les seves directores, Elisabet Giner i Daniela Fumador, a programar una reestrena a la sala del 50-anari. L'obra, basada amb el cèl·lebre relat de Roald Dahl, narra la història d'una nena extraordinària que utilitza la seva intel·ligència i imaginació per fer front a un entorn hostil.
Segons han explicat les directores en una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'adaptació s'ha centrat a potenciar el talent local i a crear un espai on els infants puguin explorar-se artísticament. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I encara en cultura, el sector cultural del Baix Llobregat està de dol per la mort de Xavier Bax i Valldaneu, president del Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, una sala de referència també pel públic de Sant Just.
Bax va morir ahir després d'anys al capdavant del projecte on va exercir un paper determinant en la seva consolidació com a equipament cultural de prestigi a la comarca i al conjunt del país. Al llarg de la seva trajectòria, Bax va liderar el Cinebaix com un projecte cultural basat en el voluntariat, l'autogestió i el compromís social, impulsant una programació estable, cinefòrums, debats i esdeveniments com la mostra. L'equip del cinema ha expressat el seu condol a la família i ha destacat el llegat professional i humà que deixa al capdavant de l'entitat.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Rall d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs tornem a començar la setmana i ens plantem en dilluns. Comença aquesta setmana on us tenim moltes i moltes sorpreses preparades i uns programes del refugi, com sempre, a punt. Com sempre, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Baquès, amb tota l'actualitat musical. Seguidament, la canya Baix Llobregat, amb el DJ Humble Hambito. I posarem fi amb veus de migrants, descobrint la realitat de les persones migrades. Doncs fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Almenys 39 persones han mort i més de 120 han resultat ferides en el descarrilament de dos trens d'alta velocitat aquest diumenge al vespre a Damuz, a la província de Córdoba. L'accident ha implicat un tren Irio i una àlvia que circulaven per la línia Madrid-Andalusia.
Segons ha informat el ministre de Transports, Òscar Puente, diversos vagons han descarrilat i dos han caigut per un talús de 4 metres, atrapant desenes de passatgers. Els equips d'emergència encara no han pogut accedir a un dels vagons, fet pel qual la xifra de víctimes podria augmentar.
48 persones continuen ingressades, una dotzena d'elles, a l'UCI, mentre que les restes ja han estat donades d'alta. Entre els hospitalitzats hi ha 5 menors d'edat. Les causes de l'accident s'estan investigant. De moment, es descapta un excés de velocitat o un error humà. Els trens circulaven dins dels límits per mesos i la via havia estat renovada recentment. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat temps. El temps i el treball dels tècnics, estic convençut que ens donen la resposta.
Y esa es una de las ideas que me gustaría también trasladar a la ciudadanía española, que vamos a dar con la verdad, que vamos a conocer la respuesta y que cuando se conozca esa respuesta del origen de la causa de esta tragedia, como no puede ser de otra manera, con absoluta transparencia y absoluta claridad, lo pondremos en conocimiento de la opinión pública de los ciudadanos y ciudadanas a través de los medios de comunicación.
El maquinista de l'Albia és un dels víctimes mortals. El govern espanyol ha decretat tres dies de dol oficial i ha quedat sospès a l'alta velocitat entre Madrid i Andalusia, afectant prop de 200 trens. És l'accident ferroviari més greu des del 2013.
La llevantada intensa que afecta Catalunya ha posat Protecció Civil en alerta per fort una ja bona part del litoral. S'ha enviat un S-alert als municipis costaners del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, La Selva, Muncià i Baix Ebre, així com l'Alt i el Baix Empordà. El temporal marítim deixarà onades de més de 4 metres, especialment entre el Baix Llobregat i l'Empordà, i també al Delta de l'Ebre.
Protecció Civil demana màxima precaució, respectar els tancaments d'accés al litoral i allunyar-se dels espigons i de passejos marítims. La llevantada també porta pluges intenses. L'Alt Empordà és fins ara la comarca amb més acumulació, amb registres de fins a 83 litres per metre quadrat i es podrien arribar als 200 litres en dos dies al nord-est del país. Demà dimarts serà el dia més dur del temporal, amb pluja, neu alpinineu i mala mar a tota la costa catalana.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, continua ingressat a la unitat de cures intensives de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per una patologia inflamatòria que tindria l'origen en una infecció. Segons han explicat els metges, l'evolució és correcta i el president es manté estable, tot i que el dolor que pateix continua sent intens. Les proves apunten a una possible infecció localitzada a la zona lumbar que li hauria provocat inflamació, dolor i pèrdua de força a les cames.
Ella està rebent antibiòtics d'ampli espectre i els especialistes preveuen un tractament llarg, tot i que confien en la bona evolució perquè la infecció s'ha detectat a temps. Els metges prefereixen mantenir-lo un dia més a l'UCI abans de traslladar-lo a planta. La previsió és que continuï ingressat almenys dues setmanes. Durant aquest període, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, assumirà les funcions del despatx del president. El conseller de Presidència
Dos esquiadors han mort aquest cap de setmana a Sarler i a Baqueira, després de quedar atrapats per allaus mentre esquiaven fora de les pistes senyalitzades. A Sarler, a la vall de Benasc, un jove de 26 anys va i de Huelva, que per què practicava snowboard, va quedar sepultat en un barranc. A Baqueira-Varet, una segona allau va sorprendre a un esquiador. Els serveis d'emergència han reprès aquest matí la recerca per descartar
que hi hagi més persones enterrades. Amb aquestes víctimes ja són sis les persones mortes per allaus al Pirineu en menys d'un mes, una xifra que no es registrava des de feia 30 anys. Les autoritats insisteixen a extremar la precaució i a no sortir de les pistes.
Julio Iglesias ha demanat a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que arxivi la denúncia presentada per dues extraballadores que l'acusen d'una possible agressió sexual comesa a l'estranger. El cantant sosté que la justícia espanyola no és competent per investigar uns fets que, segons la denúncia, haurien tingut lloc l'any 2021 a la República Dominicana,
I a les Bahamas. En un escrit, Iglesias assegura que la fiscalia no pot actuar com una jurisdicció universal ni permetre que les denunciants triguin el país que més els convingui per presentar la denúncia. L'artista també sol·licita personar-se en les diligències que per diu els que... que...
En les dirigències part diu el dany reputacional que li ha causat la divulgació pública del cas, tot i que la investigació es troba encara en fase preprocessal. La denúncia presentada amb el suport de l'organització Women's Link Worldwide inclou presumptes delictes contra la llibertat sexual, tràfic de persones i vulneració dels drets laborals. Ara la Fiscalia haurà de decidir si obre una investigació formal.
La Unió Europea prepara la resposta a les amenaces de Donald Trump després que el president dels Estats Units anunciés nous aranzels contra els països que donessin suport a Dinamarca en la defensa de Groenlàndia. Aquest diumenge es va celebrar a Brussel·les una reunió extraordinària dels ambaixadors dels estats membres. Fons diplomàtiques apunten que la Unió Europea actuarà amb cautela i que no hi haurà una resposta immediata.
Brussel·les aposta pel diàleg i deixa les possibles contramesures per al mes de febrer. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assegurat que la Unió Europea defensarà els seus interessos econòmics i la sobirania de Groenlàndia i Dinamarca.
En la mateixa línia, diversos líders europeus han advertit que les amenaces aranzelàries poden deteriorar greument les relacions transatlàntiques, tot plegat en un context de tensió creixent després que Trump torni a utilitzar els aranzels com a eina de pressió política internacional.
El Consell de Pau Paragas, impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, comença a prendre forma amb la incorporació de diversos líders internacionals. Els caps d'estat d'Egipte, Turquia, Canadà, l'Argentina i el Paraguai també han estat convidats a formar part del nou organisme
...creat per acompanyar la segona fase del pla nord-americà... ...per posar fi a la guerra al territori palestí. Trump s'ha proclamat president del Consell... ...que inclou també figures com el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio... ...l'exprimer ministre britànic Tony Blair... ...i diversos assessors de la Casa Blanca...
Segons Washington, l'organisme aportarà qüestions com la governança provisional de Gaza, la reconstrucció del territori i la tracció d'inversors internacionals. En aquest context, Israel ha expressat el seu desacord amb la composició d'una de les subdivisions del Consell, el Comitè Executiu de Gaza. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, denuncia que alguns nomenaments no van ser coordinats amb el seu govern i contradiuen la política israeliana.
Entre els membres qüestionats hi ha els ministres d'Afers Exteriors de Turquia i un alt funcionari de Qatar, dos països amb relacions tenses amb Israel arran de la guerra de Gaza. I ara a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
L'agrupació fotogràfica Sant Just conciliïda el seu projecte expositiu mensual. L'entitat impulsa mostres regulars per fomentar el creixement artístic dels seus membres. Tarda de música en directe al Casal de Joves de Sant Just amb el Foodgel Fest. La banda Foodgel convida dos grups amics en un concert gratuït per al públic jove el 30 de gener.
Sortida cultural i gastronòmica per a la gent gran a Santes Creus. La visita al monestir i la calçotada es faran el 29 de gener amb sortida des del paradó. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Barça va perdre ahir a Noeta davant la Reial Societat per dos gols a un en un partit molt intens i marcat per la polèmica arbitral. Els Blaugrana van ser insistents però es van topar amb un Ramiro decisiu, cinc pilotes al pal i fins i tot tres gols anul·lats. Ollarzabal va avançar als locals abans del descans. A la segona part, Rashford va empatar de cap després d'una gran assistència de la Minyamal.
Però l'alegria va durar molt poc. Guedes va marcar el segon només un minut després. L'actuació arbitral de Gil Manzano amb del Cerro Grande al VAR va provocar les protestes del conjunt de Flick. Entre ells el més crític va ser Frenkie de Jong. Tot i la derrota, el Barça es manté líder. Ara només amb un punt d'avantatge sobre el Real Madrid.
I avui s'ha celebrat el sorteig de quarts de final de la Copa del Rei. El Barça s'enfrontarà a l'Albacete, que, recordem, arriba després d'eliminar el Real Madrid del valor al rei Loa.
Final increïble de la Copa Àfrica a Rabat. El Senegal es va proclamar ahir campió després de derrotar el Marroc per 0 a 1 en una final totalment caòtica. En el temps afegit, un penal molt i molt rigorós assenyalat a favor del Marroc va provocar que el Senegal abandonés momentàniament en el terreny de joc com a protesta.
Després de més de 20 minuts d'aturada, Brahim Díaz va fallar el penalti, que va llançar a l'estil panenca. Ja la pròrroga Pape Gueye va marcar un golaç que va donar el títol a Senegal en una de les finals més surrealistes de la història del torneig.
I els Girones van portar el derbi català davant l'Espanyol a l'RCD Stadium per dos gols a zero. Tots els gols van ser de penal transformats per l'ucraïnès Vanat. Els gironins, ja recuperats de la seva mà la primera volta, van dominar la primera part amb paciència i velocitat de pilota, mentre l'Espanyol buscava respostes més desordenades en la segona part.
Amb aquesta tercera victòria consecutiva, el Girona es consolida lluny del descens, mentre que l'Espanyol torna a patir davant d'un rival que sembla haver trobat el seu ritme en els últims derbis. I a partir d'ara, Mitchell podrà comptar amb Claudio Echeverri, que arriba cedit al Girona pel Manchester City pel que resta de temporada. El mitjapunt argentí de 20 anys vol consolidar-se a Europa i seguir l'exemplar de Savinho a Montiligny.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó molt emocional, d'aquestes que amb molta facilitat et remouen per dins i et duen a una reflexió sincera amb tu mateix. Aquesta cançó ens parla d'aquell moment inesperat en què algú arriba i ho canvia tot. Aquesta és una història d'amor que no es buscava, però que acaba donant sentit a estar viu. Un relat honest, fràgil i profund, explicat des de la gratitud i la por de perdre allò que realment importa.
El missatge gira al voltant de l'amor real, el que no s'amaga darrere de l'orgull ni de les paraules buides. És una cançó que parla de cuidar, de fer de refugi quan el món es torna gris, d'oferir la pell per abrigar l'altre i de caminar junts dins del laberint sense voler saber-ne al final.
Amor com a suport, com a aprenentatge i com a salvació quotidiana. Qui signa aquesta peça és una de les veus més sensibles i personals de la nova generació urbana argentina. Amb lletres crues i poètiques alhora, ha sabut connectar amb tota una generació parlant de sentiments sense filtres, vulnerabilitat i identitat.
El seu estil íntim i directe converteix cada cançó en una confessió que sembla escrita per a qui l'escolta. Com sempre us deixo tres pistes per a qui intenteu endevinar aquesta cançó. L'artista es va donar a conèixer el món amb només 16 anys i ara en té 19. La cançó va sortir l'any 2023 i aquesta cançó forma part de l'àlbum 1-1-1. Què? Com ho tenim? Doncs va, que soni M-A-I de Milo J.
No me imaginé que funcionaba así. No buscaba amor y un día te encontré. Estaba vivo pero con vos comencé a vivir. Fuiste una bendición, me quedara el cel. Sos ese cuento del que no quiero saber final. Ese cometa que tu beso esté de presencial. El mundo es feo y su pasado provocó ansiedad. Mira al infierno pero en tierra.
Si algún día de estos días seré tu cielo Lo pintará mirando un río La lágrima hacia el frío te hicieron de hielo Y daré la piel pa' servir de abrigo Y aunque el orgullo a veces ocultó mis miedos Tema caer y que no estés conmigo Te ofrezco amor real de un corazón sincero Y qué mala sabe que abrió el laberinto
Si algún día de esto se hace eres tu cielo Lo pintarás mirando un río La lágrima hace frío, te hicieron de hielo Y daré la piel pa' servir de abrigo Y aunque el orgullo a veces ocultó mis miedos Temo a caer y que no estés conmigo Te ofrezco amor real de un corazón sincero Y que mala suave que abrió el laberinto
Bona nit.
Fins demà!
Si algún día de esto se hace eres tu cielo Lo pintarás mirando un río Las lágrimas y fríos te hicieron de hielo Y daré la piel pa' servir de abrigo Y aunque el orgullo a veces ocultó mis miedos Tengo a caer y que no estés conmigo Te ofrezco amor real de un corazón sincero Y qué mal ha hecho a él que haría un laberinto
Doncs una gran cançó d'un artista molt i molt prometador que amb només 19 anys ja està sacsejant l'escena internacional musical. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 19 de gener, és Blue Monday, el que és considerat el dia més trist de l'any. La realitat és que jo no sé si avui és el dia més trist de l'any. Suposo que per algú sí, i per algú altre potser és el més feliç de l'any. Sigui com sigui, com ens sentim avui, crec que hem de donar també el nostre espai a estar tristos. La tristesa forma part de la vida, i de vegades és necessària.
Hi ha dies en què sembla que tot se'ns esfondra, en què no tenim ganes de sortir del llit ni de parlar amb ningú. I està bé, aquestes emocions ens recorden que som humans, que tenim límits i que fins i tot en la vulnerabilitat podem aprendre moltíssim. Aquests moments de tristesa, encara que difícils, també tenen un valor profund. Ens serveixen per créixer com a persones, per entendre'ns millor a nosaltres mateixos i per aprendre a valorar aquelles coses que sovint donem per fet.
una conversa amb un amic, un cafè calent, un passeig per la natura, o simplement sentir-nos escoltats. La tristesa ens recorda que també hi ha alegria i que aquesta es fa encara més intensa quan sabem reconèixer i acceptar els nostres moments més baixos.
Però, tot i això, és important no quedar-nos atrapats en la tristesa. No hem de romandre en un estat constant de desànim. És molt fàcil dir-ho i sovint molt complicat posar-hi solució. Ho sé perfectament, però la vida és molt més que un mal dia, que una mala setmana o uns mesos difícils. La vida és un regal, un conjunt de moments petits i grans que val la pena gaudir, encara que de vegades costi trobar-los. Per això, avui, si et sents trist, permeta sentir-t'ho.
Però també recorda que tens la capacitat de buscar la llum dins d'aquest gris que avui no et deixa veure més enllà. Riu quan puguis, estima i gaudeix del que tens. Aprofita aquest dia, encara que se'l consideri trist, per reconnectar amb tu mateix i amb el que t'envolta. Al cap i a la fi, el Blue Monday és només un nom, una etiqueta que ens recorda que tots passem per moments complicats. Però també ens ha de recordar que la tristesa és temporal i que sempre hi ha oportunitat de retrobar-nos amb la felicitat.
Avui pot ser trist, sí, però també pot ser un dia per reflexionar, per cuidar-nos i per valorar les coses bones que tenim al nostre voltant. I això potser és una manera de convertir el que es diu el dia més trist de l'any en un dia que també pugui aportar esperança i serenor.
I ara fem una petita pausa publicitària i en seguida arrenquem amb les seccions d'avui.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara sí, arrenquem les seccions d'avui. Arrenquem amb els sons de casa, amb la Montse Baqués.
Bona tarda, Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, què tal? Per tu és el dia més trist de l'any, o no? Per mi, de moment, no. De moment, estan tan tot bé. Jo anem potser després... A veure, no, no, és el que esperem, que aquest Blue Monday... No, no, no, és un dia que està... Sí, el temps sí que és blue. És gris, és ennubulat, i també el que ha passat allà a Córdoba també és una tragèdia, però bé, per mi no és el Blue Monday, tampoc no és el dia més trist de l'any, perquè, bueno, acaba de començar, ja espero que...
Bueno, ojalà, no? El dia més trist de l'any sigui d'aquest, per mi personalment, eh? Sí, la veritat, sí, perquè tampoc està anant tan malament, no? Exacte, exacte, tant de bo, tant de bo, però bueno, suposo que vindran dies més feixucs. Però bé, Montse, tu, per tant, no estàs trista, això ens agrada, i avui, com sempre amb tu, venim a parlar de música, i avui de què ens toca parlar? Avui és una mica diferent, vinc una miqueta més crítica, ja que parlaré de dos temes que tenen una miqueta cabrejats a...
a la gent que ens agrada la música, fan de la música catalana i del panorama català. I el primer és amb la gossa sorda, tornem al tema de la gossa sorda, que ja vam parlar una miqueta la setmana passada, però no vaig poder comentar gaire tot el que està passant, també m'he anat informant més i així que avui dedicarem una gran part del programa a explicar...
Què està fent aquest grup? Intentar entendre com ho està gestionant, ja que, com ja veurem, tenim gran part de la seva audiència una miqueta molesta i cabrejada. Mira, doncs Montse, em pilles aquí, perquè de veritat que no estic gaire informat. Potser quan comenci a parlar-ne et sonarà, però bueno. Així que mira, també em va bé perquè així em poso al dia, eh? Clar que sí.
Doncs mira, per començar, fem un petit resum de què ha passat últimament amb aquest grup, que, com ja comentàvem en altres programes, la Gossa Sorda, grup referent de música combativa en valencià, va anunciar que fa uns mesos una gira de només tres concerts pel 2026, després de deu anys de silenci, estan inactius, no?
I el seu retorn havia de ser una cosa molt concreta, molt simbòlica, segons deien ells, que eren tres concerts únics, irrepetibles, pensats com un retrobament després d'aquests deu anys. Sí, sí, sí. De moment amb això estàs d'acord, no? Sí, sí, sí. Tu que has anat seguint-los. Això sí que ho sabia i és el que sempre vam dir, no? També ho vam comentar algun dia aquí. Sí, vam dir que se'ns quedava potser una mica curt, no? Exacte, sí.
I això és el que es va comunicar en un principi i molta gent ho va viure així, com una última oportunitat per veure'ls, un comiat compartit. I és per això que la gent es va tornar boja intentant comprar entrades i es agotant les 50.000 que n'hi havia en un principi en temps rècord. Sí, sí, que és això el que vam comentar, que tant tu com jo no teníem entrades ni res. I què passa? Perquè ja van estar al problema.
Doncs mira, el problema arriba quan el projecte comença a créixer. Primer creix de forma una mica tímidament, anunciant només dues dates per assegurar-se que tots els fans poguessin assistir. O sigui... Dues dates més, no? Dues dates més, a part d'aquestes tres, sí. I després, de manera ja podríem dir massiva, ja que anunciant nou noves dates, no en sales petites o concerts propis, sinó dins de festivals com el Festiuet, el Cabro Rock, l'Emporda Fest o Pirata Beach Fest. O sigui, una mica macrofestivals...
Cosa que canvia completament la percepció, la primera percepció que tenien d'aquests esdeveniments exclusius i únics, no? Vale, sí, sí, ara començo a entendre per on va el problema. Sí, sí, sí, aquí és on entra una mica el malestar d'aquesta part del públic, perquè per ells anar a veure la gossa sorda, en aquest cas ja no seria comprar una entrada només per veure'ls a ells,
sinó haver de pagar un abonament de festival amb un preu més elevat i amb el fet que farà veure, farà que vegin altres grups que potser no els interessen i amb una experiència molt diferent del que s'havia promès en un principi. Sí, sí. Bueno, continua i després debatim una mica.
Bàsicament és per això que molta gent sent que allò que havia de ser únic i exclusiu ja no ho és tant i que han jugat també amb la il·lusió d'aquesta audiència. Per una part hi ha alegria d'aquest retorn del grup
però per altra banda també hi ha aquest sentiment de frustració, decepció d'una part del públic en com s'ha gestionat aquest retorn, ja que senten que el missatge inicial no s'ha complert del tot, que al final també s'hauran de gastar, si volen veure'ls, s'hauran de gastar més diners per veure un concert d'un festival que també serà menja estona, no cantaran, segurament no cantaran tot l'únic. Clar, un repertori que tenim a cantar. I a veure, parlem ara ja d'opinions o què?
Tinc més coses apuntades, però crec que ve a ser més o menys el mateix. Bàsicament això, que han vendut principalment els concerts com una cosa excepcional i limitada, que al final s'ha ampliat en un format que no és accessible ni com una per tothom.
Jo imagino que ho han fet així ja no només per obtenir més beneficis sinó per acomiadar-se bé dels seus fans, assegurar que tothom els pugui veure. Però bé, sincerament jo crec que potser aquesta no era la forma de fer-ho. Ara ja sí, comencem a debatir, tu què creus? Sí, sí, sí. A veure, clar, el problema no és tant que ho hagin fet així per mi,
El problema, o sigui, no en que vulguin anar a festivals. El problema no és aquest, sinó el problema és en com van vendre els primers concerts. Exacte, jo crec que aquest és el principal problema. Clar, perquè si ho van vendre com una cosa superexclusiva, d'aquí només farem tres concerts, tres concerts i ens anem...
Vam dir que només serien aquests 3, després ja van ser 5, però la gent va estar d'acord, però després 9 més, o sigui que total fan com uns 14 concerts o una cosa així. Una gira pràcticament, és com una gira, sí, sí. No, clar, el problema està aquí, que no han sigut honestos, no podríem dir, no han sigut honestos des del principi i van dir una cosa, què farien, no l'han fet, aquest sentiment d'exclusivitat s'ha perdut, que això també ven molt. Clar.
Al final això ve molt. Clar, per això es van esgotar tan ràpid, perquè deien que era una cosa exclusiva i la gent no es volia quedar sense veure'ls. Sí, la veritat és que és una situació una mica complicada, però per l'altra part de la moneda sí que és veritat que això democratitza una mica més veure la gossa sorda i potser ara els fans tenen més opcions de veure'ls. Clar, perquè jo, per exemple, ja m'havia plantejat no veure'ls perquè en aquests primers concerts no vaig aconseguir entrada i vaig dir, bueno, no passa res.
I ara, en canvi, com que sé que aniré a un d'aquests festivals on va, doncs ja sé que tinc l'oportunitat de veure'ls. En part, és com que estic una mica en contra de com ho han fet, però també entenc la forma de per què ho han fet així. Clar, sí, sí. També jo crec que aquí la part econòmica també és important, no? Perquè suposo que els grans festivals eren... Ostres!
Torna la gossa sorda, no? És una molt bona oportunitat per agafar per shop, no? Per atreure gent que compri entrades, perquè saben que la gossa sorda mobilitza molta gent i al final la gossa sorda potser li han posat davant no sé quants bitllets, no? I diuen, ostres, això doncs ho agafo, no li puc dir que no, no? Total, total. Sí, també ho puc entendre, però al final el que diuen sempre, no? Qui en paga, manda.
Exacte, sí, sí, sí. I això sempre és així en tots els aspectes de la vida, eh? Exacte. Bueno, aclarar també que amb tot el que he dit no vull fer una crítica al grup, jo soc fan d'ells i normalment m'intenció fer una crítica, però simplement fer això, una reflexió sobre com el model aquest de tots aquests festivals pot posar fi a lo que he vist realment. Teòricament havia de ser especial. Sí, clar, clar, és justament el que dèiem, que poses una quantitat de diners molt elevada, que els artistes no poden dir que no, o no, bueno...
Sí que poden, però al final aquestes quantitats deuen ser molt grans i és molt difícil dir que no i sí que és veritat que s'ha trencat aquesta primera concepció que teníem de la tornada de la gossa. Però dit això, parar a la gossa, corregeix-me si erro, però diria que només han tret una cançó.
de tornada. Sí, exacte. A tornar al llom. I no sé si se suposa que han de treure més. Clar, aquí està el punt. Tu que esperes, Montse? Esperes més música o no esperes més música? Home, jo la veritat és que si fan aquesta gira imagino que faran un minidisc o un algo, no? O un EP. O si no, potser simplement per rememorar les cançons antigues que tenen, que són himnes, no? Sí, sí, sí. Esperem a veure si surt alguna curseta més, ja que
allarguen la gira, doncs que ens beneficin. Exacte, allarguen que ens donin alguna cosa, no? Anem a escoltar l'última cançó de La cosa sorda, a tornar a llom, que la van treure fa cosa de dos o tres mesos, no? Una cosa així. Exacte.
Sobre la cendra, no existeix fill meu de feina.
Sí, sí, aquesta nova cançó de la Gossa Sorda torna allò amb que Montse sembla que no hagi passat ni un sols dia des de la seva última cançó perquè sona molt similar a aquesta música que ens va enganxar. Totalment, segueixen molt amb l'estil que sempre han tingut, amb les lletres reivindicatives. Exacte, el que funcionava, eh? Però va, per reivindicatiu, avui has vingut tu, Montse, amb ganes de reivindicar certes coses. Exacte, sí. I ara hem de parlar d'una altra cosa que està embrutant una mica el panorama musical, no?
Sí, però abans d'això hem de seguir parlant de la Gossa Sorda, perquè també et volia comentar una cosa que ha passat en un festival, que la Gossa Sorda torna a l'Aplec dels Ports, que és un petit festival que es celebra als pobles de la comarca dels Ports, a Castelló, i que aquest any es dura a terme un petit poble de Villores, que és un poble... Em sembla que vaig llegir 200 habitants, o sigui, imagina't si és petit. Quan?
200. 200? Sí, sí. Bé, la comarca aquesta dels ports, a Castelló, que hi ha un poblet així petitó, em sembla. I aquest festival representa els valors de la lluita i la reivindicació, donant visibilitat a aquesta comarca que continua sent oblidada en molts aspectes i apostant per ella i per la seva gent.
també entenc que posen bastant per la llengua catalana. Exacte, totalment. Perquè Castelló, recordem que potser és la província més catalano parlant, no?, de València. De València, sí, sí, totalment. I doncs aquest grup ha participat en moltes edicions de la PLEC, sempre de forma gratuïta, i aquest any hi torna sent l'únic concert que farà la comarca de Castelló i fent que per primera vegada en 47 edicions la PLEC cobre entrada per assistir al recinte de concerts, concretament en el de la Gossa Sorda. Mmm...
Clar, això és també el que ha provocat el cabreig una mica de tot el que hem comentat abans, no? Clar, o sigui, aquest festival sempre era de gratuït, no? Sempre ha sigut gratuït, 47 edicions, gratuïtament. Clar, i entenc que el catxer dels artistes es pagava amb la barra, no?, suposo, i...
imagino que sí, que potser els que hi participen són voluntaris o que els grups baixen una mica el caché exacte, potser hi ha grups més petits i aquest any han apostat per la gossa sorda i fan pagar, però només pel seu concert o sigui, l'organització ha aclarit que l'actuació de la gossa sorda serà l'única que s'hagi de pagar la resta de concerts i activitats seran lliures de lliure excés, gratis com sempre
Clar, clar, clar. Que potser que t'has parit una mica reivindicatiu de la gossa... Es veu una mica embrutat, no? Sí, exacte. Exacte. Però bueno...
I aquesta mesura ha generat un debat a les xarxes socials. D'una banda, hi ha gent que critica que s'hagi de cobrar entrada perquè considera que apropa l'APLEC tradicionalment autogestionat i popular a un model més pròxim dels festivals comercials.
Però d'altra banda també hi ha gent que defensa la decisió argumentant que un esdeveniment autofinançat necessita recursos econòmics per poder assumir les despeses que comporta un grup tan gran com la Gossa.
Clar, és que aquí tots tenen part de la raó. Jo imagino que si han apostat per ells, que és un grup tan gran, necessiten diners per poder-ho financiar. És com el que va passar també aquest any a Figueres, a l'Acústica de Figueres, que sempre ha sigut un festival que porten grups bastant guais del panorama català.
I aquest any, sempre ha sigut gratis, i aquest any han portat a Ocas Grasses, que també feien pagar, però només per aquest concert d'Ocas, tot el altre seguia sent gratuït. Llavors, va ser una mica el mateix, que jo imagino que ho han fet més que res per la part aquesta de poder finançar, portar un grup d'aquest pes.
Sí, sí, no, no, totalment, al final crec que aquí ningú treballa gratis, no? Exacte. I tot i que sigui molt combatiu, doncs la Gossa Sorta cobra un caché important i, mira, doncs suposo que també la Plec ha vist com portar la Gossa és una bona oportunitat que arribi molta més gent al festival i diuen, mira, fem una inversió, paguem el caché de la Gossa Sorta, fem el concert de pagament
I així, doncs, apropem a molta gent aquest aplec dels ports que, doncs això, 47 edicions, doncs podem dir que és històric de la comarca. Exacte. Però bé, sí, sí, a veure si ho mesurem amb la vara més ètica, potser la Gossa ho podria haver-ho fet voluntàriament o només pagar les despeses de...
Clar, això és el que diu molta gent també, que si és un festival que porta tota la vida sent gratuït, ja us heu gestionat, que reivindica certs valors, doncs que la goça hauria pogut anar gratuïtament. Clar, coprent gastos, no?, i ja està. Exacte, però bueno, no sé, també entenc l'altra part, o sigui que... Sí, sí, no, no, és un tema complicat, és un tema complicat. Anem a escoltar una miqueta la música de la goça sorda, va, anem amb quina calitja.
I bé, bàsicament de la gossa sorda ja estaria el tema. No, no, ara hem fet un petit màster, eh? Sí, exacte, no, res, venia a fer, simplement a comentar una mica, ja que aquesta setmana sembla que no hi ha hagut gaires novetats, doncs mira, volia comentar un tema que m'ha semblat. Sí, sí, aquesta polèmica que ens apropa al dia a dia i, no, no, bona feina, bona feina. Gràcies.
I ara hi ha una altra polèmica també, que és sobre la teleco gresca. Ara que estàvem parlant dels festivals autogestionats, doncs tenim també la teleco.
Cualquier día
Doncs la Telecogresca és un festival amb més de 45 anys d'història, celebrat al Parc del Fòrum de Barcelona i que sempre ha estat organitzat per estudiants sense ànim de lucre i caracteritzat pel seu ambient jove. La seva funció principal és la música i la tradició en un esdeveniment que ha captivat estudiants de generació en generació. Total.
I en aquest festival, no hi va la gossa sorda, però sí que compta amb un cartell únic també amb grupassos com Auxili, la Ludwig Band, Mama Duixa o Boicot. Sí, sí, Boicot, que escoltàvem aquesta cançó és qualquier dia, que és potser l'himne de Boicot. Sí, sí.
També un grup molt, molt revolucionari i boicot. Això és rock-punk del més important d'aquí, del nostre país. I ja et dic, eh, que aquest tema sí que me'l conec més i jo d'avanço que estic molt en contra del que està fent l'Ajuntament i estic molt a favor de la telecogrèstica que ens hem de quedar amb una cosa, sense ànim de lucre. Exacte. Això és el més important. Totalment. És tot organitzat per estudiants, sempre comptant voluntaris...
Hem de parlar d'aquest festival perquè des de fa uns dies es sap que la seva continuïtat està en perill, ja que la nova regulació del fòrum els obliga a participar en un concurs públic per quedar-se en un dels nous dies que es permet celebrar concerts en aquest espai.
Alguns dels esdeveniments amb els que competeix són Primavera Sound, Maleducats, Festival Cruïlla o Xero Festival, o sigui, festivals amb pes, diguem-ne. Festivals que tenen darrere unes empreses amb molts diners i que busquen simplement fer més gran la seva butxaca.
Exacte. A més, els organitzadors de la Teleco, d'aquesta festa universitària, asseguren que els ha augmentat el cost de cessió del Parc del Fòrum. També declaren que els darrers 20 anys han estat en aquesta localització i tenint uns descomptes que els permetien poder mantenir un model barat i accessible per a tots els joves, però aquest any aquestes ajudes, aquests descomptes, els perden.
i calculen que això suposa un augment del 250% del cost del lloguer de l'espai. I que, òbviament, els allunya de l'objectiu de fer una festa pels joves i accessible a tothom, no? Sí, sí, no, no, totalment, és que això és una vergonya. 250%, és una barbaritat, eh? Exacte, és que és una vergonya perquè és això, la telecogresca sempre s'ha caracteritzat per ser un festival d'universitaris parauniversitaris. Exacte. I al final, si és parauniversitaris, tot el que has de fer és tenir uns preus,
solidaris, no sé si solidaris, però populars, podríem dir. Sí, sí, sí. Uns preus que, escolta, una entrada a la Telecogresca et podia costar 30 euros, que tampoc és barato. 30 euros i a la barra ja també és superbarat tot. Sí, sí, però és veritat que això és el que feia gran a la Telecogresca i l'esperit jove d'aquesta festa. Totalment. I al final que es carreguin o que l'Ajuntament vulgui tractar
d'una manera completament comercial aquest festival, és una cosa... És que sembla que el mateix projectament els corrompeixi, no?, d'una forma com si no volguessin que es seguís fent aquest festival. I el que no va dir també relacionat amb l'Ajuntament és que els organitzadors critiquen com se'ls tracta, no?, que se'ls tracta com a un macrofestival o una empresa qualsevol del mercat sense tenir present l'esperit de col·laboració i voluntariat que hi ha al darrere.
però l'Ajuntament els recorda que les condicions per llogar aquest espai són les mateixes per a tothom i que sí que cal que apugin els preus i augmentin l'aforament. O sigui, què passa amb ells? Bàsicament el consistori de l'Ajuntament que va a la seva i al final mira per la seva butxaca també.
Totalment. Perquè és el que diem, no? Al final això és una nit. És una nit al fòrum, no? És tan sols una nit, exacte. No, no és res més. En canvi, doncs, el Xer o jo què sé, el Sònar inclús, què fan del fòrum? Una setmana, l'ocupen una setmana? Sí, quatre dies mínim, depèn del festival. I això és una nit, és una nit que organitzen els joves, que el festival no té cap mena d'ànim de lucre, que tot és per cobrir gastos i no ho sé, em sembla... Realment em sembla molt lleig el que està fent l'Ajuntament...
I jo crec que els principals responsables són ells. Al final, és el que tu deies, no se li pot exigir el mateix a la telecogresca que a un macrofestival com el Xer. Exacte. És bàsicament això. El ser un...
Un festival que compta amb voluntariat i així, i que és barat, doncs no se li pot exigir el mateix que el Xero Festival, que són no sé quants mil dies que porten artistes superconeguts del panorama. És que perquè veiem les entrades de la Telecogresca amb aquest cartell que hem dit, la Ludwig van boicot, l'élite auxílima maduixa...
és un cartellaço, estaven des de 22 euros. Sí, començaven ells a 22 euros. Vull dir que són preus populars, involucren a més de 300 voluntaris, ho estic mirant a la pàgina web, no m'ho estic mirant, i que, a part,
porten més de 45 anys organitzant aquesta festa no ho sé, jo crec que aquí aquí jo crec que l'Ajuntament hauria d'oferir més ajuda i beneficiar aquest tipus d'esdeveniments que fomenten la música catalana la cultura catalana i que estan gestionats per joves i no ho sé
Sí, sí, tindria que fer un pensament, la veritat, i que l'Ajuntament també deixi de mirar-te a la seva butxaca, no? Exacte. I tenim molts més problemes com els turistes, com la massificació, l'allotjament, l'habitatge... Escolta, tenim molts més problemes que no que uns joves organitzin una festa al Pare del Fòrum, però bueno...
És el que tenim i a veure si la pressió social... Sí, teòricament hi hagi dit que aquest dilluns, o sigui, avui, aquest matí, volia dir, tenien una reunió de la Telecogresca amb l'Ajuntament, així que a veure si s'han aconseguit alguna cosa. Doncs sí, doncs sí. I si m'informo d'alguna cosa, la setmana que ve ho comentem. Perfecte. I recordem que de tots aquests grups que hem dit, que són auxilii Ludwig Bama, Maduixa, Boycott, la élite, etc. Montse, vull saber quin grup t'agrada més a tu d'aquests.
Doncs jo diria el que em fa més il·lusió potser seria Auxili. Auxili. És guai, és guai. Ens recomanes alguna d'aquestes Auxili perquè la posem una miqueta? Alguna conselleta d'Auxili? És que aquesta pregunta és fotuda sempre, eh? Sí, perquè ara mateix, o sigui, jo sé que m'agrada Auxili, però ara mateix no caic en cap cançó. Pots diríem-li Will Alliem, que és la mítica.
Ah, mira, per exemple, poso-me aquesta, sí. Doncs va, Montse, ens acomiadarem, avui la liem. Molt bé. Montse, gràcies per venir una setmana més. Gràcies per convidar-me. I ens retrobem, doncs, el mateix, el pròxim dilluns. Molt bé. Ah, no, el pròxim dilluns no. No? Ja t'ho comentaré. Oh, esclar, la setmana que ve. El pròxim dimarts, el pròxim dimarts. El dimarts, vinga. Molt bé, Montse, gràcies per tot. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu, adéu, adéu, adéu.
Desfilant amb dos guàrdies civils i un municipal. L'alcalde representa. Mira l'animal com camina, carava i maltractat. Les reflacs d'un estat estancat amb l'església entopat. Antiparty prime time. Tasta que festa com la pasta que alimenta. Misa i processos, reguetontos retreta. Primer com desfila, laconia, bajo patio. Fuya el morenet i morra cosllao. Feses existen primer.
Castellanes, festa de toro i orquestra, festa que no'n representa. I a la plaza d'edat res havia canviat, emberta la historieta podrida d'un temps passat.
I a la plaça d'edat res havia canviat. I mereta la historieta podrida d'un temps passat. Ui la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Ui tornem a celebrar al contracorrent. Ui la liguem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Ui tornem a celebrar al contracorrent.
Carabarques nostres, ningú l'enfonsa. Portem el pacte, la poquera i la peta per al vall. Escolta, els limonis hem tornat. Antiparty time time. Festa que festa com la pasta que alimenta. Reina tradició.
Però a la plaça de Baix tot estava canviant. Repartíem la festa amb tresors per recuperar. Si a la plaça de Baix ara tot ha canviat, defensarem aquesta festa amb tresors que hem recuperat. Avui la liguem, nosaltres decidim.
La tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga. En directe, a la roda de premsa sobre la salut del president Illa, parlen els doctors Albert Salazar, gerent de l'Hospital de Vall d'Hebron, Manel Escobar, cap de Radiologia, i Dolors Rodríguez, cap de Malalties Infeccioses. ...i que poguessin tots els equips treballar, i així ha estat, i amb bons resultats i amb bones notícies que ara us explicaré.
Abans de començar sí que permeteu-me fer un suport explícit a tots els familiars d'aquest accident que ha hagut a Còrdoba i també un suport especial per tots els nostres col·legues professionals sanitaris de Còrdoba que estan atenent en una situació molt complicada
i que vagi tot el nostre recolzament i suport explícit per part dels professionals de Vall d'Hebron i de tots els sanitaris del sistema públic de salut de Catalunya. Avui m'acompanya, ja coneixeu, el doctor Escobar, que el coneixeu d'ahir, que és el director clínic de diagnòstic per la imatge de l'hospital, i avui també m'acompanya la doctora Dolors Rodríguez, que és una cap clínic del servei de malalties infeccioses de l'hospital.
Ja podeu veure, ja podeu intuir que si estic al costat aquí d'un expert en malalties infeccioses, de quin és el diagnòstic que tenim del president. Per tant, abans d'entrar en el diagnòstic, dir-vos que des d'ahir a la tarda que vam parlar, el president Illa ha fet una evolució clínica molt favorable.
des del punt de vista dels dos símptomes principals que tenia en aquestes 48 hores, que recordeu que va ser un dolor molt intens i una limitació a la mobilitat de les extremitats inferiors. Tant el dolor com la recuperació de la mobilitat de les extremitats inferiors ha experimentat una recuperació i una evolució molt favorable i molt positiva.
I ara us direu per què. Recordeu que ahir, deixeu-me fer una evolució i un petit resum, vam estar descartant les primeres 24 hores, us vam dir que havíem descartat amb les proves i diferents proves i anàlisis i exploracions que li havíem fet, aquelles patologies
més emergents, més que podien posar en risc la vida del malalt. Com fem sempre, quan un malalt arriba a urgències, en una situació emergent, a través, com va ser el cas, de la unitat d'ambulància del sistema d'emergències mèdiques.
Un cop descartat totes aquestes patologies més potencialment vitals, emergents, ja us vam dir que la nostra orientació diagnòstica s'enfocava cap a un procés de naturalesa inflamatòria. Després de descartar la isquèmica, la tumoral, com va comentar el doctor Escobar en aquesta mateixa roda de premsa. Això s'ha confirmat
amb les proves que s'arriba a acabar de fer ahir al vespre i aquest dematí. El president, després de... ara no recordo quina hora vam acabar, de la roda de premsa que va ser ahir al voltant de la setmana a les u de la tarda, amb els controls del vespre, va presentar...
més paràmetres inflamatoris, va fer un pic de febre, que no havia fet fins aleshores, i per tant això ens va seguir orientant i ens va confirmar aquesta naturalesa inflamatòria possiblement infecciosa que teníem. Vam actuar prenent-li mostres per cultiu, diferents mostres de sang, d'orina, com es fa habitualment,
perquè abans de posar una cobertura antibiòtica es treuen aquestes mostres, que són les que avui, ara us ho explicarem, ens han donat el diagnòstic. Es van treure aquestes mostres i es va començar, perquè així la clínica ho reforçava cada vegada més, la cobertura antibiòtica empírica, que empírica vol dir que abans de tenir el resultat la iniciem abans de tenir el resultat definitiu microbiològic.
I al dematí s'ha confirmat amb una prova d'imatge, que ara us explicarà el doctor Escobar, i tant, juntament amb la prova d'imatge, que ara explicarem, i el diagnòstic dels cultius que han donat positiu, que ara us explicarà la doctora Rodríguez, jo us deixo ara el titular del diagnòstic i jo deixo que ho expliquin la part mèdica els dos especialistes.
El diagnòstic del president Nilla és una osteomyelitis púbica provocada pel microbi estertococcus disgalacti. Crec que ho he dit bé. Doctora, ho he dit bé? Sí, sí, molt bé.
Doncs ens quedem amb aquest titular. Aquesta és la malaltia que està afectant en aquests moments el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, i seguirem de prop les informacions. Ara anem amb el bullet informatiu de Catalunya Ràdio. De Catalunya Ràdio, no. Anem amb el bullet informatiu de Ràdio d'Esvern. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
El Casal de Joves de Sant Just organitza una nova proposta musical adreçada al públic jove amb el divendres de música, Fugilfest, que tindrà lloc el 30 de gener a la Sala Utopia a partir de dos quarts de sis de la tarda. L'activitat consistirà en un concert protagonitzat per Fugil, una banda sorgida dels books d'assaig del Casal de Joves que convidarà dues bandes amigues per oferir una tarda de música en directe pensada especialment per la joventut del municipi.
L'esdeveniment és de caràcter gratuït i forma part de la programació cultural del Casal de Joves amb l'objectiu de fomentar la participació juvenil i donar visibilitat al talent musical local. I en cultura, després d'exhaurir totes les localitats en les seves primeres funcions del passat mes de novembre, la Factoria de Teatre de la Taneu torna a portar a l'escenari Matilda el Musical.
Aquesta producció, protagonitzada íntegrament per un repartiment d'infants de Sant Just, ha generat una gran expectació que ha portat les seves directores, Elisabet Giner i Daniela Fumador, a programar una reestrena a la sala del 50-anari. L'obra, basada amb el cèlebre relat de Roald Dahl, narra la història d'una nena extraordinària que utilitza la seva intel·ligència i imaginació per fer front a un entorn hostil.
Segons han explicat les directores en una entrevista a Ràdio d'Esvern, l'adaptació s'ha centrat a potenciar el talent local i a crear un espai on els infants puguin explorar-se artísticament. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I encara en cultura, el sector cultural del Baix Llobregat està de dol per la mort de Xavier Bax i Valldaneu, president del Cine Baix de Sant Feliu de Llobregat, una sala de referència també pel públic de Sant Just.
Bax va morir ahir després d'anys al capdavant del projecte, on va exercir un paper determinant en la seva consolidació com a equipament cultural de prestigi a la comarca i al conjunt del país. Al llarg de la seva trajectòria, Bax va liderar el Cinebaix com un projecte cultural basat en el voluntariat, l'autogestió i el compromís social, impulsant una programació estable, cinefòrums, debats i esdeveniments com la mostra. L'equip del cinema ha expressat el seu condol a la família i ha destacat el llegat professional i humà que deixa al capdavant de l'entitat.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, comencem la secció de Hyper... No, Hyper no, de la Canya Baix Llobregat, que li vam canviar el nom amb el DJ Jambu... Jambito!
I la secció més canyera de la tarda comença ara amb el DJ Hambo Hamvit amb el Fernando, què tal, com estàs? Aquí estem de maravilla, aquí a ponen secadores. Què vol dir això de posar secadores? Fins de la música, en la palla, no? Con la ponen R1. Estem escoltant, quina cançó estem escoltant ara? El Bosque Colores 93.
Canyera, canyera, la canya baix-lobregat. És molt canyat, perquè és la canya, la baix-lobregat. Home, és que aquí hi ha la canya, escoltem, no? Sí. Temazo. Brutal, eh? És brutal, sí, sí. Ara, ara comença la canya, eh?
La canya va joveigat. S'ajuda, ràdio, ràdio, ràdio, ràdio, ràdio. Amb el DJ Hambojambito, clar que sí. Fernando, benvingut de nou. Et teníem aquí de nou. No sé, jo crec que és el primer cop de l'any, oi? Sí, el primer cop de l'any, el primer de l'any. Escolta, Fernando, bon any, doncs. Bon any, igual que sí, clar que sí. Què, com estàs? Has començat de l'any?
Sí, en el comence de l'any, molt bé, amb projectes, moltes coses, amb trens, en miniatura dels meus, de mi colecció, i moltes coses. Home, i també has començat a punxar en algun lloc, no ho entenc? Sí, estic en casa pinchant, com ja ho vaig dir l'última vegada, en casa tenim la fiesta de música, màquina i tecno, a l'obest, a casa,
A la bèstia, no? Y ahora tengo pendiente este sábado y domingo, el sábado aquí en Disco San Lluís, en el Centro Cívico, y el domingo en Bacus Molín, con lo de Enreda. Molt bé, molt bé. Dos discotecas inclusivas. Molt bé, doncs súper bé, eh? Y la semana siguiente voy a participar en la Feria Candelera de Molín de Re con Renguita, con Renault. Con Renault. Que bé, que bé. Escolta, Fernando, per la gent que no ho sàpiga, què vol dir això de discoteca inclusiva?
Discoteca para gente con discapacidad, que todo el mundo tenemos una discoteca digna. I que tots al final tenim dret a sortir de festa, no? Ah, ahí está, claro, eso es. Molt bé, molt bé. I doncs avui, de què ens toca parlar? Avui parlem del disco de la 9-3, del disco 9-3 Morim de Re, muy antigo, muy bien. Doncs si et sembla, posem una mica de cançó, no? Mételo, sí, dale cançó.
Això és 9B3, és una discoteca llegendària del Tecno i del Màquina, aquí a Catalunya, que estava molt dins del rei. I després va anar a Argenzola.
Doncs, Fernando, explica'ns una miqueta què és això del 9B3. És una discoteca que havia, hace muchos años, Molín, en el polígono del Pla, y ahí pueden pinchar la máquina, y yo quería pinchar la máquina, hasta que no es antiguo, desde el año 80 o 90, es muy antiguo. Sí. Yo era un niño, pero yo sé que mi hermano se iba a la 9B3, y él pues me gustaba, me trajo un día un cassette de la 9B3, mi hermano Manolo, un cassette de la 9B3,
El hermano mayor, ¿no? Sí, el más mayor de todos. Que ha sacado la cinta negra y ponía... Era guapísima esa música. Y este track que ha puesto es esa cinta.
No, no, guai, guai. I què va passar? Que a Molins de Rei va tancar, no? I se'n va anar cap a un altre lloc. A Argenzola. A Argenzola? Sí, estuvo en Argenzola. Un buen tiempo estuvo ahí. Lo voy a cerrar y se hacían en discotecación el festival de NAV3. El aniversario, el homenaje a NAV3. En distintos sitios. Fa molt que va tancar NAV3. Hace mucho, sí. Sí, sí, sí. Vale, vale. La Argenzola cerró en el año 2000.
Estic venent la població 245 habitants
Pequeña, eh? És petit, petit, eh? Per tant, a Argençola només hi havia la B3 i poc més, eh? Sí, poco a campo de todo campo, todo vacas. Todo ben bonito, eh? Tu creus que les vacas li agradava el Tecno o què? Sí, la vaca iba con el canal, el dueño de las vacas mete las vacas en la B3 a bailar máquinas, ¿sabes? ¿Te imaginas? Estaria guai, eh? Sí, esto ya te digo, mecha, estaria guai.
Doncs mira, Argensola, pel que no el conegueu, està molt a prop de la Panadella i està entre Cervera i Igualada. Ah, jo dic que estàs teca i Igualada. Sí, sí, sí. I ho he encaminat jo. Sí, sí, sí, i vas molt ben encaminat, sí, sí. Va, anem a escoltar una mica de nau B3 Molins de Rei.
Mola, mola, mola, mola. Això, però, és tecno, és màquina, és tecno, què és? Bueno, és màquina, és tecno, però, remember, és antiguo. És molt viejo. Vale, vale, vale. I te'n recordes d'algun DJ que pinxés aquí a la nau V3? Bé...
Estuvo el DigiDragon, estuvo el Brujo, y luego los antiguos no me acuerdo, los antiguos, los primeros no me acuerdo. Yo me acuerdo del Brujo, que ya cuando era en Argenzola, te la pinchaba a Brujo y el DigiDragon pinchaba. Qué guay, qué guay. ¿Y tú vas arriba a anar a OP3? Fui con 15 años a una fiesta light,
Y me gustó verla para los niños, para los adolescentes. A lo mejor de 15 años para arriba, ¿sabes? Y no había alcohol ni droga. Se vendían Fanta y Coca-Cola. Vale, vale, vale. Y Red Bull por un tubo. Y Red Bull por un tubo, no.
Yo fui con unos amigos de San Vicente, fui una excursión allí a Argensola, a la discoteca, y estuvo todo chuli, chuli. Sí, pero tú no vas anar a Molins sinó a Argensola, ¿no? Sí, a Argensola. Molt bé. Pues yo soy que está cerca igualada. Sí, sí, sí. Porque he estado. Molt bé, molt bé. I la de Molins no vas anar, ¿no? No. Perquè recordem que el Fernando és de Molins, ¿no? Sí, soc de Molins, sí. De Molins, de Molins. Que mazo, eh?
Cañera, cañera. La caña va a jugar.
Fernando, tu ets molt de ballar o no? Sí, yo bailo mucho, me gusta bailar. Sí, sí, sí, i com es balla això? Eso saltando, baila saltando. Disfrutant, no? Fluint. Disfrutant, sí, fluint. La música flueix, no? Sí, la música ajuda. Que bé, que bé, que bé. Esta canción que viene la tengo en vinil y cuesta en pastizal, el disco que viene cuesta en pastizal. Sí. Esta que viene ahora, este disco no se encuentra en venta, está que solo son en antiguo y es carísimo.
I tu ho acostumes a comprar els discos? Els compro en discocs, en la plataforma discocs, o bien vull una tienda de Barcelona, el vinilarium, que ahí cojo també mucha tralla, muchos discos. Que guai, que guai, que guai. Escoltem una mica més, va.
El día 14 de febrero pinchó en el carnaval en la rua. ¿Qué? Por la escuela Madurel, me han contratado. ¿Sí? Sí, sí, me han fichado. Eso no me habías dit. Te lo digo ahora. Es Masaura me ha fichado para el evento. ¿Qué? Es Masaura. Sí, es mi educador en mi casa que está en la escuela Madurel, en el colegio Madurel con sus hijos. Es una de las que organizan
El carnaval. Y pico la arruga con ella, la comparsa. Pinchando en la camioneta. ¡Dios! Una burra con electricidad. Guau, guau, guau. Mi padre me controla pinchando. ¡Dios! Estará molt chulo. A poner secadora. ¡A pinchar! ¡Señecadora! ¡No!
A veure, explica'ns això millor, Fernando. Estaràs el 14 de febrer, eh? En la rua de Comparse Carnaval Molins de Reis. Ah, o sigui, és la rua de tot Molins. Sí, de tot Molins, en el meu poble. Brutal, brutal. Va ser brutal, va ser la hòstia. I punxaràs una mica de màquines Ribembre o no? M'han dit que no quina reguetón. No? Digo, Emma, no és home, no ho poden. Sempre he dit màquines i tecno.
Ostres, la teva especialitat. Jo crec que potser vaig a aquesta festa. 14 de febrer. Això és el dissabte, eh? Sí, dissabte 14. Buah, això serà xulíssim, tío, Fernando.
I tu aniràs disfressat, suposo? I tu ja saps de què aniràs disfressat o no?
Eh... Voy... No puedo decirlo porque es sorpresa. Ah, vale, vale. Es que hay concurso y no puedo... Hay concurso de disfraces. Vale, vale, vale. No, no, no. No puedo... No, no. Que si no, me cortan el cuello. Me llevan en vivo. Ostres, tu... No se puede. Doncs tinc moltes ganes, eh. Tu acompanyaràs alguna associació o com? Voy con la escuela Madurel. Repito. Colegio Madurel. Que és una escola de nens, no? Sí, una escola de nens. Ostres, i t'han demanat Tecno i Remember, eh? Sí. Buah.
A poner secadoras. Escolta, Fernando. Secadoras, tío. Es que pinchar tecno en la página, digamos, poner secadoras. Poner la ropa a secar. Es una pletina, puedes aprender para dos, ¿no? Es una pletina, pero es una canción y es que pones la otra. Escoge, la preparas y cuando ves que va coincidiendo es que lanza la mezcla. Vale, vale. Y secadora.
I es ponen la secadora. Brutal, tio. Brutal. Digue'm una cançó ara que et vingui molt, molt, molt de gust. Una cançó que ficaries a la rua. Ficaria... Que digues, ostres. Que digues, aquesta és molt canyera.
La conoce? Terra Titanic. Peter Shilling. Terra Titanic. Terra Titanic. Sí, de Peter Shilling. Tebaso. L'he trobat, l'he trobat. Es un tebaso, chaval. Però això què és? És tecno, és un tecno. Vale, anem a escoltar-la, va, a veure. Fem una mica de... Fem un silenci. Sí, tío. Sí, tío. I... Peter Shilling, Terra Titanic. La cançó que ens ha recomanat. Anem a escoltar-la, va.
Cañera.
Molt chula, eh, Fernando? Molt guapa, sí. Està la cançó d'hoy. Jo que he llegat a poder tenir una cançó, al final, quan terminem, tenir una cançó pa que la ponga. Vale, vale, vale. Està a punt d'acabar, eh? Casi, casi, Fernando. Sí, sí, sí. L'última cançó me la recomanas tú, eh?
Jo diré, poeta canción. La vemos en cada día. Terra Titanica, escolta, m'explica'm una mica més de Terra Titanica, què és aquesta cançó, perquè jo no l'havia escoltat mai. És un músico que se llama Peter Silly, que hace música de tecno, hace mucho años, 80 o 90. Que guai, tio. Y yo tengo el vinilo, me encanta ese vinilo, me encanta pincharlo. Eso significa que me llena mucho, me llena. Me encanta esa canción. Sí, perquè és com tecno, una mica així, però també és com bonica, és sentimental, no? Sí, es bonita, sí, es sentimental, sí.
No es súper, súper acelerada. No, pero es bonita, está chula. Chula, chula.
Escolta, no, no, molt bona pinta, la veritat que brutal, brutal. Escolta, va, per anar acomiadant-nos, Fernando, quina cançó vols que et posi?
Pues pone ahora... Para acabar, ¿eh? Para acabar. Sí. La de... Que sí un temazo. Children. Children. Sí. A ver, la de San Caraburski. Children. Es máquina, ¿eh?
Home, és que si no és màquina, reggaeton no, eh? No, reggaeton no queremos, no. Children. D'aquí? Robert Miles, pot ser? Sí, Robert Miller. Vale, perfecte. Doncs Fernando, ens ho hem tornat a passar molt i molt bé amb tu. Igualmente. Ets l'alegria de la ràdio, l'alegria de la ràdio d'Esvern. Cada dilluns que vens ens ho passem millor que l'anterior, trobo.
Mejoramos aprendiendo, es que digo. Sí, sí, sí, anem aprendiendo, anem aprendiendo. A més... Vocalizo mejor, me entiendo mejor cada vez. Claro, claro. Me explico mejor. Adaptando el micrófono. Claro, y tú también me has dit, ¿no? A mí, abans. Em dius, oye, escolta, cada vez estás mejorando más.
Sí. M'ha agradat això que m'ho has dit? M'ha agradat? M'ha agradat? M'ha agradat? M'ha agradat? M'ha agradat això? Lo has dit cada vez mejor, va. Cada vez mejor me estás estudiando. Gràcies, gràcies, gràcies. Doncs, escolta, Fernando, gràcies per venir. Ens retrobem el dia... A veure que ho miri bé. El dia 2 de febrer. El 2 aquí estaré. I parlarem una mica d'aquesta rua, no? Hombre. Hombre. ¿La Gueset 14? Bueno, però ja la tocarem una mica, no? Al següent. Vale, vale, vale.
Doncs escolta, Fernando, gràcies per venir una setmana més. Ens acomiadem amb Children, de Robert Miles. Ets un grande i una gran persona. Un abrazo. Hasta luego.
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu.
Provem-ho en català Generalitat de Catalunya, sempre endavant 012, la Generalitat al teu costat
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara arrenquem l'última secció del programa d'avui. Arrenquem Veus de Migrants, amb la Consol i el Jordi.
Bona tarda Jordi, bona tarda Consol, què tal com esteu? Hola, bona tarda Jaume. Bona tarda i bon any, que encara ens havíem vist. I bon any, tens raó, i bon any per a tothom. I tant, i tant que sí. Doncs avui venim molt ben acompanyats, avui la taula està ben guarnida. Avui sí. Avui venim aquí amb el Karim, que és el nostre invitat de rabat. Hola, bona tarda. Volem saber moltes coses d'ell i de rabat alguna cosa també, eh?
I després també ens acompanya la Marta Musac, que la Marta Musac és, a veure, és la responsable del servei local de català del Consorci per la Normalització Lingüística. A veure, ho he dit bé o encara m'he deixat coses? Molt bé, molt bé, fantàstic. T'has deixat una. També és la responsable que el Carim parli també el català.
Ah, gràcies, gràcies. Ah, sí, sí, també ho hem de dir, no? Bé, abans de començar, ens agradaria parlar una mica de... vas situar-nos una mica del que és el Rabat. Rabat és la capital del Marroc, d'on has nascut tu. Sí, vas néixer de Rabat l'any 76.
Això ja li t'ho preguntava, però està molt bé. És la capital i és una de les seves quatre ciutats imperials. Situada a la costa atlàntica, la desembocadura del riu Boure grec, destaca per ser una combinació perfecta entre modernitat i tradició històrica. La coneixem nosaltres també, més tard has estat.
Nota? No, no, no. Està bé, eh? Està molt bé, eh? Hi he d'anar. És patrimoni de la humanitat. Des del 2012 està inscrit a l'UNESCO. Combina la ciutat nova amb la part històrica, també. Hi ha uns monuments claus, com són la Torre Hassan,
el Mausoleu de Mohamed Cinqué i la Kasbah. Les Kasbah tenen allò màgic. Tu et sents parlar de Kasbah, deia on sigui, i dius què passa aquí, no? I en realitat són màgiques. El perfil polític i cultural és com a seu del govern i residència principal del rei, és la residència principal. Quan estàvem allà, ens van ensenyar que estava per allà al centre, per aquella banda,
És una ciutat neta, és veritat, ordenada i més tranquil·la que Casablanca o Marrakeix. Marrakeix té un punt... És un gran centre administratiu i educatiu. I ja per dir alguna cosa més, el clima, gaudeix d'un clima mediterrani temperat per l'oceà, cosa que la fa agradable de visitar tot l'any. Això és molt important. Sí, sí, molt bona publicitat per rebats.
No, no, és això, Rebat és... Sí, és una ciutat que ha canviat molt durant els 25 últims anys i ha crescut perquè al Marroc tenim un fenomen de migració interna del món rural cap a les ciutats. Ah, molt bé. I va passar a Rebat, va passar a Casablanca i sí, és un fenomen, crec que no és propi del Marroc, però sí.
Quant temps fa que no has estat allà? L'última vegada va ser fa 10 anys. Fa 10 anys? Sí, sí, sí. Fa temps, eh? Igual te la trobaries també una mica allà. Sí, però tinc amics i conec persones que m'expliquen una miqueta l'espai actual i ha canviat molt. Ha canviat, ha canviat.
Més turisme també i un aspecte més moderna. Ara, Carim, estem veient que Marroc s'està convertint en un dels destins preferits per fer turisme. Sí, sí, és veritat. Molta gent d'Espanya va cap allà. I crec que també el fet de tenir unes connexions, bones connexions de low cost, ajuda molt. Sí, sí, sí.
Per què vas vindre? Perquè vas sortir del Marroc i vas vindre a Barcelona o a Espanya. Vaig sortir del Marroc per estudiar, sí, a França. I quina ruta vas agafar quan sorties? Vas agafar una ruta que quan tenia 17 anys i vaig sortir del Marroc no sabia que seria la meva...
I vaig viure a França, a Espanya, als Amiriats Àrabs, a Alemanya, a Xile, a Brasil, i ara he tornat a Espanya. Jo crec que és més ràpid que ens diguis on has estat. Cosmopolita, tu, eh? I has après de tot, has après coses molt importants, segur. Tots els països, has estat ben, rebut.
Sí, sí, la veritat és que quan viatges en bones condicions, perquè els motius sempre van ser laborals, no? Clar. I realment són condicions bones per viatjar, per canviar de país. Clar, no és el mateix canviar de país per una nova feina, no? Que ja la tens com a assegurada, no? Canvies per una oferta laboral que no per buscar-te la vida, no? Exacte, exacte, sí, sí, sí.
Bueno, sabem que fa 18 mesos, dius, que estàs aquí? Sí, a Catalunya. A Catalunya, aprenent català i hem de parlar amb la Marta, que és la seva professora. Sí, sí. Ja ho veieu. Explica'ns això, perquè el nivell és boníssim. Molt alt, molt alt. És...
per no dir, el millor alumne. Home, ha après moltíssim, però també és veritat que l'interès que hi ha posat ha estat molt gran, perquè, clar, penseu que ha fet només el nivell bàsic i ara està fent-ne el nivell elemental. I ja està. És a dir, porta 18 mesos. Amb 3 mesos,
Parlava molt bé, el que passa que llavors el Karim, gràcies a com és, s'apunta a tot, s'apunta a un bombardeig. I també fa voluntariat lingüístic, té una parella lingüística. Que bé, que bé.
Totes les sortides que fem, activitats que fem, tot el que li demanem, ell s'hi apunta. Bé, clar, tu t'hauràs trobat que hi ha gent que té més facilitat que d'altres que no hi acaben de trobar-se ja bé còmodes. Que també és veritat això, que hi ha persones que els costa més, però que tenen molt d'interès, que també no vol dir que... Bé, l'interès està bé, perquè d'entrada s'ha dit interès segur, però més facilitat. I per què el català?
El català, perquè crec que qualsevol llengua és una porta oberta a la cultura del lloc on vius. I em va passar amb el portuguès al Brasil.
I va ser molt interessant aprendre el portuguès perquè va ser una oportunitat de conèixer els detalls que si no l'aprens no t'assabantes del que passa realment en aquest lloc.
Bueno, doncs ara parlarem de les llengües del teu país, no, Jorge? Sí. Clar, també. A part, ara parlarem, però del portuguès també deies que havies trobat curiosament paraules que són molt semblants en català, no? Sí, per exemple, sí, n'hi ha moltes, però sí, un exemple pot ser rabosa i raposa, no? Sí. Que és la...
és la mateixa paraula amb una P en un cas i una P alta en l'altre. I cadira també, cadira, cadeira, són llengües molt semblants. De fet, a Rabat es parla, com ha passat a tot el Marroc, es parlen dos variants de l'àrab, un és l'àrab estàndard general i un altre és l'àrab
específic de Marroc, que és el d'Eritja, no? Sí, exacte. I a banda del francès, que és el idioma dels negocis, una mica, no? Sí. Més aviat. I... Aleshores, hi ha una altra llengua que també es parla...
és la masic, la llengua berber. El que passa és que el d'Eritja, pel que jo he pogut esbrinar, té diferents característiques en diferents llocs del Marroc. I en el cas de Rabat hi ha poca influència de la masic sobre el d'Eritja, potser perquè hi ha més influència als llocs com l'Atlas o el sud del país...
I en canvi sí que tenen algunes paraules del francès i de l'arab estàndard més. Això és el que jo he pogut esbrinar. No sé si tu com a... No, la situació lingüística del Marroc és més complexa que Espanya. I Espanya té una situació lingüística interessant també, però...
Però és més complicat perquè hi ha moltes llengües orals que no s'escriuen i que no tenen literatura. És el cas del dialecte de l'àrab. Oldaritxa no té literatura? No té literatura com la podem trobar aquí a Catalunya amb el català, que és molt important tenir una literatura. Per què? Perquè hi ha una raó.
Perquè la literatura es fa en altres llengües. L'àrab estàndard, que és un àrab normalitzat entre països àrabs, i les persones que tenen cultura, que volen escriure un llibre,
i si volen escriure en àrab, ho fan amb aquesta llengua, amb l'àrabe estàndard, que no es parla al carrer, i seria molt estrany veure algú parlar l'àrabe estàndard al carrer. Bé, potser parlaries tu amb algú de l'àrabe saudí... Sí, exacte, en aquest cas sí, però si no...
si no, no... Però es fomenten aquestes llengües? Es treballen o queden allà una mica... Sí, hi ha hagut un canvi amb la Masir. Jo no parlo amb Masir. A la meva família no es parlava. Però crec que hauríem de comprovar el número exacte. Però crec que la meitat de la població al Marroc
Parla a casa com a llengua natural de la família. Però fora de la família, i depèn del context, si és urbà o rural, o si del nivell social també, utilitzaran altres llengües. Però el Laritja no té literatura.
La Rija de l'àrab, no. La Masir s'està normalitzant, també. Hi ha hagut una iniciativa a la rei del Marroc i per normalitzar, per fomentar una miqueta l'ús d'aquesta llengua. De la Masir? Sí, exacte.
Una pregunta. Fa 10 anys que vas sortir tu, no? De rabat. Algun canvi en la teva... No, no, de rabat. L'any 94, sí, sí. No, no, no. Fa molts anys. 10 anys canviant de país. 10 anys canviant de país. Fa molts anys. I llavors, clar, com descrius la teva situació familiar abans i després d'aquesta migració? Perquè fa molts anys, clar, t'has mogut molt, per dir-ho,
Sí. I com la descriuries ara? El fet de sortir fora t'allunyar una mica dels familiars més propers o com va ser això? És un desafiament el fet de canviar de país molt sovint. Per què? Perquè realment perds els amics. Cada vegada que canvies de país perds els amics.
I és veritat que ja t'has d'adaptar a una nova realitat, potser per la llengua que has d'aprendre o coses així, diferències culturals que has de també descobrir.
Però es pot fer i és veritat que hi ha coses bones i coses dolentes en cada situació. Realment he après llengües noves, he vist coses que no hauria vist mai sense moure'm.
I és molt enriquidor, sí. Les dificultats més grans que vas trobar al sortir d'allà va ser la llengua, precisament? Sí, en el cas, el meu desafiament personal més important va ser aprendre alemany, perquè realment l'alemany és molt difícil. Alemany també parles alemany?
He oblidat molt del que sabia, però... Però l'aliment és molt difícil. Per tant, Carim, quantes llengües parles ara mateix? Podríem dir que parles. Sí, sis llengües. Quin privilegi. I tu has treballat. Amb tantes llengües no tindràs problema de feina.
No, però no estic buscant feina, perquè la meva dona té una agenda tan... Atapaïda, no? Atapaïda que sí, sí. Sí, tenim una configuració familiar així, no? Que la meva dona treballa en una multinacional i van ser les oportunes laborals d'ella que vam estar perseguint, no? I...
I li va bé i és una configuració que a tothom, a la família, li convén. Fas el ramadan? No, no, jo no soc... No, a la meva família no eren molt pràcticants. Ah, no eren molt? Clar, perquè tu deies abans que estaves casat amb una dona d'aquí, de Catalana, del País. Clar, llavors dius, a veure això, com ho combinem perquè no és fàcil, no? Llavors, per segons quines coses...
O sigui, el Ramadan i tu, no. No, no, en general, no. Però ho vas fer o no? Sí, el feia una miqueta al Marroc, però al Marroc realment a l'àmbit privat fas el que vulguis. Ah, sí, o sigui que això que es diu aquí tant que sembla que ho fa tothom i què tal? No, a l'àmbit privat no has de... Al millor també depèn dels països, d'allà on vius, més rural o més... o no.
Potser, sí, sí, sí, depèn de si tens una... però sí, a rabat, als anys 90 no hi hauria cap problema per no fer el ramadan, si no volies, eh? Depèn de cadascú, sí, sí. És important, crec que és important mostrar respecte,
cap als altres que ho fan i hi ha regles com a qualsevol país i al Marroc és molt important per a la població i per al país i tothom ha de respectar ara fa 10 anys que has dit que no vas cap a Marroc què és el que més trobes a faltar del teu país d'origen i tens pensat tornar-hi dintre de poc? com que sigui per una visita eh?
No, realment no tenim un estil de vida que ens porta a diversos països i no tinc un pla personal de tornar-hi.
I no crec que passi. El Marroc per a mi és molt important perquè és el lloc on vas néixer, és el lloc del meu pare.
Però sí, després la vida et porta on et porta i és així, no? I també és una sort. Potser les teves filles et diran algun dia que, oi, per què no anem a Marroc? Clar, però de vacances, per exemple, una setmana? No, no.
Ah, sí, un matí, sí. Vaig anar i va ser un regal de la meva dona a Tangit tres dies, fa sis setmanes. Ah, mira. I va ser una sorpresa i una mica de més, sí, en octubre, sí. I era una part del Marroc que no coneixia. No. I passa molt sovint quan a vegades neixes en un país i coneixes una part...
només una part del país perquè els teus pares no tenen cap interès. I realment va ser molt interessant i vaig poder comprovar que el país s'havia desenvolupat molt. Però a vegades són els fills els que volen buscar les arrels de la família i tal. Ja, però les buscaran. Si volen ja les buscaran, perquè quan arribin a l'edat... És veritat que va ser una sorpresa per a les meves filles ver-me parlar d'erija.
Sí, amb la gent sí, perquè no ho havien vist mai. No havíem sentit parlar, la d'Arilla. No, no. Amb els idiomes què parles tu a casa? Què parles amb les teves filles? Amb les meves filles parlo en francès i amb la meva dona és una barreja de francès i castellà perquè ella és de família castellana. Molt bé.
I les meves filles parlen anglès entre elles. Perquè sempre han tingut una educació en anglès i això. O sigui, per anar a casa teva s'ha d'anar amb diccionari, no?
Sí, sí, és una... Sí, com una broma, no? És una miqueta com la ONU, sí. No, no, però està bé. Escolta, i tradicions, segueixes alguna de tradició? Tampoc, no? Perquè estàs potser molt desvinculat. Sí, és veritat que no hem mantingut moltes tradicions, no, no, no. Del Marroc, no, no.
De l'alimentació, el tachí... Sí, una miqueta així, la cuina, que és molt típic, no?, amb les persones... Aquestes coses típiques. Sí, sí. Escolta'm, de Barcelona, quan vas arribar, què et va sorprendre? Ah, sí, d'entrada, dius, a veure... El primer que... Ostres... Hi ha alguna cosa que et va sorprendre molt, més que d'altres? Perquè tu vas arribar a Barcelona fa 18 mesos.
Sí, per viure, però ja coneixia Barcelona per motius personals. El meu primer contacte amb Barcelona va ser l'any 2000 i no m'esperava una ciutat tan gran.
Sí, no sé per què, perquè per el meu desconeixement de la situació de Barcelona, simplement falta d'informació i no, i falta, i crec que va, sí, em va sorprendre el... El tamal? Sí, sí, exacte, de la ciutat. O sigui, com a sorpresa de Barcelona, la primera que va... Sí, sí, m'esperava una ciutat més petita, del mar Mediterrani, no sé, però sí, em va sorprendre això, el...
Bueno, està bé, perquè aquí he sentit de tot. I sabies que parlàvem en català? No, no, no. La situació lingüística de l'estat espanyol va ser també un descobriment. Ja, ja, ja. El Carim també ens ha portat música, no, Consol? També, ens ha portat un parell de cançons. Vinga, podríem sentir un tros. Sí, i tant, i tant, molt bé.
Mon truc en plumes, plumes de oiseaux, de animaux. Mon truc en plumes. C'est très malin, rien dans les mains, tout dans l'coudreur.
Mon truc en plume, rien que en passons s'afraig le son. Per què has escollit aquesta cançó? Perquè és molt personal, perquè és una cançó que la meva mare sempre cantava a casa, no? Per poder, sí, quan cuinava, o sí, mon truc en plume, plume, dos vasos, sí.
Veus com que hi ha coses que es queden, eh? I és cabaret de la primera meitat del segle XX francesa, no és marroquina. No és marroquina, però ja la tens tu fixa, tu, el que són les arrels sentimentals també de família, d'allò. Vas apuntar-te a classes de català del Consorci per a la normalització lingüística de Sant Just,
I t'ha ajudat això personalment, laboralment? O sigui, és un punt que tu dius, ah, doncs mira, he fet bé. Sí, personalment molt, perquè és molt important aprendre una llengua amb tots els vessants, és a dir, també la...
Parlar, però també la gramàtica, una mica d'educació formal de la llengua és important per tenir les bases del català o del portugués, la llengua que sigui.
I una cosa important que no volia fer amb el català era anar massa ràpid. És important dedicar temps a les coses senzilles, bàsiques, perquè això després et serveix molt per sentir-te còmode. I no és una pèrdua de temps, realment és una bona...
Jo justament amb això recordo que a les primeres classes, al cap d'un temps, li vaig dir, home, Karim, jo crec que hauries d'avançar. I ell va dir, no, no, no, jo aquí, a poc a poc, per aprendre des de la base i tranquil·lament. I...
Està bé perquè el que vol és aprendre. Sí, exacte. És veritat, no? Quan tu dius jo, és que avui... Amb calma. Clar, amb calma, sí. No vol el títol, sinó que vol aprendre la llengua de la llengua. Exactament, exactament. Que això és tan important. És important. Què és el que més t'agrada aquí de les tradicions nostres? Està ja molt arrelat? De les tradicions... Bueno, una...
Sí, unes cosetes com els calçots, que a la Marta no li agraden. No, m'agrada la salsa, però és calçots. És una cosa molt típica d'aquí i molt única. Ara ve la temporada, estarà contenta. Sí, sí, sí.
Sí, sí, es pot fer, ho podeu fer també a casa, eh? Es pot fer, o sigui, de qualsevol manera. Aquells calçots ja tenim una cosa molt catalana. Sí. Molt bé. I, per exemple, la festivitat de Sant Joan.
La fas, la peu? No, no. O les teves, els seus fills, les nenes? Sí, però... Són molt joves. Sí, però realment, sí, de fet cadascú també busca coses molt pròpies, no? I crec que el que més m'ha impactat és la, sí, sent de fora, no? És la cuina catalana que és molt diversa.
també la llengua és important perquè realment i és més personal perquè sé que tinc un interès per les llengües que altres persones no tenen i realment per a mi és important aprendre poder escoltar la ràdio en català tenir també una altra visió del que passa aquí
De totes formes, l'interès per les llengües també ve moltes vegades per la facilitat per les llengües, eh? Perquè hi ha gent que té moltes dificultats i si no hi ha l'anglès. L'anglès és que és una cosa que dius, bueno, és que aquí els espanyols no acabem de parlar-lo bé. O sigui, costa, eh? Però clar, si tu te trobes, a més a més, com és el teu cas, que segur que tens facilitat,
Doncs vas a un país i dius, a veure, la llengua, i és veritat. No és com parlar amb la llengua del país amb algú altre. Sí, però jo crec que aquesta facilitat, potser sí que el Garim té alguna facilitat, però sí que és veritat que també s'ho ha treballat molt, no? Perquè al final és el que deia la Marta, no? Jo al Garim volia prendre les bases i jo crec que potser sí, alguna facilitat en tindrà, però crec que el més a destacar és la capacitat de treball, no?
Sí, sí. I també després que ella ha vingut aquí i s'ha intentat integrar molt i tothom intenta parlar-li en català. O demana, o ell demana de vegades. Tu t'has trobat que per la teva avariència física hi ha gent que no et parla el català?
Crec que aquí a Barcelona la situació lingüística és la que és i és veritat que la gent és bilingüe en general i és veritat que si tens un accent i moltes vegades
canvien de llengua, no? Sí, sí, sí. Però no passa fora de Barcelona. Per exemple, vam anar a sort i a sort tothom parla carregat i no volen, i no ho fan això. Crec que aquí és per la situació particular de Barcelona. De Barcelona, no? Clar, que veiem algú que per la seva aspecte és d'alguna...
Que toca ja acabar, toca ja projectes que ara al futur, entens, ràpid, pensant ara, a veure, quin projecte tinc? Aprendre més català, poder llegir llibres i descobrir més coses sobre Catalunya i la seva cultura. Molt bé, molt bé. Escolta, Garim, gràcies per venir avui, Marta, tu també, i Consell Jordi, doncs, com cada setmana. Gràcies per venir i gràcies per aquest testimoni, Garim, que és molt útil. Moltes gràcies. Adéu. Gràcies a tothom. Molt bé.
Fins demà!
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí del programa del refugi i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, a partir de les 5 i fins les 7 de la tarda. Gràcies per tot i fins molt aviat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.