El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com.
I arrenquem el programa d'avui dimecres 9 d'abril amb l'Espai Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit, la càpsula, la cançó destacada del dia i també a la primera hora preguntant s'entén la ciència d'espai d'en Jan Bigata.
I avui a la segona hora del refugi ens visita l'Amèrico a l'espai de cultura pop i videojocs.
I parlarem de teatre, de l'obra Fantàstic Ramon, una obra que podeu trobar al teatre lliure.
Parlarem amb l'ajudantia de direcció, en aquest cas, a Mana del Barrio.
Sigueu benvinguts i benvingudes al magassin de tardes d'aquesta casa. Comencem, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I comencem parlant de Sant Jordi 2025. Més parades i menys massificació.
Torna a Sant Jordi, la gran festa dels llibres i les roses, carrers plens a tot arreu, i un delit lector, o com a mínim, de compra de llibres insòlit.
Tota una celebració en dia feiner aquest any, tot just dos dies després del dilluns de Pasqua, amb més parades que mai i espais més esponjats.
La Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa els gremis i associacions d'editors, llibreters, distribuïdors i la indústria gràfica de Catalunya, ja té a punt tot el dispositiu per aquest 23 d'abril.
El sector en ple té el convenciment que aquest 2025 Sant Jordi tornarà a ser un èxit i una gran festa ciutadana a tota Catalunya.
La roda de premsa ha comptat amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Mercè, i el president del gremi de llibreters, Eric Delarco.
També ha comptat amb el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis.
Patrici Tixis ha reconegut, de fet, que el Sant Jordi actual no es podria fer sense el suport institucional.
El fet que Sant Jordi a celebri aquest any tot just després de Setmana Santa fa preveure que les vendes dels dies previs, també molt intenses, estiguin força repartides a les llibreries de tot el país.
I ara parlem de la Font Màgica de Montjuïc.
A Barcelona tornarà a brullar aquest setembre la Font Màgica, després de gairebé 3 anys aturada per la sequera.
Ho farà gràcies a la fi de les restriccions que ha aprovat el govern i que situen Barcelona i l'àrea metropolitana en fase de prealerta.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha concretat que la voluntat és obrir la Font Màgica per les festes de la Mercè, pels vols del 24 de setembre.
Tornarà a ser, doncs, quan una de les ofertes més emblemàtiques de la ciutat tornarà a estar en actiu.
En aquest cas, pel piro musical. A Barcelona hi ha 330 fons ornamentals que es van aturar el novembre del 2022 per la sequera,
del qual, a aquestes, n'hi ha 245 que estan buides, mentre que 85 fons, el 25%, tenen aigua perquè hi ha flora, fauna o biota.
I quedaven exemptes d'aquestes restriccions.
L'Ajuntament de Barcelona ha programat la reobertura de les fons de forma progressiva en tres fases.
I en l'àmbit autonòmic, destacar que el govern salva el decret d'habitatge que permetrà limitar el lloguer temporal i d'habitacions.
Sílvia Paneque llueix el primer gran acord de totes les forces d'esquerres,
mentre que Junts contraposa el seu model d'habitatge a la recepta que ha pactat el govern.
Sabent que el problema que més preocupa la ciutadania és l'habitatge, segons el CEO,
el govern no es podia permetre sortir del Parlament sense la seva recepta per respondre-hi aprovada.
I és que ha aconseguit, salvant el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge,
gràcies a l'acord per regular el lloguer de temporada i d'habitacions,
tancat aquest dimarts amb Esquerra, Comuns, CUP i el PSC.
Són els quatre grups que aquest dimecres ja han donat llum verda a la cambra,
ara amb la certesa que el text es tramitarà com un projecte de llei
per poder inclourar totes les modificacions pactades.
Nit europea Montjuïc, el Barça rep el Borussia Dortmund a l'anada dels quals de final
de la Lliga de Campions a l'estadi olímpic Lluís Companys.
Els colers volen començar l'eliminatòria amb bon peu per afrontar de la millor manera
aquesta possible tornada a Alemanya.
Aquests són els futbolistes convocats per Hansi Flick, trobaríem a la llista,
Covarsí, Valde, Araujo, Martínez, Gabi, Ferran, Pedri, Lewandowski, entre d'altres.
Destacar que l'equip dirigit per Hansi Flick arriba al duel europeu en una bona dinàmica
malgrat no passar de l'empat en el darrer partit de la Lliga
davant del Reial Betis 1, Barça 1 a Montjuïc.
Els blaugranes continuen amb aspiracions als tres títols en aquest tram final de la temporada.
Marxem a les notícies a nivell municipal.
El Baix Llobregat torna a celebrar aquest mes d'abril la campanya El Supermés,
una iniciativa del Consorci de Turisme al Baix Llobregat
que ofereix activitats familiars amb descomptes i promocions especials a tota la comarca.
L'objectiu és promoure el turisme local amb propostes d'oci, cultura i gastronomia
dirigides al públic familiar.
Els principals atractius turístics del territori participen en aquesta edició
amb activitats gratuïtes o a preu reduït.
I si hem començat parlant de Sant Jordi a nivell autonòmic,
volem parlar també de Sant Jordi a nivell municipal.
Llibres roses i tallers ompliran els jardins de Can Ginestar per Sant Jordi.
Sant Just d'Esvern celebrarà la Dia de Sant Jordi el dimecres 23 d'abril del 2025
amb una tarda plena d'activitats als jardins de Can Ginestar.
A partir de les 5 de la tarda hi haurà paradetes de llibres, roses, entitats i afes
de les escoles del municipi en una jornada pensada per compartir la festa en comunitat.
Els serveis municipals, carreu blau i l'espai de joc dinamitzat,
en aquest cas són un dels espais d'aquesta fira
amb tallers i activitats infantils oberts a tothom.
Paral·lelament es poden visitar també les aules de Can Ginestar
on s'impartiran tallers d'arts plàstiques com es fa de forma regular
amb demostracions de treball en directe per part del professorat i alumnat.
També s'habilitarà un espai d'assignatura de llibres
amb la participació de diverses autores i autors
i l'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I acabem amb l'efemèrida del dia.
Tal dia com avui, 9 d'abril, va néixer Isabel Coixet, directora de cinema.
Tal dia com avui, però de 1960.
Amb aquesta efemèrida tanquem l'espai d'actualitat
i marxem a l'espai musical del programa.
La càpsula. Música sense límits.
I avui us deixem una cançó d'Esteing i The Police, un clàssic.
Això és, Every Breath You Take.
Every Breath You Take
And every move you make
Every bond you break
Every step you take
I'll be watching you
Every single day
And every word you take
And every word you say
Every game you play
Every night you stick
I'll be watching you
Oh, can't you see
Oh, can't you see
You belong to me
Oh, can't you see
You belong to me
And my poor heart aches
And every step you take
Every step you take
Every step you take
And every move you make
And every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stick
I'll be watching you
I'll be watching you
Since you're gone
I'll be lost with other traits
I dream at night
I can only see your face
I look around
But it's you I can't replace
I feel so cold
And I long for your embrace
I keep crying baby
Baby, please
Oh, can't you see
You belong to me
And my poor heart aches
And every step you take
And every move you make
And every vow you break
Every smile you fake
Every claim you stick
I'll be watching you
Every move you make
Every step you take
I'll be watching you
I'll be watching you
Every breath you take
Every move you make
And every bond you make
I'll be watching you
Every single day
And every heart you say
There will be meaning
I'll be watching you
Every text you take
Every move you make
Every vow you make
Every smile you make
I'll be watching you
Or voice you make
Every single day
Every .
Every rule you say
I'll be seeing you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ja li dic de morir-nos perquè el previst
I cauen quatre quissos i no són suficients
Quatre quissos ens estem coneixent
Quatre quissos, com dos quissos contén
Quatre quissos mitjançant el patès
Quatre quissos i no són suficients
Quatre quissos ens estem coneixent
Quatre quissos, com dos quissos contén
Quatre quissos, quatre, quatre quissos
Quatre quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos, com dos quissos i no són suficients
Per l'autopista
Derrapant com el vin diesel
Tornant com gancel i gretel
Perdo per les teves essences
Com un tortista
Una bona tolomeses
Com a vella per fer més mel
I se li empanyen los lentes
I cago en quatre quissos
I no són suficient
Quatre quissos
Ens estem coneixent
Quatre quissos
Com no quissos content
Quatre quissos
Mitjançant el fetes
Quatre quissos
I no són suficient
Quatre quissos
Ens estem coneixent
Quatre quissos
Com no quissos content
Quatre quissos
Quatre quissos
Regga't a Moula
T'os ready pa'lacar sudada
Yeah
T'os ya potu no ya
Yeah
Tú sa
Vinga flava
Dicen los cartí
DJ
Dei, dei
Siembra en bona compañía
No, levanto la bandera
Jejeje
Amb tots vosaltres
Veus de la parròquia
Compartim notícies
Actualitat
Experiències socials
I espiritualitat
Ens pots escoltar
Dimecres
A dos quarts de vuit del vespre
Amb repetició els dissabtes
A dos quarts de dotze del matí
Veus de la parròquia
Un dia t'aixeques i dius
Vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas
Amb més força
Estar al pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar al de viatjar
No, no
Al de viatjar més
I oi
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat
A CaixaBank o a Imanegint
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges del carnet jove
I del Pac Jove 2024
Ara escoltes pel viu d'esquerre
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
0-12. La Generalitat al teu costat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa Voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al refugi.
Avui, a Preguntant s'entén la ciència, parlem de l'estrès.
Queden pocs minuts per començar la funció.
Ets darrere del taló i les comerces del públic, impacient, inunden l'espai.
El cor se t'accelera i se't fa un nus en l'estómac.
Mires de recordar el diàleg, però tens una boira al cap que no et deixa pensar clarament.
No m'ho sé pas, però si porto dies preparant aquest guió,
com pot ser que ara estigui completament en blanc?
És que potser no en soc suficient.
I ara què dic?
Què pensarà la gent?
Com pot ser que cada cop que haig de parlar en públic em passi el mateix?
I ara sí, comencem aquí un nou capítol de Preguntant s'entén la ciència.
1, 2, 3, ho!
Jan Bigata, bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, Daniel.
Després d'aquesta obertura tan bucòlica...
Què et sembla d'entrar en el món de l'elocució?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Crec que molt encertada, molt encertada.
Sí, sí, molt interessant, molt interessant.
Escolta'm, d'on t'has inspirat en fer aquesta entrada tan poètica?
No ho sé, m'ha deixat bastant pasmat, la veritat.
Bé, o sigui, últimament està investigant bastant com transmetre,
perquè quan transmet les idees en forma de storytelling,
la transmetre en forma d'història,
i tu et sents dintre d'aquest context,
crec que reps les històries d'una manera diferent.
Aleshores també és una mica la meva intenció de reinventar,
com explica amb la ciència, i fer-ho una miqueta més pràctic,
com que ho sentis més a prop i no siguin nombres raros que estan allà.
Aleshores, la primera situació que ens posem,
estem davant d'un escenari, hem de parlar en públic.
Quantes vegades has estat en aquesta situació?
Buf, unes quantes, unes quantes, i des de ben petit,
perquè vaig començar a presentar esdeveniments amb 14-15 anys,
i ara té 25, o sigui que com a mínim fa 10 anys que estic a sobre els escenaris,
i sí, has tingut moments de tot, no?
Quan estàs a sobre d'un escenari, doncs tens moments que desitjaries estar a sota,
que desitjaries estar en un altre lloc, que no fos a sobre de l'escenari,
i a vegades, doncs, estimes molt estar...
La gran majoria de vegades estimes estar a sobre de l'escenari
i estimes fer el que fas, vull dir, al final,
també, doncs, moltes vegades estàs per raons artístiques
o per raons comunicatives que, evidentment, doncs, ja neixen de tu, no?
Ja neix de tu també ser-hi allà, ja t'ho busques una mica.
Vull dir, la gent que té pànic escènic,
i la gent que, doncs, fuig una miqueta, doncs, d'aquest espai,
diguéssim, més oberta a crítica o més oberta a, doncs,
estar interpel·lant a un públic, doncs, ja el fuig, no?
No s'hi posa de bones a primeres a sobre d'un escenari.
Però la gent que ens agrada, doncs, ens agrada pel bueno i pel malo.
I a vegades, també, aquest estrès, aquest neguit que pots passar a sobre de l'escenari
és part, també, de l'ofici, no?
Gajes de l'ofici, no?, que diuen.
I, res, comencem una mica el capítol d'avui,
que està dedicat a l'estrès i que, també, d'alguna forma, doncs,
volies lligar-lo amb l'estrès de, doncs, això, del pànic escènic
o de l'estrès d'haver d'entregar una feina, una tasca,
o, per què no dir-ho, l'estrès crònic, no?,
que, per desgràcia, els joves últimament el tenim com molt arraigat.
Sí, estem molt arraigats.
Tenim situacions especials, com veurem el Covid,
vam veure moltes situacions d'estrès i d'ansietat
que van augmentar d'una forma bastant preocupant,
alhora que l'evidència cada cop ens dona més informació
sobre com això ens afecta a nivell de salut,
que és una cosa que veurem posteriorment.
Ara centrem-nos en aquest exemple que hem posat al principi
i volem parlar de què és l'estrès.
Aleshores, ens posem en aquesta situació,
tu estàs a sobre d'un escenari, d'un públic,
i et comença a donar una por,
però realment el teu cos no està allà.
El teu cos, en aquell moment, està en una altra època,
en una sabana d'un lleó, en una situació de vida o mort,
i és o pujo o lluito, i no tens altra opció.
Aquesta és una metàfora que està una mica subada allà,
és molt a nivell evolutiu,
però em sembla bastant xula per representar això.
Aleshores, l'estrès realment és un mecanisme evolutiu
que el que ens ha permit és sobreviure.
Si no fos per l'estrès, ara mateix no estaríem aquí.
Aleshores, ens permet enfrontar-nos a situacions
que són perilloses o que són reptes,
i ens dona una situació més òptima
per enfrontar-nos a aquestes.
Aleshores, anem a mirar quins mecanismes tenim
per fer aquest front.
Veiem que quan tenim una situació
que nosaltres percebim com estressant,
la primera situació que activem és l'amígdala.
L'amígdala és una regió del cervell
que està príncipament centrada en processió d'emocions,
i aquesta emoció tan forta farà que s'activi
i li donarà una senyal a l'hipotàram.
A partir d'aquí, començarem a tenir
una cascada de molècules i hormones
que farà moltes funcions.
La primera és l'adrenalina.
Per tant, avançant deies de com,
és molt estressant,
però alhora també tenim una petita,
dic perdó la paraula,
però una petita adicció
aquesta posada en públic.
Totalment, sí, sí.
Aquesta gent que li agrada tenir l'adrenalina,
doncs allà la tens ben present.
Aleshores, per què ens serveix l'adrenalina?
Primer, augmenta el ritme cardíac.
Per tant, tenim un major volum de sang
que els estem movent per tot el cos.
A més, tenim una hiperventilació,
que són síndomes que crec que en són comuns a tothom.
Aumentem la freqüència de respiració
i tenim més oxigen a aquesta sang.
Podrem enviar aquesta sang cap als músculs.
En una situació on hem de córrer
o hem de tenir una activitat física per protegir-nos,
estarem molt més òptims.
També els músculs necessitaran més energia.
Per tant, agafarem energia que està dintre de les reserves
i la posarem de forma més disponible a la sang.
Per últim, també augmentarem la suor
perquè és important mantenir la temperatura corporal.
El que farà la suor és que no ens excedim d'una temperatura
i tindrem un gran augment de la tensió.
O sigui, tots els sentits veurem que estaran completament activats.
I en aquest moment és quan et ve la paranoia
de aquesta persona m'està mirant,
aquesta m'està dient no sé què de mi
i ja venen com tots els inner thoughts, no?
No sé, entenc que tu també estaràs acostumat a aquests.
Sí, sí, totalment.
Al final, també, quan estàs damunt d'un escenari
o quan tens un públic nombrós davant teu,
a vegades tens que parar una mica aquesta ment
que et va dir en cosetes
i que en algun moment no són massa positives, no?
Perquè són coses que, bàsicament, et posen més en tensió
i, en comptes, que tu el que estàs buscant
és relaxar-te, concentrar-te, focus,
en aquell moment et trobes tot el contrari, no?
Que comences a alimentar aquell petit dimoni
que tens al cap que et va dient
no seràs capaç de fer-ho o no sé què o no sé quantos
i llavors has de parar això.
No sempre passa.
Hi ha vegades que puges més confiat en un escenari,
hi ha d'altres que no puges tant,
però bé, això és una cosa que tornem una mica al mateix, no?
Són els gajes de l'ofició
i és el que ens porta aquí.
Però hi ha una cosa, hi ha un aspecte molt interessant
del que ens ha anat comentant
i que, de fet, ja feies bastant d'èmfasi
en aquesta primera metàfora que portaves del lleó i tot plegat,
que jo l'havia sentit molt amb el cortisol,
que és un tema que també tractarem avui, suposo.
El cortisol, al final, també és un factor clau, no?
Moltes vegades nosaltres, en el nostre dia a dia prehistòric,
entenc que el cortisol ens alertava
que en un moment ens ajudava,
que en un moment d'alerta, més ben dit,
poguéssim reaccionar de forma ràpida, no?
Perquè és com que s'activen algunes mecanismes del nostre cap
i, de cop i volta, és com que podem reaccionar
de forma més ràpida i més loquas.
Però el problema que tenim és que ara aquest cortisol
cada vegada ens activa més sovint i amb menys motiu, no?
Que tenim molta facilitat, sobretot als joves,
tornem una mica amb tot plegat
perquè realment la situació de l'estrès,
doncs ho hem comentat en diverses ocasions aquí al programa,
però realment els joves ara, avui dia,
no només estan en situacions d'estrès molt problemàtiques,
sinó que, a més, també sento que els recursos que tenen
una vegada són limitats, no?, per fer fròndic.
Clar. Aleshores, crec que amb la teva ajuda
després donarem uns petits consells
de com podem portar millor aquestes situacions.
Si em permets, primer farem una relació també
amb com aquest estrès ens porta a les malalties.
Aleshores, tu ens has mencionat el cortisol.
El cortisol és la segona via que tindríem
després d'aquesta activació de l'adrenalina
i veiem que simplement ens donarà una activació de tot el cos
i aquesta situació estarà activa
tant llarg com necessitem
per reaccionar a aquest estímul estressant.
Vale.
Què passa?
Que nosaltres volem que aquesta reacció sigui puntual.
Nosaltres tenim un estrès, reaccionem aquest,
quan l'estrès se'n va, nosaltres volem tornar al normal
perquè hem vist que tenim tots aquests sistemes
que s'estan activant,
però alhora estem deixant d'altres,
com de banda, que també són importants.
I si estem en una situació d'estrès constant,
això ens acabarà portant a patologia.
Per tant, és important que quan parlem d'estrès
diferenciem entre un estrès episòdic,
que és, jo ara mateix tinc un programa de ràdio,
estic nerviós,
però realment això m'està portant a...
o sigui, m'està fent més òptim per fer-lo,
d'un estrès crònic,
que és el que ens porta, com hem parlat abans,
a malalties.
Em sembla molt curiós com, realment,
un estrès concret d'entre minuts i hores
pot donar-nos beneficis.
Parlaven de millora del sistema immunològic,
recuperació després d'una operació,
millora del rendiment físic,
o inclús millora del rendiment mental.
Aquest el posa una mica entre cometes,
perquè també parlaven de com
també aquest pànic,
a vegades ens dona com un bloqueig,
i com a vegades ens costa més
en recordar-nos del guió, no?
Ho he estat investigant,
és una mica complex.
La idea és que tu en aquest moment
estàs activant unes vies cognitives,
que són les que necessites
per processar la situació
i fer el que necessites
per protegir-te la sortida allà,
i en aquell moment
altres processos cognitius
que no són tan importants
es veuen una mica rebaixats,
per la banda disminuint una mica
l'activitat del còrtex prefrontal, no?
Aleshores, a l'hora que
tu estàs molt més actiu,
tens l'atenció molt més alta,
inclús, connectant-ho ja fa dues setmanes,
bé, quatre ara,
amb una pregunta que vas fer, no?
De com, quan tenim una situació
d'estrès, aquest temps
passa molt més lent,
quan tens un accident o alguna cosa,
no només passa més lent,
sinó que, a més,
aquest record et quedarà gravadíssim
a la memòria.
Et va agradar aquella pregunta, eh?
Bueno, és que l'artigua
i ets molt,
m'està anant molt bé com a connexió.
Bon recurs, bon recurs.
Aleshores, clar,
si és una situació d'estrès
que és molt important
per la teva supervivència,
aquest record se't quedarà molt gravat.
En canvi, altres processos
com, per exemple,
càlcul o, per exemple,
recuperar records
que en aquell moment
el teu cos no considera tan importants,
es veuen una mica perjudicats.
Per això pots arribar a sentir un bloqueig
i algunes coses
que et costa una mica més de processar.
A mi això, sincerament,
de veure-li beneficis a l'estrès
em resulta una mica difícil,
però puc entendre per on vas, eh?
Però realment em costa d'entendre, no?
El fet de poder treure beneficis de l'estrès.
Clar, repetim.
O sigui, recordo,
l'estrès és un mecanisme de supervivència.
Clar.
És primer de tot.
En un moment
en el qual tu i ja
la teva supervivència no està en risc,
l'estrès té una funció una mica diferent
i hem d'aprendre a utilitzar aquest estrès
per fer front
amb els estímuls estressants que tenim,
que no és un lleó.
Com hem dit abans,
el teu cos no sap diferenciar
entre un lleó o entre un públic.
Tu sí, per tant,
hem de parlar de com
aquests mecanismes
ens ajudaran a regular aquest estrès
per tenir les parts positives,
perquè tu també em diràs,
si estem aquí a la ràdio i jo m'estic dormint,
tampoc és positiu.
També vull tenir una mínima activació, no?
Val, entenc.
Veurem que té coses negatives o positives.
O si tens una vena esportiu,
tu allà necessites tot aquest estímul muscular,
aquesta energia, la sang,
tota la hiperventilació,
però hem de saber regular-la
quan siguin en situacions
que no ens interessen tant.
I si deixem de banda, diguéssim,
aquest estrès de curta durada
que sí que ens podria provocar certs beneficis,
venim a parlar d'un problema
que cada cop, doncs,
ens genera una mica més d'aneguit
perquè ocupa molts titulars, no?
Que és l'estrès crònic.
Ja l'hem citat una miqueta abans,
però explica'ns una miqueta més
què és l'estrès crònic
i quins símptomes patològics
podem trobar derivats de l'estrès crònic.
L'estrès crònic és, com hem dit,
si quan l'estrès,
la situació estressant se'n va,
tu no ets capaç de regular aquest procés
i desactivar-lo
i anar amb un sistema de relax,
o també quan aquest estimul estressor
és molt constant.
Que hi ha situacions, per exemple, amb el Covid,
que hi ha molta població
que tenia aquest estrès,
que si és tan constant
i el teu cos no té cap moment de relaxar
i recuperar-te,
pots començar a tenir problemes patològics.
Entre aquests podem mencionar alguns
com facilita l'aparició de símptomes de depressió,
ansietat o estrès posttraumàtic,
que com aquests dos primers, com has mencionat,
veiem que són més incidents
amb la població més jove
i és un factor bastant preocupant,
però també porta altres problemes
com aquest augment de la pressió arterial
pot donar-te problemes cardiovasculars.
També pot augmentar l'apetit
i si, al final,
si menges més del que consumeixes,
això farà que ho amagatzemés en forma greix
i augmentarà el pes.
També pots tenir...
Per tant,
de fet, això ho vull parlar un altre dia,
com els rols alimenticis i l'addicció
és un tema molt interessant
però ara m'aniria de temps,
o sigui, ho deixarem per un altre dia.
També símptomes metabòlics,
o sigui, problemes metabòlics,
respostes hiperinflamatòries
que ens poden donar símptomes semblants
a malalties cròniques,
o sigui, malalties inflamatòries cròniques.
En resum,
veiem que aquest estrès crònic
ens pot donar bastants problemes.
Per tant, jo ara et pregunto a tu,
com a expert,
amb una persona que s'enfronta
a situacions estressants dia a dia,
quins consells ens podries donar tu
per, primer,
fer que aquest estrès
agafa les parts més positives d'aquest,
com intentar evitar
tenir aquests símptomes negatius
i com fer que aquest estrès,
si tenim una situació estressant,
que sigui en un moment puntual,
que no sigui una cosa constant,
perquè veiem que és bastant negativa.
Per tant, Dani,
quins consells dones tu a la població?
M'encanta, m'encanta,
perquè has anat a trucar,
jo crec que la persona menys indicada
per parlar de consells de l'estrès,
perquè sóc una persona
que pateix molta fatiga i molt d'estrès,
però per la forma que tinc de viure les coses,
perquè sóc una persona
que he vist les coses
d'una forma molt intensa,
llavors a mi em costa a vegades
el fet de parar la moto,
i dir, vinga, va,
anem a controlar el tema.
A mi,
si parteixo d'una base personal,
a mi m'alivia molt
tenir les coses controlades,
i això està molt bé,
però no sempre
les podem tenir
del tot controlades,
com ens agradaria.
Vull dir,
nosaltres a vegades
volem tenir un control
sobre les coses
que se'ns escapa de les mans.
Aquí en aquest programa
sou una vintena de col·laboradors,
convidats setmanals,
etcètera, etcètera.
Passeu entre 15 i 20 persones
cada setmana pel programa.
Per mi,
el fet de controlar
aquesta gran massa,
que tothom estigui al seu lloc,
que tothom vingui
quan toca,
que em passeu el guió,
que no sé què,
que no sé quantos,
al final arriba un punt
que hi ha coses
que s'escapen
de les teves mans
i del teu control
i has d'acceptar
que hi ha coses
que a vegades
aniran fluint
pel seu canal
i que s'anirà fent.
Llavors,
per controlar l'estrès
en aquestes situacions,
el millor és
entendre
que hi ha coses
que a vegades
no poden estar
sota el teu control
i està bé.
Vull dir,
està bé.
Hem d'acceptar
a vegades
el fet aquest
d'acceptar
jo crec que també
ens ajuda
a dir,
val,
d'acord,
no ho tinc tot
en el meu control
perquè tampoc puc tenir-ho,
no?
I després,
jo crec que cadascú
ha de tenir
les seves eines,
els seus mecanismes
i també en funció
de la feina que tingui
o de la necessitat
que tingui aquella persona,
doncs,
farà servir uns mecanismes
o uns altres.
A mi m'agrada molt
llegir llibres d'autoajuda,
llegir llibres de mindfulness,
de teràpies
d'aquest tipus
perquè m'ajuden
a entendre bastant
com funciona
el cervell humà
i també com funcionem
nosaltres,
no?,
com a persones.
Diàriament,
setmanalment,
mensualment,
anualment,
les persones
tenim uns reptes.
Cada dia teniu reptes,
cada setmana,
cada mes,
tal.
I aquests reptes
de vegades
són positius
i d'altres
no ho són tant.
I quan no són tan positius
que són més aviat negatius,
que ens porten cap a un estat
d'ànim més negatiu,
més pessimista,
hem de saber sortir d'allà,
hem de buscar la manera,
no?,
tenir un recolzament psicològic,
jo crec que també és una cosa
que cada vegada més
doncs està
de moda
entre moltes cometes
perquè jo crec que és una cosa
que no és que hauria d'estar de moda
sinó que és una necessitat
que haurien de tenir tots
en el sentit de coberta,
no?,
hauria de ser una necessitat coberta
que haurien de tenir tots
per via pública
i això de moment
doncs és impossible,
no?,
perquè si vas al cap
a demanar una cita
amb un psicòleg
doncs et donen
per mesos i mesos
i ja no m'estic referint
només a un psicòleg
doncs per una situació
anímica dolenta
o per un batxe
o per un tema
psicològic
o el que sigui,
no,
també per gestionar
aquest tipus de situacions,
no?,
a vegades tenim situacions
que se'ns escapen
de les nostres mans
i hi ha professionals
que ens poden ajudar també
a com agafar eines
per sortir-nos
d'aquestes situacions
d'estrès.
A mi em va molt bé
escriure les coses,
quan estic en un moment
que no sé ben bé
què em passa
m'agrada fer una llista
de pros i contres,
veure què m'està passant,
coses bones que tinc a la vida,
coses dolentes,
no sé què,
situacions, moments,
situacions que em donen estrès,
situacions que no me'l donen,
aquell moment també
de tranquil·litat i pausa,
a trobar-lo,
buscar-lo,
insistir,
perquè moltes vegades
tenim uns dies,
un dia a dia,
tenim una dinàmica
que és tan estressant,
perquè és així,
tenim dinàmiques
molt estressants,
que a vegades
hem de ser nosaltres
els que parem el carro
i diem
prou,
fins aquí,
no?
Mira,
ahir,
per exemple,
al sortir de la feina
me'n vaig anar a passejar
per la vall de Sant Just,
que és un lloc preciós,
que té molt de verd,
que ens ajuda molt també,
vull dir,
són mecanismes
que ens poden ajudar molt
en etapes d'estrès,
sortir a córrer,
fer alguna cosa d'exercici,
també ens va molt bé,
ens ajuda molt,
al final cadascú
ha d'anar trobant
les seves eines,
la música també ens ajuda,
a mi la música,
el jazz em relaxa molt,
el so,
el so de...
Quin t'agrada més?
Jazz,
el jazz clàssic,
a mi m'agrada molt
el jazz clàssic,
però també hi ha bandes sonores,
per exemple,
la pel·lícula We Plush,
que ve molt al cas,
perquè jo crec que aquella pel·lícula,
si la podem definir d'alguna manera,
és l'estrès en pel·lícula,
vull dir,
l'has vist,
la pel·lícula?
Evidentment,
com a bateria,
com a bateria,
em pot dir que no has vist
el We Plush,
evidentment.
Sí, sí,
és brutal,
és una pel·lícula brutal
de Damià Chazelle,
el mateix director de La La Land,
i és un director molt guai,
que fa pel·lícules
molt interessants,
i aquesta en concret,
doncs és l'estrès en persona,
personificat,
bé, en pel·li,
i és brutal,
és brutal,
l'ansietat,
l'angoixa que pateix el...
Acabes la pel·lícula,
catatònic, quasi,
acabes la pel·lícula
que acabes amb un neguit
brutalíssim
pel nivell de vida
que porta el personatge
i també pel nivell,
pel ritme que porta la pel·lícula,
no?
A què venia això?
Doncs venia el fet aquest
de l'estrès,
el fet que ve,
doncs,
moltes vegades
la música,
ara venia parlant de la música,
la música ens pot ajudar,
però també ho pot fer
a vegades el contacte amb la natura,
com dèiem,
amb el passeig,
o també a mi m'ajuda molt
el fet d'escoltar
les zones del mar,
és una cosa que m'arregla
i que em connecta molt,
i això, doncs,
m'ajuda molt també
a connectar-me
amb el present,
amb l'aquí i amb l'ara,
etcètera,
etcètera.
Al final,
també jo crec
que hi ha molt d'això,
eh?,
quan patim estrès,
que ens anem al passat
o al present,
ah,
i al passat o al futur.
Cert.
Moltes vegades estem al passat
per coses que volem canviar,
que no ens agraden,
que no ens agraden
de les nostres accions passades,
o de coses que volem canviar
del nostre futur,
de,
és que vull això
i ho vull ja,
no ho vull en el futur,
ho vull ara,
no?
i això també genera
molt d'estrès,
el fet d'estar aquí i allà
amb una pota
al present
i l'altra al passat
o amb una pota
al present
i l'altra al futur.
I el fet d'arreglar-nos,
de respirar,
de fer meditacions,
de relaxar-nos,
de connectar-nos
amb l'aquí i amb l'ara,
també genera, doncs,
que aquest cortisol
que comentàvem abans
es dissipi
i acabi marxant, no?
I tu acabis tornant
una mica
a la rutina
i a la vida.
Em fa gràcia
que estigui explicant això jo,
quan potser
ens ho podries explicar millor tu
amb bases científiques,
però perquè jo no soc psicòleg
i potser aquí la gent
s'està creient
que aquest tio
que bé parla.
Bueno, parlo
des de l'experiència,
que cadascú
també explica
el que ha viscut
i crec que això
també és interessant,
però no sé,
que potser hi ha coses
que estic dient
que no estan basades
en temes,
aspectes més científics,
sinó en aspectes
més vivencials,
no ho sé.
No, clar,
però és que al final
la ciència arriba
fins a un punt.
Sí que jo ara mateix
sí que puc connectar
algunes idees,
per exemple,
es parla de
la respiració,
no?
Hem vist tant
quan estem estressats
augmenta la respiració,
però s'ha vist
que si tu conscientment
rebaixes la respiració,
li dones senyats
al teu cervell
de,
ei, tranquil,
no hem d'estar,
no tenim un lleó
ara mateix.
Sí, sí, sí.
O també parles de,
també podem ficar,
però és que al final
la ciència
a nivell psicològic
arriba fins a un punt.
Jo per això pregunto
de la teva experiència
i d'una persona
que s'enfrenta
a obres,
a ràdio,
a un...
Arriba un nen nou
de pràctiques
que no té ni idea
o el teu...
el teu tècnic senat,
però el Rubén
l'estimem moltíssim
i aquí
un molt d'amor
des d'aquí.
Vull dir que...
O sigui,
vull donar-li també valor
a cadascú
la seva experiència
i perquè al final
tots vivim
situacions d'estrès.
Per això també parlava
a nivell pràctic.
Si poguessis dir ara
com tres punts,
tu quan estàs davant
de l'escenari
i dius
ostres,
què estàs de tot que estic,
quines són les coses
que fas just
abans de l'escenari?
A mi m'ajuda molt
abans la part prèvia
és el fet de tenir
tot controlat.
Jo necessito tenir
bastant de control
amb allò que estic fent,
allò de la preparació,
preparació i més preparació.
I abans de sortir,
el fet de respirar,
de fer el concret,
d'activar el cos
per tenir el cos actiu
perquè quan jo
trepitgi l'escenari
tot comenci a fluir.
I sobretot sentir
que jo ho tinc
tot controlat
i la gent que
ha de treballar amb mi
també ho té controlat.
aquella acció que ha de fer
o allò que hagi de fer
que pugui fer-ho bé.
I després,
un cop estàs amb el públic,
a mi m'ajuda molt
connectar,
fer una primera connexió
amb el públic.
Això m'ajuda molt
a dir,
el públic està connectat,
jo també,
hem connectat el bluetooth
i a partir d'ara
ja podem activar
l'obra
i tot el mecanisme.
I m'agradaria
seguir parlant més coses
però és que ens queden
20 segons
per arribar a les 6 de la tarda.
Hem de connectar
amb els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i Ràdio d'Esvern.
Ens hem menjat aquí
la mitja hora de secció
però està molt interessant.
O sigui que,
Jan Bigata,
gràcies
i fins d'aquí dues setmanes.
Que vagi bé.
Fins d'aquí dues setmanes.
Adéu.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
Les borses europees
viuen una nova jornada
de pèrdues.
Els principals parquets
han registrat caigudes
de més del 2%.
La batacada més gran
se l'ha emportat avui París
que ha caigut
més d'un 3%
mentre que l'IBEX 35,
el selectiu de la borsa espanyola,
ha reculat un 2%.
Les pèrdues més importants
les han registrat avui
els valors de les farmacèutiques
com Novartis,
AstraZeneca,
Sanofi
o la catalana Grífols
que ha perdut més d'un 7%.
Als Estats Units
la volatilitat
continua instal·lada
als mercats.
Wall Street viu
una sessió
movent-se
entre el vermell
i el verd.
Els mercats
han reaccionat amb nervis
a l'entrada en vigor
dels aranzels
de Trump
i també
a la seva resposta
xinesa.
El Consorci del Museu de Lleida
recorrerà al Tribunal Suprem
la sentència
de l'Audiència d'Osca
que confirma
que les més de 100 obres
originàries de la Franja
són propietat
de la diòcesi
de Barbastre-Monsó.
Les obres
ja es van traslladar
l'any 2020
des del Museu de Lleida
fins a l'Aragó.
Lleida,
Júlia Albacar.
El Consorci del Museu de Lleida
integrat per la Generalitat
l'Ajuntament
la Diputació
el Bisbat Lleida
i el Consell Comarcal
del Segre
ha acordat avui
presentar un recurs
de cassació
al Tribunal Suprem
contra la decisió
de l'Audiència d'Osca
que confirma
que les obres
traslladades
del Museu de Lleida
són propietat
de la diòcesi
de Barbastre-Monsó.
Sobre doncs
un nou capítol judicial
d'un litigi
que fa més de 30 anys
que s'allarga
primer per la via eclesiàstica
i posteriorment
als tribunals.
Els entenats obres
són originàries
de 43 parròquies
de la Franja
que al segle XIX
Lleida va recuperar
i traslladar a la ciutat
per evitar
que es fessin malbé
o fossin espoliades.
En aquell moment
les parròquies
pretenien al Bisbat de Lleida
i no va ser fins a meitat
del segle passat
que van passar a mans
del Bisbat de Barbastre.
El 2019
el jutjat de primera instància
de Barbastre
ja va dictar
que les obres
eren propietat
del Bisbat
de la mateixa població
i va ordenar-ne
el trasllat
fins a l'Aragó.
La sentència
es va recórrer
a l'Audiència d'Òscar
que a principis de mes
va confirmar
el posicionament
del jutjat de Barbastre.
En un comunicat
des del Consorci del Museu
defensen
que la decisió
de l'Audiència
no està adequadament fonamentada
i que s'ha demostrat
que la diòcesi de Lleida
va adquirir
la propietat
de les obres
mitjançant
compra-vendes
per mutes
i donacions
i critiquen
que en el cas
del Bisbat de Barbastre
Monçó
no s'ha legat
cap títol legal
que acrediti
la propietat
de les obres.
S'incrementen
a 124
les víctimes
per l'esfondrament
del sostre
d'una discoteca
dilluns
a Santo Domingo
la capital
de la República Dominicana.
Els equips
de rescat
mantenen les tasques
per buscar
supervivents
i calculant
que encara
en podrien trobar
en les properes hores.
Els fets van passar
durant un concert
de merengue
del cantant
Rubí Pérez
que és una estrella
internacional
d'aquest gènere
i que també
ha perdut la vida.
També hi ha
155 ferits.
La Guàrdia Civil
apunta
que José Luis Abalos
es va beneficiar
d'unes vacances
pagades a Marbella
com a agraïment
pel rescat públic
d'Aire Europa
durant la pandèmia
de la Covid.
Segons el cos policial
l'aerolínia
va agrair el paper clau
sostenent
de l'exministre
de Transports
en l'operació
amb el lloguer
d'un xalet a Marbella
l'estiu del 2020.
Un contracte
amb un cost
de 9.800 euros.
La suposada trama
va ser gestionada
pel llavors
assessor
de l'exministre
i presumpte cervell
del cas
que l'investiga
el Suprem
i l'Audiència Nacional
Coldo García.
L'informe
també apunta
I actualitzem
aquesta hora
la situació
de la mobilitat
perquè s'arrosseguen
alguns problemes
a la xarxa ferroviària.
Mariluz García
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs sí,
encara hi ha retards
que poden superar
els 20 minuts
a R1, R2, R2 Nord,
R3, R4 i R7
de Rodalies.
Aquesta tarda
ha calgut tallar
dos cops
la circulació
entre Fabra i Puig
i Alclot
per dues incidències
que han afectat
la senyalització automàtica
i que han obligat
a regular
el pas de trens
de forma manual.
A les carreteres
destaquem
que ja ha tallat
a l'eix de Bracons
la C37
entre la Vall d'en Blas
i Sant Pere de Torelló
en totes dues direccions
per un vehicle variat.
Mariluz García,
Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Som-hi ara
amb els esports.
Xavier i Mami,
bona tarda.
Bona tarda, Sergi.
El Barça rep el Borussia Dortmund
a Muntschwick a partir
de les 9 del vespre
a l'anada dels quarts de final
de la Lliga de Campions.
Hansi Flick ha convocat
23 jugadors
per al partit d'avui
on la principal novetat
és la tornada
d'Iñigo Martínez
un cop superades
les seves molèsties.
Des de les 8
tota la prèvia del partit
amb l'equip de la TDT
la transmissió
d'en Torquemada.
L'altre partit
de la jornada
també a les 9
el PSG
de Luis Enrique
rep l'Eston Villa
d'Unai Emery.
El Girona
ha anunciat
l'ampliació
del contracte
de Ricard Artero
fins al 30 de juny
del 2027.
Format a les categories
inferiors
Artero
de 22 anys
i nascut
a la Bisbal d'Empordà
va entrar en dinàmica
del primer equip
el 2021.
En embol
el Granollers
ha fet oficial
que la jugadora
Martina Capdevila
no continuarà
vinculada
a l'equip
Vallès a la temporada
que ve.
Capdevila
capitana
del Granollers
afrontarà
9 reptes
personals
i professionals
i sorprès
el Masters 1000
de tenis
de Monte Carlo
on el servi
Novak Djokovic
ha quedat eliminat
en mans del xilè
Alejandro Tabilo
per 2-16-0
6-3
i 6-4
Per la seva banda
Carlos Alcaraz
ha passat ronda
després de desfer-se
de l'argentí
Francisco Cerúndolo
per un...
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa Mariona
Sales Vilanova
El casal de joves
de Sant Just projectarà
la pel·lícula titulada
Escape
el dimecres 16 d'abril
a 2.45 de la tarda
a la Sala Utopia
La sessió
gratuïta i oberta a tothom
forma part de la programació
del cicle Cinema Utopia
i no requereix inscripció prèvia
Dirigida per Rodrigo Cortés
i protagonitzada
per Mario Casas
i Anna Castillo
Escape explica
la història
d'un home
que vol ingressar a la presó
a qualsevol preu
per deixar de prendre decisions
i fugir de la llibertat
El film planteja
una reflexió inquietant
sobre els límits personals
i el desig de renunciar
al control de la pròpia vida
L'activitat
és organitzada
pel Cine Club Utopia
i el casal de joves
de Sant Just
El Baix Llobregat
torna a celebrar
aquest mes d'abril
la campanya
El Supermés
una iniciativa
del Consorci de Turisme
del Baix Llobregat
que ofereix activitats familiars
amb descomptes
i promocions especials
a tota la comarca
L'objectiu
és promoure el turisme local
amb propostes d'oci
cultura i gastronomia
dirigides al públic familiar
Els principals atractius turístics
del territori
participen en aquesta edició
amb activitats gratuïtes
o a preu reduït
També ofereixen
tallers temàtics
i amb ganes
activitats amb animals
rutes a la natura
visites teatralitzades
i experiències nàutiques
Les promocions
es poden activar
a través del web
elsupermés.cat
i a més
durant tot el mes
s'hi organitzaran sorteig
per guanyar experiències familiars
completes
amb activitats
àpats
i marxandatge exclusiu
La iniciativa
compta amb la col·laboració
de nombrosos agents públics
i privats del territori
consolidant-se
com una aposta estratègica
pel turisme familiar
al Baix Llobregat
Cristina Capella
veïna de Sant Jus
i nutricionista
ha presentat el seu primer llibre
Vivir sin inflamació
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern
L'obra
publicada recentment
ofereix un pla
de quatre setmanes
per adoptar
un estil de vida
antiinflamatori
a través de canvis
graduals
en l'alimentació
l'activitat física
la gestió de l'estrès
i el descans
El llibre està pensat
per ser accessible
i adaptable a cada persona
amb l'objectiu
de millorar
el benestar general
i prevenir
la inflamació crònica
un fenomen
sovint silenciós
però vinculat
a problemes de salut
Capella
que abans de dedicar-se
a la nutrició
va treballar en el món de la moda
ha explicat
que la seva experiència
personal i professional
l'ha portat a comprendre
la importància
de cuidar-se
des d'un punt de vista global
Durant l'entrevista
ha destacat
com els mals hàbits quotidians
especialment
el consum d'alcohol
i aliments ultraprocessats
contribueixen
a l'aparició
a l'aparició
d'inflamació
i a l'augment
de problemes
com l'obesitat
que ella considera
un dels grans reptes
de salut pública actuals
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Ho hem estat meditant molt
I sí
El Refugi
és la millor alternativa
de les tardes
El Refugi
El Refugi
El magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
Cada tarda de 5 a 7
al 98.ufm
i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura
oci
de moltíssimes coses més
i ho volem fer
al teu costat
Escolta'ns cada tarda
a Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
98.1
i ara
al Refugi
parlem
de videojocs
I ho fem
com cada dues setmanes
amb l'Américo
que ja el tenim aquí a l'estudi
Américo
bona tarda
Què tal Dani?
Com estàs?
en aquesta meravellosa
tarda de 9 d'abril
dimecres 9 d'abril
Com estàs?
Doncs molt bé
amb ganes de posar fil a l'agulla
de veure quin tema
portes avui
que me l'esxivat
abans d'entrar en directe
la veritat és que em sembla
un tema
molt original
i també
un detall
que hagis pensat en mi
per aquest tema
que ens ocuparà
els propers minuts
Expliquem una mica
a l'audiència
de què consistiran
aquests minuts
d'aquesta secció d'avui
perquè has decidit
fer un programa
dedicat
a jocs
a la Nintendo Switch
que d'alguna forma
puguin
puguin tenir
cert interès
cap a la meva persona
és a dir
que
d'alguna manera
avui
després de
tots aquests comentaris
que hem anat fent
al llarg de la temporada
que deia
mira tinc la Nintendo Switch
no sé què
no sé quantos
estic començant a jugar
aquest joc
tu et vas quedar amb la cobla
i dius
mira
anem a veure si amb això
fem un programa
i li dediquem al Dani
alguns jocs
que podria
en aquest cas
provar jocs
no sé
com s'ha d'acudir
això
però em sembla
molt divertit
sí efectivament
mira t'explico
estava jo l'altre dia
donant-li voltes
al tema
al programa
jo normalment el que faig
és anar mirant
periòdicament
les notícies
sobre videojocs
i tal
intento agafar alguna
que em resulta interessant
i a partir d'aquí
doncs
elaborar
un programa
de 25 minuts
mitja hora
què passa
aquesta última setmana
amb l'anunci
de la Nintendo Switch 2
que vam fer
un Nintendo Direct
molt elaborat
molt llarg
com donaven com
totes les especificacions
doncs gairebé no hi ha hagut
gaire més notícia
i però què passa
nosaltres ja hem parlat
de la Switch 2 aquí
per tant
tampoc tenia
no em semblava
una idea especialment
estimulant
la cosa de tornar
a parlar un altre cop
ja havíem parlat
feia molt poquet
d'aquesta consola
llavors donant-li voltes
vaig pensar
espera un moment
això que deies tu
jo sé
perquè ho hem anat comentant
que tu tenies
una Nintendo Switch
però que sobretot
m'havies dit
que la feies servir
per jugar al Fortnite
que no hi ha cap problema
el Fortnite és un joc
que jo he jugat molt
i que està molt xul
és molt interessant
i fins i tot
a nivell sociològic
és un fenomen
molt important
però sí penso també
que ja que tens
aquesta consola
estaria guai
doncs potser
explorar altres
treure-li partit
d'alguna forma
d'alguna manera
exacte
conèixer una mica més
el mitjà videolúdic
i doncs això
treure-li una miqueta partit
descobrir al final
altres
bueno
altres experiències
al final és com tenir una tele
i només mirar una pel·lícula
només fer servir la tele
per mirar sempre
la mateixa pel·lícula
és com valer
ok
pot ser una pel·lícula molt bona
però hi ha més coses
que pots veure
per tant
doncs això
jo volia proposar
aquesta dinàmica
que ara veurem
doncs
que on ens porta
que on ens porta
efectivament
de jo recomanar-te
en base del que sé de tu
de les coses
que hem anat parlant
davant del micro
però també
fora de micro
doncs això
no
les teves particularitats
com a persona
i doncs
he escollit
unes quantes
recomanacions
que bueno
doncs tu ja després
jo de moment
te les llenço
i doncs tu
si hi ha alguna
que t'interessa
doncs
ets lliure
de jugar-la
si no
doncs
no
evidentment
i si
al final jugues alguna cosa
doncs potser més endavant
podem fer una crítica
i tu m'expliques
què t'ha semblat
i jo
bueno no sé
això ja
ja anirem veient
sobre la marxa
i en funció també
del que juguis
i què t'aporta
però
com a mínim
sí que volia fer
aquest programa
de recomanar
coses
que
també penso
que és interessant
perquè no només tu
estàs en aquesta situació
segurament
hi ha altres persones
que també
tenen una consola
a casa
i que la fan servir
per jugar
a dos o tres jocs
només
i doncs
els agradaria
tenir
doncs
aquestes
recomanacions
potser una miqueta
més
específiques
o més
entre cometes
desconegudes
jo
el primer pas
ja l'he fet
que ha sigut
obrir
una nota
al mòbil
i ja posa aquí
llista de recomanacions
de jocs
i jo a partir d'aquí
m'aniré apuntant
tot allò que diguis
per anar-ho
després provant a casa
dir-te
primer de tot
explica'ns una mica
com has fet
per fer aquesta selecció
és a dir
has fet servir
algun patró
per exemple
a jocs independents
has fet servir
algun patró
d'un tipus
de gènere
per exemple
o d'una dècada
o d'un any
en concret
aquests
videojocs
o més o menys
els has anat
seleccionant
a mesura que
se t'anaven
ocorrent
i com deies
abans
a mesura que
veies que
aquell joc
podia entrar
una mica
en el paràmetre
de la secció d'avui
molt bona pregunta
mira
sí que
establert
abans de començar
a apuntar noms
a la llibreta
unes bases
i crec que està guai
comentar-les
la primera d'elles
és que siguin jocs
que estan publicats
per Nintendo Switch
evidentment
és una cosa
lògica
però tot i així
és un punt important
a tenir present
després
una altra cosa
que he pensat
també és
jocs que no siguin
gaire cars
perquè
els videojocs
tenen
definitivament
un preu
i de vegades
està bé
donar a conèixer
experiències
que no han d'arribar
a aquests 50, 60
o 70 euros
de preu
de venda
que són
definitivament
molts diners
per tant
això
ens vincula
d'alguna manera
no té
per què ser-ho
però sí que
d'alguna manera
ens enfoca
una miqueta més
al que tu deies
jocs independents
jocs potser
una miqueta més petits
o una miqueta més
d'estudis
més humils
que també fan
experiències
i que això
també és una cosa
que he tingut present
que són experiències
que a mi personalment
m'agraden molt
per tant
són jocs
que jo he jugat
i jo he disfrutat
i doncs
que també trobo
que si més endavant
volem parlar d'ells
doncs està interessant
que puguem
establir un diàleg
en aquest sentit
i l'última cosa
que he tingut present
també és que siguin
videojocs accessibles
que no siguin coses
molt complexes
de jugar
no per tu en específic
sinó en general
a mi quan faig una recomanació
m'agrada que sigui una cosa
que no depengui molt
de les habilitats
de la persona
sinó que
bueno
doncs es pugui
tingui un
diguem
tingui un rerefons
o tingui una
una possible interpretació
estimulant
però que no depengui
de
doncs
tenir una habilitat
molt elevada
perquè molts cops
doncs hi ha gent
que simplement no
no té aquesta traça
al jugar videojocs
i no per això
ens hem de limitar
doncs això
no a experiències
més
més
més mainstream
diguem
de fet
fa uns mesos
li vam dedicar aquí
un programa
a les dificultats
als jocs
i a les seves dificultats
i també va ser interessant
com d'alguna forma
vam destripar
tot aquest tema
perquè semblava
que podia ser un tema
més banal
o que no tindria
tant de recorregut
i realment
el tema
de la dificultat
als videojocs
és un tema
que té molt de suc
i que es pot parlar
de forma
molt d'atinguda
de fet ja ho vam fer
com dèiem
fa uns capítols
ara sí
si et sembla
entrem en matèria
comencem a comentar
aquells jocs
que ens portes
jo me'ls aniria
apuntant aquí a la llista
i aviam
i aviam què tal
vale
doncs
començant pel principi
el que deia
anem a descartar
primer
doncs aquests jocs
que podríem dir
que són
desenvolupats
directament
per Nintendo
no?
és evident
que la Nintendo Switch
doncs
té molts jocs
molt bons
i molts d'ells
estan creats
per la pròpia Nintendo
estic pensant per exemple
en el
The Legend of the Wild
en el Mario Odyssey
fins i tot
en l'Splatoon
l'Splatoon 3
crec que és un joc
que et podria agradar-te molt
perquè sí que té
aquesta cosa competitiva
i de
un joc
doncs
de
d'atrets
i tal
és un shooter
però és un shooter
que consisteix
més aviat en
pintar el terra
i no tant
en atacar els enemics
sinó en cobrir
la màxima superfície
possible
del teu color
llavors
qui té un tant percent
de superfície
pintada
més gran
al final de la partida
doncs guanya
per tant
aquesta cosa
de la punteria
i aquestes coses
que són
com també
més
limitants
desapareix
de l'equació
però ja dic
no vull com
centrar-me molt
en aquests jocs
perquè són jocs
que segurament
la majoria de persones
coneixen
jocs que venen
milions d'unitats
i que
estan sempre
a totes les botigues
de videojocs físiques
a les que podem anar
a supermercats
i tal
i volia
el que deia
centrar-me en recomanacions
més específiques
començant per la primera
que no és que tingui
una preferència especial
però sí que és un joc
que a mi m'agrada molt
és un que es diu
Kentucky Road Zero
és a dir
la ruta zero
de Kentucky
aquest és un videojoc
molt narratiu
té una
una estructura
diguem
per capítols
i en cada
i en cada escone d'ells
doncs anem avançant
en la història
d'un senyor
que es diu Conway
i que treballa
conduint un camió
llavors la història
del que tracta
és que ell
ha de fer una entrega
en una direcció
que és
la ruta zero
de l'estat
dels Estats Units
de Kentucky
i el joc
tracta
de com
durant aquest procés
de buscar
aquesta direcció
que al poc de començar
ja es descobreix
que és una cosa
com
mig màgica
es relaciona molt
amb el realisme màgic
amb les històries
doncs de
Gabriel García Márquez
o fins i tot
també té un toc
de gòtic
sureny
aquestes històries
de William Follner
o de
no me'n recordo
de més
de més
gent que ha escrit
sobre aquest estil
però són històries
com molt opressives
que tenen
un ambient
com molt
molt
dens
uns llocs
on ocorreixen
doncs
el típic
que parlem
sempre
d'espais
liminals
de llocs
així com
molt
de transició
d'experiències
de persones
molt complexes
molt profundes
doncs
és un joc
així
que tira
molt
d'ambientació
que tira
molt
de totes aquestes coses
així com
més
relacionades
amb la literatura
amb el teatre
també
i per això
crec que
et podria agradar
d'alguna manera
perquè també té
un apartat visual
molt
t'anava a dir
molt interessant
i em sembla
que a nivell visual
és molt maco
té una estètica
també molt marcada
amb un punt
així com
més aviat fosc
jugant amb alguns blaus
amb alguns tons de grisos
i em sembla molt interessant
aquesta proposta
a nivell
a nivell gràfic
que contempla
el videojoc
i més enllà
de la part
visual
que és el que és molt
estimulant
a mi m'agrada molt
el fons de pantalla
que tinc en l'ordinador
que és el meu
és d'aquest joc
però més enllà d'això
sí que és veritat
que també té una cosa
que és que està
especialment ben escrit
és una cosa
que s'acostuma
a criticar molt
dels videojocs
que no tenen
especialment bones històries
i que les històries
que expliquen
no estan especialment
ben escrites
però aquest no és el cas
de Kentucky Road Zero
és un joc
que està
molt ben escrit
i explica una història
molt interessant
ja dic
els personatges
que van apareguent
a mesura
que avancem
per aquesta ruta
de Kentucky
són tots
molt interessants
plantejen situacions
que ens remouen coses
per dins
i al final
també té una cosa
molt
que trobo
que et podria agradar
per això
perquè
algun cop hem parlat
de la teva relació
amb el teatre
i en aquest joc
molts cops es parla
d'ell
precisament en clau
d'això
d'interpretació
perquè nosaltres
el que fem
la manera principal
que tenim
de jugar
és escollir
què és el que diuen
els personatges
no perquè
sigui un d'aquests jocs
on les nostres decisions
afecten a la història
la història és una
ja està escrita
és una història molt bona
però ja està establert
des del principi
i llavors
el que nosaltres fem
és interpretar
el personatge
nosaltres escollim
què és el que diu
i com
per exemple
ell reacciona
a les coses
que li van passant
o com
d'alguna manera
doncs
això
quines decisions
pren
i encara que
el resultat final
d'aquestes decisions
sigui el mateix
a nivell de
trama
no
del que passa
al final
de la història
el personatge
que nosaltres
construïm
per nosaltres mateixos
no és el mateix
perquè depèn molt
de això
de la percepció
que tenim del Conway
i de com
ell es va formant
dins del nostre cap
trobo que és una
cosa molt interessant
jugar molt bé
en aquest sentit
amb aquestes coses
i amb els límits
fins i tot
et diria
del videojoc
de fins a quin punt
estem jugant
fins a quin punt
estem llegint
i a mi
en general
em va semblar
una història
superinteressant
i superestimulant
et diria
que bé
que doncs
ens l'apuntem
ens l'apuntem
perquè
aquest Kentucky Road Zero
és un dels jocs
que avui
l'Américons
està recomanant
per Nintendo Switch
aprofitem també
doncs
com dèiem
per aportar-lo
a la llista
de jocs
recomanats
al programa
d'avui
i en volem sumar més
per tant
seguim
amb el següent joc
que ens portes
avui
Américo
molt bé
seguim
amb un segon
que tinc aquí apuntat
que també és un dels meus
videojocs preferits
que es diu
Sayonara Wild Hearts
és a dir
Sayonara
Cors Salvatges
en aquest cas
tenim una proposta
que si bé
és cert
que
visualment
et podria dir
que té
algunes semblances
a nivell
de com estan construïts
els models
dels personatges
o fins i tot
de les vibracions
dels estímuls
que ens dona
és un joc
completament diferent
aquest és un joc
essencialment musical
i del que tracta
és
d'una noia
que
està passant
per una fase
de dol
no vull
explicar exactament
què és el que ha passat
perquè s'entén
més o menys clar
quan jugues al joc
i trobo que és interessant
descobrir-ho
a mesura que vas jugant
però
partim d'això
d'una protagonista
en un moment
una mica baix
de la seva vida
i llavors
comença a veure
doncs una sèrie
de
projeccions
o una sèrie
d'escenaris
que la transporten
a unes fases
musicals
on nosaltres
hem d'anar
doncs
amb una moto
recorregant
aquests espais
i movent-nos
d'alguna manera
per la carretera
al ritme de la música
és un joc molt estimulant
la música que té
és molt bonica
i a mi personalment
m'agrada molt
i trobo que és especialment
és especialment interessant
per una banda
perquè ens demostra
com els videojocs
poden
transmetre
històries
molt serioses
i molt profundes
amb els seus propis
mètodes
diguem
no cal
que el joc
ens posi una parrafada
de text al davant
per explicar-nos una cosa
la manera
en la que
es juga
molts cops
és suficient
per transmetre
aquestes idees
i també trobo
que és molt interessant
perquè és un joc
molt curtet
dura el que dura
un àlbum
un disc de música
al final
és com una espècie
de videoclip jugable
d'un disc
d'un disc sencer
i doncs això
també té una estètica
com molt
de neons
i com molt
dels 80
com aquests
roses
aquests liles
aquests blaus
molt més colorida
que la proposta
que ens feies abans
totalment
aquest Sayonara
Wild Hearts
és una proposta
molt més colorida
amb aquest toc
també
doncs
dels 80
amb aquesta
cadència
i és
interessant
veure també
en imatges
si els oients
també estan interessats
en aquest
videojoc
recomano
que el busquin
a Google
i veureu imatges
que realment
al ser
una estètica
totalment diferent
a l'anterior
també hi trobem
aquí
certa bellesa
i també hi trobem
aquí
que té un punt
aquest tipus
d'estètica
ens recorda
una mica
s'abaven les distàncies
evidentment
els jazz dents
també pels colors
que fa servir
aquell videojoc
però
és interessant
aquesta proposta
més musical
de videojoc
i a més
sabent que tu
també ets un fan
de la música
i que t'agrada molt
tot aquest rotllo
és una música
molt pop
molt animada
molt de ballar
però també
fa coses
experimentals
té rotllo
amb sintetitzadors
són músiques
molt expressives
diguem
i per aquesta part
crec que també
et pot ser
interessant
i una altra cosa
que vull dir
abans de passar
amb aquests jocs
que no si te'n recordes
quan fa uns mesos
també parlaven
dels millors videojocs
de 2024
que jo et vaig portar
un en concret
que era
el Lorelei
and the Laser Eyes
el Lorelei
i els ulls de láser
que és de la mateixa gent
aquest Lorelei
el vam publicar
en 2024
i el Sayonara Wild Hearts
és de 2019
si no em falla la memòria
però tots dos
són jocs de Simogo
que és un estudi
del nord d'Europa
que fa unes coses
molt interessants
recomano en general
fer un cop d'ull
a tota la seva obra
perquè tenen
molts jocs
i per moltes plataformes
la majoria
estan en format mòbil
per tant
són bastant accessibles
tenen un per exemple
també que es diu
Device 6
és a dir
Device
i el número 6
que és un joc
de llegir
i que a mesura que vas llegint
el text
es va transformant
i et va explicant una història
i aquest text
que t'explica la història
es va adaptant
al que diu
el propi text
per tant
és una proposta
molt xula
també
aquesta no la tenia apuntada
però m'he recordat
ara mentre parlem
i trobo que era
guai també
mencionar-la
deixem que et faci una pregunta
abans de passar
al següent videojoc
abans comentaves
que aquest videojoc
dura
el que dura un àlbum
però és rejugable
és a dir
tu quan acabes
pots tornar
a jugar una altra partida
sí
i tant
o sigui
aquest joc té una cosa
molt guai
que és que
funciona per puntuacions
per tant
tot i que cada fase
sigui curteta
potser durar un minut
dos
tres
en funció del que duri
la cançó
però et posa
una sèrie de
rancs
que et diu
el típic
puntuació
plata
puntuació
or
puntuació
platino
no sé què
i llavors
hi ha molta rejugabilitat
en la cosa
d'intentar treure
sempre la màxima puntuació
o simplement
per la part visual
o per la part musical
et diria
fins i tot
tornar a jugar
alguns nivells
jo ho he fet molt
això
la cosa de
aquest nivell
m'ha posat
els ulls
a punt de plorar
vull tornar-lo
a experimentar
te'l poses un altre cop
sí que és cert
que en aquest sentit
doncs les persones
que disfrutin més
de treure bones
puntuacions
doncs li podran
treure molt més suc
perfecte
doncs vinga
seguim amb altres
amb altres propostes
perquè ara marxem
un altre videojoc
per Nintendo Switch
que avui ens portes
en aquest programa especial
de recomanacions
sí efectivament
de moment
aquesta és la
la tercera
i última
si veig
que ens quedem
amb una miqueta més de temps
puc dir algun altre nom
però si no
em guardo els que tinc apuntats
per una possible segona edició
d'aquesta nova secció
perfecte
de moment
acabem
si et sembla
amb
What Remains of Edith Finch
el que queda
d'Edith Finch
diríem
que es podia traduir
el títol
aquesta és una experiència
que potser està una mica
entre
les altres dues
entre Kentucky Road Zero
i entre
Sianera Wild Hearts
per una banda
té de Kentucky Road Zero
aquesta idea
del realisme màgic
d'aquesta història
tan fantasiosa
però a la vegada
tan real
que li passa
a una persona
i és que
en aquest cas
el que fem
és seguir la història
d'Edith Finch
d'una noia
de 17 anys
que després de
marxar de la casa
de la seva família
quan era una nena petita
doncs ara
em torna
per descobrir
què és el que passava
en aquella casa
realment
perquè ella té
doncs el record
i és el que li diu
tothom sempre
i el que li ha dit
la seva família
i el que li diu
en general tothom
que és que la seva família
té una maldició
que és que tothom
està condemnat
a morir
de maneres
estrambòtiques
diguem
i llavors
la seva mare
quan ella era una nena petita
se la van portar
d'aquella casa
perquè no volia
que li passés
això
també
i llavors el que descobrim
és que al principi del joc
l'Edith
arriba
a aquest joc
o sigui
a aquesta casa
per
bueno
per anar obrint
les portes
de les habitacions
de les persones
que havien viscut
en aquella casa
i anar
d'alguna manera
rememorant
què és el que li va passar
a cadascun dels seus familiars
en els moments
abans de morir
és un joc
molt estimulant
en aquest sentit
perquè
proposa moltes maneres
diferents
de jugar
cada
mini experiència
això que deia
de descobrir
com van morir
els seus familiars
és una proposta
jugable diferent
i doncs
algunes ens porten
per exemple
a interpretar
doncs
un nen
jugant
simplement
doncs
amb les seves joguines
i un altre
ens porta
al punt de vista
d'un ocell
per exemple
o un altre
doncs
amb una
jugualitat més
de shooter
de joc
d'anar
amb armes
potser
són
moltes experiències
petitones
molt compreses
però que
no deixen
de llançar-nos
idees
noves
i estimulants
i és molt guai
també
per aquesta part
del que deia
que seria
el que s'assemblaria més
el Sayonara Wild Hearts
que també és un joc
molt accessible
i relativament
curtet
és a dir
ens parla
de totes aquestes històries
i ens explica
una
bé
una
una història
molt
molt personal
i molt
introspectiva
però ho fa
en una duració
que no és
doncs
potser
15-20 hores
que és una cosa
que de vegades
a algunes persones
els pot fer
una mica
ferragosa
és interessant
també
aquesta imatge
més
lúgubre
però també
en alguns moments
amb color
aquí sí que mescla
una mica
aquestes dues estètiques
quan veiem
interiors
de la casa
podem veure
potser una mica
més de llum
una mica més
de color
i també
amb aquesta portada
que és la casa
i un paratge
així com
molt misteriós
també ens està
abocant una mica
a que serà
un joc
on
també haurem
de posar una mica
de la nostra part
per descobrir
què està passant
sí
exactament
a més
parteix d'una premissa
molt interessant
molt
fantasiosa
també
que és que
en aquella casa
en aquella famosa casa
podríem dir
pràcticament
que la casa
és un personatge
més
és una d'aquestes situacions
i llavors
en aquesta casa
el que passa
és que quan una persona
mor
la seva habitació
es tanca
i no es torna a obrir
mai més
per tant
a mesura que van avançant
les generacions
la casa es va quedant
sense habitacions
i per tant
han de fer
com reformes constants
per anar ampliant
la casa
i de fet
si busqueu imatges
del joc
una de les més característiques
és com una espècie
de silueta
de la casa
que es veu així
com
amb una manera
amb una forma
molt estrambòtica
perquè és això
l'han anat ampliant
l'han anat fent creixent
cap amunt
en busca de noves habitacions
i és el que li ha donat
com aquest
amb aquest perfil
és una cosa molt guai
la veritat
i un altre
un altre tret
que a mi em sembla
especialment interessant
en aquest sentit
i amb això
ja potser ja podem anar acabant
és que
la manera
que es relaciona
What Remains of Edith Feeds
amb el text
amb el fet
propi de llegir
i és que
la història
el que ens va explicar
l'Edith
que és la persona
que va narrant
el joc
les paraules
que va dient
van apareixent
en l'escenari
per tant
és com una manera
molt visual
i molt
també una vegada més
molt física
de relacionar-nos
amb el que ens està explicant
i de tenir-ho
constantment present
en pantalla
també
aquesta accessibilitat
que parlem molts cops
dels videojocs
doncs no cal
ni tan sols
estar sentint
el que t'estan dient
perquè
ja va apareguent
estar integrat
dins de la pròpia jugabilitat
el propi subtítol
diguem
aquesta informació
que et va donant
també més
més pistes
de per on avançar el joc
exacte
doncs amb aquest
acabem
l'espai de recomanacions
d'avui
de jocs de Nintendo Switch
hem parlat
del Kentucky Route Zero
del Sayonara
Will Hurts
i també
de What Remains
of Edith Finch
aquests tres jocs
que podeu trobar
també
com comentàvem
per Nintendo Switch
però també he vist
que hi ha alguns
que estan ja
disponibles també
per altres
per altres consoles
o sigui que també
interessant
aquesta
aquesta vessant
per si algú
no té Nintendo Switch
i té una Play
o té una Xbox
doncs que sàpiga
que molts d'aquests jocs
també estan disponibles
en altres formats
i res
m'agrada molt
ha sigut molt
molt interessant
el fet també jo
de poder anar veient
aquestes imatges
a través del mòbil
veient aquestes
fotografies
i fotogrames
del videojoc
m'han pogut donar
una idea més clara
de com
són aquestes recomanacions
i crec que s'han cert
bastant
i ja investigaré
investigaré
aviam amb quina
em quedo
que guai
ara mateix
ràpidament
quin és el que t'ha semblat
més interessant
de primeres
de primeres
el primer
el Kentucky Road Zero
m'ha semblat
molt interessant
però haig de dir
que aquest últim
també
m'ha
m'ha cridat molt l'atenció
pel que comentaves
tu una mica
per aquesta estètica
que ja ens presenta
només a la portada
aquesta casa
que va creixent
creixent i creixent
m'ha ja anat curiositat
això
el fet de com poder jugar
a través d'un mapa
que sigui tan
tan poc
intuïtiu
per dir-ho
en alguna manera
i
el Kentucky Road Zero
m'ha semblat
una proposta
interessant
la trama
i també
aquesta part més visual
m'ha semblat
molt tentadora
o sigui que
ja veurem
potser
em poso a jugar
al Sayonara
Will Hurts
i em dona una sorpresa
també t'ho haig de dir
bueno ho veurem
oi que sí
o acabarem comentant segurament
en el futur
que guai
quines ganes
investigarem
investigarem
perfecte
doncs una abraçada
a jugar molt
i anem parlant
una abraçada molt fort
adeu
adeu
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
i un home
ràdio d'esvent
durant l'avui
doncs seguim a les tardes
de ràdio d'esvent
seguim al refugi
ara parlem de teatre
marxem fins al teatre
lliure de Barcelona
per parlar de Fantàstic Ramon
una obra de teatre
que podreu trobar
al Teatre Lliure
del 2 d'abril
al 4 de maig
del 2025
a Montjuïc
a la sala
Fabià Puigcervé
aquesta nova proposta
teatral
és una comèdia
amb tocs fantàstics
que vol reflexionar
sobre l'exclusió
la dependència
la sobreprotecció
i la convivència familiar
amb un fill
amb discapacitat
i per parlar una miqueta més
d'aquest projecte teatral
avui hem convidat
a l'Anna del Barrio
ajudant-te de direcció
d'aquest projecte
a la qual saludem
ara mateix
aquí als estudis
de Ràdio d'Esvern
Anna, bona tarda
hola, bona tarda
com estàs?
molt bé
molt bé
molt contents
explica'ns una miqueta
més sobre aquest projecte
com et vas sentir
en el moment
en què et diuen
mira, formaràs part
d'aquest projecte
estem treballant
amb Fantàstic Ramon
llegeixes el guió
què són les primeres
sensacions
que et vénen a tu?
bé, bueno
Fantàstic Ramon
neix
no ho sé
fa 10 anys
que Clàudia Sado
la directora
el tenia al calaix
amb diversos intents
de muntar-la
en diferents teatres
de Catalunya
i aquest any
el 2024
doncs
el Teatre Lliure
la direcció del Teatre Lliure
li proposa
de fer un muntatge
amb ella
de muntar-li
de portuir-li
un espectacle
seu propi
i la Clàudia
va tornar
a treure del calaix
aquesta història
d'en
el Fantàstic Ramon
llavors
de seguida
vam començar
a treballar
amb els actors
i actrius
que hi surten
que són d'escenaris
especials
que és el projecte
creat per la Clàudia
el 2016
a Banyoles
que és una escola
de teatre
per a persones
amb diversitat funcional
que alguns d'ells
ja van participar
de Mare de Sucre
el 2021
una producció
del Teatre Nacional
i bé
clar
és que al final
som tots una família
jo també formo part
d'escenaris especials
doncs soc la coordinadora
dels cursos
que en tenim 10
llavors
clar
vull dir que tot va sorgir
de manera natural
entre l'equip
que forma part
d'escenaris
llavors
vam ser com les primeres
a saber
la proposta
del Teatre Lliure
de la Clàudia
ens va preguntar
a l'avís
i ens va demanar
com l'opinió
de què fem
ens embranquem
o no
en aquesta nova aventura
i totes vam dir
que sí
que seria
una gran oportunitat
per
per veure la llum
a aquesta fantàstica història
que és Fantàstic Ramon
no?
Que bé
llavors
sí
la manera
d'escriure
de la Clàudia
és que ella ja tenia
tota una història
escrita
però al final
per poder-hi incloure
les veus
d'actors i actrius
en diversitat funcional
i més
quan la temàtica
va una mica d'això
clar
llavors va agafar
aquella història
que tenia embrionària
i vam començar
a incloure-hi
totes aquestes veus
que van sortir
d'improvisacions
conjuntes
no?
Llavors
de diversos temes
que surten a l'obra
com bé dius tu
no?
de la dependència
de l'esforç
de què és ser productiu
en aquesta societat
bé
diversos temes
que en ells
s'hi senten
interpel·lats
moltes vegades
en el seu dia a dia
no?
de si no ets productiu
què aportes
a la societat
a tot el tema
això
de la dependència
de l'acompanyament
de l'apeternalisme
que tenim
envers les persones
amb diversitat funcional
bé
ja tenim molts temes
llavors
la Clàudia
va començar
com que
a escriure amb tots els actors
i actrius
que formen part
d'escenaris
i que formen part
de Fantàstic Ramon
llavors el guió
el vam anar creant
entre tots
i això és meravellós
és molt bonic
que bé
com d'una idea inicial
que parteixes d'allà
d'aquella base
vas creant un guió
fet a mida
com aquell qui diu
no?
sí, quasi
sí, quasi
és la manera que tenim
com ho diria
que en ell
els interpel·la més
perquè parteixes
d'una cosa
que has pensat tu
i que sents tu
en el teu interior
o el que penses
llavors
quan ho has d'aixecar
en un escenari
doncs és
és molt més òptim
per les persones
amb diversitat
i les que no
crec que és una manera
d'escriure guions
que pot ser
com molt
beneficis
per tothom
és la forma
diguéssim
més efectiva
d'arribar
al gran
d'arribar allà
on realment
doncs vol arribar
el projecte
si haguessis de definir
el propòsit
de Fantàstic Ramon
quin creus que seria?
més o menys
ja hem parlat
de cosetes
però si haguessim
de
filar més prim
diguéssim
cap a on tiraries?
crec que
per el que hem anat parlant
des de l'inici
d'aquest projecte
i amb totes les persones
que s'han anat vinculant
amb
les xerrades
que hem tingut també
amb els actors
que s'han anat incorporant
al projecte
de l'equip artístic
fins i tot
de l'equip de comunicació
d'aquí del Teatre Lliure
i creiem que
el gran, gran tema
és
trencar
aquesta barrera
envers la diferència
i diferència
entre cometes
perquè al final
tots som diferents
però
vull dir que no ens agrada
mai parlar de la inclusió
vull dir
incloure no inclous ningú
enlloc
vull dir que al final
tots hauríem de
viure amb les mateixes condicions
i si no
doncs hem de fer
d'acompanyament
però per nosaltres
és com
apropar
o trencar
aquest tabú
d'apropar-nos
a la discapacitat
i que no ens faci por
i que
tothom és diferent
i que tothom
té la seva llum
i té
les coses
que ha de portar
com tothom
en aquesta societat
llavors
no sé si
has dit
alguns reels
que han sortit
a Instagram
des del Teatre Lliure
on en Ramon
va fer cafè
sí
amb el Jordi Évole
per exemple
per exemple
o amb la Maria Rodríguez
vull dir
al final és això
és anar
prentre
o trencar aquesta por
anar a fer un cafè
amb algú diferent
a tu
i això farà
que aquesta mirada
la trenquis
envers de tothom
però sigui
quina estigui
la diferència
vull dir que
ara estem parlant
de discapacitat
però potser
envers
no ho sé
persones trans
diverses de gènere
racialitzades
vull dir
totes les minories
que ara mateix
se senten minories
en aquesta societat
i que no haurien de ser-ho
vull dir que haurien de ser
tots igual
doncs
seria això
una mica
crec que el gran
el gran lema
i és un tema
que va sortint
molt recorrentment
durant l'obra
i a tu
com a ajudant
a direcció
quin creus
que ha estat
el principal repte
perquè clar
ja no només és
aquest projecte
Fantàstic Ramon
sinó també
l'enclau
on l'estreneu
que és el Teatre Lliure
un dels teatres més importants
de la capital catalana
quin ha sigut aquest repte
que has hagut d'assolir
i t'has hagut d'enfengar
probablement
allò de dir
vinga va
anem a treballar amb això
perquè això ha de sortir
no?
Sí
bueno
és tenir en compte
moltes coses
que tenen a veure
amb el mateix
amb el mateix objectiu final
que és
aixecar aquest monstre
i que
i que ara ja està
com girant
no?
és que aquest
eix transversal
o aquest objectiu comú
s'entenguin
tots els apartaments
del que composa
la producció
d'un espectacle així
no?
És que la comunicació
entengui
que
bueno
doncs treballar
amb persones
amb discapacitat
o amb diversitat funcional
suposa
donar adaptació
d'aquest procés
llavors hem hagut de treballar
per afegir
un apartat
de producció adaptada
és a dir que
els actors i actrius
de la universitat
estan acompanyats
24 hores
d'educadors socials
de manera assistencial
en els assajos
i també fora
que també hi hem hagut
d'afegir-hi
regidories adaptades
això vol dir
que són dues persones
que estan
entre cametes
i que ajuden
en moments donats
i en moments puntuals
els actors de la universitat
per recordar un peu
per recordar
que han d'agafar un objecte
per sortir a l'escenari
per també adaptar
totes aquestes entrades
i sortides
posada de vestuari
tot aquest personal
adaptat
que afegim
en una producció convencional
diguéssim
també adaptar-nos
als ritmes
perquè són ritmes
diferents
hem hagut
d'allargassar
diguéssim
els assajos
que una
producció
a l'ulso
diguéssim
farien
entrar
a la sala
d'assaig
dos mesos
estrenem
i tinc setmanes
de funció
ja fa un any i mig
que hi treballem
tot això
és com
anar adaptant
tota aquesta producció
i això també
vincular-nos
amb tot l'equip artístic
també
s'han hagut d'adaptar
també
aquests ritmes
i adaptat
d'aquesta producció
clar
si hi ha un element
que crec que és important
en aquest tipus de produccions
i que crec que has destacat bastant
és el tema de la comunicació
el fet que tothom
pugui dir la seva
que hi hagi
aquest marge
de comunicar
algunes
incomoditats
o algunes coses
que per part de l'equip artístic
potser
tenen
unes necessitats
i que potser
tu des de fora
no ho has vist
i ells et diuen
ostres mira
és que a mi això m'aniria molt bé
perquè tal
i al final
és aquesta escolta activa
que heu de fer
entre tots i totes
i intentar
que les peces
acabin encaixant
i que potser
amb un ritme diferent
també et dic
que no sé
fins a quin punt
entraríem en un debat
de dos mesos
per una producció
normal
ho hem normalitzat
que al final
també
són coses
que les hem normalitzat molt
però
és trist dir-ho
perquè
perquè neix d'una situació
econòmica
no
de retallar diners
una producció industrial
però
però clar
al final
jo crec que
potser un any i mig
no
però
doncs mig any
o un any inclús
doncs
potser t'hi podries estar
en un projecte gran
com aquest
no
sí
sí
de fet
els actors i actrius
que
que no són d'escenaris
que s'han anat incorporant
Fantàstic Ramon
o ens va passar també
Mare de Sucre
no
jo he sentit
a l'Ivan Benet
de dir
ostres
a mi m'encantaria
que sempre fossin així
no
aquests ritmes
que poguéssim
poder no
vull dir
i també
pots anar cavalcant altres feines
vull dir
que al final
entenem que
bueno
que és precària la situació
que
no pots estar
vinculat
amb un sol projecte
durant tot un any
vull dir que
això s'entén
però és que
a més a més
pots tenir
aquest allargassament
de
fajos
i entremig
anar cavalcant altres projectes
vull dir
com
bueno
com altres feines
no
al final
crec que
tots els actors i actrius
això
ho agrairien
sí sí
totalment
seguim amb més preguntes
avui estem
parlant
amb l'Anna del Barrio
ajudant-te a direcció
d'aquest fantàstic Ramon
que
que podeu trobar
al Teatre Lliure
de Barcelona
i
també et volíem preguntar
sobre
el moment més complex
que hagueu trobat
durant el procés
hem parlat
sobre els assajos
que han tingut
una estructura fixa
però
allargada en el temps
que heu tingut
doncs també
aquesta situació
més
de creació
no
de núvol de creació
a l'inici del projecte
on
tothom podia portar
una mica
a nivell de text
al guió
i ara
vull que parlem
una miqueta d'això
d'aquell moment
que hagis dit
ostres
aquest és un moment complex
anem a veure
com s'ho solventem
això
no?
doncs
no sabria
això
no sabria què dir-te
a lo millor
no us hi heu trobat
a lo millor
ha anat tot tan rodat
que no us hi heu trobat
que també podria passar
sí
la veritat és que
gràcies a aquesta adaptació
hem pogut
anar treballant
no dir que tranquils
però
bueno
les coses
s'han anat solventant
amb temps
llavors
ens hem pogut
hem pogut preveure
moltes coses
que han passat
posteriori
llavors
hem pogut tenir
tot aquest acompanyament
que ha sigut meravellós
vull dir que
això ha sigut
com imprescindible
perquè això
tirés endavant
aquesta
tota aquesta adaptació
de la producció
i de l'acompanyament
no?
vull dir
això ha sigut clau
potser el moment més
bueno
doncs
ajuntar les peces
que com hem dit
a vegades
no
no
en moltes ocasions
no s'ha pogut fer
que aquests assajos
allargats
també vinguessin
els actors
que no
no tenen discapacitat
diguéssim
no hagin pogut venir
els assajos
aquests previs
llavors
ha fet que
hem hagut de fer família
quan hem entrat a la sala
com passa
en les produccions
de l'usó
que dèiem abans
no?
clar
llavors
com que
bueno
creiem que també
això és una part important
de l'adaptació
del procés
que és que tots
ens coneguem
trencar aquestes pors
trencar aquests tabuts
veure que
bueno
que treballar una persona
amb diversitat funcional
no discreta tant
que un altre company
llavors
aquestes
no?
aquestes
tecnic
pseudopors
que tens
ja les trenques
molt abans
i llavors
quan entres a la sala
d'assaig
doncs
hi ha tot que valca
més amb més ritme
no?
poder aquí
és on
bueno
hem hagut de
de remar
més ràpid
quan hem entrat
a la sala d'assaig
però la resta
és sobretot
aquestes coses
de fer un bon acompanyament
de fer una bona adaptació
de tot plegat
fa que
bueno
que tinguis això
més previst
més temps
de marge
per fer cops de volant
i això
és meravellós
llavors diré
que no hi ha hagut
una gran
hem anat
hem anat fent
hem anat fent
i superbé
i creus que hi ha hagut
uns canvis significatius
des de
des de l'inici
és a dir
des d'aquella idea
que teníeu
preconcebuda
no?
de com anava a funcionar
l'espectacle
a com l'esteu
aixecant
i com
ha acabat
doncs
arribant a la sala
sí
no farem gaire
spòilers
però és veritat
que
des de una idea
inicial
que volíem
que fos una idea
un espectacle
una mica
boig
que no es perdés
aquesta comèdia
que volíem
realment
plasmar
a l'espectacle
va haver-hi
un moment
de
ai ai ai
no sé si ho aconseguirem
i ara
crec que estem
molt contents
d'això
i ho hem aconseguit
que és una història
molt divertida
amb la seva part
de drama
però com és la vida
en si
que té parts
còmiques
i parts
dramàtiques
però
no hem perdut
aquest punt
d'una mica
de bogeria
i de comèdia
i d'extranyisme
en aquest poble
de Santa Aurora
de la Pietat
que crec
que això
enganxarà
el públic
enganxarà
el públic
si haguessin
de descriure
de forma breu
el que succeeix
a la peça
o aquell argument
doncs
aquell clickbait
per captar
una mica
els oients
que ens estiguin
escoltant
com ho resumiries
què és el que està
passant
a Fantàstic Ramon
Santa Aurora
de la Pietat
és un poble
molt tranquil
un poble
que podem imaginar-nos
al mig del Pirineu
o al mig
del
nowhere
diguéssim
una mica
això
estrany
i molt tranquil
on una parella
de gent jove
estan embarassats
i apareixen
en Ramon
que en Ramon
és un nen de drap
i aquí
és on
tot el poble
doncs
anirà convivint
amb en Ramon
alguns
el creuen bo
i altres
malèvol
llavors
d'aquí
no podrem
fer més
espòilers
però veurem
com es desenvolupa
i com creix
en Ramon
en aquest poble
interessant
de fet
la premissa
pinta molt bé
i amb ganes
de poder rebeure
el teatre lliure
preguntar-te també
una pregunta
el millor
doncs més
a nivell
de pressió
si esteu
diguéssim
còmodes
si teniu també
esperança
que aquest projecte
tan meravellós
doncs
també tingui
una gran rebuda
pel públic
comparant-lo
una mica
també
amb l'herència
que ha estat
l'obra
que ho ha patat
aquesta temporada
podríem dir
que és l'obra
que us precedeix
que ha estat abans
el teatre lliure
que era una obra
molt especial
perquè tenia
una durada
de sis hores
partida
en dos
peces
per dir-ho d'alguna manera
hi ha algun tipus
de pressió
de dir ostres
ara hem de mantenir
la línia
que ha tingut
el teatre fins ara
o vosaltres
tranquil·lament
confieu en el projecte
i tireu endavant
perquè sabeu
que el que teniu
entre les mans
és bo
i pot també
causar
molt interès
al públic
clar
és que partim
també que som
dos projectes
molt diferents
i per públics
diferents
llavors
crec que
el nostre projecte
el que tindrà
de meravellós
i fantàstic
és que
creiem que també
és un projecte
on generarem
nous públics
per fi
crec que
és
és com el moment
que
obrim les portes
del teatre lliure
a qualsevol persona
que tingui interès
de venir al teatre
intentarem posar-hi
totes les
accessibilitats
possibles
perquè qualsevol persona
amb qualsevol condicionant
pugui venir al teatre
a gaudir
d'un espectacle
que parla
i que finalment
veiem referents
envers la diversitat
a sobre l'escenari
ja ens va passar
en mar de sucre
i vam tenir
una rebuda
meravellosa
tot i ser
època Covid
vam obrir
totes les funcions
fins i tot
la setmana de pròrroga
i això
el teatre nacional
no ho va viure mai
aquí
és veritat
que estem a sala gran
és un gran repte
per escenaris especials
i per la Clàudia
i per
fantàstic Ramon
però
creiem que
que hem d'arribar
a tot aquest públic
que potser
no va al teatre
perquè això
perquè no veu referències
sobre l'escenari
perquè no els interpel·la
la història
tot i que
el teatre és universal
i les històries
són universals
però al final
també
hi ha una cosa
de
no?
alguna història
que parli
potser
del que estàs vivint tu
el teu dia a dia
sigui
el que hem dit abans
sigui
la diferència
que sigui
entre cometes
potser fa que
que t'interessi
venir a veure
Fantàstic Ramon
llavors
però jo
sí
tenim moltes ganes
que s'ompli
que vinguin molta gent
a veure-la
que ningú s'espanti
per no sé
per l'adorada
o per
per venir fins aquí dalt
vull dir que
hem de fer que també
Fantàstic Ramon
travessi
les funteres de Barcelona
la ciutat
i que arribi
a les províncies
i que també
puguin venir
perquè també
és una lluita
que tenim
de descentralitzar
una mica la cultura
però al final
estem aquí
i estem superfelices
i tenim ganes
que tothom
que vulgui venir
que tingui
les facilitats
per poder-hi venir
i gaudir
de l'espectacle
que bé
doncs
Anna del Barrio
moltes gràcies
per atendre'ns avui
aquí a Ràdio d'Esvern
al magazín de tardes
d'aquesta emissora
El Refugi
nosaltres
supercontents
de poder
difondre
Fantàstic Ramon
una obra
amb dramaturgia
i direcció
de Clàudia Sedó
i que s'estrena
estarà
al Teatre
Lliure de Barcelona
amb un joí
que la sala
fa bé
a Puigcerver
del 2 d'abril
al 4 de maig
del 2025
una abraçada
molt gran
cuida't molt
cuideu-vos molt
i que vagi
molt bé
aquest estat
del teatre
gràcies
esperem veure'ns
a la platea
adeu-siau
una abraçada
i fins aquí
El Refugi d'Avui
Moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
a la tarda
d'Avui
nosaltres
ràdiu-nà