El refugi
Aquí i ara comença El refugi
amb Daniel Martínez
Molt bona tarda, refugeros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda
estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern al 98.1 FM.
I el programa d'avui del refugi ens ve molt carregat, com sempre,
però avui més que mai, perquè començarem amb l'espai d'actualitat 360,
marxarem després a la càpsula.
I avui, a la primera hora, tenim dos espais programats.
Primerament passarem a parlar de Queen amb l'Anna Pobeda de Foodies
i també acabarem la primera hora parlant de pessebres vivents
i d'un molt conegut, el de Corbera.
A la segona hora, infermer de guàrdia amb Daniel Morales,
on parlarem de salut i benestar,
i acabem el programa d'avui amb l'entrevista del dia a la Joana Ros,
una crac dels escacs que vindrà acompanyada també del grup d'escacs de Sant Just,
de l'Ateneu, del nostre municipi.
Doncs ara sí, sense més dilació, comença aquí el refugi.
Benvinguts.
I avui fem un breu espai, un breu espai informatiu,
però si volíem parlar d'algunes notícies destacades del dia,
parlarem de l'empitjorament del nivell en matemàtiques a primària
i la bretxa de gènere que s'eixampla a favor dels nois.
Les competències en matemàtiques i ciències dels alumnes catalans
de quarta primària empitjoren i es situen per sota de la mitjana d'Espanya.
Carles Sofia Gascon, l'actriu trans que apunta a l'Òscar.
Estic orgullosa de donar esperança a la madrilenya Carles Sofia Gascon
protagonitza una de les pel·lícules més sorprenents de l'any
i ha fet història en ser la primera intèrpret trans
en endur-se al guardó amb lloc triu a Cants.
I també fem una menció esportiva perquè el Barça,
a part que la crisi a la Lliga, amb una maneta a son moix.
Els blaugranes trenquen la ratxa d'ensopagades
amb una segona part demolidora al camp del Mallorca,
guiats per la Minyamal i Rafinha,
un 1-5 que va deixar el marcador favorable pel Barça.
I avui també en aquest format breu de notícies
volem portar un parell del nostre portal de notícies de confiança,
el de Ràdio d'Esvern.
En aquest cas són dues notícies a nivell municipal,
parlem també de la Sant Justenca Clara Segura i de Solidansa,
dues creus de Sant Jordi que escombrem cap a casa.
La Generalitat ha anunciat les persones i entitats
que rebran la creu de Sant Jordi 2024,
entre les quals hi ha dues vinculades a Sant Just,
l'actriu Clara Segura i l'empresa Solidansa.
I també parlem de l'espai de participació d'infants i adolescents a Sant Just,
que es construirà el pròxim 12 de desembre
en un acte de Constitució que celebrarà Casal de Joves a les 6 de la tarda.
L'Ajuntament convida la comunitat educativa, famílies, tutors, tutores i amistats
a participar en aquest esdeveniment.
L'acte serà un moment significatiu per a les persones que finalitzen la seva etapa en aquest projecte
i per a aquelles que s'incorporen per primera vegada.
I ara sí, marxem a l'efemèria del dia.
Tal dia com avui va néixer Àlex de l'Eglésia,
el cineasta espanyol que deixa grans pel·lícules en la nostra biblioteca fílmica,
però també en la nostra memòria, com El dia de la bèstia,
una pel·lícula exquisita que es va realitzar a Madrid.
Ara sí, marxem a aquesta secció tan nostrada, una secció musical, que és La Càpsula.
Però abans, però, deixeu-me que obri la capseta del dia 3,
que ahir no vam tenir trens i no vam obrir aquesta capseta del dia.
Doncs, en aquest cas, el calendari d'Advent aquest any també ha agafat protagonisme
en el nostre programa Magazzin de Tardes al Refugi.
I, en aquest cas, la capseta amagava una reflexió.
Esperança enmig de l'adversitat.
Nadal no és només un dia de celebració,
és un recordatori que l'esperança reneix, fins i tot en els moments més difícils.
És el murmuri d'una promesa eterna.
La llum sempre triomfarà sobre la foscor.
Aquesta era la reflexió que ens deixava ahir.
aquest tresor amagat en una caixa en el calendari d'Advent,
juntament també amb dolços, que sempre van bé per acompanyar la tarda.
Ara sí, marxem a l'espai musical del programa.
Avui volíem portar una proposta dels Catarres,
aquest rock and roll, una cançó que a mi personalment m'agrada molt.
Aquest any els Catarres havien de tornar a tocar aquí a Sant Jus per festa major,
però no va poder ser per la pluja, cosa que ja havia passat anys enrere.
Per tant, han sigut dues vegades que ens han visitat els Catarres al nostre municipi
i dues que no han pogut arribar a tocar en el concert de festa major.
Us deixem aquesta cançó per tots vosaltres, aquest rock and roll,
però abans fem un instant publicitari
i tornem en un 3 i no res amb aquesta cançó tan magnífica.
Fins ara.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més lluny.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat,
a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas, baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges del carnet jove
i del pack jove 2024.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà.
La vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
No, fes-ho tu.
Hòstia puta, m'ho hem pensat amb el margenyó.
Però no fas el teatre, fes-ho com tu.
Però no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
uncertains, viajat?
I van, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
It's it's at everywhere.
Es així, jo, no, no, me haemعمillat.
Per què no?
Tinc違ies cosas a pensar ni lo que he dit.
Bra Boya
Bra Boya
Bra Boya
Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Oh, oh, oh, que ets tan salvatge, que ets tan catarra.
Oh, oh, oh, que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda.
Anna Pobeda, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Molt bé.
De sempre ja, eh?
Ja està.
Ja està.
És que ho tenim aquí?
Ja està.
És molt fort, molt fort.
Molt heavy, molt heavy, molt heavy.
Que s'estigui acabant l'any, o sigui, és com, perdona, s'hi va començar a fer res, no?
Sí, sí, no, és que realment va volant el temps i hi ha coses que planifiques molt, no?
I de cop i volta dius, oh, ja ho he fet, no?
Ja tenia un projecte tal, ja l'he fet.
Tenia un o sigui, ja l'he fet.
Ja ha passat, sí, sí.
És bestial, és bestial com el temps.
Sí, és que ja et dic, si ja fa un any que estem parlant aquí tu i jo.
Exacte, sí senyor.
Les setmanes aquí.
Un any, sí, sí, totalment.
Sí, sí, a les setmanes del refugi, a les setmanes, dic, perquè com que cada setmana t'escoltem un dia diferent, ja no puc dir...
Així no ens avorrim i estem més sorpresa.
Abans sí que et teníem més marcada els dilluns, ara improvisem una mica, perquè com que ets tan bona amb nosaltres, que sempre t'adaptes amb tot, al final ens hem aprofitat una mica d'això.
El que es pot, clar que sí, el que es pot, el que es pot, tot perquè vagi bé, i tant.
Doncs Anna, avui de què parlarem, a Fodís?
Doncs avui, ja que es tret el tema del desembre, jo també m'he aixecat pensant avui en què era desembre, i l'altre dia va ser molt curiós perquè vaig anar a un restaurant a dinar amb la meva parella i els meus fills,
i vaig veure anunciat com que tenien un calendari d'advent, amb plats de temporada, llavors era com que cada dia podies anar al restaurant a gaudir d'un plat especial durant aquell dia,
feien com cada dia un plat especial, i el podies gaudir durant, doncs això, els dies d'advent, el calendari d'advent, no?, com si fos un calendari.
L'original.
Sí, llavors em va donar què pensar, perquè realment és veritat, o sigui, com el calendari que coneixia jo a la infància era aquest que obries, i hi havia la xocolatina que havies d'esforçar-te en saber quin nino era.
Que estava en relleu, no?, estava en relleu allà la xocolatina.
Deies, això és una campana, una estrella, o un llaç, o què deu ser, no?, vull dir que et costava de veure què era això,
però avui en dia pots trobar calendaris d'advent de qualsevol cosa.
De tot, de tot.
O sigui, de qualsevol cosa.
De fet, a totes les empreses que he treballat hi havia un calendari d'advent.
He treballat a productes d'escriptura, productes d'escriure, i hi havia un calendari d'advent per nens,
que hi havia, doncs això, el plastí de cor, el llapis, la goma, no?, hi havia com de tot.
He treballat amb skin care i hi havia productes d'esquín care que també cada dia, no?, i era com molt curiós veure com el calendari de les xocolatines
s'havia, no?, obert en aquest abenicó tan ampli de possibilitats que pots trobar-te avui en dia, no?
Totalment, totalment. Hi ha, jo crec que, de totes les opcions agudes i per haver, vull dir, i si no te'l fas,
perquè també hi ha les caixetes aquelles que doblegues, que de fet començaran a aparèixer aquests dies aquí a la ràdio, no puc dir més,
però els col·laboradors i col·laboradores aquest any, des de producció, que també tenim el Rubén Pérez, doncs ens ha ajudat una mica,
i aquest any tindrem calendari d'advent també pels col·laboradors. Que guai. I això, doncs, amb unes caixetes de cartró
que s'haurà d'obrir i hi haurà moltes sorpreses. Llavors, també, d'aquesta manera, incentivem una mica els col·laboradors
i animem una mica aquest esperit nadalent que també ens agrada, que al final calendari d'advent és una mica això, no?,
començar a escalfar motors per les dates que venen. I clar, de fet, la paraula advent és, adventis, és d'esperar, no?, alguna cosa.
Al final és aquest conte enrere que fem per arribar al Nadal, no?
Sí, sí.
L'origen, al final, del calendari d'advent es remunta a una època cristiana, clar que sí, o sigui, al final tot està molt relacionat amb l'època cristiana,
però està molt allunyat del que és avui en dia, perquè al principi era per fer un dejú, o sigui, eren 24 dies de dejú abans de Nadal.
Ja va estar parlant en capítols de l'any passat, de fet, que me'n recordo, de tot l'origen gastronòmic del Nadal i que era una època bastant dura,
perquè hi havia molt de dejú, no?, hi havia moltes èpoques de dejú per després gaudir d'un àpat molt important, no?,
que ja recuperarem en programes posteriors, que el Nadal s'acosta i jo també m'agrada parlar d'aquesta època,
però al final el calendari d'advent no era res més que, doncs això, anar tatxant els dies en dejú que havies de fer abans de Nadal.
I avui en dia està super allunyat d'això, al final avui en dia és, no sé tu si fas calendari a casa d'advent teu,
però està molt adaptat per nens, al final, si la fas d'aquesta manera de xocolatines o de bombons o de carmels o de...
Ai, ara... Ai, Déu.
Clar, és que el meu calendari és de Lego.
Bueno, bueno, bueno, clar, no, però això també està bé.
A mi me l'han regalat de Lego, llavors jo cada dia m'haig de dedicar uns 5 minutets, perquè sóc lent, a muntar el meu Lego.
Ostres, això està molt guai.
Sí, avui m'ha sortit un... Com es diu? Els soldadets aquells, els cascanueces són?
Sí, el trencanous.
El trencanous, això. Un trencanous m'ha sortit.
Que guai.
Més mono, allà de Lego, molt guai.
Doncs el meu fill és superfanàtic del Lego, no m'ho diguis, això.
No, no els ensenyaré, no els ensenyaré, aviam si me'ls treu.
Exacte, doncs avui en dia aquesta versió del dejú ja ha passat de moda i ara és un conte enrere que es fa,
i sobretot per esperar el Nadal, i que nens atrau moltíssim, no?
Vull dir que el tenir un dolç cada dia és molt apetecible, és molt llaminet, no?
Sí.
Aleshores, aquest va ser realment el seu origen a Alemanya, perquè, o sigui, com t'havia comentat,
es feien 24 dies de dejú i la gent el que feia era marcar a les parets, amb ratlla, amb guix,
els 24 dies que anàvem passant, no?
Aleshores, per evitar una mica aquest patiment, no?
Hi va haver-hi una família alemanya, que el que va fer la seva mare va ser que, en comptes de fer un dejú absolut,
va fer un calendari de cartró, estava fet amb cartró i fusta, amb dibuixos,
i que cada dia el seu fill podia menjar un trosset de galeta.
Ah, mira.
Aleshores, aquest trosset de galeta, doncs això, anàvem passant els dies,
i cada dia que es deia George Lang, el noi, el fill,
cada dia, doncs, aquest nen estava molt ansiós d'obrir aquesta finestreta,
o aquest calaixet que havia fet la seva mare, per poder-se menjar aquest trosset de galeta.
Aleshores, ell ho va trobar com una idea fascinant,
i el que va fer va ser, per durar aquesta idea, com així dir-ho, la seva família també.
Ell va ser el pare, que als seus fills també els feia aquest calendari d'advent,
i en aquella època ja no hi havia tant de dejú,
però el que feia el pare és que els oferia un bombó cada dia als seus fills amb aquest calendari.
L'úntica de ser en aquesta família, el George Lang, el que va decidir va ser portar-ho a impremta.
Ell treballava amb una impremta, i el que va proposar a l'empresa on treballava
va ser per què no fabricar aquest calendari d'advent com a una mica gran escala,
dintre del que era el seu poblet,
perquè més nens durant el Nadal poguessin fer aquest compte enrere amb xocolatines o bombons o carmels
per esperar el Nadal.
Els va semblar una idea fascinant,
i llavors van començar a produir aquest calendari d'advent i es va estendre per tota Alemanya.
Però arriba l'Alemanya nazi,
i aleshores el calendari d'advent va quedar com a última proposta dins de les cases d'Alemanya,
perquè al final hi havia molta embruna, hi havia molta guerra, hi havia molt de devastament al final a tot arreu,
i aleshores el calendari va quedar una mica enrublit.
Entenc que no eren jueus els creadors del calendari, sinó que eren més aviat cristians,
però encara hi ha així, clar, no eren èpoques de festa.
No, com per celebrar coses a casa, millor que no.
Aleshores, un company seu, lluny que això desapareixés,
va voler perdurar aquest calendari d'advent,
el va seguir imprimint, ell a nivell personal,
i va tenir un amic molt amic seu, que estava als Estats Units,
i li va proposar d'exportar aquest calendari als Estats Units.
Aleshores aquest va ser un boom, que va ser el 1850 i alguna cosa,
per ahir, en daríemos, que es va exportar als Estats Units,
i allà als Estats Units també va triomfar com l'espuma,
com així dir-ho, perquè era una conta enrere per Nadal
que als nens els encantava i els xiflava.
I llavors ja es va fer com el que veiem avui en dia,
és a dir, era en finestret, era cartró,
hi havia unes finestretes amb un dibuix,
i quan s'obria hi sortia un trosset de xocolata.
Llavors aquesta va ser la versió que va estar als Estats Units
i per això es va estendre tan ràpidament
i amb tan boom que va tenir
que avui en dia en podem trobar de qualsevol tipus de calendari.
Podríem dir que aquest senyor americà
era el Mark Zuckerberg de l'època, no?
Es va apropiar d'una idea
i de cop i volta, en comptes de fer el Facebook,
el que va fer va ser el calendari del temps.
Correcte.
Es devia forrar i ja està.
I això perquè Alemanya va quedar en l'oblit totalment.
Ara què? Ja està.
Però sí, sí, és curiós perquè jo de petita també recordo
l'haver tingut un calendari d'aquests,
de les xocolatines, no?
Però sempre m'hauria preguntat d'on venia
això de menjar un dolç cada dia
i a més ho pensava com una atrocitat
de dir, cada dia estàs menjant un dolç
i després ve Nadal que t'atipes com una bèstia a part de, no?
Però em va fer molta gràcia, doncs, això,
arrel del calendari d'atvent del restaurant, no?
Pensar com ha evolucionat realment
aquesta idea del Zuckerberg estadounidant
que no sé el nom, això ho haig de dir.
No sé com es deia,
el noi que realment el va explotar als Estats Units,
però em va fer molta gràcia saber, doncs, això,
com havia evolucionat el calendari en si, no?
Sí, sí, totalment.
Jo, de fet, recordo que, no sé,
dels 2000 cap aquí hi ha hagut com una proliferació, no?,
dels diferents calendaris d'atvent.
Jo recordo també de petit només veure el de xocolata i prou.
Sí.
I ara, de cop i volta, és 10 anys enrere, no?
I a partir d'aquests 10 anys, des del 2015, por ahí,
han començat, doncs, a proliferar.
I és que hi ha de tot, com comentàvem abans.
I, bé, jo no sé...
A mi també, tantes opcions em saturen una mica, eh?
Sí.
Perquè a l'hora de regalar-los,
que jo, per exemple, amb la meva parella,
el que fem és cadascú li regalar a l'altre el calendari d'atvent.
Ah, molt bé.
Doncs, clar, a vegades, doncs, és una mica difícil,
perquè tens tantíssimes opcions, no?
Sí, et satures.
Sí, sí.
L'any passat sí que el vam fer més personalitzat,
perquè teníem les caixetes
i cadascú, doncs, li va omplir a l'altre d'alguna cosa, no?
D'acord, eh?
I em va semblar molt interessant la seva proposta,
perquè ell el que va fer va ser amb còdics QR,
va penjar en cada còdic QR una fotografia.
Uau!
Llavors, jo cada dia havia d'escanejar un còdic QR
en el que apareixia una fotografia de nosaltres dos.
Que fort!
I era molt bonic, això.
I, a més, tenies un altre còdic que era d'Spotify,
perquè amb Spotify pots generar còdics,
i llegies el còdic d'Spotify
i et derivava una cançó
que tenia a veure en algun moment de la nostra relació.
Llavors, era allò de dir superpersonalitzat, no?
Ostres!
Amb la cançó i la foto.
Ara la meitat de casa s'enjusten,
que s'han sentit malament,
de regalar un calendari d'atvent
d'aquests de 3 euros de xocolatines.
3 euros l'has posat car, eh?
Perquè per un euro i alguna cosa en alguns llocs el trobes.
Correcte, correcte.
No, no, perquè el teu calendari d'atvent
realment va ser...
Va ser heavy el que veig rebre, això.
I és el que veig rebre jo.
Això rep poques vegades de la vida.
Ostres, que heavy.
I tinc els QRs guardats i no és un panyo, eh?
Home, clar, clar, clar.
I les fotos també les tinc desagrades.
Però és allò de dir que heavy,
en comptes d'imprimir...
eco-friendly la cosa, saps?
Sí, sí, sí, totalment.
Ja et dic, és un trosset de paper diminut
on tu escaneixes i te n'oblides d'imprimir la foto...
No hi ha plàstics...
No, no, totalment.
Totalment, totalment.
Llibre de plàstics, eh?
Exacte.
No enxarim plàstics també, sisplau.
Sí, sí, no, no, molt bèstia, molt bèstia.
Al final, el que tenen en comú tots els calendaris,
i això és el que m'agrada dels calendaris d'atvent,
és que fan que el compte enrere cap a Nadal
sigui molt més...
que es porti molt millor.
M'anava a dir mas llevadero, no?,
l'expressió en castellà.
I al final aquest és l'objectiu, jo crec,
que inicialment es va crear el calendari d'atvent.
És a dir, aquests 24 dies,
en comptes d'estar esperant i tachant de dir,
bueno, ja, ja, ja, ja, llega Navidad, no?,
ja podré ser el dia que podré menjar
o podré gaudir, no?
Aquesta espera,
perquè es faci una mica més dolça,
d'aquesta manera,
es pot fer tant amb imatges i fotografies,
com legos, no?, al final.
És molt curiós de com cada dia tens una sorpresa nova
que fa que al final els dies d'aquests diverns
que són un anyadido a Navidad, no?,
és a dir, estem comptant els dies perquè arribi Nadal,
es facin molt més portables,
molt més fàcils de fer cada dia, no?
Efectivament, jo crec que també és xulo
com cadascú se l'adapta al seu gust
i a la seva forma, no?,
perquè realment a mi el que em passava ja últimament
és que els de xocolata els ignorava,
que me'ls comprava i ja era,
no me'n recordo d'obrir la d'allò,
la casella,
i al final te'ls acabaves menjant tots de cop.
Sí, t'estava ponent patxa.
Clar, perquè els primers cinc dies,
si que te'n recordaves,
després del dia 5 al 24,
te'ls menjaves tots sencers, no?
Sí, tot i tot.
I ara doncs és com que causen el d'allò de,
bueno, anem a buscar alguna cosa més
que ens aporti, doncs això, no?
En aquest cas, jo el dels Lego,
mira, de moment portem pocs dies, eh?
No, ideal, ideal.
Però els dies que porto jo,
estic allà centrat,
em veig amb el Lego,
jo me'l monto perquè m'encanta,
a més, em relaxa molt fer Lego.
Sí, és allò de dir...
Sí, sí, és molt mindfulness, no?
És molt estar allà,
anar-los muntant,
seguint les instruccions, és guai.
I ja et dic, al final,
jo crec que també pot formar part
d'un regal de Nadal, no?
Perquè ara cada vegada més s'està vivint
això de per què regalar només el Nadal, no?
Totalment.
O el debat aquest que s'està generant de...
Bueno, que és molt comercial,
és una festa molt comercial,
hi ha gent que s'està cansant molt
del fet aquest de gastar-se tants diners
amb tants regals.
Ara cada vegada més es regalen experiències,
que això també és una cosa...
Està molt bé.
Que s'està veient molt i està molt bé.
Sí.
I està molt bé.
I també el tema de dosificar una mica els regals, no?
Sí.
De dir, regalo, doncs, per exemple,
un calendari de advent que estigui bé,
després regalo coses...
I també coses útils.
Cada vegada estic sentint més allò de
prefereixo que em regalis alguna cosa útil,
que només em regalis una cosa,
però que sigui útil, que jo necessiti,
que el fet de regalar per regalar,
que és el que passa moltes vegades.
Sí, sí, moltes vegades.
Jo als Nadals em plantava i deia
què, no?
Què penso?
Què faig?
No em costava molt pensar,
perquè jo al final soc molt detallista
durant l'any.
És a dir, si m'agrada alguna cosa,
la regalo o la compro
o és un detall que jo visc, no?
Però allò, al forçar-me a una data,
a mi em feia molt de mandra,
moltíssima mandra.
Sí, sí.
I també és veritat el que dius,
que al final el calendari de advent
és una forma més d'endolcir, no?
Endolcir de qualsevol manera, eh?
Vull dir, estic dient endolcir,
però potser mitjançant caixetes amb experiències
o mitjançant missatges
o mitjançant fotografies, d'acord?
Endolcir cada dia una mica els dies
perquè no sigui el 24 la pressió aquesta
de dir, tengo que regalar X, no?
Has de fer aquest regal
perquè m'obliga una mica
la pressió social, en aquest sentit.
Sí, totalment, totalment.
I en parelles, doncs, jo ho he vist molt, no?
Això de començar ja a regalar regals
doncs més o menys importantets, no?
Sí.
Durant tot el mes de desembre
i anar fent aquest regal.
També és veritat que cada vegada més
quan ens estem distanciant cada vegada més
de la religió,
que és aquest punt que unia més, no?
Perquè al final la religió
unia molt a aquestes festes,
ara cada vegada més estem veient
doncs aquest ateísme, no?
Que d'alguna forma també
el que fa és distanciar-nos
d'aquesta religió.
El que porta això, al final,
doncs és que ens anem a una altra cosa
que no és ben bé
el que d'alguna manera
promovia la religió catòlica
i l'Església, no?
En aquest cas.
Per tant, és quan entra també
aquests debats del consumisme,
és quan entra també aquest debat
que cadascú celebri la festa,
a les festes, doncs al seu gust, no?
Abans nosaltres en regalàvem
només per reis, no?
Ara arriba un senyor
que és Pare Noel
que cada vegada està més present també
en les tradicions, diguéssim,
de casa nostra,
ens agradi o no,
i bueno, doncs també
intentes adaptar una mica.
A mi, jo, t'haig de ser sincer,
m'ajuda una mica a conciliar
la meva agenda, no?
Del fet de, no sé,
el dia de...
Jo, com que sempre,
el tio l'havia fet el 25.
Jo sé que normalment es fa
la nit del 24,
però jo, el tio,
sempre l'he fet el 25,
llavors, per mi,
el 25 és com un dia
de donar regals
i sempre em va bé
perquè és una part
de la família el 25,
l'altra part de la família
per reis,
i així ho tens tot dividit
i és molt més fàcil.
Jo crec que és una mica
la traïció que està seguida,
perquè jo soc igual que tu
i jo sempre havia fet tio,
que al final el tio
era com un detallet
per una part de la família
i després dels reis
era com més important
per, en general,
no?
Era quan era el regal
més bo,
en aquest sentit.
Sí, sí, sí, sí.
I ara amb els meus fills
estic tenint una mica
de guerra interna
perquè ells en parlen
del Pare Noel
però a totes hores,
a totes hores,
i llavors jo...
Clar, també hi ha una cosa
que jo com a mínim
faig la reflexió,
penso,
si els regalo el 24
o el 25
tenen totes les vacances
de Nadal
per gaudir-ho.
I en canvi,
si els regalo el dia de reis
tenen dos dies
perquè ja tornen al col·le.
I a mi això és una cosa
que m'ha passat molt,
no?,
del fet de dir
va, prefereixo donar-te el regal
el 24 o el 25
perquè així el podem gaudir
durant totes les vacances
i ja quan tornem
a la vida normal,
a la feina,
al col·le,
el que sigui,
doncs ja està,
ja l'hem gaudit, no?
Això és veritat,
és una altra reflexió
i també és supervàlida,
perquè ha de ser
els dos últims dies, no?,
donen una cosa com ràpida
i que no ho deixin així.
Sí, perquè a vegades,
doncs,
a la canalla els encanta, no?,
el fet de muntar
les peces de la joguina,
d'estar amb la joguina
molt de temps
i estar, doncs,
pendents d'ella
d'experimentar, no?,
i al final, doncs,
a vegades no donem
aquest temps
a que puguin experimentar.
Totalment,
totalment estic d'acord
amb això.
Però bé,
així és una mica
i a nivell gastronòmic
també podríem fer
un calendari d'at vent.
Correcte, vull dir,
el calendari que vaig veure
en el restaurant
i que per això
va esclatar tot això,
no?, una mica.
Sí, la idea aquesta.
És perquè em va semblar
molt curiós
que realment
és una idea
que es pot portar
a restaurants
per fer,
per oferir un plat únic,
per trencar una mica
aquesta rutina
que portem, no?,
si la carta al restaurant
sempre és la mateixa,
aquest calendari d'at vent
una mica gastronòmic,
el que ens pots fer
és variar una mica
de plats,
provar coses diferents
en aquell restaurant
i fer que,
ja et dic,
que la carta no sigui
sempre la mateixa
o amb els mateixos plats
o d'una manera estandarditzada,
sinó que puguis provar
plats de temporada diferents
que a aquel restaurant
de per cert
no els podries trobar
i et sorprenguin, no?
Plantegen un joc
també al client
que d'alguna forma
també fas l'experiència
més atractiva
i per altra banda
també, doncs,
ofereixes
un producte nou
moltes vegades,
diferent
i, no ho sé,
jo crec que és una forma
molt atractiva, no?
Sí.
Salvant les distàncies,
haig de dir
que la Biblioteca
Joan Margarit
aquí del nostre
està fent
durant aquest
mes de desembre
també un calendari
d'avent de llibres
i és molt xulo
perquè tenen
són boles
d'aquestes
de cartró
però són
les típiques
boles de penjar l'arbre
les boles
de l'arbre de Nadal
però en aquest cas
en cartró
i cada dia
giren una bola
i a l'altra cara
de la bola
veus
la caràtula
d'un llibre
i llavors
et recomanen
un llibre
i és molt xulo
perquè d'aquesta forma
no sé
qui sap
també podries fer
la versió
de llibres de cuina
per exemple
i tenir al teu restaurant
també un espai
on vas
mostrant
o de receptes
i tu a casa
tenir també
aquestes boles
allà penjades
i a la cuina
per exemple
i anar girant
i receptes
mira doncs avui
la recepta que surt
en el calendari
del vent és
jo què sé
pebrots farcits
doncs mira
totalment
pebrots farcits
no sé
és una manera exacta
de cuinar
tu també a casa
de manera diferent
no et desplaces
al restaurant
per provar tots els 24 plats
a veure jo crec que al restaurant
també li interessava
en aquest aspecte
no no efectivament
és per treure-li suc a la idea
no perquè al final
és una idea tan bona
que tu també pots jugar
evidentment
el restaurant
n'ha jugat
amb un màrqueting brutal
sí sí
està clar
però sí sí
que a casa
també es podien fer receptes
inclús això
preparar-les
amb batch cooking
que al final
l'últim toc
el puguis fer
relativament fàcil
i el puguis gaudir
durant aquests 24 dies
de compte enrere
cap a Nadal
sense invertir-hi
un pressupost molt lalt
perquè després ve el Nadal
que ja hi parlarem
i ja hi hem parlat
de com hem d'invertir
i els sobrecostos
que hi ha del menjar
en aquestes èpoques
nadalenques
doncs aquesta també
és una bona idea
per anticipar-nos
i poder comprar
un menú variat
durant els 24 dies
a millor preu
i tastar coses
d'idees
de proves
per després
per Nadal
que això també
ho estic veient molt
aquest any
això no ho havia vist tant
i per xarxes
estic veient molts vídeos
de gent
que diu
mira
aquests dies
he estat provant
aquesta recepta
per veure
si m'encaixa
per fer-la
per Nadal
us la passo
i llavors
t'ensenyen
a fer receptes
un Wellington
de salmó
vaig veure l'altre dia
que em va semblar
molt interessant
també la idea
doncs
idees d'aquestes
que d'alguna forma
doncs
també serveixen
per testejar
per fer una mica
d'experiment
i si després t'agrada
doncs les afegeixes
en el teu menú nadalenc
totalment
ho veig molt guai
també
totalment vàlid
i tant
Anna Poveda
gràcies
gràcies
fins la setmana vinent
i vinga va
arrenquem
que el Nadal
està ja aquí al costat
ja ens toca
ja ens toca
adeu-siau
adeu-siau
i anem a posar-nos
una mica
nadalencs
i direu
només una mica
Dani
que estem
a principis
de desembre
i ja ens esteu
aquí
atabalant
amb les coses
de Nadal
sí
calma
és veritat
que aquest any
ens hem avançat
una mica
però és que
no volem
que feu tard
amb totes
les festes
nadalenques
i totes
les activitats
que hi ha
i que s'ofereixen
al Vas Llobregat
i a tot
el territori català
hi ha moltes
oportunitats
per passar-ho bé
i també
per gaudir
d'aquelles tradicions
tan nostrades
i avui
tenim
el telèfon
el Víctor González
del Pessebre de Corbera
que ja vam parlar
l'any passat
en aquest mateix programa
i aquest any repetim
Víctor
bona tarda
Hola
bona tarda
Dani
què tal
com estem
doncs molt bé
amb moltes ganes
i molt contents
que ens hagueu pogut atendre
a la tarda d'avui
aquí al Refugi
a vosaltres
faltaria més
a vosaltres
gràcies per trucar-nos
i per contactar amb nosaltres
Comencem com sempre
parlant d'aquest Pessebre de Corbera
presentant-lo d'alguna forma
perquè si algú
no sap
de què estem parlant
es pugui situar ràpidament
però senzillament
estem parlant
d'uns dels Pessebres
amb més tradició
i història
de tota Catalunya
Així és
Sí, sí
el que
té una història
fa
la primera edició
d'aquest Pessebre
el 24 de desembre
de 1962
fins al Covid
vam dir que
ininterrompudament
fèiem sessions
cada any
però sí que amb el Covid
vam haver de parar
dos anys
i aquesta és la
61
edició
i bé
jo el que li diria
a la gent
és que
és un Pessebre
espectacular
i que la veritat
que el grau
de satisfacció
del visitant
quan surt
les paraules
més anomenades
són
fantàstic
meravellós
i espectacular
i és una de les
de les paraules
més dites
per tots els visitants
al marxar
Quan parlem
de la història
quins són els orígens
del Pessebre de Corbera?
Bé
els orígens
els orígens
el fundador del Pessebre
és el
Josep Rodrigo
ell va començar
a unes festes
presentant
les cavalcades
i les fires
dels cavalls
i bé
després es va engrescar
amb el tema del Pessebre
el va promoure
amunt de avall
se'n va anar a veure
a tothom
perquè era una persona
amb moltíssima empenta
i
i bé
doncs
va iniciar
tot el procés
per fer
Pessebre
i
mira
i fins a
fins a dia d'avui
com deia abans
la 61a edició
i
aquí seguim
aquí seguim
Anem a parlar
del paper dels voluntaris
perquè és molt important
qui participa
en la creació
del Pessebre
i també en el manteniment
d'aquesta tradició
viva de Corbera
aviam
bueno
m'has fet
m'has fet
preguntes
diferents
i a l'hora
és veritat
diferents
sí
diferents
i a l'hora
perquè aquí
hi ha
molts matisos
amb tot això
bé
el Pessebre
el que és
el manteniment
o
l'adequació
de tot
l'espai
sí que és una cosa
que gestiona
la Junta
en aquest sentit
la Junta
és la que
la Junta
de l'Associació
doncs
és la que
s'encarrega
de posar-ho
tot en marxa
de quals espais
preparar les instal·lacions
contractar
doncs
els diferents
industrials
contractar
doncs
bueno
tots els animals
tot el que
fa
tot el que
fa possible
que les representacions
es puguin tirar endavant
i
per altra banda
sense els 250
voluntaris
que tiren endavant
les representacions
doncs
és evident
que per molt
que la Junta
prepari
si després
aquests actuants
no els tenim
a lloc
i fent
la seva tasca
voluntàriament
durant
les 48
49 representacions
que fem
aquesta temporada
doncs
evidentment
no seria possible
no seria possible
tirar endavant
per suposat
i tant
i tant
al final són
dues participacions
molt importants
no?
la de la Junta
com deies
doncs
amb aquesta confecció
i manteniment
d'aquests espais
que realment són
impressionants
i després també
de tota aquesta
col·laboració
ciutadana
tots els col·laboradors
i col·laboradores
són de Corbera
o hi ha gent
també de fora?
perquè a vegades
això amb aquest tipus
de tradicions
sí que es veu una mica
aquesta metodologia
de treball
no?
d'intentar sempre
rescatar la gent
del poble
vosaltres
vosaltres
us heu obert
o com funcioneu?
sí
sí
sí
aviam
nosaltres
sí que és cert
que
majoritàriament
amb un percentatge
elevadíssim
l'actuant
és de Corbera
tenim
doncs mira
dels 250 que som
hi ha dues persones
només
que venen
de Barcelona
venen de Barcelona
totes les vigílies
els festius
i els caps de setmana
per fer les representacions
però
per això dir
que el 99,9
és
gent
de Corbera
i en aquest sentit
també és cert
que el Passebre
fa una tasca
o compleix
una tasca
amb dos vessants
no?
amb una vessant
sociabilitzadora
i
per una altra
una vessant
també integradora
perquè
hi ha gent
doncs que
que el fet
d'anar al Passebre
doncs com coneixes
a moltíssima gent
doncs que està en el poble
vulguis que no
ajuda
a que puguis
integrar-te
i associabilitzar-te
amb gent
que potser
pel poble
no la veus
o si la veus
la veus poc
no?
i estem molt contents
i molt satisfets
de poder portar
el nostre
el nostre
granet de sorra
doncs per
per ser aquest factor
sociabilitzador
i aquest factor
integrador
que realment
doncs
ens agrada molt
fer-ho
també és cert
que aquest any
per primera vegada
la nostra història
que això és molt fort
dir-ho
però és així
hem hagut de dir
que no
a molta gent
que volia inscriure's
per fer el Passebre
i que volia sortir
com actuant
carai
sí
sí sí
però clar
és que
al final
tenim una logística
i
i les funcions
fan
les representacions
funcionen d'una manera
no?
si estem
amb 250
voluntaris
imagina't
fer-ho
amb
295
o 300
que és el número
que
teníem
a inicis de temporada
és inviable
per repeteixo
per temes d'organització
i per temes de logística
això és un tema
que
que ens ha fet
ens ha fet
mal
emocionalment parlant
perquè
perquè repeteixo
és la primera vegada
tota la història
que s'ha hagut de fer
però per preservar
tot el que és
l'organització
del pessebre
i de les actuacions
i de les representacions
perdó
ho hem
ho hem hagut de fer
a pesar
de
de
de tota la junta
però era una decisió
que
que havíem de prendre
i
imagina't
no?
com
com estem
en aquest sentit
vull dir que molt
contents
per un costat
i
i una mica tristos
per haver
per haver hagut de prendre
aquesta decisió
home
jo només de sentir-ho
ja et dic
que en el grup de whatsapp
de 250 persones
no vull ser-hi
vull dir
deu ser una bogeria
aquell grup de whatsapp
és una bogeria
bueno
no és un grup
per això
hem de tenir en compte
que no és un grup
us heu muntat bé
és una llista
és una llista
de distribució
que com a tota llista
només podeu parlar
els que
la gestioneu
no?
exactament
ben muntat
i després
tothom
tothom et pot respondre
però ho fan
a títol
personal
no dintre d'un grup
val
llavors
bueno
vulguis que no
això
ajuda
ajuda
a poder
gestionar
tot el tema
sí
i la gent de Corbera
que no participa
al Passebre
però d'alguna forma
també
de forma activa
doncs hi col·labora
o
per exemple
al final
és que
és una activitat
que és
una crida cultural
com dèiem
en tot el territori català
per tant entenc
que també afecta
no?
a tota
la població
de Corbera
com s'ho pren
la gent a Corbera?
bé
bé
home
bé
bé
bé
el Passebre té
té una acollida
i a més
també és cert
que la gent de Corbera
pel que jo
el task
que tinc jo
és que hi ha
moltíssima gent
que porta
o amics
o familiars
o companys
o qui sigui
a veure el Passebre
perquè realment
se sent
tremendament
orgullós
que
que aquest Passebre
es faci
a Corbera
de Llobregat
vull dir
que en aquest sentit
la gent
se sent orgullosa
també és cert
que
que
el volum
de visitants
gràcies a Déu
eh
gràcies a Déu
que és un volum
elevat
i que l'any passat
vam batre un rècord
de visitants
amb
32.000 persones
que van venir
a visitar-nos
uau
sí
sí
la veritat
és que
és
molta gent
concretament
van ser
31.942
per no faltar
per no faltar
la veritat
però
però bé
això
doncs
també és veritat
que a vegades
doncs comporta
una mica
de
de
de
de
de
de
de
dintre del que és
la part de
Corbera Alta
que és on estan
les representacions
com tota
com tota
població
on està
el nucli històric
i el nucli antic
que és tota la part
de Corbera Alta
doncs
són
té els seus carrerons
i és preciós
de veure
i molt maco
però bueno
quan hi ha una jantada
com aquesta
doncs que també
el tema
de l'aparcament
també s'encent
s'encent
recent una mica
per ells
doncs bueno
causa algunes
algunes coses
però en línies generals
jo et diria que la gent
a nivell de Corbera
el Corberen
està
està fent
molt orgullós
i orgullosa
que
es faci
aquest Pessebre
i
això
és el que pesa
per sobre
de tot
nosaltres
com que ja és el segon any
que xerrem
Víctor
m'agradaria saber
també
sobre les novetats
que
que heu pogut
incorporar aquest any
o si no he incorporat
aquest any
doncs les més recents
que
hagi pogut
incorporar el Pessebre
Bé
la veritat és que
Dani
l'any passat
vam
vam fer
moltes coses
perquè
clar
el fet del Covid
va canviar una mica
les dinàmiques
val
nosaltres
hi havia una sèrie
de projectes
a les representacions
del 2019
2020
que
els vam deixar
per
per la
per les representacions
del 2021
no
llavors clar
ens hem trobat
que va venir això del Covid
i la 2021
no es va poder fer
però és que la 21-22
tampoc es va poder fer
val
ja
clar
això
va provocar
que
la 22-23
fos un
fos una temporada
que la vam agafar
amb molta prudència
perquè
perquè
clar
no sabíem
exactament
quina seria
una mica
la resposta
dels possibles
dels visitants
que
volen venir
a veure el Pessebre
no
la veritat és que
la temporada
va anar força bé
i sí que llavors
a la 23-24
que va ser la
de l'any passat
aquí sí que vam fer
una inversió
forta
amb
sobretot
amb el que és
l'adequació
de l'espai
quan dic
adequació
de l'espai
em refereixo
que
clar
l'estar dos anys
pel tema
de la Covid
que no s'havia
pogut fer
gaire cosa
doncs
vulguis que no
l'esforç
que es va fer
el 23-24
va ser important
es va fer una millora
important també
i una inversió
amb el que fa referència
al so
perquè
incorpora
diverses coses
i aquest any
una mica
hem fet
aquest any
sí que hem fet
una cosa
molt important
per nosaltres
que és que
hem fet
un sanejament
molt important
de les quadres
on tenim els animals
bàsicament
on guardem
on estan
totes les ovelles
els hem ampliat
a l'espai
on poden estar
els hem ampliat
el menjador
els hem ampliat
el babadiro d'aigua
teníem un espai
per si alguna ovella
quan passa cada any
tenia alguna cria
doncs
sempre pugui estar
apartada
per estar
per estar
amb el bé petitet
i aquest any
aquest espai
s'ha ampliat
també
i s'ha millorat
i això
juntament
amb petites coses
que s'han anat fent
millores
bàsicament
doncs
de 13
i
doncs
hi ha
hi ha una parella
que juga
que està fent
unes partides
de dames
quan surt
de Natoret
doncs
els hem fet
com una mena
de
no de tancat
però sí
de
com una mena
de porxo
de fusta
bé
petites coses
que vulguis que no
però també
donen feina
a part d'algunes
gratulades
que hem tingut
que patir
durant l'any
però
bé
petits detalls
que potser
fan que encara
ens brilli
una mica més
el pessebre
i tant que sí
és molt important
això
fer-lo brillar
ja que
hi ha tanta feina
al darrere
com a mínim
que lloveixi
i que després
la resposta
per part del públic
sigui tan positiva
com sempre
correcte
anem a parlar
sobre les entrades
sobre també
els diferents dies
de funció
i quan comença
que és el més important
també pels oients
que ens estiguin escoltant
que jo ja tinc ganes
de veure-us
aquest any
molt bé
me n'alegro
me n'alegro
bé
nosaltres
vam començar
aquest cap de setmana
passat
el dia 30 de novembre
i esperem
fins l'11 de gener
val
en principi
jo el que faria
per dir-te
en lloc de dir-te
tot els horaris
calendaris
jo el que faria
és dir-li a la gent
perquè saps què passa
que
abans
no hi havia
tantes
tantes
diferències horàries
no?
els dissabtes
esclaves de setmana
començàvem a les 6
fèiem 3 representacions
els diumenges
també a les 6
i en fèiem 2
però ara
els hàbits de la gent
van canviant
i evidentment
nosaltres no podem ser
aliens
d'aquests canvis
i ens hem d'anar adaptant
a les necessitats
de la gent
en aquest sentit
llavors
el dia 1
que és el dia 20
de Nadal
doncs comencem
la primera representació
a les 7
en lloc de les 6
el dia 1
també la fem a les 7
en lloc de les 6
bé
hi ha coses
hi ha petits canvis
que
amb els últims anys
els hem anat fent
llavors jo el que
recomanaria
és que la gent
anés a la nostra
pàgina web
que
que
que
que
és
tres dobles ve baixes
pessebrecorbera.cat
repeteixo
tres dobles ve baixes
pessebrecorbera.cat
i allà
allà
podrà veure
tot el calendari
amb tots els dies
de representacions
i amb els diferents
horaris
que
que fem
aquestes representacions
i també
podrà comprar
les entrades
amb aquests calendaris
tan didàctics
que teniu també
a la web
i de forma molt fàcil
i accessible
podran veure
els diferents preus
perquè també
en funció de l'edat
en la que
doncs visitin
si són infants
si són adults
si són joves
doncs també tindran
un preu un altre
per tant també
que revisin una mica
tot aquest apartat d'entrades
correcte
important
sí sí
molt important
que revisin
l'apartat d'entrades
perquè els adults
tenen un preu
els menors de 0 a 6
és gratuït
tenim uns dies
que són gratuïts
pels socis
del Club Super 3
gent amb minusalies
també té uns
uns preus especials
de 7 a 13
també tenen uns altres preus
bueno
una mica
si la gent
per això
crec que el més fàcil
és que la gent
entri a la pàgina web
i per suposat
també
allà podrà comprar
l'entrada
perquè
la venda
de les entrades
des de fa ja
uns quants anys
és 100% online
perfecte
vull dir
nosaltres ja no
ja no tenim
taquilles
perquè
bueno
doncs la veritat
és que vam veure
que l'acceptació
per part del públic
a nivell general
va ser molt bona
quan vam decidir
retirar
va ser una retirada
progressiva
evidentment
perquè bueno
doncs
també el nostre visitant
hi ha gent
doncs que també
té una certa edat
i que ara
li fa molta il·lusió
venir a veure'ns
i bueno
també ens hem
també ens hem d'adaptar
a aquesta gent
no?
en aquest sentit
i bueno
al principi
doncs fèiem
teníem una mica
venda
fèiem
vam començar
a vendre online
i potser el 80%
o el 90%
es feia online
i el 10%
es feia amb taquilles
però ara ja
des de fa
un parell
3 anys
que el 100%
es fa online
i la veritat
és que no hem tingut
cap tipus de problema
tot el contrari
perquè la gent
sap perfectament
com el nostre
forament
per representació
és limitat
si la gent veu
que no pot comprar
les entrades
per una representació
doncs té el calendari
té l'horari
les pot comprar
per una altra
i això és una cosa
que a la gent
li va molt bé
i crec que
millora
millora la qualitat
de la compra
en aquest sentit
Víctor González
moltíssimes gràcies
ho hem de deixar aquí
que vagi molt bé
el Nadal
que vagi molt bé
l'època del Passebre Vivent
i a Gaudí de Valent
molt bé
moltes gràcies
per contactar
amb nosaltres
donar-nos
aquesta veu
perquè tothom
ens pugui conèixer
que passeu
un molt bon Nadal
que passeu
unes molt bones festes
i sobretot
els vostres oients
també
que passin uns bons Nadals
i si s'han portat tots bé
que suposo que sí
esperem que els hi portin
moltes coses
al rei
enseny
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
i esperem
ho hem estat meditant molt
i sí
el refugi
és la millor alternativa
de les tardes
el refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
cada tarda de 5 a 7
al 98.ufm
i al 3bw.radiodesvern.com
parlem de cultura
oci
de moltíssimes coses més
i ho volem fer
al teu costat
escolta'ns cada tarda
a Ràdio d'Esvern
amb tots vosaltres
veus de la parròquia
compartim notícies
actualitat
experiències socials
i espiritualitat
ens pots escoltar
dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
amb repetició
els dissabtes
a dos quarts
de dotze
del matí
veus de la parròquia
Cara B
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates de caducitat
els dimecres
a les 10 de la nit
fabricants
de cançons
un programa de converses
un programa de converses
amb artesans
artesans
artesans de la paraula cantada
amb persones que a prop nostre
fabriquen
fabriquen aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar
o bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia
fabricants de cançons
una hora conversant
sense presses
com si estiguessin prenent
una copa
sobre cançons
aquí
a Ràdio Desvert
el 98.1
Telefreqüència Modulada
un programa conduït
i realitzat
perquè us parla
aneu gausats
a Ràdio Desvert
Sintonitzes
Ràdio Desvert
la Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Desvert
98.1
Ràdio Desvert
98.1
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
La Generalitat
ha anunciat
les persones i entitats
que rebran
la creu de Sant Jordi
2024
entre les quals
hi ha dues
vinculades a Sant Just
l'actriu Clara Segura
i l'empresa Solidança
Aquesta distinció
una de les més importants
que atorga la Generalitat
des del 1981
reconeix
persones i entitats
que han prestat serveis
destacats a Catalunya
en la defensa
de la seva identitat
especialment
en els àmbits cívic i cultural
Clara Segura
una de les actrius
més reconegudes
del panorama teatral
cinematogràfic i televisiu
català
se la distingeix
per la seva inspiradora
qualitat interpretativa
i gran creativitat
que l'emporta
de ser un dels referents
artístics del nostre país
amb una carrera
de més de tres dècades
ha acumulat
nombrosos premis
entre els quals
destaquen
tres premis Gaudí
i vuit premis Botaca
per la seva banda
Solidança
una entitat
amb seu a Sant Just d'Esvern
se la reconeix
pel seu capdalt esforç
en favor
d'una societat
més igualitària
i justa
gràcies a la seva
excel·lent labor
d'inserció sociolaboral
fundada l'any 1997
Solidança
desenvolupa programes
d'inserció laboral
i formació
dirigit a persones
en situació
de vulnerabilitat social
centrant-se
en la gestió integral
de residus
i l'economia circular
El primer cicle cultural
organitzat per la CEAS
inclou dues activitats destacades
que combinen
arqueologia i natura
El 13 de desembre del 2024
a les 8 del vespre
a la Sala Piquet
es durà a terme
la conferència titulada
La primera edat de ferro
a Catalunya
a càrrec
de David García Robert
doctor en arqueologia
i professor
de la Universitat de Barcelona
a Barcelona
García
experta en protohistòria
mediterrània
parlarà sobre
els principals
jaciments catalans
d'aquest període
entre ells
els vilars d'Arbeca
que serà l'objecte
d'una visita guiada
el 12 de gener
El 15 de desembre
es farà una excursió
des de Castellfollit del Boix
al Cogulló de Cal Torra
amb sortides
a les 8 del matí
des del Parador
Hi haurà dues opcions
de recorregut circular
una de 13 quilòmetres
que inclou
les esglésies
de Sant Miquel
i Santa Cecília
de Gravalosa
i una altra
de 8,3 quilòmetres
i a més de l'activitat
excursionista
es visitarà
l'església romànica
de Sant Pere
de Castellfollit
i la jornada
conclourà
amb la tradicional
celebració nadalenca
de les Restolines
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
a Isabel Darder
portaveu
del grup municipal
del PSC
de Sant Just
per abordar
diversos temes destacats
d'actualitat
política local
Un dels punts centrats
ha estat
l'aprovació
de l'adjudicació
del contracte
d'obres
per construir
el nou
pavelló esportiu
de Maslluí
un projecte
que inclou
un aparcament
i el desviament
del camí
de la salut
amb un cost
de 7 milions
i mig d'euros
Darder
ha defensat
la necessitat
de l'equipament
per atendre
la demanda esportiva
del municipi
tot i que
l'oposició
va expressar
discrepàncies
per motius
com el cost
i la ubicació
També ha parlat
sobre la modificació
de l'ordenança
municipal
que regula
l'obertura
d'establiments
i el control
d'activitats
Aquesta actualització
segons Darder
busca adaptar-se
a les noves
normatives legals
i necessitats socials
millorant procediments
administratius
i fomentant
la convivència ciutadana
L'ordenança
s'ha elaborat
amb la col·laboració
del sector comercial
que ha rebut
positivament els canvis
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem a més informació
al butlletí horari
de les 6
Fins ara
Un dia t'aixeques
i dius
vinga
que avui
faig el pas
i sents
que pots fer-ho tot
sé tu mateixa
i estimar
a qui vulguis
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem
per connectar a aficions
Natros
per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas
amb més força
Està el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Està el de fer
Cim
I dormir a prop de les estrelles
Està el de viatjar
No, no
El de viatjar més
I uïna
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imanegint
Fes el pas
Baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pac jove 2024
Treu la llengua
Treu la llengua
Treu la llengua
Fora
Al carrer
Carrer
Es clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
No treu la llengua
O a la feina
A l'escola
A la universitat
Quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
O a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
treient la llengua
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment
de fer i-fax
A cada feina
i al carrer
Quan anem de festa
o al taller
Parla-me
amb el teu accés
Només hem de començar
Va, provem-ho en català
Tu per vingui, jo per tu
I quan vulguis, tots plegats
Molt per parlar
Molt per parlar
Molt per parlar
Molt per viure
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
Davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
Si notes un canvi brusque
a una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
I seguim aquí al Refugi
al magazin de tardes
de Ràdio d'Esvern
Ara és moment de saludar
en Daniel Morales
Daniel, bona tarda
Hola, Dani, com estàs?
Ets el nostre infermer
de guàrdia
i avui
ens oferiràs un espai
com sempre
molt pedagògic
i també intentant
donar no lliçons
sinó consells
de com podem millorar
una mica
la nostra vida
o el nostre fer
perquè al final
també estem
per això
per ajudar
Recordem els oients
que durant aquesta temporada
hem fet alguns canvis
en la secció
tenim com dos espais
bastant ben identificats
començarem parlant
entre pijames i notícies
aquest espai més de notícies
i després, tot seguit
en el segon espai
trobarem la secció
Malalties al detall
on parlarem de conseqüències
per la salut
d'una guerra nuclear
Daniel, tot teu
comencem
Sí, doncs avui
com acabes de dir
en la primera part
parlarem d'un moviment
impulsat pel
Consell Internacional
d'Infermeres
anomenat
Nurses for Peace
i a la segona meitat
de Malalties al detall
parlarem
de les conseqüències
que tindria
una guerra nuclear
com ja sabeu
actualment
al món
estem vivint
diferents conflictes
armats
que afecten
milions de persones
a més de la guerra
d'Ucraïna
que continua
amb una gran intensitat
des de l'inici
de la invasió russa
el 2022
altres zones
com Birmania
Yemen
Síria
l'Afganistan
o Gaza
segueixen vivint
situacions de
violència extrema
i inestabilitat
política
Nurses for Peace
és una campanya
que el que vol
principalment és
fer una crida a la pau
i alhora
ser un reconeixement
al valor
la dedicació
i el sacrifici
de les infermeres
en els llocs de conflicte
arreu del món
aquesta campanya
va néixer
com a resposta
a la guerra d'Ucraïna
però el seu impacte
va més enllà
de les fronteres
d'aquest país
ja que vol destacar
el paper de les infermeres
en totes les zones
de conflicte
com les que he dit
recentment
la campanya
vol fer èmfasis
en aquestes infermeres
ja que
a elles
no només
els exigeix
una part més mèdica
més sanitària
també molts cops
han d'assumir
un compromís
emocional i moral
que les posa en perill
sent un dels pilars
que sustenta la salut
de les comunitats
devastades
enfrontant-nos
a la destrucció
la falta de recursos
o la violència
un clar exemple
que les professionals
de la salut
no només fan cures
físiques
sinó que també
ofereixen una esperança
tan necessària
en temps de desesperança
important aquesta reflexió
no?
perquè al final
no només
les infermeres
i infermers
esteu ajudant
allà a peu de canó
amb aquelles cures
amb aquelles ajudes
que necessita el pacient
sinó que també
d'alguna forma
també formeu part
de la seva salut
psicològica
mental
i que també és molt important
sempre s'ha dit
la importància
de cuidar el cuidador
a una infermera
que està
un corsevol
professional sanitari
que està en aquest
tipus de situacions
està deixant casa seva
un lloc
on podria tenir
de tot
per anar a ajudar
i jo crec que aquí
és molt important
fer énfasi en això
en la importància
de tenir una vocació
una voluntat
de servei
a la comunitat
per voler
deixar
tot el que tens
per tal d'ajudar
qui potser
en aquell moment
no ho té
perquè Ucraïna
per exemple
fins fa uns anys
la gent
bueno
fins fa dos anys
la gent allà
vivia tranquil·lament
igual que vivim nosaltres
i de sobte
s'han trobat
en una situació
amb hospitals destruïts
subministraments
que es cassegen
o xarxes de subministrament
que estan trencades
per tant
les infermeres allà
han continuat treballant
oferint atenció
sota bombardejos
i organitzant
xarxes d'ajuda
en comunitats
assessorades
pel conflicte
també és molt important
que en aquest temps
les infermeres
han tingut dificultats
per tal de continuar
formant-se
i a través
de programes
onlines
que aquest
Consell Internacional
d'Infermeria
ha promogut
aquestes infermeres
han pogut adquirir
eines
per tal d'organitzar-se
millor
i liderar els equips
enmig de les crisis
doncs
ho acabes de dir
tot tu
és molt important
cuidar el cuidador
com esmentaves
i realment
doncs
és així
aquesta situació
doncs
és bastant
preocupant
perquè
com comentaves
ara d'Ucraïna
que a mi
és realment
una situació
que em fa
doncs
reflexionar molt
però també
com altres guerres
a la de Gaza
que potser
és una guerra
que no la tenim
tan present
doncs
perquè
els primers mesos
sí que va haver
doncs
com un olatge
d'imatges
i ara és com
que d'alguna forma
s'està intentant
blanquejar una mica
tot plegat
però
realment la guerra
és allà
o per exemple
també la guerra
de Birmania
que jo no l'havia sentit
és un país
que porta en guerra civil
des del 2021
des que es va produir
un cop d'estat
i precisament
el col·lectiu sanitari
infermeres, metges
i treballadors
de la salut
estan treballant
sota amenaça constant
ja que han estat
objecte d'atacs
violents
per part del règim
malgrat aquestes intimidacions
moltes infermeres
han continuat
oferint assistència
sanitària
a les víctimes
tot defensant
el dret
a l'atenció
mèdica
imparcial
aquestes infermeres
el mateix
que passa a Ucraïna
el país
està molt paralitzat
i tenen
molta dificultat
per seguir formant-se
i ho han de fer
a través de programes
d'educació online
que organitzacions
com aquest
Consell Internacional
d'Infermeria
i d'altres
ofereixen
per tal
que aquestes infermeres
puguin
seguir formant-se
i estem parlant
amb l'infermer
de Guàrdia
seguim aquí
a Ràdio d'Esvern
i què més ens vols
comentar Dani?
Doncs ara ja
per anar sintetitzant
una mica
el que pretén
aquest moviment
Narciss for Peace
no només ens convida
a reflexionar
sobre que la pau
és l'absència de guerra
també
vol promoure
que
una situació
de pau
és aquella
en què les persones
puguin accedir
a les cures
de qualitat
i on la dignitat humana
sigui respectada
aquesta campanya
també ens vol
convidar
a reflexionar
sobre com podem
contribuir
a crear un món
més just
i pacífic
on les infermeres
i altres professionals
de la salut
puguin fer la seva feina
sense por a la violència
o la persecució
des d'aquí
donem molt suport
a aquest tipus
de campanyes
i iniciatives
i també
vull donar
uns ítems
de com
podem ajudar
a fer visible
aquesta campanya
en primer lloc
podem seguir
i visibilitzar
aquesta campanya
posant a les xarxes socials
hashtag
Narciss for Peace
i estarem
visibilitzant
el treball
que fan
aquestes infermeres
que malgrat tot
no deixen de lluitar
per la salut
i la vida
també podem col·laborar
amb organitzacions
internacionals
que donen suport
a aquestes infermeres
en zones de conflicte
i exigir
que els drets humans
siguin respectats
arreu del món
especialment
pel que fa
a l'atenció sanitària
i ara sí
marxem
al segon espai
de l'infermer
de guàrdia
marxem
a malalties
al detall
Daniel
molt interessant
aquesta iniciativa
que has portat
avui
de Narciss for Peace
però ara
obrim un altre meló
parlant
de les conseqüències
per la salut
d'una guerra nuclear
doncs
si he volgut
seguir una mica
la línia
del que portava
a la primera
secció
i que normalment
parlo d'una malaltia
en concret
avui he volgut
parlar
d'aquest tema
de les conseqüències
que tindria per la salut
una guerra nuclear
a nivell mundial
ja que
com ja sabeu
com hem parlat
a l'inici del programa
vivem en un context bèl·lic
en què hem sentit
molt parlar
d'una possible
guerra mundial
en què hi ha molta por
que diferents règims
com podria ser
el rus
o el nordcoreà
puguin utilitzar
armes nuclears
i els possibles
efectes devastadors
que això tindria
des d'aquest espai
volem parlar
d'aquests efectes devastadors
no només
a les zones afectades
sinó pel planeta
fent així una crida
per la pau a tot el món
i comencem parlant
de les conseqüències
d'una guerra nuclear
i vull començar
fent-te una pregunta
vinga
si jo a tu et pregunto
un atac nuclear
a tu
què és el primer
que se't ve a la ment
doncs mira
jo quan he llegit
la secció
el primer que se m'ha vingut
a la ment
ha sigut Xernòbil
tota la situació
que va haver a Xernòbil
amb tot plegat
no?
de fet s'han fet sèries
s'han fet documentals
i a mi m'ha vingut això
no sé per què
sí, ciutats destruïdes
gran pèrdua de vides humanes
conseqüències
exacte
bé, és una conseqüència
més immediata
però malauradament
va més enllà
ja que en el cas de Xernòbil
també
en el cas que va ser
un accident nuclear
d'una central
es van produir
i encara hi ha
una sèrie de dants
a la salut
que en el cas de Xernòbil
i en el cas que hi hagués
un atac nuclear
a escala mundial
podria afectar
durant diverses dècades
si parlem d'efectes immediats
les explosions nuclears
alliberen enormes quantitats
d'energia
en forma de radiació
de calor
i de pressió
per tant
a les zones
més immediates
més properes
on no hagi esclatat la bomba
les víctimes
experimentarien
greus cremades
i lesions als òrgans
també
com a conseqüència immediata
aquelles zones
estarien exposades
a un nivell
molt alt de radiació
i això ens generaria
el que s'anomena
síndrome de radiació aguda
que provoca nàussees
vòmits
fatiga extrema
i finalment
la mort a causa
de lesions irreparables
també és interessant
que la radiació
no afecti igual
a tots els òrgans
del cos
un dels més afectats
és la mèdula òssea
el que generaria
una disminució
en la producció
de glòbuls blancs
que per si no ho sabeu
jo m'ho he parlat
algun cop
però els glòbuls blancs
els leucòcits
són els que s'encarreguen
de la resposta
immune
disminuiria
la seva producció
fent-nos molt més
propensos
a infeccions
podent aquestes
esdevenir mortals
i seguim comentant
més qüestions
sobre les conseqüències
per la salut
en una guerra nuclear
a llarg termini
segur que se'ns ve
al cap
el càncer
el càncer
és un dels efectes
més coneguts
especialment
el càncer
de tiroides
ja que
el jode radioactiu
que és un dels elements
més perillosos
en l'explosió nuclear
a més
la radiació
també pot alterar
el material genètic
és a dir
que provoqui mutacions
i aquestes mutacions
són la causa
de càncer
o de defectes congènits
a les generacions futures
com tu parlaves
al principi
a Txernobyl
hem vist
com hi ha
moltíssima gent
que va estar
exposada
a nivells alts
de radiació
que ha tingut
conseqüències futures
també
hauríem de tenir en compte
que això ja ens afectaria
a escala mundial
clar
hi hauria
sols contaminats
i això
el que faria
és que la producció
d'aliments
es veiés afectada
ja que les collites
podrien ser insegures
pel consum
i el bestiar
també podria estar contaminat
això en què es traduiria
perdó
això augmentaria
la fam
i el bestiar
no seria
tan productiu
i també
ens podria transmetre
infeccions
ja que la disponibilitat
d'aliments
segur que es reduiria
dràsticament
molt bé
doncs estem esmentant
en aquest cas
els efectes a curt
i a llarg termini
i hauríem de
comentar també
doncs
l'hivern nuclear
que per mi
és un concepte
poc conegut
sí
la ciència
també ha advertit
que les explosions
massives
alliberarien
una quantitat
enorme de fum
i cendres
a l'atmosfera
això que generaria
faria que la llum solar
els reis de sol
no podrien entrar
i reduiria
les temperatures globals
afectant també
el que acabem de tractar
la producció d'aliment
alhora
segons alguns estudis
fins i tot
un conflicte nuclear limitat
podria alterar
el clima mundial
durant dècades
i acabem amb les conclusions
Daniel
sí
en conclusió
com hem parlat
durant tota la secció
les conseqüències
per la salut
d'una guerra nuclear
serien catastròfiques
per aquest motiu
és fonamental
que fem tot el possible
per evitar qualsevol
tipus de conflicte nuclear
ja que les seves conseqüències
serien una tragèdia
per la humanitat
des d'aquest espai
volem
fer un pas
una declaració
a favor de la pau
i a la fi
de tots els conflictes armats
que hi ha al planeta
doncs queda dit
Daniel
gràcies per l'espai
d'avui
on hem parlat
amb malalties
al detall
de conseqüències
per la salut
d'una guerra nuclear
i també
entre pijames i notícies
hem parlat
d'aquesta iniciativa
Nurses for Peace
però avui encara no marxes
perquè
veig que tinc aquí
com alguna cosa
tens un objectiu
tens un objectiu
a veure a veure
explica
i és que
durant aquesta setmana
hem començat la iniciativa
del calendari d'advent
i cada dia
els col·laboradors
i col·laboradores
del programa
heu d'anar obrint
aquestes caixetes
amb el número del dia
i descobrint
doncs
el petit detallet
que hi ha per vosaltres dins
i també
una frase
un repte
una pregunta
alguna cosa
llavors
el que et demanaria
és que t'acostessis
la caixa
al micro
per tal
que els oients
puguin escoltar
una mica l'unboxing
a veure què hi ha aquí dins
aviam
avui t'ha tocat a tu Dani
està obrint la caixa
bueno
això m'agrada
és xocolata
vale
bé
vaig a veure
el missatge
tens un paperet oi?
a veure
treu el paperet
llegeix-lo en veu alta
quin país
va iniciar la tradició
de posar un arbre de Nadal?
doncs avui
la prova per tu Dani
és aquesta
sabries dir-nos
quin país
va començar
amb la tradició
de l'arbre
de Nadal?
a veure
jo m'atreviria
per un país nòrdic
que hi ha
molts abets
no sé
Finlàndia?
doncs no
els primers obres
de Nadal
decorats
com els coneixem
en l'actualitat
van aparèixer a Alemanya
i és que
s'adornaven
amb pomes
que representaven
l'atemptació
d'Adam i Eva
en aquest cas
també
s'afegien espelmes
que simbolitzaven
la llum de Crist
interessant
interessant
la història
també que hi ha
d'aquestes tradicions
Dani Morales
moltes gràcies
i ens sentim
la setmana vinent
ens anem sentint
adeu-siau
El Refugi
el magasín de tardes
de Ràdio d'Esvern
El Refugi
recomana
i tornem a estar aquí
al Refugi
recomana
un espai
on dediquem a presentar
opcions d'oci
cultura
art
gastronomia
i molt més
a l'abast de tothom
i avui volem parlar
d'escapades per Catalunya
en aquests mesos
de tardor
hivern
avui al Refugi
presentarem una selecció
d'espais
naturals
amb els quals
podem compartir
amb la parella
amb la família
amb amics
amb qui vosaltres
vulgueu
però estic convençut
que aquests espais
us faran gaudir
també de la natura
una natura
que aquí a Catalunya
és meravellosa
Comencem
amb la primera
sugerència
que jo crec
que per molts
de vosaltres
és un imprescindible
que és
la Fageda
d'en Jordà
a la Garrotja
a mi personalment
la Garrotja
m'encanta
i visitar
la Fageda
és un dels espais
naturals
més espectaculars
de Catalunya
on els paisatges
impressionen
i mereixen
també
ser fotografiats
hi ha diferents
camins
per escollir
uns més difícils
uns altres
més senzills
però tots ofereixen
vistes
de compte
a més
el poeta
Joan Maragall
va dedicar
un poema
a la bellesa
d'aquestes terres
i ara marxem
a Castellfollit
de la Roca
a Girona
50 metres
d'altura
i un quilòmetre
de longitud
és on es troba
aquesta petita
població
aquest municipi
és un dels més petits
d'Espanya
però el seu aire medieval
i la bellesa sobrenatural
fan que aquest poble
destaqui
per tots els costats
i els dolços
de Castellfollit
de la Roca
són
espectaculars
a mi m'encanten
els dolços
de Girona
però concretament
els que podeu trobar
en algunes botigues
de Castellfollit
de la Roca
i marxem
al Parc del Montseny
un tresor català
que gaudeix
de poder tenir
paisatges
impressionants
destaca
per la seva varietat
de naturalesa
que omple de colors
tot el parc
un dels millors espais
per anar amb nens
i visitar tota mena
d'espais
on cada un
és més màgic
que l'anterior
i marxem
al castell
de Cardona
una creació
de Guifré
el Pilos
l'ha encarregat
de construir
aquest meravellós castell
que va ser propietat
dels ducs de Cardona
a la visita
no et pots perdre
anar
a les seves
mines de salt
per altra banda
pots allotjar-te
en l'antiga muralla
però amb cura
amb l'habitació
712
que segons la llegenda
està encantada
i ara fem una visita
al parc natural
al parc natural
de l'Alpirineu
per una altra banda
no pot faltar
els diferents destins
que ofereix
aquest parc natural
destaquem
la seva varietat
d'itineraris
també circulars
on ofereixen
experiències diferents
com saber els secrets
dels ossos
o també poder
gaudir
de les visites
que ens ofereix
el pla de Perosa
també podeu buscar
altres experiències
que segur que
us encantaran
i acabem
aquest espai
del refugi
recomanar
amb un clàssic
Montserrat
per acabar
tenim un clàssic
com comentàvem
per tot l'any
no només
per aquests mesos
de tardor
sinó també
podem anar
a l'hivern
podem anar
a l'estiu
o quan més
ens agradi
perquè Montserrat
és un destí
meravellós
Montserrat
un lloc
característic
també
que gaudeix
de ser
foc
pels excursionistes
què vull dir amb això?
Doncs que
els excursionistes
els escaladors
és un punt de trobada
magnífic
per tota aquella gent
que vol
doncs descobrir
aquesta serralada
meravellosa
encara que també
està habilitat
per poder pujar
amb telecabina
o també funicular
i per descomptat
recomanat
per ser refugi
per anar caminant
perquè aquí
que estem al refugi
doncs volíem també
portar-vos
un refugi natural
podeu anar
a les seves celdes
podeu anar
als seus
també
albergs
i estar allà uns dies
i refugiar-vos
i una mica
de tot l'estrès
a la ciutat
marxar, desconnectar
també és una meravella
evidentment
destaquem
la naturalesa
de l'espai
la visita
a l'abadia
benedictina
que acull
a l'alberge
de Catalunya
la Moraneta
i com no també
gaudir dels museus
i de les diferents
experiències
i si després
d'aquests suggeriments
t'has quedat amb ganes
de saber alguna cosa més
ens podeu seguir
també com sempre
al www.radiodesben.com
o al nostre
instagram
arroba
refugi 98.1
ens sentim
en un altre
Refugi Recomana
Fins demà!
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
música
i ara toca moment
d'entrevista
aquí al Refugi
perquè
ens visita
la secció
d'escacs
de l'Ateneu
ben acompanyada
de la Joana
Ros
avui parlarem
d'aquestes partides
simultànies
que organitza
la secció
d'escacs
i és que
la Joana Ros
campiona absoluta
de Catalunya
2023
farà
serà una de les protagonistes
d'aquesta competició
de simultànies
com comentàvem
una activitat
que és una oportunitat
única
també
per enfrontar-te
a grans figures
dels escacs
en aquest cas
en la competició
catalana
família
bona tarda
com esteu
bona tarda
saludem el Carles
i el Salva
que ja són assidus
del programa
i venen sempre
per part
de la secció
d'escacs
de l'Ateneu
i també
en aquest cas
saludem
la Joana Ros
com està Joana
molt bé
moltes gràcies
gràcies per venir
aquí al programa
sempre ens fa molta il·lusió
rebre figures
rellevants
en aquest cas
dels escacs
que segur que
encara que tenim
30 minutets
una miqueta menys
per parlar
segur que sortirem
una mica
amb més idea
de com funciona
una partida
d'escacs
o això
esperem
perquè jo
la veritat
és que soc un apassionat
a mi m'agrada molt
veure-ho
perquè em sembla
no us ho he dit mai
nois
però a mi m'agrada molt
veure una partida
d'escacs
em sembla formidable
de fet jo tenia un cosí
que jugava a escacs
i jo anava els caps de setmana
a veure-la jugar a escacs
perquè m'encanta
però en canvi
jo jugar-los
mai li he trobat
sempre
sempre perdo
sempre perdo
no trobo
no trobo els trucs
família
expliqueu-nos una miqueta més
de la Joana
i també d'aquesta proposta
que teniu entre mans
bé
potser aprofitem avui
per dir que
fa un any
que vam començar
el grup aquest d'escacs
a l'Ateneu
ens vam juntar
nosaltres tres
el Salva
el Quim i jo
i vam crear
lògicament
amb l'ajut de l'Ateneu
aquest espai
i això és una evolució
ha anat evolucionant
hem fet més coses
ara es crea
un club per competir
l'any que ve
i que la Joana
estigui aquí
és per una activitat
que introduïm
aquest desembre
que és
les simultànies d'escacs
contra ella
20 persones jugant
contra la Joana
i és part
d'aquesta evolució
d'aquest grup
que nosaltres
quan la vam muntar
fa un any
vam començar
el 14 de novembre
quan vam començar
lògicament
no pensàvem
que estaríem
on estem
i aquesta referència
a aquest punt
jo crec que és interessant
un any
i estem ja aquí
i tant
molt important
molt important
Salva
fes-nos unes pinzellades
de la nostra convidada
d'avui
molt bé
bé
doncs
tenim
el plaer
i la sort
de comptar amb ella
pel dia 17
de desembre
que serà
l'últim dimarts
abans
de festes
de Nadal
i
res
és un luxe
poder comptar
amb la Joana
que com tu
ja has comentat
al principi
és la
campiona
de Catalunya
absoluta
d'escacs
de l'any 2023
per tant
estem parlant
d'una persona
que
té un nivell
i que
ens pot
esperonar molt
a totes aquestes
persones
que estem
engrescats
amb el tema
dels escacs
que és injust
a veure
jo penso
que és millor
deixar-li amb ella
que
amb les teves preguntes
perquè ens parli
de la
de la seva persona
i del seu personatge
en el món
dels escacs
hem citat
potser
el que seria
la fita més rellevant
aquest campionat
de Catalunya
però
em consta
que té
un palmarès
i un bagatge
força important
jo voldria afegir
si em permets
ja que estem
concretant
el tema
amb les simultànies
que tenim
les inscripcions
obertes
que estan
anant
a bon ritme
perquè
encara
pràcticament
estem a dues setmanes
vista
del dia 17
i que
lògicament
això té
un número
tancat
de jugadors
perquè
clar
la Joana
pot jugar
amb molta gent
però
ho hem de limitar
amb un grup concret
ha de poder fer-ho
comodament
exacte
llavors
jo voldria animar
que
tothom
que estigui
interessat
doncs
faci la seva inscripció
i que ningú
s'adormi
a nivell
orientatiu
dir
que el 50%
ja està cobert
i queden dues setmanes
o sigui
que estigui interessat
hauria de
moure's una mica
ràpid
per
poder participar
perfecte
doncs tenim en compte
també aquestes claus
i ara sí
anem a parlar
amb la
Joana
Joana
com et vas sentir
primer
enhorabona
pel títol
de campiona absoluta
i com et vas sentir
doncs viure
aquest moment tan històric
per la teva carrera
Merci
doncs
home
va ser
va ser molt maco
al final
jo porto competint
des que
des que soc molt petita
des dels
cinc anys quasi
i això
això va passar
fa un parell d'anys
l'estiu passat
el campionat
absolut
a la secció
femenina
però de totes les edats
realment
no ho esperava
va ser un campionat
que a més
vaig començar perdent
la primera partida
llavors
va començar
una mica
cap preball
però al final
vaig acabar remuntant
cap al mig
vaig tenir
una derrota
també dolorosa
però
que
al final
es va donar
una mica
la combinació
que m'afavoria
i vaig acabar
guanyant
aquest
campionat
i ostres
realment
va ser un reconeixement
també
a tots aquests anys
d'esforç
que
el vaig gaudir
molt
on comença
la Joana
a jugar
escacs?
realment
és difícil
em costa de dir
perquè era molt petita
vull dir
no recordo gaire
sí que
la història oficial
almenys
el que m'han anat explicant
els meus pares
al llarg d'aquests anys
és que de petits
estàvem de vacances
i
estàvem a una casa
on no hi havia joguines
i sí que hi havia
un taulill d'escacs
i el meu germà
que és una mica més gran
tres anys més gran
ja tenia
estava més nerviós
perquè no hi havia joguines
llavors el meu pare
que sí que sabia
moure una mica les peces
va decidir
que potser
la millor idea
era
ensenyar-li
el bàsic
perquè pogués estar
entretingut
allà van començar a jugar
i jo ja vaig començar
a mirar
per tant
es podria dir
que va ser allà
que de fet
no recordo
on era
però sé que era
fora de Catalunya
fora d'Espanya
més endavant
sí que ja
sempre
darrere els passos
del meu germà
ens vam apuntar
a un club
que va ser
la Colònia Way
i aquest realment
sí que seria
el club
on vaig començar
més endavant
ens vam
passar
al
Sant Boi
que ja
encara
segueixo competint
i fins
fins a dia d'avui
que seguim
perquè ens fem una idea
tant els oients
com també
un servidor
quan
competiu
en aquest tipus
de competicions
com funcionen?
tu com
com funciones?
perquè tenim
com malament
una mica
l'organigram
o com funciona
una competició esportiva
que els escacs
no deixa de ser
una competició esportiva
però com
com funciona
tot plegat?
realment
hi ha moltes formes
i no deixa de ser
com la competició esportiva
que tenim
al cap
hi ha format
copa
hi ha format
lliga
hi ha format
ara no sé
la resta de noms
però
els més habituals
sí que serien
el format
lliga
que hi ha la lliga catalana
que juga aquí a Catalunya
que ara si no m'equivoco
començarà també
el club
a participar-hi
on
equips de tota Catalunya
juguen en diferents divisions
equip contra equip
que és una mica
és poc intuïtiu
en escacs
però
amb un mateix nombre
de jugadors per equip
juga un contra un
i es van sumant
els punts
de totes aquestes partides
qui fa més punts
guanya el match
i així es van sumant
habitualment
les competicions
oficials
hi ha el que anomenem
els opens
que és
categoria oberta
tothom s'hi pot
inscriure
hi ha una
són molts jugadors
i es fan uns
emparellaments
s'intenta
emparellar
una persona
les persones que tenen
els mateixos punts
entre elles
llavors
es juga
si guanyes
guanyes un punt
si perds
n'aconsegueixes zero
en cas d'empat
mig per cadascú
es van sumant
aquests punts
i es va
a una classificació
hi ha diverses rondes
es repeteix aquest procediment
a cada ronda
i qui aconsegueix més punt
acaba guanyant
el campionat
també
per exemple
el campionat de Catalunya
que hem comentat abans
és en format tancat
que hi ha un nombre
limitat de jugadores
en aquest class
crec que n'eren 8
totes contra totes
així sí que s'entén
que és més just
en aquestes competicions
tancades
perquè t'assegures
que la millor
o el millor
ha jugat contra tots
i ha aconseguit
el màxim de punts
entre totes aquestes
persones han jugat totes juntes
i també això
també hi ha formats
copa
i encara n'entraríem en més
però es faria llarg
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
ens hem fet una idea aproximada
de com funcionen
aquestes competicions
i realment
sembla molt interessant
i molt enriquidor
tu què et portes
d'aquests processos
què és el que t'emportes
per tu?
realment
moltes coses
també com he comentat
clar
jo he començat a jugar
des de superpetita
i no ho he parat de fer
llavors
més difícil
dir què és la part
que he agafat dels escacs
què és la part
que la meva vida
he donat als escacs
és difícil de parar
però sí que
una cosa
sens dubte
són les amistats
que he fet
al llarg del camí
tota la gent
que he conegut
que realment
és molta
gent molt maca
i que m'enduc
per molts anys
però després
sí que altres capacitats
com podrien ser
capacitat de concentració
al final
una partida
amb ritme clàssic
que és el més habitual
no és estrany
que duri 5 hores
al final són 5 hores
que has d'estar
sense pantalles
sense mòbil
que has d'estar concentrat
que et pots aixecar
però que saps
que si et dius
treus una mica
potser
ostres
se't passa una jugada bona
o
justament
l'altre
t'ha fet de bona
també tolerància
a la frustració
és un esport
tot i que no ho sembli
molt dur
perquè potser
pots estar això
5 hores
i que al final
per una petita jugada
ostres
et canviï tot el rumb
de la partida
i l'acabis perdent
una partida
que te l'has treballat molt
i que anaves
molt millor
llavors això també et proporciona
una tolerància
a la frustració
també
presa de decisions
hi ha un comptador
de temps
que va baixant
tens un temps limitat
i has de fer
totes les jugades
en aquest temps
al final
has de distribuir-te
tu mateix el temps
has de pensar
quan gastar-ne més
quan gastar-ne menys
has de fer una decisió
en aquest cas la jugada
que no posaràs
tira enrere
llavors realment
en aquest sentit
també et dona
aquesta presa de decisions
que jo crec que és molt important
a la vida
Sí
la veritat és que
estàs descrivint
diferents qüestions
que realment
al final
t'enriqueixen
com a persona
t'acaben enriquint
i t'acaben donant
moltes coses
que després pots
implementar a la vida
és que és així?
Sí, sí
completament
també és veritat
que hi ha aquesta visió
dels escacs
et fan més llestos
bé, això
no sé
molt bé
Això és més relàtic
no?
No se'ls estudis
evidentment
hi ha gent de tot
però també
per exemple
et dona una perspectiva
potser més matemàtica
al final
les peces
també els hi
associem un valor
per tant
cada canvi de peces
és un petit càlcul matemàtic
cada avaluació
de posicions
és un càlcul matemàtic
la visualització
de l'espai
tu al final
si vols calcular
bé una posició
has de començar a imaginar
jugades vistes
i és com un arbre
que s'obre de possibilitats
i llavors
tota aquesta part
d'imaginació
i de pensar
en la posició
és també
amb visualització
3D
podríem dir
capacitat
d'aprofunditzar
que també són aspectes
superimportants
Ara participaràs
en les partides simultànies
que organitza
la secció
d'escacs de l'Ateneu
i la meva pregunta
és que
què poden esperar
els participants
d'aquesta experiència
i com funcionen
unes partides simultànies?
Bé
primer de tot
el que han d'esperar
és passar-s'ho bé
al final
no és una cosa sèria
és una cosa
que al contrari
dels campionats oficials
sí que es pot parlar
arriurem
es pot tirar enrere
es pot tirar endavant
cap problema
i al final
el que funciona
normalment
és
es col·loquen
la quantitat
de taulells
que es consideri
i tots els jugadors
a una banda
en comptes
d'un davant
de l'altre
una banda
perquè jo estaré
al mig
fent la volta
i sent
la rival
de tothom
llavors
per cada
per cada taulei
jo faig una jugada
i passo el següent
quan torni
el rival
fa la seva jugada
que ha tingut temps
per pensar
mentre jo
fer tota la volta
i jo torno
torno a respondre
aquí
una pregunta
aquest rival
pot passar?
sí
normalment
sí que s'estableix
un número màxim
de vegades
a passar
i tal
jo quan ho he fet
sempre he dit
si necessites passar
cap problema
perquè l'últim aquí
que volem
és que algú
senti estrès
o no sé què
però
sí
perquè és veritat
que al final
quan ja queden pocs jugadors
clar
la volta comença a ser més ràpida
i allà
és quan venen problemes
al principi
sí que potser
es fa una mica lent
la volta
perquè depèn
de quants jugadors
siguin
clar
jo intento jugar
al màxim de ràpid
però ja només
de caminar
ja trigues una estona
però després
la cosa s'accelera bastant
n'has fet unes quantes
pel que veig
tens experiència
en simultània
sí
n'he fet diverses
i realment
és una cosa
que m'agrada molt
perquè jo crec
que tothom
s'ho passa bé
i de fet
n'he fet
com a la jugadora
que està al mig
però també n'he fet
com a
de les persones
que juguen
contra aquest jugador
i a l'hora
de portar totes
aquestes partides
entenc
que
has d'estar molt concentrada
perquè deus tenir
20 olells
al cap
no?
o ets de les persones
que agafa
i em centro
amb aquest ara
i després em centro
amb l'altre
perquè clar
com comentaves
també
com que hi ha
aquest desplaçament
i entre desplaçament
i desplaçament
pots anar pensant
en la jugada
que hi haurà
després
o no?
Correcte
sí
jo intento
bueno
intento fer el que es pugui
perquè realment
amb tantes partides
és difícil
normalment
el que m'acaba passant
és que cada partida
intento
separar-la bastant
llavors
quan arribo
és una mica
com si fossin
aquests problemes
que hi ha al diari
que et diuen
les negres jueguen
i ganen
i tu has de pensar
no?
doncs
són posicions individuals
que tu has de pensar
quina és la millor jugada
per tant
en molt pocs segons
has d'avaluar la posició
i intentar buscar
la millor jugada
o una jugada
raonable
sí que és veritat
que inevitablement
acabes tenint una memòria
no?
o en la posició
o a vegades inclús
en el rival
que dius
ostres
aquesta compte
perquè just abans
he fet una jugada
que era arriscada
compte perquè
si em feia aquesta
jo havia de fer aquesta
o el que sigui
o compte
que aquesta posició
està difícil
llavors potser aquesta
sí que mentre camino
la vaig pensant
la vaig pensant més
però bueno
és veritat
de tant en tant
sí que alguna se't passa
que de sobte
havies fet una jugada
que comptaves
que no et podia menjar
perquè hi havia no sé què
en la posició següent
aquest tema tàctic
ja no hi és
i se't passa
són coses que passen
que al final
també és una mica
la màgia de les simultànies
abans no t'he preguntat
i volia fer-ho
sobre la preparació
si fas algun tipus
de preparació mental
per afrontar
les partides del nivell
i en aquest cas
en les simultànies
si et prepares
d'alguna manera especial
no en especial
sobretot
per unes simultànies
perquè sí que m'ho prenc
com una cosa més
a gaudir
una cosa molt més amena
a disfrutar
i passar-nos-ho bé
per una partida
de campionat
també depèn del campionat
però acostumo a fer-ho
en tots
o en tots els que puc
sí que hi ha
bastanta preparació prèvia
al final
és veritat
que hi ha tot un any
d'entrenament
però
també abans de cada partida
sí que s'estudia el rival
es prepara
les primeres jugades
sobretot
es mira
en partides anteriors
d'aquesta persona
realment es fa una preparació
bastant extensiva
que evidentment
amb unes simultànies
no es pot
perquè de fet
no sé ni contra qui jugaré
i a nivell de mi mateixa
a vegades sí que intento
jugar una mica
per internet abans
per tenir-ho fresc
fer algun d'aquests
problemes de tàctica
ràpids
per molt que siguin fàcils
abans
simplement per activar
una mica el cervell
però sí que no
una preparació extensiva
no em sembla
molt curiós
perquè des de l'inici
de l'entrevista
ho hem equiparat
amb
les competicions esportives
com podria ser el futbol
o alguna altra disciplina
i realment
és que tenen
molts punts en comú
perquè ara comentaves
veure
el contrincant
com jugar
per veure
quines jugades
té
pensades
o normalment fa
i això és una pràctica
que esports
com per exemple
el futbol
es realitza
veure el contrincant
i anar
avaluant una mica
com juguen
els jugadors
d'aquell equip
sí
per mi de fet
realment
tenen molta més similitud
del que sembla
ho deia
perquè a vegades
es posen dubte
que els escacs
siguin un esport
i realment
realment entenc el dubte
perquè normalment
pensem esport
en una cosa física
és veritat
que aquí
la condició física
no importa
o no importa tant
no sé
es podria fer
algun estudi
si ser realment
efecte
sí que és veritat
que hi ha una part
de resistència
al cansament
que segur
que hi té
part d'implicació
però és veritat
que ho està considerat
que hi ha olimpiades
que ara mateix
de fet
aquests dies
s'està jugant
un campionat del món
vull dir
que hi ha tota una estructura
esportiva
darrere
i sí que és veritat
que el que comentaves
que tot a nivell
de preparació
de desenvolupament
d'un campionat
dels rivals
sí que hi ha
moltes similituds
pel que fa
als joves
que ens puguin
estar escoltant
quin consell
donaries
a joves
jugadors
jugadores
que vulguin
seguir
d'alguna forma
les teves passes
i també vulguin
competir
al nivell
ostres
doncs
el més important
al final
és que s'ho passin bé
jo vaig tenir
la sort
que quan vam
començar el club
vam fer un grup
d'amics
que érem
tot nens
que començàvem
i vam anar
creixent junt
amb els cacs
i llavors
anar a tornejos
no era tant
anar a un campionat
anar a una partida
que també ens agradava
sinó que era
veure aquesta gent
era poder-nos-ho passar bé
era després anar a menjar
i passar-nos-ho superbé
era llavors
poder-nos classificar
per anar al campionat
de Catalunya
tots junts
llavors
anar a aquest hotel
que no sé què
era realment més
l'experiència
dels amics
que llavors
això ho va fer
tot
que fos un món
molt més maco
molt més divertit
i ja a partir d'aquí
quan cop hi entres
realment la gent
és molt agradable
llavors ja crees
també tot un
un vincle d'amistats
que
això
que fan
un esport
que és realment
difícil
pel que t'he comentat
és evidentment
molt maco
tot el tema
però també
té una part de frustració
té una part de dificultat
de cansament
però que
tota
aquesta xarxa
d'amistats
la compensa
sens dubte
i em sembla
que és la millor opció
sobretot
a l'hora de començar
que es pot fer
una mica
una mica
feixuc
però si tens
unes amistats
darrere que ho recolzen
i t'agrada jugar
tu passes bé
jugues per internet
veus vídeos
realment
pots entrar-hi
molt ràpidament
i
gaudirà moltíssim
Joana Ros
abans d'acabar
aquesta entrevista
quins són els teus objectius
actualment
en els escacs
com ho portes
perquè entenc
que també ho estàs
compaginant
amb la vida
de l'adult
amb estudis
o amb el que sigui
llavors
entenc que tampoc
deu ser fàcil
compaginar-ho tot
Sí
ara estic a la universitat
i realment
el ritme
d'entrenes
de competició
ha baixat
moltíssim
perquè és
molt difícil
compaginar-ho
és veritat
que
a entrevistes
anteriors
havia mencionat
que un dels objectius
era aconseguir
un títol
de
de
Women for the Master
que és un títol
que reconeix
la trajectòria internacional
un cop arribes a un cert nivell
de puntuació
però justament
el vaig aconseguir
aquest estiu
que vaig encadenar
un seguit
de bons tornejos
i bones partides
així que aquest
ja el
podríem
donar per assolit
i és veritat
que un repte
que sempre havia quedat
sempre era el repte
que deia
de petita
llavors
anirem per aquell
que sí que era
jugar a unes olimpiades
que aquest
bueno
és difícil
queda
però és veritat
que bueno
amb feina
tot es pot aconseguir
Salva
ens quedem també
ah perdó
Carles
que el Salva ha marxat
Carles
ens quedem amb aquesta data
també del 17
per les simultànies
d'escacs
perquè és una oportunitat
oportunitat única
no només perquè us coneguin
també a vosaltres
sinó per
competir
contra la Joana Ros
sí
correcte
a més
té aquesta part
de prendre-se una mica
com a diversió
de trobar-nos
i passar-nos-ho bé
de jugar tots
contra ella
a veure qui aconsegueix
guanyar-la
qui aconsegueix
que ella perdi
i això et motiva
a passar-t'ho bé
bé
nosaltres agraïm molt
a vosaltres
per haver-nos convidat
lògicament a venir aquí
a la Joana
per haver-nos apuntat
a les nostres
aquesta activitat
del dia 17
i bé
serà una manera
de tancar aquest any
de funcionament
amb el grup d'escacs
i obrir un nou any
amb noves perspectives
amb noves activitats
i noves coses
doncs moltíssimes gràcies
als dos
i també al Salva
que ha hagut de marxar
per motius personals
però gràcies
per estar aquí
una vegada més
Joana
gràcies i molta sort
moltíssimes gràcies
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
i fins aquí
el Refugi d'Avui
Moltíssimes gràcies
a tots i a totes
els que heu fet possible
el Refugi d'Avui
dimecres 4 de desembre
del 2024
Déu-n'hi-do
ja estem al desembre
setmana número 13
de programa
nosaltres aquí
al Pau del Canó
com sempre
avui hem tingut
actualitat
música
foodis
entrevistes
i també l'infermer de guàrdia
Daniel Morales
que ens ha visitat
per parlar
com sempre
de salut
i benestar
a l'última hora
hem tingut
la Joana Ros
i l'equip
de la secció d'escacs
de l'Ateneu
Sant Justenc
per parlar d'escacs
i d'aquestes simultànies
del 17
de desembre
nosaltres tornem demà
com sempre
aquí
al 98.9 FM
una abraçada
fins demà
de la secció
Habẹp
n'hi-fâng
2
1
1
2
2
2
2
2
c'è
2
2
3
2
3
4
5
2
4
5
6
5
6
5
6
6
7
Fins demà!