Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes a Ràdio d'Esvern.
Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs bon dimecres a tots i com quina vol la cosa hem arribat a la meitat de la setmana.
Dilluns ja queda lluny i al cap de setmana cada cop més a prop, que jo sé que molts de vosaltres ja teniu ganes.
Però bé, molts que ens estareu escoltant heu tornat a la rutina aquesta mateixa setmana, com jo mateix,
i espero que la tarnada no estigui sent tan horrible com us havíeu pensat.
Però bé, jo sé que alguns de vosaltres també teníeu ganes de tornar una mica a la rutina.
Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari!
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada.
Seguidament, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia.
I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
El Jordi Clavero ens portarà una de les seccions estrella del programa.
Parlem de vins, on avui repassarem el seu viatge pels cellers de la Rioja.
Després, tindrem una tertúlia molt especial sobre les vacances amb uns convidats de luxe.
I acabarem amb el retrovisor, la secció del Jordi Bernet,
on repassarem les efemèrides històriques de la setmana.
Ara comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
La ciutat de Gaza s'enfronta al segon dia de l'ofensiva terrestre d'Israel,
que té el propòsit de fer caure la capital de la Franja.
És el nucli poblacional més gran del territori i està patint bombardejos constants,
mentre els tancs i els soldats de l'exèrcit israeli avancen cruelment cap al centre de la ciutat.
El ministre de Defensa del País Abreu ha anunciat que l'invasió podria durar mesos.
Mesos escoltant això diàriament.
Abreu ha anunciat que l'invasió podria durar mesos.
En les últimes hores s'han assassinat aproximadament un centenar de palestins,
que s'hi sumen a les més de 65.000 víctimes que deixa aquest conflicte.
Mentre van caien bombes, bona part de la població de la ciutat escapa com pot cap al sud de la Franja,
en un èxode massiu i descontrolat.
Gairebé 400.000 persones ja han abandonat la seva casa,
el que representa un 40% de la població de la ciutat.
Aquesta passada nit, Israel també ha atacat amb drons bomba,
l'únic hospital pediatric que queda en peu a la ciutat.
Brussel·les ha anunciat aquest migdia que planteja suspendre les avantatges comercials que mantem Israel,
aplicar sancions i sancionar a dos dels ministres més radicals de Netanyahu.
Israel ja ha amenaçat que respondrà si aproven aquestes mesures.
Malgrat tot, els membres del PP segueixen fent malabars per evitar qualificar el que està passant a Gaza com un genocida.
Ara escoltem el que deia fa uns dies l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida.
No hay un genocidio en Gaza. No me gusta lo que estoy viendo.
No me gusta lo que estoy viendo, pero no hay un genocidio.
¿Y sabe por qué pienso que no hay un genocidio?
Porque el genocidio fue el del pueblo judío durante la Segunda Guerra Mundial.
Para mí...
Sincerament, unes paraules molt difícils d'entendre.
Veient el que veiem dia rere dia.
Passem ara a la política catalana, i és que el govern de la Generalitat prepara una reforma profunda del transport de passagers a Catalunya,
que pot canviar completament el sector.
Aquesta setmana s'ha iniciat la tramitació de la nova llei del taxi i dels vehicles de lloguer amb conductor,
és a dir, els coneguts com a BTC.
El nou reglament entrarà en vigor a finals de 2026.
La proposta limita de manera dràstica el funcionament de plataformes com Uber, Cabify i Volt,
que ja no podran operar com ho fan a altres grans ciutats,
i comportarà la desaparició de 600 vehicles de BTC.
Els seus serveis s'hauran de contractar amb un mínim de dues hores d'entelació
i quedaran reservats per trasllats especials, com bodes o fires.
Aquestes companyies hauran d'adaptar-se i treballar plegats amb els taxistes sota les tarifes oficials,
renunciant a la variació de preus segons l'oferta i la demanda que va fer tan popular aquest servei.
Els taxistes, per la seva banda, també afrontaran canvis importants.
No podran rebutjar serveis, s'endureixen les sancions per males pràctiques,
i hauran d'acreditar el nivell B1 de català.
A més, s'instal·laran mètodes de seguretat a taxis i BTC per controlar la seva activitat
i, si cal, es concediran noves llicències per cobrir la demanda.
Anem als tribunals.
Ahir vam avançar-vos que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz,
havia pagat la fiança de 150.000 euros que li havia imposat el jutge Ángel Hurtado.
García Ortiz està acusat de revelació de secrets per la filtració d'un correu electrònic
de la parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
Doncs bé, avui mateix el magistrat ha reconegut que es va saltar la doctrina del Tribunal Constitucional
en calcular aquesta quantitat i ha decidit rebaixar-la, fins als 75.000 euros.
Hurtado admet que va incloure de manera indeguda en el càlcul possibles indemnitzacions,
multes i costos judicials, una prèctica que el Constitucional considera contrària
a la presumpció d'innocència des de fa dos anys.
Aquest estiu, la calor extrema ha deixat un balanç dramàtic a Barcelona.
Es calcula que 786 persones han mort a l'àrea urbana
i el 80% d'aquestes defuncions no s'haurien produït sense l'escalfament global.
L'estudi, elaborat per investigadors de l'Imperial College i l'Institut de Medicina Tropical de Londres,
situa Barcelona com la tercera ciutat d'Europa amb més mortalitat per calor,
només darrere de Roma i Milà.
Entre juny i agost, les temperatures extremes han multiplicat per 5
el nombre de morts esperades en un estiu sense canvi climàtic.
La major part de les víctimes tenien més de 65 anys,
confirmant la vulnerabilitat de la població enveillida.
El problema és europeu.
24.400 persones han mort en més de 850 àrees urbanes del continent
per l'onada de calor d'aquest estiu.
16.500 de les quals podrien haver-se habitat sense l'escalfament provocat per l'ésser humà.
ARACULTURA
L'Acadèmia de Cinema Espanyola ja ha fet la seva elecció per als Òscars.
CIRAT, del director gallec Olivier Lache,
serà la candidata d'Espanya per competir a la categoria de millor pel·lícula internacional.
Aquesta impactant i explosiva aventura pel desert,
a ritme de música electrònica,
ha esdevengut un autèntic fenomen des de la seva estrena a les sales el passat mes de juny.
Lache afronta ara una intensa campanya per situar el film a la conversa dels Òscars,
però compta amb una carta de presentació immillorable,
el gran premi del jurat del Festival de Canes,
un reconeixement que ha impulsat la seva internacionalització.
La pel·lícula ja s'ha venut a nombresos països
i a França ha superat els 150.000 espectadors i el milió d'euros en taquilla,
amb crítiques entusiastes tant de mitjans europeus com d'americans.
Oliver Lache ha explicat que confia que aquesta vegada hi ha opcions reals d'arribar a la gala.
La candidatura de Sirat torna a il·lusionar al cinema espanyol
que no aixeca la statueta des del 2004, amb Mare Dentro.
Ara toca ritme, toquen els esports.
Ahir es va donar el tret de sortida a la Champions League
en una primera jornada complicada per als equips espanyols.
El Real Madrid va vèncer per 2-1 contra el Marsella,
però amb molta polèmica.
Els dos gols dels blancs van ser de penal, tots els convertits per Mbappé.
El segon penal ha inciendiat les xarxes socials,
ja que es va xiular una mà que no s'hauria d'haver sancionat.
Carvajal va ser expulsat al minut 72
per una agressió al porter marsellès Jerónimo Rulli.
L'Atletic Club va perdre 2-0 contra l'Arsenal
en un maig molt complicat contra un dels grans aspirants del títol.
Els bascos van fer un bon partit,
aguantant amb solidesa fins al final els atacs dels anglesos,
però els va faltar punteria en els seus atacs.
el Villarreal també va punxar 0-1 contra el Tottenham.
El partit es va decidir per un autogol del porter groguet,
que se li va escapar la pilota cap a la seva pròpia porteria
quan intentava blocar un centre del rival.
Avui és el torn de l'Atletic de Madrid,
que s'enfrontarà al Liverpool a Anfield.
El Barça debutarà demà contra el Newcastle
amb la baixa confirmada de la Minya Mall.
I ara compta, perquè sonen les alarmes a Can Barça.
En només dos dies del tancament del mercat de fitxatges,
el Paris Saint-Germain està disposat a pagar la clàusula de rescissió
d'Alexia Putelles, la capitana del Barça.
Tot i això, la decisió ara recau en Alexia,
que per ara manté la seva voluntat de seguir el Barça.
Des de la directiva blaugrana asseguren que no negociaran
i que la futbolista és clau en el projecte esportiu,
renovada fins al 2026, amb opció a un any més.
Ara, males notícies per l'atletisme espanyol al Mundial de Tòquio.
Jordan Díez, campió olímpic i europeu de triple salt,
ha decidit retirar-se de la competició
després d'un primer salt nul,
on ha notat moltes molèsties.
L'Hispano Cubà arrossegava dolències al tendor rotulià
i, tot i arribar amb bones sensacions,
va decidir renunciar als dos intents restants per precaució.
Díaz, que aspirava a la triple corona amb el títol Mundial,
es queda fora de la final i posposa el seu somni.
Ara presentem la cançó del dia.
Doncs tornat a la rutina,
però aquí ens seguim resistint al canvi d'estació
i per això avui us porto un dels grans temes d'aquest estiu,
tot i que també ho va ser de l'anterior.
Però bé, quan una cançó és bona, perdura.
O almenys, això ho diuen, no?
Doncs el tema és un autèntic homenatge al bon rotllo, a l'energia,
i és que aquest himne ha posat a ballar en mig món sencer,
combinant ritmes urbans amb reggaeton,
i un toc de cúmica argentina s'ha guanyat el lloc
a la majoria de playlists del país.
La cançó parla d'una noia que atrau totes les mirades
i que, sense voler-ho, es converteix en la protagonista de la festa.
És un clam a la llibertat
i a ser un mateix quan el cos ho demana.
Com sempre, us deixo tres pistes per veure si sóc capaços d'endevinar-la.
La primera pista, la cançó, va sortir el 2023.
Per tant, ja veieu que no és la cançó d'aquest estiu, però bé.
Però bé, aquest estiu ha estat el top de les cançons més escoltades a Espanya.
El nom de la cançó és una paraula que s'utilitza molt a l'Argentina
per referir-se a una noia amb els cabells foscos.
Què? Això ho hauríeu de tenir clar, eh?
Però bé, abans de desvallar la cançó, se la vull dedicar a la dona més important de la meva vida,
a la meva mare, que sé que li encanta aquesta cançó.
Aquesta va per tu mamà, que soni la morotxa de Lucra.
Elena mojada, me puse los zapatos, me pegué una perfumada.
Me voy a la bailanta, a tomarme unas cuantas.
Soy el rey de la noche y hoy salgo con la banda.
Voy con los muchachos, pero están medio lento.
Yo en la cacería siempre enfocado, atento.
Hay una morocha, sola se está moviendo.
Quiere un cuartetazo violento.
Que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas.
No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda.
Que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas.
No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda.
A mí me gustan las morochas bien bonitas, y mi amigo busca una rubiecita.
Esa quiere un cuartetazo violento, y si pone un reggaetón que baje lento.
Lento, lento, pero siempre atento.
Me gusta que te guste, pero cero sentimientos.
Mi amor, yo soy así, no quiero meter cuentos.
Pero si te digo que no te entro, yo te miento.
Baby, yo soy el hombre que tu cuerpo necesita.
Yo soy el que sabe que tenés ganitas.
Sé que te saque a tirar unos pasos.
Vamos paso a paso, me tomo un par de vasos.
Y saco, saco a bailar a la morocha, que se muere de ganas.
No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda.
Y que alguien saque a bailar a la morocha, que se muere de ganas.
No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda.
L-U-C-K, Fontana, y me lo rento.
B-M-L, rompiendo.
B-M-L, rompiendo.
Que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Nátros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluny.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora.
Al carrer.
El carrer.
No treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Avui, 17 de setembre, Phil Jackson compleix 80 anys.
Jackson ha estat una de les figures més influents del món de l'esport.
Va ser entrenador de bàsquet i es va proclamar campió de la NBA 11 vegades, més que cap altre entrenador.
6 cops amb Michael Jordan i 5 amb Kobe Bryant.
Però Phil Jackson no va ser només un entrenador brillant, sinó que va revolucionar el bàsquet
amb les seves tècniques de mindfulness i de psicologia positiva.
Tot això en un esport on regnaven els egos i la pressió.
Per això, se'l va rebatejar com a mestre zen, perquè va portar la calma i l'equilibri necessari
a vestuaris farcits d'estrelles.
La seva gran lliçó és clara.
L'equip està per sobre de l'individu.
Jackson ens va ensenyar a figures com Michael Jordan, Kobe Bryant o Shaquille O'Neal
a confiar en els seus companys, a mantenir la calma en els moments decisius i a créixer
tant dins com fora de la pista.
És per aquesta raó que avui he volgut parlar de Phil Jackson.
Per aquesta lliçó en concret, l'equip està per sobre de l'individu.
Crec que és una frase que ens hem d'aplicar tots, perquè com a societat sempre serem més
forts quan anem tots a la una.
Sovint els ciutadans ens intenten polaritzar, manipular o fer creure que qui tenim al costat
és un enemic. Però la realitat és que, entre tots, compartim moltes més coses
de la que ens separen. Tinc la sensació que a vegades simplement ens volen distrets
o entretinguts per desviar el focus del que realment és important.
És aquí quan tots hem de ser responsables, no deixar-nos portar pel soroll
i tenir una visió crítica i pròpia de les coses.
No es tracta de pensar tots igual, sinó de saber escoltar i d'unir-nos quan una cosa
ens afecta a tots. Perquè demanar les injustícies, som molt més poderosos,
com deia Phil Jackson, anar aquí.
Doncs aquesta ha estat l'efemèride d'avui.
Ara presentem una petita càpsula biogràfica de la Wangari, una dona molt important.
Avui viatgem fins a Quènia per descobrir la història d'una dona que va convertir els arbres
en símbol de llibertat. El seu nom és Wangari Matai i va ser la primera dona africana
en rebre el Premi Nobel de la Pau. Wangari va néixer el 1940 en una petita aldea de
les Terres Altes de Quènia. Va créixer envoltada de natura, de boscos i rius,
que li va despertar un amor profund pel medi ambient. Però també va créixer en un context
difícil, desigualtats socials, pobresa i una societat que no donava gaires oportunitats
de les dones. Tot i això, Wangari va destacar pels estudis i va aconseguir una beca per formar-se
als Estats Units. Quan va tornar al seu país ja tenia clar que volia transformar-lo.
El 1977 va fundar el Green Bell Movement, un moviment senzill però revolucionari,
plantar arbres. Però no era només ecologia. Cada arbre representava també una dona empoderada,
una comunitat més forta, un futur més digne. Les dones del seu país, sovint marginades,
trobaven feina, recuperaven terres degradades i s'unien per una causa comuna. La seva lluita
no va ser fàcil. Va ser perseguida, empresonada i fins i tot agredida pel govern cànià, que
veia les seves iniciatives com una amenaça al poder establert. Però ella mai no va cedir.
La seva veu es va convertir en un crit per la democràcia, pels drets humans i per la justícia
ambiental. El 2004, el món la va reconèixer amb el Premi Nobel de la Pau, convertint-se en
la primera dona africana a aconseguir-lo. El Comitè Nobel va destacar la seva contribució
única, unir medi ambient, pau i desenvolupament humà. Wangari Matai ens va ensenyar que
plantar un arbre és molt més que un gest ecològic. És un acte de resistència, d'esperança
i de futur.
Doncs fins aquí la càpsula i ara encetem les seccions i comencem amb la secció del
món del vi, del Jordi Clavero. Ara, Jordi, jo crec que deus estar allà preparat, no per
l'estudi? Sí, estic preparat. Doncs benvinguts al nou episodi del món del vi. Avui ens
endinsem en una de les denominacions d'origen més prestigioses del món, la D.O.Q.
Rioja. I qui millor per parlar-ne que el nostre expert en vins, en Jordi. Bona tarda, Jordi.
Bona tarda, Jaume. Bona tarda a tots i a totes. Hem tornat amb la secció i avui estem
parlant d'un tema bastant apassionant i... i és la Rioja. Sí, faltava la música, no?
Per començar la secció. Sí, sí, sí. He escoltat allà l'antic director d'orquestra
que ens ha deixat, però encara segueix aquí a la sala, en estimat Dani. Sí. I, bueno,
avui bàsicament descrenarem la història de la Rioja amb les seves regions i les seves
varietats de raïm. D'acord. I, bueno, i algunes activitats enoturístiques que jo
vaig fer, perquè aquest estiu vaig estar allà per la Rioja i us vull comentar algunes
coses que vaig veure i que us puc recomanar personalment. Clar, perquè aquest episodi neix una
mica del teu viatge d'estiu. Sí, també. Neix del viatge d'estiu i també perquè
al final és una d'aquestes regions que et quedes amb elles, perquè la Rioja té molta
història i té molt de prestigi, com veurem ara. Sí, sí, sí, és el que hem comentat al
principi, no? Que és una de les més prestigioses del món, al final. Sí. Però, bueno, Jordi,
comença explicant-nos com va néixer aquesta denominació tan prestigiosa. Com s'ha guanyat
aquest nom? La Rioja, primer de tot, no tenia cap nom, com totes. Va començar a l'època
dels romans i no va ser fins al segle XIX que va començar a solir una mica de nom. I
per què comença a solir nom la Rioja, bàsicament? Bàsicament comença a agafar nom perquè té
una influència francesa. I per què té una influència francesa? Perquè a finals del
segle XIX, bueno, diria més aviat mitjans, allà arriba un bitxo que és un destrossatat.
Sí. Que saps com es diu, Jaume? Sí que ho sé, però, o sigui, quan ho diguis
diré, ostres. La filoxera. Això, la filoxera. Sí, et sonava així, ara sí, no? A més, perquè ho vaig sentir a les
notícies l'altre dia. Suspès, ja està. Que envelado, eh? Retratado, eh? Basta ja. El marsella
no s'intento robar. Doncs això, que la filoxera va arribar allà, va reçar amb tot i això al final
també va fer que els francesos emigressin i anessin a altres zones. Sí. I una de les zones que es van
refugiar a part de Catalunya va ser la Rioja. I els francesos que van portar allà, a la Rioja, van
portar la seva manera de fer i van anar els vinyeters de Bordeaux que van portar tècniques noves com la
criança amb bota de roure, que anava ideal per als vins de la Rioja. D'acord. I el 1925, a la Rioja
es va convertir en la primera D.O. d'Espanya i el 1991 va rebre el màxim reconeixement
com a denominació d'origen qualificada. Una distinció que només comparteix amb el
priorat. O sigui, perquè en fem una idea no és l'habitual dintre les denominacions d'origen
ser qualificades. És una distinció molt més elevada que exigeix un producte de qualitat
més exclusiu. Doncs no ho sabia, la veritat. Jo pensava que això de qualificada ho
donaven més fàcilment. No sabia que només ho teníem a dos llocs d'Espanya. Tenim a la
Rioja i el priorat. Molt bé. Bueno, content que on sigui el priorat a casa nostra. I una
pregunta que he tingut quan parlaves, allò de la filoxera, aquí no va arribar o sí?
Ha arribat a tot el món la filoxera. L'únic que n'hi ha en alguns jocs que no ha afectat,
com a Xile i a les Canàries. Que les Canàries ara està començant a afectar. Bàsicament
és un bitxo que es fica a les arrels i es carrega l'habit. I això és perquè... O sigui,
ara és perquè això... Bé, a causa d'això és perquè totes les vinyes són empaltades, no?
Exactament. Amb el peu americà, perquè el peu americà, que és d'un bé la filoxera,
és resistent a aquest bitxo. I s'empelta perquè el peu americà, si el plantéssim sol,
dona un fruit molt dolent. O sigui, és peu americà amb un empelt d'aquí, per dir-ho.
Sí, exactament. Exactament. Molt bé. Doncs seguim, perquè la Rioja no és un territori
homogènic. Explica'ns una mica les seves regions i com el clima també juga un paper
fonamental. Sí, la Rioja, diguéssim, que no és tota l'estona el mateix. Té
diferents regions i les podríem diferenciar per, primer de tot, la Rioja Alta, que és
un clima més atlàntic, amb estius frescos i vents freds, i s'hi elaboren uns vins
amb una gran capacitat de guarda. O sigui, hauríem de pensar en aquests vins que són
reserva, criança... Bé, que estan un temps allà. O sigui, són vins que tenen una
criança més llarga, no? Sí, per lo general, sí. Perquè tenen més acidesa i quan tenim
més acidesa en el vi podem guardar més aquell vi. També, la Rioja Alta Vesa és un clima
fresc i influenciat pel Cantàbric. Els vins d'aquesta zona tenen una gran acidesa i un
perfil més afruitat. Tot i tenir bastant acidesa, potser no s'aposta tant per una gran guarda,
perquè es busca un altre tipus de vi negre que és més modern, que no són a vegades aquests
vins tan consistent, amb tanta guarda i amb tant de tenir, sinó més suaus. Són vins
negres més suaus. Després tindríem la Rioja Oriental, que té un clima més
mediterrani, o sigui, més càlid, més sec, i els vins solen ser més corpulents i amb
més gradació alcohòlica. Allà, tenir un clima més mediterrani, doncs el fruit madura
molt més i fa més gradació alcohòlica. Són vins més alcohòlics.
Ostres, m'ha sorprès molt perquè no tenien ni idea que en una mateixa comunitat
autònoma tan petita com és la Rioja poguessin haver aquests canvis tan forts de temperatures.
És que això al final passa per la influència de les muntanyes, que hi ha l'efecte
foen, que això es veu molt clar amb les Canàries, amb les panzas de burro i tot això.
Darrere la muntanya i davant hi ha climes diferents.
Canvia, també tenir un riu al costat o estar en una plana o estar al costat del mar,
no és el mateix. O també l'estar en altura, saps?
I m'ha agradat també una cosa que has dit, que ara no estan de moda els vins tan forts,
no tan corpulents. No, no.
Perquè això què vol dir? Que ara els joves estem tirant per vins més suaus, més fàcils
de bebre? Sí, a veure, jo t'ho explico. Els joves en el món del vi tenen 30-40 anys.
Vale. No som nosaltres, perquè nosaltres encara no hem atrat a aquesta etapa de consumidors
del vi, tot i que us porti ara en algunes fires o alguns jocs, nosaltres no som el públic
objectiu. Els joves en el món del vi de 30-40 anys han entrat exactament amb el que tu
estàs dient.
Bona, ara hi ha molta gent que es considera jove i té 30-40 anys.
Per això, bueno, perdoneu-me la gent d'aquesta edat, perdoneu-me, que no us vull insultar.
És que nosaltres som molt joves. Exacte.
La gent d'aquesta edat, entre 30 i 40, que són els joves consumidors del vi, doncs
prefereixen aquest tipus de vins que no tenen tant de cos ni tant de tenir. O sigui, estan
canviant amb l'altra generació dels boomers, que són més grans, els boomers. Els boomers
volen els vins més forts. Volen els riberes del Duero, que es noti la barrica ben forta,
que també el Riojas noti la barrica ben forta i el tenir, que li assequi la boca. O els
vins del Somontano, mon pare se'ls pren, li agrada molt el Cabernet Sauvignon, i aquests
vins que se'ls pren amb el got i que pesen, que pesen, que són forts. El meu pare és
l'exemple ideal del que és l'antiga generació i que li agrada, saps?
No, no, és molt interessant com van canviant els gustos amb les generacions.
Exactament, i aquesta darrera generació està molt influenciada amb les dones perquè
les dones tenen més decisió amb el tema de triar el vi i es consumeix més vi
blanc que vi negre. I també es consumeix en perfils més suaus, perquè les dones
també s'ha descobert que tenen més sensibilitat a l'hora d'olorar, de beure i n'hi ha
moltes homiliers de dones. Et diria que potser a la part amb nois o més.
Molt bé, doncs parlem ara una mica de varietats de raïma a la Rioja perquè
quins són els protagonistes? Els protagonistes, bàsicament, tindríem
una producció del 90% de varietats negres, sobretot. Les blanques s'estan
començant a instaurar una mica, però tot i que sempre hi ha hagut a la zona
algunes blanques característiques, és una cosa que ha tirat molt menys. La que s'ho
menja tot és la Tempranillo. Què creus que vol dir el nom, Tempranillo?
Que es recull abans. Sí, sí, sí, molt bé. Jo pense que ho va dir el Dani un cop, perquè va escoltar
aquest nom, i ho va encertar. M'ho van explicar a la visita de Cune, i és cert que aquest
nom, doncs, es refereix a què es coneix abans. I diguéssim que és la que s'ho menja tot i la que
està a tot arreu. Després tindríem la Garnatxa, la Graciano i la Mazuela, que també li podríem dir
Carinyena, que és d'on ve, que ve de l'Aragó. Que n'hi ha una denominació d'origen a l'Aragó
que es diu Carinyena. Carinyena. I és d'allà. I aquí li diuen Mazuelo. Això ho veuràs molt
amb el meu programa de vins, que a cada lloc li diuen d'una manera a la varietat. Perquè per fer
una mica de... Marketing. No, i d'allà, per fer una mica de comparació, aquí a Catalunya
quin és el tipus de raïm que més s'estipula? Què més? Sí. Ostres. O depèn de alguna... Bueno, suposo que
depèn de zones, no? Depèn de zones. Depèn de zones. Jo et diria que té molta tirada
la Garnatxa negra. Sí, és que a mi em sona molt Garnatxa. Garnatxa em sona molt. També té
una bona tira el Cabernet Sauvignon a tot arreu. Que aquest és francès. És francès. La Garnatxa
negra, en canvi, bueno, crec que és d'aquí teòricament, si no m'equivoco. I algunes varietats
més estranyes, bueno, podem trobar el Somoi, el Trapat, saps? De varietats negres i de...
i de blanques, doncs les del Cava. Si parlem de blanc, quins raïms blancs trobem
a la Rioja, que és el tema d'avui? Bueno, de raïms blancs trobem el viure, que el que
t'he comentat, que el viure li diuen aquí, a la Rioja li diuen viure, i nosaltres
li demà que veu. O sigui, no t'has de pensar que és res autòcton d'allà, sinó que és
la seva manera de dir-ho, saps? Al final és com els pescadors que li donen el peix
d'una manera, en una zona determinada, i en una zona determinada del món li diuen
d'una altra manera, aquell peix. Després tindríem la malvacia, que la malvacia, si
em preguntes d'on ve, doncs jo et diria que la de Conca al Marri Terrani, que es
desconeix exactament d'on ve, i la garnatxa blanca, i també el temprenillo
blanc, que és una varietat autòctona bastant interessant.
I de tots aquests que, raïms, que tu m'has dit, tu tens algun preferit o no?
Jo pregunto perquè no tinc gaire idea de vins, i amb tu ho aprendré molt, i jo et
ets preguntant.
La malvacia és una varietat que dona molts problemes a la vinya, però tu com a consumidor,
quan estàs olorant i estàs bevent, et dones compte que té qualitat, saps? Perquè no és
una varietat per fer producció, sinó per fer qualitat. I quan proves un vi de malvacia,
ostres, si t'agrada olorar aquell vi, si a tu t'agrada olorar i tens un nas desenvolupat
per poder olorar, i també t'agraden els vins bastant aromàtics, la malvacia t'agradarà
moltíssim. A veure, si busques un perfil més suau que no tingui tanta cosa, una garnatxa
blanca pot anar molt bé, també.
No, no, jo està preguntant ja per gustos personals, eh?
Sí, sí, sí, però està molt bé, i el viure, el macabeu, depèn de la zona. Aquí, sobretot,
del fent servir per fer cava al macabeu. També es presenta d'altres maneres en altres
zones, o es pot fer vi blanc normal, però la majoria del macabeu aquí va per cava.
Interessant. Doncs, Jordi, jo crec que ara toca una cançó que jo crec que és molt
acorde, no?, a el que estem parlant. Sí, bastant, bastant.
Bona, polas. Son los suspiros de tus escamas, que son los tiros que dan al alma, si quieres
verme estoy en la rama. Fíjate un objetivo distinto, que soy como un vino tinto, que si me
tomas en frío engaño, y con los años me hago más listo. Cariño, tómame calentito a tu ritmo,
que soy como un vino añejo. Hace ya tiempo me ando buscando, y no me encuentro ni en el espejo.
Porto ya hay olas, en este mar que tu ves en calma, tu eres el pez que muerde mi cola,
yo soy un pájaro y tu la ramas. Estamos a solas, tartartartartartamudeo y no son trolas,
yo nunca miento por la mañana, anda tal loro a última hora. Yo no soy malo, aunque me esconda
entre las malezas. A veces voy un poco del palo, tú eres mi puzzle, yo soy un pieza.
Pero tu cuerpo es un escándalo, hay un demonio que siempre me dice pruébalo, y un angelito
que me dice que estoy reza, a que no hago caso de los dos. Fíjate un objetivo distinto,
que soy como un vino tinto, que si me tomas en frío engaño, y con los años me hago más listo.
Cariño, tómame calentito a tu ritmo, que soy como un vino añejo. Hace ya tiempo
me ando buscando, y no me encuentro ni en el espejo.
Recapacita, no vayamos a perder la cabeza, porque esta es nuestra primera cita, y yo ya llevo
unas diez cervezas. No sé si me incitas o me incito yo por la mañana.
Doncs fins aquí aquesta meravellosa cançó que ens ha recomanat el Jordi i que anava
molt bé per un dia d'avui.
Sí, gent de Sant Just.
Bueno, de Cornellà, però aquí viuen a Sant Just.
Per això t'ho dic.
Sí, sí, sí. Però va, seguim amb els vins. Rioja és coneguda pels seus vins negres envellits,
ja ho hem parlat abans, però quines són aquestes clasificacions principals que tenim a la Rioja?
Vinga, que us ho vaig explicar i així no us li veu més quan aneu a una tenda i us estic venent el producte.
Anar a un celler o anar a una botiga de vins, si no tens ni idea, és complicat.
Home, és complicat. I si la persona que t'assessora no té els suficients coneixements, també encara més.
Primer de tot, comencem per el Criança, que té dos anys d'envelliment mínim i un any que ha d'estar amb bota.
Saps el que és una bota?
Sí, sí, aquestes de fusta, no?
Sí, les de fusta. I normalment són vins frescos i afruitats.
Vale.
Després tindria...
Però una pregunta.
Sí, no, no passa res.
Un any en bota i l'altre any...
En ampolla.
Vale.
Pot ser en ampolla i...
Sí, serà en ampolla segurament.
Vale, vale.
Si no t'especifica el què, en ampolla també envelleix amb el tap de suro, el tap de suro esporós i deixa que entri l'oxigen i també envelleix.
Perfecte.
Anem amb reserva.
Anem amb reserva, que reserva són mínim tres anys d'envelliment i posa aquí que un any en bota i són vins més complexos i amb un millor equilibri.
Per què diu això un millor equilibri?
Perquè ha de tingut més temps per madurar i el tenir és menys verdes.
Vale.
Diguéssim que ha madurat el tenir, és més suau, no pica tant, tampoc el tenir, i l'acidesa és més fluixeta i està més ben equilibrada.
Vale.
I el darrer seria el gran reserva, que serien mínim cinc anys d'envelliment, dos en bota i tres en ampolla, perquè us quedi clar, i són vins elegants i sodificats i ideals per guardar-los en el celler de la nostra classe.
No sé si en teniu, però els podeu deixar ja temps perquè vagin envelliment perquè no són vins de ràpida conserva, que poden durar anys i anys.
Perquè també la gràcia segons quins vins és que els puguis deixar un temps envellint i que també assoleixin més complexitat.
Perquè al final amb el suro fem que aquella espolla vagi transpirant i vagi evolucionant el vi.
I això que es diu, que és, bueno, no sé si és la realitat o és un mite, per això et pregunto, que com més vell és un vi més bo és, és real o no és real?
Depèn, no té per què. Jo et diria que n'hi ha factors que delimiten la qualitat, com pot ser l'anyada d'aquell any, que hagi sigut bona, perquè si el raïm no és bo, el most...
No serà bo.
Sí, haurem de tirar altres anyades, diguéssim, perquè sempre es guarden altres anyades per combinar.
i també et diria que una mica les maneres que tenen de treballar de cada celler, com treballen, i una mica el factor de si anem a fer molta producció o poca producció.
Si fem poca producció a la vinya, normalment tindrem fruits de major qualitat. Si fem molta producció, tindrem fruits de pitjor qualitat.
O sigui que realment es podria complir, però no té per què.
No té per què. O sigui, l'envelliment és un factor d'envelliment. I això, saps? L'únic que amb el temps s'ha valorat moltíssim i se li ha donat molt de valor.
Però ara l'està perdent, perquè els vinos de Jerez estan molt valorats per la gent de 70 anys, 60, però la gent d'avui en dia no en té ni idea de vinos de Jerez.
I tampoc és que valguin molt. Pots comprar un que està perfecte per 15 euros. No els estic criticant per això, però no és un factor de major preu, de major envelliment 100% segur.
Perquè n'hi ha 20 joves que són... d'acord. Una bogeria.
Últimament, és el que hem comentat una mica abans, estem parlant molt de vi blanc, especialment dels vi blancs de la Rioja. Què està passant exactament?
Mira, tradicionalment la Rioja ha estat coneguda pels seus vins negres, no ens hem d'enganyar.
Però en els darrers anys hi ha hagut una revolució amb els vins blancs.
Els cellers han apostat pels vins blancs de gran qualitat, que això també ha passat en el priorat, fermentats amb bota i amb un gran potencial de guàrdia.
O sigui, que el fermentar amb bota li dona un altre tipus d'estructura a aquell vi blanc que no té normalment un vi blanc d'una altra sola.
O sigui, diguéssim que ells fan els seus vi blancs a la seva manera, saps? A la manera de fer de la Rioja.
O seria una manera semblant de fer del priorat. O sigui, vins blancs amb cos, no lleugés.
I això normalment ho fan amb el viure, la garnatxa i el tempranillo blanc.
I està donant uns resultats que estan bastant bé perquè són vins que tenen una bona estructura i que combinen molt bé amb el menjar.
Perquè tenen bastanta potència.
O sigui, s'estan com afegint aquest món però aplicant el seu distintiu.
Exacte. La seva metodologia, la metodologia dels negres, doncs, l'adapten més o menys els blancs veient què poden fer i què no poden fer.
Així es diferencien d'altres zones productores de tota la vida de vins blancs.
Perquè, si no, seria una cagada.
Exacte. Si no tens res distintiu, no compraré l'altre.
Si vas a fer verdejos com Rueda, saps? Que és on fan el verdejo, no pots compartir-li a la cara.
Si vas a fer vins joves com ells, ho has de fer amb el teu distintiu.
Sí, sí, i tant.
La teva manera de fer.
I ara que ja hem fet una bona repassada a tots els vins i els tipus de vins, tipus de reïms de la Rioja, explica'ns una miqueta com va anar aquest viatge per la Rioja i quines recomanacions ens pots fer i ens pots fer a tota l'audiència per si ens animem a anar cap a la Rioja.
Bé, jo vaig visitar sols un celler. No vaig anar a visitar molts cellers perquè al final visites un i ja fas amb un, a vegades.
I també que són cars, no, crec?
Sí, les visites són cars. També ha fet molt això.
Que m'invitin, eh? Que m'invitin.
Aquí, si algú ens escolta...
Que paguen.
Que paguen.
Vaig anar a CUNE, que no es diu CUNE, realment es diu Compagnia Vinícola del Norte.
L'únic que va haver-hi un error fa molts anys i molts anys quan es van presentar a un concurs i per això han acabat assolint el nom de CUNE.
Clar, perquè Compagnia Vinícola del Norte.
Excepte, la U d'on surt?
La U d'una confusió amb una V baixa, perquè realment és una V baixa.
Ah, vale, vale, vale.
Exactament. Amb una confusió en l'etiquetat i per això li donen una V baixa.
Clar, o sigui, realment és C, V, bueno, V baixa, N, E, però la gent li diu CUNE.
Exactament, exactament. Això va ser per... bueno, un error.
Bueno, és com... bueno, no se m'acorreix cap exemple, però una cosa que se li ha dit malament sempre i ja està.
I ja està, i ja està.
Bueno, és més fàcil de dir aquest nom que Compagnia Vinícola del Norte, això està claríssim.
I aquest celler està a la capital de la comarca d'Albí de la Rioja, que es diu Aro, no sé si sabeu on és,
doncs Aro està a la Rioja i és la capital d'Albí.
A quina part de la Rioja?
Està a...
Alta, baja... no, oriental, no, que es diu?
A la Pesa. Ho busquem?
Sí, ho busquem, ho busquem, perquè ara no em ve el cap a quina part.
D'acord.
I en concret es troba a dins d'Aro aquest celler en el barri de l'Estación.
I és un lloc on trobem molts cellers per visitar, perquè diguéssim que allà es junten tots els cellers.
És el sumun.
I tenim els wine bars i també els cellers bastant emblemàtics,
on podem trobar Muga, López Heredia, bodegues de la Rioja Alta, bodegues bilbaïnes...
Bueno, vamos, que estan tots, que si vols agafar una bona, pues vas allà i ja està.
Doncs ho hem buscat i és Rioja Alta, eh?
Rioja Alta, molt bé, molt bé.
I com va anar això, com va anar la visita per Cune? Què t'ensenyen, què fas?
Bé, la visita va començar bàsicament amb una mica d'història dels fundadors,
ja que és un celler de finals del segle XIX,
que va sorgir de dos germans que eren de Bilbao, no eren de la Rioja,
perquè això té un significat, perquè la gent del País Basc, sobretot de la zona de Bilbao,
estigueixen molt a la zona de Rioja.
Vaig estar en un poble d'Ezcarai, estava ple de bascos,
sobretot amb les samarretes de l'Atlètic, perquè estava jugant l'Atlètic,
i és perquè estigueixen allà, no és perquè siguin pobles bascos.
Això és com els manos, no?, que ens invadeixen Salou i a les costes del sud.
Exactament, exactament.
Ara, ens envaeixen, ho dic amb...
Sí, amb carinyo.
Amb bon carinyo, en bon sentit, eh?
Amb una collejita.
Doncs, a un dels germans li van diagnosticar asma
i es van veure obligats a anar-se'n de Bilbao.
Vale.
I van trobar un refugi amb la Rioja, bueno, a la segona residència que tenia en Aro,
i amb això va començar una dinastia familiar que avui en dia ja es compta per cinc generacions,
perquè ell els va donar per fer vi.
Molt bé.
Després de la introducció en el celler que ens van explicar això dels germans,
vam anar a un ferment al vi, que el maco del celler són les tines,
que sabeu, no?, els recipients del vi,
doncs, en aquest cas no eren de ser inoxidable,
normalment són de ser inoxidable i aquestes eren de fusta.
I era una cosa bastant estètica, que agrada veure-ho.
I això no es diu tina, es diu fudre.
I és una tina, doncs, de fusta.
També vam anar al lloc on envelleix el vi,
a la zona on fan les criances,
i aquesta sala està feta per, diguéssim, el dissenyador de Terroifer,
el senyor Eiffel.
Ostres.
i, bueno, t'explicaven això de què ho havia fet ell i...
Perquè hi ha com, tinc entès, eh?,
que hi ha com una espècie de batalla, no?,
d'entre bodegues, no?, de veure qui fa el millor celler, no?
Sí, sí.
Per això contactaven arquitectes tan bons.
No, i també, no, ja no és d'abans, saps?
Sinó, bueno, és de fa temps.
I, sobretot, et diria que més ara,
que li dona un prestigi que ho hagi fet una persona en reconeixement
en aquell celler, saps?
Perquè el del Guggenheim va ser el marquès de Riscal.
Si tu passes per allà, el dissenyador Guggenheim ho va fer.
i això li dona un prestigi al celler, saps?
Que sí, una obra d'art.
I allà, a Cuner, vau fer algun tast de vins?
Sí, vam fer un tast de vins,
a part també de visitar una exposició del Jaume Plensa,
que també és d'aquí de Sant Just.
I vam començar primer amb el vi blanc,
que va ser el millor, es diu Monopole.
És de la Rioja, és un vi blanc sec,
fet amb la varietat Viure,
i que és com la varietat de Macau de la Rioja,
i puc dir que és suau, fresc,
i pot anar molt bé per fer un aperitiu amb els amics
i treure una taula d'embotits i acompanyar molt bé.
El segon vi es deia Ausa,
i era criança,
i tenia massa acidesa, era punxant,
i un tenir que no acompanyava molt bé.
O sigui, no em va agradar.
El tercer era l'Ausa Reserva,
i estava una mica millor equilibrat,
era una cosa que havien ballit més,
que no es notava tant el tenir,
i que estava alguna cosa millor.
Però jo em quedava amb el Monopole.
Doncs Jordi, se'ns està acabant el temps,
m'agradaria que m'expliquessin en 30 segons
si hi ha alguna festa relacionada amb el vi,
per allà, per aquella zona,
perquè crec que hi ha alguna molt interessant, no?
Sí, hi ha la batalla del vi a Aro,
que és una festa relacionada amb la Déu Rioja,
i cada any comença el 29 de juny,
coincidint amb el dia de Sant Pere.
I es fa a la ciutat d'Aro,
que és la capital de la vida,
la Rioja Alta,
i té joc a l'ermita de Sant Felices,
situa els passanyats de Biblio.
Doncs ens està acabant el temps,
i em vull acomiadar bé de tu, Jordi.
Ens han quedat algunes coses per comentar,
però bueno, si no,
les podem aprofitar per un altre dia.
I també, atents,
perquè a les xarxes penjarem
un o dos vídeos en format Reels,
per promocionar una mica la feina que has fet,
i també per veure com són aquests cellers de la Rioja,
i perquè els oients li puguin posar imatges, no?
Sí, que ho puguin veure,
perquè al final que tu parlis i comentis
on s'ha anat,
no és el mateix que ho vegin.
Bueno, que vagi bé, no?
Doncs res, Jordi, moltes gràcies.
Ens veiem dintre d'una setmana, no?
Sí.
Sí, perquè el dilluns tenim una entrevista especial.
Ja parlarem.
Ja parlarem.
Vinga, Jordi, gràcies.
Adéu.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Més de 65.000 palestins han mort a la franja de Gaza
pels atacs de l'exèrcit d'Israel des de l'inici de la guerra,
segons el Ministeri de Sanitat dirigit per Hamas.
Més d'un centenar de persones han mort en els últims bombardejos
sobre la ciutat de Gaza,
on els tanks d'Israel continuen avançant.
Les forces armades han anunciat l'obertura d'una segona via
per facilitar durant dos dies l'èxode forçat de palestins cap al sud.
En paral·lel, Israel amenaça Europa amb una resposta apropiada
si tiren endavant les sancions comercials que proposa la Comissió Europea
per la situació a Gaza.
Es tractaria d'imposar en cels a gairebé el 40% de les seves exportacions a Europa.
Paquia Calas és la cap de la diplomàcia europea.
Vull ser molt clara.
La intenció no és castigar a Israel.
La voluntat és millorar la situació humanitària a Gaza.
Tots els països membres estan d'acord que la situació a Gaza és insostenible.
Hem d'utilitzar totes les eines per avançar cap a aquest objectiu.
I més reaccions al tema, Ida Clemente.
José María Aznar defensa l'operació de l'exèrcit israelí a Gaza.
L'expresident espanyol ha assegurat en un acte de la Fundació FAES
que si el país a breu en sortís derrotat, trontollaria tot Occident.
Però si Israel perdiese el que està fent,
no ens damos cuenta del problema que tendríamos en el mundo occidental i en Europa.
Sería poner al mundo occidental en el borde de la derrota total.
Centenars de persones es manifesten a Londres
contra la visita d'estat que Donald Trump està fent al Regne Unit.
Recorren els carrers de la capital amb pancartes
on es pot llegir Trump no ets benvingut o deixa d'armar i rel.
Mentrestant, el president nord-americà i la seva dona són al castell de Windsor
on la família reial britànica els ha rebut amb tots els honors
i en aquesta hora assisteixen a una cerimònia militar.
Salvador Illa presideix aquesta tarda l'acte institucional de la Diada a Madrid
acompanyat d'una amplíssima representació del govern espanyol,
això sí, sense la presència de Pedro Sánchez.
Madrid, Albert Prat, bona tarda.
Bona tarda.
Sí, el govern espanyol fa costat a Salvador Illa
i almenys set ministres socialistes es deixaran veure aquesta tarda
a la seu de la Generalitat a Madrid.
El de la presidència, Fèlix Bolaños,
encapçalarà la comitiva de ministres a l'acte de la Diada
i falta per veure si s'hi sumarà a última hora
la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero
després que ahir es fes evident el xoc entre el govern català
i el seu ministeri sobre com ha de ser el nou finançament per Catalunya.
Més enllà de l'executiu espanyol
també assistiran a l'acte institucional de la Diada
càrrecs socialistes, líders sindicals i directius d'empreses públiques.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Madrid.
A la Floresta, a la comarca de les Garrigues,
ha prosperat la moció de censura contra el republicà Ignasi Arrastia
que ha fet alcalde Arnau Salat de Junts.
La moció ha tirat endavant amb el suport d'una regidora d'Esquerra
formació que fins ara era el govern de l'Ajuntament
des de Lleida Pere. Joan Àlvarez, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El nou alcalde ha rebut el suport de l'altre regidor de Junts
i de l'exalcalde, Joan Massató, a més de la regidora republicana
Maria Gemma Aguado.
Mentre Salat justifica la moció per les desavinences a Marrastia.
El fins ara alcalde denuncia que la moció ha tirat endavant
pel suport d'una regidora a Trànsfuga, el sentim.
Hem fet aquesta moció de censura perquè teníem desavinències
amb l'anterior alcalde i esperem poder millorar la situació del poble.
El trànsfuga aquest ha fet molt de mal
i s'ha anat amb el partit d'opositor.
Però bé, crec que hem fet una molt bona fenya
aquests dos anys i mig.
Es tracta de la quarta moció de censura
que es presenta a les comarques de Lleida
des de les darreres seleccions municipals
després de les dues de Ribera d'Hondara
i de la de Puigverd de Lleida.
Pere Joan Álvarez, Catalunya Ràdio Lleida.
I als esports, Ruth Vilà, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Barça s'entrena aquesta tarda a Sant James Park, a Newcastle,
on demà s'estrenarà a la Champions
i jugarà sense la minya mal lesionat com Gaby Ibalde.
Qui sí ha entrat a la convocatòria és Frenkie de Jong,
que ha estat 10 dies de baixa per uns problemes musculars.
Avui s'han de jugar 6 partits més,
corresponent-se a la primera jornada de la Champions,
entre els quals destaquen el Bayern de Múnich-Chelsea
i el Liverpool-Atlètic de Madrid.
Encara en clau blau gran, el Barça i l'Èxia Putellas
han acordat la continuïtat de la futbolista al club
després que hagi rebut una oferta important del PSG
dos dies abans que es tanqui el mercat de fitxatges
de la Lliga Femenina.
El club francès estava disposat a pagar
la clàusula de rescissió d'Èxia.
A l'Espanyol, Pere Milla ha estat sancionat en dos partits
per l'expulsió contra el Mallorca.
El davanter, per tant, es perdrà als duels
contra el Madrid i el València.
I en bàsquet aquest vespre comença a Tarragona
la Lliga Nacional Catalana ACB
amb participació de 5 equips catalans de la categoria
i també l'Andorra.
Avui a 2.47,
Màxima enresa,
Hayopos i Lleida.
I a partir de les 9, Morabanc, Andorra-Barça.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova.
La 48ena cursa de Carts de Coixinets ja té data.
Serà els dies 8 i 9 de novembre al carrer Freixes de Sant Just.
Les inscripcions s'obriran el 6 d'octubre
a través de la web carsdecoixinets.org
i es tancaran el dia 26.
El preu és de 70 euros per cart
i l'organització informarà de totes les novetats
per xarxes i per correu als antecs participants.
Aquella mateixa nit,
a les 12 en punt del 6 d'octubre,
s'obrirà també el període
per sol·licitar el préstec de cars.
Caldrà enviar un correu a
seguretat arroba carsdecoixinets.org
amb el nom del pilot, el copilot
i les dades de contacte.
No s'acceptaran correus enviats abans d'aquesta hora.
Els cars es llogaran
per ordre d'arribada
i caldrà deixar una fiança de 50 euros
que es retornarà després de la cursa.
Recordeu que no poden llogar a cart
aquells que ja ho hagin fet en edicions anteriors
ni es poden cedir a tercers.
L'organització també recorda
que no es fa responsable dels desperfectes dels cars
i que és responsabilitat dels participants
comprovar-ne l'estat abans de la cursa.
La Biblioteca Joan Margarit
organitza el dijous 25 de setembre
a dos quarts de sis de la tarda
a la sala Ejedor Consul i Giribet de Can Ginestà
una nova sessió d'etat,
sessions de moixaines, jocs i cançons per nadons,
adreçada a nadons de 3 a 24 mesos
acompanyats d'una persona adulta.
La proposta, a càrrec de l'Isa Linares,
vol transmetre a mares, pares i acompanyants
recursos per interactuar amb els infants
a través de la veu, el tacte, els gestos i les mirades.
Les moixaines i cançons de bressol
que es treballen en aquestes sessions
formen part del folclore tradicional
i contribueixen a desenvolupar la comunicació,
l'efectivitat, el llenguatge,
el moviment i la sensibilitat musical dels nadons.
L'activitat és gratuïta
i en places limitades
i les inscripcions s'obriran el 18 de setembre
i es faran a través d'un formulari en línia.
L'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes,
ha explicat a Ràdio d'Esvern
que ja han començat les obres
per construir 8 habitatges de lluque
i protegit per joves
i un aparcament públic de 70 places
als antics jocs juvenívols.
Els habitatges estaran destinats
a menors de 35 anys empadronats al municipi
i compliran els criteris de preus
i ingressos establerts pel decret d'habitatge.
Pel que fa a l'aparcament,
seguirà el model de gestió del mil·lenari
en prioritat per a veïns i persones
amb mobilitat reduïda i preus ajustats.
En l'àmbit educatiu,
Basaganyes ha detallat
que les millores d'estiu als centres escolars
han inclòs actuacions de seguretat, pintura,
nous punts d'aigua i adequació d'espais,
prioritzades per les direccions de cada centre.
Ha destacat que enguany només s'ha obert
una línia d'I3 a l'Institut Escola
per manca de demanda,
però que el projecte educatiu
rep molt bones valoracions de les famílies.
Segons l'alcalde,
és imprescindible que el Departament d'Educació
concreti un calendari de trasllat
a l'edifici definitiu
per donar seguretat a les famílies
i afavorir que el centre guanyi demanda
en els propers cursos.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambici.cat
nicotina, arsènic, cianur,
poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac
perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no s'ha parlat de la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius
vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me
vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imagin.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pack jove 2024.
Ara a les
a les 6 i 11 minuts
comencem
amb una tertúlia
molt interessant.
Avui parlarem
sobre les vacances
ja que
ara sí
jo crec que
tots nosaltres
o gairebé tots
ja les hem deixat
una mica enrere.
I ho fem
al voltant
d'una gran pregunta.
Estan sobrevalorades
les vacances?
La idea d'aquesta tertúlia
va néixer
fa un mes ja
quan el líder nacional
del PP
Alberto Núñez Fijo
va dir el següent
en anunciar
que s'anava
de vacances.
L'escoltem.
Les agradezco mucho
su interés
y si ustedes pueden descansar
algunas semanas
les felicito
y los que no pueden descansar
pues que sepan
que las vacaciones
están sobrevaloradas.
Muchas gracias a todos
y nos vemos
a la vuelta.
Una broma
una mica
de mal gust
sobretot
per la gent
que realment
no pot fer vacances
perquè la realitat
és que hi ha molta gent
que treballa
tot l'estiu
per poder donar
de menjar
als seus fills
per pagar el lloguer
o per pagar
els altres estudis.
Però va
deixem-nos de política
una estona
i presentem
els nostres
tertuleans d'avui.
El primer
Jordi Clavero
que repeteix acció
repeteix espai
Jordi Clavero
benvingut.
Però Jordi
que no t'havia
encès el micròfon
una reda
tècnica.
Ara sí
Jordi
benvingut.
Com anem?
Què tal?
Benvingut a nou
ens acabem de sentir.
Ens acabem de sentir
hem parlat una miqueta
i bueno
jo també he deixat
les vacances
bastant enrere
ja fa una estona.
Tu ja estàs en rutina.
Sí
bueno
amb la rutina
que m'he fet
de moment
espero augmentar-la
encara disposar
a més coses
de fer
amb el meu temps
però sí
rutina full.
Molt bé
també un altre
integrant de la tertúlia
serà el Jordi Bernet.
Hola Jordi.
Bona tarda Jaume
què tal?
Molt bé
molt content
que estiguis aquí
la cosa pa de Jordis
avui.
Tu Jordi
ja
100%
a la rutina
o encara
no del tot?
Bueno
no del tot
eh
porto ja
jo porto
20 dies
de vacances
com aquell qui diu
no l'he pogut fer
durant tot l'estiu
però bueno
s'està fent
ja una mica
fixuc
i ja vull començar
molt bé
la tornada
la rutina
jo també
a vegades
l'agafo amb ganes
la veritat
jo aquest estiu
l'he agafat amb ganes
i per últim
tenim
un tertúlia
molt especial
el tutor
el Daniel Martínez
què tal Dani?
Sí que em sento una mica
amb tutoria
aquests dies
sí
bona tarda
com esteu?
doncs bé
bé bé
la veritat
és que les vacances
em queden molt lluny
ja
sí
tu vas començar
fa bastants
sí
jo les vaig fer
el mes d'agost
vaig fer tot el mes d'agost
però han sigut unes vacances
molt gratificants
perquè he pogut
desconnectar molt
no sempre pots
desconnectar les vacances
per mi
les vacances
més enllà
dels viatges
que es puguin arribar a fer
per mi és
desconnectar
perquè si hi ha una cosa
que ens passa
als comunicadors
comunicadores
és que estem connectats
365 dies l'any
perquè és molt important
el que passa al nostre voltant
perquè ho hem de comunicar
i llavors doncs
quan estàs en aquest moment
de peron
de vacances
intentes
desconnectar al màxim
però
sempre tens el canal
24 hores encès
la cadena seda encesa
fas un cafetonet al matí
amb uns diaris
digitals
que repasses
mentre tens
tots aquests estímuls
encesos
tens la ràdio
tens la tele
i mentrestant vas llegint
vull dir que
desconnectar
no acabes de desconnectar mai
però
està claríssim
que el que hem sentit
el tall de veu
que hem sentit
de Feijó
està fora del lloc
com moltes
de les seves intervencions
sí, sí, sí
al final
estic molt d'acord amb tu
al final
els comunicadors
que en tenim
tres
aquí a la tertúlia
menys del Jordi
però bueno
s'està fent un lloc
és molt comunicador el Jordi
és molt comunicador
és molt bon comunicador
dic de professió
bueno
depèn
si veu aquí
RAC1
o Catalunya Ràdio
gent amb menys
gent amb menys
fa més
gent amb menys fa més
jo t'ho dic
sí, sí
i tal com estan les coses
avui en el món de la comunicació
pot ser una competència
per això t'ho dic
l'intrusisme laboral
intrusisme a full
no, no, però el Jordi
és molt bon comunicador
però em referiré
sí, t'hem entès
sí, sí, sí
trobem un llibre després
i ho solucionaré
molt bé
i ara
jo vull que
anem directe al gra
tu Dani
ja t'has avançat una mica
però bueno
comencem amb tu
ja que t'has avançat una mica
perdó
és que m'agrada molt xerrar
digues
per tu
estan sobrevalorades
les vacances
sí o no?
per mi
les vacances
no estan sobrevalorades
és molt necessari
fer vacances
és molt necessari
descansar
però certament
a vegades
tenim una concepció
de les vacances
que no té res a veure
amb el que realment és
les vacances
és un període
normalment estival
tot i que molta gent
també fa les vacances
a tardor
fa les vacances
en altres períodes
de l'any
però és un espai
per descansar
per desconnectar
per estar amb els teus
per desvincular-te
d'aquella rutina
que t'arrossega
un pou cada dia
tot i que t'agradi
la teva rutina
moltes vegades
et consumeix
moltes hores
et consumeix molt
i encara que estiguis
enamorat
de la teva rutina
jo ara mateix
estic enamorat
de la meva rutina
però encara així
també et cansa
una mica
és necessària
aquesta aturada
aquest espai
per les vacances
i sens dubte
no estan
sobrevalorades
el que passa
és que clar
que a vegades
sentim
aquestes intervencions
dels polítics
o de qui sigui
perquè moltes vegades
aquestes frases
també són dites
per gent
que potser
no tenen necessitat
de fer vacances
perquè
tenen una vida
que s'ho poden muntar
molt bé
i potser
no els convé
fer vacances
i que la jornada laboral
dominer
segur que és molt més dura
que la que fa
el feijo
efectivament
i que
ho comentàvem
una mica també
a fora de micròfons
que hi ha molta gent
que no es pot permetre
fer vacances
que està treballant
perquè
ha de mantenir cases
a vegades dues
tres cases
les familiars
vull dir que
la situació actual
és molt
jo crec que
del tall de veu
de fijó
que digués
que les vacances
estan sobrevalorades
t'ho puc arribar a entendre
però el comentari
previ
per mi és vital
i los que no tengan
que no se preocupen
que tampoc
se'n parla tanto
a mi això
em sembla molt greu
al final li estàs dient
a una persona
que potser
perquè hi ha unes vacances
per una parada de família
que va just
potser és un luxe
que no es pot permetre
i que mi diguis això
a mi aquí
en aquest incís previ
és per mi on està
la falta de respecte
però bueno
seguim
també et dic una cosa
i amb això ja callo
una bona estona
també et dic
un espai polític
com aquest
com molts d'altres
que hi ha en el Congrés
que estan lluitant
diguéssim d'alguna manera
perquè
o com a mínim
no estan lluitant
a favor
perquè la reducció
d'hores
es dugui a terme
que diguin això
de les vacances
home
doncs té sentit
no?
perquè si no estàs d'acord
amb una reducció
de l'horari laboral
tampoc has d'estar d'acord
de les vacances
per tant
no té sentit
tot i que no
no ho compartim
evidentment
i Jordi
per tu
la pregunta
estan sobrevalorades
sí o no
Jordi Bernet
perdona
que m'heu mirat
hi havia una confissió
aquí saps
perquè jo estic al mig
estan sobrevalorades
sí o no?
bueno
una miqueta
també
perquè al final
sí que és cert
que necessitem
trencar la rutina
necessitem
canviar d'aires
necessitem
doncs
desconnectar
però
però al final
ja arriba un punt
que dius
ostres
ja hem de tornar
hem de continuar
fent el que fèiem
habitualment
perquè ja et dic
jo ara per exemple
estic de vacances
com aquell qui diu
i jo ja estic
fins als nassos
dient-ho així
d'estar a casa
de no fer res
perquè ja tothom
està a la rutina
no?
i també és una mica
que ja
ja hi vull
ja hi vull tornar
respecte al que diu
Núñez Feijó
vergonyós
és vergonyós
aquest tio
porta tot l'any
de vacances
calentant cadira
i fent-li invàlid
dient-ho clar
calentant cadira
i fent-li invàlid
cobrant
del Partit Popular
i dient que estan
sobrevalorades
bueno
anem a veure
igual també està cansat
de fer-les
tant és que en fa
exacte
potser és això
si en tens moltes
les acabes avorrint
aquí està
per això diu
diu això
i respecte també
el que diu
que no tinga
no passa nada
doncs una mica
compartim
el que
el Gait
també el company
de que hi ha molta gent
que no arriba
a final de mes
que necessita treballar
i doncs bueno
també s'ha de respectar
no?
doncs aquesta gent
que per X situacions
per activa o passiva
no les pot fer
doncs
també hem de tenir
cura
molt bé
molt interessant
aquesta aportació
ara queda només
sentir el Jordi
però el Jordi Clavero
per tu
sobrevalorades
sí o no
a veure
jo crec que depèn
si
entenem
per vacances
el concepte
d'anar a París
fer-me una foto
a la Torre Eiffel
estar amb
molts més guiris
penjar 50.000 històries
i anar-me a fer una foto
a la Mona Lisa
i penjar-ho tot
a l'Instagram
i estar a donar-te
colzes i colzes
contra l'altra gent
per fer-te una foto
jo crec que allò
sí que està molt
sobrevalorat
perquè al final
és estar com una sardina
pagar molt
per estar com una sardina
i estar amb
un constant caos
però si fas vacances
a un lloc tranquil
per descansar
que és el teu entorn
que tu estàs bé allà
i que
no està massificat
diguéssim
que no hi ha
una massa
de turistes
molt forta
ostres
potser allà sí que pots
descansar
i està millor
jo et diria que depèn
ostres
el típic d'anar-te
a Estats Units
per mi està sobrevalorat
el típic a vegades
d'anar segons quins llocs
està sobrevalorat
a vegades els jocs
desconeguts
que no falta anar-se
tan lluny
perquè tenim un país
molt bonic
són els millors
i els millors
on es poden fer vacances
ja no dic
arreu d'Espanya
dic a Catalunya mateix
tenim molts jocs
que no coneixem
i que són preciosos
i bueno
jo arreu del
Comantare Feijó
fa populisme
com sempre
els polítics
diuen coses
que no sé qui
els assessora
exactament
diu per cridar atenció
però el que sí
que trauria
reflexió
és que si no
em puc permetre
unes vacances
per anar just
jo no les faria
saps
o sigui
si has de prescindir
de segons quines coses
per anar just
durant tot l'any
no les faig
perquè al final
la vida
és tirar cap endavant
i n'hi ha unes coses
que potser un any
no les pots fer
i el següent any
potser les podràs fer
i ho gaudiràs
saps
si evidentment
vull dir
si has d'anar malament
tot l'any
per unes vacances
no les has de fer
però clar
aquí està el problema
que hi ha gent
que va tan justa
que no té ni el dret
a poder fer-la
saps
sí
sí
però
hi ha coses més importants
que anar-te'n a viatjar
no
però potser
vacances
no és viatjar només
sinó és
el que tu deies
tenir una desconexió
i descansar la ment
una mica
sí
trencar rutina
sí
perquè si tu estàs
nou mesos treballant
sense parar
al final
és que no respons
mentalment
estàs fregit
no no
totalment
de fet
la Diec
tinc ara aquí mateix
el significat
que diu
de vacances
que és
diguéssim
del qual s'extreu
la paraula vacances
que diu
el següent
la segona definició
diu
temps de repòs
durant el qual
cesen els estudis
d'una escola
els treballs
d'un tribunal
etc
i posa d'exemple
les vacances de Nadal
i també posa
com a significat
temps de repòs
concedit a un funcionari
o a un treballador
que en aquest cas
està
però
és el lapse de temps
és aquest espai
en el que cesen
aquestes accions
una cosa és
els viatges
i per mi l'altra
són les vacances
que és aquest període
que tu tens
després de treballar
que et mereixes
per estar
per desconnectar
és que és
desconnectar una miqueta
crec que hem de saber
diferenciar
aquestes dues
terminologies
entre viatjar
i fer vacances
a dia d'avui
vas a viatjar
a fer fotos
no vas
no vas a desconnectar
és que estàs tot el dia
fent fotos
a l'Instagram
què m'han dit aquests
que hi ha aquesta necessitat
que hi ha la necessitat
perquè vivim amb això
a la mà
i molta gent
no té aquesta necessitat
de fer fotos
i al final
no desconnectes
és el que també
deies abans
de
que estàs allí
al Museu del Louvre
fent fotografies
a la Mona Lisa
barallant amb la gent
això són vacances
no
anar a un altre lloc
a veure què passa
a investigar
a fluir
la meva segona pregunta
també va una mica
en aquesta direcció
perquè ara
què pesa més
unes vacances
entre cometes
que siguin bones
per a les xarxes socials
és a dir
que la gent
atiri molts likes
que les fotos
facin molt goig
o
el que és
la necessitat personal
d'una bona desconnexió real
no és això
que estava connectant
què és el que pesa més
la foto
actualment
sembla que sí
jo crec que sí
però crec que no
s'han de barrejar
les dues coses
perquè una és
un caprici
un espai
on la gent
gaudeix
de les seves vacances
anant de viatge
i l'altra és
un dret
del treballador
és a dir
aquestes vacances anuals
que són
un dret
fonamental
i renunciable
i retribuït
regulat per l'article 38
de l'Estatut dels Treballadors
per tant
jo crec que
no es poden barrejar
els dos conceptes
una cosa és
el fet de
tenir vacances
i una altra
cosa és
el fet de
fer vacances
fer un viatge
fer el que sigui
però tenir vacances
aquest espai
de descans
retribuït
que està
en els Estatuts
realment
això és que
és necessari
per a tothom
a partir d'aquí
viatges
doncs comentava
l'amic Clavero
que moltes vegades
per aquí
tenim coses
precioses a fer
i llocs
per gaudir
que no cal marxar
a no sé quants quilòmetres
també és cert
que a vegades
fas números
i t'adones
que et surt més a compte
anar-te'n de viatge
potser a Malta
o et costa el mateix
una setmana a Malta
que una setmana a Sitges
i dius
ostres
si m'ha de costar el mateix
doncs faig una setmana
a Malta
i això ja és un tema
que entraríem en un debat
sobre el turisme
sobre
sobre que realment
doncs
el turisme local
doncs en surt molt car
no?
el turisme local
realment
doncs a vegades dius
ostres
potser hauríem de
descombrar una mica
cap a casa
i que fos una mica
més assequible
el turisme local
que al final s'està venent
la que és la nostra terra
per gent de fora
i ens estem quedant
els d'aquí
sense res
aquell turisme
que hem sentit
durant
durant tants estius
i que sembla
que seguirem sentint
sí
turisme
però també m'agradaria
saber
tota aquella gent
que està darrere
de tot això
si coneix
el que té a casa seva
una mica també
però no anaves
tu Dani
al final
crec que també
abans de conèixer
món
primer
mirem
què tenim a casa
perquè com deia el Clavero
aquí a Catalunya
tenim llocs
que són espectaculars
són espectaculars
jo no he viatjat molt
no soc molt de viatge
però
aquí a Catalunya
he visitat
bastants llocs de Catalunya
i la veritat que
espectacular
per tant
jo crec que
primer hauríem de mirar
què tenim a casa
i després ja
mirem
què tenim a fora
exactament
bueno
a mi
és que és com m'ha criat
perquè jo
amb la família
quan fèiem vacances
com el que s'entén
ja fa temps
anàvem aquí a Catalunya
i anàvem
a llocs
com la Vall d'Aran
que és preciós
us ho recomano
i també
a la Costa Brava
he anat
i
no sé
i són llocs
que són molt xulos
i
no els tenen
a tot arreu del món
la Conca al Mediterrani
és un lloc
molt molt molt bonic
i
i que per això
la gent
ve a viure aquí
saps
i els espats
venen cap aquí
perquè tenim jocs
que són
preciosos
i no només
el lloc
sinó també
el clima
al final
vivim en un
en un indret
que
el clima
és privilegiat
realment
perquè no tenim
ni el fred de dalt
ni la calor
l'asfixien de baix
que això està canviant
una mica
i ja les temperatures
aquí ja
ens comencen a apretar
sobretot a l'estiu
moltíssim
però sí que és veritat
que
és un molt bon lloc
climàticament
i que ho tens tot
molt a prop
exacte
la muntanya
a la platja
pots fer de tot
en un espai
molt reduït
i pots gaudir
de moltes experiències
abans deia
el Clavero
ens explicava
les seves vacances
el seu viatge
per la Rioja
ja va haver
un dirigent polític
d'aquest país
que deia
viva el vino
doncs una mica
és això
al final és anar
a gaudir també
d'això
del vi
i del territori
i del país
perquè realment
doncs
si te'n vas a un lloc
doncs
gaudeixes de la gastronomia
d'un lloc
a Espanya tenim la sort
que tenim una gastronomia
supercompleta a tot arreu
i que podem gaudir molt
d'aquesta gastronomia
sense haver de marxar
a prendre'ns un vi
a França
un Bordeus
per exemple
no cal
podem anar
també
a Galícia
a gaudir d'un bon vi
un albarinyo
per exemple
exactament
un bon vi
i sobretot
molt bona gastronomia
també de menjar
no només de bebra
perquè
ostres
jo quan marxo
de viatge
a altres països
a qualsevol país
costa
mai he menjat
millor que aquí
mai
mai mai
sempre és cap enrere
que sí que està molt bé
provar coses diferents
però al final
te'n vas a Galícia
un pop a la Gallega
és espectacular
unes tamburenyes
te'n vas al País Basc
un xuletón
com t'agrada
això
com li agrada
ara en vas al sud
tens el pescaíto frito
no hi ha competència
una mica de rebujito
d'aquí dos dies
preguntarà
quan li toquen
les vacances
amb ells
però quan em toquen
sí, sí
no, no
hay que facturar
hay que facturar
i hi ha l'última pregunta
abans d'anar tancant
que tampoc tenim pressa
però per anar tancant
la tertúlia
preferiu vosaltres
vacances com
més distribuïdes
al llarg de l'any
o totes de cop?
Dani, no sé
tu què penses Dani?
jo, aviam
a mi m'agrada fer-les
jo soc bastant partidari
de fer-les de cop
això d'anar fent
perquè jo sempre he tingut
el costum
de fer les vacances
al mes d'agost
ha sigut un costum
de les empreses
en les que he estat
que tanquen a l'agost
i llavors descanses
tot el mes d'agost
i a mi no m'importa
en absolut
però també és veritat
que durant l'any
intento fer alguna parada
tècnica
que aquesta sí que va lligada
a un viatge
o va lligada
a alguna escapada
fora de casa
per dir-ho
d'alguna manera
per exemple
a l'inici d'any
intentes fer alguna cosa
o per
mes de febrer
març
que normalment
els preus
també són més baixos
dels viatges
i procures fer
una escapada
per desconnectar
i allò també t'ajuda
a desconnectar
i després tornar
amb les piles carregades
però que són les vacances
pròpiament dites
aquests 30 dies
que tenim més o menys
per any treballat
doncs jo prefereixo
fer-les al mes d'agost
perquè és quan tothom
les fa
i així doncs
puc estar amb els meus amics
puc estar amb la meva família
i en aquest sentit
sí que és veritat
que t'acabes trobant
moltes aglomeracions
a tot arreu
perquè tothom està fent vacances
però no sé
és una forma també
de gaudir-ho
i després ja fas
l'any del tirón
i això
amb petites parades puntuals
tot i que jo soc molt
els que em coneixeu
ja ho sabeu
de buscar-me qualsevol lío
o sigui que jo
a vegades
em palmo setmanes
o saps allò de
ostres
no té per què ser treballant
a vegades és
pel gaudi
però que a vegades
no acabes de descansar
ni fer net
i és recomanable
fer aquesta aturada
de detox
perquè el cos també digui
vinga va
que has de seguir
amb la rutina
doncs sí
Jordi
jo
Jordi Clavero
Jordi Clavero
sí
va Jordi Bernat
Jordi Clavero
és difícil
tenint aquí dos Jordis
aquí és difícil
bueno
jo us diria que m'agrada més repartides
abans quan era més petit
sí que m'agradava l'agost
perquè
quan estiuejava
tenia un grup d'amics
i a l'agost ens veiem
però
amb el pas del temps
i com que també he estat treballant
alguns estius
m'ha agradat molt més
el fet d'estar
a l'agost a Barcelona
que està tot tan tranquil
i tu tens la teva rutina
i fas
vas en transport públic
i estàs perfecte
i
prefereixo el novembre
o a l'octubre
anar a un lloc
amb una persona
de confiança
i ja està
saps?
és perquè
no està tanta gent
fent el que tu vols fer
i vas als llocs
i estàs molt tranquil
tens més espai
per posar-te a parlar
amb la gent
que n'hi ha per allà
perquè t'expliquin coses
bueno
que a mi normalment
se'm posa a parlar la gent
quan vaig a visitar els llocs
però
però si
és més espiritual
perquè quan vas a l'agost
saps?
a mi em dona la sensació
que està tothom allà
saps?
i
a mi no m'agrada
saps?
quan hi va tothom
i al final
és això
és el que tu dius
que potser
el febrer
si t'agafes 15 dies
del febrer
veus el lloc autèntic
sense tanta turistada
exactament
també a finals d'agost
també pot ser
una molta menys gent
potser és bona
però bueno
sí
que encara hi ha gent
encara hi ha gent
però és això
que m'agrada
bueno
soc una mica
espassionat amb això
i m'agrada que no
i acabem amb el Jordi Bernet
què?
tu què en penses?
jo també
distribuïdes
durant l'any
sí que és cert
que a l'estiu
sí que m'agrada tenir
una miqueta més de dies
per gaudir una mica més
de la platja
jo que soc un poble de platja
doncs
poder anar a la platja
poder quedar amb els meus amics
poder fer
festes majors
festes majors
que ens agraden molt
però
això no
per fer això a l'estiu
doncs
estar pel poble
estar amb els amics
tenir
aquest tipus de
de vacances
de descans
diguem-ho d'una manera
i després
durant l'any
doncs
tenir alguna setmaneta
tenir doncs
períodes com
Setmana Santa
els Nadals
doncs
per poder fer
doncs
alguna escapadeta
ja sigui
amb algun amic
amb algun familiar
doncs
que sempre
sempre va bé
doncs
moltes gràcies nois
acomiadem per aquí
la tertúlia
moltes gràcies Dani
Jordi Clavero
i Jordi Bernet
ara sí
ara l'esclavada
ens sentim
segur que dintre de molt poquet
i Jordi
en res
en uns pocs minuts
ens tornem a sentir
perfecte
vinga
gràcies nois
gràcies a tu
adeus
adeus
adeus
doncs
ara
posem una cançó
que m'agrada molt
que l'estic escoltant molt últimament
i que es diu
Jetlag
de Marc
doncs no
aquesta no és la cançó
la cançó
que tant ens deia
era aquesta
l'esclavada

a la cançó

a la cançó
premio
otra vez
otra vez
que se me hace largo el vuelo
otra vez
otra vez
otra vez
que aterrizo y no te veo
dónde estás
sé que ya es muy tarde para contestar
pero es que he llegado loco por entrar
ahora quien me calma con este jetlag
quizás salga más
y dónde estás
sé que ya es muy tarde para contestar
si tú quieres puedes ser la oficial
si te pones rey yo me pongo más
yo me pongo más
si
me hacen sentir que hablo en otro idioma
contigo solo soy una persona
me hablan de dinero y yo pensando en ti
si tú me lo pides yo muevo la coma
si tú me lo pides nos vamos a Roma
si tú me lo pides vamos a Berlín
estuviste en el primer show de Barcelona
y estarás en el primer show de París
capaz te iría mejor
con alguien con más tiempo
que no sea como yo
y que sé por qué bueno
elegiste el cabrón
ahora te toca tu por ciento
no es fácil de decisión
pero beba lleva premio
uff
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
los pasé un par de meses
con un nombre impronunciable
y un par de traumas
que paso
no fue así
estoy mejor
pero casi me matas
están buscando explicaciones raras
brother de verdad vengo de nada
eh
tienes que afetar
Tienen que afetar
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Tienen que afetar más
Soy el que la tiene, la sé avisar
Desde abajo como un uppercut
Desde abajo como tu jeva
Euros, dólares y tirans
Grito bingo al acabar la vuelta
Mi hermanito no me nota cerca
Mi piba no me nota cerca
Estoy pensando en si me renta
Estoy pensando en si me renta
Y no, flexion menos de la cuenta
Esto lo tenía ya desde menor
Pero no me di cuenta
Pero no me di cuenta
Oye, prío tan poco
Multiplico lo que toco
Oye, prío tan poco
Oye, prío tan poco
Multiplico lo que toco
Oye, prío tan poco
Oye
Todos quieren un verso del Golden Boy
Ella, ella quiere un beso del Golden Boy
Se le cobro hoy y lo gasto hoy
Tienes capital, keep going
No le tengo aprecio al money
Quítame la tarjeta del móvil
Desinversión si lo gasto en homies
Desinversión si lo gasto en mi shorty
Oye, prío tan poco
Multiplico lo que toco
Tienen que apretar más
Tienen que apretar más
Oye, prío tan poco
Multiplico lo que toco
Tienen que apretar más
Tienes que apretar
Tienen que apretar más
Lo pasé un par de meses con un hombre pronunciable
Y par de traumas
¿Qué pasó?
No fue así
Estoy mejor
Pero casi
Deixem la música enrere
I ara comença la secció del Jordi Bernet
Doncs ara comencem la nova secció del programa
Comencem amb Jordi Bernet
La secció aquesta que es dirà el retrovisor
Benvingut de nou Jordi
Gràcies Jaume
Moltes gràcies per convidar-me
I participar d'aquest gran programa
Com és el refugi
Doncs bé
Aquesta secció anirà d'efemèrides
Intentarem les vegades que passi per aquí
Recapitular aquestes efemèrides
De la setmana, dels dies propers
I així la gent
També
Aprèn una mica
Una mica d'història
Que també és important
Història, cultura, etc
Exacte
Doncs molt interessant aquesta secció
Que també el nom m'ho has explicat fora de micros
A mi el nom m'agrada molt perquè té un significat
El retrovisor per què?
Sí
Doncs és com el retrovisor d'un cotxe
Tu vas conduint i mires el retrovisor per mirar enrere
Què són les efemèrides?
Una mirada enrere, una mirada al passat
De fer successos que van passar un dia en concret
En un període de temps determinat
D'acord, doncs Jordi
Si et sembla comencem amb la primera efemèride
Doncs comencem amb la primera efemèride
I és aquesta una mica de literatura anglesa
I ens hem de remuntar l'any 1890
Un 15 de setembre
Que neixia una de les grans escriptores de novel·la policíaca del segle XX
Agatha Christie
Tothom la coneix, no?
Sí, sí, i tant
Una autora que fins l'any de la seva mort, el 1976
Va deixar una extensa obra literària
Que també es va portar fins a la televisió i el cinema
Christie va ser la creadora d'alguns personatges coneguts
Com l'Hércules Poirot o Miss Marple
Que van aparèixer en diverses obres seves
Entre tots els seus llibres destaquen
L'assassinat de Roger a Croy
L'assassinat a l'Orient Express
Mor al riu Nil
Deu negrets, entre moltes d'altres
L'escriptora britànica també va destacar
En gènere teatral
Amb l'obra La ratonera
I una de les curiositats més destacades d'aquest personatge
És la seva desaparició
Durant 11 dies, l'any 1926
Ningú sap, a dia d'avui
Per què va passar això, no?
En tot cas, Agatha Christie
És considerada com l'autora més venuda
Amb un total de 12 milions d'exemplars
Què et sembla?
Home, doncs una barbaritat de còpies, la veritat
I res, Agatha Christie al final és una
Bé, és una icona de la literatura
I al final llibres, o personatges com
Hércules Poirot
Al final també inclús han donat el cel a la gran pantalla
Perquè jo me'n recordo que vaig anar a veure
Una de les últimes pel·lícules que vaig anar a veure al cinema
Va ser una d'Hércules Poirot
Que vull dir que aquests personatges tenen tirada
Sí, sí, tenen moltíssima tirada
I per arribar a la gran pantalla, com és el cinema
Doncs és perquè tenen una certa repercussió
Ara viatjarem al segle XIII
Amb una altra efemèride d'un personatge també important de l'època
En concret, l'any 1254, 15 de setembre
Naixia Marco Polo
Un personatge
Un gran comparidor
Personatge que va destacar per la ruta de la seda
Un venecià
De pura cepa
Com dirien
Explorador, mercader i aventurer
Que va fer aquests viatges
I és un personatge dins de la història de la humanitat
Un personatge bastant
Bastant conegut
I bastant important
Amb al final molt famós
I no només pel joc de la piscina del Marco Polo
També, també
Que és una nens
Sinó per moltes altres coses
Al final és el que tu dius
Mercader, explorador, aventurer
Aquest home va fer de tot
I si ha passat a la història després de tants i tants anys
És perquè va tenir un paper prou important
Però jo crec que ara és el moment de passar a la tercera afemèrida
Sí
Perquè fa 50 anys de l'estrena d'una pel·lícula molt especial
Posa, posa la música
Posa la música
A veure si la tenim a punt
Doncs no la tenim a punt
Un moment Jordi
Que la tenim per aquí
A veure on la tenim aquesta cançó
La cançó, la cançó, la cançó
Bueno Jordi, explica'ns una mica
Ara busquem la cançó
Digue'ns, 50 anys de l'estrena de quina pel·lícula?
Star Wars, El Retorno del Jedi
I és que el 15 de setembre d'aquest 2025
Feia 50 anys que es va estrenar aquesta èpica pel·lícula
Que retrata la confrontació entre les forces de l'aliança rebel
I l'imperi galàctic
Que no només va marcar el destí d'una galàxia molt llunyana
Sinó que també s'ha convertit en un símbol de resistència i esperança
En la cultura popular
Doncs Jordi, ara sí que hem trobat la cançó
La tenim aquí
I li donem el play
I li donem el play
Ludii, a ciné fly per times
I li dono la cançó
I li da sanction
I li donem el play
I li donem el play
I li do co tengo
A principal
E Bridget
I li donem el play
I li de la crisp
I will 아닌 erinnen
I li donem el play
Fins demà!
Fins demà d'aquesta saga de la guerra de les galàxies ja tenen aquesta data segur que apuntada en el seu calendari, 15 de setembre de 1975
Jordi, tu què? Ets fan de Star Wars o no gaire?
Bueno, jo no he mirat totes les pel·lícules
Totes?
Totes no
Ah, d'acord, penses que havies dit totes
No, no, totes no
Que no t'has vist totes?
No sé, n'hi ha 8 o 9, potser n'hi ha mirat 6
Hi ha moltes, hi ha moltes
Bueno, prou bé
I no és que sigui fan, però bueno, al final te'n mires una, te'n té la curiositat per mirar-ne una altra, no?
Bueno, no ho sé, és com la curiositat, no? No soc fan de Star Wars, però bueno, són pel·lícules que m'agraden
però l'únic negatiu que tenen és que són molt, molt, molt llargues
Se't fan una mica llargues
Doncs, Star Wars, per qui no ho sàpigui, té 11 pel·lícules, al final són 11, o sigui, han anat fent i la veritat que la saga ja és bastant llarga
El que sí que també després han fet sèries, han fet de tot, han fet dibuixos animats pels nens
Jo vaig tenir una època que era molt fan de Star Wars, quan era petit, me'n recordo
Sí, sí
No sé si feien una sèrie o alguna cosa així, el Super 3
Sí, hi havia sèries de Star Wars, hi havia videojocs de Star Wars, de Lego
Sí, sí, de tot, de tot
Els Legos, eh, els Legos de muntar, jo en tenia molts, eh, d'aquests Legos
Doncs sí, sí, jo era fan, me'n recordo, perquè de petit, i després, no sé, és com que se'n va passar i la veritat és que mai m'he posat a veure a veure Star Wars una altra vegada, potser ho hauria de tornar a fer, però bueno
Bueno, jo t'animo, jo t'animo que ho facis, que segurament anirà bé
Doncs acabem de sentir la melodia una miqueta
No, no, és que la veritat és que és una banda sonora maquíssima, eh
És brutal, és brutal
Però va, passem a la següent efemèride
Va, passem a la següent efemèride, aquesta és una mica dura, d'acord?
D'acord
Això va passar l'any 1982, quan uns palestins refugiats que s'instal·laven als barris de Sabrà i Xatiba, la ciutat de Beirut, van ser assassinats per la falange libanesa amb el suport de l'exèrcit d'Israel, que ja havia invaït tres mesos abans en Líban
Això va ser el 16 de setembre
Això va ser el 16 de setembre de l'any 82, del segle passat
D'acord
En fons, això va ser degut a una venjança per l'assassinat del president Bashir Jemael dos dies abans
Aquest fet es va estendre fins al 18 de setembre d'aquell mateix any, deixant un total de 460 víctimes segons l'informe de l'exèrcit del Líban
La xifra podria augmentar fins a les 3.500 víctimes mortals segons fons secundàries
L'ONU va definir aquesta massacre com un genocidi i un dels responsables dels fets va ser assassinat l'any 2002
Veiem que la zona no és que estigui en conflicte...
Bé, no només ha tingut el conflicte que té ara, sinó que és una zona realment tensa, no?
És una zona tensa, però de tota la vida
Sí, al final
El conflicte ara-israelià és un conflicte que ja ve des de abans de crisi, inclús
És una zona complicada, malauradament ara estem vivint uns episodis bastant durs a la zona de Gaza i Israel
Bueno...
Sí, al final... a veure, a veure què acaba passant
És política, nosaltres no hi entrarem
Des d'aquí poc podem fer, donar el suport i prou més
Però va, passem a la següent efemèlida
Vinga va, passem a la següent i ara viatgem aquí a la Corunya, a la província de Corunya
Molt bé, aquí a prop, aquí a prop no, però almenys a Espanya
A Galícia, segle XIX
Segle XIX
Va, quin dia?
El 16 de setembre
Neix Emilia Pardo Bazán
Emilia Pardo Bazán, una escriptora novelista, periodista i crítica
que va introduir el moviment literari francès del naturalisme a la literatura espanyola
Pardo Bazán va ser una precursora de les seves idees sobre els drets de les dones i el feminisme
Va reivindicar la instrucció de les dones com a fet fonamental i va dedicar una part important de la seva actuació pública a defensar-ho
Entre la seva obra literària destaquen els títols
Los Pazos de Ulloa, la qüestión palpitante y la tribuna
Podem dir que és un exemple de feminisme dins del que és Espanya
i també en un segle, el segle XIX
que potser ens queda una mica enrere i potser és un personatge que no s'hi ha parlat
però aquí està, que va ser aquesta activista que va deducir pels drets de les dones
A mi realment, abans que ho comentéssim, a mi ni em sonava el nom
i clar, és que en aquella època també es silenciava molt més la veu de la dona
i mira, una nova referent en el feminisme, una primera referent, una de les primeres referents aquí segurament a Espanya
Tenint en compte que els moviments del feminisme van tenir ressò fa 95 anys amb la Segona República
Va ser quan va tenir, doncs, potser més auge
Abans d'això, molt poca cosa, desgraciadament
Efectivament
Sí, sí, sí
Vinga, anem a una altra que aquesta t'agradarà segur
A mi m'ha agradat molt, eh? Quan la vaig buscar i tal, dic, ostres
Divertida, no?
Està molt bé
Aquesta va passar el 16 de setembre del 1924
Que va ser un fet insòlit que va marcar la història de l'aviació
I és que un grup de pilots va realitzar la primera carrera internacional entre els Estats Units i Mèxic
El més sorprenent de tot aquest xou no va ser la velocitat dels avions
Que com podem imaginar, doncs, era una velocitat relativament lenta, no?
Ah, lenta
Sinó que va haver-hi, doncs, una sèrie d'obstacles que es van haver de superar com tempestes o la manca de benzina
Aquest fet no només va desencadenar un espectacle de valentia
Sinó que també va simbolitzar la creixent connexió entre les dues nacions, no? Estats Units i Mèxic
Els pilots van convertir-se en herois de les seves localitats
I els seus ideals van servir d'inspiració per a les futures generacions
per a poder estendre els límits de l'aviació
O sigui, a dia d'avui tenim uns avions espectaculars
Sí
D'aquesta manera, el 16 de setembre es recorda com una fita en la història de l'amistat entre Estats Units i Mèxic
Molt bé, això sempre és positiu
Molt positiu
I al final, clar, el 1924, ni m'imagino com eren aquests avions
I tu imagina't, avions que deurien ser com els de la Primera Guerra Mundial
Una miqueta més avançats, eh?
Sí, sí, sí, molt poca cosa, suposo
Segurament, segurament serà molt poc
Però bueno, per l'època, suposo que deurien ser els grans invents
Els grans invents, i fer una carrera, doncs...
Imagina't
Deu ser xulo
Ara, tu saps si ara es continuen fent carreres d'avions?
Suposo que sí, no?
Jo ho desconec, ho desconec
Sé que hi ha xous d'avions
A la Fórmula 1, veus aquells avions que fan xou
Però jo desconec, no?
El tema de l'aviació, ho tinc una mica a part
Sí, és que també és difícil, no?
Fer una carrera d'avions, la realitat
Sí, sí, és molt complicat
Però segur que hi ha, algun malalt segur que ho fa
Doncs vinga va, passem a la setena afemèrida
I endavant
Vinga va, anem a parlar una mica de monarquia espanyola
Això que ens agrada tant, eh?
Bueno, no sé si ens agrada tant, però bueno, parlem-ne
Així amb un to d'ironia
Va, segle XVII
El 1679
A la ciutat de Madrid va morir José Juan d'Àustria
Primer ministre del seu germanastre
El rei Carles III
Molt bé
Aquells monarques ja tenien germanastres, no?
Ja veiem aquí que hi havia...
Ja hi havia cosetes
Ja les hi havia a dia d'avui
En aquella època també n'hi havia
D'una altra també que va passar, doncs
Uns anyets abans
L'any 1665
A Madrid mor Felip IV
Que va regnar 44 anys
I 170 dies
Després de succeir el seu pare, Felip III
I aquesta xifra, doncs
Marca, doncs, el regnat més prolongat
De la dinastia dels Asburgs
Clar, perquè això és la dinastia abans
Abans dels Urbons
Els Urbons són els que tenim ara
Perquè recordem tot el renou social, històric, polític
Que va bé a l'època
Amb el canvi de dinastia
Efectivament
Especialment aquí a Catalunya
Fins el 1714 no tenim, doncs
Que aquí les vam passar...
Bueno, complicades
Van passar molt malament
I encara ho continuem passant malament
I arrel d'aquestes guerres de successió de la Corona
Venen una mica, doncs, el moviment independentista
Neix una mica el moment a partir d'aquí
Efectivament
A partir d'aquí
Històricament
El sentiment neix una mica d'aquí, també
I el nostre himne, d'on ve?
D'aquesta guerra, també
D'aquí, de la Guerra dels Segadors
Exacte
Exacte
Doncs
Continuem
Continuem, va
Vinga, va
Aquesta és la penúltima
Ja acabem, ja acabem
La penúltima
Aquesta és recent
Aquesta és de fa un any
I aquesta és...
Està prou bé
Pel tema de la medicina, no?
El 17 de setembre del 2024, fa justament un any
Un grup de científics aconseguia un autèntic salt en la història de la medicina
Crea per primer cop un teixit humà completament funcional a partir de cèl·lules mare
Molt bé
Parlem d'un teixit que imita l'estructura i la funció de la pell
Desenvolupat en un laboratori de Barcelona
Un avenç amb un potencial enorme
Des del tractament de cremades, fins a noves teràpies contra malalties de la pell
Però atenció, perquè aquest projecte no va ser gens fàcil
Es van enfrontar a grans reptes ètics i tècnics que gairebé el van fer descarrilar
Un exemple clar és de com la ciència sempre camina entre la innovació i la controvèrsia
En definitiva, un 17 de setembre cobria l'aport al futur de la medicina regenerativa
Hi ha nous debats sobre els límits de la manipulació genètica
Això són bones notícies, sí que és veritat que és això els conflictes ètics que n'hi ha
Però al final jo crec que tot això acabarà beneficiant a la medicina
I segur que ens porta alegries i benestar mèdics
Està clar, tot el que sigui per millorar la nostra salut i la nostra esperança de vida
Benvingut sigui
Exacte, ara passem amb l'última, no?
Doncs sí, anem
Passem amb l'última efemèride, la número 9 i endavant
Vinga va, aquesta, 17 de setembre de 1862
Durant la guerra civil dels Estats Units
Va tenir lloc una de les batalles més inusuals i decisives
La batalla d'Antietam
El sorprenent d'aquest enfrontament és que, malgrat ser la batalla més sagnant d'un sol dia
En la història militar nord-americana
També va ser un punt d'inflexió en la lluita per l'abolició de l'esclavitud
Enmig del caos i la confusió
El president Abraham Lincoln va veure l'oportunitat d'emetre la proclamació d'emancipació
Un acte que canviarà el rumb de la nació i la vida de milions de persones
Però el que molts no saben és que enmig de la batalla
Els soldats d'ambdos bandos es van trobar en un moment de treva inesperada
Mentre el fum dels canons encara omplia l'aire
Alguns combatents es van aturar per combatir aigua i tabac
Recordant que tot i estar en costats oposats
Eren homes amb històries i famílies
Aquest breu instant d'humanitat en un context tan brutal
Ens recorda que fins i tot en els moments més foscos
L'empatia pot sorgir de les circumstàncies més inesperades
Això és igual, al final és una mica com l'anècdota aquesta de la Segona Guerra Mundial
Que el dia de Nadal els dos bàndols van fer un partit de futbol
Doncs sí
És una mica el símil, no?
Sí, sí, sí
És símbol i aquest símil que dius tu
De que som humans, no?
Sí, i que al final
Al final sempre hi ha aquest efecte
Sí
Cap a l'altra persona i cap a
Cap a, bueno,
Persones que també poden ser conegudes, no?
I que igual, pues, tenen ideologies diferents, no?
Jo sempre ho dic
Al final l'amistat està per davant de qualsevol altra cosa
Sí, sí, sí
Sí, i al final el que hem dit també una mica l'efemèrida del dia, no?
Que al final si tot anem amb equip, pues, segur que la societat va millor
Efectivament
Jordi, fins aquí la teva secció, fins aquí el retrovisor
La veritat, una secció molt interessant
I res, moltes gràcies per venir
I a veure si ens podem seguir escoltant
Doncs sí, moltes gràcies Jaume i a tot l'equip del Refugi Ràdio d'Esbert
Per poder ser-hi aquí, per poder, doncs, participar
Fent ràdio i fent periodisme, que al final és el que ens agrada
I no res, espero vos tornar aquí ben aviat
Amb més efemèrides, amb més anècdotes, amb més històries
I que segurament, doncs, ho passarem més i millor
I tant, segur que sí, Jordi, moltes gràcies
I el que et dic, ens escoltem aviat
Adeu, Jordi!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Adeu!
Fins aquí el programa. Fins aquí el refugi. Ara ens acomiadem i res, amb moltes ganes de tornar-nos a sentir demà amb més programació, amb més accions i amb més riures segur.
Ens retrobem demà. Moltes gràcies. Ara us deixo amb Tobà Cint, de Relsby. Gràcies i adeu.
Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí.
Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí.
A mí me gusta que me tires corazones porque llevo tiempo detrás de ti.
Yo quiero todo, quiero que tú te enamores, baby, yo te quiero solo pa' mí.
Bébé, en la calle todos saben quiénes somos, por eso que están mirando pa' aquí.
¿Por qué brillamos como blib blibilla?
Yeah. Blieb blíngin. Yeah. Blieb blíngin.
Y Blieb blíngin.
Vente, y no te quites que tú va.
Así. Me dijo un man que tú eres mi señora.
Se las tiró de que sí, y ahora les toca que sí.
No tengo miedo si te tengo enfrente, tirando labia que yo voy pa'lante.
Si yo sé que te la sabes todas.
Siempre me salen for you, yo la quería pa mí.
Mi bebé sí, bebé sí.
Una varita diseñó su cuerpo.
Y la verdad si esta es más buena.
Explota.