Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de ràdio d'Esvern. Jo soc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja ens hem plantat a mitjans de setmana i de veritat és que els dies em passen volant. Deu ser que m'ho passo molt bé fent ràdio, però bueno, va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia. Llavors, quarts de sis, donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Parlem de Vins, on el Jordi Clavero ens descobrirà la DO Costes del Segre. Seguidament, estrenarem secció amb el Hatim, de Joves Inculs, que ens portarà l'actualitat política i social. I acabarem amb el Daniel Aragón i les seves recomanacions sobre cinema.
Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha proposat un gran acord de país per afrontar el problema de l'habitatge. Ho ha fet durant el debat de política general al Parlament, que marca l'inici del curs polític, i des d'on ha ratificat la seva promesa de construir 50.000 pisos públics abans de 2030. Durant el proper any, la meitat dels 50.000 habitatges públics que vaig anunciar estaran en producció.
El president vol revisar l'edificabilitat de tots els municipis catalans per adaptar-los a les necessitats de la ciutadania. Hi haurà fins a 210.000 nous habitatges en 5 anys, amb la complicitat del sector privat i dels ajuntaments. Ella ha defensat que el mercat està fallant i que cal una actuació decidida en les administracions.
En el seu discurs també ha fet anuncis en salut, dependència i seguretat, com l'increment d'un 37% del cos dels bombers i l'augment de places de medicina fins al 2000 al 2031. Pel que fa al transport públic, hi ha admès que Rodalies no funciona amb els estàndards que Catalunya necessita, però ha assegurat que confia en les obres i millores que s'estan fent avui dia.
El debat, però, ha servit també per mesurar les tensions amb els seus socis parlamentaris. Des de Junts per Catalunya, Albert Batet ha acusat el president d'actuar amb una doble vara de mesurar i de mantenir un discurs diferent a Catalunya i a Madrid. El partit ha anunciat que portarà a votació una proposta que recull literalment
l'acord de Brussel·les amb el PSOE. Per la seva banda, Esquerra Republicana, soci preferent d'Illa, ha estat contundent amb el seu avís. Josep Maria Jové ha assegurat que el govern està en temps de descompte si no compleix amb l'acord de finançament singular pactat amb els republicans. I no té ni una cosa ni una altra senzillament perquè encara no s'ha complet un dels principals acords que vam signar.
el del finançament singular. L'acord que va permetre, després de dures negociacions amb vostès i el PSOE, iniciar el seu mandat i el compliment del qual és el que fixarà, a curt termini, les de venir de la legislatura. Li tornem a dir, sense aquest nou finançament, Esquerra no s'haurà d'iniciar cap negociació sobre pressupostos.
El debat continua avui amb les intervencions dels grups i dijous es votaran les propostes de resolució. Un debat clau per mesurar la força del govern d'illa i la seva capacitat per trobar suports per tirar endavant els pressupostos del 2026.
Alberto Núñez Feijó ha carregat avui contra Pedro Sánchez durant la sessió de control al govern i ha anunciat que el PP farà servir la seva majoria absoluta al Senat per citar el president a la comissió d'investigació pel cas Coldo aquest mateix octubre.
s'ha acabat la fugida, ha dit el líder popular entre aplaudiments del seu grup. Sánchez li ha respost amb ironia, amb un ànims Alberto, i ha negat qualsevol implicació en el cas, assegurant que les acusacions del PP són falses. Després, ha aprofitat per atacar la gestió sanitària dels populars. Amb aquest moviment, Feijó busca intensificar la pressió sobre Sánchez pels casos de corrupció que afecten el PSOE i el seu entorn.
El Tribunal Constitucional ha rebutjat amb el vot en contra del sector conservador la major part dels recursos del Tribunal Suprem i del Govern d'Aragó contra la llei d'amnistia, seguint la doctrina de la sentència del juny que ja va desestimar el recurs del PP. Només s'han estimat parcialment algunes queixes menors, sense impacte en l'aplicació de la norma a més de 300 persones.
El Suprem havia qualificat el procés de cop d'estat i denunciava una suposada desigualtat, mentre Caragó qüestionava el perdó per malversació. Cap d'aquestes decisions, però, afecta de moment el cas de Carles Puigdemont, que com ja vam avançar ahir, es resoldrà l'any vinent.
s'han trobat quatre cossos sense vida a l'edifici que es va ensorrar ahir al centre de Madrid. Els bombers han finalitzat aquesta matinada cap a dos quarts de tres les tasques de rescat després de localitzar les dues últimes víctimes que encara estaven desaparegudes. En total han mort tres treballadors que participaven a la reforma i una empleada de l'empresa encarregada de les obres. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, ha explicat que una de les principals hipòtesis és que la sisena planta de l'edifici estava sobrecarregada,
tot i que encara és aviat per confirmar-ho. El cap de la Guàrdia de Bombers, Miguel Seguí, ha detallat que el forjat de la cinquena planta hauria cedit i ha arrossegat la resta fins a la planta baixa. Les tasques de rescat han estat molt complexes, amb 3 metres d'alçada d'escombraries i més de 150 metres cúbics de runa. Els familiars de les víctimes reben atenció psicològica i la policia judicial investiga les causes de l'accident laboral.
Ara toca ritme, ara toquen els esports.
El FC Barcelona-Famany es va estrenar ahir a la Champions League amb una exhibició totalment aclaparadora. Les Blaugrana van golejar el Bayern de Múnich per un contundent 7-1, enviant un missatge molt clar a la resta de rivals sobre les seves intencions. Alexa Potejas va obrir el marcador al minut 4 amb un gol espectacular. La capitana, després de ser relegada a la quarta posició de la pilota d'or, va deixar clar que continua sent una referència mundial.
Durant tot el partit, el Barça va dominar absolutament. El Baller es va convertir en una joguina en mans de les blaugranes, que van demostrar intensitat, qualitat i un futbol exquisit per tots costats. La victòria va reflectir no només l'habilitat de l'equip, sinó també la seva mentalitat guanyadora i la fam de títols. Amb aquest inici fulminant, les jugadores demostren tenir un objectiu molt clar, el de tornar a aixecar les Champions a Oslo i sumar la quarta Copa Europea a la història del club.
Ahir també Jordi Alba va anunciar la seva retirada del futbol professional als 36 anys, pocs dies després que Sergio Busquets fes el mateix. L'ex lateral esquerre del Barça i de la selecció espanyola, actualment a l'Inter de Miami, va comunicar la decisió en un amuteu vídeo a les seves xarxes socials. Alba posa punt i final a 18 anys de carrera, un any anàstic, 3 al València, 11 al Barça i 3 a l'Inter de Miami, sumant 16 títols nacionals, 4 internacionals i diversos a Espanya.
El lateral deixa un llegat del futbol i d'assistències memorables, que quedaran sempre per sempre en la memòria dels aficionats.
El futbolista Rafa Mir, davanter del Sevilla actualment cedit a l'Els, ha estat processat per un delicte d'agressió sexual en violència. Segons el jutjar, hi ha indicis clars que apunten a dos episodis d'agressió sexual commesos l'1 de setembre de 2024, quan el jugador militava al València.
Mir haurà de declarar el pròxim 13 d'octubre i se li ha imposat una afiança de 12.500 euros, la retirada del passaport i la prohibició de sortir del país o acostar-se a la víctima. El futbolista defensa que les relacions van ser consentides, mentre que la causa segueix oberta també contra un amic seu, Pablo Jara.
I ara, com taparicos, perquè, males notícies, el capità Javi Puedo s'ha lesionat al genoll dret amb un esquins. Encara es desconeix el grau de la lesió, però el davanter s'ha lesionat en un entrenament aquest mateix matí.
I acabem els esports amb el Barcelona Open Bank Sabadell, o més conegut com el trofeu Conde de Godó, que ja té dates oficials. Es celebrarà del 11 d'abril al 19 d'abril, al, com sempre, al Real Club de Tènis Barcelona, mantenint-se com a torneig ATP 500, just després del Masters Mills de Monte Carlo i abans del de Madrid. Les entrades es posaran a la venda entre finals d'octubre i principis de novembre. L'organització confia en el retorn de Holger Roon per defensar el títol davant de Carlos Alcaraz.
Ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que és gairebé una pel·lícula. Des del primer segon, la música t'atrapa amb una barreja sorprenent, un ritme lent, cerimoniós, amb ecos de processó i una intensitat que et posa la pell de gallina. No és només un tema d'amor típic, sinó més aviat un recorregut per la culpa, la memòria i el pes del passat.
és com si el protagonista caminés sol entre els records del que ha viscut perseguint per allò que ja no pot canviar. Al llarg de la peça hi ressona una mena d'homenatge a les arrels, a la tradició i a la cultura popular. Els sons recorden la música espanyola més antiga, a les bandes de Setmana Santa barrejades amb la producció moderna del pop i l'urban més actual.
És una combinació que sembla impossible, però aquí funciona de meravella. Darrere d'aquest tema hi ha un artista que ha redefinit completament el panorama musical espanyol dels últims anys. Va començar dins del món del rap, però amb el temps ha anat trencant esquemes i jugant amb gèneres, estètics i referències culturals de tota mena. És un músic que no té por d'experimentar ni de barrejar el que molts creien que no es podia barrejar.
Com sempre, us deixo 3 pistes per veure si sou capaços d'endevinar-la. És la cançó més escoltada de l'artista. El cantant se'l coneix com a Pucho o el Madrileño, i el tema va sortir a la tardor del 2020. Avui la veritat que us ho he posat molt fàcil. Ara sí, gaudiu de Demasiades Mujeres, de C. Tangana.
Desfilava a Milà, con 21 campañas de Prada y ahora dormo aquí.
La miro pensando cuánto faltará para que empiece a odiar. La forma que tengo de amarla es tan mal mi manera de huir que no puedo parar. No he olvidado el olor de la que me follé en el baño de un garito borracho en Berlín.
Escuchando un tecno que me hace empujarla como un animal. Música del infierno que sonará el día de mi funeral. Ah, m'acuerdo de ti. A más ya es mujer. A más ya es mujer. A más ya es mujer. A más ya es mujer. A más ya es mujer. A más ya es mujer. A más ya es mujer. WhatsApp sin abrir.
Hablando de cosas que no dicen nada pa' ver si aún estás Borracho en Miami, volando pa' la yo de vuelta en Madrid Cuéntame cosas que no me hagan daño cuando volveré ¿Qué horas por allí? No me puedo olvidar De la que me dijo que siempre pa' siempre estaría pa' mí
En la que decía que solo una noche y después no hubo más. En la que se fue con mis ganas de amar, mis ganas de vivir. No la he vuelto a encontrar. Amasa mujer. Amasa mujer. Amasa mujer. Amasa mujer. Amasa mujer. Amasa mujer. Amasa mujer.
Una cançó brutal que mescla la música més tradicional del país amb un toc urbà innovador que és espectacular. Però va, ara després d'aquest temassu passem a l'efemèrida del dia.
Gràcies per atendre'ns.
Avui, 8 d'octubre, recordem un moment únic i irrepetible en la història de la música. Fa exactament 37 anys, Freddie Mercury, el llegendari líder de Queen, va trepitjar per darrere de vegada un escenari davant del públic, i ho va fer aquí, a Barcelona, al costat d'una de les grans veus del món de l'òpera, Montserrat Caballer.
Aquell vespre, al 1988, Mercury, ja afectat per la malaltia que el consumia en silenci, va oferir una actuació breu, però molt intensa. Juntament amb Caballer, va interpretar peces del seu projecte més ambiciós i insòlit, Barcelona. Una fusió de rock i òpera que trencava totes les fronteres musicals.
Quan les seves veus es van entrellaçar en aquella cançó que duia el nom de la ciutat, el públic va ser testimoni d'un moment històric, l'últim cop que Freddie Mercury va cantar davant d'audiència. Poques hores, uns minuts, potser, però suficient per deixar una empremta eterna.
En Barcelona, Freddie Mercury no només homenatgeva la ciutat, sinó també l'esperit de llibertat, de barreja i d'audàcia que ell sempre havia defensat. I aquell lloguet amb Montserrat Cavaller va ser molt més que una col·laboració. Va ser una trobada de dues animes apassionades per la música, dues veus que van demostrar que l'art no entén de límits. Recordar avui aquell moment és recordar que la bellesa sovint neix del risc i de la fragilitat. Freddie Mercury sabia que el temps se li acabava.
però va escollir acomiadar-se amb música, amb amor i amb la força d'un somni compartit. Potser aquesta és la veritable lliçó que mentre tinguem veu hem de fer-la servir per crear, per emocionar i per deixar petjada. Ara sí, ho deixo amb Barcelona, de Freddy Mercury i Montserrat Caballer.
I had this perfect dream
This dream was me and you. I want all the world to see. My guide and inspiration. Now my dream is slowly coming true.
And there's a gentle breeze. The bells are ringing out. They're calling us together. I wish my dream would never go away.
Barcelona. Barcelona.
Let the songs begin.
Make the voices sing. Stop the celebrations. And cry. And save the foundations from destruction.
Barcelona! Barcelona! Barcelona!
Ara sí, comencem les seccions del programa i comencem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs bona tarda i benvinguts de nou a un episodi d'El món del vi, aquest fascinal món dedicat al vi. Avui ens endinsem en una de les zones vinícules menys conegudes de Catalunya i de tot l'Estat, la DO Costes del Segre, i ens acompanya, com sempre, el Jordi. Benvingut. Com estem? Avui no anem a Barcelona, però anem a Lleida. Bueno, també té coses importants i boniques, no, Lleida? Sí, té molta boira. Això és veritat, té molts cargols, també.
I uns cargols, sí, l'Aplec, estan molt bons, els cargols. Hauríem d'anar potser un dia a l'Aplec. Aplec, tu passes bé i té el riu Segre, que és el que li dona nom al nom de la denominació d'origen, que es diu Costès del Segre. Exacte, perquè avui venim a parlar d'aquesta denominació, una denominació d'origen a Lleida, pels voltants de Lleida, no? Entenc? De la ciutat o per on està.
Està, diguéssim, a la província de Lleida, no sols per alguns towns de la ciutat, sinó va més enllà dins de la província, i especificaré una mica després les seps obsones on està. Perfecte. Doncs va, comencem per quan va néixer aquesta DEO?
va néixer l'any 1983 quan en Jaume Cirana, que és el director de l'INCABI, que és l'INCABI, l'Institut Català del Vi i la Vina, que és un òrgan molt important per les D.Os, és una mica com el consell regulador màxim, doncs l'INCABI allà, saps? Ho busques per internet, veus l'INCABI i és una mica, diguéssim, com la Generalitat de les D.Os.
I en Manuel Reventós Artés, que sé que us sona bastant aquest nom, perquè era el director general de Codorniu i del Celler Raimat, que està a Lleida, van considerar excel·lent la qualitat vitivinícola de les comarques Lleidatanes per fer una DO. I van creure necessari fer al consell regulador i li van donar el nom de costers del Segre. Molt bé, perfecte.
Custes del Segre perquè està a la vora del Reu, no? Sí, o sigui... Custes clar, en són a platja, custes. Perquè bàsicament passar al Segre dona vida a la DO i la conca al Segre és molt important, en aquesta DO, perquè si no, no hi haurien segons quines vinyes, en quins jocs, perquè no hi ha molta plobiometria en algunes zones de Lleida, i és necessari l'ús de reg o per en si el microclima que dona al Segre, que és molt important.
i explica'ns una mica com és aquesta EDO. La denunciació d'origen costesa segre està format per un mosaic de territoris repartit al llarg de la conca del riu Segre i del prepirineu Lleidatà. La EDO compta amb unes característiques d'uns sols de composició calcària, un clima continental amb influències mediterrànies i presenta fortes oscilacions tèrmiques entre dia i nit.
que potser tenim 20 graus durant el dia i ja mostres, fa calor, està bé, però a la nit ens anem a 0 graus o a menys un. Clar, quan anem al Lleida o al Pirineu o algunes coses d'aquestes ens passa el mateix, que pel dia estem prou bé, però arribar a la nit... Hi ha unes sol·lacions tèrmiques molt fortes i al final això també es nota en el cultiu.
Hi ha set zones de producció que ara t'especificaré una mica perquè entenguis on estan cada una. La primera la trobarem a les Garrigues. La segona a les baix del riu Corp. Després tindríem el Sagrià, Reimat, que sumenja quasi tot el celler de Reimat, perquè és molt gran. Urgell, que d'allà ve al canal d'Urgell, que en parlarem una miqueta al canal d'Urgell.
Artassà del Segre i el Pallars, que seria la que està més a dalt. No sé si veus en aquest mapa. El mapa és com la part més nord del Pallars. Exactament. És la més nord. I això és nota, no? Sí, perquè després parlarem que n'hi ha unes vinyes que estan moltes més alçades del que habitual aquí a Catalunya, que són les que estan al Pallars. Vale, perfecte. I més endavant ho aprofundirem. Ho aprofundirem. D'acord.
I tu quan parles, perquè abans has comentat que és una zona amb un sol de composició calcàrica, això què vol dir? Perquè ens entenquem i parlem en clai català, la textura calcària pot variar d'una textura sorrenca a argilosa.
I això, pràcticament, passa a jocs on es cultiva la vinya, l'olivera i el girassol, perquè afobreix aquests cultius. No dic que passi en tots els jocs, perquè n'hi ha sols que són pedragossos, però en aquesta zona passa, perdona, que he dit pràcticament sempre passa, però no, és en aquesta zona passa i, de fet això, n'hi ha cultius com la vinya, l'olivera i el girassol. Si vas a Lleida, doncs...
Ho podràs fer, al final. Al final també... això parlava molt bé del territori cat perquè realment en aquest territori és DO de vi i DO d'oli també. Exactament. Després ho comentarem amb un petit incís perquè no tinc els grans coneixements de l'oli com tindria una persona especialitzada.
però és una zona que fan uns olis molt importants, igual que a Tarragona en general, a Lleida són uns cracs. Això parla bé del sol calcàric, però quines varietats de rain podem trobar en aquestes zones de ponent?
En aquestes zones de poder no trobem moltes varietats autòctones. Primer parlarem de les varietats blanques i les més tradicionals, diguéssim, són la macabre i la parellada, que s'utilitzen per al cava. Per això el senyor Rabantós aquí té algo a veure. Ha posat una miqueta de mà.
Sí, no, però bueno, s'entén, no? Fan bé les coses, aquesta gent. Això fa que els blancs d'arxiu al costès del cígar siguin un perfil més clàssic, és a dir, més jaugers, més afritats, més hàcids. També el chardonnay, que és una veritat internacional, que és francesa, que està arreu del món,
S'ha aclimatat bé a la regió i ha portat a un tipus de vins que té unes característiques més modernes. S'aposta potser perquè fermentin en una bota de roure en comptes d'una tina de cern inoxidable.
i agafa un altre tipus de perfil de vi amb una altra estructura, més caràcter varietal, que el que tindria una manera de fer normal. Com quan estàs cuinant i cuines amb la típica de... Ara no en sortirà, amb la de fang o amb la que no és de fang, la de ser inoxidable. La cassola. Canvies la cassola i bàsicament dona un resultat diferent. Exacte.
Aquí m'he columpiat una mica, però... No, sí, sí, ara t'he entès, ara t'he entès. Clar que depenent del recipient on ho posis, canvia el sabor i inclús la textura, no? Exactament. I trobes un perfil de vi diferent amb una varietat que si ho fessis d'una manera normal, doncs donaré una altra cosa. I també això que hem parlat molts cops sobre el vi blanc, que ara també és... Bueno, que tenen molt d'èxit aquests vins moderns més joves, no?
Sí, més joves i que també juga amb noves maneres de fer-los o amb antigues maneres de com es feien abans, amb coses de fang, les mateixos recipients de fang, les enfures... Clar, les enfures eren de fang abans. També se'n fan servir. I una pregunta, els vi blancs que ara estan com més de moda, són més alcohòlics o menys?
Acostumen a ser més alcohòlics per un tema del canvi climàtic aquí. I aquí i a tot arreu, perquè tothom té més maduració a la vinya. No perquè ho busquin, sinó perquè al final ho acabes tenint. Perquè el frit madura més. I ara sí, passem a les veritats negres de la DO.
Entre les varietats negres, bueno, trobem el Cabernet Sauvignon, que jo crec que et sonarà, és la típica que estan tots els vins, la Merlot, la Syrah, Pinot Noir... Bueno, estic dient varietats franceses, internacionals, que es cultiven a qualsevol lloc del món. També tindríem l'ull de llebre, que aquesta varietat no és que sigui de Lleida, sinó que és la varietat Tempranillo, però aquí li donem el nom d'ull de llebre.
la garnatxa i, per últim, el trapat. Que el trapat no és autòcton de la D.O. que vostè és del Segre, sinó que és de la Conca de Barberà, que algun dia parlarem de la Conca de Barberà, perquè té aquesta veritat que està molt bé i és molt semblant a la Pinot Noir, perquè fa uns vins amb poca rodació, molt fins, que estan bastant bé. Però la Conca de Barberà no té D.O. Sí, sí, té una D.O. que es diu Conca de Barberà. Ah, vale, vale, vale. Tranquil, algun dia en parlarem i t'ho deixaré clar, ja ho veus. Vale, perfecte, perfecte.
I això que comentava, dins dels matissos més o menys lògics que el terrer dona en aquesta zona, els negres de l'adeocostella es caracteritzen perquè tenen un aroma potent i un gust equilibrat, i alhora ofereixen una bona expressió dels tanins, d'allò que ens asseca el paladar. O sigui, són vins que ens assecaran el paladar, ens resultaran sabrosos, amples i ben estructurats.
I els hem d'assimilar una mica, per exemple, la de Déu que vam tractar l'últim dia, la de Déu del Priorat, no s'assemblen en gens. No tenen res a veure. Vins de Déu del Priorat et diria que tenen més cos, encara més gradació alcohòlica, i és un perfil totalment diferent. Més suau, per tant.
O sigui, aquests són més suaus, una mica més suaus. No et diria que són igual de suals que els de la Conca Bara, però és un altre perfil de Vince, que no és... Si tu busques un privat, ves tant al privat. Perfecte. I ara, jo crec que vols fer una petita pausa, no? Sí. Tinc entès, perquè avui ens has portat una cançó que ens vols recomanar.
Sí, una cançó que crec que va una mica a joc en parlar de Lleida, no? Perquè quan anem a Lleida ens trobem aquí a Boira, que està a l'hivern, aquí a ciutat que sembla d'Europa de l'est, i a mi aquest videoclip em recorda Lleida, sobretot l'inici. Doncs anem amb West End Girls, dels Pet Shop Boys.
Gràcies per acompanyar-nos.
Això ja comença, eh?
En western town, the dead end world. The eastern boys and western girls. Western girls. Too many shadows, whispering voices, faces on posters.
No, no, no, no.
Doncs aquesta recomanació és la que ens en portem avui del Jordi Clavero, que crec que t'agraden molt, no? Els Pet Shop Boys. Sí, home, és un grup que no és de la meva època, però que el vaig descobrir en una pel·li que ho vaig escoltar amb la cançó It's a Sin, que sortia que és un pecado, saps? I sortia que estava el noi de la pel·li venent armes o no sé què venia i era un pecador.
i em va volar molt la cançó, vaig buscar i vaig dir, qui són aquests? Ostres, que bé que sonen. I em vaig aficionar a ells perquè tenen temes molt xulos. No, no, sí, sí, fan molt bona feina. Bueno, fan encara estan en actiu? No ho sé. Encara estan en actiu? Vam tocar, no sé si el Cruïlla, no sé qui... Però segueixen fent molt bona feina i han fet molt bona feina al llarg del temps. Sí. Però va, ara ens centrem en el que en veritat ens importa a nosaltres, el vi, i seguim parlant de l'Adeu de costes del Segre. Exactament. Quins són els cellers més característics d'aquesta zona?
Mira, jo em quedo, primer de tot, un que potser no és el que té més anys, que és el Castell d'en Cus, que és del 2001, igual que jo. Després aniria el Castell del Remei, que és el celler més antic de Catalunya en actiu. I per últim, Clos Pons, perquè ja et diré el que he provat d'aquest celler, que està molt bé, Clos Pons. I no recomanes, per tant, el Raimat, que has dit que era molt característic?
També el recomano, però diguéssim que és el que coneix més la gent que pot veure més fàcilment. El trobem a la super, el trobem a tot arreu. Crec que li fa falta una recomanació perquè ja hi ha bastants. Són altres joies, no? Són joies no tan conegudes, saps? Val potser més la pena veure-les. I el Castell d'en Cus, Castell del Remei i Clos Pons. Recomanes visitar-los?
Sí, sí. Mira, primer començarem amb el castell d'en Cus i t'explicaré una mica, perquè val molt la pena bàsicament perquè el trobem a la zona de producció del Pallàs Joseu, o sigui, la zona més cap al nord. Allà trobem vinyes situades entre els 800 i els 1.230 metres d'altitud.
i la persona que va apostar per aquest projecte va ser en Raúl Bouvet, que el 2001 va adquirir les terres i la finca i va començar a fer vi. Clar, és molt alt, realment. Sí, sí, és bastant alt i molt a veure-ho, perquè a l'hivern es veuen les muntanyes del Pirineu Navades.
En aquest lloc hi ha una ermita i un poblat romànic en el qual hi vivien els monjos hospitalers, no d'hospitalet, que en el segle XII van construir uns cops de pedra que amb ells doncs feien el vi, ja que el prensaven allà i feien la fermentació,
degut a que ells per les seves litúrgies, les seves cerimònies necessiten el seu vi. Ho feien amb uns cups de pedra que en total tenien nous allà, tenien nou cups de pedra. No sé si estàs veient les imatges i són bastant xules perquè tens una vista panoràmica del cup de pedra de tot el paisatge
Molt, molt maca. És com, perquè la gent que ho estigui escoltant a casa, és com realment una pedra que li han fet un forat molt gran al mig i a dins d'aquest forat s'hi depositen. Encara es fa o...? Sí, encara s'hi fa. S'hi depositen, doncs, al raïm. Sí, sí, exactament. I és molt xulo, perquè és el que tu dius, no està com a sobre, està com a... Bueno, no és un panyassegat, perquè no és a la platja, però com amb una mica de caiguda, no? Sí. Es veu com tota la vall i amb les muntanyes de fons és una imatge molt xula.
Sí, és molt xula, i a part és això que has dit tu, que encara s'hi fa vi, que és una bogeria, que encara s'hi hagi tornat a fer vi en aquest lloc, com es feia abans, i el vi que s'hi fa es diu quest, que vol dir qüestió, i recerca en llatí, degut a... té aquest paral·lel amb la història, que posin en llatí, ja que era la llengua que parlava en aquests monjos,
I és un vi que és elegant, amb un assemblatge de varietats bordaleses. I el guapo és que està fermentat amb aquests cops de pedra del segle XII i s'utilitzen per fer la fermentació d'uns llevats salvatges que, per entendre'ns, no és que siguin uns salvatges o uns maladvocats, sinó que s'assimilen més a un tipus de vins naturals que es deixa fer una mica més. Potser sí que ho controlen més en aquest celler, no sé exactament quin tipus de lauració és perquè no ho he provat,
però no serà un vi convencional com el que trobaràs en un supermercat, serà una cosa totalment diferent que hauràs d'anar amb la mentalitat oberta a l'hora de provar-ho. Aleshores, deixar el raïm aquí en aquests cops de pedra està per la pedra o...?
En aquest cas, jo potser, sabent que és l'estiu i que fa bastant de sol, per mi jo crec que sí que es deu tapar. Home, sí, jo crec que sí. Jo crec que sí que es deu tapar, no sé com s'ho deuen fer, però allò ho deuen trepitjar potser amb els peus mateixos, perquè no sé com s'ho munten, perquè no sé si veus on està.
És difícil la logística de fer-ho d'una altra manera. No, no. Deu ser amb els peus segur. Amb un trepitjat a la cassolana, i ho tanquen a la pedra, deixant allò que fermenti amb els llevats salvatges, que deuen trobar la vinya segurament, els aïllant de la vinya o del celler, i fan aquest vi aquest, que bueno, l'haurem d'aprovar algun dia per saber exactament quin tipus de producte acaben sent. A veure si la deo...
Ens envia el gos, no? Sí, sí, sí. No estaria malament. Jo estaria molt agraït. Home, jo també. Molt agraït. Doncs molt curiós, molt curiós. I hem parlat de la Vall Llancus. No, era així. No Castell Llancus, perdona. Sí. I què em dius de l'altre castell? Castell del Remei. Sí, hi ha un remei per al Castell del Remei. Home, i és molt maco, aquest castell, eh?
Sí, és molt maco, és molt maco. No és habitual veure aquests castells com el castell del Remei a Catalunya. Ara t'ho deixaré una mica clar perquè aquest castell té molta història. Primer he de dir-te que és el celli més antic de Catalunya. En actiu des de l'any 1780 es troba la zona de producció de l'Urgell i s'han trobat alguns assentaments que daten de l'edat de bronça.
Va ser una colònia agrícola molt important a finals del segle XIX que va ser clau en la construcció del canal d'Urgell i va realitzar avenços molt importants al món de l'agricultura degut a la revolució industrial de l'època. Tot això amb la dynastia girona al capdavant. És el celler més antic també en l'elaboració d'etiquetes i vins de Criança i va ser el primer celler català a estar construït a l'estit búlgarès.
Va ser una cosa molt novedosa, i per això té aquesta manera de ser que no la trobem en molts llocs. I què vols dir amb això de la família Girona? De la família Girona? La dinastia Girona. Era la família que, diguéssim, que va construir la... anava a dir cooperativa, però no és cooperativa, sinó que... El seller, no? El seller.
La colònia. La colònia agrícola, que va ser molt important a la zona perquè es van construir vivendes. Però és Girona de Cognom o de què venia? Girona de Cognom. Vale, vale. Girona venia de Girona. Exactament. Vale, vale, vale. Vivendes, esglésies, bueno, de tot. Sí, sí, és brutal. Allò té de tot. I es pot visitar? Sí, es pot visitar. Vale. I una pregunta que també tinc és, encara segueix aquesta família? No, ja no segueix. L'any 1982 el va comprar Armando Cusine,
I el pare d'Armando Cusiner, perdona, el fill d'Armando Cusiner, que és Tomàs Cusiner, és l'actual propietari al capdavant del projecte. No sé si et sona Tomàs Cusiner? No gaire, la veritat. Doncs és bastant famós al món del vi per aquest celler, per aquest projecte, que té molta xitxa, deute a la història que té, i a part fan vins molt bons i el celler és molt agraït de visitar, d'acord?
I també m'has parlat del Clos Pons, per algun motiu en concret o per què? Perquè personalment he provat els vins i m'han agradat moltíssim. Clos Pons porten quatre generacions fent vi i oli, que també és molt important, i es troba a la zona de producció de les Garrigues. I també l'oli jo també l'he provat i us puc dir que està molt bé.
es diu Gen Rock i estava molt bo. És l'únic que puc dir, no sé, molt d'olis, però per sucar, per fer les amanides, perfecte. Sí, sí, jo tinc amics a les Garrigues i de veritat que, o sigui, l'oli per ells és sagrat i ell, el meu amic, que des d'aquí li envio una abraçada a l'Arnau Moraga, sempre em diu, no, no, no, és que el vi de les Garrigues és el millor del món. Aleshores,
Jo l'he provat, és molt bo, no sé si tant per ser el millor del món, però realment és dels millors segur. I tornem al vi. Quin risc has provat d'aquest celler? Doncs he provat el vi Alges negre, que porta garnatge, cirà i odi de llebre, i és un vi amb una molt bona estructura, molt ben equilibrat, i que, ostres, per als que ho proveu entendreu el que us estic dient de bona estructura, ben equilibrat,
que te'l pots prendre una mica fresquet i te'l prens amb un magret, amb una carn vermella i et combina perfecte. I he estat buscant i l'he trobat al bon preu a Esclat per 11.85. Ostres, molt bé de preu. Estan bé. Per ser un vi així de qualitat.
Està molt bé. Està molt bé, per això. Estic recomanant coses econòmiques a casa, o sigui, que s'apropa... Per sortir una mica d'alcune, no? I de tot això que... Està molt bo, però també té molt bona varietat aquí a Catalunya.
Quan compreu això notaré una diferència qualitat. I de blancs què? De blancs em quedo amb el Sisqueya, també de Clospons, que porta la garnatxa i el nostre estilmat al barinyo, i sincerament em té enamorat, perquè és un biblanc que entra fàcil, és molt suau, i té aquell punt d'ontositat, quan les coses són ontuoses que dins de la boca fa que et tornis a veure i veure i veure més. Molt bé. Doncs perfecte, aquí estan les recomanacions del Jordi Clavero.
Realment, molt bones recomanacions tant de vins com de cellers. O sigui, realment, ens has donat plans per molts dies i per si volem anar a fer una escapadeta cap a l'ADO de Custes del Segre. I realment molt xulo i molt interessant tot.
Sí, sí. El Siskeia, perdona que no t'ho he dit, a 12 i pico està de preu. I també està molt bé, us ho recomano. Sisplau, feu-me cas. Aquests vins que us ho dic us agraden. Molt bé. I ara que hem acabat aquesta repassada per la DO, et queda alguna cosa més per dir? No, no, no. Doncs, et volia comentar perquè aquest cap de setmana es fa un esdeveniment a Barcelona, que crec que és prou interessant, no? Sobre l'Armut. Sí. Coment-nos una mica.
Sí, és el Bermut Fest, si no m'equivoco del nom, i al final el que s'hi feia és un festival dedicat al Bermut, que és, diguéssim, el Bermut és un vi aromatitzat que porta sobretot la Nou Verda
I la planta que seria més important, que és la genjo, que ara no em surt en català, el vermut, que és del nom alemany, que és la planta... el doncell. El doncell és l'espècie aromàtica més important que li donen aquests aromes al vermut i després pots posar pei de taronja, pei de llimona, bueno, pots posar-li moltes coses. És un vi aromatitzat. Normalment sempre és vi blanc que després li donen el color si volen amb el sucre o no li donen color.
Però el vermut és de color negre. Perquè li donen color amb el sucre de canya o de malasses. Ah, vale. Mira, no ho sabia. Exactament. I el blanc és el pur. I et podrem veure per allà o no? Sí, em podeu veure per allà. Si voleu també podeu venir. Podeu comprar diverses entrades. Per als que aneu més a mirar podeu comprar l'entrada simple, que us costarà menys, crec que per 6 o 8 euros la tindreu.
I per als que vulgueu prendre unes patates i un vermut, la teniu per 14.50. I per als que vulgueu, 3 consumicions, potser ja haureu de pagar una mica més, que són 18 euros, si no m'equivoco. I podreu provar uns diversos vermuts al Port Olímpic de Barcelona, si no m'equivoco.
I també això, dir-vos que... Sí, al Port Olímpic, al Moll del Mastral. Exactament, allà. El 10 al 12 d'octubre. Exacte, 10 al 12 d'octubre. Tu quin dia aniràs per veure si algú et vol anar a buscar? El diumenge 12 d'octubre a les 11 del matí estaré allà. Molt bé, doncs sí. Fent el vermut. Si algú vol venir i em vol veure per allà i em vol dir
Ostres, m'agrada que em fas el programa, t'escolto a la ràdio, m'agradaria venir o m'agradaria saber d'algunes coses, estic allà, em podeu preguntar, a mi és igual, jo no soc famós ni res, no tinc l'ego pollat.
A veure si algú et reconeix i et diu alguna cosa. Esperem que sí. I si no, doncs res. Seguirem fent bona feina aquí des del món del vi. Deixem aquesta recomanació d'Albert Mutensoul. La Fira del Bon Rollo li diuen al Port Olímpic del 10 al 12 d'octubre aquest cap de setmana. Així que amb això ja ens acomiadem, no, Jordi?
Sí, avui no farem el vermutet, però el farem allà. Exacte, avui per temps, perquè a les 7... No, a les 6 no entra gaire un vermutet. No entra gaire, entra setmana tampoc. A les 12 el farem molt bé. Vinga, Jordi. Adéu, que vagi bé.
Ara fins les 6 us deixo amb una cançó que és un clàssic, és Take On Me de Aha, que és un tema que a mi m'agrada molt, és molt clàssic, no és del meu temps però és molt xulo, i us el deixo dos minutets fins al bullet informatiu de Catalunya Ràdio.
I don't know what not to say, I'll say it anyway. Today is another day to find you.
I'm so needless to say, I'm all descended to burrow feet, stumbling away, stumbling learning that life is okay. Say up for me, at least I've had it to be safe inside.
Bona tarda, us informa Margüell.
Recta, final de la segona jornada del debat de política general al Parlament, un dels últims grups a intervenir ha estat Aliança Catalana, que ha reduït a les polítiques immigratòries la causa del problema de l'habitatge a Catalunya. El president Salvador Illa s'ha limitat a respondre-li que el seu projecte polític no triomfarà a Parlament. Àlex Giral-Rober, bona tarda.
Hola, bona tarda. Sí, per la cap de files del Partit Nacional Populista, l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Oriols, la solució de l'emergència habitacional no passa per aixecar més vivenda, sinó per aixecar fronteres. Illa li ha replicat que no té cap mena de crèdit polític. Això semblava una partida de monopòlit. Tota despesa pública és poca, oi?
per no haver d'admetre en franquesa i honestedat que a Catalunya no hi cap tothom. El seu projecte polític fracassarà a Catalunya. La seva credibilitat és la d'aquell que és indepenatista i té la bandera espanyola a l'Ajuntament de Ripoll. Ara mateix, ell està intervenint per últim cop en aquest segon dia del debat de política general. El ple reprendrà demà a la tarda per votar les propostes de resolucions dels partits. Alec Giralt, Robert Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies, Aida Clemente. A Lleida un mosso d'esquadra ha mort a 13 en una disputa familiar. L'atacant és el seu sogre, que ha quedat detingut poc d'estrès. Unitat Mòbil a Lleida, Toni Sobirats i Julià Albacar, bona tarda. Bona tarda. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, l'agent mort estava destinat a la comissaria de Mollerussa i no estava de servei. L'atac ha passat al voltant de dos quarts de quatre de la tarda al carrer Doctora Castells, al barri de Capón, una zona molt concorreguda a la ciutat de Lleida.
L'autor dels fets, com dèieu, ha estat el seu sogre, un home de 78 anys que li ha disparat diversos trets. El mòbil del crim seria, efectivament, una baralla familiar. El mateix agressor ha estat qui ha alertat al servei 7 d'Emergència i ha quedat detingut poc després. De moment continuen les tasques d'aixecament del cadàver i s'ha acordonat tot a la zona, tot i que fa un moment hem pogut veure ja l'arribada de la comitiva judicial i per tant tot fa preveure que la retirada del cos serà imminent. Juli Albacar i Toni Sobirats, Catalunya Ràdio Lleida.
Es confirma el tercer cas positiu de dermatosi nodular contagiosa en una explotació de bestiar bovia a la demarcació de Girona. Aquest nou cas no modifica el redirecció per l'afectació d'una malaltia que es va detectar la setmana passada amb dos casos confirmats a Castelló d'Empúries i per Alà de l'Alt Empordà. A més, es retarda fins demà la vacunació de les vaques. Segons el govern, hi ha hagut una incidència en la logística del transport que no ha permès l'arribada avui de les vacunes al sud de França.
Una quinzena de dotacions dels bombers treballen per apagar un incendi que s'ha declarat en una nau de l'empresa Conforça Ripoll, a prop de l'ENA 260. L'incendi afecta tot l'interior de la nau, segons fonts dels bombers. Girona Maria Rovira. Bona tarda. L'avís s'ha rebut a un quart de cinc de la tarda. El foc crema amb intensitat i s'està treballant des de l'exterior per preservar la seguretat de la quarantena d'efectius dels bombers, que són el lloc dels fets.
L'incendi que provoca una espessa columna de fum s'hauria declarat en uns dipòsits d'oli. Segons fons dels bombers, en el moment del foc no hi havia activitat a la nau i no es té constància de ferit ni que hi hagués productes químics o perillosos a l'interior de la nau industrial. A la Nacional 260 es dona pas alternatiu entre Ripoll i Camp de Bànol pel pas dels serveis d'emergències. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.
IRU i RGU de rodalies interrompudes entre Mataró i Adenys de Mar per l'atropellament mortal d'una persona a l'estació de Sant Andreu de Llavaneres si fa servei alternatiu per carretera. Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Aquest matí s'ha signat la venda de l'Espanyol al grup Velocity Sports Limited dirigit pel nord-americà Alan Pace. La compraventa del club serà oficial, però demà al matí raster.
de Chen Yansheng encara tindrà però un 16,45% de les accions de BSL. A l'aspecte esportiu, el blanquiblau Javi Puado s'ha fet un esquins al genoll dret i estarà de baixa un període indeterminat. El club no ha informat del grau de la lesió. En bàsquet, el Manresa disputa aquest vespre, tres quarts de nou, la segona jornada de l'Eurocup davant del Brotsuaf polonès. Abans, a les vuit del vespre, l'Uni Girona debuta a l'Euroliga femenina davant del Gadiña, també de Polònia.
I acabem amb en Bol. El granullers femení té aquest vespre partit de la Lliga de la Divisió d'Honor. Rep l'Sporting la Rioja a partir de dos quarts de nou, en partit de la sisena jornada. Tot seguit les notícies de Santjust.
Bona tarda, es informa Mariona Salas Vilanova.
La primera conferència del curs, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran, Desplugues i Santjust, porta per títol la polarització política a Espanya i el creixement de l'extrema dreta. L'acte tindrà lloc el 9 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residencia de la Mallola. La sessió anirà a càrrec de Silvio Angulo, periodista i redactor en cap de Política de la Vanguardia, que analitzarà l'argument de la polarització ideològica i el paper dels moviments d'extrema dreta en l'escenari polític espanyol actual.
L'acte es oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros pels no socis.
La SES obre el seu cicle Salut i muntanya amb la Conferència Activitat Física a la muntanya, Benefici a la Salut, Per què i com, que tindrà lloc el divendres 10 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Teneu de Sant Just. La sessió anirà a càrrec de la doctora Laura Sanguesa, matgessa de família del cap de Sant Just, que parlarà sobre els beneficis físics i mentals de l'activitat a la natura i com integrar aquesta visió en la pràctica clínica diària.
Com a continuació del cicle, el diumenge 12 d'octubre a les 7 del matí des del Parador, la Seia s'organitza una sortida als cingles de Sant Roc i Sant Pere de Llora. Hi haurà 3 opcions, una excursió llarga de 12,7 km, una curta de 9,9 km i una ruta cultural des de Llora. Les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu, d'en concret al web de la Seia, i els preus són de 22 euros pels socis de la Seia i 25 euros pels no socis.
El bar de Cangin està iniciat una nova etapa de la mà dels germans Cobo, que han assumit recentment la concessió municipal de l'Espai. El responsable del projecte, Daniel Cobo, explica que la proposta neix d'una il·lusió compartida entre els dos germans, tots dos amb una llarga trajectòria en el món de la restauració i el càtering. Cobo, que va estudiar màrqueting abans de dedicar-se plenament a la restauració, ha treballat en grans projectes com el càtering de l'estadi de Montilivi a Girona.
ara afronta aquest repte s'enjust amb la voluntat de mantenir l'esperit del bar, mola, relat al municipi i punt de trobada habitual de veïns i famílies. Considera que el local ja té un públic fidel i consolidat i que la clau és conservar aquest ambient proper i familiar. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als bitlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
M'agradaria veure't.
T'he buscat en cada festa, en cada plaça, en cada orquestra, en totes les matinades esprement-nos d'amagades. T'he trobat en altres coses, altres llitges, altres gossos. És tot el que he sigut, per tu m'he convertit. T'he trobat en altres canes, ja és dos versos, tres llambanes.
Tu i jo morim de ganes. Tu i jo a les barricades. Tu i jo la resistència. Tu i jo desobediència. Tu i jo cremant València. Tu i jo morim de ganes.
I vam pirar volant de la ciutat de les arts al maresme. Veníem amb Vespa, un pícnic al sol a la gespa. Un bitxo la cara quan anaves cantant, la xofa barata i anàvem tirant de llit a la festa, baixant-nos a patxes aquestes. I ja feia molt de temps que no veia el pel i em preguntaves de què feies, que sí, que anava tot bé. És que tot ha anat molt bé i ens n'hem pogut adonar que el món dona moltes voltes però això havia de passar.
o potser mai has marxat. Algún dia hauria de passar. Tu i jo morim de ganes. Tu i jo a les barricades.
Tu i jo, la resistència. Tu i jo, desobediència. Tu i jo, cremant València. Tu i jo, morint de ganes. Tan al·lucinat de rave. Tu i jo, a les barricades. Vallant sobre les blames. Tu i jo, la resistència. Tu i jo, desobediència.
Ara comencem la segona hora del programa i comencem amb el Hatim, de Joves Inculs. Hola Hatim, què tal, l'encens? Sí, t'escolto perfectament. Què tal, com estàs? Perfecte, doncs ja et tenim aquí. Ha costat una mica al final tenir-te a l'estudi, però al final ho hem aconseguit.
Sí, sí, sí, s'ha intentat trobar la meva manera per portar aquesta secció que segur que ens ho passarem molt bé. Això segur, això segur. Doncs bé, Jatim, tu tens un projecte que es diu Joves in Culs. Digue'ns primer de què tracta i després ens expliques de què tractarà la teva secció. Perfecte. Jo tinc un canal que es diu Joves in Culs, que el podeu trobar tant a Instagram com a TikTok i fins i tot tinc un podcast a Spotify, en el qual intento parlar de les notícies més importants i més relevant que van succeint al llarg de la setmana.
Com tu de ben segur ja saps, el dia que vulguis o no passen mil coses, llavors intento seleccionar les que, segons el meu punt de vista, trobo que són més importants i que ens afecten més. A la societat, intentant sempre trobar aquest enfocament una mica més jovenil i cap als joves. Ens hem fet un fart d'escoltar que els joves avui en dia ja no escolten
l'actualitat, les notícies, i que, sincerament, no és que hi tens l'acord amb això. Aquest és un clar exemple. Molt bé. I al final és una plataforma que serveix per aprovar també l'actualitat dels joves d'una manera diferent, no? Sí, literal. Intento fer-ho més amè, més lleugera, una mica més diferent que el que potser ens trobaríem en els mitjans més tradicionals, però sempre respectant la veritat de les notícies i el periodisme, sí. Perfecte. I explica'ns de què tractarà la secció, doncs.
Doncs tinc moltes ganes de començar aquesta secció, perquè ben segur, com ja saps, al llarg d'aquesta setmana han passat notícies molt importants. Sí, sí, sí. I en aquest episodi, sobretot, parlarem sobre tres temes molt importants que estan marcant l'actualitat internacional, que d'una manera o altra giren al voltant del conflicte a Gaza. En primer lloc, parlarem, repassarem l'embargament d'armes d'Israel que Espanya ha anunciat, però que encara no s'ha de votar al congrés,
Després explicarem què ha passat amb la segona flotilla humanitària que navegava cap a Gaza i que ha estat interceptada per l'exèrcit israelià. I finalment, per acabar, analitzarem el pla de pau que impulsa Donald Trump i les seves conseqüències reals sobre la població palestina. Com pots veure, portem plats forts avui. Sí, anem carregats de temes i realment són temes densos. Comencem ja, perquè si no se'ns acabarà el temps i no ens donarà temps. Perfecte. Per on vols començar? Comencem per la flotilla?
Comencem? Mira, començarem per l'embargament d'armes que ens afecta de manera més directa perquè parlem del govern espanyol. D'acord, doncs endavant. Llavors, el govern espanyol va aprovar el 23 de setembre un real decret per impulsar un embargament d'armes a Israel. Això què vau dir? Això vol dir que Espanya suspèn totes les exportacions del material militar o de doble ús que es puguin acabar fent utilitzats en el conflicte de Gaza.
Això és important. El decret encara no està aprovat definitivament. El Congrés dels Diputats l'ha de votar aquesta setmana per convalidar-lo i fer-lo efectiu.
Clar, què passa? La votació s'havia de fer dilluns, però per què no es va fer? Perquè es va ajornar perquè coincidia amb l'aniversari dels atemptats de Hamas. I buguis o no, no es volia crear aquesta correlació amb un fet que realment no era molt agradable. I tu creus que també, a part d'aquesta raó, va ser per intentar aconseguir finalment el suport de Podem i tenir més temps per negociació? O realment és només per la raó aquesta?
Clar, aquesta és una especulació que s'ha anat creant en les últimes hores, que realment té molt de sentit, perquè gairebé fins a última hora, a dia d'avui, mira, ara ja han confirmat Podemos que votaran a favor sobre l'embarcament d'armes, però clar, la posició de Junts i de Podemos no estava del tot ben definida, i potser sí, tens raó, potser era una estratègia per intentar que en vagin arribant aquests d'acords claus per a aquesta nova llei.
perquè, per posar una mica de context, el Podemos al principi estava totalment en contra i ara sembla que votarà, bueno, sembla que no, han confirmat que votaran que sí, perquè ells el consideraven un embargo fake. Això què vol dir? Sí, ells ho veien com una mica de cortina de fum, una manera de desviar l'atenció, fer veure que Espanya està totalment en contra del genocidi, tot i que cal destacar que Espanya ha estat un dels països europeus que més ha incitat
a trencar la menut. No del tot trencar relacions, sinó donar suport a Palestina, reconèixer l'estat de Palestina i, d'una manera, pressionar una mica els altres països europeus. Però, clar, des de Podemos es veu que aquesta mesura és insuficient i troben que realment no... Per molt que sí que s'estigui donant ara molta visibilitat al conflicte i, en aquest cas, més en concret, al tema de l'armament, realment no estan del tot segurs
que sigui una mesura que realment pot afectar molt a Israel en aquest cas. D'acord, perquè al final, què farà aquesta nova regla? A part de... O sigui, ens ho has explicat una miqueta, però aprofundim una mica, perquè què suposarà?
Clar, una cosa que he comentat i que també trobo que és bastant important és que, segons el que ens han comentat, també inclou restriccions econòmiques d'empreses que col·laborin amb l'indústria militar israeliana i mesures per reforçar l'ajuda humanitària a Gaza. Això què vol dir? Que qualsevol Europa, vulguis o no, sempre hem comprat armament i hem vengut armament, en aquest cas, a Israel.
Què es vol fer amb aquesta nova mesura? Doncs intentar no beneficiar a l'estat israelí perquè segueixi cometent aquest genocidi a l'estat palestí. Llavors, a Europa el buis o no sempre ha estat un sustent molt important a nivell econòmic per a Israel, perquè buis o no ha fet molt comerç, a nivell d'armament balístic, etc. I clar,
Aquest fet pot generar que si els diferents països d'Europa s'uneixen i es van afegint a la causa com està fent Espanya, pot realment causar...
un fort impacte en l'economia fins i tot d'Israel i també en la guerra d'Israel i Palestina, a menys de la fràmiga de Gaza. Clar, per tant seria molt interessant que altres països adopteixin també les mateixes mesures i realment no quedés tant potser en un fet aïllat, sinó que s'estangués per tota Europa i això sí que generaria una crisi important al país d'Israel. Sí, totalment, tot i que hi ha països com França i Alemanya
Estan sent una mica reticents a provar aquest embarcament d'armes perquè tenen aquella por de trencar tota mena de relacions amb Israel, perquè ells són conscients que a nivell econòmic Israel és una gran potència i que molts d'aquests països, les grans empreses, se sustenten gràcies a l'estat israelí. Clar, si aquestes empreses marxen, per exemple a França, Alemanya i altres països importants d'Europa, vols o no poden generar un gran impacte en l'economia també europea.
Clar, doncs no sé si ens queda alguna cosa més per comentar de l'embargament o passem amb el següent tema. Mira, un últim... Sí, sí, digues, digues. Des del govern, Pedro Sánchez ha defensat que és una qüestió de coherència amb el dret institucional, mentre que, bueno, les dues potències dretes, excemedretes, el PP i Vox, han avançat que no donaran el suport al decret argumentant que
no és el moment de fer gestos simbòlics, una mica seguint la línia del que estàvem pensant tant a França i a Alemanya. D'acord, d'acord, d'acord. Doncs... Ja estaria. Aquesta notícia l'hem repassat ràpida, però crec que no ens hem deixat res important. Sí, sí, és que, a més, també el temps ens apreta una mica, i encara queden per comentar dues notícies que són molt interessants. Vols passar per Flotilla o per la...? Sí, anem per la Flotilla. Molt bé. Doncs endavant.
El segon tema ens porta directament al mar Mediterrani.
i portar ajuda humanitària. Cal recalcar que aquesta és la segona flotilla, no estem parlant de la primera flotilla que es deia Glova al Submunt, on anava la Greta Thunberg, l'Ada Colau, etc. Exacte, exacte. I aquesta segona flotilla va ser arrestada ahir, no? O ha estat avui? Clar, aquesta és la qüestió. Aquesta matinada, l'exèrcit israelià ha interceptat vuit dels nous basells en aigües internacionals.
Només un continua navegant tot i 3 segons. La coalició ha estat atacat per una helicòpter. Des de la flotilla, denunciant que Israel no té jurisdicció en aigües internacionals i que ells transportaven medicines i material mèdic valorat a més de 110.000 dòlars per a hospitals de Gaza.
Clar, és una mica el que ha anat passant, també, aquest divendres, aquest cap de setmana, amb les diferents manifestacions que han anat sorgint al llarg d'Espanya i d'Europa. I és que, clar, la primera flotilla de més de 24 barques... Sí. ...va sortir, que van sortir de Barcelona i diferents punts d'Europa, també van ser arrestats en aigües internacionals de manera il·legal,
I clar, van ser transportats a una presó d'Israel, a mig del desert, tractats com a terroristes. I bugos de no, aquesta ha estat una de les qüestions més polèmiques, i que ha generat unes protestes bastant importants, que han ajuntat moltes milers i milers de persones a diferents ciutats del territori, i que estan totalment en contra d'aquestes mesures. I Israel, a més de parar, estem veient com...
Ells segueixen amb la mateixa mentalitat i fins i tot han parat, ja t'he dit, aquesta matinada, aquests vuit dels vaixells. L'objectiu sembla clar i és evident. Realment que ningú s'apropi a la franja de Gaza és igual, amb quines intencions, si són humanitàries, de medicines, res, és igual, per Israel això és una línia vermella.
Sí, sí, les costes de Gaza porten 16 anys totalment bloquejades per l'exèrcit d'Israel. Això què vol dir? Qualsevol persona que intenti anar a pescar, per exemple, a la platja o al mar, hi ha hagut cases i han fet disparats, i han mort aquestes persones que han intentat pescar. Però un fet bastant curiós és que mentre estaven detenint,
a la primera flotilla de Globa Submunt, diferents persones van aprofitar que diferents exèrcits que normalment estaven vigilant aquelles platges per intentar pescar. Ostres, aquesta no us havien entrat. Sí, i van aconseguir-ho. Hi ha diferents vídeos que s'han vist a les xarxes socials en els quals han aconseguit aquest petit moment d'aquestes hores una mica de...
que han pogut tenir. La situació és molt extrema.
És a dir que en alguns casos ja és irreparable i realment la situació és bastant extrema. Sí, molt extrema. I realment m'agradaria també tirar una mica enrere i parlar de la primera flotilla, perquè realment és una mica la pionera i la que realment ha fet un rebombori mediàtic més gran.
Com valores tu aquesta missió perquè s'ha donat molt als mitjans de comunicació i també a la gent, vas pel carrer i parles amb amics i tothom ho comenta, que ha escrut una opinió. Tu com valores aquesta missió? M'ha servit d'alguna cosa? Has sigut propaganda? Ha servit per alguna cosa? Jo trobo que la flotilla tenia diferents objectius. Obviament, el principal era intentar d'una manera o altra arribar
a les costes de Gaza i aportar aquesta ajuda humanitària. S'ha de dir que, al final, ells mateixos, jo trobo, i la gran majoria de nosaltres, d'una manera o altra, sabíem que passaria el que ha passat, que l'exèrcit israelià no anava a deixar-los passar. Però, jo, segons la meva opinió, trobo que han aconseguit el segon objectiu que jo crec que tenien, i era que el món veiés realment el que està passant i fes com...
es generés un rebombor i una mena d'explosió a la societat i que impactés i que ocasionés el que han aconseguit que passi. A la mateixa ciutat de Lleida, milers de persones sortint a manifestar-se per pal·lacina, cosa que fins en aquell moment no havia passat. A la ciutat de Barcelona, manifestacions multitudinàries que literalment et deixaven la pedra de guina. El 17 de setanta mil persones, sí, sí.
Jo feia molt de temps que aquí a Barcelona, gairebé des de les manifestacions de l'ONZAS, era a mi que no es veia una cosa semblant. Sí, sí, des de les últimes del procés, que recordem que van derivar la sentència del procés, jo crec que ens veien manifestacions amb tanta gent.
I jo també estic una mica amb tu perquè realment al principi tenia les meves reticències a l'hora de la flotilla, però perquè dius, no sé si això és paripé, si no ho és, però realment crec que després amb el resultat que ha tingut, que és el que tu dius, que el principal era portar ajuda, realment no s'ha pogut, i jo crec que en cap moment es va plantejar realment que aquells vaixells poguessin arribar a les coses de casa,
Però crec que el segon objectiu que tu has dit molt bé, el de rebombori mediàtic, crec que l'han aconseguit molt bé i crec que molta gent s'ha adonat del que està passant realment a casa gràcies a la flotilla i crec que gràcies a això la feina ha estat bona i realment es pot valorar molt positivament. Sí, total, sobretot les persones que han participat en aquestes diferents flotilles en els últims dies estan anant als principals mitjans de comunicació dels respectius països i vulguis o no estan donant aquesta visibilitat
I ostres, vulguis o no, jo és d'admirant, en la meva opinió, el que han fet, perquè vulguis o no, van sense cap mena d'interès, i, ostres, vulguis o no, estan deixant-se gairebé les seves vides sense saber el que els podria passar, perquè el 2010, l'últim exemple que teníem d'un cas semblant a la flotilla, van haver-hi morts, llavors, bueno, ja et dic, ara ja estan, bueno, una part dels membres ja estan aquí, els que van decidir firmar
una mena de contracte que l'exèrcit israelià es va posar com a condició per tal de venir. Clar, hi ha hagut gent que no ha volgut firmar aquest contracte perquè havien d'acceptar certes afirmacions que els deia l'estat israeli i s'han quedat encara allà.
Bueno, molt bé, doncs amb això tanquem el segon tema del dia. Anem amb els tractats de pau. Com els valores? Perquè realment hi ha també opinions molt diverses. Sembla que pot ser una arribada de la pau a Gaza, però també sembla que podria ser un arma de doble fil, no? Clar, és que hem de parlar de... per entendre una mica aquest pla de pau, hem d'analitzar una mica qui hi ha.
fent aquest tractat. És a dir, el magnat i expresident nord-americà Donald Trump ha presentat una proposta que, segons ell, vol posar la fi a la guerra i reconstruir la franja, com havien comentat. Però, en realitat, segons diversos anàlisis, aquest pla amaga un xantatge polític i econòmic. Per què dic això? Offereix inversions i ajudes humanitàries a canvi de que el govern palestí accepti les condicions imposades per a Washington i Tel Aviv.
una mica aquestes influències, aquests punts de vista que ens anaven ja arribant, que anaven sortint Donald Trump, fent diferents entrevistes, dient que gairebé volia fer un resort per turistes a la França de Gaza. Sí, sí, i al final és que un dels dirigents que dirigirà les negociacions i que després estaria en els comissionats de pau és, no me'n recordo el nom, però el cognom és Witkoff o alguna cosa així,
Sí, pot ser. Que aquest home és expert en inversions immobiliàries, que jo crec que amb això en aquest detall ja ens deixa moltes coses a veure. És que ja només en aquest simple comentari o fet ja ens demostra
l'objectiu real que té Donald Trump i Netanyahu de reconvertir Gaza. Entre aquestes condicions que han imposat hi ha el desmantellament de qualsevol estructura política vinculada a Hamas i l'ocupació, en fact, del territori per part de forces internacionals controlades pels Estats Units i una reconstrucció econòmica sota la supervisió israeliana. És a dir, un pla que es presenta com a
Un pla per la pau, però que molts veuen com una consolidació del control sobre Gaza després d'un any de destrucció, i podríem dir-ho perquè ja s'ha reconegut fins i tot a l'OTAN d'un genocidi molt bèstia que feia molts anys que no vèiem.
Clar, i també el que he vist en molts periodistes experts en la qüestió és que realment estan aplicant un tipus de... no sé com dir-ho, però estan dient al poble de Palestí que ho accepten i si ho accepten farem això, que és el que a mi m'interessa, i si no ho accepten em donaràs la llibertat total per fer el que faci el que vulgui a la franja de casa i realment li estaràs dient
Mira, no has acceptat el que jo t'he proposat, ara sí que tinc el vistit blau per destruir amb més ganes i força. Sí, és com... Aquesta és la manera de negociar els Estats Units i Netanyahu, rotllo. Ells marquen les regles del joc i tu o les acceptes o, bueno, o et destrueixen. Bàsicament, en plan, això de negociar no va molt amb ells. Ells tenen unes normes i si no les segueixes, doncs... Però clar, quin és el kit de la qüestió una mica, no?
Jamás, en aquest sentit, per què va començar tot aquest conflicte? Una mica d'una manera o altra, per no acceptar el que està proposant ara els Estats Units i Netanyahu. Llavors, jo la pregunta que em faig és, si en sentit té cara, per exemple, Jamás accepti,
si ja va provocar tot això des de l'inici perquè al final Gaza no fos un risot. Sí, aquí està el dilema realment, però potser el moment és ara d'acceptar perquè tenen l'aigua fins al coll. Clar, què tenim enrere? Estem veient com els Estats Units i Israel estan fent el que volen,
I per molt que tot el món els està veient i hi ha molta gent, molts activistes, molts polítics fins i tot que estan anant en contra, estan veient que tot i així fan el que volen, com volen i on volen. Sí, sí, sí. Llavors, clar, tu com a proposició de Hamas i del poble, per a tu és molt complex, perquè estem veient com hi ha més de 63.000 morts. Estem parlant d'una ciutat destrossada.
Llavors, les regles del joc són molt complexes i la veritat és que la decisió, sigui quina sigui, portarà molt d'enrenou. Totalment. Doncs, Hatim, amb aquesta petita reflexió final ens acomiadem per aquesta setmana. De veritat, moltes gràcies. Crec que ha estat molt interessant i ens aportes un toc diferent al programa, que de veritat que jo ho agraeixo. I res, ens escoltem la setmana que ve.
Perfecte. Moltes gràcies a vosaltres per comptar amb mi. Una abraçada. Adéu. Adéu.
Vam conèixer'ns a l'estiu per llançar birres i platja quina tarda vam passar. Bufava tramuntana de risques entre onades i la teva mirada se'm va quedar clavada.
Després de mil històries, el septembre ens hem plantat. I és que és una putada que es fa si fos tan aviat. I si t'animo a perdre i si no ens tornem a veure, no em diguis que això s'ha acabat. Que no s'acabi. Que no s'acabi l'estiu.
No s'acabi l'estiu. L'estiu. S'ha fet col·lega dels cambrers i no paguem rei. I en voltant de francesos que van liant-la, que fem de la gent agafats de la mà i em diu, anem-nos a banyar i l'aigua és salada.
Ara sí, ens atem l'última secció del programa i ara comencem amb la secció del Daniel Aragon, que es tractarà sobre cinema i ens revelarà les curiositats, revius més interessants sobre el món del cinema.
Doncs Dani, benvingut. Hola, bona tarda Jaume. Encantat de tenir d'aquí una setmana més aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern. I realment avui ja comencem amb la teva secció pròpiament, perquè el de la setmana passada va ser com una mica d'especial. Però avui sí que sí, ja ens atmem la teva secció, no? Presenta'ns-la una miqueta.
Aquesta secció ja ho hem parlat la setmana passada, però ara ho recordarem. És una mica, com has dit tu, de cinema. Parlarem d'actualitat, parlarem del passat i parlarem de les últimes estrenes. En resum, diem que aquesta secció es diu la pantalla gran, perquè és això. Al final és tot el que vivim dins del cinema i aquesta importància que també té avui dia, que s'està perdent, d'anar al cinema i viure aquestes produccions. Perfecte. Doncs amb tot això, arrenquem el primer programa. I avui, què ens portes?
Comencem primer de tot amb les notícies. Una notícia molt sorprenent, la veritat que ningú se l'esperava, sortirà a una seqüela de la pel·lícula d'Al Simpson, que va sortir l'any 2007 i té molta gràcia perquè a més està anunciada pel 2027.
i quan es va treure la pel·lícula, sortia un cartell dels mateixos Simpsons dient, tranquils, que no tardarem 20 anys a treure una nova pel·lícula. Al final sí que van tardar 20 anys, i pels que els fan dels Simpsons, aquí està ara aquesta pel·lícula, que sabem sempre que són molt crítics amb l'actualitat, i per parlar d'actualitat, com no, parlar ara del Donald Trump, que està fins i tot al cinema. Perquè una pregunta que tinc, abans de passar al segon tema, aquesta nova pel·lícula com es dirà, o encara no té nom?
La primera era Los Simpsons The Movie, encara no sap res, però jo crec que serà Los Simpsons The Movie 2, al final no volen gaire problemes. I com dèiem, passem al següent tema, que els Simpsons som molt crítics amb l'actualitat, doncs aquí tenim. El segon tema és Demon Slayer Castell Infinit vs. Trump, que no és el nom d'una pel·lícula, però si existís aquesta pel·lícula jo la veuria sense pensar-ho.
Demon Slayer, per als que no coneguin, és un anime, una sèrie d'aquestes dibuixos japoneses, perquè ho podeu entendre de forma fàcil. Llavors, Demon Slayer, aquesta sèrie, ha tret la seva pròpia pel·lícula, ara al cinema, per donar una conclusió a la seva temporada, amb tres pel·lícules diferents. I resulta que ha estat un èxit total, ja que ha recaudat 120 milions als Estats Units, que ja és molt per començar,
Però normalment els Estats Units està equiparat amb la recaudació que té a la resta del món. Si s'han agafat 120 milions als Estats Units, més o menys a la resta del món seran uns altres 120. Però és que el que crida l'atenció és que a la resta del món s'han recaudat 500 milions. És a dir, 620 milions, aproximadament, ha recaudat aquesta pel·lícula que no està en versió en espanyol, en anglès i a més, a tots jocs, s'ha estrenat en japonès subtitulat.
A tot jocs? I a Espanya la podem trobar? Sí, a Espanya ja s'estrenada. El meu germà va anar i m'ho va explicar que és tot un fenomen, que les persones han anat disfressades, fins i tot al cinema. Però bueno, ja sabem que això ja comença a ser més comú, ja ho vam veure a Barbie, ja ho vam veure a Minecraft, ara ho veiem a Demon Slayer.
I aquí entra el tema de Donald Trump. Aquesta recaudació ha superat pel·lícules com Superman, 4 Fantàstics, Thunderbolts, que també és de Marvel, Fórmula 1 de Brad Pitt, que va ser tot un èxit, que és de la símptoma que han posat a l'inici.
com entrenar el teu dragó que ja era un èxit. Llavors això ha cridat l'atenció de l'indústria dels Estats Units i únicament ha superat partitans com per exemple Jurassic World, Minecraft, Lilo & Stitch i la sorpresa que és Nesa 2, que no coneixem aquesta pel·lícula, però és una pel·lícula d'animació xinesa que ha recaudat no 600 com Demon Slayer, 2200 milions. Brutal, però aquesta pel·lícula només ha sortit a xina.
Sí, aquesta crec que a Espanya no ha sortit. Llavors, aquí és el que ha cridat l'atenció el Donald Trump, que normalment una indústria on dominen els Estats Units ha estat cinquena la pel·lícula japonesa de Demon Slayer i número 1 la pel·lícula xinesa de NESA. Llavors, el Donald Trump ha dit que els estan robant als Estats Units la indústria del cinema. Per tant, totes les pel·lícules gravades fora dels Estats Units tindran un arancel del 100%. Mare meva. Però han sortit els productors dels Estats Units i han dit, però si nosaltres també gravem fora,
I llavors ha dit ell, bueno, les que tinguin propietat a l'Àsia, 100% arancel. Llavors, d'altre costat li han dit, però les pel·lícules no són una propietat arancelària, no se li pot posar arancel. A mi em dóna igual, arancel. Llavors tenim aquest petit dilema que ja veurem com acabar, però no és de pinta d'acabar així un joc, i bueno, és bastant sorprenent. Com li poses un arancel a una pel·lícula?
No ho sé. És bastant sorprenent. Ara ho estava pensant i dic, no ho sé, no? Al cinema, no? Quan ha de comprar els drets de la pel·lícula? No ho sé. No ho sé, però és bastant sorprenent i és una cosa tenir en compte aquest fet que s'està internacionalitzant la indústria del cinema a nivells ja molt grans, que a pel·lícules asiàtiques estan al top 1 i al top 5. El que més m'ha sorprès és que
És una pel·lícula agètica, vale, però és que realment és una pel·lícula agètica que no està ni doblada. No, no, no. Això em sembla espectacular. I el fet que ha recaudat més a la resta del món que als Estats Units, que això és un fenomen que no es dona mai. Clar, clar, clar. Doncs, la veritat que és molt interessant i potser estem veient un canvi de paradigma, sí. Sí.
Una altra de les estrenes que hem tingut aquesta setmana, encara no he tingut l'oportunitat de veure-la, però s'havia de mencionar que és One Battle After Another, l'última pel·lícula del Paul Thomas Anderson, que és una sàtira política que també entra dins d'aquest tema, la veritat que s'està parlant molt a l'actualitat del supremacisme blanc.
Racisme, militarisme, polarització social, i al final és una pel·lícula que està de les favorites a l'Òscar i es interpreta d'animents i menys per a Leonardo DiCaprio, que pel·lícula que arriba al DiCaprio ja sabem tots que probablement sigui un èxit, però en aquest cas, el Paul Thomas Anderson, que és un director espectacular amb el Leonardo DiCaprio, tothom que ha parlat parla molt bé d'aquesta pel·lícula i és de les favorites pels Òscars.
No la recomano que ara, perquè jo no recomano res que no hagi vist, però sembla ser que és una pel·lícula que està anant molt bé i probablement la setmana que ve puguem parlar d'ella, perquè l'aniré a veure si tinc aquest temps. A mi també m'ha sortit recomanada, la veritat, als tiktokers típics dels tiktokers de cinema, que han dit, ostres, aquesta pel·lícula és molt bona, no sé què tal, potser també l'hem d'anar a veure, sí.
I bueno, tanquem aquestes accions de notícies amb una bona notícia per a Espanya, perquè en aquest cas, el Guillermo del Toro, que va ser el director de L'Espinazo del Diablo, una pel·lícula que va ser aquí a Espanya, que estava ambientada a la guerra civil, també l'autor del laberinto del Fauno, que també estava ambientada a la guerra civil, sorprenent perquè al final és un director mexicà,
li van fer una entrevista, li van dir, sisplau, Guillermo, tanca aquesta trilogia de pel·lícules ambientades a la guerra civil, i el va dir que no tenen res a veure una amb l'altra de contingut, però per a ell sí que són com una trilogia, perquè aquesta ambientació per a ell significa una cosa en especial, i ha dit que estan escrivint una pel·lícula que es dirà 3993, encara no sabem si aquest serà el títol definitiu,
però ha dit que encara ha estat a la recàmera, que han de fer memòria, que potser l'han de tornar a escriure des de l'inici, però confirma que veurà una tercera pel·lícula ambientada a la guerra civil, i amb aquest nom no sabem si el 39 és per al final de la guerra, si el 93 pot ser perquè va ser quan es va començar a fer tot el tema del tractat de Mastrix o al final és una cosa que té...
Res a veure, perquè el Guillermo del Toro al final és ambientació a la guerra civil, en aquest cas, però sempre mitjançant la fantasia. Bones notícies. Sí, molt bones notícies, perquè al final Guillermo del Toro és un dels grans cineastes de la llengua hispànica. I també he de tenir aquella pel·lícula que va guanyar un Òscar, crec, d'animació. Sí, l'última que va guanyar va ser Pinocho, que la baixaran a Netflix. Exacte. Vull dir que és un director molt reconegut i està basada en una idea de Mateo Gil.
Sí, en aquest cas va dir això, que estava parlant amb el Mateo Gil i que havien de fer memòria perquè havien començat a escriure la pel·lícula i ara no se'n recordarà res. Tots sabem que el Guillermo del Toro és un director bastant excèntric i al final que ell va, com podríem dir, no sé, al seu ritme, a la seva bola, al final és un artista que no es deixa pressionar per aquestes preses i si potser et treu la pel·lícula d'aquí un any, que potser la treu d'aquí deu anys llavors,
Són bones notícies, però no sabem si són per avui o per quan. Ja, ja, ja. Totalment. Doncs, i així, amb això acabem les notícies, no? Sí. Perfecte. I ara passem a la review.
Doncs ara parlem de la pel·lícula de Smashing Machine, dirigida per Ben Safdie. Bueno, per els germans Safdie... No, mentida, ara Dani explica-ho tu. Ara parlarem de Smashing Machine, el que estem escoltant és la seva banda Sonora, i que és molt sorprenent ara quan expliquem el tema de la pel·lícula, que com hem dit està dirigida per al Ben Safdie.
que forma part dels germans Safdie que van dirigir Enkat Gems, Good Time, pel·lícules on parlarem més endavant i bueno, en aquest cas que s'han separat artísticament i aquesta pel·lícula és de les primeres que va Alvin Safdie pel seu compte i tracta de...
d'un lluitador d'arts marcials mixtes, és sorprenent perquè escoltem aquesta banda sonora i l'últim que pensem és en això, i tracta del Marker, que va ser un dels primers d'aquest esport, un Estou d'Uni Dengue, que va tenir molt d'èxit però que també va tenir una mica complicada la mitjança en addiccions, problemes familiars,
i el que és sorprenent és que s'ha interpretat per al Dwayne Johnson, per als que no coneguin per aquest nom, el de rock de tota la vida, de La lluita lliure, de Fast and Furious, de Jumanji, i que li hem vist fer el mateix paper, ho sento, de rock a moltes pel·lícules, pràcticament, i en aquest cas ha volgut sortir d'aquest paper que se'l té encassellat,
i fer una pel·lícula de drama, fer una pel·lícula on sigui diferent, fins i tot veiem que té un maquillatge que no sembla ell mateix quan veiem la pel·lícula, i està acompanyat per la Emily Blunt, que fa de la seva dona, de la dona del marquer, i al final és una pel·lícula biogràfica, com diem.
i que té un tractament molt interessant al final i que recomano molt, i també sorprenc, que es diu Dismashing Machine, la màquina de les tortes, la màquina de matxacar, i estem escoltant la cançó i és una pel·lícula sorprenent. Sí, sí, és que al final jo no l'havia escoltat i tu m'has dit posa aquesta cançó que és la banda sonora i m'esperava això, una cançó més maquinera, potser més d'acció, i realment escoltem. Aquesta és una altra cançó de la banda sonora. Són cançons molt tranquil·les.
Sí, al final és una pel·lícula que ja d'inici jo ho dic, jo no m'espero al final, la recomano sens dubte, i que és l'Atreviment del De Rock. És un paper en el que es diu que ell està buscant l'oportunitat d'intentar guanyar aquest reconeixement com a actor que no ha tingut, perquè al final sí que ha tingut.
el reconeixement econòmic però no el reconeixement artístic i s'ha ficat en un paper dramàtic que, en la meva opinió, ho fa molt bé. Com dèiem, en la història reial del lluitador Marquer, que va ser figura clau a l'origen de la Cerdmarcial Mixtas de l'UFC,
Aquesta pel·lícula retrata el seu inici quan va començar a ascendir, va anar a lluitar al Japó, va superar la seva adicció als opioides, i està acompanyat de la Emily Blount, que també fa un paper espectacular. Vull dir que és una pel·lícula que recomano fins i tot si no t'interessa la violència o aquest esport, perquè al final és un esport
que jo de vegades veig, però principalment rebutxo perquè no m'agrada veure violència en aquest nivell. I és una pel·lícula que jo estava veient i que és relaxant mentre veus una lluita i li dona la mateixa importància a una situació del marquer a casa que a una situació d'ell al final de tot a la seva lluita més important. És una pel·lícula que és semblant un documental.
és molt íntima, intenta apropar-te a ell com a persona i no tant a la seva agenda com a ajutador, o donar aquest ascens meteòric i demés. No, et vol apropar la història d'una persona i donar la casualitat de que és una persona que ha tingut aquest recorregut. El Ben Safdie ja ho va fer amb Kat Jems, que va d'una dicta que està protagonitzada per l'Adam Sandler, i sorprèn molt perquè va ser una dicta a Les Apostes, en aquest cas el Marker va ser una dicta als Opioides, com hem dit.
i en Kat Jems, que està protagonitzada per l'Adam Sandler, actor de comèdia encassellat, que li van sortir i li va anar molt bé. També un altre exemple, Good Time, interpretada per el Robert Pattinson, que estava encassellat en el tema de Harry Potter i Crepúsculo, i al final el Ben Safdie i els seus germans s'han fet com min experts en treure d'aquesta zona de confort actors. En reconvertir actors en una altra nova tradició.
Donar-los aquest espai per poder ser l'actor que ells volen i tenir aquest recorregut de naixement. Molt bé. Doncs sí, sí, molt interessant. I també, Dani, jo et volia fer una pregunta a tu que tens més idea de cinema. Els biopics estan molt de moda ara, no?
Home, els biopics jo crec que són la màxima moda. Va iniciada, no sé si ho podria dir, amb el Bohemian Rhapsody del Freddie Mercury una mica més enrere. Però tenim ara que sortirà una del Bruce Springsteen del Jeremy Allen White. Va sortir de Bob Dylan. Sí, del Bob Dylan, interpretada pel Timo Tishalamet. Realment, o Oppenheimer. És un tipus de biopic. Sí, o Oppenheimer. També tenim l'exemple fa poc de...
com es diu Vetterman, que és la història del Robbie Williams. Al final el biopics s'està explotant fins a l'últim moment. I té pintada que queden anys de biopics. I és un gènere que si se li dona una volta, a mi em sembla que és un gènere molt interessant. En canvi, si no se li dona aquesta volta, com per exemple el Vetterman, era el Robbie Williams, però era un mico, perquè ell es veia com un mico. Al final era un musical. No va tenir èxit, però les persones que van anar al cinema la van valorar molt positivament.
A mi aquest tipus de biopics m'agraden, en canvi un biopic, no sé, més clàssic, no m'agraden. Per exemple, un altre exemple, el Rocketman, interpretada per al Tarot Negerton, la història de l'Elton John. És una pel·lícula, un biopic també, que va tenir molt d'èxit. Brutal, a mi m'agrada molt, sí.
I en aquest cas, aquesta pel·lícula l'estava esperant tothom perquè en el festival de Venècia va rebre una ovació al Dwayne Johnson, al Ben Safdie i l'Emily Blount de 15 minuts en peus aplaudint-li. Ostres. Però és molt sorprenent perquè en el seu primer cap de setmana als Estats Units ha recaudat únicament 3 milions. O sigui, molt poc. Únicament 3 milions és molt poc tenint en compte que el primer cap de setmana és el més fort als Estats Units. El normal és que sigui el més fort i la pel·lícula, tot i ser d'un baix pressupost dins del que és el cinema, va ser 50 milions.
Ostres, però em sembla superraro, no? 3 milions només? Sí, al final, no sé, també es creu que és perquè ha coincidit amb One Battle After Another i, d'altra banda, ha coincidit amb l'estrena de l'àlbum de la Taylor Swift, que la Taylor, on es fica, guanya, i que ha coincidit que moltes sessions que eren des Machine Machines es van canviar per aquest Taylor Swift,
Party of a Showgirl, que és l'estrena del seu àlbum, que la vegada el va estrenar com a pel·lícula. Jo crec que va per aquí, eh? Sí, sí, sí. I el Dwayne Johnson, que al final és un actor que es recauda, ja sabem, mou milions per tot arreu, en Fast and Furious, Black Adam... I, a més, s'ha posicionat i ha dit... En el nostre món, contar històries no... és de contar històries. No pots controlar els resultats. Però el que m'ha donat és que pots controlar la teva actuació i el teu compromís per desaparèixer per complet i anar a una altra part. Sempre correré cap a aquesta oportunitat.
Molt bé. Ha canviat bastant la seva mentalitat i jo de veritat valoro molt positivament aquesta pel·lícula del Dwayne Johnson perquè tenien un problema molt gran i era el propi Dwayne Johnson. Jo, si tu veus la pel·lícula, podries pensar, estic veient el de rock actuant, però arriba un punt amb aquesta intimitat, amb aquesta estructura clàssica, amb aquest tractament de la imatge que recorda molt els 90, 2000, és una pel·lícula que tu t'imagines que la podries estar veient quan eres petit, el bé que és,
El ve a casa i el problema era aquest, el Dwayne Johnson, que tu tenies la por de trobar-te'l i no. Veus tota la pel·lícula el personatge, el marker. També és per l'actuació i també per un treball de maquillatge en el que han distorsionat la seva cara. Jo recomano molt veure alguna foto. Poses Dwayne Johnson marker i li veus que està fins i tot rapat. I no sembla el Dwayne Johnson, potser sembla un cosí seu o alguna persona propera, però no ell. No, no, és brutal. Ara està mirant fotografies
I realment és que s'assembla molt al personatge del Kerr. Està molt ben aconseguit. No et dona la sensació d'estar veient el Dwayne Johnson o la Roca. Aquest és un petit resum de la pel·lícula. Es podria extendre més, però com a resum la valoro molt positivament. L'estètica m'agrada moltíssim.
El Ben Safdie en solitari ha demostrat que ho fa molt bé i em recorda molt a les pel·lícules que fa amb el seu germà. Si algú ha vist algunes de les seves pel·lícules, que jo la veritat són directors que recomano, s'ha mantingut en aquesta llínia. Per exemple, no em supera Encatgems de l'Adam Sadler, és una pel·lícula que a mi m'agrada bastant més.
però sí que arriba aquest punt d'intimitat d'emocionar-te i d'entendre la història d'una persona i que aconseguís coses molt complicades com veure una persona que allà està enxacant el cap a cops de puny i està en un tema de relax i després veure una escena
a casa d'una discussió i tenir un estrès molt gran, que al final potser seria al revés. I amb tot això que has comentat, la teva opinió personal, jo et faré una pregunta una mica per anar a picar-te una miqueta del Valdeu. M'has de qualificar.
Molt complicat, al final és una pel·lícula que més la tinc recent, i quan tinc les pel·lícules recent les valoro molt positivament. Però jo diria... És una pel·lícula una mica particular, al final, com es diu, no? Cafè bé per a cafeteros. Que al final, si t'agrada molt el cinema, la recomano sens dubte, per tu pot ser una pel·lícula d'un 7 o 8, però que pot ser una experiència d'un 8 i escaig o 9. I si ets una persona més casual,
Potser t'arriba, o potser no t'arriba, et dono un 7 o així, que tindràs una experiència d'un 7 i una altra, però que és molt interessant per veure el The Rock fora d'aquest tipus de paper i de veure aquest esport des d'una perspectiva molt diferent i entendre com funciona moltes vegades a dins i com es va a originar aquest moviment, perquè al final és dels inicis de l'UFC, dels inicis del 2000, és un esport molt jove. Que ara l'UFC és clar, és una bomba, ara és un monostra mediàtic
Sí, per posar l'exemple, el premi del guanyador d'aquesta pel·lícula, que no diré si guanya o no guanya, però si guanyava, guanyava 200.000 dòlars actualment. Qualsevol juguitador d'UFC només per participar guanya milions. Però va, ara sí, passem a la següent pel·lícula, perquè tenim una altra pel·lícula per comentar.
Sí, ara passem a les estrenes. Al final, aquest divendres s'estrena un blockbuster que tothom estava esperant, la tercera part de Tron, en aquest cas Tron Ares, que Tron és aquesta saga de ciència-ficció barrejada amb intel·ligència artificial que està al final el Disney i al darrere, sí que ja sabem que la qualitat serà alta com a mínim dels efectes especials i de tot, ja després de qualitat de contingut de vegades pot variar, però que té de protagonista
El Jared Leto, i s'estrena aquest divendres. A la Comic-Con potser vau parlar amb ell? Sí, no vam poder parlar amb ell, però sí que... Estava, no? Estava el Jared Leto a la Comic-Con aquí a Málaga, i es van poder veure a Málaga els primers 20 minuts de Tronares, i les persones van sortir en general contentes. Molt bé, i tens bones expectatives, per tant.
Sí, jo mai he estat fan de la saga de Tron, però jo faré l'esforç de veure les dues antigues, crec que la primera és dels 80, 90, no ho recordo, i l'altra del 2010. Al final és una trilogia bastant sorprenent perquè estan les tres molt separades, però sí, sí, jo faré aquest esforç per poder veure al cinema i ja diré.
Molt bé. I què més? D'altra banda, tenim Cocte Stealing, atrapat robant. Podríem dir que és la traducció, però en Espanya se'n va la perdida, de vegades que fan aquestes traduccions. I ja està, que està dirigida per al Darren Oronofsky, que és un director molt conegut i que té a aquesta pel·lícula un càsting molt interessant, ja que té actors com el Vincent Onofrio, que és popular per la sèrie Dark Devil,
l'Austin Butler, que és un dels actors més de moda, acompanyat també de la Zoe Kravitz, que és una de les actrius més de moda. Per exemple, jo l'he vist i m'agrada molt a The Batman, que és una de les meves pel·lícules favorites. I bueno, la pel·lícula va del Ham Thompson, que és un jugador de bàsbol.
que al final té una vida normal, no va poder tenir èxit, però bueno, va ser jugador, tenia la seva nòvia, la Zoë Kravitz fa de la seva nòvia, i el seu veí li diu, bueno, pots cuidar del meu gat uns dies? Li diu que sí, doncs resulta que per anar a cuidar aquest gat
es troba en una situació, com podem dir, en una situació surrealista, enmig d'un conflicte criminal als Estats Units, a Nova York als 90, que és una pel·lícula bastant boja, i que a mi em crida bastant l'atenció i és de les meves prioritats, la veritat, per anar al cinema en aquests dies. No, no, doncs té molt bona pinta. És basada en fet real o és una ficció?
Jo crec que és una ficció al complet, però no t'ho puc confirmar, però crec que és una ficció. No, no, realment té bona pinta. Aquestes típiques pel·lícules saps com comencen, però no tens ni idea de com acabarà. Sí. I després ja ho tenim per últim. Intentaré portar, principalment, sempre una pel·lícula espanyola. En aquest cas, Portú, Vieja Loca, dirigida pel Martín Mauregui, que s'estrena aquest divendres. I destaca perquè està produïda pel Juan Antonio Bayona, que ja parla d'ell la setmana passada.
i la va promocionar també a la San Diego Comic-Con, n'està dirigida per ell, s'ha de diferenciar, és el productor, el director és el Martín Mauregui. I quines són les diferències? Bueno, al final, el productor té aquesta incidència de persona per sobre, que és el màxim jefe, però al final és una persona que no entra tant en el creatiu, sinó més en l'empresarial, al final és la persona que posa la pasta i la visió artística, la història, tot això, el posa el productor.
Vale, vale. Perfecte. Molt entratxat. Sí, la vieja loca, que en aquest cas tracta de Pedro, un home que rep un missatge de la seva exnòvia, que la seva exnòvia li explica que està parlant amb la seva mare i que no li contesta i que està parlant amb la cuidadora i no li contesta si pot anar a cuidar una nit de la seva mare. El Pedro sembla que és bona gent, accedeix, i es troba amb la mare de la seva exnòvia
que en aquest cas li proposa uns jocs sàdics i torna aquesta nit en el seu pitjor malson. Al final una pel·lícula que en un inici semblava una altra cosa, al final es torna en una pel·lícula de terror i veurem què tal, però al final el gènere del terror destaca molt aquí al cinema espanyol.
I és una pel·lícula que pot tenir molt bona crítica, jo crec, també pel fet que s'hi està el bai on ha darrere. A mi em sembla un fet per donar-li confiança a aquesta pel·lícula. Per tant, una pel·lícula de por que potser, segurament, veurem al Festival de Sitges, que comença demà.
Sí, crec que s'estrena en el Festival de Sitges, ara que ho dius, i també simultàniament a cinemes a tot Espanya. És com una experiència conjunta, que s'estrenarà en el Festival de Sitges i, d'altra banda, en cinemes de tot Espanya, locals, com 100 o 200 cinemes, que el Ballón ha parlat amb ells.
perquè tinguin aquesta estrena simultània i que no únicament a Sitges es pugui veure, sinó que es pugui veure com una experiència conjunta. Crec que no serà únicament la producció al mateix temps, o sigui, la projecció al mateix temps, sinó que també tindrà aquest fet de petita experiència que es veuran coses de Sitges, potser d'estar en un cinema de murja. Guai. Doncs perfecte, molt interessant i una bona pel·lícula, que realment una pel·lícula de por a mi m'agrada bastant.
Sí, tenim una mica de tot, no? Si vols una mica aquí una pel·lícula que tu saps que serà molt bona, molt bona, molt bona, perquè ho diuen, One Battle After Another, si vols una pel·lícula experimental però diferent, interessant per experimentar, Smashing Machine, si vols un blockbuster, no falles, vols anar amb els nens, Tron, si vols acció, va la perdida, i si vols terror, vieja loca. Doncs perfecte, amb aquest resum, Daniel ens acomiadem, perquè realment se'ns ha tirat el temps a sobre, ja queda un minut per acomiadar-nos,
I re, de veritat que moltes gràcies per aquestes recomanacions, per la review del Machine Machine, i ja et comentaré a veure si m'animo a veure-la. T'acomiades o no? Ah, sí, pensava que ja tancava. No, no, no. Sí, sí, sí. Bueno, ens veiem la setmana que ve, ja et comptaré si al final he vist Tron, si al final he vist One Battle After Another o La Perdida, o què he vist, o les he vist totes. De vegades passa, no? Molt bé. Acabes una tarda al cinema i et fots tres pel·lícules. Doncs sí. Doncs Dani, ens acomiadem ara sí. Gràcies, adeu.
Doncs nosaltres també deixem fins aquí el programa, fins aquí el programa del dimecres, i ens retrobem demà, com sempre, a les 5 aquí, a Ràdio Desvern.