logo

El Refugi

Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez

Transcribed podcasts: 101
Time transcribed: 7d 10h 4m 33s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern, benvinguts al refugi.
Com esteu? Una tarda més, arrenquem aquí el programa magazín de tardes d'aquesta casa
i també saludem el nostre company, en Rubén Pérez, que ens oferirà també aquest sumari
amb tot el contingut que tindrem al llarg d'aquestes dues hores.
Rubén, bona tarda!
Bona tarda!
Com estàs?
Molt bé, avui amb el programa que tenim...
Dia de pluja, dia de ràdio, també demà, no sé si ho saps, però és el Dia Mundial de la Ràdio,
és un dia que ens el regalem a nosaltres mateixos, no?
És un dia molt especial per tota la gent que fa ràdio.
Per tant, avui, doncs, ja es calfan motors per gaudir d'aquest dia tan meravellós que serà el de demà.
Enguany no tenim cap programació especial al refugi, però, bueno, encara així ho gaudirem com mai.
Rubén, explica'ns una mica.
Avui comencem amb Actualitat 360.
Quins són els dos titulars que destaquem aquí a l'espai de sumari?
El primer, els Estats Units i el Regne Unit, rebuien el Manifest Comú per una IA oberta i inclusiva.
Molt bé, i a nivell municipal?
Nova eina digital per impulsar l'autoconsum energètic al Baix Borregat.
Perfecte, l'espai musical del programa, la càpsula, avui que escoltarem.
Avui porto a Piquedes.
Si no el coneixeu, és un artista català que fusiona flamenc i música urbana.
Conegut al principi per fer la seva música en directes per les xarxes socials
i on ara mateix està destacant entre els artistes emergents.
Avui porto amb el seu nou tema, amb Quic Bombo, que es titula Barcelona.
Molt bé, i a la primera hora també tindrem l'espai de preguntar en s'entén la ciència.
Amb en Jan Bigata, avui de què parlarem?
Avui en Jan ens parlarà del cafè i el te.
Molt bé, parlarem també de la cafeïna i de tots aquests components que també tenen un punt científic.
A la segona hora, dues entrevistes.
Primerament, Brou, un grup musical que també ens visitarà aquí a l'emissora, oi, Rubén?
Sí, avui ens entrevistarem, bueno, entrevistarem al Brou i a veure si també ens poden cantar en directe.
Sí, home, seria brutal.
Jo és un grup que vaig conèixer fa unes setmanes al Boulevard.
És un espai juvenil que hi ha a Sant Joan d'Espí i em va agradar moltíssim l'essència que desprenien,
la bona vibra, i vaig dir, els hem de portar a la ràdio perquè xerrin una estona.
I també acabarem amb una altra entrevista avui a la segona hora del programa
i també, doncs, recordar a tots els oients que poden recuperar tots els programes al www.radiodesvern.com.
Rubén, gràcies, ens tornem a sentir demà i ara sí, comencem, com sempre, amb Actualitat.
Benvinguts!
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
Comencem, com sempre, amb l'espai de notícies
i ara ho fem parlant també d'aquelles que són les més destacades del dia.
Com ens deia el Rubén fa uns instants, avui arrencarem parlant dels Estats Units i del Regne Unit
que rebutgen el Manifest Comú per una Intel·ligència Artificial oberta i inclusiva.
La Cimera Internacional sobre Intel·ligència Artificial ha acabat a París confrontant dues visions del món.
D'una banda, la dels anfitrions de la trobada, els socis europeus,
que aposten per un desenvolupament regular i obert d'aquesta tecnologia.
D'altra banda, els Estats Units, juntament amb el seu aliat tradicional, el Regne Unit,
que suposen fortament qualsevol mena de legislació.
El president francès Emmanuel Macron, principal motor de la Cimera,
ha defensat en la seva intervenció final la necessitat d'un multilateralisme d'intel·ligència artificial
que suposi imposar regles per evitar que aquesta tecnologia pugui arribar a esdevenir una eina de fragmentació.
Un discurs que ha anat acompanyat d'una declaració signada i validada pels 61 països,
entre els quals l'Índia i la Xina i també organitzacions regionals com la Unió Europea o la Comissió de la Unió Africana.
Però amb una absència destacada, la de Washington.
I seguim amb més notícies.
Parlem de la recuperació a Roma d'obres de Sorolla, Anglada, Camarassa i Javier Martín.
En aquest cas, obres robades a Madrid i Barcelona.
La Policia Nacional ha recuperat a Roma una escultura de bronza obra de Javier Martín,
robada el 2022 d'una galeria d'art de Barcelona.
I dues pintures de Sorolla i Anglada, en aquest cas també de Camarassa.
Sustiretes, a Madrid, durant l'exposició en un hotel el 2021, segons informa un comunicat del cos policial.
Concretament, les pintures robades a la capital espanyola corresponien a l'oli sobre cartró,
port de Sant Sebastià de Joaquim Sorolla, i també l'oli cabell blanc d'en aquest cas Anglada Camarassa.
Pel que fa a l'escultura de Javier Martín, es tracta d'una obra de bronza a la cera.
Esports, avís de Marc Márquez, a dues setmanes per l'inici del Mundial.
Marc Márquez ja comença a mostrar un bon nivell d'acoblament amb la seva nova Ducati.
El vuit vegades campió del món ha fet el millor temps a la primera jornada dels tests d'entrenament de MotoGP
al circuit de Buriram, a Tailàndia. En aquest circuit és on començarà d'aquí escasament dues setmanes el Mundial de MotoGP.
El gran dels Márquez procedeix en la taula final de temps al seu germà Àlex,
que havia fet el millor temps en la sessió matinal.
Treu fins a vuit dècimes de segon el seu company d'equip, Peco Van Agnia.
També parlem que en aquests testos, que viuran una segona jornada aquest dijous, és a dir, demà,
no hi participarà l'actual campió de MotoGP, Jorge Martín,
que s'està recuperant després d'una caiguda en la primera sessió d'entrenaments de la temporada.
I a nivell municipal parlem de la nova eina digital per impulsar l'autoconsum energètic al Baix Llobregat.
El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha posat en marxa una nova eina digital de gestió energètica
per donar suport a la ciutadania i a les petites i mitjanes empreses de la comarca.
Aquest servei gratuït permet obtenir informes personalitzats per optimitzar l'autoconsum fotovoltaic,
també reduir despeses i fomentar la transició cap a un model energètic sostenible.
Els interessats poden sol·licitar un estudi a través del formulari que trobareu al web de Ràdio d'Esvern.
I per altra banda, l'Ajuntament de Sant Jus ha iniciat la licitació per les obres d'urbanització
de l'entorn de la plaça dels Estudis Vells
i la construcció d'un edifici al carrer Miquel Rebarter 26
amb 8 habitatges de protecció oficial,
un local comercial i un aparcament soterrat amb 70 places.
El projecte impulsat per Promunsa incorporarà mesures d'estalvi energètic
per obtenir el Certificat Energètic A.
Les obres començaran el juliol del 2025 i finalitzaran el gener del 2027.
El procés de licitació està dividit en dos lots.
El primer correspon a les obres d'urbanització
i compta amb un pressupost base de 152.734 euros.
El segon, que inclou la construcció de l'edifici i l'aparcament,
té un pressupost més elevat que arribaria als 3.295.106 euros.
Tota la informació la podeu consultar al perfil contractant de Promunsa.
I acabem parlant de l'efemèrida del dia.
Avui, 12 de febrer, es celebra el Dia Mundial contra l'ús dels nens soldat.
En aquest cas, una referència bastant important a l'efemèrida
que hem de destacar.
També la del naixement del filòsof Emmanuel Kant,
filòsof alemany que va néixer el 1804, tal dia com avui, 12 de febrer.
Ara sí, marxem a l'espai musical del programa, això és La Càpsula.
I a l'inici del programa ja ens avançava en Rubén,
que avui ens porta una cançó de Piqueras, un artista català
que fusiona flamenc i música urbana
i que sentim ara aquí, a Ràdio Desbem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornemà!
Tornemà!
i també de cultura i entreteniment!
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta!
I aviam! Primer volem trencar un mite! És fals que els nens no vulguin anar a museus!
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc!
A Barcelona, la varietat i la qualitat dels museus és excepcional!
Així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar,
exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa,
cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Menac o a la Fundació Miró,
que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure,
doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com, per exemple, al Cosmo Caixa o al Jardí Botànic,
o també al Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura,
és a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai
per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa,
un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits
i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives,
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans
i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació
de la xocolata des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata
i també els nens poden participar en tallers
on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals,
fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum,
que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions
que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars
i visites guiades que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita i una experiència cultural i educativa
assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny,
perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada,
amb exposicions que van des del disseny gràfic
fins a la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies
amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,
situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats
en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera, més divertida i educativa,
doncs, podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives
i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats
per conèixer, en aquest cas,
el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada
a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea
diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals,
activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix
moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat
d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat
aquest nou capítol del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,
oi Podcast the
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer 5
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no, al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanegint.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
One, two, three, ho!
Preguntant, s'entén de ciència.
Amb en Jan Bigata
Molt bona tarda, Jan, com estàs?
Molt bona tarda, Daniel. Molt bona tarda, senjus tenc, senjus tenques.
Perdó, primer per la veu, que m'ha pillat un parell de dia de gent fred.
Tens veu així de ràdio, eh? Però més aviat de franja horària de nit.
Pot ser, pot ser.
De nit, allà, en plan...
Aquelles reflexions, saps? Aquelles reflexions que fan els locutors de nit, doncs ara tens veu d'això.
Vibes d'Eugenio una miqueta per aquí.
També, també. Vibes d'Eugenio, sí, sí.
Doncs vinga, comencem el segon espai de ciència aquí al programa.
Preguntant, s'entén la ciència, menjar amb i gata.
Vam començar la setmana passada amb una introducció.
Avui tornem aquí al programa, en aquest cas ja en matèria prima,
perquè avui ja tenim bastant de material per tractar.
Començarem avui parlant de la cafeïna i la teïna.
Són el mateix? Com ens afecten en el nostre cos?
Quina és la quantitat segura de consum?
Molt probablement, algunes d'aquestes preguntes les anirem responent al llarg del dia d'avui.
Com dèiem, a l'inici del programa, doncs, farem algunes preguntes.
I, bàsicament, la que ens volies plantejar avui era aquesta diferència entre la cafeïna i la teïna
i, a partir d'aquí, també anar desenvolupant altres dubtes que es vagin generant.
Comencem parlant una mica d'això, no? Del cafè, del te, de la teïna,
d'aquestes diferències que poden haver. Per on vols arrencar el tema?
Primer, de fet, aquesta pregunta sigui de resposta. La resposta és cap.
És exactament la mateixa molècula. La teïna, la cafeïna, la guaranina i la mateïna.
Aleshores, se li dona el nom de les plantes a les que venen,
però quan tu pots estudiar a nivell de molècula,
pots veure que és, químicament, el mateix element i fa la mateixa funció.
Sí que trobarem algunes diferències que veurem després,
però primer ja podem dir això. El te té cafeïna.
Aleshores...
Ok. Llavors, si el te té cafeïna,
entenc que per aquí ja és un bon començament.
Llavors, a partir d'aquí, què fem amb això?
Primer va explicar per sobre com funciona la cafeïna al cos.
A veure, com tot, la cafeïna fa moltes coses,
però puc explicar un sistema que és el que ens dona aquest estat de vigília.
Quan parlem del cafè, pensem en activar-nos, pensem a cop al matí que ens tregui el son,
comencem amb anar-se al bon dia.
Què tenim?
Tenim una molècula que dona...
Perdó, li diré adenosina.
Intentaré no dir molts palabros durant el dia, però alguns hauran de sortir.
Tenim aquesta molècula que ens dona una sensació de cansanci.
Se'ns va acumulant i quan el cos té una gran cantidad d'aquesta molècula,
diu, ui, hauríem d'anar pagant, ja hem d'anar al llit.
La cafeïna, curiosament, té una estructura molt, molt, molt semblant a aquesta que hem dit,
que és l'adenocina.
Per tant, pot treure-li al lloc i pot unir-se a aquests llocs on tradicionalment s'uniria l'adenocina.
Per tant, el que fa és estar bloquejant la seva funció de donar aquesta sensació de son.
Amb el que vull dir és que la cafeïna no ens dona energia, ni tampoc ens repara el son.
El que ens dona és, ens treu la sensació d'estar cansats.
Ok.
Amb això, és molt important destacar que el son és superimportant,
vull parlar en un altre programa, de fet, a nivell de salut és de les coses més importants que pot haver-hi,
i que la cafeïna té coses molt bones, i és la que parlem durant el programa,
però mai substitueix la son.
Per tant, la cafeïna sempre s'ha de prendre de forma que no estigui substituint,
no estigui utilitzant-la com a un mecanisme per...
Tinc un son erràtic, vaig a funcionar com a persona si no volem tenir una bona son,
unes 7-8 hores, i a part d'això podem utilitzar la cafeïna de forma alternativa.
Aleshores, per continuar, tenim plantejat aquest sistema, hem dit que és un sistema,
per tant, si ens treu la sensació de cansant, sí, ens activa, podem dir-ho així,
podem trobar beneficis amb atenció, amb rendiment deportiu, que és una cosa bastant interessant,
que mencionaré després, i també amb concentració.
Veiem... Ui, perdó.
Tranquil, veiem alguns exemples, si vols, o aprofundim en alguns temes en concret.
Jo sí que tenia una pregunta, perquè després de tot això, clar,
per mi una cosa que em genera curiositat és el fet de com actua la cafeïna en el nostre cervell,
d'aprofundir en això, perquè realment penso que pot ser interessant, no?
Sí, el mecanisme principalment, o sigui, el que podem veure així d'una forma més senzilla
és aquest que m'explica, no? És com d'activació del sistema nerviós.
Amb el sistema nerviós vull dir totes les vies de, podria dir, servei, sistema nerviós central,
per a l'estiu dir molts paraules. Bàsicament, ens activem, no?
Molt bé. I què? Seguim comentant altres qüestions, doncs?
D'acord. Hem dit que té beneficis, anem a parlar una miqueta de salut.
La cafeïna s'ha estudiat i s'ha relacionat amb molts tipus de malalties,
històricament, en forma positiva com en forma negativa.
Hi ha molts estudis, tant de la cafeïna com en específic,
com d'altres molècules que podem trobar al cafè o al te.
El que passa amb molts d'aquests estudis és, primer, que estudiem molècules soles,
no estem parlant de la veguda en conjunt, i a més estem treballant moltes vegades
amb concentracions que no són comparables amb el que prenem amb un cafè.
Et posaven un exemple que tenim algunes molècules que es troben al cafè,
són uns antioxidants superbons, i deien que quan afegies llet,
la llet els absorbia entre cometes i feia que perdéssim aquests efectes.
Per tant, quin sentit té? Et parles d'això si prendre un cafè amb llet ja no els tindrem.
Per tant, en conclusió, és un sistema que és bastant complex
d'entendre com la cafeïna i el cafè en conjunt afecten la salut.
El cafè és bo i és saludable dins d'uns números.
I a partir d'aquí, doncs, ja...
Seguim comentant altres qüestions perquè realment aquí s'estan obrint bastants debats
i aquesta explicació ens està generant realment bastanta claredat
per poder entendre com funciona la cafeïna en el nostre organisme.
Clar, tu ara deies, no?, el cafè no és dolent, sinó que senzillament
en certa mesura, doncs, no és ni bon ni dolent, no?
Senzillament, doncs, també ens pot generar cert confort, no?
Quina és la quantitat diària segura?
O quants cafès o tès ens podríem prendre per estar tranquils
a nivell, doncs, de salut i que no pugui perjudicar-nos, diguéssim?
Doncs, la FDA, que és l'Administració de Drogues i Menjar d'Estats Units,
ens recomana que per un adult seria al voltant de 400 mil·lígrams diaris,
seria un màxim.
Per fer una referència, un espresso tindria al voltant d'uns 90 mil·lígrams,
per tant, estem parlant d'uns 4 cafès al dia,
estaria ja una miqueta amb el llímit del que podem assegurar
que no tindrem cap tipus de problema.
Després, si parlem de dones embarassades, ho hauríem de reduir, com a mínim, uns 300,
i quan parlem de joves, és una mica més polèmic.
Hi ha, per exemple, hi ha associacions que parlen
que no haurien de donar-li més cafè a menors de 12 anys
i quan parlem d'adolescents, acostumen a recomanar
un màxim de 100 mil·lígrams al dia.
Interessant també tenir-ho en compte amb el fet aquest
que realment, aviam, això de tornar-se a dictar el cafè,
que, evidentment, no és gens bo, però encara podem prendre
amb certa mesura.
Aquell cafè del matí, aquell cafè després de dinar,
estaríem parlant d'unes reaccions, diguéssim, moderades
i que, per tant, estarien dins del que s'entendria per normal.
El que no seria un consum normal de cafès
són quan ja entrem en aquells períodes d'exàmens
que ens prenem sis cafès, que no dormim,
que estem allà de la que té pegó a la cafeïna.
Llavors, aquí ja...
A més, que també el seu funcionament ja deixa de ser...
És a dir, al final, m'imagino que per molt que prenguis cafè
arribarà un punt ja que has entrat ja en un cercle, no?
Que no crec que tingui tan poc...
És a dir, que la seva funcionalitat també deu ser dubtosa, no?
O què?
Clar, primer hem de tenir clar que la cafeïna és una droga.
És una droga psicoactiva.
No estic...
Bé, és una droga com qualsevol medicament que ens podem prendre,
qualsevol químic interactuant amb el nostre cos.
I, com a totes les drogues, té un sistema de sensibilització.
Què vol dir això?
Al nostre cos, quan li afegim alguna cosa extern
i com...
vol recuperar la seva funció normal, no?
O sigui, ell no vol estar en un estat completament activat.
Havíem parlat que aquesta cafeïna
s'uniria, bloquejaria aquests llocs on s'unia l'adenocina,
la molècula que hem dit que ens donava sensació de cansanci
i bloquejava la seva funció.
Què farà el cos?
El cos generarà més d'aquests receptors,
més punts d'unió on es pugui unir l'adenocina
i encara que alguns estiguin bloquejats
pugui contenir en aquest cicle
perquè tu necessites...
El teu cos necessita sentir-se cansat
perquè necessites dormir.
Ok.
Aleshores, tu continuaràs...
Necessitaràs més cafeïna
perquè tornin a estar tots aquests receptors bloquejats.
Es tornaran a fer més receptors.
Quan aquesta cafeïna s'hagi eliminat del cos,
amb el resultat tindràs molts més punts d'unió
d'aquestes molècules de cansanci.
Amb el resultat és que quan se't vagi la cafeïna del cos,
l'efecte rebòtic que es diu, no?
Aquest cansanci que et ve de cop és molt més gran.
Per tant, hem de tenir en compte que la cafeïna
pot ser una substància addictiva
i que hem d'utilitzar-la.
És una cosa, una substància que és positiva, és bona.
Jo l'utilitzo, no m'en diré,
jo crec que a la majoria d'aquí ens agrada el cafè.
I tant.
Però hem de tenir una mesura.
Si anem fent aquest procés
d'anar pujant cada cop la cafeïna,
podem acabar de tenir aquests problemes.
Amb això què es recomana?
No prendre més de quatre cafès al dia,
seré un bon exemple.
Utilitzar, com he dit abans,
dormir bé, no utilitzar la cafeïna
per substituir la falta de son,
perquè això l'únic que farà
és que prendràs cafeïna
a unes hores més tard,
les pots arreglar a les 5 de la tarda.
Això farà, això interferirà amb el son.
No només et costarà més dormir,
sinó que quan estiguis dormint,
aquest son serà de menys qualitat,
serà menys reparador.
Quan t'aixequis després,
continues sentint-te cansat.
Per tant, tornaràs a prendre cafè.
Amb el que vull dir és,
pot, com tots aquests components,
pot desestructurar una miqueta
el sistema normal del que seria
dormir i despertar-se
les seves bones hores.
Simplement, utilitzem amb mesura,
podem utilitzar-lo pel matí,
podem utilitzar-lo amb el que hem dit,
podríem fer un parell de cafès,
potser repartits,
i fins a un màxim de 4 al dia,
jo crec que serà una qüestió adequada.
El te, per exemple,
té aproximadament la meitat de cafeïna
que el cafè.
Si veieu, a Regne Unit prenen te,
però d'una forma,
tot el dia,
és una cosa bestial.
Tota l'estona,
però si ens anem a una altra cultura
totalment diferent,
com és, per exemple,
la marroquí,
al Marroc també prenen molta te,
per exemple,
i el prenen a totes hores
i és com també una rebuda a les llars,
quan arribes a les llars,
els riats,
et reben allà amb el te,
també amb el te verd,
normalment,
te amb menta,
per altra banda,
com comentaves,
el Regne Unit també.
Vull dir que, al final,
jo crec que, d'alguna forma,
cada cultura s'ha agafat una mica,
diguéssim,
aquest producte,
sigui el te o el cafè,
perquè, clar,
al final estem parlant
de teïna,
de cafeïna,
igual,
però,
certament,
l'hem fet servir
com una espècie de beguda
que ens complementa molt bé
en el nostre dia a dia
i també,
doncs,
la tenim molt normalitzada,
no?,
en el nostre dia a dia,
en els nostres hàbits,
etcètera,
etcètera.
Aquí, per exemple,
potser som més de cafè,
però,
però també és cert
que bé,
doncs,
aviam,
ara,
així,
a modo gag,
si vas al Regne Unit
i demanes un cafè,
això sabe a ratllos,
no?,
que es diu en castellà,
això sabe a ratllos,
vull dir,
prens aquell cafè i dius,
mare meva,
quin cafè de mitjó,
no?,
sembla un cafè d'aquells
que costa,
que costa beure.
Però,
per altra banda,
doncs,
el te,
doncs,
es nota que li tenen molt de respecte
al te,
a l'hora del te,
vull dir que,
aquí també,
vulguis o no,
hi ha temes culturals
de tradicions
que,
que també,
doncs,
s'han anat arraigant
a les cultures
i també generen
no només
aquesta beguda
que es fa servir
de forma habitual,
sinó també
perquè,
perquè d'alguna forma,
doncs,
forma part del seu,
del seu dietari cultural,
no?,
i jo crec que això també és interessant
i és,
i és xulo d'analitzar,
no?,
perquè al final,
com tu comentaves,
necessites més test,
no?,
per arribar a la dosi,
diguéssim,
d'un cafè,
per exemple,
o no és així ben bé?
Sí, sí, sí,
o sigui,
el te de mitjana
té menys cafeïna,
no,
depèn molt
de quin tipus de te
i quin tipus de cafè,
però podríem dir
aproximadament una,
la meitat,
podríem dir uns 50 miligrams
per un got de te verd
i uns 90 miligrams
per cafeïna,
per tant,
sí que pots prendre
més test al dia.
A part,
ara veurem
que el te,
veiem que té altres molècules
que pot afectar
i pot canviar la sensació
que et podrien donar
respecte a la cafeïna,
que és un tema molt interessant.
Tu parles de cultura,
sí que és veritat,
peco una mica d'eurocentrista,
el cafè i el te
està regat
en moltes cultures,
de fet,
farem una recomanació,
dues recomanacions de fet
que són magnífiques,
que parlen de la història del cafè.
Un és el cafè
del podcast Escola de Pedantes,
on és una historiadora
i una bioquímica
que estan parlant
tant de la història del cafè,
tant de cultura,
bioquímica,
ciència del cafè
i amb ella
proposaven
que el paper de la cafeïna,
tant el te com el cafè,
amb les revolucions científiques.
Per tant,
és un tema
jo no el puc desenvolupar,
però és un tema magnífic
i recomano moltíssim.
I després hi ha un altre podcast
que és Astropolítica,
de Maxi Guerra,
que també aporta
molt de la història del cafè,
que és un programa
que es diu
Moca no és moca ni és moca,
on parla de
Moca,
la ciutat on es va originar
la beguda del cafè,
Moca,
la màquina italiana
i Moca com el producte
d'Starbucks.
I després,
té un altre programa
que es diu
Que tan fascista
és mi que ha fet era,
per als que li agraden la història,
que relaciona
la creació
de la màquina Moca
amb el feixisme italià.
Com et quedes amb això?
Home, aquí relacionant
termes
a tot i plen,
m'encanta.
No, al final
és el que comentem,
no?
Són
productes,
en aquest cas,
maquinàries,
no?
Les cafeteres i tal,
que estan relacionades
amb un període de temps
concret
i que, doncs,
molt probablement
coincideixi
amb
l'ascens del feixisme
a Europa
del segle passat,
no?
Són coses que es poden donar
i és interessant també
conèixer o no ser conèixer
de tot això.
Deixem que torni una mica
al te,
perquè el te l'hem vinculat
sempre
al relax,
no?
A una cosa,
a una vegada relaxant,
però, clar,
té cafeïna,
per tant,
podem seguir considerant
una cosa relaxant,
un te?
és un tema
controversial,
he estat
llegint
molts articles,
entre ells
podem trobar
diverses coses,
una té menys quantitat
de cafeïna,
per tant,
sí que és veritat
que bevent el mateix
tindràs menys
cafeïna al cos,
per una altra part,
també hi ha
l'associació cultural
al te,
perquè moltes vegades
podem associar
el te
amb unes activitats
que no associaríem,
per exemple,
amb el cafè,
però parlant més científicament,
trobem molècules
al te
que no es troben
al cafè,
què hipotetitzem?
Perquè tenim evidència
que és bastant interessant,
però encara no la puc
utilitzar com contundent,
que troba altres molècules
que poden interactuar
amb la cafeïna
i faria que reabríem
la cafeïna diferent
al nostre cos.
Ok.
Un que proposen
és la L-teobromina,
tindria una relació
semblant
amb el que fa
a l'adenocina,
però
s'ha trobat
que genera
unes zones
al cervell
que és la que
associem
amb la tranquil·litat.
Per tant,
podíem mesurar
que amb aquesta molècula
teníem,
alhora,
la sensació
de tranquil·litat
i una major
activació
de la tensió.
A part d'això,
una altra hipòtesi
que es tractava
és
els
taninos.
Els tanins
podrien
associar-se
a la cafeïna
fent que aquesta
s'absorbeixi
més lentament,
per tant,
la concentració
en sang
de cafeïna
augmenti més lentament
i l'efecte
seria més progressiu.
No tindries aquest
superxoc de cafeïna
que tens al matí,
sinó que
la sensació
seria diferent.
La ciència
és molta,
és bastant
complicat,
però
podem trobar
coses bastant
interessants
i jo crec
que en el futur
continuarem
veient més coses.
Interessant,
tot plegat
perquè al final
també,
com comentàvem,
el cafe i el te
estan molt arrelats
a la nostra vida
quotidiana
i avui poder
parlar d'ells
amb clau
més científica
també està resultant
interessant.
Estem a l'espai
de preguntar
en s'entén la ciència
menjant bigata.
Avui estem explorant
un tema
que molts
ens hem preguntat.
Quina diferència
hi ha
entre la cafeïna
i la teïna?
Són realment
diferents
o és un mite?
Avui fem
aquest tema
aquí al refugi
de fet ara farem
una petita recapitulació
de les qüestions
que hem anat tractant
fins ara al programa.
Hem parlat
com dèiem
d'aquesta primera pregunta
en Jan
ens ha comentat
que realment
en realitat
són la mateixa molècula
en aquest cas
la cafeïna
i la teïna
però el seu efecte
varia segons
la beguda
per altres components
com dèiem
entre el cafè
i el te
doncs
variava
bastant.
Per altra banda
hem sabut també
com funciona
la cafeïna
aquest bloqueig
de l'adenosina
també
per altra banda
l'augment d'alerta
i concentració
etc.
altres qüestions
que hem estat
aprofundint
aquí al programa
i també
tots aquests aspectes
més arrelats
a la nostra cultura
com el cafè
i el te
formen part
de la nostra vida
i també
els tenim
molt arrelats
al que comentàvem
el te
a vegades
el tenim
molt vinculat
al fet
aquest del relax
i per altra banda
el cafè
necessitem estar
hiperactius
o com a mínim
actius
el fet aquest
de necessitar
aquest empujón
d'energia
per començar
el dia
per seguir
el dia
si és un dia llarg
i necessitem
allargar-lo
una mica més
al compte
etc.
et sembla
si fem
un petit
tancament
una mica
de l'espai
d'avui
Jan?
Sí, clar
els tres points
que ens quedaria
un
són la mateixa
molècula
que és una cosa
que ja m'ha après
per mi
el més important
del que hem dit
és
que
per molt que he dit
prevencions
és una bona molècula
hem vist que té
activitats molt bones
tant amb l'esport
que m'agradaria
parlar més futurament
d'això
com amb l'atenció
i la concentració
però el més important
de tot
és que
dormim bé
per mi
és essencial
aleshores
dormim bé
tinguem un bon horari
de son
i a part d'aquí
podem implementar
la cafeïna
sense que ens afecti
el nostre horari
de son
i a partir d'això
entendre
que cada cos
és un món
i que cadascú
li pot afectar
diferent
aleshores
tenim unes orientacions
que et pot donar
consells pràctics
de com utilitzar-les
però al final
sempre hauràs
d'adaptar-ho a tu
i com et vagis sentant
Jan, Vigata
moltes gràcies
per l'espai d'avui
aquí al Refugi
ens queden 3 minuts
per arribar
a les 6 de la tarda
seguim el magazin
de Tardes
de Ràdio d'Esvern
res
ens quedem pendents
de la propera sessió
d'aquí un parell de setmanes
per descobrir més coses
de ciència
i per seguir preguntant
perquè així
s'entén la ciència
gràcies Jan
moltíssimes gràcies
que vagi bé
i com sabeu
al Refugi
ens agrada molt
donar veu
a projectes
que també fan créixer
l'escena musical
i cultural
del territori
i aquesta vegada
conversarem
amb Brou Musical
un espai
que aposta
per la música
en directe
i en aquest cas
els músics emergents
estem parlant
d'un grup musical
que es diu Brou
que com dèiem
aposten
per tocar en directe
per als concerts
per activar el públic
són gent
que són la canya
jo he tingut oportunitat
de veure'ls en directe
fa molt poquet
i avui els entrevistarem
aquí al Refugi
parlarem
de com va néixer
el projecte
també dels reptes
del panorama musical actual
i de tot el que tenen
preparat pel futur
no us perdeu
aquesta entrevista
plena de ritme
passió i cultura
a partir
de les 6 i 10 de la tarda
aquí
a Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
i els informatius
de les 6 de la tarda
i tot seguit
també aquí
al 98.1 FM
el bullet informatiu
de Ràdio d'Esvern
nosaltres
com dèiem
ens sentim
en escassos minuts
en aquesta emissora
per parlar de música
i de molt més
fins ara
Bona tarda
us informa
Sarge Molero
Vueling
deixarà
deixarà
d'operar
la ruta
entre Barcelona
i Madrid
quedarà
en mans
d'Iberia
que ja fa
el pont aèri
el canvi
es farà efectiu
el dia 30 de març
en un moment
en què
l'alta velocitat
ferroviària
guanya la partida
clarament
a l'avió
a l'hora
de connectar
les dues
principals
ciutats
de l'estat
la quota
a favor
del tren
és del 85%
i les aerolínies
resituen
la seva oferta
en mercats
estratègics
segons han explicat
fons de
Vueling
a Catalunya Ràdio
amb el canvi
no es perdrà
connectivitat
seguirà
a 27 vols
per sentit
al dia
i els passatgers
podran seguir
reservant els vols
des de la web
de Vueling
on apareixeran
però
amb codi
compartit
amb Iberia
Més notícies
Natàlia Ramon
Els repartidors
autònoms
que treballen
per l'empresa
de missatgeria
Seur
amenacen
amb una vaga
indefinida
si la companyia
no s'asseu a parlar
Aquesta setmana
s'ha fet una mediació
al Departament de Treball
de la Generalitat
però l'empresa
Seur
no s'hi ha presentat
Per aquest motiu
els treballadors
han plantejat
un últimàtum
a l'empresa
i si divendres
al migdia
no ho han proposat
dia i hora
per començar
aquesta negociació
faran vaga
indefinida
a partir de dilluns
Daniel García
és el president
d'aquest sindicat
El que diuen
els treballadors
és que si han de parar
pararan
i el que volen parar
és de manera indefinida
a partir de dilluns
si no seguen abans
a parlar
per forçar
aquesta negociació
L'administració
Trump marca
davant de l'OTAN
les línies vermelles
per la pau a Ucraïna
El president ucraïnès
Volodymyr Zelensky
sosté que Washington
li ha presentat
un esborrany
sobre un acord
perquè Kyiv
cedeixi terres rares
als Estats Units
a canvi
de garantir-se
la seguretat
de l'aliat americà
Washington
Washington
afegeix
que l'entesa
proveiria
a Ucraïna
d'un escut
de seguretat
així que la guerra
amb Rússia
acabés
Un final
que obligarà
a una modificació
de les fronteres
previes
el 2014
quan Moscou
es va anexionar
a la península
de Crimea
segons
ha reconegut
des de Brussel·les
el secretari
de defensa
nord-americà
Pete Hexev
Volem
com vosaltres
una Ucraïna
sobirana
i pròspera
però hem de començar
per reconèixer
que tornar
a les fronteres
d'Ucraïna
abans del 2014
és un objectiu
no realista
A Catalunya
hi ha 337 municipis
que no tenen
llarg d'infants
de 0 a 3 anys
en alguns casos
la més propera
la tenen
a 25 minuts
de distància
per carretera
és un exemple
d'una situació
que es repeteix
amb altres serveis
educatius
sanitaris
socials
de seguretat
o de transport
segons el Consell
de Treball
Econòmic i Social
en general
les comarques
més malparades
en l'accés
als serveis bàsics
se situen
al voltant de Lleida
com és el cas
de les Garrigues
la Segarra
o fins i tot
la Conca de Barberà
i també
algunes del Pirineu
el ponent de l'estudi
Salvador Guillermo
assegura que no es tracta
que hi hagi
tots els serveis
a tots els municipis
però sí que es tingui
en compte
un accés equitatiu
i l'equilibri territorial
en tot el tema
de les polítiques
públiques
cal desplegar
una sistemàtica
d'avaluació
de quin impacte
això té
en l'àmbit territorial
si és possible
o raonable
a fer-ho
i que també
la inversió pública
tot i que
tingui que tindre
un raonament
des del punt de vista
de l'eficiència econòmica
que tampoc
s'oblidi
de la necessitat
d'incorporar
criteris d'equitat
en aquest cas
d'equitat territorial
i us expliquem
també que hi ha
nova polèmica
pel cartell
de Carnestoltes
de Terrassa
d'aquest any
s'hi veu
una caricatura
d'un bisbe
de l'Església Catòlica
d'esquena
de quatre grapes
i amb sabates
de taló vermelles
el Consell Interreligiós
de Terrassa
que plega
totes les sensibilitats
presents a la ciutat
ha a més
un comunicat
en què reconeix
que se sent
ofès
pel cartell
que considera
que està fet
amb voluntat
d'escarnir
i ferir
Mireia Gavaldà
presidenta
de la confraria
mascarada
que organitza
el Carnestoltes
a Terrassa
assegura
que aquesta festa
ho permet tot
poder fer
mufa
sàtira
poder queixar-se
que al llarg
de l'any
no es poden fer
a Terrassa
no és la primera vegada
que tenim
controvèrsia
per un cartell
ens hem ficat
en polítics
ens hem ficat
en temes sexuals
ens hem ficat
en presos polítics
quan va tocar
que tot això
em faci
aixecar
una mica
a la pell
i em sembla
molt correcte
que resoltes
serveix per això
És fort
Sònia Olear
Aquesta tarda
a les 7
i per TV3
a la Coma Femenina
de Futbol
el Barça
juga al camp
del Madrid
Club de Futbol
al pas
de les semifinals
de la competició
la blaurana
Irene Paredes
és la principal
novetat
de la llista
de jugadores
de la selecció
espanyola
per als partits
de Lliga
de les Nacions
que han de jugar
davant Bèlgica
i Anglaterra
de finals
de mes

jugarà per tant
dilluns
en el partit
contra el Rayo
de la pròxima jornada
de Lliga
i acabem
amb una punt d'embol
a la Champions
a 3 quarts de 9
al bord de Dinamarca
a Barça
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Salles Vilanova
L'Ajuntament de Sant Just
ha iniciat
la licitació
per les obres
d'urbanització
de l'entorn
de la plaça
d'Estudis Vells
i la construcció
d'un edifici
al carrer
Miquel Reverter
número 26
amb 8 habitatges
de protecció oficial
un local comercial
i un aparcament
soterrat
amb 70 places
El projecte
impulsat
per Promunsa
incorporarà
mesures d'estalvi energètic
per obtenir
el certificat
energètic A
Les obres
començaran
el juliol del 2025
i finalitzaran
el gener del 2027
El procés
de licitació
està dividit
en dos lots
El primer
correspon
a les obres
d'urbanització
i el segon
a la construcció
de l'edifici
i l'aparcament
Tota la informació
es pot consultar
al perfil
del contractant
de Promunsa
Les bases
de l'adjudicació
dels habitatges
es publicaran
a la fase final
del projecte
i la informació
estarà disponible
a la web de Promunsa
la de l'Ajuntament
i al butlletí municipal
El Consell Comarcal
del Baix Llobregat
ha posat en marxa
una nova
eina digital
de gestió energètica
per donar suport
a la ciutadania
i a les petites
i mitjanes empreses
de la comarca
Aquest servei gratuït
permet obtenir
informes personalitzats
per optimitzar
l'autoconsum fotovoltaic
reduir despeses
i fomentar la transició
cap a un model
energètic sostenible
Els interessats
poden sol·licitar
un estudi
a través del formulari
que trobareu
a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
Aquesta eina
subvencionada
per l'Institut Català
de l'Energia
simplement
en dues fases
La primera
ha donat suport
als ajuntaments
en la millora
de projectes
d'autoconsum compartit
i ha demostrat
un augment
de l'eficiència energètica
La segona fase
iniciada
amb aquesta setmana
amplia el servei
a empreses
i ciutadans
del Baix Llobregat
amb assistència
disponible
fins al juliol
del 2025
L'editorial
Ediciones de Fàbula
ha publicat
La classe neurodiversa
un conte infantil
escrit pel neurocientífic
José Ramón Autón
Alonso Penya
que tracta
la neurodiversitat
a les aules
El llibre explica
a través del primer dia
de classe
d'un grup d'infants
com cadascun d'ells
percep i comprèn
les diferències
entre companys
amb diverses maneres
d'aprendre
i relacionar-se
La mestra
proposa anomenar
l'aula
com a classe neurodiversa
i a partir d'aquí
sorgeix una reflexió
sobre la diversitat cognitiva
i la importància
de valorar
les habilitats
de cadascú
La iniciativa
ha estat impulsada
per Pilar Súnico
editora i educadora
de Sant Jús
que ha destacat
l'interès
de l'editorial
per publicar
llibres infantils
amb contingut social
L'objectiu
és oferir
una eina pedagògica
per sensibilitzar
infants, famílies
i docents
sobre la diversitat
en l'aprenentatge
i trencar amb estereotips
El llibre
no només se centra
en casos concrets
com l'autisme
o la dislèxia
sinó que engloba
diferents formes
d'aprendre
i desenvolupar-se
dins l'aula
Podeu escoltar
l'entrevista
complet al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Jús
en cal informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Avui, a l'espai d'un autor al refugi, portem Mercè Rodoreda.
Una de les escriptores més importants de la literatura catalana.
És coneguda per les seves novel·les que captiven amb la seva prosa poètica
i la seva capacitat per retratar les emocions humanes amb profunditat.
La seva obra mestra, La plaça del diamant, és un clàssic de la literatura catalana
que narra la vida d'una dona durant la postguerra civil espanyola.
Rodoreda va ser una figura clau en la recuperació de la literatura catalana
després de dècades de repressió,
i el seu llegat continua sent admirat avui dia.
I amb aquests versos comença La plaça del diamant.
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me
que abans de rifar la tolla rifarien cafeteres,
que ella ja les havia vistes, precioses, blanques,
amb una taronja pintada partida en dues meitats,
que ensenyava als pinyols.
Jo no tenia ganes d'anar a ballar, ni tenia ganes de sortir,
perquè m'havia passat el dia despatxant dolços,
i les puntes dels dits em feien mal de tan estranya cordills daurats
i de fer nusos i agafadors.
I perquè coneixia la Julieta,
que a la nit no li venia de tres hores,
i tant li feia dormir com no dormir.
La plaça del diamant.
Mercè Rodoreda.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
et relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz, el funk, el soul,
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes.
El refugi, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda, de 5 a 7,
al 98.ufm i al www.radiodesvern.com,
parlem de cultura, oci,
de moltíssimes coses més,
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda
a Ràdio d'Esvern.
Amb tots vosaltres,
veus de la parròquia,
compartim notícies,
actualitat,
experiències socials
i espiritualitat.
Ens pots escoltar
dimecres,
a dos quarts de 8 del vespre,
amb repetició als dissabtes,
a dos quarts de 12 del matí.
Veus de la parròquia.
Cara a B,
un programa per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes
ni dates de caducitat.
Els dimecres,
a les 10 de la nit,
Fabricants de Cançons.
Un programa de converses
amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones
que a prop nostre
fabriquen
aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar.
O bé,
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia.
Fabricants de Cançons,
una hora conversant
sense presses,
com si estiguessin prenent
una copa
sobre cançons.
Aquí,
a Ràdio d'Esbert,
al 98.1
de la freqüència modulada.
El Refugi,
el magazín de tardes
de Ràdio d'Esbert.
I seguim les tardes
de Ràdio d'Esbert.
Seguim al Refugi.
Ara fem un canvi de terç
perquè ens toca
una entrevista
molt especial.
i avui
encenem els micròfons
de Ràdio d'Esbert,
en Marc Manes
i l'Albert Illa Integrants
de Brou,
aquest grup de música
que, com deia,
el fons de setmanes
vaig poder tenir
el plaer d'escoltar
a la sala Bolívar
de Sant Joan d'Espí.
I la veritat és
que m'ho vaig passar,
teta,
m'ho vaig passar molt i molt bé.
Son una festa
i la veritat és
que tenia ganes
que vinguessin aquí
a la ràdio
i els hem convidat
per parlar una mica
de música
i també del seu projecte musical.
Bona tarda, nois,
com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda, com estàs?
Moltes gràcies per convidar-nos.
Estem molt contents
d'estar aquí.
Un plaer, un plaer, Marc.
Tu ets de Sant Just,
no ho sabíem.
Jo soc de Sant Just,
he vingut caminant
aquí sota la pluja avui.
Almenys anàvem per aigües avui,
així que m'he salvat
d'una bona regalimada.
Que bé, que bé, que bé.
I, escolta, Albert,
tu d'on vens?
Jo venia de Tiana,
ara de l'estudi que tinc.
Sí?
Venia a treballar.
Bueno, bé, bé, home,
també s'ha de treballar,
també s'ha de treballar,
clar que sí, clar que sí.
Escolteu-me una cosa, nois.
Brou, per on comencem?
Perquè, clar, sou un projecte
molt, molt interessant
i, bueno,
podríem dir que us heu fet
una mica vitals per xarxes, no?
Perquè, no sé,
com a mínim pel TikTok
i tot això, home,
doncs teniu bastant
de moviment per allà, no?
Algun vídeo que heu fet,
alguna coseta...
Sí, sí, ens ha anat bé.
Sí.
Ens ha treballat, també.
Digues tu, Marc, digues tu.
Ja una mica des del principi,
doncs era la idea,
perquè com a grup
el creixement
és un procés tan difícil
que si no t'actualitzes
una mica l'època
en què estem
on dominen més les xarxes
que el teu propi directe,
per molt que l'hem treballat moltíssim,
les xarxes
és el que ens ha donat vida
en aquest grup
i ja des de com
un segon vídeo
o un tercer vídeo
ja vam començar a veure
resultats
mínimament significants
i ja més aviat
cap a l'estiu
va ser quan
jo flipava
en plan
hòstia,
que ens està veient penya.
Sí, sí, sí.
Ens està veient molta gent
i això
doncs ens va portar
cap a
contactes de manejaments,
afirmar
ja
amb la bona part
i que és el manejament
amb el que actual
treballem
i aconseguir
els bolos
que estem fent actualment
i planejant una gira
bastant grossa
per aquest 2025.
Que guai, que guai.
Això us definiria
com un grup
de versions,
un grup
molt fiestero,
però vosaltres
com definiu
Brou
i també com neix
la formació musical?
A veure, la formació
realment ha anat evolucionant
des que va néixer
que veu...
Jo, de fet, no hi era al principi.
Quan vau començar?
Dic 10 per a
Com vau començar?
perquè...
Què?
Té història o què?
Perquè el començar realment
a fer coses
va tardar quasi un any.
És bàsicament la idea de
faig un grup
i hem passat per molts membres
i era això.
Fins que no van arribar
X membres
que van fer
que això
hi hagués
les suficients mans
per poder-ho tirar endavant
i treballar-ho
doncs no va ser
quan vam començar
a fer els nostres primers vídeos
no teníem...
Vam fer un concert, sí
prèviament
al que és Brou
ara mateix.
Sí.
Va ser un concert
de festa major
a Sant Antel.
De barri de Barcelona.
Sí.
D'aquests que toques gratuït
i tu passes teta.
I molt diferent
de com és el nostre concert
d'ara.
de fet el nostre concepte
de directe
jo a vegades
ho resumeixo
com és com un TikTok
en directe
en el sentit
que és un canvi
de cançó
constant
i que és un format
que potser
no es troba tant
en grups
que comencen
que s'ajunten
per fer música
amics que s'ajunten
i nosaltres
també gràcies a la bona part
i als seus consells
també
hem evolucionat
el directe
fins a tenir una cosa
que és això
que és com
encara que no ho aneguís
un tema no passa res
perquè al cap de 30 segoners
canvia
i en tens un altre
que segurament sí que coneixes.
Clar, i això el que acaba generant també
és que a la sala
hi hagi
una veritat d'edats
brutal, no?
Des dels més joves
que estan a primera fila
fins també
doncs gent
que a lo millor
doncs
va viure
aquella època
dels 80
90
que era adolescent
i que també
gaudeix dels vostres concerts
perquè també hi ha molta música
d'aquella època
jo crec que ho has resumit
molt bé
això del TikTok
al final és
música, música, música
quantes cançons
arribeu a cantar
al llarg
d'un concert
d'hora i mitja
que és més o menys
el que duren
els vostres espectadors
Tens el número exacte
No tinc l'exacte
però ronda les 110
i 120 cançons
120 cançons
mare de Déu
Evidentment no les fem senceres
No, no, no
Evidentment no
Són fragments
estan retallades
Ho fiquem en dues hores
Sí, sí
En directe de dues hores
A vegades comenceu
musicalment amb una
però acabeu cantant una altra
que té la mateixa base
o que us pot jugar
amb el mateix ritme
i això també és divertit
el fet de confondre una mica
el públic
jugar una mica amb el públic
que això també ho teniu
el fet que sou molt interactius
amb el públic
Sí, i actual
hi ha com aquests dos processos
tant el procés de
i que per mi va ser molt divertit
el procés de producció
d'aquest directe
perquè era treball
des de casa
a l'estudi
bé, ara fem aquesta cançó
i la transicionem
a aquesta de tal manera
i va ser una fase
molt divertida
i ara actualment
no fa tant
fa res
vam establir
una decisió
d'ampliar
el nostre treball escènic
que per desgràcia
el Boulevard
no va ser
possible fer-ho
perquè va ser
era bastant petit
era un espai petit
però
els escenaris
que toquem
de normal
cony, hem fet un procés
molt
bueno, hem fet un pas
allà
enorme
cap al treball escènic
treballant amb dants in vitro
que ens han ajudat
moltíssim
i ha sigut un procés
superbonic
i ara
després de no sé
quantíssims mesos
de prova i error
de producció
a casa
de venga
anem a fer canvis
venga
això no m'agrada
ara tal
tal
tal
per fi
estem contents
molt contents
amb el resultat
tenim ganes
de girar per Catalunya
i portar-ho tot arreu
clar que sí
clar que sí
al final
la gràcia
de tota la feina
aquella darrere
és que després
la pugueu
mostrar a la gent
i que la gent
també la gaudeixi
tant com vosaltres
que al final
també és lo guapo
seguim parlant
de Brou
seguim parlant
de l'espectacle
en viu
d'aquelles
cançons
que us agrada més tocar
quines gaudiu més
quin és el moment
del concert
que disfruteu més
vosaltres
pregunta difícil
però interessant
va jo primer
a mi m'agrada molt
el primer moment
o sigui
jo hi ha un moment
va desvet-ho una mica
la teva passió
la intro
no abans que jo entri
m'agrada molt
el moment
que jo no estic
a l'escenari
i encara no he pujat
i esteu fent la intro
i crido des de fora
el nom del poble
dient bona nit
no sé què
a mi això
és com que cada cop
em dóna el sobredon
per pujar
i rebentar l'escenari
que guai
que guai
i en el teu cas Marc?
en el
sí clar
vull dir
i no ho dic en plan
oh que maco
saps
literalment
m'encanten
quasi totes
però
precisament
una que vam introduir
fa poc
la d'estar guai
jo que soc molt fan
d'Ocas
i a sobre és com un riff
de guitarra molt divertit
de tocar
molt divertit de tocar
era un repte
i jo et deia
això ho sabré tocar
i ho sé tocar
i m'ho passo superbé fent
està guai
està guai
està molt guai
està guai
està guai
sí sí no no
totalment
bueno
ens acabes de desvetllar
tu t'encarregues
de la part
de la guitarra
Marc
i en aquest cas
Albert
tu poses veu
a les cançons
Déu-n'hi-do
hora i mitja
està cantant allà
sense parar gaire bé
tot i que t'ajuden
els teus companys
és una responsabilitat
el fet aquest
que no se te'n vagi
la veu
no se te'n vagi
la lletra
no se te'n vagi
res
ho has de tenir
tot controlat
al final és com
o sigui
no canto només jo
jo canto la majoria
de les coses
sóc el vocalista principal
per ara
però també hi ha
cançons que canta el Marc
i tots fragments
que també canta el Pol
i però sí sí
per mi és com
un monòleg de dues hores
que de cop canvies
a català
castellà
anglès
trossos d'italià
i perquè no fem francès
menys mal
però
portugués no en fem
no
no en fem
no no
menys mal
no cal
no cal eh
no cal
bueno però molt bé
molt bé
interessant
interessant
l'aposta que teniu
seguim
seguim comentant
altres
altres qüestions
parlem també
d'aquelles experiències
d'aquells moments
destacats
hi ha algun concert
o esdeveniment
que recordeu
amb especial il·lusió
d'aquests anys
ja està rient l'Albert

en particular
jo en puc enumerar
dos
que van ser genials
el primer
d'aquesta gira
que va ser
festes de gràcia
que és com
tocar casa
és aquest sentiment
i era aquest sentiment
d'introduir
el que és brou
a tot el món
a tota Catalunya
i era portar
a tothom
que mínimament
coneixies
i el que més coneixies
també
a que vegin
hòstia
això és sèrio
saps
perquè no es podia veure
de mà
només podies veure
vídeos
però clar
el directe
pot sorprendre
cap a bé
i cap a malament
depenent de quin grup
i nosaltres
volíem sorprendre
i va ser
fantàstic
el segon
que jo recordo
que va ser fantàstic
és el que més lluny
hem anat
que vam anar
a Crevillent
allà a prop
d'Alicante
no sé com
i vam arribar allà
però hi vam arribar
i
és el que
davant de més gent
vam tocar
vam tocar davant
de 3.000 persones
un públic molt receptiu
amb un so
d'increïble qualitat
i
una experiència
inoblidable
també un trajecte
allà de 7 hores
a la furgoneta
que vam saber
no avorrir-nos
del tot
passant-nos-ho bé
a les xarxes
i fent coses guais
no sé
jo ho recordo
com una experiència
molt molt molt guai
entre d'altres
que molts han sigut fantàstics
pensava que anaves a dir
el detallar
que vam tocar
després de bosc
i tot el feedback
que hem rebut
després per part seva
també
que també ens va agradar molt
i van estar molt contents
del que vam veure
que bé
i escolta'm
d'on ve el nom
Brou
que encara no us havia preguntat
per això
i al final és un nom
home
bastant català
perquè al final és
aquella sopa
aquella escudella
no sé si aneu per aquí
però clar
jo la primera referència
quan sento Brou
és això
el fet d'aquest culinari
entenc que potser
doncs va una mica
enllaçat
doncs
que la música al final
és una mica com la cuina
que has d'anar cuinant les cançons
però
d'on va néixer aquest nom
a qui se li va ocórrer
i per què
a veure
és que
clar
jo
aviam
és una cutrada
no té cap mena
de sentit
el nom de Brou
de sabrà
de sabrà
de sabrà
bastant
perquè la història
és una cutrada
és un
és
érem
això
col·legues
anem a passar-nos-ho bé
i vam dir
sopa de gossos
per jo què sé
tribut
a
sopa de cabra
anem a fer música
només grups catalans
som
super feliços
tocant música en català
i anàvem amb això
en aquest procés
d'establir nous membres
d'aprovar-ne alguns de nous
fins que
algun va tenir
la força voluntat
de dir
és que no m'agrada gens el nom
i un altre
ostia tio
no diguis això
que mola molt
sopa de gossos
i d'una broma
algú va dir
Brou de cadells
Brou de cadells
sopa de gossos
bueno
és el mateix
més catalanitzat
i vam dir
ostres
Brou
no em desagrada
no li vam ficar
cap mena de significat
mai
realment
ni a dia d'avui
jo aquí buscant
jo aquí buscant
teories de la relativitat
no no
al loft
també ens van preguntar
el mateix
que si la combinació
dels ingredients
que és la
i jo
Brou
no sé
mola
ja està
està bé
funciona
i tant
no no
totalment
és un nom
que atrapa
el clickbait
és ràpid
no no
totalment
escolta'm una cosa
cap a on voleu portar Brou
quin és el vostre objectiu
cap a
cap als propers anys
no
i que
com
quina onda
també com
respira aquest inici
de gira
que comentàveu
expliqueu-nos una mica
sí mira
realment
la gira
ha sigut una mica
evidentment
és el que buscavem
perquè d'any 2025
però venim ja
d'una pregira
que li hem dit
que és aquest aperitiu tur
que hem fet fins ara
a finals de desembre
que ens ha servit molt
com deia abans el Marc
per agafar a fondo
i per veure
què funciona
què no ens funciona
corregir coses al directe
llavors
tot això ha sigut
com una mena d'entrenament
en camp
diguem
ja amb la gent
a davant
i això ha fet
que haguem pogut
millorar moltes coses
i haguem pogut
corregir coses
que teníem del directe
que no funcionaven
o que eren més fluixetes
per poder girar
aquest any
amb tot el concert
de versions que fem
per on sigui
i acabar festes majors
i tot el que sigui
on ens convidin
i segurament
durant l'any que ve
acabarem fent
una mica del mateix
tot i que
tot i que
nosaltres
les nostres intencions
no és viure
de les versions
nosaltres volem anar
més enllà
volem fer el pas
gran
a
fer música pròpia
treure discos
i
si tenim sort
i ajuda
arribar
el més alt
que es pot arribar
aquí dins de Catalunya
però de moment
estem on estem
estem molt contents
i estem treballant
ja molt dur
cap a
el que és el futur
d'aquest projecte
i aportar-ho
més enllà
del que ja és
clar que sí
avui estem parlant
amb el Marc Manes
i l'Albert Illa
estem parlant
de Brou
aquest projecte musical
que fa unes setmanes
va estar
a Sant Joan d'Espí
a la Sala Boulevard
i és on els vam conèixer
però seguiran
seguiran fent festa
al llarg d'aquests mesos
i ara la meva pregunta
va dirigida per aquí
propers concerts
properes dates
explica-nos una mica
on us podeu veure
mira ara
el mes de febrer
és potser una mica
el més fluixet
no sé si és que no hi ha
festes majors a Catalunya
però
ni suposo que n'hi ha menys
no, carnaval
i ara exacte
fins al carnaval
almenys
no tenim res
ara el proper és a Sant Saloni
Sant Saloni
el 28 de febrer
exacte
i el dia següent
a Sallent
també per carnaval
i més a meitats de març
a Gurb
això és el que seria
carnavals
per Brou
ja més endavant
a l'estiu
ja anunciarem
les pròximes dates
a través d'un nou cartell
i una nova gira
però
on ens podem veure?
a tot Catalunya
el que és complicat
és Barcelona
serà bàsicament
tot el que és fora
de Barcelona
i a xarxes
òbviament
o sigui a xarxes
seguim penjant
des del llit
i és una mica
l'espai
on ens deixem
una mica de
llibertat
també
de dir
va
què ens ve de gust
fer avui
i una mica més
amb aquesta
línia
una mica més
com ho diria
natural
que caracteritza
els nostres vídeos
des de sempre
si una mica
els precursors
d'aquest estil
van ser
Stay Homes
durant la pandèmia
que ens amenitzaven
aquests vídeos
casolans
i ara vosaltres
també
d'alguna forma
agafeu aquest relleu
per fer la vostra versió
i al final
és el que comentàveu
que Brou
ha de desdevenir
una marca pròpia
i que de moment
us aneu construint
que en el món
de les versions
també
ja esteu a gust
però que en algun moment
l'acabareu aparcant
per el vostre somni
que és el de fer un disc
però mentrestant
doncs a seguir gaudint
d'aquest viatge
perquè al final
hi ha coses
que no cal que les decidiu vosaltres
sinó que us les anireu trobant
al llarg del camí
total
doncs família
anem tancant ja
l'entrevista d'avui
moltíssimes gràcies
per venir aquí
a Ràdio d'Esvern
senzillament
doncs
agrair-vos
que hagueu
que hagueu estat
aquesta estona
aquí amb nosaltres
responent
les nostres preguntes
i res
que Brou
doncs
encara té molta música
per donar
oi que sí
absolutament
família
gràcies
una abraçada molt gran
cuideu-vos molt
i us sentim properament
adéu-siau
gràcies a vosaltres
i fins aquí
l'entrevista
a Marc Manés
i Albert Illa
de Brou
hem gaudit
de música
avui
aquí
a Ràdio d'Esvern
parlant
amb aquest grup
magnífic
d'aversions
que no us podeu perdre
vinga va
seguim
perquè
aquí
el refugi
no s'atura
nosaltres seguim
fins les 7
de la tarda
i saw
these stars
crashing down
i've been tragic
like i'm
Marlon Brando
when I look
at my
China
girl
I could
pretend
nothing
really meant
too much
when I
look at
my
China
girl
I stumble
into town
just like
a sacred
cow
visions
of swastikas
in my head
plans
for everyone
it's in
the way
of my
eyes
my
little
child
girl
you
shouldn't
mess
with me
I'll
ruin
everything
you
are
you
know
I'll
give you
television
I'll
give you
eyes
of
blue
I'll
give you
a man
a
voice
to
rule
the
world
and when
I get
excited
my
little
China
girl
says
oh baby
just you
shut
your mouth
she
says
she
she
says
she
she
says
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de fer visites d'assessorament a persones acabades de diagnosticar
i són totalment gratuïtes, tant si són socis com si no.
Creiem que això és molt important perquè sàpiguen
com seguir correctament la dieta sense gluten
i sense gluten ja es curin, com abans m'he de dir.
També hi ha una part institucional de demanar,
per exemple, ajudes econòmiques per col·lectiu on seria aquí,
a altres països a nivell europeu ja n'hi ha,
i també demanar, impulsar que s'aprovin a nivell d'autonòmics
resolucions a favor dels col·lectius i també tenim representació
a nivell de tot estatal.
També impulsar la investigació perquè es continua investigant la malaltia,
fer campanyes de sensibilització i conscienciació
i també acreditem establiments com a aptes per a persones amb seria aquí
perquè s'hi puguin amenjar la seguretat.
I són alguns, però ja no m'allargo més perquè si no continuaria
i la llesta és molt llarga.
Nosaltres a l'inici d'aquesta entrevista hem volgut fer una breu introducció
sobre el que és l'associació, però tu què creus que és per la societat
aquesta associació?
Amb què es caracteritza el fet que l'Associació de Celiacs de Catalunya
faci aquesta contribució des de fa 40 anys?
Bé, és molt important per defensar els drets d'aquests pacients
que tenen celiaquia o altres patologies relacionades amb l'injecte del glúten
i l'associació arriba on no arriba moltes vegades l'administració
i arribem des de l'associació.
I si no fos per nosaltres hi ha moltes iniciatives que no s'aconseguirien
i llavors és clar la tasca que fa.
I pel que fa, anirem també rescatant aquests temes que es treten a la primera pregunta
perquè són molt interessants
i ara volia preguntar-te sobre l'acreditació dels restaurants
perquè ara hi ha un boom de restaurants
cada vegada s'estan fent restaurants més diferents, més variats
també per tots els gustos i per totes les necessitats
i en aquest cas com es pot acreditar un restaurant
per garantir que ofereix opcions sense glúten
i quins són els requisits que ha de complir aquest equipament de restauració.
És que sí que hi ha hagut com un auge de restaurants
que ofereixen opcions sense glúten
o opcions en general diverses
per diverses vegades en glútena
però moltes vegades no són restaurants
les persones s'aconseguen qui puguin anar a menjar
perquè no tenen en compte el contacte encrobat amb glúten
no segueixen correctament els protocols
i és per això que per a que siguin segurs
i la persona que estigui tranquil·la
han d'estar acreditats
i si volen acreditar
ens han de contactar a l'associació
i llavors demanar quins protocols han de seguir
des del departament de restauració
tenen uns plecs de condicions que s'han de complir
si els hi passa, si els forma, també es fa un curs
tots els treballadors l'han de fer
i a més es comprometen a mantenir sexualitzats cada any
es va presencialment a l'establiment
es revisen totes les fitxes tècniques
es revisen els protocols de cuina
hi ha establiments que són sempre sense glúten
i n'hi ha altres que són mixtes
llavors, bueno, són una sèrie de requisits
que de vegades costa aconseguir
que s'ho vulguin acreditar
perquè sí que és veritat
que el procés inicial
i no diguem més
és bueno, que la persona està conscienciada
perquè ja realment de voler-ho
perquè s'ha de dedicar un temps, no?
Però un cop ja estàs acreditat
et dones aquestes garanties al col·lectiu
i les persones amb celiacia
hi poden anar a menjar tranquil·lament
Clar, comentaves un temps
i també uns espais, no?
Perquè al final
el que deies a l'inici de l'intervenció
hi ha el tema de la contaminació creuada
i al final també
molts restaurants
que són aptes per celíacs
també tenen espais dedicats només
al menjar
que consumirà una persona celíaca, no?
Alguns
o sigui, alguns sí que hi tenen
potser un espai de la cuina dedicat
no cal tenir dos cuines
o sigui
n'hi ha que són mixtes
i el mateix ho tenen
però sí que ho tenen
separat d'unes maneres
per exemple
doncs
els estants
a la part de dalt de totes
on hi tenen
tot envasat sense gluten
o sigui que les superfícies
d'estanetes
quan comencen a cuinar el plat
per la persona
ens ve aquí
ja s'ha de seguir uns protocols
i és sobretot fer això, no?
Tenir-ho molt clar
i llavors tenir-ho amagatzemat
d'una manera que no es pugui contaminar
però no
però realment
és possible
perquè n'hi ha d'acreditats
que ho fan
Irene
quines són les complicacions
que poden sorgir
a causa de la celiaquia
si no es controla adequadament?
Clar
sobretot
amb una celiaquia
que no està diagnosticada
o no està tractada
correctament
hi ha persones que tenen sintomatologia
i n'hi ha que no en tenen
i els símptomes
poden ser molt diversos
poden ser
els típics símptomes
que generalment
la societat
pensa que són
més respectes
estirals
de distància abdominal
vòmits
diarres
etcètera
que són els primers
que m'ho
viuen al cap
però després
n'hi ha de moltes altres
que poden ser
pots tenir ansietat
depressió
pots tenir anèmia
etcètera
i tot això ve
perquè al final
quan es consumeix
gluten
s'atrofien
les vellositats
intestinals
no s'estan absorbint
bé els nutrients
i això
porta
a que hi hagi
totes aquestes
complicacions
de salut
i deriva
problemes
que poden ser
molt greus
llavors
per molt que la persona
no tingui símptomes
al consumir gluten
que hi ha persones
asimptomàtiques
pot desenvolupar
a llarg termini
amb els anys
altres
complicacions
que pots
per exemple
tenir osteocorosi
prematura
pots tenir
infertilitat
pots tenir
fins i tot
un coma intestinal
i això
al llarg del temps
d'anar consumint
a consumint
clar
doncs
es poden derivar
aquests problemes
de salut
però això
és molt important
diagnosticar-ho
de forma precoç
i quan parlem
dels professionals
de la salut
quins recursos
oferiu
des de l'associació
per ajudar-los
a entendre millor
la celiaquia
i també per
oferir
un suport
adequat
als pacients
nosaltres fem
anualment
fem jornades
i fem formacions
per professionals
de la salut
i en fem
una jornada
anual
on se'ls fa
les formes
sobre celiaquia
les últimes
novetats
i que puguin
estar actualitzats
dirigides
a tots
metges
infermers
i
en
un pacient celíac i com
li pot afectar aquesta malaltia crònica.
Estem parlant
amb l'Irene Puig, portaveu de l'Associació
de Celíacs de Catalunya, una associació
que té més anys,
té més de 40 anys d'història,
amb molta feina, moltes tasques
també que li queden per endavant.
I amb l'Irene estem comentant tots aquests temes
que l'associació mou i promou
també pels celíacs i per aquella gent
que també d'alguna forma
es vol sensibilitzar en aquest tema
que cada vegada, com comentàvem,
els restaurants també ho tenen més en compte
i molts espais també per adequar
tot plegat, perquè al final
quan vas a una botiga d'alimentació
abans i compraves
en un supermercat tot allò que necessites
i després fas la mateixa compra
per celíacs,
el preu variava molt. Irene, ara és igual
o diguéssim
que la mitjana de preu
s'ha estabilitzat una mica més en una compra
que podríem dir normal?
No, encara hi ha moltíssima diferència.
Et calcule que més o menys a l'any
per persona
es gasten uns mil euros més
en la cistella de la compra.
És una quantitat molt important
i llavors nosaltres el que demanem
són ajudes a nivell governamental
per fer front a aquest sobrecost
de la cistella de la compra.
Clar, clar, clar, clar. I aquest sobrecost
moltes vegades entenc
que hi ha famílies que tenen dificultats
per fer-hi front. Vosaltres des de l'associació
teniu alguna ajuda
o faciliteu d'alguna manera
aquestes famílies que tenen
aquestes dificultats?
Sí, a través d'un comè
amb la Creu Roja
i també amb el Banc dels Aliments
fem compra de productes sense gluten
que es distribueixen a través del Banc dels Aliments
i també, per exemple,
per la campanya final d'any
del Gran Recap
coordinem
els que hi hagi donatius
que siguin específicament
per comprar productes sense gluten.
Teníem socis que ens diuen
que nosaltres volem contribuir
però volem que aquests diners
vagin directament a la compra
de productes sense gluten
i ho canalitzem a través
de la nostra associació.
Molt bé, doncs
seguim amb altres qüestions
que també van sortint aquí
als estudis de Ràdio d'Esvern
perquè et volíem preguntar també
com afecta la cel·lequia
a la vida quotidiana d'una persona.
És a dir, ja no estic parlant
només de menjar
sinó també en les seves activitats diàries.
Sí, pot afectar més
a part d'una part física
també pot afectar molt
a nivell emocional i psicològic
i també social, no?
I al final
sí que el dia a dia
si un ja a casa
ho té més o menys
ja sap els protocols
ho té controlats
sap on anar a comprar, etc.
És més fàcil de portar
però després ja molt
afecta la part social, no?
Quan vas a menjar fora de casa
si has d'anar per feina
i no pots triar el restaurant
on has d'anar
o si vas de viatge
i és un país
on hi ha molt poques opcions
per tu a l'hora de menjar
si al teu entorn
potser els familiars i amics
que a vegades en alguns casos
et recolzen molt
i en altres no
perquè no ho acaben d'entendre
llavors això al final
pot afectar bastant
a la persona
i de fet des de l'associació
hem creat fins i tot
un grup de suport
que ens anem reunint
tant virtualment
com presencialment
de tant en tant
però que un patiu
i que també se sentin
com menys sols, no?
i que puguin compartir
el seu punt de vista
i les situacions
en què es troben
i bueno
i al final
ajuda una mica això
a sentir que bueno
que no estàs sol
que hi ha altres persones
que passen pel mateix
i que vegades
uns als altres
ens donen
consells o solucions, no?
Tinc entès
que també teniu
una guia d'aliments
i en aquesta guia d'aliments
com ho podem fer, no?
quins són els aliments
considerats
sense gluten
si tenim
i a punt d'una banda
una guia d'aliments
que es pot
bueno
que es pot consultar
amb les empreses
que ens faciliten
productes que són
sense gluten
i es donen
aquesta guia
que tenim
i després
des de l'associació
clar
ja tenim
una llista
amb la tipologia
d'aliment
i després
es pot consultar
d'acord
aquest
genèric
i no cal
que estigui etiquetat
com per exemple
pot ser fluïta
ja no portarà
evidentment
els símbols
de gluten
perquè ja no en té
altres
que poden ser susceptibles
de tenir gluten
per si
durant el procés
d'elaboració
pot haver estat
en contacte
amb gluten
però moltíssim
el producte
potser no en té
com pot ser
per exemple
un pot de tomates
fregida
pot ser
d'ingredients
no hi fiquen
sense gluten
però
clar
en el procés
de fabricació
pot haver entrat
en contacte
llavors això
en aquest cas
ha d'estar etiquetada
amb els símbols
sense gluten
i ho han de buscar
etiquetada
al supermercat
aquest seria
un producte de risc
i després
hi ha els altres
que són
prohibits
que serien els productes
que sí que
contenen gluten
i bé
ja tenim aquest llistat
que facilitem
als socis
i realment
jo dic
que al principi
és quasi
quan tu
diagnostiquen
quasi
has de fer un màster
per aprendre't
vale
aquest sí
aquest no
aquest no cal
aquest no sé què
no perquè
per exemple
en les llenties
mentre que els llegums
en general
no han de ser etiquetats
les llenties

perquè es conreen
en camps
de cultius rotatius
com un any
ablat
i un any
de llentia
llavors
en el cas
de les llenties
cuites
sí que han d'estar
etiquetades
llavors
tota aquesta informació
que al principi
de tot
doncs
un ha d'aprendre
i bueno
i té tot
el seu procés
totalment
i ara hi ha també
moltes aplicacions
pel mòbil
que també escanejant
el producte
a vegades ens ofereixen
doncs
tota aquesta informació
no sé si aquestes aplicacions
són fiables
o és millor
doncs
recórrer sempre
aquest tipus de guies
que oferiu

és millor
anar directament
a les lliures
de l'associació
de fet nosaltres
en la nostra aplicació
sí que tenim l'opció
d'escanejar un producte
i te diu
si és sense gluten
o no
però no recomanem
en general
utilitzar
aplicacions
que no siguin
d'associacions
perquè de vegades
potser no està
la informació
vull dir
hi ha moltes
que s'han de tenir
en compte
i les associacions
de pacients
sí que ho tenim
super estricte
i donem unes garanties
que potser altres
aplicacions
no t'estan donant
llavors
sempre és millor
anar directament
a associacions
de pacients
que pot ser la nostra
o alguna altra
associació
de pacients
però
que estiguin
especialitzats
en cel·liacia
és curiós
com et canvia la vida
un diagnòstic
de cel·liacia
perquè jo recordo
els meus cosins
que li van tractar
ben petits
els dos
i van haver
d'adaptar-se
i també
d'ensenyar
a un nen
els nous hàbits
els nous costums
sobretot quan estan
al pati de l'escola
quan estan
en ambients
diguéssim
amb altres amics
que moltes vegades
es passen el menjar
es passen coses
i han d'aprendre
que ells no poden
consumir aquest tipus
de menjar
vosaltres feu
algun tipus
de formació
algunes activitats
també
per oferir
una mica
de com s'ha de fer
quins són els protocols
a seguir
i també per entrar
a la canalla
perquè com comentaves
també hi ha un tema
psicològic al darrere
que els professionals
de la psicologia
també han d'estar
informats
de com
procedir
en aquests casos

de fet
en el cas
dels infants
a més
de vegades
ens sobte
que els nens
es consciencien
moltíssim
els infants
i fins i tot
amb els seus companys
de classe
i nosaltres
fem formacions
tant a escola
si ens ho demanen
els socis
podem anar a la seva escola
i fer formació
al personal de cuina
i monitors
perquè puguin menjar
de forma segura
al menjador escolar
i també fem formacions
a les escoles
als companys
de l'aula
i els que parlem
sobre la celiaquia
mitjans
en jocs
etcètera
i la veritat
és que
de vegades
costa menys
amb infants
que amb adults
però sí
ho entenen
i ho interioritzem
bastant
i a part
també fem
per exemple
un cop a l'any
fem un simposi
sobre celiaquia
on es parlen
de
professionals
parlen
de les últimes
novetats
està enfocat
a adults
però paral·lelament
som activitats
per els infants
i
en elles
es parlen
sobre
sensibilització
sobre celiaquia
etcètera
Irene
per anar tancant
ja aquesta entrevista
m'agradaria saber
tota aquella gent
que ens estigui
escoltant
i vulguin
fer-se socis
o vulguin
informació
també per familiars
que estiguin
afectats
per la celiaquia
com ho poden fer?
Com poden posar-se
en contacte
amb vosaltres?
Poden consultar
la nostra web
es celiaxcatalunya.org
també ens poden
enviar un e-mail
a info
arroba
celiaxcatalunya.org
i
el telèfon
ens poden trucar
al 93
412
1789
i ara
en aquesta era digital
esteu també
a xarxes
us podem trobar
a Instagram
per exemple?
I tant
també
tot per les xarxes socials
Facebook, Twitter, Instagram
TikTok
Telegram
Dinkedin
i a tot
ens podem trobar
i busquem
celiaxcatalunya
segur que sortim
clar que sí
doncs això està estupendo
també per tenir-vos
també a l'abast
del nostre telèfon mòbil
i també poder
seguir-vos a les xarxes
Irene
ha estat un plaer
tenir-te amb nosaltres
gràcies per compartir
tota aquesta informació
tan valuosa
i també esperem
que els nostres oients
hagin pogut aprendre
més sobre la celiaquia
i els recursos
que hi ha disponibles
una abraçada molt gran
i fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
fins la propera
i fins aquí
el refugi d'avui
Moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
a la tarda d'avui
nosaltres tornem
com sempre
dilluns i divendres
aquí
a Ràdio d'Esvern
les tardes
de l'emissora municipal
de Sant Just
sóc Daniel Martínez
i ha estat un plaer
acompanyar-vos
al llarg de la tarda d'avui
que vagi molt i molt bé
i ens sentim
molt aviat
adeu-siau
a la tarda d'avui