un punt de trobada i participació per totes les edats al barri de Plana Pedrosa-Vellsoleig. Pel que fa política, el portaveu de la CUP Sant Jus Lluc Tost ha passat pels micròfons de ràdio de Desvern per analitzar l'actualitat política municipal després de la seva incorporació com a regidor al Consistori.
Tost ha definit el ple ordinari de gener com una sessió amb poca salsa, centrada principalment en tràmits administratius, però ha aprofitat l'entrevista per qüestionar obertament el model de ciutat de l'equip de govern del PSC. Segons el representant Copaire, l'executiu local basa la seva política en anar pagant focs, sense una visió estratègica a llarg termini.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa a societat, ha mort Joan Gallar Malaret, veí de Sant Jús, molt vinculat a la vida cultural i associativa del municipi. Gallar va morir ahir, 22 de febrer, a l'edat de 77 anys. Nascut el 28 de febrer del 1948, va participar activament en diverses entitats locals durant dècades.
Va ser soci de l'Ateneu de Sant Jús durant 57 anys, formava part del Corlepom de Flors i era soci de la CEAS de Sant Jús. També estava implicat en la penya barcelonista de Sant Jús, on col·laborava en l'organització d'activitats i en tasques de gestió, amb una presència constant en la vida social del poble. La seva trajectòria ha estat marcada per la dedicació al teixit associatiu i cultural, amb una implicació continuada en projectes i iniciatives comunitàries.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als 8 llatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja tornem a ser aquí, ja tornem a començar la setmana, tornem a estar el dilluns, el punt de partida, clar que sí, se'n tornem-hi amb més ràdio i amb més refugi, clar que sí. Però bé, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Vaqués i tota l'actualitat musical. Seguidament un sal enrere amb el Jesús Martín i posarem fi amb On és el passat del Clas Moreno.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El govern espanyol desclassificarà aquest dimarts els documents relacionats amb el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. L'anunci l'ha fet el president Pedro Sánchez, coincidint amb el 45è aniversari de l'intent culpista liderat per Antonio Tejero.
Sánchez ha afirmat que la memòria no pot estar sota clau i que la mesura vol tancar un deute històric amb la ciutadania. Els documents es publicaran al BOE i estaran disponibles al web de la Moncloa. Encara no s'ha detallat quins arxius s'obriran, però entre els fronts classificats hi ha el sumari judicial complet custodiat pel Tribunal Suprem i informes del CECID, antecedent del Centre Nacional d'Intel·ligència.
45 anys després, la voluntat és aportar llum sobre un dels episodis més delicats de la democràcia espanyola.
El preu del lloguer a Catalunya continua a l'alça i ja se situa en una mitjana de 876 euros mensuals. Entre juliol i setembre del 2025, els preus han pujat un 2,5% respecte al trimestre anterior, malgrat el topall de zones tensionades i la regulació del lloguer de temporada. A les àrees tensionades, la renda mitjana supera els 894 euros, mentre que en municipis no tensionats baixa fins als 617 euros.
Barcelona Ciutat registra una mitjana de 1.153 euros al mes en barris com Pedralbes per sobre dels 2.100 euros. Per demarcacions, Barcelona és la més cara i Lleida és on més han pujat els preus. Durant el tercer trimestre s'han signat gairebé 27.000 nous contractes. El govern ha iniciat la formació de nous inspectors per controlar els incompliments del topall en un context en què el mercat continua molt tensionat i els preus no donen treva.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha intensificat les darreres setmanes la seva agenda internacionals amb viatges a Nova Delhi, Múnich i Dubai, entre altres capitals. L'estratègia combina projecció exterior i missatges amb impacte social com la batalla contra el mal ús de la intel·ligència artificial per protegir els menors o el rebuig al rearmament nuclear europeu.
Sánchez ha defensat també la regularització extraordinària de persones migrants en un article al The New York Times en contraposició a les polítiques de Donald Trump, una línia que busca reforçar el seu perfil internacional en un context marcat per l'auge de l'extrema dreta a tot Europa. Des de l'oposició, el PP i Vox acusen el president de voler desviar l'atenció dels problemes interns amb una legislatura sense majoria garantida al Congrés,
Mentrestant, el govern aposta per consolidar lideratge exterior de cara a un 2026 amb una agenda internacional especialment intensa.
La producció de cotxes a Europa podria començar a recuperar-se el 2026, impulsada pels vehicles elèctrics i per l'entrada de marques xineses al mercat europeu. Segons diverses consultores, després de dos anys consecutius de caiguda, la fabricació podria créixer a prop d'un 3% l'any vinent, tot i que encara lluny dels nivells previs a la pandèmia.
El sector arrossega anys de sobrecapacitat i justos a les seves fàbriques, però l'electrificació està transformant el model productiu. L'arribada de fabricants asiàtics amb noves fàbriques a països com Hungria o Espanya també podrien aportar volum a mitjà terme.
A l'estat espanyol, però, no s'espera un creixement immediat. Les plantes estan adaptant les seves línies per produir més models electrificats, però la demanda europea, especialment a Alemanya i França, continua estancada. El futur del sector dependrà de l'impuls del vehicle elèctric i de la capacitat europea per competir en un mercat cada vegada més global i més exigent.
La Comissió de Comerç del Parlament Europeu ha congelat la ratificació de l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, després que el president nord-americà Donald Trump anunciés nous aranzels globals del 15%. El president de la Comissió, Bernd Lange, assegura que la base legal ha canviat i reclama més claredat a Washington abans de portar l'acte al pacte al ple.
Per la seva banda, el comissari europeu de Comerç, Maros Sefkovic, demana calma i insisteix que un acord és un acord i s'ha de respectar. Tot i que els Estats Units ja apliquen el 15% d'aranzels, la Unió Europea encara no ha reduït els seus al 0% perquè falta l'aprovació de l'Eurocambra. El vot podria quedar en risc si no hi ha aclariments en els pròxims dies.
La mort de Nemesio Oseguera Cervantes, conegut com El Mencho, en una operació de l'exèrcit màxicà amb suport d'intel·ligència dels Estats Units, ha deformat una onada de violència arreu de Mèxic. El Mencho era el líder del càrtel Jalisco Nueva Generación, un dels grups criminals més poderosos i violents del país, i era un dels narcotràfics més buscats de tot el món.
Després de l'operació, a l'estat de Jalisco s'han registrat bloquejos a carreteres, vehicles incendiats i suspensió de classes en almenys 8 estats de Mèxic. Guadalajara va quedar pràcticament paralitzada durant hores. Les autoritats asseguren que la majoria dels bloquejos ja han estat aixecats. La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha fet una crida a la calma i ha defensat la coordinació entre governs estatals i forces de seguretat.
Des de Washington, l'administració de Donald Trump ha qualificat l'operació com una gran victòria contra el narcotràfic. El càrtel de Jalisco Nuevas Generaciones havia estat designat organització terrorista pels Estats Units i està vinculat al tràfic de fentanil, cocaïna i armes.
La seva caiguda suposa un cop històric, però també obre interrogants sobre una possible escalada de violència en un país on, des del 2006, el conflicte amb els càrtels ha deixat més de 450.000 morts i més de 100.000 desapareguts. I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
comencen les obres del nou equipament veïnal a la plana pedrosa Vellxoleig. L'espai, que portarà el nom de Maria Treserra, tindrà 150 metres quadrats i vol reforçar la participació i la cohesió social al barri amb una inversió de més de 635.000 euros.
Descomptes de fins al 14% a la taxa de residus per l'ús regular de la deixallària. Cada visita als punts verds permet bonificar un 1% de la TMTR amb retorn a la factura de l'aigua i un màxim anual amb 15 usos.
I Sant Just impulsa 7 tallers gratuïts per reparar electrodomèstrics, roba i dispositius entre març i juny. El programa Reparat es farà a la vagoneta i les escoles amb inscripció prèvia i vol fomentar la reutilització, l'estalvi i l'economia circular. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça ha recuperat el lideratge de la Lliga després d'imposar-se amb autoritat el llevant per 3-0 al Camp Nou, aprofitant així l'ensopegada del Real Madrid contra l'Osasuna, on els blancs van caure per 2-1. L'equip de Hansi Flick, que venia de dues derrotes consecutives, ha reaccionat amb solidesa. Bernal va obrir el marcador ben aviat, De Jong va ampliar distàncies abans del descans i Fermín va sentenciar a la segona part amb un gol espectacular.
Destaca l'actuació de Cancelo per la banda esquerra i de Joan Garcia, que va tornar a mantenir la porteria a zero. Tres punts, lideratge recuperat i el Barça que torna a agafar confiança abans dels pròxims reptes.
L'Espanyol continua en caiguda després de perdre el Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid per 4-2. Tot i avançar-se amb un gol de Jofre, els blanc i blaus no van poder frenar la reacció dels de Simeone. Sorrot, Giuliano i Lugman van capgirar el marcador en una segona part de domini local. Expósito va retallar distàncies, però el partit ja estava decidit.
Amb només dos punts sumats a aquest 2026, l'Espanyol veu com s'esvaeix el coixí a la classificació. Avui, en canvi, és el torn del Girona, que a les 9 de la nit s'enfronta a domicili el sempre complicat Deportivo Alavés.
I Alba Escònia s'ha proclamat campió de la Copa del Rei després de derrotar el Reial Madrid per 89 a 100 en una final espectacular. L'equip basc ha imposat un ritme alt i valent per tornar a aixecar el títol 17 anys després. Sota la direcció de Paolo Galbiati, el conjunt vitorià ha recuperat la seva identitat amb un joc ràpid i sense complexos.
Malgrat les baixes de Diop i del capità Tades Sedekerskis, l'equip ha tirat d'orgull. Trent Forrest ha liderat amb energia Luau Cabarot, ha estat imparable amb 28 punts i jugadors com Diakite i Omorulli han estat decisius.
I Espanya ha tancat els Jocs Olímpics d'hivern de Milano Cortina 2026 amb un resultat històric. La inclusió de l'esquí de muntanya al programa olímpic ha permès a la delegació espanyola sumar tres medalles en una mateixa cita, una fita sense precedents. A més, l'or del català Oriol Cardona en la prova d'esprint trenca una sequera de 54 anys sense un or olímpic d'hivern per a la delegació espanyola.
Però no només Espanya ha fet història, sinó que Noruega ha tornat a demostrar el seu domini amb 41 medalles, 18 d'elles d'or, superant el seu propi rècord. Itàlia, com a anfitriona, ha signat també els millors Jocs Olímpics de la seva trajectòria amb 30 medalles i fins i tot el Brasil ha celebrat el primer or hivernal de la seva història.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui comencem la setmana amb una cançó preciosa, un cant a l'amor i a la complicitat entre dues persones. Ho fem amb una peça d'un artista que ha aparegut en l'escena molt recentment, però que ja està donant molt per parlar. La cançó ens situa en aquell moment tan especial en què la festa ja s'ha acabat, els convidats han marxat i només queda el silenci compartit.
És una història de matinada, de mirades que parlen soles i de nervis que no s'acaben de dissimular. No hi ha grans promeses ni declaracions solemnes. El que hi ha és complicitat. El missatge és clar. L'amor, quan és real, no necessita massa paraules. Parla d'aquesta connexió íntima, d'aquella sensació que el temps s'atura quan estàs amb algú que et meravella. És una celebració de l'amor, honesta i vulnerable.
L'artista que l'assigna forma part d'una nova generació de creadors. Amb un estil fresc i delicat, construeix cançons que connecten amb la quotidianitat. La seva manera d'escriure és propera, gairebé com si t'ho expliqués a cau d'orella. El cantant va participar...
que m'he avançat. Primer, les pistes. Les pistes, com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El cantant va participar en l'última edició d'Operación Triunfo. La cançó es va publicar el desembre del 2025 i els elements del cel juguen un paper molt clau en aquesta cançó. Què? Com ho tenim? Jo crec que va bastant fàcil avui. Així que va, anem a disfrutar de Esterelles de Max Navarro.
Ara per fi estem sols, hem recollit els plats i els convidats, ja no sé ni on són. Crec que un parell ja dormen al sofà on arreglem el món.
Passant les 3 i sé que em costarà, però encara queda nit i no ho voldria malgrat. Ara per fi estem sols, portes mirant-me tot el vespre i ja sé que és el que vols. No cal parlar-ne, no hi ha pressa, no sé ni on tinc el nom i no sóc famós per la conèixer.
i potser me'n surto, fixa't rere la finestra, si veuen dues estrelles. Com a meravelles, tu i jo som com elles, crec que des de fora fas més d'un tu sola. Com a meravelles, tu i jo som estrelles, crec que ens diuen hola,
Ara per fi estem sols. M'ha repassat les pigues i jo m'he posat nerviós. És per com brilles, no sé ni on tinc el nom. Passa a la 5 i sé que em costarà per tu. Intentaré i potser me'n surto. Fixa't darrere la finestra, si veu en dues estrelles.
Com a meravelles, tu i jo som com elles. Crec que des de fora fas més d'un tu sola. Com a meravelles, tu i jo som estrelles. Crec que ens diuen hola per comprar pallejar. I el millor de tot és que no ens caldria dir més.
La, la, la, la, la, la, la, la, la. Dues estrelles som com elles. La, la, la, la, la, la, la, la, la. Com a meravelles, tu i jo som com elles. Crec que des de fora...
Com a meravelles, tu i jo som estrelles. Crec que ens diuen ara per comptar pellejar. Com a meravelles, tu i jo som cabelles. Crec que des de fora vas més en tu sola. Com a meravelles, tu i jo som estrelles.
Ara per fi estem sols. Doncs una gran cançó i compte amb el Max, que era promet i molt com a artista. La veritat és que aquest noi té molt bona pinta. Però bé, seguirem atents a les coses que vagi fent, però ara ens toca passar a l'efemèride del dia.
Avui, 23 de febrer, marxem a un dia com avui, però del 1981. Aquella tarda, mentre el Congrés dels Diputats votava la investidura de De Leopoldo Calvo Sotelo, un tinent coronel de la Guàrdia Civil, el conegut Antonio Tejero, irrompia l'hemicicle amb un grup d'agents armats. I el que va ocórrer encara ho tenim tots a la ment.
Aquest va ser el major atac contra la democràcia espanyola des de la fi del franquisme, només sis anys després de la mort del dictador, quan el país intentava consolidar la seva transició i construir un sistema de llibertats. Doncs aquell cop, aquell cop d'estat, ho va posar tot en risc. No era només una acció militar, era un intent de fer marxa enrere, de frenar la voluntat del poble.
i sobretot de tornar a imposar la por. La versió oficial que va fixar la sentença judicial parla d'un grup reduït de militars que va fer racassar gràcies a la intervenció decidida del rei i a la lleialtat majoritària de l'exèrcit a la Constitució. Però 45 anys després encara hi ha documents sota secret d'Estat i preguntes que no han trobat resposta. Demà pot ser un dia clau i és possible que molts d'aquests interrogants per fi tinguin una resposta clara.
El 23F ens recorda que la democràcia és fràgil, que s'ha de defensar i construir cada dia.
No només davant de tancs o fusells, sinó davant de qualsevol temptació autoritària, davant de qualsevol intent de silenciar la discrepància o limitar les llibertats. Reivindicar avui el 23F és més important que mai. Davant de l'ascens de discursos totalitaris, cal reivindicar la llibertat d'opinió, el pluralisme polític i el dret a pensar diferent. El poder només és legítim quan neix de la voluntat popular i no d'un uniforme amb medalles i condecoracions.
Perquè cap arma i cap pressió pot situar-se per damunt de la sobirania ciutadana. I és que aquella tarda nit Espanya va aguantar la respiració i la democràcia va resistir. Però resistir no és suficient. Cal enforcir-la amb transparència, amb memòria i amb compromís. Perquè la història ens ha ensenyat que la llibertat, quan no es cuida, es pot perdre. I que defensar-la és responsabilitat de tots.
Ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb els sons de casa. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara sí, comencem amb les seccions. Comencem amb els sons de casa amb la Montse Baqués.
Bona tarda Montse, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé. Bona tarda i bona setmana, eh? Bona setmaneta. Home, avui comencem i és que el dia fa goig. Comencem molt bon dia, oh i tant. Avui fa goig, eh? Amb camiseta curta, eh? A veure la gent avui. Com jo. Sí, sí, per això ho dic, per això ho dic. Sí, sí, sí. La veritat és que fa un dia espectacular. Fa calor i tot, és que fa calor i tot. Però bé, que continua així, eh? Esperem que sí. Després d'aquesta etapa de vent i de pluja, no vols?
Però bé, avui no som els homes del temps, anem a parlar de música. Exacte, anem a parlar de música, com fem sempre en aquest programa. Exacte, que és el que sabem una miqueta més, tampoc molt, però sí una miqueta més. Exacte, alguna més que del temps sabem. Comencem, va, amb què anem avui? Doncs avui us vinc a parlar dels Premis en Derroc, que és considerada la gran festa de la música, que premia els grans èxits i grans artistes dels Països Catalans de l'any passat, és a dir, aquest any del 2025,
I aquest any ve amb novetats. Molt bé. Demà coneixerem els finalistes de les categories per votació popular, que és com la categoria més destacada, per dir-ho d'alguna manera, perquè és que tot el públic vota millor artista, millor cançó, tot això. Ja ho veurem després, però abans expliquem una mica què són aquests premis i en què consisteixen.
Perfecte, i tant que sí. Escolta, això és com una miqueta els Òscars de la música catalana, no? Sí, podríem dir. Podríem dir així, sí, sí, exacte. Però anem a desgranar una miqueta. Exacte, sí. Doncs aquest any és la desena edició de l'Auditori de Girona i el Grup Enderroc ha decidit fer un salt endavant amb una proposta més ampliada.
que reunirà artistes i professionals i institucions en tots els àmbits musicals dels països catalans, de pop-rock, música d'autor, folk, música urbana, clàssica i jazz. Per tant, aquesta gala es celebrarà en dos dies, el 25 i 26 de març. En dos dies?
Sí, normalment era només un dia i era gèneres més... Em sembla que era pop-rock, música d'autor, música urbana i poc més. Llavors, ara és com que ho han ampliat. Sí, perquè abans clàssica i jazz no n'hi havia. Diria que no. I, a més a més, aquests dos dies comptarà amb una vintena d'actuacions on serà l'estrena de nous treballs discogràfics d'artistes com Joan Dausa, la Ludwig Band, Mama Duixa, Maria Jaume, Fades, Winneta, Danny Six, Yizquid...
Hi ha alguns més que em deixo, a més de l'inici de la gira dels 40 anys de l'Exambusto i altres sorpreses que trobarem. Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però molts besos te n'adones que tornes a començar i a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar.
Veus que les coses no canvien, però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis, i sóc el que ara tinc. No vull pensar en el que arribarà demà. Llença't, que ens ara és únic, no repartirà.
40 anys, l'Exambusto, eh? Brutal, brutal. 40, 40 anys. Sí, sí, sí. Impressionant. No, no, a més, escolta, grup infravalorat. Sí, la veritat és que sí. Actualment no sentim parlar tant de l'Exambusto, no? Gent. Sentim parlar dels pets, inclús de Sau, dels amics de les arts, però escolta, l'Exambusto tenen cançons molt bones, eh? Totalment. Com aquesta, per exemple. Aquesta, exacte. A més, què boig al món també m'agrada molt. Ah, és veritat. Molt bona, també. Molt bona, també.
Però va, anem a repassar. Què és això? Com que dues jornades, Montse? Doncs sí, tenim dues jornades. La primera estarà més dedicada a la música clàssica i jazz, que és la gala Premis Under Rock 440, que reconeixerà els millors discos de l'any segons el públic i la crítica, a més dels Premis 440 d'Honor, de Trajectòria i de Compositor, també a la millor producció.
I els reconeixements de la indústria musical i el nou Premi Enderroc, el foment de la llengua i la música, que atorgarà l'Ajuntament de Girona. Per tant, com veiem, serà més dedicat a la música clàssica i jazz i... I coses vàries, no? Coses vàries, exacte. Foment de la llengua, coses així una mica més diferents.
I l'endemà, que podríem dir que és el dia fort, almenys el que potser ens interessaria més a nosaltres. Això no, els enderrocs suposo que no volen que es digui, hi hagi dia fort i fluix, però... Però és així, perquè al final és la música més coneguda, que és la gala oficial dels Premis Enderroc de Música Popular, amb els guardons els millors treballs de pop, rock, folk, millor cançó, músiques urbanes, a més també dels Premis d'Honor, de Trajectòria, i Premi Estrella, que són triats per la crítica.
Premi estrella, eh? Aquest son important. Sí, la veritat és que sí. No he llegit de què va, però m'ho imagino que serà premi important. A veure, i aquí tema premis. Anem amb tema premis, que a mi és el que m'interessa, eh? Sí, doncs trobem 15 categories. Això en els premis per votació popular. Trobem 15 categories de pop, rock, millor cançó, música urbana, folk, clàssica, jazz...
en les que han votat gairebé 30.000 persones, és a dir, un 53,5% més respecte a l'any passat. Ostres, això vol dir que un 53% més. Si fem càlculs, vol dir que eren 15.000 persones més. No, perquè això seria el 100%. Això seria el 100% més, 7.600 vots més, més o menys.
No ho sé, no soc de mates. Jo te creo. Més de 7.000 vots nous. Estaràs uns. Ah, vale, clar. Ja entenc el que vols dir. Sí, sí, sí. I, bueno, doncs com he començat al principi del programa, demà sabrem aquests finalistes d'aquestes categories. Ah, demà, eh?
Demà, demà. Llàstima que el programa no és demà, eh? Perquè si no... Ja, llàstima, llàstima. Però bueno, igualment és a les set, o sigui que tampoc ho podríem cobrir. Però bueno, ja us portaré les novetats. La setmana vinent, clar que sí. Doncs això, s'ho sabran als finalistes demà, en una festa celebrada a l'antiga fàbrica Estrella Damm, on comptarà també amb les actuacions de diversos artistes, com Match, Enmato, Minova i Aurora.
Molt bé. Només conec a la màgia. Sí, són artistes més... Emergents. Emergents, exacte, perquè jo tampoc els conec, però està molt bé igualment. Exacte, està bé que li donin espais. Sí, sí, totalment. I a més, durant aquest acte es farà un concurs per guanyar una entrada doble per la gala dels premis. Mira, això ens interessa més. Sí, sí, sí. Tot és que sí. Bé, però potser intentem estar en Ràdio d'Esvern, no?
Sí, intentarem a veure si podem anar i fem contingut i expliquem què tal és. Si venen cositas, bueno, ho haurem. A veure si ho podem aconseguir, no? Segur. Dins d'aquests primes populars han destacat sobretot els ecologops 30 gufam, genestar i detallets amb més de 5 nominacions cadascun.
Vamos en turno, Inca Dina, se ha hecho d'after.
El grup de trap i reggaeton 31 fam el trobem en les categories de millor artista, millor disc de música urbana per R31, millor cançó per Mama, ho sento, que és la que estàvem escoltant, per millor videoclip també per aquesta cançó i millor directe. Escolta, molt bé. Doncs 5 nominacions, escolta, alguns s'emporten segur, eh? Home, jo crec que sí, i tant, perquè aquest any ho hem patat amb aquest disc. Aquest disc R31. R31, exacte. La veu roncada
Aquests són més tranquils, però també ho han patat fort, eh? Sí, sí, sí, exacte. Ginestar, grup de pop format pels germans Serra Solsa, estan nominats també a cinc premis, que són també el de millor artista, millor disc de pop rock per només viure, la millor cançó per tot el que ens queda. Que és aquesta. Que és aquesta, exacte. Millor videoclip amb la col·laboració de l'actri Ulaia Manzanares per deixar-se anar de la mà i també per millor directe. Molt bé.
Tu em vas tirar la canya, jo la vaig agafar. Sempre de flor en flor, però amb tu jo em vaig quedar. Comença una història que no té final. I és per això que avui se m'han volit.
I ho hem aconseguit per moltes coses que ens passin. Jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai. I finalment tenim els dos de Mataró, de Tallets, que també els trobem en la categoria de millor artista i de millor directe. A més del millor disc de música urbana per Cafè pels meus cafeteros, la millor cançó per Tàndem, que és la que escoltàvem, i també millor videoclip per aquesta cançó. Molt bé, algun caurà segur també. Jo crec que sí. Aquest any però ho veig una mica més disputat que anteriors.
Sí, jo la veritat és que detalles d'aquest any, o sigui, sí, ha tret aquest àlbum, però veig més a tope si n'està del 31 fam. El videoclip, per exemple, aquest m'agrada molt. El videoclip aquest sí que m'agrada molt a mi també. Però bueno, veurem, veurem. Després farem coses, no, amb això? Sí, sí, sí. Farem jocs, no? Farem prediccions. Exacte, sí, sí. Jocarem una mica la quiniela.
Però, abans d'això, també comentar que dins d'aquestes categories també ha destacat Búhos, amb quatre nominacions, i altres grups que han aconseguit una triple nominació són Abril, Alosa, Els Catarres, Figaflaues, Júlia Colom, La Fómiga, Mamaduixa i Esberlana. Quique!
Clar, s'ha de dir que totes aquestes nominacions van ser en la primera volta de votacions, que va començar a mitjans de gener, acabarà a finals d'aquest mes de gener. La segona volta de votacions va acabar el 18 de febrer i demà sabran els resultats dels tres finalistes en cada categoria. Per tant, en cada categoria quedaran tres només. Exacte, sí, sí, aquí pot canviar molt la cosa. Doncs sí, pot canviar molt, pot canviar molt, molt. Clar, i a més se't redueix a tres, què vols dir? Aquí ja tens per fer més joc.
Sí, sí, sí. I res, aquests tres ja els comentarem com ha quedat la cosa la setmana que ve. Tenim temps, com això encara és el 25 de gener, no? Exacte. Doncs tenim temps. Molt bé. Totalment. I ara sí que ha arribat aquest moment del joc que estàvem comentant abans.
que és que de totes aquestes nominacions, que no les he comentat totes, òbviament, perquè si no ens podíem estar aquí tot el dia. Necessitèrem el refugi complet. Exacte, sí, sí, sí. I bé, he comentat el més important, no? Llavors, de les categories més importants, hem de dir qui creiem que sortirà guanyador i qui ens agradaria a nosaltres que guanyés. Vale, em sembla molt bé. Per on comencem? Doncs mira, començarem per millor artista del 2025 per votació popular.
A mi m'encantaria que guanyés aquest premi Sberlana, que ja ho he comentat per aquí algun cop que és un grup que m'agrada molt, perquè són molt originals, amb un estil i lletres molt diferents del que es troba normalment. Total. A més, són un xou de persones, que fan uns concerts també molt xou, no? Sembla més una obra de teatre que un concert. Sí. Però bueno, per desgràcia, no són coneguts per tothom.
I no estan ni nominats. O sí? Sí. Sí, segur. Millor artista de revelació. No, no, millor artista normal del 2025. Ah, vale. I està mirant revelació. Pensar que estan parlant del... No hem començat per revelació? No.
Ah, vale. Perdó que m'he liat. No pateixis. Millor artista del 2025 en general. Ah, vale, perdó, perdó, perdó. Vinga, sí, sí, sí. Jo crec que són literalment els últims de la llista. Sí, sí, sí. Però bueno, no passa res. O sigui, per tu el teu vot aniria per Esbellana. Exacte. Vale, molt bé. Ara em toca a mi, no? Sí.
A veure, clar, és que millor artista del 2025 vol dir artistes que hagin tret música aquest any. Clar. No serveix dir, jo què sé. Clar, clar, clar. Per exemple, està nominat Ocas Grasses. Clar, està nominat Ocas i em sembla que la Fumiga també, però no han tret res. Com a molt, la Fumiga va treure un o dos singles i Ocas directament no ha tret res, llavors jo no els consideraria millor artistes. Clar, clar, clar. A veure, si algú que hagi tret això, un àlbum o algú. Sí, sí, sí.
Doncs mira, veient la situació, jo crec que sincerament m'aniria amb 31 fam. Sí? Sí. T'agradaria que guanyessin ells. Sí, també m'agradaria que guanyessin. És que al final crec que... Qui més ha tret el bon? Búhos, no? O Búhos tampoc?
Bus, diria que sí. Bus... Ginestar, detallets... Sí, no ho sé. Detallets, però clar, el disc de detallets no ha acabat de convèncer. Exacte. Jo me'n vaig amb 31 fam, sincerament. Crec que tenen temazos a sobre... Aquesta, per exemple, que hem escoltat abans és molt bona. Sí, sí.
I tenen altres cançons que són superguapes, d'aquest nou disc. Jo me'n vaig a entrenar a l'Ufam, sí, sí. Molt bé, molt bé. Me'n vaig a entrenar a l'Ufam. Jo, clar, és el que deia Nou, que he dit que m'encantaria que guanyessis Berlana, però, sent més realistes, jo crec que el premi el pot guanyar Ginestar, que també ha tret un àlbum aquest any i ha tingut també moltes reproduccions. A més, tenen fans incondicionals que sempre en aquestes ocasions els voten. Sí, sí, és veritat.
I bé, també estan bé. Sí, no, i tant que està bé. Jo crec que la cosa anirà entre 31 famílies i n'està, eh? Possiblement. Perquè, a veure, Ocasgracias, doncs sí, és el millor. És que molta gent jo crec que votarà Ocasgracias perquè els agrada el grup, però és que sent realistes és això, no? No han tret res de música, llavors no...
Sí, sí, no ho sé. Bé, ara sí, anem amb revelació. Ara sí, vinga. Vull posar nom a tot això que sento Creu-me, ho intento Però no sé si ets No sé si ets Deixa de buscar
Doncs precisament pel fet de ser revelació, no coneixia gaire gent, la veritat. He reconegut a l'Abril, la Losa, la Jules, que és la que estàvem escoltant, i la Madge. Molt bé. I totes aquestes quatre sé que tenen el seu propi estil, he escoltat algunes cançons d'elles i la veritat és que m'agraden, estan molt bé.
Però jo em quedaria amb la Jules, que crec que té molt de potencial per guanyar, ja s'ha consolidat una mica dins del panorama i té un estil únic que em convéns molt. Sí, sí, sí, mira, aquí no discutirem. No? Aquí jo crec que Jules és la guanyadora, perquè a més ha tingut un parell de cançons, tres, que s'han fet virals. Sí, per TikTok, sobretot, ha tingut molta repercussió i la vaig conèixer per TikTok. Sí, sí, crec que és una noia jove que està fent molt bé les coses i, escolta,
tot el suport a la Jules, clar que sí. Exacte, totalment. Seguim amb millor disc de pop rock. Un rellatge trincat dona l'hora dos voltes al dia i em va despertar. Va la tia i em mira i em diu que la festa seguia i es va desfassar. I patia, i patia, com l'ex de la Rosalia i
Doncs a mi aquest premi a millor disc de pop rock m'agradaria que el guanyes Saxeni amb l'àlbum Joc de Nens. Saxeni és un grup de Lleida que porta ja uns anys petà i crec que té el potencial per guanyar-lo. Sí, sí, són molt potents, la veritat és que sí. Però aquí, què m'agradaria? Potser sí, t'ho compro, però crec que el guanyarà una altra persona. Sí, jo també ho crec. Tu qui creus? Ara mateix no em recordo quins hi ha nominats. Per mi és bastant, jo diria clarament Ginesta.
Sí, n'està, un altre cop. Perquè els inclueixen aquí a Pop Rock, per tant, jo crec que aquest disc, aquest premi del millor disc, Pop Rock, se l'emporten els germans, eh? Sí, possiblement, sí, sí. Jo, tot i així, també havia posat que potser soportaria Doctor Prats, també. Amb F5. Amb F5. Està en Catarres. És veritat que a mi aquest disc no m'ha acabat de convèncer. El de Catarres no m'ha convençut gens. Mira que soc molt fan d'ells, però aquest últim disc no massa. Doctor Prats, amb aquest disc, ha tornat després d'estar un temps fora dels escenaris i...
Sí, sí. Està buhós també, que tenen molta gent darrere. Està buhós també. Però bueno, veurem. Ginestat, també estic d'acord amb tu. Molt bé, doncs ginestat, clar que sí. I ara sí, anem amb millor disc de música urbana. Música
Doncs, òbviament, aquí també m'agradaria que guanyés Sberlana, amb el seu disc Sarnalona, on fa crítica del turisme a Barcelona, representant aquest amor odi cap a la ciutat. Però crec que aquí qui pot guanyar és la Musca amb Nova Bossa. Però ara ho estava pensant, Nova Bossa va sortir el 25? Això sembla. Sembla, no? Sí, sí, sí, potser a principis d'any. És que recordo que, com que fa tant de temps...
No ho sé, no sé quan va sortir, la veritat. A veure, si està la Moixca nominada. Serà que sí. Em sap molt greu, però és que la Moixca és la reina, eh? Home, i tant. Sí, sí, 2025, escolta, com passa de ràpid el temps, Montse. Sí, sí, ja veus. Però molt ràpid. I, bueno, en aquest disc, una raó de més perquè crec que pot sortir guanyadora és que l'artista s'ha aventurat a fer música amb aquests aires brasilenys. Sí, sí, sí. I li ha quedat molt bé, la veritat.
La veritat és que sí, li ha quedat super, super bé. I al final és que és la reina de la música urbana. Exacte, no se li pot discutir. És que a més, ja no només a Catalunya, sinó que a tota Espanya és coneguda. Sí, és veritat. És molt bona, és molt bona. I tenint la mosca candidata no podem dir un altre nom. No, no. Molt bé. A veure què més tenim. El millor disc de pop cançó... Ai, de... O sigui, millor disc de pop.
pop cançó d'autor. Pop cançó d'autor, exacte.
Clar, dit així, cançó d'autor, no ho sabia. Pop, cançó d'autor. Pop, cançó d'autor. És a dir, música d'autor de pop, diguem-ho. Doncs a mi m'agradaria que aquest premi el guanyés l'Esther amb el seu disc Tot comença, que és una artista valenciana que, tot i potser, no sé, molt conego de Catalunya, fa música molt xula que us la recomano molt d'escoltar, com per exemple aquesta cançó que estàvem escoltant ara.
La veritat és que... No, és el que t'anava a dir, no la coneixia i estic escoltant per primera vegada la seva música i és bona, és bona. Està bé, aquesta cançó a mi m'agrada molt, la veritat. És molt xula. És la que dona el títol del disc. Tot comença. Sí, sí, us la recomando, també. Molt bé, i tant que sí.
però tot i així crec que aquest premi el podria guanyar la Julieta amb el disc 23, o l'Alfred Garcia amb T'estimo, te quiero, que són dos artistes més consolidats i molt estimats també aquí a Catalunya. Doncs mira, a mi m'agradaria que el guanyés Alma Maduixa, que també està nominat, que em cau molt bé. A més, l'estic veient a Euphoria i és molt majo, és que és un amor de noi. És molt maco. Però, sincerament, crec que guanyarà...
Julieta. No ho sé. Sí, sí, sí. La Julieta ho ha fet molt bé aquest any. I també s'ho mereix, eh? Oh, i tant. Ara moncè anem amb un dels grans premis, també. Seguim amb la millor cançó del 2025, exacte.
A mi, sense cap mena de dubte, m'encantaria que guanyés el Max Navarro amb el seu tema Estrellas. El Max és un artista que va participar a Operación Triunfo en aquesta última edició.
Que l'hem escoltat avui. Sí, l'heu escoltat abans que jo arribés. Just quan he entrat per la ràdio l'estava escoltant i dic, mira, després la posarem. Sí, sí, sí. Aquí, no? La tornada. Aquí.
És xula, eh? Molt maca. S'ha de dir que és xula, eh? Doncs a l'Acadèmia d'Operació Triunfo ja ens va mostrar aquest tema i just quan va sortir de l'Acadèmia ja el va produir. Per tant, no crec que guanyi ja que al final el va acabar traient al desembre del 2025. O sigui, jo tampoc ho considero una cançó del 2025. Bueno, però si has ho dit...
Sí, sí, sí, clar, ha sortit dins de l'any, o sigui que, bueno, mira. I la veritat és que durant aquest mes del 2025 va tenir molta repercussió, la gent va escoltar en bucle. És com el debut del Max Navarra, i és que és un molt bon debut, eh? Molt bon debut. Ho he dit abans de la cançó del dia, que és un noi que té molt de potencial, eh? Sí, i tant. I crec que és de per aquí a prop, eh?
Terrassa diria que és. Què pensaves tu? No ho sé, pensava que era Sant Feliu així. Bé, diria que no. Deus tenir raó tu perquè ho has seguit molt més. Bé, doncs això. El que sí que jo crec que guanyarà sens dubte la millor cançó del 2025 és Figaflauas amb A la Fresca, que és el tema que ha estat sonant sense parar aquest estiu.
Per mi no és només qui guanyarà, sinó que si ho mereix. Sí, totalment. I qui vull que guanyi i tot, perquè és que ha sigut tan temacle, ha sigut el tema de l'estiu, per tant, a la fresca, millor cançó de l'any, 100%. Jo crec que sí, sí, sí. Molt bona cançó, espectacular. Si no ho és, és una injustícia, la veritat. Per mi és impossible que no guanyin.
Veient Els contrincants, ho sento molt, eh? Però és que ha sigut tanta diferència aquesta cançó amb les altres. I mira que hi ha cançons bones, eh? Com Mama, ho sento, o inclús No és Miami, dels Búhos, que també s'ha sentit molt. Sí, també es va sentir molt a l'histoire, és veritat. Però re, re, per mi, re. Ho sento molt, però no. Doncs ens quedem amb la fresca. I per acabar el millor directe del 2025.
Montse, aquí... Ho sento, però tampoc hi ha dubtes, eh?
A veure, jo és que tinc tres finalistes. Digues-t'ho, digues-t'ho, digues-t'ho. Jo proposaria Ocas Grasses, perquè a mi, sincerament, els cops que l'has anat a veure en directe, em deixen amb els pèls de punta, ric, ploro, canto, de tot. Total, total, total. I després també hi ha La Fómiga o Figaflauas, que jo crec que tu diries Figaflauas.
No. No? No, no, no. Doncs això, jo proposo també La Fumiga o Figa Flauas, que ens fan estar tota l'estona saltant i cantant, no? O sigui que aquests tres, al final, són els que sempre ens han donat més xou. Per mi està claríssim què és entre aquests tres, perquè són els millors, amb molta diferència fent directe, però mira, jo estic més entre Oques Grasses i La Fumiga. Figa Flauas m'agraden, però els deixo fora. Però és que per mi Oques Grasses...
és un altre món, en directe és un altre món, Ocasgraces, com s'ocorren, com comences a les fosques, tot s'il·lumina després, per mi és espectacular, i a part és que és Ocasgraces. Per mi és el millor grup que tenim a Catalunya, no aquest any perquè m'ha tret música, però bé, o sí, és que aquest
El disc quan va ser? El disc va ser el 2024, ja ho he comprovat perquè jo també pensava que havia sigut a principis del 2025 o així. Però per mi és un altre rotllo, el de Gasgrasses i per mi millor directe 100%.
Molt bé, tu compro, tu compro, la veritat. Però bueno, ojo, la fumiga que... També... Sempre ho he dit, que la fumiga és el concert on millor m'ho passo, però potser el que més m'agrada és o que és gràcies. Però per diversió diria la fumiga. Per diversió la fumiga i per impressió i sentiments o que... Exacte. Estem d'acord, estem d'acord. Me compres, no? Tu compro, tu compro molt. Molt bé.
Escolta Montse, doncs ja hem arribat al final, hi ha més categories, però bueno, també donem ànims a la gent que entri a la web, ara voti, que a partir de demà... Bueno, votar ja no es pot, ja es va tancar les votacions. Ah, que ja es pot, que estigueu pendents de les nominacions. Sí, està pendent, sí que...
reviseu si el vostre artista favorit està aquí entre els nominats i ja està. I dintre de poc sabrem qui guanyarà. Exacte. Montse, abans d'acomiadar-te, quina cançó vols per acomiadar-te? Doncs mira, abans que parlem de La Fresca de Figaflauers, potser podem posar aquesta, no? I com no l'hem posat, em sembla just. Exacte. Em sembla just. Molt bé, Montse, doncs moltes gràcies. Gràcies. Ens veiem la setmana vinent i ens acomiadem amb La Fresca.
La vida i l'esperança, diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso, que tot s'oblida, tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però me n'adono que no vull. Porto massa temps que ens ha de demanar a ballar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
A cagar la via. Rolloneres amunt, Don Chugorri cantem aquí a la fresca.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
La Unió Europea fracassa en el seu objectiu d'aprovar un nou paquet de sancions contra Rússia per culpa del rebuig d'Hongria i d'Eslovàquia. També queda bloquejat el préstec de 90.000 milions d'euros per a Ucraïna, que els països europeus van pactar ara fa dos mesos i que ara Hongria refusa. Des de Brussel·les, Bruno Fortea, bona tarda. Hola, bona tarda.
ni les sancions per debilitar Rússia ni el préstec per ajudar Ucraïna tiraran endavant finalment. Hungria ha complert la seva amenaça de veto i fins i tot ha arrossegat Eslovàquia per bloquejar el nou paquet de sancions. La cap de la política exterior europea, Calla Calas, admet que és un cop dur.
Lamento de debò que no haguem arribat a un acord avui, tenint en compte que demà és el trist aniversari de l'inici d'aquesta guerra i que hem d'enviar missatges ferms a Ucraïna. Ucraïna avisa que si no rep el préstec europeu es quedarà sense diners per a la guerra a partir del mes d'abril. Bruno Forte de Miras, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Més notícies amb l'Àlex Giralrobert. L'Ibex 35 va contracorrent i marca un rècord històric. El selectiu de la Borsa Espanyola ha pujat un 0,56% avui i ha tancat la sessió per sobre dels 18.288 punts, gràcies, sobretot, a l'impuls del sector bancari. La resta de parquets europeus, igual que Wall Street, han viscut una jornada de baixades generalitzades pel desconcert provocat pels anuncis de Donald Trump d'imposar nous aranzels.
Les incerteses sobre els efectes sobre el comerç han tornat a disparar la cotització dels valors refugi i l'or s'ha revaloritzat un 2%. A partir de demà es podran consultar en línia els documents secrets del 23-F. 45 anys després de l'intent de cop d'estat, el govern espanyol ha anunciat que demà aprovarà la desclassificació dels documents. El Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, el doctor en història Roberto Muñoz Bolaños assegura que aquesta desclassificació posarà en dubte la versió oficial del 23-F.
Esos son hechos que evidentemente desmontan esa idea de que el 23F fue la operación de un grupo pequeñito de militares apoyados por la extrema derecha franquista que había dejado de tener importancia en 1957 y que no participaron partidos políticos o políticos ni participaron empresarios ni nadie de la vida civil.
El nord-est dels Estats Units està paralitzat per una forta tempesta que ja ha deixat gruixos de neu de 40 centímetres. A Nova York s'ha prohibit la circulació de vehicles no essencials i s'han suspès parcialment les classes a les escoles públiques. La magnitud del temporal també ha obligat a cancel·lar més de 5.300 volts, aproximadament el 90% de totes les operacions previstes en els tres aeroports de Nova York i el de Logan, a Boston. Aquest hivern, el fred ja s'ha cobrat la vida de 20 persones només a Nova York.
Catalunya va exportar aliments i begudes per valor de gairebé 17.000 milions d'euros durant el 2025, prop d'un 8% més que l'any anterior. El que més es va exportar va ser l'anomenat fine food, productes gourmet, seguit de la carn, sobretot de porc. En canvi, van caure l'oli i el vi. Són dades de l'agència promotora dels Aliments Catalans. El conseller Òscar Ordeig destaca la importància d'aquestes xifres.
Creixement històric, facturació global històrica, mai havíem arribat a 16.900 milions d'euros, i també recuperem un tema molt important que, com saben, durant molts anys, Catalunya, la balança comercial alimentària és positiva. Per tant, nosaltres venem més aliments dels que comprem. El producte porcí només va caure un 1%. El conseller admet que els efectes de la pesta porcina es notaran, sobretot aquest any, que no serà tan bo.
Arriben els esports. Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Aquest vespre s'anca la jornada amb l'Alabé Girona. Mitchell recupera Unagi, però son baixa Joel Roca per sanció i Àlex Moreno per lesió. El partit és a les 9 i el podreu seguir, com sempre, a la transmissió del Tot Gira a l'antena de Catalunya Ràdio. La UEFA suspèn temporalment Prestiani pel seu incident amb Vinícius. S'empara en una infracció de l'article 14 del reglament disciplinari en relació amb un comportament discriminatori. El jugador Benfica
No podrà jugar part en el partit de tornada del Bernabéu aquest dimecres. El club portuguès ja ha anunciat que apel·la a la decisió, tot i ser conscient que no podrà jugar. El Barça empendrà accions legals i obrirà un expedient disciplinari contra el soci que ha presentat una denúncia a l'Audiència Nacional on acusa l'expresident Joan Laporta i part de la Junta.
de blanqueig de capitals i cobrament de comissions il·legals. En un comunicat, el club assegura que les acusacions són falses i estan basades en calúmnies i documents manipulats. I el Tribunal Suprem ha declarat nul l'article dels Estatuts del Barça que impedia als socis barcelonistes cedir les seves localitats a canvi d'una contraprestació econòmica. I en bàsquet, la penya podria tancar el fitxatge de Jabari Parker fins a final de temporada. El club vert i negre està acabant de llestir aquesta operació.
Fins aquí les notícies. Notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. La construcció del nou equipament veïnal de la plana Pedrosa-Vellsolets ja està en marxa. Segons ha informat l'Ajuntament de Sant Jús, les obres tenen una durada prevista de quatre mesos i mig amb un pressupost total de 635.000 euros. El futur equipament municipal portarà el nom de Maria Treserra-Treserra en reconeixement a la seva trajectòria i implicació en el desenvolupament i la cohesió del barri.
L'edifici, amb una superfície construïda de més de 140 metres quadrats, s'ubicarà al parc de la Plana Pedrosa i inclourà espais per activitats comunitàries, reunions i accions de dinamització veïnal.
El projecte respon a una demanda del veïnat i forma part de l'aposta municipal per reforçar els serveis de proximitat i la cohesió social. El nou equipament es planteja com un punt de trobada i participació per totes les edats al barri de Plana Pedrosa Bell Soleig. Pel que fa a política, el portaveu de la CUP Sant Jus, Lluc Tost, ha passat pels micròfons de ràdio de Desvern per analitzar l'actualitat política municipal després de la seva incorporació com a regidor al Consistori.
Tost ha definit el ple ordinari de gener com una sessió amb poca salsa, centrada principalment en tràmits administratius, però ha aprofitat l'entrevista per qüestionar obertament el model de ciutat de l'equip de govern del PSC. Segons el representant Copaire, l'executiu local basa la seva política en anar pagant focs, sense una visió estratègica a llarg termini.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa a societat, ha mort Joan Gallar Malaret, veí de Sant Jus, molt vinculat a la vida cultural i associativa del municipi. Gallar va morir ahir, 22 de febrer, a l'edat de 77 anys. Nascut el 28 de febrer del 1948, va participar activament en diverses entitats locals durant dècades.
Va ser soci de l'Ateneu de Sant Jús durant 57 anys, formava part del Corlepom de Flors i era soci de la CEAS de Sant Jús. També estava implicat en la penya barcelonista de Sant Jús, on col·laborava en l'organització d'activitats i en tasques de gestió, amb una presència constant en la vida social del poble. La seva trajectòria ha estat marcada per la dedicació al teixit associatiu i cultural, amb una implicació continuada en projectes i iniciatives comunitàries.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als 8 llatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem un salt enrere amb el Jesús Martín.
Bona tarda, Jesús, què tal, com estàs? Què tal, Jaume, com estàs? M'ha agradat molt la cançó. Quina cançó? La cançó de la... De la sintonia? De la sintonia. Sí, a mi també m'agrada molt. I tu haig dit un guia. Sí, em sembla que sí. No, no, és molt bona intro, les coses com són. Molt bé, Jesús, tot bé? Ha anat bé aquestes dues setmanes que no ens hem vist?
Tot bé, he de dir dues setmanes les que venen ara una mica avorrides històricament. Una miqueta avorrides, no hem trobat gaire contingut. Però bé, en parlarem, tenim històries per parlar. Hi ha cosetes, eh? A més avui hi ha una cosa molt gran aquí a Espanya.
Sí, de fet, en el repàs ràpid el primer que parlarem és del 23F. Clar, clar, el 23F. Però bé, ens avancem. Avui de què ens toca parlar? En què posarem la lupa? Avui parlarem de la història de l'aspirina, que es va patentar fa 127 anys el proper 6 de març. Molt bé.
Parlarem d'ella, parlarem de seva història, però abans fem aquest repàs ràpid que t'he promès al principi, no? Començant, evidentment, pel 23 de febrer. Molt bé. Es compleixen avui tot just 45 anys en l'intent de cop d'estat militar contra el govern espanyol i els parlamentaris del Congrés.
Es va produir durant la sessió d'investidura de l'expresident del govern, Leopoldo Calvo Sotelo, i va ser protagonitzat pel que en aquell moment era el tinent coronel de la Guàrdia Civil, l'Antonio Tejero, que per cert, fa poc el van matar mediàticament, no?, perquè el van dir que estava mort. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, i no. No. I la família va sortir i va dir no, no. Infirmem que encara... Que encara està viure. Encara, bueno, encara té guerra a portar.
Sí, gairebé mig segle més tard, molta gent encara recorda el que estava fent en aquell moment i fins i tot s'especula amb la possibilitat que el rei emèrit, el Joan Carles I organitzés o participés indirectament i logísticament en l'intent del cop d'estat i ho fes per guanyar-se la confiança. És la teoria aquesta, que diu que va fer un paripé per així dir, ostres, he salvat Espanya. Sí, i avui per cert s'ha anunciat que el govern desclassificarà els documents del 23F.
Per tant, això ho sabrem demà. Per tant, les notícies de demà vindran calentetes amb notícies sobre el que va passar realment al 23F. Però bé, he llegit que una persona que està involucrada en aquesta desclassificació ha dit que no hi ha cap gran notícia.
Però bueno, veurem, a veure si és veritat. Veurem què passa, no? Estarem pendents. Què més va passar en aquests 15 dies? El 27 de febrer es compliran 182 anys de la independència de la República Dominicana d'Aiti i el 2 de març es compliran 93 anys de l'estrena de la pel·lícula de King Kong a Nova York. Ja sabem, parla de la història d'un gran goril·la que troba en una illa prehistòrica. Parla de la seva captura, del seu trasllat cap a la civilització. 93 anys, eh?
93 anys. Fa molts anys, eh? Déu-n'hi-do. És amb la Quinegra, de fet, la pel·li. Sí, sí, sí. Ostres, però fa molt de temps, eh? No ho hagués dit que feia tant. I King Kong encara ara es fan coses sobre King Kong. Imagina't. Sí, bueno, es fan també les sàtires aquestes. Sí, es fa de tot encara amb King Kong. O sigui, vull dir que 93 anys i encara segueix avui en dia amb nosaltres. I per últim acabem amb una que és molt llunyana, eh?
Molt llunyana, i jo sé que t'agrada perquè tu vas fer l'Erasmus a Itàlia. Sí, sí, sí. Els 6 de març es compliran 151 anys del naixement del Michelangelo, arquitecte i escultor italià, indubtablement conegut per la creació del David, que trobem a Florence, aquella escultura tan perfectament feta.
Bueno, de fet no és tan perfecta perquè té les mans una mica descompensades. Sí. Té les mans massa grans pel cos, però sí, evidentment és molt bonica. Però va ser molt detallista de... Sí, sí, això sí. Sí, sí, però sorprèn, és que ho vaig fer a Història de l'Arti, ara que ho sé ja ho dic. Sí, sí. Està molt ben fet tota la musculatura, això que tu deies, però té les mans desproporcionades. Ah, mira, això no... No és que no ho he vist, no ho he vist mai, o sigui... Què vull dir? Sí, tens penderanària, Jesús, tens penderanària.
Però va, no ens centrem en el Michelangelo, anem a l'aspirina, comencem amb l'aspirina. Per començar, digue'ns, per si algú s'ha despistat, què és l'aspirina? Què és l'aspirina? Doncs mira, popularment conegut com aspirina, però també menys popularment conegut com a àcid acetilsalicílic, que és una mica un embargosament.
Molt menys conegut, eh, per aquest nom. Molt menys. Sí que és veritat que s'ha escoltat una mica, però ho coneixem com aspirina. És un medicament que ocasionalment prenem com a analgésic, és a dir, per mals menors, per dolor agut, com a antipirètic contra la febre i com a antiinflamatori, no? Quan, per exemple, ens torcem al turmer i juguem a futbol amb els amics, no?, si t'influen una mica. Sí, sí, sí. És una aspirina.
Sí que és veritat que ara, en parlarem una mica al final, se n'ha perdut una mica, no? O sigui, ja no es consumeix tant com abans, perquè ara tenim il·liprofil. Clar, molt més a mà, sí, sí. Però bueno, això ara en parlarem. En aquest darrer sentit, el prenem perquè calma una mica el dolor. Tot i ser un químic, té una procedència natural, i és que prové d'una planta que es diu Aspirea ulmària, també coneguda com a ulmària, amb accent obert a la A.
i també traduïda com a reina dels prats. Molt bé. És una planta que floreix especialment a l'estiu i té com unes flors blanques que són una mica més llarres que els pètals, no d'una flor normal. Com ja haureu intuït, també va anomenar el fàrmac, l'aspirea. Té sentit, sí, sí. Jo me'n recordo molt...
Que me l'aprenia, bueno, quan estava malalt, abans, quan m'ho feia la meva àvia, no? Una mica d'aspirina així amb aigua i tal, i em posava una mica de sucre inclús, i m'ho donava pel mal de cap i coses d'aquestes, però és veritat que ara... Ara ja no tant perquè s'estés més... Ara mateix jo no l'utilitzo mai, però abans, jo me'n recordo molt, d'esta petita casa de la meva àvia, una aspirina que em fa mal al cap.
I me la donaven, saps? O per la febre, també, no? Era un antipirètic, hem dit abans. Però, bueno, hem d'anar al seu origen més primari, que és l'edat antiga. Hem de viatjar fins a l'època de la civilització sumar, al voltant del 2000 abans de Cris. Sembla ser que els escrits que d'aquella època ja hi sortien, en les farmacopees, que són aquests llibres on es recullen les receptes dels medicaments, no?
hi sortien arbres i plantes que eren riques en salicilats, com ara el salsa, que és aquest arbre que té les fulles que ploren, no? És com el sauce en castellà. Sí, el sauce és més clamaquedat. El castellà és més conegut. També dona nom a l'àcid acetilsalicílic, no? Els salicilats del salsa acetilsalicílic. Aquí tenim amorgossaments avui amb l'esquina. Sí, sí, sí, tot té a veure, no?
Doncs aquest arbre, el salsa, es creu que les antigues civilitzacions utilitzaven l'escorça d'aquests arbres i d'altres extractes de plantes que tenen el salicilat per calmar el dolor i per baixar la febre. Es diu que la primera referència al salsa, directament, com a planta medicinal amb propietats que comentàvem, les que té l'aspirina, analgèsiques, antipirètiques i demés,
prové del papir Ebers, que va ser redactat a l'antic Egipte, una de les farmacopees, el que comentàvem abans, més antigues del món. I concretament estaria datat del 1543 abans de Cris. Per tant, aquest és una mica el primer inici que tenim marcat a la història, no? És que hi ha testimoni que s'utilitzava el que potser seria un curs germà molt lluny de l'aspirina.
Sí, de manera temporal i de manera geogràfica, doncs ho podíem situar aquí, a l'antic Egipte... El primer cosí molt llunyà, eh? Sí, sí. Però hem de fer un salt qualitatiu en el temps, i anem a l'edat contemporània, concretament al segle XIX, perquè amb una quantitat ja més nombrosa d'avenços socials i ja també feta la revolució científica, arribem a aquest punt de la història,
Europa. Perquè en aquest moment és quan es desenvolupa al nostre continent la química orgànica. Això al segle XIX.
Sí, aproximadament a principis del segle XIX. La química orgànica bàsicament es dedica a separar els components actius de les plantes, per exemple. Separar components químics de plantes, d'arbres i demés. I el que és important per la nostra història de la química orgànica és que a banda d'entrar en conceptes més tècnics, els científics van aconseguir allà i purificar els components actius dels medicaments de les plantes i dels arbres.
Recordem que el component actiu d'un medicament és la substància química que és responsable de l'efecte terapèutic del medicament. Doncs dèiem, plantes i arbres, com ara quin? Doncs el salsa. L'escorça del salsa és rica en salicilat, com dèiem. Aleshores, molts químics al llarg del segle XIX es van encarregar de separar el salsa. Aquesta substància de la resta de l'escorça que no ens interessa. Sí.
Clar, ara potser és molt més fàcil, no? No entrarem en detalls perquè tampoc en sé gaire, però ara potser és més fàcil. Segur que és més fàcil ara. Amb la tecnologia que hi hauria el 1800 i pico, ja ho van començar a fer. Diversos químics van tractar d'avançar en aquest aïllament de l'àcid salicílic.
Per exemple, el 1826, els químics italiens Brucnatel i Fontana van aconseguir la salicina, que és el precursor natural de l'aspirina i que té els components actius. És a dir, tot allò que cura després la febre, que és antiinflamatori i a més.
Però clar, era insuficient perquè tenia moltes impureses, per tant no es podia comercialitzar, estava lluny d'això. Dos anys més tard, el 1828, el Johann Wagner de la Universitat de Múnich, aquest és important, va avançar una miqueta més i va obtenir salicina relativament pura. I va ser el primer científic que va aïllar l'escorça del salsa.
Un any més tard, el 29, el Henry Lerogs va aconseguir extreure la salicina del salsa de forma cristal·lina i el 1838 l'italià Raffelepiria va obtenir l'àcid acetilsalicílic en estat pur, que és un avenç molt important, tot i que era massa fort per l'estómac i encara s'havia de neutralitzar per comercialitzar. Per tant, el que vaig veient és que va ser...
Una feina una mica coral, no?, de molta gent intentant aconseguir el mateix i un anava avançant per aquí, jo anava avançant per allà, no? Sí. I al final això es va anar fent a poc a poc, però escolta, va ser el 28, el 29, per tant, el 26, va com molt seguit tot això. Sí, sí, no, no, és com un va agafant el treball de l'altre... Exacte, exacte. Sí, sí, és una manera de cadena, no? Un dels avenços més importants arribaria el 53, el 1853, de la mare Charles Frederick Gerdard,
que va combinar el silicat de sodi amb clorur d'acetil
i amb aquesta barreja va aconseguir un component més estable però amb uns efectes secundaris molt potents i que no eren encara aptes per l'estómac. Te'l podies prendre però era massa fort. Com aquest químic francès no va continuar investigant les propietats terapèutiques d'això, va quedar ja guardat
Fins que uns anys més tard, primer de tot, el 1863 es funda la farmacèutica alemanya Bayer, que tothom coneix pel logo aquest del cercle i el Bayer. Hi ha molts medicaments. També és coneguda esportivament perquè els seus treballadors van aixecar el Bayer de l'Everkusen, l'equip aspirina. Sí, sí, sí, molt famós.
Doncs això serà important perquè un dels seus treballadors va agafar el treball del Frederic Gerder, del 53... Del francès. Sí, que es diu Felix Hoffman, aquest treballador alemany de la Bayer, i va agafar aquesta feina prèvia i va redescobrir i millorar el procés de síntesi de l'àcid acetilsalicílic.
Per què ho va fer? Doncs perquè el seu pare tenia artritis i prenia aquest àcid acetilsalicílic, però el feia irritar molt l'estómac pel fet que comentàvem abans, perquè no estava encara preparat. Aleshores, bueno, el Hoffman va aconseguir sintetitzar-lo i va veure que els seus efectes menys dolorosos per l'estómac, o sigui, va veure que amb el seu treball va aconseguir que amb la síntesi de l'àcid, doncs,
fos més... Més digestiu. Més digestiu, sí, podríem dir així. Per tant, és curiós també, no?, perquè tot això, aquest avenç que va ajudar tanta gent, al final neix perquè el pare del Hoffman tenia molts dolors i ell ho va fer com una voluntat d'ajudar el seu pare. D'ajudar.
que no patís amb els dolors i va veure també que amb la síntesi es mantenien les propietats analgèsiques el que vull dir és que es mantenien les propietats curatives que era digestible i a part mantenia el seu component d'ajudar-te si tenies febre o dolors
Clar, aleshores això ja va passar el 1897. El 1899 la farmacèutica va reconèixer la potencialitat del medicament, de l'aspirina, i el va començar a comercialitzar amb el nom d'aspirin, que és aspirina en alemany. Molt bé. Ràpidament es va convertir en tot un èxit i va marcar l'inici de l'era dels medicaments sintètics, no? I es va convertir també en un símbol de la innovació farmacèutica. Molt bé, doncs escolta, li hem de donar el crèdit al Hoffman, eh? Gràcies al Hoffman tenim aspirina. Bueno, una mica la cadena dels altres de...
No, no, clar, va ser la cadena, però al final el que va posar el seu segell va ser el Hoffman. Va ser Félix Hoffman, exacte. Posteriorment va agafar... Clar, això va ser ja darrere... Clar, clar, va ser l'últim any del segle XIX. Va agafar una notorietat molt important durant la gripe espanyola del 1918.
I el que comentàvem al principi, a partir del 1956 va perdre una mica de protagonisme perquè es van desenvolupar altres medicaments com el paracetamol, el 56 mateix, i l'ibuprofè el 1962.
Molt bé. Tu que ets més de paracetamol o ibuprofè? Quan et fa mal algo? Jo no em prenc. Jo intento no prendre mai medicaments, però ibuprofè. Espidifent, no sé ara l'espidifent. Jo també soc més d'ibuprofè, no? Però això és com quasi de què tim eres, no? Paracetamol o ibuprofè. O aspirina, però sí que és veritat que l'aspirina ara ha quedat una mica arreglada, pobreta meva.
Sí, sí que és veritat que les vendes van tornar a créixer una mica a finals del segle XX, i encara hi continuen... Sí que és veritat que hi continuen sent fortes, però sobretot perquè és un medicament que és preventiu per atacs de cor i infarts. Ostres, mira, no ho sabia. Això no ho sabia. Sí, sí que és veritat que no es pren tant pel que pot fer un ibuprofe, un paracetamol, però sí que és preventiu d'enfermetats, malalties del cor. Molt bé.
Molt bé, i el divendres 6? Es compliran 127 anys a la seva patència. Molt bé, perfecte. Doncs això ha estat la història de l'aspirina. I ara m'han dit que em vols posar a prova, no? Per acabar, jo... Ja que ens hem posat la bata de científic, no? Sí, farem un joc amb el Clas, que també està aquí. A veure, anem a obrir-li el micròfon, clar que sí. Hola, Clas, com estàs?
Hola, què tal, Jaume? Bueno, jo estic aquí molts cops, sí que és veritat que estic aquí com a mena de ullent fantasma, però sí, sí, estem aquí ja, sí. Doncs per acabar, us proposo als dos un joc, que és, oi, jo us dic un nom, i heu de dir si és un medicament o és un Pokémon. M'ho ha ensenyat una amiga, i jo crec que és prou adient per la secció. És bo, és bo, s'ha de dir que és bo. Vinga, va, farem 5, vale? Vinga, Braixen. Podeu jugar des de casa, també. Braixen.
Brexen? Brexen. A mi em sona Pokémon. És que... Jo vaig a tirar Pokémon també. Pokémon? És un Pokémon. Pokémon tipus foc de la sisena generació. Jo em vaig quedar a la quarta o així. Jo crec que a la tercera. No sé, jo he jugat al Petra. Jo he jugat al Pokémon, però molt poc. Ticacho, Squirrel, Bulbasaur i Charizard. Sí, i Charmander, que era l'evolució del Charizard, ja. Vinga, anem al següent. Poteligeo.
Poteligeo. Poteligeo. Vaig a fer com els tipus test de si aquesta si guta aquesta si la ve. I no resta, no resta. Jo diria que és medicament. Jo també, m'aposto per medicament. És un medicament. Bé, bé. Olé. Al tinc jo any al class, però bueno, com si choquéssim. Sí, tal qual. Vinga, va, gocobri.
Com, com? Gokobri A mi em sona a Pokémon, però és que no tinc ni idea A mi em sona molt a Pokémon, eh És un medicament Ah, sí? És un medicament per tractar la disinèsia No sé ni el que és Són els moviments involuntaris dels pacients amb Parkinson Ostres, vale I com es diu? Gokobri Gokobri A mi em sona a Pokémon, eh, també Jo quan estava fent Sí, sona a Pokémon d'aquests d'estil planta, jo què sé Sí, sí, de fet sí Vinga, Fezandipiti Fezandipiti Fezandipiti
Per mi això és un medicament, eh, Clas? Jo diria que és un medicament també, però és que no tinc ni idea. És un Pokémon. Ah, sí? Sí, és un Pokémon Llesandari, tipus Barí i Fada de la novena generació. A sobre el Llesandari, eh? Sí, sí. Com es deia? Com? Fezandipiti. Fezandipiti? És que té nom de medicament. Total, total. De fet, estava pensant perquè n'hi ha un lloc al meu poble que es diu Serendipiti i és molt semblant.
Sí, serendipity, perquè ve de serendípia, que és no sé què. Sí, algú així, jo què sé. Jo dic, bueno, serà alguna cosa així, però no... Vinga, i per acabar, donperidone. Aquest és un medicament 100%. Donperidone.
Don Peridone. A mi em suena el medicament. Jo dic Pokémon, jo dic Pokémon, va. Hòstia, és un medicament. És un medicament per molèsties gastrointestinals, nàusees i vòmits. I ja està, no tenim més. Ah, la Don Peridone. Don Peridone. Bueno, va ser la Don Peridone. Jo em vaig agrair un Pokémon, tipus elèctrico. Al Gokobri jo vaig caure. Jo al Gokobri estava convençut que era un Pokémon, sí, sí. Doncs no.
Molt bé, doncs això ha estat tot, no, Jesús? Ja està, ja està tot. Ens podem treure la bata, no? Sí, ja està. De científica, avui. Molt bé. Doncs escolta, Jesús, ja que tenim una miqueta de temps, per acomiadar-te vull que em diguis una cançó. Una cançó que t'agradi, que estiguis escoltant o el que et vingui... La primera cançó que t'hagi vingut a la ment vull que me la diguis i ens acomiadarem amb aquesta cançó. Ufff!
La de Coldplay de Skyfall of Stars. Mira, em sembla molt bé. Vinga, va. Em sembla molt bé. Em sembla molt bé. Em sembla molt bé. Està macle, està macle. Si fos el clat ens hagués posat una mica de bici. Com a curiositat, Jaume, aquesta està produïda per a bici també. Ha estat alligat. I dale con a bici. Molt bé. Doncs Jesús, gràcies per venir. I clars, ara parlem. Ara parlem, ara parlem que tenim xixia. Ens acompanyem amb Skyfall of Stars de Coldplay.
Cos' you're a sky, cos' you're a sky full of stars. I'm gonna give you my heart. Cos' you're a sky, cos' you're a sky full of stars. Cos' you light up the power.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí podem presentar l'última secció del programa amb el fan número 1 de Vichy presentem On és el passat amb el Clas Moreno, clar que sí
Bona tarda, Clas, què tal? Què tal, Jaume, com estàs? Hola de nou, ha passat. Sí, hola de nou, sí, sí. Han passat només quatre minuts, però ja tenim aquí una altra vegada. Exacte, sí, sí. Què tal estàs tu? Bé, molt bé, ara amb ganes també de veure-te tu i de parlar amb tu perquè feia això, no?, dues setmanetes o més? Dues, dues setmanetes. Aquí sí, aquí sí. Dues setmanetes que no ens vèiem i ja tinc ganes també de descobrir més part de la història del nostre món.
Aquesta és interessant i jo per obrir la secció, si vols, t'he de fer una pregunta una mica personal. A tu t'ha agradat reglarte o no? Sí, sí, soc presumit. T'agrada anar guapet? Sí, sí, la veritat és que sí. La veritat és que soc bastant presumit, m'agradaria ser una mica menys.
Jo t'he de dir que a mi m'agradaria ser una mica més, perquè sí que vaig molt amb roba que em sento molt còmode i precisament avui parlarem una mica de la història de peces molt quotidianes a la nostra vida, a la història de la roba, perquè tots em portem, els oients, la gran majoria estic convençut que estan amb roba posada, tots tenim un estil predefinit, tots tenim, diguem...
un element d'aquests i, a més, ha marcat moments molt importants en la cronologia mundial i que encara recebem una mica fins avui. O sigui, tenim, per exemple, des de moviments socials, tenim... A partir de roba, eh? A partir de roba, sí, sí. O sigui, moments que inclús la roba ha sigut detonant per fer de... com un motor per aquests moviments i... Escolta, m'ho has venut molt bé, Clas.
És molt guai, jo crec que t'agrada molt. Tinc ganes de parlar d'això, eh? S'ha de dir també que aquesta secció m'ha ajudat una mica la Sara, perquè és la que té més coneixement d'aquí de la ràdio, almenys que jo conegui, o sigui que... La companya de la Sara Vitor, la companya de Cultura del Dia. Efectivament, sí, sí, de Cultura del Dia, i que des d'aquí li fem una abraçada i a veure què porta la mà. Comencem, si vols. Endavant, va.
ens anem al punt més antic que hem parlat a tota la secció i és que els primers registres de l'ús d'aquesta peça de roba daten de més o menys 10.000 anys des del moment actual o sigui ens hem d'anar cap a la prehistòria i ens anem sí que és veritat que en temps sí que ens anem molt lluny però a nivell geogràfic no tant perquè parlem d'Aragó més concretament o sigui d'aquí d'Espanya parlem dels pantalons que jo crec que t'he de fer una altra pregunta a tu t'ha agradat més amples més estrets
Jo soc de pantalons amples, sí, sí. Em vaig afegir aquesta moda dels pantalons amples i crec que no ho deixaré mai més. És que és molt més còmode, sí que és veritat. Jo abans no he portat accents perquè, clar, el pitillo era superapretat. Era molt apretat. De fet, avui tenia uns pantalons allà al meu armari molt pitillo i que eren molt apretats i eren molt incòmodes. Vale.
Estem parlant per això, dels pantalons, un imprescindible a la moda literalment mundial, sigui el tipus que sigui, texans, de xandall, més amples, més delgadets, skinny... Sí, sí, al final els trobem a tot arreu. Exacte. I el seu inici té un fundament molt bàsic que és evitar la fred. Abans només teníem les fogueres per escalfar-se i havíem d'utilitzar tot el material que teníem disponible per poder escalfar-te i poder conservar la calor al...
al teu cos. Llavors, els primers pantalons estaven fets de pells animals, de matèries una mica vegetals, però principalment de pells d'animals que caçaven els nostres avantpassats. Quan passa un temps es troben que els pobles com els escites o els mongols també utilitzaven aquests pantalons. Per què? Perquè eren pobles noves que per les roçadures d'estar tota l'estona amb el cavall
li podia fer una mica de fricció i es podia fer mal. I a més, perquè habitaven zones molt fredes. O sigui, estem parlant que els mongols ja van parlar la secció passada, que estàvem situats en el que ara és l'asse central. De fet, com a curiositat, Ulaan Bató, la capital de Mongolia, és la capital més freda de tot el món. O sigui... Bondatín, eh? Bondatín, sí, sí.
I els estites es situaven en el que ara mateix seria la zona d'Ucraïna, Rússia, Crimea, o sigui, tota la zona del nord del Mar Negre, més o menys. I d'altra banda, també tenim registres dels celtes del nord d'Europa que també utilitzaven tota la zona d'Alemanya, de França, la zona d'Escandinàvia, també.
utilitzaven aquests pantalons i que aquests feien servir patrons de quadres una mica identificatius. Per això la musiqueta aquesta celta i demés. L'origen Europa són els celtes i la primera polèmica que tenien era que els grecs i els romans consideraven aquesta peça com a bàrbara. De fet, a l'art, ja després neoclàssic, l'art romàt, l'art grec, es representaven les pintures als bàrbars i als celtes amb pantalons i als grecs i els romans amb togas. Que fort, no?
Sí, en veritat, sí. Sí que és veritat que va ser legalitzat, o sigui, estem parlant, ja sabem tota aquesta disputa que tenien romans i grecs amb els pobles celtes, fins que l'any 400 després de Cris ja es va legalitzar. Per tant, m'estàs dient que els pantalons van arribar a estar il·legalitzats. A Roma, sí.
Que fort. No, no, estem parlant que era una bogeria. A partir d'aquí es comencen a fer servir uns protopantalons més semblants a que podrien ser uns calçotets grans, uns calçotets llargs, d'aquests que ens posem, per exemple, quan anem a la neu per protegir-nos del fred, perquè teníem aquesta mateixa funció, també per posar les armadures a les guerres i més, i també es comença a fer servir també pels homes com a símbol d'estatus a partir del segle XVIII.
o sigui que ja tenim una mica ja es comença a fer una mica més ornamentats més descurats i després tenim que té un punt molt important el moviment feminista primer perquè Coco Chanel comença a fer dissenys per dones de tal manera que es puguin posar i que siguin més adaptades potser és la precursora de fer pantalons exclusivament per dones exacte, sí, sí
Coco Chanel comença a fer les dones, el sorgiment dels dins, que originàriament eren pantalons de treball, les dones també comencen a posar-se'ls, i els moviments feministes de partir del segle XIX agafen aquests pantalons com a un símbol d'alliberament femení de la pressió i del domini de l'home i d'aquest masclisme. És el que comentàvem al principi, aquelles peces de roba que també han fomentat canvis a la societat.
Exacte, sí, sí. I els pantalons, precisament, és una d'aquestes. Molt bé. O sigui que... I tant, i tant. I ara, mira, tothom porta pantalons. Tothom porta pantalons. Sí, sí. Passem a la següent? I tant, que sí.
Ens anem a Croàcia i a França a la vegada, d'acord? T'explico per què. Situat segle XVII, moltes guerres, molta lluita, que sigui mercenaris per aquí, mercenaris per allà, i ens situa a l'acord del rei Lluís XIII, rei de França, durant la guerra dels 30 anys, d'acord?
El Lluís XIII és el que va morir a la Guillotina o no? No, estem una mica molt... Encara estem molt abans d'aquest punt. De la Guillotina sempre em confon, que és... El 16. El 16, el de la Guillotina és el 16. Resulta que el rei de França, el Lluís XIII aquell, que és el precursor del rei Sol, que parlarem ara també, tenien al seu exèrcit uns mercenaris croates que portaven una mena de mocador al coll. Aquest mocador estava molt diferenciat perquè...
Diguem-ne que era... N'hi ha dues versions, primer. Vale? El més estès era que el feien servir com una mena de distinció entre les tropes i que servia una mica com a... Diguem-ne, veure quin tenia més ràngol. Aquests... Com a dada, aquests mercenaris eren principalment cavalleria. Llavors, aquesta distinció...
Era distingir els rancs dels soldats, demostrar una fidelitat... I diguem-ne que eren com soldats d'elit, llavors. Era el distintiu. La crem de la crem del... Exacte, com en comptes d'una xapa, no? Portaven el mocador. Exacte, en lloc de les condecoracions, el mocador, depenent del ranc. Això sí que no ho he trobat en cap lloc, però sí que tenien diferents...
El material era diferent. No era mateix un mocador de seda que un mocador més normalet. O els colors, també, suposo, o inclús la manera de col·locar-ho. Sí, sí, sí. Però sí que és veritat que es posava el coll. L'altre era que pot ser que també tingui a veure, o pot ser que no,
era que les seves famílies, quan marxaven de casa de la Croàcia, posaven aquests mocadors com a mena de record i com a símbol de la família, per tal que aquests soldats els tinguessin presents a la batalla i no tinguessin tanta por i lluitessin una mica per tornar al llarg i tornar una mica a la Saballan.
El cas és que als francesos els va agradar molt i l'aristocràcia francesa va denominar la coneguda com cravat, en honor a aquests mercenaris croates que a més van lluitar molt bé pels francesos en aquesta guerra. Clar, en francès croata es diu croat, cravat una mica per fer aquest homenatge. Mira, inclús el nom d'ara també ens ve d'aquí. Sí, la corbata. Corbata, croat, cravat, una mica està tota la cara.
Sí, sí, sí. Mica en mica es van integrant com una peça d'estatus entre la corda del rei Sol, el Lluís XIV, el fill del Lluís XIII, el primer rei absolut, com a curiositat, el primer rei absolut i una mica el més paradigmàtic. I perquè se li coneix com rei Sol?
Perquè va ser el moment de més extensió de França. O sigui, va ser quan va començar... La colonització i tot això. La colonització de França i, a més, perquè va ser el primer rei absolutista d'Europa. O sigui, estàvem parlant que allò que deien del primus interparis, que havia de consultar un consell i demés, s'ho carrega. La paraula del rei és llei. I a partir d'aquí és que se li diu com rei sol.
Començant a fer amb les corbates, tornem un altre cop, començant a fer servir colors molt crianers, elements com pot ser la seda, encaixos, cada vegada més ornamentades perquè el que es volia era que la corbata quanta millor qualitat tingués, més car siguin els materials,
els colors i demés, més status tenies, més riqueres, i diguem-ne que era una mena de dir, ei, jo tinc poder, jo tinc, doncs això, molt status. Era una mena de dir, jo soc important. Sí, exacte, una manera de projectar. Exacte. Quan apareix el nus Windsor, que és el que fem servir per posar-nos les corbates avui dia,
es comença a fer servir també com a símbol d'estatus a la burguesia, no només a l'aristocràcia, al segle XIX, i es popularitza també a principis del segle XX amb encaixos, quadres, corbates molt més amples... O sigui, estem dient que ja es popularitza com una mena de complement quan un home vol anar més elegant, més... diguem, més arreglat, sí, sí.
Quan arriba la segona guerra mundial, després i amb tot aquest estil més sobri, una mica, no depressiu, sinó més trist, més apagat, que es tradueix a tot arreu, es començaran a fer servir corbates més amples i sobretot molt sobres, el que comentaven.
Fins que als 70 van arribar aquelles una mica més delgades, les skinny ties, i ara mateix es pot fer servir tant amb looks més elegants com més casuals. Les dones també tenen looks amb corbates. Diguem-ne que aquestes dues peces tenen aquest arrel més masculí, per dir-ho d'alguna manera, però que les dones amb el moviment feminista com a mena d'alliberament
L'han adaptat també. L'han adaptat també amb els seus estils i que també ara mateix es fan corbates per a tothom. I tant, i tant. Tu que ets més de corbata ampla o de corbata fina? Jo soc més una mica de corbata fina, perquè és que, clar, soc petitó, llavors, una corbata ampla ja és com... Em tapa una mica, sí, sí. Clar, clar, clar, té sentit. Passem a la següent, si vols.
Tornem un altre cop al segle XVII, tot i que sortim d'Europa i anem a la Xina, i concretament a l'etapa de la dinastia Qing de la Xina. En aquell moment hem de tenir en compte que la Xina no era aquest model centrista que tots pensem que és, sinó que era un imperi molt multicultural. Hi havia colònies europees, hi havia moltíssims pobles per allà voltant, i...
es comença a fer una peça que realment és molt bonica, si vols després de l'ensenyo, que és el quipau, quipà en català, que és una mena de vestit que sorgeix durant aquesta dinàstia, que és una mica primet, i que es comença a popularitzar a finals del segle XIX. Una mena de...
És com una mena de vestit, una mica primet, però és molt bonic, està fet, els primers estan fets precisament per actes ceremonials. O sigui, clar, perquè jo ara ho havia vist al guió i dic, qui pa, qui pa? Penseu que era el barret dels jueus? No, no. Que també té el mateix nom, per això.
Però no és el barret dels jueus. No és el barret dels jueus. És el kipao xinès. Del barret dels jueus no m'he recordat, però bueno. Per la propera farem una segona secció d'aixòs, d'aquí un temps. Farem una segona part i ja mirarem altres peces. Parlem del kipao xinès, que són aquests vestits.
Exacte, sí, sí. Aquest és el que et deia, s'utilitzaven en actes ceremonials i quan les cortesanes comencen a fer servir aquest de manera més quotidiana, audiències per exemple, ja és per influència més occidental també.
Passem al segle XX, quan arriba el Mao Zedong al poder Aquesta passa Caogen de Sus, menys a Hong Kong Per què? Perquè es manté sota influència més anglesa El Mao instaura els uniformes com una mena l'estàndard de roba de la Xina comunista I quan surt el film El mundo de Susi Wong, el 1960 S'apropa més a Occident amb la Nancy Kwan, que tenia mare europea i para xinès
I és un vestit ben bonic, o sigui, a mi he vist imatges i a més, i és molt xulo, és molt... Per tant, es torna a posar de moda, diguem, gràcies a aquesta pel·lícula. Sí, sí, sí. Comença a fer servir sobretot a Occident, també. Vale. A més, també tenim que estar en Liv St. Logan, que és la marca aquesta que coneixem de perfums, que també fa...
té la seva confecció de moda i va fer servir un estil molt semblant del quipao a les seves col·leccions orientals a partir dels anys 70 i fins i tot Madonna el va fer servir als Music Awards de 1995. O sigui que estem parlant de que té molta rellevància inclús a vestits que ara mateix també estan molt inspirats amb...
amb el keep out xinès d'ara mateix la Madonna el va fer servir hi ha moltes pel·lícules com Deseando a mar que també va ser molt important per apropar aquesta peça a Europa i que va arribar pel cinema va arribar a Occident i va tenir aquesta i ara la Xina sabem si es torna a utilitzar
No gaire, no gaire. Sí que és veritat que s'utilitza més a Europa, sí que hi ha llocs d'Àsia que no tenen aquest control tan ferri. Ara mateix també és veritat que... Clar, perquè hem de pensar que, perquè jo estic mirant les fotografies, perquè no coneixia la veritat que tenia aquest nom, però són vestits molt senyits. Sí. Molt apretats.
Sí, de fet el que es vol transmetre és com una mena de, diguem, remarcar la figura femenina, és un vestit com molt sensual, o sigui que és veritat que és bonic i és molt senyit. Clar, clar, que això també no quallava amb la idea d'aquests imperis, no? L'imperi comunista de Matts & Zong, que potser volien una mica més figures més rectes i menys vistós.
Menys vistós i més militar, sí que és veritat, perquè al cap i a la fi, sigui comunista o no, era una dictadura militar. Totalment, totalment. I si vols passem a la última, perquè aquesta sí que la coneixem molt bé i és ben xula, sí, sí.
segle XVIII neoclassicisme i els vestits de les dones el que pretendien ja no és una major llibertat que tenien abans o ocultar la seva figura sinó que diguem-ne que s'inspiren més en l'època grecorromana problema abans les dones feien servir una mena de bossa petita que es diu pocket era com una butxaca
que tenia com un cordó que lataven per dins i amagaven totes les pertinencies. Per exemple, elements de maquillatge, diners, claus... Clar, hem de tenir en compte també el context que, històricament, a la dona, com se li donava aquesta importància a la seva aparència i a la seva... Diguem-ne...
El seu físic portava menys coses que els homes, que els homes gairebé l'únic que s'havien de preocupar era dels diners. Llavors, sempre es feien coses per tal que les dones poguessin emportar quantes més coses millor. Aquesta bosseta podia portar el que hem dit, objectes personals i s'amagava dins dels vestits per tal de poder ser el més discret possible.
El tema és que quan arriba el tall imperi, que és una mena... Ja comencen a fer servir elements més... Per dir-lo d'alguna manera, més ajustats als costes de les dones, molt menys amples, no tenien tantíssim espai per amagar-les... Clar, les bossetes. Aquestes bosses de roba ja no es poden... Ja no es poden utilitzar, aquests pockets. Llavors, les dones comencen a utilitzar el que s'anomena retícul...
i que a l'època també es diu ridícul, a la França i a Anglaterra. Per què se li deia ridícul? Perquè estava mal vist que les dones portessin un element a la mà per portar les coses perquè, bueno, mentalitats del segle XIX. Sí, sí, mentalitats antigos, sí.
de mica en mica va evolucionar fins a les bosses que portem ara mateix, i es van fer diferents materials, diferents mides, diferents necessitats, i fins i tot ara mateix els homes també el porten. Jo, de fet, quan surto de festa o quan surto a qualsevol lloc, porto la meva bossa de... Sí, sí, sí. No, no, i està molt bé, la veritat. És molt pràctic. Jo a l'estiu també les utilitzo molt. És que és molt pràctic, o sigui, realment portar una bosseta... Així no has d'anar amb el mòbil, amb les claus, amb la cartera, ho deixo sota la bossa i ja està. Exacte, sí, sí. Bossa...
També és bolso, eh? Sí, sí, bossa, bolso, sí, sí, estem parlant de la bossa, del bolso que coneix tothom, sí, sí, de tela i de més. Clar, aquests retícols o aquests ridícols que se li deien també tenien un paper molt important a l'època, sobretot segle XIX, principis del segle XX, a nivell d'estatus.
La roba, per a qui ens entenguem, era molt important per mostrar estatus, poder, importància. Tenim, per exemple, que als imperis antics el púrpura era el símbol del poder perquè era el color més car. Tenim, per exemple, que... Que ve dels fenicis, no?
púrpura. Efectivament, sí, sí. Els fenicis, els romans també els feien servir i fins i tot els imperis medievals també. I ara mateix el que es buscava eren, per exemple, un vestit més ornamentat, perquè fer allò de seda, la seda és molt fràgil, no és tan pràctic. No es podria fer. Es podria fer, o sigui... Sí, però no duraria res. Clar, no duraria res i hi hauria d'utilitzar moltes capes de seda. Llavors, el que es buscava era que siguessin els més ornamentats possibles. Clar, pensem en un busset...
Gairebé com els bossos que porten les noies molts cops per sortir de fer estan més petitons i a més per tal que poguessin guardar les seves pertinences i tot allò que necessitaven per sortir o per fer qualsevol gestió. De totes maneres s'ha de dir que també existien altres bosses diferents, no només aquests que també feien servir les noies
que des de l'edat mitjana, el que dèiem, també la noblesa i la burguesia competia per ornamentar-lo, fèiem bolsos també. Bueno, i de fet, clars, actualment hi ha bolsos, bosses, que també donen prestigi i donen poder i donen una imatge de riquesa, no? Aquests bolsos Luis Vuitton o els Gucci o els Prada. Per exemple.
Veus una persona que té un bolso Gucci i dius, ostres, compte que aquest té diners o és poderós, no? O el que diguem, un Louis Vuitton. Sí, sí, sí. Però això ho podem veure a qualsevol peça de roba. Sí, sí, però vull dir que aquesta sensació de voler reivindicar o de voler mostrar el teu poder a través de la roba encara es continua fent.
La roba al cap i a la fi no deixa de ser una mostra de com ets tu com a persona, la teva identitat. De fet, a mi m'ho diuen molt, que porto molt les macetes del meu equip. Per tant, tu ets molt atlètic. Sí, efectivament. I bueno, el que es vol mostrar amb la roba i amb tots els complements és precisament aquesta identitat que tu vols mostrar al món i que amb les bosses i els retícols també es feien...
M'agrada aquesta manera de dir retícul i ridícul als bolsos. Clar. Perquè va ser una mòfa, però ara ja ho podem... Com una arma de doble filo, no? Sí, ara sí. Escolta, mira, deia-vos ridícul, doncs més ridícul. Exacte. Clar que sí. Molt bé, doncs escolta, és molt interessant i ara ja sabem d'on venen algunes de les peces de roba que més coneixem, com el bolso, com els pantalons, és que clar...
Sí, sí. Així que gràcies, gràcies. Peses de roba que ens posem tots i que utilitzem tots al nostre dia a dia. Totalment, totalment. Doncs clar, escolta, moltes gràcies. Mira, com tenim temps, també et demanaré una cançó. El que sigui, et dic una cosa. Tu tens prohibit a la bici.
Vale, perfecte. Doncs et diré I Bet My Life d'Imagin Dragons. A mi m'ha agradat molt Imagin Dragons. Molt bé, Clas. Doncs ara sí, ens acomiadem. Gràcies per venir una setmana més i ens retrobarem dintre de 15 dies. Efectivament. Que vagi molt bé, Clas. Igualment. Ciao, ciao. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si finalment no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
I ara sí, posem fi i punt i final a aquest programa d'avui. Posem aquí al final el programa del dilluns i ens retrobem com sempre demà aquí a casa vostra a Radio d'Esvern al 98.1 FM. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i ens retrobem, això dit, demà de 5 a 7, com cada tarda. Gràcies i fins aviat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.