Segons l'organització, la proposta vol generar un espai de pràctica compartida, creativitat i intercanvi entre artistes amateurs i persones aficionades a la música i al circ en un ambient participatiu i espontani. Pel que fa a transport, l'autoritat del transport metropolità preveu aprovar aquest divendres el manteniment de totes les bonificacions del 50% en els títols de transport més utilitzats, sempre que l'Estat confirmi la seva aportació econòmica.
La mesura garanteix que la té usual, la té jove i les seves modalitats socials continuïn costant la meitat del seu preu real. La proposta inclou també una actualització mitjana del 3,5% de les tarifes alineades amb l'evolució de l'IPC i necessària per sostenir els costos operatius del servei.
L'increment s'aplicarà de manera no lineal segons zones i títols, amb afectacions moderades en abonaments com la T usual, la T casual o la T familiar, mentre que el bitllet senzill passarà a costar 2 euros amb 90, amb un augment de 25 cèntims. El manteniment de les bonificacions comporta un cost adicional superior als 110 milions d'euros assumit conjuntament per les administracions del Consorci.
Segons l'ATM, l'equilibri entre descomptes i actualització tarifària és essencial per garantir un sistema de transport públic accessible, econòmicament sostenible i capaç d'oferir un servei fiable i de qualitat. I tornem en cultura a l'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just engegat una iniciativa especial per aquest Nadal que substitueix el tradicional esdeveniment Sigues Original, una rifa de dues paneres farcides d'obres d'art.
La proposta compta amb la col·laboració desinteressada de 20 creadors i creadores locals i el sorteig se celebrarà el pròxim 5 de gener. A diferència de les tradicionals cistelles nadalenques, aquesta iniciativa posa el focus exclusivament en la creació artística i cultural. Les paneres, que són en si mateixes peces úniques elaborades per l'artista Nil Nebot, contenen una variada selecció d'obres que inclouen pintura, fotografia, escultura i llibres. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem.
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Avui dijous estem de celebració perquè fem el programa especial de Nadal del refugi. Així que prepareu-vos perquè avui tindrem moltes sorpreses i ho passarem d'allò més bé. Però va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre, això sí, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó del dia i l'efemèrida del dia. I a dos quarts a sis donarem el tret de sortida a l'Espacial Nadal. Iniciarem per això amb el FoodCat, amb el Víctor Cortinas, on descobrirem la història...
del Prat. I, seguidament, a la segona hora, començarem el programa especial, amb una segona hora completa de ràdio, on ens acompanyaran molts dels nostres col·laboradors i els coneixerem una mica més. Parlarem de Nadal i també farem algun repte interessant, va! Ara sí, però comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la reforma de la llei d'habitatge que posa fi al buit legal del lloguer de temporada i d'habitacions que a partir d'ara també tindran un topall de preus. L'objectiu és evitar que els propietaris esquivin la regulació del lloguer a les zones declarades tensionades. La reforma ha tirat endavant amb els vots del PSC, Esquerra, els comuns,
i la CUP Junts hi ha votat a favor, però parcialment, i s'ha oposat als punts claus, mentre que el Partit Popular i Vox hi han votat en contra. Amb la nova llei, tots els contractes de lloguer, independentment de la durada, quedaran sotmesos a la mateixa regulació, excepte els turístics o recreatius. Això implica aplicar el topall de preus vigent des del març del 2024, tant els lloguers de temporada...
com els d'habitacions. Els contractes de temporada per motius laborals, d'estudis o mèdics continuaran existint, però hauran de justificar-se documentalment i complir les mateixes garanties que el lloguer habitual. El govern defensa que la mesura protegeix el dret a l'habitatge, mentre que l'oposició alerta que pot reduir l'oferta de pisos al mercat.
També avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la nova llei per garantir els drets del col·lectiu LGTBIQ+, i combatre la LGTBI-fòbia. La norma substitueix la del 2014 i ha tirat endavant amb el suport del PSC, de Junts, d'Esquerra, dels Comuns i de la CUP.
La nova llei és molt més ambiciosa i passa d'una tantena d'articles a gairebé un centenar i incorpora el contingut de la llei trans. Un dels punts claus és l'ampliació del règim sancionador, amb multes que poden arribar fins al mig milió d'euros. El text reconeix el dret a l'autodeterminació de gènere sense tuteles ni justificacions i considera la LGTB-fòbia com una violència estructural obligant a les administracions...
A més, prohibeix de manera explícita les teràpies de conversió que passen a ser considerades una forma més de violència.
La majoria de les persones desallotjades aquest dimecres de l'antic Institut B9 de Badalona han passat la nit al carrer sense cap alternativa d'habitatge. Denuncien que la policia només els ha deixat sortir amb una motxilla i que moltes de les seves pertinences han quedat dins de l'edifici.
En els últims dos anys, fins a 400 persones havien arribat a malviure en aquest antic institut del barri del Remei. Només 17 persones han pogut trobar allotjament i una cinquantena han demanat ajuda als serveis socials. La resta ha quedat dormint a l'intempeire.
Entre els desallotjats hi ha persones amb problemes de salut mental i també treballadors amb papers regularitzats que no poden accedir a un lloguer. A la tarda d'ahir, més d'un centenar de persones es van manifestar pels carrers de Badalona per reclamar una alternativa residencial, però la protesta va ser limitada per un ampli dispositiu policial.
Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil han escorcollat aquest matí el laboratori IRTA, situat al campus de la UAB. L'operatiu s'ha fet per ordre de jutjat en el marc de la investigació sobre l'origen del brot de la pesta porcina africana detectat a la zona. Els agents volen determinar si el virus va sortir accidentalment d'aquest centre de recerca de salut animal.
L'escorcoll iniciat cap a les 9 del matí s'ha fet seguint estrictes protocols de seguretat, ja que es tracta d'un laboratori d'alta bioseguretat. De moment s'han localitzat 26 sanglars morts infectats en un ràdio de 6 quilòmetres. En paral·lel, un cometer científic analitza el cas i està a l'espera de la seqüenciació genètica del virus. Si coincideix amb el que s'investiga, el laboratori podria ser la prova clau i definitiva.
El responsable de xarxes socials de Vox, Javier Esteban, ha dimitit del càrrec després de ser denunciat per un militant del partit per un presumpte cas d'assetjament sexual. Segons la denúncia, els fets haurien tingut lloc l'octubre del 2023, quan el denunciant era menor d'edat i tenia 16 anys.
Esteban ha negat els fets davant la direcció de Vox, però ha optat per deixar el càrrec de manera immediata per evitar, segons el partit, un desgast polític pocs dies abans de les eleccions a Extremadura. Previstes, recordem, pel 21 de desembre. La denúncia inclou el relat d'un contacte físic no consentit i de missatges de WhatsApp amb contingut sexual. Esteban també formava part de la direcció de la Revuelta, l'organització juvenil AfiaVox, que actualment està immersa en una crisi interna.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet aquesta matinada un discurs de balanç sobre el seu primer any després de tornar a la Casa Blanca. En un discurs de tot clarament triomfalista, Trump ha assegurat que el país ha passat del pitjor al millor gràcies, segons ell, a les deportacions, al tancament estricte de la frontera i a l'ús de laranzels impulsats pel seu govern.
El president ha defensat la seva gestió econòmica i ha afirmat que els salaris pujan més ràpid que la inflació. Tot i això, les dades indiquen que l'augment del cost de vida continua afectant a moltes famílies, en part per l'impacte dels mateixos aranzels. El discurs arriba en un moment de molt baixa popularitat del president. Les enquestes situen la seva aprovació entre el 36% i el 38%, el nivell més baix des del seu retorn al poder, amb pèrdua de suport fins i tot
a les zones rurals que havien esdevingut el seu bestió principal. Ara anem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Els concerts i cantades de Nadal que se celebren a Sant Just al llarg de les festes. Del 18 al 29 de desembre, escoles, corals i entitats locals oferiran actuacions en diversos espais del municipi. Jam Session de Circ i Música al Casal de Joves el 20 de desembre. L'activitat, oberta i sense inscripció, combinarà disciplines aèries, improvisació musical i espais d'entreteniment compartit.
L'ATM preveu mantenir les bonificacions del 50% al transport públic el 2026. La continuïtat dels descomptes dependrà de l'aportació econòmica del govern espanyol i s'acompanyarà d'una actualització tarifària del 3,5%. I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
La Lliga de Càmpions femenina 25-26 ja ho té tot a punt per definir el quadre d'eliminatòries que portarà a la final d'Oslo, després que ahir fos l'última jornada de la fase de Lliga amb victòria del Barça per 0-2 davant del camp del París. I aquest sorteig ha determinat que el Barça s'enfrontarà al vencedor del duel entre el París o el Real Madrid.
Robert Lewandowski ja escolta propostes pel seu futur. El davanter del Barça s'ha reunit a Barcelona amb el director esportiu del Chicago Fire, que li ha presentat un projecte ambiciós a la MLS, la Lliga dels Estats Units, amb contracte milionari i ingressos extra per màrqueting. La trobada va tenir lloc diumenge en un hotel de la ciutat amb el seu agent, Pini Zahavi.
Tot i veure amb bons ulls l'opció, el polonès no té pressa per decidir i prioritzarà el consens familiar. Quan es retiri té clar que tornarà a viure a Barcelona. També quedem pendents si el Barça li ofereix una renovació o no.
I el Real Madrid va sallejar ahir el passi a la següent ronda de Copa del Rei amb una victòria molt patida per 2-3 al camp del Talavera en un partit més complicat del previst, tot i jugar amb molts dels titulars i amb Mbappé. Els blancs van haver de lluitar fins al final per assegurar-se el triomf. També va patir l'Atlètic de Madrid, que es va imposar pel mateix resultat, 2-3, davant l'Atlético Baleares, que venia de derrotar l'Espanyol en un duel molt més igualat de l'esperat pels del Xolo Simeone.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Doncs avui és el programa especial de Nadal, així que jo crec que ja hauríeu de saber cap a on anirem avui, eh? I és que, ara que s'acosten les festes, aquesta cançó d'avui ens recorda perquè el Nadal és, per a molts, la millor època de l'any. Des del primer moment ens situa en un ambient càlid i familiar, on les celebracions giren al voltant de les tradicions, del menjar compartit i, sobretot, de la gent que estimem.
La lletra fa un retrat molt proper del Nadal a Catalunya, amb el Tió, els torrons, les neules, els reis i les Nadales que canten els més petits de casa. Un dels punts més emotius del tema és la importància que dona a retrobar-se. Parla de ser tots junts a taula, de compartir moments amb els que hi són, però també de recordar
els que ja no hi són i pensar en els que encara han d'arribar. I justament això és el que converteix el Nadal en un moment de memòria, d'agraïment i d'esperança. Darrere d'aquest tema hi ha una proposta musical jove que aposta pel pop en català amb un estil fresc i actual, però molt arrelat al territori. Tots els coneixeu i ja han canviat per sempre l'escena musical catalana. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar la cançó d'avui.
Aquesta cançó va sortir l'any 2023. Aquesta cançó la fan uns nois del Maresme. I al videoclip veiem imatges quotidianes del Nadal. Famílies, retrobades, festa... Què? Com ho tenim? Jo crec que això ho hauríem de tenir perquè avui és bastant fàcil. Així que, va, que soni la millor època de l'any dels detallets.
La millor època de l'any, la meva preferida. La que cauen regals i mengem cosa fina. Quan caiem el tio, no celebrem un torró. El Nadal ja és aquí per gaudir-lo en família.
Per què vull dir en Bon Nadal? Les joquetes a l'entrada, noto aquella felicitat, que és aquí una altra vegada. Per què vull dir en Bon Nadal?
Bona tarda.
que s'estima. Menja neules i caga el tio. I amb el rei s'il·lumina. La taula dels grans, la taula dels petits, els nens canten a dalt les que el col li han sentit. Per què em fa tan feliç veure'ns tots reunits? Els que ja no hi són també els que han de venir. Per què aquesta nena
Vindem i ens mirem i ens diem Bon Nadal a tothom que s'estima. Menja neules i caga el tió. Els amics, la família. Ei, bon Nadal a tothom que s'estima. Menja neules i caga el tió. I amb els reis.
que com van les ganes de Nadal, jo haig d'admetre que ja estic una miqueta nervioset i tot us diré. Però bé, amb ganes d'aquests retrobaments, ganes de família i ganes del final d'això, de Nadal, de Germanó. I aquesta cançó, doncs és preciosa, que us he de dir. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 18 de desembre, celebrem el Dia Internacional del Migrant, una realitat que sovint tenim molt a prop però que no sempre sabem mirar amb empatia. Migrar no és una decisió fàcil, comencem per aquí. Marxar de casa és un acte de valentia enorme, vol dir deixar enrere la família, els amics, la llengua, els records i tot allò que et fan sentir segur i molts cops posant en risc la teva vida. Moltes persones ho fan amb poc o res sota el braç,
carregant únicament amb l'esperança que en algun altre lloc la vida pugui ser una miqueta millor. Hi ha qui marxa buscant un futur amb més oportunitats, qui fuig d'una guerra, de la pobresa o d'un sistema que l'oprimeix. També hi ha qui migra per intentar fer realitat un somni o fins i tot per amor. Darrere de cada trajecte hi ha una història personal.
Única i molt complexa. Vivim en una època en què cert sector de la societat intenta demonitzar la figura del migrant. Es construeixen discursos de por, de rebuig i de desconfiança. Però la realitat és que, en la majoria dels grans casos, parlem de persones honrades, honestes i molt treballadores que venen simplement buscant això, un futur millor.
A més, cal dir-ho clar, molts migrants acaben fent feines que una part important dels nascots d'aquí no vol fer. Treballs durs, poc reconeguts i sovint invisibles, però absolutament essencials perquè la nostra societat funcioni. Ara bé, tampoc es tracta d'idealitzar ni d'amagar la part feixuga del tema.
És cert que hi ha migrants que no es comporten com s'haurien de comportar. Però també és important remarcar que es tracta d'una minoria, però és una minoria molt sorollosa, que acaba embrutant la imatge d'un col·lectiu immens i profundament treballador. Un bon migrant és aquell que treballa, que participa en la societat i que s'esforça per adaptar-se a la cultura del lloc que el rep. Però també és algú que, sense oblidar les seves arrels, és capaç d'estimar una nova cultura, una nova llengua i una nova manera de viure.
Els migrants són una peça fonamental del nostre sistema, contribueixen al creixement econòmic i ens aporten mirades diferents que ens fan obrir la ment i ens fan, com a societat, una mica més humans. Avui, 18 de desembre, recordar el dia del migrant és recordar que darrere de cada persona que arriba hi ha coratge, sacrifici i molta esperança. I entendre això és clau per avançar cap a una convivència basada en el respecte, la dignitat i la justícia social.
I avui, ja que estem de celebració, que estem en aquest programa especial que veureu a partir de la segona hora, us deixo amb una cançó molt nadalenca, us deixo amb All I Want For Christmas, de la Maria Carey. I don't want a lot for Christmas
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Oh, the lights are shining to ride to every ball.
Fins demà!
Doncs el programa espacial ja ha començat i ja tenim aquesta segona hora, començarà la segona hora dintre d'una estoneta, però abans de començar aquesta segona hora espacial vull presentar-vos els dos primers convidats que ja han arribat, que a mi són els més matiners avui, i és l'Àlex Masdeu i el Dani Martínez, ara no em surtia el cognom. Dani, què tal, com estàs?
Molt bones tardes, amics meus tots, que deia aquell. Molt bé, i també tenim l'Àlex Masteu. Què tal, xavals? Com anem? Segals i segales de Sant Just d'Esvern. Doncs aquí els tenim, els primers. Què espereu d'aquest programa? No ho sé, una mica incertesa, no, Daniel? No sabem per on anirà el Jaume. Incertesa total, tot i que...
Bé, Dani, tu ets el precursor d'aquesta idea. Jo sabent una mica per on van els trets, puc imaginar un programa bastant distès, però a partir d'aquí el que passi ja no depèn de mi. Per tant, amb ganes de passar-ho bé i amb ganes de conèixer una mica la teva gent, perquè clar, com els oients sabran, jo estic ara als matins i el que passa a les tardes ho desconec, però lleument, perquè us escolto molt. Així m'agrada.
Espero que no em facis parlar futbol un altre cop. Jo crec que no, avui no gaire, avui no gaire. Alguna anècdota potser nadalenca et podem... Ah, a mi? Uf, poca cosa. Però bueno, això ja ho anirem veient. Sí que és cert que a partir de la segona hora començaran a venir molts col·laboradors i també és bonic no fer xarxa en aquest Nadal, que al final el Nadal és germanor, no sé com ho veieu. I tant, i tant. Escolta, algun col·laborador així que vulguis destacar que vingui a la segona hora o què?
Bueno, un tal Daniel Martínez m'agrada bastant. M'agrada bastant com ho fa. Que pilota ets, és que ets un pilota, eh? Un tal Àlex Masdeu també m'agrada bastant com ho fa. Bueno, per això, home, és normal, no? Perquè nosaltres tots dos som periodistes i es nota. No, no, però aquí... Però tu ets periodista, no, també? Bueno, periodista... Comunicador. Comunicador. Ah, el què? Comunicador. Ah. Comunicador. No, però es nota que quan ens posen un micròfon al davant es nota, no? La soltura una mica. Sí, que disfruteu-ne, potser. Sí. Sí, sí, sí, sí.
Escolta, però tu podries haver currat una mica i sabent que a l'Alex i a mi ens agrada el futbol, jo què sé, entrevistar un Joan Laporta... Jo l'he dit al Jaume, que em pregunti pel Vilanova, no vol. L'anterior programa vam parlar del Vilanova. Ja, ja, ja. No som lo suficientment importants. Aquests de Vilanova, tu.
Sí, però al home no li agrada, tio. És de Sitges o de la Vilafranca, el home. Home, visca Sitges. Sitges és preciós. Ui, aquí ens hi trobarem, Dani. Sí, sí, home, és que jo el festival de Sitges és... El de cine? Home, i tant. Ah, bueno. Un dels moments més macos de... Nois. De l'any, no? Què? El carnaval, ho dius?
No, cony, al Festival de Cinema És de Barcelona del Carnaval de Sitges Tu fas el que vas El que us he de dir, que ens hem d'acomiadar Que això era una petita introducció Perquè ara em toca foodcat amb el Víctor Cortinas Tu tens, Àlex, tens una demanda Li vols demanar alguna cosa al Víctor Cortinas?
Tio, Víctor Cortines, em sembla una autèntica vergonya que parlis de tots els clubs de Catalunya, que t'inventis pobles, que t'inventis clubs, i per la teva boca no surti el nom de Club de Futbol Vilanova. Víctor, que vaig venir jo aquí un dia al programa amb el Jaume, a parlar del Vilanova, vam penjar el vídeo i ha tingut més de 8.000 visualitzacions. Diré més, no ha parlat dels enjusts, ha de fer un especial de...
Doncs mira, amb aquestes demanes pel Víctor ens acomiadem i anem a escoltar què ens ha preparat el Víctor aquesta setmana. I ara FoodCut amb Víctor Cortinas.
Bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume. Doncs bé, doncs una setmana més per aquí. Molt content, la veritat, perquè bé, ja s'acosta el Nadal, quasi, no? Si estem una setmana, just. Víctor, doncs primer que tot, gràcies per tornar a ser aquí, per tornar a tenir-te aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern i per seguir, per continuar, apropar-nos, jovietes, jovietes del futbol català, que ja saps que sempre ens agrada tantíssim. I com deies, ens estem apropant el Nadal avui, 18 de desembre...
Queda molt poquet perquè el pare Noel vingui a casa, no? Ens porti regals també, no? T'has portat bé, Víctor, o no? Sí, sí, sí, crec que sí. Ara, no sé si se'n portaran o la mascota del cat culer o em portaran una... no sé, un iPhone, eh? Això ja ho sé. Sí, sí, perquè ja ho hem vist que això de la mascota del cat, ara que l'han tret en peluix, no?, des de fa unes setmanetes, i està rassant, eh?, a la tenda, potser hauràs de fanyar-te o et quedarà sense, eh? Sí, sí, totalment. Jo crec que serà... O sigui, faran molt bona campanya de màrqueting i serà el...
l'element clau del Barça, aquesta panya de Nadal. Totalment, segur que faran caixa o serà com una palanca més, palanca peluig. Sí, és veritat, palanca peluig. Víctor, tens ganes de Nadal o què? Ets nadalenc, anem a voler una mica aquest calaix, perquè ens aprovem molt a Nadal i la gent té ganes de sentir parlar de Nadal. Tu ets nadalenc o no?
Sí, sí, sí, la veritat és que ho sou bastant, la veritat és una celebració, festivitat, que se leu bastant amb família, amb els amics també sota en família. I m'agrada molt quan arriben aquestes dates perquè és una miqueta el missatge que es vol sempre transmetre, no? Aquesta espècie d'unió, de felicitats, saps també de bons moments, de germanor també. Dinars i sopers en família. Correcte, correcte. A mi també m'agrada, la veritat és que és maco, és maco, és maco.
I aquest Nadal, Víctor, jo vull preguntar-te una cosa bastant peculiar. Potser, bueno, peculiar no, però... Quin és el teu plat preferit del Nadal? Ostres, jo... Canalons, galets, sopa de galets, escudella, no ho sé, tarnasco, potser, pollastre... Ara m'has de fer una gana al final. Quin és el teu plat estrella del Nadal? Jo tiraria pels canalons. Sí, sí, els tímids canalons de la iaia al final també. Tu entres amb l'Esteve, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí. Que passa que també, o sigui, a casa, per exemple, amb els dos pares sempre, o sigui, me'n recordo, fans també i encara ho mantenim, el típic que arriben a aquestes dates, mantenim el tema de les sopes de galets, això, i és molt top. És brutal, és brutal. A mi, jo soc molt fan de l'escudella, de la sopa de galets, i soc molt, molt, molt fan.
I per acabar aquest tema, quin és el teu dolç preferit del Nadal? Perquè tenim polvorons, tenim nevadictos, tenim turrons, panetone... Ostres, t'has volat aquí un top de top, al final, eh? Jo tiraria per algun turró així de xocolata, al final, també. Jo al final sóc una amant de la xocolata, llavors qualsevol cosa que porti xocolata ja m'hi llenço a cap, també.
Una miqueta com Chal i la fàbrica de xocolata, no la pel·lícula. Sí, el nen aquell, no?, que perd el cap a la xocolata. Exacte, exacte. Molt bé, molt bé. Doncs, Víctor, t'entretenc més amb aquestes preguntes nadalenques. No, no, ja saps que al final, quan s'agosten aquestes dates, també... Toca parlar d'això. Toca parlar i també amb el futbol també són dates que van molt bé, també, perquè al final acabes descansant, també...
I bé, sempre allò que dius de parlar de futbol una mica, no? La sobretaula, això... Ui, això és perillós, eh? Tens el típic cunyau a la teva taula o no? No, encara no, però potser ho soc jo, potser som el futur cunyau, eh? Doncs Víctor, anem a descobrir l'equip de la setmana Exacte
I és que avui, Víctor, ens toca parlar d'un equip mític del Baix Llobregat, que és el Prat, l'associació esportiva Prat. Ens hem de posar els cinturons i hem de viatjar cap al passat per saber una miqueta la seva història. A més, cinturó, avions, el Prat, tot està una mica lligat. Anem a començar pel principi. Quan es funda aquest equip?
Comencem amb les primeres pilotades al Prat, que ens hem d'ubicar cap al 1910, a la dècada dels anys 10. L'Associació Esportiva Prat no és el primer club de futbol que es va fundar al municipi del Prat de Llobregat. Ja a la dècada dels anys 10, com comentàvem, es va crear un equip d'aficionats al carrer Ferran Puig i durant els primers anys de la dècada dels 30 va començar a sorgir la veritable febre pel futbol amb el naixement de les emblemàtiques Penya Gol i Penya Merengues.
Ui, aquesta última no ens ha agradat tant, eh? Aquesta ja ha agradat, eh? Aquesta no m'ha agradat tant, eh? T'imagines que té relació amb alguna cosa del Madrid, també? No ho sé, no ho sé, no ho sé. I, per tant, quan es crea el precedent del Prat?
Doncs clar, el president del Prat, en aquest context, cal dir que els dos primers clubs de certa rellevància al Prat va ser el Club Deportiu Prat, el 1934 es va crear, que vestia amb sabarreta blanca, llavors igual això ja deu ser la penya Berengues, no igual, per lògica, i pantalons negres, i el Club Deportiu Internacional, el 1935, que l'equipació del qual estava formada per una sabarreta blava i uns pantalons blancs. Per tant, tenim aquests dos antecessors,
Però el 1939, quan acaba la Guerra Civil, hi ha una efemèride important. Totalment, perquè es crea la Unió Deportiva Prat, que podríem dir que és el club antecessor a l'associació esportiva Prat que avui coneixem. En el període compromès entre el 35 i el 42, això també és una data bastant assenyalada,
la Unió Deportiva Prat guanya una Copa a Catalunya contra l'Olot, també l'Olot mítica equip que ja van fer prèiemment en aquests footcats i bé, doncs quin títol al final la Copa Catalunya cal destacar que romandrà activa fins l'any 1945 quan es fundarà el que ja seria l'associació esportiva a Prat el qual va celebrar el seu 80è aniversari la temporada passada, la 21-25 Mira, doncs
Per tant, aquest primer pas va ser la Unió Deportiva Prat, però l'Associació Esportiva Prat es considera que neix el 1945. Correcte, correcte. A més, 80 anys, la temporada passada, ostres, segur que vam fer una bona celebració, eh? I tant, amb cerveses inclòs, també, clar, que m'agrada. Home, això segur que cerveses n'hi va bé.
Exacte. Doncs continuem amb el naixement de l'associació esportiva al Prat, perquè, com ja havíem dit, el 1945 es funda, però el febrer d'aquell any és quan oficialment es constitueix la Federació Catalana de Futbol, el club, o sigui, l'entitat. Els primers anys, com a tots els clubs, són complicats i competeixen a segona regional. Han de començar per...
per l'últim eslabon. Correcte. Per més a baix possible. Al final, si vols estar al top de l'Utop, sempre has de començar per l'Ubaix i has d'anar escalant poc a poc. Anem avançant una miqueta en el temps i avancem fins a la temporada 58-59.
Doncs sí, perquè aquella temporada s'aconsegueix el primer ascens a primera regional, recordem que estaven militant a segona regional, s'aconsegueix el primer ascens a primera regional, tot i que es baixa l'any següent per tornar a pujar la temporada 61. Bueno, una mica d'ascensor vam fer, de pujar a baixar, baixar a pujar. Com l'espanyol a vegades de la temporada. Ja has tirat la colleja, tu. Sí, bé.
Una tònica que es manté durant uns anys fins que la temporada 63-64 es guanya la segona regional i es torna a pujar a la primera regional on el club s'acaba estabilitzant allà. Bé, bé, bé. O sigui, a partir del 63 ja veiem un Prat més consolidat en aquesta primera regional, eh? Correcte. I al final, o sigui, no és per menys perquè la primera regional també té el seu nivell i té molta competitivitat per allà. Totalment, totalment.
A més a més, a finals de la dècada dels 60 arriba la primera fita històrica del club amb la sense la regional preferent. Això ja són paraules majors. I tant, i tant. De la temporada 68-69. Una categoria a la qual l'associació esportiva Prat només hi està un any perquè tornant a baixar, o sigui, perquè tornant a baixar a primera regional per tornar a la 74-75 a la regional preferent, on estàvem, com comentàvem anteriorment,
I baixar novament a primera regional, les 75-76. O sigui que també tenim aquesta espècie d'ascensor que no s'acaba d'estabilitzar massa. És un club una mica ascensor que baixa, puja, baixa, puja en aquests primers anys. Però bé, anem a fer una mica de diagnosi dels primers 25 anys de vida de l'Associació Esportiva Prat.
Exacte, i ens centrem en la dècada dels 60, perquè durant aquest període l'Associació Esportiva Prat celebra els seus 25 anys d'existència, com tu ja comentaves, ho farà enmig d'un període d'ascensos a regional preferent, a la temporada 68 i 69, i les 74 i les 75.
i descensos a primera regional, que això comporta la 63-64 i la temporada 75 i 76, respectivament. De tota manera, l'època més complicada del club es viuria a finals de la dècada dels 70. O sigui, un seguit de males decisions fa que l'equip baixi de primera regional a segona regional a temporada 78-79. Per tant, estem parlant que encara estan en una dècada que no acaben d'estabilitzar-se en cap competició a l'equip.
Cal destacar que el president de l'època, Carles Pinyol, que seria el més longeu de la història del Prat, amb 19 anys al càrrec, o sigui que és una figura molt important a l'entitat, fins a l'arribada de l'actual president Luis Quiñonero. Veu preocupació com les temporades posteriors, tot i que els esforços a tots els nivells per pujar a l'equip, no aconsegueix i ell...
s'intenta posar com a adjectius que l'equip pugui anar ascendint a poc a poc. Molt bé, i arribem a 79-80, perquè un altre cop es queda a les portes de l'ascens, eh? Doncs sí, es queda a les portes de la primera regional, pràcticament el mateix guió que repeteix la temporada 80 i 81. Mentre la temporada hi ha 81 i 82, encara és molt pitjor, perquè l'equip està, tota la lliga frega les posicions de descens, a tercera regional...
Un fet que, segons els entesos de l'època, hauria pogut acabar amb la desaparició del club. Si la cosa hagués anat a pitjor, també. Van estar a puntet de desaparèixer, no?, per aquests males resultats. Van tenir... bé, exacte, o sigui, van estar al límit. Per sort, i gràcies a un seguit de resultats, que al final el futbol ja sabem que sempre és qüestió de resultats i de dinàmiques. De dinàmiques, totalment.
L'equip treu el cap dels darrers compromisos i salva la categoria mantenint-se la segona regional, que seria un pas previ a una de les millors èpoques, ara sí, pel conjunt Potablava. Això no sé si ho coneixes, perquè... No, no, no, m'ha sorprès això de Potablava. A veure, és com el seu... És com seria, com dir, per exemple, el Barça per als culers, també. Sí, sí, el seu sobrenom, no?
Exacte, jo també, mira, com animava en altres programes anteriors, animo que si entreu a la pàgina web de l'associació esportiva de Prat, posa els potablada, en veritat. M'agrada això dels potablada, és interessant, és un nom curiós, potablada. És millor que el camp d'Oscaràlia? Això era el tau, no?
Al Camp de la Setàlia estem donant un per cul amb el Camp de la Setàlia que el nombrem a cada programa de FoodCat i encara no ha anat. Encara no ha anat. Ja ho deies tu que al final un dels grans desitjos per l'any vinent és anar al Camp de la Setàlia. Correcte. Anem a parlar d'un primer ascens perquè les coses comencen a millorar.
Correcte, hi ha un primer centre de tercera divisió i això s'ubicaria l'any 1981. Amb Nando Manresa es puja de segona a regional, a regional preferent. Sembla especialment recordar la primera temporada, ja que l'equip no només puja sinó que marca 100 gols. O sigui que al final van voler ser com el Persali una miqueta, com del Barça del Tito Vilanova, també una mica.
El darrer ascens dels 3 consecutius en aquesta època i que va significar que per primer cop cap al conjunt Pota Blava jugués a tercera divisió va ser amb Xavi Prat a la banqueta com a entrenador. Aquesta de la teoria es manté uns anys a l'equip fins que la temporada 86-87 es baixa després d'una promoció amb les plugues, fixa't. Mira, mira, mira, mira, fixa't, aquí tot queda al baix llobregat. Jo crec que es fa tant entre ells igual, eh?
Vam veure una millora de l'equip, que va pujar fins a tercera divisió, tot i que va deixant una altra vegada contra les proues. Totalment, i per acabar aquest paràgraf, aquest fet suposa l'adeu a la presència del senyor Pinyol, que deixava el càrrec després de 19 anys, com comentàvem anteriorment també, una figura bastant important a la unitat del Prat. I tant, i tant. Anem a fer un petit pas endavant i ens movem fins al 1994.
Doncs sí, perquè aquella temporada, a la 94-95, el Prat puja a primera catalana, també categoria que prenia el relleu de la regional preferent com a la màxima al futbol català. L'equip tira d'heroïca d'una eliminatòria davant al Masnou, que un dia, si vols, ja en parlarem del Masnou, si vols. Ui, i tant, que sí. En la qual els pratencs acaben jugant i pujant amb només sis jugadors sobre el terreny de joc. Què? Això és espectacular, eh, en veritat. Amb només sis jugadors, ja és espectacular. Això, ara avui dia no es fa, en veritat.
Avui crec que si t'expulsen més de... Si acabes el partit... Crec que el mínim és nou. Per tant, si tens 8 jugadors, crec que ja no pots jugar. Sí, sí, això és com un FIFA, no? Al final també, van expulsant, no? Home, acabant 6 jugadors, tio, l'has de obliar molt, eh? Exacte, exacte. A més a més, la temporada 96-97 es torna a baixar a la regional preferent, mentre que la 97-98 es torna a la mítica primera catalana i per la Porta Gran, gràcies a la temporada amb Antonio Vargas a la banqueta.
A més a més, l'equip queda campió i només encaixa 17 gols en tota aquella temporada, cosa que fa que tanqui la temporada amb dues derrotes, una xifra que fins al moment és el rècord històric de l'entitat. Mira, molt bé, molt bé, molt bé. Un equip d'altibaixos, però que en aquest últim tram de segle va anar consolidant-se i mira, està pujant, eh?
Exacte, exacte. Després, més endavant, després d'uns anys plenament consolidats de primera catalana, aconsegueixen, el que comentàvem, aquest ascens tan esperat a la tercera divisió, molt recordat. No per la temporada, ja que l'1-2002 va acabar un Prat en sisena posició a la classificació, sinó perquè, tot i que aquesta posició final s'ascendeix gràcies a tres ascensos compensats. Moltes gràcies. I l'entrenor en aquell moment era Antonio López,
Toribio. Mira, doncs amb una carambola van acabar pujant a tercera divisió, que mira, sigui com sigui, ja s'ha arribat a tercera divisió. Exacte, i això ho pots tenir a les teves pàgines de l'història d'entitat. I amb un home, amb Luis Quiñonero, arriba l'època daurada del club.
Doncs sí, això ja ens hem d'ubicar més o menys a la temporada 2008. L'any 2008 torna Manolo Márquez a la banqueta a Pota Blava i torna a solir l'ascens a tercera divisió. Aquest cop al camp del Badalona B. O sigui que al final del Badalona amb un gol del periodista esportiu i actual col·laborat Chiringuito si t'agradava. Jota Jordi, no? Què dius, què dius, què dius?
Ostres, això no en sabia, eh? Sí, sí, sí, sí. Cal estar que Manolo Márquez continua dirigint l'equip després d'aquest èxit i obté un vuitè lloc a la temporada 2008-2009. Ara mateix ens acabes de quedar en xoc igual, no? Ostres, no sabia que Jota Jordi havia arribat tan lluny en el futbol i va aconseguir una sense tercera divisió que, ostres, està molt bé. Ara el trobem allà comentant el xeringuito... Fer el pallas una mica. Sí.
Exacte. Un any després, a temporada 2010, es viu un altre moment històric de l'associació esportiva Prat, amb la primera promoció d'ascens a 2B, aquella antiga 2B que abans existia i ja era amb els Rubiales en el seu moment, ja no.
Ja és el que seria la primera ref. Exacte. L'equip fa una gran temporada i es juga a l'ascens amb el penyesport de Tafalla en un desplaçament recordat perquè més de 300 potablaves es van desplaçar amb l'equip a Terres Navarreses. Molt bé. Després del 0-1 en contra al Sagnier, el conjunt, pretenc, va tornar a perdre per la mínima 1-0 allà a Tafalla.
quedant-se a les portes d'un altre cert. Però com a mínim és allò que ho has intentat també i queda per la història. Va estar punt a punt de sortir la tercera màxima categoria del futbol espanyol i al final la història del Prats m'estic donant en compte que és una història de resiliència, de començar des del més baix de tot i anar pujant i pujant i pujant i compte, eh?
Sí, sí, estem parlant que avui dia, perquè et facis una idea, el Penyesport es troba a la tercera federació del grup de Navarra. O sigui que en aquest sentit va ser un gran equip també que es van enfrontar. I tant, i tant que sí.
Bé, doncs anem seguint una mica amb el temps perquè comença l'etapa Pedro Dolera, que va ser un entrenador molt mític de l'entitat del Prat.
i comença aquesta temporada al Sagnier. Destacar que la temporada 2015-2016 és la primera de Pedro Dolera al Sagnier, arriba procedent de l'Europa i ja només d'arribar queda campió de Lliga amb una ratxa de 25 partits sense perdre que continua sent la millor del club fins al moment. Mare meva, espectacular això de Pedro Dolera.
Això és com allò que dius, això és arribar i moldre, no? Jo crec que li diuen tenir una estima brutal a aquest entrenador, perquè ha posat petjada en el club. Home, 25 partits sense perdre, és una barbaritat.
Sí, sí. A més a més, el Prat juga l'aliminatòria d'ascens a segona B contra el Sassona Promeses. Després del 3-1 al Sagnier, el Sotabla pateixen a Tajonar, però els més de 300 seguidors donen ales a l'equip que sap patir i tot i perdre 1-0 acaba pujant de categoria. Mira, comencen... O sigui, van acabar ascendent a segona divisió B, eh?
Correcte, correcte. Aquesta experiència duraria poc, que sona bé, perquè ja que un any després els pretencs tornaria a tercera divisió, en una última jornada fatídica contra el Sabadell. Però això sí, en aquesta temporada, a les 16 i 17, l'equip tornaria a tastar la Copa del Rei, competició estatal, enfrontant-se al Lleida en un partit jugat al municipal de Mollerussa.
Brutal, brutal, brutal. La veritat que, bueno, va ser una experiència curta, que va acabar decidint-se per re, per poqueta cosa. Exacte. Però, bueno, al final, haver disputat a segona vella és un èxit absolut. Un premi pel club, al final. I gràcies al Pedro Dolera, no?, que... Un màquina pel que... Sí, sí, sí, sí, això s'ha de dir. Al final és un entrenador que, com comentàvem, ha deixat molta petjada a l'entitat i d'ell també els seus èxits, doncs, doncs es demostren a les pàgines del llibre. Totalment. Anem avançant una miqueta. Ens plantem a la 17-18.
Doncs sí, perquè l'equip de Dolera torna a lluitar pels play-offs descents i es queda a les portes aquesta vegada amb una cinquena plaça olorosa per com es produeix i perquè al final de la Lliga s'acomiada un dels mites recents potablava que va ser el porter Toni Teixeira. Curiosament, però, la seva sortida fa que Andrés se situï sota pals a la temporada 18-9 a la següent i estableix un rècord de minuts sense rebre gol que encara perdura avui fixant-lo en 904 minuts.
Aquest canvi de porter, aquestes coses són com de superstició, no? Sembla que amb una peça no funcioni i amb l'altra sí. I mira, es va passar d'una llegenda a una altra. Exacte. Cal destacar que l'equip va acabar quart i es classifica pels play-offs, tot i que haurà...
Tot i que es va enfrontar, o sigui, es va haver d'enfrontar 3 eliminatòries amb el factor camp en contra, que això sempre perjudica. I tant, i tant, això és veritat que sí que sempre és dolorós, no? I sempre et costa una mica més perquè és el que dèiem abans, no? El jugador número 12, eh?
Exacte, influeix molt també i sobretot en playoffs d'aquests que són equips que s'ho juguen tot. I al final no va poder ser aquest ascens, no es va donar en aquesta temporada 18-19 i ens hem d'anar una miqueta més endavant i ens plantem el 2023. Doncs sí, el 30 de juny concretament es tanca l'etapa de Pedro Dolera i Pepe Delgado com a director esportiu, mítica etapa al final d'aquests dos figures. I comença la Miguel Motoso i José Moreno.
L'entrenador filial s'ha escollit per dirigir l'equip en el nou projecte de la tercera federació, mentre que Moreno treballa juntament amb la comissió esportiva per acabar de confeccionar una plantilla molt potent en el seu moment. L'entrada de nous membres a la directiva, liderats per Xavi i la Joana, porta a una nova forma de treballar dins del club, que ara el comentarem. Explica'm una mica més sobre aquesta nova metodologia.
S'implanta una hematologia de treball des dels més petits fins al primer equip i es deixa clar que a mig termini es vol una columna vertebral de la base al primer equip. És a dir, que el que prioritza molt és la base de l'equip, de l'entitat també. La padrera, no? Exacte, la padrera. I que a poc a poc es vagi informant de cara a arribar al primer equip que és el somni de qualsevol nen al final també. I tant, i tant, i tant que sí. Doncs Víctor, anem a conèixer ara una miqueta la situació actual del Prat. Com es troba?
Doncs sí, el Prat actualment milita a la Lliga Elite, no tan éxitós com en totes les seves pàgines del llibre, on concretament es troba a la zona plaça de la classificació amb 20 punts sumats, o sigui que han tingut un molt bon inici. Podríem estar parlant que estan en places de playoff, d'ons descents.
I bé, o sigui, hem tingut un molt bon inici al final, també. Esperem que segueixi així de la temporada. Va ser una pena que l'any passat, que va ser el seu aniversari, no el seu 80 aniversari, van baixar de categoria. Correcte. Van baixar la tercera federació a Lliga Elite, però aquest any estan segons, estan començant bé, així que des d'aquí, des de Foodcat, com sempre, molta sort.
Exacte, jo crec que tenen un bon projecte des de la directiva, em fa entendre que tenen un bon projecte de cara a voler crear més èxits. I tant, i tant, totalment. Doncs Víctor, ens hem d'anar acomiadant fins aquí al programa d'avui de FoodCat. Ens retrobem el 2026, eh?
Ja ens trobem tu i jo ens trobem l'any vinent. Per tant, el temps ens ha passat volant. I Víctor, molt bones festes. Disfruta molt del Paranual, dels Reis, de tot, de les festes, gaudeix, em compte, això sí. Això sempre, eh? I que els Reis i el Paranual et portin molts regals.
Exacte, igualment també, que ha d'agudir també de les festes, descansa i que també portin molts regalets també. De cara l'any que ve ja haurem de compartir els regals també i els propòsits d'any nou. Això sí que on és? Anar al camp de la Setàlia, això sens dubte. Molt bé, Víctor, gràcies per tot. Adéu, gràcies.
I ara, FoodCut amb Víctor Cortinas.
Bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Bona tarda, Jaume. Doncs bé, una setmana més per aquí. Molt content, la veritat, perquè bé, ja s'acosta el Nadal, quasi, no? Si estem una setmana, just.
Les festes ja limiten la matança, no es matarà més per molt que baixi el preu, amb la qual cosa s'opta per deixar una espècie de treba i després, quan comenci el nou any, al gener veurem quina situació hi ha de mercat aquí i a Europa. Sobre l'obertura de nous mercats, Vergés ha explicat que la prioritat Ares del Japó i s'ha mostrat optimista que el País Nipò acabi acceptant la regionalització com ho ha fet la Xina. Julià Alvacar, Catalunya Ràdio Lleida.
Més notícies amb la Txell Vallespí. El Parlament encara coeja el macro desnonament d'ahir a l'antic Institut B9 de Badalona. Els partits d'esquerres apugen el toc contra l'alcalde de la Ciutat del Popular, Xavier García Albiol, mentre que el PP fa bandera d'haver desallotjat l'edifici Parlament. Àlex Giralrobert, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, per la socialista Beatriz Silva, el Republicà Jordi Viñas i Núria Lozano dels Comuns, l'absència d'una alternativa habitacional per als desnonats és una mostra de la crueltat de l'alcalde badaloní.
Com si aquestes persones fossin objectes i la seva situació no tingués res a veure amb les seves obligacions. El que vam veure ahir a Badalona és una expressió extrema d'aquesta deshumanització. Però el veritable delicte és deixar persones al carrer sense alternativa. Una violència institucional que no dubten a exercir cada dia. En canvi, el portaveu del PP, Juan Fernández, ha insistit a definir les instal·lacions com un focus de delinqüència.
El B9 no era un oasis de solidaritat, era un foco de delinqüència. I lo peor de todo, ustedes lo sabían, pero aun así decidieron defender a los ocupas. Junts no ha criticat l'operatiu, però sí la gestió que n'ha fet el govern de la Generalitat.
La Guàrdia Civil ha trobat cremats els 124 vots robats en una oficina de correus d'Extremadura aquesta matinada. La Junta Electoral de Badajoz ha autoritzat que els afectats puguin tornar a votar i correus s'hi posaran en contacte. La mateixa empresa assegura que la policia ha localitzat els vots robats calcinats i fons policials parlen de delinqüència comú. Aquesta matinada hi ha hagut robatoris en tres oficines de correus a Extremadura. En una d'elles s'han endut la caixa forta, s'han localitzat cremats els vots que contenia, però no els diners que hi havia dipositat.
I l'Ajuntament de Cambrils al Baix Camp defensa la compra d'armilles antibales a una empresa d'Israel perquè el material adquirit no es pot equiparar les armes. Els comuns han presentat una querella criminal contra l'alcalde Oliver Klein per possible prevaricació malversació Tarragona a Ricard Buigas.
Bona tarda. Els comuns consideren que l'adquisició de 63 armilles antibales per un import de gairebé 49.000 euros incompleix el reial decret que prohibeix la compra-venda i contractació pública de material de defensa i policial d'origen irrealiar. L'Ajuntament, a través d'un comunicat, defensa la legalitat de l'operació. Diu que les armilles antibales adquirides són material de protecció dels agents i en cap cas es poden equiparar a l'adquisició d'armes o material ofensiu.
Lamenten que s'hagi manipulat maliciosament la decisió i s'hagi convertit la protecció dels policies en una baralla ideològica.
El director de cinema, Eduardo Casanova, ha anunciat avui el seu perfil digital que té VIH i que ha fet pública la notícia amb la intenció de trencar el silenci i l'estigma que encara avui envolta les persones seropositives. L'anunci a les xarxes va acompanyat d'un vídeo que avança el pròxim documental produït pel periodista Jordi Ebolé sobre aquesta confessió. A mi todo el mundo me ha dicho no hagas esto. ¿Y por qué lo haces? Pues porque es insoportable. Yo no puedo más ya así.
Casanova, que té 34 anys, diu que fa moltíssims anys que té el virus, com a cineasta ja va abordar els drets de les persones seropositives a la seva sèrie Silencio.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça femení s'estalviarà la ronda dels vuitens de final i a la de quart s'enfrontarà el guanyador de l'eliminatòria doble partit entre el París i el Madrid a les Champions. Si el Barça superés aquesta ronda en unes hipotètiques semifinals, jugaria contra el Bayern de Múnich o el guanyador de l'aparellament.
Atletic de Madrid, Manchester United dels vuitens. D'altra banda, el Barça ja ha posat a la venda les entrades VIP Premium per al clàssic masculí contra el Madrid de la segona volta de la Lliga, que s'ha de jugar al Camp Nou el mes de maig. Tenen un preu de 4.000 euros. Avui es completen els setzents de final de la Copa de Futbol. Dos partits a les set, a l'Orencia Atletic de Bilbao, Murcia Betis i a les nou, Burgos Getafe.
I el tècnic del Barça de bàsquet, Xavi Pasqual, considera que els perjudica clarament haver de jugar el partit de l'Eurolliga contra el Macavi el 6 de gener a porta tancada. Fins aquí les notícies.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. Col·lectiu, el col·lectiu de Sant Jusk que impulsa les arts de circ al Baix Llobregat, organitza una jam session de circ i música el 20 de desembre a la Sala Utopia del Casal de Joves, a partir de les 6 de la tarda. L'activitat és oberta a persones que practiquin disciplines aèries o que sàpiguen tocar algun instrument i no requereix inscripció prèvia.
La sessió combinarà improvisació musical amb acrobàcies de circ, incloure escalfament guiat, entrenament lliure i estiraments finals. L'obertura de portes serà a dos quarts de sis de la tarda i la jornada s'allargarà fins a dos quarts de deu, amb servei de barra a partir de les vuit. Segons l'organització, la proposta vol generar un espai de pràctica compartida, creativitat i intercanvi entre artistes amateurs i persones aficionades a la música i al circ en un ambient participatiu i espontani.
Pel que fa a transport, l'autoritat del transport metropolità preveu aprovar aquest divendres el manteniment de totes les bonificacions del 50% en els títols de transport més utilitzats, sempre que l'Estat confirmi la seva aportació econòmica. La mesura garanteix que la Té usual, la Té jove i les seves modalitats socials continuïn costant la meitat del seu preu real.
La proposta inclou també una actualització mitjana del 3,5% de les tarifes alineada amb l'evolució de l'IPC i necessària per sostenir els costos operatius del servei. L'increment s'aplicarà de manera no lineal segons zones i títols, amb afectacions moderades en avonaments com la T usual, la T casual o la T familiar, mentre que el bitllet senzill passarà a costar 2 euros amb 90, amb un augment de 25 cèntims.
El manteniment de les bonificacions comporta un cost adicional superior als 110 milions d'euros assumit conjuntament per les administracions del Consorci. Segons l'ATM, l'equilibri entre descomptes i actualització tarifària és essencial per garantir un sistema de transport públic accessible, econòmicament sostenible i capaç d'oferir un servei fiable i de qualitat.
I tornem en cultura, a l'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just ha engegat una iniciativa especial per aquest Nadal que substitueix el tradicional esdeveniment Sigues Original, una rifa de dues paneres farcides d'obres d'art. La proposta compta amb la col·laboració desinteressada de 20 creadors i creadores locals i el sorteig se celebrarà el pròxim 5 de gener. A diferència de les tradicionals cistelles nadalenques, aquesta iniciativa posa el focus exclusivament en la creació artística i cultural.
Les paneres, que són en si mateixes peces úniques elaborades per l'artista Nil Nebot, contenen una variada selecció d'obres que inclouen pintura, fotografia, escultura i llibres. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Oh, I want to have him beside me like, oh, on the 25th by the fireplace, oh, but I don't want a new broken heart. This year I've got to be smart.
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I ara sí comencem a l'Espacial Nadal, que ja toquen un quart de set, i ara ens toca començar a parlar del Nadal. I per fer-ho tenim els nostres col·laboradors, uns quants d'ells, tenim primer a la Sara Vito.
Hola, hola, què tal? A veure, que ens estan entrant a l'estudi, bueno, problemes del directe. Sara, què tal? Molt bé, molt bé. No s'escolta, no? Al seu micro, o què? Hola. Ara sí. Hola, hola, hola. Què tal, Sara? Sí, ara sí, ara sí, ja m'assento. Molt bé. També és demà el Joel Font, recènt incorporació, eh? Sí? Però està aquí, eh? El tenim aquí. Molt bé. I Ari, què tal? Molt bé, molt bé. Una mica... Bueno. Què vol dir, bueno? No, no, bé, bé. Contenta, contenta. Has tingut un bon dia avui o no?
Sí, bueno. Què vol dir això? Que estem de finals, d'exòmens, entregues... Encara queda molt. Queda molt, exacte. Bueno, però aquí ja ens anem preocupant abans. Està donant un mes abans, eh, ja. Bueno, bueno, molt bé, molt bé. Va, comencem a parlar del Nadal i per començar us vull preguntar del Nadal què és el que més us agrada. Comencem pel Joel.
A mi sobretot estar amb la meva família, la veritat és el que més valoro i el que més gaudeixo. I els meus amics també, passar temps amb ells, però res, sempre. Molt bé, molt bé, molt bé. I tant que sí. Ari?
Jo ara mateix, el meu germe estudia fora i clar, ara que torna per la dalt està amb ell i amb la família. No hem comentat algun dia, no? Que està a Hermènia. Sí, sí, ja no, ara està aquí. Ara ja està aquí. Però sí, sí, això de estar amb la família, tenir festa també, descans. Descans. Treballes molt a la una, oi?
Jo moltíssim. He fet la mateixa carrera que tu i... ho dubto una mica, eh? Però bueno, Sara, tu què tal? Tu què és el que més t'agrada? A mi el que més m'agrada, sobretot també, a part de passar temps amb la família, tenir les nostres petites tradicions, no? Les tradicions en família, els sopars, anar al centre, veure els noms amb els pares, anar a comprar amb els meus germans regals per tota la família... Són coses que m'agraden.
Tu acostumes a anar al centre, a veure les llums. Sí, m'encanta, m'encanta. Les llums de Passeig de Gràcia, la Fria de Santa Llúcia, la plaça Sant Jaume, m'encanta. A mi això de les llums em fa una mica madre. Sí, jo crec que està sobrevalorat. No. El meu gust, el meu gust. Home, anar a l'encesa, sí que ho veig sobrevalorat. Perquè sembla màdric, literalment. El primer dia que els encenen hi està tothom, no pots anar un altre dia, que estaran igual. Jo, de moment, encara no he anat. I tampoc he anat encara, eh? Però vull anar.
Ah, encara no he anat? No. Bona nit, ara tu tens parella. Queda bastant de parella. No acostumem... No acostumem a anar per Barcelona. No, i per on aneu? Doncs, per al seu poble.
Ah, molt bé, molt bé. Fin poble, si pots saber. Sardanyola del Vallès. Molt bé, molt bé. Bueno, no sé per què heu preguntat. Vale, molt bé, va. I de tots els Nadals de Nadal, ai, els dinars de Nadal, no. Els dinars de Nadal, quin és el vostre parat preferit, Joel? El pernil. Pernil, sempre. Sí, de petit no m'agradava, eh, però amb els anys... No t'agradava al principi el pernil? No, de petit no em feia gràcia i ara em menjo tot el que hi ha a la taula. Ari.
Jo la sopa, la sopa sempre. Sempre els galets, no sé si, la sopa, la sopa. L'escudella? Sí, sí, sí. Sara, tu. Jo vaig dir que la sopa de galets amb pilotes de la meva tieta, que les fa totes a mà. No, és que la pilota per mi és... És el punt clau, eh? És el punt clau.
Bona pregunta. Bona pregunta. Jo et diria que també la sopa, eh, potser. És que la sopa és molt bona. Bueno, la sopa a l'escudella, a la galets, amb la cardolla, tot això està... Home, queda bastant bé. Sí. I les gambes. A mi les gambes, jo sé que estan molt infravalorades que... Infra? Molt toples gambes. No, no, no. Que a ningú li agrada. Molt toples gambes. Jo parlo amb amics del col·le, de la uni... No, no, no tal, no, no. Senta'm els gustos. Exacte. A mi si me les pelen, sí, si no, no. Ah, no, no. Aquest senyoreta, no? Aquest senyoreta. Aquest senyoreta. Aquest senyoreta. Aquest senyoreta.
Ja heu fet la carta del rei o no? L'havia de fer ahir. I què? Però no l'he fet encara. Què demanes? Demanaré la cecotec dels cabells, que és com la Dyson, però en barat. Això, després també vull un bolso, també vull un lego d'aquests de flors boni. Molt bé. I ja està, no sé.
I diners. Sempre diners, eh? Joel, tu tens... A mi em dóna igual, la veritat. Jo, la Carta dels Reis, felicitats, amb els meus, i alguna coseta sempre demano. Aquest any he demanat un ordinador, sé que és molt... És gran, és un bon regal, però jo, tots els anys, dic als... Sí, qual cosa. Sí, dic als reis que el que vulguin. Jo no soc molt materialista, el que sigui. Bueno, perquè l'ordinador caurà o no, no ho saps? No ho sé. T'espero que sí. Jo crec que sí, jo crec que acabarà caient. Bueno, bueno, tot serà.
Doncs mira, igual que l'Ariadna. He demanat la... La Cecotec aquesta? Sí, la Cecotec. Jo no la coneixia, no sé ni què és. Perquè és com la Dyson, però... Però marca blanca, més barata. Sí, no? O sigui, no són 600 euros, són 80. Ah, bueno, joder. La diferència és bastant abismal. Sí, sí, és una mica car, tot i això per un sacador, la veritat, però jo ho veig bastant bé. Però va igual de bé, o no?
Això diuen, jo has de dir que no me l'he comprat abans perquè no volia veure l'experiència d'altres amigues que sí que la tenen i totes m'han dit que sí, que va superbé i llavors he dit, doncs aquest any, per res, cau. Doncs la teva, mira, no ho havia sentit mai. Mira que tinc germana i tot, eh? Doncs mira, seria un bon regal per la teva germana. No, perquè ja té una, ja té una. Es va arribar a comprar la Dyson, eh?
En sèrio? Guau! Ostras! Però va tornar perquè no li anava bé, diu. Això és com la pli pels homes. Sí, sí, sí, és el mateix. És el mateix, és el mateix, és el mateix. Sí, sí, totalment. Molt bé, molt bé. I a casa vostra s'heu de fer jo o no? Sí, sempre. Sempre? I dues vegades a més. Com que dues vegades? El 24 i el 26. Sempre.
I a sobre el que fem és que fem un mica invisible amb el tio. És a dir, el tio caga. I a qui li toca, o sigui, et toca a tu, li piques, òbviament, tantes la cançó, tant no sé què, i després agafes un i el que et toqui t'ha tocat. I fem així. Bueno, molt bé, està bé, està bé. Tu Joel? A mi ho feien de petit, però ja...
Perquè tu tens germans o no, Joel? No, jo soc fill únic. Fill únic. Clar, és que això no m'he parlat. Clar. Llavors, ara que vaig complir, no sé, 10 anys, doncs ja... Va acabar el dia. Va deixar de venir. Va acabar. Ja no l'anaves a buscar al vostre. No, no.
I tu és ara el teu tio o no? Doncs mira, la meva història amb el tio és una mica trista, perquè jo sempre he fet el tio i tot i que ja quan vaig ser una mica més gran ja el deixàvem de fer, tot i així el posàvem per decorar la casa. Què passa? Que a casa meva doncs es van fer unes reformes i es va omplir la casa plena de termites. Ostres! I el tio va desaparèixer, salve'm.
Que trist. Sí que és tràgic això, sí. Una miqueta. I ja no va tornar a aparèixer. No, ja... A casa teniu trauma amb el tio. Sí, jo ho vaig intentar, eh? Cada cop que baixem a la Fira de Santa Llucia dir, va, mira, un tio, tal, però de moment ja els meus pares han perdut una mica l'esperit d'anar. Bueno, bueno, bueno. Sou... Tu ets de Montapessebre o no?
Jo sí, sí, sí. A mi m'està fent mandra últimament. Sí? No, a mi és el que més m'agrada. Fa mandra, sincerament. A mi és perquè la meva família... Mira que m'agradava molt, però m'està començant a fer mandra. Sí? No, el meu avi tenia una paradeta a la Fira de Santa Llúcia, llavors sempre acostumava... Sí? Hòstia. Sí, ara la porten uns amics del meu avi i normalment quan anem anem a visitar. Ens ho donen per entrevista, eh? Ens ho donen per entrevista, això, eh? Fira de Santa Llúcia. Vosaltres sou de Passebra, o? Jo sí, però jo soc més de Montalabra. El Passebra és la meva mare.
Jo tampoc soc molt d'arbre. L'arbre és guai. M'estic donant que no soc gaire de nadalent. Jo no tinc res d'esperit de nadalent. L'arbre també fa temps que l'han deixat de posar i al passeig mai l'hem posat. Mai.
A mi és que m'agradava molt posar-lo, però... No sé. T'agrada posar-lo o veure'l? T'agrada posar-lo? No, a mi m'agradava posar-lo. Quan era petit m'agradava molt posar-lo. Algun cop havíem anat a la fira i tot, a comprar alguna cosa... Però... No sé, ara...
S'està perdent, s'està perdent a casa meva. Surt de la meva germana que encara ens força una mica. És una pel·li de Nadal irrevocable. Però encara no tinc arbre, eh? Jo no tinc arbre posat a casa encara. No, nosaltres tampoc. Tanques que em criticava. Tens arbre o no? Jo sí, jo sí. L'arbre i el passebre. Ho has posat tu o no? Jo he posat l'arbre. I el passebre? La meva mare. Això està bé, està bé. Doncs anem acomiadant-nos de la primera tongada i anem a descobrir més col·laboradors.
El refugi et desitja bon Nadal i feliç any nou. Escolta'ns al 98.1 FM
La Virgen se está peinando entre cortina y cortina los cabellos son de oro
El peine de plata fina.
La virgen está lavando y pendiendo en el romero, los pajaritos cantando y el romero floreciendo. Pero mira cómo deben los peces en el río, pero mira cómo
La Virgen va caminando, va caminando solita y no lleva más compaña que el niño de su manita. Pero mira cómo deben los dentes en el río, pero mira cómo deben volver a Dios bandido, deben y deben ir.
Ràdio 2B, Epoema, 98.1. Hola, soy Fitxa Roja, i jo soy la Fitxa.
Seguim amb els nostres col·laboradors, seguim Descobrint Col·laboradors i ara tenim els dos protagonistes de Jocs de Taula, de La vida és joc, el Jaume i el Ricard, ara com esteu?
Molt bé, bona tarda. Sí, bona tarda. Avui teníem ganes de veure'us perquè no ens havíem vist encara en persona nosaltres i mira, avui ha sigut una bona ocasió, eh? I tant. I tant que sí. També tenim amb nosaltres l'anera Aragón que ens fa el cinema, ens fa esport, ens fa de tot, però també li agraden el joc de taula, eh? Sí, sí, sí. Jo soc el fan número 1 en el joc de taula i llavors m'apunto tot, eh? Perfecte. Doncs, Ricard, ja me'ns heu promès que teniu aquí una cosa xula preparada, endavant.
La idea que portàvem el Ricard i jo era de fer una sèrie de propostes per jocs que pugueu demanar als Reis, demanar al Tio, demanar al Pare Noël, una mica de totes les edats i de tots els gustos. Tots els gustos no, perquè gustos n'hi ha molts, però sí que una mica per diferents...
Per diferents tipus de jugadors. De jugadors. Sí, diguem-ne així. Molt bé, perfecte. Mira, podem començar pels més petits. És el monstre de colors. No sé si la càmera aquesta funciona. No, no funciona. No funciona. Tot és àudio. No ho ensenyarem en antena. És una capsa blanca. És una capsa gran. Bé, no és igual. Amb un monstre dibuixat. És el monstre de colors. La gent que ja sap de què va el monstre de colors és aquest monstre que, segons les seves emocions, té un color a un altre. I, bé, és un joc que va molt bé. És per nens més petits, si no recordo malament, a partir de 3 anys o així.
I és molt xulo perquè al final és ajudar al monstre a trobar les seves emocions i a ordenar-les. Per tant, és un joc que ens anirà molt bé amb els nostres fills o familiars petitons, els més petits de la casa, per anar una mica descobrint les seves emocions i inclús tractar-les d'una forma més lúdica. Això seria per nens petits, no? Més aviat? Sí, aquests nens petits estem parlant de dos o cinc anys i quatre jugadors.
Joc ideal pel tio, eh? Per demanar-lo pel tio és perfecte, molt bé. Doncs sí, sí, guai, guai. Vosaltres heu jugat aquest, tot i ser per nens? Jo heu jugat amb els meus fills. És molt xulo, sí, sí. És això el que et dius, no? Va bé per descobrir una mica les emocions també pels nens. Sí. Que guai, que guai, guai. Sí, és una forma lúdica de poder ells expressar les seves emocions i a vegades, bueno, pots trobar coses interessants.
Molt bé, molt bé, genial, doncs si voleu passem al següent, al següent joc. Anem a fer un joc amb el qual poden jugar fins a 8 persones, que es diu Skyjo, d'acord? És un joc que sol té cartes i aleshores és un joc molt senzill de jugar, que aquestes persones que diuen, ostres, que això dels jocs de taula a mi no em va i tal, els hi poses aquest joc davant, en 5 minuts l'aprenen,
I tenen ganes de jugar, jugar, jugar, eh? És un joc amb el qual tu tens les teves cartetes, les cartes van des de menys dos fins a dotze, d'acord? Aleshores, tu poses boca avall una graella de dotze cartes, que són les teves cartes, i hi ha una pila de cartes al mig per tothom, d'acord? Es tracta que a cada torn tu descobreixes una carta teva
en el moment en què tries una carta de la pila. Clar, si la carta de la pila és baixeta, guanya qui té menys punts. Si la carta de la pila és baixeta, ja t'interessa l'agafes...
la poses al lloc d'una carta que tens i la carta que tenies la poses a la pila. Clar, si tu agafes un menys dos, de pel·lícula, no? Perquè resta. Sí, clar. La poses en un lloc i allà treus un dotze, va, perfecte, perquè, clar, són molts punts que deixes de tenir. Recordeu que qui té més punts, pringa, d'acord? Clar, pot passar que a vegades agafis un cinc perquè està bé, el poses a un lloc que encara no has descobert la carta, la carta que tenies la descobreixes per posar-la a la pila i és un menys dos. Ja. Ah!
I menys es menys dos, què seria? Exacte. Ja es tracta d'això. Cada ronda tu tens l'opció de dir, bueno, me la jugo, aquesta carta que hi ha aquí a la pila és molt bona, me la jugo. Oh, és dolentíssima, què foto? Llavors, no l'agafes, d'acord? Llavors has de descobrir una.
Llavors, clar, quan vas descobrint, són cartes que després hauràs de canviar, però que ja estàs veient el que passa. S'acaba la partida quan algú, que de punt sí en punt, ja té totes les cartes descobertes. Llavors, qui perd? Qui té més punts? Hi ha alguna mica de filar, doncs que aquell que ha sigut l'últim,
Si hi ha algú que té menys punts que ell, ell pilla, no? Vull dir que en aquest sentit, és un joc molt senzill, però té aquest punt de guanyar i d'interacció que el fa molt, molt addicti. Skyjo, divertidíssim i baratet. Molt bé, de dos a vuit, persones a sobre. Sí, sí, sí. També hi té, Albert. Mitja horeta. Un dinar de família quan acabes, no? Exacte, mira, el joc de festa. Sí, sí, sí, i tant, i tant. Dani, anem a preguntar-te a tu una miqueta, que també hem de conèixer els teus gustos. Tu has jugat molt en joc de taula?
Jo he jugat bastant, però he jugat els típics. A mi m'agradaria endinsar-me més en aquest món i a mi m'interessen sobretot els jocs de taula, per exemple, els que són de fer la guitsa el següent, que s'ha de jugar mentalment. Jaume, tens algun per això? Aquest és el joc que es tria d'aquesta. L'he descobert fa un mes i mig o així. Molt bé.
És un joc també de 3 a 8 jugadors. Un joc que s'explica en dos minuts i és divertidíssim. I com és, et jugues més divertit. De fet, tothom que he jugat, tothom se l'acaba comprant. La cuenta. És un joc tan senzill com que anem de tapeó amb els amics. Ah, és el que vam explicar l'altre dia, al programa. Sí, aquest, aquest. Llavors, bàsicament, tens unes tapes de carn, unes tapes de baixa tals i unes tapes de peix.
I tu vas tirant sempre, has de tirar una etapa d'un tipus i sempre del igual o major valor que d'aquesta etapa. O també pots tirar vi. Què passa? La gràcia és que tothom comença amb un pressupost. Depèn dels que juguen, de 1.000 euros, 1.300, etc.
I aquí, però el primer que es queda sense pressupost. Com funciona això? Molt fàcil. Tu vas tirant tapes, si en el moment que tu has de tirar una carta, tu no pots tirar cartes, pagues la cuenta. O, quan algú, per exemple, tira un cafè i us acaba de menjar, anem a cafès. Si tu no pots tirar el cafè, pagues la cuenta el següent. O, i ens comencem ja amb les cartes divertides, és ja, doncs jo me'n vaig al lavabo. Ets boníssima. Per tant, jo no pago, més que què heu de pagar.
O pot arribar a passar, com va passar a mi l'altre i la meva família, que jo vaig al lavabo, la meva filla se'n va al lavabo, la meva filla se'n va al lavabo... I clar, i no paga ningú. Fem un simpa. Aquell turma no va pagar ningú. Però és la situació que és molt divertida. Però aquí no s'acaba la història. La història pot ser que llavors quan toqui a algú, aquell algú diu, doncs anem a mitges, per tant vas a mitges amb un altre. O anem a... o paguem tots entre tots.
És una mica el que diu el Dani, també una mica jugar amb l'oponent. Literalment és el que jo he demanat, perquè a mi m'agrada molt de jugar amb el meu germà, sobretot amb els meus pares, amb aquest punt competitiu que dius, no, mira, pago jo media cuenta o de cop i volta et vas al lavabo i paga el teu germà, m'agrada aquest joc. A més, inclús també pots començar a tirar cafès, cafès, cafès, i t'arriben els cafès a tu, i tu no tens més cafès, segueixes pringant, el que també és molt divertit. No, que bé, que bé. Aquest La Cuenta és un joc, a més, també només cartes, i tu uns petits... Bartet o què?
13, molt barat. Té uns petits tokens, fitxetes per indicar que quan qui paga la compta després té més cartes, que també té una mica més de gràcia, com més cartes tens, però també tens més opcions a que no acabis pillant tu, i ja està, és un joc superfàcil de jugar, i és, bueno, pica'm el collon perquè al final és allò d'hosta, ara es paga tu, però a veure si aconsegueixo que pagui l'altre.
Aquesta potser l'haurem de jugar quan acabi el programa També us pregunto una cosa, típic joc per fer una partida i fer una altra i una altra i una altra perquè piques amb el rival
Jaume, ai, Ricard, recomanar-nos l'últim joc, va. Un, doncs vinga. Què et sembla? Sí. Teníem aquí un parell, però jo penso tant el Jaume com jo que aquest és un joc que també l'hem explicat aquí al programa. El Forest Shuffle, que també es diu Ambosca, et vam fer una edició en català. Brutal. És un joc que allà on va, opeta, és un joc de cartes amb el qual tu tens el teu bosc, tu tens cartes que són
arbres, animalets i plantetes, d'acord? Aleshores, tu vas agafant cartes i tu has de baixar uns arbres que faran el teu bosc. Aleshores, a cada arbre pots posar a dalt, costat, dret, esquerre o a baix, animals o plantes. Al final de la partida es fan combos, és a dir, tu guanyes punts per tantes papallones, tants punts. Si tens cinc rats penats, cinc punts cada rat penat. Si en tens quatre,
has begut oli, ni un punt. És a dir, tu has d'anar mirant les cartes, quins punts donen i en quines condicions, i les vas baixant. És un joc interactiu perquè moltes vegades les cartes les veus allà al mercat i dius aquesta és per mi, però just abans d'agafar-la el company l'agafa i et queda sense.
és boníssim, han fet dues o tres expansions molt ben trobades, molt, és molt important això, fer expansions que no siguin per treure pas de punts, sinó que l'enriqueix molt, i és superguai, de veritat, amb bòscat l'aconsellem, que el Jaume, com jo, juguem moltíssim a casa, i és per jugar amb gent que no té molt coneixement de jocs, i amb gent amb molta experiència, perquè és un joc que té molta profunditat, boníssim. Escolta, mira, doncs, i per a Tito. Ara que ven el Parà Noel, que ja està aquí a la contonada,
Si encara no sabeu què demanar, embosca't, eh? De debò. No, no, i s'ha de dir que la taula fa goig, perquè és que ens heu portat... Què ens heu portat aquí? Molts jocs, eh? Set, set, set jocs. És una llàstima no poder parlar de tots, no em sap greu, però bueno, algun tastarem després. De fet, molts d'aquests els podcasts els poden trobar. Vale, perfecte.
Dani, et quedaràs amb algun o què? Home, a mi el de la cuenta m'ha cridat l'atenció bastant pel fet que jo dic per aquest Nadal, econòmic, també m'ha agradat l'originalitat del concepte, no? I també l'embòscat aquest m'ha cridat bastant l'atenció...
Però jo crec que, de moment, la cuenta seria la primera opció, però hi ha per Reis. Aquesta és més la part quillo i aquesta és més la part cumba. Vull dir que aquesta és la part aquesta, el bosc i la fauna i la flora i tal. Aquesta és una mica més seriós. És que
El problema de l'embosca és que has de trobar jugadors que els agradi els jocs de taula com tu. Llavors, si tens una família que no, i no jugamos, i no sé què, els has d'enganxar amb alguna cosa així. Amb aquest l'enganxes. Sí, sí, exacte. La cuenta per començar. Totalment. El Pare Noel els enganxes amb la cuenta i ja quan arriba el rei, ufff. Exacte. Recordes aquell juego tan chulo que compramos en Papa Noel? Pues tengo uno mejor todavía para... Pots començar contractant uns trileros, que per començar també va molt bé.
Exacte. Per acabar, vull fer una pregunta a cada un dels participants. Vull que digueu el vostre joc preferit de taula. Jo de cada un, ho sento. Ja m'ho.
Uf, difícil, però jo et diré un que es diu hegemoni. Hegemoni, de què va? Res. Bàsicament és una lluita de classes. Hi ha un que porta el govern, un que porta la classe obrera, classe mitjana i classe capitalista. Hi ha dues lluites entre ells. Són totalment jugadors amb coses diferents. Es juguen amb cartes, es juguen amb tauler. Un joc que a més està molt estudiat per uns economistes i és brutal.
Ricard? És un joc heavy. Molt bo, molt bo és. Doncs mira, jo me'n vaig cap a Hòstia. Hòstia és el porc que va fer l'emperador Trejar a Roma. I és un joc amb el qual tu has de gestionar les teves naus per anar a través de la Mediterrània i comerciar, d'acord? Vèncer pirates i arribar fins al final i guanyar punts. Boníssim. Genial. També són jocs de dues, tres horetes, eh? Vull dir, i quatre. Això és més en nivell avançat, eh? Exacte, però són grans jocs, grans jocs.
Dani, tu? Jo no tinc tant coneixement, però jo diré amb qui no em quedo. No em quedo amb el Monopoli, que és un separafamílies. Ningú vol acabar sent pobre, tothom acaba sense diners. No em quedo amb el Monopoli. I em quedo, que m'agrada molt, que és molt bàsic, i és que ni es necessita el joc com a tal. El tabú, el que jo m'he rigut amb el tabú, sobretot amb persones grans,
que tracten de dir-te un concepte amb uns gestos que tu no entens i tu després amb ells d'una altra manera i després, quan us adoneu de la paraula que és, et rius moltíssim. Molt bé. Dani, però no Dani Aragón, sinó Dani Martínez, que està als controls avui, m'has dit que volies participar. Bona tarda. I tant, i tant. I és que els hi tinc un carinyo, aquests dos homes, que és meravellós. I res, senzillament, volia també participar en una aportació...
és Los Hombres Lobo de Castronegro. Boníssim. M'encanta, m'encanta. I Los Hombres Lobo de Castronegro, jo crec que és un joc divertidíssim per passar-ho bé de rol i que, a més, doncs, jo què sé, pot ser per a famílies, però... No, però és bon rotllo. Però és bon rotllo, és bon rotllo. Tornem a fer un altre, un Bluton de Clock Tower a finals d'any, eh? Ah, sí? Sí. Doncs espera que no m'apunti, eh? Sí.
Doncs ja esteu fent tard perquè és boníssim, eh? Aquest joc que el fa el Jaume com a màster és un gran joc, i és el que diu el Dani, però pujat un nivell d'interacció, de misteri brutal. I a més el Jaume que es disfressa, que sembla una barreja de Master of the Universe i l'Adso de Melk del Monestir, ho hi fa molt de bo, és boníssim. Per tu, Jaume, que estaves veient ara Stranger Things, els jocs de rol. Sí, sí, sí, sí, totalment. Doncs nois, ens hem d'anar acomiadant. Quin goig haver-vos tingut aquí, gràcies per tot.
Molt bé. Bones festes. Igualment.
i don't know what to say i'll say it anyway today
Fins demà!
Doncs ara seguim amb el programa especial i seguim. Jo crec que amb els convidats, bé, amb els col·laboradors, més Cachondos de Tot el Refugi. Tenim el Carles, el Javi i l'Àlex Masdeu. Com estàs, Carles? Cachondos en quin sentit? Bé, no, en el sentit de fer broma.
I l'altre una mica, no? En tots, en tots. Javi, tu com estàs? Jo molt bé, ben cachondo. No, és veritat. I Àlex? Jo, bueno, està per aquí dalt la querella. Va, a veure, aneu? Avui amb vosaltres vinc a parlar de l'amor.
Vinga! Vull descobrir-vos una mica més sobre l'amor. Va començar pel Javi, tu què tens l'amor? Va bé o no va bé? Mira, jo soc una mica la tia Loli amb l'amor, t'ho he de dir. Perquè no conegui la tia Loli, la tia Loli és la de fatal, gràcies. El Javi s'està posant molt vermell. Jo em poso molt vermell, molt vermell per qualsevol cosa. És que el Nadal també és molt d'amor.
Sí que ho és, sí que ho és. De molts tipus. Alguna vegada se'm pregunta el típic. Per quan el nòvio, per quan la nòvia? No. El tio Manolo. Ah, tu sí, Àlex, no. Obviament. Però, bueno, jo és que sempre tinc una nòvia. Aleshores, ara no en tinc. Sempre has tingut una nòvia. Ets una afortunada. Sí, ara no en tinc. Però, bueno, no tant. Ara no en tinc. Però, sou que cabrà aquesta pregunta.
pensava que anava a dir segur que caurà la novia aviat li faré l'altra banqueta hòstia és molt bé per les escales a veure, que sembla un accident i què tal ja home? jo sé que el president jo sé que la revuelta tornem la pregunta
Jo soc el presentador, no, ja ho ve, ja ho ve, tot bé. Què vol dir bé? Tot bé, tranquil, estic tranquil. Quan diem bé, no sé si coincidireu vosaltres, la gent ja es dona per fet que quan dius bé vol dir que tens els DMs patadíssims. Jo crec que quan dius que et va bé l'amor vol dir que ets feliç, i no necessàriament vol dir que tinguis nòvia. Jo soc feliç i no tinc nòvia, per tant em va bé l'amor, no?
No, no, sí, totalment, totalment. La meitat avui nòvia, tio, ja ho m'obre un càsting. Guau, càsting obert. Ara hem d'obrir un consultori. A mi m'agradaria molt fer un consultori de l'amor aquí a Ràdio. Si us plau. I que la gent de Sant Jus vingui aquí a buscar parella. Hòstia. Si vols que col·laborem, jo m'encantaria. A mi és que m'encantaria, m'agradaria molt. Hem parlat de tothom, menys el Carles.
Ai, no, doncs... No existeix. L'amor romàntic de la meva vida no existeix. L'amor dels meus amics, de la meva família i això, doncs òbviament sí. I ara, doncs mira, ara per Nadal és el que importa. Mare, mare, això és veritat. Has de ser valorat això de buscar parella per Nadal. Sí, sí, sí. Després quan quedes amb la parella, no hi ha temps. No, i a més que arriba el moment que dius, ostres,
Ara m'he de partir. Tinc que anar a Sant Esteve a aquest lloc. Hòstia, és veritat. Veus, no ha passat mai. Cap d'any, és això? És un embolic. Avui em toca amb la família de la parella, demà amb la meva, no sé què. És que passar un Nadal. Sí, clar, perquè ja, per exemple, amb els teus pares, doncs, et reparteixes una mica, no? Avui toca amb la família del pare, família de la mare... Però si a sobre tins parella, ja, és que som a tu les cases de Nadal. És el que passaria a mi, amb els pares divorciats, i parella no m'ho vull veure. Passes amb la família de la teva parella.
Seria un croquis i impossible. Per aquest 2026 demaneu amor o no? Una pregunta més sèria. Teniu ganes de tenir parella?
Sí, això sí. A ratos. A ratos. A ratos sí, a ratos penso, se'm fa bola. Però perquè porto molt de temps sense parella, llavors, com que de sobte ve d'encaixar la meva vida al voltant d'una persona, no? I haver de donar explicacions, i haver de fer i desfer, doncs no ho sé, se'm faria complicat, potser al principi, però no em tanco jo a res.
Javi, tu has sigut molt ràpid, sí. Jo crec que ha sigut molt ràpid, sí, perquè penso, sí, crec que m'agrada molt la idea, després quan m'hi vegi en el procés faré, no, no, no. És que sí que fa una mica de vertigen, trobo. Sí, sí, sí. Al final, donar-te tant, no? La cançó de fons. Tenir nòvia o nòvio que no és anar a la guerra, eh? No, és veritat, també tens raó. No és anar a la guerra. Que no, que no, i n'hem tingut, n'hem tingut. Tu tens ganes de tenir parella?
jo tinc ganes de tenir nòvia però saps què passa? que per mi la meva prioritat és que el Barça guanyi una Champions no sé on canalitzar totes les meves emocions és el teu desig pel 2026 no sé què et prefereixo la veritat oh gràcies Dani Dani, enxupa't el mig hola com va l'amor?
M'has de fer aquesta pregunta, en sèrio, de debò? És la revuelta, s'ha contestat. No, l'amor va i ve. Al final l'amor, què és l'amor? És efímer l'amor. Això és veritat, això és veritat. L'amor és efímer. Quan l'agafes és com l'aigua. Saps quan agafes aigua? Que s'escapa. Que s'escapa per les mans, doncs és el mateix. O no.
Sí, l'amor s'acostuma a escapar. Es congeli. La pots evaporar, que es congeli. Sí, com sigui, el millor amor que hi ha és el d'un mateix. Ja sé que és un tòpic. I el de la mare, que ningú t'estima com la teva mare. Efectivament. Això és veritat. La mama. Tu que has estat parteres italianes. Sí, sí, sí. La mama. La mama.
Anem a fer una última pregunta amb els nostres col·leboradors. Vull que ens expliqueu, ara si ens podeu explicar, alguna pitjor anècdota que hagueu tingut amb una parella, amb algun rotllo, amb alguna cosa. Àlex, comença tu, va. Que es pot explicar? Que es pot explicar? Com vaig conèixer la meva primera nòvia? No, no, el pitjor que t'ha passat amb una parella. Que diguis, hòstia, quina putada em va fer? O quina putada em van fer?
Quina putada, quina putada em van fer. Bueno, mira, explicaré dues coses així ràpid, d'acord? Ràpid, eh? La primera és, jo tenia un viatge amb la meva experiència. Aquesta és bona, aquesta és bona. Anàvem a València, d'acord? Anàvem a València un dimecres i era el dimarts a les 11 i mitja de la nit. Jo m'estava a punt d'anar a dormir perquè el dia següent, a les 9 del matí, ja m'agrada bé per anar a València. Tot el que a les 11 i mitja em truca...
Bueno, Àlex, que hem de parlar, no sé què, tal. Vaig fins a casa seva i em deixa, tio. T'ho juro. I amb tot pagat per anar a València i tal. I jo, pues, ratlladíssim i tal. Vaig aconseguir reconduir una mica la situació un mes i mig, però un mes i mig de pes es va... Es va acabar la relació. Per això és molt lletj de fer, eh? No, és molt llet, Àlex, és molt lletj. És que porto mesos pensant-ho. Digue'm-ho, tio, i m'estalvio els diners. Ja, ja, ja.
Doncs sí, Carles, Javi, voleu convidar el programa? Amb alguna anècdota? Va, que vagi el Javi. És una cosa que era, quan ho has dit, he pensat, dic, ai, no se m'ocorre res. I el Carles m'ha mirat i m'ha dit... Ja em vist que es m'acorrerà una seva. Jo vaig a parlar-vos del meu ex, l'italià.
Ui! És que clar, és italià. Va ser la meva última parella i va ser una cosa tan... Bueno, ella estava aquí de no intercanvi sinó com d'internship, o sigui que estava treballant aquí, a Barcelona i tal, i se li acabava com a contracte i després tornava a Roma, perquè ella era de Nàpols, tornava a Roma i després venia aquí una altra cop a fer la vida. Estem junts, ell sí, sí, al fins del món, no sé què. Bueno, m'he d'anar a Roma. Ah, vas anar a Roma i tot?
No, no, no vaig arribar. Jo em vaig comprar els bitllets per anar a veure-ho a Roma, perquè quan... És que m'estic explicant fatal. Falta un mes perquè ell marxés. Jo em vaig comprar els bitllets per anar a Roma, perquè ell tenia un pis allà a Roma. I a la setmana de marxar...
Li dic, recorda que aquestes dates vaig. Jo cada setmana, recorda que aquesta setmana vaig. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Una setmana per marxar. Recorda que aquestes dates vaig. I ell, no puc, jo estic a Nàpols. I jo, el mato, el mataré, el mataré, el mataré, el mataré. Bueno, però potser hi ha un tren que va de Nàpols a Roma. Sí, sí, no, no, no. La cosa és, em va dir, vale, puc pujar a Roma, però han de pujar els meus pares. I si pugen els meus pares, els meus pares no ho saben i tu has d'agafar-te un Airbnb. I jo vaig ser fill de la gran puta. I...
amb mi. No sé si ho puc dir, però ja ho he dit. Total, arriba el dia, no, no puc, no puc, no estic a Roma, no estic a Roma. M'invento que tinc Covid. Truco al cap perquè em donin un certificat Covid per cancel·lar el vol, no me'l cancel·len. M'entero que està a Roma aquell puto cap de setmana. I després em va fer Agosting, el fill de la grandíssima puta.
Això és pitjor que el teu, Alex. No, no, no, és molt pitjor. Aquí hauríem d'haver posat pitidus, perquè hi ha molts insults. No, no, aquí no hi ha censura, vull dir, home... Perdó. Nois, ens hem d'anar convidant ara, sí, gràcies per tot. Ens retrobem la setmana vinent. Dani, gràcies per tot. Adeu. Adeu. Ui, però i no ha explicat... Millor.
Tenersi per mano, andare lontano, la felicità. Il tuo sguardo innocente in mezzo alla gente, la felicità. E restare vicini come bambini, la felicità. Felicità. Felicità. E' un cuscino di piume, l'acqua del fiume che passa e che va. E' la pioggia che scende dietro alle tende, la felicità.
Felicità! Felicità! Felicità!
Senti, nell'aria c'è già la nostra canzone d'amore che fa, come un pensiero che sa di felicità.
Doncs ara sí, acabem el programa amb els últims col·laboradors. Ara estem amb els col·laboradors de Beus Emigrants, la Consol, i el Jordi. Hola, hola. I també amb el Fernando, de la Canya Baix Obregat. Buenas tardes, familia. Molt bé. El Fernando dice que nos va a poner unas canciones ahora escritas. Sí, ya tiene el archivo, le pasa el archivo llamadía, el archivo. Ah, sí? No, no tenim l'arxivo encara. Quina és la cançó? Sincron, Illérgica Ximétrica.
Lògica al simetri, Dani. I lògica al simetri, Dani. Però va, abans que ens posin la cançó, Consol Jordi, què és el vostre moment preferit del Nadal? A veure, ara que tenim un net, són tots. Ara són tots. Abans no perquè només pensàvem en fer dinars, en cuina, en comprar i això era una miqueta. Sí, sí, canvia molt, eh? En criatures. Ha canviat molt. En una criatura ara són tots. Són tots, o sigui que suposo que... Però bueno, començant pel cagatió.
La companya con los compañeros de la casa tutelada, los amigos de la sociedad.
Dani, ens la pots posar darrere, 15 segons?
Fins demà!
Consol Jordi, vosaltres sou d'aquest estil o no? Sou d'aquest estil o no, de música? M'agrada molt. Sí? Sí, sí. M'agrada molt. Té ritme, m'agrada molt el ritme. Ara em sorpreneu, eh? Ara em sorpreneu. Però bé, el jazz mor a mi també. Sí, el jazz també està xulo. Vosaltres sempre ens parleu de cultures. Quina és la tradició catalana que més us agrada? Parlem d'altres cultures o amb vosaltres parlem de la catalana? Vull estar a la tradició catalana. Quina és la tradició catalana que més, més, més us agrada?
Què més m'agrada la tradició catalana? Pel Nadal. A veure, no, no, no, no, els canelons.
Ah, mira, per Sant Esteve. Justament que amb ell no li agrada gens. Qui dels dos cuinar aquí? Amb ell no. Cuinar jo. No, jo també. Alguna truita de patates de tant en tant. Malament, eh? Surto una mica així. Per mi la més divertida és el caganer. Això de buscar al passebre. Tenim el passebre ja muntat a casa? Sí, però fem el passebre. A banda d'això tinc 260 caganers.
Què? És col·leccionista de caganers. Si algú té caganers, que li diguis, col·leccionista. Mira, aquí tenim dos col·leccionistes, perquè tu col·leccions caganers. Jo trenes i discos de la maquina, los trenes de los discos y el señor los caganers. Quin és el teu caganer preferit de la col·lecció, el més especial?
Ui, això és difícil, eh? Sí, sí, això és com el que el pare que té cinc fills, que no pot triar... A qui s'estima més, els fills o els caganers, el Consol? Els caganers, els caganers, el primer, i després ve tot el que més, eh? Però els caganers és una afició, és devoció. Home, m'estimo més els fills, però els caganers no donen desigustos, els fills donen tant, sí. Cada vegada se pasa como mi caso los trenes, que a mí todos los trenes me gustan por igual, tengo que ir a todos mis trenes.
No, no, sí, però amb els caganers haig de dir que quan anàvem de viatge sempre era un problema, eh? Perquè es ficava ja a tot arreu a veure si hi havia caganers, anava aturant-se a tot arreu i sempre acabàvem varillats, eh? Pel culpa dels caganers. Madre mía. Aquesta història és bona, eh, Consol? Aquesta història és bona, aquesta història és molt bona. Fernando, a veure, tu on celebrares el Nadal? En casa con los amigos, en casa en el piso tutelado de Molins. Molt bé, molt bé. Què has demanat? Has demanat alguna cosa?
Sí, que me toca el cordó Navidad. Mira, amb això coincidim tots. Has comprat el cordó o no? Tens un dècimo. Tens un dècimo? Nosaltres, Consol Jordi, tens un dècimo o no? Teniu un dècim de Nadal? Sí.
Sí que tenim. Que ens toque, que ens toque. Jo dècim no, però tinc la grossa. No, jo un dècim, però el comparteixo sempre amb la meva germana, ell mai ha volgut, i jo sempre tinc una germana bessona, som així semblants, i el compartim des de fa molts anys, l'únic dècim. O sigui, però no toca tant, eh? No sé si toca molt, eh? Ara ja. No sé el que toca, però... A ti t'ha tocat alguna cosa, Fernando?
Nunca. No? Nunca. Pero compro porque siempre está la solución. Bueno, pero sabes lo que te ha tocado? Nuestra compañía, que vale, es muy valioso. Claro, aquí en Israel es como suerte. Nosotros, sí, sí. ¿Fareu alguna cosa per Nadal? ¿Pincharás en algún lloc? Sí, bueno, el día 28 pincho en enredat. Pinchamos en el vacu que estamos a la fiesta de Navidad, de la entidad enredat. Vale, genial.
Et podem trobar allà, no? Sí, ahí me veis en el Bacus. Y luego nos llevan a casa y hacemos una discoteca. Me he tocado por un tono, me he acompañado bailando y lo pasamos flipando. Molt bé, molt bé. Genial, genial. I tu què fas? Jo? Mira, jo me'n vaig al poble. Quin poble? A les Terres de l'Ebre. A Sagrilla. ¿Seu que echaba a Sagrilla, como de Cuéntame? A Santa Bárbara, al gust de Tamposta. I amb la família. Sí, sí, sí. Estem allà i passarem a... Ens hem d'anar cuidant, no, Dani?
Però escolta, no parles com... No, perquè és el meu pare i la meva mare és d'aquí. Ah, tu parles un català més d'aquí. Sí, central, totalment central. També puc posar l'accent, eh? També pots, també pots. Ens hem d'anar acomiadant, gràcies, nois. Gràcies, bon Nadal. Adéu, bon Nadal.