Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares!
Benvingudes i benvinguts al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estaré aquí amb vosaltres a Ràdio d'Esvern.
Avui comencem setmana, comencem sent dilluns 7 d'octubre i esperem també acabar el programa sent el mateix dia
perquè no ens volem allargar fins la matinada, però sí dir-vos que estem molt contents de començar amb vosaltres aquesta nova setmana, avui al refugi.
Comencem també destacant les seccions que tindrem avui al programa.
Començarem amb Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal,
també la càpsula, la cançó destacada del dia,
i tindrem foodies amb Anna Poveda i també a l'espai del Refugi Recomana,
que ja sabeu que és un espai que ens agrada molt on recomanem cosetes a fer per Sant Jus i als seus voltants.
També a la segona hora, entrevista amb Mònica García del Festival de Cinema de Sitges,
on coneixerem més detalls sobre aquest festival que ja s'està duent a terme des de dijous passat
i l'espai d'Aixova de Cavalls amb Gemma Gené.
I com sempre ens podeu seguir a l'arroba, al refugi98.1, a Instagram
i també al www.radiidesben.com, al nostre web, al web de l'emissora municipal de Sant Jus.
Ara sí, comença el refugi. Benvinguts.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I ho fem, com sempre, parlant de notícies d'actualitat
per saber què és el que ha passat al llarg de la jornada d'avui.
Començarem parlant de la vaga a les 40 biblioteques municipals de Barcelona
per demanar millors condicions laborals.
es denuncien que hi ha una desatenció crònica als treballadors de biblioteques
i demanen millors condicions laborals i salarials.
La secció sindical de la CGT, el Consorci de Biblioteques de Barcelona,
ha convocat una vaga durant aquest dilluns 7 d'octubre
per denunciar la desatenció crònica al personal de biblioteques.
Diversos treballadors s'han concentrat a les 9 del matí davant de l'Escola Industrial de Barcelona,
espai on es celebren els actes de la trobada internacional de biblioteques
organitzada per la International Federation of Library Associations,
la IFLA, del 6 al 9 d'octubre.
La vaga pretén visibilitzar les mancances del sector agreujades després de la pandèmia.
Segons la CGT, les administracions responsables de la gestió de les biblioteques municipals
han ajornat de forma reiterada les resolucions de diferents conflictes laborals,
motiu pel qual han fet una crida a la mobilització a les 40 biblioteques de la ciutat.
Morat podrà tornar al barri de la Florida de l'Hospitalet
un cop arxivada una causa contra ell.
El jutjat d'instrucció número 4 de l'Hospitalet del Llobregat
ha arxivat la causa contra el raper Morat per a uns aldarulls l'octubre del 2022,
cosa que deixa sense efecte la mesura cautelar que li prohibia entrar al barri de la Florida.
Ho ha avançat el periòdico i avui volem detallar més sobre aquesta notícia
perquè el van detenir fa dos anys acusat dels delictes de desordre públic
i atemptat contra agents de l'autoritat en relació amb uns aldarulls
en què es van cremar dos cotxes i dos contenidors als blocs de la Florida.
Estava acusat de pagar a un grup de joves perquè cremessin contenidors al barri
després d'una discussió amb els agents de la Guàrdia Urbana.
Ara el jutjat ha arxivat la causa després que la fiscalia hagi considerat
que amb els atestats de la policia no queda degudament acreditat
que els fets es puguin atribuir al raper.
Morat va ingressar a presó l'abril per complir una condemna de sis mesos de presó
per posar en perill la seguretat del trànsit quan conduïa el seu vehicle
de forma temerària i sense carnet l'any 2022 fugint dels Mossos.
El febrer va acceptar dos anys de presó per incidents l'any 2021 a l'Hospitalet del Llobregat
mentre gravava sense permís un videoclip amb un dron.
Tot i l'acceptació, el pacte preveia que el raper no hagués d'entrar a la presó per aquests fets.
També el febrer Morat va acceptar indemnitzar amb 10.000 euros un mosso d'esquadra
en aquest cas per gravar un agent que el multava i penjava les imatges a les xarxes socials
on va assegurar que era un abusador de menors.
A més, la fiscalia li demana sis anys de presó per presuntament atacar i intimidar
amb una defensa tàsser diversos agents de Mossos d'Esquadra
després de saltar-se el confinament nocturn el juliol del 2021 a l'Hospitalet durant la pandèmia.
I marxem als esports.
Us parlem de Lewandowski, que amb un hat-trick a la primera part
va liderar la victòria del Barça contra l'Alavés.
El partit va començar molt fort.
Als quatre minuts l'àrbitre va anul·lar un gol a Rafinha per fora de joc.
Males notícies a la infermeria.
Als cinc minuts Ferran Torres ha demanat el canvi per lesió.
El va substituir Eric Garcia.
Als set minuts Lewandowski va marcar el 0 a 1
en rematar de cap el xut de falta de Rafinha.
I així va anar aquest minut a minut, aquesta primera part del partit
que va acabar amb un 0-3 a favor del FC Barcelona.
I us parlem també de les notícies a nivell municipal.
Torna gent de Sant Jus a Ràdio d'Esvern,
un programa amb entrevistes a persones grans del municipi.
El programa de ràdio d'Esvern Gent de Sant Jus torna aquesta temporada
amb noves entrevistes centrades en persones grans del municipi.
El format del programa ofereix converses disteses
per descobrir les històries que hi ha darrere dels convidats
i el seu vincle amb Sant Jus.
Cada dilluns de dos quarts de vuit del vespre fins les vuit
aquesta temporada hi haurà molt per viure i molt per descobrir
perquè si ja la temporada passada va estar dedicada a entrevistes
de polítics locals, ara s'entrarà en persones grans del municipi
que tenen històries rellevants per explicar.
Avui, dilluns 7 d'octubre, el programa comença amb el doctor Camprodón,
cirurgià Sant Justenc, que va fer el primer transplantament de ronyó
a l'estat espanyol. En les pròximes setmanes s'entrevistaran
altres figures destacades com el periodista Pere Font,
la presidenta de l'associació de gent gran Meri Barrancó
i el dibuixant de còmics Pere Oliver, entre d'altres.
El programa es fa en col·laboració amb l'arxiu històric de Sant Jus.
I seguim destacant més notícies a nivell municipal.
Us volem parlar que el Jus Trump canviarà el recorregut a partir d'avui
per les obres al carrer Bonavista.
I és que, a causa de les obres que es duran a terme al carrer Bonavista,
el Jus Trump, el JT, modificarà temporalment el seu recorregut
a partir de dilluns 7 d'octubre.
El nou horari serà de dos quarts de 10 fins a les 6 de la tarda
amb l'objectiu de no interferir en l'entrada a l'escola Canigó
i minimitzar l'impacte sobre la mobilitat dels escolars.
Aquesta modificació estarà vigent fins a nou avís.
I parlem també d'un esdeveniment solidari.
Sant Jus acull la novena edició de la seva cursa solidària el 12 d'octubre.
La novena cursa solidària de Sant Jus,
organitzada pel Club Aletisme Sant Jus,
l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona
es celebrarà el dissabte 12 d'octubre del 2024.
Els beneficis aniran destinats a l'obra social de l'Hospital de Sant Joan de Déu.
Les inscripcions es poden formalitzar a través del lloc web
www.championship.cat
i el punt de sortida i arribada serà la plaça Camuapa.
Les curses infantils i juvenils es disputaran a la tarda entre les 4.50 i les 5.35
en distàncies que oscilaran entre els 250 i els 800 metres, segons la categoria.
El lliurament de premis d'aquestes curses serà a les 6 de la tarda.
A dos quarts de set començarà la cursa Open Popular
amb un recorregut de 3 quilòmetres pel municipi
en diverses categories segons l'edat dels participants,
incluent-hi categories per a persones amb discapacitat.
Els trofeus d'aquesta cursa es lliuraran a dos quarts de vuit del vespre.
A conseqüència de l'esdeveniment, diversos carrers estaran tancats a la circulació
entre dos quarts de cinc i dos quarts de vuit del vespre
i l'estacionament estarà prohibit al carrer Salvador Espriu
entre les vuit del matí i les deu de la nit.
Acabem amb l'efemèride del dia.
Avui ens trobem a 7 d'octubre,
però si viatgem en el temps, si anem al 1928,
voldríem destacar aquesta efemèride.
Es va presentar la primera insulina per a pacients diabètics.
I ara, si donem un cop d'ull a la bona música,
ens anem a la càpsula d'espai musical del programa.
I bé, doncs avui sentirem una cançó d'uns artistes meravellosos, Coldplay.
A mi personalment m'agraden moltíssim
i vaig tenir l'oportunitat fa un parell d'anys
de veure'ls en concert a Barcelona,
aquell Estadi Olímpic Lluís Companys,
que estava esfervescent amb aquest sold out els tres dies de concert
i també amb molta emoció,
perquè va ser un concert molt emotiu
és un espectacle, un desplegament increïble
i avui sentirem una balada que es diu Fix You.
Alguns el consideren balada emotiva,
jo el considero un tabacle, un temazo,
i és que està escrita per Chris Martin
per consolar la seva llavors esposa, Whitney Paltrow,
després de la mort del seu pare.
Sentim aquí, a Ràdio d'Esvern, com ho hem fet altres vegades,
Coldplay, en aquest cas, Fix You.
posis a berlin, si estig.
щa...
michael me Uniq
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutztatulpa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ciutztatulpa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perquè així també ens acompanyarà Coldplay en aquesta primera hora, no només en ficció, sinó també en aquest yellow que sentim ara aquí, a Ràdio d'Esvern.

Fins demà!
I aprofitant també aquesta estona musical per parlar una mica d'aquelles activitats que ens esperen aquesta setmana al nostre municipi.
Avisa que aquestes setmanes són les festes de tardor del nostre municipi veí, Sant Feliu del Llobregat, on estan en festes des de dijous que començaran amb aquest meravellós seguissí que fan cada any.
Està mal dir-ho, però potser no. Al final jo crec que també els de Sant Feliu venen a gaudir les nostres festes i nosaltres fem el mateix quan ells munten els seus tinglaus.
Per tant, també convidar-vos a passar-hi per allà, no?, per aquestes festes de Sant Feliu de tardor.
I res, ja sabeu, trobareu, crec, si no m'equivoco, el Drac Rifenyo al Correfoc del cap de setmana.
Però al llarg de la setmana hi ha moltes activitats de Sant Feliu per viure.
I com no, el que sí que us demanaré és que si sou joves i teniu ganes de festa, us quedeu a Sant Just el divendres 11 d'octubre perquè celebrarà la Teen Fest al Casal de Joves.
Una festa pensada per a adolescents de 12 a 16 anys, amb activitats durant la tarda i música i diversió a la nit,
que s'organitzarà després d'identificar els interessos i les necessitats d'aquest col·lectiu en el marc de l'espai de participació d'adolescents.
Hem parlat més d'un cop amb l'espai de participació d'aquí del nostre municipi,
un espai on es pregunta als joves del nostre poble com volen que també sigui el municipi.
D'alguna forma és que posin un granet de sorra amb les activitats que es duen a terme a Sant Just.
I és que aquesta activitat en concret, la Teen Fest, que celebrarà divendres 11 d'octubre durant tota la tarda i vespre,
tindrà diverses activitats.
De 6 a 7, els tornejos de futbol 3x3 i de voleibol.
De 6 a 8, els tallers artístics de dibuix, serigrafia i papiroflexia.
I després, al vespre de 7 a 8, la classe de defensa personal a càrrec de l'Escola Mogendot de Sant Just d'Esvern.
Una activitat per aprendre diferents tècniques bàsiques de defensa personal en un entorn segur i dinàmic,
apte per tots els nivells i no cal inscripció prèvia.
Li seguirà l'activitat sopar de 8 a 9, un sopar gratuït per a persones adolescents que vinguin a gaudir del Teen Fest.
No et quedis sense el teu sopar entrepà beguda amb tiquets limitats per ordre d'arribada.
També hi haurà bingo musical al vespre, de dos quarts de 8 fins a dos quarts de 10.
Cada vegada que soni una cançó s'haurà d'endevinar quina és i intentar arribar a bingo.
Una activitat lúdica o festiva molt divertida, dinamitzada per les DJs Puzzle de Salto, entre d'altres.
En aquest cas també hi haurà 3 premis de diferents categories, a bingo, línia i també de motivació.
A l'acabar el bingo musical, DJ per tothom, amb un fi de festa, amb música i també amb bon ambient, que això s'agraeix molt.
Un minut de publicitat i tornem aquí a Ràdio d'Esvern. Fins ara.
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ei, vinga, som-hi ja, és el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer, quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés, només hem de començar.
Aproveu el català, tu per tinguis jo, per tu pur.
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per viure
Provem el català
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Tarda de refugi, tarda de fodís, amb Anna Poveda
Anna Poveda, bona tarda
Bona tarda, Dani
Com estàs?
Molt bé
Bona tarda més aquí a Ràdio d'Esvern
I tant
Avui parlarem de cuina, la cuina de temporada, perquè estem ja a la tardor
Sí
I per qui encaminarem una mica la secció d'avui
Exacte
Sí, durant el temps que estem tenint, que no sabem si ara fa calor, ara fa fred, ara tornen pluges, ara està tot tapat, ara fa sol, d'acord?
Sí
Doncs havia preparat algunes receptes típiques de posació de tardor, però amb un punt saludable
Si alguna vegada estem a casa i diem, ostres, ara no sé què fer
Porto com una mica del planning setmanal, de dilluns a diumenge
D'algunes receptes o d'algunes idees de receptes que podem fer per dinar i per sopar
Super
El tema està en basar les receptes en el que a mi m'agrada
Molt de llagum, molta verdura, molt variat, perquè puguem menjar una mica de tot
Inclús hi ha unes receptes que poden ser totalment beguis per a la gent que vulgui, sense gluten
Tenir en compte una mica les intoleràncies que hi ha pel món avui en dia
Perfecte, doncs el que farem serà adaptar una mica aquesta recepta en funció de les nostres necessitats
I també, doncs, habituar-nos, no?, a aquesta cuina més de tardor, cuina més diferent, no?, amb colors, doncs, més ataronjats
Arriba la carbassa, arriba el moniato i les castanyes, com no
I també, doncs, amb aquest producte de proximitat i de temporada
Que també ens ajuda una mica a fer el que s'ha de fer, no?, a menjar el que toca, diguéssim
Sí, sí, exacte, vull dir, ara canviem els colors tan verds, tan llampants de l'estiu, no?, per aquests colors més apagats, com és la tardor
I sí que els plats han de portar una mica més de caloria, d'acord? Per aguantar una mica més, doncs, els freds que poguessin tenir o les humitats de la tardor, d'acord?
Així les coccions, doncs, són una mica més de cullera, i no són d'antamanida, tan freds, no?, plats tan freds, com podíem tenir a l'estiu
I són una mica més adaptats, doncs, a aquesta nova temporada que estem just entrant
Però ja et dic que, com que el temps està una mica boig, perquè hi ha dies que fa molta calor, hi ha dies que fa molt de fred, doncs, anem a veure com adaptar-ho, d'acord, aquestes receptes
Súper, doncs, per on comencem a anar?
Doncs comencem pel dilluns
Vale, bona idea
Comencem per l'inici de setmana, no?
Exacte
Llavors, el dilluns, per dinar, havíem plantejat fer uns cigrons a l'estil grec
Com serien els cigrons a l'estil grec?
No deixa de ser com un putatge de cigrons, d'acord?
Ok
Que es fa al forn, nosaltres, on s'ha fet el forn, fiquem els cigrons, una mica d'all, una mica de llorer, una mica d'oli, un xorret de llimona, d'acord?
I fiquem una mica de brou, ja pot ser brou de verdures o aigua, d'acord?
Que quedi una mica així empapat el cigró, d'acord?
Ok
Aleshores, això ho fiquem al forn i quan ja està fent xup-xup, ho podem treure i es menja, doncs això, els cigrons, el llorer, la llimona i tot, ha deixat uns sucs en què s'ha cuit tot, no?, amb el caldo i ens queda com un putatge que es pot menjar amb collera i perfectament saludable.
i és 100% vegada i sense gluten.
I molt ràpid de fer, perquè...
I súper ràpid.
Aviam, el que trigui, doncs, en fer al forn, no?, però el que diguéssim, la missa en plaç, la preparació dels ingredients, és ràpida, ho podem tenir a casa i també en brut de poc, que això s'agraeix.
Sí, és tot in one pot, no?, ho fiques tot allà dins i et surt, i perfecte.
Súper, doncs vinga, tenim la primera recepta, aquesta seria la de dinar del dilluns.
La del sopar del dilluns, podríem fer una truita, la que a mi m'agrada molt, és una de coliflor i format,
que no està gaire coneguda, però així introduïm una mica de coliflor, que costa una mica d'introduir en la cuina catalana, no?
Aleshores, sí que és veritat que el trenxat em porta, bueno, porta col, i porta una mica d'això, de...
Bueno, col, col amb una mica de bacon i patata.
Exacte.
Però bueno, la coliflor, és veritat que si la fem amb truita i amb el formatge, ens farà un sabor molt bo.
Aleshores, coem la coliflor, la bullim abans, un cop bullida, la introduïm a la truita, amb el formatge, i fer una truita normal.
Ok.
Es pot fer truita de broc, es pot fer truita d'amoniato, es pot fer truita de qualsevol cosa.
Però per introduir la coliflor, que costa una mica, la podrem introduir d'aquesta manera.
Super.
Molt bé, doncs una recepta més, un dia menys, ens anem a dimarts, entenc?
Exacte.
I aquí ara ja parlem de l'hora del dinar, què podríem dinar a dimarts?
Exacte, doncs per dinar podríem fer una mica de peix, una mica de peix a la planxa, i podem cobre una mica de broc i el vapor, ho podem fer amoniato, o patata, o mongeta tendra.
Qualsevol cosa que hi puguem ficar amb el peix, és una recepta superbàsica, també superfàcil, qualsevol peix a la planxa o al forn amb papillot, com si fos el salmó, ja ens aniria bé, per cobrir el dinar d'aquest dimarts.
Si ens anem al sopar del dimarts, també podríem fer unes tires de carbassó, unes tires de carbassó una mica saltejades, i quan ja les tenim saltejades, que quedin cruixents,
els podem posar formatge fresc per sobre, una mica de nous, i ens queda com una amanida tèbia de carbassó, que també està boníssima per sopar.
Super, doncs aquesta opció de sopar podria anar acompanyada, com dèiem, d'algun formatge així fresc, d'algun fetano, també, alguns tomàquet xerri saltejats,
és el millor, podríem també combinar una mica aquesta amanida, que, bueno, és una forma de menjar verdures d'una forma diferent, no?
Sí.
I també s'agraeix, inclús el carbassó cru, també es pot menjar.
També.
Però estaria més relacionat, sí, i estaria més relacionat amb el receptari d'estiu, no?
Sí, també, exacte. Si saltegem una mica, que perdi aquesta duresa, aquesta aigua que té, igualment ens queda cruixent,
perquè no l'arribem a bullir del tot, el carbassó, però ens queda més suau, en digestió, i en sabor, i en tot, sí.
Súper.
És una millor opció.
M'encanta això de fer aquest, un calendari setmanal, em sembla molt divertit.
Podem treure llapis i anar apuntant, eh, per la setmana, i així mengem tot variat.
Exacte, exacte, i així també anem repassant els dies de la setmana.
També, també, segur, segur se l'oblida algun.
Si algú va despistat, ens anem el dimecres, que va després del dimarts,
i abans de sopar dinem, o sigui que anem a parlar, doncs, d'aquest àpat de migdia.
Estupendo.
Llavors, al dinar el posem una mica més, pugem una mica al nivell,
i podem fer uns filets de vedella amb salsa de porto.
No sé si alguna vegada has fet salsa de porto, o saps què es fan.
No, la conec, entenc que és a partir del vi d'o porto, no?
I a partir d'aquí una reducció de vi, etcètera, etcètera.
Exacte, el que primer que farem serà rebussar una miqueta amb farina, molt suau,
els filets de vedella, els durem a foc fort, que quedin cruixents per fora,
però cruços per dins, un parell o tres de minuts.
Els retirem, aleshores, amb una cassola,
això, hi fiquem, bé, amb una cassola, amb una paella,
fiquem el vi d'o porto, d'acord?
Ha de ser un vi més dolcet, no ha de ser un vi tan rioja, tan sec.
Sí, no, un ujerez o un oporto, algun vi d'aquests.
Llavors, qualsevol vi que ens agradi que tinguem per casa,
més així dolcet, més aviat dolcet,
el fiquem amb una mica de maicena i l'espassem una miqueta,
que quedi així saltejadet, però espassat.
Quan s'hagi evaporat tot l'alcohol,
aleshores hi fiquem la carn, que ja prèviament encuit,
dos o tres minutets més, també,
perquè acabi d'empapar amb la salsa i ja serveix.
O sigui, superfàcil, no és una recepta que duri molt,
potser tardem 20 minuts a preparar-la,
i ens queda un plat molt vistós i molt complet.
Sí, vindria a ser com el cosí germà del fricandó,
perquè per tipus d'elaboració vindria a ser jo,
però clar, diguéssim...
El sofregit no és tan elaborat.
Exacte, no és un sofregit elaborat,
però sí que tenim aquest pas de passar per farina a la carn,
de posar-la en una paella molt i calent,
una mica em recorda, però salvant les distàncies,
i també comentant el que deies,
que aquí al final és una receta més aviat ràpida,
pensada per salvar-nos un dinar,
i també que només porta vid o port o porta poca cosa.
Però pot ser una opció molt xula, molt interessant.
Sí que heu comentat que la maïzena a vegades
se'ns pot quedar enganxada a l'olla i tal.
Jo normalment la dissolc abans, no sé què fas tu,
però sí, la dissolc una mica abans amb una mica d'aigua i tal,
la tiro i així ja m'oblido.
Però si no queden els grumolls aquells,
que a mi no m'agraden gens.
Sí, una mica farragosos, sí, això és veritat.
I que costa treure'ls després, ni l'atúrmics.
Passes l'atúrmics i l'atúrmics.
Sí, sí, sí.
Allò queda una pedra allà picada.
Sí, sí.
Sí, sí, es poden fer alguns truquets de cuina, exacte,
perquè la salsa ens quedi una mica més líquida,
que no quedi aquests grumolls, d'acord?
I els filets de badil els podem acompanyar, per exemple, amb arròs,
que encara no havíem aportat l'arròs a la setmana,
una miqueta d'arròs blanc.
El podem fer al vapor o el podem fer a bullit
i el podem aportar en aquesta carn.
Súper. Doncs ens anem al sopar de dimecres.
El sopar de dimecres una mica més lleugeret,
perquè ja hem dinat contundents.
Ens anem a un pèsos en pernil i amb una mica d'udú o al punt,
depèn de com ens agradi la cocció,
però també tenim la proteïna,
tenim la verdura i tenim l'ou,
que també ens aporta els nutrients que necessitem
al llarg de la setmana.
Ja hem fet una truita, ara un ou dur.
Molt bé, dijous.
Dijous.
Aleshores, no estic fent postres,
després si volem ens agarriem els postres,
però de moment estem fent receptes del sopar i el dinar,
del dinar i el sopar, perdona,
perquè a finalitat és el que la gent més dificultat té, no?
Allò de planificar-se la setmana,
a mig se'm fa una muntanya,
perquè és a dir, què faig una altra vegada,
pollastre'm, no sé què, saps?
Sí, sí, sí.
Em costa molt com trobar idees.
Aleshores, els postres sí que ja els podem fer al final,
o un altre dia, postres o tardor,
per complementar aquests menús.
Però de moment només dinars i sopars.
O sopars i dinars, com deies abans,
que hi ha gent que encara ho confon, eh?
Jo tinc més d'un amic que em diu,
va, anem a sopar.
I jo, però si no tots al migdia,
que has de sopar, saps?
Ja rius amb gràcia i amb carinyo del pal.
Ai, pobrec, saps equivocat.
Sí, sí, sí.
Té 20 anys i s'ha equivocat,
encara no sap ni si dina ni si sopa ni què fa, no?
Sí, sí.
Doncs vinga, marxem el dijous.
Doncs el dijous de dinar portem uns filets de seitan,
que saps, el seitan és la massa de gluten del blat,
que és una opció vegana per a la gent
que vol menjar una carn no tan insípida
com si fos el tofu,
o sigui, un tipus de carn o una textura de carn
no tan insípida com és el sojo.
El tofu, el seitan, és una mica més dur
i ens recorda aquesta carn.
No sé si l'has menjat alguna vegada.
Sí, l'he menjat alguna vegada.
Em costa.
No l'acabo de...
L'he de trobar el punt.
El meu cos no l'acaba d'assimilar,
és a dir, no l'acaba d'entendre,
sobretot quan passa per les papiles gustatives,
és allò de dir...
Perquè sembla que estiguis menjant carn
i si l'acompanyes d'una salsa potent,
rotllo fricandó,
sembla que estiguis menjant carn,
però m'estan venint gat per llibre, saps?
Sí.
I és allò de dir, ai, ai, no, no, no, no sé.
Sí, és una mica la sensació que és o no és,
per això la recepta per vegans es pot fer amb seitan.
si la volem normal es pot agafar un pollastre,
d'acord?
I portant no apte per celíacs.
No, exacte.
El seitan no és apte per celíacs,
perquè és el blat,
exacte.
O sigui que no podria menjar un celíac,
però el pollastre sí.
Ah, mi, això sí.
Una vegada celíac ja agafaríem una altra cosa,
però, exacte,
és en seitan com pollassa,
la recepta del dimecres dinar,
la que portem és una mica...
Dijous dinar.
Ai, dijous dinar, perdona,
ja estàs atentant?
No, estic atentíssim, atentíssim.
Jo el dia que vam aprendre els dies de la setmana
vaig anar a classe.
Primera fila.
Sí, sí, primera fila,
m'ho vaig aprendre bé.
Sí, sí,
inclús t'ho diria en anglès,
però és massa...
És d'anar massa sobrat.
Exacte, ara ja és un altre nivell, això.
No cal, no cal.
Doncs podríem acompanyar el seitan,
per no fer-lo tan insípid,
amb una mica de salsa de pebre,
i d'acompanyament podríem fer un esvergini al forn.
Aleshores, la salsa de pebre
és molt semblant a la que hem dit abans,
a la reducció de porto,
però el que fem prèviament
és saltejar aquest pebre i aquest all
que agafi sabor,
que es fiqui cruixent,
perquè després,
quan hi fiquem una mica de crema de llet
i una mica de maicena,
s'espaceixi aquesta salsa
i quedi amb el gust del pebre,
però és molt semblant a la salsa
que hem preparat abans,
més o menys.
Súper.
Amb els passos igual,
igual com ficant-ho.
Primer hem de fer el pollastre,
després el dia hem de ficar la salsa
i després ho ajuntem tot,
que quedi ben cuit
amb una mateixa cassoleta
i és com els filets
de seitan o de pollastre
faran el sabor
d'aquesta salsa de pebre.
D'acord?
Aleshores,
per sopar del dijous
podem fer un remenat
dels tendres i gambes,
que estem introduint una mica
de marisc, una mica d'alts tendres
i l'ou,
que també està molt present.
És una proteïna molt bona
si s'utilitza correctament,
no en accés
i de qualitat,
al final l'ou.
Però un superallauger
el podem acompanyar
amb unes torretes de pa
i tenim un bon remenat
que es pot fer també
de qualsevol cosa.
Si volem un remenat de pernil,
també es pot fer un remenat de pernil.
O de bolets,
que tenim bolets ara,
que estan sortint
molt bons aquest any, eh?
Exacte,
també estan molt bons remenats
de bolets.
Jo he menjat,
el meu sogre m'emporta
quan va d'escapar
de la muntanya
i aquest any
ja he menjat dos cops,
molt bons, eh?
Rovallons boníssims.
Clar,
és que ha plogut.
Rovallons boníssims.
Aquest any,
l'any passat no en vaig menjar
ni un.
Jo poc,
és veritat.
L'any passat no en vaig menjar
ni un,
diguéssim,
de collita, eh?
Sí, sí, sí.
Potser si vas a un restaurant
no tal,
però de collita pròpia
no en vaig menjar ningun
i aquests,
doncs mira,
ja et dic,
sí, sí,
se'n van anar cap al Bar de...
Bargadà?
Al Bar de...
Bargadà?
Al Bargadà,
i allà al Bargadà,
mira,
doncs van trobar
uns quants rovallons,
una cistella bona, eh?
Aquest any de setmana
tindrem un èxode
de Sant Justens
cap al Bargadà,
marxant rovallons.
Marxant al Bargadà,
marxant a tot arreu,
a Olot,
se'n van,
se'n van.
Aneu-vos-hi,
torneu després,
però amb les cistelles plenes
i repartiu.
Exacte.
I repartiu.
Molt bé.
I havent menjat bé, també.
Exacte, totalment.
Divendres,
ja ens hem plantat a divendres.
Ens anem a divendres,
cap de setmana.
Aleshores,
no portem receptes especials
de cap de setmana,
al final,
és unes receptes
molt continuïstes,
però bueno...
Llavors,
ens acabaríem el divendres
o també tens dissabte i menjar?
No, no, no,
també tinc dissabte i menjar,
però que no fem festa major,
vull dir que són receptes saludables.
de portar-se bé, no?
Correcte.
Tota la setmana.
Ok, ja em sembla bé.
Almenys una, després ja.
Em sembla un bon mantra.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Per dinar faríem una mica
de lluç a la gallega,
no sé si també l'has provat alguna vegada.
Lluç a la gallega, sí.
El lluç a la gallega
és superfàcil de preparar
i diuen que és el peix
com més fàcil
que mengi tothom,
que li agrada a tothom,
com així dir-ho.
Com ho faríem?
El que faríem seria
bullir les patates
amb una mica de ceba,
perquè li doni aquest gust.
Després netegem el peix,
el posem en sal
i una hora ha d'estar
el peix en contacte
amb la sal al lluç,
els lloms de lluç
o les rodanxes de lluç,
una hora
i després el rentem.
Després ficarem el peix
a la cassola
on teníem les patates
bullint-se
i el courem
només dos o tres minuts
i seguidament
li afegirem
un got d'aigua
glaçada
per tallar la bullició,
perquè el peix
no se'ns coqui de més
i les pedates
no se'ns caiguin
com pastosetes de més.
O sigui,
tallar l'abolició
en aquell moment.
Se serveix
en un plat,
d'acord?
Mentrestant,
fiquem a fregir
una mica d'alts
amb pimentón,
amb pebre vermell,
i li donem
per sobre
aquesta salceta
com una allada
per sobre del peix
i el que faràs
és que tingui
el gust
aquest de l'all
és el que li doni
una mica de sabor al plat,
perquè si ens posem
a pensar en el lluç
les pedates bullides
no té massa gràcia,
però aquesta allada
que podem ficar al final
que va per sobre
una mica del peix
li dona aquest gustet
que és una mica
ja sabrosson
del plat.
Super,
super,
una opció sabrosa,
gustosa
i com comentaves
que pot agradar a molts,
que això també
és important,
perquè el peix
a vegades
ens tira
una mica enrere
i sobretot
quan són petits
i quan és per canalla
doncs costa una mica
i després preparar-lo
doncs
i bueno
que al final
també el peix
és bastant més car
que la carn
en molts casos
i també a vegades
et costa més,
et fa més mandra
o sigui aquell mes
doncs vas una mica
més just
o potser dius
bueno
el tiraré de
o tiraré de peix congelat
a vegades
que també hi ha
peix congelat
de qualitat
però sempre
l'hem de saber triar
diguéssim
totalment,
això sí que és veritat
estem a divendres?
divendres a sopar
sopar
ho podem acompanyar
d'una kombucha
si vols
per despassar-les
vinga
despasse
havíem plantejat
fer unes fajites
de pollastre
o un wrap de pollastre
que és una opció
molt fàcil
també per tots els gustos
perquè al final
dins del wrap
o dins de les fajites
els pots ficar
qualsevol cosa
que sempre et quedarà bé
però una mica
utilitzar-vos en això
el pollastre
les verduretes
i és una cosa
que et pots menjar calenta
mig tèbia
perquè tampoc és
super super calent
però és una cosa
que et pots menjar
mig tèbia
i que et soluciona
un sopar
super
ens anem a dissabte
com anem de temps
anem bé
bé bé
anem bé
dissabte
dissabte
per dir-ne
havíem proposat
un pollastre
al forn amb patates
que és la cosa
més bàcil de fer
primer el que fem
és agafar
els moslets
de pollastre
els podem fer a la planxa
en una safata
de forn
fiquem la patata
de lladeta
una mica d'all
una mica de
podem ficar-hi
espècies
que vulguem
una mica de cebo
una mica de tomàquet
fiquem els moslets
i ho fiquem al forn
amb una mica d'oli i sal
i allò sí que ja és
passar l'estona
fins que el pollastre
estigui cuit
i les palates també
i ens ho podem menjar
tot junt
aquí també només
embrutem dues coses
perquè al final
hem de fer utilitzar la paella
i després ficar-ho al forn
però és veritat
que és un plat
super complet
i super sabrós
i que fa una mica
més de festa
com que és dissabte
fa una mica més de festa
pollastre així al forn
sí
home per Nadal
al final
moltes vegades
sí
casa meva triomfa
aquest pollastre
no arriba el dia següent
o sigui
no sé què passa
que tothom se l'acaba
ben fet
ben fet
és de bon menjar
és de bon menjar
és de bon menjar
està molt bo
i a la tarda
el dissabte per sopar
el dissabte per sopar
un hummus de cigró
o un hummus de llanties
amb una mica de crudités
o pa de pita
ho podem acompanyar
però sí que és veritat
que l'hummus de cigró
o l'hummus de llanties
ens emporta aquests llagums
aquesta quantitat de llagums
que haurien de menjar
a la setmana
i és una pata
molt fàcil
perquè al final
ho fiquem tot
al tórmix
o ho passem per picat
fiquem els cigrons
o les llanties
fiquem el sèsam
torrat
fiquem el comí
fiquem la sal
una xurra de llimona
i ho tenim fet
vull dir que
tampoc és molt complicat
això
super
ens anem el diumenge
acabant la setmana
aquí sí que el diumenge
comencem amb un bon arròs
una bona paelleta d'arròs
que la podem fer amb verdures
o la podem fer de marisc
o la podem fer de carn
una mica al gust
però sí que és veritat
que la paella d'arròs
és un plat molt complet
que ens donarà
el sentiment de festa
d'aquest diumenge
i alhora molt complet
perquè hi podem ficar
tant verdures
com carn
com peix
com el que vulguem nosaltres
ficar-hi
podem tenir l'opció vegana
l'opció amb marisc
l'opció amb carn
com vulguem nosaltres
es pot fer
de diferents maneres
i ja el diumenge
per sopar
i per acabar de rematar
a la setmana
podem fer un tàrtar
el podem fer un tàrtar de salmó
un tàrtar de tomàquet
o inclús un tàrtar de meló
que el vaig provar l'altre dia
i em va sorprendre moltíssim
era un tàrtar fet amb meló
amb cogombra
i formatjà feta
vull dir
que era com
sí
era una mica
desaixò
una mica fresc
amb tons fruitals
que donava aquesta intensitat de sabor
però així per acabar
podem fer diferents tàrtars
o un
el que més ens agradi
super
doncs acabaríem la setmana
porto todo lo alto
també d'una forma més equilibrada
i lleugera
sí
ens acomiadaríem una mica
d'aquelles digestions pesades
no
exacte
que a vegades a l'estiu
ens passem una mica
a l'hora de menjar
ara a la tarda
ens anem a portar una mica millor
i també
doncs els matins
els àpats de migdia
doncs
per recuperar forces
per agafar energia
sí
i els de la nit
doncs
per fer una mica de neteja
no
depurar una mica el cos
i també doncs
marxar
a dormir
diguéssim
per descansar
i també perquè
el nostre cos
no hagi de treballar
en excés
a l'hora de fer la digestió
per facilitar la digestió
exacte
doncs crec que haurem de deixar
les postres per un altre dia
sí
crec que sí
però aquest format m'ha agradat molt
o sigui que el podem repetir
quan vulguis
i així ens acomiadem
i ens sentim la setmana vinent
Anna
gràcies
perfecte Dani
gràcies a tu
adeu
gràcies a tu

gràcies a tu


gràcies a tu
gràcies a tu
gràcies a tu
gràcies a tu
gràcies a tu
de vida a l'estat
encara s'ha situat
0,8 anys
per sota del nivell previ
a la pandèmia
quan era de 83 anys i mig
de fet la Covid-19
va reduir a l'estat
l'esperança de vida a l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat

de l'estat

de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
de l'estat
ha començat a implementar-se la Generalitat,
però s'ampliarà ara a totes les administracions
en un termini de nou mesos.
Un s'ha de poder dirigir en els serveis públics
en allò que té a veure amb l'atenció presencial
a una oficina d'atenció al ciutadà,
a fer un tràmit al CAP perquè li donin hora,
a fer un tràmit a la comissaria de Mossos d'Esquadra
per fer una denúncia sense cita prèvia, obligatòria.
Allà on la cita prèvia funcioni correctament,
funcionarà correctament,
però no podrà ser mai l'únic sistema de relació amb la ciutadania.
L'Agència Espacial Europea, l'ESA,
ha enlairat amb èxit la seva primera missió de defensa planetària.
La missió ERA s'ha llançat des de Florida
quan faltaven vuit minuts per les cinc de la tarda, hora catalana,
en un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX.
La missió s'ha dissenyat per demostrar
que seria possible desviar un asteroide perillós
si s'acostés a la Terra.
De fet, ERA és un projecte complementari d'un altre,
el Dard de la NASA,
que ara fa dos anys va aconseguir per primera vegada precisament
desviar la trajectòria d'un d'aquests asteroides.
Esports, Sònia Olear.
L'ex-migcampista irlandès del Barça, Johan Neskens,
ha mort de manera sobtada a Algèria als 73 anys.
Va començar la seva carrera a la Jax d'Amsterdam
i durant cinc temporades, als anys 70, va jugar al Barça,
on va guanyar una recopa i una copa del rei.
Com a tècnic va ser ajudant de Fran Reikar a la seva època a la banqueta blaugrana.
Al Barça també, Ferran Torres, estarà a prop de dos mesos de baixa
per una lesió al bíceps femoral de la cama dreta.
i la vicepresidenta del Barça, Maria Helena Fort,
manté que la tornada al Camp Nou es farà abans de finals d'any
i per a 45.000 socis no n'ha concretat, però, la data
i no descarta altres endarreriments per raons burocràtiques.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa a Mariona Sales Vilanova.
El Casal de Joves de Sant Just acollirà el TINFEST,
un esdeveniment dedicat als adolescents del municipi,
el divendres 11 d'octubre, a partir de dos quarts de sis de la tarda.
La festa, organitzada pel grup de l'Espai de Participació d'Adolescents
i el Casal de Joves, oferirà una gran varietat d'activitats gratuïtes
sense necessitat d'inscripció prèvia.
Entre les activitats destacades hi haurà tallers de serigrafia,
dibuix, papiroflèxia, defensa personal i un circuit de bicis.
La jornada es tancarà amb una sessió de karaoke i DJ
a la Sala Utopia i a l'exterior del Casal.
Mercè Kerr, veïna de Sant Just i propietària d'una casa del segle VII XVIII,
a Mayals, al Segrià, va descobrir un valuós llibre del 1763
durant la restauració d'unes pintures a casa seva el passat abril del 2024.
Amagat darrere d'un piano, el volum, escrit pel jesuïta Jaume Torres,
narra la vida de Joan Saloni, un missioner català destacat
per ser el primer europeu a aprendre les llengües indígenes a Sud-amèrica.
La troballa es va produir quan les restauradores d'unes pintures
van topar amb el llibre emparadat, a més d'un diari del 1918, darrere el piano.
Inicialment, Kerr no va donar molta importància
fins que mesos després va reconèixer el nom de Saloni
gràcies a una conversa amb una amiga investigadora.
Aquesta li havia explicat la dificultat de trobar informació sobre Saloni,
fins i tot en els seus jesuïtes de Roma,
fet que va augmentar el valor de la descoberta.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El programa de Ràdio d'Esvern, Gent de Sant Jús,
torna aquesta temporada amb noves entrevistes
centrades en persones grans del municipi.
El format del programa ofereix converses disteses
per descobrir les històries que hi ha darrere dels convidats
i el seu vincle amb Sant Jús,
cada dilluns de dos quarts de vuit a vuit.
La temporada passada es va dedicar a entrevistar polítics locals
i ara se centraran persones grans del municipi
que tenen històries rellevants per explicar.
Avui, dilluns 7 d'octubre,
el programa comença amb el doctor Camprodon,
cirurgià Sant Jús Tenca,
que va fer el primer transplantament de ronyó a l'estat espanyol.
En les properes setmanes s'entrevistaran altres figures destacades
com el periodista Pere Font,
la presidenta de l'associació de gent gran, Mery Barranco,
i el dibuixant de còmics, Pere Oliver, entre d'altres.
El programa es fa en col·laboració amb l'arxiu històric de Sant Jús.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustenca l'informatiu complet de les set.
Fins ara.
El refugi recomana.
I tornem a estar aquí, al refugi recomana,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia,
a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures,
i en aquest cas, els caps de setmana, a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos,
però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure,
i en aquest cas, els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas, avui us volem presentar aquests museus i centres d'art
que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite.
És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona, la varietat i la qualitat dels museus és excepcional,
així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar,
exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa,
cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Menac o a la Fundació Miró,
que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure,
doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic,
o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura,
és a dir, que escolteu els nanos
i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa,
un museu interactiu de ciència
que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans
i que també ja hem portat aquí al programa
és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història
i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata
i també els nens poden participar
en tallers on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau
on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural
amb una espectacular exposició
sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop
escalets d'animals, fòssils
i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum,
que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions
que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers,
activitats familiars i visites guiades
que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita
i una experiència cultural i educativa
assequible per a tots els gustos
i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny
perquè si la creativitat i l'art
són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada
amb exposicions que van des del disseny gràfic
fins a la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny
d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure,
escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció
d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin
amb sons en una activitat perfecta
per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència
i la Tècnica de Catalunya,
situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió
en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues
interactives que permeten comprendre
l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats
en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és
aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera,
més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens
a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives
i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats
per conèixer, en aquest cas,
el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassana Reials,
aquest museu és una porta d'entrada
a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més,
també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea
diferents regions d'Espanya,
amb tallers artesanals,
activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix
moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat
d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat
aquest nou capítol del Refugi.
Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Arriba a octubre
i amb ell,
el Festival Internacional
de Cinema Fantàstic de Catalunya,
el Festival de Sitges.
Com cada any, esperem en candeletes
aquestes dates
per gaudir del cinema en estat pur.
I avui, per parlar d'aquest festival,
tenim amb nosaltres
la Mònica García Massagué,
directora de la Fundació
del Festival de Sitges.
Mònica, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Com estàs?
Com van els nervis?
Com va tot?
Uf,
em va molt bé,
molt bé i molt contents.
La veritat és que
ha quedat un programa meravellós
per aquests 10 dies
de cinema fantàstic.
Que bé, que bé.
Me n'alegro molt.
La veritat és que
jo sóc un fan,
porto un any al festival
des que tenia 14-15 anys,
ara tinc 25,
això vol dir que fa com 10 anys
que vinc al festival
i m'encanta
i el visc
com el primer any,
com la primera vegada.
I és que
hi ha alguna cosa
entorn a aquest festival
que el que vius allà
només ho pots viure
allà, a Sitges.
Totalment.
És una experiència
que forma part
tant de la teva educació sentimental
com a cinèfil
com de
la idea
de formar part
d'una mena de comunitat,
de família.
A mi em va fer molta gràcia
fa uns anys
l'equip del Ministeri
de Cultura
definir el festival
com si
és l'equivalent
a un festival
de música
que en cinema.
És veritat,
aquesta energia
que tu tens
quan estàs en un concert
i es rebota
o et contagies
de l'emoció
de les persones
que t'han anat
de voltant,
això és el que passa
a les sales
del festival.
Tens aquestes oportunitats
úniques
de veure's
els directors,
de veure per primera vegada
una pel·lícula allà,
de compartir-la
i és meravellós.
Clar,
jo que he estat
a altres festivals
com per exemple
el de Venècia
que també
és un festival magnífic
que es celebra
a principis de setembre,
és molt maco,
està molt bé
també
i Venècia
és meravellosa,
però
és que
no hi ha l'energia
que hi ha a Sitges,
a Sitges hi ha una energia,
no sé si és
pel gènere
que es va triar
des d'un principi,
aquest gènere
de terror
i fantàstic,
però
o per la seva gent,
per la gent
que consumeix
aquest tipus de cinema,
però és que la sala
genera un clima
que com comentàvem
només es pot trobar Sitges.
És un tret diferencial,
de fet,
jo mateixa
estic fent
una tesi doctoral
que el que fa
és analitzar
per què
en els festivals
de gènere
es produeixen
aquest tipus
de vincles
o el que et deia,
la sensació
que traspassa
gairebé
el teu estil
de vida
i què significa
formar part
de la comunitat
de seguidors
o de la fanbase
que està a Sitges
i d'a més.
És que fins i tot
hi ha rituals
associats
a estar
a un festival
i l'emoció
quan veus
el com
que apareix
per la pantalla
i, ostres,
cada any
és especial,
cada any
hi ha convidats.
També pensa,
tu has apuntat
al principi,
és el festival
que es va crear
el primer en el món,
el més gran,
dedicat al fantàstic.
Per tant,
per les nostres sades
han passat noms
com Sang Jaime
Guillermo del Toro
o Peter Jackson
en la seva primera pel·lícula.
Hi ha un vincle natural
que, ostres,
que no saps mai
si aquell talent
que tu estàs veient,
que t'està presentant
la pel·lícula,
acabarà sent,
no?,
un gran del cinema,
un maestro,
com ha passat sovint,
o jovenec,
com el senyor Bayona,
que anava passeït
amb el seu DVD
al Guillermo del Toro
i mira el final
de la història.
Totalment,
totalment,
hi ha històries
meravelloses,
no?,
que s'amaguen
darrere d'aquests dies,
d'aquests deu dies
de cinema
fantàstic a Sitges
i estic convençut
que en el festival
d'enguany
també hi haurà
situacions icòniques
com la que ens comentaves,
però abans m'agradaria
també ubicar
els nostres oients
amb la tasca
que fas tu
dins d'aquesta
fundació
com a directora.
Doncs,
tot.
Com a directora
et dedico sobretot
a controlar,
supervisar,
posar tota
la infraestructura
necessària,
però és que a més a més
soc responsable
de tot el programa
d'indústria,
de programes específics
com és el de Woman Infant,
de promoció de la dona
dins del cinema
fantàstic
i també participo
dins de la direcció
de programació.
O sigui,
tinc una pota
dins del procés
de selecció
de les pel·lícules,
una altra
dins del disseny
de l'apartat
més professional,
les masterclass,
les encounters,
la possibilitat
de precisament
aquest talent
que es veu a la sala
després que expliqui
el seu procés creatiu
i pugui tenir
una interacció
no només
amb el públic
de sala
sinó fins i tot
amb el públic
professional.
Llavors,
tinc la sort,
jo crec que jo
i l'Àngel
estem allà,
o l'Àngel i jo
millor dir,
estem mano a mano,
no?
O sigui,
jo participo
del procés
de selecció
també per veure
l'evolució
de la indústria,
de què està passant,
quins són els temes.
La meva mirada
també porto
molts anys
en promoció
de cinema
i busco
la complicitat
de l'Àngel
en tot el que és
una organització
d'un festival
que tot i que és enorme
té una mida
molt diferent
d'altres
com és
Venècia,
Canç,
que tu mateixa
havies comentat.
Clar,
jo t'anava a preguntar
també de com era
treballar amb
Òngel Sala,
que és el director
artístic del festival.
És apassionant
i terrorífic.
Home,
és aprendre
cada dia realment
perquè és una persona
que porta ja 23 anys
al front
de l'Àngel
Artística,
coneix perfectament
el públic,
fins i tot
s'avança
a tendències
perquè està
molt a sobre
del que està passant
en altres mercats,
en altres festivals
i treballar
en un festival
de cinema
com Sitges
acaba sent
la teva vida.
Som amics,
compartim,
no hi ha horaris,
és qualsevol dia,
qualsevol hora,
vacances,
és igual,
no hi ha fronteres
entre el que és
la teva vida
i el que seria
un horari professional
perquè viu cinema,
veu cinema.
Llavors,
és una persona
que coneix,
com et deia,
perfectament
el festival
i què és el que pot agradar
i té un esperit creatiu
que fa que sigui
molt emocionada
dia a dia.
I quin és
el teu moment preferit
del festival?
Jo,
quan et coles
en una sala
i sents,
o sigui,
veus el que et deia abans,
veus el mico,
veus a tothom
aplaudint
i notes l'energia
i dius
aquest moment,
ja tot paga la pena.
Clar,
la gent que...
Sempre destaco
fa uns anys
quan li vam donar
la Susan Sarandum,
o sigui,
si jo haig de definir
Sitges per un moment,
li vam donar un premi
la Susan Sarandum,
aquesta pobra dona
tenia febre,
estava malalta,
anava empatant,
se li va donar
a les dues del matí,
la senyora va començar
a cantar a capella
Rocky Horror Picture Show.
Jo,
encara se'm posen
els pèls de punta
i són aquestes emocions
que són realment
que no pots
explicar,
les has de viure
i això passa
tan sovint
a Sitges
que realment
és allò de dir
què és el que més t'agrada?
Aquests moments
que són,
no els pots predir
i de sobte et veus
immers
en una emoció
i dius
ostres,
estic vivint
una part de la història
del cinema.
Ara comentava
Susanne Sarandon
però també
Tilda Swinton
fa uns anys
que se li va morir
el pare
i va venir
a recollir el premi.
Sí, sí,
de fet jo vaig sopar
amb ella
després
i ostres,
quina senyora
realment.
Ens pensàvem
fins a l'últim moment
que no vindria.
Aquella inauguració
va ser una...
Estàvem a l'Aida
perquè a la pobra
se li va morir
res,
agafant
pràcticament l'avió
i tot i així
va continuar.
Però també estàvem
esperant alguna triu,
em sembla que
l'una se li va trencar
la cama,
l'altra el que guadagnia
en l'últim moment
tampoc va poder
perquè em sembla
que va agafar la Covid.
Sí,
era com que tot s'alineava
per anar en contra
però després veus això,
no?
Gent que s'estima
el cinema,
que vol recolzar
les pel·lícules que fa
i que en circumstàncies
terribles
com era
com que se li hagués mort
el pare
doncs estava allà
al peu de canó.
Comentaves el tema
de la Covid,
com us ha afectat
o com us va afectar
en el moment
i què creus
que us podeu quedar
de bo
de tota aquella època?
Perquè clar,
va ser un cop
molt dur
pels cinemes.
I tant,
la veritat
és que per nosaltres
no vam aturar,
o sigui,
vam fer festival
tots els anys
i vam tenir la sort
de poder ser
un dels pocs
esdeveniments
i a més a més
pràcticament
dels multitudinaris.
Home,
va ser
com tots,
tots els que vam viure
aquell període
de crear
diferents models
de festival
a mida que
anaven canviant
les renovacions.
Ens pensàvem
que faríem
una versió
òbviament
més reduïda
del que hi ha ara
però
vam trobar-nos
curiosament
en un any
2020
en què vam poder
fer més coses
que el 2021
perquè el 2021
encara la dimensió
de la tragèdia
era molt més gran
o s'havien
procurat
moltes més restriccions
i ens va afectar
més el segon any
que el primer
que estàvem
immensos
en tot el problema
de l'epidèmia.
Però és veritat
que després
d'aquests dos anys
el festival
va agafar
una volada
increïble
vam tornar
i en els últims
dos anys
hem crescut
un 19%
amb referència
al 2019
o sigui
el bloc pandèmic
que de banda
i respecte al 2019
que era
l'any de la normalitat
previ a tot això
ja van créixer
primer un 9%
i l'any passat
un 11 de mes
o sigui
gairebé el 20%
en dos anys
i jo crec que també
perquè s'ha transmès
o s'ha ampliat molt
que és una de les coses
que ens va obligar
a fer
la Covid
altres opcions
de lleure
lligades sempre
al fantàstic
però fora de les sales
també
tenim tot un apartat
que segur que
si has anat
al festival
coneixes
que és la zona
de fanxoc
de la conzon
aquell apartat
que està a l'aire lliure
que et permet
veure podcast
que et permet
veure
actuacions musicals
passis de curtmetratges
presentacions
contínuament
per gent
que potser
vol compaginar
entre pel·lícula
i pel·lícula
es passa per allà
viu un moment
tens el centre gastronòmic
de les food trucks
que va ser també
l'únic espai operatiu
durant la pandèmia
o sigui que hi ha
moltes opcions
lligades també
a les típiques exposicions
que també fem
i també una de les coses
que vam obrir
la creació
d'una secció infantil
infantil i juvenil
la Sitges Family
que ha anat creixent
i que cada vegada
té una oferta
molt més àmplia
per a les famílies
Totalment
el Festival de Sitges
està creixent
i seguirà creixent
estic convençut
i des del moment
en què surt el mico
que comentaves abans
de la pantalla
que potser
alguns oients
que no hagin participat
mai
del Festival de Sitges
no saben
de què parlem
però en aquell moment
d'aquella capçalera
que apareix al logotip
del festival
ja tot arrenca
per aquella persona
que s'inicia
o que comença
la seva caminada
pel festival
en aquest any
en el seu 57è
Festival de Sitges
i al final
hi ha moltes activitats
hi ha moltes coses
també tenim la Zombie Walk
hi ha moltes coses
que la gent
pot viure
de primera mà
i jo et voldria preguntar
sobre les novetats
d'aquest any
i també
sobre aquelles coses
que heu hagut d'adaptar
perquè si no
vaig mal encaminat
el retiro
aquest any
no el tenim
no, no el tenim
la veritat
és que és una pena
però clar
és una sala centenària
i necessitava adaptar-se
sí o sí
i per una qüestió
ja de seguretat
i de comoditat
de tenir
d'opció
d'una sala
com Déu mana
i que s'ajustés
a les normatives
actuals
era necessària
aquesta renovació
doncs
la novetat principal
és tenir
l'escolzador
que l'havien perdut
també
fa dos anys
també
per un procés
d'adaptació
i el recuperem
aquest any
de fet
serem els primers
que l'estrenem
és una sala
molt més petita
els que són fans
de Brigadun
ja anaven
perquè va estar
durant més de 10 anys
allà
aquesta secció
però
li han rentat
de cara
òbviament
l'edifici
és tot
reformat
i per dins
han adequat
els estandes
d'una sala de cinema
estem parlant
de la pèrdua
de dos terços
de capacitat
clar
estàvem al voltant
dels 300
350
en el retiro
i aquí
anem
al 120
això
ens provoca
doncs
unes tensions
perquè
clar
si ja era difícil
agafar entrades
imagina't
hi ha determinades
seccions
que només
es podran
veure
aquí
tot i que
sempre s'intenta
que hi hagi
una circulació
o diferents repeticions
però
algunes pel·lícules
que només
s'autoritza
un passi
doncs
tindran
l'oportunitat
només
de veure's
a l'esgotador
i
és difícil
o sigui
pensem també
que és un any
de transició
que anirem a millor
que aquesta sala
ha vingut per quedar-se
tal com està ara
amb una dotació
de cinema
de 4K
del so 5.1
per tant
en tots els estàndards
de cinema
i això
sempre és una millora
i després
hem ampliat
molt més
el que et deia
del programa professional
o sigui
fem unes jornades
dedicades
a les dones
però enfocades
a Europa
que a més a més
doncs
portem dues xerrades
una meravellosa
de Coralie Fargeat
amb la Carlota Pereda
bueno
si heu anat
seguint
més o menys
notícies
tenim
aquest atarregatge
no
del terror
del terror
del terror
del terror
del terror
amb la
la
oportunitat
per passar por
i recordar
clàssics
totalment
i això sempre
doncs hi és
perquè al final
el Festival de Sitges
té l'oportunitat
de veure pel·lícules
que encara no s'han estrenat
que estan a puntet
de fer-ho
i també pel·lícules
que ja fa molts anys
que estan estrenades
però veure-les
en pantalla gran
canvien molt
jo recordo
la primera vegada
que vaig veure
Viernes 13
per exemple
va ser al Festival de Sitges
llavors
aquestes pel·lícules
que les recordes
perquè les has vist
per primer cop
en un festival
tan icònic
com el vostre
clar
és que tu penses
i t'ho d'una generació
que
la majoria
dels grans clàssics
més populars
per exemple
el que anem a posar
el cinquantè
de La matança de Texas
amb el documental
que acaba de guanyar
a Venècia
Change Reaction
i la passem
en 35 mil·límetres
qui ha tingut
l'opció
de veure
La matança de Texas
en 35
en cinema
pantalla gran
acompanyada
amb el director
del documental
és un programa
d'aquells
de no perdre's
i després
un festival de cinema
per descomptat
que tenim
moltíssimes premies
moltes premies
mundials
moltes premies
europees
etc
que això ja fa
que tu ets
el primer
que està descobrint
o el primer
del teu país
que està descobrint
aquesta pel·lícula
dins del mercat espanyol
que per desgràcia
moltes d'elles
tampoc es distribueixen
són oportunitats
úniques
que tens
al teu abast
però com deia
un festival de cinema
també té una part
de redescobriment
de mostrar
nosaltres tenim
diferents retrospectives
aquest any
des de Catalunya
imaginària
que tornem a passar
Pastel de Sangre
per exemple
Clàssics Catalans
del Fantàstic
Acossada
després tenim
la retrospectiva
que més o menys
diguem
el leitmotiv
d'aquest any
que tot és
el fenomen
dels mostres
dels freaks
dels side shows
que es diu
el món de la fira
i dels fenòmens
també hi ha
tota una selecció
de pel·lícules
que recorden
aquest tema
però també tenim
homenatges
des de gent
cràgicament desapareguda
com ha estat
la Teresa Gimpera
tindrem un parell
de passes
del Roger Corman
de l'Eldolado
però després dels nostres
propis premis
o sigui
el senyor Fabio Testi
doncs també passarem
pel·lícules
que recorden
la seva trajectòria
del Christophe Gans
o sigui
que entendem
que hi hagi
i ja que tens
aquest senyor aquí
que està parlant
que farà un encàntel
que t'explicarà
que també tinguis
l'oportunitat
de recuperar
les seves trajectòries
a través
de les diferents accions
Un programa
molt complet
que ja podeu
mirar
i que podeu
admirar també
a la pàgina web
perquè allà
ho teniu tot
també aneu amb compte
amb les entrades
perquè s'esgoten
molt ràpid
però també
a vegades
aneu alliberant
alguns passis
i això també permet
que alguna entrada
d'última hora
pugui caure
oi Mònica?
Sí, sí, sí
això jo ho recordo
i insisteixo moltíssim
perquè ara
hem tingut
l'aterratge
de tothom
però penseu
que sempre hi ha
reserves
per determinats
col·lectius
com poden ser
professionals
prens, etcètera
a mesura
que aquests col·lectius
no agafen
el que li correspon
tot això
s'allibera immediatament
ho fent d'una manera
esglaonada
o sigui
que fins a l'últim moment
pots trobar
alguna entrada
que s'anuli
i això passa
en tots els festivals
i així
estem sempre pendents
perquè no quedi
perquè no quedin
aquests seients lliures
que a vegades
és una pena
d'algú
que la sirva
no es presenta
etcètera
que oportunitats
n'hi ha
I tant
totalment
i també recordem
tota la gent
que podeu també
visitar la web
per acabar
d'aclarir
algunes activitats
paral·leles
que hi ha
al festival
alguns espectacles
alguns museus
exposicions
perquè hi ha molt
no només són
les pel·lícules
que s'aniran projectant
al llarg d'aquests 10 dies
sinó que també
aquestes activitats
paral·leles
també
són molt destacades
i fan
del festival de Sitges
també un referent
com per exemple
la Zombie Walk
que ja porta molts anys
formant part
de la vostra
programació
Sí
és molt identificativa
i de fet
n'hi ha ja
per tot el món
de Zombie Walk
i a més
entre nosaltres
entre els festivals
de cinema fantàstic
comparim
jo he reunit
5.000
jo 4.000
la veritat és que
la de Sitges
fa molt de boig
perquè nosaltres
sempre dic
aquí hi ha com
375 persones
però és que es presenten
més de 4.000
o sigui
són famílies
senceres
de zombies
caminant
pels carrers de Sitges
Sí, sí
el xulo és anar
amb família
i portar
una temàtica
diferent
també posar-se
d'acord
amb amics
això és molt divertit
i també t'ho passes bé
I tant
que ets gaudir
de la nit més zombie
Exacte
Oh, la nit més zombie
és brutal
jo crec que
el meu primer contacte
amb el festival
crec que va ser
la nit més zombie
Home, no està malament
com a bateig
Sí, sí, sí
va ser brutal
vaig veure pel·lícula
una pel·lícula
que es deia Miruzán
que em va agradar molt
i que després va
crec que va entrar
a la segona
de Miruzán
i no sé què més
vaig veure
però va ser
com un any
Ah, mira
Train to Busan
Train to Busan
No, no
Seule Station
la versió que vam fer
d'ànime
vaig veure
La versió sí
que era més curta
Sí, sí, sí
vaig veure aquesta
Train to Busan
la vaig veure després
evidentment
perquè es va estrenar
crec que el mateix any
i es van estrenar
les dues versions
perquè veigis
que a la gent jove
també ens agrada molt
el festival
el disfrutem molt
i també comentar
que per a la gent jove
hi ha també descomptes
I tant
tens el carnet jove
o sigui
hi ha moltes opcions
preguntes
perquè està tota la web
però hi ha mi
des de descomptes
però si ets dels zombies
que ets dels meus
estàs d'ahir
ha apuntat
The Undead
que és una versió
tailandesa
de zombies
molt especials
en diferents nivells
de consciència
cosa que encara
ho fa més atarridor
i molt sorprenent
o sigui
no t'ho imaginaries
The Undead
The Undead
sí
no morts
perquè estan morts
però no estan morts
d'aquella manera
doncs ens ho apuntem
perquè sí, sí
té molt bona pinta
Mònica
moltíssimes gràcies
per passar avui pel refugi
per venir
doncs a explicar-nos
què és el Festival de Sitges
i també
totes les activitats
que podem trobar al llarg
d'aquesta edició d'enguany
i res
que vagi molt i molt bé
aquest festival
una abraçada molt gran
i a seguir gaudint
gràcies a vosaltres
adeu-siau
us espero allà
i tant
adeu-siau
i'm saying
all the things
that I know
you'll like
make a good
conversation
I gotta handle
you just right
you know
what I mean
I took you
to an intimate
restaurant
then do a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim aquí a ràdio d'Esperna al 98.fm
i tot i que ens encanta Olivia Newton-John
la deixem a mitges perquè és moment
d'entrar a l'espai
de Xova de Cavalls amb Gemma Gené.
T'he tallat ara Olivia Newton-John, això no ho faig a tothom, eh?
Ja, ja, és veritat, i t'he de dir que m'encanta més aquesta cançó.
Estava jo aquí en plan rememorant-la, que m'agrada molt.
Sí, sí, això, que ho tinguis en consideració,
que no l'hi faig a tothom això de tallar Olivia Newton-John.
Com estàs, Gemma?
Molt bé, molt bé, la veritat, moltes ganes de veure't.
Avui que ja estem un altre dilluns aquí, eh?
Ja veus, entres per la porta i deies que plogui ja, sisplau.
Sí, sí, sí, és que tinc jo aquella sensació de que...
Amb ambient carregat, eh?
O que surti sol o que plogui, però així t'han tapat amb aquesta calor encara no.
No, no toca, no toca.
Jo crec que tocarà pluja una miqueta.
Sí, jo crec que acabarà arribant aquesta pluja, sí que és cert que hi ha dies, no?
Hi ha moments del dia que fa com una calor així, com que no toca,
i ara, doncs, amb aquests núvols, doncs, és l'oportunitat perfecta
perquè caigui un bon ruixat i també deixi una mica l'aire renovat.
I tant.
Per renovar, doncs, renovem, com sempre, l'espai cada setmana temàtica diferent,
però sempre mantenint una mica la línia dels cavalls, de la quinoterapia,
i avui parlem sobre l'arquitectura equestre.
Què és això?
Sí, mira, és que he volgut aprofitar perquè el primer dilluns d'octubre
se celebra el Dia Internacional de l'Arquitectura, d'acord?
I aleshores he cregut que era interessant perquè moltes vegades hem parlat del cavall,
moltes vegades hem parlat de les sessions de teràpia,
però també una manera d'aproximar-nos a la història del cavall
és una mica aproximar-nos a l'arquitectura que ja està relacionada,
sobretot perquè al llarg dels anys el paper del cavall ha canviat molt.
Aleshores he pensat que avui era una bona excusa aprofitar que era el Dia Internacional
per apropar-nos aquí, i sobretot perquè també m'agrada l'arquitectura.
No sé, tu de Sant Just tens algun edifici o alguna cosa així que t'agradi molt?
Alguna arquitectura preferida o no?
Aquí entrarem en una polèmica molt gran, no?
Al Walden, que hi ha molta gent que no li agrada, a mi m'encanta.
No, home, jo li tinc carinyo perquè tinc amics que viuen allà,
i he anat moltes vegades, he anat a la piscina, he anat a la meva germana,
vull dir, és a plan...
Home, la piscina...
Forma part de...
A la tarda o vespre, aquella piscina és un regal, eh?
Exacte.
Que va caient el sol i estàs allà dalt i dius, uau, quina passada.
I a més és un edifici molt, molt únic.
Jo haig de dir que tinc un punt més clàssic
i jo, per exemple, sóc molt fan de Can Ginestà.
I tant.
M'encanta.
Sempre des de petita era per mi com el castell encantat, una mica,
i encara m'encanta venir-hi.
Home, Can Ginestà és meravellós, a més té molta història.
Nosaltres mateixos, que estem aquí a sota Can Ginestà,
això són els antics safrejos, aquí estaven els safrejos de Can Ginestà, imagina't.
Hi ha molta història, ara hi ha Ràdio d'Esvern des de fa més de 20 anys
i al final és un espai meravellós, no?
Sí, la veritat és que sí, i molt ben aprofitat,
perquè és pel poble, no?
I tant, totalment.
Doncs vinga, després d'aquesta introducció, benvinguts a Xova de Cavalls.
Comencem.
I ens posem una mica tècnics.
Històrics, més ben dit.
Històrics, històrics, sí, sí.
Amb aquesta banda sonora de Ben-Hurt.
Tu l'has vist a pel·lícules?
No l'he vist, l'he sentit mil i una vegades anomenar.
Sé que té molta història,
perquè és de les que van muntar un gran muntatge a l'hora de gravar-les.
Sé que té molta...
I és un clàssic, però ara realment es veu bastant desfassada.
Però era la típica més que posaven al Nadal, a la televisió.
És la típica cada any.
Doncs he volgut posar una mica aquesta banda sonora
perquè, per començar una mica,
aquest recorregut històric que farem una miqueta per l'arquitectura ecuestra,
o relacionada amb els cavalls.
I, clar, a l'antiguitat, les civilitzacions el que van desenvolupar, sobretot,
eren estructures una mica relacionades per cobrir aquests cavalls a Egipte i a Mesopotàmia.
Els estables eren una estructura com molt bàsica, no?,
per protegir els animals del clima extrem.
Però va ser a partir de l'imperi romà i grec, també.
Els grecs ja tenien hipòdroms, no?,
que era per fer córrer els cavalls, per fer les curses de cavalls.
I, en aquest cas, he volgut destacar una arquitectura que no és que fos la més habitual a les cases,
però sí que té un apartat espectacular, que és els circs, els circs romans, no?,
que hi havia el circ màxim, específicament, que està a Roma,
i que continuava amb aquesta imatge una mica de l'hipòdrom grec.
Doncs era un espai arquitectònic on es feien les carreres de quadrigues,
per la qual també és molt famós a Ben Hur,
i que estaven dissenyats per acollir milers d'espectadors.
Mira, et parlo del circ màxim, que està aquí a Roma,
que ara només queden els vestigis,
tenia 6.000 metres de llarg,
o sigui, 6 quilòmetres, perdó, 600 metres de llarg.
I estava situat entre dos dels set pujols de Roma,
el Palatí-Lavantí,
i podia albergar estar 150.000 espectadors.
Déu-n'hi-do.
Sí, i la veritat és que aquestes infraestructures,
sobretot era per demostrar una miqueta també el poder militari i social
que representaven els cavalls en l'imperi romà.
Sí, sí, i aquella frase, no?, de Panis et Kirkus, no?
Ah, no la conec aquesta, no, no, no.
Panis et Kirkus.
Doneu-li pa i circ al poble, i així estaran entretinguts, no?
Exacte, doncs, una mica...
Avui, aquesta primera aproximació de l'arquitectura acuestra és això,
aquest circ romà i per demostrar el seu poderío.
M'ha pillat molt desprevingut aquesta banda sonora,
m'encanta, eh?, però m'ha pillat molt desprevingut.
També t'haig de dir que no he passat del capítol 6, de Joc de Trons,
no, no, no...
Tu fas cara d'Ama Lévi Sencera?
L'Ama Lévi Sencera 3 vegades.
Sí, sí, és que jo soc molt frica amb les sèries, eh?
Quin estomac, eh?, quin estomac.
I soc capaç de...
Mad Men l'he vist com 5 vegades, vull dir, m'encanta.
Ja veus.
I aquesta, especialment.
A mi en Joc de Trons el que em passava és que me l'havia de veure
amb l'arbre genealògic en el mòbil,
perquè si no, no m'entarava de què estava passant.
Et perds una mica, però...
Però bé, si parlem dels arbres genealògics potents,
també hem de parlar de l'arquitectura potent
i per això avui estem parlant de l'arquitectura acuestra.
en l'antiguitat estaven fent aquesta pinzellada
i és que, Déu-n'hi-do, no?,
aquestes xifres que donaves del circ màxim, a mi m'han deixat...
Sí, però eren 600 metres, eh?, que he dit 6.000,
no, no, eren 600 metres de llarg, eh?
T'imagines, 6.000, home, 6.000 és més...
No, no, per això 6 quilòmetres, és que he pensat, dic, això és molt.
600 metres.
Perdó, és que als meus ulls tinc que posar mulleres d'aquí a poc, ja.
Bé, no t'amoïnis, ja tots anem a mulleres, eh?
Jo encara no, per això, però...
Ja, ja, ja, jo també he anat resistint,
però al final s'agraeix, s'agraeix.
Doncs bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do aquestes xifres,
aquesta imatge també que tenim aquí a pantalla,
els nostres uients no la poden veure,
però recomanem que també la cerquin per internet.
I res, arribada una mica a l'edat mitjana,
ara aquí ja, amb aquesta música,
parlaríem una miqueta de tot plegat.
Sí, o sigui, el que...
Clar, hem passat ara a l'arribada de l'edat mitjana.
Clar, els cavalls, el que es van convertir
era sobretot en una peça central del que era tant la guerra,
però també el transport.
I aleshores això influïa tant en les infraestructures de les cases
com en l'arquitectura militar.
Aleshores, si en aquest cas, com a símbol de Roma,
hem parlat del circ,
en aquest cas, un dels símbols de l'edat mitjana
de les construccions militars eren els castells.
I en aquests castells fortificats,
el que també es dissenyava era
que poguessin entrar els cavalls,
però també protegir-los,
perquè significaven la força,
o sigui, molts militars anaven a cavall,
i després també per transportar tot el que fos el material.
Aleshores, sempre els estables
es construïen dins del pati del castell,
prop de les muralles i de les torres.
I també es va començar una altra cosa
que està relacionada també una mica
amb mostrar aquest poder militar,
i que també surt a la sèrie, per exemple,
són les estructures per fer tornejos injustes,
que eren el típic allò,
que dos cavallers que s'enfronten amb la llança
i es fan caure un a l'altre,
que això també era una mica per distreure el poble
i perquè els cavallers també mostressen una mica el seu poder.
O sigui, que aquí també tenim...
Ja et dic, estic parlant d'estructures militars
potser més singulars,
perquè després hi havia els pagesos
que tenien a casa seva un corral
per poder tenir el cavall que allaurava el camp.
Però sí que és bonic de veure una miqueta aquesta evolució
i l'estatus que suposava els cavalls en aquell temps.
I després estan els cavalls de Monty Python,
amb els cocos,
que aquest seria un cavall d'una altra espècie, no?
M'encanta Monty Python.
I a més, hem de dir que aquest soroll del coco
és molt radiofònic.
Sí, no, no, totalment.
Quan abans es feien efectes, no?,
per la ràdio, per les telenoveles,
és en plan, una cosa molt clara
és els cocos i que feien el soroll dels cavalls.
Ja que estem fent també referències audiovisuals,
doncs parlem de Monty Python,
perquè és que era bestial, no?,
com feien anar el cavall amb aquells cocos.
I tant.
Bueno, és que qui no fa alguna cosa
és perquè no vol,
no és perquè no pugui, no?,
perquè al final poder podem tots.
I a partir d'aquest auge de l'arquitectura equestra
ens aniríem al renaixement,
perquè també hauríem de parlar d'aquesta època.
Exacte.
Quan arribem al renaixement,
hem de pensar que no només va ser una època
de grans transformacions cultural,
artístiques, arquitectòniques,
sinó que també aquesta revolució arquitectònica
també va anar relacionada amb els cavalls.
Doncs pensem que en aquest període
es va produir una mica un canvi
en la manera en què s'organitzaven
i es construïen els estables
i altres instal·lacions equestres,
perquè era un nou enfocament
que si l'altre,
a l'edat mitja,
n'estàvem parlant com més de protecció,
de fortificat,
aquí el que es combinava
era més l'estètica,
la funcionalitat,
i també representar el poder,
però com t'ho diria,
d'una manera com més bonica,
a través de les decoracions,
d'una arquitectura més vistosa,
i aleshores el que trobem
és poder centrar l'envelliment
dels espais dedicats als cavalls,
i, per exemple,
que en els cavalls, a més,
en aquest moment eren símbols
de prestigi i de riquesa,
no només de poder militar,
i aleshores els grans palaus,
les residències senorals d'Europa,
van començar a incorporar
estables, impressionants,
i que el que significaven
eren també una escenografia
d'aquest poder,
i, per exemple,
un exemple que és que jo,
no sé si tu has anat,
jo no he tingut l'oportunitat
encara d'anar a Versalles,
però els seus estables,
doncs jo encara no he estat.
Els seus estables van ser construïts
amb pedra i decorats
amb detalls ornamentals,
i, a més, tenien una plaça central,
aquí he posat una imatge
perquè es vegin,
hi havia uns grans estables
i uns altres més petits,
però era una cavalleria preciosa,
o sigui,
eren com...
quasi podries dormir tu allà,
no?,
perquè volien significar
aquesta pulcritud
que tenien els reis,
no?,
aquesta exquisitesa,
doncs també els seus cavalls
tenien que viure en un lloc
com molt exquisit,
i això és el que representaven
aquests palaus.
Clar,
amb el canvi d'època
també canvia molt
la concepció del temps.
Abans,
la riquesa
estava generada més
per la virilitat,
per allò més
com de demostrar
la valia,
la força,
la valia,
i aquí ja va
algú més intel·lectual,
gairebé,
no?
Exacte,
sí,
el que es procurava,
o en aquell moment,
es va valoritzar
els filòsofs,
els grans pensadors,
no?,
era en plan,
si viatgem a un acord
de l'edat mitjana
segurament trobarem
un bufó,
un músic,
un poeta,
així,
però,
o les justes,
en plan,
entre cavallers,
tombant-se i dessagnant-se
uns als altres,
mentre que a la corda francesa,
per exemple,
doncs ja es portava més
l'exquisitesa,
els compositors d'òperes,
els grans pensadors,
i aleshores això també
es transmet a l'arquitectura,
i en aquest cas,
també dels cavalls.
A més,
una cosa que també
es va posar
com molt èmfasi
va ser la funcionalitat
dels espais equestres.
Per exemple,
per dir-te,
els estables renaixentistes
ara estaven dissenyats
amb cura,
però també perquè
tinguessin
una millora
als cavalls,
o sigui,
que fos més còmode.
Abans es pensava
simplement en un aixopluc,
i ara no,
el que es fa és que
hi hagi una bona,
una ventilació adequada,
que hi hagi materials
resistents,
higiènics,
que no s'oxidin,
que no es facin malbé,
o que no es podreixin.
I després,
també,
la disposició
dels estables,
doncs,
el que volies
és que aquell cavall
estigués,
tingués un espai
suficientment gran,
que tingués
un accés fàcil
a l'aigua
i a l'aliment.
És a dir,
si et fixes,
va una mica
en paral·lel
també a les millores
de qualitat de vida
de les persones,
igual que també
les ciutats
es van començar
a organitzar
i a gestionar
de manera més
higiènica
els clavarams,
exacte,
tot això,
doncs,
també es va traslladar
als animals
i en aquest cas
als cavalls,
no?
I aquest paral·lelisme,
doncs,
el que es va fer
és això,
també crear,
per exemple,
pistes cobertes
per si plovia
o que tinguessin
o que hi hagués
un sistema
que s'aliminés
l'aigua
d'una manera
més eficient.
Això és molt important.
Totalment.
Tornant a referenciar
a Monty Python,
què han hecho
por nosotros
los romanos,
no?
Aquella frase
que hi ha
Jo només puc recordar
pijos magnífics.
Exacte,
exacte,
enmig de la vida
de Brian,
què han hecho
por nosotros
los romanos
i comencen a dir
el clavegram,
bueno,
a part del clavegram
el clavegram,
el vi,
bueno,
a part del clavegram
i el vi
i comencen a fer
una llista
de tot allò que...
No volen que marxin.
No, no,
totalment,
totalment.
Al final,
hi ha hagut un...
en l'època medieval
doncs hi ha hagut
entre aquest impàs
entre el medieval
i el renaixement
hi ha hagut com un canvi,
no?,
molt gran
en la societat
i a partir d'aquí
aquest canvi
ha fet que evolucionin
moltes parts
de la vida humana
com per exemple
podia ser l'arquitectura
i també doncs
començar a créixer
una mica tot plegat.
I un altre aspecte important
que també ens volies destacar
d'aquest període
va ser la creació
d'espais destinats
a la formació militar
i a l'equitació.
Sí, en aquest cas
els cavalls
comencen a tenir
una importància
molt central
i es van crear
per exemple
a Itàlia
el que es deia
la escola de cavalleria
i aleshores
vinculat
a aquests nous edificis
a aquests nous espais
es va crear
tota una arquitectura
també una mica
que després
es va replicar
a la resta
de ciutats europees
perquè és això
aquestes escoles
i aquests espais
es limitaven
no només
que poguessin
aprendre
els cavallers
sinó que a més
l'espai
fos realment
arquitectònicament
bonic
i això és
una miqueta
també com el fet
de les universitats
que en molts llocs
les universitats
són espais preciosos
perquè
no només són funcionals
sinó que es va aprofitar
tota la saviesa
i tot
dels arquitectes
per construir espais
que més fossin estètics
que no oblidem
que l'estètica
també és una manera
de relaxar-nos
quan entrem en un edifici
que ens agrada
físicament
és molt millor
que no
qualsevol cosa
que ens serveixi
per això
plugar-nos
per dir-ho
d'alguna manera
i canviem
d'estil
totalment
d'època
d'època
anem fent un viatge
avui pel temps
m'encanta
m'encanta
a mi la història
m'agrada moltíssim
i fer aquest viatge
amb tu és meravellós
també
perquè veus
aquests aspectes
de forma diferent
a més
estem parlant
d'arquitectura
estem parlant
d'història
però des d'aquesta visió
de l'equitació
del cavall
i de com el cavall
vivia en aquella època
que ens pensem que no
però que
fa molts anys
que vam servir cavall
i al final
en aquest cas
potser
no el feien servir
tant per a quinoterapia
però que sí que tenia
la seva funcionalitat
i ara parlem
de l'era industrial
perquè amb la revolució
industrial del segle XIX
també aquest ús
dels cavalls
continua sent fonamental
sí
al principi
a les ciutats
van aparèixer
nous edificis
que tenien
com cotxeres
estables urbans
que estaven construïts
per allotjar els cavalls
perquè encara
s'anàvem posant carruatge
per Barcelona
i un exemple
que volia destacar
perquè realment
les cavallerisses
del soterrani
són molt boniques
és el Palau Güell
que està situat
sé que està al barri gòtic
però ara no me'n recordo
exactament
quin carrer era
jo sé que l'he visitat
i es va construir
el 1885
i sobretot
el que és molt bonic
la té aquesta
l'arquitectura
és espectacular
perquè està
és com
tota
amb circular
amb unes columnes
feta amb
maó
és molt bonic
de veure
a mi aquestes columnes
em recorden
les que hi ha
al Parc Güell
Sí, sembla una miqueta
exacte
doncs aquestes estan
al soterrani
i baixaven els cavalls
com per una rampa
i els que ho controlaven
tot això
se'ls anomenava
el palafrener
que això volia
era el criat
que portava el cavall
agafat del fre
i es va quedar
aquesta paraula
però era la persona
que s'encarregava
com de portar-los
diguéssim
als estables
i normalment
aquests edificis
que acollien
els estables
doncs
tenien mòduls
per acollir els cavalls
espais específics
per menjar
però
amb l'aparició
del ferrocarril
i l'automòbil
doncs aquests edificis
van començar
a desaparèixer
o es van reconvertir
els baixos
jo per exemple
he vist alguns edificis
que utilitzen
per posar pàrquing
en comptes de posar els cavalls
doncs ja
es va utilitzar
com pàrquing
per posar els cotxes
o el que fes falta
ja
tal com va la crisi immobiliària
d'aquí dos dies
seran pisos
seran cases
sí
com aquests càpsules
que va sortir l'altre dia
que va emparar
quin drama
sí sí
molta por
doncs mira
ja que parlàvem també
d'aquest tipus d'arquitectura
que està feta
expressament pels cavalls
a mi m'ha vingut al cap
a Nova York
aquells carrers
que hi ha
hi ha unes avingudes
que ara mateix no et sé dir
que són cases
diguéssim
que estan bastant bé
i que tenen
aquelles esqueletes
que baixen
fins diguéssim
al carrer
i ja d'allà
agafen el carrer
i se'n van cap a on han d'anar
doncs aquestes escales
si no tinc mal entès
eren d'aquesta manera
és a dir
la porta de la casa
estava més amunt
del carrer
en una altra alçada
pel tema
de les caques
i de tot el fem
del cavall
antigament
perquè així
d'aquesta manera
no s'embrotaven les botes
i ja pujaven directament
a la carroceria
sí sí
i a part
teníem
aquests dos nivells
sempre és en plan
també tenien
a vegades
el servei a baix
i és una mica
sí com
d'aquesta manera
més higiènica
per estar
una miqueta
aïllats
del carrer
de la brutícia
del carrer
totalment
doncs vinga
marxem a l'arquitectura
contemporània
ens queden 5 minuts
i així acabem de destacar
tots aquests temes
que són molt interessants
per a la nostra actualitat
ara
doncs mira
ara mateix
l'arquitectura equestre
ha evolucionat
cap a espais
com més especialitzats
sobretot
per una cosa
que és molt lògica
que és el cavall
ara em va passar
ser d'una eina
pel transport
per la feina
per fer la guerra
a ser
un animal
que ara
s'utilitza
més aviat
per esport
esport
o bueno
en el cas del pinet
també hi ha
la carn
però la majoria
de cavalls
ara mateix
la seva utilitat
és per esport
aleshores
per esport
i teràpies
però està inclòs
en el mateix espai
i aleshores
doncs
les instal·lacions
modernes
el que inclouen
són centres
equestres
amb estables
amb pistes cobertes
a l'aire lliure
i amb zones de descans
pel cavall
però sobretot
una cosa
que està bastant
vinculada
ara i que ha guanyat
protagonisme
és que aquests dissenys
integren materials
ecològics
i solucions
d'energies renovables
com poden ser
plaques solars
per garantir
el benestar
de l'animal
i aleshores
aquí t'he posat
simplement una foto
perquè ho citaven
com un lloc
que és un espai
molt bonic
que és el Palm Beach
International Equestient Center
que el que té
és que integra
diferents espais
d'una manera
amb boscos
amb edificis
amb pistes cobertes
amb pistes de sorra
que sembla
si ho mires des d'aquí
sembla un partamàtic
oi?
la foto
és molt bonica
i després
ja per acabar
i com a punt
tenim el Pony Club
que el Pony Club
el que té
és que està integrat
a la muntanya
perquè està fet
si te'l mires bé
sembla com si fos
l'agricultura de bancals
va fent
diferents pisos
que s'integren a la muntanya
estan els diferents
camps i pàdocs
amb els cavalls
que viuen amb manades
i després té una part
més central
amb uns estables
però la majoria
tots són camps
però és molt bonic
perquè és això
té diferents nivells
i tu vas baixant
per la hípica
i pujant
i sempre hi ha
com camps
amb cavalls
li dona aquest aspecte
una mica més
com més natural
més integrat
a la natura
i aquesta estètica
segueix
algun model
jo diria
que en aquest cas
el que ha seguit
és una mica
la construcció
de la muntanya
ha sigut més
una adaptació
no ha sigut
crec
tan conscient
o crec
que pot ser conscient
però s'adapta
igual que Sant Just
que tot puja i baixa
quan veus
les cases
que algunes comencen
una mica més a baix
van pujant
una miqueta
a les escales
t'adaptes una mica
a l'arquitectura natural
que és la muntanya
i la diferència
la pujada
Jo m'aginé
moltes gràcies
per aquesta explicació
d'avui
ha estat molt interessant
també compartir
aquesta efemèria
de l'arquitectura
amb tu
i també adaptant-la
a l'espai de cavalls
gràcies
ens sentim la setmana vinent
que vagi molt bé
i tant, merci
i fins aquí
el refugi d'avui
mig minut
per les set de la tarda
i us vull agrair
moltes i moltes gràcies
amb milers de gràcies
que ens hagueu acompanyat
al programa
d'avui dilluns
nosaltres tornem demà dimarts
però abans vull agrair
a tota la gent
que ha fet possible
el refugi d'avui
Anna Poveda
a la Mònica García
i també a la Gemma Gener
com dèiem
demà tornem
amb més
amb més música
amb més notícies
amb més entrevistes
aquí de 5 a 7
a Ràdio Desbem
que sigueu molt feliços
adeu-siau
adeu-siau
a la Mònica García