El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern.
I bé, doncs, en aquesta tarda d'avui ens esperen moltes aventures radiofòniques.
Començarem, com sempre, amb Actualitat 360, l'espai de notícies destacades a nivell global i municipal.
Seguirem amb la càpsula, l'espai musical del refugi.
I després també tindrem en el programa d'avui Anna Hulten a l'espai de cant i veu,
on parlem sobre els tipus de cant que poden existir, també les formes de cantar
i com hem de cuidar la nostra veu per fer-ho, ja no només per cantar, sinó també en el nostre dia a dia.
A la segona hora tindrem també, com cada 15 dies, l'espai de tertúlia de la setmana amb l'associació Trans Baix Power.
Ens acompanyarà la Rosa Maria Maristany, també l'Àlex i, per últim, la Bea Espejo d'aquest col·lectiu de l'associació Trans Baix Power,
on parlarem també d'aspectes del col·lectiu trans i del col·lectiu LGTB.
Això és tot per avui, hi haurà bastanta teca, us ho asseguro, i també tindrem bona música
i, com sempre, també l'espai del refugi recomana.
Avui marxarem cap a Sitges perquè us volem parlar del Festival de Cinema de Sitges
que comença justament demà dijous i hi ha moltes ganes, encara hi ha nervis, evidentment,
que comenci aquest festival i a mi ja sabeu que jo soc un gran fan, un gran amant, aquest cap de setmana hi seré
i dilluns, quan tornem a l'emissió habitual, vindré a explicar-vos-ho tot
perquè tinc moltes ganes, de nou, d'assistir, de veure l'ambientàs que genera Sitges
i també de veure alguna pel·lícula, per què no?
Vinga, va, deixo d'enrotllar-me, que ja m'estic enrotllant prou, i comencem.
Benvinguts al refugi!
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
I fem un repàs de les notícies més destacades del dia d'avui
i comencem amb la de que s'ha activat la prealerta del Pla Inuncat
per fortes pluges en les comarques de Barcelona i Girona.
De fet, ha estat començar el programa i començar a caure quatre gotes a Sant Just,
ja veig alguns paraigües oberts, m'imagino que al llarg de la tarda també anirà a l'alça
i anirem, doncs, veient com va afectant també el nostre municipi.
El que ens agradaria també, doncs, parlar no només és de Sant Just,
sinó també de tota la comarca del Barcelonès,
perquè la Protecció Civil ha activat la fase de prealerta del Pla Inuncat
per la previsió de pluges intenses de caràcter local
a partir d'avui dimecres a la nit al litoral i prelitoral central,
així com també al Pirineu i als prepirineus de Girona.
El govern català l'ha activat davant l'alerta del Meteocat
que pronostica precipitacions de més de 20 litres en mitja hora en aquesta àrea de Catalunya.
L'avís fins dijous a la matinada el mantindrem,
i és que el Servei Meteorològic de Catalunya situa aquest avís
entre dimecres a partir de les 8 del vespre i dijous 3 d'octubre a les 2 de la matinada.
El nivell de perillositat màxim és de 2 sobre 6.
A més, el Meteocat adverteix que en tot l'episodi es podran acumular localment
més de 50 mil·límetres de precipitació, sobretot en zones de muntanya.
I com sempre, parlem de recomanacions, recordem les principals mesures de seguretat
que Protecció Civil recomana tenir presents en dies de pluja.
Primer de tot, si anem en cotxe, evitem els desplaçaments en vehicle
i no aparquem en rieres o punts subterranis inundables.
No travessem rius o rieres, si baixen amb aigua,
sobretot a les zones on s'esperen intensitats i acumulacions més importants.
Circuleu, preferentment, també per rutes principals i autopistes,
modereu la velocitat i manteniu la distància de seguretat,
i a la muntanya eviteu els marges dels rius
i les lleres de barrancs, rambles o torrents.
Pel que fa a les nostres llars a casa,
no baixeu a les zones inundables, com ara el soterrani o el garatge.
No deixeu fora objectes o mobles que l'aigua pugui arrossegar.
Poseu en llocs alts i protegits els animals domèstics, els aliments,
l'aigua potable, documents importants, objectes de valor
i, sobretot, els productes perillosos, com ara verir per les rates,
dissolvents, etcètera, etcètera.
Aquestes són les indicacions que ha de donar Protecció Civil
sempre que hi ha un cas com el d'avui.
Ara sí, proseguim amb més notícies,
perquè avui també volíem parlar sobre despertadors contra l'abús del mòbil.
Sí, sí, tal qual ho heu sentit, en el marc de la campanya
Ets addicte a la pantalla,
també es donaran estovalles de paper als restaurants
i es pintaran missatges a terra
per reflexionar sobre els efectes per la salut.
Us parlem d'aquests despertadors gratuïts
pels alumnes de primer d'ESO
per lluitar contra l'ús excessiu de mòbil.
Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament de Manresa
vol evitar que els infants i adolescents de la ciutat
s'enduguin el telèfon a l'habitació durant la nit
perquè els fa d'alarma
o també, així evitem que l'agafin ja a primera del matí
i s'hi quedin enganxats,
que això ens passa habitualment als...
Jo no sé quina generació,
soc, si soc l'eseta,
millennial, millennial,
ja no sé què soc, m'he perdut,
però sigui el que sigui, a mi em passa, no?
Que a vegades, doncs, enxufo el mòbil,
el deixo carregant
i al matí quan em llevo, doncs, ja
el primer impuls és anar-lo a buscar, no?
Per apagar l'alarma
i també, doncs, per mirar-lo.
Aquests despertadors, doncs, ens faran evitar això, no?
És un hàbit perquè els joves, doncs,
es comencin a acostumar
a aquest tipus d'hàbits més saludables.
Com dèiem, això és una iniciativa
de Manresa, de l'Ajuntament de Manresa,
que el que fa és regalar rellotges
als alumnes de Primer d'ESO
per evitar i per lluitar
contra l'abús del mòbil,
que moltes vegades, doncs,
és abusiu, aquest ús del telèfon,
del dispositiu mòbil.
Ho hem comentat també
en nombroses ocasions aquí al programa.
La primera temporada
vam tenir els alumnes de Madre Sacramento,
que ens van estar explicant també
com utilitzaven el mòbil
i quin ús en feien,
i a vegades, doncs, sí que explicaven
que tenien certa dependència, no?
Doncs a partir d'aquí també
podem entendre aquestes notícies
i la importància d'aquestes iniciatives.
Fem un cop d'ull als Estats Units
perquè també volem parlar
del debat dels candidats
a vicepresident dels Estats Units.
Els candidats de la vicepresidència
als Estats Units
han mostrat la seva cara més moderada
en el primer debat
que mantenien a la televisió.
El governador demòcrata de Minnesota
Tim Walsh
i el senador republicà d'Ohio Benz
s'han vist les cares aquesta matinada
en un debat a la cadena CBS.
A cinc setmanes de les eleccions,
tots dos han optat
per evitar els atacs personals.
El primer tema del debat
ha estat el conflicte del Pròxim Orient
i els candidats a vicepresident
no han mostrat diferències de fons
sobre si Israel
ha de respondre a l'atac d'Iran.
Tots dos han esquivat la resposta
i han llançat la pilota a la taulada
dels seus candidats,
Donald Trump i Kamala Harris.
I ara marxem a les notícies a nivell municipal.
Us volem parlar d'aquelles
que surten al portal de Ràdio d'Esvern.
Comencem amb aquesta primera
que és de caire esportiu.
La desena triatló infantil
del Club Natació Sant Jus
arriba al SEM La Bona Aigua.
El Club Natació Sant Jus
organitza la desena edició
del triatló infantil
que tindrà lloc
al Centre Esportiu Municipal
La Bona Aigua
el pròxim 6 d'octubre.
La competició està adreçada
a infants i joves
d'entre 5 i 15 anys
i la prova combinarà
tres disciplines,
natació, bicicleta
i cursa a peu.
La jornada començarà
a les 9 del matí
amb la prova de natació
a la piscina coberta
del complex,
seguida del tram de ciclisme
i finalment la cursa a peu
pels exteriors de La Bona Aigua.
Els horaris varien
segons les categories.
A partir de les 8 del matí
s'obrirà la recollida dorsals
i la zona de boxes
per les categories
cadet, infantil i elevins.
Per les categories
Benjamí, Prebenjamí
la recollida dorsals
es tanca de les 10 del matí
i la prova començarà
a les 10.45,
tres quarts d'11.
L'acte finalitzarà a la una
amb la crida a podi
i les fotografies de grup.
I acabem parlant del projecte Recrea
que busca redissenyar l'exterior
del Casal de Joves de Sant Just.
El Casal busca i aposta
també per posar en marxa
el projecte participatiu Recrea,
una iniciativa impulsada
per l'Ajuntament de Sant Just
amb el suport del Casal de Joves
i la col·laboració
de l'equip d'arquitectes
de Qualsare.
En aquest cas,
l'objectiu del projecte
és redissenyar l'exterior del Casal
creant un espai pensat
per joves i amb joves
en zones d'ombra,
bancs,
espais per jugar o relaxar-se
i altres funcions
que els participants decideixin.
Aquesta notícia i altres
les podreu trobar, com sempre,
al portal www.radiodesvern.com
i acabem aquest espai d'actualitat
amb l'efemèride
d'avui 2 d'octubre
i és que,
tal dia com avui de l'any 1967,
el jutge Zurgot Marshall
va ser confirmat
com el primer jutge afroamericà
de l'acord suprema dels Estats Units.
Ara sí,
marxem a l'espai musical del programa.
La càpsula.
Música sense límits.
I no,
no us estic parlant
de la secció de Caniveu
d'Anna Hulten,
que aquesta la tindrem després,
ara us estic parlant
de la càpsula.
Aquesta secció musical
que ens acompanya cada dia
amb bona música,
us posem un tema
que decidim
i no és aleatòriament
que el decidim,
sinó que el decidim també
de forma molt curosa
perquè ens agrada portar
bona música.
Avui portem una cançó
de The Police,
Every Breath You Take,
una cançó que és un clàssic
d'aquest grup,
que aparentment
podria ser una cançó romàntica,
però en realitat
parla sobre l'obsessió
i el control.
Està escrita per Sting
i és una meravellosa cançó,
tot i que el seu significat
és una mica peculiar.
Ara sí,
escoltem
Every Breath You Take,
The Police,
aquí a Ràdio d'Esvern.
Every Breath You Take,
And every move you make,
Every bond you break,
Every step you take,
I'll be watching you,
Every single day,
And every word you say,
Every game you play,
Every night you stay,
I'll be watching you,
I'll be watching you,
I'll be watching you,
Oh, can't you see,
You belong to me,
And my poor heart aches,
And every step you take,
And every move you make,
And every vow you break,
Every smile you fake,
Every claim you speak,
I'll be watching you,
Since you're gone,
I've been lost with your trace,
I dream it not,
I can only see your face,
I look around,
But it's you I can't replace,
I feel so cold,
And I long for your embrace,
I keep cryin', baby,
Baby,
Please
Are you?
So loud when you find the relationship with you,
And your love,
And your love,
And every time,
If you tell me that I can't,
I ask you how it's needed for you,
I resort to the separation,
And then be able to share the communication with you,
And my love,
The reason you lose to my own形,
Oh, can't you see, you belong to me
Every poor heart aches, every step you take
Every move you make, every vow you break
Every smile you fake, every claim you speak
I'll be watching you
Every move you make, every step you take
I'll be watching you
I'll be watching you
Every friend you take, every move you make
Every bond you break, every step you take
Every single day, every heart you say
Every evening, every touch you take
Every move you make, every vow you make
Every smile you make, every claim you speak
Every single day, every move you say
Every evening, every step you take
I'll be watching you
I'll be watching you
I'll be watching you
I'll be watching you
El Refugi Recomana
Tornem a estar aquí a l'espai del Refugi Recomana
per recomanar-vos activitats d'oci, cultura, lleure i molt més,
però és que avui ens centrarem en el Festival Internacional
de Cinema Fantàstic de Catalunya de Sitges.
Ja ha passat l'estiu i això vol dir que els carrers, les sales,
les platges de Sitges es tornaran a omplir de màgia de cinema
i és que aquest festival d'enguany serà del 3 al 13 d'octubre
i nosaltres estem molt i molt feliços de poder explicar-vos
tot el que passarà en aquest festival de cinema.
Avui a l'espai del Refugi Recomana
us en portem una pinzellada de les activitats més esperades
i també d'algunes cosetes per a aquells que potser no frecauenteu
habitualment aquest festival, però us ho esteu pensant jo,
us ho recomano moltíssim, i és que hi ha molts plats forts,
hi ha moltes activitats, però per parlar del festival
hem de canviar una mica de música, no creieu?
i ara sí, amb aquesta ambientació, gràcies a John Carpenter,
aquest Halloween, una banda sonora que tots recordem
per aquesta meravellosa pel·lícula, i és que ara que ja tenim
l'ambientació adequada, anem a parlar del festival de cinema fantàstic de Catalunya,
al festival de Sitges, que enguany, novament,
torna als escenaris habituals, a les sales habituals,
amb alguna excepció puntual, però normalment el format es repeteix
d'any rere any, també perfeccionant una miqueta
els errors i els aprenentatges dels anys anteriors.
Aquest any tornarà a ser un any molt concorregut, 57a edició,
Déu-n'hi duret ja, les edicions que porta a les esquenes
el festival de Sitges, i és que avui us volem parlar
que no només es poden veure grans clàssics,
sinó que també podem veure estrenes i activitats
en la ciutat costanera de Sitges, en marc d'aquest festival internacional.
I és que el Sitges 2024 comptarà amb convidats de prestigi internacional,
amb directors, guionistes i actors que compartiran la seva experiència
en taules rodones, masterclass i trobades amb el públic.
I com cada any, no ens podem oblidar de la Sitges Zombie Walk,
que és una desfilada amb zombies,
que converteix els carrers del poble en un autèntic espectacle de terror.
Centenes de zombies de totes les edats sortiran a aterrir als carrers de Sitges
en una de les activitats més divertides i també més esperades del festival.
I ho recomano, si no ho heu fet encara mai,
que ho feu com a mínim una vegada a la vida, perquè és divertidíssim.
Jo una vegada em vaig disfressar de zombie
i vaig sortir a espantar la gent pels carrers de Sitges
i la veritat és que és una experiència única.
A banda de les pel·lícules i activitat,
aquest any també podrem gaudir de diverses exposicions,
mercats de cinema i també espais dedicats
a les noves tecnologies audiovisuals,
com la realitat virtual i els videojocs,
amb continguts pensats per oferir una experiència immersiva única.
Si sou dels que ja teniu la maleta preparada,
no oblideu que les entrades estaran disponibles
al web oficial del festival i també a taquilles.
I si no voleu perdre detall de la programació,
heu de fer una ullada perquè s'espera
que els grans títols s'esgotin ràpidament.
També recordem que a taquilles només hi ha entrades més puntuals
i que moltes vegades també al web van alliberant entrades
a mida que s'acosta també la data de la projecció.
És a dir, no alliberen totes les entrades de cop,
sinó que les van alliberant a mida que la sala es va omplint.
Per tant, si us heu quedat sense entrades per algun passi,
jo us recomano que aneu revisant el web del festival
perquè segur que acabareu trobant una entrada
per poder veure la pel·lícula que esperàveu.
Si no és en el passi que volíeu, potser en algun altre passi.
També fan passis matinals a les vuit i mitja del matí.
Aquests passis estan més descondensats, no hi ha tanta gent.
I també permet que puguis tenir el dia lliure
per anar a treballar si ho has de fer
o també per gaudir d'aquest fantàstic poble de Sitges
que a mi personalment m'agrada molt.
I també recordar que tindrem grans títols,
títols de thrillers psicològics fins a també a mons de fantasia èpica.
Sitges ho té tot i per tots els gustos.
També tindrà animació, ànimi, com sempre.
I la veritat és que ja ha sortit la programació,
la podeu veure al seu web,
al web de sitgesfilmfestival.com.
Allà trobareu tota la informació referent
a aquest festival de cinema de terror i fantàstic.
I és que, dit això, no teniu cap excusa.
Marquem el calendari els dies del festival,
que, com comentàvem, seran del 3 al 13 d'octubre.
I a partir d'aquí, Sitges ens espera
amb una edició carregada d'emocions fortes,
cinema de primera qualitat i un ambient incomparable.
No us ho perdeu.
I fins aquí el Refugi Recomana d'avui.
Si us ha agradat, podeu repetir l'experiència.
Podeu tornar a escoltar tots els programes
al www.radiodesvern.com.
Ens escoltem al proper Refugi Recomana.
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
Exodos
,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, des de Ràdio d'Esvern. És moment de saludar l'Anna Hulten, que ja la tenim a l'altre costat de l'estudi. Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, mira, molt bé aquí dins, que plou una mica a fora.
Sí, està plovent una miqueta, però sempre va bé, no?, combinar la pluja amb una mica de música.
Sí, sí.
A mi m'encanta. I avui aquí ho farem, i ho farem ben fet, perquè també parlarem de forma temàtica, no?, com sempre,
al programa, tematitzem amb algun tema, doncs, que a tu et sorgeix també al llarg de la setmana,
i a partir d'aquest tema, doncs, anirem escoltant cançons. Això és l'espai de Caniveu, amb l'Anna Hulten,
on parlem de música, però també de la tècnica, no?, que té la música, perquè no és fàcil cantar,
i en aquest cas, doncs, tu també el que fas una mica és explicar-nos, no?, les veus que hi ha, també els tipus de música que hi ha,
una miqueta són com les nostres classes particulars de música, aquí a la ràdio.
Sí, exacte, és la intenció.
Totalment, doncs, avui parlarem de, tu ho has dit, tu l'has anomenat veus grans, dramàtiques,
i després també veus més petites, les líriques, les has dividit en aquestes dues vessants,
i avui, doncs, volies entrar una mica al programa en parlar d'això.
Per on comencem?
Mira, podem començar a parlar una mica d'aquesta divisió, és molt, vull dir, no és molt detallada,
és molt, vull dir, general, però és una manera de fer una divisió de les veus dins del món del cant clàssic,
cantaròpera o cançons clàssiques, d'acord?
Doncs, jo soc més cantant de pop, soul, jazz, d'aquests estils que són més com estem escoltant ara,
de l'Ed Sheeran o la Beyoncé, no sé què.
I per mi m'ha ajudat bastant de pensar una mica en aquesta manera amb la meva veu pròpia.
I, de fet, un veu dramàtic és un veu més gran i és més...
Mira, cada persona pot cantar fort o fluixet, però la dramàtica diuen que pesa una mica més,
té una mica més de...
Consistència, més cos.
Sí, exacte, exacte, gràcies.
I un veu líric és una mica més flexible, pot fer coses més ràpides i potser no pesa tant, és una metàfora.
Sí, una forma de parlar.
Sí, i potser té una mica una so, una mica més com clar que fosc, saps?
Bueno, i és una mica curiós. Podem començar amb la Rita Franklin?
Doncs vinga, comencem amb aquesta cançó.
La reina. La reina. Sí, sí, sí.
Doncs sembla que la Rita Franklin no vol sortir avui, no sé.
Ai, ai, ai.
Això de la pluja li ha pillat en mal moment.
Ai, pobre Rita.
Però sí, sí, home, és una gran cantant, la tindrem en uns instants,
però sembla que està fallant a l'Spotify.
Mira, això mai passa, doncs algun dia havia de passar.
Sí, clar.
I res, doncs, explica una mica què sentirem amb la Rita Franklin, què és el que ens vols ensenyar?
La Rita canta amb molt, molt de cos, com hem dit, amb el veu de pit i molt fort,
i la Rita té una veu que és increïble, que pot cantar molt agut i és com si està cridant per una manera bona.
I en anglès això pots dir belting, quan fas com crids, però és cantar, saps?
I ara comença, és el respect.
I en anglès això és el respect.
Té caràcter, no? És una veu que té segell propi.
Molt, molt. I també, una cosa molt important en aquesta cançó és que ella està cantant de la respecta.
Quan jo torno a casa, jo vull respectar. Respect és important, no? És més o menys el missatge.
I si tu poses aquesta cançó més baix, si tu canvies el to i que canta...
When you get home, I want some respect.
És que no té el mateix efecte, saps? És que és tan com algú que ella està allà a punt de...
No pot fer les notes, potser? O saps el que vull dir?
Sí, sí, sí.
És allà a dalt, que fa que té com una despressió, com una passió, com molta emoció, no?
Clar, la dificultat de la cançó la fa encara més meravellosa, aquesta cançó, no?
Exacte, exacte.
Que sigui tan difícil de cantar, també té el seu punt interessant.
Sí, ara tenim el...
Sí, sí, home, és que és impossible no moure el cap, eh, amb aquesta cançó.
Clar, és que jo estic ballant aquí, sentada.
Mira, mira, també és com el que fa la cançó molt xula, també, és que tu et trobes com bastant improvisada, saps?
Que té una forma molt concreta, específicament les cantants que fan...
Saki to me, saki to me, ui, ui, tot això que és com el coral, no? Així?
Sí.
Però ella està molt llura i fa crits com si està parlant o cridant a algú, no? Una mica així.
Bé, és un veu molt gran, més dramàtic, que pot fer moltes coses.
També hem de recordar que la Rita va créixer dins del món del gospel, no?
Clar.
I el gospel té també aquest caràcter que tu crides com Jesus, hallelujah, no?
És que és el moment, és el moment, no?
I clar, i la comunicació, no? A l'església i aquest de coral i tot això.
Bé, té aquesta...
Sí, sí, aquesta història i aquesta com experiència, ella.
Totalment, totalment. Sí, sí, que aquest bagatge que ha tingut al llarg de la seva vida també ha repercutit a la seva carrera musical, no? D'alguna manera.
Clar, exacte. Perquè, clar, allà a l'església ha cantat des de molt, molt petita.
I també ha fet alguns àlbums de gospel, també, que són de gospel de veritat, gospel religiós i tot.
Són superxules.
I ja toca el piano. Molt bé. Sí, sí, sí.
Bé, sí, sí, no, la Riza?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I ara marxem amb un altre artista que ja la sentim de fons.
És Whitney Houston amb aquest I will always love you.
Bé, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Aquesta cançó, tot i que l'ha fet famosa Whitney Houston, la va escriure Dolly Parton.
Sí, exacte. Una sorpresa.
Molt interessant, no? Parlant de Dolly Parton la setmana passada va sortir aquesta anècdota.
Sí.
I jo avui, abans de venir al programa, m'he escoltat la versió de Dolly Parton i m'ha semblat molt genuïna, no?
Molt interessant, molt diferent i amb uns matisos que aquesta cançó no té.
Sí, amb molta emoció.
Clar, que la Dolly ha escrit aquesta cançó i és com la seva emoció que volia expressar en la lletra.
No recordo exactament la història perquè jo crec que era una cosa més o menys com...
Acaba de treballar amb algun col·lega, com un manager o algú, saps?
Sí.
I va dir, però sempre t'estimo, saps? Que era una cançó escrit per una persona concreta.
Clar, que passi el que passi, sempre t'estimaré, no?
Exacte, exacte.
I en aquest cas, doncs, com que Dolly Parton era qui havia viscut també amb les seves pròpies carns la lletra de la cançó,
doncs potser li resultava també més còmode i més fàcil comunicar.
Sí.
Però això és una cosa que vam comentar també la setmana passada, que és el fet que encara que tu no hagis viscut aquella vivència,
tu com a cantant has d'intentar trobar aquella excusa, aquell pretext per tu també llançar la cançó des d'allà, no?
Exacte. Que la Whitney està fent superbé, no?
Sí, sí, meravellosa.
Mira, escolta ara.
Perquè ha trobat el seu algú, ha trobat el seu manager, ha trobat aquella persona a la que Dolly Parton li va dedicar la cançó,
Whitney Houston va fer, m'imagino, una cosa similar, un exercici similar,
no buscar a qui li aniria dedicada aquesta cançó quan la cantés, no?
I en aquest cas, doncs, ho va trobar, perquè mireu, és que pell de gallina.
Sí.
I passem a una altra dona que, bé, és meravellosa, va estar aquest estiu de gira també per Alemanya,
patant-ho molt, Isabel, i la portem, doncs, amb aquest Rolling in the Deep.
A mi és una artista que m'encanta, m'encantaria veure-la en concert algun dia, el que passa que
les entrades d'Alemanya eren molt cares, eren molt cares, les de Múnich eren caríssimes,
perquè, si no m'equivoco, es va construir com un espai per ella, inclús.
Ah, sí, mare meva.
Sí, sí, a l'estadi o l'espai on ella cantava, s'ho va fer per ella i, bé, va estar allà un mes,
un mes cantant en el mateix lloc.
En comptes que la gent, és a dir, en comptes d'ella fer gira per Europa, la gent ha fet gira per ella.
Clar, si ets superestrella, ets superestrella, no?
Ja està, ja que ens n'hi fiquem, ens n'hi fiquem bé.
Una dona també amb molts traumes i amb moltes lluites personals, Adele, com a artista i també personalment.
En aquest aspecte, aquesta cançó, per mi, és de les que marquen com l'inici de la seva carrera, no?
Aquell, aquesta amb Someone I Like You.
Someone Like You.
Someone Like You.
Aquestes dues, per mi, serien com les que marquen una mica l'inici de l'estrellato, no?
De començar...
Sí, sí, estic d'acord.
I aquesta cançó és meravellosa, no sé què voldries dir concretament,
però entenc perfectament, amb aquesta cançó, la introducció de l'inici, no?
Aquest poderío, aquest empoderament, aquesta veu també amb molt de sentiment, no?
Forta, gruixuda, no? Una veu gruixuda.
Es nota tot això.
Clar, és també molta emoció, és molt dramàtic, com l'altra cançó també.
I will always love you.
És com així, però mai més potser et veig, saps?
No sé què, saps?
És com, ai, és ara, és now or never, en anglès, no?
Ara o mai, no sé què, no?
I, clar, potser sona una mica com una cançó de
We could have had it all.
Hem pogut tenir tot, però no, saps?
És com aquesta despreció, aquesta emoció tan forta, no?
Que, bueno, al final no ha funcionat o no sé què, saps?
Bueno.
I vinga, de Rolling in the Deep ens anem a una cançó totalment diferent.
Carmen.
Sí!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
Ah!
L'amour est un oiseau rebelle, que nul ne peut apprivoiser.
Et c'est bien en vintant le père, s'il lui convient de refuger.
Aviam, jo tinc una pregunta, pot ser que en l'òpera neixi una mica aquesta tendència de les veus grans, del dramatisme, o ve d'abans?
Ui, difícil a respondre, però clar, una cosa molt interessant amb l'òpera és que un cantant d'òpera no utilitza el micròfon.
Ah!
Això és molt interessant, no?
Clar, clar.
I significa que la tècnica de la veu està fer com vull dir, bueno, perfecta, però en alguna manera sí, perfecta.
Clar, ets el teu propi altaveu.
Clar, clar.
Clar, la boca, tot el teu instrument corporal, doncs és el teu altaveu.
I en anglès es diu overtones, i no sé exactament com es diu en català, les notes, això és física, la física de la música, que fa que una nota projecta més.
i és, més o menys, tu tens les teves cordes vocals aquí dins de l'aringa, no?
L'aringa, sí.
L'aringa, gràcies.
Després, fins a la boca és el teu espai de ressonància, no?
Aquí, fins aquí, bueno, ara estic ensenyant visualment en ràdio, però bueno...
Sí, és difícil, és difícil.
És difícil.
Ens passa a tots, ens passa a tots, que a vegades fem gestos i dient, ai, que estem a la ràdio.
Sí, clar.
Però t'entenc perfectament, sí.
Bé, doncs el que han de fer els cantants d'opera és estar a les seves propers altaveus, com tu has dit.
I aquesta és la Maria Calas, no? Si no m'equivoco.
Efectivament.
Sí.
Maria Calas.
Doncs, i diuen que ella fàcilment omplia tota una obra, tot aquest espai enorme, amb la seva veu, perquè té un veu molt dramàtic.
M'encanta l'òpera, m'agrada molt el gènere de l'òpera,
i trobo que s'està...
Ara, potser, entre els joves, cada vegada més...
Sí que és veritat que aquí a Barcelona s'està facilitant una mica que els joves puguem anar a l'òpera,
perquè l'òpera és costosa, no és barata, no és econòmica.
I crec que entre els joves, amb el teatre ja està passant, que està calant bastant.
És a dir, que els joves cada vegada anem més al teatre, sobretot aquí a Barcelona,
les dades estan... no me les invento, les dades són les que són, i la veritat és que està augmentant molt.
Però sí que és veritat que en l'aspecte de l'òpera, a vegades, doncs, encara hi ha certa reticència, no?
Perquè es vincula a vegades l'òpera amb una activitat avorrida, no?
Ah, bé.
A vegades?
Això jo crec que depèn molt.
És molt personal.
Sí, jo crec que és molt personal.
I també, bueno, una cosa que l'òpera té difícil és que ara, el tempo de totes les coses,
si compares amb 100 anys o dos anys enrere, sempre el tempo és més ràpid de les coses.
Només si tu baixes a les 70 a mirar uns dibuixos per nens, o una cosa per nens,
és bastant lent, pots trobar bastant lent, saps?
És el tempo de la història, com desenvolupa.
Però si mires una cosa ara, és com tigri, tigri, tigri, tigri, és com ràpid, saps?
Doncs una vegada vaig anar a mirar, o a escoltar, bueno, una opera de Wagner,
i era com, bueno, era Tristan i Sol de, i era potser una hora,
diu, és que ara no recordo exactament, però més o menys, t'estimo, saps?
Segona hora és, però ara m'he manjat una cosa dolenta que potser morirà jo, saps?
Després, una tercera hora, pot ser, pot salvar-me, saps?
Ara invento, perquè no recordo exactament perquè fa 15 anys,
però, saps, el tempo de la història, saps, has de tenir paciència.
És molt repetitiva, però també hem d'explicar als oients
que l'òpera es crea en una època i en unes circumstàncies concretes.
Molt diferents.
Llavors havia de ser tot molt repetitiu, també s'havia d'entendre la història,
els leimotifs, també, aquesta música que acompanya cada personatge,
per poder entendre una mica tot el que passa.
Mira, si tu dius, potser la història mateixa és una mica lenta,
però la música sempre canvia.
És la diferència, perquè la música pop, per exemple, és molt repetitativa, no?
Repetitativa.
Repetitiva.
Repetitiva, gràcies.
De res, no problemes.
La meva tercera vegada.
No, que si tu agafes una cançó de no sé què, qualsevol, de la ràdio,
és que és Halo, Halo, Halo, I can see you Halo, Halo, Halo.
Saps?
És com repetició, repetició, saps?
Però la música clàssica o la música opra sempre fa canvis
i a vegades torna en algun tema, però és com super, saps?
Rica de, no?
Coses diferents.
Jo crec que és un tema de l'hàbit, si tens d'esta infància o de la família,
que algú o la família té interès per escoltar música clàssica o òpera,
potser tens més fàcil entrar en aquest món, no?
Clar.
En alguna manera.
Sí, sí, totalment.
Doncs anem donant pas també a la següent cançó,
perquè això és l'Ave Maria de Bach.
Aquí seguim una mica amb les veus grans o ja hem marxat a l'híric?
Sí, ara estem amb les veus grans,
perquè aquest és una sueca que ara és mort,
però va estar molt, molt globalment, molt...
Reconeguda.
Sí, i es diu Birgit Nilsson, és una sueca,
i va cantar molt Wagner,
perquè Wagner sempre necessita veus molt dramàtics,
que poden omplir molt,
poden cantar aquestes cançons molt de volum.
i marxem amb una altra cançó interessant,
la que ens has ofert ara aquest Ave Maria,
que ens donava una visió diferent,
però canviem de terç.
Sí.
I ara sentim Melody Gardot.
Sí.
I'd give them all to you
I'd pluck them down right from the sky
And leave it only blue
I would never let the sun
Forget to shine upon your face
So when others would have rain clouds
You'd have only sunny days
If the stars were mine
I'd tell you what I'd do
I'd put the stars right in the jar
And give them all to you
If the birds were mine
I'd tell them in the sea
I'd make them sing a sonnet
When your telephone ring
I would put them there inside
I'd put them there
I'd put them in the sea
I què hem de dir de la Melody?
La Melody canta una mica com si estàs al teu costat, no?
Sí.
No trobes?
Com si està...
Sembla...
Sembla...
Saps aquests bars de Barcelona?
Bé, d'arreu del món, no?
Però a Barcelona en tenim uns quants
Que tenen, doncs, l'hora aquella, no?
L'after work o alguna cosa d'aquestes
Que hi ha, música chill out
Sí, sí, sí
És una mica això, no?
Que estàs allà prenent una copa
I vas sentint l'artista, com va cantant
Que està a dos metres de tu, no?
Sí, exacte
I clar, ella té un veu més líric
És més flexible
No pesa tant, no té tanta cos, no saps?
És més com...
Només un exemple d'una veu una mica més petita
Vull dir, no és res dolent o millor, saps?
També hem de recordar que la Melody utilitza micro
Ok
Saps?
Si compares amb la Maria Callas
Que ha d'omplir tot aquest espai de l'opera
Sense micro
Clar, que surt una tècnica molt diferent, saps?
Que la Melody, sense micro
Si l'espai no dona molt
L'acústica d'un espai dona molt d'ajuda
Potser no sentim a ella, saps?
Específicament si hi ha una orquestra, també
O altres cantants
No surt
I, bueno, són tècniques molt diferents
La Melody canta més
Una mica més com parlem, no?
Així
Hola, què tal?
Si parles amb el teu fill
I així
Ai, anem a dormir?
Una mica així
Sí, és una veu més parlada, no?
Sí
Tres minuts per les sis de la tarda
Seguim aquí a Ràdio d'Esvern
Al 98.1 FM
Seguim sentint música
I també comparant aquests estils musicals
Que ens plantejava avui l'Anna Hulten
They say it's spring
Aquesta cançó que ens portes a continuació
I que sona ja d'una altra època, eh?
Sí, sí, sí
Jazz
I tal
I tant, i tant
A mi personalment el jazz m'agrada molt, eh?
Jo també, jo també
Hem de reconèixer que és un gènere
Que com l'òpera, tot i que no tenen res a veure
S'està perdent una mica, no?
És aquest gènere que, tot i que està tornant molt també el jazz
Amb moltes pel·lícules
I també gràcies també a que ha tornat molt al vinil
I jo tinc molts amics que em diuen
Vaig a llegir una mica i em poso jazz per llegir
O sigui que està tornant bastant el jazz
I jo crec que això també és interessant
En aquest cas, aquesta proposta, per què ens la portaves?
Què ens volies ensenyar d'aquesta cançó?
Que es diu, aquesta cantana es diu Blossom Dairy
I té un veu molt així lírica
Estem seguint amb les veus més petites
Són més líriques, que no són tan dramàtics
Per un altre estil del jazz
I és més menys això
I vinga, va, acabem amb Mozart
Que ens queda res mig minut per marxar
Però jo volia acabar amb Mozart
I acabarem amb Mozart
I ja que hem parlat una mica d'òpera avui
També estava bé acabar amb el gran dels grans
Wolfgang Amadeus Mozart
I aquí tenim una mica de tot, eh, Anna?
Sí, i aquesta és la Diana Damrau
Que jo trobo és la millor veu de fer aquesta cançó
Doncs mira, ens ho apuntem
Anna Hulten, gràcies
Ens tornem a sentir la setmana vinent
I ara deixem els oients amb una mica de música
Amb Catalunya Ràdio i amb els bolletins de la 6
Fins ara
Fins ara, adeu
Catalunya Ràdio
Les notícies de la 6
Bona tarda, us informa Sergi Molero
Segona jornada del tall ferroviari entre Tarragona
i Sant Vicenç de Caldés
Per les obres del túnel de Roda de Barà
Del corredor mediterrani
Amb més queixes dels usuaris
Pels retards dels trens regionals
I per l'ocupació dels convois de Roda Liés
De la línia R2 Sud
Que han tornat a anar plens a vessar
Anem fins a Sant Vicenç de Caldés
Montse, ja anem
A mica a mica es van fent adaptacions
Per millorar la connectivitat
Entre els trens i els autobusos
Que ara hem vist com esperaven
L'arribada d'un tren carregat de passatgers
I no com al matí
Que els de Vilaseca han vist
Com marxava el seu tren a Barcelona
Sense esperar-los
I quan hem sortit
Com aquesta gent que ve
Ja hem vist que un tren se n'anava
Un cop els viatgers arriben aquí a Sant Vicenç
Hi ha molts autobusos preparats
Ha millorat la rebuda dels viatgers
Amb unes files que ja seleccionen
Els que van a Tarragona
A Salou, a Vilaseca
O a l'Hospitalet de l'Infant
I s'eviten aglomeracions
Els usuaris com la Montse ho agraeixen
Bé, bé, bé
Vull dir, veig que a tot arreu
Em preguntes
Que diuen on vas
Francament
És que no puc dir res dolent
El problema avui és el retard dels regionals
Que ha estat especialment acusat
A l'hora punta
Causant angoixa i desconcert
Per això la gent pujava
Al primer Rodalies que passava
Encara que s'aturés
A totes les estacions
I que a Cunit i a Covelles
Anés ja ple a vessar
És el dilema que ha tingut també
Una passatgera d'aquí
A Sant Vicenç, la Glòria
Volia agafar el regional
I m'ha dit que ve amb molt de retard
Que millor que agafi un Rodalies
Ara la situació és tranquil·la
A Sant Vicenç de Caldés
Més notícies Natàlia Ramon
Polèmica a Madrid
Per la celebració al Senat
D'un acte contra l'avortament
Que reuneix diferents grups
D'extrema dreta internacional
El PSOE i els seus aliats parlamentaris
Han demanat a la mesa de la Cambra Alta
Que controla el Partit Popular
La cancel·lació de la trobada
Madrid, Dani Sendiaja, bona tarda
Bona tarda
La mesa del Senat va autoritzar
La jornada amb els vots
Tant del PP com del PSOE
Però ara els socialistes
Diuen que desconeixien
El contingut del que votaven
Juntament amb partits
Com Esquerra, Junts o el PNB
Reclamen al PP
Que revoquen l'autorització
Fèlix Bolanyos
Ministre de Justícia
Le pido al Partido Popular
Que tiene mayoría absoluta
En el Senado
Que evite que esta Cámara
Se convierta en un festival ultra
De señores extremistas
Diciendo barbaridades
Atacando a las mujeres
Y tratando de recortar sus derechos
Eso es lo que le pido al Partido Popular
Ni más ni menos
L'acte està programat
Pel 2 de desembre
L'organitza la Xarxa Política
Pels Valors
Una associació de polítics
Anti-abortistes
Que presideix
El líder de l'extrem Madrid
A xilena
Juan Antonio Cast
I que té com a president d'honor
L'exministre del PP
Jaime Mayor Oreja
Dani Sadeja
Catalunya Ràdio Madrid
La xifra de turistes
Que visita Catalunya
Continua a l'alça
Aquest agost
Han vingut al país
Gairebé 2.300.000 estrangers
Un 6% més
Que l'any passat
I en el que portem d'any
L'increment
S'acosta al 10%
Segons dades
De l'Institut d'Estadística
L'estada mitjana
D'aquest agost
Ha estat de 6 dies
Que és una mica menys
Que l'any anterior
Però la despesa
Per persona i dia
Ha augmentat
L'atur ha baixat
Al setembre
A Catalunya
De 4.000 persones
Coincidint sobretot
Amb la represa
Del curs escolar
I les activitats
Relacionades amb l'ensenyament
Hi ha 15.000 treballadors
Més
Afiliats a la seguretat social
Dades que parlen
D'un mèrcat laboral
Que crea ocupació
Però que tenen
Un punt negre
L'atur juvenil
Els menors
De 25 anys
Han sumat
1.600 persones
A les llistes
De parats
Mentre que ha baixat
L'atur a la resta d'edats
El nou secretari
D'Ocupació
Paco Ramos
Admet
Que s'han de posar
A treballar
En aquesta qüestió
Tenim una estratègia
D'ocupació juvenil
El que hem de mirar
És com la reforcem
I com acabem d'ajustar
Algunes mesures concretes
Per exemple
Com podem trebar
La transició
Escola-treball
I ja tenim aquí
La Sònia Oleart
Amb la informació esportiva
Tot a punt
A Montilivi
Per a l'estrena
Avui a la Champions
A casa
A tres quarts de set
Els gironins
Reben el Feyenoord
Des d'ara
Podeu seguir
Tot el que està passant
A Girona
I l'última hora
D'aquest partit
Dins el Tot Gira
De Catalunya
Ràdio
Que començarà
Just ara
També avui
Però a les nou
L'Illa Madrid
I Benfica
Atlético de Madrid
El Barça ha fet oficial
El fitxatge
Del porter polonès
Xesni
Fins a final de temporada
El porter de 34 anys
Havia anunciat
La seva retirada
Del futbol
Aquest estiu
Després de restindir
El contracte
Que l'unia amb la IUB
I que acabava
El juny del 2025
En bascatar
A la Champions
FIBA
Manresa Benfica
Tres quarts de nou
Del vespre
El Barça debuta demà
A Caunes
Contra els Alguiris
A l'Eurolliga
I a la Copa Amèrica
De Vela
L'Ineos
Domina per 6 a 4
La final de la prèvia
Davant el Luna Rosa
Divendres
Podria aconseguir
La classificació
Per a la final
Amb el team
New Zealand
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bona tarda
Us informa Mariona Sales Vilanova
El Club Literari
De l'Ateneu de Sant Just
Organitza una ruta literària
Centrada en la figura
De Mercè Rodoreda
I el barri de Gràcia
Que es durà a terme
El dimarts 8 d'octubre
Aquesta activitat
Permetre als participants
Explorar els espais
Que van influir
En l'obra
De l'escriptora catalana
Passejant pels carrers i places
Que ella va fer aguantar
I que apareixen
En les seves obres
Més conegudes
El punt de trobada
Serà la casa Fuster
Als jardinets de Gràcia
A les 5 de la tarda
I durant la ruta
Serà de dues hores
I 30 minuts
A més del recorregut
La ruta inclourà
Una visita
Al refugi enteri
De la plaça
De la Revolució
Un element històric
Del barri
Que ofereix
Un valor cultural
I patrimonial
A l'activitat
Aquesta part de la visita
Estarà guiada
Per una historiadora d'art
I inclou
L'entrada al refugi
I l'ús d'auriculars
Per seguir
Les explicacions
Amb comoditat
El preu
De l'activitat
És de 16 euros
I es requereix
Inscripció prèvia
Ja que les places
Són limitades
Torna al cicle
De conferències
Compte amb una òpera
A la sala
Isidore Cònsul
I Giribet
De Can Ginestà
Una activitat
Ja consolidada
De Sant Just
Que ofereix
Una aproximació
Al món de l'òpera
A través de l'anàlisi
D'obres concretes
El cicle aborda
Les òperes programades
A l'Iceu de Barcelona
Des de diversos punts
De vista
Incluent-hi
Aspectes musicals
Històrics
I culturals
La primera sessió
Tindrà lloc
El 2 d'octubre
A dos quarts de vuit
Del vespre
I estarà dedicada
A Lady Macbeth
De Dimitri
Sostakovic
Una obra que destaca
Pel seu impacte dramàtic
I la seva complexitat musical
Els assistents
Podran descobrir
Els elements
Que la fan
Una de les obres
Més singulars
Del segle XX
Les pròximes conferències
Del cicle
Inclouen
La Bohème
De Giacomo Puccini
El 16 d'octubre
I La Forza del Destino
De Giuseppe Verdi
El 13 de novembre
L'activitat és gratuïta
Però requereix inscripció prèvia
Si abata
Els forns de pa de Sant Just
Celebren aquest any
El seu 60è aniversari
Al poble
En una entrevista
A Ràdio d'Esvern
Llorenç Rey
I els seus fills
Núria i Oriol
Que ja han assumit
El relleu generacional
Han repassat
La trajectòria
Del negoci familiar
Que fa gairebé
Un segle
Que es dedica
A l'ofici de forner
Núria i Oriol
La quarta generació
De la família
Han decidit continuar
Llegat després d'anys
D'experiència
En altres àmbits
Per aportar noves idees
I continuar amb la tradició
Llorenç va assumir
El control de l'empresa
El 1992
I ara els seus fills
Han començat
A liderar el negoci
Amb Núria
Encarregant-se
De la part financera
I Oriol
Centrant-se en el màrqueting
Les xarxes socials
I la innovació en productes
Especialment potenciant
La secció de cafeteria
Segons els germans
Aquesta nova etapa
Busca mantenir l'essència
De la fleca
Però amb una clara aposta
Per la modernització
I diversificació
Podeu escoltar
L'entrevista completa
Al podcast
Que trobareu
A la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb
Tota l'actualitat
Sant Justenca
A l'informatiu complet
De les 7 de la tarda
Fins ara
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Oh, my nights, why did my lover have to pick last night to get down?
Doesn't matter that I have to be the vocalist and warmest felt.
He tells me in his bedroom voice,
Come on, honey, let's go make some noise.
Time, it goes so fast.
Time, it goes so fast.
Time, it goes so fast.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esvern volem que ho facis de la millor manera,
escoltant el magatzin Matinal La Rambla,
amb la periodista Núria García-Libau
i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes,
tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres,
fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició,
entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia,
de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM,
i en streaming a la web radiodesvern.com,
on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter,
arroba la Rambla 981.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el farts.
A cada feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per tinguis jo per tu pur.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Seguim aquí a Ràdio d'Esberna.
Això és el Refugi.
Comença la segona hora del magazín de tardes
de la misura municipal de Sant Just.
I ara és moment de donar la benvinguda
a la nostra taula de Tartulianes.
I Tartulians, en aquest cas, saludem l'Àlex de Roques.
Àlex, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
Has tornat ja l'estiu.
Ja a tope, no?
Ja a tope.
Perquè és que la primera vegada no et vam veure.
Dic, aviam, vindrà l'Àlex, no vindrà.
Sí, sí que vindrà.
Està aquí.
Està aquí.
Està aquí.
Benvingut de nou.
Rosemarí Maristany, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs?
La veritat és que força bé.
Amb aquest programa vindran altra gent, eh?
Hem convidat altra gent, eh?
Perfecte.
Hi ha gent potent, gent a Llonces,
que també ens acompanyin.
Volem que sigui una temporada potent,
que llegi noves cares.
Ho serà, ho serà.
I també que puguem fer Tartulia,
com hem fet al llarg de la primera temporada,
també mantenir-ho en aquesta segona.
i saludem també a la nostra Tartuliana,
l'Ave Espejo.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bona tarda.
Aquí, mira.
Mira, ha passat per aquí, no?
Passava per aquí, sí, sí.
S'ha passat ràpid des de l'última vegada.
Sí, sí.
Passen els 15 dies volant, la veritat.
Sí, sí.
I res, doncs avui també hem de justificar,
perquè està justificada,
l'absència de la nostra estimada Natàlia Parés,
que no podia estar amb nosaltres,
perquè està la Xina,
ja ens ho va dir en el programa anterior,
que estaria la Xina durant aquests dies,
i bé, doncs que no podria assistir.
Aviam si d'alguna forma en alguns programes benideros
podem parlar amb ella,
o sigui a través d'algun àudio de WhatsApp,
alguna cosa,
per saber que està viva,
per saber que està bé,
i ja està.
I bueno, a partir d'aquí...
Ja t'he dit que l'hi demanaré,
però l'hi demanaré això al primer del matí,
perquè com hi ha sis hores...
Exacte, no,
que quan ella li vagi bé ens envia un àudio,
hola, mira, estic a la Xina, tal,
una abraçada,
i ja està, per saber que està bé,
ja està, una mica un missatge,
com quan demanes a un amic, no?,
que està de vacances i dius,
vull que em vagis dient quan arribis i tal,
doncs això, el mateix,
sabem que ha arribat i que ha arribat bé, no?,
Rosa Maria, a partir d'aquí.
Jo no sé si ha arribat i si ha arribat bé,
jo sé que ha arribat...
M'havies de dir que sí, i ja està.
Vaig enviar per WhatsApp una cosa
i me l'ha contestada
amb una hora molt intempestiva de la matinada,
que llavors m'he donat compte
que sí, que ha arribat i que ha estat bé, no?,
llavors, clar, evidentment,
per aquestes hores,
ella normalment no respon, no?,
llavors, per l'hora que m'ha enviat,
efectivament, està a sis hores diferents.
Efectivament, aquest horari canviat que tenim.
Està a Hong Kong, està a Hong Kong.
Molt bé, doncs vinga,
ara sí, comencem una mica
amb els rapes d'actualitat,
la tertúlia de la setmana
amb Transbaix Power,
i res, doncs,
comentem una mica la situació global,
si voleu, una mica de l'associació,
si teniu alguna activitat pendent,
doncs pels propers mesos o les properes setmanes,
i com va aquesta arrencada de curs,
perquè vam comentar
que també era una arrencada de curs
amb una aposta clara, doncs,
per seguir creixent, no?
Sí, de fet, ha sigut així,
amb la incorporació el nostre secretari,
l'Àlex Doroques,
aquí present,
doncs ha donat molt l'equilibri
a el que és l'associació,
sobretot amb el tema dels nois trans,
s'ha creat un grup de nois trans
dintre del que és el grup global de l'associació,
i, bueno, és un camp que feia falta,
jo ja fa temps que ho havia dit,
i quan ho vaig proposar,
doncs, li va semblar bé,
i tirant milles,
i sí, sí, anem apretant.
Ara, el dia 25 d'aquest mes,
hi ha un acte a Sant Periu,
lògicament és a Sant Periu,
perquè la nostra entitat ja sabeu
que està registrada allà,
i cada any es fa el dia
d'espatologització del fet trans, no?
I aquest cop, doncs,
com tots els anys,
en comptes de muntar un espectacle lúdic,
com es va fer a l'Orgull,
doncs es farà en format més seriós,
que és, tal com nosaltres hem reclamat sempre,
més pedagògic,
de muntar una taula de treball,
una taula de diàleg,
doncs, amb el públic,
de la gent del poble,
i, bueno,
i tota el que és la part de l'Ajuntament, no?
I, bueno,
i s'establiran unes vides,
unes experiències vitals
de cada persona participant,
com cada any es fa, no?
Sí, d'alguna manera es reflectir, no?,
aquesta experiència vital, no?,
de vida,
i que també, doncs,
la gent, doncs,
d'alguna forma commemori aquest dia,
però, com deies,
des del respecte de la solemnitat, no?
Sí, però, bàsicament,
jo ja vaig del retiro,
perquè, gràcies a Déu,
l'Àlex, doncs,
està agafant la cosa molt empenta,
i jo, doncs,
faré acte de presència,
potser em faran fer alguna presentació
en un moment determinat,
però el que faré jo és que
jo també tinc aquest mateix dia,
tinc un acte a Barcelona,
que és el Passell Documental
que ens van gravar nosaltres
fa uns quants anys,
que es fa a l'Agrupació de Gràcia,
i, bueno,
doncs, allà, doncs,
que hi vaig pensar-hi,
realment,
quan em van proposar l'edat aquesta,
jo vaig dir que sí,
alegrement,
i després,
ara ells diu,
però, sis,
tenim l'acte a Sant Feliu,
doncs,
vols redreçar una mica,
retardar una mica
el que és la projecció
del documental una hora,
perquè, dir,
en aquesta hora,
doncs,
de marge,
doncs,
pugui fer una mica de,
de dir,
eh,
esteu aquí,
sóc la Rosa,
i, doncs,
passo,
veu,
doncs,
aquí fa la feina,
no?
La terra és per qui la treballa,
tu.
I tant,
aquest repte, Àlex,
de treballar amb aquest equip.
Encantat.
La veritat que l'espai aquest
dels nois trans
és molt necessari,
ara el tinc aquí a Transbaix,
i començarem a fer activitats amb ells.
Són adolescents
que necessiten acompanyament,
necessiten un espai
que és el que sempre hem dit,
un espai segur
que ells puguin compartir
experiències
o situacions
que hem viscut tots
i no la poden trobar
ni amb els seus pares
ni amb ningú,
i després,
doncs,
això,
farem activitats,
i també ara
hi ha una associació
que és,
diguéssim,
a Sant Feliu,
que també té una mica d'empenta
i aprofitarem
i farem
més visibilitat
al col·lectiu.
Molt bé,
doncs,
aquestes apostes,
no?,
de seguir creixent,
com comentàvem,
a l'inici de l'espai,
estan a sobre la taula,
també amb aquestes activitats
que són, diguéssim,
ja periòdiques
i que cada curt repetiu,
com aquesta del dia 25.
Dia Rosa Maria.
No,
més que res,
que jo agraeixo profundament
a la ràdio dels bèndols
que ens donin la possibilitat
d'aquesta visibilització
des de la ràdio,
no?,
des de l'antena,
no?,
perquè també és important,
una cosa,
és un acte que fas de cara al públic,
allà,
el que és el plaer,
i també una altra cosa
és que cada 15 dies
estem aquí donant
el servei aquest
que donem d'explicació,
que es formen debats,
que es formen petites discussions,
perquè també la gent vegi
que hi hagi
entre les nostres realitats
en diferents punts de vista
i també això és interessant,
no?,
perquè, en fi,
la gent aprèn molt
el que s'està explicant.
Efectivament,
si no ens semblés interessant
a nosaltres,
no hi hauria aquest espai
de 45 minuts,
15 anals,
llavors,
al final,
nosaltres també,
doncs,
aquest agraïment
el volem fer extens a vosaltres
perquè ens agrada tenir-vos
i també,
d'alguna manera,
doncs,
com dèiem,
és un espai
que,
d'alguna forma,
és bastant únic,
no?,
un espai com aquest
i també estem molt contents
de fer una emisora transversal
i, en aquest aspecte,
doncs,
un refugi
que sigui el refugi de tots.
Al final,
és una mica
aquesta,
la intenció inicial
i així,
doncs,
ho estem fent,
també,
aquesta segona temporada.
I res,
bé,
que estàs molt calladita,
que...
No,
bueno,
jo,
con respecto a estos temas,
tengo una concentración
el día 6
en el Parque de la Ciudadela
por el tema de Sonia.
Este año es porque
han invitado a la gente
que estuvimos en el juicio,
estará María José Barola,
Jordi Petit
y yo
y alguna persona más
por ahí.
Pero no sé exactamente
qué es lo que van a hacer,
porque, bueno,
todavía tengo que quedar con ellos,
no sé si exactamente
es leer una lectura
con manifiesto.
Normalmente leen
varias entidades
y luego hay alguna actuación o algo.
Ya he estado yo
más de una vez
y consiste en leer
algún manifiesto o eso.
Pero este año
me dijeron
que querían hacer
una especie
de conversación
con las protagonías
y la gente
que estuvimos allí
en el juicio
y con toda esa historia.
No sé.
Y una mesa.
Tú estuviste...
Pero una mesa,
digo,
pero allí
en el Parque de la Ciudadela,
en la Rotonda.
Sí,
en la Glorieta.
Pues como yo la verás tú,
no sé,
quiero decir,
no sé,
es un poco...
Lo veo...
No sé,
ya os contaré.
Y luego hacen un acto
de que ahí sigue
es manifiesto,
hay un manifiesto
que me han dicho
que me han pedido
que vaya yo también
a leer parte del manifiesto
a San Boy
por el tema
de la despatologización
de la transsexualidad.
Tú conoces al chico
que...
Sí, el Iván.
El Iván.
El Iván Herredor
era el secretario
de nuestra asociación.
Bueno, bueno, vale, vale.
Y me ha dicho,
pero no sé
que el día que es exactamente,
porque como coincide el día...
No lo sé.
No, será el 25.
Será el 25.
Probablemente será el 25
de octubre.
No.
Se lo puede apuntar
ahora a la transsexualidad.
Sí, o mira...
El 25 será, no.
Yo tengo curiosidad.
No, es antes,
antes del 25.
¿Estuviste en el juicio?
¿En el juicio de Sonia?
Sí, sí, sí.
¿Y cómo...?
Pues, bueno, pues...
Claro, es que hay un capítulo
de Crims
que también explica
lo que es...
Sí, sí, estuvimos en el juicio.
La Sonia Rescalgo
y eso es tan interesante.
Exacto.
Ahora para...
Ah, ¿sales tú?
En el Crims.
Sí, sí.
Ah, pero no te he detectado.
Ahora lo voy a volver a ver.
Ahora me lo vuelvo a ver
y digo quién es.
Expliquem una mica
els oients
de què estem parlant
perquè així també
es puguin ubicar
perquè és un cas
que, pel que esteu dient,
va ser un cas bastant sonat, no?
Sí.
Concretamente fue
una trans
que...
Una trans
u otra...
Eran dos.
O sea, era Doris,
Sonia
y un mendigo
y unos chicos
skinheads,
neonazis,
iban de fiesta,
se infiltraron por ahí
por el Parque de la Ciudadera,
iban de fiesta
y se liaron a palos
con las primeras personas
que pillaron.
Obviamente
la peor parada fue Sonia,
al mendigo lo dejaron ciego,
a Doris le dieron una paliza
y luego el tema pasó
como en los medios
de comunicación
como un travesti
es agredido
por nazis,
no sé qué,
por skinheads,
luego se llevó
a juicio,
a juicio público,
se presentó
como juicio público
también en el ayuntamiento,
también presionaron
para que lo hicieran.
Como parte acusadora.
Como parte acusadora,
sí,
como tribunal,
bueno,
por parte del juicio público,
María José Varela,
estuvimos en las asociaciones,
las asociaciones gays
eran las que lo llevaban
y nosotras en esa época
estábamos empezando,
quiero decir,
que justo coincidió
en esa época,
conocíamos el caso,
conocíamos un...
y eso fue un detonante
también para nuestra asociación
y estuvimos en el juicio,
claro,
estuvimos en el juicio,
estuvimos,
explicaron todo el sumario,
explicaron todo,
no vi las fotografías,
pero por ejemplo
una de las cosas
que llamaba mucho la atención
era que
que de la paliza
que le pregaron
en un principio
pensaban que era
una persona de color,
de tal palizón
que le dieron
que era toda una hematoma,
o sea prácticamente
esa negra
del palizón que le dieron
y fue bastante crudo,
bastante desagradable.
Llamamos también
en nuestra asociación
llamamos a las de transexualia
para que viniera
alguna representante
y también vinieron
de transexualia,
vino Juana Ramos.
Vale,
pero me gustaría
que explicárselos
un poquito
la historia de Sonia.
¿La historia de Sonia?
Sí,
porque Sonia
no siempre vivía,
no siempre dormía.
No, no,
bueno,
la historia de Sonia
ya más,
estoy hablando del juicio,
¿no?
Que es lo más preguntado.
Sí,
pero para el contexto...
Sonia fue una trans,
una chica
que vino de Cuenca
para aquí,
para Barcelona,
para el proceso
transexualizador,
porque obviamente
en su entorno
no la aceptaban
ni toda esta historia,
fue relativamente célebre
en el mundo del espectáculo,
salían revistas
como Liv,
etcétera,
etcétera.
Tuvo un cierto éxito,
pero luego vino
un poco la decadencia,
creo yo,
que por más que nada,
según contaba
la chica esta,
Silvia Reyes,
era porque era
un poquito inocente
la chica
y se aprovechaba
un poco de ella,
los novios sobre todo,
ya sabes,
todos los novios,
mal asunto.
También trabajó
en la prostitución,
obviamente,
y bueno,
entró,
yo la conocí,
la conocí de vista solo,
cuando yo vivía
en San Hermenegildo,
en Balmes Padua,
la vi por ahí alguna vez,
parecía un poco pijita,
así muy introvertida,
muy...
era una persona
como muy...
se veía
como muy introvertida,
y bueno,
pues cayó
en el tema
de las drogas,
a última instancia
ya estaba bastante
para dormir en la calle
y eso,
quedarse dormida
en el banco,
me imagino que no estaría...
Eso es mejor...
Claro,
y o sea,
fue toda una historia,
¿no?
Creo que ya lo he explicado
alguna vez
en la revista,
¿no?
Aparte...
En la revista,
sí,
pero la gente que nos oye
quieren saber
quién era la Sonia del Cabo
y cómo llegó
a suceder esto
allí en el parque
del Ciudad de la Córdoba.
Bueno,
ya se ha explicado bastante
en los medios,
sobre todo
con la anterioridad.
Estoy de acuerdo,
pero conviene hacer...
En los años
a que ya se salió el juicio,
fue un poco...
Digamos que trataron...
Concedió además
con el asesinato
de Lucrecia en Madrid
por las mismas fechas,
y el tema del juicio también,
una inmigrante
en Madrid.
La primera que inmigrante,
¿no?
Sí,
la primera inmigrante
en Madrid,
aquí la transexual Sonia,
y los medios de comunicación
se pusieron un poquito firmes
a tratar un poco el tema
con seriedad,
porque con la anterioridad
estas cosas...
Yo me acuerdo
de haber visto
un artículo hace años
de un tipo que se llama
Luis Burgos
o Antonio Burgos
o no sé qué,
hablando del asesinato
de una transexual
y describía a la transexual
como ordinaria,
que no sé qué,
se peinaba mal.
O sea,
todo se centraba
en ridiculizar
a la persona víctima,
¿no?
Era un pitorreo,
¿no?
Como trataban
en los temas
los medios de comunicación.
A partir de ese momento,
de alguna manera,
se pusieron un poquito serios,
la trataban con respeto,
en vez del travestido Juan,
como llamaban en principio,
le llamaban la transexual Sonia.
Quiere decir que...
Fue la primera condena
por delito de odio
en España.
Sí,
sí,
sí.
Ostras,
eso cambió las cosas,
supongo luego para el colectivo,
es decir...
Hombre,
fue los discursos
y luego,
digamos que de alguna manera,
claro,
lo político,
que nosotros iniciamos
el tema de lo político,
un poquito más en serio
nos tomaban,
tampoco mucho,
a nivel político,
pero bueno,
digamos que de alguna manera
las cosas
tienen que pasar a veces
cosas de esas
para que la gente...
Pero es triste,
es lamentable,
pero funciona
de esta manera,
al ser humano...
Sí,
claro.
Somos un cuadro,
no tiene que pasar algo
para que te tomen un poco en serio,
eso es horrible,
en el fondo.
Sí,
pero el tema es que
uno de los skin hits
que mató
no estaba nada
arrepentido
de lo que había hecho.
No,
pero es que tú...
No,
claro que no.
Era la época
de los bojos nois,
¿no?
También,
porque eran
los del camp,
¿no?
No,
pero tú piensas
que una de las cosas
que argumentaba
María José Varela
en el juicio,
dice,
puede una persona
cometer crímenes
y pensar que está
haciendo lo correcto
y por lo tanto
no sentir arrepentimiento.
En el juicio,
los chicos
tenían una actitud
muy chulesca,
quiere decir que no es
que fueran,
ay,
yo no quería hacerlo
o estaba confundido,
no,
no,
no.
Dice que es que
la atacaron,
que no sé qué,
que hizo poco,
hicieron poco,
dice,
¿hizo usted poco?
Madre.
Hicieron poco,
o sea,
hicimos poco
para lo que podría
haber pasado
porque el travesti
vino a atacarnos,
o sea,
imagínate eso,
el juicio,
claro,
el otro le preguntaba,
¿qué hizo poco?
Se hicieron poco.
Y no se habla
de la entidad
de las personas,
¿verdad?
No se sabe quién fueron,
es decir,
no ha salido...
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
no se sabe quiénes son
los que lo hicieron,
sí,
claro.
Sí,
pero tuvieron una condena
de no sé cuántos años
y al poco tiempo
ya salieron.
El Tribunal Supremo
lo rebajó.
Sí.
No sé si al poco tiempo
salieron,
pero el rebajó
unos cuantos años.
Les cayó una buena condena
y el Tribunal Supremo
se la rebajó.
Pero una condena
por homicidio,
porque no es un...
no es un...
o por asesinato
con alevosía.
Es que esto
tenía que ser una...
En aquella época
en España
existía la cadena perpetua.
Sí,
pero como daban el argumento
de que no sentían arrepentimiento,
dan la vuelta con eso.
No,
la cadena perpetua
en aquella época
me parece que no existía.
La cadena perpetua
es permanente revisable
vino después.
No,
sí,
esto sí,
pero como cadena perpetua...
era de la época de Franco.
En esa época,
en el 92,
me parece que la perpetua
estaba...
Sí,
estem parlant concretament
del 6 d'octubre
de 1991,
quan va morir
la Sònia Rescalvo
i en aquest cas
va ser assassinada
d'una pallissa
per un grup de neonazis,
com comentàvem ara
fa uns instants.
Déu-n'hi-do,
aquesta història
que realment,
doncs,
és impactant,
quan estàs sentint-la
per primer cop,
que és el meu cas.
Jo no havia sentit
anomenar la història
de la Sònia Rescalvo
i ara,
doncs,
clar,
intentes buscar-li un sentit,
evidentment,
amb els testimonis
que estava explicant ara
la Bea,
és impossible
trobar-li un sentit
a tal agressió
perquè dir
que una persona
digui que vam fer poc,
fins a...
en quin punt
has d'estar,
no?
En quin punt has d'estar
per dir això?
Vull dir,
és que és molt greu
perquè al final,
això que van dir
aquestes persones
pot remuntar
inclús a la Segona Guerra Mundial
i als camps de concentració
perquè al final
tampoc hi ha tanta diferència
entre una cosa i una altra,
no?
Vull dir,
és bastant fort.
Hi ha camps de concentració
del nord de Berlín,
al Sachsenhausen,
si mal no recordo,
que allà és on
torturaven i mataven
a totes les persones
homosexuals
i travestis
de l'època
que també n'havien
de transsexuals,
vull dir,
allà els alemanys
els fulminaven,
jueus també n'havien,
però allà
aquell camp de concentració
era polític
i social,
eh?
Més aviat, eh?
Bueno,
és un tema complicat.
Sí,
perdona,
ara et passo la paraula.
Per què estem al,
celebrem el 25...
Bueno,
el mes de l'octubre trans
pel fet de la despatologització trans,
despatologització,
eh?
Que és una paraula...
Complicada.
Complexa.
Exacte,
complexa,
mare meva.
Cada any que ve aquesta data
jo pateixo
només per dir la paraula.
Sí,
això mateix.
Hem de recordar
les persones que ens escolten
el per què de tot això
i fem una mica de reflexió
històrica
del per què
del per què
tot plegat,
no?
Doncs tot plegat
és bé
perquè l'any
sempre havíem anat
a,
inclús la manifestació
del 77,
les persones trans
i les persones
del reste
de l'acrònim
LGTBI
havíem anat juntes,
no hi havia hagut
mai cap problema
de convivència,
sí que és veritat
que sempre hi havia
alguna espècie de,
diguéssim,
d'acompanyament,
ens deixaven estar,
ens deixaven estar,
no teníem els nostres
drets reconeguts
i tot això,
però l'any 1990
l'OMS va declarar
que la homosexualitat
deixava de ser
una malaltia mental
i al mateix any
va declarar
que la transsexualitat
ho era.
A partir de llavors
tot el que són
els esquemes
d'homosexualitat,
el que és
la L,
la B
i la G,
doncs
la G,
la B i la L,
per gais,
lesbianes i bisexuals,
doncs
van prendre un camí
diferent
del que era el nostre
doncs
perquè
nosaltres no som
persones malaltes,
vosaltres sou
persones malaltes
i heu d'estar
tutelades,
heu d'estar tutelades
i nosaltres ja
podem tirar endavant
i és així,
de fet
anem a trobar
que durant uns anys
la B us ho pot explicar
perfectament
perquè va haver-hi
una època
una època
doncs
que ser trans
era una cosa
molt complexa
sempre ho ha sigut
però encara
encara
a partir de llavors
començava a ser-ho
fotut de veritat
va ser fins al 2018
doncs
que l'OMS
va dir que la
transsexualitat
les persones trans
no eren persones maltres
no eren persones maltres
però
sí que tenien
una incongruència
de gènere
la incongruència
de gènere
ostres
jo no crec que nosaltres
siguem incongruents
amb el gènere
vull dir
és una cosa
no acaben mai
mai mai mai
de donar el pas
de donar-nos
l'oportunitat
de ser qui som
i expressar-nos
del per què som
perquè estem en aquest món
vull dir
són persones diverses
són persones
que tothom
ha dintre els mateixos drets
vull dir
hi ha com una
conxorxa
de dir
bueno
ho hem acceptat
amb els gais
i les lesbianes
però les trans
encara
encara està la transsexualitat
dintre els
manuals
de psiquiatria
i permeten que pregunti
dins del col·lectiu
també hi havia
com certa marginació
és a dir
els gais i les lesbianes
potser marginaven
una mica també
el col·lectiu trans
o no
o hi havia més fina
sí
mira
jo te lo podria explicar
crec que
no és per a l'estiu
no és que volia preguntar
exactament
a les transbèias
sempre ha habido
el paraguas gay i lesbiano
sempre ha servido mucho
para reivindicación
de las cuestiones trans
desde mi punto de vista
hubo varios factores
una de las factores
fue el tema del sida
y el tema de la estigmatización
social que hubo
a pesar de lo que te digan
de la despatologización
el estigma social que hubo
digamos que íbamos a hacer
una sociedad más abierta
pero de repente ocurrió esto
y la sociedad
ya empezaba a hablar
de castigo
lo del sida
cuando empezaron a salir
los casos
y se dio a conocer
como una plaga gay
como plaga gay
cosas de homosexuales
no sé qué
empezaron a hablar
pues de castigo divino
de que se lo tienen gastado
si no fueran tan maricón
no les pasaría esas cosas
todas estas cosas
y eso sobre todo
en Estados Unidos
en Estados Unidos
se acusó más
esa diferencia
esa discriminación
del colectivo gay
sobre la cuestión trans
porque en Stonewall
empezó con gays trans
y todo el 28 de junio
empezó con
con nosotras
estábamos en pleno ajo
y sin embargo
a raíz de eso
de los estigmas
pues ya sabes
salves de ese quien pueda
y como yo soy
dentro de lo que cabe
más aceptable
más popular
pues tengo derecho
a no ser discriminado
y las que son menos populares
y son como más mierdecillas
pues oye
mira va
no me mezclen con esas
que yo no soy como estas
¿no?
eso es un poco lo que pasó
que con el tiempo
se ha ido enmendando
porque claro
inevitablemente
eso es un manchón
en el historial reivindicativo
de la gente que reivindica cosas
cuando tú
reivindicas una cosa para ti
y luego con los demás
te te portas
de forma discriminadora
pues no tiene mucha credibilidad
y bueno
aquí no fue tan sangrante
aquí
digamos que los grupos gays
sobre todo yo
cuando empecé
en el colectivo de transexuales
nos ayudaron
el FAQ
el FAQ
nos dejó la sede
todo esto
estaban muy abiertos
¿no?
evidentemente
que a nivel reivindicativo
digamos
que aquí
que no estábamos
tan organizadas
pues era como una cosa
muy novedosa
¿no?
pero eran muy receptivos
en Estados Unidos
sí que había organización trans
y en Estados Unidos
sí que tuvieron una actitud
de apartheid
con las trans
que eso también cambió
pero costó
en Estados Unidos
ya sabéis que son
un poquito especiales
pero eso
sobre todo en Estados Unidos
creo que pasó más
esa corriente
sí no
a mí me creaba curiosidad
porque hoy en día
también
bueno yo lo explico
desde la propia experiencia
como anoya lesbiana
vivía tranquilamente
porque tengo
bueno soy una mujer
y a todo el mundo
le digo que tengo pareja
no saben lo que soy
ni nada
entonces discriminación
sí que he sufrido
lesbifobia y todo eso
y comentarios
ya machistas
etc por ser mujer
y claro
el activismo
no me llamaba la atención
porque no era mi lucha
y desde que hice la transición
es mi lucha
es mi sitio
y lo que veo
es que
los gays
pues como tienen
sus privilegios
y no dejan de ser
hombres blancos
¿no?
cis
y están ok en su sitio
y las lesbianas
pues siguen con lo mismo
sí que hacen activismo
pero sí quejan
de la invisibilización
pero tampoco hacen
para visibilizar
y lo que me he dado cuenta
es que los trans ahí
están
o sea
como que molestan
molestan
molestan
y molestan más
las mujeres trans
que no los chicos trans
y nosotras más
claro
es como
es incomodidad
¿sabes?
y lo noto
entonces yo tenía la curiosidad
si también
eso pasaba antes
porque
es como que les molesta
¿no?
porque no se dan cuenta
de que ellos tienen derechos
claro
yo los tenía
y yo los he perdido
ellos no se dan cuenta
de ello
bueno vosotras más
etc pero
no
tú has ganado derechos
yo he ganado derechos
pero dejo de tener
otras cosas también
en la pirámide
de las discriminaciones
tú has subido dos escalones
o tres o cuatro o cinco
bueno
no sabría qué decir
con respecto a la
bueno
por ejemplo
una de las cosas
es diferente
no cogemos los privilegios
o sea nosotros
siempre está el factor trans
¿no?
siempre está el factor
el factor trans
que es lo de
sí es chico
pero no es como nosotros
pero no es como nosotros
¿no?
sí
como si lleguessin nivells
no dins dels nois
o de las noies
sí sí
nivells de cualidad
y abro y cierro comillas
porque al final
es allo de dir
aviam
por favor
qué sé qué
sí sí
yo decidiré
vamos en contra
de los estereotipos
pero vamos a buscar
vamos a estereotiparnos
lo máximo posible
¿no?
sí
no vamos
estamos en contra
de los estereotipos
que nos viene la gana
de estar en contra
aquello que nos toca
las narices
pero lo que yo represento
no
por ejemplo
el tema de las
hay luchas dentro del feminismo
que dices
pero qué contra de los estereotipos
si eres la persona
si Pilar Primo de Rivera
estuviera
estuviera aquí ahora
sería feminista
como tú
y se estaría dando
una medalla
guapa que hablas de estereotipos
si tienes un cerebro de
claro
es que es verdad
es que no sé
es como mirar la paja
en el ojo ajeno
sí no no
al final
realmente es allo de
buscar estar en un grau
más amunt
¿no?
y tener como
aquel control
es la jerarquización
es un tema animal
¿no?
también
es allo de
la jerarquía
sí sí
la cosa de
la jerarquía
el patriarcado
el patriarcado
pero el patriarcado
es jerarquía
sí
pero todo eso es jerarquía
ellos necesiten superiores
Rosa María
¿os dais cuenta
que hay una similitud
en el discurso
del de Natalia?
se nota que han estado juntas
durante muchos años
el activismo
tiene estas salidas
estas salidas
de bombero
que tienen
tanto uno como la otra
¿por qué?
no que son geniales
sí sí
que son geniales
¿están hablando
del día del turtell o no?
ah por ejemplo
el día del turtell
el día del turtell
sí sí sí
el día del turtell
sí sí
bueno hemos estado
muchos años
sí sí
la verdad es que
es un gozo
es un gozo
es un gozo
a ver
es un gozo
que Natalia
haya venido
a Transvash Power
y que tú
colabores
con nuestra asociación
es un gozo
las cosas
como sea
ay bueno hija
esta mía
no lo digas
de vez en cuando
que a veces
que a veces
eres muy dura
una de cal
y una de arena
¿no?
sí sí
hombre
bueno
però bueno
centrem-se
en el tema
i centrem-se
en el día
de la reivindicació
sobre la despatologización
de la despatologización
de las personas trans
bàsicament
i el que podria recordar
a tots els oients
i oients
en neutra
perquè en vivients
no
s'engloba
a tots els gèneres
sí
a la direu
doncs sí
perquè avui dia
no saps com has de dir les coses
bé
llavors
el que sí
vull recordar
recalcar
a tothom
que ens escolta
és que
quan es refereixin
a tots nosaltres
i a no solament
als trans
a tots els col·lectius
dins de l'acrònim
LGTBI
bla bla bla
quan es refereixin
tots
amb aquest acrònim
que no diguin
que ens toleren
a mi això
em fa mal
jo és que
jo tolero
el fet
que tu
puguis parlar
jo tolero
del fet
que tu
puguis viure
jo tolero
no necessito
el vostre
permís
per viure
per estimar
i per existir
jo el que vull
és
que se'm
respecti
oi que vols tu
respecte
avui
doncs
tu també m'has de respectar
això que diu
la Rosa és molt interessant
perquè aquest estiu
vaig tenir un debat
amb una persona
que va començar a parlar
i va dir
sí perquè s'han de tolerar
i jo
dic a mi no m'ha de tolerar ningú
ni la meva mare
ni la meva família
ni ningú
i és una paraula
que utilitzen molt
i diu
bueno
la gent que no coneix
el que és el col·lectiu
al principi ha de tolerar
i dic
no no no
ha d'aprendre
tolerar
toleres coses
supongo que es un
es un argumento
és un termino
fácil de decir
fácil de decir
i sobretot
opuesto a la intolerància
que això sí que existe
opuesto a la intolerància
opuesta a la tolerància
és un termino pobre
evidentemente
la tolerància
es un termino
que tiene mucho
la tolerància
la puedes
la puedes llegar a usar
si haces una mirada holística
en el conjunto
de la población
en muchos otros aspectos
pero a nostres colectivos
que estamos tan segregados
socialmente hablando
lo que necesitamos
es respeto
es evidente
y dar la voz
y que nadie hable
en nuestro nombre
que ya tenemos boca
para que se pongan
a bajar de un burro
a decir lo que somos
y lo que dejamos de ser
pero cuando te dicen
tolerar
ya estás más abajo
que ellos
efectivamente
y eso es eso
no estamos de la jerarquía
exacto
es que decir
bueno y tú me toleras
yo también te tolero a ti
bueno no sé
hasta qué punto
pero te tolero
sí el tema de tolerancia
de ment oberta
y todo esto
es muy ambiguo
es al final de decir
bueno val
ets de ment oberta
ok
què vol dir això
no?
o ets tolerant?
no
tolero
que vols dir això
tengo mentanita
vale
soc de ment oberta
això també te la diuen
hombre se te la diuen
oi jo no soc de ment oberta
dic sí sí
a mi ja m'està bé
bueno perfecte
si no t'està bé
ai perdona
ai perdona
és que m'he equivocat
és que saps què
no sé per què
però sí
et tracto un femení
perdona
perdona
perdona
sí sí
perdona
perdona
de fet és una manera de parlar
perquè jo sempre parlo globalment amb tothom
com que justifiquen
sí però la teva veïna l'estàs parlant femení tota l'estona
has començat a parlar amb mi
i t'has dirigit a mi masculí
ai perdona
perdona
sí sí eh
perdona
no tornarà a passar
el demà ha trebat el mateix
ja
i una cosa que em va passar a mi
és
coneixent algú
no sé què comporta estar amb una persona trans
o sigui no sé què implica
i jo pensant
què ha d'implicar
saps
i jo
ostres
què passa
un kinder sorpresa
com diuen
no
què tiene que implicar
soy una persona igual
és a dir
clar això és un debat
no
al final
és un debat
jo crec
dona suc
sí sí
això és un debat
igual no
eres més igual
que és distinto
la gent se hace
unas pases mentales
impresionantes
però bueno
hay cosas que hacen gracia
no hay que
a ver
hay cosas que son dramáticas
que es la realidad
determinadas realidades sociales
y hay otras cosas que quedan en la anécdota
que una transfobia un poco ramplante
y tipo
tipo la serie esta
¿cómo se llama?
la que se avecina
que sale
esas cosas que son
transfobia ramplante
pero que luego tiene su gracia
su toque de gracia
claro
quiero decir que no sé
sí, no todo siempre es negativo
claro no
en mi pueblo también había una señora maruja
de estas
ay
¿cómo te gusta que te traten?
¿de chico o de chica?
ay
y no sé qué
y yo de chica
claro
ay que majo
gracias
gracias
sí, sí, sí
no, no
totalment
totalment
bueno
estàvem obrint un meló
molt interessant
per aquí
Àlex
jo crec que realment
sí que és cert
que hi ha un punt de
de tirar patràs
allò de dir
hi ha un punt social
que a vegades
també tens por
tu mateix de dir
què ets
què deixes de ser
pel fet de
de l'altra persona
com pot reaccionar
ja no és el que pugui pensar
sinó com pot reaccionar
no?
aquestes experiències
deuen ser incòmodes
per una banda
no?
i per l'altra també
doncs indignants
no?
perquè tampoc se'ls ve
ben bé com
com poder abordar
segons la persona
a mi en el meu cas
m'és igual
si jo em creo un perfil
no tinc ningun problema
en poner
que soc una persona trans
jo
és la meva realitat
i així després també
m'habito a l'haver-ho de dir
que avui dia
doncs s'ha de dir
doncs estic en un moment
que potser sí
potser no
d'aigual
qui en sé
a qui en no
però com jo també
sempre parlo
de la meva transsexualitat
i de com era abans
en algun moment sortirà
però clar
alguna persona
que no tingui l'autoestima
com la puc tenir jo
claro
a vegades
complicat
inevitablement
és una estratègia defensiva
també
perquè no sabes
que el que et vas a encontrar
tu vas a
un sitio
donde ves
las caras de la gente
que soy trans
al mismo
empiezan a ver
claro
hay una estrategia defensiva
y es una cosa
que ha funcionado
quizá ahora menos
pero históricamente
inevitablemente
gays, lesbianas, trasexuales
todos los colectivos
dependen en qué contexto
los pongas
cuidado
que no se mueva
que no se note
que no traspase
la cosa
no sé si me entiendes
que no se note mucho
que aquí salimos a palos
una preguntita
¿a vosotros os ha llegado
la película esta
Will and Harper?
no
no
Will and Harper
Will and Harper
sí
me la ha pasado
mi sobrina
de Seattle
ha dicho
que está triunfando
en Netflix
y que es bueno
que se trata
de una
que se trata
de una
una mujer trans
que transita
ya siendo abuela
que transita siendo abuela
y bueno
que es muy interesante
ah sí sí
me suena
me suena
y de paso
y de paso
me ha pedido
nuestro documental
porque lo van a pasar
también en Seattle
el nuestro
por lo tanto
el Seattle
el nuestro
también va a ser
tú sales
que pena
tenías que haber salido
tenías que haber salido
en este documental
no
no
no
no
no
no
era per canviar
una mica d'esquema
no
perquè veieu
com que heu parlat
dels Estats Units
i heu parlat
de tot plegat
doncs
us comento
doncs això
que aquesta pel·lícula
Will and Harper
seria molt interessant
ara que arriba
el que és
el dia
de l'espatologització
del fet trans
doncs
si traiu el Netflix
doncs que la pugueu
visualitzar
perquè diuen
que és molt bona
la pel·lícula
que fa plorar
és que fa plorar
és des de
quan te viene un dia
lluvió sota la por
i tal
i tal
i acabes llorando
la griva viva
doncs
d'estes
però mira
el dia que fa
acompanya la pel·lícula
sí
sí
vull dir
que aquest és el tema
jo ja me l'estic guardant
en un Netflix
ja la tinc aquí guardadeta
sí
jo no tinc Netflix
o sigui que hauré d'anar
a casa d'algú
que en tingui
o sigui que
bueno mira
ja farem de més i de menys
perquè la puguem veure tots
i res
interessant aquesta proposta
també cultural
que ens oferia la Rosa Maria
d'aquesta pel·lícula
Will and Harper
que podeu veure a Netflix
i res
si us sembla
encara ens queden 12 minutets
podem seguir repassant
l'actualitat
i també doncs
tots aquests temes
que havíem posat sobre la taula
a l'inici també
de l'espai
em fa poc inclús
preguntar sobre la revista
perquè
l'última vegada
ja vam dir
que estem en aquella situació
no?
que tampoc volem forçar
la revista
sinó que el que volem
és que surtin
articles de qualitat
i fer una revista
no per fer-la
sinó que
que surti una revista potent
i em sap també greu
de forçar
no?
la conversa
però m'agradaria saber
com està la situació
també Rosa Maria
sí, sí
ja tenim 8 articles
el de la vea
no sé si el tenim
no us lo passesti
ja
doncs
llavors en tenim 9
i ara doncs
ja començarem
a tancar
ja començarem
a editar
ha hagut molt de retras
perquè la Natàlia
amb el tema
de preparar-se
el viatge a xina
doncs
no ha pogut fer
la feina
que havia de fer
no és culpa d'ella
tampoc
perquè ella ha de fer
la seva vida
és lògic
això ho fem
de manera amateur
no professionalitzada
i anem a dir
que aquest any
aquest curs que ve
doncs
ja entraríem
per parlar
amb l'escola aquesta
que hi ha aquí
de
com es diu
ara no me'n recordo
l'escola
Antonia Garó
això mateix
Antonia Garó
doncs
com a
disseny gràfic
i tot plegat
sí
com a
diguéssim
que féssim punts
els nanos
de cara a les seves
avaluacions
doncs
poguessin assumir
el que és la maquetació
de la revista
una cosa d'aquestes
clar
hi ha moltes pràctiques
al final
tots aquests alumnes
han de fer pràctiques
per això seria molt interessant
que ens fessin un capó
en aquest tema
perquè
la jefa de maquetació
que era la Susana Canet
doncs
sí que ens ajuda
en la mesura que pot
però va tan superliada
la feina
tenc quan a
que a comissions
obereres
ja està tot el dia
doncs
molt
molt concentrada
i centrada
en la feina
llavors
és clar
els cap de setmana
se'ls vol per ell
per descansar
i s'ha de posar
en una revista
d'aquestes
doncs
sí que ho fa
i ho fa amb tot l'amor
del món
però també
no volem forçar
la màquina
ja tenim la revista
construïda
la portada
és molt potent
és una noia trans
que ens ha
és pintora
i que
bueno
doncs
que ens ha fet
una portada
la veritat
molt escallent
no?
una portada
que és com
unes mans
que demanen
un crit
de llibertat
i la veritat
és que sí
és una portada
molt maca
la pintura original
no la tenim
perquè és d'ella
és feta per ella
però jo crec que
ens la podria donar
inclús
per posar-la
diguéssim
a l'estatment
de l'associació
perquè és una
realment
és una portada
molt ferma
molt maca
que donarà
molt a parlar
i la revista
no us preocupeu
que va en marxa
tot és lent
no tenim
el reforç
d'altres empreses
altres empreses
del sector
del segment nostre
que tenen
tota la potència
editorial
i de màrqueting
i d'eines
digitals
per poder fer
totes les revistes
que vulguin i més
amb un plis-plas
però nosaltres
ho fem
amb tota la voluntat
del món
ens podem considerar
que som
la primera
revista
en català
que ha sortit
a tot Catalunya
de temàtica trans
perquè
jo crec que és
la primera
no
la segona
perquè la primera
va ser
el BSTC
del CTC
però
sembla que
més
més
publicacions
s'han fet
les coses
com siguin
i de fet
els col·laboradors
també són els mateixos
hem de buscar
personal
que tingui ganes
d'implicar-se
i la veritat
és que buscar
articles
de la gent
que poden ser
potents
que es poden escriure
doncs ara
com que hi ha
un ventall
més gran
de revistes
doncs s'han d'anar
repartint
aquests articles
en diferents revistes
i quan els demanes
d'escolta
s'acaba d'escriure un article
amb aquesta revista
amb aquesta altra
d'escolta
com exigim
que tenen que ser
originales
si quieres
paso uno
del banco
de artículos
i eliges
el que te dé la gana
i jo no vull
això
jo vull
uns artículos
que sean
inciden
directamente
dentro de
lo que és
nostres
col·lectius
però que també
inciden
en lo que és
la política
ja sea municipal
o de la Generalitat
de Catalunya
o lo que sea
pero que sean
artículos
que la gente
cuando los lee
diga
esto és una revista
trans
o és una revista
técnica
o és una revista
de conocimiento
en líneas generales
perquè vean
que
les persones trans
no solamente
estamos
enfocadas
en el tema trans
sino que tenim
otras
necesidades
y otras particularidades
y otras
formas de existència
visión sobre el mundo
y nos rodea
al final
és això
buscar un punt global
perquè
si abans comentàvem
un tema
més d'inclusió
per trencar
aquestes barreres
que comentàvem
abans
de la tolerància
no sé què
no sé quantos
tots aquests ítems
al final
el que volem
com a col·lectius
el que volem
és també
que se'ns tracti
com això
com a dins
d'un col·lectiu
general
que són
les persones
que no
o sea
lejos de la endogamia
como personas
que están dentro
de la sociedad
que forman parte
de la sociedad
que tienen una visión
de la sociedad
que les toca vivir
¿no?
bueno
efectivamente
inevitablemente
somos
estamos
estamos
somos
estamos
y
no vivimos
en nuestro mundo
vivimos en el mundo
sí sí
totalment
i al final
el debat
sí que es pot
tematitzar
en algunes ocasions
o sí que pot tenir
alguns moments
doncs
alguns colors
que puguin tenyir-se
doncs
amb uns debats
més personals
i més enfocats
al col·lectiu
però en realitat
el que preocupa
la gent del col·lectiu
és el que preocupa
la gent en general
a tothom
no?
què ens preocupa?
doncs ens preocupa
poder tenir una vivenda digna
ens preocupa la feina
l'economia
la salut
al final
és una línia
compartida
al final
ens costa el mateix
anar al super
a comprar
un gran nevera
ens costa el mateix
que la resta del món
podria ser així
però amb més dificultat
perquè estem més segregats
socialment
tenim menys oportunitats
de feina
menys oportunitats
no tenim la justícia
encara
del tot formalitzada
envers el nostre col·lectiu
el sistema de salut
és més deficitari
quan és
respecte al nostre col·lectiu
vull dir que
això sí
per pagar els impostos
els paguem tots els mateixos
que els altres
això sí
no hi ha problema
amb això
amb això no hi ha problema
bueno
és un tema
que en mica en mica
són lluites
de fons
ens costarà
costarà
es costarà
i seguirà costant
sí sí
fàcil
fàcil no serà
i hi ha un viatge
que s'ha fet fins
fins aquí
però evidentment
encara queda molt
de camí per recórrer
recordeu
oients
el 10%
de la població
de Catalunya
us agradi
o no us agradi
sentir-ho
és del col·lectiu
LGTBIQ
i totes les lletres
que hi hagi
el 10%
de la població
això vol dir que hi ha
700.000
700.000
catalans i catalanes
que són dels col·lectius
dins i fora de l'armari
i afegim les famílies
vull dir que
el que us deia
de la tolerància
versus
el respecte
ens mereixem
el respecte
i que al final
i que al final
també
d'alguna forma
tampoc
vull
generar
un discurs
molt
diguéssim
molt
LGTBI
centrista
d'acord
però sí que
volia comentar
que al final
també s'estan generant
moltes oportunitats
gràcies al col·lectiu
moltes oportunitats
al final
també quan parlem
de turisme
d'oci
de viatges
el col·lectiu
també moltes vegades
busca ja
llocs on
anar de viatge
on sigui acceptat
on tingui
facilitats
i si no és així
sempre busca
les oportunitats
al final
quan parlem
d'oci
o per anar
a un restaurant
o per anar
a un hotel
o per anar
on sigui
al final també
és d'alguna forma
com que
evidentment
que el col·lectiu
el que vol
és sentir-se
integrat
però
també busca
aquest caliu
de la gent
que ho posa fàcil
home
recorda tant
que l'any passat
Dani
recorda que l'any passat
ja us vaig dir
que l'octubre trans
a Sant Feliu
anem portar
dues dones grans
d'aquí
del poble de Sant Just
a fer l'acte
sí efectivament
veïnes teves
veïnes meves
escolta
la meva pregunta
és
si ens poden respectar
gent
que bé
són migrants
amb forta cultura
heteropatriarcal
però fortíssima
d'herència
d'educació
i tot plegat
si són capaços
de respectar-nos
a nosaltres
la resta de la població
els ha de sortir
molt més fàcil
que facin una mica
l'esforç
totalment
família
ho hem d'anar deixant aquí
ens queden dos minutets
i escaig per acabar
Àlex Darocas
ha de desafegir alguna cosa
no?
no?
s'estan fent senyes
si
hi ha qui
hi ha qui
bueno
diu que els va molt bé
el futbol
tu
això és un altre tema
no dóna temps
en dos minuts
bueno però fes-nos un titular
fes-nos un titular
quan aneu quedat?
quan aneu quedat?
bueno hem començat la temporada
sí
no hem fet pretemporada
això ja és una explicació
hi ha gent que comença de zero
hi ha gent que ha jugat a futbol
el primer partit va marcar 19 gols
en aquell moment dius
ok és el primer cop que jugues a una lliga masculina
és entendible
perquè es senten inferiors a ells
i aquest últim partit 28
i bueno hem d'anar millorant
poc a poc
sí
poc a poc
ara ells s'han d'anar treballant
s'han d'anar coneixent
també la manera de criar que hem tingut
ha sigut totalment diferent
a la dels nois
ara estem jugant a una lliga
que ells porten amb una pilota al peu
des de
que tenen zero un any
un mes
els hi fiquen la pilota als peus
llavors és
som un món totalment diferent
i estem treballant
per millorar
poc a poc
poc a poc
paciència
i amb moltes ganes
i sense perdre
doncs
la il·lusió
que això a vegades és el més difícil
home hem arribat a jugar
i estem fadats
això és important
això és important
això és molt important
Àlex Darocas
Rosa Maria Maristany
Béa Espejo
gràcies per passar pel refugi
ens sentim d'aquí dues setmanes
que vagi molt bé
i agraiu el paraigües
perquè si no es mullareu
adeu
adeu
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el refugi
d'avui dimecres
2 d'octubre del 2024
gràcies
de l'Anna Hulten
i també
a tota la gent monica
de Transbaix Power
tornem d'ama
com sempre
de 5 a 7
aquí
a l'emissora municipal
de Sant Jus
que sigueu molt feliços
mercó
de la gent
a l'emissora municipal
de la gent
deutee
de la que