Smooth Jazz Club. Bona tarda, us informa Carme Montero.
Renfa investiga què ha provocat dues caigudes del sistema al centre de control de DIF, que han paralitzat la xarxa de Rodalies una estona durant aquest matí i han agreujat les afectacions als trens. La situació també va passar la setmana passada. Antonio Carmona és el portaveu de Renfa Catalunya. No hauria de ser habitual, això els tecnis de DIF treballen per evitar aquest tipus d'incidències i, si es proveixen, recuperar-les el més aviat possible. Encara és hora per parlar de causes,
Per resoldre el caos, avui el número 2 del Ministeri de Transport, José Antonio Santano, s'instal·la a Catalunya. La Generalitat adverteix que l'estat de la xarxa és lamentable i a l'alta velocitat. ADIF anuncia nous horaris per a la línia Barcelona-Madrid i allarga el trajecte en 25 minuts.
Més notícies, Rosa Pujol. Condemnes d'entre 8 i 10 anys de presó per a 4 homes que van assaltar una casa de calons al Baix Empordà, on hi havia droga fent-se passar per guàrdies civils i policies. Girona, Fèlix Martín.
Hola, bona tarda. La sentència de l'Audiència de Girona rebaixa a la meitat la petició inicial del fiscal. Considera aprovat que els quatre condemnats i un cinquè que no han localitzat van assaltar la casa de Calonge el juliol del 2022, simulant que era una operació policial. Van agredir els dos homes que hi havia, els van intimidar amb les armes de foc que portaven, els van amanillar i se'n van endur 23 quilos de xix.
Tot i que les víctimes no els van denunciar, es va continuar la investigació i mig any després es va localitzar la droga a Madrid, valorada en 153.000 euros. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona. A França, una professora es troba a estar crític després que l'hagi apunyalat un alumne seu de 14 anys, per motius que encara no se saben. Els fets han passat aquest migdia en un centre de secundària a prop de Toló, al sud-est del país. La professora de 60 anys...
Estava fent classe d'arts plàstiques quan l'agressor li ha clavat diverses ganivetades, sobretot a l'abdomen. L'estudiant ja ha estat arrestat per temptativa d'assassinat.
L'exministre laborista britànic Peter Mandelson deixarà el seu escor a la cambra dels lords britànics després de les últimes revelacions sobre els seus vincles amb el milionari delinqüent sexual nord-americà Jeffrey Epstein. L'anunci l'ha fet el president de la cambra alta del Parlament. Mandelson, que va ser mà dreta de Tony Blair als anys 90, ja es va donar de baixa ahir del partit laborista. Prèviament, el govern de Kerry Stermer
el va retirar com ambaixador de Washington el passat mes de setembre després que aparegués en una primera remesa de correus del cas Epstein. L'atur ha pujat aquest mes de gener però continua més baix que fa un any. Ara mateix hi ha 325.000 persones que no tenen feina a Catalunya. Les dones continuen sent les més perjudicades d'un mercat laboral que crea i destrueix ràpid molts llocs de feina.
El Ministeri de Cultura amplia en 3 milions d'euros el pressupost del programa Cine Senior. Aquesta mesura arriba després de l'augment d'espectadors que es beneficien d'aquest programa que permet a les persones de 65 anys o més anar al cinema el dimarts a un preu reduït de 2 euros. L'objectiu és garantir la continuïtat de la iniciativa fins al mes de juny, tal com estava previst. Aquesta aportació s'assuma als 8 milions i mig d'euros amb què el programa va arrencar el mes de juny passat...
en la seva tercera edició, que és la més exitosa fins ara, amb un increment del 73% d'assistents respecte a l'edició del 2024.
Esports, Sonia Oleart. El Barça visita el camp de l'Albacete en partit únic de l'eliminatori de quarts de final de la Copa a les 9 del vespre, a les 8, com sempre, la transmissió de la TET, l'antena de Catalunya Ràdio, i també el podeu veure per TV3. El president del Barça, Joan Laporta, ha confirmat que el dia 9 de febrer es convocaran oficialment les eleccions i que el mateix dia dimitirà part de la Junta Directiva per presentar-se a la reelecció. Les eleccions, recordem, seran el 15 de març.
El Barça, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, han presentat candidatura per acollir la final de la Champions del 2029 al Camp Nou. L'alcalde Jaume Collboni també ha confirmat que demanaran, ja han demanat de fet, la final del Mundial 2017.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El projecte Ambici Sense Dat obre una nova convocatòria de formació per a persones voluntàries que tindrà lloc divendres 20 de febrer a les 5 de la tarda a la seu de Sant Jus Solidari. La iniciativa s'adreça a persones interessades a col·laborar en un projecte social que promou el benestar de la gent gran i de persones amb mobilitat reduïda mitjançant sortides en tricicle.
La formació és presencial, gratuïta i amb aforament limitat i es desenvoluparan dues sessions d'assistència obligatòria. La sessió teòrica es farà el mateix divendres 20 de febrer de 5 a 2 quarts de 8 a l'edifici de les escoles, mentre que la sessió pràctica es concretarà el dia de la formació teòrica. Per formar part de l'equip de voluntariat cal ser major d'edat per conduir el tricicle o tenir més de 16 anys per fer acompanyaments, completar la formació teòrica i pràctica i disposar de ganes de participar i compartir temps amb persones grans.
El projecte demana una disponibilitat flexible, però amb el compromís d'una participació sostinguda d'almenys sis mesos. Les inscripcions es poden fer a través del web de Sant Jus Solidari, on també es pot ampliar la informació sobre el curs. I en economia, les darreres dades del mercat de treball situen Sant Jus com un municipi clarament orientat als serveis, segons les afiliacions en alta corresponent al desembre del 2025.
El sector amb més pes és el dels serveis al consumidor, que concentra el 26,4% dels llocs de treball, el percentatge més el del Ves Llobregat. També destaquen els serveis relacionats amb l'empresa i el comerç, configuran una estructura econòmica majoritàriament terciària. En relació amb la distribució per sexes, Sant Just registra un 46,5% de les dones als serveis relacionats amb l'empresa, una de les proporcions més elevades de la comarca.
En el conjunt de l'activitat econòmica local, les dones representen el 49% dels llocs de treball, una xifra propera a la paritat, tot i que sectors com la indústria i la construcció continuen mostrant una presència femenina reduïda. Podeu consultar la resta de dades a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I en societat, en el marc de la celebració de Carnestoltes 2026, Ràdio d'Esberna ha iniciat un cicle d'entrevistes dedicat a les associacions de famílies d'alumnes del municipi per conèixer com s'organitzen per la Gran Rua de dissabte 14 de febrer. La primera convidada ha estat Anna Roman, representant de l'AFA del Col·legi Madre Sacramento, qui ha compartit els detalls de la seva participació i la realitat del centre.
Malgrat ser una escola d'una sola línia, l'AFA de Madre Sacramento ha aconseguit mobilitzar unes 80 famílies per la rua d'enguany, xifra que suposa un increment respecte a edicions anteriors. Segons ha explicat Roman, l'organització recau en gran part en el dinamisme de la seva presidenta i en la implicació directa dels pares i mares, que des de després de les festes de Nadal treballen en la temàtica i les coreografies. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació dels butlletins horaris i l'informatiu complet. Fins ara. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
El refugi amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts a punt d'ideu. Ara mateix sí que són les 5 i 10 minuts. I comencem a les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al refugi. Al refugi amb Jaume Elies.
Doncs avui dimarts torna a sortir el sol, per fi tenim un bon dia i de fet és un molt bon dia perquè ha sortit el sol i està fent caloreta. Així que la veritat és que es torna a agrair aquest temps. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant a l'Opau de Pons, músic i humorista d'aquí, de casa nostra, molt conegut arreu de Catalunya. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral. I posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vito. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Nou matí complicat a Rodalies. El centre de control de DIF a l'estació de França ha caigut dues vegades aquest dimarts cap a les 7.15 i de 9 a les 8 del matí i ha obligat a aturar breument la circulació de trens a tot Catalunya. La causa encara és desconeguda i podria estar vinculada a la doble incidència del 26 de gener.
Mentrestant, el ministre de Transports, Òscar Puente, està compareixent en directe, ara mateix, al Congrés dels Diputats per explicar l'accident de Damuz i també s'espera que es refereixi a la crisi ferroviària catalana i al sinistre de Gerida. Davant la situació, la Generalitat ha activat d'emergència 230 autobusos,
amb un cost de 4,1 milions d'euros per reforçar el servei per carretera. La consellera Sílvia Paneque ha admès que s'ha trobat Rodalies en un estat lamentable, diu, per falta d'inversions i reclama la presència continuada del secretari d'Estat de Transports a Catalunya.
Avui només 5 línies funcionen íntegrament amb trens, la resta mantenen trams substituïts per busos. El transport públic continua gratuït i les zones de baixes emissions sospeses mentre duri aquesta crisi ferroviària.
El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts dos decrets separats per desbloquejar la situació política i garantir l'augment de les pensions. D'una banda, un decret específic per la revalorització de les pensions i, de l'altra, un segon text amb l'anomenat escut social, que inclou mesures com la limitació dels desnonaments a famílies en situació vulnerable.
La decisió arriba després d'hores de negociacions intenses entre el govern i els seus socis parlamentaris, amb l'objectiu de salvar les principals mesures del macru decret tombat la setmana passada al Congrés dels Diputats, recordem amb els vots en contra del PP, Vox i Junts.
El rebuig va obligar l'executiu a canviar l'estratègia i acceptar el fraccionament d'aquest text. El decret de pensions és el que reclamaven Junts i també el Partit Popular i serà el primer a tramitar-se al Congrés dels Diputats, previsiblement d'aquí a un mes.
Tot i això, el govern garanteix que els pensionistes ja cobraran l'augment el mes de febrer, una pujanada mitjana d'uns 50 euros mensuals que quedarà consolidada durant tot el 2026. Pel que fa a l'escut social, el paper del PNB ha estat clau. Els nacionalistes bascos han aconseguit que el govern introdueixi
Una diferenciació entre grans tenidors i petits propietaris protegint aquells que només disposen d'un sol habitatge en lloguer perquè no quedin desprotegits en casos d'empagament. Aquesta concessió ha estat determinant per assegurar el suport de la formació basca. Tot i això, la moratòria dels desnonaments continua sent un dels punts més sensibles i seguirà generant debat parlamentari en les pròximes setmanes.
L'executiu té marge fins al 10 de febrer, però ha accelerat els tempos per blindar com més aviat millor la posada de les pensions, fins i tot en un Consell de Ministres que no estarà presidit per Pedro Sánchez, que recordem es trobarà de viatge oficial a Dubai.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. La mesura s'aprovarà la setmana vinent al Consell de Ministres i obligarà a plataformes com TikTok, Instagram, X o Snapchat a implantar sistemes efectius de verificació d'edat per evitar que els adolescents hi entrin.
Sánchez ha defensat que cal posar fi al que ha qualificat del Far West digital i protegir la salut mental dels joves davant l'odi, la pornografia, la desinformació i els dissenys addictius de les xarxes socials. A més de la prohibició, el govern presentarà una nova llei per fer responsables plenament els directius de les plataformes si no retinen continguts il·legals
tipificar com a delicte la manipulació d'algoritmes i crear una petjada d'odi i polarització per mesurar com les xarxes alimenten la divisió. La Fiscalia també podrà investigar plataformes com TikTok, Instagram o X. Espanya s'afegeix així a països com Austràlia, Dinamarca i França, que ja han aprovat o estan tramitant aquestes lleis.
El mercat laboral ha començat l'any amb un fort retrocés. Al gener s'han perdut prop de 271.000 llocs de treball i és el pitjor registre en un mes de gener dels últims 14 anys. El final de la campanya de Nadal i el mal temps expliquen bona part d'aquesta caiguda, especialment en una economia tan estacional com l'espanyol. A l'afiliació a la seguretat social es situen 21,5 milions de persones, en nivell més alt mai registrat en un mes de gener.
gràcies al bon comportament de l'ocupació durant el llarg del 2025. Tot i això, la davallada mensual ha estat molt acusada.
I el pas de la borrasca Harri ha deixat una forta empremta al litoral català, amb platges capgirades, pèrdua de sorra, canonades al descobert i desprendiments, especialment al nord del país. A l'àrea metropolitana de Barcelona, les afectacions han estat importants també. Platges del Prat, Barcelona, Sant Adrià, Badalona i Mungat han patit greus danys amb trencaments de col·lectors i una pèrdua d'emplada de sorra comparable...
A la del temporal Glòria, l'any 2020, l'AMB reclama actuacions urgents a l'estat espanyol. Al Maresme, el temporal ha deixat una situació desigual. Municipis com Cabrera de Mar han perdut fins a 20 metres de platja, mentre que Calella o Sant Pol de Mort han aportat sorra. El delta de la Tordera, fins i tot, n'ha sortit reforçat.
A l'Empordà s'han acumulat restes vegetals, s'han registrat desprendiments i encara hi ha una carretera tallada entre Llançà i el Port de la Selva per seguretat. I finalment, a la costa de Tarragona les afectacions han estat menors, tot i que tornen a evidenciar problemes crònics de regressió litoral que els ajuntaments reclamen resoldre de manera estructural.
L'alliberament de més de 3 milions de documents del cas Epstein per part del Departament de Justícia dels Estats Units ha confirmat l'abast de la xarxa de contactes del financer i delinqüent sexual Jeffrey Epstein amb les èlits polítiques, econòmiques i socials d'arreu del món.
Els arxius amb milers de fotografies i vídeos no provenen necessàriament delictes, no aproven necessàriament delictes per part de les persones esmentades, però sí que evidencien la proximitat i el coneixement que molts poderosos tenien del seu estil de vida, fins i tot després de la seva condemna per tràfic sexual de menors d'edat l'any 2008. La publicació ha provocat dimissions i fortes polèmiques internacionals, destacant els nous indicis sobre l'exduc de Llarg
Andrew de York i la seva renúncia de diversos càrrecs polítics vinculats a Jeffrey Epstein. Alhora, les víctimes han denunciat una greu vulneració de la seva privacitat per la difusió de material sensible sense la censura adequada. Els documents també fan referència en milers d'ocasions al president nord-americà Donald Trump, amic personal d'Epstein, durant molts anys.
tot i que apareixen llistes internes de suposades acusacions no verificades, no hi ha cap càrrec formal contra el president nord-americà. I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Sant Just Solidari impulsa una nova formació per ampliar el voluntariat d'en bici sense edat. El curs gratuït i presencial es celebrarà el 20 de febrer i és imprescindible per participar en el projecte social de passejos entre cicle adreçat a gent gran i persones amb mobilitat reduïda.
Cal llibre T desplega un febrer ple de literatura, vi i memòria cultural. La llibreria de Sant Just d'Esvern programa durant el febrer de 2026 presentacions de llibres, narració oral, un tast d'història i vi i un recital poètic amb autors i especialistes convidats.
I a Sant Jus d'Esvern, la construcció continua sent un sector fortament masculinitzat. Les darreres dades d'ocupació confirmen el predomini dels serveis al municipi i la baixa presència femenina a la construcció comarcal. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Futbol Club Barcelona visita aquesta nit el Carlos Belmonte per disputar els quarts de final de la Copa del Rei davant l'Albacete, l'únic equip de segona que encara continua viu al torneig. Els Blaugrana arriben en un bon moment després d'encadenar quatre victòries consecutives entre Lliga i competicions europees. Tot i això, el tècnic Hansi Flick haurà d'afrontar el partit amb baixes importants. Pedri, Gabi, Christensen i també a última hora Rafinha
fora per una sobrecàrrega muscular. El Barça no es vol confiar davant d'un rival enratxa en la competició de la Copa del Rei, però busca imposar la seva jerarquia i s'allejar el pas a les semifinals del torneig del Cau.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha proposat el Camp Nou com a seu del Mundial del Futbol del 2030 per ser la seu de la final d'aquest Mundial que organitzaran Espanya, Portugal i també el Marroc. Collboni ja ha traslladat la candidatura a la FIFA,
i a la Federació Espanyola, destacant que el nou estadi del Futbol Club Barcelona tindrà més de 104.000 seients, convertint-se en l'estadi amb més capacitat de l'estat. El Camp Nou competirà amb el Santiago Bernabeu i amb el futur estadi Hassan II. La FIFA farà publicar la decisió definitiva l'any 2028.
I acabem amb bàsquet perquè el FC Barcelona rep aquesta nit el Fenerbahçe Beko Istanbul, líder de l'Euroliga, amb urgència de victòria per trencar la mala dinàmica de resultats. El partit es disputa el Palau Blaugrana a partir de dos quarts de nou del vespre. El tècnic Blaugrana Xavi Pascual ha advertit que caldrà un partit molt sòlid, sense errades no forçades i amb el suport total del Palau per competir contra un dels rivals més complets d'aquesta competició.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un altre superclàssic, un hit que ha donat la volta al món i que s'ha convertit en una peça transversal, que agrada a tothom i que t'arriba al cor amb una facilitat sorprenent. Aquesta peça ens situa davant del final d'una relació. La veu evita els retrets i assumeix que el que s'ha compartit ja forma part del passat. Ho viu amb una calma aparent, una calma que amaga un dolor molt profund.
Hi ha tristesa, però també dignitat silenciosa. Parlar ja no canviarà res i el que queda és acceptar aquest desenllaç. El missatge central utilitza l'amor com a metàfora d'un joc amb regles fredes i inevitables. Algú guanya i algú perd, no perquè un ho mereixi més que l'altre, sinó perquè així funciona la partida. La persona que parla reconeix haver confiat, haver-se sentit protegida i admet també la ingenuïtat d'haver jugat net en un terreny on no hi havia cap garantia.
Tot i aquesta acceptació aparent, sorgeix un dubte profund i molt íntim. El record d'aquella persona, d'aquells gestos i d'aquell petó pot ser realment reemplaçat? I és precisament en aquesta fragilitat on la cançó troba la seva força. Els autors d'aquesta obra van saber convertir experiències personals en relats universals, combinant melodies aparentment suaus amb lletres d'una gran càrrega emocional.
El seu estil demostra que darrere del pop, més reconeixible, pot haver-hi també una veritat molt profunda. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 1980. Va servir com a avançament del disc Super Trooper. I les cançons d'aquest grup donen vida a Mamma Mia. Què? Com ho tenim això? Avui és prou fàcil. Així que va, que soni The Winner Takes It All d'Ava.
Fins demà!
I don't want to talk About things we've gone through Though it's hurting me Now it's history I've played all my cards And that's what you've done too
Nothing more to say, no more ace to play. The winner takes it all, the loser standing small. Beside the victory, that's our destiny.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Doncs una cançó absolutament preciosa que et remou per dins i que et pot trencar si no estàs passant per un bon moment. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 3 de febrer, fa 67 anys del dia en què la música va morir. Ens remuntem al 1959 i en aquella matinada un petit avió es va estavellar en un camp de badalat de moro a Iowa, als Estats Units, poc minuts després d'agafar el vol. El vol havia de ser curt, gairebé rutinari, però es va convertir en un dels episodis més tràgics de la història cultural contemporània.
El fred intens, el mal temps i una decisió presa per escurçar hores de carretera van acabar sent fatals. A bord hi viatgeven tres joves músics que estaven redefinint el so i l'esperit del rock'n'roll. Buddy Holly, Richie Valens i The Big Popper, noms que avui formen part del MITA, però que aleshores eren joves amb somnis, talent i una carrera que tot just començava. En aquell avió també portava una quarta vida, sovint oblidada.
la del pilot Roger Peterson, que amb només 21 anys va perdre la vida intentant completar un vol que mai havia d'haver estat tràgic. La pèrdua dels artistes va sacsejar el món de la música com un terratrèmol. No només es van apagar tres veus en futur, sinó que es van troncar camins creatius sencers, cançons que no s'escriurien mai, estils que no evolucionarien, influències que quedarien congelades en el temps.
El rock and roll, fins a llavors símbol de joventut i despreocupació, va descobrir de cop la seva fragilitat. Aquell dia la música va perdre la innocència i va entendre que també podia morir jove. Avui, 67 anys després, recordem el que va passar. Recordar el que va passar no és només un exercici de memòria històrica, és reconèixer la dimensió d'una absència que encara ressona.
Perquè tot i l'accident, les melodies van sobreviure al silenci, viatjant de generació en generació. I avui recordar aquell 3 de febrer no és idealitzar el passat ni mitificar la tragèdia, és simplement aturar-nos un moment, posar nom a una pèrdua i entendre que de vegades la història de la música també s'escriu amb silencis que encara avui continuen ressonant.
I ara entrevistem el Pau Pinoso, més conegut com L'Opau de Pons, músic i humorista, que ja fa més de 10 anys que ens fa riure i ballar amb les seves cançons. Bona tarda, Pau, què tal, com estàs?
Molt bona tarda, molt content de ser aquí, home, que m'hagueu convidat. Molt agraït, sempre. Molt bé, nosaltres també molt agraïts que hagis vingut aquí a Ràdio d'Esvern, als nostres micròfons, i comencem pel principi. Com neix l'Opau de Pons? Com neixo? Això li hauràs de preguntar a un ginecòleg, no ho sé. Com neix el projecte de l'Opau de Pons? El personatge, vols dir? Sí, exacte. Sí, això...
Compte que fot, sí, això que és dit, 10, 11 o 12 anys, era allà a Pons, a la festa major del meu poble, i has de pensar que per la festa major sempre fotint un sopar al jovent, diguéssim. I llavors després de sopar, doncs allò que vaig pujar allà a l'escenari amb la guitarreta, vaig fotre carrotins de la gent que vi per allà, un uva a filmar, llavors...
S'ho va anar passant la gent i una cosa va portar a l'altra i ho vam anar fotent gros, com aquell que diu. Mira, doncs tot va començar amb unes festes de poble, no? Oh, del meu poble. Molt bé. Perquè el garrotí és típic d'allà, de Lleida, no? Sí, senyor. Dels típics dels gitanos de Lleida, no? Sí, senyor. És un ritmec així, rumberos, que són originaris dels gitanos de Lleida, sí, sí. I hem trobat el teu primer vídeo de YouTube, que és del 2014. Anem a sentir-lo, va, si et sembla. A veure què tal.
Un desastre deu ser. Pots comptar. A veure que si sona. Bona tarda, fans. Fans. El motiu d'aquest vídeo és perquè em fa il·lusió d'ensenyar-vos el meu 95. Una cançó dedicada a Pons.
I ara fa més d'un segle que Bonaventura Carles Arribau va escriure una obra que era O de la Pàtria, des de Madrid, empès per un sentiment d'enyorança cap a la seva terra, avui un pont xicà, lluny del seu poble, empès pel mateix sentiment, us fa aquesta cançó, que, si tot va com ha d'anar, sona d'aquesta cançó. Un bon rotllo, tio. Mentre el llopre gossi el segre...
obre un poble molt alegre entre Sant Pere i Valldans i vivim els ponts.
Bueno, al final això és els teus inicis, eh, ja. Sí, sí, sí. Saluden els fans. Exacte, no, ho feien per fer la comèdia, per una tarda fans, que no en tenia cap, per fer la comèdia. I no, no, fa gràcia recordar aquestes coses. Des del principi vas reivindicar Pons, el teu poble, i també aquesta cultura no ha de ser de poble. Ho vas fer voluntàriament o realment no ho vas pensar gaire? No, molta naturalitat, perquè soc jo, és part de la meva identitat, per tant...
I no ho amago. No, no, i tant que no, i tant que no. És important al final perquè els pobles també són Catalunya, que a vegades es deixen anar de banda, no? No s'hi pensa tant en ells i només pensem en Barcelona. El conjunt dels pobles fa el país, ja et diré més. És els pobles majoritàriament on es manté la flama de la catalanitat. Si no fos pels pobles, malament rai. Totalment, totalment. En els teus inicis feies moltes períodes de cançons. Per què vas anar agafant aquest camí?
al principi perquè m'ho prenia així com amb molt cachó en Déo i ho feia per passar-m'ho bé. Encara ara m'ho passo bé, però el motiu de tot plegat era passar-s'ho bé i me'n recordo que hi ha moltes parodies que no estan publicades que són anteriors, que les fèiem aquí en un pis d'estudiants aquí a Barcelona i era per passar les tardes llargues d'hivern i mira, com que em va agradar, ho vaig anar com si tinguessin professionalitzant
I la paròdia, el bo que té és que entra molt a la gent, perquè agafes una cançó que ja és coneguda i després hi fots la lletra així i si és amb conya encara millor, m'entens? És a dir, té aquests al·licients que fan que sigui molt llaminera. Clar, sí, sí, sí. I com és la teva arribada a Barcelona? Com és? A l'estudis? Sí, exacte. Vaig baixar a estudiar dret aquí a Barcelona i mira, ja al final ja em vaig quedar.
Hi ha hagut diferents períodes que ho he fet intermitentment, però sí, sí, des de d'ençada llavors...
que majoritàriament entre setmana, sobretot, he voltat per aquí a Barcelona. Molt bé, i ara presentem també la Montse Vaqués, que és la nostra seccionista sobre la música. Bona tarda, Montse. Així que endavant amb les preguntes de la Montse. Doncs, bueno, jo et volia preguntar, bueno, el que estàvem dient abans, que les paròdies, la veritat és que ho vas petar molt, sobretot amb cançons com La nòvia estigueix a Salou o A poc a poc. Sí, aquestes dues. Com creus que vas rebre aquest èxit? Per què creus que va impactar tant a la gent i a partir d'aquí vas agafar la fama, no?
Una mica per això que et deia, perquè, a més a més, per exemple, la de la nòvia que estigui a Salou tractava una temàtica que molta gent s'hi sent identificada, sobretot a la Catalunya interior, on hi ha molta pagesia, i a l'estiu és l'època de més feina dels pagesos. I a totes les cases de pagès s'hi han trobat que la dona o la novia d'aquests pagesos se'n va estiuejar a la platja i ells s'han de quedar a cegar, i és una situació que, vulguis que no, a...
a la majoria de cases pageses, es viu cada estiu. I per tant, com que la gent s'ho sentia seu, s'hi van veure retratats. I per altra banda, la del Despacito, a mi em sembla que va arribar molt perquè...
perquè partia d'una cançó que ho va petar molt, el Despacito, de Luis Fonsi, i llavors aquesta, com si diguéssim, va ser la versió catalana, que només vaig conservar el títol, perquè la temàtica és totalment diferent. Sí, és veritat. Vaig fer a poc a poc i vaig parlar sobre... Conduir, que era molt ràpid. La conducció, exacte. Vull dir, és aquesta part de conya d'una cançó molt popular, diguéssim. Clar, clar, clar, clar.
I en algun moment et vas sentir angoixat amb aquesta fama o sempre ho has sabut gestionar bé? No, jo tampoc en diria fama, perquè som un país petit i qualsevol que se senti famós en aquest país és que és una mica gelipolles, perquè et coneix la gent, en diria popular, però...
No, o sigui, bé, bé, molta naturalitat i sobretot agraïment. Mai va ser això que et va angoixar, que et demanessin fotos o alguna cosa d'aquestes? No, o sigui, de fotos, quan vaig pels pobles ja me'n demanen, però la meva reacció a tot això és el que et dic, agraïment. Perquè que et reconeguin, qualsevol que fa una feina, si l'hi reconeixen,
Doncs, coi, és per estar agraït. I en aquest cas, com que és una feina pública, diguéssim, o que té projecció pública, doncs és més normal que la gent. Però, vull dir, això és aplicable a tots els àmbits, eh? Clar, clar, clar. Bé, al principi, com vas veure tot aquest procés de sobte trobar-te en programes de tele, de ràdio...
fent això que més t'agradava, cantar i fer riure la gent amb tranquil·litat, tal com has dit. Tu pots imaginar, jo content.
Perquè a mi m'agrada bé tot això. I segurament hi ha gent que el pot atabalar o que els pot fer cert respecte. A mi, en canvi, com que era molt jove, m'ho premia com un divertiment. I pensava, vinga, va, a fotre la grossa, ja que hi som... I ara que portes més de 10 anys, que ja portes més de 10 anys anant a cadenes de televisió, a la ràdio et veiem molt. Això, com ho estàs vivint després de 10 anys? Ho veus amb la mateixa intensitat o és com una feina?
no et pensis, sempre ho he portat així com molt sentint-me afortunat sobretot perquè el meu cercle tant d'amics com familiars amics i familiars tenen feines com si diguéssim més habituals i han d'anar a treballar cada matí molt aviat al matí i per tant em sento un afortunat de poder fer una feina que m'agrada i que en aquest sentit no és exigent
amb horaris, sí que... T'exigeix altres coses. I de fet, tu et vas llicenciant dret, en la càrrega de dret, a tu en algun moment t'agradaria recuperar aquesta professió o ho tens completament aparcat? Ho tinc aparcat. No se sap mai, no es pot dir mai d'aquesta aigua no em veuré, però en principi no està en les expectatives
Ni a curt ni a mitja termini. Bueno, i abans d'entrar a l'antena m'has comentat que també estàs estudiant Filologia. Sí, perquè tens un col·lega aquí que estudia Filologia i jo també ho estic fent ara a distància. Per inquietud pròpia. Sí.
Ja ho faig 3 o 4 anys que ho faig. Però per inquietud propi o...? Sí, sempre m'ha agradat la llengua. Molt bé. Tornant al tema de la música, t'hem vist cantar en escenaris com el del Cabro Rock, que és un dels festivals més multitudinaris de la música catalana. Com et vas sentir veient a tanta gent que cantava amb tu el Virulai i altres temes també relacionats amb Catalunya? És impactant, eh?
i un punt emotiu i tot, veure que tanta gent i tan jovent sobretot canti aquestes cançons. Clar, jo per exemple ho vaig viure en directe i estava allà al Cabro Rock i la veritat és que va ser molt heavy, molt emotiu. I a més s'ha de bastant improvisat, eh?
I quan era allà darrere, que primer actuaven els pets, estava allà darrere mirant-m'ho, que cantaven el Bon Dia, i ve tota aquella gent de dir que ara m'he de fotre aquí. Llavors està una mica acollonit. Un cop arribes allà davant, ja està, et creixes. Si més no, a mi em passa això. Veure tot el públic, això... Va, en reconforta, no? I si a sobre...
Veus que responen i canten i estan engrescats, doncs millor que millor. Sí, sí. Em sembla que va ser el record Guinness del Virolai, allò, eh? Possiblement, sí, sí, perquè érem 25.000 persones o una cosa així. Sí, imagina't. I com vius fer humor i música en català en l'actual escena musical? Ja ho hem comentat una mica abans. Sí, no, jo faig molt la meva. Vull dir... Em dona la sensació que fas realment el que et dona la gana, no? Sí, sí. I no...
No ho visc com una part d'un moviment o d'un sector de gent. No, jo faig la meva. Sempre he sigut una mica un outsider, si tu vols. Saps? Vull dir, en el moviment de la música catalana, l'estat de la música catalana, no sé què, vaig una mica per lliure. Molt bé, molt bé. I quan fas una paròdia, què et pesa més? Que faci gràcia o que funcioni musicalment? Eh...
Jo, a mi, de tot el procés el que m'agrada més és fer les lletres, si t'haig de ser sincer. I llavors sí que miro d'agafar músiques, primer, que em siguin còmodes, després que siguin bastant conegudes, i si poden tenir relació amb la temàtica de la lletra, millor que millor.
M'entens? Per exemple, l'altre dia a la ràdio vam tocar un tema dels trens, doncs vaig agafar el xacachà del tren. Saps? En aquest cas va ser per la temàtica. Normalment agafo la música en funció del tema, però sí que hi ha vegades que agafo una cançó perquè és la cançó de moda i llavors el tema no te'n sabeu. És el tirona també, la cançó de moda. I quan estàs fent aquestes cançons de paròdia, quin és el procés de creació? Primer et ve la idea, primer et ve la cançó, el ritme...
Cadascuna és diferent, però normalment és això. Vull parlar d'un tema i llavors agafo una cançó que s'hi digui i a partir d'aquí començo a fer la lletra. Molt bé. I aquest 2026 celebres 10 anys de la teva trajectòria amb una gira que recordaràs catar la uña al llarg d'aquest any. Si en volen, sí. Si en volen. I què pot esperar el públic d'aquests concerts i què significa també per a tu?
És una celebració, en definitiva. Una festa major, no? Vas dir el vídeo, vas veure? Sí, volem fotre una festa major. Com serà? Doncs serà molt festiu. Serà bastant diferent del que he fet fins ara. Primerament, perquè no seré només jo, sinó que portarem una banda de músics. Que guai. I farem diferents packs de popurris.
de pupurris, de cançons molt animades, sempre amb aquest toc de canviar i girar una mica les lletres, no sempre, però normalment així, amb interacció amb el públic, i sobretot cançons molt engrescadores i festives, molt de festa major, en definitiva. També entenc que alguna cançó de les teves més conegudes tocaràs o no? Suposo, hi ha alguns garrotins i coses d'aquestes. Molt bé, molt bé. I ho estrenarem al Luz de Gas. I per ara, quines les tens? Ho tens tancat o no?
És que això m'ho porta un tio i de moment ens estem centrat molt en el... En el... La primera. En el concert, diguéssim, d'inauguració o d'estrena. I quan farà això? Això ho farem el 19 de març, un dijous, al Luz de Gas. Molt bé, queda poquets, eh? No ho he dit enlloc, eh?
Ah, mira, exclusiva, eh? I també t'hem vist en formats més de cantautor, com el teu disc que vas fer, no?, que en 2021, ojo, que hi ha arribat. Com va ser aquesta experiència, no?, d'un projecte musical, potser podríem dir una miqueta més seriós, no?, entre cometes. Sí, musicalment més seriós, i...
És a dir, en temes propis. Això m'hi va engrescar una discogràfica i mira, jo tampoc no dic mai que no. I endavant, m'han fet unes deu cançons i fins i tot una va estar radiada a Rec 105 durant un bon temps, que és del pop a la capital. I sí, sí, no, una experiència diferent. Però què gaudixes més, tu? Fent música com un àlbum o fent les teves parodies?
Jo disfruto fent lletres, sigui d'una manera o d'una altra. Però sí que és veritat que fer cançons pròpies te les sents més teves i és més com... I has estat molt més al darrere, perquè ho has fet tot. Però sí que és veritat que té molta més tirada, si no és el meu cas, de moment, les paròdies. Tot i que les paròdies et vaig a dir que són més...
Estan més senyides a un espai temporal més reduït, perquè normalment toco a l'actualitat. En canvi, aquestes altres cançons són més atemporals, diguéssim. Clar, sí, sí. Tenen més continu... Són per tot, per sempre, diguéssim. I, de fet, ara en tinc, eh, de cançons pròpies pensades. O sigui que potser en un futur veurem... En un futur bastant proper. Guai, guai, guai. Quan acabem de produir aquest espectacle, que tinc el músic allò 100% amb això...
Ja l'atabalarem, aquestes altres coses. Molt bé. I d'aquí endavant et seguirem veient també a la ràdio, no?, i als teus projectes habituals. Molt bé. Doncs, si et sembla, ara passem de bloc i anem amb el Joaquim. Molt bé.
Bona tarda Joaquim, què tal, com estàs? Moltes gràcies per ser un altre cop aquí. L'Oquimet, l'Oquimet! Bueno, i és l'Artífex, una de les entrevistes, és el... Sí. El Relacions Públiques i bé Joaquim... És el productor. Sí, sí. Doncs quasi, quasi. Joaquim, què? Avui què farem amb el Pau de Pons? Avui, bueno, ajuntament amb el David, que el tinc aquí al costat. Hola, bona tarda a tots.
Bueno, li direm unes definicions, unes paraules, i ens has de dir amb lleidatà. Amb lleidatà? Amb lleidatà, clar, ho hem posat fàcil. És la mateixa llengua, eh? No, sí, però és el dialecte, és l'esgràcia. Vols començar tu, David? No, comença tu, Joaquim. Clar, com que és filòleg, ella ha tocat per aquí a la dialectologia. Amb lleidatà gairebé mai diem bambes, i de fet, a molt el concepte en genera confusions. Què és? Són, nosaltres en diem los quets.
Molt bé, per tant, les bambes d'aquí de Barcelona són els cats, eh? Ah, exacte. I saps per què ve això dels cats? Em sembla que és una altra marca, igual que bamba que era una marca, cats és una altra. Allà es devien estilar més aquestes altres, no van arribar les bambes i van... No van arribar els cats. Exacte. La següent és... Quan un alumne es salta a una classe. Com es diu? Jo sempre n'he dit fer campana.
Pila, fer pila. Però això només és de Lleida? Sí, em posava que sí, eh? Vull dir, això... Vale, vale, no? Si t'ho diu lo chat GPT. No, no, no. El diccionari, el diccionari. Fer pila. A pensar que també és més general. Vale, vale. No, no, home, no. La tercera és recollida del DIEC. És un verb habitual en Lleideta que funciona com a sinònim d'empenya o empantejar. Com en dic jo? Com en dic jo?
Jo dic bastant empenya, eh, però... A veure com comença. Es... Es... Com, com? Espenya. E-essa. A veure, digam-ho. Espentejar. Espentejar, sí. En més d'empentejar, espentejar. Ah, val, és a dir, canvia la S. Sí, espentejar. Sí, potser no. La següent és... Aquesta paraula no s'allunya molt de la forma central i que significa esquitxar.
Escaxigà. Correcte. Home, aquí sí, el pau de pons ho dirà bé, perquè és de lleida, aleshores. La següent és forma que s'utilitza per dir ensopegar.
Entreposar. Mira, aquesta no va donar així, eh? Jo tampoc. Entreposar. La següent diu... A Barcelona en diuen escurà. ¿A que serem fent o no? No. Però a Lleida tenim una paraula pròpia per referir-nos a deixar el plat net quan acabes de menjar.
Rostar. Correcte. Però més que rostar ho fem servir pels ossos, és a dir, saps quan escuris un os? Sí. Rosta, rosta. Llavors quina és la paraula que tu diries? Rostar, rostar. Ah, bueno, escuró un plat. Sí, també, també, també. Sí. La següent és sinònim de ratpenat. Sí. Jo no ho he dit mai, però sé que en algunes zones es diu morissec. Correcte. Correcte. O ratapinyada. De moment ple, eh?
També esmuriach. Aquesta sí que a Pons es diu més, esmuriach. Clar, el que m'agrada això és que m'aporti sinònims, saps? Fem més rica la llengua catalana. Ah, és això. Doncs esmuriach, apunta't-la. Esmuriach, me'n recordaré. La següent és bastó de fusta que utilitza la gent gran per caminar. Una mangala. Una mangala. Hòstia. La següent seria expressió que s'utilitza per expressar un desig. Tu ho vas dir... Per exemple, podria ser un equivalent de tant de bo.
Tu vas dir sisquere. Correcte, això ho diu la padrina. Però no es ben bé tan de bo, té matisos. Però bé, sí, sí, ja t'entenc. Com s'utilitzaria en una frase? És com també un almenys. És a dir, la padrina, per exemple, diu... Bueno, sisquere no us plogui. Coses aquestes. La següent és... Significa separar una cama de l'altra.
Escarranxar. Escarranxar, és correcte. Escarranxar-se, ja que sí. Però dic amb un sinònim, ara. Lleidetà? Sí. Un altre? Sí. Bueno, és que jo em dic així, escarranxar. D'alguna manera que sigui més casual, potser... Que en tens un altre, vols dir? No, no, no, t'ho pregunto per curiositat. No, no, escarranxar. Aquí com es diu això? Aixar arrencar. Aixar arrencar, crec que sí. Sí, aixar arrencar.
Quan vosaltres jugueu a la xerranca, nosaltres juguem a l'escarranxa. Ah, mira. Curiós, això, eh? La següent és... No, és una altra.
Però en català no és bordà? Sí, sí, sí. I lladrar és en castellano, ladrar. Sí, sí, lladrar és en castellà. Què fa? Buixixen. Buixi. Buixixen, sí. Buixi. Buixi. Hòstia, però això m'apadrina, eh? I poca gent més, eh? Clar, de tales fotudes, saps? Sí, sí, de tales autèntiques, eh?
La següent és paraula que s'utilitza per referir-se a un ocell, sobretot de mida petita. Mijó, un per dalt. Mijó, mijó. Molt bé. I totes aquestes paraules, Pau, es continuen utilitzant. Bé, algunes sí, algunes no, no? Sí, el que passa és que més que res a la gent gran, perquè les noves generacions estan més contaminades, diguéssim, del central, per la influència normal de TV3, dels mitjans, i sobretot també pel castellà i l'anglès, eh?
Joaquim, tenia més paraules? Sí, sí, sí. Però m'ho passo bé amb això, eh? La següent és, significa menjar una porció d'un menjar. Posa una frase, si vols, per agafar una mica més el concepte. Menjar? Una porció. Una porció, exacte. Per exemple, et poso un exemple, i tu és la paraula. Deixa'm tastar aquest pastís. Hi faig una... Una mosada. Correcte. Ah, sí? És una mossegada. És una mossegada.
La que et diré ara és fàcil, eh? Aquesta sí. Com es diu els Reis d'Orient? Els reixos. I això també és a... Bueno, com es diu? Una joven melció que has pegat? Sí, però vull dir, la figura de... Això també es diu a les Terres de l'Ebre. Sí. Els reixos. Bueno, és que som del mateix... Som occidentals tots. Sí, sí, sí. La següent seria fer campana, saltar-se una classe. Ho hem dit davant. Sí, ho hem dit davant. Fepila, fepila. Fepila, la següent, tranqui.
Prendre alguna cosa. Generalment es fa servir a Lleida. Què vols dir, prendre? Prendre de robar o de...? No, prendre d'anar, per exemple, al bar amb els amics i prendre una cervesa o... o què sigui. Hosti, jo em dic anar a fotre un beure. Anar a fer una gola. Una gola? Sí. Això no ho havia sentit mai. Això a Vic em diuen anar a fer el got, a Olot i així també em diuen anar a fer el toc. Jo sempre em dic anar a fotre un beure. A fer un beure, sí. Home, és bona, també.
Tenim alguna paraula més, oi? Bueno, ara no és una paraula, és un refrany que és molt utilitzat a la zona per dir que si vols les coses ben fetes l'has de fer tu. Ens l'has de dir tu. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix al llit. Correcte, sí, perfecte. Vale, ara serà com una mena de joc, serà molt ràpid, molt ràpid. Ets un tio jugant a tu, eh? Sí, a mi m'encanta jugar de tot. Hòstia, que ets punyetero.
Vale, et diré unes paraules. Unes és de Mataró, una d'Empordà i una altra de Lleida. Tu has de dir quina esquina. A veure, va. Sí? Portar merda el GEC. Portar merda el GEC? Sí. De Lleida no ha de ser perquè... Digue-li les tres, no primer. Primer digues les tres i després... Sí, Empordà, Mataró... No, no. Les tres frases. Ah, vale. Sí, sí, serà més fàcil. Portar merda el GEC. La segona és fer toris...
I l'última és anar a fer un veure. Això t'has inventat ara. No, no, no, que estava darrere. Anar a fer un veure és ni de ta. Fer toris, això pot ser, diria que és del Maresme, i llavors portar merda al Jack ho deuen dir l'Empordà.
Correcte, l'esclavat. No, no, no, no. Escolta, doncs, el Pau de Pons, com és obvi, té el bon carnet de Lleida, eh? S'hauria d'assegurar, home. L'imprimi-ho aquí fora, mi l'imprimi-ho. Ara tenim el diploma. També té collons que la gent de Sant Jus d'Esbert m'hagin d'anar a dir si tinc el carnet o no. Exacte, exacte. Jo que la Juan Carlos, home.
Això, si vols comentar-me una mica la situació, una mica com tu veus al català, perquè t'hem vist bastant crític durant l'entrevista, bueno, crític o si no, realista, podríem dir. Sí, m'agrada, és a dir, em preocupa, em preocupa perquè m'interessa, perquè sento la llengua, perquè, com sabreu, la llengua, una llengua, en definitiva...
La definició de llengua és aquest instrument per comunicar-se a les persones, però és molt més que això, perquè no només serveix per comunicar-se, sinó que forma part de la identitat d'un mateix. És a dir, i en el cas dels catalans diria que encara més, perquè és una llengua minoritària,
Som una nació sense estat i la llengua, en el nostre cas, és l'únic element d'identificació nacional. És a dir, els catalans ens identifiquem sobretot i bàsicament per la llengua. No som una raça diferent d'una altra, no tenim un estat, no tenim un DNI, no tenim res més sinó la llengua. El que ens fa ser catalans és la llengua. Per tant, som catalans en la mesura que parlem català.
I per tant, clar, si aquesta llengua es desdibuixa, perd fas o mia, es dilueix en favor d'una altra, això també vol dir, a la mesura que es dilueix la llengua, també es dilueix la identitat nacional. Per tant, ens acabem com a poble si s'acaba la llengua. Per tant, només podem fer nosaltres això, intentar preservar-la, perquè és la manera de no desaparèixer com a poble. I per preservar-la, què hauríem de fer? És una qüestió que hem de delegar més dels polítics o és una cosa més nostra?
De cada persona. Tothom hi pot fer la seva. És a dir, és molt fàcil dir, oh, els polítics. Sí, bé, però tu ja pots fer lleis que legislin, que tant de bo, però sobretot és l'actitud i la mentalitat dels parlants, em sembla. Sí, sí, la voluntat de cada persona. Totalment d'acord. Doncs escolta, veig per allà que tens la guitarra. Sí, m'han fotut a agafar la guitarra, aquest parell. No, no sé si la podràs treure.
Si vols tocar alguna cosa, doncs endavant. Però què voleu que us toqui? Algun garrotint, no? Un garrotint? Vinga, va. Ja aquí som. Hem fet lleidatanisme avui. I tant, i tant. Hem fet classe. Se sent? Sí, sí, perfecte. I el garrot...
El garrotin, el garrotin a la vera, vera, vera de Sant Joan. La gent bona van al cel i els dolents van a l'infern. I a partir d'ara el Pau de Pont sempre vindrà aquí ràdios d'Esvern. El garrotin, el garrotin a la vera, vera, vera de Sant Joan. I aquell som amb el que en fem un cadun? Vinga, va, endavant. Com et dius tu? Jaume Elías. Jaume Elías? Sí.
Recolloni tu cada tarda, aquí a la ràdio sempre la lies. És un paio ben parit, jo ara us parlo del Jaume Elías. I el garrotin, i el garrotin a la vera, vera, vera. Vinga, va, va. Joaquim. Joaquim Salinas, va. Joaquim Salinas.
I ella enamora les dones, a les joves i a les padrines. Suposo que ja sabeu que ara us parlo del Quim Salines. I el garrotant a la vera, vera veïna de Sant Juan. David Bentoza. David? Bentoza.
I al bar se té molta sort, ell té sort del Hansi Flick, i vosaltres en aquesta ràdio teniu sort del David. I a la Montse. Montse Baqués. Montse Baqués. I jo ara que et gené...
Ja acabo content el mes, perquè l'he conegut a ella i conegut l'amont seva que és. Ah, molt bé. Molt bé. Escolta brutal, eh? Espectacular. Espectacular. Ha improvisat-se. Brutal.
Molt bé, doncs, escolta, Pau, això ha sigut bastial. Sincerament, això és un moment únic de la Ràdio d'Esvern, gràcies per fer-ho. Content és aquí, home, que heu pensat amb mi. I tant que sí. Doncs, Pau, ara sí que ja no et molestem més. Gràcies per venir, gràcies per aquests garrotins, gràcies per tot. I tant que sí. De les ràdios locals. I res, que vagi tot superbé. Igualment. I llavors aquests dos.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Trànsit obrirà demà un carril de l'autopista AP7 fins a Gelida en sentit sud en el tram tallat per obres perquè puguin passar-hi els autobusos del Servei Alternatiu de Renfe i la línia regular entre Vilafranca i Barcelona. Ho ha confirmat el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.
Aquests autocars que fan el servei alternatiu de Renfe en el Penedès i altres línies regulars, el que posem en marxa entre avui i demà és que puguin circular per l'AP7 fins a Gelida i a Gelida sortir per tant a escurçar les rutes que ara estaven fent per tot el perímetre del Penedès i que allargava els temps de recorregut.
El director del Servei Català de Trànsit confia que l'autopista entre Martorell i Vilafranca es pugui reobrir dilluns de la setmana que ve, tot i que no descarta que hi pugui haver algun retards en funció de com avancin les obres de reparació del talús que va caure sobre la via de l'R4.
Més notícia, Cèlia Forment. El ministre Òscar Fuente no s'atreveix a dir quan es recuperarà la normalitat a Rodalies. El responsable de transports reconeix que la situació és molt dolenta fruit de la falta d'inversió, diu, durant els governs d'Aznar i de Rajoy. Fuente compareix a la Comissió de Transports al Congrés per explicar la investigació de l'accident de Damud i la situació a Rodalies. Madrid, Àngels Lafuente, bona tarda.
Bona tarda. Òscar Puente evita posar data al retorn a la normalitat a Rodalies. Diu que intentaran informar puntualment de com evoluciona la situació a la xarxa i insisteix que el problema no és l'abandó de la infraestructura i sí la falta d'inversió quan governava el Partit Popular. Una red ferroviària no es una tetera. No se arregla en dos días.
Es muy compleja. Y cuando se abandona durante años, cuando no se invierte, cuando no se mantiene, pues lo lógico es que eso se arrastre durante tiempo. Puente també ha insistit que la solució a Rodalies és complicada perquè s'està treballant a les vies sense deixar de donar servei i això, insisteix el ministre, provoca incidències i talls en el transport. Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
La Comissió Europea avala la prohibició de la xarxa social per als menors de 16 anys que ha anunciat el govern espanyol, però avisa que en el redactat de la norma Espanya no pot crear noves obligacions legals per a les plataformes perquè això és una competència europea. Els experts també alerten que hi ha moltes limitacions tècniques per aplicar-la i avisen que hi ha pocs precedents per veure la seva efectivitat real. Això ho ha dit a 3CatInfo el professor d'estudis de les ciències de comunicació de la UOC, Ferran Lluelza.
Des del moment en què ara per a les xarxes socials i de fet qualsevol altra plataforma a internet no estan aplicant sistemes que permetin verificar de manera fefaent quina és l'edat real de l'usuari, doncs qualsevol cosa que es basi justament en prohibir a partir de determinada edat s'acaba convertint en molta facilitat en paper mullat.
Un home afectat de ceguera total per danys al nervi òptic recupera parcialment la visió amb estimulació elèctrica i exercicis visuals. La fita l'ha aconseguit investigadors de la Universitat Miguel Hernández Delch, que han implantat al pacient un microdespositiu amb agulles microscòpiques que envien impulsos elèctrics al cervell.
El poble de Planoles, a la comarca del Ripollès, es pot quedar sense forn de pa. Els propietaris es jubilen, ja hi ha interessats en el relleu, però un dels problemes és que no hi ha habitatge al poble, tot i que tenen un bloc de pisos buits. Girona, Laia Claret.
Després de gairebé 40 anys a finals del mes de març, els propietaris de Can Quixala jubilen, volen traspassar el local. Sentim Leonor Bernat. Més aviat m'agradaria per la gent del poble que tinguessin un servei. Ara bé fa falta habitatge al poble, tot i que tenen 12 pisos públics buits de fa gairebé 30 anys. L'alcalde és David Verge.
Ja ho hem parlat amb el Departament de Territori, amb els diferents consellers dels governs. Aquests pisos són del Ministeri d'Hisenda i els gestiona el Ministeri de Transport. I portem sis anys i mig a veure si aquest tema es desbloqueja. Quan amb la crisi habitacional actual que hi ha a Catalunya, aquí tenim 12 viendes públiques tancades, doncs no ho entens. Verge ha demanat una reunió amb el govern i ministeris. Laia Claret, Catalunya Ràdio Planoles.
Els Esports, Bud Vilar, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça visita el camp de l'Alba 7, en partit únic de l'eliminatòria de quarts de final de la Copa. El partit és a les 9, des de les 8, la transmissió de la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio, un partit que també fa TV3. El president del Barça, Joan Laporta, ha confirmat que el 9 de febrer es convocaran oficialment les eleccions a la presidència del club.
i que el mateix dia dimitirà en part de la Junta Directiva per presentar-se a la reelecció. Les eleccions seran el 15 de març. El Barça, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, presenten candidatura per acollir la final de la Champions del 2029 al Camp Nou. L'alcalde Jaume Collboni també ha confirmat que demanaran la final del Mundial del 2030.
Avui també hi ha bàsquet, a dos quarts de nou, a l'Eurolliga, Barça-Fenerbahce, vigent campió i líder, amb transmissió per l'aplicació de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. Abans, a les 7 de la Champions FIBA, Butzburg, d'Alemanya, joventut de Badalona. Per cert, que la penya ha anunciat la rescissió de contracte del segon jugador més car de la plantilla, de Sam Decker, oficialment per problemes d'espatlla.
I lesió greu de la portera del Badalona Women, Antonia Canales. S'ha trencat el lligament en creuat anterior del genoll esquerre. Canales, esper doncs el que queda de temporada. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El projecte Ambici Sense Edat obre una nova convocatòria de formació per a persones voluntàries que tindrà lloc divendres 20 de febrer a les 5 de la tarda a la seu de Sant Jus Solidari. La iniciativa s'adreça a persones interessades a col·laborar en un projecte social que promou el benestar de la gent gran i de persones amb mobilitat reduïda mitjançant sortides en tricicle.
La formació és presencial, gratuïta i amb aforament limitat i es desenvoluparà en dues sessions d'assistència obligatòria. La sessió teòrica es farà el mateix divendres 20 de febrer de 5 a 2 quarts de 8 a l'edifici de les escoles, mentre que la sessió pràctica es concretarà el dia de la formació teòrica. Per formar part de l'equip de voluntariat cal ser major d'edat per conduir el tricicle o tenir més de 16 anys per fer acompanyaments, completar la formació teòrica i pràctica i disposar de ganes de participar i compartir temps amb persones grans.
El projecte demana una disponibilitat flexible, però amb el compromís d'una participació sostinguda d'almenys sis mesos. Les inscripcions es poden fer a través del web de Sant Jus Solidari, on també es pot ampliar la informació sobre el curs. I en economia, les darreres dades del mercat de treball situen Sant Jus com un municipi clarament orientat als serveis, segons les afiliacions en alta corresponent al desembre del 2025.
El sector amb més pes és el dels serveis al consumidor, que concentra el 26,4% dels llocs de treball, el percentatge més alt del Vas Llobregat. També destaquen els serveis relacionats amb l'empresa i el comerç, configurant una estructura econòmica majoritàriament terciària. En relació amb la distribució per sexes, Sant Jus registra un 46,5% de les dones als serveis relacionats amb l'empresa, una de les proporcions més elevades de la comarca.
En el conjunt de l'activitat econòmica local, les dones representen el 49% dels llocs de treball, una xifra propera a la paritat, tot i que sectors com la indústria i la construcció continuen mostrant una presència femenina reduïda. Podeu consultar la resta de dades a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I en societat, en el marc de la celebració de Carnestoltes 2026, Ràdio d'Esberna ha iniciat un cicle d'entrevistes dedicat a les associacions de famílies d'alumnes del municipi per conèixer com s'organitzen per la Gran Rua de dissabte 14 de febrer. La primera convidada ha estat Anna Roman, representant de l'AFA del Col·legi Madre Sacramento, qui ha compartit els detalls de la seva participació i la realitat del centre. Malgrat ser una escola d'una sola línia, l'AFA de Madre Sacramento ha aconseguit mobilitzar unes 80 famílies per la Rua d'enguany,
xifra que suposa un increment respecte a edicions anteriors. Segons ha explicat Roman, l'organització recau en gran part en el dinamisme de la seva presidenta i en la implicació directa dels pares i mares, que des de després de les festes de Nadal treballen en la temàtica i les coreografies. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs són les 6 i 9 minuts i ara comencem la segona hora del refugi. Comencem amb Mare meva, quin xou!
Molt bona tarda Carles, molt bona tarda Javi, què tal com esteu?
Bona tarda. Que no t'he usat el micro, però ara, ara, ara. Ai, no? No. Oh, no! Ara sí, ara sí, ara perfectament. Digues, digues, Carles, com estàs? No, estic molt cansat avui. Bueno, tu m'has dit que estàs viu, almenys. Estic viu. T'he preguntat com estàs i em diu viu. Jo estic bastant bé avui. Ni bé ni mal, vivo.
Com tots. Com tots els nostres oients, oi? És veritat, és veritat. Bueno. Des del març allà. Però bueno, bé, la setmana bé o què? El fin de va anar bé? Molt bé. La veritat és que sí. A mi m'ha anat molt bé. Ah, bueno. Molt bé. Me n'alegro, me n'alegro. El meu fin de... Correcte. Correcte. Vaig anar al teatre.
I això parlarem, no? I això en parlarem una mica i poca cosa més, la veritat. Molt bé, molt bé, molt bé. Bueno, i assajant, per variar. Sí, sí. Home, al final ara toca assajar bastant, eh? Sí que toca, sí. Ara marcem d'aquí i anem a assajar, també. Correcte. Que recordem que en menys de dos mesos, Anna meva, estrena nou musical. Espectacle. Bueno, espectacle, obra, no es pot dir, no se sap? Sí, és... Espectacle, obra, no se sap. Ho descobriu quan vingueu a veure-ho. Exacte. Perquè el títol és, això no és un musical. Exacte, exacte.
Veurem si és un musical, si no, si és una obra espectacle o el que sigui. Que el públic decideixi. Exacte. Posarem una urna i que cadascú ho posi dins. Que votin. Que votin. Quedem votar. Molt bé, doncs per on comencem avui? Doncs començarem una mica per la review. Perquè aquest cap de setmana vaig anar a veure amb la meva família Regal de Reis, que jo els hi vaig fer. Ole, molt bé. I òbviament em vaig comprar entrada per mi també, perquè això va així. Avui no ploraré de te de teatre. Molt bé. El Teatre Goya.
Que per cert, abans que comencis, jo també porto una review avui. Perquè vaig anar del teatre també, amb la meva família, per regal de reis, i vaig anar a veure Playa Culpable.
Quina era aquesta? Quina era aquesta? Espera, la de l'embarassada. Sí, sí, sí. I què tal? Bueno, després ho parlem. Ah, vale, després farem la teva review. Uai! Review a tres bandes. Bueno, sí. Ja avui no porto res. L'alegria. L'alegria que passa. Ui, l'alegria que passa. Quin bon musical. La setmana que ve farem especial l'alegria que passa. Bueno, va, centrem-nos. Doncs això, que vaig anar a veure... Avui no ploraré. De l'Estea Teatre al Teatre Goya, que estan fins al 15 de març, si les voleu anar a veure.
I, doncs, és una obra que tracta una mica sobre, diguéssim, on es traça la línia entre les persones que estan boges i les persones que s'anomenen que estan bé, que estan sanes, no? Perquè tracta sobre tres germanes, una d'elles surt d'un hospital psiquiàtric,
Li donen l'alta i va a casa una de les germanes i fan com un dinar de benvinguda. Llavors, ella és la que està etiquetada com a boja, perquè és la que ha sortit de l'hospital psiquiàtric. Però a l'obra t'ensenyen que al final, doncs, que encara que no has estat en un hospital psiquiàtric, angoixa, depressió, ansietat, tothom en té.
i bueno, alcoholisme, surt de tot allà, surt de tot. I al final és una mica com aquesta reflexió de fins a quin punt l'etiqueta de boig no la tenim tots a sobre i tots som una mica bojos en certa mesura, no? Sí, sí, sí, clar. I aquesta societat ens porta doncs cap aquí. Perquè al final tots estan malament per culpa de feines, de parelles, de... Clar, que tots ens podem sentir una mica identificats amb alguna cosa dels personatges.
Sí, això és el que més em va agradar, el tema aquest de la, bueno, la metàfora aquesta sobre la bogeria i sobre la salut mental, és guai. Però hi ha altres coses que em van costar, em van costar. Aquí això m'agrada, el Salcedo. Sí, sí.
Bueno, vull remarcar una cosa molt important. La traducció de l'obra és de Sergi Balbel. Com pot ser? Aquest home està a tot arreu. Cada obra que veiem, catalana de comèdia, està Sergi Balbel en algun lloc. És que, Carles, Sergi Balbel és íntim de la secció.
Un dia l'haurem d'entrevistar. Home, jo crec que sí. Joé, parlo més d'ell que... Un dia et podrien convidar que vinga aquí a explicar-nos què coi fa i, escolta, a veure si està montado en el dólar o què. I que nos monta a nosotros en el dólar també. I de pas, i després, un paperet, no? Ai, un paperet d'entradetes. Les dues. Les dues. Tot, una mica tot.
Bé, doncs això, l'obra està escrita per un autor de Buenos Aires que es diu Nelson Valente, que també és qui dirigeix l'obra, però l'adaptació al català està feta per Sergi Balbel. I llavors les actrius són les... Bé, falta una de les de teatre, estan la Ma Menduc, la Marta Pérez, la Carmen Pla i l'Agata Roca. I després tenim de nois el Jordi Rico, el Com si fos ahir, tot i que ara està mort, el Com si fos ahir.
I l'Albert Rivalta, que ja havia sortit també a Jetlag i altres produccions amb Té de Teatre, que ho fa molt bé, per cert, un dels millors. Sí, tothom ho fa bastant bé, eh? A nivell interpretatiu em va agradar molt. Té de Teatre també és una companyia, oi? Sí, una companyia que es va fundar fa 35 anys. Mira. Sí, sí, amb actrius acabades de graduar a l'Institut del Teatre. Molt bé. Que entenc que són les noies principals del nucli du de Té de Teatre. Mhm.
I mítiques, vull dir, jo les vaig conèixer amb Jetlag, que és una sèrie que és icònica de la cultura catalana. I a mi m'encanten, eh? I ho van fer molt bé, la veritat, que tothom ho va fer molt bé. Però crec que hi ha moltes coses de l'obra que no m'acompanyen. 1. L'escenografia. L'escenografia té una cosa molt guai, que és que és giratòria.
Llavors et porten per diferents ambients, girant com si fos un molí, diguéssim, però és molt austera, molt freda, costa molt que et creguis que són cases de veritat o ambients de veritat, i llavors et transmet com aquesta freador, llavors veus uns personatges en un ambient que sembla, potser és el que volien, que sembla una mica, sabeu les típiques sales dels bojos com camisa de fuerza? Però és que al final és una mica això, o sigui, representen cases, però són cases grises i...
Però bueno, és guai perquè va girant i és com, ai, que divertit. Problema, que jo estava a un lateral i hi havia parets que a mi em tapaven les escenes. Jo hi havia escenes que la meitat de les persones no les veia. Però és que hi havia més gent al meu costat, encara que tenien pitjor visibilitat que jo, i estàvem a la segona fila, com pot ser? O sigui, això està mal dissenyat.
Doncs aquí, malament. Esnografia no està ben pensada perquè... Vull dir, jo no veia. L'escenari s'ha de veure, l'obra s'ha de veure més o menys de la igual manera a qualsevol butaca. I a més que no, en cap moment et venen l'entrada com a visibilitat reduïda o alguna cosa. Vull dir, jo em vaig seure allà i vaig pensar. Potser és que ni ho saben, eh? O s'ho van trobar quan van fer l'obra. Segurament.
No sé, és guai perquè és això, les parets es mouen i tot gira i dius, uau, que dinàmic, però a mi no m'acompanyàvem. És això, són espais molt freds i amb molt poca decoració, com perquè puguin ser qualsevol cosa. I se'm feia fred i se'm feia impersonal i em costava com vincular-me amb els personatges i amb les seves vides. I després una altra cosa que no em va agradar gaire va ser com resolen el final. No faré spòilers, però és un final com molt, te'l trobes de cop, quan per mi l'obra està en el millor punt,
I et deixa com amb un sabor raro de boca de dir, no m'has conclòs res, hi ha trames aquí que me les has presentat i no me les has desenvolupat, hi ha coses que no anaven enlloc, coses que no m'han aportat res. I quan m'estic començant com a connectar amb els personatges i amb el que està passant, m'ho talles i acabes l'obra i ja. Llavors...
A mig gas et va deixar una mica, no? Sí, i després justament el mateix dia, a la següent sessió, anava una amiga meva amb la seva família i li vaig preguntar què li havia semblat i em va dir una mica el mateix. Que elles són molt bones i que ho fan molt bé però que no és de les millors obres que ha vist de teatre, que...
a nivell argumental i tal, doncs, té com coses que es podrien explorar més, potser. Si més, no. I sobretot també això dels espais, no? Que a mi m'agrada també creure'm, no? Que estic veient una cosa real i al final un espai dia fa no molt simplista. Bueno, se't queda una mica cool, potser.
Estàs molta estona, a mi em va passar analitzant també com gira l'espai, perquè tot té rodes, tot gira i et quedes com molt parat amb el mobiliari, que és tot perquè tot pugui girar, també, i això encara ho fa també menys que tu creguis que és mobiliari de veritat, no sé. Què anaves a dir, Javi? Ah, no, anava, no res, era una tonteria. Això quan va durar, Carles?
Doncs una hora i mig, a 90 minutets. Molt bé. Se't passen bastant ràpid. I, a veure, ja et dic, està bé. Jo li posaria 6 i mig. Molt bé. 7, com a molt. Hi havia gent que es reia molt. També és veritat que el ser dissabte hi havia molta gent com de...
de plan de sábado que estan tota l'estona comentant les coses, en plan, ai aquest és no sé què, ai, i no sé quant, ai, i repeteixen els xistes i tal, i dius, cállese, senyor, o sea, tampoc no, ja no estic veient la meitat de l'escenari, se sona no em deixa sentir vostè, no veu nada. Bueno, sí, sempre està el típic, no, que li explica el xiste a la seva parella, no? Sí, sí, sí, sí, sí, que això ho hem trobat jo, eh? I el so, el so el vaig trobar molt ben resolt, però potser és per la zona on estava jo col·locat, eh? Però hi havia coses que se sentien malament, tenien micros i tot i així, hi havia coses que no se sentien bé.
Llavors, bueno, cosetes que no em van deixar, diguéssim, com gaudir al 100% d'aquesta obra que tenia. També és veritat que tenia moltes expectatives i, bueno, doncs no les ha complert, però és correcte. Si us agrada té de teatre, si us agrada la comèdia, aneu a veure-la. La podeu trobar reduïda fins a 15 euros, l'entrada. Ah, molt bé. Màxim de 31, crec que em va costar a mi. I...
Bé, una hora i mitja que t'ho passes bé, no és l'obra que et canviarà la teva vida, però està bé, correcte. Bé, doncs ja està, tu, al final no tot pot ser un excel·lent i a vegades també toca un bé, un suficient o un notable baix i ja està, tu. Al final, doncs això és teatre, també. Això és teatre, sí, tot és teatre. Jaume, què ens porta?
A veure, jo vaig anar a veure a Plaer Culpable el dia Imeigres, que us he de dir que anava amb zero expectatives. No ho sé, quan la vau vendre aquí jo us vaig dir que sí, que sí, però... Però no et va acabar de... La trama no m'ha acabat de convèncer, no per vosaltres, que vosaltres la feu sempre molt atractiva, però... Però per la trama en si, deia, ostres, no sé, això pot ser una mica conyazo.
Però no, al final vaig anar i m'ho vaig passar molt bé. Crec que era gairebé el mateix, 90 minuts, 1 hora i... 1 hora i 40, quasi. No ho sé, era prou llargueta. Però la veritat que se'm va fer curta, perquè no vaig mirar el mòbil, vaig apagar el mòbil i el vaig apagar i el vaig guardar.
I vaig dir, ostres, ja està, molt bé. Vull dir, m'ha passat ràpid. I trobo que molt bé, al final era la Maher Ullamolins. I l'altre actor... I el noia ara no me'n recordo qui era. El actor no me'n recordo gaire. Sí, de cara sí, però de nom no recordo com es diu. Però la veritat és que l'actoriu sí que potser era una mica més coneguda, perquè saps de com es fa d'avui. Sí.
però l'actor la veritat és que em va sorprendre molt perquè no el coneixia i ho va fer molt i molt bé i a part em va riure molt que no m'ho pensava em pensava que no riuria i la veritat és que la gent no només jo sinó tothom reia molt la gent estava molt ple o què? sí sí sí sí bastant bastant bastant ple
Quants seients té el Teatre Goya, Carles? Oh fuck, no ho sé quan seients té el Teatre Goya, no ho vaig comptar. Jo aquí em vaig anar, vaig anar al de Rambla, com es deia, el poliograma. Sí, aquest el tenim, en algun dia ho hem dit, quants seients té el poliograma. Els vam comptar. Però bé, una bona hora, la veritat, per riure, per disfrutar una miqueta, per passar una bona estona i jo la recomano bastant i és això, sobretot, em vaig riure molt més del que em pensava.
Que guai. I és xulo. A vegades també la gràcia és això, no? Anar amb expectatives baixes sense esperar-te gaire cosa i de sobte et sorprens i és com que és més positiu i tot. Sí, sí, al final com no m'esperava res, doncs tot allò que em va sorprendre m'ho vaig emportar positivament i guai, una bona hora, escolta, us la recomano. A més era molt barata, valia 10 euros. Sí, era baratíssima. Però barata.
baratíssima, baratíssima l'únic que tenia el hàndicap aquest que era dilluns, dimarts, dimecres però clar, jo vaig dir els dimecres no sé l'èxit que tindrà però molt bé, molt bona entrada i molt guai al final és això una parella que comença a dir va, anem a sincerar-nos
I en aquesta sinceració comencen a sortir tota la merda, coses que no s'han explicat i el desenllaç al final és aquesta dona embarassada que acaba tenint el fill i bé, amb aquest fill passant coses. Passant cositas. Passant cositas, no vull dir-ho per si algú la vol veure. Crec que després d'estar allà el poliorama crec que feien una petita gira.
per alguns llocs, que vaig veure algun municipi que tenien bolos programats, o sigui que potser, qui sap, la podreu veure en algun altre lloc que no sigui el poliorama. Molt bé, doncs sí, sí, recomanada perquè a més que va agradar molt, eh? Va agradar molt. Molt guai. Aprovada. Francesc Ferrer, l'actor. L'actor Francesc Ferrer, molt bo, eh? La veritat que em va sorprendre molt positivament. Guai.
Us ha agradat la meva review? Sí. No les faig tan bé com vosaltres. No, a mi m'ha sorprès. M'ha agradat la sorpresa. M'ha agradat perquè m'he sentit a l'altra banda. Era tu escoltant la review, saps? Sí, sí, sí. Ara m'estic aficionant al teatre, potser gràcies a vosaltres. Home, esperem que tu i tot el nostre públic s'estiguin aficionant i vagin més al teatre i, si no, que vagin al nostre teatre.
Com a mínim el 21 de març, això segur. Doncs escolta, si voleu passem a la programació cultural, a veure què tenim aquesta setmana. Doncs estupendo. Doncs mira, jo us volia parlar d'Autònomos, El Musical, que és un espectacle en català i en castellà, de fet, que tracta sobre la història de la vida de l'Àlex, que és un home que té una feina, i de cop el fan fora.
Oh, quina pena. El van fora i decideix que la millor cosa, decisió, que ha d'aprendre és fer-se autònom. Boníssima decisió, oi? És la de sinopsi. Em sona malament la decisió. L'única opció que tinc és ser-me autònom.
i aquesta és la és musical de la història aquesta de l'Àlex que el podeu trobar, que no sé parlar a la Sala Texas comencen, van començar el 8 de novembre del 2025 però han fet funció, han estat un peron i tornen a començar el dia 14 de febrer i estan fins al 21 de març del 2026 molt bé, molt bé o sigui, retornen al dia de Sant Valentí exacte, el dissabte 14 o carnaval, també és carnestoltes
Sí, però que en els altres és el 13, no? No sé, tinc aquests dubtes de les dates aquestes. Pot ser, però clar, com el dissabte, molta gent ho celebrarà també dissabte. Clar, sí, serà el cap de setmana, no? Cap de setmana multicultural, està molt bé. Doncs podeu anar a veure Sant Valentín, teniu... Pots tenir parella o pots disfressar-te de... Exacte, bueno. O pots anar a veure Autonomous el Musical. Exacte, exacte. Que té una durada d'uns 85 minuts, o sigui, una hora i 25, anem a dir-ne...
Sí, sí, i per 16, 50 pot ser-hi entrades, depèn de la zona, fins a 21, 50, no sé, pinta bé. Divertit. Texas és on vam anar a veure desaparellats. Correcte, és a Texas. De dues bandes. Sí, exacte. Interessant. Molt bé, molt bé. Crec que són dos actors només, pot ser? Sí, correcte.
Veig que també fan cameos, hi ha cameos. Posa Jair Rodríguez, de la gent de Caraba. Suposo que dius en vídeo. Ah, pot ser. Potser en vídeo. Alguns cameos per allà. Sí, sí, sí. Molt bé. I després, si voleu una cosa més sèria i dramàtica i intensa, podeu anar al TNC, a la sala petita, a veure La reina lloba, que és una obra que, tot i ser a la sala petita, trobo que és bastant ambiciosa, perquè el cast és actors.
Hi ha un, dos, tres... Bé, molts, només hi ha tres que no han sortit al Com si fos ahir. Tota la resta han sortit al Com si fos ahir.
I dels que no han sortit del Com si fos ahir, els he vist tots en altres llocs, igualment. I una d'elles, de fet, és la que feia Fàtima amb la Daniela, la protagonista de Fàtima, la que ara al Casa Salles. I, vaja, la protagonista de Reina Llova, per cert, és la Maria Rodríguez Soto, que la coneixereu per La Casa amb Flames, L'Èlla Deserta... Bé, una actriu catalana molt famosa. També ara s'ha passat a produccions també espanyoles i tal. Ai, sí, és quina és. Sí, oi? Si la busqueu segur que sabeu qui és. Sí, sí, sí.
I la tenim des del 4 de febrer, és a dir, demà, fins al 8 de març, i és una adaptació de Pau Carrió sobre la història de Margarita d'en Jou, que és la reina lloba que representava Shakespeare a les seves obres, però mai li va donar un paper protagonista en les seves obres. Sempre era l'adjunta d'algun rei. Per exemple, a la trilogia d'Enric V, que són aquestes tres parts de la història d'Enric V, ella és la seva dona,
I apareix per allà. I després, a l'obra que va dedicar a Ricard III, també apareix com una espècie d'aparició espectral, com la seva enemiga, perquè realment no van coincidir gaire en temps. O sigui, quan ella era adulta, Ricard III era un nen petit, però d'alguna manera van tenir com un conflicte polític, diguéssim, els bàndols on estaven cada un. Llavors, Pau Carrió decideix agafar aquesta reina i donar-li una història pròpia.
I això, doncs tenim aquesta obra, el TNC, que té bona pinta, ja us dic, el cast és bastant potent, la Maria Rodríguez Soto, el Pepo Blasco, el Josep Julien, la Nicolás de Cabo, Xavi Ricard, Quim Avila, David Verd, Caralgas Assalles i Pau Roca. Tots actors amb bastant de recorregut tant en teatre com en sèries...
com amb pel·lis. Al final, si surten el com si fos ahir, és signe de qualitat. Ja està, està aprovat. És signe de qualitat. Bueno, no et pensis, eh? A vegades surt gent que penso, jo ho faria millor, no sé per què no m'agafen a mi. Doncs segurament sí, home, necessiten tants i tants actors. A vegades surten alguns que penses, a qui coneixes de la producció, perquè és que, a ver, amor, has de dir, aquí tens el teu paquet i ni t'ho creus.
Bé, i això, dura dues horetes, una obra intensa, i la teniu entre 14 i 28 euros, depenent dels descomptes que pugueu optar, si sou jubilats, si sou menors de 30 anys, crec que era, etc. Molt bé. I això, fins al 8 de març, la podreu anar a veure. Molt bé, doncs també és una altra bona opció. Vosaltres, que sou més de dramites, així, o més de comèdies? Jo soc d'una bona comèdia.
Som de comèdia, jo crec, sí. M'esperava aquesta resposta, eh? Però un bon drama, ben fet, també està bé. Però és que la comèdia, al final, jo crec que és una cosa que... Quin és l'últim gran drama que heu anat a veure? Germans de Sam. Hòstia puta. Vull dir, uh, pip! Però també tenia moments de comèdia i al final... Però sí, era un bon drama. Per fer un bon drama has de fer una bona comèdia, al final. No pots tenir un drama sense comèdia, perquè llavors no... No destaca.
No és que no destaquis, sinó que no sents empatia per les persones. Saps? La comèdia et fa empatitzar molt. I més, per exemple, amb una història de germans de sang, busques que empatitzin amb ells i ho aconsegueixen a través de la comèdia. Per les sàvies. Totalment, no? Totalment. I, per últim, anem a parlar de les novetats musicals, però passem una mica per aquesta Galadus d'Eufòria. Sí. Com ho va veure, això? Qui va marxar? Perquè jo no estic molt... Va marxar... Ai... Qui va marxar? Ah, sí, la Irene. Irene?
Irene, Irene, Irene. Ja li tocava. M'ha nascut, no? M'ha nascutíssim. Va cantar Wineta. Sí, va cantar Wineta. Ui, és que també és complicat això, eh? Van haver-hi cançons complicades. Va ser molt graciós perquè va desafinar a la seva actuació, però quan la van fer fora va tornar a cantar i ho va fer molt millor.
I ho va fer millor. Jo crec que era una cosa, un tema de coreo. A nivell de coreo. Però és que hi vaig dir, ara ho està fent molt bé i li està quedant molt bé la cançó. Jo pensava, dic, ai, quin greu. O sigui, quan t'eliminen has de tornar a cantar. Sí, sí. Circo, eh? Vull dir, perquè depèn de com. Depèn de com, entre lágrima i lacrimon també t'he de dir. No, no, però la Irene estava molt sencera i molt bé. La veritat és que ve una molt bona gala, considero, amb el que no estic d'acord és amb el jurat,
i no ho està bé. Tinc opinions... Jo crec que el nostre highlight d'aquesta gala ha sigut el jurat. Bueno, el highlight en negatiu. Sí, sí, no? Vull dir, com la cosa més... Ha destacat. Sí, ha destacat en negatiu, clarament. No sé què fan allà. A la primera gala se lucieron, però crec que aquesta, per mi, han quedat de snobs, han quedat de... De repelents, de prepotents, de creguts... Sobretot la que era en l'Oz, Gilip...
Pringada O sigui, amor No et coneixen Però per què, per què? Ni en tu casa O sigui, va fer comentaris molt Molt desnobre potent Sí, o sigui De res a vida Crec que s'ha cregut molt el seu personatge Perquè no sé si la seva vida és així No la vull jutjar
com a persona, però com a jurat va ser estúpida que t'hi cagues. Estúpida, estúpida. I també amb els propis participants. I amb el públic. Hi ha un moment que va tirar un moc al públic que, vamos, vull dir, no ho sé, en general, mira, et sorprendrà que Mama Duixa és dels pocs que en aquella gala vas dir, bueno, doncs prou bé, que també penses
No sé què fas aquí. El jurat és curiós, eh? És molt curiós. Alfred Garcia, Mama Duixa i la Keralt. És que l'Alfred també deixa l'anar. No, no, va ser fort l'Alfred també. Però bueno, els concursants molt bé. La meva Clara ho va fer molt bé. I ens espera. Vaig veure ahir que fan una posada en comú de les actuacions.
Si hi ha una gala 3 ben forta. Només li van donar una nota i va ser... És espectacular. Següent. Next. Ja està, estem a dilluns i la... Gala és divendres. A veure què tal. Ja us portarem updates. Entre ell i la Monique, que la Monique també ho va patar molt, he de dir.
La Monico va fer molt bé, de fet, va ser la favorita de la gala. De la gala passada, sí, sí, va cantar molt bé. Aquesta setmana jo crec que també té punts, però espero que la Clara surti favorita. ¿Sabes coses o no? De què? De coses de què? Insights. Insights. De insights? No gaire. No gaire. Se entera de coses d'abans que la resta del públic. Jo m'entero de moltes coses, però no... Ara mateix res jugo, no. Vale, res jugo. Vale, vale, vale.
Molt bé, doncs anem amb la recomanació musical o el descobriment de la setmana que ens portem avui. Doncs mira, jo volia destacar avui una artista anglesa que es diu Olivia Dean, que justament els Grammy que van ser aquest diumenge a la nit va guanyar el premi a la millor nova artista, Best New Artist.
La Revelació? Sí, el Premi d'Artistes de Revelació, diguéssim. I vaig estar cotillejant perquè, bueno, vaig mirar una mica qui havia guanyat i tal, i vaig cotillejar. Coneixia la majoria d'artistes que estaven nominats a aquest premi, però ella justament no la tenia gaire escoltada. I quan va guanyar vaig dir, vaig a veure quin tipus de música fa perquè sabia que era el rotllo Neo Soul i tal.
I escolta, vaig trobar que és una música diferent, potser, del que jo escolto el dia a dia, però em va molar. I m'agradaria de recomanar una cançó d'ella avui ja, que ha guanyat, doncs ho celebrem, i que es diu Man I Need. Molt bé, doncs ens acomiadarem a Man I Need, d'aquesta artista revelació dels Grammy, que els Grammy, escolta, no sé si els vau seguir una miqueta, però... Sí, jo una mica en diagonal els vaig seguir. El titular, no? Abad Bunny, guanyador del millor àlbum, doncs això també...
és xulo sap greu per Lady Gaga però bueno Lady Gaga amb dos grans sí però era de les poques vegades que l'havien nominat a l'àlbum de l'any i no se la podem portar bueno no passa res la meva Gaga se van portar dos altres sí sí és el que hi ha no no ja sé l'altre la pròxima la pròxima i tant que sí esperem que sí esperem que sí doncs molt bé doncs Carles, Javi gràcies per venir una setmana més gràcies a tu i ens retrobem doncs el mateix entrada una setmaneta i tant gràcies adeu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí, arrenquem l'últim espai del programa. Arrenquem amb Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume, doncs molt bé, aquí estem, un dia més. Un dia més, avui et veig contenta. Contenta? Sí, no ho sé, amb un somriure, no? Bueno, mira, venia d'agost, venia avui a la ràdio. Me n'alegro, me n'alegro que et vingui d'avui, és clar que sí, clar que sí. Per tant, bona setmana, per un cap de setmana, o bueno, normal. Bueno, sí, normal. Com diu el Carles, viu, vas viva, no? Ja està, com nosaltres també, vius. Anem fent, anem fent, anem fent dia a dia.
Molt bé, doncs em sembla que també vas estar entretinguda, almenys una miqueta, perquè vas anar a un concert bastant important, no? Exacte, sí, sí, i és del que parlarem avui. Exacte, exacte, és que veus com ho anem conduint tot. Ho vas girant, no? Això quan va ser? Això va ser dijous passat. Molt bé, ah, va ser dijous. Sí, al Palau Sant Jordi. Molt bé, doncs. Es va celebrar, bueno, un concert benèfic, no? Expliquem-ho ja, on vas anar.
Aquí hi ha el concert benèfic que va acollir el Palau Sant Jordi, un concert benèfic per Palestina. Jo crec que és molt important que facin esdeveniments com aquest, perquè són els que fan veure o ens fan conscients que encara aquest genocidi no ha acabat.
perquè sí que és veritat que ara té molta menys presència mediàtica del que tenia fa uns mesos amb l'altalfoc propulsat pel Donald Trump i tot això doncs sembla com que ha acabat però aquest silenci mediàtic no significa que aquest conflicte hagi acabat ni molt menys
perquè per molt que no es vegin coses als mitjans de comunicació, és veritat que si ens informem res, una miqueta, podem veure que no. Si poses per internet, ja, directament, què està passant, et surt. De fet, per molt que no hi hagi bombardeig i tal, segueixen continuant els assassinats. De fet, aquest dissabte, tan sols en un dia van matar 30 palestins.
Sí, sí, sí. La veritat és que des que es va anunciar aquest alto al foc, la realitat és que la pressió mediètica i social, et diria també, ha baixat moltíssim. És com que ja comencem a fer una cosa que fem molt a la nostra societat, és començar a oblidar-nos. Aquest no. Ja ens comencem a oblidar del conflicte, com si res hagués passat. I la realitat no és aquesta. Jo vaig veure una dada que és molt impactant. Des de l'alto al foc, que no me'n recordo ben bé quan va ser, va ser a finals de l'any passat, però no me'n recordo quan,
Però, bueno, des de l'altre del foc, Israel ha matat a més de 500 palestins. Sí, sí. Per tant, bueno, aquesta dada ja t'ho diu tot, que no és un alto al foc. És, bueno, no ho sé... Res. Una rebaixa, una rebaixa mínima. Sí, no ha solucionat gaire res. Bueno, de fet, és que aquest alto al foc va ser molt més vantatjós per Israel i no per Palestina, perquè, de fet, és que no hi havia ni tan sols presència de cap persona que fomés part de Palestina. O sigui, aquí...
Es veu, no?, ja, que és bastant injust, no? Sí, sí, sí, que no s'està fent de la forma tan adequada com s'hauria de fer, això està clar. Exacte. I, bueno, doncs, com no hi ha pressió mediàtica, sí que és veritat que deixem de veure-ho com urgent i ens anem oblidant, com bé has dit.
Has dit tu i això, què passa? Doncs deixar de generar pressió política, interès socials, ens oblidem... I per això jo crec que és molt important que hi hagi esdeveniments com aquests. També, a part, també hi va haver-hi una manifestació dissabte. Va començar Gràcia, Presa Catalunya, Art de Triomf...
I és això que crec que calen esdeveniments així perquè, tot i que aquí no escoltem gaire cosa, doncs allà continua la guerra. I sí que és veritat que he escoltat molt el discurs que moltíssimes persones pensen que aquest concert tampoc ajuda consciència del tot, perquè sí que és veritat que moltes persones només hauran
Comprat l'entrada perquè volien veure el Morad o la Batial o alguns artistes que potser en un altre concert sí que no els podries veure junts o un festival costaria bastant més diners. Però jo crec que sí, eh? Jo crec que sí que ajuda a conscienciar. Que és útil, no?
Sí, ja el fet que personatges com aquestos, doncs, ja vagin, ja s'estan posicionant, ja ens estan fent veure, no?, que donen suport, de fet, al món, per exemple, va cantar dues cançons i durant tot l'espectacle que ell va donar va portar les banderes posades, la va ensenyar, etcètera. I, bueno, també va aparèixer la Rosalia, no?, que era un personatge molt criticat perquè no s'havia posicionat mai, de fet, en el conflicte, i ja, doncs, veure-la ja... Jo crec que
Aquestes persones es mouen massa i és molt important que de veritat es posicionin.
Sí, sí, al final és això que tu deies, al final mouen a molta gent, són referents per a molta gent, a molt joves, però també per adults i per nens i inclús per persones grans, no? Al final són referents, tenen molta audiència, els escolta molta gent i és important que persones així es posicionin per la pau i per aquestes injustícies que s'estan cometent a Gaza, doncs, almenys denunciar-ho, no? Perquè...
Sí que és veritat que potser aquest concert no canviarà el que està passant a Israel, però almenys denunciar-ho i dir, escolta, des d'aquí no estem d'acord, doncs jo trobo que ja és un pas que, mira, que alguna cosa sí que ens aporta.
Clar, també fent pressió, d'alguna manera. Si des d'aquí celebrem esdeveniments, com per exemple aquest concert o alguna manifestació, jo crec que ajuda també a fer molta pressió. I no només van anar com aquests artistes, també van anar altres personatges importants i que a mi em va fer il·lusió també de veure'ls posicionar-se, com per exemple el Pepo Ardiola.
que van allà, va de dir com les paraules, bueno, va fer, de fet, bastanta propaganda del concert per les xarxes socials també, o sigui que molt bé. Sí, sí, vaig veure que el discurs que va fer Pep Guardiola realment es va fer bastant viral a les xarxes perquè va funcionar molt bé. Sí, sí, i anava pulsat amb la cofilla i tot, o sigui que és superbé. Un que no es va fer tan viral però qui també va fer molta...
Em va impactar molt de veure-ho, va ser d'unes actrius, que són de la tele catalana, la Elisabeth Casanovas i la Laia Manzanares, que és un... Que recordem surten a Marlí. Sí, exacte. L'Oxana i la Berta. No, la Berta no, la Tania. La Tania, això, l'Oxana i la Tania.
Sí, i també hi havia un altre actor que ara no recordo el seu nom, però que també em sona de veure la vista bé per una sèrie espanyola i tal, que molt bé. Jo crec que són personatges que també tenen molt de renom, sobretot per qualsevol català que hagi anat allà, que hagi vist Merlí, que segurament és la majoria. Mira el ràpid que els hem ubicat, vull dir que sí, són importants. Totalment.
I també no tan sols aquests discursos que van fer consciència a la gent, sinó que també el fet que entre les actuacions es van reproduir vídeos, fotos, de tot el que està passant allà a Palestina. Molt bé.
I també van anar persones que havien estat allà, per exemple el Cahed Haman, que és un periodista que amb un periodista espanyol van fer com un menú on es veia com és la dieta de Palestina ara en temps de guerra i tal, crec que també és molt important.
aquests testimonis, no? Així que, vulguis o no, per molt que vagis a comprar una entrada per veure el Morado a l'abat guial, t'acabes assabentant bastant de tot el que està passant allà. Clar, clar, clar. No, sí, està bé, perquè al final si et posen al concert i ja està, doncs no té tant pes, potser, no? Però sí que des del concert mateix, entre el concert i concert, es va fent una mica d'educació, no?, i es va fent una mica de divulgació sobre el que està passant a casa, doncs la realitat és que
Ha estat molt bé. L'actor que acompanyava la Laia i l'Elisabet era el Miki Esparvé. Sí, exacte. Va fer la sèrie aquesta de Smiley, crec, o alguna cosa així. Sí, no ho sé, ha fet tantes sèries. Aquest és un fix a TV3 i aquestes pel·lícules així com espanyoles. Va fer el Wolfgang i Smiley, exactament, Smiley, amb el Marc... Carlos Cuevas. I algunes coses més perdint del Norte. Ha fet de tot aquest home. Ah, sí, sí, sí.
El cuerpo de élite també va fer. Ostres, pues no, però sí. Ha fet bastantes coses. I també s'ha de dir que d'aquest concert, els beneficis, bueno, tot el recaptat per aquest concert va directament a propostes culturals a Palestina. Per tant, ja, encara que no t'interessi o diguis, no, no, jo vaig només a veure el concert, bueno, indirectament ja estàs ajudant. Sí, exactament, ja estàs ajudant. Bueno, jo haig de dir que vaig anar gràcies a una acreditació, amb una acreditació. Ah, sí? Sí, amb una acreditació. No sabia això. Sí, sí.
Amb qui vas anar, que no vas anar amb Ràdio d'Esvern? Bueno, vaig anar amb un casal de joves. Ah, bueno, vale, vale. Aleshores bé. Allà em van fer com una espècie de curset abans d'anar-hi per explicar-me més o menys com els que assistíem allà havíem d'explicar de manera correcta
tot el que estava passant allà, i hi va haver una part en què ens van recomanar diversos perfils o documentals, així que agafaré una d'aquestes recomanacions que em van fer a mi per portar-vos-la a vosaltres amb la nostra recomanació cultural del dia. Molt bé, exacte, perquè això ho hem d'enllaçar amb el producte cultural que avui és...
Avui és un documental que es titula No Waterland. De fet, va guanyar un Òscar, aquest documental. Molt bé. I, bàsicament, està dirigit per un fill d'activistes de Cisjordània i per un periodista israelí, que a mi és el que més em va aixucar. Bé, he decidit agafar aquesta perquè...
Veiem com una persona israeli, que de fet forma per com de col·lectiu, que està atacant a Gaza i Palestina, ha vist que no és correcte tot el que s'està fent, que és una injustícia, i vol donar veu a aquelles persones que ara estan més necessitades.
Molt bé. Aquest documental se centra sobretot en diverses comunitats palestines de Cisjordània, sobretot en les zones rurals, que pateixen des de fa moltíssims anys enderrocs, desplaçaments forçats i pressió per abandonar les seves cases, el seu territori. I aquest documental comença precisament amb això, amb les famílies,
amb les cases, les escoles, els camps, que d'un dia per l'altre comencen a desaparèixer amb aquesta ocupació dels israelis. Doncs sí, al final, em sembla que la guerra palestina només està a Gaza, però hi ha una guerra que és menys sorollosa, però que va fent mica en mica, que és aquesta de Cisjordània, que potser no és un conflicte armat com a tal, però sí que és veritat que els colons israelians van agafant territori, van agafant territori, van agafant territori, i és que al final s'estan fent amb tot Cisjordània, també.
Sí, sí, totalment. I que les idees centrals també és com mostrar que, evidentment, el poble palestina només pateix com una violència superbruta, immediata, com la que s'està mostrant mediàticament, sinó que també és una violència més lenta, molt administrativa, també, perquè hi ha un silenci administratiu brutal i es mostra moltíssim el fet dels judicis, com els...
els de la població d'allà intenten lluitar pel seu dret o intenten fer algun acte perquè altres països, com per exemple els Estats Units, que és molt mensurat, obeixi, faci pressió i no ho aconsegueixen de cap manera. I és això que segueixen com els mateixos patrons en tots els pobles d'allà de la Cisjordània i d'altres parts també de Palestina.
Per tant, són protagonistes directes que o bé estan sent pressionats per marxar o bé ja han marxat, oi? De casa seva? Sí, totalment. Es mostra també com hi ha moltíssimes persones que quan els han derrocat la casa marxen a viure a coves, no? Es veu un testimoni també d'una...
una dona que està dient que té un fill que està paral·lètic i que no es pot ni moure, que ha de viure en una cova, que l'ha de portar al metge cada dos per tres perquè pateix infeccions i s'ho diu directament als soldats irrelians que estan allà fent guàrdia o porten excavadures i els hi treuen les cases.
Sí, sí, sí, veiem aquesta... Clar, perquè al final veiem la notícia, no? I dius, bueno, doncs no ho sé, doncs molt bé, no? Pots arribar a pensar, dius, ostres, molt bé, doncs passo de notícia i se m'oblida. Però també si veus aquest relat més cru, més directe i veus directament el patiment d'aquelles persones, doncs serveix també per empatitzar.
Sí, que s'ha de dir que, sobretot, aquest documental no és sancionalista ni res. De fet, sí que és veritat que apareixen com moments on hi ha morts i tal, però mai, per exemple, s'ensenya ni el cos, ni una acció directa, ni res, sinó que, bàsicament, són les històries dels pasmes reals que mostren la seva pròpia història i això, que no intentem impactar amb les imatges, sinó explicar tota la realitat del que està passant allà des de fa molts anys.
Molt bé, molt bé. No sé si al final és important no caure en aquest sensacionalisme. Avui estem una mica... Paraula complicada. Que ens costa. Paraula complicada, però sí, sí. I al final, és el que tu dius, no? Pots ensenyar la mort, però d'una manera respectuosa, perquè al final la mort és la vida, també. O sigui, a la vida hi ha mort. Exacte. I no ensenyar-ho és també amagar en una part de la vida.
No, no, s'ha d'ensenyar, evidentment, però sempre respectant, no? I una altra dimensió que ens mostra molt aquest documental és la dimensió psicològica del conflicte i tot el desgast emocional que pateixen aquelles persones, no? Vives sabent que pots perdre casa teva en qualsevol moment, criar els fills en aquesta incertesa, perquè és això que ens mostra en famílies. De fet, hi ha la mare que està dirigint el documental. Sí. Hi ha un moment en què estan gravent que s'aixeca del llit i li diu...
Vaig a netejar-te tota la roba perquè si potser arriba la poli avui i et van empresonar que tinguis tota la roba neta. És això de viure improvisant perquè mai saps el que et pot passar i que una vida tranquil·la i estable no la tens garantida. Al final aquesta por també constant és que deu ser primer que deu ser aterrador i després que el desgast propi que et deu generar deu ser brutal, deu ser un malson, viure en un malson.
Sí, totalment. I també volia aportar aquest documental perquè crec que mostra molt bé el que he dit al principi, que l'alto al foc no és una resposta per solucionar el problema, sinó que...
La situació no ha canviat gaire en territoris com aquest perquè l'actual foc només afecta a bombardejos i tal, però no atura per a res ni les demolicions ni l'expansió de les colònies israelis. O sigui que no s'atura res, en veritat.
No, no, clar, al final la fi d'un conflicte pèl·lic no significa que aquell territori aconsegueixi la pau, perquè la pau va molt més enllà que s'acabin les armes o els bombardejos, sinó que la pau és al final enterrar aquestes diferències entre els dos bàndols i poder viure en una certa harmonia o en un cert respecte que evidentment no passa. Doncs no existeix i no passarà fins... Jo crec que mai.
No, és un conflicte que ja porten molts anys. Sí, sí, no vull ser pessimista però ho soc. Sí, sí, pot ser-ho, no passa res. No crec que mai puguem veure una societat israelí acceptant el poble palestí. Potser part de la població sí, perquè segur que hi ha gent que està en contra. Per exemple aquest periodista que ha ajudat l'activista a fer aquest documental. Exacte, però al cap i a la fi és un problema enquistat que porten molts anys.
I ara estem veient l'última conseqüència d'un conflicte que porta centenars d'anys. Exacte. I de fet, ara amb el que has dit, durant aquesta formació que em van fer, també em van ensenyar com un perfil d'un jove palestí que estava fent videotrucades per Omegle, les grava i les publica. I es centra sobretot en territori israelià i es connecta per parlar amb persones d'Israel i tal. O sigui, ell és palestí i parla amb gent d'Israel.
Exacte, i mostra tota la violència verbal que rep a través de les videotrucades, no? O sigui, li donen una barbaritat. A la que veuen que es pa d'estig, l'acosen o l'agradeixen verbalment o... Sí, comencen, doncs, primer és com que hi ha un diàleg neutral, després comença a ser una mica passiu-agressiu, després ja és totalment agressiu, totalment. Mare meva, mare meva. Doncs sí, sí, fins aquests petits detalls podem veure, doncs, l'enfrontament entre els dos bàndols. Exacte, sí, sí.
Bueno, doncs un greu, la veritat, però sí que és important veure aquest tipus de documentals per estar més al dia, per ser conscients del que passa lluny de casa nostra, perquè al final també hem d'estar pendents perquè de tot podem aprendre. Exacte. I de tot podem dir, ostres, això que no passi al meu país, i intentar evitar-ho, doncs...
Sé que estem molt lluny del que pot passar allà, però al final les coses es van enquistant i els problemes poden anar creixent. I tu mai saps com pot acabar una disputa que sembla local escalant un conflicte bèl·lic. Sara, t'has quedat amb alguna cosa per dir? No, mira, jo només també volia dir que recomano molt aquest documental
perquè, sobretot per a persones que vulguin entendre millor la situació, que només s'han fixat en diverses notícies que han vist o que els han sortit, o de teladiaris, etcètera, crec que aquí pots aprofundir molt més, que és bastant fàcil d'entendre. Exacte.
I que està subtitulat i està traduït. De fet, jo l'he vist en castellà, no? O sigui, tot i que parla en anglès, en àrab i tal, està subtitulat. Es pot veure en Movistar Plus, jo l'he vist. Molt bé. Perquè també he posat aquesta Amazon, però Amazon no està. No està. Ho avanço. És bolo. O sigui que sí, exacte, sí, teniu fake news. O sigui, teniu Movistar, us recomano que el veieu i això...
Doncs sí, sobretot per veure aquesta vessant més humana del conflicte. Sara, mira, abans que t'acomiadis et faré una petita putadeita i és que em recomanis una cançó abans de marxar i t'acomiadaré i ens acomiadarem amb aquesta cançó al programa.
amb aquesta cançó. Sí, sí, sí. Doncs mira, posta alguna de la Maya, la que va cantar el concert. Sí. Tengo un pensamiento. Molt bé. L'ha escoltat i està xula, està xula. Molt bé. Doncs escoltes ara, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem el dimarts vinent. La setmana vinent. Gràcies. Adeu.
Doncs fins aquí el programa d'avui. Tanquem per aquí el programa del dimarts i ens retrobem, com sempre, demà, dimecres, aquí, a Ràdio d'Esvern, a la vostra casa, el 98.1 FM, clar que sí. Gràcies per tot i fins aviat. Ens acomiadem amb Amaya amb la seva cançó, Tengo un pensamiento. Tengo un pensamiento que no me deja sola.
A veces no siento que está ahí, pero me acompaña a dormir. Y cuando me despierto, suelo analizarlo. Aunque no sea bueno qué decir, siempre formará parte de mí. Tengo un sentimiento que no me deja sola.
Pero desde que te conocí y me dejaste entrar en el jardín de todo tu cerebro, este pensamiento se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción.
Siento que está pasando El día en que me doy cuenta De que me apetece estar toda la vida contigo Y quiero hasta gritarlo Y no, no quiero dártelo todo Y así te sigan sobrando las ganas Y nunca te canses de estar conmigo Ahora que te tengo
Tot seguit, les notícies de Sant Just.