Bristol Kids Activity Fan on the Farm. Una proposta lúdica pensada perquè els infants aprenguin anglès mentre es diverteixen. La sessió convidarà els participants a descobrir els animals de la granja, imitar-ne els sons, moure's com els seus animals preferits i practicar postures de ioga de manera divertida. L'objectiu és fomentar l'aprenentatge a través del joc, la creativitat i el moviment en un entorn dinàmic i participatiu. L'activitat és organitzada per Bristol i requereix inscripció prèvia.
I pel que fa a societat, dues veïnes de Sant Jús, Cinta de Pas i Juli Hernández, han explicat a Ràdio d'Esvern la seva experiència recent a Cuba, on van viatjar el passat mes de desembre com a membres de la Brigada dels Països Catalans. Aquesta iniciativa, coordinada per l'organització Ítaca i l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles, té com a objectiu estrenya vincles entre amb dos territoris i conèixer de primera mà el model social de l'illa.
Durant l'estada, la delegació va visitar l'escola Grandes de la Medes, coincidint amb el Dia de l'Educador. En aquest centre van fer lliurement de material escolar recollit en diversos casals i etaneus catalans. Segons han explicat les protagonistes, aquesta primera parada va ser fonamental per entendre la importància que el sistema cubà atorga a l'educació pública i a la figura del docent, especialment en zones rurals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs avui és dilluns, comencem la setmana i la comencem amb molt bon peu, perquè tenim un programa per davant molt i molt interessant. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem analitzant el triomf del Barça a la Supercopa d'Espanya amb l'Albert Miranda. Seguidament un salt enrere amb el Jesús Martini. Posarem fi amb unes al passat amb el Clas Moreno.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
La passagia ha aturat aquest dilluns al matí el tall dels excessos del port de Tarragona, després de pactar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, prevista per aquesta tarda. Tot i això, les protestes continuen actives en diversos punts del país.
Es mantenen els bloquejos per a la P7 a Puntós, a l'Alt Empordà, a la C16 a Olbant, al Berguedà, a la C38 al Coll d'Ares, al Ripollès i també al tall de la N2 a Bascara, només per a camions. El sector, que ja fa cinc dies que talla carreteres, protesta contra l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur, que compta amb el suport del govern espanyol.
Els pagesos alerten que l'entrada de productes més barats des de Llatinoamèrica sense els mateixos requisits de qualitat posa en risc la viabilitat de les exportacions locals. Des del gremi de la pagesia asseguren que no aixecaran les mobilitzacions fins que ella mostri un suport clar a les seves demandes. El govern, per la seva banda, proposa fer un front comú per minimitzar l'impacte de l'acord amb mesures com clàusules mirall, controls a les fronteres i compensacions als sectors afectats.
La Unió Europea preveu signar definitivament l'acord amb el Mercosur aquest dissabte, després de més de 20 anys de negociacions en mig d'una forta oposició del sector agrari europeu.
Avui s'ha constituït formalment Rodalies de Catalunya, la nova empresa que gestiona el servei ferroviari català en una nova etapa marcada pel traspàs de competències a la Generalitat. L'acte de significació ha tingut lloc aquest matí al Palau de la Generalitat amb el president Salvador Illa i el ministre de Transports, Òscar Puente.
La nova companyia assumirà la gestió directa dels serveis de rodalies i regionals, aportant trens i maquinistes i permetent, per primer cop, que la Generalitat tingui veu directa en decisions clau, com freqüències i nombre de circulacions. Rodalies de Catalunya neix com una empresa mixta. Renfe Viajeros en controla el 50,1% del capital i la Generalitat el 49,9%. El Consell d'Administració tindrà 9 membres, amb majoria de propostes del govern català.
i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en serà la presidenta. La nova empresa assumeix el repte de millorar un servei molt tensionat amb centenars d'incidències cada any. El govern confia que l'arribada de nous trens i les obres en marxa ajudin a revertir una situació que fa temps que genera molt malestar entre els usuaris.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat un nou reial decret per intervenir al mercat del lloguer davant l'emergència habitacional. El text, que s'haurà d'aprovar en les pròximes setmanes, inclou tres mesures principals. Els propietaris que renovin els contractes sense pujar el preu del lloguer tindran una bonificació fiscal del 100% a l'IRPF.
A més, es limitaran els contractes de temporada per evitar usos fraudulents i es posarà fre a l'abús del lloguer per habitacions, de manera que la suma de les rendes no pugui superar el preu total de l'habitatge. La proposta no ha agradat a sumar principal soci del govern que rebutja regalar diners públics als rendistes. Tot i les crítiques, Sánchez assegura que continuarà negociant el decret amb els seus socis abans de la votació definitiva.
L'exconsellera d'emergències del País Valencià, Salomé Prades, ha declarat que el confrontament judicial amb José Manuel Cuenca, excap de Gabinet de Carlos Mazzón, en el marc de la investigació per la gestió de la Dana. Prades ha assegurat que per ella Cuenca actuava com una extensió del president i que hi va recórrer perquè no podia contactar directament amb Carlos Mazzón durant bona part de la jornada.
Segons ha explicat, va intentar localitzar el president després de l'activació de les alertes hidrològiques, però davant la manca de resposta va centralitzar les comunicacions amb Cuenca, interpretant que no havia de molestar Amazon mentre era en actes oficials. Prades ha afirmat que va notar pressions sobtades perquè no s'ordenés el confinament de la població, una mesura que s'estava valorant. També ha assegurat que desconeixia que Amazon estigués dinant en un restaurant durant la emergència.
i que, si ho hagués sabut, hauria insistit més per contactar-hi.
Les protestes a l'Iran continuen creixent i ja s'han convertit en les més importants dels darrers anys. Tot i la repressió cada cop més dura del règim dels ayatolàs, milers de persones han tornat a sortir als carrers, especialment a Teheran, la capital. Segons fons de drets humans, la brutal repressió hauria causat més de mig miler de morts, la gran majoria manifestants i més de 10.000 detinguts.
Els hospitals estan col·lapsats per l'arribada de constants de ferits mentre la televisió estatal silencia les protestes i mostra només imatges de danys a edificis oficials. El malestar va començar per motius econòmics, una inflació desbocada, escassetat de combustible i una moneda en mínims històrics.
Però les mobilitzacions han pres un clato polític, liderades sobretot per joves i dones. Per frenar-les, el règim ha imposat el tall d'internet més llarg de la història del país. Alhora, acusa els Estats Units i Israel d'estar darrere dels disturbis. En aquest context, Donald Trump ha tornat a amenaçar amb una possible intervenció militar mentre Teheran adverteix que respondrà atacant Israel i bases nord-americanes. Israel, de fet, ja ha activat l'alerta màxima davant d'una possible escalada del conflicte.
Fins demà!
One Battle After Another ha estat la gran triomfadora de la nit dels Globus d'Or 2026. El film de Paul Thomas Anderson, protagonitzat per Leonardo DiCaprio, s'han adut quatre premis, el de millor pel·lícula musical o comèdia, millor direcció i guió i actriu secundària. En drama, els Globus d'Or, a millor pel·lícula, ha estat per Hamnet, de Chloe Zhao.
A la gala celebrada aquesta matinada a Los Angeles, Timothée Chalamet ha aconseguit el seu primer Globus d'Or com a millor actor en comèdia per Marty Supreme, mentre que Rose Byrne, Wagner Moura i Jesse Buckley han estat premiats en les categories interpretatives principals. En televisió, la gran avançadora ha estat Adolescents, de Netflix, amb quatre guardons, incluent-hi millor minissèrie. En comèdia ha destacat The Studio, d'Apple TV i The Pit.
que s'ha imposat com a millor sèrie dramàtica. La coproducció catalana Cirat s'ha quedat sense premi mentre que l'animació Les guerreres del K-pop ha confirmat el seu èxit amb dos globus d'or. I ara passem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Una tertulia a l'Ateneu posa el focus en el projecte En bici sense edat. La sessió del 21 de gener inclourà la projecció del documental Cycling without Edge i un col·loqui sobre soledat i mobilitat amb Carles Sánchez Duque.
El casal de joves ofereix un intensiu d'iniciació al trapezi. La formació tindrà lloc el 24 de gener a la sala Utòpia i s'adreça a persones de fins a 40 anys. Una activitat infantil en anglès porta la granja al centre Bristol. Els infants aprendran vocabulari, sons d'animals i faran ioga en una sessió lúdica el 17 de gener.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
I comencem els esports amb una notícia d'última hora, i és que Javi Puado, capitat de l'Espanyol, s'ha confirmat de la seva lesió un trencament dels creuats i diu adeu a tota la temporada. El jugador passarà per quiròfan en les pròximes hores.
I continuem amb el Barça, perquè el Barça de Hansi Flick va revalidar ahir el títol de la Supercopa d'Espanya després de superar el Real Madrid per 3-2 en un clàssic molt intens i ple d'emoció. Rafinha amb un doblet va ser el gran protagonista de la final, mentre que Lewandowski va marcar l'altre gol blaugrana. La primera part va ser una autèntica bogeria i va acabar amb un empat a dos després d'un intercanvi constant de gols i tres dianes en el temps afegit. A la represa el Barça va saber patir i un gol de Rafinha va acabar decantant el partit.
tot i l'expulsió de Frenkie de Jong que en els últims minuts els Blaugrana van resistir l'empenta final del Madrid i es van proclamar un any més campions de la Supercopa d'Espanya.
I ahir també, Levante i Espanyol van empatar en un partit intens i molt obert. Després d'una primera part sense gols, amb domini inicial dels locals, però en poques ocasions clares, l'Espanyol es va avançar a just començar la represa amb un golàs de Carlos Romero. La resposta del Levante, però, va ser immediata, amb un empat d'Iker Lozada. El punt permet al Levante sortir de l'última posició, tot i que es manté en descens, mentre que l'Espanyol trenca la seva bona ratxa com a visitant, tot i que es manté cinquè.
I dissabte el Girona va sumar una nova victòria vital davant l'Osasuna en un partit amb tangana final. Els locals es van avançar gràcies a un gol d'Habanat abans del descans, després de resistir la pressió inicial dels navarres. A la segona part el Girona va dominar els minuts decisius i al desenllaç el partit es va formar un enfrontament entre l'As i Aymar Oroz, que va acabar amb l'expulsió del jugador gironí. Amb aquesta victòria el Girona respira la mitja taula i suma la seva tercera victòria en quatre partits.
I acabem amb l'Atlètic Sant Just, que va vèncer per 3 a 1 el Sabadell, el filial del Sabadell, en un partit, en un gran partit dels Sant Justens, amb la que trenquen la ratxa de 5 partits sense guanyar. Els de Conrad s'alcen fins a la setena posició, a un punt dels play-offs. I ara sí, presentem la cançó del dia.
Doncs avui us porto una cançó que està trencant esquemes, que està donant la volta al món i que evidentment també s'ha fet super viral a les xarxes socials. I estic convençut que més o menys el 99% de vosaltres ja l'ha escoltat algun cop. Amb una producció cuidada que combina ritmes urbans i influències del k-pop, la cançó ofereix un so vibrant i superenganxós. Les veus de les tres intèrprets es complementen a la perfecció, alternant moments de gran intensitat amb altres més suaus i delicats.
La lletra parla de deixar enrere les pors de brillar amb llum pròpia i de trobar el lloc que cadascú mereix, alhora que celebra la força de la col·laboració i la unió. La combinació d'anglès i coreà aporta un toc distintiu i global, que fa que el tema connecti amb diferents cultures i audiències. És un cant a la confiança, a l'empoderament i a no amagar-se mai davant dels reptes.
Aquest tema l'interpreten tres artistes que han aconseguit combinar potència vocal, frescor i creativitat en cada interpretació, creant un estil únic i immediatament reconeixible. La seva química, tant a l'estudi com en directe, transmet energia, empoderament i un missatge de superació que connecta amb audiències de tot el món. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la.
Aquesta cançó s'ha fet famosa perquè apareix a una pel·lícula d'animació que ja ha guanyat premis importants. La pel·lícula és de Netflix, ja és la més vista de la història de la plataforma. I la cançó i, per tant, la pel·lícula van sortir el 31 d'octubre de 2025. Què, com ho tenim això? Avui és bastant fàcil, així que va que soni Golden de AJ, Audrey Nuna i Ray Ami, de la pel·lícula K-Pop Demon Hunters.
Fins demà!
I'm done hiding now I'm shining like I'm born to be
So long to break these walls down To wake up and feel like me Put these patterns all in the past now And finally live like the girl they all see No more hiding I'll be shining like I'm born to be Cause we are hunters Voices strong and I know
Doncs mira que jo no escolto mai K-pop però s'ha de dir que això és un tema clar i la veritat és que ho està trencant a tot arreu. Això s'està fent molt mirant aquesta cançó que s'acumula milions i milions de reproduccions. Però va, ara baixem una miqueta les revolucions i anem amb l'efemèride del dia.
Avui, 12 de gener, fa 16 anys d'un dels esdeveniments més tràgics del segle XXI. Fa 16 anys d'un terratrèmol de magnitud 7,3 va devastar Haití i la seva gent. Més de 220.000 persones van perdre la vida i més de 300.000 van resultar ferits. I més d'1,5 milions es van quedar sense allar. Un terratrèmol que va destruir gairebé en totalitat la capital del país, Puerto Príncipe,
i que va provocar una crisi humanitària sense precedents. Durant el primer any, després del desastre, Haití també es va veure novament culpejat per fortes tempestes tropicals i un brot de còlora que va agreujar encara més la situació. Moltes persones que havien sobreviscut van perdre la vida a causa d'aquestes noves catàstrofes, mentre els campaments improvisats ja es van convertir en cases permanents per a milers de persones.
Els milers d'habitatges promesos per les autoritats mai es van arribar a construir i el país, encara 16 anys després, no s'ha pogut reconstruir totalment. Encara avui, la manca d'habitatges segurs continua sent un problema principal. I la realitat actual d'Aití no és gaire millor. El país es troba en un estat totalment fallit, dominat per la violència extrema de les pandilles que controlen gran part de la capital.
Hi ha més d'un milió de persones desplaçades, inseguretat alimentària severa i necessitat urgent d'ajuda per a milions de nens. La paràlisi institucional deguda a la manca del govern electe i la feblesa de l'Estat, sumada als desafiaments econòmics profuns, fan que Haití s'enfronti al risc de col·lapse total. I malgrat tot això, la comunitat internacional sembla haver donat l'esquena a Haití. El país sense recursos naturals de grans interès ni possibilitats d'explotació queda fora de la tensió global.
Els haitians viuen en una situació límit i el món sembla només moure's per interessos propis. Aquest és un recordatori dur de la realitat. Quan no hi ha guany econòmic immediat, la solidaritat internacional és sovint només una paraula. Haití continua lluitant, però la mirada del món s'ha girat cap a una altra banda.
Fem una petita pausa per publicitat i arrenquem amb les seccions d'avui. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si, finalment, no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Música Música Música Música
I avui el presentador està content, evidentment, perquè el Barça i va guanyar la Supercopa d'Espanya 3-2 contra el Real Madrid. I per analitzar-ho, avui hem portat a un madridista, però bé, ens serveix per analitzar el partit i també per veure l'altra cara de la moneda. Estem amb l'Albert Miranda. Què tal, Albert? Com estàs? Què tal, Jaume? Com estem? Doncs bé, content. Sí, sí, ja ho he dit que estic content. A més, em poso aquests temazos aquí, un rotllo futbolístic, i mira, em torno boig. Sí, sí, va ser una bona nit la d'ahir i, bueno, no tant per tu, no?
No, per mi no, però bueno, a vegades es guanya, a vegades es perd, no? Això és veritat, això és veritat. Doncs Albert, si et sembla, comencem amb una petita valoració. Fes-nos una petita valoració del partit, com el vas veure tu i també com el vas viure. Doncs jo estava al sofà a casa meva amb el meu pare, veient-ho, tranquil, sense nervis. Bé, una miqueta sí, perquè és una final, no? És una final i hi ha nervis, no? És un clàssic i tal.
Però bé, la veritat que no m'esperava aquest plantejament de Xavi Alonso, o sigui, pensava que seria més un toma y daca, perquè els dos equips amb espai són letals i defensen pitjor que Sant Just, o sigui, no, defensen molt malament.
Però em va sorprendre que va posar cinc defenses a Madrid, i li va donar tota la pilota al Barça. Llavors, em vaig sorprendre, ja dic, els tres centrals, que Chouameni estigués de tercera central al mig per Lewandowski, i jo crec que va ser un bon plantejament. O sigui que al Barça li agrada tenir la pilota, però el que li molesta és que quan una equipa és molt estret, que li costa trobar els espais,
De fet, Fermín va estar molt desaparegut, només va tindre una cohesió, crec. I la Mainz sí, sí, individualitats amb carreres, va ser un duel bastant bonic, penso jo. Sí, sí, totalment. Perquè els dos es van treure pilotes, se'n va anar a la Mainz, se'n va anar a la carrera, o sigui, va estar molt bé. I en tres generals, jo crec que el Barça va ser millor, perquè venia molt millor de partits i de joc.
Però jo crec que el Madrid amb totes les absències que tenia, amb totes les lesions, i amb tot el que tenia malament d'això que deien que al Barça li ficaria 5-6 una goleada, llavors jo penso que va ser un partit entretingut, tens, i que va guanyar el que va ser millor. Totalment, totalment. No, no, realment estic bastant d'acord amb el teu petit anàlisi, també el teu més centrat en el Real Madrid, és normal.
però sí que és veritat que va ser un partit difícil, no és això que es va dir molt, es va dir molt, que seria un partit molt fàcil, que seria una golejada, i això ja, aquí al refugi ja vam dir que això no anava a ser així, perquè un clàssic sempre és complicat i més a una final. De fet, els porters van intervindre molt poc, eh? Sí, no, no. O sigui, Courtois ha un país de cops i Joan Garcia també. Sí, sí, sí. No van ser els protagonistes ni molt menys, perquè quan van arribar les jugades de gol, pràcticament eren imparables.
Sí, sí, és que a veure amb la qualitat que tenen els jugadors de Madrid i Barça, o sigui, és normal, o sigui, alguna fallaran, però el que és normal, estan a l'àrea, saps, no tenen oposició quasi, llavors tenen una qualitat molt...
La veritat és que va ser un partit, és el que tu deies, difícil, complicat. El que va sorprendre molt és el que tu deies, aquest plantejament de Xavi Alonso, que jo crec que ningú, ningú s'esperava veure un Madrid realment tan, tan, tan, tan tancat. Hi ha gent que ho veu amb bons ulls i hi ha gent que ho veu amb molts mals ulls. Diuen que el Madrid no pot jugar així, que això és d'equip petit, no? Inclús...
Alguns influencers del Barça van arribar a dir que és el Real Getafe, no? Per aquest estil de joc una mica més defensiu. I la realitat és que sí, que el Madrid va entregar les armes al Barça, es va replegar, però jo també estic d'acord que veient com estava el Real Madrid, potser va ser el més sensat fer això. Sí, el més intel·ligent. Perquè tu no pots canviar la teva manera de jugar en un dia. Exacte.
No, aquest... I aquest va ser el recurs que va tenir Xavi Alonso per plantar cara a un Barça que venia amb una dinàmica molt més positiva. Sí, sí. O sigui, si tu al Barça li dones espais i ara mateix al Madrid, si el Madrid li lluga de tu a tu, o sigui, el partit aquest hagués sigut d'agolejada. O sigui, de 5-0 a 4-0, sap? Però, clar, al Barça li costa molt quan... O sigui, en aquest cas va ser el Madrid, però quan...
Jo que sé, quan un equip petit es tanca tan bé, com a qualsevol equip, li costa generar ocasions i a sobre, si tenen la qualitat dels jugadors del Madrid o d'equips grans, que defensen molt millor i que a dalt, a les contres, poden tenir molt més perill. Exacte, o sigui, ara t'anàvem amb més cura. Però sí, em va sorprendre a mi també.
Jo penso que sortiria un partit a defensar perquè, òbviament, com hem dit, el tu a tu no pots jugar ara mateix el Barça al Madrid per totes les lesions que té, Mbappé, Militao, Carvajal, tot el món ja les sap. I el Barça està en un estat de forma que diria que és el millor de la temporada ara mateix. Sí, sí, sí. Sobretot Rafinha està estelar, s'ha de dir. O sigui, Rafinha va ser el millor del partit. Encara no hem parlat d'ell, després parlarem més. Sí, després parlarem dels jugadors perquè, sobretot, un em va sorprendre molt del Barça, que va jugar bastant bé. A mi no m'agrada gens, però bueno.
Després ens el dius. Sí, sí. No, però és el que tu dius, o sigui, ningú, jo crec que només ho sabien els jugadors i Xavi Alonso, aquest plantejament. Totalment d'acord. Anem a parlar una miqueta del Barça. El Barça va fer un plantejament, diria que com cada partit, més o menys. Sí, el normal. El normal, va proposar en pilota, va buscar la velocitat de Rafinha, va buscar també el desbordament de la Minyamal, que tu ho has dit.
va tenir un duel molt maco amb Álvaro Carreras, molt esportiu, això està bé, i on una vegada es guanyava carreres i una vegada es guanyava la min, i la veritat que va estar bé, aquest duel va estar bé. El Barça va tenir la pilota, la va dominar molt, molt clarament, i les ocasions van arribar sobretot en el tram final de la primera part, un tram final completament esbojarrat. Sí, sobretot el descompte, no?, a ser boig. Sí, sí, sí. Jo diria que la primera mitja hora de joc...
del Barça és, ostres, com m'estàs jugant? El Madrid no ho entenc. No s'ho esperava ell, tampoc. I jo crec que els primers 30 minuts van ser com molt poques ocasions per tots els equips. Va ser com, anem a conèixer-nos, anem a veure què fem. Sí, i a part també feia molta calor, molta humitat. O sigui, es veia un ritme molt, molt lent. O sigui, passades molt lentes, el joc molt, molt... Jo et dic...
És el que tu dius, fins al minut 30 semblava un partit de pretemporada. Sí, total. I d'aquests de Miami, no? Sí, sí, d'aquests de Miami, de clubs, de clàssica de les dues de la matinada. Sí, sí, sí. Però Rodrigo va tenir una errada al mig del camp, va suposar el gol de Rafinha, que abans va tenir una ocasió bastant clara. Sí, impròpia d'ella, i d'ell fallava aquella. La veritat que va disparar molt malament. Però després, a partir d'alguna cosa del Barça, no sé què ha passat.
Va veure un canvi de mentalitat al Madrid o al Barça de... Ei, anem a jugar no sé què, saps? Sí, sí, sí. I durant 10 minuts. O sigui, t'he de dir que del 30 al 45 el Barça va basallar, o sigui, va ser molt superior. Va ser aquest moment on el Barça realment podria haver fet algun gol més i tot. Sí, sí, sí. Podria haver fet el 2-0 tranquil·lament. Mhm.
Però mira, el Madrid va aguantar, i amb una contra, on el Madrid és molt bo, Vinícius va fer un gulàs. I a partir d'aquí, no sé què va passar. O sigui, el que hagi fet la narració d'aquest partit, estaria boig. Perquè el descompto, o sí? Sí, sí, sí. I després va venir aquesta resposta quasi immediata de Robert Lewandowski, que va ser un gulàs, perquè el passe de Pedri és molt bo, i la definició de Lewandowski és de classe mundial. Sí, de centre.
Tot i que la defensa del Madrid en aquella jugada... Els centrals com molt separats li deixen un furat enmig a Robert Lewandowski. Jo li dono molta culpa a Häusen. Com a venir al central encara pot tenir una mica d'excusa, però Häusen en comptes de tancar-se separa, saps? Perquè el que hem jugat a futbol sabem que els centrals s'han de tancar. I més si tens Robert Lewandowski. Clar, després si deixes sol a un jugador com la qualitat de Robert Lewandowski saps que...
i després el 2-2 va ser de González una jugada totalment esbojarrada que no va tenir cap sentit, va haver dos pals una cosa molt estranya jo diria que és un gol de FIFA de tres pals, rebots a l'àrea sí, que et passa i trenques el mando totalment, totalment i res, el Barça se'n va anar amb aquest 2-2 al marcador i espera't perquè vull fer un petit vull treure una mica enrere sincerament vull parlar del gol de Vinícius perquè em va semblar una barbaritat
Feia molt temps que no ho feia. Feia 16 partits que no marcava Vinícius amb el Reina Madrid. No només això, sinó que feia més de 16 partits que no feia aquesta acció, la típica seva. Sí, sí, portàvem una temporada gairebé, inclús dos. Jo et diria des de la gala de la pilota d'or... Sí, és veritat, que Vinícius no era Vinícius. No, no. Jo veia Vinícius abans i no em feia por. Ahir vaig veure una altra vegada... Ahir estava molt motivat, eh? Aquell Vinícius que em fa por. Sí, sí, sí. O sigui, jo el veia...
Però des del primer minut, encara que el Madrid estigués replegat i tal, ahir el veia... Estava màgic, sí. Sí, amb ganes, hipermotivats, amb ganes de fer coses. No sé si perquè no estàvem baper, perquè era un clàssic i era una final i volia guanyar el títol, però el veia bé. Igual que a la Min, eh? A la Min el veia molt motivat també. O sigui, feia partits que no estava jugant molt bé, però ahir el veia molt motivat. Sí, va ser aquell Vinícius d'abans de la gala de la pilotador, totalment d'acord.
I després anem a la segona part, comença la segona part, el domini del Barça, i arriba el gol de Rafinha, un gol amb una mica de sort, perquè al final rebota en Asensio i Courtois ja no pot fer res. De fet, Rafinha es esbala, es llença amb la dreta, rellisca, es dona amb la dreta, que és la seva cama dolenta. Sí, sí, sí.
rebota a Asensio i després Courtois no pot arribar, o sigui, no pots fer res. Sí, un gol amb una mica de fortuna, però que realment evidenciava el que estava passant. Estava clar que la final es desiria amb això, saps? Amb un tall, sí. I ara que ja hem dit...
que Rafinha va marcar dos gols. Parlem de Rafinha, parlem de l'MVP, de possiblement ara mateix, en aquest moment, el millor jugador del món, més en forma, ara mateix. Ara mateix, sí, perquè Mbappé no està bé de lesió, així que sí. I Rafinha ha fet una Supercopa espectacular, quatre gols, crec que una assistència també. Potser sí, amb l'Atlètic. Van ser cinc gols. Per tant, Rafinha en un estat de forma completament espectacular. Ahir es va tornar a tirar l'equip a l'esquena,
Bueno, un jugador espectacular Si et fixes, però si et fixes No és el típic brasiler que té Que és així com trilero, que té regat Que fa mala vista No és el típic Vinícius Ni Ronaldinho Ni els jugadors que han passat pel Barça De Neymar, Romario, Rivaldo És un jugador d'equip Que té molta potència L'esforç és innegable I és un capità en tot el camp De fet, fa ordre a tots els jugadors De fet, el Godó Gonzalo
La toca a ell i dona el traveser. Perquè jo crec que s'anava al pal o fora. Llavors, si a part d'això, té molta determinació a dalt, que de fet, ahir al primer gol, quan va agafar la pilota, dic... Ja està, saps? O sigui, aquesta és la típica jugada de Rafinha. La creua i ja està.
Sí, sí, totalment, al final crec que potser tècnicament no és tan, tan, tan, tan bo com Neymar o Vinicius. Sí, tan espectacular, diré. Sí, tan espectacular, però després en el tema d'entendre el joc, d'esmarcar-se i sobretot trobo que té una pegada
Sí, sí, no, no. Té un xut impressionant, eh? De fet, té molta potència el xut, eh? Sí, sí, sí. Em recorda molt a Valverde en aquest cas. Una violència per pegar-li a la pilota espectacular. Sí, sí. I és que realment... De fet, el xulo Simeone va dir que... Que és la pilotadora. La pilotadora, eh? Sí, sí, sí. Totalment. I no s'equivoca, va, per mi, perquè realment Rafinha és un jugadoràs i aquesta entrega que té, aquest sacrifici, és que...
és tan, tan, tan positiu i a més envia un missatge molt important a la resta de jugadors d'escolta, jo sóc el millor i m'ocurro així, ho feu tots. Exacte, és que és treball i qualitat, saps? Sí, sí, sí. I tenir les dues realment costa molt de trobar. I ahir, de fet, Rafinha va dir justament això, que gràcies al seu èxit també ve part de Hansi Flick que va confiar en ell. Sí, perquè estàvem amb un peu fora de l'equip, amb un peu i mig fora. Què ho sé, fas dues temporades, no? Sí.
Sí, sí, sí. Fa dues temporades. Que estava fora, sí, i el va convèncer. De fet, és que se n'anava allà, o sigui, se n'anava allà. Tenim la roda de premsa, la podem posar. Sí, fica-la, fica-la. A veure, espera que està carregant. Sí, no, va. Mira, ja la tenim. Va sortir amb les ulleres de sol. Fue la persona que me cambió tot. Al final, yo me iba del club, yo tenía ya un pie fuera. Y bueno, la importancia de que llegó y habló conmigo, que...
que quería contar conmigo para el equipo, que sería un jugador importante. Creo que esto es, la verdad, el que un jugador necesita, ¿no? Una persona necesita saber que tu entrenador te da la confianza para hacer tu trabajo y, bueno, no importa lo que digan. Y él me ha dado la confianza que creo que necesitaba en este momento.
Això és el que va dir Rafinha també sobre Hansi Flick, paraules d'agraïment absolutament. I de fet molts culers encara l'estan agraint perquè ells també el volien fora. Sí, sí, sí, és la realitat. L'estan ressant molts. Sí, sí, sí, és totalment cert i molta gent va matar a Rafinha. És que ningú superava, ningú superava. No, no, ningú, ningú. I ara passem una mica més al davant del partit perquè acabem de repassar una mica com van ser aquests minuts finals.
En els minuts finals vam veure en Real Madrid que es va tornar a activar, va sortir en MAP, i el Barça, trobo que en aquest moment va deixar una miqueta de tenir el control de la pilota, aquí un aspecte millorant per l'equip de Hansi Flick, i el Real Madrid les va tenir. Sí, no, jo... O sigui, ja sabia que això passaria, saps? O sigui, quan...
O sigui, això podria passar tant amb el Real Madrid com amb el Barça. O sigui, si el Real Madrid hagués guanyat, saps? O sigui, en comptes de 3-2-2-3, passaria el mateix. El Barça estaria a tecany i el Madrid estaria al seu àrio. O sigui, són propres coses de la final. Perquè té els nervis, ja queda poc temps. O sigui, crec que va ser a partir del minut 77 o 80 o així. Sí, a partir del minut 80. Sí, exacte. O sigui, el Barça va fer una passa endarrere i el Madrid, veient que li quedava poc temps... Va intentar tirar d'èpica. Exacte.
Que va tindre dues ocasions. Sí, va tenir la de Carreras i la d'Escencio de cap, que realment eren ocasions bones i els dos van sortir iguals. Estaven sols els dos, sols. I els dos van ser cap al centre de la porteria per Joan García. De fet, la de Carreras estava entre el punt de penalti i l'àrea petita, allà, com si fos un penalti, saps? Sí, sí, sí. I la va tirar al mig. I la d'Escencio també estava sol i al mig també.
Sí, sí, sí, aquests últims minuts van ser una mica de nervis, sobretot per l'aficionat del Barça, però també el del Real Madrid, que volia veure com el seu equip remuntava el partit, però finalment el Barça es va acabar endurant aquesta Supercopa d'Espanya un cop més, perquè també va guanyar la de l'any passat, i en definitiva podem dir que va ser un triomf just.
Sí, sí, sí, no va ser just. El Barça va mereixer més. Sí, o sigui, per ocasions diria que no, però en general, en termes generals del partit, tu veus el partit i dius, s'ho mereix, s'ho mereix, ja està. Per tant, va ser un triomf just, eh? Ho comprem, això ho comprem. Sí, ho comprem.
Però em va sorprendre que per estadístiques el Madrid va tirar més a porta, crec. Va tirar més a porta, més cornes, però la sensació que donava era que... Sí, en aquest últim tren de la primera part el Barça podia haver fet molt mal, el gol aquell de Gonzalo és una mica de sort, però bueno, aquests partits ja tenen això, aquestes coses boges. Diria 52-48, potser, o 54-46 pel Barça, saps?
Sí, sí, jo, home, jo li posaria una mica més al Barça. Bueno, 60-40, va, 60-40. Però sí, sí, va ser un bon partit. Sí, sí, i sobretot això, jo crec que per l'espectador neutral va ser un partidàs. Sí, sobretot. Va tenir de tot, eh. Pels aficionats que no eren ni al Barça ni al Madrid... Van disfrutar segur. Van disfrutar moltíssim, però moltíssim. I va per... Bueno, pels aficionats que estan al camp, d'Aràbia, o sigui... Sí, sí, els d'Aràbia. Jo vaig veure aficionats d'Aràbia celebrant els gols dels dos equips, eh. Sí, sí.
Anaven amb la camiseta del Madrid i anaven cridant els gols del Barça. Sí, és que per ell és un espectacle, això. Sí, sí, sí. Bueno, clar, és exacte. I l'any vinent no es farà àvia. No es farà àvia. Es farà, deien, a Kuwait, a Dubai o a Qatar. Perquè es juga a la fase final. Però sí, es juga a la Sienkapp a Aràbia. Per tant, 100% segur que no es jugarà a Aràbia, però... Al voltant. Per tant, es jugarà al voltant, no? No tornarà a Espanya.
De fet, el president de la federació va dir Doha, Dubai o Kuwait. O sigui, als voltants. Això sí que és una pena, la veritat, que es jugui allà, a l'Orient Mitjà. S'hauria de jugar aquí, s'hauria de jugar aquí. Però bueno, ja sabem com va el món, i el món va amb teca, Albert, claríssim. Es podria fer tranquil·lament a la cartuja.
Sí, sí, sí, o jo què sé. Sí, sí, a qualsevol, a qualsevol està d'Espanya. I per anar tancant aquest tema de la Supercopa, anem a destacar algun jugador més. Tu m'has dit que tenies un que no t'agrada, però que ahir va fer molt bon partit. Que en general no m'agrada. Qui és aquest, a veure? De joc. Ah, mira, sí, sí. Bueno, hi ha molts culers que tampoc li agrada de joc. No, no, a molts, eh? O sigui, per mi és un jugador que ni fu ni fa... A mi sí que m'agrada, eh? Ja, tu ja ho sé. A mi sí que m'agrada. A mi sí que m'agrada. A mi sí que m'agrada.
O sigui, és un lloc que està bé, que ojalà el tingués al Madrid, ojalà, perquè necessita un organitzador, però ahir, la veritat, sincerament, va fer fins a la tarjeta vermella, va fer un bon partit. O sigui, per mi va estar millor que Pedri.
O sigui, a Pedri és un jugador molt, molt bo de classe mundial. Sí. Però jo crec que se l'ha de demanar més, saps? Sí, sí, sí. No, no, puc estar... Puc arribar a comprar, eh? La veritat és que Frenkie de Jong va fer un partidat. Sí, sí, sí. I tant... En ajudes defensives, també com organitzant el joc... I també m'agrada molt com va trencar línies. Me'n recordo alguna que se'n va fins a l'àrea i que Bellingham al tomba... Jo està la frontal. Sí, sí, sí. Sí, aquesta falta, sí, sí. Sí, sí. O sigui, jo crec que també va fer un molt bon partit i...
I gràcies per recordar-m'ho, perquè mira, no n'anàvem a mencionar i totalment va ser un gran partit del neerlandès que sembla que està tornant al seu millor nivell. Sí, sembla que a poc a poc, després del ron-rum que hi va haver fa un parell de mesos a l'estiu i tal, sembla que, no ho sé, ha tingut un gir al seu cap o el que sigui de mentalitat i està jugant molt bé, la veritat. I tant, i tant. I a mi no m'agrada, he de dir, que a mi no m'agrada aquest jugador. O sigui, no crec que sigui decisiu pel Barça,
Perquè tenint a Pedri al costat, crec que Pedri necessitaria un jugador més defensiu perquè tingués més llibertat. Però després Pedri també és el màxim recuperador de l'equip i coses d'aquestes. Per això, perquè no tens un jugador al Barça. O sigui, per exemple, tens un Busquets, saps? Que el Busquets saps.
Ja, però és que ara el verset tampoc juga així. Sí, però jo crec, jo crec, eh? O sigui, sense saber aquí de futbol res. Jo crec que si tinguessis, per exemple, un Xomeny, un Busquets, un Casemiro, i Pedri una miqueta més endavant, o sigui, jo crec que Pedri no es cansaria tant, saps? No hauria de recórrer a transmetre's. Pot ser, pot ser, però clar, després estem veient que la millor versió de Pedri està sortint ara que està una mica més enrere. Sí, sí, d'organitzador. A mi m'agrada aquesta duble perquè...
Hi ha vegades que Pedri defensa més, hi ha vegades que Jorn defensa més. Es van intercalant molt les seves alçades dins del camp i jo trobo que aquí fan una dupla perfecta. Això està treballant. Està molt treballant. I per acabar, vols parlar una miqueta de la min, no? Parlem una miqueta de la min. Perquè jo he vist molta gent dient que va fer un mal partit. No és veritat. No és veritat. Va fer un bon partit, no va poder marcar, però és que no cal marcar sempre per fer un bon partit.
va desbordar, va generar molt de perill i es podia haver anat amb dues assistències perfectament si s'hagués hagut més encert. De fet, molta gent el critica ahir que va fumar el partit perquè no es pot tenir gol ni assistència. O sigui, moltes han dit. Perquè hi va haver un munt de...
amb carreres, es van comprar un munt, o sigui, van regatellar un munt, o sigui, de fet, meitat per carreres, meitat per la mint, i la mint va deixar detalls molt, molt, de caritat, molt bons. I que va generar moltes coses, va generar molt, molt de perill. Sí, sí, és clar, és que és un dels millors del món. I a més, només per la capacitat que té de treure els jugadors i després canviar-la, això ja li dona molt, i molt, i molt al Barça. I per acabar, per acabar, m'agradaria també destacar el paper d'Éric García,
Sí. Que la veritat és que està jugant molt i molt bé, ja no... Millor que Coerci, eh? Sí, sí, és que és la realitat. A mi mira, Coerci m'està deixant dubtes. Ahir Coerci no està molt bé tampoc. És que em dèiem, Coerci porta un tram de temporada una mica irregular, però bueno, confio encara en ell, però Eric Garcia, bueno, ja ho hem dit moltes vegades, no ha pres un jugador molt polivalent i que realment és que bé...
Ara mateix potser és el millor central espanyol, o un dels millors. Sí, de fet, bueno, avui ho parlàvem en directe, que en teoria la parella central era Coerzehausen, i els dos estan molt malament, saps? I potser seria Eric García Asensio, o Laporte, que també no està molt bé, però sí, Eric García està molt bé, o sigui, està a nivell selecció, i penso que, encara que tingui la màscara aquesta de la fractura del nas, és el millor de fer salvar-se el mateix. Sí, sí, totalment d'acord, i ara mateix és...
és... ara no em subeu la paraula en català. Irremplaçable. Bueno, sí. Aquesta paraula en català. Sí, sí. No, però, o sigui, ha millorat molt, eh, en un any. No, no, és una brutalitat. Va començar ja el segon 30 de temporada l'any passat jugant bé. Sí, sí. Bueno, és que fa poc ha estat el Girona jugant. O sigui, s'ha dit perquè no tenia a joc el Barça i ara és indiscutible. Sí, sí, sí, totalment és espectacular el canvi que ha fet.
i jo per acabar dir que també ens alegrem molt que Ronald Araujo va tornar a partir als terrenys de joc després dels seus problemes de salut mental i com ens estem quedant sense temps anem amb els jocs que ara ha terminat ens ha preparat alguns jocs i ell sap que a mi m'agraden molt i a veure què m'has portat
Doncs mira, porto dos jocs, són els de l'altre dia, però òbviament amb frases diferents i... I jugadors diferents. El primer, per recordar, és un barterí fals. Jo et dic frases, oracions, i tu has de dir si són bartereres o falses. Vale, endavant. Et diré... Potser vaig increixent amb dificultat. O no ho sé, aniré... El cop passat vaig quedar molt bé. Vas fer totes. A veure, avui, avui. Un porter ha guanyat la pelota d'or.
Sí, sí, sí. L'he viajant. Vale, vale, vale. El Barça ha guanyat una Champions sense perdre cap partit. Ostres, ostres, aquesta. Va, que ets culé. Ha guanyat tota la Champions sense... Perdre cap partit. O sigui que ha guanyat tot. Sí. Sí. Bé. El 91-92. Ah, mira, em pensava que era el 2015. No, no, el 92. O sigui, la primera. Sí, la primera.
Potser sí, la primera. Sí, sí, la primera. Després tenim que Messi va debutar oficialment amb el Barça utilitzant el dorsal número 19.
Mentida, mentida. Vale, quin va ser? 30. Vale, vale, vale. Però va arribar a tenir el 19, també. Sí, i això després. Això que va ser el 2009, potser, o així. Amb aquesta camiseta de Messi, 30. És aura. Sí, és aura. Argentina, és aura. Val, després. Mai s'ha repetit una final de Champions amb els mateixos equips.
Ostres, ostres. És fàcil, eh? Si la penses en aquests últims anys, és fàcil. Ah, és mentida. No. Ah, sí, sí, sí. És mentida, no? Sí que s'ha repetit. Sí, s'ha repetit. Saps per què? Perquè m'he vingut a la ment Liverpool-Madrid. I Madrid-Atlético. Clar, evidentment. També és veritat, és veritat. Mira, ara que és any de Mundial, però aquesta és l'Eurocopa, Espanya va guanyar l'Eurocopa sense encaixar cap gol.
Ostres, a veure, Espanya... Ostres, és que em sona. Em sona este de Tine, este de Tine em sona. Este de Tine, eh? A Tine aquí. Sense encaixar ni un gol. Ni un gol. Cap gol, sí, sí. No, mentida. Mentida, mentida. Mentida perquè contra Alemanya ens van marcar. I contra Xile... No, contra Alemanya no ens van marcar. Sí. Ah, la 2024. Jo em passava la de 2008.
Ah, no m'has dit clar l'any de l'Europa. Sí, sí, sí, clar, també ja. I després, per exemple, mira aquesta, l'última, i després anem a l'altre lloc. Un jugador ha marcat 5 gols en menys de 10 minuts en un partit oficial. Sí, sí.
Robert Lewandowski. I a més t'ho dic, contra el Wolfsburgo, que va entrar a la segona part. Amb el Bayern, amb el Bayern. Ostres, és que m'agrada perquè quedo molt bé davant dels ullets. Sí, és molt bo també. Ara, et diré trajectòries de jugadors. Tinc molt bons. O sigui, no són ni molt difícils ni molt fàcils, però diràs, ostres, aquest jugador és top. Et diré, el primer, no et diré el nom, és un equip de Suècia. Borussia Dortmund.
un equip de Suècia, crec no, d'Alemanya Real Societat i Newcastle ja era Liverpool és que només amb el Suec i amb el Dortmund ja ho sabia sí? sí, Alexander Isaac vale, aquesta és bona vale anem amb la següent vale, va Wolfsburgo un equip de Bèlgica Lille Nàpoles i Galatasaray ostres
Ostres, a veure, repeteix, repeteix. Wolfsburgo. Sí. Un equip de Bèlgica. No et saps el nom. Eh, Charles Roy. No el coneixes, ni tampoc. El Charles Roy. Sí. El Lille. Ah, saps per mi què n'havies dit? Torna. El Wolfsburgo. Wolfsburgo. L'equip de Bèlgica. Sí. El Lille. El Nàpolis. El Nàpols. Sí. I Gatsaray. Ah, vale. Mertens. No. No. Et diré una pista. Està jugant la Copa d'Àfrica.
Ah, Oiximent. Oiximent. És veritat, Oiximent, tio. Ai, que malament, que malament. Oiximent, Oiximent. És que ara no sé per què, perquè com Nàpolis-Galatasaray, m'he anat a Mertens que també ho va fer. També ho va fer, exacte, també ho va fer. Et diré un que és fàcil, penso que és fàcil. Un equip d'Uruguai, Barça B i Barça. Un equip d'Uruguai, Barça B i Barça, bueno.
Ronald. Ronald. Val, si vols tu buscar un i penso... Si no, te'n vaig dient, eh? Si fem un últim o... Tens un últim o no? Sí, tinc un últim. Va, aquest, que està molt bé ara. Cantera del Barça, la Masia. Tòquio. Tòquio. Real Madrid. Ah, vale. Mallorca. Sí, ja està, ja està. Sí?
Kubo. Kubo. Taquefusa, taquefusa. Ara està molt bé, eh? Sí, sí. Ara està tornant, està tornant, que va tenir un trànsit una mica més irregular, però ara tornarà, tornarà, que és molt bon jugador. Doncs Albert, ens hem d'anar acomiadant, ara sí que gairebé toquen les 6. Escolta, m'ho he passat molt bé amb tu una altra vegada. Gràcies. Jo sempre ho he passat bé. Gràcies per venir i ens retrobem segur que dintre de poc. Sí, segur. Gràcies. Adeu, adeu.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Aquesta hora continua la reunió entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i els representants dels pagesos que protesten contra el Mercosur. Els pagesos esperen el resultat d'aquesta trobada per decidir si mantenen els bloquejos a l'AP7 a l'Alta Empordà i a la C16 al Berguedà. Precisament a la C16 el van. Hi ha en Joaquim Albalate. Joaquim, bona tarda.
Bona tarda. Doncs sí, de moment aquest tall es manté mentre esperen que la reunió que s'està fent ara doni fruits. Demanen que el president de la Generalitat es comprometi a mantenir els acords que ja ha anunciat el conseller Urdeig. Un cop s'hi ha sortit d'aquesta reunió faran una assemblea per decidir si mantenen el tall, si fan altres mobilitzacions o bé si l'aixequen. De moment hi ha una cinquantena de persones i una quinzena de tractors que mantenen el tall.
L'OTAN vol reforçar la seguretat de Groenlàndia després de les amenaces de Donald Trump d'apoderar-se de l'illa abans no ho faci la Xina o Rússia. El secretari general de l'OTAN, Marc Rute, espera que Trump no vagi en contra dels interessos de la resta de membres de l'Aliança Atlàntica.
Ara estem discutint el següent pas per assegurar-nos que fem un seguiment pràctic d'aquestes discussions, per garantir que com a Aliança ho fem tot de forma col·lectiva i a través de les nostres aliances individuals per garantir la seguretat de l'Àrtic. Tots estem d'acord que això ha de ser una prioritat. Avui el primer ministre de Groenlàndia ha tornat a reivindicar la seva autonomia i a la vegada el seu sentiment de pertinença dins de l'Aliança Atlàntica de la Mat de Dinamarca.
Crida de Pedro Sánchez als partits polítics perquè avalin el nou sistema de finançament pactat amb Esquerra que aportarà 21.000 milions d'euros extres a les comunitats autònomes. Des de Barcelona, líder del PP, ha acusat mentrestant el president espanyol de rehabilitar Oriol Junqueras com a ministre d'Hisenda i claudica els interessos dels republicans per salvar la legislatura.
I mentrestant comença a funcionar l'empresa mixta Rodalies de Catalunya, que té el gran objectiu de millorar el servei dels trens. Els usuaris confien que la cogovernança hi ajudarà, però també tenen clar que a curt termini no ho notaran. Els experts pronostiquen que no serà fins l'any que ve.
La xarxa d'escoles La Bressola, la revista Cavallfort i l'espai de promoció Tradicionarius són finalistes al premi Martí Gasull i Roig. El premi a la innovació hi opten al canal de difusió Easy Catalán, al creador de continguts Cat Lletres i al programa de ràdio La Sotana.
La tretzena edició dels guardons organitzats per la Plataforma per la Llengua que reconeixen la trajectòria de persones i entitats en defensa de la llengua catalana es decidiran mitjançant una votació popular a través de la web dels premis. Els guanyadors s'anunciaran el dilluns 23 de febrer en una gala que tindrà lloc a la sala paral·lel 62 de Barcelona. Durant l'acte també es lliurarà el Premi Especial del Jurat, un reconeixement de caràcter honorífic que s'anunciarà prèviament al llarg del mes de febrer.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Cancelo ja és a Barcelona i avui passarà la corresponent revisió mèdica abans de fer oficial el fitxatge pel Barça de Cancelo fins a final de temporada. El president del Barça, Joan Laporta, ha avançat en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, que a final de mes s'anunciarà a la data de les pròximes eleccions a la presidència del club. El capital de l'Espanyol, Javi Puado, es perdrà el que queda de temporada pel trencament del lligament en creuat anterior.
del genoll dret, lesió que es va fer ahir de manera fortuïta durant el partit al camp del Llevant. Al Girona faran oficial les properes hores la sortida de John Solís a la Birmingham de la segona divisió anglesa. La dinovena jornada de Lliga es tancarà aquest vespre amb el Sevilla-Celta a partir de les 9. En bascat la penya ha destituït Jordi Vizcaíno com a tècnic del primer equip femení. A l'europeu masculí de Waterpolo, dos quarts de nou a Espanya-Sèrbia.
A lo que lliga, Barça igualada a les 8 amb el lideratge en joc i el Dakar, després de la vuitena etapa, Luciano Benavides en motos i Nacer a l'Ala Tillat en cotxes lidera la classificació. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. El Casal de Joves de Sant Just organitzarà el 24 de gener a partir de les 10 del matí un intensiu d'iniciació al trapezi a la Sala Utopia, adreçat a persones de fins a 40 anys interessades a descobrir aquesta disciplina aèria.
El curs oferirà una introducció pràctica al trapezi amb exercicis bàsics per aprendre les primeres tècniques i moviments. Per participar-hi cal portar roba còmode que permeti moure's amb llibertat i seguir les indicacions de seguretat durant la sessió. L'activitat té un cost de 7 euros amb 70 i requereix inscripció prèvia. El curs és organitzat pel Casal de Joves i tindrà lloc a la Sala Utopia, un espai pensat per la pràctica d'activitats artístiques i físiques.
Pel que fa a educació, el centre de formació Bristol acollirà el 17 de gener, a un quart de 12 del matí, l'activitat infantil Bristol Kids Activity Fanon de Farm. Una proposta lúdica pensada perquè els infants aprenguin anglès mentre es diverteixen. La sessió convidarà els participants a descobrir els animals de la granja, imitar-ne els sons, moure's com els seus animals preferits i practicar postures de ioga de manera divertida.
L'objectiu és fomentar l'aprenentatge a través del joc, la creativitat i el moviment en un entorn dinàmic i participatiu. L'activitat és organitzada per Bristol i requereix inscripció prèvia. I pel que fa a societat, dues veïnes de Sant Jús, Cinta de Pas i Juli Hernández, han explicat a Ràdio d'Esvern la seva experiència recent a Cuba, on van viatjar el passat mes de desembre com a membres de la Brigada dels Països Catalans.
Aquesta iniciativa, coordinada per l'organització ITACA i l'Institut Cubà de Maistat amb els Pobles, té com a objectiu estrenya vincles entre amb dos territoris i conèixer de primera mà el model social de l'illa. Durant l'estada, la delegació va visitar l'Escola Grandes de la Medes, coincidint amb el Dia de l'Educador.
En aquest centre van fer lliurament de material escolar recollit en diversos casals i etaneus catalans. Segons han explicat les protagonistes, aquesta primera parada va ser fonamental per entendre la importància que el sistema cubà atorga a l'educació pública i a la figura del docent, especialment en zones rurals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. I ara sí, arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb un sal enrere amb el Jesús Martín.
Bona tarda, Jesús, què tal? Què tal, xama, com estàs? Bé, molt bé. Bon any. Ens havíem trobat abans d'aquest any? No, no, encara no. No, va ser el primer cop. Bon any i tant que sí. Dia 12 diem bon any, però bueno, això ho encara ho allarguem, eh? Quan s'acaba de dir bon any? Això és una pregunta molt i molt bona, eh? És una pregunta molt i molt bona.
Jo crec que fins que veus a la primera persona, no? Exacte. Sí, quan el tornes a veure... Ja avui és la primera que t'he vist. I bon any, clar que sí, i tant que sí, i tant que sí. Molt bé. Doncs avui tornem a Montse a l'Enrere fent aquest repàs d'alguna efemèride interessant. Avui que ens toca...
Doncs avui parlarem de l'accident de Palomares, que va ocórrer al Maria. Aquest 17 de gener farà 60 anys. Però abans d'explicar a fons què va passar, parlarem de les efemèrides de les pròperes dues setmanes. I tant, com sempre. Vinga, avui es compleixen 16 anys el terratrèmol de magnitud 7 que va sacsejar a Tahití. La presidenta es va situar a 15 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince.
i es va produir a una profunditat de 10 quilòmetres. Està considerat un dels terratremors més devastadors de la humanitat perquè la xifra mortal va oscilar, segons la font, entre 100.000 i 300.000 morts. Parlem d'un país d'11 milions de persones. Sí, sí, brutal, brutal. Avui l'Efemérido, de fet, ha estat sobre això del programa.
I realment, és que posar la pell de gallina, 200 i escaig mil morts, és brutal, és brutal. A més, Haití és un país que ara mateix està col·lapsat, està enfallida, però a veure, sort pels haitians i esperem que la cosa vagi millorant, perquè des d'aquest 2010 la cosa ha anat a pitjor.
Va donar la volta al món, sí, sí. Demà, 13 de gener, es compliran 57 anys de la publicació a Londres del famós àlbum dels Beatles, Yellow Submarine, tot un èxit que inclou cançons com Yellow Submarine i també All You Need Is Love. Molt bé, 57 anys d'aquesta efemerida musical. Sí.
16 de gener es compliren 42 anys de les emissions regulars de TV3, després d'uns mesos de proves. Aquell dia es van emetre també els primers informatius en català, de la notícia que veiem cada vespre, cada migdia. Aquesta és xula, aquesta també, aquesta efemèride. 16 de gener, eh?
16 de gener és aquest divendres. Mira, potser l'aprofito, eh? Doncs mira. Arran també una mica d'això, el 19 de gener, o sigui, dilluns, es compliran 89 anys de la Fundació de Ràdio Nacional d'Espanya, també, molt propera, i finalment el 21 de gener es compliran 233 anys de l'execució del monarca francès Lluís XVI a París amb la guillotina dins del marc de la Revolució Francesa que havia esclatat 4 anys abans.
aquí ens hem anat una mica més enrere però al final és una efemèride històrica molt destacada al final la guillotina ha passat a la història justament per això de fet saps que la guillotina es va treure a França als anys 70 o sigui està prohibida ah que no s'utilitzava i l'última vegada que es va utilitzar va ser als anys 70 i no fa tant molt bé doncs mira no ho sabia
Vinga, doncs parlem de la família d'avui, aquest accident de Palomares, parlem una mica del que va passar. És una família molt recòndita, molt amagada, perquè molt poca gent sap què va passar. Sí, sí, la veritat que jo, així pel nom, de primeres... Ara no et ve el cap.
Abans ho hem mirat, abans de començar el programa, i dic, ostres, això què és? I ja després, quan he mirat una mica més el guió, dic, ostres, això sí que em sembla millor. Doncs mira, Jaume, parlem dels anys de la Guerra Freda, no? Fem un repàs dels blocs, estava el bloc occidental, que era liderat per als Estats Units i tenia la col·laboració implícita d'Espanya. Què passava? Que Espanya, com era aliat dels Estats Units,
deixava el país posar bases militars aquí a la península ibèrica. A les de dia d'avui trobem la base de Morón, la de Rota, la de Torrejón de Ardoz. Per altra banda, teníem el bloc soviètic, liderat per la Unió Soviètica, per Rússia, Moscú, Kazakhstan, els països satèl·les. L'antiga URSS. Les repúbliques soviètiques que avui són països independents. També seria Cuba...
Sí, seria Cuba, però són com els països més... que siguin... o sigui, que eren fidels a... Sí, sí, sí, els comunistes contra els capitalistes. Sí, alguna cosa així, no? En aquell moment hi havia una febre absoluta per l'armament nuclear i era un moment de moltes amenaces entre la Unió Soviètica i els Estats Units i entre cada bloc, no?
I enmig d'aquest panorama internacional trobem Palomares. Palomares és un petit poble, és una pedania que és a prop de la costa d'Almeria i s'ha de dir que Espanya està dividida en municipis, però dins dels municipis de vegades trobem pedania, és a dir, tenim petits pobles que no arriben a ser municipis, són més petits que el municipi.
Palomares n'era una i pertanyia, o sigui, pertany, de fet, encara existeix, al municipi de Cuevas del Manzora, que el trobem a Almària, com dèiem. No tenim una dada fiable de la població que hi havia en aquell moment, però parlem d'uns milers d'afectats, perquè va afectar a la padania que parlem de Palomares... I a la Rodalia, a tot el municipi, no? Sí.
Va ser un malson pels veïns i, com dèiem, pel voltant de les poblacions del voltant. I, com ja hem vist més d'una vegada en aquesta secció, d'una banda va deixar una imatge social de desconcert, de por, de malestar del poble.
I d'altra banda, una classe política que va fer un retrat còmic i absurd de la situació. Ens van dedicar a fer política. Ara ho veurem també avui. Doncs va, a veure què tal, perquè també tinc ganes de descobrir una mica més això, perquè em sona, em vol sonar, però no ho conec amb profunditat i també m'interessa. Sí, és una cosa que... Retrat còmic i absurd de la classe política, potser això va passar fa menys d'un any a València, no? Sí, sí, això passa sovint, la veritat.
Doncs parlem de l'accident. Hem de viatjar un matí assolellat i molt ventós del 17 de gener del 1966, era un dilluns, i és molt ventós i això serà important, perquè serà ventós... Ens hem de quedar amb aquesta data, eh? Sí, ens hem de quedar amb això.
Un bombarder estratègic B-52 es dirigeix des de la costa sud d'Itàlia cap a la base aèria Seymour Johnson a Carolina del Norte. Està tornant, després d'una missió aquí al Mediterrani. D'altra banda, tenim un segon implicat, que és un avió de bastiment KC-135, que venia de la base de Morón de la Frontera, a Sevilla. És una d'aquestes bases que hi va posar els Estats Units aquí a Espanya, amb col·laboració, no?
Sí, sí, recordem que això va ser una miqueta la pilota d'oxigen pel règim franquista.
Sí, era un moment també que s'obria el món, ja des dels anys 50, amb els Pactos de Madrid, que va ser el que va permetre posar aquestes bases. Aquests dos implicats tenien una missió, que era una maniobra de proveïment a l'aire. Què és una maniobra de proveïment a l'aire? Doncs és una operació logística que es du a terme quan els avions estan enlairats. Veu un avió cisterna, que és el que proveeix combustible a un altre avió, per assegurar el seu abast i la seva autonomia. Tot això mentre estan a l'aire, eh?
És una operació molt delicada i requereix d'una precessió molt gran i d'una bona coordinació sistemàtica i coordinació entre els pilots perquè es fa a l'aire. De principi a mi em sembla bastant complicat. Sí, és una mica, acollona una mica, la veritat.
Els llibres que recullen el relat d'aquest incident parlen d'una operació que era rutinària entre els avions que viatjaven cap al Mediterrani i tornaven després a Amèrica. Els que venien d'allà recarregaven el combustible a la base aèria de Saragossa i els que tornaven a la base de Morón, que és en aquest cas.
En aquest context, tornem, el KC-135 sortia amb 60.000 litres de combustible per proveir el bombarder, el B-52, que anava carregat amb quatre bombes termonuclears. Què feia? O sigui, que fotia un avió sobrevolant a Espanya, en aquell moment ara en parlem també. Amb quatre bombes. Amb quatre bombes d'1,1 megatons cadascuna. I explica'ns una mica això que és el megaton, perquè clar...
El megaton és una unitat que serveix per definir la capacitat de l'explosió, la potència de les bombes. Teòricament, un megaton seria l'explosió que alliberaria un milió de tones de TNT. Un milió de tones.
Un milió de tons. Parlem, o sigui, per posar-ho una mica en perspectiva, si parlem de les bombes d'Hiroshima i de Nagasaki, parlem d'entre 15 i 21 quilotons, que és menys. El quiloton és menys. Quiloton, ostres. Clar, o sigui, 15 i 21 eren molt potents, però 1,1 megaton és molt més potent. És una barbaritat. Sí, sí, sí. De fet, la bomba del Zar, que és la bomba més potent que s'ha provat mai, em sembla que era de 50 megatons.
50 megatons. La bomba més gran que s'ha provat mai, em sembla que a la Unió Soviètica ara no ho tinc gaire clar, però em sembla que era de 50 megatons. I això és 1,1 megatons, eh? 1,1 que seria l'explosió. Clar, però estem parlant que la nuclear de Yoshima i Nagasaki que van devastar les dues ciutats tenien 15 i 21.
Quilotons. Clar, quilotons. És molt bé. Sí, sí, et pots imaginar... I quatre, eren quatre. Sí, et pots imaginar l'abast que hagués tingut si haguessin explotat. Clar, explica'ns què feia el Bombarder 52 amb quatre bombes ternuclears.
Doncs mira, aquests avions residien a prop del Mediterrani perquè els Estats Units volien estar preparats en cas de guerra nuclear amb la Unió Soviètica. En el moment que la Unió Soviètica hipotèticament declarés la guerra als Estats Units, que Amèrica, que els Estats Units estiguessin preparats... Els tinguessin a prop, no?
Exacte. I Espanya és un punt, geogràficament, si veus un mapa mundi, és un punt mig entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Aleshores, és una zona molt estratègica i hi ha molt trànsit aèri en aquesta zona. Igualment és un tema molt llarg i potser és una explicació molt escassa. Jo et recomano i us recomano a tots que per ampliar aquesta explicació...
acudiu el Rafael Moreno, que és un periodista que va parlar d'aquest incident i va escriure un llibre que es diu La història secreta de les bombes de Palomares, que explica molt més a fons aquesta circumstància. Si tornem a la història, parlàvem d'un protocol rutinari, però aquell dia no va funcionar bé.
Perquè a les 9 i 22 del matí d'aquell dilluns, el B-52, que estava comandat per en Charles Wendorf, tornava a Amèrica i esperava el cisterna quan sobrevolava Almeria. I en el moment de l'arribada d'aquest cisterna, el copilot, el Larry Missinger, que era el que estava pilotant en aquell moment l'avió, va explicar després d'una entrevista el que va passar. I és que al intentar col·locar l'avió a prop del lloc d'aprovament del combustible, el B-52, o sigui el bombarder,
es va aproximar molt ràpidament a l'abastiment, al KC-135, i van xocar provocant una gran explosió i la caiguda a terra de les quatre bombes. Què va passar? Sona malament, això. Sona molt malament. De fet, van morir els quatre tripulants del KC-135 i dels set tripulants del bombarder, del B-52, el Messinger i el Wendorf, i dos homes més van sobreviure amb el paracaigudes. El van prema tot just abans de l'explosió.
i els tres altres tripulants del bombarder van morir en l'acte. Aleshores, què en sabem de les quatre bombes que van caure? Doncs dues van caure intactes, una a terra, sense explotar, prop de la desembocadura del riu Almanzora, que passava d'un no mal municipi, i l'altra va caure al mar. D'aquesta al mar també ampliarem una miqueta aquesta història de la bomba que va caure al mar.
Sí, però va haver-hi una que va caure a terra i per gràcia de Déu no es va... Gràcies a Déu no explotar. Clar, perquè així arriba a explotar. Arriba a explotar és el que et deia abans, imagina't la... 1,1 megatons. No, no. Imagina't la vasta. Clar, hagués sigut una... Bueno, hagués sigut espectacular. No, espectacular, no. Espectacularment malament, no? Sí, catastròfic. Catastròfic, és això.
Les altres dues van caure, i sense el paracaigudes, en un solar i en una serra propera. I no van explotar, però sí que van detonar l'explosiu convencional, que és com un preexplosiu, abans que explotés la bomba gran. O sigui, una va caure a terra, no va explotar l'altra al mar, i aquestes altres dues...
Van caure també a terra, un solar i una serra, però no van arribar a explotar, sí que van explotar l'explosiu convencional, que ara en parlarem una mica. Aquest xoc violent amb el terra va fer que es trenquessin aquests explosius convencionals i que la pols del plutoni i de la marici, la marici és un element també de la taula periòdica,
s'escampés per unes 200-400 hectàrees gràcies al vent. El que hem dit al principi. Del dia ventós, no? Va facilitar que s'escampessin amb més facilitat. No coneixem la dada oficial perquè va haver-hi molt secretisme i les converses secretes... S'hi van haver moltes converses secretes entre Franco i el govern dels Estats Units. Ara no recordo el president, ho havia mirat abans, però no...
No me'n recordo quin era el president, era dels que no es coneixen, aquests que te'ls diuen que va ser president. Però la Unió Soviètica va afirmar també que tota la zona estava inundada per la radioactivitat letal i un diari austràlia va fer eco de la notícia, va parlar d'una pluja mortal produïda per una bomba d'hidrogen a Espanya.
Mira, el president era el Lyndon B. Johnson. Aquest, que l'havia mirat abans, però... No sona gaire. És el típic que no dius, hòstia, és president. Sí, per tant, a veure, recapitulem això del diari, va.
Això va ser que un diari australià es va fer eco, o sigui, la premsa internacional també es va fer eco de l'incident, i tenim el testimoni d'aquell diari australià que parlava d'una pluja mortal prohibida per una bomba d'hidrogen a Espanya. I la Unió Soviètica va aprofitar per fer també un discurs en contra, anti-americà, i va criticar, va exagerar una mica la situació.
En aquest punt es va iniciar la cerca secreta de la bomba que va caure al mar. I aquí hem de parlar de la història d'en Francisco, que era un pescador que es va anomenar Paco el de la bomba. Perquè aquell dia explica que mentre treballava va veure com la bomba i la caixa negra quellen al mar. Mare meva.
Aleshores, en entrevistes posteriors va dir que va col·laborar durant 81 dies, ni un mes ni un menys, amb els americans i diu que li pagaven 8.000 pessetes per jornada. Brutal, clar, això en l'època era una barbaritat, no? Era més que el que guanyava treballant de pescador. Mira, clar, clar. Sí, sí.
L'armada nord-americana va patrullar les aigües, fins i tot amb submarins, i finalment, el 7 d'abril, si uns tres mesos més tard, aproximadament, van trobar a 750 metres de profunditat de la zona on en Francisco sempre defensava que hi era la bomba. Mira, al final tenia raó, eh? Sí.
D'altra banda, a terra ferma es van retirar les terres i els vegetals menys contaminants i es va iniciar un projecte, que és el projecte INDALO, que està destinat a estudiar els efectes del material radioactiu en els habitants. El 2017 es calculava que hi havia un total de 1.077 persones que estaven controlades per aquest protocol, des del moment, i la versió oficial, que arriben els estudis que es fan, és que les radiacions no han desenvolupat cap malaltia als ciutadans.
Perquè, per tant, aquestes dues bombes que sí que van arribar a explotar, va explotar, però l'explosiu normal, no? Sí, l'explosiu convencional. La part nuclear, podríem dir, no va arribar a explotar. Però sí que van deixar l'urani, ai, l'urani no, el plutoni i l'amarici, no?
Sí, de fet, avui es calcula que a Palomares es quedaria en uns 500 grams de plutoni i de marici, que encara estaria escampat per allà. No és noció per la salut, segons diuen. I s'ha de tenir en compte que el plutoni té una vida mitjana molt llarga de 24.000 anys. O sigui, això estarà allà durant molts anys. La marici 432, també. La radiació, tot i no ser perillosa, estarà allà durant mil·lenis i mil·lenis.
Sí, bueno, perillosa... A mi no m'agradaria, eh?, tenir la raó al costat. A mi tampoc, però els estudis que es fan, els habitants, doncs, bueno, sembla ser que no conclouen que hi hagi cap perill. Bueno, menys mal. El govern franquista i l'estat unidenc sí que van desinformar en tot moment, van mentir sobre l'incident, van negar la contaminació de la zona, tot i que sabem que sí que va estar contaminada,
I els polítics, novament, parlem dels polítics franquistes, en aquell moment van signar una de les imatges més icòniques de la història audiovisual d'Espanya, podem dir-ho així. Perquè el 7 de març les càmeres de televisió espanyola van gravar el ministre d'Informació i de Turisme, Manuel Fraga, que és conegut també perquè va ser el fundador d'Alianza Popular, que és el Partido Popular,
I l'ambaixador americà a Espanya, que era Anger Videlduck, es deia, es van banyar conjuntament a la platja de Quitapellejos, a Palomares, per demostrar la inexistència de la contaminació al mar. Ostres. Els escoltem. Espera't, doncs, els escoltem, va.
Como parte del programa previsto y para demostrar con el ejemplo que no existe peligro de radioactividad en esta zona costera, el ministro señor Fraga Iribarne, el embajador de Estados Unidos y el jefe de la región aérea del Estrecho se dan un buen baño, pues así lo permite la benignidad del clima a pesar del invierno. El embajador demuestra con los brazos abiertos que se está bien en estas aguas inofensivas.
En aquell moment era important perquè a més Espanya als anys 60 s'estava obrint el turisme, clar. Pisquen el boom del turisme, dels tecnócrates i demés, i era important mantenir... Clar, i la costa del Sol tenia molt de mercat. Era un punt de... Saps a què m'has recordat aquesta situació? Quan Macron a les Olimpíades es va banyar al Sena.
És veritat, no sé ara què va passar, però sí que recordo que era la misma història. Sí, que estava com contaminat al Sena i vam fer molts tractaments i al final, per demostrar que estava net, va banyar-se a Macrona amb un neopre al Sena. Doncs una cosa així, un peripé, no?, que vam fer. Hi ha rumors que diuen, tot i això, que el famós bany es va fer a Mojácar, que és a 15 quilòmetres d'allà. Sincerament m'ho crec, eh? D'allà. Sí, jo també m'ho creuria, perquè en ple franquisme, a més, que estava molt de moda. I al Nodo podia fer el que volgués. Sí, sí.
Ja per anar tancant, l'agost del 2010, els Estats Units van deixar de pagar Espanya per l'accident. Es va pactar en el moment que hi destinarien uns 400.000 dòlars, que són uns 314.000 euros aproximadament.
A Washington portava més de 40 anys finançant la vigilància de la contaminació de la zona i anàlisis de sang a la població. El 2010 es va deixar de pagar, el 2015 es va fer una declaració d'intencions amb Obama per la neteja de les terres, però amb l'arribada de Trump el 2016 es va paralitzar i no es va saber res més d'això. Vaja, vaja, vaja. És considerat, aquest de l'incident de Palomares, és considerat l'accident nuclear més important de la història d'Espanya.
Totalment, perquè al final aquestes tres bombes que van caure a terra arriben a explotar amb el seu detonant nuclear i haguessin tingut problemes molt greus. Clar, i jo penso també en les conseqüències diplomàtiques que potser hauria tingut. És canviat el curs de la història. Potser no tindríem Andalusia, saps? I Gúrcia, ni potser... Exacte, aquí no sé si arribaria, però alguna cosa segur, una radiació segur.
Sí, o sigui, m'imagino també Txernòbil, no? O sigui, no sé quin és el punt de comparació, tampoc. Clar, clar, no ho sé dir, tampoc. Bueno, Hiroshima al final ara mateix s'ha reconstruït i la gent torna a viure, no? Sí. Però bueno, no ho sé, hauria sigut un desastre massa, massa gran i millor que no hagués passat res i millor, mira, et dic millor, ni imaginar-nos-ho.
És difícil calcular també tots els efectes materials, però també és això, les tensions diplomàtiques que és el que hagués suposat i el curs de la història que hagués canviat. Totalment, totalment. És això que tu dius, ni m'imagino que podria haver passat. Sí, sí, no, no.
Ja ho tenim. Molt bé, això és tot, no? Això és tot. Això és una bona història que realment és el que tu dius al principi, una mica desconeguda per la població i que està molt bé que ens la portis per descobrir-la i jo el primer que he après molt perquè no ho tenia gens clar que havia passat tot això. Molt interessant, molt interessant. Gràcies Jesús i ens trobem dintre de 15 dies, com sempre. Que vagi molt bé això molt. Gràcies. Adéu.
I ara fem una petita pausa i després arrenquem amb l'última secció del programa. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambbici.cat
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no s'ha parat la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar a proveir.
I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Provem-ho en català. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara posem una cançoneta Llegan los ceros de De Valentino i després comencem l'última secció del programa. Llegan los ceros Ya llegan los ceros Todo nos va bien Ya llegan los ceros Los cambie por el estrés
Cada día gano mucho más que ayer Cada día gano mucho más que ayer Aún no me creo que vaya tan bien Vivo en Black Friday que de ofertas Puse más ganas
Yo solo, me querían ir para un bolo Sorpresa, ahora soy el CEO de mi empresa Ahora quieren comer en mi mesa Ya no hay hueco pa' ellos, tete Pero siempre habrá para ti, bebé Serán mi futura mujer Baby, tú eres mi musa, mi moza Hoy pago el hotel, te la gira hasta el caer Quieres mugler, yo lo pagaré Aunque no vuelen yetas Las nubes yo te llamo
ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Estos jugos al jardín César y sangre no ha sido en vano Ahora todo el mundo me da la mano Yo cuento a los míos con una mano Cuarta vez que tu ex me da follow Mandan ropa marcas de Cayetano Por fin se me da y ahora que se ha dado El mañana es un regalo Ya llegan los celos
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa d'avui. Arrenquem amb On és el passat amb el Clas Moreno.
Doncs ara sí, arrenquem, Clas, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume, bon any també, com estàs? Doncs bé, bé, amb ganes l'altra vegada tenir-te per aquí per tenir-te a l'estudi de Ràdio d'Esvern i res, que siguem aprenent molt d'història amb tu.
Sí, la veritat és que sí. Avui t'he de dir que quan estava fent la secció em pensava que seria una miqueta més tranquil·let però tenim molta xitxa. O sigui que hem d'anar per feina, no? Hem d'anar una mica per feina perquè és el primer programa de l'any, llavors la primera secció d'on és el passat i jo encara t'he de dir que tinc resaca de polvorons i una mica nadalenca.
Llavors, més que nadalenca, del que parlarem avui serà de com inauguraven l'any diferents cultures al llarg de la història. Perquè n'hi ha moltes cosetes que són molt semblants al que fem ara al Nadal. Hi ha la nit de cap d'any, el propi any nou, i potser ens adonem que no som tan, tan diferents. Sé que és veritat que n'hi ha una tònica que és molt habitual i és que
Abans es feia tot molt marcat per les estacions, pel solstici d'hivern, pel solstici d'estiu, per el començament de la primavera, en fi, diguem-ne que tenim això que no és tan religiós, que sí que n'hi ha coses religioses, però té més a veure amb les collites, té més a veure amb el menjar. Comencem si vols, no? Sí, sí, em sembla molt, molt interessant el tema d'avui i anem a descobrir una miqueta com celebraven els nostres avantpassats, no? Vinga. Això del nou any.
Doncs comencem amb l'antiga Roma, perquè són els nostres avantpassats una mica més directes culturalment, a més dels ibers, a més dels grecs, a més dels hispans i demés. I comencem amb Roma perquè parlarem de les Saturnàlies, que és per dir-lo d'alguna manera el predecessor més directe del Nadal.
Aquestes, per a que tu et facis una idea, estaven més relacionats amb el substici divern i les collites, més que pel punt religiós, que també perquè estaven dedicats a Saturn, deu de les collites de Roma, i que amb ells els hi havia ensenyat a conregar la Terra segons la mitologia romana.
Diguem-ne que aquest déu tenia molt de pes al que era una societat que era molt agrària, sobretot al començament, era una societat molt agrària, era una societat molt agrícola. El nom no em enganya a ningú, eh? Saturnàries, Saturn, això està fàcil, eh? Escolta, la música romana m'agrada, eh? Has vist? Sí, sí, sí.
Bueno, aquesta, per a que et facis una idea, tenia el mateix pes que tenia per nosaltres el Nadal ara mateix. O sigui, és la festivitat més important. La més esperada, eh? Sí, totalment. La més esperada, tot... O sigui, per a que et facis una idea, s'aturava tot, literalment. O sigui, la vida a Roma, entre el 17 de desembre i el 23, quedava completament parada. O sigui, no es feia res que no sigués celebrar les Saturnàlies. Vale.
I també era la festa més desenfrenada per ells, valia tot. Amb accessos, eh? Tots els accessos, tothom era igual, això també és veritat, o sigui, no hi havia una diferència entre pagesos, per dir-lo d'alguna forma, o patricis, que eren els rics. I una cosa molt important és que es feia un intercanvi de papers durant uns dies, d'acord?
ens referim a que els esclaus que en aquella època no és que estiguessin lògicament n'hi havia de tot però no és que estiguessin en les millors condicions diguem-ne que aquests dies podien fer una mica de patricis i de senyors feudals i una mica de suposo que al revés no passava eh que el senyor feudal no feia d'esclau eh
Més o menys, o sigui, sí que no arribava a aquest punt, lògicament, però sí que és veritat que feia una mica, els hi servia vi, els hi servia menjar, tot el menjar havia de ser igual per tothom, els clics no podien dir, no, és que em fa mal de cap, no, és que em passa el que sigui i agafo el millor vi, no.
Això no es podia fer, estava permès apostar, estava permès jugar a les taves, estava permès fer qualsevol cosa que t'imaginis, o sigui, estava completament permesa. O sigui, és una... Jo, bé amb les Saturnales, tu. Sí, sí, o sigui, té moltes coses també que eren molt semblants al que és ara el Nadal, per exemple, tradicions de banquets, tradicions de regals,
També que es farra el Nadal En aquell moment ja ho feien I és el que marcava perquè Saturn no només era el deu de les cullites Sino que també el deu Juno Era el que marcava els sigles I també es feia una mica una celebració per aixos Vale Sí, sí Eh...
Tot i que sí que és veritat que en aquell moment significava aquest inici de l'any romà i que els dies començaven a créixer i demés, sí que és veritat que fins que va arribar Julius César, en la pràctica l'any començava al març. O sigui, sí que, d'acord, passaven les Saturnales, estem en un nou any, però hi ha dos mesos que no existeixen. O sigui...
Tu pensa que l'hivern no es feia res a Roma, no es feia absolutament, esperava tot perquè no es podia fer. Tu pensa que si no tens aliments, si no tens res, no pots gastar provisions per l'hivern. Sí, sí, és una mica una festa molt totxa.
Com a curiositat, i ja passem a la següent, és creu, això no és 100% segur, que l'Església, quan es va instaurar la religió cristiana a l'imperi romà, va adoptar les Saturnàlies per celebrar el Nadal i que la gent estigués una mica més acostumada. Molt bé. A allò. Doncs mira, molt bona curiositat. Clash, t'he d'interrompre un moment perquè ha saltat una notícia a l'última hora bastant heavy, eh?
I és que el Real Madrid acaba de fer fora Xavi Alonso, es conferma la destitució del tècnic madrileny, després d'aquesta derrota per 3-2 a la Supercopa. Una decisió de Florentino Pérez, del tot sobtada, clar que sí. Ara sí, tornem amb el Clas Moreno.
Doncs clar, això són els gajes del directe. No, sí, sí, sí, totalment. Però bé, ja la comentarem fora de ràdio. Anem a seguir amb les festivitats. Exacte. Passa'm a la següent, si vols. I tant que sí. A veure què surt la música ara.
On viatgem ara? Ens anem cap a la zona del llevant mediterrani, a tota la zona del Líbano, Israel, Síria, perquè toca parlar de com ho celebraven els fenicis. Això, no sé si es pot dir, però anava a fer-ho dels grecs, perquè sí que és veritat que tenim moltes més semblances culturalment, però el problema és que és una mica...
Diguem-ne que cadascuna de les ciutats d'aquella època, tot i que totes eren a l'estiu, eren massa diferents les celebracions que feien. O sigui, a Esparta ho feien d'una manera, a Atenes ho feien d'una altra, a Corinto la feien d'una altra forma... O sigui, els fenicis sí que estaven una mica més... Més units en aquest sentit, no? Sí, sí, sí. A sobre també tenim moltes colonies fenícies aquí a la península ibérica. O sigui que...
Bé, podem dir que aquest poble tenia marcat el principi de l'any amb el principi de la primavera, que és el que ells anomenaven el mes de la Perítia, que estava entre el mes i febrer. Ara mateix seria, més o menys, per dades, per dir-ho d'alguna manera, perquè també era per Calindari Lunar, és el que ara és el Carles Toltes, més o menys, per aquesta època. Això és el mes de la Perítia, eh? Sí, el mes de la Perítia es deia, sí, sí.
I el que celebraven era precisament aquesta tornada de la primavera, tot i que té un puntet religiós, ara ho explicarem. Feien rituals també molt semblants al que es pot fer al Nadal, banquets, regals, el que es feia a les Saturnales Romanes. Sí que és veritat que tenim aquesta tònica que el canvi d'any era com molt diferent, era com molt...
S'ha de celebrar per tot l'alto, tot i que no era el despiporre, que eren les Saturnàlies. El punt d'aquí és que no només té coses en comú amb el Nadal, sinó que també té coses en comú amb una altra celebració cristiana, que és la Pascua i la Setmana Santa. Per què? Ara t'ho explico.
Ens anem a Tiro, que si te'n recordes del primer Ones del Passat, és la ciutat que va fundar Cartago, i que allà es celebrava la mort i la resurrecció del déu Melcart, que per a que tu et facis una idea, era parella de la deus Estarte, i era considerat senyor dels déus dins del patteo fenici. La traducció literal de Melcart és senyor de la ciutat o rei de la ciutat, que és...
No tenia ni idea d'aquest déu, Melkart. No hauria sentit mai. Normalment no tenim molt present els fenicis, però sí que té aquest paper que és una mort i resurrecció molt cíclica. Això fan un paral·lelisme amb la vegetació i amb l'hivern i la primavera, i les feien processions, rituals amb flors...
I sempre culminaven el seu temple, que a tots els llocs on es rendia cult als seus fenicis, hi havia una flama que no es podia apagar mai. O sigui, aquesta flama de Melkart havia d'estar encessa sempre. Després tenim la versió de l'Addon. Addon, per que et facis una idea, és per a que sigui més comú l'Addonis Gret, aquest home molt vell, molt guapo...
i a més que era la representació de Melkart a la ciutat de Biblos també és per a ella d'estar-te i anar-la a la història de com va morir a una caceria al Líbano per un porc sengla que com a curiositat hi ha una representació una mica graciosa
a Juego de Tronos, vale? Mira. A la primera temporada, sí, sí. Adon mor en aquesta caceria i és a Starter qui viatja cap a l'inframont fenici per tal de rescatar-lo i retornar-lo un altre cop al món dels vius per marcar, que marcava l'inici de la primavera i, per tant, de l'any fenici. Tenim aquesta curiositat una mica de mort i resurrecció. Per tant, es celebra això, no?, el canvi d'estació també, però també aquesta resurrecció d'Adon. Exacte, sí, sí.
Si vols passem al següent perquè aquesta té miga també.
és per la música, una mica aquest instrument, ens anem cap a l'Orient més llunyà, perquè toca parlar, si estem parlant d'altres cultures i de l'any nou, hem de parlar lògicament de l'any nou xinès. Sí, sí, potser un dels més famosos del món. Sí, sí, sí. De fet, aquestes, de les més antiques i que encara avui dia estan vigents i que encara es celebra més o menys semblant a com es va originar en un principi.
Per comptar-te una mica com funciona aquest any nou xinès, t'he de comptar una llegenda, per començar. I és que parlarem d'un drac gegant d'aquests. Imagina't un drac xinès que es deia Nyan. Aquest drac estava tranquil durant tot l'any, menys el dia de cap d'any. Però el cap d'any seu. El cap d'any seu, exacte. Que recordem les totes?
Estem parlant més o menys, va variant, però estem parlant més o menys de finals de gener, principis del febrer, vale? O sigui, es celebra com al final de l'hivern, vale? Aquest drac estava tranquil durant tot l'any, però la nit de cap d'any o el dia de cap d'any es dedicava a metjar-se totes les coses que es trobessi, vale? O sigui, hi ha potser persones, podia ser ramat, podia ser qui sigui, vale? Vale.
A un poblat que estava una mica aterroritzat per aquest drac hi va arribar-hi un home, que aquest últim dia de cap d'any no volia tampoc estar a predisposició que se'l mengés el drac. I només li va acollir una dona, amb un únic encàrrec.
Et pots quedar, et donaré de menjar Però has de fer fora Aquest nyan, aquest monstre Aquest home què va fer? Va posar els farolets vermells Va fer sonar molts tambors per espantar-lo I finalment ho va aconseguir I és des d'aquell moment
que es va celebrar l'any nou xinès amb els farorells vermells, amb tambors i després ja tenim una mica totes les tradicions que van sorgir, d'acord? A la història real el més probable és que la base d'aquesta festivitat sigui la fi de l'hivern i la tornada de la primavera, ja el febrer ja comencen a ser els dies una miqueta més llargs
I tenim diverses fases de consolidació. Es va originar realment amb l'Emperador Groc, que és un personatge una mica entre la fantasia i l'ús real, més o menys, que encara no està molt clar si va existir o no. Clar, estem parlant de dades molt llunyanes, o sigui, estem parlant de l'any 1600 abans de Cris. Imagina't. És que és moltíssim temps. Fa quasi 4.000 anys. Exacte. Fa molt i molt de temps
És difícil tenir constància d'això. És molt complicat, exacte. Tot i que sí que és veritat que cap a la dinastia Han, entre els anys 200 abans de Cris i ja a la nostra era, els 200 després de Cris, es va fixar el fet de fer-ho frenes als déus i als avantpassats. Es va establir també el calendari lunar perquè es regeix el calendari xinès i es van començar a...
Feu frenes als deus, els amens passats, els avis... I a aquestes persones de la teva família que hi van ser abans. I com a curiositat, ja passem a l'última. Aquest any seria l'any del cavall. Això també és molt curiós perquè l'horòscop xinès és cíclic i té un ordre. Sí, tens anys. Jo ara no me'n recordo. Jo crec que soc la cabra.
Jo no me'n recordo, crec que és la rata, no ho sé. Ha estat molt interessant perquè realment en xinès sempre aquí el coneixem perquè tenim molta comunitat xinesa i també perquè es fan festes molt grans i ens arriben també les festes que fan allà a Xina i no tenien ni idea de per què ja es feia i no sabia tota aquesta llegenda que hi ha sobre aquest drac que entenc que el va espantar aquest home i ja no va tornar mai més.
ja no va tornar mai més i es celebra preixos molt bé, mira, doncs una gran edat però bueno, o sigui també hem de dir que estem l'any xinès ho vaig mirar abans de començar el programa i estem a l'any 4700 o sigui molt, molt endavantats del que és el nostre calendari el nostre occidental i si vols passem ja a l'última
Tornem un altre cop... Amb aquesta música no hi ha dubtes. No hi ha dubtes, exacte. Tornem un altre cop al Mediterrani, tot i que a la part nord-oriental de l'Àfrica, i és que hem de parlar de l'any nou egipci. Per això es diu el Huepet Rempet, i es celebrava just el solstici d'estiu durant el període de l'Alta Egipte. Estem parlant fa uns 4.800 anys, alguna cosa així. Moment en el qual el sol, el que deien el Sobdet, estava més brillant i els dies eren més llargs.
Clar, o sigui, en aquest moment hem de tenir en compte que els egipcis estaven molt fixats en el Sol perquè el Déu Rà, que era el Déu Suprem del Subpantió, era anomenat el Déu Sol. O sigui, no és que sigui una cosa aleatòria i demés, sinó que era com que, per dir-lo d'alguna manera, per a ells, estava brillant el seu Déu principal. Estava en la màxima plenitud, no? Exacte, en la màxima plenitud i en la màxima...
El màxim esplendor. T'has de dir, Clast, que a Egipte, a ple estiu, el dia més calorós de l'any, que sigui el cap d'any, ostres, es devia passar malament amb tema de temperatura. Imagina't, per exemple, que aquí sigués el dia més calorós de l'any, el juliol. O, bueno, no ens podem imaginar a l'Argentina, a Austràlia, és en aquell moment de l'any. Sí, sí, tens raó.
Després, durant el moment del mitjà Egipte, es va canviar el substituir d'hivern, però no per una qüestió religiosa, sinó perquè coincidia amb les creixudes del Nil, que sí que, diguem-ne, això, aquest component de les collites, aquest component de l'agricultura, sí, sí.
Moltes de les tradicions nadalenques també tenen una vessant per aquí, o sigui, es feien banquets, es regalaven qualsevol cosa. Normalment eren perfums que venien en una cantimplora, que podien tenir inscripcions, podien tenir olis, podien tenir molts cops, però una cantimplora petita que podia tenir inscripcions per desitjar un bon any i per desitjar, diguem-ne, que aquesta persona tingués una bona fortuna. Molt bé.
O sigui, sí que té aquesta vessant que era molt semblant al que fem ara, també es feien banquets, no tenim aquest component que els esclaus dels romans agafaven el rol de l'amo o coses així, però sí que hi era una celebració molt important, perquè si això, o sigui, celebraven o que el Déu Rà estava en el seu màxim esplendor o que la criscuda de Nil. I com a curiositat, i ja per tancar,
Han hagut anys, sobretot d'un en particular ja quan eren governats per Roma, que aquest huepet rempet es va celebrar tres cops. O sigui, diguem-ne que els agradava molt aquesta festa. Clar, també hem de tenir en compte que a Roma...
Era molt habitual que no només tingués els seus déus, de Saturn, Júpiter, Neptun, sinó que també adoptava déus d'altres religions. I se li juntaven ja a diverses festivitats. Exacte, sí, sí. Però a l'Egipte es va celebrar tres cops, perquè no ho he trobat.
No hi ha una explicació encara Potser li agradava molt la festa Sí, els agradava molt la festa A mi també Tu t'atrabanques amb les uves o no? Per exemple
He pensat que m'anaves a preguntar si a mi m'agradava molt la festa. A veure, això també. T'anava a dir que sí. I amb les uves ho gestiono prou bé. Sí? Sí, me les trago bastant ràpid i no tinc gaire problema. Molt bé. Però també et dic que si et ve un raïm així grandot, grandot, aleshores sí que tenim problemes. Sí que n'hi ha problemes, no?
A tu com vas? Jo he de dir que a mi no em costa gaire tampoc, eh? Tenim facilitat, eh? Sí, sí, sí. Però bueno, amb això ja si vols tanquem. No sé si tens algun dubte o alguna cosa.
Doncs no, més que dubtes, m'agrada molt la història que has explicat de les Saturnàlies. Si m'he de cada munt, crec que Barm és el meu preferit. Sí, com a curiositat, si vols, es va establir que les Saturnàlies siguessin tan... tan... unes festes tan grans, degut a que a la Segona Guerra Púnica, just després de la batalla de l'Agotra Ximeno, contra l'Aníbal Barca amb els canzars i ginesos, va ser un desastre per als romans i es deia que els durs estaven enfadats.
Llavors, que Saturn, per tal de tornar a donar-li el seu favor als romans, s'havia de fer una festa per tot lo alto, acord amb aquest déu i que tingués aquesta... Diguem-ne, la importància que havia de tenir. Que guai, que guai. No, no, sí, sí, la veritat que... Que, home...
Segur que devien ser festes xules i festes divertides i home, Roma al final sempre té aquesta màgia, no? L'imperi romà sí que té aquesta literatura, no? Podríem dir aquesta història que sempre acompanya. Doncs clar, si et sembla, anem acabant per aquí. Perfecte. I ja està, gràcies per tot i gràcies per venir un cop més i ja ens retrobem el mateix que el Jesús dintre de 15 dies. Exacte, sí, sí. Doncs clar, gràcies per tot. Adéu.
Doncs continuem ampliant aquesta nova informació d'última hora, i és que recordem que Xavi Alonso ha estat destituït com a entrenador del Real Madrid, i ahir el Madrid en un comunicat oficial ja ha anunciat qui serà el seu substitut, serà Álvaro Arbeló, l'exlateral del Real Madrid que estava entrenant el filial, es fa càrrec de l'equip, entenem que fins a final de temporada, i veurem si després d'aquesta temporada...
continua la seva feina com a nou entrenador o el Madrid li buscarà un substitut. Una notícia que realment ens ha sorprès molt i molt i molt i molt. Sabíem que Xavier Alonso estava qüestionat, que no estava tenint la convicció ni dels jugadors ni de la directiva.
i sembla que aquesta derrota a la Supercopa és un punt i a part en la història del exentrenador del Real Madrid, Xavi Alonso, i veurem quina és la gestió que farà ara Álvaro Arbeloa, perquè té un paper complicat, recordem que Xavi Alonso venia com a...
Com un entrenador molt il·lusionant per al madridisme perquè venia de fer-ho molt bé el Bayer Leverkusen, qui va guanyar la primera Bundesliga d'aquest equip històric i les expectatives per un canvi de nivell futbolístic eren molt altes amb Xavi Alonso, però sembla que no ha anat com s'esperava i l'entrenador Donostierra deixa el càrrec com a entrenador del Real Madrid i recordem, Álvaro Arbeloa és el nou entrenador del Real Madrid.
I ara sí, ens acomiadem del programa d'avui, ens acomiadem del programa del dilluns i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM a les 7, ai, a les 7, no, a les 5 de la tarda en punt. Així que res, fins aviat i ens sentim demà. Gràcies per tot.
Tot seguit, les notícies.