Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de Tardes de Ràdio d'Esbert.
Benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al programa d'avui dimarts 10 de juny del 2025.
Arrencarem amb l'Espai i Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia i també avui passarem a parlar de vins amb en Jordi Clavero.
A la segona hora, avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu de Sant Just d'aquest 2025, una entrevista a Imma Periques i Dolors Cardona.
I acabarem el programa d'avui parlant del Teatro Flamenco de Barcelona amb en Javier Andrade, el seu CEO, que avui ens atendrà per telèfon per parlar d'aquest nou punt cultural de la ciutat comptal.
Esperem que heu tingut un bon cap de setmana per molts llarg, perquè ahir va ser festiu.
Nosaltres hem tornat avui dimarts amb les piles carregades i comencem, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360, les notícies a prop teu.
El carril bus de la B23 estarà llest el juliol.
Les obres per habilitar el carril bus a la B23 encendit Barcelona finalitzaran aquest juliol, segons ha anunciat el secretari de Mobilitat i Infraestructures Manel Nadal i Ferreres,
durant una visita a la infraestructura.
Aquest carril, que recorrerà 7 quilòmetres entre Sant Feliu del Llobregat i l'Avinguda Diagonal de Barcelona, passant per Sant Just d'Esvern,
ha suposat una inversió de més de 20 milions d'euros.
La B23 és un dels principals accessos a la ciutat per carretera i registra un trànsit diari d'aproximadament 100.000 vehicles.
Més de 600 expedicions de bus passen cada dia per aquest tram, amb un volum anual d'usuaris que supera els 4 milions.
Amb el nou carril exclusiu per a autobusos, es calcula que es podrà reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte per a usuaris procedents del Baix Llobregat,
el Bages, el Vallès i la Noia.
Ricard Ostrell, Carles Francino en la categoria de ràdio, Gemma Nierga en tele i Òscar Muñoz en la de premsa escrita.
Aquests són alguns dels guardonats en els Premis Nacionals de Comunicació 2024.
També han premiat els Mitjans de Comunicació Ràdio Barcelona Premi d'Honor a la xarxa Més en la categoria de Comunicació Digital i el Diari de Tarragona en la de proximitat.
Com dèiem, aquests són els Premis Nacionals de Comunicació i s'han otorgat avui aquests noms.
S'han dit avui el nom de Ricard Ostrell, Carles Francino i Gemma Nierga i Òscar Muñoz com a Premis Nacionals de Comunicació 2024.
Per primer cop els guardons inclouen set categories i un Premi Nacional d'Honor que el jurat ha decidit atorgar a EAJ1, Ràdio Barcelona, la primera emissora oficial de ràdio de tot l'estat espanyol.
Aquesta és la notícia a nivell de comunicació, però també volem parlar d'educació, perquè el calendari escolar 25-26 a Catalunya ja està disponible i ja podem descobrir les vacances i totes les dates clau.
El Departament d'Educació ja ha fet públic el calendari escolar 25-26 que afecta els diferents centres educatius de Catalunya, tal com va avançar la consellera Esther Niuvó fa un mes al Parlament.
L'inici de curs a infantil, primària i ESO serà el 8 de setembre.
Tenint en compte que els centres disposen de quatre dies de lliure disposició, a continuació també detallem algunes dates clau.
Com dèiem, el 8 de setembre l'inici de classes per infantil, primària, ESO i cicles d'FP de grau bàsic, el 12 de setembre l'inici de classes de batxillerat i la resta de graus FP i PFI, i no més tard del 15 de setembre l'inici de classes d'ensenyaments artístics i esportius.
Per acabar, no més tard del 22 de setembre començaran també les classes a les escoles d'adult i també a les oficials d'idiomes.
Pel que fa a vacances i finals de curs, doncs cauran Nadal del 20 de desembre fins al 7 de gener, setmana santa del 28 de març al 6 d'abril, i al final de curs i vacances d'estiu seran a partir del 19 de juny a infantil, primària, secundiàrdia, FP i batxillerat,
i la resta d'ensenyaments finalitzaran el curs d'acord amb la seva programació acadèmica.
El final de curs a les escoles Bressol Municipals a Barcelona serà a mitjans de juliol.
Un moment ara per repassar les notícies a nivell municipal i encetem aquest bloc amb una mala notícia.
Avui us hem de comunicar la mort de Maria Quintana i Cortés, figura molt vinculada a la vida cultural de Sant Just.
Va formar part de diverses entitats del municipi i va destacar pel seu compromís amb la memòria històrica i la cultura local.
En la primera temporada d'aquest programa, del refugi, vam tenir el plaer de poder parlar amb ella en diverses ocasions.
Maria Quintana i Cortés, veïna de Sant Just d'Esvern, ha mort avui als 81 anys, molt coneguda i estimada al municipi.
Va destacar per la seva implicació constant en la vida cultural i associativa del poble.
Va formar part de l'Orfeo de Sant Just, va ser vicepresidenta de l'Ateneu i va presidir el Centre d'Estudis Sant Justens,
des d'on va treballar per preservar la memòria històrica local.
També va estar vinculada a diverses entitats i projectes del municipi, sempre amb una actitud activa i compromesa.
La seva trajectòria i experiència van quedar recollides en una entrevista al programa Gent de Sant Just a Ràdio d'Esvern.
També s'emetrà avui en directe a dos quarts d'avui del vespre al 98.fm
i es pot escoltar el podcast que trobareu al web de Ràdio d'Esvern.
Des d'aquí, des del programa del refugi, ens volem unir també el condol a les famílies i amics,
que des d'aquí al programa volem enviar aquesta salutació cordial.
Passem a una altra notícia, perquè també volem parlar del primer campionat de futbol botons a Sant Just d'Esvern.
La competició es celebrarà el 21 de juny amb categories per adults i joves al Complex Esportiu de la Bona Aigua.
Sant Just d'Esvern acollirà per primera vegada un campionat oficial de futbol botons
gràcies a la iniciativa Sant Justenca d'en Jan Busquets,
que vol recuperar aquest esport tradicional català al municipi.
El torneig, que tindrà lloc el 21 de juny al Complex Esportiu de la Bona Aigua,
serà la segona edició del Campionat de Catalunya
i també inclourà una categoria per adults i una altra per joves.
I acabem comentant l'efemèrida del dia.
Tal dia com avui, 10 de juny, va néixer Judy Garland, cantant i actriu estadunidenca.
Ens haurem de remuntar per això a principis del segle XX, el 1922,
quan va néixer aquesta gran actriu americana,
que ens va donar molt bons moments a la gran pantalla.
Ara sí, passem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense límits.
I avui, a l'espai de La Càpsula, us portem una cançó que,
quan hem escoltat la seva voció original, ens hem quedat aquí una mica pesmats,
perquè, clar, ha plogut molt des que Los Diablos van treure a Calorado,
aquesta cançó que l'any passat, Operación Triunfo,
va versionar de la mà de Lucas Kuroto i Omar Samba.
Això és a Calorado, que, amb els temps que corren de caloreta i d'estiu,
crec que està molt encertada.
A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba,
aquí, a Ràdio d'Esvern.
A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba,
A Calorado de Los Diablos, versionada per Lucas Kuroto i Omar Samba,
diodolosa per��ением Yparlosгов.
A Calorado de los Diablos, versos clara ab сейчас.
A Calorado de Los Diablos
A Calorados
A Calorados
A Calorados
A calorados
a Calorados
Acalorado estoy, dime tú lo que me has dado.
Acalorado estoy, cuando tú estás a mi lado.
Acalorado estoy, tengo todo un cuerpo malo.
Acalorado estoy, como por el sol quemado.
Tengo sed que tus labios blanca amarilla,
porque son manantial de fresca sonrisa.
No, no, no, no, no, no te vayas deprisa.
No, no, no, no, espérame un poquito nada más.
Acalorado estoy, tengo todo lo que me has dado.
Acalorado estoy, cuando tú estás a mi lado.
Acalorado estoy, tengo todo un cuerpo malo.
Acalorado estoy, como por el sol quemado.
Enamorado estoy, dime tú lo que me has dado.
Enamorado estoy, cuando tú estás a mi lado.
Enamorado estoy, tengo todo un cuerpo malo.
Acalorado estoy, como por el sol quemado.
Acalorado estoy, como por el sol quemado.
Acalorado estoy, como por el sol quemado.
El refugi del cinéfil.
Benvinguts a El refugi del cinéfil,
un espai del refugi on viatgem en el temps
per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals.
Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror,
El doctor Frankenstein, una pel·lícula del 1931.
Aquesta va ser una de les pel·lícules
que va definir el cinema de monstres de l'Universal
i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere.
Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley,
El doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale
i produïda per Universal Pictures.
Estrenada en l'any 1931,
la pel·lícula va formar part de la primera gran onada
del cinema del terror sonor.
Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars,
va aconseguir un gran èxit de taquilla
i també va donar lloc a diverses seqüeles.
El film segueix el doctor Henry Frankenstein,
interpretat per Colin Cliff,
un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta.
Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz,
aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos.
Però l'experiment es complica
quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal.
La criatura, interpretada per Boris Karloff,
escapa i, tot i la seva innocència inicial,
provoca el caos i el terror en el poble.
Amb una estètica expressionista,
el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa
i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale
i la interpretació de Boris Karloff
van donar al monstre a una humanitat inesperada,
creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir
moltes de les convencions del gènere de terror
i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències
més famoses de la pel·lícula.
Oh, it's alive!
It's alive!
It's alive!
It's alive!
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein
crida It's Alive
en veure la seva creació cobrant vida
és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale
i és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria
també va ser una de les més importants,
tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els vilatans,
portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre,
també ha estat una de les escenes
que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula
al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar
el cinema de terror de l'Universal,
sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre,
amb el seu camí pesat
i la seva expressió de desconcert i tristesa,
va marcar la imatge popular
de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles,
destacant La núvia de Frankenstein el 1935,
considerada una de les millors seqüeles
de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein,
prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixeu,
mai està de més tornar a gaudir d'un film
que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui al refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi,
amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat
o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu,
la ciència, si es porta massa lluny,
pot tenir conseqüències inesperades.
En NEXT con Yermi de Jesús
te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas
te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Cinema sense límits
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva,
cinema sense condicions
els dimarts de 8 a 9 del vespre
quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
I ja porto una estona
que estic buscant aquí
a l'obridor de les ampolles
i com ja és tradició aquí a la ràdio
hem perdut l'obridor
però per sort tenim el Jordi Clavero
que sempre em porta una sobre.
Jordi, bona tarda, com estàs?
Bona tarda.
No sempre em porto una sobre.
Ara, sabia que m'anava a deixar malament.
Sabia que m'anava a deixar malament.
És que és fer el xascarrillo,
com t'agrada el xascarrillo.
Sí, sí, m'encanta ficar-les allà ben dobladetes.
Com estàs? Com va tot?
Molt acalorat.
Sí, eh?
La cançó que hem posat avui a la càpsula
anava a corde amb el moment vital
que estem vivint tots i totes.
Sí, sí.
És aquesta calor que està començant a fer
a Sant Jus, a Barcelona,
a Catalunya en general.
i bé, bueno, ja és cosa de les edats...
de les edats anava a dir.
També.
També, també.
De les dates, vull dir.
Ja és cosa de la data.
Però és que, clar,
és que ens queixem per tot.
Si fa calor, perquè fa calor.
Si fa fred, perquè fa fred.
A veure, és que és estiu, què volem?
Bé, jo em queixo.
Jo tinc molta calor.
Tu et queixes, en canvi,
al destí on anem ara,
si ara anéssim en aquell destí,
molt probablement ens trobaríem
unes temperatures molt més baixes.
Sí, molt més baixes.
Això ho comentarem ara.
Això ho comentarem ara
perquè avui marxem a parlar de vi
a Austràlia.
Sí, ens anem al cul del món.
Sempre em ets dir-ho.
M'he passat?
No, no, no.
No, el vi és...
Veuràs fins al cul de les ampolles, no?
En aquest cas, avui,
ens veurem al cul de l'ampolla,
al cul del món.
Exacte.
Exacte.
I ens anem al continent d'Oceania,
en una illa gran,
però bastant gran,
que ens hi podem perdre.
I ahir parlarem dels seus vins
i de la seva cultura.
Molt bé.
Topendo.
Doncs arrenquem amb els orígens
perquè volem saber
quins són els orígens
de la viticultura a Austràlia,
concretament,
que és el nostre destí idílic d'avui.
Destí idílic, eh?
Jo crec que sí.
Molt idílic.
Jo crec que sí.
Molt salvatge.
Sí, bastant salvatge.
Hi ha molts animals allà
i primer dir-vos que
Austràlia es va començar
a repoblar
amb exconvintes
del Reino Unic
que no sabien
què fer amb ells.
Todo bien, todo bien.
Sí, sí, sí.
Els enviaven allà
i enviaven lo pitjor
de la seva casa
i ara avui en dia,
si vols entrar,
tindràs uns quants problemes.
Curiós, eh?
Sí, sí.
Ha canviat la història.
Sí, sí.
S'han girat les tornes
i ara és
gairebé prohibitiu, no?
Poder accedir a Austràlia.
Exactament.
N'hi ha molts problemes.
Tot va començar
com contigo
empezo todo
diria Gerard Piqué.
Vale.
Mort parcialment
a les primeres dècades
del segle XIX
amb les varietats
de raïm
procedents de Sud-àfrica.
Un cop van entrar
aquestes varietats
es van anar estenent
per tot el territori
d'Austràlia
sobretot
per Nova Gales
del sud
o Tasmània
a les regions
occidentals
i maridonials
de la illa
i a l'estat
de Victòria.
Va ser una entrada
escalaonada.
Les varietats
de raïm
són precisament
internacionals
i no existeixen
testimonis precisos
d'espècies
autòctones
australianes.
A la dècada
del 60
és quan s'estableix
les bases
d'una manera
de fer
per tenir
la qualitat
actual
que té
Austràlia
perquè té
una alta qualitat
i també
els reconeixements
que té avui en dia
en el mercat.
Doncs
si abans deies
contigo
empezo todo
això és
empezo
a partir
d'aquesta dècada
del 60
quan s'estabilitza
tot
diguéssim
a nivell del vi
i a partir d'aquí
són els foments
amb els que han
construït
aquest imperi
del món
agrícola
del món
vitícola
vitivinícola
i que en aquest cas
doncs ara
parlarem de les regions
però entenc que tot
comença aquí
als 60
quines són
les zones
que són
productores
dins d'Austràlia
n'hi ha bastantes
però primer
deixa'm ubicar
la gent
perquè no es perdi
les zones
vinícoles
australianes
es troben
entre les latituds
30
i 38
sud
que serien equivalents
climàticament
al Mediterrani
nord
però
estan a l'atmisferi
sud
i això té unes
conseqüències
que ara us explico
com que
Austràlia
està a l'atmisferi
sud
les estacions
són invertides
respecte a Europa
i ens podem trobar
que a la primavera
o sigui
ells estiguin
a
la seva primavera
sigui
al setembre
i al novembre
setembre, octubre, novembre
és la primavera
exacte
el seu estiu
és el del desembre
al febrer
desembre, gener, febrer
que és aquella època
que els veiem
com aquell qui diu
celebrant Nadal
en banyador
no?
sí
en vermudes
sí, també depèn de la zona
perquè hem de pensar
que és un lloc bastant ampli
on hi ha diversos climes
però
majoritàriament
sí
la tardor
que seria el març
i el maig
acaba d'acabar la tardor
com aquell qui diu
exacte
és que és estrany
està a puntet d'acabar la tardor
això és raro
i a l'hivern
de juny a l'agost
clar
estrany
molt estrany
i això
doncs té unes conseqüències
en el cicle vegetatiu
de la vid
ells al final
estan collint
en el que seria
el nostre hivern
totalment
i entre les zones de producció
podríem destacar
Austràlia del Sud
que és una de les més representatives
i productives del país
fins al punt
que la meitat del vi
d'Austràlia
s'elabora en aquesta regió
una de les regions
més icòniques
dins com poden ser
Barossa Valley
aquesta regió
s'inicia la barema
cap al febrer
març
més o menys
i és una regió
càlida
seca
ideal per a varietats
com el xiràs
l'havies escoltat un cop
la varietat xiràs?
no
bueno
és una varietat
internacional
que es troba
a França
però s'ha
s'ha anat
espant
per tot el món
i sobretot
cal destacar
doncs com es fa
a Austràlia
perquè fa uns vins potents
rics
en alcohol
i amb una gran intensitat
aromàtica
també produeix uns vins blancs
també
en aquesta zona
es fan uns vins blancs
amb fusta
bastant bons
amb la varietat
de Raim Chardonnay
que també
ve de França
o sigui aquí trobarem
que a Austràlia
sobretot
varietats autòctones
no n'hi ha
totes són internacionals
però està curiós
com
dins d'aquesta regió
es cultiven
aquestes varietats
i donen també
uns productes
molt guais
també es cultiva
el Palomino
i el Pedro Ximènez
en els quals
també fan
vins ricorosos
l'únic que
el resultat
és diferent
degut a les situacions
climàtiques
que es troben allà
i a la manera de fer
perquè hem de recordar
que és el nou món
no l'antic món
i això té unes conseqüències
en els vins
que s'hi fan
perquè són uns perfils
totalment diferents
de vins
ok
això ho haurem de tenir en compte
a l'hora d'aquestes
elaboracions
que no seran
exactament iguals
marxem a
Claire Bailey
no
Bailey's
que és una altra cosa
és una altra
Bailey
Claire Bailey
que entenc que és
el ball
com una vall
com un lloc
que ens podem imaginar
com un tanyós
no?
sí
i en aquest cas
el situem
al nord
de Brossa
Bailey
exacte
Claire Bailey
és fresc
i temperat
en canvi
parlant de Barrossa
Bailey
hi era tot el contrari
i és ideal
per als blancs
fragants i aromàtics
entre els quals
es destaca
la varietat
Riesling
que ve de la zona
d'Alemanya
bueno
centre Europa
per no mullar-me
entre Alemanya i Austràlia
diré centre Europa
perquè em puc equivocar
i és un autèntic
protagonista de la zona
ja que fa uns vins
molt elegants
entre els negres
cal mencionar
alguns assemblatges
que es fan
de Garnatxa
Xirà
i Monestrell
com veieu
també agafen
algunes veritats
nostres
com el Monestrell
sí
i ara marxem
a una zona
que és relativament
petita
no Jordi?
sí
sí
Conoguarra
un nom molt suggerent
però espero
que no li faci
justícia
el seu nom
jo crec que aquest nom
ve de
de l'idioma
que tenien
els antics
habitants
d'aquestes illes
que no són
els habitants
del Reino Unit
sinó els que
estaven abans
que eren
els Wandis
si no m'equivoco
que
estaven
des de fa
50.000 anys
i al final
com va passar
amb els invasors
van acabar
sent minoria
i van acabar
sent minoritzats
és una zona
petita
com ha dit
el Dani
però té
un gran nom
i el que la fa
realment icònica
aquesta zona
és el seu sol
únic
anomenat
terra rosa
una terra vermella
rica
en òxids de ferro
i amb molt bon
drenatge
aquest sol
juntament
amb el clima fresc
marítim
crea les condicions
ideals
per al cavernet
Sauvignon
que aquesta varietat
també ve de França
com la majoria
aquí
i ara passarem
a parlar
com deies
d'aquest cavernet
Sauvignon
de Coneguarra
que és conegut
per
el color
rovintens
exacte
i també
un punt d'opacitat
sí
fa uns vins
que són bastant opacs
i al nas
podem trobar
alguns aromes
a cassis
a grosella negra
i a menta
eucaliptada
això
és una cosa
del nou món
perquè a l'antic món
no trobem
aquests aromes
home
aquí a Can Ginestà
si puges
als jardins
de Can Ginestà
aquí a Sant Just
et trobaràs
molta olor d'eucaliptus
no sé si menta
eucaliptada
trobarem
però eucaliptus
et puc assegurar
que sí
però
aquests aromes
són més típics
del nou món
d'aquest aroma
de selva
no?
no
de bisbaporuc
és un aroma
de bisbaporuc
quan olorem
aquests vins negres
que diràs
ostres
això és estrany
no és com un vi d'aquí
és elegant
amb tenins ferms
amb una si desamarcada
i amb una estructura sòlida
i ara seguirem parlant
d'aquest eucaliptus
i de la seva influència
però abans
deixa'm
que afegi
un apunt musical
perquè a mi us has portat
una cançó
que és d'un grup
britànico
australià
que es diu
ACDC
i això és el seu
Thunderstruck
home
això és un temazo
la gent que ens estigui escoltant
que el conegui
segur que ara ja ha pujat
el volum de la ràdio
per escoltar
aquesta introducció
que et puja
bueno
et puja tot
tu puja
és a dir
t'anima
en una tarda xunga
de dilluns
avui és com si fos un dilluns
no Jordi
perquè avui és
un dimarts estrany
ahir molta gent
tenia festiu
jo em sento
un dilluns avui
sí
i aquesta cançó
aquest dimarts és molt dilluns
i aquesta cançó
és molt de dilluns
sí
aquesta
és
tenim el dia
aquesta cançó
i quan estàs enrabiat
te la poses
i està bastant bé
i a petar-ho
jo pensava que eren americans
al principi
ah sí
però va ser
no sé qui m'ho va dir
que eren australians
sí sí
i avui hem fet l'apunt
perquè som britànico-australians
o això ens ha dit el Viquipèdia
o sigui que
Viquipèdia va a missa
per tant
els hem batejat
esperem que siguin
britànico-australians
i si no
doncs perdoneu-ho
que a vegades
les fonts també poden fallar
margem a parlar
sobre la influència
de l'eucaliptus
en els aromes del raïm
perquè aquesta és una
de les curiositats
que ens portes avui
l'eucaliptus
sí
perquè moltes vinyes
d'Austràlia
sobretot a la regió
de Conowarra
estan envoltades
d'eucaliptus
quines influències
pot tenir això
doncs
alguns estudis
que no són
de la universitat
com es deia
Juan Carlos II
era aquella
tan polèmica
han mostrat
que l'oli essencial
d'aquest arbre
pot acabar
els raïms
donant aquest toc
mantolat
característic
que jo
el defineixo
com a bisbe poruc
llavors
quin lloc
ens podries recomanar
per visitar
perquè has parlat
de molts
i ara no sé
amb quin quedar-me
amb molts baleis
has parlat
de molts baleis
però ara no sé
quin balei
he d'anar
mira
us recomanaré
un lloc
que no sols
us pot cridar
l'atenció
pel tema
de les vinyes
del vi
sinó
que podeu anar
a fer surf
jo no faig surf
però si us agrada
el surf
podeu anar
a Margaret River
sí
i la història
d'allà
que està
inspirada
diguéssim
en una
qualitat
vitivinícola
que la destaqui
o és bàsicament
doncs això
l'esport
del surf
que està bastant
arrelat
a aquella zona
l'esport del surf
està arrelat
a aquella zona
perquè
té unes influències
climàtiques
que li donen
una condició
molt bona
per surfajar
i també
per fer vins
i aquí tenim
uns aires
que ens aireixen
les vinyes
i això fa
que no les haguem
de tractar
tant
i que no tinguem
tants problemes
fitosanitaris
curiós eh
com es vinculen
les dues coses
el fet
que hi hagi
un bon vent
permet
doncs
poder tenir
unes bones zones
permet
poder
gaudir
del surf
però per l'altra banda
també ens permet
tenir
doncs un espai
per cultivar bons vins
bona vinya
i que
tots dos plans
siguin
pràcticament
compatibles
no?
perquè
mira acabes de fer surf
i te'n vas a prendre
una copeta de vi
jo no veig
millor plan
si m'agradés
el surf
que no l'he fet mai
i molt probablement
si el fes
acabaria liciat
perquè amb l'opatós
que soc jo
no acabaria molt bé
però explica'ns una miqueta
perquè ens has portat
una curiositat
no?
d'un poblet
que també
té la seva història
el poble de Guandandi
que abans ho havia dit malament
que he dit Guandis
Guandandis
ha estat custodiada
Margaret River
durant més de 50.000 anys
és una de les civilitzacions
més antigues del món
les vinyes
no s'han plantat aquí
fins al 1967
o sigui
que és bastant recent
el cultiu de vinyes
algú que
ho trobarem
a la majoria d'Austràlia
en poc més de 50 anys
Margaret River
s'ha convertit
en un productor
de classe mundial
del cavernet Sauvignon
varietat negra
i el Chardonnay
varietat blanca
la seva geografia
que he comentat abans
que és una geografia
és
sobretot
amb muntanyes
amb el mar
també
amb un clima
influenciat
pels vents
i un clima
bastant temperat
un clima sobretot
que el podrien comparar
al Mediterrani
es combinen
ideals
per les condicions
per al cultiu del raïm
tenen unes fortes
pluges hivernals
unes fresques
brises marines
que donen vida
a la fruita
i una llarga
i seca
temporada
de marodació
capaç
de madurar
el cavernet Sauvignon
que és molt important
que madura
i que no quedi
la pepita
que es donaria
el tenir
que no quedi
verda
que pugui
madurar adequadament
sense perdre
qualitats organolèptiques
i en això
les condicions
són perfectes
ja que madura
fins a final
de temporada
llavors
quins estils
de vins
podrem trobar
aquí?
els estils
de vins
que es fan
són diferents
de la resta
d'Austràlia
per això
també he triat
aquesta regió
trobes
la riquesa
de la fruita
i els sabors
madurs
ja que
les condicions
són òptiques
per llargues
maduracions
però tens
una elegància
continguda
degut a que
la influència
refrescant
de l'oceà
permet
conservar
molt bé
l'acidesa
en aquestes maduracions
descobreixes
pots descobrir
tant vins negres
i blancs
excepcionals
amb el potencial
d'envelliment
que poden tenir
a Margaret River
gràcies a l'acidesa
que tenen
aquells vins
ok
la superfície
de vinya
no és molt
gran
ja que
consta
sols
de 5.830
hectàrees
el cavernet
Sauvignon
és la varietat
de raïm
més plantada
Margaret River
és la llar
de 200 productors
de vi
es troba
a la lentitud
33
sud
que és
l'equivalent
de l'aniferi
nord
de Dallas
o Texas
i en aquest cas
també
hauríem de parlar
de l'elevació
no?
perquè
tampoc és massa
elevada
no és molt elevada
he comentat muntanyes
però muntanyes
sutilment
comparat aquí
perquè
l'elevació
més alta
arriba a 228 metres
això ens semblarà
poc aquí
perquè som un país
de moltes muntanyes
i allà en canvi
no tant
és força plana
és una regió
vinícola
amb el 60%
de productors
que produeixen
menys de
4.000 caixes
anualment
o sigui
produccions limitades
petits productors
també
productors
d'una major qualitat
no?
i Margaret River
té més de 80 milles
o sigui
130 quilòmetres
de costa
i s'estima
que el poble
de Wandi
va evitar aquesta àrea
de l'Oest
d'Austràlia
durant a prop
de 45.000 anys
abans
que els britànics
arribessin
al segle XIX
que arribessin
aquells britànics
que
no els volien
ni al propi
país
imagina't
quin tipus
de britànics
eren
sí, sí
totalment
que se'ls
treien de sobre
i parlem ara
dels sols
de Margaret River
que són
predominantment
argil·les
granuloses
vermelles
profundes
i ben drenades
sí, sí
us explico bé
això
què ens pot donar
això
aquest terra
el drenatge
és molt important
en temes
de la vinya
ja que
en èpoques
d'escassetat
d'aigua
si tens un bon
drenatge
doncs
arriba més fàcilment
a les arrels
del cep
i permet
que el fruit
creixi
sense problemes
i pugui
fer un fruit
de millor qualitat
també
dir-vos
que
aquest
aquest
aquest
aquest
terra
té una gran curiositat
ja que
la roca mare
de granit
de la serralada
té entre
150 i 600
milions d'anys
són molts anys
i això també
li dona un valor
afegit
que
és
l'antiguitat
d'aquell terra
o sigui
són vins
que es venen
per el factor
del terroir
ja que
tenen
un terra
molt antic
molt antic
i amb una
alta qualitat
de drenatge
en alguns jocs
també de pedra
calcària
de dos milions
d'anys
amb el temps
la serralada
ha creat
una xarxa
completa
de sols
basats
en esquist
i granit
que són
els més
antics
del món
aquests sols
són baixos
en nutrients
la qual cosa
resulta
en una baixa
vigorositat
de la vinya
ideal per produir
reïms
d'alta qualitat
doncs
ens ho apuntem
això
perquè avui hem fet un viatge
com dèiem
a Oceania
hem marxat fins a Austràlia
per descobrir
aquests vins
ben lluny
ben lluny
dèiem al principi
del programa
que havíem marxat
al cult del món
i és que
avui ens hem begut
fins a l'última gota
del cult
de l'ampolla
del programa
gràcies
també al Jordi Clavero
que ens porta cada setmana
a l'espai del món del vi
aquestes curiositats
vitivinícules
avui hem fet
com dèiem
aquest viatge
cap a Austràlia
i res
també hem fet un viatge
un rapes musical
amb aquests ACDC
que ens han acompanyat
al llarg de la secció
Jordi
un pla de tenir-te al programa
com sempre
que tinguis molt bona tarda
i millor setmana
i ens sentim la setmana vinent
igualment
bona tarda
que vagi bé
i ara fem una petita pausa
per la publicitat
i tornem de seguida
aquí
a Ràdio Desbend
fins ara
nicotina
arsènic
cianur
poloni 210
naftalina
botà
quitrà
el fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen
fem un entorn
lliure de fum
per a tothom
canal salut
punt gencat
punt cat
generalitat de Catalunya
doncs jo no separo la brossa
em fa mandra
tu sí
esclar
Marcel
cada cosa em toca eh
esclar
reciclar
és massa evident
per no fer-ho
envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el covell del porta-porta
generalitat de Catalunya
sempre endavant
un dia t'aixeques i dius
vinga
que avui
faig el pas
i sents que pots fer-ho tot
ser tu mateixa
i estimar a qui vulguis
com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
el de fer barri
o el de cuidar el planeta
nosaltres el fem per connectar a aficions
natros per gaudir la colla
jo per parar
per fer un nou pas
amb més força
està el pas de
crec amb mi
i crec
expressar-me
vinga
aprendre coses noves
ok
estar el de fer 5
i dormir a prop de les estrelles
estar el de viatjar
no, no
el de viatjar més
lluita
un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imanagint
fes el pas
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pac jove 2024
no, no, no, no, no
no, no, no, no, no
no, no, no, no, no, no
no, no, no, no, no
no, no, no, no, no
no, no, no, no, no
no, no, no, no
es pertama
less
ents consists
estipa
스를
em
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit