En una de les actuacions, els agents van detenir una dona per temptativa de furt després que intentés sostreure un rellotge d'un veí del municipi utilitzant el conegut mètode de la mimosa, un sistema que es basa en l'engany i la proximitat física amb la víctima, sovint persones d'edat avançada, per sostreure objectes de valor. La ràpida alerta de la víctima a la policia va permetre una intervenció immediata i la posterior detenció de la sospitosa.
Una altra intervenció al sistema municipal de lectors de matrícules va detectar un vehicle d'interès policial relacionat amb delictes contra el patrimoni, fet que va permetre localitzar-ho i intervenir-hi. L'actuació va acabar amb la detenció d'una persona que presumptament acabava de cometre un delicte amb violències plugues de Llobregat. I des del cos policial es recorda que la ciutadania pot avisar ràpidament davant qualsevol incidència a través de l'aplicació M7, que permet contactar directament amb la policia local.
Pel que fa a Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Jús ha celebrat el sorteig per adjudicar les autoritzacions temporals d'ocupació de 32 horts municipals situats al passeig de la muntanya. L'acte es va fer el 10 de març a la una del migdia i es va poder seguir presencialment i en directe a través del canal de YouTube municipal.
El sorteig es va fer d'acord amb les bases de la convocatòria pública i amb la supervisió de la Comissió d'Avaluació dels Horts Municipals. Les 32 parcel·les d'entre 50 i 72 metres quadrats s'han distribuït prioritzant diversos col·lectius. Persones aturades, persones majors de 65 anys i jubilades, entitats locals, joves de 18 a 30 anys, persones de 31 a 64 anys i projectes socials o educatius.
Finalitzat el sorteig s'establirà la relació de persones adjudicatàries i l'ordre de la llista d'espera. Mentre que les persones que ja disposaven d'un hort i han tornat a sortir al sorteig mantindran la seva parcel·la. I pel que fa educació, Sant Just es convertirà el pròxim estiu en el centre neuràlgic d'un nou projecte educatiu i turístic, Vivid Spanish.
Aquesta iniciativa, fundada per Paula Pérez i Andrés Moreno, neix amb l'objectiu d'oferir una experiència d'immersió lingüística i cultural genuïna a joves d'entre 14 i 18 anys procedents dels Estats Units i el Regne Unit. A diferència dels circuits turístics convencionals, el programa aposta per l'entorn local de Sant Jus per mostrar el dia a dia real de les famílies catalanes. El projecte, que començarà la seva activitat el 15 de juliol, combina la formació acadèmica amb la convivència.
Els estudiants tindran classes de castellà als matins al mateix municipi, mentre que a les tardes es reservaran per activitats culturals i excursions per Barcelona i als seus voltants. Paula Pérez, directora del programa, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la intenció és fugir de la imatge caòtica o massificada de la gran ciutat per oferir una visió més propera i enriquidora. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous i això està a punt d'acabar. Ja tenim gairebé la setmana enllestida, clar que sí. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Foodcat del Víctor Cortines, descobrint la unió esportiva Valls. Seguidament, sense filtres, amb l'Ariadna Cruz, hi posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
La tensió a l'Orient Mitjà continua augmentant i el conflicte s'estén ara també cap a l'Iraq. En les últimes hores, dos patroliers han estat atacats mentre estaven atracats a un port iraquí a prop de l'estret d'Hormuz. Segons l'agència Reuters, els atacs han causat almenys un mort i una quarantena de persones han hagut de ser rescatades. Com a resposta, el líder suprem de l'Iran ha afirmat que l'estret continuarà tancat amb l'objectiu de pressionar
els seus adversaris. En un missatge difós per la televisió estatal, ha advertit que el règim iranià no permetrà que el petroli travessi aquest pas marítim mentre continuï el conflicte. I també ha assegurat que mantindran els atacs contra bases nord-americanes a la regió. Tot i això, Khamenei no ha aparegut davant les càmeres. El seu discurs s'ha llegit per una persona, una presentadora, mentre es mostrava una fotografia seva.
el que ha alimentat molt els seus rumors sobre el seu possible estat de salut.
Davant d'aquesta situació, l'Iraq ha decidit suspendre temporalment l'activitat als seus ports patroliers i altres països de la regió han pres mesures de precaució per protegir les seves instal·lacions. Mentrestant, els Estats Units han assegurat que continuaran mantenint el control de la zona i afirmen haver destruït diversos vaixells iranians sospitosos de col·locar mines a l'estret. Paral·lelament, la violència també continua en l'Iban. Israel continua bombardejant ferotjament
sobre Beirut i avui ja han deixat almenys 6 morts. El nombre total de víctimes ja supera les 600 a l'Ivan amb centenars de milers de persones desplaçades.
I d'igual manera que augmenta la pressió a l'estret d'Hormuz, també ho fa el preu del petroli. Malgrat la decisió de l'Agència Internacional de l'Energia de llibre 400 milions de barrels de petroli, els preus continuen a l'alça. Una mesura que dependrà en gran part del temps que aquest punt estratègic continuï bloquejat,
Per aquest pas marítim recordem que hi circula aproximadament el 20% del petroli mundial. Els mercats continuen reaccionant amb molt de nerviosisme. El barril de Brent, de referència aquí a Europa, ha tornat a superar avui els 100 dòlars. Segons diversos analistes, l'alliberament de reserves pot ajudar a contenir temporalment els preus, però no resol el problema de fons. Els experts calculen que el bloqueig podria estar impedint la sortida d'uns 10 milions de barrils diaris de petroli.
Per tant, si el conflicte s'allarga, els preus podrien continuar augmentant i fins i tot superar els 120 dòlars per barril en els pròxims mesos. A més, els experts també alerten sobre el gas natural, especialment el que exporta Qatar, que pot tenir un impacte directe en el preu de l'electricitat mundial.
I el govern espanyol ja prepara noves mesures per afrontar aquestes pujades de preu dels combustibles provocada pel conflicte a l'Iran. El ministre d'Economia, Carlos Cuervo, ha assegurat que s'aplicaran mesures específiques, principalment fiscals, per ajudar especialment el sector agrari i el transport per carretera.
dos dels més afectats per l'encariment dels carburants. Segons el ministre, el primer paquet de mesures es podria aprovar en els pròxims dies al Consell de Ministres. Entre les opcions que també s'estan estudiant hi ha recuperar instruments socials com el bo social elèctric o mesures de protecció per a llars vulnerables. A més, el govern recorda que les empreses ja poden utilitzar mecanismes com el ZERTO si la situació econòmica ho requereix.
El govern defensa que la resposta serà proporcional i adaptada a l'evolució del conflicte i de la crisi.
I Rodalies continuarà sent gratuït fins a finals del mes de març a causa de la crisi ferroviària que afecta la xarxa des de fa gairebé dos mesos. La mesura que inicialment havia d'acabar el 15 de març s'allargarà finalment fins al dia 31.
La gratuïtat es va aplicar després de l'accident mortal de Gelida amb l'objectiu de compensar els usuaris mentre el servei es recuperava. Tot i això, la situació encara no s'ha normalitzat. Actualment encara hi ha trams sense servei en diverses línies com l'R3, l'R4, l'R8 o l'R15 i a la resta de la xarxa els trens circulen amb retards constants a causa de més de 200 limitacions temporals de velocitat.
Per aquest motiu, els títols de rodalies i regionals continuaran permetent viatjar gratuïtament.
I també recordem que el parc de Collserola ja està totalment tancat i de manera indefinida a partir d'avui mateix, després de detectar-se un cas positiu de pesta porcina africana en un senglar al municipi de Barcelona. La decisió l'ha confirmat el Departament d'Agricultura.
de la Generalitat amb l'objectiu de reduir al màxim la població de senglars i frenar la propagació d'aquest virus. A partir d'ara queda prohibida tota activitat lúdica i esportiva dins d'aquest espai natural que torna a considerar-se una zona d'alt risc. Fins ara el parc només estava tancat durant la nit, però amb aquesta nova mesura la restricció serà total i es preveuen sancions per a les persones que assaltin les mesures.
Tot i el tancament, es mantindrà l'activitat econòmica dins del parc. El Tibidabo, els restaurants i els accessos als barris de la zona continuaran oberts, igual que les estacions de transport públic. La Generalitat ja ha avisat que es dura a terme una cacera de senglars per reduir dràsticament la població d'aquests animals.
I ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. Tala de diversos pins al parc del mil·lenari de Sant Just d'Esvern per motius de seguretat. L'actuació afecta 22 arbres, entre exemplars caiguts i retirats preventivament arran de la sequera, una plaga i els episodis recents de fort vent.
detenen dues persones en actuacions policials contra delictes contra el patrimoni de Sant Jus d'Esvern. Una tentativa de furt amb el mètode de la mimosa i la detecció d'un vehicle a través del sistema de lectors de matrícules acaben amb dues intervencions policials aquest mes de març.
I sortejades les 32 parcel·les dels horts municipals del Passeig de la Muntanya. El procés d'adjudicació, celebrat el 10 de març i supervisat per la Comissió d'Avaluació, prioritza persones aturades majors de 65 anys, joves, entitats i també projectes socials.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Real Madrid es va imposar per 3-0 al Manchester City en el partit de Nadal disputat el Santiago Bernabéu i ha fet un pas molt important cap als quarts de final de la Champions League. El gran protagonista de la nit va ser Federico Valverde, que va signar un espectacular hat-trick i va encarrilar l'eliminatòria per al seu equip.
El mig campista uruguaià va assumir el protagonisme ofensiu i va decidir el partit amb una actuació superba i, evidentment, amb tres gols. Ara el conjunt blanc viatjarà a l'Etihad Stadium amb un avantatge molt ampli per al partit de tornada, que es disputarà el pròxim dimarts 17 de març.
Carlos Alcaraz ja és als quarts de final d'Indian Wells després de superar el norueg Kasper Rudd en dos sets per 6 a 1 i 7 a 6. El Murcià va dominar clarament el primer set i va tancar el partit amb un tiebreak en el segon, en un duel que va durar una hora i mitja. Amb aquesta nova victòria, Alcaraz continua invicta aquesta temporada i en la pròxima ronda s'enfrontarà el britànic Cameron Norris.
Aquesta nit a les 9 en punt el Barça femení torna a la competició amb un partit important. Les Blaugrana enfronten el Badalona Women en el partit d'anada de les semifinals de la Copa de la Reina en un derbi que es disputarà al Municipal de Badalona.
i sobre gespa artificial. L'equip de Pere Romeu arriba després de gairebé dues setmanes sense competir per l'aturada internacional i haurà de gestionar la càrrega de les seves jugadores en un duel clau per començar a encarrilar el camí cap a la final.
I avui a les 11 de la nit a TV3 tenim debat electoral de la presidència del Futbol Club Barcelona entre Joan Laporta i Víctor Font. L'últim debat abans dels comissis d'aquest diumenge. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un temacle on es combinen dos veus superpotents de l'escena musical actual. Un tema absolutament enganxós i que després i que desprèn sensualitat en cada nota i en cada frase. La lletra ens explica la història d'algú que ve d'un passat complicat, ple de rumors i de ferides, però que troba en una altra persona una mena de redempció emocional.
De sobte, allò que semblava impossible creure en alguna cosa es transforma en una fe absoluta en aquest sentiment, en l'amor. Al mateix temps, la cançó transmet una actitud de desafiament davant les crítiques. Mentre els altres parlen i jutjan, els protagonistes decideixen viure la seva relació amb intensitat i sense cap por.
El missatge principal és que l'amor pot transformar completament la manera de veure el món, capaç de treure algú de la foscor i donar-li sentit a la vida, ignorant el soroll dels altres. Els cantants d'aquesta col·laboració són dues figures molt destacades de la música urbana en castellà.
Ell és un artista madrilany, conegut per reinventar constantment el seu estil i barrejar gèneres amb una gran identitat artística. Ella cantant argentina amb una veu poderosa i una personalitat escènica molt intensa, capaç de fusionar soul, rap i ritmes llatins.
I junts creen una química musical molt especial que combina sensualitat, força i molta emoció. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó es va publicar a l'octubre del 2021. El videoclip es va gravar a la catedral primada del Toledo.
El que va generar molta polèmica entre el clargat. I el cantant masculí és conegut com el madrilenyo. Què, com ho tenim això? Jo crec que és molt fàcil. Així que va, que soni ateo de Cetangana i Nati Peluso. Este amor es como una religión.
Asuntos peligrosos del pasado me persiguen todavía Historias que la gente no olvido y que me recuerdan cada día Si llegue vivo aquí no me va a matar una vieja herida Déjales que hablen mal, se mueran de envidia
Però ara creu
Hablan de mi vida como si hubieran pasado todos por ella. Y mientras cuentan cuentos tú y yo solo fachatás y una bandella. Quiero hacerle religión a tu melena.
Bona nit.
Doncs una cançó espectacular i que si us dic la veritat, jo mateix l'estava ballant aquí al meu estudi completament sol. Però bé, va, seguim amb el programa que ens toca l'efemèride del dia. Però abans, un clam al cel. Fet en gana, sisplau. Porta'ns més música, que ho fas molt bé i et trobem a faltar, clar que sí. Però va, ara sí, l'efemèride del dia.
Avui, 12 de març, es commemora el Dia Mundial contra la Censura a Internet. Una jornada per denunciar la cibercensura que encara existeix i recordar que l'accés lliure a la informació és un dret fonamental. En una època en què gran part de la nostra vida passa a l'espai digital on ens informem, opinem, debatem i compartim la nostra vida, parlar de llibertat a Internet és parlar també de democràcia, de drets i de futur.
Internet s'ha convertit en un dels grans espais de llibertat dels nostres temps. Un lloc on milions de persones poden expressar les seves idees, accedir a informació de tot el món i connectar amb realitats molt diferents. Però aquesta llibertat també planteja reptes molt importants.
Cada vegada és més evident la necessitat que internet continuï sent un espai lliure, obert i plural, però al mateix temps ha de ser segur. Un lloc on tothom pugui dir la seva, on les opinions diverses tinguin cabuda, però on també hi hagi uns mínims de respecte, de civisme i de responsabilitat.
Aquesta és una dualitat sovint complicada, defensar la llibertat d'expressió sense que això es converteixi en un espai de desinformació, d'insults o d'odi. Ara bé, aquesta jornada pren encara més importància si mirem més enllà de les nostres fronteres.
Perquè mentre en molts països democràtics internet continua sent, amb totes les seves imperfeccions, un espai relativament lliure, en altres parts del món la realitat és molt diferent. En nombre dos països la censura digital forma part del sistema. Parlem de països com Rússia, l'Iran, Venezuela o Cuba, on els governs controlen fortament la informació i limiten l'accés a plataformes o continguts.
I encara més extrem és el cas de Corea del Nord, on l'accés a internet està pràcticament restringit a una petita elit i on la població viu completament aïllada de la informació global. I és que el que per a molts de nosaltres és una acció quotidiana, escriure un comentari, compartir una notícia o expressar un desacord, en altres llocs del món pot tenir conseqüències molt greus, i fins i tot la mort.
Per això, el Dia Mundial contra la Censura a Internet és també un recordatori important. La llibertat d'expressió digital no és un privilegi garantit a tot arreu, és un dret que encara s'ha de defensar i protegir constantment. I si volem que Internet continuï sent un espai realment lliure, també ha de ser un espai construït amb respecte, amb diàleg i amb consciència.
Ara us haig de dir que m'he quedat amb una mica de ganes de fer tan gana. Així que va, anem a fer una petita pausa musical i anem amb l'últim tema que ha publicat fer tan gana amb col·laboració amb Mora. Per tant, crec que ja sabeu de què us parlo. Anem amb droga.
Últimamente tú me acuerdas a ti, eh. Y a ti te pasa igual, lo sé, lo sé. Bonitos recuerdos en aquella suite. Pero si fuera por mí te vuelvo a conocer. Para cambiar par de cosas, menos esos polvos. Bien loco en el balcón, con Italia de fondo. Si se acaba el chollo tranquillo me amoldo. Así no hay nada y el techo es un toldo. Ma yo no te di mi corazón, eso.
Fui un robo. Y si te veo con otro voy a formar un bobo. Bebé, perdónala ahora. Es que el dolor no mejora. Ya he intentado meditar, pero pa' olvidar tus besos se necesita droga. Mi tesoro, mi señora. La que me descontroló.
Bona nit.
Bébé, perdona, Lara, es que el dolor no mejora He intentado meditar, pero pa' olvidar tus besos se necesita droga
Firmé el contrato sin leer las letras pequeñas. Me viste prendida en fuego y le echaste más leña. Mi alma sigue siendo tuya, solo tiene una dueña. Ya veo que olvidas rápido. ¿Qué tal si me enseñas, mami? Por tu culpa solo salen letras de despecho. Esta tela hice pa' que la cantes con la mano en el pecho. Estoy adicta a ti, nunca estoy satisfecho. Te fuiste sin despedirte, eso sí que fue un hecho.
I ara, FoodCut, amb Víctor Cortinas.
Bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Hola, Jaume, bona tarda, com estàs? Doncs bé, bé, amb ganes de futcat, amb ganes de conèixer noves històries del futbol català. A tu et veig animat, eh? Et veig content. Sí, sí, la veritat és que ja et digues, que ja estem bé, o sigui, a març, això i tal, no? I et veus el sol i ja et poses content, eh?
Sí, sí, això quan jo veig el sol és com que ja veig la primavera d'aquí, o sigui, molt a prop, ja. Sí, sí, no, no, la veritat és que ja estem tots una mica igual, jo també, ja vaig una mica distret, no? No ho sé, ja dius el sol i dius, ostres, vull que arribi l'estiu. Exacte. I bueno, calma, calma, que encara queda una mica. Sí, però encara comença, o sigui, hi ha aquests dies que encara fa fresqueta. Sí, és aquesta etapa una mica que enganya, no? Que algun dia surts sense jaqueta i et congeles, i el següent surts amb jaqueta i...
I tens molta calor, no? Exacte, exacte. Deixar-me molt en compte amb els angustipars, també, si no, perquè encara... Encara és època, eh? Encara és època. Sí, ja et diguis, encara està amb l'hivern. És l'inconvenient, encara. Ja queda poc, eh, per això. Ja queda poc. Quines ganes. Del 21 de març, no? Canvia, crec? Sí, sí, sí, del 21 de març, o sigui que hi ha moltes ganes, de veritat. I tant que sí. Molt bé, Víctor, doncs... Abans de començar amb quin equip anem a descobrir, anem a parlar una miqueta de l'actualitat, no?
Tant una mica de la informativa, de les notícies esportives, com sempre t'agrada a tu. Comencem amb el Barça, perquè hi ha eleccions amb el Barça aquest diumenge, el 15 de març. Falten poc menys de tres dies perquè l'entitat blau-grana conegui el nou president, Sarajó Laporta, Víctor Font, qui ho sabrà, no? Això el dia 15 de març ho sabrem del tot cert. És cert que es dona com a favorit a Laporta per tornar a ser escollit president, però Víctor Font pot sorprendre amb algun dels vots dels indecisos. Tu ja ho tens clar, a qui votaràs o et dona votes?
Jo com a soci no podria votar, però si fos soci sí que votaria Laporta. No ets soci, eh? Exacte. I tu t'has mullat, eh? Teus el teu vot, eh? Sí, sí. La fortista, molt bé, molt bé. Sí, la veritat és que no... Crec que la victòria serà clara per Joan Laporta. Jo tampoc per un gran mèrit seu, sinó per demèrit de Víctor Font, perquè no està fent una molt bona campanya, la veritat. No, no, no.
Però, bueno, seguim, va, més notícies. Doncs sí, perquè amb els equips catalans passem a la Lliga, a la recerca dels tres punts de Gironi Espanyol. Però, d'una banda, l'equip de Mitchell buscarà quedar-se amb la victòria el pròxim 17 de Gautos a març, a les dues, allà a Montilivi, davant l'Atlètic Club, per intentar no tornar a baixar fins a les places del descens. Home, està bé, però està molt bé ara, el Gironi. Sí, ara sí, ara sí, això i tal. Però, més que res, que no es confiïn perquè... que no s'acabi en plan d'anar cap avall. Sí, sí, sí.
I pel que fa a l'espanyol, però, es medirà el diumenge 15 de març al Mallorca, a les 2, a la tarda a domicili, amb l'objectiu d'aconseguir la primera victòria del 2016, que no sé si arribarà algun dia. Aquests sí que s'han de posar les piles, eh? Perquè, mare meva, com segueixin aquest ritme, acabaran patint i molt, eh?, per aconseguir la permanència. Però sí, difícil d'entendre, eh? Tres mesos i encara no han aconseguit una victòria.
No, no, clar, per exemple, van empatar el dilluns a una casa contra l'Aviedo, el CUE, o sigui... Contra l'Aviedo no pots empatar, no pots empatar, la casa està guanyada.
Però bé, seguim, ara anem al motor. No, mentida, anem al femení, al Barça femení. Doncs sí, perquè és una jornada molt clau just avui a la Copa del Reu, perquè el conjunt de Pere Romeu es mereix avui a les 9 de la nit, davant el Badalona femení, a l'anada a les 6 finals del Copa de la Reina, on l'objectiu és aconseguir un molt bon resultat de cara al partit de tornada, que serà el dimecres 18 de març a la mateixa hora. Molt bé, doncs amb confiança, clar que sí, les noies de Pere Romeu, ara sí, que abans m'he avançat, anem amb el motor.
Correcte, perquè ja va començar la setmana passada la temporada del motor. Pel que fa a Fórmula 1, la segona parada és Xina, el segon gran premi de Fórmula 1. L'anterior parada va ser Austràlia i cal destacar que aquest cap de setmana es disputa el gran premi de Xina.
amb bones sensacions pel líder del Mundial, el George Russell, que va guanyar, clarament. Compte amb els Mercedes aquest any, eh? Compte amb, perquè sembla que van molt ben entonats. Sí, sí, sí. Qui sí que anava tan bé és Alonso, que no va acabar de... Aquest sí que anava entonat, eh? No, no, perquè no va acabar de fer una bona carrera, ja que va... De fet, no la va acabar. No, exacte, exacte. És com tu ho deies, que va haver d'abandonar per problemes en el seu monoplaça. Sí que, d'altra banda, almenys Carlos Sainz va acabar 15è,
a la carrera del diumenge. Tampoc és gaire positiu, eh? No, no, el que passa és que sí que és segur, al mínim, o sigui, va acabar, no abandones i era això. Però és cert que, ojo que, com tu deies, s'ha avisat amb els mercers per aquesta temporada, compte. Sí, sí, sí, totalment. Igual Republic i McLaren estarà una miqueta més... Més a baix. Més a baix, sí, sí. Bueno, veurem, veurem, perquè això acaba de començar. Anem amb MotoGP.
Sí, perquè aquesta setmana ja descansen en les motos, cal destacar, com comentaven, que els pilots de MotoGP recuperen energies aquest cap de setmana de cara a disputar el seu gran premi la pròxima setmana a Brasil. Molt bé, i per últim acabem amb esport local, amb l'Atlètic Sant Just.
Com sempre ens agrada, i que segueixi amb aquesta bona dinàmica, perquè l'equip Sant Justenc, després de guanyar per la mínima 0-1 al Camp de l'Horta, rep aquest dissabte el 14 de març al Matlleu, amb l'objectiu de sumar els 3 punts i col·locar-se en els llocs de playoff descents. Molt bé, doncs contents que l'Atlètic ara estigui en un bon moment, en una bona dinàmica, i que segueixin així els bons resultats.
Exacte, i així com a mínim, si podem veure algun partit de playoff a final de temporada, seria ja escandalós. Estaria molt i molt bé. Molt bé, Víctor, doncs anem a descobrir l'equip d'avui.
Molt bé, doncs de què parlarem avui? Doncs mira, al 21è programa d'avui de FoodCat ens endinsarem a la història de la Unió Esportiva Valls, un dels conjuntos més importants jo crec de la província de Tarragona, que no es pot deixar a FoodCat, a part de la gimnastitat d'Arragona, però jo crec que al Valls també se li ha de donar una miqueta de veu. I tant que sí, important. A més, Víctor, saps que aquest dissabte vaig a Valls.
Ostres, mira, mira. Casualitat. És que Balls, això de que... Entre els calçots, els castellers, no sé què, no sé quantos, el Balls... Té molta cultura. Té molta màgia al final, això està clar. Molt bé, doncs escolta, comencem per on comença el futbol a Balls.
Doncs mira, es té constància la fundació dels primers clubs de futbol a la ciutat de Valls el 1914 a crear-se el Club Esporting Hispania, Futbol Club, el Valls Club de Futbol, el germà en Sant Gabriel i el regent de Cavalleria. Molt bé. Com molt medieval aquest últim, no? Sí, sí, sí. Amb les espases... Bona cultura futbolística, no, aquí a Valls, perquè bastants equips. Home, el 1914 ja en teníem tots aquests equips...
Totalment, totalment. Això també diu molt de la ciutat i bé que hi ha els principis, en els primers 14 anys del segle passat, que hi havia futur i futbol, ostres, diu molt també la ciutat. Molt bé, doncs seguim una miqueta amb el temps. Doncs sí, perquè el 1922 va néixer el Valls Esportiu, o el Valls Deportiu en el seu moment, i l'Atlètic Vallès, vinculats a les joventuts nacionalistes,
i a la secció d'esport del Centre de Unió Republicana respectivament. Cal destacar també que als anys 30 acabarien aixent el Valls Atleti Club. Perquè veus que al final... Hi ha molts clubs, no? Correcte, correcte. Però és cert que a poc a poc va passant el temps i es va definint ja una miqueta l'únic equip de la ciutat, també, saps? Veient com que els noms es mantenen, van canviant una miqueta, però sí que és cert que això tot va encaminat
A un equip. Sí, però a la dècada dels 60, problemes a la ciutat, eh? Doncs sí, perquè el futbol a Valls viu una decadència que deixa sense cap club a la ciutat, o sigui, imagina't, no? I abans hi havia molts clubs també a l'inici, deixa sense cap club a la ciutat, fins que alguns jugadors acorden amb el club de bàsquet Valls formar una secció de futbol el 1969.
És fort, eh? De tants clubs que havien hagut, a zero, i al final, el 1969, apareix un altre cop un club de futbol a aquesta ciutat tarragonina. Sí, sí, i amb l'ajuda d'un equip de bàsquet, que al final d'això mai s'ha donat el cas, aquí a FoodCat també. Perquè cal destacar que el 1972 aquesta secció s'independitza i crea el Balls Club de Futbol
que més tant naixeria el club de futbol Quatre Barres i la fusió d'aquests dos clubs crearia l'Unió Esportiva Valls el 1980. Per tant, comencem el punt de partida de l'Unió Esportiva aquí, el 1980. Correcte, és cert que segurament abans es disputarien en partits així més de manera amistosa també i tal entre tots aquests equips que es va crear la ciutat de Valls. Però com a Unió Esportiva Valls...
1980, no? Correcte. Perquè, per tant, cal destacar que a partir de la dècada dels 80, la Unió Esportiva de Balls començaria a competir de manera oficial en el futbol espanyol. Molt bé, molt bé. Que ja començaria, com tu deies, com el còmput, o sigui, anual, de tots els... Doncs bé, per anar a omplir les pàgines de les seves històries. Perfecte. I primera temporada, què? Doncs sí, la primera temporada va jugar a primera territorial, però va baixar a segona territorial. Cal destacar que el club va recuperar la categoria a la temporada 84-85,
I el 1990, a la década 90, va aconseguir pujar a la preferent territorial, on va jugar fins al 1997, que es va aconseguir l'ascens de primera catalana. Escolta, doncs prou bé, no? Uns 20 anys primers d'ascensos. Sí, sí, sí. Al final costa. També s'ha de dir que aquests primers anys són difícils perquè comences des de molt a baix i has d'anar pujant.
Clar, també has d'anar formant l'equip, també has d'invertir en l'equip també, i clar, és cert que potser no tinguis tants diners per anar invertint en l'equip també, llavors clar, és fotut també, o potser uns anys també fotuts. Això sí, Víctor, al principi del segle XXI no va ser gaire positiu, no?
No, perquè el 2002 i el 2003 es van produir dos descensos consecutius pel Valls, i és que tornava a la primera territorial fins al 2007, que quan un altre descens posava l'equip a la segona territorial durant la temporada. Mare meva, o sigui que al principi de segle va ser molt complicat, eh? Esclar, tots eren castellers i ningú volia jugar a futbol. Exacte, exacte, de castellers i que estaven fent calçotada de xuitada i ja no li prestava ningú atenció a...
a l'equip de futbol i això ja no podia ser. Però bé, entrada la dècada dels 2010, la cosa comença a millorar, no? Sí, perquè el 2011 es recuperava ja la primera territorial, a l'any següent, el 2012, anaven a la primera catalana,
I sí que és cert que el 2013 hi va haver un altre nou descens que situava el club a la zona catalana. Llavors, clar, estem parlant una miqueta que els primers inicis també del club, inclús ara actualment, veus com és bastant inestable, que sí que han aconseguit força gestes. Sí, un club una mica ascensor, no diguem? Correcte, correcte, però sí que és cert que com a mínim han estat competint també en totes les seves categories. Molt bé, continuem, doncs.
Sí, perquè el 2017 es recuperava la primera catalana durant una temporada i es perdia aquella categoria, però es recuperava l'any següent. O sigui que estem parlant al final també d'aquest, com tu comentaves, d'aquest equip ascensor, que puja a baixa i té bones temporades, després en baixa... Era molt inestable també al final, també aquests últims anys. I el 21 també, no? Més descensos.
Sí, sí, sí, perquè més endavant, la temporada 21-22, l'equip tornaria a baixar a la primera catalana i, clar, cal destacar que en el seu còmput global, en total, el club ha militat 5 temporades a segona territorial, 13 a primera territorial, 8 a la preferent territorial, 5 a segona catalana, 10 a primera catalana i una temporada a tercera divisió, que és el seu màxim esplendor, clar.
Bueno, clar, evidentment. Sí, perquè clar, al final si anaves en plan pujant, baixant, pujant, baixant... No sé si igual, ara se m'escava això i tal, però podria ser com l'equip català que hagi estat més temporals igual... Pujant i baixant, no? Sí, o inclús en les zones de segona territorial, primer territorial, també, saps? Home, és algú que algun hi haurà, no? Però sí que potser és dels clubs que més descensos i ascensos ha tingut en aquests últims anys perquè això ha estat un no parar de pujar i baixar. Però, Víctor, ens hem deixat una temporada important...
la més important, podríem dir, de la història del Baix. Baix? No, del Baix. No, del Baix. La temporada 20-21. Doncs sí, perquè aquesta temporada va ser històrica per dos motius, al final, pel club. El primer, perquè l'equip, com comentava abans prèviament, l'equip militava per primer cop a la seva història, a la tercera divisió, i per tant per la ciutat va ser un moment apoteòsic. Clar.
I el seu motiu va ser perquè la pandèmia de la Covid-19 va alterar la temporada de manera notable, especialment perquè impedia l'accés de públic als camps de futbol, com passava a tot arreu, i no va ser fins a la fase final de temporada del Unió Esportiva Valls que va poder acollir públic però un aforament molt limitat. I entenc que van acabar perdent la categoria, eh?
Sí, sí, sí, sí, correcte. Pobrets, pobrets, pobrets. Pobrets meus, primera tèmpora de la teva història a tercera divisió i et toca viure-la en pandèmia, però bueno. Exacte, exacte. La pandèmia va trastocar tots els plans al dom. Al dom. És a dir que segurament quan jugant a tercera divisió, o sigui, per ells hauria de ser un gran somni, perquè clar, al final... Segur, segur. Home, està disputant aquesta categoria del futbol espanyol, és molt important per ells també.
Escolta, anem a parlar també una mica dels valors de la missió, de la visió d'aquest equip. Doncs sí, perquè també cal destacar aquestes coses, i és que l'Unió Esportiva de Valls té com a primer objectiu el foment del futbol a la ciutat de Valls. Aquest seria com el seu eslògan, i a partir d'aquí és quan ve la missió, que a partir d'aquí la missió és l'oferir als socis i aficionats l'oportunitat de presenciar els partits de futbol de qualitat, sense ser la referència d'aquest esport creixent temporada a temporada,
sense perdre la proximitat amb la societat ni la pròpia identitat del club i sempre sent coneixers de les limitacions. Per tant, entenc que són un club humil, no? Sí, sí, al final jo crec que... Tenim ganes de fer bona feina però al cap i a la fi un club que no té milions per gastar.
Correcte. És així al final també. És com tu deies, al final s'ha de dir que és un club que no té molt de capital, pot invertir amb el que pot invertir, però va intentant fer tot el que pot. I tant que sí.
En el seu cas, també, la visió és la de ser un model esportiu, social i sensible amb les necessitats de l'entorn, amb professionals qualificats i motivats, també capaços de complir els objectius marcats per la mateixa entitat, tant econòmic com social i esportiu. O sigui que també és... O sigui que volen integrar molt a la gent a jugar a futbol, també als infants, a gent de saurida, a gent d'altres races o ètnies, també...
Clar, la veritat és que la Unió Esportiva Valls al final és això, un club social, un club d'una ciutat petita, i ja entenc que deuen ser una petita gran família. Totalment, no deuen viure així també, perquè si passem ara a parlar dels valors de l'entitat, és que des del club es destaca que la Unió Esportiva Valls té en compte tres valors, principalment la confiança, la passió i l'esportivitat. Amb això són els tres valors que es basa la propietat.
Molt bé, doncs desgranarem una mica aquests valors. Sí, sí, sí, perquè el primer, sobretot, que era el de la confiança, es refereix a la voluntat de ser percebuts com un club proper i que mai et fallarà, saps? Comentàvem, un club familiar, de ciutat petita, social...
Correcte, correcte, així Fidel, també. El segon concepte, que era la passió, el recordem, va encaminat a dir que tot allò que sap el club surt de l'interior i que es dona el màxim per fer-ho de la millor manera possible. Molt bé, i el tercer? El tercer, que era l'esportabilitat, doncs plasma sobretot els valors de l'esport. També a l'Unió Esportiva de Wildsbol...
plasmar tot el que és enfocat a l'àmbit de l'esportivitat i bé, doncs vol que també tots els nanos que es vagin formant des de les categories més inferiors que prenguin els valors del futbol ja des de... De petits, eh? De petits. Bueno, és que al final Valls, ho comentàvem, tenen els castellers, tenen les calçotades, tenen moltes coses boniques, són gent molt maca i al final aquesta cooperació la tenen a la sang, no?
Totalment, perquè és una miqueta el que comentàvem també, i com ara tu comentaves, Valls és la ciutat d'origen dels castells, i com en l'art de les torres humanes, el respecte, la cooperació, l'amistat, la competitivitat i el treball en equip són alguns dels valors que s'aprenen a practicar futbol i que, a més, acaben servint a la vida. Tot està lligat, eh? Has vist, eh? Jo crec que al final, o sigui, conservar Valls també, com la mió esportiva de Valls també,
dintre la ciutat i amb aquesta cultura castellera, també gastronòmica, la família... Sí, sí, perquè al final per fer un castell necessites molta confiança, molta cooperació i estic segur que els futbolistes també de la Unió Esportiva també tenen aquest sentiment cooperatiu i de confiança entre els uns i els altres. Sí, sí, en el fons al final tots són una família, com tu deies...
No, no, això està clar. Víctor, tu saps que a mi sempre m'agrada molt saber una cosa, i saber com està aquest equip, ara mateix, actualment, en aquesta temporada, on el podem trobar i com està anant. Doncs mira, són desitjos complets, perquè cal recordar que la Nesportida de Valls actualment milita a la Lliga Elite, on concretament es troba a 8è, 28 punts, o sigui que de moment no està malament. Però bé, però bé.
a un punt de les places d'ascens, o sigui que, en veritat, bé, si segueix amb aquesta dinàmica, l'equip pot acabar amb places d'ascens, inclús disputar final de temporada partits de playoff d'ascens, i qui sap si el supera a tots, doncs estaríem parlant ja que pujaria... Una altra vegada, aquesta tercera divisió, que ara és tercera. Exacte, exacte, exacte. Llavors jo crec que podríem tornar a complir aquell somni, no aquell primer somni que vam tenir,
i jo crec que sí que l'afronteria era amb més passió i segurament amb més economia al final, perquè jo crec que a poc a poc s'han d'haver recuperat al llarg dels anys. Segur que sí, segur que sí. Escolta, doncs això vol dir que són rivals del Sant Just, també, de l'Èdic Sant Just. Sí, sí, sí, correcte, això vol dir que en qualsevol moment... Es poden trobar, eh? Es poden trobar, eh? De fet, ja s'hauran trobat algun cop en aquesta temporada. Sí.
Sí, sí, això segur, perquè ja estem ja pràcticament... Estem a la segona part de la temporada, la segona volta, o què vol dir? Exacte, pràcticament a la meitat de la segona volta, llavors jo crec que segurament... No, ara mira, ara sí que sé que... O sigui, quedaria bé també mirar com van quedar la primera volta...
Doncs mira, males notícies, eh? Ostres. 5 a 1 va guanyar el Valls. Ostres. 5 a 1 van derrotar el Sant Just en la derrota més dolorosa de la temporada del Sant Just. Per tant, podem dir que el Valls per ara és el taló d'Aquiles, d'aquí de l'Atlètic. Sí, sí, sí. No, sé que al final, o sigui, cal destacar que segurament...
tenen una molt bona plantilla, i la directiva és el que sempre comentem, segurament deu fer esforços de mans i mànigues per intentar estar al màxim alt possible. Doncs escolta, nosaltres els desitgem sort, excepte quan juguin contra l'Atlètic. Correcte, exacte. Primer anem amb els clubs d'aquí, de casa nostra, i després ens preocupem dels altres. Però escolta, m'ha agradat molt aquesta història d'aquest club de Tarragona, aquest club del Baix Camp,
I jo, ara com a mi, en tenies el dissabte amb un bon sobre de boca. Ara ja puc anar a la ciutat dient, ostres, conec el club, sé què passa aquí, i així puc anar una mica més d'enterat per la vida. Exacte, més informant. Quan hagin anat al típic bar del poble Xiu i tal, ja podràs opinar. Ostres, estem buitens, no? Exacte, exacte. Llavors amb el típic gent gran, també. Sempre li agrada comentar el futbol. Exacte. Allà amb el puro, el cafetó, també. El cigaló.
Algun calçot, potser. Home, ara estem en època de calçotades. Valls ara mateix és terra de calçots i ara mateix estan segur que a tope de feina. Exacte. I ojo, que sí que és cert que el més important és que els jugadors del primer equip no s'empatxin molt els calçots perquè si no no podran seguir amb la bona dinàmica. Sí, perquè quan et fots molts calçots després, ostres, la panxa diu, ostres, potser t'has passat una mica, eh?
Per tant, esperem que els jugadors mengin, però amb responsabilitat. Sempre. Sempre en cap i amb aquest valor de família i de... I tant, i tant. Això sempre, eh? I de fidelitat. I tant que sí. Molt bé. Doncs escolta, Víctor, em sembla que anem acabant, no? Anem acabant la secció d'aquesta setmana. Però abans d'acabar, aquest cap de setmana, què t'espera, tu? Aquest de setmana... Em poso així una mica tafaner. Doncs mira, doncs aquest cap de setmana, en principi, m'esperaria treballar una miqueta. Sí que és cert que...
Qui sap si s'esdevé alguna cadada així esporàdica, eh? Amb alguna persona estimada, no? Correcte, correcte. A veure què succeeix, si succeeix o no, també. Molt bé. Escolta, Víctor, és clar que sí. I tant que sí, doncs passa-t'ho molt i molt bé. Que em sembla que aquesta setmana has arribat de viatge.
Correcte, sí. Sí, sí, sí. O sigui, vam estar amb un company també d'aquí, del refugi, doncs l'Adrià i l'altra, que és l'Alejandro. De fet, ens ho va explicar ahir, sí. Exacte. Ens ho va explicar ahir que veu estar part Luxemburg. Sí, sí, sí. És una ciutat que sobretot recomano molt, també.
Segurament allà també es viu molt de futbol també, no? Segur, segur. Algun equip deu haver cap a casa al final. Però sí que sé que és una societat que recomano molt per fer alguna escapada molt tranquil·la el cap de setmana. Molt bé. I la veritat que... Bé, és molt curiosa la veritat que la ciutat. Molt bé. Em va sorprendre molt positivament. Guai, guai, això sempre està bé. Ja tenim la versió de l'Adrià que ens la va donar ahir i ara també tenim la teva versió d'aquest viatge...
a Luxemburg, que, escolta, us ho munteu molt bé, sou bastant vividors. Sí, sí, sí, intenta, la veritat, fer el que es pot també amb els viatges. Clar que sí, clar que sí. I, sobretot, és intentar disfrutar al màxim, com tu ho dius. Molt bé, doncs, escolta, Víctor, moltes gràcies per venir una setmana més aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern i ens retrobem, com sempre, dintre d'una setmaneta. Sí, la setmana que veig, home. Cuida't, i que vaig fer la calçotada. I tant que sí. No vaig a fer calçotada, però, bueno... O sí.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Caigudes generalitzades a les borses per la pujada del preu del petroli. L'IBEX 35 ha recolat avui més d'un 1% arrossegat pels bancs i les companyies aèries i han capçalat les pèrdues a Europa. Wall Street també baixa a aquesta hora al voltant de l'1%. El preu del cru també s'ha tornat a situar al 100 dòlars després que el nou líder iranià Mostabha Khomeini
hagi demanat que continuï tancant l'estret d'Hormuz, tot i que l'Iran assegura que ha deixat passar alguns vaixells per aquest punt estratègic. Ha estat un comunicat llegit a la televisió sense que se sentís la veu de Hamenei ni se'n veiés la imatge.
També és cert que s'ha de continuar utilitzant la palanca de bloquejar l'estret d'Ormus. S'ha estudiat l'obertura d'altres fronts, en què l'enemic té molt poca experiència i seria altament vulnerable. L'activació d'aquests fronts es duria a terme si la situació de guerra continua i d'acord amb consideracions estratègiques més àmplies.
En les últimes hores, Israel ha intensificat els bombardejos al Líban i ha llançat tres atacs contra un edifici del centre de Beirut que havia instat a evacuar poc abans.
Més notícies amb l'Àlex Giralrobert. Junts acusa el govern de generar incertesa amb el nou tancament del túnel ferroviari de Rubí d'entre 5 i 7 setmanes. La diputada Judit Toronjo ha assegurat que la Conselleria de Territori no ha especificat prou les opcions que tindran durant aquest temps les empreses afectades pel tall.
Avui es fa de nou un anunci sense conèixer clarament quina és l'alternativa òptima que necessiten les mercaderies de Catalunya. Treballarem des del nostre grup parlamentari i aquestes consideracions amb aquests canvis i amb aquests girs de guió que tot sovint fa el departament i la consellera Paniquet. El parc de Collserol estarà tancat fins que hagin eliminat el mig miler de senglars que hi ha. Avui s'ha tancat l'accés a tot el medi natural del parc arran del primer positiu trobat al terme municipal de Barcelona.
El Cupra Raval, el primer cotxe elèctric que sortirà de la fàbrica de Seat a Martorell, es llançarà el 9 d'abril i arribarà als primers clients a l'estiu. El màxim responsable de Seat i Cupra, Marcus Haupt, ha explicat que, juntament amb l'Ide Polo, l'altre vehicle que han de produir a Martorell, permetrà dinamitzar la planta.
Con la transformación de Martorell hacia la familia eléctrica urbana y con los dos vehículos que he mencionado antes que fabricaremos aquí, hemos transformado nuestras instalaciones para poder producir hasta un máximo de 300.000 coches anuales entre ambos modelos. Ho ha explicat durant la presentació de resultats de la companyia. Els beneficis de SEAT l'any passat van ser d'un milió d'euros, lluny dels més de 600 milions del 2024, i això que la companyia ha registrat alguna xifra rècord.
El festival Espurnes Barroques dedicarà la seva novena edició al món dels somnis. Aquest festival es farà del 9 de maig al 7 de juny i portarà 25 propostes musicals i artístiques a una trentena de municipis de la Catalunya central. Josep Marcons és el director del Sartament.
Implica tots els sentits, perquè hi ha uïda, evidentment, perquè el que es fa és principalment música, hi ha vista, no són mai concerts en teatres o caixes negres, sinó que els llocs són significats i procurem que la música tingui relació amb el lloc. Hi ha l'olor del festival, perquè està feta del paisatge que transitem, i hi ha també la part gastronòmica, la part del gust i és, perquè sempre hi ha un tas de productes, i també hi ha el tacte, perquè procurem que siguin experiències properes. Les entrades es posen a la venda aquesta tarda.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. Els dos candidats a la presidència del Barça, Joan Laporta i Víctor Font, es retroben avui a les 11 de la nit al debat electoral organitzat per Catalunya Ràdio i TV3. Per aquest motiu, Catalunya Ràdio farà una programació especial des de dos quarts d'onze, com a prèvia, i fins a la una de la matinada amb les valoracions posteriors.
D'altra banda, avui tenim duel català a la semifinal, partit d'anada a Copa de la Reina de Futbol entre el Badalona i el Barça. El partit és a les 9 i el podreu seguir per TV3. A l'altra semifinal, victòria ahir de l'Atlètic de Madrid per 1-0 davant del Tenerife. El Barça masculí, la Minyamal, no s'ha entrenat avui amb el grup per un quadre, diuen, de malestar general Lleu, a tres dies del partit contra el Sevilla. A l'equip de bàsquet, nova lesió de la Provítola, que estarà tres mesos a baixa per un trencament a l'adductor de la cuixa dreta.
Una lesió que es va fer ahir durant l'entrenament. I a la Champions d'Hockey Patins, avui un parell de partits en presència catalana. Barça-Igualada a dos quarts de nou, amb els blaugranes ja classificats per la final a vuit, i a les nou Reus-Tricino. Els reusencs encara tenen opcions de classificació. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova. Dues actuacions recents de la policia local de Sant Just han acabat amb detencions relacionades amb delictes contra el patrimoni. Els fets s'han produït durant aquest mes de març, segons ha informat el cos policial, en dues intervencions diferents que han estat possibles gràcies a la col·laboració ciutadana i als sistemes de seguretat del municipi.
En una de les actuacions, els agents van detenir una dona per temptativa de furt després que intentés sostreure un rellotge d'un veí del municipi utilitzant el conegut mètode de la mimosa, un sistema que es basa en l'engany i la proximitat física amb la víctima, sovint persones d'edat avançada, per sostreure objectes de valor. La ràpida alerta de la víctima a la policia va permetre una intervenció immediata i la posterior detenció de la sospitosa.
Una altra intervenció en el sistema municipal de lectors de matrícules va detectar un vehicle d'interès policial relacionat amb delictes contra el patrimoni, fet que va permetre localitzar-ho i intervenir-hi. L'actuació va acabar amb la detenció d'una persona que presumptament acabava de cometre un delicte amb violències plugues de Llobregat. I des del cos policial es recorda que la ciutadania pot avisar ràpidament davant qualsevol incidència a través de l'aplicació M7, que permet contactar directament amb la policia local.
Pel que fa a Medi Ambient, l'Ajuntament de Sant Jus ha celebrat el sorteig per adjudicar les autoritzacions temporals d'ocupació de 32 horts municipals situats al passeig de la muntanya. L'acte es va fer el 10 de març a la una del migdia i es va poder seguir presencialment i en directe a través del canal de YouTube municipal.
El sorteig es va fer d'acord amb les bases de la convocatòria pública i amb la supervisió de la Comissió d'Avaluació dels Horts Municipals. Les 32 parcel·les d'entre 50 i 72 metres quadrats s'han distribuït prioritzant diversos col·lectius. Persones aturades, persones majors de 65 anys i jubilades, entitats locals, joves de 18 a 30 anys, persones de 31 a 64 anys i projectes socials o educatius. Finalitzat el sorteig s'ha establert la relació de persones adjudicatàries i l'ordre de la llista d'espera.
mentre que les persones que ja disposaven d'un orc i han tornat a sortir als sorteig mantindran la seva parcel·la. I pel que fa educació, Sant Just es convertirà el pròxim estiu en el centre neuràlgic d'un nou projecte educatiu i turístic, Vivid Spanish. Aquesta iniciativa, fundada per Paula Pérez i Andrés Moreno, neix amb l'objectiu d'oferir una experiència d'immersió lingüística i cultural genuïna a joves d'entre 14 i 18 anys procedents dels Estats Units i el Regne Unit.
A diferència dels circuits turístics convencionals, el programa aposta per l'entorn local de Sant Jus per mostrar el dia a dia real de les famílies catalanes. El projecte, que començarà la seva activitat el 15 de juliol, combina la formació acadèmica amb la convivència. Els estudiants tindran classes de castellà als matins al mateix municipi, mentre que a les tardes es reservaran per activitats culturals i excursions per Barcelona i als seus voltants.
Paula Pérez, directora del programa, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la intenció és fugir de la imatge caòtica o massificada de la gran ciutat per oferir una visió més propera i enriquidora. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Garantim els teus drets Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara arrenquem la segona hora del refugi, arrenquem amb una pausa musical, anem a escoltar Dorayakis, la nova de Flash i Ice Cream, i 31 fam, que és una absoluta magla.
Amb les cabres a l'estudi, estic d'after no vulguis que et saludi, jove promesa com el Barça el Rooney, soc un bon jan, com el Woody, que anem bé com en un cant, els clàssics sempre som d'un putant clan, molta penerola jo estic fumigant, sang neres igual, tot i si un croissant, anem més durs que un action man, culpa del món anem com el Tarzan, no volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa jo vull la Mulan, sempre al costat del petit no de gran, li roguem l'entrepà al puto gegant, sense casquet, aquí anem volant.
que n'hem activats, el dix i la posa, ballem enganxat, paga la llum, que n'hem activats, avui tots vagant com soldats. Vaig dir que no m'enamoraria, però és que, baby, m'he tornat a enamorar d'aquesta vida. Parlo sense vergonya, baby, et parlo en català, m'importa una merda.
Fins demà!
Memoro de la risa, salgo de fiesta, xandall no camisa, sacan un tema i se lo supervisa, facen a la industria, nunca tuve prisa. Vola que vola, se n'acontrola, amb els meus gis pillem la canambola, com a xinxana ens traiem la titola, pic sense estrell, no sóc peu guardiola, fem la sultana i celebro amb el beat del mig, i no sóc l'Andreu Joanola, porta fumarola, Winston Nicola, apaga la llum que el meu dice i controla.
I ara sí, anem amb les seccions, continuem amb Sense Filtres amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, aquí una setmana més. Molt bé, m'agrada veure't així tan riallera, clar que sí. Com sempre. La setmana bé? La setmana molt bé. Molt bé, doncs ja està, clar que sí. Molt bé, doncs Ariadna, que ens toca parlar avui.
Avui parlarem sobre sèries però catalanes, que siguin originals catalanes. Sí que la meva secció tira molt per la cultura, però avui molt més. Perfecte, a mi m'agrada més. Sèries catalanes, entenc que moltes o quasi totes les haurem vist.
Sí, les que he posat, bé, he posat quatre, però les he vist totes. I he posat així com que no siguin rollo plats bruts, saps? A mi plats bruts m'agrada molt. A mi m'encanta també, però he posat que siguin com del 2015 cap endavant.
Vale, vale, vale. Heu sigut més modernes, eh? Sí, com de les noves. Vale, perfecte. I són quatre en total, no? Són quatre en total. Explica una mica, doncs, de què van, tot això, i al final de cada sèrie, entre els dos haurem de puntuar-les. Ostres! Perquè espero que te l'hagis vist. A veure, miro ràpidament totes. Totes? Vale, perfecte, doncs ja està. Doncs puntuarem. Molt bé, perfecte.
I abans he de fer com un apunt, i és que... Fes apunt, fes. Qui no s'hagi vist aquestes sèries, de veritat que són molt guais. O sigui, el típic que diu sèries catalanes, bueno, no sé què, és que són molt guais. O sigui, de veritat que estan molt bé, les sèries. No, no, sí, sí, sí. Jo he vist els títols i són totes bastant bones, sí.
Molt bé, algunes són molt noves, l'última és de... De l'any passat. De l'any passat, però hi ha dues que trauran temporades en breus. Ah, sí? Les dues últimes, sí. Ah, mira, doncs bé, bé, bé. Bueno, però ja ens endinsarem en això. Perfecte. I el que has dit, important, originals d'aquí? Sí, sí, sí, fetes per TV3 o 3CAT. Vale, molt bé. Les 4. Perfecte. Primer de tot vull preguntar-te quina és la teva preferida.
De sempre. Així en català, eh? Sí, home, clar, sí que si no. No, sí, sí, també tens raó. A veure, estaria entre dues, jo crec. Quines? Ai, ostres, és que se m'ha vingut una altra. No, potser et diria polseres vermelles. Vale, sí, és que és perfecta. És que és molt bona, eh? És que polseres vermelles és... També et dic que patia molt, eh, quan la veia. Perquè dic, ostres, això encara em passarà a mi. És horrible, la seria. I era, la veia, que era molt petit, i patia molt.
És que és de patir a la sèrie. Sí, sí, sí. Evidentment. Vaig estar a punt de posar-la, eh? Però no és nova. Clar, no és 2015, no? Clar, és molt d'abans. És el 2009, crec, o... Sí, sí, és antiga, però boníssima, boníssima. És molt guai, és molt guai. Vale, doncs la primera, jo aquesta, la que diré ara. A veure, doncs començarem amb la primera, va? La primera és Marlí.
Doncs Marlí. Marlí. Clar que sí. Es va estrenar el 2015 a TV3 i té tres temporades. Em semblen poques. Bueno, després vam fer el sapereau d'aquell, no? Sí, però és que no. El comptes o no el comptes? No. No, no? No, no, en absolut. Me l'he vist, eh? Però no em va agradar. Bueno, no està mal. El mono, el mono de Marlí te'l treu.
No em va agradar. L'únic que em va agradar al Sabri Aude és l'actriu que fa de professora, que és la de Los Misterios de Laura, que he parlat de Los Misterios de Laura aquí, que és la meva sèrie preferida del món mundial. Sí, jo sóc molt dolent, eh? Per... Per noms i així. Bueno, doncs la millor persona del món actriu és hasta aquí. Llavors, és l'únic que té. I ara mateix crec que es pot veure al Prime Video i a 3CAT, si no m'equivoco. Vale? Per qui la vulgui veure. Al Prime Video i a 3CAT. A 3CAT podem veure tot Marley? Sí. Bona notícia, bona notícia. Sí.
Doncs bé, a veure, primer, de què va? Espero que això la gent ja sàpiga de què va, però bàsicament va de que és un institut que està en tipus del curs de primer i segon de batxillerat. Sí. I entra un professor nou que es diu Marlí i és com un professor que fa les classes d'una manera superdiferent, les classes de filosofia.
I llavors hi ha molt de cotidiano entre els professors i els alumnes. Molt, molt, molt. Però una borrada. A saco, a saco. I és molt guai. O sigui, és una sèrie, per veure-la, plorar, riure, és perfecte. Sí, sí, sí. No, no, la veritat és que és una sèrie espectacular i crec que quan va sortir tots estàvem enganxadíssims a aquesta sèrie. A més, a més, jo soc un fidel defensor que les sèries es publiquin un cop a la setmana.
Sí. Perquè et quedes ja amb el... No puc aguantar més, vull veure el següent. Però no t'aguantes. Sí, jo també crec que és una bona manera de gestionar-ho. Però hi ha vegades que és com... Per exemple, ara que són les sèries de Netflix, que moltes vegades les treuen en dues parts... Això m'agrada, veus? Hosti, a mi no, eh? Dius, m'he d'esperar una mica, saps? Una mica, un mes, t'has d'esperar. Si t'hi distribueixes bé, és un capítol per setmana. Per exemple, els Bridgerton, que han fet això...
I a Stranger Things, també? Jo, al temps que estava de descans, m'he vist la sèrie sencera una altra vegada. Sí? Sí, sí. O sigui que has anat per pressa? Home, és que sí, no? Bé, ens estem desviant. El cas, també he de dir que a cada sèrie he posat la meva escena preferida, ok? Ok.
I de Marlí la meva escena preferida és, crec, de la tercera temporada, quan la Tania va a comprar un pastís i li dirà a la cara al Pol. Per què no ho explicarem? Us heu de mirar la sèrie.
No fem espòilers, eh? Avui no fem espòilers. No, intentaré no fer-ho, eh? És difícil. Però, bueno, és una escena com la música de fons, tot, tot, és que és perfecta. Sí, és veritat, eh? És veritat. Li va posant l'atenció a la música. Sí, sí, literal. Està molt ben fet, està molt ben fet. És molt guai. I hi ha una altra escena que no em podia deixar de dir-la, que és una escena on una persona, que tampoc diré, va al lavabo i per causa de la vida se li cau. La...
Mare meva. Se li cau la cadena del bater al cap. Home, però això no és una bona escena. Per mi això és el trauma cinematogràfic més gran que m'ha quedat, eh? Exacte, exacte. Jo de vegada que veig una cadena així... A més, és que la mort dius, ostres, quina mort més tonta, tio. Sí, sí, sí. No, però és de veritat.
Jo crec que cada vegada que veig això me'n recordo d'aquella escena de la sèrie, però increïble, eh? I sé de moltes persones que li passa. No, a més és que... Bueno, anava a dir putada així, putada. És una putada. La putada és que aquest... A veure què dius. Aquest esdeveniment tanca molt bé la sèrie, saps? Sí, sí, sí. Per tant, és com molt difícil que hi hagi més temporades. Ja, bueno, no passa res.
No, no, clar, això ja està acceptat, que no hi haurà més Marlí. No. Clar, al final de la sèrie, dramàtiquíssim. No, no, sí, sí. Jo amb llàgrimes als ulls, però i cada vegada que me la veig ploro igual, eh? O sigui... Sí, ets de plorar amb sèries. Ostres, buah, però que flipes. Vale, vale, vale. Però molt, molt, eh? O sigui, molt. També dic, hi ha una cosa de Marlí que és graciosa, també passa amb Elite, que són nens de primer de batxillerat. Sí, criatures. I dic, bueno, no són tan nens, eh? No són tan nens, sí. I els actors són bastant grans, eh?
Jo que la veia, és el que anava a dir ara, que jo, quan tenia examen de filosofia de segon de batxillerat, et juro que em posava els capítols, perquè els títols dels capítols són com de cada filòsof. Sí, sí, sí. Jo em posava els títols. Per aprendre una mica? Per mirar-me, t'ho juro que sí. Quan hi havia estudiat tot, com l'últim. Ja, perquè com el Marlí ho explicava així, però bé, no? Sí, sí, de veritat, eh?
i clar jo veia jo em comparava segon de batxillerat amargada amb aquesta gent i deia això no és batxillerat clar clar clar això és veritat perquè a mi em passa que vaig veure la sèrie abans d'arribar al batxillerat i a l'arribar al batxillerat dic hòstia no se sembla tant com el que passa al Marlí no no no l'arriba és que no
I en general és una sèrie que és molt guai, que jo la recomano molt. I tu, quina nota li posaries, a veure? Anem ja amb les notes, eh? Anem ja. És que saps que quan t'he dit, estic entre dues o tres, una d'aquestes era Merlí, evidentment. Així que no li posaré el 10, però mira, el 9,25 sí que li poso, eh? Jo igual. Perquè em sembla espectacular, és que és molt bona i és superdivertida.
A més, l'altre dia, l'altre dia fa unes quantes setmanes, la més hermana, bueno, mesos, fa mesos, la més hermana va estar com recuperant la sèrie. Ai, és que és perfecte. La va estar com tornant a veure i la posava així a l'ordinador i jo em ficava amb ella perquè deia, ostres, és que en veritat m'interessa, saps? En que ja ho he vist, m'interessa veure-ho una altra vegada. Jo me l'he vist tranquil·lament i sense exagerar cinc vegades. No, no, és que està molt bé. A veure, jo tant no, però potser dues sí, eh?
Jo soc molt de reveure amb les sèries. Jo mai ho he fet. No, guai, m'encanta. Mai, ni mai. Quasi no acostuma a veure pel·lis per segona vegada. Jo sí, i per quarta i per cinquena. Jo molt poc, molt poc, molt poc. Jo soc molt de repetir, eh? Molt. Però jo crec que sàpiguen passar alguna cosa, perquè no és normal. I tu quina natal és? 9-25, que també? 9-25, sí, sí. 9-25. Molt bé, perfecte. Perquè al final podria haver-se allargat molt més i hauria sigut una altra temporada, però entenc que no ho hagin fet.
No, no, no. Una vegada és una cosa... És preferible posar-li un bon final, que no seguir estirant el xiclet, que després passa com Elite. Que Elite, per l'amor de Déu, com ha degenerat. Però bé, això és un altre tema. Em vaig quedar a la tercera. Jo també, jo també. Ara és horrible, això. Però és un altre tema. La següent sèrie és Benvinguts a la família. Molt bé. Molt bona sèrie. No! Ja parlarem de la valoració.
Vale, jo, bueno, es va estrenar el 2018, a TV3 també, i té dues temporades. Queda a dir que la primera temporada és molt millor que la segona, si es podria haver quedat amb una primera temporada tranquil·lament. Sí, sí, sí, opino igual, eh? Tranquil·lament. I ara mateix es pot veure a Netflix. A més, en diversos idiomes, eh?
Sí, sí, que és heavy, eh? Què vull dir? Que ha tingut... Fora de Catalunya també ha tingut èxit aquesta... He de dir que jo me l'he vist fa... Me l'haig agafat un mes, eh? Perquè me l'he tornat a veure una altra vegada. Ah, mira. Doncs la tens fresca. Jo és que aquesta sí que la tinc una mica més... Més llunyana, eh? Perquè, o sigui, a veure, jo quan estudio com coses que no són importants, per exemple, el carnet de conduir que me l'estava estudiant... Que has aprovat? Que ha aprovat. Bé...
Necessito tenir com una cosa de fons. I llavors estava mirant per Netflix i vaig veure Benvingut a la família. I mira. Dic, quin bon moment per dormir-ne a començar a veure. I sí, sí, doncs me l'he acabat fer res.
Molt bé, doncs ens podràs dir de què va més a un concret. Sí, bàsicament la protagonista es diu Angela i és una mare que té tres fills. I el que dic és el primer capítol, els primers 20 minuts. Això no passa res, això és per explicar. I bàsicament la desallotgen del pis i els seus fills i ha de recórrer com el seu pare, que el seu pare és ric.
i estan molt enfadats i ha d'anar com al seu pare a demanar-li diners per poder pagar el lloguer del pis i que li tornin què passa? que al pare li passa una cosa quan li van demanar els diners i tota la temporada és intentant amagar el que l'ha passat al pare per poder canviar el testament i tenir els diners
Per tant, i en aquest procés d'amagar el pare ja mort, perquè això ho podem dir, amaguen el pare mort per poder canviar el testament. I li van passant peripècies. I li van passant coses, es fan com molt amigues de la dona del pare i la seva filla. És molt guai, la veritat.
I per cert, saps que un dels actors és l'Aiti Sen, que és cantant? Ah, sí? Ah, doncs no tinc ni idea. Sí, sí, sí, però saps qui és l'Aiti Sen? No. No? Doncs bueno, un dels actors, després de fer la sèrie, es va fer famós com a cantant. Ah, mira, també és una opció. I també és actor d'élite.
No ho sabies? No. Bueno, mira, tu també m'ensenyes coses, jo avui també, a tu. Sí, sí. I bueno, la veritat, a mi és una escena que m'agrada molt perquè és com que no havia vist res d'igual en el sentit. A coses bones o dolentes, eh, també et dic. I bueno, bàsicament, la meva escena preferida també és que, a veure, les tres que venen a les escenes preferides totes tenen relació amb
l'amor, perquè jo soc molt així, soc molt pastelona. Llavors, la meva escena preferida de la primera temporada és una escena com la final de l'enamorament entre dos personatges, perquè com tota la sèrie es va desenvolupant la història d'amor i tal, i al final de l'escena, o sigui,
El sumum, no? Pelos. No, no, és perfecte. Llàgrimes als ulls, és molt guai, la veritat. Que bé, que bé, que bé. Sí, sí. Molt bé. I també una cosa guai és que tot i ser una comèdia, que és comèdia i no marxa d'allà, sí que és veritat que hi ha algunes escenes d'ensurts o... Home, clar, que estan amagant un cadàver, no? Sí, hi ha com escenes que canvien una mica el rotllo de la sèrie però mantenint-se sempre en la comèdia, òbviament. I llavors jo crec que això també està com molt guai.
Molt bé, molt bé, doncs sí, sí. A mi és que és el que he comentat al principi, no em va acabar tant de fer el pes. Potser perquè veníem de Marlí i ja era molt top. Clar, clar, clar, o sigui, és que no es pot comparar. No ho sé, em vaig venir a la primera temporada segur, la segona crec que també, però és que no me'n recordo molt. La segona... Però no, se'm va fer una mica bola, eh? Però la segona o la primera? Totes dues. Totes dues. A mi la primera no, la segona sí que se m'han fet bola. Però de veritat, torna't a la veure, dono'hi una altra oportunitat, que és molt guai. Bueno, potser sí, potser sí. No ho faràs, però...
Va, anem primer amb les valoracions teves. Les meves, jo aquesta li poso un 8. Oh, mira. Un 8. Molt bé, molt bé. A veure, tu te la tens molt més fresca que jo. Sí, sí, sí, clar, jo me l'he vist fa res. A veure, jo li posaria 6,5. Uau. 6,5. Que duro, eh? La veritat, 6,5. Ho sento, sí, sí. És que, clar, potser la tinc que tornar a veure. Tens raó. Exacte. Potser tens raó. Jo me'n recordo d'una escena molt a la piscina, pot ser? Sí, a una piscina.
Digui, si hi ha una escena així, que estan gràcies a la piscina, no? Sí, sí. Amb el pare. Sí. Vale, vale, vale. Jo també he de dir que en aquesta benvingut a la família estan la Yolanda Ramos i la Georgina Amorós. Llavors, està com una mica... no és objectiu. Vale. Perquè m'agraden molt les dues. M'agraden molt les dues, eh? Llavors, bueno, què dir-te, no, al final?
no, no, si és que al final si t'agraden molt uns actrius, un actor actrius, no, no sé què estic dient al final això també pesa sí, sí pesa bastant, clar que sí
Molt bé, doncs ja hem repassat Benvinguts a la família. Sí. 8 i 6,25. Bueno, 6 i mig he dit, no? 6 i mig. Ja l'estic baixant la nota, eh? Vale, vale. No, no, no, li mantinc al 6 i mig. Anem amb la següent, va. La següent és Jo mai mai. Molt bé. Que és una sèrie nova de 2024 a TV3 i que té dues temporades, però...
El 17 de març treuen la tercera. I és per això que se'm va venir la idea de fer la secció sobre això. Perquè volia parlar de Gemini, perquè és una sèrie molt guai, i vaig dir, faig com un recull de sèries. Tu l'has vist en directe? Jo l'he vist en directe cada dilluns. I la veritat és que és molt guai. A mi m'agrada molt.
Sí, sí. Jo me'n recordo sobretot de la primera, la segona també, però la primera crec que és una mica més bona. Sí. Pot ser? Sí, sí. M'ho compres, això? Eh, t'ho compro, t'ho compro. I la veritat és que està molt bé, però va, explica'ns d'aquí una miqueta per la gent que no ho sàpiga.
Bàsicament, és una sèrie... És musical, també, perquè... Bé, ara ho explico. És una sèrie que, bàsicament, tracta la història d'una monitora d'una casa de colònies, que és com la filla dels que tenen la casa de colònies, i que li assignen, durant l'estiu, al grup dels grans. Exacte. I, bé, hi ha drama...
Esclar, perquè ell en principi no vol fer les colònies però necessita diners i tampoc vol estar amb els grans. No, ella vol estar amb els petits sense problemes i tal. Què passa? Que li donen el grup dels grans i adolescents de colònies
Dramote, tothom hem anat a colònies i hem tingut quins anys, saps? Dramote. Llavors, hi ha moltes històries, hi ha moltes històries a part, o sigui, a part de la història principal. És el que passa realment gairebé, o sigui, entre històries personals, entre, ostres, aquest em cau bé, aquest m'agrada, aquest a l'òdio, no? Exacte.
I llavors tot es desenvolupa en la Casa de Colònies durant una setmana. O sigui, com que tota la història és una setmana. I cada temporada és un estiu diferent. Vale. I aquesta temporada he vist que hi ha molts personatges que no estan ni han canviat. Bueno, clar. Que això ho fan molt a les sèries. Sí, però clar, té sentit, no? Perquè d'un estiu a un altre...
Ja, sí, suposo. Sí, sí, sí. No, però la primera, la veritat, és que estava molt bé. I, a més, apareixia molta gent. Apareixia el Miki, per exemple. Sí, molta gent conona. I els Flashy Ice Cream també van aparèixer. Crec que és la segona. Sí? Doncs no recordava. Sí, sí, potser. Sí, sí, no... Ah, no, els Flashy Ice Cream, no, què dic? Ui, estic fatal. Els Figaflowers.
Ah, això sí, com quadra més, és veritat, els fica flauas. Perdó, Meilo. No vol ser-ne, no vol ser-ne. I, bueno, també una cosa que és com molt guai i no s'havia vist, jo crec, és que és com musical entre cometes, perquè en cada capítol, la majoria dels capítols, hi ha adaptacions d'artistes molt coneguts catalans, com la batgell, el xarango, els pets, i són com cançons cantades pels actors en moments de la sèrie.
M'he explicat. Vaig semblar un moment super dramàtic, es posa a cantar de sobte una cançó i una adaptació, no creant les seves propers cançons sinó que les adapten. Però agafant la lletra, oi? Sí, la lletra i el ritme potser el canvia una mica, però sí, sí.
Sí, sí, clar, que són versions i ara sí que ho dius que me'n recordo, clar, i agafen una nova cançó potser de... És un moment trist, no? I potser t'agafen una cançó més tristosa dels amics de les arts, no? I comença el personatge a cantar-la. Literalment. Una mica random, però bueno. No, no, està bé, està bé. Ens adaptem a tot. Està bé, i tant que sí. A més, això, no? Molta presència de la música catalana, no? Sí, tot, tot. Tot, tot, tot, tot. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs clar que sí.
I bé, la meva escena preferida és una escena que també és una història d'amor que vas desenvolupant. Tot és amor, eh? Tot, tot. Perdó. L'Ariana vol un nòvio, eh? Ho està deixant clar. Sí. I...
I bueno, com que és un amor que pot ser, però no pot ser, perquè una part no vol, l'altra sí. I és com molt dramàtica, de crits. Ah, sí que sé quina és. Perfecte. No, no, és que és perfecte. És que a mirar les escenes d'aquestes, rollo, sota la pluja, a crits, m'encanten. M'encanten. A tu t'agrada el drama, el xisme. I m'encanta el drama, sí, sí. Sí, sí, ja ho estic veient, ja.
I també una altra escena que també és molt guai, és una que... Bé, la segona temporada comença com que han desaparegut en el bosc, tot el grup, d'acord? I llavors hi ha una que és com l'última, que acaba la segona... No, la primera temporada o la segona... Bé, no sé...
que és que passa una cosa molt heavy, és com que et deixen allà i és com, ah, ara t'arregles tu. I llavors és com molt guai perquè passa alguna cosa molt heavy, rollo... O sigui, això quan és? Al final d'una temporada? Al final d'una temporada. I et deixen allà que dius, ah, però ja està. Clar, i això sí que és una veritable... Bé, és que no volia dir la paraulota, però bueno...
Sí, horrible. Això és horrible perquè t'has d'esperar a que facin la segona temporada. Exacte. Que això és pitjor que esperar-te un dilluns, eh? Exacte. I, no sé, és molt guai, eh? O sigui, jo crec que han sapigut, almenys a la primera i segona, han sapigut com molt bé que no s'assemblin molt, saps? Perquè fer una sèrie d'una setmana de colònia es pot semblar molt. Sí, sí, sí, sí, sí.
Clar, clar, perquè al final les activitats normalment en les colònies són molt similars. Exacte. Llavors, no sé, jo crec que està molt ben pensat. Ja han aconseguit donar-li el toc aquest, no?, perquè les històries vagin canviant, eh? Exacte. I no és una comèdia, perquè tot el català sembla ser que és una comèdia, és com... Ai, m'agrada molt.
Sí, però és que té algun moment així humorístic, no? Sí, sí, sí, a veure, això sempre. Però... Però, bueno, s'allunya una mica més del que és comèdia de ha-ha, com, per exemple, Benvingut de la família. Sí, sí, sí, això és veritat, això és veritat. A més, m'agrada perquè, sobretot parlant de la primera temporada, té com... Tots els personatges són importants, però sí que té un...
Sí, sí, sí. Ostres! Jesús. Volia apagar el micro i no m'ha donat temps, eh? Que m'estan donant aquests atacs de tot, mare meva. Però bueno, va, passem a la valoració.
La meva valoració de la primera et diria un 9,5 i la segona un 8,5. Ostres, sí que basal. Sí que et va agradar. A mi m'agrada molt. No, jo menys. Menys? Sí, sí, sí. No, jo li dono un 7,5. Ja està bé, ja està bé. Té d'igual. Soc crític, soc crític. Va, anem a passar a l'última... L'última. A l'última sèrie que és bona també. Com es diu? La casa nostra. La casa nostra. Aquesta és la més nova.
Deies aquesta cançó.
Està guapa, la cançó. Està molt guai, la cançó, fora bromes. L'altra ja estava al dir i t'ho juro que la van posar pels altaveus, aquesta cançó. En serio? T'ho juro, t'ho juro. És que és un temazo. Jo vaig dir, sabrem d'això del reproductor de les sèries obert? Algú de recepció? Però no, espero que no.
Però sí, sí, la veritat és que està xula aquesta cançó. Sí, sí, té un punt allà divertit. Bueno, va ser estrenada l'octubre del 2025, fa res, i de moment té una temporada, però he llegit que dues setmanes després de publicar la primera temporada ja estaven gravant la segona. O sigui, periodisme i investigació avui també, eh? És que és todo, todo. Així que, en breus, doncs ja, nova temporada d'aquesta sèrie. Escolta, doncs molt bé, tinc ganes, tinc ganes, tinc ganes. Expliquem una mica de què és això, de la casa nostra.
És una sèrie diferent a les anteriors perquè és com les bites de Friends, o sigui, està gravada com en públic, llavors és com molt més guai perquè les reaccions són del públic. Clar, és una sitcom, no? Sí, bàsicament, el que diu la paraula, sí. És una sèrie que va a dos amics que viuen junts, un és el Mic i l'altre l'Eric, que l'Eric és un actor de Marlí, que és l'Adrien Grosser, que és el que fa de Marc.
Sí, sí, sí. El Marc Vilaseca. Sí. I tot comença quan el Miki vol demanar de casar-se a la seva parella i ella li diu que no. Per sort o per dar gràcia. Clar, això té dues visions. Exacte. I llavors, a partir d'aquí passen moltes coses, els pares d'un d'ells van a viure amb ells al pis, llavors és com, ja no som dos, som quatre...
Apareixen unes veïnes. Apareixen unes veïnes que ningú sap com ni per què ho sap, però... I, bueno, és com molt caòtic, passen moltes coses... És com, literalment, és Friends. O sigui, que hi ha com un bar de referència, un pis de referència i tot passa entre aquests dos llocs. Sí, sí, sí. Va ser com... No ho sé, crec que és com un intent de tornar a fer una bona sitcom en català, no? Sí. Perquè veníem, potser, de Plats Bruts l'última, no? Potser, perquè Plats Bruts al final és una sitcom. Sí, sí.
No està al nivell de plats bruts. No, pobres. Però està bé. Està molt bé. I hi ha també molta crítica social a Barcelona. Sí, és veritat. Està guai. És veritat. Es pot veure. Molt de crítica als guiris, a la massificació, també al preu de l'habitatge. Sí, sí. I bé, la meva escena preferida és també romàntica. Mare meva.
perquè hi ha un moment que es perd un gat no explicaré ni com ni per què ni de qui era el gat però es perd un gat i llavors van dos personatges a buscar-ho com el pati de llums i allà hi ha un moment molt maco molt tendre no? hi ha petó o no hi ha petó? no ho diré no ho podem dir no ho podem dir no ho podem dir no ho podem dir no ho podem dir no ho podem dir mare meva no sabia que estaves en tan romàntica teva Ariadna ai si ai m'encanten eres pel·lis nyonyes és que m'encanten és que m'encanten
Doncs sí, a mi la veritat és que també m'ha agradat bastant aquesta sèrie. Per una cosa, sobretot, crec que és molt fàcil de veure. Molt. Duran molt poc els capítols. Això a vegades també va bé, no? Ostres, tinc 20 minutets, no sé què posar-me, em poso això. Literal, literal que sí. I és que per aquestes situacions va molt bé. No t'esperis tampoc aquí la gran trama. O per dinar, o mentre dines. Exacte, exacte. És molt guai, la veritat. No t'esperis la gran producció.
Ni la gran trama, ni la gran història, ni el gran guió, no ho és. Però justament per això que es passa l'estona i desconnecta una mica, trobo que està molt encertat. I hi ha bromes que fan gràcia. O sigui, a veure, jo soc molt de riure amb les sèries. A mi, bueno, no. A mi només hi ha una sèrie que m'ha fet riure amb veu alta, que és Como conocí a vuestra madre. Aquesta sèrie, però de veritat, jo em ric. I amb aquesta també m'ha passat alguna vegada. Mira, doncs això és molt bona notícia, no? Sí, suposo. Home, sí, sí.
A mi el que em passa amb aquesta sèrie m'agrada i la valoració serà bona, però a vegades notava com que els actors eren massa... que es notava massa que eren actors.
Massa forçats. Sí. En algun punt, sí. Sí, sí. En algun punt deia, ostres, això està una mica massa forçat. Sí, però jo crec que és tan tonto per dir-ho d'alguna manera, que és com per fer gràcia i ja està, com per passar una bona estona. Sí, sí, sí. Clar, que potser és una mica el que estàvem buscant. Exacte. Que sigui tan tonto que es vegi forçat, però això sigui el que faci gràcia. Sí. Pot ser, pot ser, pot ser. Sí, sí, aquí et dono el punt, també. Gràcies.
No sé, a mi és una sèrie que m'ha agradat molt i que jo la recomano. L'he fet veure la meva mare, el meu pare, les meves tietes. Ai, m'agrada molt, la veritat. Sí, sí, sí. I a més és això, és un producte nou, no? Feia molt que no teníem un acid com en català. És diferent. I s'agraeix, també. I si t'agrada Friends, el format t'agradarà, també. Que això no ho van fer per TV3, va ser allà a la plataforma, eh? Sí, sí. A la tele no es va estrenar com a tal.
No ho sé, crec que no. No, no, diria que no, no. Crec que no. Producte exclusiu per la plataforma. Doncs sí, sí, només ha trascat. Molt bé, molt bé, molt bé. I això, no, és molt guai. O sigui, jo recomano. A veure, la teva nota quina seria? A veure... Jo a Maima li he posat un 7,5, no? Sí. Un 7. Un 7.
Un set. Home. I un set i mig. Tampoc t'has anat tant. Set i mig, és que set i mig, vuit. És que a mi no m'agrada puntuar les coses, però... I un set, eh? Set i mig, vuit. Jo soc més crític, eh? Sí, sí, jo zero crítica. Zero, però és que zero. Sí, no sé, no sé. El que et dic, eh? Això que a vegades ho veia massa forçat, alguna broma així massa tonta, doncs va, un set.
Sí, no és una sèrie que transcendeix la persona. No, no, no. És, bueno, te la veus i ja està. Sí, exacte, exacte, exacte. L'haurem de recuperar, potser. Sí? Tu que les veus diverses vegades per veure si millora'm el temps. No, no, que sí. Et dic que sí, eh. Ai, m'encanta veurem la sèrie totes vegades. Molt bé. Doncs, escolta, ara ens hem d'anar acomiadant, que se'ns fa tard. Gràcies per venir avui una setmana més aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern i ens recuperem també nosaltres. Sí. La setmana vinent. La setmana vinent. Que vagi bé. Adeu.
amb el Ricard I ara la vida és joc Bona tarda Ricard, què tal, com estàs? Molt bé Jaume, aquí preparat per ensenyar-vos un joc que us doni ganes de fer taula i jugar amb amics Amb ganes com sempre de descobrir un nou joc de taula, avui què ens toca descobrir?
Doncs bé, avui, mira, parlem d'un joc que es diu botany. És un joc, evidentment, sobre botànica. En aquest joc, el que fem és, nosaltres, els jugadors, ens convertim en investigadors botànics de l'època victoriana anglesa del segle XIX. De cor, i el que fem és anar pel món, doncs, recolectant espessímens exòtics de plantes i arbres i portar-los de tornada amb nosaltres...
a Anglaterra, a la nostra finca, i mostrar-los el nostre Jordi Botànic. Evidentment, època victoriana, qui viatjava pel món? Els rics. Per tant, evidentment, els rics tenen unes finques, uns estates, que diuen ells, amb el seu Jordi Botànic, i es tracta d'omplir-lo amb quantes més plantes exòtiques, millor. Molt bé, doncs escolta, sona prou bé, però abans d'anar amb el joc, hem de comentar primer unes jornades molt xules que vau fer a Molins, no?
Sí, i parlant de plantes, esperem que aquesta jornada sigui una flor, però que una flor no festiu, és a dir, que tingui més repetició i repercussió. El dissabte vam fer una jornada al club, a Molins de Joc, de jocs a dos, en el qual una sèrie de voluntaris del club, entre ells el Jaume i jo, vam explicar jocs a taula per a dues persones. I la veritat és que vam acabar contentíssims.
Entre altres coses, perquè va venir el senyor Jaume Ríos, el nostre estimat locutor, aquí lo tenemos. Sí, sí, sí. El Dani també, i us vam poder ensenyar jocs d'aquests a dos. A vosaltres hi ha molta gent. Va ser un èxit perquè pel matí i per la tarda van venir en cada tongada unes 30, 30 i pico persones.
no vam parar d'explicar jocs, jocs d'aquests senzills, els jocs a dos acostum... Hi ha joc a dos molt llarg, però això ho vam restringir per altres dies. Vam ensenyar un reguitzell de jocs d'aquests de 20 minutets, mitja hora, molt variats, des de jocs econòmics, jocs extractes, jocs basats en la natura, jocs també de recursos, jocs de descobrir secrets, i va ser molt divertit. Vam acabar cansats perquè, clar...
Vuit hores, vuit hores reals d'expliquen jocs. És molt. És bastant cansat, la veritat. La veritat és que a mi també em va agradar molt. Era la meva primera presa de contacte amb el món del joc de taula fora dels monopolis, dels dominors i d'aquestes...
i la veritat que em va agradar molt hi havia molta gent hi havia bastanta gent i la veritat és que no m'estranya perquè ho feu molt bé expliqueu molt bé els jocs i així dona gust
Molt bé, és que és tan divertit. Veritablement jo m'ho passo molt bé jugant i vas a pensar, 8 hores explicant jocs, potser hagués preferit estar dues o tres horetes jugant a un joc de taula d'aquests amb els companys i tot, però veure que els jocs arriben, que la gent no entén, que la gent tu els deixes jugant i després diuen, ostres, m'ho he passat molt bé,
dona molta satisfacció, molta, de veritat, i és una cosa que ens plantegem repetir-ho, vull dir, que mai havíem tingut tanta gent al club, a jornades potser sí, però al club, 30 persones al matí i 30 i pico per la tarda, va ser boníssim, vull dir, que ens plantegem repetir-ho tant aviat com puguem,
si no és amb jocs de gos, amb altres tipus de jocs. Molt bé. A més, t'ho vaig comentar, jo també em veu tenir la sort, diguem-ne, que el dia feia molt de joc de taula, perquè era un dia feu, era un dia lleig, plujós, que venia molt, molt de gust anar a jugar a joc de taula. Sí, sí. És curiós perquè els jocs de taula, quan el dia està així lleig...
Plujós. La pluja. Penses, no vindrà ningú. Al contrari, veu gent que diu, què fem? Doncs vinga, agafen el nano, o la filla, o el fill, o venen la parella i vinga, expliclem algun joc. O podem agafar jocs de la ludoteca i es posen a jugar. En aquest cas va ser explicar jocs de dos, però a vegades, quan plou i tenim el club obert, ve gent...
que són simpatitzants, que no són socis, i demallen a la ludoteca, els deixa jocs i es posen a jugar ja tota la tarda o tot el matí. Sí, sí, la pluja ens va bé, la veritat. Són com cargols. Sí, exacte, sortiu amb la pluja. I escolta, teniu alguna proposta més, alguna trobada més, així que ja puguem veure a l'horitzó?
Sí, i tant, i tant, i tant. I ja aprofitarem el refugi per fer publicitat. Però el 17 de maig, diumenge 17 de maig, ocupem tots els baixos de la biblioteca del Molí, de Molins de Rei, que és un espai diàfani immens, molt gran, i fem la jornada Molins en joc, que és una jornada amb la qual tot de voluntaris del club explicarem jocs de tot tipus, en aquest cas, a tothom que vingui. D'acord? Vull dir que això té molt bona pinta...
Vindran autors, vindran autors amb jocs prototip perquè la gent els provi. També hi haurà botigues per poder comprar jocs i hi haurà alguns sorteig. Vull dir que això també pinta bé. És una versió a escala gran del que vam fer dissabte. Dissabte vam fer una mena de prova del que volíem fer el 17 de maig, que serà en gran. Ja us ho anirem explicant, ja. Molt bé. Doncs i tant, estarem pendents. I ara sí, jo crec que ja ha arribat el moment d'anar a descobrir el botani, no?
Molt bé, doncs com he dit, al botany anem pel món a recollir plantes, d'acord? Com ho fem això? Doncs bé, el que us explicaré és una mica la mecànica. A nivell estètic és maquíssim les cartes de les plantes que recollim, són unes cartes grosses amb tot de gravats del segle XIX, molt bonics, d'acord? Aleshores el que fem és, doncs tenim unes cartes a la mà,
i comencem amb quatre cartes, que és el màxim que tenim, i aquestes cartes les tenim a la mà. El que ens està dient és aquestes plantes on les hem d'anar a buscar. Per exemple, tinc un aquí que posa camèlia japònica i posa els punts que dona, quatre punts, d'acord? Sí. I on la puc recollir, que és al Japó, d'acord? Doncs jo amb aquesta carta hauré d'anar a recollir-la al Japó i ara veurem què fem quan la recollim, d'acord? Tenim, per exemple...
doncs la rosa de coure austríaca que aquesta es recull a Colòmbia per exemple i tenim la falguera de peu de cangur que es recull a Nova Zelanda això ens diu a quina part del món aquestes cartes que tenim a la mà les podem recollir perquè tenir-les a la mà no serveix per res les hem de recollir i portar-les a Anglaterra com ho fem això? Doncs bé, al nostre torn tirem un dau i ens diu quants moviments podem fer a través de les rutes que hi ha pel món
Per tant, quin és el nostre torn? Primera, paguem el cost de l'expedició. Evidentment, com he dit, no tothom s'anava a agafar plantes pel món al segle XIX. Són la gent amb pasta. Per tant, hem de pagar el cost de l'expedició a cada torn. Una monedeta. I si no, de tornada. Una vegada hem pagat, tenim l'opció de
disparar un esdeveniment que són unes cartes més petites que ens diuen coses que passen llavors tu quan passen aquestes coses tires un dau depèn del que treguis tens una penalització o una bonificació per exemple mira eh aquesta per exemple no cal tirar daus tu la treus a l'atzar i diu pluges d'abril
Cada jugador pot agafar una carta adicional de planta encara que tingui la mà a topella. Un altre és, per exemple, visitar el Palau Reial. Com que al Palau Reial és molt difícil d'accedir, anem a veure si podem entrar d'una manera així discreta. Tira un dau. Si treus un 1 o un 2, no has tingut èxit i perds una carta de la mà. Ostres!
Exacte, si treus del 3 al 6 has tingut èxit i pots agafar una carta de la mà i la baixes a baix. Perquè entenc que deu ser molt bon entre el Palau Reial...
Exacte, però hi ha coses que és compte perquè si treus un tanteig baix, pringues. I si treus un tanteig alt, simplement et salves. Això són els events o esdeveniments. Això ho pots fer de manera voluntària o de manera obligatòria quan baixes una carta, d'acord? Molt bé, per tant, primera acció, ens movem i podem agafar i jugar un esdeveniment, d'acord? Molt bé. Aleshores, l'altra opció és, com he dit, ens movem i quan arribem
El lloc que ens diu la planta que tenim a la mà, la baixem. D'acord? I on la baixem? Doncs partim amb una sèrie de coses. Estem parlant del segle XIX. Parlem de... Que tenim una cosa que es diu... Que és una campana botànica. Què és?
Doncs primer, què passava? Anys abans del segle XIX, agafava una planta, oi, que maca, me l'emporto. Quan tornaven, s'havia marcint, s'havia mort. I un senyor que es deia Woldian, el que va fer és fer una campana que mantenia la humitat de la planta i les nutrients, i aquesta planta arribava bé allà on volien portar-la. Per tant, tenim una carta que es diu Woldian Cage que ens permet baixar allà tres plantes vives.
Si la planta que baixem quan arribem a Nova Zelanda, la posem aquí, quan tornem a Anglaterra i la deixem, estarà viva i ens donarà els punts que diu la carta. Si la que he dit abans, que era la falguera de peu de cangur, val 4 punts, si la posem en wording case i la tornem, 4 punts que tindrem. Per tant, si no tenim wording case d'aquesta, m'agraden rai, no?
Bueno, tenim una altra opció, que és l'opció loser, que és una premsa botànica, és a dir, assecar la planta. Llavors, si tu el que vols és portar una planta d'Anglaterra sense tenir quatre punts, agafes la planta que vols baixar i en lloc de posar-la al guardian case, que pot tenir un màxim de tres plantes, cuida dint...
Tres, n'haurem de comprar més d'aquestes campanes per poder amagatzemar més plantes. Doncs ho posem directament a una premsa botànica i quan arribem a Anglaterra la deixem al jardí, però sola ens valdrà un punt. D'acord? Per tant, quan baixem la planta, quan arribem a Nova Zelanda, al Japó, a Colòmbia, a Itàlia, a Espanya, on vulguem, si tenim guardian case, si tenim campana per guardar plantes, posem fins a tres plantes allà,
Si no, la posem a la premsa botànica i la guardem. I així anem viatjant, d'acord? Una vegada hem fet això, reomplim la nostra mà fins a tenir quatre cartes una altra vegada. Entesos? Molt bé. Aleshores, què fem? Quan hem acabat això, guanyem diners que van a la finca, no a la nostra motxilla. Estem d'excursió, estem de viatge. Per tant, aquests diners que guanyem al final de cada torn no els podem gastar ara.
els tindrem a la finca esperant quan arribem. Molt bé, guanyem diners. Els diners com es guanyen? Doncs, si tens punts de reputació a cada vegada que tornes a Anglaterra, guanyes punts de reputació. Quanta més reputació, més diners guanyes a cada torn. Però aquests diners, recorda, van a Anglaterra, no van a la teva motxilla, no és una tarja de crèdit com ara, eh?
D'acord? Ja els recuperarem quan anem a Londres. Hem de tornar a Londres per guardar els diners. Exacte. I al final...
Quan acabem el torn, si encara no estem a Anglaterra, podem comprar una carta d'expedició, que són ajudes. Són ajudes que ens donen més valor als daus si tirem els daus en un esdeveniment dels que hem dit abans. Recorda que hem dit que hi havia una, per exemple, que si treus un 1 o un 2, pilles. En canvi, si tens una carta d'aquelles, diu, puja el valor del teu dau, dos punts, llavors em salvaré. Aquestes cartes les podem comprar al final de cada torn. Molt bé.
No m'enrotllo, ja tenim, per tant, esdeveniment, cartes que baixem, omplim la mà i podem comprar cartetes d'aquestes que ens ajudin. Com ja tinc la campana aquesta, la World in Case, plena, i vull tornar per deixar-les a la meva finca, al meu jardí botànic, torno, pim, pim, pim, he d'anar tornant, pagant cada torn, perquè no arribaré, si estic a Austràlia no arribaré a la primera.
D'acord? Perquè el dau no em dóna per tant. Cada torn he de pagar una moneda. Per tant, he de calcular si tinc pasta per tornar. Cuidadint. Clar, que també l'atzar té la seva funció, eh? Exacte, l'atzar, però programar no es tira més el braç que la mànig. És a dir, no costar-te molta pasta amb cartetes si no tens cartes per tornar. Ai, si no tens pasta per tornar. Quan arribo a Anglaterra, oh, mireu quines plantes porto. Llavors, les poso al meu jardí. Les plantes que tinc premsades...
Les poso totes al meu jardí i aquestes em donaran un punt al final de la partida. I les cartes que porto a la campana, al Guardian Case, les baixo. Per cada una que baixo, em dona una moneda. I cada tres...
pujo un punt de reputació. Quanta més reputació, més monedes cobro a cada torn. Recordeu que cobràvem al final de cada torn? Si tinc molta reputació, cobraré més monedes, per tant, dintre més tindré més pasta. Per tant, he arribat, poso les meves plantetes al meu jardí botànic, mireu que maco,
Agafo la pasta que tenia allà que he anat cobrant a cada torn, me la poso a la motxilla i torno a marxar, d'acord? I torno d'excursió. Abans he pogut comprar, si vull, unes cartes que em donen més punts, si les pago, per tenir el jardí més gran, per tenir, doncs, un orangerí, que és un lloc que és una mena d'hivernacle, vull dir que puc millorar el meu jardí, d'acord?
Llavors torno a marxar i faig el mateix. Quan s'acaba el joc Jaume? El joc s'acaba quan? Una de dues. Quan algú ha arribat a 12 punts de reputació o quan s'han acabat les cartes que agafem de la pila per omplir la nostra mà. Recordeu que evidentment cada vegada que
baixem cartes a la campana, al guardian case, o les premsem durant el nostre viatge, tornem a omplir la mà amb cartes fins a tenir quatre. Arribarà un moment que s'acabaran, d'acord? És un joc senzill, ja veieu, avui és viatjar pel món, baixar les cartes de planta o de flor o d'arbre i tornar, mentre resols els esdeveniments que et treuen punts, et treuen capacitat per moure, et baixen reputació, o compres cartes d'expedició que t'ajuden a millorar aquests esdeveniments.
d'acord? Per tant, una mecànica senzilla amb una estètica brutal als que ens agradin aquest tipus de dissenys i de dibuixos. Hi ha gent que et diria, això és de la Kika, jo ho trobo maquíssim, és un joc força nou, té dos anys i està molt ben dissenyat, molt ben dissenyat. Sí, sí, home, jo pel que estic veient d'imatges, la veritat és que es veu molt i molt mal. Sí, sí, l'únic hàndicap és que està en anglès, però bueno, escolta, no va mai malament aprendre idiomes. I per tu una
I escolta, una pregunta que m'ha sorgit. Si tu estàs intentant tornar cap a Anglaterra, però no tens diners, què? Doncs, primera, et descartes de les cartes que has anat. Bé, quan no tens diners, trigues més. Llavors, què fan ells? En lloc de pagar la moneda, et vas descartant de cartes que has premsat o que has guardat a la campana.
Et vas traient aquestes cartes i què va passant? Doncs que al final arribaràs a Anglaterra però tindràs menys cartes, menys plantes que donar, per tant menys pasta guanyaràs. Clar, clar, clar. Vale, vale, vale. I ja està, no té res més. És un joc senzill, per gent que no està molt acostumada als jocs molt fevis. Per quantes persones? Fins a cinc. Ah, bueno, mira.
Com sempre, jo no m'enredaria jugant 5 persones perquè llavors es fan llargs els jocs. Ideal, com la gran majoria de jocs, Jaume, 3. Menys els que vam jugar dissabte, que eren a 2. Però el número ideal per jugar en joc de taula, per no fer-lo llarg,
I per no fer-lo simple, doncs, tres persones. Molt bé. I quant temps podem estar jugant en aquest joc, en una partida? En aquest joc, una horeta, horeta i mitja. Hora i mitja, diguéssim. Si no és ni molt llarg ni molt puro, és una hora i mitja. Molt bé, molt bé. Doncs ens l'apuntem, clar que sí, a la nostra lista de Jocs de Taula, que ja en tenim uns quants, eh?
I tant, i tant, i tant, un tou, moltíssims, moltíssims, em sembla que és un 60 i pico, eh? I recorda't que el 17 de maig, doncs mira, si vens amb el Dani, us ensenyo el botany, si voleu. Molt bé, perfecte. Bueno, tindràs tant per triar que no ho sé. I disfrutarem segur, això segur. Doncs, Ricard, si donem part tancat a aquest joc, ens n'hem acomiadat per aquí. Molt bé. Molt bé, doncs que vagi molt bé, Ricard, gràcies per tot i ens sentim, doncs, la propera setmana.
Molt bé, una abraçada. Que vagi bé, Jaume. Adéu.
I fins aquí el refugi d'avui, el refugi del dijous, i ens retrobem demà, com sempre, aquí a casa vostra, a Ràdio d'Esvern, a partir de les 5 de la tarda i fins a les 7 de la tarda. Gràcies i fins aviat. Adéu.