Doncs així ho celebrem amb vosaltres. Esther, Joan, una abraçada. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona tarda, us informa Carme Montero.
El president rus Vladimir Putin acusa els aliats d'Ucraïna de voler-hi transferir armes nuclears i escalar el conflicte. En el quart aniversari de l'inici de la invasió, el líder rus avisa els enemics que s'estan abocant a un precipici. Kiv ha qualificat d'absurd l'assenyalament de Moscou. Les paraules de Putin han estat en la commemoració de l'inici del conflicte.
Ja hi ha informes dels mitjans de comunicació sobre els seus intents o, més aviat, intencions de fer servir fins i tot algun tipus de component nuclear. Probablement entenen com podria acabar tot això. Putin també denuncia que tant Kyiv com els seus aliats volen torpedinar les negociacions de pau amb atacs terroristes.
Més notícies. Montse Mas.
de Guàrdia de Girona després que la jutgessa ha pres declaració al detingut. La causa està oberta per un delicte de temptativa d'homicidi i atemptat contra agents de l'autoritat. L'agressor té 26 anys i hauria pallissat l'home que dormia en un carrer del barri de Santa Eugènia i, posteriorment, va intentar fugir. En arribar la policia va agredir els agents per intentar escapar. La víctima segueix estable dins la gravetat a l'Hospital Trueta de Girona. L'entitat Som Sostre alerta que han comptabilitzat 50 agressions de diferents tipus en un any. Agents sense llar
a la ciutat de Girona. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona. Fins a les 6 de la tarda hi ha vaga als ferrocarrils de la Generalitat. Circularan la meitat dels trens al matí, tot i que el seguiment de l'aturada ha estat baix d'un 9%. Les afectacions per als usuaris han estat notables. El sindicat SEMAF minoritari a ferrocarrils justifica la vaga per qüestions de seguretat. José Javier Bleda és secretari de ferrocarrils autonòmics del sindicat.
Nos estamos encontrando con que los agujeros que hay, techos, bóvedas, túneles, sistemas embarcados, trenes, sonalización, procedimientos, es decir, son muchos los campos y ninguno de ellos estamos detectando por parte del CGC un comportamiento acorde a la necesidad de mejorar la seguridad operacional.
4 de cada 10 joves espanyols es considera feminista, el percentatge més baix des del 2021, segons l'últim baròmetre de joventut i gènere. L'enquesta fa una radiografia de la polaritat entre els joves, mentre que la meitat creu que el feminisme és necessari per a la igualtat. L'altra meitat creu que és una eina de manipulació política. Pel que fa a les relacions de parella, el 32% de les joves assegura que la seva parella s'ha enfadat per no respondre a missatges o trucades, i més del 27% assegura que la parella li ha revisat el mòbil.
L'alta humitat derivada de les pluges abundants dels últims mesos pot disparar la incidència d'una plaga, el foc bacterià, que pot arribar a matar els arbres fruiters. Avui a Lleida s'ha presentat un nou producte biològic que pot ajudar a frenar-la. Lleida, Estela Busoms. Bona tarda. És un producte que actua com si fos un virus que ataca el bacteri causant de la malaltia i que el Ministeri ha autoritzat de forma extraordinària. Una nova eina especialment necessària en un context com l'actual, segons Manel Simón, director de l'Associació Empresarial de Fruita Afrocat.
En un any com aquest, amb molta pluviometria, amb molta humitat que afavoreix el foc bacterià, és molt important, és rellevant poder tindre aquesta nova eina que fins ara no existia. L'any passat la incidència de la malaltia ja va créixer, sobretot a la zona del sud del Segrià. Es va declarar foc bacterià en unes 700 parcel·les, el doble que anys anteriors. Estela Bosoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
Esports, Sonia Oleart. Aquesta tarda es disputen partits de la tornada de la repesca de la Champions, un dels quals és l'Atlètic de Madrid-Bruges, amb empat a 3 a la nada. El partit és a 3 quarts de 7. A les 9 el Newcastle s'enfronta el Carabag després del 6 a 1 a la nada. Els anglesos, recordem-ho, són un dels possibles rivals del Barça. També avui Bayern Leverkusen-Olimpiakos amb un 2 a 0 a la nada i Inter de Milà-Bodo Glimt amb un 1 a 3 per als noruecs.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova.
Sant Just Solidari organitza el pròxim 25 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala del cinquantenari de la Taneu, la conferència Arrels i camins, causes de la immigració subsahariana i els reptes de la seva integració, amb l'objectiu d'aportar informació rigorosa i contextualitzada sobre el fenomen migratori àfricà.
L'acte anirà a càrrec d'Abdullahi Afol, doctor en demografia per la UAB amb màster en gestió de la immigració per la UPF i membre del grup d'experts en immigració de la Comissió Europea, que abordarà les causes estructurals de la immigració subsahariana i els principals reptes de la seva integració en un context marcat per la polarització del debat públic i la crisi de l'habitatge.
L'estació tindrà una durada d'una hora i 15 minuts i l'entrada serà gratuïta. L'activitat està organitzada amb Òmnium Cultural i compta amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mites sobre la nutrició i anirà a càrrec de Manuel Pérez Maravé, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Bellvitge. L'acte tindrà lloc el 26 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els falsos mites i creences esteses sobre l'alimentació amb l'objectiu d'oferir informació rigorosa i basada en evidència científica. El ponent analitzarà qüestions relacionades amb les dietes populars, els hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com la importància d'una educació nutricional adequada per millorar la salut de la població.
L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta per les persones sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les no associades. I en cultura, l'Ateneu de Sant Just es converteix per tercer any consecutiu en una de les seus oficials del BCN Sports Film Festival.
Aquest certamen internacional, que en guany celebra la seva setzena edició, aproparà a la ciutat una selecció de produccions audiovisuals que vinculen els valors de l'esport amb la creació cinematogràfica. L'acte tindrà lloc aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari.
L'edició d'enguany a Sant Jus s'ha batejat sota el títol Adrenalina, una sessió que agrupa set projeccions que exploren els límits dels esports de risc i la seva relació amb el medi ambient. Segons ha explicat el periodista esportiu i membre del jurat de selecció, Joan Manel Sorroca, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, la tria de films s'ha consensuat amb l'entitat local per oferir un programa que s'ajusti als interessos dels veïns i veïnes. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara! Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
El refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Rai d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts i continuem amb bon temps. La veritat és que el temps està de luxe. Sembla que hem entrat ja a la primavera abans d'hora, que això s'agraeix. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem entrevistant el Jordi Gómez, músic i cantautor de Cornellà del Llobregat. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral.
I posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vitor. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
I avui es compleixen quatre anys de la guerra a gran escala a Ucraïna. 1.461 dies de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna i encara avui la guerra continua sense guanyadors clars ni una pau a la vista. L'ofensiva va començar el 24 de febrer de 2022 després de mesos de tensió i concentració militar a les fronteres ucraïneses i va marcar un punt d'inflexió en la seguretat a Europa.
Des d'aleshores, el conflicte s'ha convertit en una guerra de desgast. Ni les ofensives militars ni les diferents rondes de negociació han aconseguit un alto al foc estable. El principal motiu continua sent territorial. Moscou exigeix concessions que Kiv considera inassumibles, mentre Ucraïna reclama garanties de seguretat fermes per evitar futures agressions. El conflicte ha canviat la manera d'entendre les guerres modernes. Els drons han transformat el camp de batalla.
Tant Rússia com Ucraïna s'han convertit en referents en l'ús d'aquesta tecnologia amb atacs gairebé diaris, sovint molt lluny del front i amb un impacte devastador sobre infraestructures i població civil. Amb una línia de combat de més de 1.000 quilòmetres, milers de víctimes i un equilibri militar ha estancat, el conflicte entra en el seu cinquè any sense una sortida clara.
La jutgessa de Cata Roja, que investiga la gestió de la dana, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia del País València que imputi l'expresident valencià, Carlos Mazón, per negligència i passivitat en la seva gestió. Tot i haver deixat el càrrec, Mazón continua sent aforat perquè manté l'acte de diputat a les Corts Valencianes. Això significa que per llei només el pot investigar i jutjar el Tribunal Superior i no un jutjat ordinari.
Per aquest motiu, la magistrada ha elevat l'exposició raonada a l'alt Tribunal Valencià, que ara haurà de decidir si assumeix la causa. Si el Tribunal Superior accepta investigar-lo, tot el procediment, on s'analitzen 230 possibles delictes d'homicidi i lesions imprudents, es traslladarà a aquest òrgan judicial. La instrucció fa més de 15 mesos que dura, amb més de 500 testimonis i parits.
Fins ara només hi consten com a investigats l'exconsellera d'Interior, Salomé Prades, i l'exdirector d'Emergències, Emilio Arguezzo. En paral·lel, els familiars de les víctimes han comparegut a les Corts Valencianes per exigir veritat, justícia i reparació i reclamar, per fi, responsabilitats polítiques.
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha rebutjat el decàleg de mesures plantejat pel president del PP, Alberto Núñez Fijo, per negociar els acords d'investe dura, autonòmics, Extremadura i l'Àrago. En una entrevista a Antena 3, Abascal ha assegurat que el document comença amb molt mal peu i que el seu contingut pot resultar fins i tot ofensiu. El dirigent de Vox critica que el text inclogui apel·lacions al respecte a la llei i a la unitat nacional principi que, segons diu, el seu partit ja defensa.
Abascal també ha reivindicat que el seu partit aspira a superar el Partit Popular a les urnes i ha reclamat un criteri únic dels populars a tot el territori. Per la seva banda, la portaveu del PP al Congrés, Esther Muñoz, ha dret ferro a les crítiques i ha afirmat que el document és només un punt de partida per negociar. Confia que finalment hi haurà acord i veu molt lluny una possible repetició electoral a totes dues comunitats.
L'excomissari José Manuel Villarejo i altres membres de la nomenada Policia Patriòtica han negat aquest dimarts a l'Audiència Nacional haver espiat els comptes de la família Pujol a Andorra en el judici contra la família Pujol. Citats per les defenses per provar l'origen de la causa en l'Operació Catalunya, les declaracions han estat plenes de contradiccions. Villarejo ha desvinculat la seva participació i ha assenyalat a l'excap d'Afers Interns Marcelino Martín Blas
I al seu torn, l'exdirector adjunt de la policia, Eugenio Pino, també ha negat cap paper directe i ha apuntat responsabilitats creuades. La sessió ha estat tensa amb retrets entre testimonis i advertiments del president del Tribunal i també ha declarat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha intervingut en català i ha negat pressions per autoritzar l'abocador de Tibissa a un projecte vinculat a Jordi Pujol Farrosola.
Vaga de maquinistes als ferricorrils de la Generalitat aquest dimarts i dimecres a les línies metropolitanes Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia. Els serveis mínims seran del 50% en hora punta, de 6 a 9 del matí i de 4 a 6 de la tarda, i del 25% en franges nocturnes. La resta del dia pot haver-hi horaris alterats. La convocatòria l'ha fet el sindicat CMAF, que reclama més seguretat a la xarxa i millores en les condicions laborals.
denuncien incidències recurrents i demanen actuacions immediates en cas d'averia revisió de punts crítics i reforç de la senyalització. Ferrocarrils de Catalunya qualifica la vaga de sorprenent i de les IVA i assegura que la seguretat és prioritària. A més, hi ha previstos 3 dies més d'aturades coincidint amb el Mobile World Congress amb serveis mínims del 66% en hora punta.
I un dia després de la mort del Mencho a Mèxic, continuen patint les conseqüències d'un cop que ha sacsejat el país. La resposta del càrtel Jalisco Nueva Generación ha estat immediata i molt violenta. Bloquejos de carreteres, vehicles incendiats, atacs armats i una xifra provisional de més de 60 morts en diversos estats. Puerto Vallarta i altres zones turístiques han quedat pràcticament paralitzades amb centenars de vols cancel·lats i avisos internacionals perquè els visitants no surtin al carrer.
El govern ha activat un centre de comandament per restablir l'ordre i assegura que la majoria de bloquejos ja han estat desmantellats. En l'àmbit polític, la pressió també augmenta. Donald Trump ha reclamat a Mèxic que intensifiqui l'ofensiva contra els càrtels mentre la presidenta Claudia Sheinbaum defensa que la cooperació amb els Estats Units s'ha fet amb respecte a la sobirania nacional mexicana.
La gran incògnita, ara sí, és si la caiguda d'aquest líder del càrtel debilitarà realment l'organització o, com ha passat en altres ocasions, obrirà una nova etapa de lluites internes i, per tant, de més violència. I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
L'Ateneu de Sant Just obre el termini per participar al segon concurs de microrelats. El certamen obert a majors d'edat accepta textos en català de fins a 200 paraules fins al 24 d'abril i premiarà les millors obres amb vals per a llibres.
Sant Just acull una conferència d'Abdulayefal sobre immigració subsahariana i integració. L'acte organitzat per Sant Just Solidari i Òmnium Cultural abordarà el fenomen migratori en el context actual de polarització i crisi d'habitatge.
Mites sobre la nutrició. Nova conferència de l'AUJA amb Manuel Pérez Maraber. El cap d'endocrinologia i nutrició a l'Hospital de Vallvitge analitzarà les falses creences alimentàries el 26 de febrer a l'Auditori de la Mallola. I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
L'Atlètic de Madrid afronta aquesta tarda a tres quarts de set la tornada del play-off de la Champions League contra el Brujas. El 3-3 de la nada deixa l'eliminatòria totalment oberta i sense marge d'error per als de Simeone. Els matalassers arriben després de golejar l'Espanyol a la competició domèstica, però la irregularitat ha marcat la seva temporada, capassos del millor i també del pitjor.
Demà serà el torn del Real Madrid que rebrà a casa el Benfica després de vèncer a Lisboa per 0 a 1.
I qui no podrà disputar aquest partit contra el Madrid serà Gianluca Prestiani. La UEFA ha suspès provisionalment amb un partit el jugador de l'Obenfica per presumptes insults racistes a Vinícius Júnior en el partit d'anada de Champions League. El futbolista argentí no podrà jugar a la tornada al Santiago Bernabéu mentre continua la investigació. La UEFA podria imposar una sanció més dura si es confirmen els fets.
I el Girona va deixar escapar ahir la victòria a Mendizor Roza després d'empatar a dos contra l'Alavés. L'equip de Mitchell va saball reaccionar al gol inicial de Lucas Boyer i va capgirar el marcador amb dianes de Banat i Siankov. Quan semblava que els tres punts viatjarien cap a Montilivi, Boyer va tornar a aparèixer en els últims minuts per signar el definitiu 2-2. Els gironins sumen un punt en un camp sempre complicat.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui continuem amb música en català i ho fem amb una cançó molt bonica que és una oda a la vida i que ens parla d'això, de viure la vida. Ens recorda que tot i tenir un desig o un objectiu hem de saber disfrutar del camí. El missatge del tema gira al voltant de la necessitat d'escriure la pròpia història, d'assumir que no tot serà fàcil però que malgrat les dificultats val la pena viure-ho intensament.
És una declaració d'intencions, ens convida a deixar empremta, a recordar els dies i a honorar aquells que ja no hi són. La cançó combina esperança i nostalgia, celebració i absència. Ens recorda que la vida no és perfecta però és nostra i això ja és motiu més que suficient per cantar-la. I també hi ha una dimensió profundament humana quan parla d'acceptar una pèrdua.
ens convida a entendre el record no com una càrrega sinó com una llum que ens acompanya en el camí. El dolor es transforma així en memòria viva, en gratitud pels instants compartits i en una manera serena de continuar endavant. L'artista que la interpreta és una de les veus més reconeixibles del pop català actual i des que es va donar a conèixer el gran públic ha sabut construir una carrera marcada per l'energia, la proximitat i l'optimisme.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir al setembre del 2019. El seu cantant es va donar a conèixer a Operación Triunfo i aquesta cançó està també traduïda pel propi artista al castellà i a l'eusquera. Què? Com ho tenim això? Doncs va, ara sí que soni, escriurem de Miki Núñez.
Un nou dia ha començat, em lleva al teu costat, respires lentament. Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment. Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present.
que jo no en sóc conscient. Si m'esperes, allà fora et cantaré. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Viurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un parler. Manxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat, et sento diferent.
Són les que vull cridar. Si m'esperes, allà fora cantaré.
que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Baixarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Baixarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Viure, que sí que va ser fàcil, t'estic cantant la nostra història en un paper. Marxaré recordant tots aquells dies i amb el somriure que tu sol sabies fer.
Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil. Cantarem la nostra vida en un paper.
i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper. Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser. Escriurem
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure que tu sol sabies fer.
Doncs un temacle, clar que sí. I són d'aquestes cançons que et toquen una miqueta la fibra, que et deixen una mica sensibles. I al Meki què podem dir? És que quin tio més majo té pinta de ser una gran persona i un tio d'allò més enrotllat. I per descomptat, això no ho podem negar, un senyor artista, clar que sí. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 24 de febrer, es compleixen 4 anys de la invasió russa a Ucraïna. 4 anys des que Europa va tornar a despertar els seus pitjors fantasmes amb una nova guerra al vell continent. Aquell matí de 2022, després de mesos de concentració militar i reconeixements unilaterals als territoris del Donbass, Rússia va declarar una guerra a gran escala.
En realitat, el conflicte ja va començar el 2014 amb l'anecció de Crimea i la guerra a l'est d'Ucraïna. Però el 24 de febrer de 2022 va marcar un punt d'inflexió. Les trupes russes van entrar per múltiples fronteres, els bombardejos van impactar ciutats, infraestructures, cases i es va intentar prendre la capital, Kif. I de cop i volta, milions de persones van veure com la seva vida canviava
per sempre. Avui, quatre anys després, la guerra de desgast continua. Una línia del front de més de mil quilòmetres, bombardejos constants, drons que travessen el cel i que s'han convertit en l'arma més mortífera, infraestructures elèctriques atacades, intercanvis de presoners, negociacions constants amb resultats escassos i una realitat molt dura. La pau encara no arriba.
Aquesta guerra ha evidenciat fins a quin punt les tecnologies modernes poden fer més fred i distant l'horror de la guerra. Drons que decideixen objectius a quilòmetres i quilòmetres de distància, sistemes d'armament d'alta precisió. La guerra retransmesa gairebé en directe, com si fos un videojoc. Però darrere de cada imatge hi ha vides i històries troncades.
El que fa Rússia des de 2014 és, sense dubte, una agressió no justificada. Cap diferència política i cap disputa territorial pot legítimar la invasió d'un país sobirà. La guerra mai és una solució, sinó un fracàs col·lectiu. I en aquesta guerra tots perden. Perden tots els bàndols i, per descomptat, també les famílies de tots aquells joves que moren per una causa que ells no han decidit.
La història ens ha ensenyat que les guerres de desgast no deixen pensadors clars, sinó psiquatrius molt i molt profundes. Quatre anys són massa, són masses vides, massa dolor i massa odi acumulat. I avui recordar aquesta data no és només fer memòria, és reivindicar la pau, és defensar el dret dels pobles a viure en llibertat, sense por, sense bombes i sense sirenes. És exigir que la política torni a ocupar l'espai que mai hauria d'haver perdut.
I aquest 24 de febrer recordem la guerra, l'odi i l'horror, però esperem que dintre de molt poc puguem parlar, per fi, de reconstrucció, de retorn i de reconciliació. Perquè la pau no és ingenuïtat, és l'acte més valent i és l'únic futur possible.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb les seccions d'avui. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem.
En aquest país s'intueixen canvis. Sí, sí, sí, canvis. En aquest país s'intueixen canvis. I ara entrevistem el Jordi Gómez, músic i cantautor de Cornellà del Llobregat. En el vent ho veus, en la mirada de la gent al cel, el sol rugent diu
Bona tarda, Jordi. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Joan. Gràcies per convidar-me. No, no. A tu per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern i acompanyar-nos en aquestes tardes. Per començar, Jordi, ens podries fer cinc cèntims de qui és el Jordi i què fa? Ostres, aquesta és una pregunta molt complicada. Cada cop sé menys qui soc. Però no vull entrar en temes una mica...
de caire espiritual, però el Jordi Gómez fa de guia de muntanya, fa de pare i fa el que pot. També en termes musicals. Avui ens centrarem en aquest terme, en el terme musical. Ara estàvem escoltant la teva cançó Canvis, una cançó molt especial que has tret al videoclip recentment, fa una cosa de cinc mesos, però comencem una mica al principi, si et sembla. D'on et neix aquesta passió per la música, per fer música, per cantar? Això... No sé...
Soc pare de tres criatures i el tema de la música, com el tema de la veu, com el tema de l'expressió artística, és molt difícil de dir quan comença, on comença l'expressió artística, no? Però jo el que sí que recordo és que quan tenia 14 anys tenia molt clar i les vaig demanar als meus pares que em regalessin sí o sí, sisplau, una guitarra.
I això tenia 14 anys i abans sempre, jo tinc la sensació que sempre havia cantat, sempre estava cantant, sempre estava cantant, però a partir dels 14 anys vaig poder, gràcies a la guitarra, vaig poder posar una base harmònica a totes aquestes idees que anaven circulant per aquest meu cap llavors adolescent.
I des de llavors has començat sempre a fer cançons, n'has fet cançons, concerts per la petita família, no pels amics, així en format íntim. Sí, sí, llavors vaig començar a escriure cançons i després a l'institut vam tenir una banda d'institut de quan teníem 15, 16, 17, 18 anys, però després vaig marxar a l'estranger
I doncs clar, vaig marxar primer a París d'Erasmus, després vaig estar dos anys a Alemanya, després deu anys vivint a Brussel·les, i llavors doncs les meves cançons en català en aquest context tenien poca sortida. I ara que he tornat, doncs... Has engegat el projecte, no? Jordi Gómez. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, molt bé. I també he descobert, pel que posava a una web teva, que feies molts concerts abans íntimament, no? Això és veritat?
Bueno, sí, no, sobretot el que he fet petits, sobretot actuo en micros oberts, en jams, i sí, a vegades hi ha micros oberts on hi ha sempre un convidat especial i pots cantar 4 o 5 cançons,
sobretot és d'aquesta manera que comparteixo la música ara mateix. Molt bé, i per tant, en quin moment comença aquest projecte, has dit, no quan tornes aquí a Catalunya, però aquest projecte de Jordi Gómez, en quin moment comença a dir, ostres, vull treure música pel públic, vull treure cançons, vull que la gent m'escolti.
Bé, jo crec que tot artista necessita ser escoltat unes criucarçons perquè siguin escoltades i, com et deia, quan estaven a l'estranger em vaig dedicar una mica al món de la música clàssica, al món de l'òpera en particular, però el món de l'òpera és extremadament exigent i vaig dir...
Recordo que el meu profe de cant un dia d'òpera el vaig convidar a sopar a casa i després de sopar vaig agafar la guitarra i vaig tocar algunes cançons meves i el tio és argentí i em va dir, em va escoltar un parell de cançons i va dir, Jordi, però vos que sés cantant d'òpera? I clar, això em va doldre una mica perquè jo llavors volia cantar òpera.
I el tio em va fer veure que, escolta, tu escrius cançons? Què estàs fent tu cantant cançons d'àries de Mozart o de Verdi? Canta, comparteix les teves cançons, no? Va ser com un punt d'inflexió i vaig dir, si tu, totes aquestes cançons que tinc en una carpeta s'han de gravar i compartir. I aquí, modestament, és el que estem fent. I tota aquesta idea que et va introduir, et va començar a introduir el teu profe de cant...
Culmina el 2022, on publiques el teu primer disc. Sí, sí. A veure, jo vaig néixer de cesària i quasi en 10 mesos. És a dir, vaig sortir de la panxa de la mare perquè em van treure... No volia sortir d'allà. És a dir, el que vull dir és que soc lent. Soc lent, eh? I, bueno, doncs sí, poquet a poquet vaig anar gravant. Ara les bateries, ara els baixos, ara... Perquè tot ho has gravat tu.
Bueno, sí, en un estudi, no, però allò, tenia un col·lega que li deia, vinga, va, t'has d'aprendre la bateria d'aquests set temes, i després busca un baix, i després hi posava guitarres, però hi havia un altre que posava els solos de guitarra. En fi, una feina molt laboriosa, llavors no hi havia suno, amb perdó.
No hi havia què? Suno. No has sentit de parlar de Suno. Bé, de la música feta per intel·ligència artificial, que li dius, li dones qualsevol idea i pum, i t'apareix una cançó. Sí, sí, sí. No, aquest disc l'he fet amb instruments de veritat i el procés ha estat llarg i, com et deia, soc del grup dels lents i sí, efectivament, fins al 2022 no apareix aquest meu primer disc Canvis
I el primer single és la cançó que dóna títol a l'àlbum. Molt bé. I com va ser la rebuda d'aquest disc? Estàs content? Com va anar? Com va funcionar? Bé, la cosa és... Avui en dia, si no tens... Soc un músic independent, no tinc una discogràfica darrere que em faci promoció, la discogràfica només va fer la distribució, i jo realment...
Em costa tot el tema de xarxes socials i vendre'm no és el meu fort. Així que, si aquí hi ha algú que sigui fort amb xarxes socials i digui, hòsties, aquest l'ajudaré, que es posi en contacte amb tu, Jaume, perquè això em costa. És a dir, que el disc s'ha escoltat molt poc, també perquè jo he fet molt poca publicitat i, bueno, no...
Hem arribat fins on hem pogut. No, no, és que el món de la música és molt complicat. Sí, sí, això segurament ho saps tu millor que jo, que segur que passen molts músics amb molt de talent, però que no necessàriament sonen en les ràdios de més difusió. Una de les teves cançons més conegudes o més populars és Mala Vida, on parles també de Cornellà, de la teva ciutat. Escoltem-la una mica.
Soc llus en una vila que s'assembli a Cornellà. Res del que jo t'expliqui et podràs perverar. És una vila de chonis, de garrulos i de bars, però tots units fem pinya i ens duem com a germans.
Els pobres yonquis cauen a la plaça del costat, però l'ailos i maruques a la nit tots a cantar. Un gerro d'aigua freda els tires des de dalt i van i es denuncien per haver-los molestat.
Això, Jordi, que és un homenatge a la teva ciutat? Sí, absolutament. Tot i que, de fet, aquesta cançó primer era un poema que vaig presentar quan estava a l'Institut Francesc Macià a Cornellà. O sigui, fa molt. Sí, sí, fa molt, fa molt. Quan tenia 17-18 anys i va guanyar em sembla que el segon premi Ciutat de Cornellà en categoria de poesia. Ho vaig presentar com a poema
i llavors l'alcalde em penso que era el Montilla, imagina't si... Ostres! I després es va convertir en una cançó. És la mateixa lletra d'aquell poema? Vaig haver de fer allò... Mínim, no? Mínim retocs, però sí, sí, és això. I en aquell moment era una cançó que sí que s'entenia com a homenatge a la ciutat, però els temps han canviat molt i ves a saber. Igual aquesta cançó ara em dirien que és políticament incorrecta, però bueno, en fi, què hi farem?
Perquè, clar, dius això, no? Chonis, Marujas, inclús els jonquis... La cançó també té un toc de component de crítica social, no? O al final de com el Jordi de 18 anys veia la seva ciutat, no? Sí, però en qualsevol cas no us prengueu el Jordi de forma massa seriosa. El Jordi s'estima molt la seva ciutat i un dels seus somnis seria cantar aquesta cançó a les festes majors des de Cornellà, a la plaça Catalunya, Sóc un enamorat de la meva ciutat, amb...
No anava a dir amb tots els defectes o no. Escolta, les coses, les ciutats són com són... Tal com és, tal com és. Tal com és, tal com és. Però crec que buscar-li una mica l'humor és important. Ara, malauradament, l'humor cada cop s'està fent més estret i és això que et deia. Igual hi hauria algú que em podria denunciar per incitació a l'odi. Però no és aquesta la intenció. No, i tant que no. Fa cinc mesos, hem comentat abans, vas publicar el videoclip Canvis, una cançó que neix de la ràbia de l'1 d'octubre.
No, sí, no, en fi, intentar posar sentit a una cançó que neix de la inspiració és difícil, però sí que és una cançó que es va anar gestant, diguem-ne,
Perdó, els anys allò del... Ara no et sabria dir, si a partir del 2010, el 2012 fins al 2017, hi havia tot aquest moment col·lectiu, aquesta intensitat... Tu ets molt jove, no sé si ho recordes. No, sí, sí que ho recordo, soc jove però ho recordo. I d'aquesta intensitat va néixer aquesta cançó. Segur que hi ha moltes cançons que van néixer en aquest període,
i anterior a l'Udoctoral 2017, no és una cançó que neix de la ràbia, sinó que és una cançó que parla de la llibertat, que al final és universal, però sí en aquest context nostre, que va ser un període preciós, i dir-ho avui costa una mica, perquè qui em senti i si va participar d'aquell moment, d'aquell punt d'inflexió en la història de Catalunya,
Potser ho visqui des de la depressió, no? Però va néixer amb aquella energia, va néixer amb aquesta energia, i després, el 2022, quan em vaig plantejar publicar-la, vaig pensar, hòstia, Jordi, ara ningú m'interessa sentir aquestes històries. Però vaig dir, potser que és més necessària que mai, no? Parlar des de la positivitat, des de l'optimisme, des de...
Bé, al cap i a la fi és un can a la llibertat i això és... Sempre positiu. Sí. Sí, sí, totalment. I no té data de codicitat, jo crec. Aquests canvis, malgrat tot, no han acabat d'arribar, però bueno... No, no, però bueno, escolta, cadascú, cada generació ha acabat de veure què és el que vol canviar i, escolta, és de més actualitat que mai, no? O volem continuar tenint les rodalies que tenim, no? No, no, sí, sí, i la vida al final és que són canvis i la societat hem d'exigir canvis. És el que tu deies, no? Ara mateix, els rodalies, és un canvi que hem d'exigir.
Totalment. Doncs aquesta, tant de bo, pugui ser allò, himne... I tant, i tant, tant de bo. ...d'aquests canvis que crec que necessitem. El videoclip l'has fet amb suport d'un crowdfunding? És així? No. No ho sé. Potser quedarà malament ara això en l'entrevista, però sí, vaig fer un crowdfunding perquè el videoclip costava uns 600-600 euros. Fer aquestes coses són cares. I només vaig aconseguir 400 euros... Ostres.
i era un crowdfunding que o aconsegueixes l'objectiu o no et donen aquests 400 euros que vaig aconseguir però des de la ignorància no sabia que funcionava així hi ha uns altres crowdfundings que sí que si no aconsegueixes 400 et donen 400 en aquest cas no i llavors vaig haver d'esperar 3 anys a poder estalviar els diners per finançar el videoclip però ara ja hi és i el videoclip transcorreix a Montserrat per què aquest lloc?
Bé, potser perquè, com has dit, soc guia de muntanya. Clar, això té moltes obres. Llavors, de Catalunya conec més les muntanyes que altres barris i altres llocs on gravar un videoclip, però vaig pensar que Montserrat...
No deixa de ser, doncs, una mica el centre espiritual de Catalunya. I sí, el videoclip comença a parlar a dos direcció Montserrat i després aparco el cotxe
en un pàrquing a tocar de monistrol, i llavors començo la pujada fins a Sant Geroni, el punt més alt de la muntanya, com a mirador de Catalunya, i vaig amb la guitarra i amb un megàfon, bueno, metàfora de missatge que m'agradaria que fos sentit, fos escoltat. Arreu de Catalunya. Arreu de Catalunya, exacte. I tant que sí.
el videoclip s'ha gravat a Montserrat parlant de Montserrat i de muntanyes com compagines tu tot això la muntanya, la teva feina, la família i també amb aquest esperit de voler ser músic
es fa el que es pot però sí que efectivament la feina de guia de muntanya és difícil de conciliar amb la família més que res perquè els petits evidentment fan festa dissabtes i diumenges que és quan el pare sobretot ha de treballar
Això sí, de dilluns a divendres tinc molt de temps per fer música, per portar els petits a l'escola, per anar a fer les compres, per preparar el sopar, per recollir-los de l'escola. Tenen molt de pare entre setmana, al cap de setmana malauradament el pare ha d'anar a la muntanya. Bé, escolta, crec que no és una mala combinació. Bé, és l'equilibri que hem trobat. I tant, i tant que sí. Què és el més xulo que t'ha passat gràcies a la música?
ser avui aquí això és molt bonic eh genial molt bé doncs m'encanta aquesta resposta clar que sí tenim alguna alguna data de futur on et puguem veure en directe o encara no
Mira, el que passa... Sí, jo pràcticament cada setmana toco en micros oberts o a jam sessions, però, clar, allà només toco una o dues cançons, i això ho vaig publicant a Instagram i al Facebook a Jordi Gómez Músic. Però, si em permets, el que estic intentant muntar una petita banda, tinc...
alguns amics que toquen el cajón o percussionistes o baixistes que de vegades m'acompanyen però no tinc una banda fixa i la intenció sí que és muntar un combo fix per poder començar a rodar més per Catalunya amb un repertori que no es limiti a una o dues o tres o quatre cançons sinó poder fer concerts més enllà i de més llarg format
Així que si hi ha algú que m'està sentint que diu, hòstia, aquesta música ressona amb mi. Aquest tio mola, no? Doncs això, que es posi en contacte amb mi a través d'Instagram, per exemple, Jordi Gomet Music, o que es posi en contacte amb tu. I tant, esperem que sí que pugueu formar aquesta banda, no? I escolta, rodar per Catalunya, que al final seria un somni, entenc. Sí, totalment, totalment. Amb ganes de compartir aquesta música.
I escolta, també una pregunta molt important. Què podem esperar del Jordi Gomez com a músic? Tindrem nous temes, nous discos, noves cançons? Què podem esperar? No, no espereu res, no espereu res, però sí que estic treballant, evidentment, en noves cançons perquè això no s'atura. I ara les properes dues cançons que publicaré, Quim ho havia de dir, seran en anglès. Mira, mira, mira. Bàsicament perquè la meva dona és canadenca i és anglòfona i tenim una família i els meus petits, clar, a casa es parla català però també es parla anglès.
I els meus petits, allò amb 3, 4, 5, 6 anys, a vegades tenen idees musicals i a vegades fent com a joc he anat estirant d'alguns jocs musicals.
que podien ser en català o podien ser en anglès, i en aquest cas era en anglès, i hi havia petites tornades de cançons mig infantils, de molt bona vibra, molt bon rotllo, que vaig dir, hòstia, això té potencial. I he anat estirant, estirant, i al final tinc dues cançons en anglès que tenen un rotllo de cançó de l'estiu en anglès i apareixeran d'aquí un mes, d'aquí un mes es publicarà.
les meves primeres dues cançons d'anglès. D'aquí un mes, eh? Tenim data exacta o encara no la podem? No, encara no, encara no. Encara no es pot fer el pre-save. Vale, vale, vale. Ja t'ho faré saber. Estarem pendents, atents a les xarxes socials, no? Totalment, totalment. Escolta, Jordi, no sé si t'ha quedat alguna cosa per dir, si aquest és el moment endavant, i si no, jo et preguntaria, et demanaria, més ben dit, que ens toquessis alguna cosa tan directa. Mira, com has posat només el principi de canvis, la primera estrofa, canto la segona.
Endavant. Per mi seria tot un honor, per mi seria tot un honor escoltar Canvis aquí en directe, a Ràdio d'Esvern. Doncs anem amb Canvis, de Jordi Gómez. Canvis Un poble que dit prou i que vol Canvis
Un poble que li diu no a la por, un poble que ha escollit la il·lusió de ser per ell mateix i que vol canvis. Se'n parla, pels carrers ja es viu d'una manera diferent. La por és incapaç d'aturar els canvis.
pues incapaz d'aturar, al lloc que entra tots ja hem canviat. Si estigues fort tu per aquí, i estiro fort jo per allà, crec que serem més forts que el que ara no ens podem pas imaginar.
No et dimitis a contemplar aquestes hores que ara vénen baixar al carrer No et dimitis a contemplar aquestes hores que ara vénen No et dimitis a contemplar aquestes hores que ara vénen baixar al carrer No podran res davant d'un poble unit alegre i combatit
Camis, camis, camis.
Els canvis que comencen avui a Sant Just dels Berns. I tant que sí. Escolta, Jordi, això sona molt i molt bé. Esperem que aquesta cançó arribi a totes les cases de Sant Just i també molt més enllà. I res, moltes gràcies per venir avui i per deleitar-nos amb aquesta cançó i amb la teva música. Gràcies a tu, Jaume. Que vagi molt i molt bé, Jordi. Gràcies. A la plaça del Raig es va aturar un cotxe gros i vaig perdre el món de vista
Al Nures ens vam conèixer i vam poder endinsar-nos pels camins. I la cabanya era a l'altre costat del riu. I agafa'ts de la mà, el vam travessar. Jo et vaig dir entra, llavors no et semblava tan real.
Tot i que ara tots aquests records d'estiu, poc a poc em palideixen i torna l'esperança a fer niu en el meu cor, encara de vegades a la plaça on ens vam estimar.
Aquests records d'estiu ja només són fum i s'ha acabat ja el temps de la enyorança. Encara avui quan torno a la mateixa plaça on ens vam estimar, t'hivern.
Deia que mai no t'entendria, que el teu costat no estava mai tranquil. Que sempre alguna cosa o altra m'angoixava i em feia patir. Jo sempre hi era i tu venies i t'anaves com les zones del mar fins que me'n vaig fartar. Mai més algú com tu al meu costat
Encara de vegades a la plaça on ens vam estimar t'hivern. I tot i que ara tots aquests records d'estiu ja només són fum i s'ha acabat ja el temps de la llorança. Encara avui quan torno a la mateixa plaça on ens vam estimar t'hivern.
Doncs brutal això del Jordi Gómez. Des d'aquí el recomanem moltíssim perquè és una gran persona i a part és un molt bon artista. Donem suport a aquests artistes més petitons que fan molt bona música i han d'arribar allà, allà on puguin perquè són espectaculars. Ara, abans dels 8 lletins informatius, anem amb una mica d'Elton John i el seu Cold Heard.
I ara sí, anem amb la informació a Catalunya Ràdio. El feurà amb vosaltres. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Volodymyr Zelensky rep el suport a KIF dels líders de les institucions europees i defensa que Vladimir Putin no ha aconseguit el seu objectiu de guanyar la guerra quan fa quatre injustos de la invasió russa. A més, el president ucrainès ha convidat Donald Trump a visitar Ucraïna. En paral·lel, el president rus alerta sobre el perill d'un xoc nuclear amb Ucraïna i els seus aliats i denuncia que KIF està impedint la pau.
Ja hi ha informes als mitjans de comunicació sobre els seus intents o, més aviat, intencions de fer servir fins i tot algun tipus de component nuclear. Probablement entenen com podria acabar tot això. El govern ucrainès qualifica d'absurdes aquestes afirmacions.
Més notícies amb l'Oriol Puixador. Jornada d'aturades parcials a ferrocarrils de la Generalitat. Els trens funcionen amb normalitat des d'ara i fins les 11 de la nit, quan començarà una tercera aturada d'una hora. Al matí, tot i que el seguiment de l'aturada ha estat baix, només d'un 9%, les afectacions per als usuaris han estat molt notables. El sindicat SEMAF, minoritari a ferrocarrils, justifica la vaga per qüestions de seguretat, mentre que l'empresa i el govern qualifiquen la protesta d'artificiosa en plena crisi de rodalies.
El Ministeri de Transport justifica que a DIF s'emportés proves de l'accident d'Adamud sense autorització judicial. Això després que la jutgessa que investiga el cas retregués a l'operadora que actués sense permís. Segons el Ministeri, a DIF es va endur el material que la Comissió d'Investigació i la Guàrdia Civil no van considerar interessant i un cop la jutgessa va permetre que comencés la reconstrucció. La hipòtesi principal és que el sinistre el va causar un trencament de carril. En l'accident hi van morir 46 persones i més de 120 van resultar ferides.
Viure a la ciutat de Barcelona ja és el doble de car que viure a la segona corona metropolitana. El preu del metre quadrat a la capital catalana s'ha disparat fins a la xifra rècord de 4.500 euros que, en un de cada tres casos, ja només poden pagar estrangers. Són dades que ha presentat el Col·legi Notarial de Catalunya que alerta de la necessitat urgent d'un transport públic que funcioni. Albert Martínez és director general del Centre Tecnològic del Notariat. El tema de l'editatge sí o sí
Passa pel transport públic. No s'ha fet trampes al solitari. Barcelona dona pel que dona, 100 quilòmetres quadrats i cap el que hi cap. Per tant, a partir d'aquí hem d'anar primera, segona i tercera corona.
Telefònica va perdre l'any passat més de 4.100 milions d'euros. La companyia ho explica per la nova estratègia de negoci des que Marc Murtra en va agafar les regnes. L'any passat es van despendre del seu negoci a Sud-amèrica i la venda de les filials de l'Argentina, el Perú, l'Equador i l'Uruguai va tenir un impacte rellevant. A més, van presentar un euro per acomiadar 5.000 treballadors amb un cost de més de 2.000 milions d'euros. Endesa també ha presentat resultats. La companyia va guanyar més de 2.300 milions d'euros l'any passat
un 18% més.
La investigació policial eleva fins a 70 els delictes que hauria comès un sol home detingut a Lleida l'estiu passat. La majoria van ser a l'Horta, on va arribar a cremar cases. Ara, en aquesta zona, els robatoris han caigut en picat. Lleida, Noelia Casellas, bona tarda. Hola, bona tarda. Va cometre una onada de robatoris a l'Horta, la gran zona rural que envolta la ciutat, que va aixecar totes les alarmes. Ara fa un any i mig, però la seva entrada a presó ho va canviar tot. Ho va explicar l'inspector Xavier Ribelles, el cap de l'ABP del Segrià dels Mossos.
Des del final del 22 fins al moment de la detenció, li atribuïm 71 fets, que li hem pogut documentar, potser n'hi ha més. I aquesta investigació encara està oberta i estem pendents de fer alguna altra detenció, que esperem que la puguem fer ben aviat.
El conjunt de la ciutat de Lleida els delictes van baixar un 5% l'any passat, però es van fer més detencions que mai, cosa que s'atribueix a l'augment d'efectius policials. Ho han explicat avui a la Junta Local de Seguretat. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Aquesta tarda es disputen partits de la tornada a la repesca de la Champions, un dels quals l'erètic de Madrid, Bruxes. Amb empat a 3 de l'anada, el partit és a 3 quarts de 7. A les 9, el Newcastle s'enfronta al Carabac. Després del 6 a 1 de l'anada, els anglesos són un dels possibles rivals del Barça. També avui, Berlíber-Cosin Olimpiakos,
amb un 2-0 a l'anada i l'Inter de Milà-Bodolim amb un 1-3 per als noruecs. En Ambol, el Granollers rep el porto a la segona jornada de la segona fase de la Lliga Europea d'Ambol, a partir de 3 quarts de 9, i el podreu seguir per Esport 3. I l'Ajuntament de Banyoles fa aquesta tarda una recepció i un manatge institucional a Oriol Cardo, una doble medallista olímpica en esquí de muntanya en els Jocs de Milà-Cortina d'en Petro. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Sant Just Solidari organitza el pròxim 25 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, la conferència Arrels i camins, causes de la immigració subsahariana i els reptes de la seva integració, amb l'objectiu d'aportar informació rigorosa i contextualitzada sobre el fenomen migratori àfricà.
L'acte anirà a càrrec d'Abdullahi Afol, doctor en demografia per la UAB, amb màster en gestió de la immigració per la UPF i membre del grup d'experts en immigració de la Comissió Europea, que abordarà les causes estructurals de la immigració subsahariana i els principals reptes de la seva integració en un context marcat per la polarització del debat públic i la crisi de l'habitatge.
L'estació tindrà una durada d'una hora i 15 minuts i l'entrada serà gratuïta. L'activitat està organitzada amb Omium Cultural i compta amb la col·laboració de l'Ateneu de Sant Just. I encara en societat, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mites sobre la nutrició i anirà a càrrec de Manuel Pérez Maravé, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de Bellvitge. L'acte tindrà lloc el 26 de febrer a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà els falsos mites i creences esteses sobre l'alimentació amb l'objectiu d'oferir informació rigorosa i basada en evidència científica. El ponent analitzarà qüestions relacionades amb les dietes populars, els habits saludables i la prevenció de malalties, així com la importància d'una educació nutricional adequada per millorar la salut de la població.
L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta per les persones sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les no associades. I en cultura, l'Ateneu de Sant Just es converteix per tercer any consecutiu en una de les seus oficials del BCN Sports Film Festival. Aquest certamen internacional, que en guany celebra la seva setzena edició, aproparà a la ciutat una selecció de produccions audiovisuals que vinculen els valors de l'esport amb la creació cinematogràfica.
L'acte tindrà lloc aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari. L'edició d'en Guany a Sant Jus s'ha batejat sota el títol Adrenalina, una sessió que agrupa set projeccions que exploren els límits dels esports de risc i la seva relació amb el medi ambient. Segons ha explicat el periodista esportiu i membre del jurat de selecció, Joan Manel Sorroca, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, la tria de films s'ha consensuat amb l'entitat local per oferir un programa que s'ajusti als interessos dels veïns i veïnes.
Podeu escoltar l'entrevista complet del podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
I ara sí, són les 6 i 8 minuts i arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem, mare meva, quin xou! Mare meva, quin xou!
Bona tarda, Carles, i ja està. Bona tarda, Carles, i ja està. Avui estic sol, després de dues setmanes que no veníem. Sí, sí, feia 15 dies que no veníem. Però bé, no passa res. Aquí hem tornat. Hem tornat, hem tornat, hem tornat. He tornat. El 50% hem tornat, però sí, sí, vam tenir l'entrevista amb el Xavi Coral i, bueno, doncs mira, ens vau cedir l'espai.
Sí, no passa res, no passa res. A més, jo justament la setmana passada no podia, o sigui que hagués estat el Javi Sol. Què és el que passarà la setmana que ve? Probablement, no ho sé. O sigui, jo la setmana que ve no hi seré. Fem una mica de relieve... No, relieve, no. Ralleu. Ralleu, sí. Ralleu... Sí, no. Ralleu en castellà? Ralleu en castellà? No. Ralleu en castellà, ara no ho sé. Ralleu perquè aquí som catalans, llavors. Ralleu, una mica de relleu un de l'altre. Però d'aquí...
Dos setmanes, ja espero que estiguem els dos. O més gent, qui sap.
A veure, relleve, sí, relleu. No, no és impossible. És que, clar, a mi em sona com a relleve de muntanya. Sí, però no és. Clar, la cursa de relleus, no he comès en castellà, la cursa de relleus. Ai, no ho sé, ara. Ostres, heu d'anar a... A veure. El castellà. Rellevo, rellevo. Rellevo. Mare meva, com estem? Bueno, bueno, mare meva, mai més bé. Exacte. Molt bé, Carles. Doncs, almenys hem estat dues setmanes sense vosaltres, però entenc que vens carregadet de cosetes, o no?
Sí, sí, portem cosetes i dues setmanes que no ens hem vist però hem seguit currant i assajant perquè recordem que queda menys d'un mes per estrenar el nostre nou espectacle Això no és un musical que ja teniu les entrades a la venda crec que l'últim dia vam dir que ho anunciaríem quan estiguessin a la venda i ho vam anunciar just la setmana passada per xarxes i ara ja les podeu trobar si aneu al nostre perfil d'Instagram o al web de la Taneu o al web de Cap Butaca Buida o...
a Entràpolis o a casa del Carles també si voleu li piqueu on sigui trobareu els links a Entràpolis.com busqueu això no és un musical estan separats els de dissabte que és el cap butaca buida i els de diumenge que no és el cap butaca buida però esperem també no deixar cap butaca buida si a Google si busqueu això no és un musical us surt o sigui que no hi ha rada i si no entreu a l'Instagram de maremeva.com
arroba maramena.cia i allà tenim un link on està tot, on veu trobar tot, tot, tot, tot, a les nostres entrades, Spotify, TikTok, tot. Perfecte, doncs sí, sí, allà està tot. Això, això no és un musical, s'estrena el 21 de març, recordem-ho, a les 7 de la tarda.
Sí, de fet ara està sonant les notícies de Sant Just que han fet. Per tercer any consecutiu la teneu a cull i jo al cap butaca buida i diu la no sé què d'esport, senyor. Vaja, no és això. Bueno, la Mariona segur que parlarà. Segur que parlarà del cap butaca buida. També és tercer any consecutiu que fem cap butaca buida. Bueno, que es fa el cap butaca buida en general a Catalunya i que la teneu si adhereix amb la participació de mana meva. O sigui que súper bé, molt content. Aquests projectes estan xuros. Al final també ajuden, entenc, no?
Sí, és com que amb l'excusa del Caputacabuida tenim com l'espai per crear alguna cosa nou i compartir-ho, no? També és la pressió aquesta d'haver de fer cada any una producció nova, que aquest any volíem complicar-nos menys la vida. O sigui, per participar al Caputacabuida ha de ser una producció nova. Sí.
No ho sé, jo crec que no. No té per què, però com que tenim un conveni amb la Taneu que hem de presentar un espectacle a l'any, diguéssim, mínim, llavors intentem que sigui un espectacle nou que no s'hagi fet a la Taneu perquè d'alguna manera també el públic de la Taneu, el públic...
típic de l'Ateneu, no?, ja ens ha vist en els altres espectacles. Llavors, portar algú nou sempre ajuda que vingui la gent un altre cop, no?, a veure la meva, i també a recaptar públic nou que es senti atret per la proposta. I llavors aprofitem la benentesa per estrenar una cosa nova, que ell...
Es va parlar molt d'aquest any si es volia fer o no així, si es volia agafar alguna cosa del passat i... Sí, un remake, no? Sí, perquè al final hi ha espectacles que no hem fet a l'Ateneu, perquè eren previs a la nostra associació amb l'Ateneu, diguéssim. Però, de moment, mira, va sortir aquesta idea d'això no és un musical, que va començar com a alguna cosa molt...
ateri, molt poc definit, i ha acabat bastant ben definit. El que passa és que costa definir. Ara el que t'anava de dir és, ens pots recordar per la gent que no se'n recordi què és això de això no és un musical? A veure si ho podem explicar. Anem a intentar posar-li paraules.
L'altre dia estava parlant amb la Cristina Rubio, que és la mare meva, és la... Que va venir un cop? Sí, és veritat, va venir un cop, sí. Doncs actriu que ha fet de la vida, Rosaris, de Marga, Eurodrama i de diversos personatges del Despertar la Primavera. I em va dir que s'havia estat llegint el guió, ella no surt en aquest espectacle, però ens està ajudant. I s'havia llegit el guió i diu...
Em costa com definir-ho i entendre el que està passant No la veurem a sobre de l'escenari? No, en aquesta ocasió no, però la veureu per darrere perquè ens vindrà a ajudar i sempre presente Cristina, te amamos I res, doncs que és una mica cert que jo crec que a nivell de text la gràcia està en veure-ho perquè fem molts personatges hi ha com molts canvis de vestuari molta gent fent personatges molt diferents en escenes que segueixen una de l'altra
és molt d'esquetxos, diguéssim. Llavors, per mi, per definir això no és un musical seria, és un tribut barra paròdia al món dels musicals i del teatre des de la perspectiva de mare meva. O sigui, al final no deixarà ser també una autoparòdia, perquè ho fem des del que nosaltres hem viscut creant musicals. Llavors, us ensenyem el que és passar per la creació d'un musical
a través d'esquetxos còmics amb molt de pes en les cançons i una mica perquè podeu veure el que hi ha darrere d'aquest taló quan es tanca o quan està a mig obrir. I bàsicament seria això. Al final jo crec que ens ho passem bé perquè parla de nosaltres de manera indirecta i podem ser nosaltres tot i que ens anem a personatges... Hi ha idees de l'obra que estan clarament influenciats en coses que us han passat a vosaltres.
Sí, o sigui, de fet, animo el públic que vingui, si ens ha vist en altres ocasions, a que intenti descobrir quantes autorreferències hi ha dins d'Això no és un musical, dels musicals de Mena Mea, perquè en trobareu moltes, inclús algunes que no queia amb nosaltres mateixos, que eren pròpies autorreferències, perquè sense voler, doncs, amb la teva visió ho portes a...
a parodiar coses que has fet, no? Sí, sí, clar, clar. Llavors, bueno, és molt disfrutant, jo crec, però ho haureu de decidir vosaltres si és o no és un musical. Això m'agrada. No, la veritat és que sona molt bé i crec que amb aquesta explicació s'ha entès bastant, bastant guai i bastant bé i la idea sona potent. Jo et volia preguntar també, qui va ser el primer en tenir la idea de fer això? El que va dir, ostres, tinc una idea i us va dir això. Mira, o sigui, això va sorgir
Jo recordo quan parlàvem de fer el cap butaca, de què volíem fer, si volíem participar, si podíem assumir-lo o no, vam dir, vale, fem algun més senzill, rotllo cabaret, concert teatralitzat, una cosa més basada en cançons, no? Però saps què passa? Que nosaltres això de simplement fer com un tribut als musicals fent cançons i ja, no? De musical, doncs...
se'ns feia curts, se'ns feia poc. I nosaltres volíem donar-li el toc, mare meva, que és la seva comèdia, els seus gags, les seves perruques, els seus vestuaris, tota la fantasia.
Llavors recordo que jo tenia moltes ganes de fer una cançó que es diu A Musical, que és de Something Rotten, que és un musical de Broadway, i la cançó de A Musical tracta sobre... t'explica el que és un musical. Li explica una persona que li encanten els musicals a una altra que no ha vist mai un musical. Llavors, a partir d'aquesta idea, aquesta cançó, i del títol Això no és un musical, va ser que vam començar com a construir la resta de l'univers d'Això no és un musical. Però jo la idea que tenia al principi, per exemple,
no s'ha acabat assemblant tant com jo em pensava que seria al que hem acabat fent, perquè al final diguéssim que també ha entrat el Gerard Cruzet i el Javi a la dramatúrgia i a escriure el text i tot, i s'ha transformat, no?, i també amb idees d'altra gent de la companyia. Clar, clar, clar. Llavors, bueno, ha acabat sent una cosa molt més guai del que pensava, però també més complicat.
Molt bé. Escolta, per com ho vens, em recorda l'obra aquella que vam parlar una mica de per davant i per darrere, no? Sí, al final hi ha moltes referències a moltes obres. O sigui, per exemple, sense anar més lluny, hi ha moments que si heu vist Tutsi, tot i que era una merda... Avui no està el Javi, a més, per donar-te el cos. Ja, avui el Javi no pot fer-li la pilota. Però hi ha referències a Tutsi, hi ha referències a la cubana, moltes referències a l'amor venia en taxi, que al final també explica com la...
com es crea una obra, no?, des del principi. Exacte. I per davant i pel darrere, musicals de Broadway, musicals de Mare meva, o sigui, al final ha sigut com posa-ho tot en una batedora, fot-li fort al mini pimer i el que surt... I posa-li també el toc, no, Mare meva? Sí, una mica de purpurina... De rosaris purpurina, no? Exacte. I ha sortit això, que és això, no? És un musical, recordem 21 de març i 22 de març a l'Ateneu, de Sant Just. Yes. Fàcil. Fàcil.
Molt bé. No sé si t'ha quedat alguna cosa més per dir-nos de... Bueno, estava pensant ara, quan començàvem la secció, se sentia la cançó de Rosaris, que és la sintonia del programa, i estava pensant que qui saps si de cara al mes que ve podrem renovar aquesta cançó. No, mira. O de cara a la temporada que ve potser podem fer un canvi de sintonia. Això estaria bé. Ahí lo dejo. Yo digo poco, pero se me entiende. Per tant, potser tindrem temes inèdits, no? Pot ser, potser que hi hagi algun tema inèdit, que estiguem...
Si heu mirat per les xarxes, heu vist que estàvem gravant coses en l'estudi del Tomeu, que és un amic del Roberto, que ens ha ajudat molt la companyia. És qui va produir rosaris i ens ha fet de tècnic de so també diverses vegades. I estàvem allà treballant en cosetes que esperem que vegin la llum aviat. No podem dir molt més, però seguiu atents i atents a les xarxes. Però se vienen cositas. Així m'agrada.
Molt bé, doncs si vols saltem de bloc i anem a parlar de la programació cultural per aquesta setmana. Què podem anar a veure? Us portem dues propostes. La primera és Ànima, el musical original en català que es va estrenar l'any passat al TNC.
I que aquest any torna al Teatre Tívoli, o sigui, passem de la producció pública a la producció privada, el teatre privat. Comencen el 27 de febrer amb funcions prèvies. Crec que he llegit que la funció principal és el 5 de març, diria, o alguna cosa així, i estan fins al 5 d'abril.
Tenim temps, eh, per anar a veure-la. És un musical que, si no l'heu vist, jo en el meu cas, per exemple, no l'he vist i el Javi tampoc, per tant, anirem, està clar, no ens el perdem segur, que va arrasar molt els Premis Butaca de l'any passat, perquè es van portar set Premis Butaca. Brutal, que recordem que Premis Butaca és l'Òscar del Teatre Català, no?
M'he estat informant perquè llegint sobre els premis butaca que havia guanyat Ànima, he vist que els premis butaca són votats pel públic. O sigui, les nominacions les fan des d'un equip de jurat professional, però després qui escull qui guanya cada categoria és el públic, per això entenc que és el de butaca, perquè som els que estem asseguts a les butaques. I Ànima es van portar set butaques, incluent millor musical, millor actor de musical, millor vestuari, millor disseny de llums, millor caracterització, millor so i millor composició musical. O sigui, telita.
Va arrasar bastant. Aquesta i l'herència, crec que van ser les dues obres que a més van arrasar els Butaca de l'any passat. Així que és un musical que promet que jo tinc ganes de veure. Els Butaca quan són? El novembre. Ah, ostres, falta bastant. Sí, sí, per als d'aquest any encara falta molt. I bàsicament, doncs una mica de sinopsi del que és Ànima.
Això és una cosa que m'ha sorprès perquè, tot i ser un musical original en català i creat a Catalunya, no tracta sobre una història pròpia del país o inclús d'Europa, perquè se'n va a l'univers de l'animació nord-americana dels anys 30.
i en aquest univers de les empreses d'animació hi trobem un grup de noies que d'alguna manera s'estan intentant ubicar a mi en un món molt masculí i parla una mica sobre aquesta llibertat creativa, els somnis, la vocació artística i reivindica aquest paper de la dona en aquella època on les dones no tenien tant paper en algunes feines o en la majoria de feines de fet
I això m'ha sobtat perquè he pensat, ostres, que hagin creat un musical aquí a Catalunya però parli d'Estats Units als anys 30. No sé molt bé com va sortir. Però va sortir bé. Va sortir bé, va sortir bé, sí. Els premis ho recolzen i la veritat és que té molt bona pinta. A més, si ha estat tan premiat és perquè bona feina en van fer i ara aquesta nova oportunitat per recuperar-la és interessant.
Sí, els teniu al Teatre Tivoli fins al 5 d'abril. Les entrades van entre 24 i 60 euros, depenent de l'aprop que vulgueu estar. I l'obra dura uns 165 minuts. Tenim participació d'actrius bastant reconegudes, com són Diana Roig, molt famosa pel món dels musicals, o Paula Màlia, també famosa pel món dels musicals, inclús de les sèries. Estava... A la CIT, com aquesta. A la casa nostra, sí. Que, per cert, no l'he vista, però he vist Trossos i em va semblar terrible. Sí. Sí, tu l'has vista? Sí. Sí, i què?
No me la vaig acabar, però em va semblar que està bé. Sí, eh? O sigui, a veure, és per distreure el cap una mica i prou. No et canviarà la vida ni molt bé. És que saps què passa? Que a tu venien com els nous plats bruts. Ja, no, això no. I a la que de sobte vaig veure vídeos per xarxes d'escenes de la casa nostra, de sobte, pensava, aquest humor és... O sigui, com que inclús t'ho juro que pensava, a mare meva podríem fer un humor més refinat i més interessant que el que s'està fent aquí. Però bé, només he vist trossets concrets, no ho sé. Vull dir, s'hauria agradat que ens ho digui.
per la meva opinió no està malament no és la gran cosa però mira per distreure't una estona 20 minuts doncs ja funciona
Doncs Paula Màlia la veiem com una de les protagonistes d'aquest musical. També tenim l'Oriol Bores, que és un dels escriptors de l'obra i el que va guanyar el Premi a millor actor de musical en els Butaca. I la música és d'Adrià Barbosa, que també va guanyar Premi a millor composició. I això surt del TNC, per tant, eren alumnes de...
D'allà o no? No, o sigui, entenc que el TNC el que fa és agafar propostes com tots els que li interessen. Com és l'escola aquesta? No és l'IT, eh? L'acadèmia, no és? O com l'hi dèieu? L'Institut del Teatre. Ah, sí, sí, però això és l'Institut del Teatre, IT. I TNC és Teatre Nacional de Catalunya, no? Sí, sí. Que en principi, que jo sàpiga, no tenen relació. Ah, vale, no tenen res a veure. Pensava que el que feien es projectava al TNC.
no sé per què potser en algun cop s'ha fet alguna cosa així o sigui sí que davant del IT hi ha el Teatre Llibre de Montjuïc que a vegades potser sí que hi ha hagut algun crossover allà però amb el TNC la veritat és que no ho sé el que sí que és això passem d'un teatre que és públic com el TNC a un teatre privat llavors veurem si clar jo no us podré dir els canvis que hi ha hagut perquè no el vaig veure en el TNC però suposo que la premsa també en parlarà de si hi ha hagut algun canvi o no potser es manté bastant igual
Però promet. I tu, Carles, si hauries d'escollir on preferies actuar, el TNC o el Tivoli?
Ostres... És que el Tíbol és molt xulo, és molt maco. Té com molts palcos, així com rollo vintage, no sé, és com xulo, no? Sí, sí, és xulo. Però... Hosti, on em contractin? Jo... No ens posarem esquizits. És que el Tíbol és molt xulo, eh? El Tíbol és molt xulo. Però el TNC és el TNC, llavors què vols que et digui? Entrenacional, al final. Clar...
Però quin és més gran? Quantes buteques? Ostres, jo crec que el TNC deu ser més gran, no? Ja buscarem. La setmana que ve el Javi us ho dirà. Són els deures que li posaré. Passem a la següent obra, anem amb Artemis. Sí, Artemis que es diu exactament igual que el nom del meu grup, tot i que nada que ver. Llavors, Artemis es fa a l'Auditori de Cornellà, estan en gira,
I el destaquem perquè Artemis és de la Cia Gèminis, de la companyia Gèminis, que són els que van fer Un refugi al sol, obra que ens va agradar moltíssim a finals de l'any passat. No sé si recordeu que vam anar a la sala Versus i vam dir, bueno, lo mejor, lo mejor que he visto en vida.
Aquesta obra és la que vam fer abans de fer un refugi al sol, on només surt la Mireia Morera, ja que de fet la Mireia Morera va ser estudiant de l'Institut del Teatre amb la Daniela, a la mateixa promoció, i això va ser el seu treball de final de... La Daniela? Daniela Fumador. Sí, sí, la de la companyia. I això va ser el seu treball de fi de grau. I llavors el vam presentar juntament amb la direcció de Pol Sanull, que és l'altre noi que estava actuant a un refugi al sol, junts, ells dos són sia gèminis,
I, doncs, va funcionar molt bé. El vam fer, si no m'equivoco, el condal...
I diria que al condal. I llavors després s'han anat de gira i han anat per diverses poblacions i just ara, el 26 de febrer, és aquest dijous a les 8, els tenim a Cornellà. Llavors, al veure que estaven tan a prop i que ens havia agradat tant un refugiar al sol, el Javier vam dir, ep, s'ha d'anar. S'ha d'anar perquè la Mireia canta molt bé, compón molt bé les cançons, és una compositora, la veritat, que molt tot s'ha de fet. Potser alguns la coneixereu també perquè té un alter ego artístic que es diu Diana Mour,
I ha tingut una cançó a les llistes de flashback durant bastant de temps que es diu Batex de plàstic. I va fer com un boom molt high perquè partia del no-re, no tenia, diguéssim, com una presència artística com a cantant, sinó que tenia com a actriu i de teatre musical i tal. De sobte va presentar aquest tema i amb aquest nou nom, no?
i ho va petar, tu, i ara té una altra cançó, de fet, que es diu Repsolé del teu cos, crec, si no m'equivoco, i no sé, una tia molt guai, la veritat, i tinc ganes de veure-la, a veure què tal, ja us explicarà el Javi com és això d'Artemis. En principi és un monòleg musical que tracta una mica sobre el pas. A més, sola, vull dir que l'has d'omplir, has d'omplir l'escenari, eh?
Home, és que a mi em crea com aquesta intriga, no? De dir, són 70 minuts que has d'omplir tu sola amb el teu piano i les teves músiques i la teva fantasia que hagis creat en un escenari que, a més, l'Auditoria Cornellà és molt gran, l'escenari, i la platea també és molt gran. I una mica ens explica això, no? El pas de l'edat adulta, la identitat, la relació entre mare i filla...
Bueno, veurem a veure què tal, ja el Javi us farà la review la setmana que ve. Això aneu aquest dijous, per tant, el pròxim dimarts. Yes. El Javi ens explicarà què tal, clar que sí. Molt bé, molt bé, molt bé. Val entre 5 i 10 euros si teniu descompte. Llavors, si aquest dijous no teniu res a fer, sou d'aquí del Bajo, Cornellà està aquí al costat, donar suport a una companyia més emergent, doncs anem a veure Artemis. I que està fent bé les coses. Sí, sí. Doncs anem a veure Artemis, clar que sí. Avui no, aquest dijous, a les 8 de la tarda.
I per últim anem al panorama música de la setmana, comencem parlant d'Eufòria, aquesta cosa calenta. La setmana passada no es va poder parlar, va marxar l'Ian, o Jan, Jan crec que li diuen. Bueno, em sap greu, és un tio supermajo, va fer una actuació final molt xula, molt emotiva quan el van expulsar, passant pel públic i tot.
Però és veritat que potser comparat amb els seus companys era el seu moment de marxar. I a aquesta gala hem tingut un altre plot twist, perquè els agrada fer molts plot twists, perquè realment sembla que Euphoria no està tirant tant aquest any. He vist que a la gala passada els va superar Antena 3, en Xer. Llavors volen fer plot twist per veure si el públic així s'enganxa més i van decidir que els favorits de la gala els triarien els coaches. Llavors va haver bastants favorits. Primer vam tenir Alaina Matxuca amb la dama de Mallorca.
perfectament merescuda crec que per mi va ser la millor actuació de tota la nit però després vam posar dues persones més en el tro de favorit que van ser el Gerard amb Sway del Michael Bublé que pensàvem tant el Javi com jo pensàvem mostres per fer-li donen una cançó de Kroener que és el seu estil perquè sempre li donaven coses de boy band i tal que li quedaven molt malament al poble perquè no és el seu estil
I... No et va acabar de convèncer, eh? No, no, no. Va desafinar, se'l veia nerviós. Tot i així, els coaches van dir favorito. Tot i que l'Alfred ho va comentar. De fet, penso que l'Alfred va estar molt encertat com a jurat en aquesta gala. Mira que em costa a vegades, eh? Sintonitzar amb ell. Però va dir coses molt certes. I després van posar al final com a favorit a l'Oliver.
que va fer full time puppy de Guitarrica de la Fuente, ho va fer bé, va tenir alguns moments així com una mica de desajust, però ho va fer bé, tot i que jo crec que com l'Aina Matxuca no ho va fer ningú. Però al final el favorit qui va acabar sent? Es va quedar ell. L'Oliver, eh? Hi ha algun tipus de consorç allà perquè justament el favorit d'aquesta setmana actuaria els Primavera Pop a Badalona i l'Oliver és de Badalona? No ho sabem. No ho sabem!
La Clara també és de Badalona i no la van posar com a favorita, llavors no ho tenim clar. Però es va quedar l'Oliver i se li ha donat el concert, crec que és a l'abril. Clar, però queda molt ben lligat tot. Sí, no? Potser com... Jo vaig veure la primera part del programa, no vaig acabar, ho sento, però sí que vaig veure l'actuació de l'Aina Matxuca.
I a mi em va agradar molt. Ho va fer molt bé. El bastant era un quadro amb la trena i tot, però ho va fer molt bé. Sí, sí, jo crec que del que he vist és tot el que potser més m'ha agradat quasi d'aquesta edició.
Sí, no, no, la veritat és que em va sorprendre, la posen moltes vegades a ballar i al final, quan balla, balla molt bé, però, òbviament, la veu se te'n va, perquè és més difícil, i aquesta vegada que la van deixar ties a l'escenari, ho va fer superbé. La Clara també ho va fer molt bé, molt bé, la veritat, van tenir comentaris del jurat una mica així, mix, però no la van nominar. L'atura...
jo pensava que la posarien com a favorita al final el que passa és que es va equivocar amb la lletra jo no em vaig adonar però el jurat ho va dir i suposo que per això al final no la van posar com a favorita els coaches va cantar una cosa que no era bueno va cantar un tros que va canviar la lletra però clar si tu no coneixes la cançó ni t'adones i la Daniela que és la fan favorite que és la noia de 16 anys que canta molt bé la veritat he de dir que en aquesta gala ho va fer una mica regolinti i els coaches ho van dir que no havia estat la seva millor gala
I llavors com a nominats vam tenir l'Arian, que ho va fer bastant malament. Jo vaig arribar a veure aquesta part. L'Arian, pobra, els coaches el van salvar. La Noah ho va fer bastant bé, no entenc molt bé per què la van nominar. Els coaches també la van salvar. La Monique, la pobra, s'ha de posar les piles amb l'anglès perquè no li poden donar cançons en anglès i s'inventa tot. És suahili el que canta, literalment. I aquesta setmana li han donat una altra cançó en anglès.
A més, hem donat la de... What the hell is my husband? I would like a ring, I would like a ring. Això, quan ho faci en anglès, serà xin o mandarín, però ho veurem. A la Mónica la van nominar per les segones veus, però la van salvar. I es van quedar el Lluís i l'Aida, i tristament l'Aida, la nostra cerverina, va marxar, però...
Estem gestionant a veure si la podem portar ni que sigui telefònicament un dia aquí al programa. M'agrada això que escolto. Sí, perquè tinc una amiga que és de Cervera i la coneix i tal, i estic movent fils. A veure si podem... No sé, és una tia molt maja i jo crec que seria guai fer-li una petita entrevista que ens expliqui una mica com ho ha viscut, no? Sí, sí, sí. Clar, com es diu des de dins, no? Un reality com aquest. I què li espera ara al futur, no? Exacte, sí, sí. Quins projectes té, no?
Doncs sí, sí, la veritat és que no vaig arribar a veure allò de l'Aida, però allò de l'Arian em va semblar molt fluix. Sí. Així que no ho sé. L'Arian va ser molt fluix, pobre. A més, a mi el que no m'ha agradat del noi aquest és que és molt poc autocrític, eh? Ja, oi? Com que posa moltes excuses. Com va de xulo, va de xulo. Sí, té un rotllo una mica xulet. I diu, bueno, ho has fet malament, tio, accepta-ho. Jo crec que és autodefensa, no? És com una cuirassa que es deu posar per sentir que no li afecten les crítiques, però bueno, els coaches el van salvar confiant en ell, veurem aquesta setmana què ens fa.
A veure, se sap amb quina cançó... Uf, sí, ho han dit, però ara no me'n recordo quina era. Ja la setmana que ve us ho explicaré. Doncs escolta, Carles, per anar acabant, què has estat escoltant o quina música o quina cançó ens vols recomanar? Doncs mira, el que he tingut més en bucle aquesta setmana ha sigut justament una de la Julieta, que ha tret Nova, va fer concert ara el dia 13 a Raz Mataz, que li van canviar, anava a fer el Sant Jordi Club i li van anul·lar. Va dir, per problemes de gestió amb el promotor... Jo crec...
que no va omplir-lo, i el promotor va dir, si no me lo llenes, pues te'n vas a una altra sala, i se'n va anar a raz, i el va omplir, un concert bastant guai, vaig estar veient stories i tal, i s'ho va currar la tia. De fet, la Sara, que la tenim aquí fora esperant... Va anar-hi? Va anar-hi. Doncs ja us explicarà a veure què tal. Ja us explicarà a veure què tal. I la cançó que vull recomanar és la que ha fet en col·laboració amb Caldea, el balneari d'Andorra, que de fet, si poseu la tele a TV3 surt l'anunci, jo no sabia que era un anunci com a tal, però sí, que és la de 100%.
Molt bé, doncs escolta, Carles, gràcies per tot, gràcies per venir. Ens retrobem dintre de 15 dies, oi? I tant. Però amb el Javi la setmana que ve, eh? No us preocupeu, que si no ens desplaça el Xavi Colar un altre cop, torna. Molt bé, doncs gràcies, Carles, gràcies per tot. A tu. Adéu. Tins aviat.
Recordo mil històries, a moro meu les parto a mi.
Perquè ja sempre ho sent, el cent per cent. Ja sempre ho sent, el cent per cent. Ja sempre ho sento, el cent per cent, el cent per cent. També hi has, ballant bé.
Fins demà!
Que tinc cara de bona Però si em falla em fallaré molt millor Una fera, una bandolera Perquè jo sempre ho sento al cent per cent Si quiero, quiero al cien por cien Si jo obli, jo obli al cent per cent Perquè jo Només vull sentir-ho
És igual si rico, lloro d'amor. Ho viure tan fort com si fos l'últim cap d'una estrella.
Ni de la matinada Si tot és un tabú No serem mai ningú La llum al fons del pou Brilla més que una espulna I reflexa la llum de la lluna Que és el sol que de lluny et saluda
Deixar de fumar, d'intentar agragar-li a gent que m'és igual. Que ho tinc pendent, però estic content. Suposo que ningú pot estar sempre al cent per cent. Som nics dinosaures, dinotars, se'n fan l'estat de bareno, bareno. Ja que estic bareno.
Fins demà!
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa. Arrenquem amb Cultura al Dia amb la Sara Vitor.
Sara, m'escoltes? Sí, ara sí. Ah, bé, bé, bé. No m'estava escoltant la Sara, ara sí. Sara, què tal? Bona tarda, com estàs? Doncs molt bé, molt bé. No s'havia pujat el volum dels cascos i, clar, per això no escoltava res. No m'estava escoltant. Ui! Què està passant aquí? Serà complicat mantenir una conversa així. Molt bé. Escolta, hem acabat parlant del Carles de la Julieta, tu vas anar al concert. Sí. Ràpidament. Què tal com van? Ràpidament.
Sí, també, doncs va ser molt xulo, vaig dir, a mi em va agradar molt, vaig dir que jo sempre he vist la Julieta en concerts més d'FM's i tal, i em va agradar veure una sala d'ella. Clar, perquè els concerts també són diferents, quan sonen en sala o sonen al carrer. Sí, haig de dir que, per exemple, el Canet Roc, que va ser l'últim cop que la vaig veure, s'ho va currar molt, però no sé, m'agrada més en sala. Clar, clar, clar, no, sí, perquè al final tenen més temps, tenen la sala només per ells, ho poden adaptar més, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs ara sí, deixem apartar de la Julieta i anem a centrar-nos en Cultura del Dia, en el tema d'avui. Què ens toca parlar? Doncs mira, per introduir el tema he portat un tall de veu, que si el vols posar, endavant. Endavant, espera't un moment, ara el busso. Aquí el tenim, va, soltem-lo. No podemos emitir más porque nos están apuntando por la policía. Llevan metrallada.
Pues el suelo queda todo el mundo. Exacte, llavors suposo que sabres més o menys de què és el tema d'avui. Sí, sí, parlarem del que ahir es van complir 45 anys del 23F. Exacte, del cop d'estat, sí, sí. Bueno, i a més avui, doncs el Sánchez ha dit que es desclassificaran els documents. Sí, van dir que ho desclassificaran avui, però es veu que ho han publicat al BOE i que demà ho podrem veure. Clar, demà, sí.
Jo estava avui, m'he aixecat avui i dic, a veure què sorti, a veure què sorti, no ha sortit res. No, fins demà res. Que mira, també hi haig de dir, millor, perquè a mi avui no em donava temps a llegir-ho i per comentar-ho aquí hauria estat una mica... Complicat, no? Exacte. A tu ja t'ha anat bé, clar que sí. Sí.
Per tant, parlarem del cop d'estat fallit d'Antonio Tejero. Exacte, sí. I, bueno, primer posem una mica en context, no?, què va ser, què va passar i tal. Bàsicament, estem en el 1981, que feia, res, cinc anyets que havia mort el dictador de Franco.
Llavors, estava un moment en què la transició ja existia, però sí que és veritat que era bastant fràgil. Llavors, allà el president del govern era l'Adolfo Suárez, que va ser una figura molt clau pel pas del règim fins a la democràcia. Sí, va ser un moment en què Espanya s'estava consolidant com a democràcia. Exacte.
Però què passa? Que l'Adolfo Suárez està molt desgastat i al final limiteix, perquè té moltes pressions internes del seu propi partit, tensions militars, una crisi econòmica, el moviment d'ETA estava súper en auge, també, i al final limiteix el 29 de gener de 1981. I menys d'un mes després, el 23 de febrer, el Congrés vota la investidura del seu successor, que era el Leopoldo Calvo Sotelo,
I és en aquest moment que el Tejero hi romp i llavors ja entren 200 guàrdies civils armats i comença el caos. Sí, sí, i tenim aquesta imatge, no?, que aquest tall de veu ens il·lustra, no?, aquesta imatge d'Antoni i Tejero, no?, entren a l'homicicle i dient, tot el món al suelo i els trets al sostre. Sí, i aquí és on tots els diputats...
Doncs s'amaguen i es posen sota els... Menys dos o tres, no? Que van ser? Sí. No me'n recordo qui van ser. Tu saps?
Sí, van ser l'Adolfo Suárez, el Manuel Gutiérrez Medellano, que en aquell moment era el vicepresident, i el Santiago Carrillo, que era líder del Partit Comunista. Aquests són els que s'hi neguen, eh? Sí, exacte. I també recordar el moment d'atenció que va viure tota la població, perquè de sobte, com el tall de veu que he posat era d'una televisió que estava gravant, però en aquell moment a les cases es va quedar tot en negre, la pantalla es va quedar en negre,
Sí, sí, de fet s'escolta i diu, no podemos seguir grabando, nos han tapado, no sé què. Sí, i la meva mare m'ho va dir que ella se'n recorda que estava veient just la televisió i que ella es va posar la pantalla negra i estava la rodona aquesta blanca. De carregant, no? Sí, perfecte. I el meu pare estava fent la mili
I llavors era un moment en què, clar, com estava l'exèrcit de València que va sortir al carrer, el de Zaragoza estava ja en plan no sabem què fer i tal, el meu pare estava fent l'Emilia Sevilla i els van manar com a l'estació de tren per veure si sortien, si no, però al final a ell li van dir que tornés. Bueno, menys mal, menys mal. Sí, sí.
Doncs sí, això va ser, la veritat va ser, jo crec que, bé, clar, és que no t'ho sé dir si va ser esperat o no esperat, jo crec que sí que, de fet, va pillar una mica per sorpresa a tota la ciutadania i per sort, doncs, no va arribar més.
No, sí, però és això, no?, que al final, bueno, ara amb la recomanació cultural que us porto, ho veurem una mica millor, que s'explica més, perquè, bueno, jo et dic que, per exemple, d'aquest tema no sabia gaire, perquè sí que és veritat que el tema de la transició, no sé si a tu, però jo al batxillerat ho vam passar molt, molt ràpid i corrent. Clar, com és a segon de batxillerat, és al final, no?, és com, bueno, això no sortirà gaire a l'examen, no ho podem caure. Exacte, a la selectivitat no és un tema molt predilecte, llavors...
I clar, i potser per cultura general seria molt més important. Estaria molt bé, sí. La veritat és que sí, jo crec que s'hauria d'explicar més o intentar veure si les temps coordinéssim millor, perquè, per exemple, a mi, a l'institut em van dir, sí, Adolfo Suárez va durar 4 anys, 23F, al final no tal, i ja està. I ja està, sí, sí, i l'altamari s'acabava amb el 23F, quasi, quasi. Sí.
Sí, sí, sí, totalment. Escolta, Sara, tu que t'estàs informant, has estat informant-te aquests dies per la secció, també hi ha una part una mica fosca d'aquesta història, una mica de... Bueno, per això es desclassifica la informació, per aportar una mica de llum a una cosa, a un fet que va ser el 23SF que encara no se sap molt, molt bé què va passar.
No, a veure, bàsicament, com hem comentat abans, que va sortir a l'exèrcit de València just quan estava passant tot allò a Madrid, es veu que no era un cop aïllat. O sigui, jo crec que aquí hi ha una miqueta de complot, la veritat. I a la sèrie, no se sap si és veritat o no, però pel que mostren era molt complot, molt.
Sí, sí, a més està la figura polèmica del rei Joan Carles. Exacte. S'ha parlat molts cops de si ho va mig muntar ell per dir després, no, jo us he salvat. Exacte, sí. Bueno, no se sap molt bé el que va passar. Ho veurem, a veure si demà ho podem veure o no. Exacte, exacte. El que vaig llegir que realment va sortir una persona que està encarregada d'aquesta desclassificació i va dir, no us espereu la gran bomba perquè no sortirà cap gran bomba. Ja, ja.
Però, bueno, no ho sé, a veure què surt demà i estarem pendents. Però, escoltes, ara, tot això, aquest cop del 23F, com ho enllacem amb la cultura? Doncs ho enllacem amb una miniserie que es va estrenar el passat 20 de novembre. Em va fer molt poquet. Sí, i mira, just el 20 de novembre que va ser, doncs, el dia que es va morir Franco. Sí, sí, està pensat segur. I es diu Anatomia d'un instant, està basada en un llibre que es va estar escrit per Javier Cercas,
i en aquesta adaptació es va fer per la plataforma de Movistar Plus i el diumenge, que va ser la víspera del 23F, RTVE la va emetre els quatre capítols seguits, o sigui que eren entre 45 i 50 minuts,
Ah, hi vam fer un marató. Un marató, sí. A veure, són quatre capítols. Llavors, una miqueta menys de quatre hores. Tres i mitja, o així, més o menys. I la veritat és que va ser líder d'audència. De mitjana, entre els tres, va comptar amb 1,3 milions d'espectadors, més o menys.
Sí, sí, i abans he estat llegint per capítol per capítol i el primer va arribar als 3 milions d'espectadors, o sigui, molt bé. Molt bé, i també, bueno, però a la sèrie aquesta comptem amb grans actors, no? O sigui, aquí l'Adolfo Suárez està interpretat per l'Àlvaro Morta, que jo no el vaig reconèixer, haig de dir, o sigui, jo vaig començar a veure la sèrie i vaig dir... Que l'Àlvaro Morta és el professor. Exacte.
El professor de la Casa de Papel, clar, però allà està sense el bigot i el cabell curt, tal, i jo vaig dir, ostres, jo no... No ho sembla, no ho sembla. No, no, no, per res. Després el Santiago Carrillo, que és el líder del Partit Comunista, és l'Eduard Fernández, que aquest sí que el coneixem. Sí, que va guanyar el Goya, no? Sí, sí, sí. I després el Juan Carlos I és el Miquí Esparbe. Molt bé. Que abans ho estava mirant...
El Juan Carlos primer, eh? Fa de rei Amèrica. Sí, del rei, sí. Que haig de dir que jo estava veient una foto del 23DF i vaig dir, uau, s'assembla molt més al Miquis per bé, a l'Adolfo Suárez, però haig de dir que em va agradar molt com fa de Juan Carlos.
i ara tu saps si això ho podem recuperar per alguna part? doncs no ho sé ho vaig estar mirant però no ho vaig trobar potser no vaig trobar-ho bé però jo de moment no ho he trobat perquè la veritat és que fa bona pinta
Si teniu subscripció a Movistar Plus, jo la recomanabilitat també em va agradar molt. Es mostra molt, no tan sols el cop d'estat, sinó tot el que hi havia darrere. El moment en què s'acaba la dictadura...
els acords que hi havia entre uns i altres, les contradiccions que va tenir el president Suárez durant el seu mandat, les ambicions que hi havia dins de l'exèrcit, perquè, clar, ells es senten com molt tradicionats, també, perquè s'ha acabat el cop d'estat i ells, la gran majoria eren franquistes perquè volien servir Espanya. Es mostra també el fet de com han de convèncer els militars perquè a l'exèrcit no vagi a la guerra, sinó que s'encarregui de protegir, que això també...
comencen que ho intenten, però després la meta que ETA va a part dels militars, es veu la sèrie, acaba creant moltes tensions. Després tot això porta als dubtes del rei. Allà en el moment de dir, ostres, potser si l'Adolfo ha legalitzat tal partit, els militars s'han enfadat, estan havent dit totes aquestes coses, al final es creen molts dubtes...
S'ha de recordar que la legalització del PCE, que era el Partit Comunista Espanyol, va ser de les més polèmiques. Exacte. Però, al cap i a la fi, jo crec que ho van fer bé. Sí. Bé, a la sèrie ho explica, també. I legalitzar una idea, al final, és gairebé franquista, no? Sí. I que, si vols entrar en una democràcia, és a legalitzar tots els partits. Sí, sí, exacte. Sí, sí. I també es veuen molt les converses i les negociacions, no?
I com hem dit abans, hi ha quatre capítols que duren més o menys 45-50 minuts i cada capítol és com un angle diferent de la història. El primer està molt centrat en Adolfo Suárez, com arriba a la presidència, amb el suport del rei Juan Carlos... O sigui, ja no és només el 23F, sinó és...
Abans. Tot el d'abans, eh? Sí, sí. Des de la mort de Franco gairebé fins... Exacte, t'ho he explicat tot. Que guai, que guai. Jo és el que he dit, que a mi em va agradar molt per això, perquè a mi em faltava molt context. O sigui, jo només sabia el del cop d'estat i poc més. O sigui, a mi em va agradar molt per això. I, bueno, es veu com ell lidera la transició, és un moment de molta desconfiança i obstacles per a les persones que seguien el franquisme, sobretot...
per part de l'exèrcit i també com trenca ruptures en un règim al qual abans l'Adolfo Suárez recolzava, perquè si estàs en una dictadura, si no recolzes i ets un polític, al final has de...
Sí, sí, que si no et recolzes te'n vas al Paredón. Exacte. Així funcionava. Sí, i ell, per exemple, té molts dubtes amb la legalització del Partit Comunista perquè diu, bueno, ara és un moment on hi ha moltes friccions, puc sortir bastant malparat, millor m'espero que passin les eleccions i ja legalitzaré després. Clar, perquè ara estava mirant i, clar, Adolfo Suárez va tenir càrrecs importants durant el franquisme. Sí.
Sí, sí, sí. Clar, i a la sèrie se'l presenta com que al principi era venedor d'electrodomèstics. Bàsicament, a la sèrie el caracteritzen una miqueta, no? I diuen que passa de ser venedor de neveres a menjar-li el cul al franquisme i ser secretari general, bàsicament. Sí, sí, sí. No, no, va tenir bastants càrrecs, ara l'estic mirant i va tenir de tot, va fer de tot aquest home. Però bé, després sí que és veritat que de la seva mà
Es va consolidar una mica més la democràcia. Al final és això, va legalitzar el PC, que és el primer pas per arribar a una democràcia, la veritat. I de fet a la sèrie ho diuen, el narrador ho explica, que en aquell moment en què Adolfo Suárez legalitza el partit és quan s'acaba el mandat, perquè és quan tots els colpistes se senten molt traïts.
Clar, sí, sí, perquè el comunista sempre havia estat l'enèmic número 1. Exacte, i del comunisme es parla de l'episodi número 2, que està presidit pel Santiago Carrillo, que en aquell moment estava exiliat, s'acaba el franquisme i torna, de vegades s'explica com es fa un altre passaport, es posa un peluquin i entra en cotxe, molt superclamdestinament.
i allà és un primer negoci amb els ajudants del Suárez i al final aconsegueixen tot molt d'estrangisme, que ningú sàpiga, que ningú s'enteri, que mai ningú vegi el president amb el líder comunista, tot. I al final és el Santiago Carrillo que li diu a l'Adolfo Suárez
Si tu no legalitzes el partit abans de les eleccions, no seràs escollit per democràcia, perquè no és una democràcia si no estem tots. I això és el que li fa i també el motiva, com a... A prendre aquesta decisió.
I, clar, aquí ja tens com el caos, no? Perquè, per una part, critiquen l'Adolfo Suárez perquè ha legalitzat el partit i, per una altra banda, també critiquen molt el Santiago Carrillo perquè ell accepta unes condicions com, per exemple, posar la bandera d'Espanya, recolzar una monarquia, que també són coses que no quadren amb la ideologia aquesta del comunisme. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí, és que al final va ser un procés de moltes contradiccions
I és que va ser així, és un procés molt complicat passar d'una dictadura a una democràcia i bé, no sé, segurament va tenir errades, però bé, al final, com tot. És un procés, és un procés de transició. Al cap i a la fi se li anomena transició perquè és complicat passar d'un extrem a un altre. Exacte, totalment, totalment, sí, sí, sí.
I res, després, molt ràpidament, l'episodi 3 és del general Meillado, que era el que recolza el Suárez des del primer moment, el vicepresident, i aquí s'explica més tot allò de l'exèrcit, totes les tensions després de la legalització del partit, ETA, tal... Llavors, el vicepresident sí que és veritat que el titlen molt de traïdor, perquè, vulguis o no, és un militar que el que està fent és abandonar els seus companys, perquè si tots els seus companys estan sent assassinats...
i no se senten com molt respectats, no? Llavors, o sigui, passen de ser una de les figures centrals del règim i més respectades a... A quedar relegats, en un segon pla. Sí, sí. I, bueno, aquí ja al final es veu com el suari dimitès, tal, i doncs els dubtes del rei Juan Carlos i negociacions, que aquí és molt important, entre tots els generals, no? Aquí és el...
A l'Armada, el que era de Madrid, el Milans del Bosch, que era de València, i Tejero. I el Tejero. I el Tejero, que no hem parlat res d'aquest, però és que la veritat és que surt molt a la final. És el que fa el cop d'estat, però...
El cabeza de turco, ¿no? Sí, podem dir que és com una mica titella, perquè en veritat el que convéns i crea pel que surt de la sèrie és l'armada, és el general de l'armada, que parla amb el rei. Aquí no es veu clarament ni explicitament, però és com que el rei accepta aquest intent de cop d'estat, no? En plan...
Sí, sí, clar, que podem dir que l'armada va ser el cerebro de l'operació. Bàsicament, i el tejero va ser la titella. I llavors el quart episodi ja comença amb el judici de tots els generals, i és en aquest moment en què l'armada diu que el rei no sabia res, que ell no sabia res, que ell només truca per als peus del tejero, i clar, el tejero al bilant del bosc se senten molt traïts,
I al final, vulguis o no, és això, que va ser com que l'armada es renta les mans, jo no he fet res, quan en veritat a l'episodi interior hem vist com que era el servei de l'operació. Clar, clar, clar. Que tot i així no es va llorar, eh? Els hi van caure 30 anys a tots.
crec, més o menys, però cap d'ells va complir ni la meitat al final es posa al final hi ha com els crèdits i diuen que cap d'ells un va complir 8, un altre 6 o sigui, de 6 anys a 30 anys és una borrada és una diferència abismal doncs escolta, això és el que t'he dit la veritat és que m'ha agradat molt aquesta recomanació i crec que és molt interessant i que té un paper inclús social important per aprendre d'aquest episodi tan històric de la nostra vida de la nostra democràcia
Sí, sí. I a veure si es pot veure en obert, perquè crec que un producte així hauria d'estar a l'abast de tothom, la veritat. Sí, sí, la veritat és que sí, ja per funció social, que és el que dèiem. I a veure, no? Demà... Demà, a veure què passa. A veure si aquests dubtes que deixa la sèrie, i que també hi ha en la vida real, no? Aquestes converses amagades. Sí, sí. A veure si podem treure alguna cosa que... Alguna cosa de profit. Tant de bo que sí. O sigui, ara estic bastant expectant. També et dic, ara ja, surti el que surti de la Emerit, és que ja...
res sorprèn. Clar, res sorprèn i ja és que no l'has de fer caure perquè ja està a Budap i no? Sí, sí, ara no li passarà res. No, no, sí, no, no li passarà res, però bueno, ho haurem de veure, ho haurem de veure. Ja ho veurem. Sí, sí, ja ho veurem. Sara, t'ha quedat alguna cosa per dir-nos? No, ja està. Molt bé, ja està. Jo la recomano molt, sobretot en aquests moments, que és molt important també recordar el nostre passat, així que...
en aquests moments on el que estem veient de discursos totalitaris més d'odi el diferent crec que és important consumir productes així que Sara, gràcies per la recomanació i gràcies també per venir una setmana més ens veiem la setmana vinent i tant que sí, gràcies i adeu
I aquí posem el punt i final del programa d'avui, el programa de dimarts, i ens retrobem demà, com sempre, aquí a casa vostra, a Radio d'Esvern, al 98.1 FM. Demà, de 5 a 7, com cada dia, aquí, a Radio d'Esvern. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos, i fins molt aviat.