s'acollirà a la tercera conferència del 17è curs de coneixement santjustencs. La sessió, sota el títol Bolets del parc de Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins el cicle El patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències. L'activitat és gratuïta i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
La pròxima conferència, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes, Plugues i Sant Just, porta per títol La Xina de Mao Zedong i serà impartida per Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona. L'acte tindrà lloc el 26 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La conferència abordarà el període històric de la Xina sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa.
El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I encara en cultura, el cor Lopom de Flors, l'entitat més antiga de Sant Just, amb orígens que remunten a l'any 1881, es prepara un any més per sortir als carrers i celebrar la tradició de les caramelles.
Després de la Setmana Santa, els integrants del Corp ompliran el municipi de Música per commemorar la festivitat de la Pasqua, una cita que ha esdevingut un pilar de la cultura popular catalana. Tot i les dificultats generacionals i la reducció del nombre de membres que han hagut d'afrontar els darrers anys, el Corp manté viu l'esperit d'aquesta tradició.
Segons han explicat el Jordi Ferraz i Modés Carme, representants de la formació, l'objectiu principal és portar cants de joia i d'alegria a la ciutadania, adaptant el repertori a les seves possibilitats actuals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat a la meitat de la setmana, ja estem a dimecres i la setmana vola. Semblava ahir, que estàvem a dilluns, però escolta, la setmana va avançant cada cop més ràpid. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi amb el Jordi Clavero descobrint la cervesa belga. Seguidament curiositats del motor amb l'Iker Blanco i posarem fi amb racons del món amb l'Adrià Hernández.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Els Estats Units han enviat a l'Iran una proposta de pau de 15 punts. El president nord-americà Donald Trump assegura que ja hi ha negociacions en marxa i que Teheran està disposat a arribar a un acord. Però, en canvi, des de l'Iran ho neguen rotundament i, a més, afirmen que és Washington qui ha pres la iniciativa de contactar.
Des de Teheran, el portaveu de les forces armades, Ebrahim Solveghari, ha estat molt contundent i ha acusat a Donald Trump de negociar amb si mateix en un missatge difós per la televisió estatal i ha afirmat que l'Iran no farà cap acord ni ara ni mai amb Washington. Segons fons iranianes, la proposta hauria arribat a través del Paquistan i inclouria exigències com desmantellar el programa nuclear, limitar els míssils.
Els míssils garantir la lliure circulació a l'estret d'Hermuz i dissoldre les milícies aliades a la regió, com per exemple Hezbollah. A canvi, els Estats Units aixecarien les sancions a l'Iran i permetrien un programa nuclear limitat a usos civils.
Mentrestant, països com Turquia, Paquistan i Egipte han obert canals indirectes de diàleg en un intent de reduir les tensions. Tot i això, les posicions continuen molt allunyades. En aquest escenari, la via diplomàtica es manté oberta, però amb un futur incert i sota l'ombra constant d'una possible escalada del conflicte.
I és que paral·lelament el conflicte bèl·lic no s'atura i diversos mitjans apunten que Washington es prepara per desplegar fins a 3.000 efectius més a la zona, tot i que encara no hi ha confirmació oficial d'una intervenció directa en territori d'Iran.
Per la seva banda, l'Iran ha llançat una nova onada d'atacs amb míssils contra Israel, amb sirenes antiaèries activades al centre i al nord del País Abreu. Segons mitjans iranians, els atacs haurien impactat a prop d'una important central elèctrica a la zona d'Adera, a Israel. Tot i això, les autoritats israelienes asseguren que les infraestructures no han patit danys rellevants, malgrat que s'han registrat explosions i caiguda de matralla.
L'Aràbia Saudita també ha denunciat que ha interceptat un dron iraní al seu territori, mentre que l'Iraq, de la mateixa manera, ha denunciat més atacs. En resposta, l'exèrcit israèlia ha tornat a bombardejar, bombardejar Teheran, la capital de l'Iran, i també ha intensificat els atacs al Liban. Aquesta matinada, Israel ha confirmat bombardejos contra gasolineres i instal·lacions vinculades a Hezbollah, especialment a Beirut i al sud del país.
Amb més de mil morts en les darreres setmanes i centenars de milers de desplaçats, la regió del Líban afronta una escala de militar cada cop més greu i amb conseqüències humanitàries creixents.
i avui, després de 25 dies de guerra, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per explicar el nou decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques del conflicte a l'Orient Mitjà i també per detallar la posició del seu executiu. Sánchez ha reiterat el seu rebuig frontal a la intervenció militar i ha defensat el no a la guerra, assegurant que aquesta postura compta amb un ampli suport tant a nivell internacional com dins de la societat espanyola.
El president espanyol ha carregat durament contra el Partit Popular i també contra Vox, a qui acusa d'haver contribuït al conflicte amb el seu suport o amb el seu silenci. Sánchez ha estat molt contundent en afirmar que callar davant d'una guerra injusta i il·legal és un acte de complicitat, en referència al Partit Popular i a Vox. Sánchez ha qualificat el context actual de molt complex en un escenari que podria tenir conseqüències globals molt greus.
Per la seva banda, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, ha respost amb duresa i ha acusat a Pedro Sánchez de cinisme en la seva posició. Feijo ha criticat que el president rebi, segons ha dit, el suport de règims com l'iranià, mentre manté tensions amb aliats internacionals. I també li ha retret centrar-se en el conflicte exterior per evitar, així, els problemes interns.
En una línia molt similar, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha acusat el govern de tenir un doble discurs i ha assegurat que utilitza el context internacional per desviar l'atenció de la situació interna d'Espanya.
Ha ajornat el desnonament del Txema, un veí del carrer Sant Agustí, al barri de Gràcia de Barcelona, després d'una mobilització massiva. Més de 500 persones s'han concentrat davant de l'edifici per impedir l'operació. La pressió veïnal ha forçat a un acord amb la comitiva judicial i el desnonament s'ha posposat fins al 15 d'abril.
El llogater afectat feia més d'11 anys que vivia al bloc, però el nou propietari, un fons neerlandès, va decidir no renovar-li el contracte per destinar l'immoble al lloguer d'habitacions sota el model de co-living, una pràctica que podria incomplir la normativa. D'altra banda, tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han expressat el seu rebuig al desnonament i estudien possibles sancions per irregularitats detectades.
El Partit Popular i Vox han tancat un principi d'acord per formar un govern de coalició a Extremadura. Les dues formacions s'han reunit aquest dimecres a l'Assemblea de Mèrida per avançar en les mesures del futur executiu dirigit per Maria Guardiola.
Les negociacions s'han centrat en el contingut polític, amb propostes relacionades amb la seguretat, la fiscalitat, l'habitatge i altres àmbits socials i econòmics. Aquest moviment arriba després de diversos intents faïllits d'investidura i més de tres mesos de bloqueig polític a la comunitat. Les dues parts preveuen continuar les converses els pròxims dies per acabar de tancar definitivament l'acord i desbloquejar la formació del govern.
La Noelia Castillo, una jove paraplègica de 25 anys de Barcelona, ha anunciat que rebrà l'eutanàsia aquest dijous després de més d'un any i mig d'espera. La Generalitat li va reconèixer el dret a la prestació per morir el juliol del 2024,
però el procés s'ha vist endarrerit per l'oposició del seu pare que va portar el cas als tribunals amb abogados cristianos. Finalment, tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Europeu de Drets Humans han avalat la decisió i han rebutjat els recursos presentats. La jove assegura que vol deixar de patir i marxar en pau després d'anys de dolor físic i patiment psicològic. La Noelia ha afirmat que, malgrat l'oposició familiar, mai ha dubtat de la seva decisió.
Ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Nebrasca, el dilema de la pena de mort, arriba a escena amb doble funció a Sant Just d'Esvern. L'obra de Jordi Portals es representarà els dies 28 i 29 de març de 2026, amb entrades a 8 i 12 euros.
Circ i música en directes fusionen en una jam oberta al Casal de Joves de Sant Just. La primavera Jam Session, el 28 de març, oferirà disciplines aèries, espai musical i activitats fins a les 11 de la nit amb accés graduït.
Una conferència a Can Ginestar revela noves dades inèdites sobre la figura d'Antoni Gaudí. L'estudiós Joan Torres i Domènech exposarà el 31 de març una investigació basada en arxius i testimonis sobre la vida i obra de l'arquitecte.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
En aquests moments s'està disputant la tercera etapa de la Volta de Catalunya. Falten exactament 4 quilòmetres per arribar a la meta i el pelotó està totalment concentrat i totalment junt abans d'aquesta arribada que es preveu a l'esprint, com les anteriors dues etapes.
I ahir el Barça de bàsquet es va imposar a l'Efes per 78 a 71 al Palau Blaugrana en un partit irregular però de gran valor a l'Euroliga. Els Blaugrana van dominar amb claredat la primera meitat i van marxar al descans amb 12 punts d'avantatge. Però després del descans l'equip de Xavi Pasqual va veure molt reduïda la seva avantatge.
Tot i això, en el tram final, en l'últim quart, el Barça va saber reaccionar a temps per sumar una victòria treballada que manté els blaugranes en la lluita dels play-off.
I en poc més d'una hora el Real Madrid i el FC Barcelona es tornen a veure les cares als quarts de final de la Champions femenina. Les culers arriben al duel amb un balanç molt favorable en els precedents. En els clàssics han disputat 22 i s'han endut 21.
I en aquesta temporada ja han guanyat a les Blanques tant a la Lliga com a la Copa i també a la Supercopa. Les madridistes afronten aquesta eliminatòria com una de les últimes opcions de la temporada per aspirar a un títol, després de quedar pràcticament descartades a la competició domèstica. La tornada serà a l'Spotify Camp Nou.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui marxem a un veritable clàssic de la música catalana, amb un dels grans artistes de la nostra cultura. I és que parlem d'una cançó preciosa que ens parla d'una història d'amor adolescent. La cançó ens parla d'un amor que neix de la inocència. Ens explica una història que no necessita grans escenaris. Amb una melodia suau i una lletra plena de sensibilitat, la peça ens transporta a aquell primer vincle amorós que es viu amb una intensitat única i
La lletra ens explica la història d'un amor jove, construït amb paraules senzilles però amb una veritat absoluta. Dos joves que sense experiència ni bagatge descobreixen què vol dir estimar. El missatge ens deixa clar que no cal saber res per viure un amor autèntic.
i que de fet justament això converteix el sentiment en més pur. Amb el pas del temps aquell amor es perd però no desapareix, es transforma en memòria i també en nostàlgia. Darrere d'aquesta obra hi ha un dels grans noms de la música del nostre país, un referent que ha sabut posar veu a generacions senceres.
Amb una trajectòria marcada per la poesia, la sensibilitat i el compromís cultural, ha convertit les experiències més quotidianes en peces absolutament universals. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó es va publicar l'any 1968. El seu cantant se'l coneix com el Noi de Poblesec i aquesta peça ha estat versionada en moltíssims idiomes.
Què? Com ho teniu, això? Doncs va, anem, ara sí, amb Paraules d'amor, de Joan Manel Serrat. Ella em va estimar tant Jo me l'estimo en
plegats van travessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu món llavors.
quan en la llar cremàvem només paraules d'amor. Paraules d'amor senzilles i tendres, no en sabíem més, teníem quinze anys, no havíem tingut
massa temps per aprendre, tots just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comedians d'històries d'amor.
somnis de poetes, no en sabia més, teníem 15 anys. Ella, qui sap on és? Ella, qui sap on pare?
La vaig perdre i mai més he tornat a trobar-la. Però sovint en fer-se fosc de llum arriba una cançó.
velles notes, vells acords, velles paraules d'amor. Paraules d'amor senzilles i tendres, no en sabíem més, teníem 15 anys, no havíem tingut
massa temps per aprendre. Tots just despertàvem del son dels infants. En teníem prou amb tres frases fetes que havíem après d'antics comedians d'històries d'amor.
Somnis de poetes, no en sabien més. Teníem 15 anys.
Doncs una cançó absolutament preciosa, molt romàntica, la veritat. Però mira, no ho sé, l'he descobert fa poc, m'ha agradat i us l'he volgut portar, clar que sí. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 25 de març, commemorem el Dia Nacional del Transplant. Un dia que no parla no només de medicina ni només d'hospitals, sinó que parla sobretot de segones oportunitats. De persones que decideixen donar allò més valuós que tenen perquè algú altre pugui continuar.
Perquè darrere de cada transplant hi ha una història, hi ha una espera llarga, sovint silenciosa, hi ha nits d'incertesa, d'esperança i també de por. Però també hi ha un gest immens de profunda solidaritat humana, el de dir sí a la donació. Un sí que ho canvia tot, que obre una porta quan tot semblava tancat, que transforma el dolor en vida.
Gràcies a aquest sí, gràcies a aquest regal, hi ha persones que tornen a respirar sense dificultat, que tornen a caminar, que el seu cor torna a bategar amb normalitat, que tornen a riure, a abraçar. Persones que recuperen el temps, els somnis i, sobretot, el seu futur. I que, en definitiva, tornen a viure. El transplante és això, un pont entre dues vides, un acte de generositat que no entén d'edats, ni de fronteres, ni de condicions. Només entén de solidaritat.
I en aquest dia també cal reconèixer la feina dels professionals sanitaris, metges, infermers, equips de coordinació, persones que treballen amb precisió però també amb una gran humanitat, que acompanyen, que cuiden, que fan possible allò que sembla completament impossible.
professionals que amb cada decisió, amb cada intervenció, sostenen vides i donen esperança a famílies senceres. Avui no és només un dia per recordar, és un dia per agafar consciència, per parlar-ne, per informar-nos, per entendre que tots podem formar part d'aquesta cadena de vida. Perquè al final donar és deixar una part de nosaltres en el món i fer que continuï funcionant en algú altre. En donar el que realment estem donant és vida, esperança i futur.
A l'escoltes Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvert, 98.1. Ràdio Desvert.
I ara sí, arrenquem amb les seccions d'avui, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs bona tarda Jordi, benvinguts de nou a un nou episodi del nostre programa preferit d'aquest fascinant món del vi i també de les begudes alcohòlicas. Bona tarda, sí, estem canviant una mica el nom perquè el vi està molt bé però també hi ha que veure altres coses, no, Jaume?
Sí, sí, també ens generen curiositat d'altres begudes d'aquest sector i justament avui anem a parlar dels grans productes estrella d'aquest sector. Sí, del gran producte estrella per la gent jove, sobretot, avui dia i també en països que tradicionalment com nosaltres han sigut més de vi, ens hem passat més cap a aquesta beguda.
Avui parlarem de la birra, sí, la birra. La birra, bir, cervesa, com li vulguis dir, no? Sí, birra si més birra és el meu poble... Viu d'això. Viu d'això, no? Diuen uns, els mussols. És... Però anem en concret a...
Un lloc que està entre Holanda, França, Alemanya i Luxemburg. No sé si sabeu quin país és, però estic parlant de Bèlgica. Aquest país està entre aquestes cultures i al final és una esponja, no? Absorbeix culturalment tot de l'alubó de cada país. Per tant, avui agafem l'avió, no? Agafem l'avionet i ens anem cap al centre d'Europa, marxem cap a Bèlgica per descobrir aquesta relació de Bèlgica amb la cervesa. Exactament. On comença això, Jordi?
La tradició cervecera bèlgica es remonta a l'edat mitjana, on va començar la primera producció de cervesa a gran escala, quan les abadies i els monestirs elaboraven cervesa com a subsistència i forma de finançament, sent considerada més segura que l'aigua de l'època. O sigui, una mica què passava amb el vi a l'edat mitja. Sí, sí, al final l'objectiu era el mateix, no?
Poder beure alguna cosa, perquè l'aigua estava molt bruta i no era un valor segur, no?, higienicament per la població. Hi ha una llegenda que explica com un monjo, que es deia Arnold, va acabar amb la propagació de la pesta negra en els pobles de l'abadia d'Oldenburg.
Convencent la gent que begués una beguda d'horti fermentat i llúpol en lloc d'aigua contaminada. L'efecte va ser un miracle, segons es diu. I el pare Arnold, no el Schwarzenegger, el pare Arnold, es va convertir en Sant Arnold.
El patró de les cerveses de Bèlgica. O sigui que l'Arnold va salvar milers de vides dient a la gent que va agafar cervesa. Sí, bueno, això són mites de l'època, però sí que el component aquest que potser la cervesa era més sana o tenia més sanitat que l'aigua de l'època, això sí que és veritat.
Això està claríssim. I, bueno, doncs el Sant Arnol és el patró al Cervacés de Bèlgica. Doncs escolta, Jordi, no sé tu, però jo ja tinc un nou Sant preferit. Sí, sí, sí. El Sant Arnol, no? El Sant de la Birra. Em representa més.
Home, és que allà a les mises i tot això no es fan en vi, es fan en cervesa. Ojalà, ojalà. Imagines que anessis a la iglesia, vinga. Amb el sortidor, amb el sortidor. Bueno, és que anirem més o menys així, perquè això ens fa bastanta gràcia aquí, però allà la cervesa és alguna cosa sagrada. Alguna cosa sagrada. No, no, sí, clar, aquí el vi sagrat, doncs allà la cervesa. La cervesa, és graciós. Els gremis cervesers van sortir, van sorgir a ciutats com Bruixes, Lija, Brussel·les...
cap al segle XIV, consolidant la cultura de les cerveses. Les cerveses trepenses, recordeu-vos aquest nom, són les elaborades pels monjos i les de l'abadia són els grans exemples d'aquesta herència històrica. Per tant, la cervesa té el seu origen en els monjos, que escolta, sempre han sigut molt intel·ligents.
Sí, sí, sí, diguéssim que aquesta religió i ciència, no?, una mica, perquè eren com els científics de l'època. Sí, també és veritat. La gent que experimentava i que provocava els avenços. I, escolta, quantes cervezzeries hi ha ara mateix ja a Bèlgica, perquè amb tot aquest llagat en tinc que deuen haver-hi moltes.
Avui en dia n'hi ha moltíssimes. El número 1 exactament no te'l podria dir perquè a part d'haver-hi grans cerveceries n'hi ha petites cerveceries. Artesanes. Artesanes. Particulars que deuen fer cerveses. Exactament. Bèlgica compta amb més de 180 cerveceries i amb més de 1.200 cerveses originals. Mare meva.
pot ser encara més, perquè segons m'he informat, he vist que hi ha molts petits elaboradors que elaboran dins de garatges i que distribueixen la cervesa potser d'una manera més local. I des de grans indústries fins a petites artesanals, com he fet bastant èmfasi perquè el 2010 va haver-hi una gran pujada sobretot per a la cervesa artesanal i sobretot a Bèlgica, que s'ha experimentat molts tipus de cerveses i és un lloc on hi ha molta varietat de cervesa.
que la cervesa sol servir-se en un got o una copa específica. Si aneu a Bèlgica, veureu que n'hi ha molts tipus de gots i copes per la cervesa, que no sols n'hi ha la copa, cosa que millora l'experiència de degustació. El consum mitjà és de 84 litres per persona a l'any, bastant bé.
bastant bé. Home, sona bastant. Sona bastant, no? Sona bastant. Sona una persona amb una bona panxa cervecera. No tinc la dada d'Espanya, però escolta, sona bastant perquè a sobre és la mitja. Sí, sí, és la mitja. Hi ha gent que veu zero, per tant hi ha gent que veu...
O més de 200 litres, potser. Perquè també estan molt implementades les cerveses sense alcohol en aquesta cultura. No és que siguin tan borratxos, sinó que beuen moltes cerveses sense alcohol. Doncs és un gran reflex de la importància cultural que té la cervesa en aquest país, que és molt elevat. O sigui, està en tot.
No, no, sí, sí, sí, clar, clar. I quines curiositats n'hi ha en l'elaboració de les cerveses a Bèlgica? Hi ha alguna cosa diferent? Sí, és l'únic país, segons diuen ell, on podem trobar els quatre tipus de processos de fermentació. La fermentació baixa, que s'utilitza per productes que et sonen com les lagers i les pilsners, que són aquestes cerveses roses,
Com aquesta, que veus aquí, que té l'espuma... Bueno, la típica cervesa, no? Que pensem en ella. I l'alta fermentació s'utilitza per les cerveses espacials. I també hi ha la fermentació espontània, com passa en el món del vi. I una altra més seria la fermentació mixta, que fan algunes cerveses...
que són una mica més complexes. Per això et comentava aquesta valoritat de cerveses, perquè ni t'he pogut arribar a definir tot això perquè ens passaríem una nit i més. Imagina't... Ja no és només el tipus de cerveses, sinó que també hi ha molts processos. Molts processos de fer-les que canvien totalment i també segons les zones. Després veurem que segons les zones i segons les traïcions, cada una té un tipus d'elaboració i tira d'un tipus de...
De cereal o d'algun cítric més. Mira Jordi, he buscat la xifra de quants litros de cervesa es beu aquí a Espanya per càpita en tot l'any. Quina creus que és la xifra? 50.
Ostres, molt bé. 52,8. Ojo, eh? Ho hem patillat, eh? Ho hem patillat. 52,8, per tant, estem bastant per sota, 30 litres per sota de Bèlgica. Bueno, perquè bevem i bevem bastanta cervesa, eh? Però nosaltres els devem superar amb vi, això segur. Amb vi? No sé què dir-te, és que el consum de vi va aixecar com és. Així com el de cervesa puja, el de vi... Vols dir que el de cervesa puja? Sí, el de cervesa puja.
100%. El de cervesa puja i el de vi baixa. No sé per què he estudiat aquestes coses. No, no, sí, sí, sí. I el de destil·lats també baixen. La que puja és la cervesa. Clar, els destil·lats també estan baixant, sí. Però per un tema més d'impostos, no tant per la gent, sinó és un tema que és molt car produir-los i, bueno, no entrem tan bo, perquè si no avorrirem a la gent... Ens anem del tema, ens anem del tema. Sí, sí, sí.
Molt bé. Escolta, ja m'ha arribat a la pausa per la teva cançó. Sí, sí. Quina cançó ens portes avui? Avui es porta un artista que molts pensareu que és francès, però... Error. Error. No sé si ho sabies, que era belga. Estromer. Sí, sí. Estromer, com es digui.
Un artista que és veritat que molta gent associa a França, perquè clar, canta en francès, però no, és belga. És belga. Quina cançó has escollit? He escollit Santé, no és la més coneguda, ni en altres molt més conegudes com Papaute, que Papaute és papa d'on d'estàs, no?
Jo he escollit una que és Santé que al final ens crida fer un brindis a tota la gent treballadora. O sigui, això que estava dedicada a tota la gent que ens estigui escoltant i estigui treballant ara mateix. O que hagi treballat durant tot el dia. Sí, durant tot el dia. Estic cansada. Que es faci un brindis. I tant, que sí. Amb una bona cerveja. Amb una bona cerveseta. Que es faci un brindis que també hi ha que gaudir de la vida. Que no tot ha de ser esforç i disciplina. Ha d'haver-hi moments per esbargir-ho. I tant, que sí. Doncs anem amb Santé. Destro mai.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs escolta, sona molt bé això, eh, Jordi? Sí. Molt xula aquesta cançó, clar que sí, celebrem. Per tots els treballadors obrers, que som la gran majoria, els grans pobres desgraciats, així que sí, celebrem-ho. Bueno, desgraciats no, tenim la nostra gràcia, podem celebrar-ho amb una cervesa. Això és veritat. Que estem vius, nano. Això és veritat, això és veritat. S'ha de celebrar la vida. I aquí s'ha de celebrar la vida. Totalment. Anem a tornar a la cervesa.
Perquè hi ha una cosa que ha descobert... Bé, que ha descobert, que és una cosa que se sap, no? Però que mai sabem molt bé per què. I és que la cervesa belga, quan acostumem a comprar-la en cerveseries especialitzades i coses d'aquestes, sempre la trobem amb un grau alcohòlic molt alt. Per què? Perquè és això.
Doncs pot arribar als nous graus i mig de graduació alcohòlica. Això és bastant quan parlem de cervesa. Clar, perquè hi ha vins que tenen 12. Hi ha vins... De vins seria molt poc. No, no, clar, però vull dir que està gairebé al nivell del vi. Sí, sí, sí, està pràcticament al nivell del vi. Aquesta dada potser és una mica insòlita, però té una explicació. A principis del segle XX...
l'alcoholisme era un problema molt greu, sobretot de destil·lats, i els destil·lats van ser prohibits, va haver-hi una llei seca en els cafès belgues perquè la classe obrera no tingués tants problemes d'alcohol. Tornem a parlar de la classe obrera, eh? Sí, i també de la llei seca, no? Això no et recorda el Capone... És una mica aquest rotllo, no? Sí, sí. Perquè també era aquella època. Clar, i amb això de la llei seca...
els productors van dir, aquí teníem una oportunitat, no? Sí, perquè no s'hauria prohibit tots els alcohols, sinó que s'havien prohibit els destil·lats. Doncs la cervesa belga, que tenia un grau bastant baix, d'un 3,5, va canviar l'estratègia i es va buscar ser el nou alcohol per a tota aquella gent. I per això va augmentar el grau alcohòlic fins a quasi els 10 graus. Aquest grau alcohòlic t'anar el prové dels feliços anys 20 del segle passat. I tant que van ser feliços. I van ser feliços amb aquests...
Excessivament feliços. Després va venir el que va venir. Amb aquests 10 graus van ser molt i molt contents, clar que sí. La cervesa, Jordi, també és una gran desconeguda en l'apartat culinari, no? Perquè també s'utilitza per cuinar. Sí, a Bèlgica s'utilitza molt per cuinar alguns plats com la carbonada flamenca o el conill en fagroàs amb roquefort. O sigui, els plats on nosaltres potser hi posaríem vi i s'hi posen cervesa.
No he mirat, potser, alguns plats de mar, que n'hi ha alguns musclos, que també és molt tradicional allà a Bèlgica. Els mussels. Si es cuinen en les cloveixes, si es cuinen en cervesa, però com a maridatge, no?, també es pot fer servir aquí. Fent servir el vi blanc, doncs, ells suposo que faran servir la cervesa. Sí, mira, justament ahir, Jordi, vam tenir aquí el Miquel Rius,
que és el director del Barcelona Beer Festival, i ens explica això, que la cervesa també té un molt bon potencial per maridar plats de restaurant o plats que ens fem nosaltres a casa, que no només el podem maridar amb vi, sinó que també amb cervesa. Amb cervesa, sí, exactament. Té aquest doble potencial, de prendre tu amb els col·legues sense res,
O també combinar-ho amb el menjar, perquè al final té aquest toc amar, que algunes tenen aquest toc àsid i algunes que són, doncs, bastant aromàtiques. Sí, sí. Aquí un plat molt conegut, que jo crec que està prou adaptat a la nostra cultura i que és prou comú, és el pollastre de la cervesa, no?
Sí, és el que et fan a casa Moritz, per exemple, i que sóc l'agrada molt i es fa amb la Moritz i queda bastant bé. Sí, sí, que és posar un pollastre sencer dins d'una... No, una llauna de cervesa dins d'un pollastre sencer. Sí. I queda prou bo, eh? I queda prou bo. Doncs ho podríem provar amb una cervesa verda. Home, i tant. Esperem a veure qui ens invita, no? Sí, qui ens invita. A veure...
I escolta Jordi, quin estil de cervesa és de les més reconegudes arreu del món d'aquí de Bèlgica? La cervesa trapista no ve del trap, o sigui ve d'abans, el trap. El trap ve d'aquí. El trap ve d'aquí, potser, o trapisvir, potser, que i no... Pels que no sapigueu, estic fent broma amb un gènere musical molt actual, no?, que era provenia del rap. Sí, sí, sí.
Com es coneix arreu del món, és una de les millors cerveses del món, i aquesta cervesa prové de les receptes que feien els monjos belges en el sud de Bèlgica, molt a prop del poble de Chamay. I on ho feien? Als seus monestirs. No sé si veus, Jaume, aquesta preciositat de monestir envoltat d'aquesta verdor tan característica de Bèlgica, que hem de pensar que és un lloc on plou moltíssim,
Sí, sí, totalment. Per aquí... Bé, per aquí no, perquè ningú està veient les imatges, perquè ens entengueu. És com un monestir, però bastant modern, diria, inclús, no? No és el típic monestir que tenim aquí a casa nostra, amb taulades grises, bastant... No ho sé, em recorda un estil, clar, molt del centre d'Europa.
Sí, i a part, li has de sumar que aquest monestir s'utilitza per fins també comercials, perquè la cerveceria es situa dins del monestir, un asfalt a gran ximai, que és la cervesa i és una fusió entre ciència i religió.
Perquè un monjo del monestir, en el segle passat, el 1948, va ja omgevats, diguéssim, fent servir ús de la ciència, tot i que creguin la religió, poden fer servir ús de la ciència, que van ser essencials per a aquesta recepta.
que avui en dia es continua fent. I és molt difícil de replicar a causa d'aquests llevats, perquè aquests llevats, hi ha aquest monxo i si els tenen ells, que saben quins són, cada tipus de llevat dona uns gustos i uns aromes diferents. I aquests llevats, els tòntons d'allà, donen uns gustos inigualables.
Què vol dir lleons, llebats? Allà, bàsicament, les plaques, quan estàs mirant al microscopi, tu agafes, diguéssim, una població de llebats, de bitxitos vius que s'utilitzen per fermentar. Doncs tu agafes aquests bitxos, els aïlles...
diguéssim, d'una manera, en unes plaques, els fiques en un lloc que no sigui excessivament humit, que tingui una bona temperatura, i deixes allà que es desenvolupin i els criogenitzes, si no m'equivoco, per tenir-los vius i després anar-los utilitzant. Per tant, ja aquí a Bèlgica van fer una combinació que no sabem exactament quina és, que és la que dona aquestes cervelles estrapades, no? Sí, sí.
Obre, el que no podem replicar és el llevat que s'utilitza allà, saps? I també l'aigua, no? Que ve d'aquell lloc. O sigui, diguéssim que aquestes dues característiques li donen un toc inigualable. I aquesta cervesa fa la primera fermentació en unes tires de cerno inaxidable bastant grans, durant uns quatre dies...
I després acaba la fermentació dins de l'ampolla. I així arriben a fer unes 55 milions d'ampolles per any. Brutal, eh? Això és molt, eh? Això és moltíssim. Ens hem d'imaginar una cervesa amb un color marró. No sé si ho veus, Jaume, que sembla un cafè, pràcticament. Aquesta cervesa, quan la prenent, té un toc a malta amb una part molt torrada, que ens recordarà el cafè, amb aquest color marró gros fosc que he comentat.
I és molt recomanable per acompanyar amb una fundir de fumaix, aquesta de fumaix cremós. Nens, serà molt bé això, eh? I que també podríem comprar en el monestir de Chamay, perquè també fan fumaix allà els monjos. O sigui, són bastant businessmen. Fan el fumaix i fan la cervesa. Els monjos s'ho han muntat molt bé. A veure si em pensaré jo també d'anar cap allà.
I em pots beber cervesa i a menjar-fundir, com foc, eh? Sí, sí, sí. I et donen ganes d'anar-hi, eh? Perquè estan mirant coses de Ximai i et donen ganes d'anar-hi. Escolta, doncs, ja que ens has de recomanar en Ximai, anem a fer una mica de turisme. Ja que imaginem-nos que hem anat a Ximai, què més podem veure de Bèlgica? Doncs podríem anar a la ciutat de Bruges, que és considerada la Venècia al nord, i aquí passa un riu per allà molt maco.
I la cultura dels pubs i el servei de la cervesa és molt sofisticada, ja que tenen moltes copes pels estils diferents que hi ha de cervesa. La preferida dels belgues és la pilsnel, un estil que provi de la República Txeca, un gran país cerveser. Estel Artois és una de les marques més famoses que es troba a la ciutat de Luban. Aquí ja ens hem canviat de ciutat. Una ciutat on hi ha una gran tradició de birres, sobretot gràcies...
que van tenir una de les primeres universitats. I als universitaris, a part d'estudiar, els agrada fer moltes birres. Així és veritat. Sí, sí, som bastant de fer birres. Doncs mira, Jordi, jo l'any passat, que vaig estar fent l'Erasmus, vaig viure amb dos belgues. Sí. Amb una noia i un noi. I el noi era un fanàtic absolut de l'Estelle Artoise. Sempre em deia...
La millor cervesa que pots trobar, la millor, la millor... Estel Artuà, i me la feia comprar, eh? Me la feia comprar. I la veritat, t'he de dir, està molt bona, eh? Està bona. Explica'ns una història, una mica d'història d'aquesta cerveseria, perquè té molt i molt prestigi a Bèlgica, eh?
Stella Artois remunta als seus orígens a fa més de 600 anys, la cervesa de Hall a Leuven, a Pèlgica. El meu amic era de Leuven. De Leuven, sí, sí. D'on veia Stella Artois. Fundada en 1366. Stella Artois va néixer com un regal del Nadal per a la gent de Leuven.
Per això es diu Estella Artois. El nom d'Estella significa estrella en llatí i ret l'homenatge a l'ocasió d'una estrella que s'ha mostrat en orgull a les ampolles d'Estella Artois des de llavors. És una cervesa Lager Pilsen, perquè m'agafeu, la cervesa a color daurat, d'uns 5 graus, més o menys, que poc té a veure amb els estils habituals de més grau alcohòlic de Bèlgica. I quins aromas té?
Té uns aromes més frescos, com a llúpol, i que amb boca té un punt abarc i notem bastant la mata. Tu coincideixes, Jaume, amb això, que tu l'has provat, no? Sí, sí, sí. No, no, està molt bé, la veritat, eh? Està molt bé. És que ara mateix, clar, fa molt que no l'aprovo, però és una molt bona cervesa. És comercial, evidentment, però és una molt bona comercial i és molt fàcil de veure, que això també és el que més ens agrada, no? Sí. A quina et recorda? Amb quina faries la comparació? És que si dic alguna cosa mentiré, perquè no me'n recordo gaire.
no te'n recordes gaire no vull dir recorda l'estrella d'am perquè jo vull pensar una mica que em recorda una mica l'estrella d'am però tampoc ho vull dir massa perquè no me'n recordo del tot no te'n recordes un dia Jordi portem aquí un Estella Artois sí, portem un Estella Artois i resolem aquest dubte ens la veiem i resolem el dubte bé, bé, bé, ja que resoldre el dubte
I tot això és ciència, eh? No és per alcoolisme... Sí. És ciència, eh? És per veure quin sabor tenia. Home, bueno, fer tastos és una professió, eh? Hi ha gent que fa marietges de cervesa. Exacte. Escolta, hem parlat d'Estelle Artoise, de la Chimay... Recomana'ns alguna altra birra.
la cervesa Hogarden no sé si l'havies sentit les fonts històriques ens diuen que la primera cervesa de plat era increïblement àcida i això va ser fins que els monjos de Hogarden van començar a experimentar amb la pell de taronja i el coriandre de colònia de Curaçau un descobriment diví que va donar lloc mundialment a la famosa recepta de Hogarden un altre cop als monjos científics i cuiners és una cervesa sense filtrar o sigui que serà bastant túrbia
o sigui, no la veurem com en aquestes fotos que ens surt a vegades a l'internet. Es recomana veure amb un got hexagonal, no en una copa, en un got. Té aromes cítrics, ja que s'utilitza la pell de taronja i visualment, doncs, és tèrvola, com he comentat. No té massa espuma, però amb boca té un bon punt dolç i l'esmaltes també es noten una mica, però donen més un punt àlcit i cítric.
Escolta, doncs, té molt bona pinta, perquè aquest toc cítric deu estar bé, deu ser curiós. Sí, no, no, és una cervesa bastant curiosa i bastant recomanable pel que he vist, he vist com un home la tastava per tenir alguna referència, i avui en dia 9 de cada cerveses de plat venudes a Bèlgica provenen de Hoard, hem d'imaginar.
que aquest savern únic està apreciat i premiat a tota Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, Singapur i la Xina. O sigui, és bastant mundial aquesta cervesa, agrada molt altres perimsos, i es diu Wogarden, que no és fàcil de dir, en comptes de dir Hogarden es diu Wogarden. Wogarden, eh? Sí, Wogarden. Sona més alemanja, aquesta és com més alemanya o nord-anglesa, i en canvi l'altre és l'artois, és més francès. Més francès, ja.
Escolta, molt bé, un molt bon rap pas per la cervesa belga. Ja només ens queda anar cap a Bèlgica, eh? Sí, sí. Seria l'últim pas. Primer hem de provar l'Estelle Artuas aquí en directe i el pròxim pas ja és anar cap a Bèlgica. O el Wur Festival.
Molt bona, molt bona. Beer Festival, ja que anar-hi, farem un bon reel perquè els del Beer Festival s'entén d'aquí que hem parlat de cervesa. Sí, sí, sí. Perquè hi ha poca gent que parla de cervesa, no? I d'aquesta manera així més intensa. I tant, ja vam parlar amb ells ahir, doncs avui tornem a posar aquest incís, no?, en el món de la cervesa perquè, escolta, és un món molt i molt fascinant que té molt més que no la típica estrella d'AM o la típica Sant Miguel, eh? Això,
Si ens quedem només aquí, ens estem perdent tot. Això és que estàs a la barra del bar i estàs venent cerveses. I ja està. Però hi ha cerveses molt bones, eh? Sí. A mi m'agrada molt tastar diferents cerveses perquè estem molt acostumats a quedar-nos amb el comercial. Però fora d'això, hi ha cerveses artesanes molt i molt bones, eh? Sí. O no tenen artesanes i més comercials. Potser d'altres països que canvien totalment el sabor. Perquè l'Ester Arto és aquest...
És un monstre de Bèlgica. Sí, sí, sí. I la Hogarden aquesta també deu ser boníssima i és diferent. Però canvia el sabor... Aquí a Espanya sí que és veritat que les comercials són molt similars. Són molt semblants entre elles, Estrella Galícia, Estrella Dam, no canvien massa. Tampoc és que sigui una mala qualitat. No, no, no, ni molt menys. A mi l'Estrella Dam mai m'ha acabat d'agradar, personalment. No? Ostres. M'agrada més la Vuitam.
De Voldem, sí, sí, està molt bona. Més forta, eh? Sí, però m'agrada així que té aquest punt més fort. I si t'haguéssit de quedar amb una comercial d'Espanya, en Voldem. Sí, jo crec que en Voldem, perquè m'agrada que sigui forta. I... Bueno, però m'agrada estar amb aquesta llúpol. I quina no triaries de comercial?
L'estrella dam normal. Uf, ostres. És que no m'agrada. O la xiveca. Ah, mira, la xiveca a mi m'agrada perquè és molt suau. És massa suau. És aigua. Sí, sí, és veritat. És lamentable. Però si per veure't a la molt freda, mira, encara m'està bé. Jo la que no suporto... La Sant Miguel. La Sant Miguel? No, no m'agrada, tio, la Sant Miguel. Ni fa ni fa.
No em diu res, és que no em diu res. Ni fun ni fa. Ja parlarem de... Un dia parlem de... Parlem de cerveses espanyoles. Estaria curiós. Sí, pot sortir un programa interessant perquè tots les tenim al cap i segur que la gent estaria dient a casa no, l'estrella està boníssima. No.
l'Estrella Adam té molts fans i en canvi també algú diria la Sant Miguel per mi és la preferida doncs per mi jo no la puc ni veure Estrella Adam n'hi ha altres millors que Estrella Adam això segur molt bé escolta Jordi ens acomiadem per aquí gràcies per avui
endinsar-nos en aquest món de la cervesa. Avui hem deixat el vi una mica apartat. Ens hem anat a la cervesa, però gràcies també per descobrir-nos aquest món. Gràcies i ens veiem la setmana vinent. Fins a Sant Rupera. Que vagi bé. Adéu-vos. La ràdio de Sant Just
El que no surti pel canal digital. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Pepe i Vox acosten posicions i mostren bona sintonia després de mesos de negociacions enrocades i dels resultats dels d'Abescal per sota de les expectatives a Castella i Lleó. El Pepe necessita el suport de l'ultradreta si vol mantenir el govern en aquesta comunitat, però també a l'Aragó i Extremadura, on el calendari el juga més en contra. I és que hi ha el risc d'haver de repetir eleccions si Maria Guardiola no aconsegués ser investida abans del 4 de maig. Per mirar de tancar un acord, les dues formacions s'han trobat avui a Mèrida
coincideixen a dir que surten satisfetes, però descarten segellar el pacte abans de Setmana Santa. Òscar Fernández Calle és el president del grup parlamentari de Vox Extremadura. Todavía no hay ningún tipo de acuerdo, que no lo ha habido en ningún momento hasta ahora, pero que esperamos que en un futuro, como he dicho, como somos optimistas, que lo haya. Percibimos, eso sí, una predisposición por parte de la señora Guardiola para que lleguemos a un acuerdo.
Més notícies, Christian Roldán. L'Iran troba fora de lloc la proposta de 15 punts de Donald Trump per posar fi a la guerra a l'Orient Mitjà. Segons diversos mitjans del règim, Teheran rebutja el pla dels Estats Units i diu que es continuaran defensant i demana també garanties per evitar futures agressions i reclama el reconeixement de la sobirania iraniana de l'estret d'Hormuz. A Israel, Netanyahu reuneix avui el seu gabinet de seguretat.
Donald Trump crea un consell assessor per dissenyar la política dels Estats Units sobre intel·ligència artificial que incorporarà les figures més influents del sector tecnològic. El grup comptarà amb magnats com Mark Zuckerberg, de Meta, Jensen Huang, director executiu d'Ambidia, i Larry Ellison, cofundador d'Oracle. Avui es farà pública la llista inicial dels 13 membres que l'integraran. L'objectiu és assegurar el lideratge del país en allò que el govern anomena l'edat d'or de la innovació.
L'Audiència Nacional arxiva la causa sobre la contractació d'ambulàncies EGAR a Catalunya per falta de proves. El Tribunal investigava l'adjudicació dels serveis de transport sanitari urgent i no urgent al Principat, tret de l'Aran a l'empresa en qüestió entre el 2015 i el 2021. La causa estava relacionada amb el cas del 3% del suposat finançament irregular de convergència entre la quinzena d'imputats que va arribar a sumar...
Hi havia David Medí, exdirigent del partit i exmadreta d'Artur Mas, l'exconseller de Salut, Boi Ruiz, i l'exdirector del CatSalut, Josep Maria Pedrosa. En la interlocutòria, el jutge manté que els fets investigats poden constituir, com a molt, irregularitats administratives, no penals.
Els fons de transició nuclear destinaran 10 milions d'euros a crear prop de 20 hectàrees de sol industrial a Bot, a la Terra Alta i a Mora d'Ebre, a la Ribera d'Ebre. El govern diu que hi ha empreses del territori interessades a ocupar més del 50% dels nous terrenys. Tarragona, Ricard Buigas, bona tarda. Bona tarda. El secretari d'Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, diu que és una operació estratègica per a aquestes poblacions.
Bot no té polígon industrial, hi ha algunes empreses dintre del seu poble que volen créixer i si no ho feien aquest polígon marxaven d'aquest poble. Igual que Mora tenim una sèrie d'ampliacions d'empreses que ja existeixen al territori que si no tenen més sol industrial hem de marxar d'aquest municipi.
Girona estrenarà un nou vol en Palma aquest estiu. El farà dos cops per setmana la companyia Ernostrum, la filial de vols regionals d'Iberia. I si els resultats són bons, la intenció és que pugui tenir continuïtat tot l'any. Girona, Fèlix, Martín, bona tarda. Hola, bona tarda. Es farà del 2 de juliol al 30 d'agost. Els primers 15 dies hi haurà un únic vol setmanal. Després, dos per setmana, dijous i diumenge.
I amb un avantatge, pels 49 euros del bitllet Girona-Mallorca, es podran enllaçar directament amb els aeroports de Menorca i Ibiza, ha concretat el director comercial d'Air Nostrum, Juan Corral. La ruta la vamos a operar con el avión que tenemos, turbo hélice de 72 plazas, que está operando Mallorca con Ibiza y Mallorca con Menorca. Eso quiere decir que cuando llegueis desde Girona hasta Mallorca vais a tener la oportunidad de volar hacia Ibiza o hacia Menorca con la misma compañía, con una conexión súper rápida. Félix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
I als esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, tres quarts de set d'aquí una estona. Juga el Barça, el partit anada dels quarts de final de la Champions femenina, el camp del Real Madrid. Ja tenim onze de Pere, Romeu, Ruth Vilar, bona tarda.
Hola, bona tarda. Sí, ja el dia, Estefano, tenim l'11 del Barça de Pere Romeu amb una petita sorpresa i és que Graham comença avui des de la banqueta. Per tant, Serra Jordi serà el titular. El Barça jugarà amb cata a la porteria amb bona Irene Paredes, Aixa i Brux a la defensa. Patric Serra Jordi i Alexi al mig del canvi. Al davant Vicky, Payor i Pina. És l'anada dels quarts de final de la Champions. La tornada la setmana que ve al Camp Nou. El partit començarà a 3 quarts de 6. D'aquí un moment a l'antena de Catalunya, Ràdio la TDG.
Gràcies, Ruth. En ciclisme s'ha acabat ara la tercera etapa de la volta, en final a Vilaseca, al Tarragonès. Anem cap allà. Isaac Vilalta, bona tarda. Bona tarda, victòria i lideratge per a Dorian Godón, el francès que ja es va imposar a la primera etapa, que ha tornat a guanyar aquí a Vilaseca i que, per tant, manté el ballot de líder de la General en una jornada molt emocionant en què ha aparegut el vent. Han aparegut els ventalls i això ha fragmentat el gran grup. De fet, a 30 quilòmetres per al final, Remco, fent pulsa, n'ha anat en solitari, soldat a roda, Jonas Vingagor, i quan semblava que jugarien la victòria aquests dos,
Ja dins l'últim quilòmetre han estat engolits per el gran grup. De fet, Ebenepul ha acabat caient en aquest últim quilòmetre. Al final, victòria per el Godón, que també és líder de la General Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Vilaseca. I a la Champions d'Hockey Patins, avui tenim partit de l'Igualada. Juga a casa davant del Centre Homer francès a les 9 del vespre, tot i que l'Igualada ja no té opcions de passar ronda. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo Mariona Salas-Vilanova.
El cicle de divulgació local sobre el patrimoni cultural continua aquesta setmana a Sant Just amb una nova sessió oberta al públic. El 26 de març, a les 7 de la tarda, la sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginasta acollirà la tercera conferència del 17è curs de coneixement santjustencs. La sessió, sota el títol Bolets del parc de Torreblanca, anirà a càrrec del biòleg i micòleg Francisco Javier Morales i s'emmarca dins el cicle El patrimoni natural de Sant Just, format per tres conferències.
L'activitat és gratuïta i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just i està organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes Plugues i Sant Just porta per títol La Xina de Mao Zedong i serà impartida per Alberto Pellegrini, llicenciat en Història i professor de la Universitat de Barcelona. L'acte tindrà lloc el 26 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La conferència abordarà el període històric de la Xina sota el lideratge de Mao Zedong, amb una anàlisi del context polític, social i ideològic del país durant aquesta etapa.
El ponent exposarà les claus d'aquest moment històric i les seves implicacions en l'evolució contemporània de la Xina. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I encara en cultura, el cor Lopom de Flors, l'entitat més antiga de Sant Just, amb orígens que remunten a l'any 1881, es prepara un any més per sortir als carrers i celebrar la tradició de les caramelles.
Després de la Setmana Santa, els integrants del cor ompliran el municipi de Música per commemorar la festivitat de la Pasqua, una cita que ha esdevingut un pilar de la cultura popular catalana. Tot i les dificultats generacionals i la reducció del nombre de membres que han hagut d'afrontar els darrers anys, el cor manté viu l'esperit d'aquesta tradició.
Segons han explicat el Jordi Ferraz i Modés Carme, representants de la formació, l'objectiu principal és portar cants de joia i d'alegria a la ciutadania, adaptant el repertori a les seves possibilitats actuals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulet i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb curiositats del motor amb l'Iquer Blanco.
Bona tarda Iker, què tal, com estàs? Bé, sí, bé. Home, ara fa ja... La setmana pasada no vas poder venir? O sí?
Sí, jo crec que va ser l'anterior. Ah, va ser l'anterior, és veritat, és veritat. Sí, crec que sí. Clar, és veritat, és veritat. Sí, que la setmana passada vam parlar de Ford. De Ford, sí, sí, evidentment. Molt bé, doncs avui hem de donar una notícia, no, Iker? Sí. Perquè, bé, a lo millor és l'últim dia que ve l'Iker perquè, bé, doncs ja ha complert amb les seves hores de l'institut, no? Sí. Amb el contracte que té de pràctiques amb l'APS i, doncs bé, potser és la...
l'última vegada que sentíem a Líquer en aquesta temporada potser no, després podrem parlar però bé, avui últim capítol en principi de Curiositats del Mator anem a descobrir quina marca
Doncs avui us parlaré de Volkswagen. Però abans us parlaré de la pregunta l'altre dia. O sigui, vaig sortir i la meva dona va comentar i va dir, mare meva, quina vergonya. Sí, perquè jo et vaig preguntar, dona't bé aquesta passió. I tu no em vas entendre.
I ara vols recuperar la pregunta, no? Doncs fem com que no ha passat res. Iker, dóna't bé a tu la passió pels cotxes. Doncs la meva passió pels cotxes més bé també la porto a l'ADN perquè el meu pare és un fanàtic i ja des de molt petit jo sempre portava un cotxe a la mà de joguina. També la meva mare em va contar que una de les meves primeres quatre paraules va ser cotxe.
En sèrio? Sí. Així que ho portes a la TNC. Sí, i que sempre reconeixia la gent, o sigui, en comptes de reconeixer la gent pel seu nom, reconeixer pel cotxe i per les altres de la seva matrícula. Mira, ostres, tio, ja veus...
I, per exemple, sabia també la marca de model a la perfecció i això amb uns 4 o 5 anys. Que fort, que fort. Sí, sí, doncs, evidentment, això no és només una passió, és una vocació, no gairebé, pels cotxes. Has pensat en dedicar-te al món de l'automobilisme o no tant per dedicar-ti? Sí, bueno...
No sé, és com que m'agrada, però també vull fer com una altra cosa. T'agrada més com a consumidor, no? Sí. Perfecte. Molt bé, doncs ara sí, amb resposta a aquesta pregunta, anem a parlar de Volkswagen, oi? Sí. Perfecte, comencem.
Començo a haver una pregunta per vosaltres i és quants Volkswagen creieu que he vist avui? Uns cinc, deu o segurament que molts més. Sí, sí, hem vist molts. En un dia ja podem veure molts Volkswagen. Sí, perquè avui, com vaig dir abans, parlaré de Volkswagen, una marca que està per tot arreu. Però el més fort és això que Volkswagen és en alemany que vol dir cotxe a poble.
Ah, mira, no ho sabia això. Sí, per tant, Volkswagen, la paraula Volkswagen en alemany és el cotxe del poble. Sí, el cotxe del poble. Perfecte. I, doncs, sí, doncs, la idea de principi era que tothom podés tenir un cotxe per anar als jocs. Molt bé. I tot comença a partir d'una idea molt clara, que és aquesta.
Sí, doncs tornem una altra vegada als anys 30. En aquella època, com la Ford, els cotxes tenen coses de rics. Sí, sí. I alguna persona va pensar que per què no fer un cotxe per a tothom? I doncs aquí entra a l'escena a crear l'enginyer de Ford, de Porsche. Ferdinand Porsche. I sí, el pare del Ferri Porsche i també el creador del Porsche. I és com un enginyer molt top. Perquè no crea cotxes, sinó que dissenyava pels altres.
Per tant, Ferdinand Ford, ai no, Ferdinand Porch és el pare de Ferri Porch. Sí. I qui va fundar Porch? O cap dels dos va fundar Porch? Crec que la idea va ser del fill i el seu pare per complir el somni del seu fill va crear el primer Porch. Vale. Crec que va ser així. Vale. I una curiositat és que el mateix enginyer està darrere de Volkswagen i també està de Porch.
Per tant, vols dir que les dues famílies... Bueno, no, la família té tant Porsche com Volkswagen. Sí. Vale, vale, vale, perfecte. Digues, digues, l'objectiu quin era? Doncs era dissenyar coixes que fossin barats, resistents i també fàcil de conduir. És a dir, sense complicacions... Un concepte bastant diferent al de Porsche.
Sí, molt diferent. Que no tingui cap complicació, sense luxe, però que funciona sempre. D'acord. I, doncs, ara s'ho introduiré a un dels coches més famosos del món, o del món, sí, que és el Volkswagen Beetle. El Volkswagen Beetle, que al final tots el tenim en ment, no? És aquest típic cotxe petitet, tan i tan famós, que va revolucionar, no, Volkswagen?
Sí. També vull dir que també es diu el botxo en castellà i també l'escarabant. Clar, molta gent el coneix per això, eh? Sí, per la forma de la redoneta, com vas dir, tot això. Molt bé. I per què? I es va revolucionar perquè tenia el motor darrere, era facil de reparar i aguantava molt. També, doncs, amb el Sanch, Vilted, no només deixa de ser un cotxe, sinó un símbol. Mhm.
I als anys 60, per exemple, es reacciona amb el moviment hippie. Mira, el cotxe, per tant, se'l van apropiar els hippies, eh? Sí, amb molts hippies, bueno, tenen Beatles. Sí, sí, sí, exacte. Beatles, el tenen el Beatles, eh? No els Beatles del grup de música, sinó el cotxe Beatles. Sí, sí, els Beatles. I també surt en dues pel·lícules, que és Herbie i... Bueno, una altra que no sé, però és Herbie, i doncs va fer Incarno Mundial.
Perfecte. Doncs sí, sí, al final el cotxe va agafar una presència internacional molt ràpida i a sobre, si amb aquestes pel·lícules es va potenciar encara més, doncs ja un èxit consolidat. Però Volkswagen no només és aquest Volkswagen Beetle, sinó que moltes més coses, no? Sí, després de la segona guerra mundial, doncs la marca va començar a créixer molt fort i arriba un altre model que tothom coneix, que és el Volkswagen Golf. Home, i tant.
Sí, i us faig una altra pregunta, que és quants golf heu vist a la vostra vida?
Ni idea, molts. Sí, jo perdó la compta. I el Golf és un cotxe pràctic, còmoda i facint de conduir, que també és recomanat pels principiants. El meu pare, per exemple, m'ho recomana. Molt bé, home, és un bon cotxe, eh? Ja et dic jo que sí, un Golf sempre és un bon cotxe. I a més, el Golf té les seves també versions esportives i coses així que... Sí, el R i tot això, sí. Hi ha Golfs molt, molt i molt macos, eh?
Sí, i el millor és que encara es fabrica avui. Es va continuar fent versions i innovant. I, a part d'això, Volkswagen també té altres models, no? Sí, com per la ciutat és el Volkswagen Polo, per la família el Volkswagen Passat i el Sub és el Tijuana. I, doncs, si és una mercada, doncs passa per tot tipus de persona.
Ara anem a parlar del logotip, que sempre ens agrada. Com és aquest logotip? Doncs, si mirem el logo, doncs, és un cercle amb una V baixa sobre una doble V baixa. O sigui, és simple. És com... Simple, però és potent. Perquè el diminutí de Volkswagen és V baixa i doble V baixa.
Clar, i al final posen una lletra sobre de l'altra, no? I ja tenim el logo de Volkswagen, que sobretot és molt reconeixible. Sí, i jo des que no vaig buscar, no serà com un útid diferent. No sabia que era una... O sigui, encara que es veies, doncs no... Clar, que no havies reconegut que era una B baixa sobre d'una B alta. B baixa, no, una B baixa sobre d'una... Doble baixa. Doble baixa.
Però al principi no era tan net. Als anys 30 era com més carregat i amb més detalls. Però amb el temps es va anar simplificant perquè un bon logotip ha de ser fàcil de reconèixer, ràpid d'entendre i adaptable. I això el logotip d'ara de Volkswagen ho compleix a la perfecció, no? Sí. I als anys 60 ja s'assembla més el d'avui. Però encara era més minimalista. Era línies fines, disseny més pla i perfecte per pantalles.
Mira, molt bé, doncs sí, sí, al final el minimalisme ens ha arribat també ara mateix, i tot és minimalista ara, eh, Míquer? Tot és minimalista. Per tant, el logo, què ens diu? Doncs el logo diu que som clars, som fiables, però que no compliquem les coses. Que no cal, no? No cal complicar les coses. I què, Volkswagen com està avui?
Sí, doncs avui Volkswagen és una marca gegant, que no només fa els cotxes, sinó també té marques com l'Audi, la Seat, Skoda i fins i tot Porsche. Formen part d'un grup molt gran, oi? Sí, i encara té més. A més, encara. Escània i tot això també ho té.
Per tant, és un absolut gegant, eh? Sí. I, doncs, ara estan empossant molt fort pels cotxes electrics. I que tinc... Jo penso que tinc d'assumir-ho de una vegada. Has d'assumir de una vegada que els elèctrics són el futur, eh? Sí. I amb la gama... Eh? I amb quina gama ho estan fent? Doncs a la ID. Per exemple, l'ID3, l'ID4... I ara van... Faran un nou model que és l'ID Polo. Vale. La base elèctrica del Volkswagen Polo. Mm-hm. Vale. Mm-hm.
Sí, però encara la idea és la mateixa de sempre, però més actualitzada. Fer coses per a tothom, però sense benzina. Clar, clar, clar. Si al final el mercat ens està demanant això dels cotxes elèctrics, doncs Volkswagen també és intel·ligent i també s'està adaptant. Anem ara amb unes curiositats ràpides sobre aquesta marca alamanya.
Doncs, Volkswagen vol dir, com vaig dir abans, cotxe de poble en alemany. El Viltel és un dels cotxes més bonos de la història. El Golf porta de casa els cotxes més populars d'Europa. Tot el món, a totes les persones, tinguem el Golf o... No sé, com que veus un Golf i es reconeix... Sí, sí, que és molt fàcil de reconèixer, eh? Que tots el tenim al cap. Sí. I el logotip de Volkswagen és un dels més reconeixibles tan bons.
Molt bé. I què fa especial a Volkswagen? Doncs que Volkswagen no és la marca de luxe, no és com bugat i la velocitat extrema, però té constància, fer cotxes que funcionin, és a tot arreu, a l'Índia i tot això, i és per formar part de la vida dels millors de persones. Molt bé, i per concluir...
doncs que l'Auix Paga no només fa cotxes sinó fa cotxes per la gent i des de l'escarabat fins als electrics actuals doncs la mateixa idea, també el mateix objectiu que és que moure's si fa cinc.
Exacte, al final l'objectiu de Volkswagen no és cap altre que la gent es pugui moure, que es pugui moure de manera fàcil, fàcil o no fàcil, i de manera còmode. Anem amb una cosa que m'agrada molt, ja ho saps, anem a descobrir la teva opinió personal, quins són els teus models preferits d'aquesta marca.
Doncs aquesta pot ser l'última vegada que us dic i començaré pel Volkswagen Polo des de l'any 2020 fins a l'actualitat. Aquest cotxe m'agrada perquè és pràctic, juvenil i ho veig xulo i té aquelles línies més elegants que el diferent dels altres competidors com el 7 Ibiza, el Hyundai i-20, etc. Per tant, si tu t'haguessis de quedar amb un d'aquests, et quedes abans amb el Polo que amb l'Ibiza o el 120?
Sí, bueno, és que estic entre la Ibiza i el Polo. No sé, és com que m'agraden els dos. I una altra què? Doncs, una altra que m'encanta, que és avui que es fa T-Roc de l'any 2026. Aquest cotxe per mi és com la bomba perquè té nines elegants esportives i a més a més és com jovenil. I a més és gran. Sí, és més gran que l'anterior.
Que a tu t'agraden els cotxes així grans, així que aquí no hi ha possible errada perquè és un absolut cotxe, eh? Sí, i no sé per què, però ho veig com més... no sé, com més juvenil i més per... no sé, més elegant i més diferent dels altres. I del T-Rock passem a un cosiceu, no? Podríem dir. Anem amb el T-Cross.
El T-Cross de l'any 2025, que és molt sablant a l'Arona. I aquest cotxe m'agrada perquè té com un toc d'erogància i és per tot tipus de terreny. Molt bé. I si seguim? Doncs un altre que no és aquí, sinó es ven a Amèrica i Amèrica Llatina, que és Evoxvagen Aldas. I aquest m'agrada perquè és únic, no com el Golf ni el Polo que és a tot arreu. I a més a més és de tipus familiari i de senyoret. Molt bé. Aquest només es ven a Amèrica, eh? Amèrica Llatina. Molt bé. I si passem a algun altre?
Doncs una altra, com no podia faltar ser el Golf, l'igona de la marca, i m'atrevia a dir que són els pocs cotxes que agraden a tothom des de l'any 2015 i fins a l'actualitat. I doncs possiblement pot ser el meu primer cotxe. Espero que sí, perquè és un molt bon cotxe. A mi també m'agradaria tenir un Golf, no és el cas, però escolta, tant de bo pugui ser el teu primer cotxe.
Sí. O també puc tenir el poble que és més econòmic. Clar que sí. I aquest m'agrada per les seves línies d'elegància i doncs també se sap diferenciar dels altres. I finalment acabem amb un últim, va.
Sí, aquest model és famós i ja no es produeix, que es diu Volkswagen Phyton. És el cotxe com Luxury de Volkswagen, i aquest m'agrada per la seva elegància, línies úniques i el seu famós motor W12, que és com un motor que tenen pocs cotxes d'alta gama, perquè és com més complicat de fabricar. Significa que té 12 cilindres disposats en forma de W. Ostres.
i és com si fossin dos motos en un exercís però en un sol bloc, en un imutor. Clar, clar, és un cotxe molt únic, per tant, però has dit que ja no es fa, eh?
No, aquest model ja no es fa, perquè no tenia tantes ventes. Clar, però el podem aconseguir de segona mà, no? Sí. Molt bé. Molt bé. Eh? No, no, digues. Ah, vale. I que gràcies al Python aquest motor es va popularitzar la marca. I, doncs, ja no puc dir més perquè si no... Tu pots estar tot el dia parlant de Volkswagen, eh?
Molt bé, doncs escolta Iker, gràcies per venir avui, gràcies per venir durant aquests gairebé tres mesos que ens has acompanyat aquí al refugi. Hem après molt de cotxes, evidentment, sobretot hem après molt de cotxes i també hem disfrutat molt de la teva companyia. Gràcies Iker i espero que fins aviat. Que vagi molt bé. Adéu.
I ara fem una petita pausa musical perquè, no sé si ho sabeu, però Quevedo va treure una cançó fa molt poquet aquesta mateixa setmana i encara no us l'he posat. Per tant, anem amb Escàndic, la nova cançó de Quevedo, clar que sí, va. Música
Fins demà!
Bona nit.
Lo que pienso, mami, tú me suenas algo y creo que lo preso, mami. Me dejaron roto y tú me lo puedes curar con un besito. Juro no volver a hablarte de eso, mi amor. Tienes todo eso, mami. Todo eso que me pone malo. Si lo pides en mi casa.
Es mejor si no me complica, hagamos como que ninguno tiene el alma rota. Es mejor así calladito, haciendo como que ninguno se equivoca. Solamente soy un perro sato, pidiendo cariño nada más por un rato. Sé que tú también eres lo mismo, dos diablitos comiendo el mismo plato. Hagamos como que ninguno tiene el alma rota.
Un fin de tonto Que te veré, que te veré
Fins demà!
El diumenge no sé en soc Per la tarda ja comença a fer-se fosc Pa de forn amb xocolata Descansa com és d'agut Seguir el ritme de la vida és fotut Un fin de tonto Que txevere, que txevere
Fins demà!
Doncs això ha estat aquest xèvere de Mamaduixa, que l'hem posat després d'Escàndic, també un gran tema, clar que ara que sí, d'aquest artista, Mamaduixa, que el podem veure cada divendres com a jurat d'eufòria. Anem amb una altra cançó, anem a escoltar Dorayakis, que és la nova cançó de Flash i Ice Cream i 31 Fam, i després arrenquem amb Els racons del món.
amb les cabres a l'estudi, estic d'after, no vulguis que et saludi, jove promesa com el Barça el Rooney, sóc un bon jan, com el Woody, tu anem bé com en un cant, el clàssic sempre som un putant clan, molta panerola, jo estic fumigant, sac neres igual, tot i som cruzant, anem més durs, que un axòman, culpa del món, anem com el Tarzan, no volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa, jo vull la Mulan, sempre al costat del petit, no de gran, li roguem l'entrepà, el puto gegant, sense casquet, aquí anem volant.
Vergonya, baby, et parlo en català. M'importa una merda com m'importa un capellà. Ella em dona cap, cap, a dalt el terrat. Fumant la verdura sempre de proximitat. Tu i jo, la Shizuka i el Nobita. Amor de veritat no em necessita. Sense casquet jo vaig volar.
Busca'm a nespoti, però cari tampoc me sobe, leyenda en la calle desde que soy joven, la promesa Fernando y Totoro. Me muero de la risa, salgo de fiesta echando en la camisa, sacando un tema y se lo supervisa, fallendo en la industria nunca tuve prisa. Vola que bola, s'han descontrola, amb els meus gis pillem la carambola, com a xintana estrellem la titola, pic sense estrell, no sóc Pep Guardiola, fem la sultana i celebro amb el beat del mig, si no sóc l'Andreu Joanola, esta fumarola, Winston Nicola, apaga la llum que el meu dice controla.
Escolta el ràdio d'esvent, sintonitza el ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'esvent, 98.1. Ràdio d'esvent.
I ara sí, anem amb l'última secció del programa d'avui. Anem amb Racons del Món amb l'Adrià Hernández.
Bona tarda, Adrià. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Doncs avui bastant content. Crec que avui el destí del qual parlarem pot ser bastant interessant. Mira, mira, doncs recordem a l'audiència que aquí a Racons del Món sempre descobrim un país o diversos països, no? Però bé, avui ens centrarem en un exclusivament i avui em sembla que em portes preparada alguna cosa interessant, eh?
Avui primer voldria començar amb una pregunta. Ah, mira, sí, sí, pregunten, pregunten. No sé si saps tu que hi ha un lloc en el món en el qual fa unes poques dècades es va cometre una de les majors atrocitats de la història però que ara és un atractiu turístic i un dels llocs del sud-est asiàtic que és una de les destinacions punteres. No sé si tu ho sabies, això.
Ostres, doncs no, la veritat és que no, no sé de quin país ara m'estàs parlant. M'has dit que parlaríem d'un país del sud-est asiàtic, molt maco, amb molts atractius, però això del genocidi ara m'ha deixat una mica trastocat. Sí, el que vull dir és que és un dels països que té una de les noves set meravelles del món, però que alhora té una història bastant tràgica. Ara sí que jo crec que ja començas a imaginar-te del que t'estic parlant, no?,
Sí, alguna cosa em puc arribar a imaginar, sí. Doncs per no demorar-ho més ja, Jaume, estem parlant de Camboya. Camboya, anem a parlar de Camboya avui, anem a descobrir aquest país, que es troba això, el sud-est asiàtic, eh? Exacte, es troba, és un país del sud-est asiàtic, envoltat de Tailàndia, Laos i Vietnam. I jo crec que avui és molt interessant perquè és un dels destins que més m'han impactat i que més m'han agradat,
I sobretot, principalment, per la seva atracció turística, que és l'Encor Wat. Encor Wat, que de fet té una atracció al Port d'Aventura. Exactament, és bon tirat al símil. Sí, és principalment per això, i és el que és més conegut. I jo, quan hi vaig anar, tenia clar que Encor era una meravella, i ho confirmo, i ho parlarem ara en el podcast. Però, a més...
La resta del país també té altres atractius i el país també és acollidor, la gent, la cultura i som-hi. Doncs anem a parlar-ne més, no? I tant, anem a parlar de Camboya. Home, no has comentat també això del genocidi? Jo et vull preguntar tu, això ho sabies abans d'anar?
Doncs jo no ho sabia. Jo, la veritat és, com t'he dit fa un moment, jo només sabia de Camboya que tenia encorguat, però no sabia que el que havia passat amb els gemers rojos i que, per contextualitzar, molt breument, va ser un règim que als anys 70, el qual va exterminar el 25% de la població camboiana, era un règim comunista el qual va cometre una de les atrocitats més grans de la història i
Hi ha certs jocs de Camboya que són bastant interessants en quant a l'explicació històrica. Per més, el viatger més històric. Sí, sí, sí. Al final també és interessant perquè Camboya ens permet combinar monuments històrics com l'Ankor Wat i també aquest component històric que a molts viatgers també és el que els agrada. Tu quan vas anar a Camboya? Jo hi vaig anar el 2019. És cert que ja...
Amb el ràpid que passa el temps, ja han passat set anys, però l'altre dia vaig estar analitzant si les coses més bàsiques del viatge havien canviat a nivell de visat i tot això, i encara jo crec que el que avui puc aportar està actualitzat per algú que tingui interès.
Molt bé, vas anar justament abans de l'any de la pandèmia, per tant va ser una bona escapada, eh? Va ser un bon viatge. És un viatge que a més es pot combinar també amb països del voltant, com Vietnam, Tailàndia, és molt habitual. I jo la veritat és que, és el que et dic, és un país que, tot i ser petit, perquè és un país que té 15 milions d'habitants i una estació petita...
doncs té bastant per veure a nivell de dies i tot això. Abans d'entrar a l'estudi, m'has comentat que tens una anècdota bastant curiosa, no?, de la teva estada a Camboya. Sorprèn-me, a veure. Sí, mira, doncs el que et comentava abans, doncs que, mira, jo crec que és la frontera, o sigui, el creuament de fronteres, perquè jo, clar, ho vaig combinar amb Vietnam, doncs més atípica,
que he viscut, ja que jo vaig entrar pel riu Mekong, que és un dels rius més grans d'Àsia. Tu venies, perquè ens situem, venies de Vietnam o anaves cap a Vietnam? No, jo venia de Vietnam, venia del sud, del sudest, l'antiga capital Ho Chi Minh, llavors jo pujava al Mekong, que és el riu que connecta diversos països del sudest asiàtic, i vaig entrar a Camboya per allà.
Llavors, doncs, el que va ser sorprenent és que, clar, tu entres a una frontera per via marític, no sé com dir-ho, perquè marític no és. Fluvial. Fluvial, exacte, per via fluvial. I, clar, tu penses les aduanes típiques que veiem en els aeroports, és el típic que trobes quan arriba el destí, bueno, el d'origen i arribada, o si és terrestre, doncs tens les dues aduanes en edificis separats. Què passa? Jo quan vaig anar, clar, era via fluvial.
Llavors, doncs, la part vietnamita era curiosa perquè la duana estava en una illa flotant. Era com tu creuaves el punt on se suposa que és la frontera. Llavors, doncs, arribes a un edifici, un edifici mig de la... No me'n recordo bé, però era com una illa d'aquestes flotants de plàstic i ella estava posada a la duana. Ah, o sigui que no era ni una illa natural. No, no.
no, no, era artificial totalment. Quatre plàstics, no? Sí, jo recordo, crec que eren així de plàstic, llavors és curiós perquè tu et trobes allà enmig del riu i et trobes una duana i clar, després has d'anar a la Camboyana.
Llavors, doncs, et va portar a anar amb el vaixell una llanxa ràpida. Era important mencionar-ho, una llanxa ràpida que et porta des de Vietnam fins a la capital de... Però i en quin moment vas dir, va, crevarem la frontera amb llanxa ràpida? Perquè, clar... O és habitual, allà? No, no és tan habitual. El més habitual per entrar a Cambolla és per via aèria, com la majoria de països del món.
que és anar a volar des d'altres països, com Tailàndia o des de Qatar, que pots volar a través de companyies aèries. També pots entrar via terrestre, típica amb cotxe i d'aquesta manera. I jo per què ho vaig plantejar així? Jo va ser perquè, clar, jo estava veient pobles de la frontera de Camboya amb Vietnam, però a la part vietnamita, i llavors el més lògic,
era creuar per la via fluvial i jo crec que va ser curiós de veure perquè a part d'això de la frontera i que després la part camboiana era curiós perquè era un temple era un temple fet que eren en ruïnes i clar et trobes una duana ple de gallines tal com ho escoltes tot ple de gallines o sigui m'estàs dient que el pas fronterer on estava la duana era un temple era un temple era un temple en ruïnes
que l'havien reconvertit a una duana, estava tot ple de gallines per allà enmig, entraves a l'edifici amb el senyor del passaport, sí, sí, és una cosa bastant curiosa. I allà enmig de les gallines i enmig de les runes et posaven el visado, eh? Exactament, i després et pujaves un altre cop a la lanxa i seguies.
I ala. Llavors, doncs, això és curiós. Jo crec que és un dels pas fronterers més curiosos del món, podem dir. Sí, la veritat és que jo mai m'he trobat en una igual. A mi no se m'ocorreix una cosa bastant més surrealista que aquesta.
Bueno, transnítria, que vam parlar el primer programa de racons del món, no? Sí, però parlant només de Pas Fronteret... Exacte, com a joc físic... Sí, sí, és heavy, és heavy. I això, què? Com és un viatge amb llanxa ràpida pel Mekong? Al final és un... Mogudet o no? Sí, és mogudet, això per gent que es mereix més. Sobretot, però és bonic perquè el Mekong, el riu, és molt, molt ample. Llavors, doncs, envoltat en un entorn de selva, llavors, doncs, la veritat és que val bastant la pena...
És veritat que és cansat, perquè eren unes 4-5 hores des de la frontera amb Vietnam fins a Phnom Penh, que recordo que és la capital de Camboya, però jo crec que va valdrà la pena. Home, segur que és una experiència única i, bueno, de fet no, segur no. Ho és. Ho és, seguríssim, perquè això és irrepetible, clar, que s'entrarà per una frontera amb llei llanxa ràpida i tenir el visat al mig de gallines. I això és car o no, fer aquest viatge amb llei llanxa ràpida?
Jo recordo que era uns... Jo en el meu cas és que ho vaig fer organitzat, llavors no et podria desgranar, però per les diferents companyies no crec que... La veritat, aquesta dada no te la puc proporcionar, però no és especialment... No crec que sigui especialment car. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs perfecte. I a partir d'aquí, ja quan estàs dins de Can Boia...
Com va anar? Doncs jo destacaria primer que vaig arribar a la capital, a Phnom Penh. I Phnom Penh és el primer nom, la majoria probablement de persones, i jo el primer abans d'anar-hi no sabia que existia. És un nom estrany perquè no és una de les ciutats que tingui una...
un atractiu turístic, vull dir un nom turístic tan destacada com potser Bangkok. Sí, sí, no, no. O podem veure a la qual a Lumpur, a Malàcia, que sí que tenen més de nom. Però tot i així tenia una sèrie de llocs curiosos que ara entrem en detall. I jo crec que és important també per la gent que no ha viatjat al sud-est asiàtic mencionar la quantitat de motos que acostumen a haver-hi en aquests països i que sobretot per les persones que...
li poden generar més ansietat o estrès, doncs és peculiar. Però a més, Camboya, a diferència de països com, per exemple, Vietnam, que és molta, molta moto i poc cotxe, Camboya sí que tenia un bastant... La capital, Phnom Penh, tenia bastants cotxes.
I això significa que hi ha més caravanes, però jo crec que és menys caòtic que les motos... Perquè les motos a Vietnam, que és un autèntic desastre, no? És una autèntica barbaritat. Per creuar un pas de cebre et pots passar 5 minuts, 10, només per... Perquè si creues t'arrisques la vida. No t'atropellen perquè ho tenen mesurat tal qual, amb el detall. És a dir, tu camines i és confiança plena. Tu confies i ningú t'atropellarà, però van passant-te les motos pel costat.
clar, clar, has de confiar més tu en els altres que no en tu mateix és un exercici de confiança, clarament bueno, mira, està bé bueno, doncs per no desviar la teva pregunta doncs, no em penc, què destacaria? jo destacaria el primer, el Palau Reial i el Palau Reial, Camboya és una monarquia i encara viu el rei de Camboya
Per què jo destacaria el Palau Reial de Camboya, de Phnom Penh? Doncs perquè té una arquitectura molt similar a la tailandesa, que és d'aquests tipus de teulades daurades, amb unes pics finals de les teulades molt exagerades, amb columnes blanques, llavors imposa, sobretot en concret el Palau Reial,
Té diferents complexos, però el que impressiona és el color daurat de sobretot la que és la part del saló del tró. I és el que més impressiona. Impressiona el color i la immensitat del complex. Però de luxe, eh? Sí, de luxe al final és del rei. Llavors, doncs, és bastant luxós.
I a sobre dintre té una pagoda, que una pagoda és el temple religiós del budisme, perquè té una gran influència de la part budista a Camboya. Llavors, té una pagoda que està, no me'n recordo bé, però diria que hi havia unes 5.000 baldoses de plata plenes de budes.
Llavors, doncs, és impressionant perquè és una escultura no piramidal, però quasi piramidal, en la qual veus tot ple de figuretes de Buda i tot ple de baldoses gegants de plata. I aquest complex del rei, com li diuen a Can Boia?
Bueno, és el Palau Reial. Ah, el Palau Reial, eh? El nom és aquest, Palau Reial. Sí. I després, també Camboya, jo crec que, com deia abans, la vida, els mercats, sobretot les persones que li agrada veure els mercats i veure l'ambient local, no? Jo crec que és un lloc en el qual jo vaig anar al mercat de Phnom Penh
I a mi el que m'agrada molt quan viatjo a un país, per exemple, asiàtic, és veure, sobretot la part del menjar, com tenen la distribució del menjar, la vida local, i jo crec que és una cosa que val molt la pena, també, si algú fa un viatge allà a Phnom Penh.
a mi també és una de les coses que més m'agrada de viatjar i crec que a molta gent li passa el mateix al final coneixer una nova gastronomia és una cosa molt divertida i més en un lloc com Canbolla que està a l'altra punta del món amb els sabors asiàtics suposo que també molt picant oi? o no? a veure tots aquests països tenen un punt picant jo el que passa és que a mi jo durant el viatge no em vaig cansar de prendre arròs arròs amb qualsevol cosa arròs a tot eh?
Arroz com coses, no? Arroz com coses, i ja està. I no em podia cansar, però estava molt bo. De fet, prenen molt d'arròs, de tot tipus, fan tot amb l'arròs, i és l'arròs més espès, és important perquè l'arròs és més espès, no és com aquí, que el gra està més separat, sinó que és més... Llavors, doncs, ho pots agafar amb palillos. Sí, està com més així... Amb més consistència, no? Que diguéssim, llavors, doncs, ho pots agafar amb els palillos, perquè mengen amb els palillos, igual que els xinesos, japonesos...
Llavors, doncs, agafes amb els palillos i pots menjar l'arròs. Mira, mira, mira, és curiós, curiós. Però sí, sempre veure els mercats de qualsevol lloc on vagis sempre és una experiència interessant, eh? Sí, al final és si vols veure la cultura i la forma de vida, no? Jo crec que és la forma de vida de com viu la gent, doncs val la pena. Molt bé. I després, bueno, per situar-nos més a la part turística un altre cop, no?
Jo destacaria dues coses. Primer, el Museu Nacional de Camboya, que és un museu, o sigui, a l'interior és un museu com el de qualsevol país, però té un toc, com deia abans del Palau Reial, d'aquest estil de teules molt exagerades amb pics al final de les taulades, però en comptes de ser daurat, és tot de color vermell, vermell amb negre. Llavors, és una estètica...
Exactament igual que la del Palau Reial, però amb un color totalment diferent, perquè et passes d'aquest daurat blanc a un vermell negre, que no és habitual per un edifici d'amplar de color vermell una tonalitat bastant granate, que diguéssim. Per tant, el museu per dins, un museu normal, però l'estètica a fora és bonica. És espectacular, eh?
I per últim, jo el que destacaria és sempre veure en aquests països, aquests països que tenen temples budistes, entrar en un temple budista. Hi ha el temple budista Nompeng, que es diu Wat Nom, que de l'atrejar-ho com l'altre dia et podria costar, però que és bonic per...
que jo crec que el budisme, a mi, ara parlo a nivell personal, té un... no sé com dir, una aura o una... et transmet unes sensacions de pau, veure com la gent va als temples a meditar, no sé, és bastant diferent del que podem trobar en el cristianisme o podem trobar en l'islam, i jo crec que val molt la pena veure com juguen amb l'incienso i tot això. Jo crec que impressiona bastant veure un
un temple budista no, no, totalment al final aquests xocs de cultura també és el que busca una mica el viatger dir, ostres, ara això m'ha descol·locat i home, jo la veritat no he tingut l'ocasió d'estar en cap temple budista però és el que tu dius, segur que la sensació de pau deu ser notòria és un contrast exacte
Molt bé, i què més tenim? I després jo crec que ve la joia de la corona. Podem parlar ja de la joia de la corona? Ja toca. No em penc, com he dit, està bé, però el que de veritat val la pena a Camboya són els temples d'Encor. I per què dic temples? Perquè la gent, com hem dit abans, Encor Wat.
En Corwat és un únic temple, que és el temple més gran del món, de fet. Més gran del món? Temple religiós més gran del món. Està catalogat com el temple religiós més gran del món i, com he dit abans, en el 2007, està catalogada una de les set noves meravelles del món. O sigui, hi ha les set habituals
però també aquestes des del 2007 es van catalogar una sèrie de noves, a part d'aquestes set clàssiques. Llavors, doncs, és un conjunt de temples, i de tot tipus. Angkor Wat és un temple molt gran, en extensió, com he dit, que el que impressiona sobretot també és en la posta i en la sortida del sol, com el sol es fica a sobre del temple,
i després el que són els passadissos, té una forma a l'interior piramidal, i que la veritat és que és complicat d'explicar paraules el que és en cor, és impressionant per l'extensió, per la grandiositat. Has dit que és un temple religiós? De quina religió...
O sigui, és de la dinastia dels mers, que vam ca, dels mers. No recordo ara mateix el segle, però és una religió antiga, d'aquelles dinasties. Llavors, també un punt important és que està enmig de la selva.
Llavors li dona un toc més característic a tota la sèrie de temples, perquè a part d'encore hi ha temples com un que es diu Taprom, que és per a mi un temple bastant diferent perquè és un temple en el qual les arrels dels arbres de la selva se l'estan menjant el temple. O sigui, veus uns troncs i unes arrels gegantines en sobre del temple i tu vas caminant pel temple. Una mica és com està la Tomb Raider.
Com a la Tomb Raider i tots aquests jocs d'en búsqueda del tresor. La naturalesa, per tant, està reconquistant el que era seu, eh? Exactament, exactament. Llavors, doncs, és sorprenent perquè et sents com si estiguéss en búsqueda del tresor. Veus les serrels, clar, és que impressionen molt aquells serrels que són arbres amb troncs molt amples que estan caient i el temple, òbviament, s'està deteriorant ja en treball de conservació.
Però és molt impressionant, no per l'extensió, sinó perquè és molt curiós veure... Això amb Corwat també, eh? O sigui, dintre... Torno a recapitular. Encor és el conjunt de temples. El temple més conegut és Encor-Wat. Però després hi ha més temples. Però, per exemple, el...
l'Ancor Wat és el principal, però els altres estan per la zona, estan a prop, estan enganxats o t'has de moure una mica? T'has de moure una mica, perquè estan en un radi d'uns 10 quilòmetres, d'uns 5 quilòmetres, t'has d'anar movent, per exemple, Taprom, que és el que t'estava explicant dels arbres, està a uns 2 quilòmetres d'Ancor Wat, després hi ha
altres temples com Angkor Thom, que és com una fortalesa, més a l'estil no europeu, però vull dir el concepte d'una tipus de fortalesa. Després trobem el temple de Bayon, que el temple de Bayon és un temple també de l'estil aquest que emerc d'Angkor Wat, però que té 2.000 cares gegants en tot el temple. 2.000, que és un número bastant gran. I a sobre no són cares petites, són cares que potser fan 3-4 metres d'alt
només la cara. Impressiona, no? Impressiona. Llavors, doncs, és tot una particularitat diferent. O sigui, que d'aquests temples no és només la majestuositat d'en Cor, sinó la varietat de... Clar, clar, clar. I tu vas fer personalment un recorregut per tots ells? Sí. I el més important és, jo crec que la gent, si es planteja un viatge a Encor, és que no es pot, és complicat de veure'n un dia. És un tipus de... Els temples estan distribuïts
Hi ha tants temples que has d'agafar diversos dies. Exacte, perquè hi ha deu temples principals, però els més significatius són aquests quatre primer que acabo de dir i uns altres, però hi ha una sèrie de temples menors. Llavors, doncs, si vols veure els principals, necessites tres dies. Tres dies? Sí. Només pels principals, eh? Sí.
Bé, ho pots veure en un dia, però és impossible. Perquè, per exemple, amb Angkor Wat, que és el principal, quant temps pots estar per veure el vent? Només amb Angkor Wat, eh? Angkor Wat el tema és, tu arribes i tens en una explanada gegantíssima i que trigues entre dues i tres hores a veure el complex. Per què? Perquè a part del gran que és, has de pujar per unes escales per arribar a la part de dalt, llavors al final dues o tres hores. Vale.
Clar, només això encorguat. Després, per compte, el desplaçament, el que hagis de menjar per anar al següent temple. I al següent temple, posa-li una o dues hores extra. Clar, en un dia és complicat veure sis temples. No, no, impossible. Clar, impossible.
El que pots fer és el que fa molta gent, no? Ah, mira, el vaig per fora, aixec i me'n vaig, no? Sí, el que passa és que hi ha un passe per tots els temples. Llavors, doncs, per poder accedir has de pagar. Però has de pagar per tots. O sigui, hi ha un passe d'un dia, de tres i de set. Imagina't. Llavors, doncs, clar...
Al final, si tu veus un, o sigui, ho pots veure, però ja has pagat, saps? Ja has pagat. No és com tu estàs visitant una ciutat i, oh, que bonica la basílica, que bonica la catedral. No, sinó que has de pagar per veure per de fora. Ara t'has de mullar, Adrià. Et faré posar-te en un compromís. Quin és el temple que més et va agradar a tu?
Jo diria que el primer encorguat per la immensitat. Però no està molt lluny taprom, que és el que et deia de les arrels. Perquè jo crec que la part de les arrels, no sé, a mi em va cautigar, sincerament. I després hi ha altres temples, com el de les 2.000 cares que t'he dit, i després altres temples menors que no he mencionat. Llavors jo crec que aquesta seria la classificació primer encor i segon taprom.
Perfecte. Escolta, ens estem quedant sense temps avui perquè m'acabo de donar que queden 3 minuts, el temps ens ha volat. Anem a repitar el bloc 3, anem a parlar de consells. Quins són els consells clau que hem de tenir en compte si volem anar a Camboya? Primer, just el que he mencionat, que si t'estàs plantejant un viatge en cor,
A nivell de dies, aquestes possibilitats que has d'agafar uns quants dies. I també que dintre del complex d'en Cor hi ha micos en alguns dels temples. Llavors s'ha de vigilar, molestar els micos perquè no tinguem una desgràcia. Després jo també diria dues coses que són els tuc-tucs.
Allà hi ha una anècdota bastant curiosa, allà als temples d'en Cor, i és que molta gent, sobretot quan ho fa per lliure, agafa tuc-tucs per anar-se connectant. O també per al centre de la ciutat, perquè la ciutat on es troba en Cor, no l'he dit, es diu Sim Riab, doncs, si tu et vols moure, et mous en tuc-tuc. I els tuc-tucs són molt barats. A mi em passa que diluviant, perquè allà a Can Boya, quan agafes a l'estació humida, que és el nostre estiu, et diluvia. Llavors, doncs,
Anar amb tuc-tuc et salva la vida. I a més, et poses a regatejar-te, a sobre et costa 3 o 4 dòlars moure't per la ciutat, llavors doncs és econòmic i còmoda i curiós. Fer un tuc-tuc és com un mètode, suposo que és
No sabria dir-ho, però és com una bicicleta, però amb... Sí, és que és una cosa molt rara. Sí, és complicat d'escriure, en realitat. Aquí a Barcelona n'hi ha, eh? És com una barreja entre bicicleta i carruatge, no? Sí, sí, entre furgoneta i moto. Sí, però molt petita. Sí, sí, és una cosa estranya. Però clar, és tapat. És tapat, exacte.
I després, l'últim que diria és, en els temples budistes, l'important és tapar-se, tant si ets home com dona, anar tapat per respectar. Vull dir que tot i que faci molta calor, s'ha de tenir en compte que un ha d'anar tapat per respectar la cultura dels temples. I per últim, Adrià, una curiositat. Explica'ns alguna curiositat d'aquest país, va. Doncs...
Una curiositat és que Angor és tan important per als camboianos que la seva bandera és l'únic país en el qual té un temple enmig de la bandera. Si tu fixes en la bandera de Camboia, té una franja vermella i dos blaves i el temple d'Angor. Per tant, l'edifici que veiem a la bandera de Camboia és a l'Angor Wat. Exacte, a l'Angor Wat.
Després, el que deia abans de la importància de l'arròs, a part també a nivell turístic, té bastant arrossars. Això és maco, no? És maco de veure, els arrossars són macos. I per últim, jo el que diria és que el poble cambollà és un poble bastant acollidor i que molts cops, a vegades, sobretot per la influència del budisme.
És un poble al qual, si vols veure una experiència cultural diferent i et sents un poble amable, doncs jo crec que el poble a Can Bullà compleix perfectament aquestes... Hospitalaris ens tractaran bé si anem a Can Bullà, eh? Perfecte. Doncs escolta, Adrià, ens hem quedat amb algunes coses per parlar, però bé, se'ns ha menjat el temps. Gràcies per venir avui i ens trobem la setmana vinent, eh? Ens veiem. Que vagi bé.
I fins aquí el programa d'avui. Per aquí ens acomiadem del programa del dimecres. Que vagi molt bé i fins aviat. Fins demà. Adeu.