el fet de posar
al centre el cavall
perquè moltes vegades
parlem dels judicis
de jutjar-nos
de també jutjar els altres
el cavall no en jutjarà mai
no
perquè el cavall
no t'està mirant
ni sobretot
per exemple
ni les marques
que portes
ni les bambes
si les teves bambes
són l'última compra
no
i això és
és molt bonic
d'ensenyar-los
i a més
el bonic
que té el cavall
també
és que és un animal
com molt majestuós
molt gran
i això també
fa que la seva presència
sense portar marques
sense anar vestit
i que s'apropi a tu
d'una manera super confiada
fa que els hi doni
no sé
els hi doni una mica
per reflexionar
i sobretot
que disfrutin del taller
també
però que vegin
una manera
de relacionar-se
totalment positiva
i totalment
fora de marques
de modes
i d'estereotips
que és el que hauríem de fugir
i és que després
de participar
d'aquestes sessions
els joves
no només
milloren
la seva autoestima
sinó que també
milloren
les seves habilitats socials
i també aprenen
a gestionar
situacions difícils
exacte
els que els estem facilitant
aquí
són eines
que aprenen
amb els cavalls
però que després
com passa
amb moltes teràpies
ho poden aplicar
a la seva vida escolar
a la seva vida diària
amb les famílies
simplement es tracta això
de reconèixer
les seves emocions
les dels altres
ser més empàtics
i tenir la confiança
necessària també
per actuar
davant situacions
d'assetjament
perquè pensa que aquí
també treballem
una mica la comunicació
i això permet també
poder-se obrir
i explicar-nos
però en general
és això
aquests tallers
serveixen
per això
per reconèixer les emocions
i gestionar
la relació
amb els altres
doncs Gemma
ens acomiadem amb tu
ens queda mig minut
per les set de la tarda
en conclusió
la quinoterapia
ofereix
un enfocament diferent
a tractar
el bullying
i crec que avui
ho hem pogut plasmar
molt bé
aquella gent
que ens hagi
pillat ara
la freqüència
modulada
del 98.fm
que ens escolti
i han diferit
al www.radiodesperm.com
gràcies Gemma
ens sentim la setmana vinent
molt bé
fins la setmana vinent
i a vosaltres oients
ens escoltem demà
de 5 a 7
aquí al Refugi
de Ràdio d'Esvern
tornem demà
amb molta il·lusió
amb moltes ganes
i potser amb una mica
de pluja
que vagi bé
de 39.fm
nou
de
te
naar de