Una audició comentada a càrrec del fotògraf i autor Álex Gómez Font. L'acta forma part del programa Música a fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. L'activitat analitzarà l'impacte social i cultural de la música laiatana, nascuda a la Sala Celeste d'any 1973, en un context de canvi polític i social a la fi del franquisme i els primers anys de la democràcia. També es revisaran els principals grups musicals del moviment i el seu paper en la transformació cultural de Barcelona.
L'entrada és gratuïta amb inscripció prèvia i l'activitat està adreçada a totes les persones interessades en la història musical i social del país. I pel que fa a educació, l'Escola Montseny ha iniciat el curs amb un nou equip directiu i un projecte educatiu renovat que posen el focus en la transformació dels espais com a eix fonamental de l'aprenentatge.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la nova directora Cristina Chamorro, acompanyada de la CAP d'Estudis Esther Jiménez i la secretària Mireia Font, ha detallat les línies mestres d'aquesta nova etapa, que busca consolidar el centre com un motor de cohesió i oportunitats al municipi.
El nucli del nou projecte és la reconversió de tres espais clau per millorar l'experiència educativa, sempre en col·laboració amb experts i entitats locals. L'objectiu és que l'entorn esdevingui una gent educador actiu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns al Roc. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just. Destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents.
Dissabte, 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al Supermercat Condis, al Mercat Municipal, a l'Arbolari, al Caprabo del carrer Miquel Reverter i al Caprabo de la carretera Reial. Dissabte, 29 de novembre, a la tarda, de 2 quarts de 6 a 2 quarts de 9, ens trobareu al Caprabo de la carretera Reial. I diumenge, 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al Supermercat Consum i al Supermercat Bonària.
Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre. A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si, finalment, no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 13 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi. Doncs ja tornem a estar aquí, tornem a estar el dilluns i comencem la setmana amb bon peu, amb bona ràdio i amb El Refugi. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el 3 de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa de la Montse, seguidament el sala enrere amb el Jesús Martín i posarem fi amb el xisme científic amb el Jambigata.
I ara sí que sí, és moment de començar les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Tensa compareixent-se aquest dilluns al Congrés dels Diputats pel president valencià en funcions Carlos Mazón, davant de la comissió que investiga la tragèdia dels aiguats del 29 d'octubre, on van morir 229 persones al País Valencià. Mazón, obligat a compareixer, ha esquivat bona part de les preguntes sobre què va fer aquella tardà en les hores més crítiques de la inundació.
La diputada de Podem, Ione Belarra, l'ha acusat de mentir durant tot l'any i d'haver humiliat a les víctimes, mentre que Compromís i el Partit Socialista li han retret contradiccions sobre per què no va respondre a les trucades de la consellera d'emergències, Salomé Prades, en plena alerta roja. Enmig de les crítiques, Mazón s'ha defensat assegurant que ell també és una víctima. L'escoltem.
Soy el único que ha pedido perdón. Soy el único que ha renunciado a su máxima responsabilidad. Formo y soy aún en funciones el presidente del único gobierno que ha remodelado. Iba a contestarle, iba a contestarle. Permitir que se trasladara, sí que soy responsable de permitir, probablemente, quizá por ingenuidad, no lo sé, de permitir que se trasladara la imagen de un presidente ajeno a la emergencia cuando no hay nada más lejos de la realidad.
També ha insistit que el missatge d'alerta dels mòbils, l'és alert, no depenia de la seva autorització. El diputat d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufian, ha estat un dels més durs i ha acusat Amazon de desaparèixer aquell vespre mentre l'horta sud de València s'inundava. L'escoltem. Jo li he dit a la cara que és un inútil, vostè és un mentiroso.
Usted es un incapaz, usted es un miserable, usted es un homicida y esto es un psicópata. Y ojalá pague con cárcel todo lo que ha hecho. Y ojalá el pueblo de València les deje de votar.
Fora de la sala, les famílies de les víctimes han tornat a assenyalar en Mazón com el màxim responsable polític de la tragèdia. Tot i haver dimitit com a president, continua sent aforat i, de moment, la jutgessa de Catarroja del cas no el pot imputar. La comissió continuarà dilluns vinent amb les comparegències de la vicepresidenta valenciana, Susana Camarero, i del president de la Diputació Valenciana, Vicent Montpó.
Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Constitucional que aixequi de manera urgent l'ordre de detenció que encara pesa sobre ell. La petició arriba després que l'advocat general de la Unió Europea avalés gairebé la totalitat de la llei de l'amnistia, un pronunciament que, segons la defensa, reforça que l'expresident hauria de poder tornar immediatament a Catalunya.
L'escrit presentat aquest dilluns reclama als magistrats que obrin una via urgent i preferent per suspendre totes les ordres de recerca, detenció i ingrés a la presó. Segons la defensa, mantenir-les no té cap justificació jurídica en el nou escenari creat per la Vala Europeu. Una petició idèntica s'ha registrat també en nom de Toni Comín. Fa un mes i mig, el Tribunal Constitucional ja va rebutjar una suspensió cautelar perquè no va veure una urgència prou excepcional.
Però ara la defensa considera que la situació ha canviat i que si no es permet el retorn de Puigdemont se li generaria un perjudici irreparable. Tot això coincideix amb la reunió del ple del Constitucional que aquest dilluns reprèn els treballs i té previst resoldre aquest dimarts sobre l'aplicació de l'amnistia en els casos dels republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvador investigats per malversació. El Tribunal també analitzarà els recursos contra la llei d'amnistia interposat per diversos governs autonòmics.
I el govern espanyol obre avui el debat sobre el nou model de finançament autonòmic en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera amb totes les comunitats de règim comú, és a dir, tret de Navarra i del País Basc. La ministra de Maria Jesús Montero vol exposar-hi només les línies mestres del nou sistema, però arribarà trobada sense un acord tancat amb Esquerra Republicana.
Les negociacions entre Esquerra, el govern de Pedro Sánchez i el de Salvador Illa s'han intensificat les últimes setmanes, però encara hi ha discrepàncies en tres punts claus. L'ordinalitat, els criteris de població ajustada i la capacitat de la Generalitat per recaptar i gestionar tots els impostos.
Tot i l'optimisme públic, els republicans insisteixen que encara no hi ha res tancat. El Consell també donarà el tret de sortida als pressupostos de l'Estat amb la presentació del sostre de despesa i dels objectius de dèficit que Montero vol mantenir en el 0,1% per a les autonomies.
El ministre de Transports, Òscar Puente, ha anunciat aquest matí que a DIF començarà la renovació de la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona per reduir el trajecte en menys de dues hores. La línia augmentarà la velocitat fins als 350 km per hora gràcies a noves travesses aerodinàmiques que permeten circular amb més seguretat i amb més velocitat. El pla inclou també noves connexions d'alta velocitat a Madrid i Barcelona i estacions al Prat i Parla.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat ara els congressistes republicans que votin a favor de fer públics tots els arxius relacionats amb el pederasta Jeffrey Epstein. La votació està prevista per dimarts, en un gir inesperat, perquè fins ara Donald Trump havia rebutjat la difusió d'aquests documents.
En un missatge a Truth Social, el president afirma que els republicans no tenen res a amagar i acusa els demòcrates d'utilitzar el cas per desacreditar el seu govern. La petició arriba després que el Congrés fes públics uns 20.000 documents del cas, incloent-hi correus d'Epstein on es menciona directament a Donald Trump i s'insinua que aquest president coneixia els crims de Jeffrey Epstein. Tot i això, el president nega qualsevol implicació.
Passem a la informació de Sant Just, anem als titulars municipals. El ple extraordinari de Sant Just abordarà la modificació de crèdit i l'ordenança d'animals. La sessió del 17 de novembre també inclourà l'aprovació definitiva de diverses bases d'habitatge destinada a persones vulnerables i a la gent gran.
Formació per crear un assistent d'intel·ligència artificial que gestioni les xarxes socials. El curs en línia i gratuït es farà els dies 20 i 27 de novembre i està adreçat a autònoms, pymes i professionals que vulguin millorar la seva presència digital.
La Biblioteca Joan Margarit acollirà una audició sobre l'origen i la influència de la música laiatana. La sessió, el 20 de novembre, analitzarà el paper d'aquest moviment en la transformació cultural de la Barcelona dels anys 70. I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Futbol Club Barcelona ha confirmat que el partit de Lliga contra l'Atlètic Club d'aquest dissabte 22 de novembre es jugarà finalment a l'Spotify Camp Nou. El club ha rebut la llicència d'ocupació de la fase 1B que permet ampliar l'aforament fins als 45.401 espectadors sumant-se a la fase 1A que ja havia estat autoritzada.
Aquesta nova fase inclou tota la zona lateral i aporta millores d'accessibilitat, seguretat, evacuació i infraestructures com el nou tunnel de jugadors i els vestidors renovats. El Barça treballa per obrir la llicència UC abans de final d'any, que elevaria la capacitat fins als 62.000 seients. I també espera el visti blau de la UEFA per jugar al Camp Nou al partit de Champions contra l'Eintracht de Frankfurt.
I Jannick Sinner va revalidar ahir el seu títol de les ATP Finals després de superar a Carlos Alcaraz en una final molt igualada resolta per petits detalls en 2-7, 6-7 i 5-7. L'italià número 2 del món ha completat un torneig impecable sense cedir cap set. Alcaraz va tenir opcions en els moments claus, però Sinner va imposar la seva gran solidesa al servei i una enorme sang freda en les oportunitats de tight break. El murcià va jugar amb molèsties a la camadeta.
I ahir a Madrid es va viure el primer partit de la NFL al Bernabéu en una jornada memorable. Els Miami Dolphins es van endur la victòria davant dels Washington Commanders per 19 a 16 en una pròrroga d'infart.
I acabem amb una informació del dissabte i és que el Barça va sortir reforçat del clàssic de la Lliga F del dissabte i va recordar al Madrid que encara és una mica lluny de disputar-li el títol. Victòria contundent per 4-0 davant de 36.000 aficionats a l'estadio olímpic Lluís Companys. I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que em porta directament a la meva infantesa i estic segur que molts de vosaltres també us portarà a moments passats i us generarà una mica d'aquesta certa nostàlgia que és t'entendre a vegades. Un tema de pop rock que et farà ballar i disfrutar des del primer moment amb una melodia superenganxosa
i molt reconeixible. La lletra d'aquesta cançó combina romanticisme i sensualitat amb imatges poètiques i molt quotidianes. Parla de l'admiració i el desig que va una persona especial, destacant petits detalls com els passos, les cames i la seva presència com a inspiració per a l'artista. El grup darrere d'aquesta cançó és conegut per la seva capacitat de fusionar la frescor del pop amb l'energia del rock, creant melodies que queden gravades a la memòria.
La seva música sol reflectir històries properes i sentimentals. Com sempre, us deixo tres pistes per a qui intenteu endevinar-la. El grup que la fa és de Canàries. La cançó va sortir el 2012. I al videoclip de la cançó veiem l'artista amb un barret tota l'estona. És una imatge bastant característica. Com ho tenim? Doncs jo crec que això ja hauria d'estar. Així que que soni, pan i mantequilla, defecte pasillo.
Bona nit.
La sensación que te haga sentir, que te haga vivir. Contempla girasoles, margaritas y azucenas. Quieren parecerse a ti un poquito apenas. ¿Qué más quisieran? Tan solo a ti te riego yo, mi sirena.
La sensació que te haga sentir
Me acompaña cuatro secretos Miles de historias Sueños que giran de luna noria De norte a sur y de ese a oeste Que de media vuelta que se moleste Désenme mucha suerte Este amor loco puede ser mi muerte Camina Cada paso tuyo a mi me contamina Mueve las caderas como gelatina Lintura divina Te comería con pan y mantequilla
Y yo subo escalón a escalón, quiero tocar el cielo azul, el cielo azul. Y tú buscas tras cada canción,
La sensación que te haga sentir que estoy junto a ti. Dir, dir, dir, dir, dara, che, che. Dir, dir, dir, dir, dara, che, che. Dir, dir, dir, dir, dara, che, che, che.
Doncs una gran cançó que ens porta a aquests moments una mica més d'infantès. A mi, almenys, em genera això, aquesta cançó. Però bé, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 17 de novembre, fa 6 anys del primer cas de Covid-19, un moment que va marcar l'inici d'una de les crisis sanitàries més importants de la nostra història recent. Aquell primer diagnòstic, aparentment llunyà i abstracte, a la Xina, aviat es va convertir en una realitat que va afectar milions de persones de tot el planeta.
La pandèmia va transformar radicalment la vida quotidiana. Ciutats desertes, hospitals saturats, famílies confinades i un nombre immens de persones que vam perdre éssers estimats. La por i la incertesa es van instal·lar a les nostres vides i la rutina que semblava garantida ens va desaparèixer de cop. La duresa d'aquells mesos va posar a prova els sistemes de salut, les economies i la nostra capacitat de resiliència.
La societat va haver de reinventar-se sovint sota un estrès molt profund, demostrant que la humanitat és capaç d'adaptar-se fins i tot en les circumstàncies més extremes. A Espanya, on es van registrar més de 100.000 morts oficials, les UCI van quedar al límit i el confinament domiciliari va marcar profundament la vida de milions de persones. Al mateix temps, la pandèmia també va treure la llum
Va treure a la llum una gran onada de solidaritat, veïns ajudant a persones vulnerables, professionals de la salut treballant sense descans, deixant-se la vida per salvar la dels altres, investigadors desenvolupant vacunes en temps rècord i voluntaris mobilitzant-se per portar menjar i medicaments als més necessitats.
Aquests gestos, petits i grans, van ser la llum enmig de la foscor i van reforçar la importància de cuidar-nos els uns dels altres. Sis anys després, mentre recordem aquell primer cas, també celebrem la superació, les vacunes, els tractaments i les mesures sanitàries que van permetre recuperar progressivament la normalitat, la nostra vida, tot i que amb una nova consciència sobre la fragilitat i la interdependència del nostre món.
La pandèmia ha deixat cicatrius, però també ens ha ensenyat lliçons molt essencials. La necessitat de preparació, la importància de la cooperació i, sobretot, la capacitat humana per adaptar-se i avançar. Recordar aquell primer cas no és només mire enrere, sinó també una manera d'homenatjar qui va patir i va lluitar. I de reafirmar que, fins i tot, en les situacions més difícils, la resiliència i l'esperança sempre són possibles.
Ara fem una petita pausa per publicitat i arrenquem amb les seccions d'avui. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara comencem la primera secció del programa i comencem els soms de casa amb la Montse. Què tal, Montse? Com estàs? Bé, molt bé. Una setmana més, aquí estem. Sí, sí, ja t'has adaptat, eh, aquí al Lillus? Oh, i tant. Acostumadíssima. Ja rutina. Doncs, molt bé, Montse. Tot bé, no?
Molt bé, molt bé, sí, sí. Doncs comencem el programa i avui tenim bona teca. Avui tenim teca, sí, sí. Perquè, com ja sabeu, aquesta setmana passada ha estat molt mogudeta per tot el tema de Boques Grasses. Però bé, abans d'entrar aquest tema, al que de fet li dedicarem gran part del programa, també hem de parlar d'altres novetats que hi ha hagut aquesta setmana passada. Sí, que no tot ha estat... No tot ha estat Boques Grasses. Sembla que sí, perquè... Sembla que sí, però hi ha hagut altres coses també molt importants. Sí, com aquesta...
Doncs sí, és que un grup ben a prop de casa nostra, Sidonier, que per si no ho sabeu, un dels integrants, l'Axel, és el bateria del grup, que és d'aquí de Sant Just. I doncs bé, aquest grup, que és un grup de rock molt reconegut a tota Espanya, ha tret el seu primer disc, el seu primer disc íntegrament en català, durant aquests més de 20 anys de trajectòria.
i es tracta de Catalan Graffiti. Molt bé, al final és un grup molt recorregut per tota Espanya i ara que ens hagin fet aquest regalet d'un disc en català és xulo. Totalment, sí, sí. I amb aquest disc obren una nova perspectiva amb la seva carrera després d'haver cantat en anglès i en castellà i que farà que tornin als escenaris l'any que ve, el 2026, amb de moment dues dates confirmades el 6 de febrer a Madrid, al Teatro Eslava,
i més a prop de casa el dia 27 del mateix mes a la Sala Polo de Barcelona. Doncs mira, ja tenim aquí dos possibles concerts del Sidoniec que s'han aventurat a fer música en català, que això sempre ho valorem. Sí, sí, totalment.
I per altra banda també hem tingut novetats amb el cartell de la Telecobresca, un festival que es celebra aquí a Catalunya.
I molt xulo, eh? Molt xulo, la veritat. Fet per estudiants. Tot i que en aquest cas és només una tarda-nit, està fet per estudiants joves, cap a gent jove. Fa uns programes vam parlar que vam fer un primer avançament del cartell amb Auxili, DJ Trapella i Boom Boom Fighters. I aquesta setmana hem fet un segon avançament amb altres artistes emergents com Vandal i Perifèria,
i altres més reconeguts com la Ludwig Band i Mama Duixa, que en aquest esdeveniment aquests dos grups estrenaran nou disc. Sí, sí, venen a fer la presentació del disc una miqueta. Sí, efectivament. Molt bé, doncs un festival molt xulo que realment és el que tu deies, no? Organitzat per estudiants per estudiants i jo crec que és d'aquells festivals que fan il·lusió.
al calendari. Totalment, sí, perquè a més és el típic festival que tampoc van els grups de sempre. Últimament sempre estem dient que si tiets, figaflagues, bus, en canvi aquí opten també per grups més petits i que estan creixent i això també m'és d'agrair, la veritat. Exacte, sí, sí, totalment. I Montse, creus que ja podem obrir el meló de la setmana? Sí, sí, sisplau, ja toca. Patar-ho davant del final
I tant s'hi ho hem patat, eh? I tant s'hi ho hem patat. Ho hem patat massa, jo crec, eh? Sí, sí. Oques gràcies. Tal com vam comentar la setmana anterior, que van anunciar la seva retirada i el seu concert d'acomiadament pel 10 d'octubre del 2026. Doncs bé, primer us explicarem una mica què és en aquest grup, per qui vagi una mica perdut, que potser no ho sap. I per què no? I entendre una mica de bogeria. Exacte, entendre una mica aquesta obsessió que hi ha per ells últimament. Doncs bé, el grup és nascut a Osona l'any 2010,
I liderat pel Josep Montero, amb aquesta veu seva inconfusible. I molt característica. Molt característica, sí, sí. Doncs bé, des del principi aquest grup ha destacat per fer música que la veritat que costa molt de classificar, ja que és una barreja de molts estils, no? Tipo entre el pop, reggae, funk, electrònica, però sobretot això com dèiem amb molta personalitat.
Doncs sí, és el que hem parlat moltes vegades, Montse, que és un grup únic. És un grup únic. És molt únic. Jo crec que per això té tants fans, perquè normalment en altres grups pots classificar perfectament quin tipus de música fan, quin estil tenen. Ells no, són molt únics, fan una música més...
d'humor, potser, més graciosa i així. Sí, però clar, a part sona molt bé. Totalment. No ho sé, és el que tu dius. És difícil d'escriure què fan, però el que fan ho fan molt bé. I tan sols ells mateixos ho saben d'escriure. Diuen que fan música lliure i la veritat és que és això, el que els defineix perfectament, aquesta paraula, lliure.
Sí, sí, totalment, perquè sempre han fet el que han volgut. Sí, sí, totalment. Doncs ells van començar la seva trajectòria amb un primer disc autoeditat, que es diu Un dia no sé com, el 2012, i des d'aleshores que no han parat de créixer. Han publicat altres àlbums, que són també molt coneguts, entre els quals tenim, diguem-ne com vulguis, el 2014, amb el que van aconseguir guanyar el Premi Enderroc al grup Revelació, i a partir d'aquí ja també van anar posant més. A partir d'aquest èxit ja els Enderrocs es col·leccionen, eh?
Sí, i també altres àlbums com You Pony, el 2016, Fans del Sol, el 2019, A tope amb la vida, el 2021, i l'últim, Fruit del Deliri, el 2024. Doncs sí, i d'aquests, amb quina et quedes tu? Jo em quedo, crec que amb Fans del Sol. Ah, jo anava a dir el mateix. És que realment va ser l'àlbum amb el que els vaig conèixer, i crec que tenen les millors cançons, les més mítiques, la veritat. És que l'altre dia estava mirant l'àlbum aquest,
Em poso a mirar i dic, vaig escoltar, perquè estàvem nostàlgic, no? Em volia bocas. Molt bé, ben fet. I em poso, veig la llista de cançons i dic, ostres, és que, no sé, tots són temazos. No sé quina escollir perquè totes m'agraden. Totalment. És impressionant. A mi em va passar igual. És el disc amb els que els vaig descobrir. I clar, això també aporta un component nostàlgic, jo crec.
Exacte, totalment, totalment. Tot i que aquest últim, Fruit del Deliri, els dos últims, de fet, Fruit del Deliri i Atopem la vida, també ens porten molts temes macos, com La gent que estimo, que al final crec que és la cançó amb què tothom reconeix aquest grup últimament. Sí, sí, jo crec que potser és el gran hit d'Oques Grasses, La gent que estimo. Mira que tenen molts, eh? Però La gent que estimo, bueno, va ser un abans i un després, jo crec. Totalment.
I amb tots aquests àlbums i amb les seves cançons, s'han acabat fent virals. I jo crec que segur que els heu escoltat en una festa major, en concerts o per la ràdio, 100%. Soc feliç, prou del parir.
Aquesta és la que dèiem de la gent que estimo, que la veritat és una cançó moltíssima, preciosa i que a més escoltar-la en directe és com que a més et dona aquest top de... no sé, a mi m'emociona molt la veritat. Home, jo crec que quan aquesta cançó sona la gent comença a plorar, eh?
que jo ho he vist, tothom s'agafa, és preciós. Generalment, a part d'aquesta i alguna més, la seva música destaca pel bon rotllo, tot i que també té lletres que parlen més de la vida quotidiana, de les pors, de l'amor, amb el que dèiem, un estil molt propi i sobretot també un sentit de l'humor que els fa únics. Totalment.
i tot plegat a més els ha portat a omplir recintes enormes com el Palau Sant Jordi amb més de 18.000 persones i com anunciaré ara amb l'Estadi Olímpic també doncs sí, ja porten molts anys aplegant a molta gent escenaris amb capacitat per com un palau amb 18.000 persones i amb això dels Olímpics s'han superat no t'amancis
Perdó, perdó. Bé, per acabar aquest tema, que cada cop s'han anat fent més grans, així que si encara no els heu escoltat, si us plau, amb calma, avui és un bon dia per descobrir-los o per tornar a repassar els seus temes, no? Exacte. I ara sí, tornant al tema del comiat, molta gent va pensar que potser intentar omplir un Estadi Olímpic era massa orgullós que tardarien molt en omplir-lo o que fins i tot no ho aconseguirien.
Perquè un olímpic són 55.000 entrades. Exacte, 55.000 persones. Però aquesta gent anava molt equivocada perquè les entrades van sortir a la venda el dimecres a les 3 de la tarda i en 21 minuts, ni més ni menys, ja es van exaurir totes. O sigui, és que al final és una bogeria. No, no, van volar. La gent es barallava per entrar en aquella cua. Jo em vaig posar a la cua per intentar agafar-ne i tenia...
Tu i Joan ens vam quedar sense. Teníem 35.000 persones al davant i mira que vaig entrar a les 3 i un segon. Jo quan vaig entrar, 80.000. Ostres, és que va ser molt fort. Va ser molt fort. Hi havia 100.000 persones a la cua, possiblement. Total, que aquesta bogeria va fer que anunciessin una nova data pel dia abans, pel 9 d'octubre, que també es van exaurir, això, quan van sortir, només sortir les entrades, es van exaurir i aquest cop només en 19 minuts.
O sigui, ja portem dos Olímpics esgotats en cosa de 20 minuts. Exactament, sí, sí. Que en aquesta ronda sí que vam tenir més sort, hem de ser tu i jo. Sí, en l'última ronda, que... Perdó, m'he perdut. Ara, la ronda aquesta del 9 d'octubre, l'hem de ser, no? Sí, sí, exactament.
el segon olímpic m'estava confonent aquí va ser quan gràcies a tu i Jaume vam aconseguir-nos perquè jo la veritat que també em vaig unir a la cua i també tenia un altre cop 33.000 persones al davant o una cosa així però per sort el Jaume les va poder aconseguir
Sí, sí, jo mira, vaig entrar i tenia poca gent endavant i dic Montse, escolta, tu tens l'entrada? Va dir, no, no tinc. Va, te l'agafo. Òbviament no tenia. Doncs això, molta gent es va quedar sense perquè això, al ser tanta gent a la cua intentant entrar alhora, es va col·lapsar i donava error tota l'estona. Jo, per exemple, el que deia, em vaig trobar... Això va ser el segon cop que vaig entrar...
Vaig entrar primer, però no sé com, se'm va anar de la cua, i al cap de 5 minuts, a les 12 i 5, perquè van sortir a les 12, a les 12 i 5, vaig entrar i vaig tenir 170.000 persones al davant. O sigui, això va ser talment una bogeria. Però bueno, el grup ja va expressar en el seu moment la necessitat d'acomiadar-se de tothom, així que, a més a més, va afegir dues dates més, el 5 i el 7 d'octubre, que eren, en aquest cas, dilluns, o sigui, cauen dilluns i dimecres,
Clar, que no són els dies més bons. Clar, clar, un dilluns i un dimecres són uns dies, la veritat, no molt bons perquè la gent treballa i així, però bueno, igualment s'han acabat exabent com si res. S'han tret les entrades aquest migdia, també a les 12 del migdia, i això no han durat ni una hora.
els dos dies s'han exaurit tot va not i al final són 4 estadis olímpics que és una barbaritat això ho ha fet algú Montse? ho ha fet algú això abans?
Doncs sí, ho han fet grups com Coldplay o Bruce Springsteen, però això, grups fora d'aquí. Sí, sí, hi ha milions i milions i milions d'ollents. Exacte, amb milions de fans i reproduccions, o sigui, molt fort, la veritat. Sí, sí, no, no, i seran quatre estadis que, en total, quantes persones es donen això?
210.000 persones tinc aquí. Mare meva. És brutal. I sent així el primer grup en català que compleix aquesta fita d'omplir quatre estadis i on necessitaran tantes persones per veure'ls només a ells. No, no, és impressionant i és el que dèiem, no? Al final la gent se'ls estima molt i jo crec que la gent no vol que marxin i s'han absolutament bolcat amb el grup.
Sí, sí, totalment, és molt fort, que és que, a més, ni tan sols fans del programa, o sigui, fans d'Ocas, fins i tot gent que no són fans d'Ocas, volia dir, se l'ha arribat a comprar. És en plan, no sé si... No, no, espectacular. Ha sigut un moviment molt fort. Amb una banyera i dos xiclets construirem un coet perquè ens porti lluny tot som per tenir clar d'on venim, per tenir clar...
Bé, per acabar vull obrir el tema de la compraventa d'entrades, que la veritat és que és un tema que em té una mica enfadada. És una mica mosca, eh? Sí, la veritat és que sí, perquè jo per una banda entenc que algú s'hagi equivocat i hagi comprat entrades de més o algun lloc que no volia i que al final les vengui, no?
Doncs cap problema, em sembla molt bé si les venen al mateix preu de venda, perquè si al final no hi pot anar o ha passat qualsevol error, doncs que les vengui al mateix preu i ja està, i així s'han desfà, no? Però resulta que molts fans s'han quedat sense poder anar a aquests concerts per culpa de gent que compra les entrades per intentar fer negocis.
És a dir, que les compra els preus que hi havia, que eren entre 35 i 60 euros, i les intenta vendre pel doble. Fins i tot hi havia gent que venia entrades per grada, que valia 40 euros, per 100 o fins i tot 200 euros. S'aprofiten... També jo crec que això és un drama, perquè és el que tu dius. Molts fans es queden sense entrades i un que no li importa per res al grup...
doncs aconsegueix 12 i les intenta vendre pel triple. Exacte. I això fa molta ràbia, però també crec que l'organització tenen certa part de culpa. Sí, perquè al final haurien de ser entrades potser en nominals, exacte, i que si al final no pots anar es pugui fer un canvi de nom o alguna cosa així. Per 3 euros o una cosa així, saps? Exacte. Però clar, és que podies agafar tantes com volguessis.
Em sembla que hi havia un màxim de 10, però tot i així, 10 ja és bastant. Jo conec una amiga que va comprar 12. 12? De cop. Ella era pels seus amics i per la seva família i tal, però igualment jo crec que una persona pugui comprar 12 em sembla excessiu. Totalment. I sobretot tenint en compte que només has de posar el teu nom, el del comprador. Exacte. I resta. Per això és el que tu dius, jo crec que la nominalitat hagués estat bé.
Sí, o alguna altra estratègia de forma que, no sé, intentar que no es comprissin tantes, no sé. No sé com ho poden fer, però jo crec que alguna cosa han de fer. O sigui que, si us plau, no caiguen aquestes trampes i feu que la gent que ha comprat aquestes entrades se les mengi. I això, no sé, és que jo, o sigui, això ho vaig fer, aquest text el vaig fer així una mica quan estava cabrejada, perquè vaig dir, és que no em sembla normal.
Ostres, ja veig aquí bastant cabrejat, eh, el guió. Sí, sí, l'estic intentant relaxar una mica. La veritat és que em vaig cabrejar perquè és això, o sigui, vaig mirar l'app aquesta, no sé si es poden dir noms d'aplicacions i així. Sí, sí. Doncs això, o sigui, vaig mirar el TicketSwap concretament i era això, entrades a 100 o 100 euros i...
No, sí, sí. Això de les entrades sempre genera problemes. Sí, no només en boques, sinó en tots els tipus de concerts al final. I Montse, jo et faré diverses preguntes ara. A veure. On creus que acabaran tocant els Ucals Grasses a banda d'aquests concerts d'acomiadament? Molt bona pregunta. Tu creus que els veurem a Canet Rock, per exemple? El Canet jo no ho crec. No? Perquè ja fa...
L'any passat van anar. L'any passat van anar, crec que no. Potser no. Jo no hi era l'any passat. Jo tampoc. Crec que no. A veure, t'ho miro. Sí, mira-m'ho, porfa. Jo crec que, per exemple, el Cabró Roc és molt possible perquè ja fa bastants anys. I som molt amics. Ja fan diversos anys que hi van. No van anar, eh? No van anar l'any passat. Això, jo crec que el Canet no, però el Cabró Roc molt possible que sí. A la Telecogresca ja hem vist que tampoc perquè ja no han anunciat gaire bé tots els grups.
Fastiuet. Fastiuet, potser perquè és de la mateixa empresa que el Cabro Rock. Però jo crec que el Fastiuet ja l'haurien anunciat o alguna pista haurien deixat caure. Perquè també han anunciat alguns artistes. Ja, també tens raó. No ho sé.
No ho sé, no ho sé. Jo dubto, no sé si serà un estiu normal i els veurem més o menys amb freqüència o seran molt, molt, molt poquets. Jo crec que serà molt puntual, com fan sempre. Perquè ara mateix què n'hi ha? O tenim alguna cosa, Ducas Gràcies, confirmada? No. A part dels estadis olímpics diria que no hi ha res més. Bé, doncs estarem atents. I Montse, també el que et volia preguntar, què és la teva cançó preferida, Ducas?
Hi ha moltes, però la preferida o la primera que et vingui al cap? Hi ha moltes. La primera que em ve al cap és ping-pong. Ping-pong. Que és una d'aquestes, potser una miqueta més depressives. O sigui, no és el que dèiem abans de lletres amb humor i tal, sinó que és més de reflexionar, d'estimar un mateix i així. Però bueno, no sé, és una cançó que m'agrada molt. La sentim?
Tampoc em vull fer un drama, però és veritat que és trist. Hi ha hagut returs de tot, però també ha estat bonic. Que ja no tornaràs a ser mai més com abans. I no t'ho vull que flipes quan penso en demà. He de pensar menys en tu i més en mi.
És xula, eh? És molt maca. És el que tu dius, que és més tranquil·la, potser més introspectiva. Sí, a més, és de les típiques que les escoltes en directe, una mica com el que dèiem abans de la gent que estimo, que les escoltes en directe i... I pels de punta. Pels de punta, exacte. Doncs Montse, a mi, una que m'agrada moltíssim, potser no és la meva preferida, perquè potser preferida la gent que estimo estaria allà, però ja l'he posat, però una de les que sempre recomano i m'agrada molt és Sarem Ocells, de Fans del Sol. A mi m'agrada molt. Oh, maca també.
Amunt, si encara hi ets és un ple, haver aguantat la vida amb tu. Ens ha ajudat al fons en tot és fosc, quan ho veiem tot perdut. Avui puxa l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt.
Molt maca també, molt xula, la veritat. Doncs sí, doncs sí. Jo tinc una altra pregunta per tu, ara encara queda una estona. Quin creus que serà el pròxim grup que omplirà un Estatiu Olímpic? Ostres, en català. En català, exacte.
O potser omplir-lo, no, però creus que pot arribar... A fer el pas. A fer el pas, exacte, a triomfar tant com... Jo crec que un grup que ho està fent molt bé i realment ho poden fer són els Pigaflaues. Sí, he pensat el mateix. Jo crec que sí, perquè realment tenen molts fans, i a part dels fans, és que omplen molt bé l'escenari.
totalment ells fan un xou tenen una escenografia brutal espectacular coreografies tot molt ben pensat la veritat sí sí i jo crec que ho farien ho podríem fer no sé si 5 bueno 4 no 4 no sé si 4 però jo crec que amunt ja un segur un segur que sí un és molt possible però és que jo crec també que a vegades ens posem una mica de pals a les rodes o ens limitem una mica amb la música en català i ens pensem que no que no que no que no ho farem i després quan arriba el moment de la veritat
omplim quatre estadis. Sí, sí. Jo crec que ens limitem una mica mateixos nosaltres els catalans. Ja. Jo també et diré que és que en el cas d'Ocas és més difícil de veure'ls perquè normalment actuen més en festivals grans o fins i tot concerts que fan ells en solitari i costa més de veure'ls i...
i no sé, és com que ja estan més consolidats. En canvi, en el cas de Figaflau, que no dic que no ho puguin aconseguir, perquè a mi també m'agraden molt, crec que tenen molt bona música i escenografia i tot, però és més com que te'ls pots trobar a tot arreu. Això és veritat, sí. Quasi totes les festes majors així grans hi són, gairebé tots els festivals també, així que no ho sé, no crec que la gent accedi a pagar el mateix preu que posa Toques, per exemple, per fer l'estadi.
I també, per exemple, jo crec que tots els que van comprar entrades ens donava igual el preu. Sí. Estàvem disposats a pagar el que calgués. Totalment. És igual, la gent deia, va, és igual, jo me la compro. És igual perquè és l'últim, farem els possibles per aconseguir-ho, no?
Sí, sí, és que la gent s'ha bolcat completament i és realment sorprenent i motiu d'orgull de la música catalana i de Catalunya, realment. I que siguin uns nois d'Osona, no? Que ara han sortit molts vídeos d'ells... Que van començar a tocar allà a places, al carrer... I ara tot el que han aconseguit és espectacular. Perquè al final, quants anys han estat de trajectòria?
Diria que des del 2010 que vam començar a ser com a grup i el primer disc que el vam treure el 2012. 13 anys. 15 anys, efectivament. Molt bé. Ja és una trajectòria i si ho volem deixar,
Tu creus que els veurem, o almenys algun d'ells, en un altre projecte musical? És que no ho sé. No els veig, la veritat. No m'ho imagino, però pot ser. Sempre sorprenen. O que facin com La Gossa Sorda, que han tornat després de no sé quants anys.
Això és possible. No sé si al final se'ls acaben els diners i s'amorreixen. No sé si són com els de la fumigada que tenen les seves professions. Això no ho sé. Jo crec que s'han acabat dediquant a la música 100% perquè al final la veritat és que els dona molts diners. De fet, són el grup que més cobra per concert a Catalunya. I és el que tu deies, que a més com fan poquets... Exacte.
Doncs Montse, si et sembla, ens anem acomiadant avui per aquí, però abans que marxis, ja saps el que et toca, no? Sí, a veure, cançoneta. Quina cançó ens recomanes? Avui que hem parlat tant d'Ocas, us diré alguna d'ells. Us diré Molta Tralla, que també és una de les meves preferides, que és d'aquest últim disc i que és bastant més animadeta que la que us he posat abans.
Doncs ens acomiadarem amb molta trall, una cançó trallera, com diu el seu nom. Trallera, efectivament. I, Ramon, moltes gràcies per venir una setmana més i ens retrobem la setmana vinent. Sí, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé.
que et digués que ets l'amor de la meva vida si fes veure que em crec la meva mentida carregant aquest pes no et podria viure si et digués que ets l'amor de la meva vida no podria complir amb les expectatives cada dia que et visc és un puto regal el que passi
pel bé que m'hagis fet valdrà la pena.
I que soni l'orquestra i el cor dels ocells. Que sigui èpic, que sigui pell. Fem-ho sense saber si ho tornarem a fer. Que sigui èpic, que sigui pell. Bonica com una estrella que brilla. Sense saber fins quan. El meu firmament sé que sempre hi seràs. La llum dels teus ulls es queda quanta.
Ha anat d'un pèl, ho sento, eh? Sí, sí, sí. Felicitats a la Laura. Moltes gràcies. Un lletí de les 6.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Primers passos del govern espanyol per votar pressupostos per al 2026 l'any que ve. A la mateixa reunió amb les autonomies en què s'ha començat a parlar del finançament autonòmic, Maria Jesús Montero els ha presentat els primers números vinculats amb els nous comptes. La titular d'Hisenda proposa un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB a les comunitats. Madrid, Paula Brujats, bona tarda.
Bona tarda, Montero. Pressiona els grups al Congrés perquè li aprovin, com a mínim, el primer pas per als pressupostos. Sense citar expressament junts, la ministra ha recalcat que les comunitats podran gastar més que fins ara i es pregunta qui hi pot estar en contra. Hay partidos nacionalistas que básicamente defienden a sus territorios y esto es bueno para sus territorios. Entonces todo apuntaría, si la lógica política fuera tal, que tendrían que aprobarla. Si ellas no votan a favor, ¿por qué creen ustedes que será?
És així de surda la posició. Junts sempre ha demanat més d'un 0,1% a canvi de negociar pressupostos. Avui la ministra no ha fet sang amb els de Puigdemont i en última instància ha culpat el PP, que també es nega a aprovar-los. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies amb la Maria Costa. L'expresident Jordi Pujol compareixerà dilluns per videoconferència davant les magistrades que l'han de jutjar a l'Audiència Nacional just abans que arrenqui la vista. La sala ha d'avaluar si està en condicions de seguir el judici o el cas en contra d'ells s'arxiva. Els metges forenses consideren que no és apte, segons han confirmat a Catalunya Ràdio, fons pròximes al cas. Barcelona, Maria Núria, Rebella.
Bona tarda. Els seus advocats han demanat que pugui declarar des de casa extrem que permet la llei i que s'ha de concretar els pròxims dies. La compareixença serà porta tancada i a més també estan convocats els metges forenses que l'han examinat. Si les magistrades finalment consideren que no pot seguir el judici, el cas en contra d'ell s'arxivarà. Pujol ara mateix està ingressat ja que s'està recuperant d'una pneumònia.
Si no hi ha un empitjorament de darrera hora, dijous podria rebre l'alta mèdica. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio Barcelona. Els Mossos d'Esquadra busquen un pres condemnat per robatoris violents que aquest matí ha fugit de la presó de Quatre Camins. El pres Fugat havia de participar juntament amb altres interns i dues educadores en una visita a Granollers, però ha aconseguit fugir en un cotxe que l'esperava a l'exterior del centre penitenciari. És el segon pres que s'escapa d'una presó catalana en l'última setmana.
El Sindicat de Mitges de Catalunya torna a convocar vaga per al personal facultatiu del sistema públic i concertat. La mobilització es farà el 9 i 10 de desembre i el 14 i 15 de gener. Els mitjans reclamen negociar millores organitzatives i laborals amb el Departament de Salut.
La Generalitat engega una campanya perquè tothom tingui preparat un kit en cas d'emergència, com ara una pagada, inundacions o incendis. Ha de permetre a l'autonomia de tots els membres de la família 72 hores i ha d'incloure elements com ara aigua, diners en efectiu i una ràdio de piles. Anem cap al Departament d'Interior. Miquel Jarque, bona tarda.
Bona tarda. A més, ha d'incloure llaunes d'aliments, una llanterna i una farmaciola. Aquests són alguns dels elements bàsics que ha de tenir aquest kit. Núria Parlón, consellera d'Interior, subratlla que ha de permetre l'autoabastiment durant tres dies.
Estem davant d'una societat que cada cop té més riscos, riscos que formen part de la nostra vida quotidiana, molts d'ells vinculats al canvi climàtic i tota una sèrie de situacions que poden portar-nos a la necessitat d'haver-nos de protegir. Llavors, el kit parla de l'autonomia de les 72 hores, de necessitats mínimes que tu has de poder autoprotegir-te i disposar d'aquests mitjans durant aquestes 72 hores.
El kit s'ha d'adaptar si amb nosaltres hi viuen persones vulnerables o animals i s'ha de col·locar al costat de la porta de l'habitatge en un lloc conegut per tots els membres de la família. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona.
I als esports, Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda. El Barça informa que el partit del dia de dissabte, 22 de novembre, contra l'Atlètic Club es disputarà finalment a l'Spotify Camp Nou. L'aforament serà de 45.000 persones. Quan a la Champions, la vicepresidenta Elena Ford ha dit a la tarda de Catalunya Ràdio que treballen amb la UEFA per poder disputar al Camp Nou el partit contra l'Eintracht de Frankfurt, partit programat per el 9 de desembre.
Montjuïc és demà a l'escenari de l'amistós benèfic Catalunya-Palestina. Fins ara s'han venut 26.000 entrades amb la intenció d'arribar a 30.000. En bàsquet, el joventut de Badalona jugarà a porta tancada el partit de dimecres contra la Poel Jolón d'Israel de la Champions FIBA. La penya reacciona a les recomanacions de les autoritats i davant les mobilitzacions convocades. El Paris Saint-Germain reclama al madridista Kilian Mbappé 180 milions d'euros en resposta a una reclamació del davanter de 240 milions al seu antic club.
El Girona farà Junta General Ordinària d'Accionistes dijous 18 de desembre. Fins aquí les notícies. Notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Jus celebrarà un ple extraordinari avui, dilluns 17 de novembre, a les 8 del vespre a la sala de plens de la Casa de la Vila. La sessió es podrà seguir en directe al canal de YouTube municipal i en aquesta ocasió no inclourà l'espai de pregs i preguntes. Entre els punts de l'ordre del dia destaca dins de l'àrea d'economia l'aprovació inicial de la modificació de crèdit número 21-2025. Pel que fa a l'àrea de serveis a la persona, s'hi tractarà l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tinença d'animals un cop resoltes les alegacions presentades.
També s'abordarà la resolució de reclamacions i suggeriments sobre les bases d'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per persones en risc de vulnerabilitat social, així com les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer del mil·lenari, adreçats a la gent gran, quan es preveu aprovar de manera definitiva.
L'ordre del dia complet es pot consultar l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit organitza el dijous 20 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, a la sala Isidòr Cònsol de Can Ginestar, l'activitat L'Ona Laietana, Música i Transformació Social, una audició comentada a càrrec del fotògraf i autor Àlex Gómez Font. L'acte forma part del programa Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona.
L'activitat analitzarà l'impacte social i cultural de la música laiatana, nascuda a la Sala Celeste l'any 1973, en un context de canvi polític i social a la fi del franquisme i els primers anys de la democràcia. També es revisaran els principals grups musicals del moviment i el seu paper en la transformació cultural de Barcelona. L'entrada és gratuïta amb inscripció prèvia i l'activitat està adreçada a totes les persones interessades en la història musical i social del país.
I pel que fa a educació, l'escola Montseny ha iniciat el curs amb un nou equip directiu i un projecte educatiu renovat que posa el focus en la transformació dels espais com a eix fonamental de l'aprenentatge. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la nova directora Cristina Chamorro, acompanyada de la cap d'estudis Esther Jiménez i la secretària Mireia Font, ha detallat les línies mestres d'aquesta nova etapa, que busca consolidar el centre com un motor de cohesió i oportunitats al municipi.
El nucli del nou projecte és la reconversió de tres espais clau per millorar l'experiència educativa, sempre en col·laboració amb experts i entitats locals. L'objectiu és que a l'entorn esdevingui una gent educadora actiu. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem un salt enrere amb el Jesús Martín.
Què tal, Jesús, com estàs? Què tal, Jaume? Bona tarda. Molt bé, doncs, molt bé. Ui, ara. Bé, molt bé, molt content de tornar a tenir-te aquí, que ens descobreixis una mica més alguna història d'aquestes interessants que sempre ens portes, perquè avui què toca? Vinga, doncs mira, avui toca una història, Jaume, que va solidaritzar tota la societat espanyola, va mobilitzar una mica a tota Espanya en símbol de solidaritat. Hem tret una efemèride
molt important i que va posar Espanya en el centre del continent europeu. Hem de dir que és una setmana, fem un petit resum, perquè és una setmana molt interessant en la història. Es compleixen 34 anys de la mort de Freddie Mercury, vocalista històric de la banda britànica Queen,
25 anys de l'assassinat d'Ernest Lluc a mans de la banda terrorista ETA, mig segle de la fi del franquisme, hem sentit aquesta setmana en tots els mitjans de comunicació, i avui mateix, 17 de novembre, es compleixen 6 anys del primer contagi de la Covid a la Xina. Sí, sí, avui hem fet l'efemèria del dia, l'hem fet sobre aquest cas. Sí, sí, ho venia sentint. I sí, sí, realment curiós, eh? El 17 de novembre...
Del 2019. Del 2019, sí, sí. Doncs mira, com dèiem, parlem del Prestige. No sé si... No ho havíem dit. No ho havíem dit, ara ja ho sabem. Parlarem de la catàstrofe del Prestige, molt bé. Que no havies nascut, no, tu? 2002, no? 2002. No, no, no vaig néixer, no vaig néixer. No estava viu encara. Aquesta setmana s'estan complint 23 anys. Com dèiem, un dels accents ecològics més greus que ha viscut Espanya i...
I Europa, un accident que va començar el dia 13 de novembre i va concloure el dia 19, o sigui, aquest dimecres, es compliran 23 anys del seu enfonsament. Ara en parlarem. Perfecte. Però, primer de tot, Jaume, anem a ficar-nos una mica en context, perquè, com dèiem, 13 de novembre del 2002, un temporal està afectant l'Atlàntic Nord, sobretot la part de Galícia, el Marc Cantàbric,
S'estan registrant ventades de fins a 90 km per hora, un onatge de fins a 8 metres, una situació ben complicada pel trànsit naval de la zona.
M'ho puc imaginar que no seria fàcil. No, gens fàcil. És una zona amb molt de trànsit marítim. Un dels vaixells que passa per allà, precisament, és el Prestige. Anem a parlar una mica d'aquest vaixell. Era un vaixell patroler fabricat al Japó, però d'origen grec i amb bandera de Bahamas.
Monocasc, monocasc significa, o sigui, el casc és la carcassa del vaixer, monocasc és que només tenia una paret d'acer, en aquest cas, i si, clar, si té només una paret, si pateix un trencament, el més probable és que el contingut, en aquest cas el petroli, que conté si véssim més fàcilment. Això és el que va passar. Ja, ja, ja, per això també va basar més facilitat, no? Suposo, que és clar. Sí. Ara es continua fent així o no ho sap?
No, de fet, arran d'això va canviar la legislació d'Espanya i Europa i ara no està. Clar, és que si un trencament petit et podia afectar tot un ecosistema marí, van fer bé canviar-ho, sí.
Clar, això mateix va canviar, aquest fet també va canviar la legislació espanyola i l'europea. Parlem, seguim del prestigio, 26 anys d'antiguitat, carregava en aquell moment 77.033 tones de fuel oil. No, és veritat. Moltíssima, tenia una capacitat de 80.000 tones. Eslora de 243,5 metres, l'eslora és la longitud del vaixell.
En aquell moment, tripulació de 27 persones, 20 tripulants i 7 oficials. El Capità, que és bastant, parlarem bastant del Capità, l'Apostolos Mangoures, tenia 44 anys d'experiència. Sí, sí, ja, alguna cosa a ser i un personatge important, no? Sí, sí, sí.
I en aquell moment estava cobrint la ruta entre Sant Petersburg i Gibraltar. El destí final no se sabia ben bé, es deia Gràcia Singapur, però sí que sabem que va sortir de Sant Petersburg i que es dirigia cap a Gibraltar. Vale, vale, vale. Per fer alguna parada, potser. Exacte, exacte.
Aleshores, ha explicat una mica això, anem a ficar-nos una mica en el context. Ens posem context, sí, sí, i anem al 13 de novembre, no? Vinga, 13 de novembre del 2002. Un vaixell a 50 quilòmetres de la costa, Gallega, i un missatge de Mayday del Capità, el Mangoures, a primera hora de la tarda, sobre les 3 de la tarda, aproximadament, al Servici de Rescat Espanyols, que rebrà, en aquest cas, el Centro de Salvamento de Finisterra.
Com dèiem, que comentàvem el tema del monocasc, a part de les càrregues que van perdre altres baixers de la zona d'aquell temporal, podrien haver estat el que va causar el xoc del prestigio. Això tampoc s'acaba de saber gaire, la causa oficial. Però es creu que podria haver sigut algun container o alguna tuberia, també es comenta, que va caure al mar. Alguna resta, no? Sí, sí, sí.
Parlem d'un baixí en males condicions, ja es va reparar el 2001, un any abans, i va ser sancionat a Rotterdam i a Nova York per errors de seguretat. Aquestes faltes de seguretat fan recordar altres fets de la política espanyola, com per exemple el metro de València, l'accident d'Espaner, la pròpia Dana, no també del País Valencià. Sí, sí, totalment. A mi m'estava recordant bastant això de la Dana perquè dius, ostres...
Això que sempre passen algunes coses rares i sempre hi ha algunes responsabilitats que no acaben de ser del tot adequades. Sempre hi ha alguna responsabilitat política que no està com ha d'estar. I a part d'això, circular, navegar, un vaixell amb aquestes condicions, ja implicava perill i més portant 77.000 tones de fuel. Sí, sí. Com dèiem, Jaume, quan es rep el Mayday s'envien un helicòpter, un vaixell d'evacuació i un remolcador, que el remolcador també serà protagonista.
A la tarda, sobre les 6 de la tarda, s'evacua els 24 tripulants dels 27. S'hi queden el capità, el cap de màquines i el primer oficial.
Això hi ha el mateix 13 de novembre? Sí, sí, això per la tarda, sobre les 6. Es queden 3 persones. Queden 3 persones i es comença a iniciar el remolcament. Què passa? Que aquí hem de parlar una mica de, per contextualitzar una mica, de dret marítim, perquè segons aquest sistema legal, la institució que està efectuant el rescat d'un vaixell que està en perill, té dret a rebre una compensació en funció del valor del vaixell, de la càrrega i del grau de perill. Per tant...
es creu que l'armador, que és el propietari del baixer, del Prestige, en aquest cas, va tractar d'allargar el remolcament perquè el rescat li podia sortir molt car. És un pagament que efectuava, en aquest cas, l'armador. Clar.
I és una cosa que es pensa en aquest moment, o si parlem d'un vaixer que està valorat en uns 5 milions d'euros, són 22 milions, però l'antiguitat i els desperfectes reduixen la xifra a 5 milions, i la càrrega petrolera que porta està xifrada d'uns 10 milions. Per tant, el rescat del vaixer li podria sortir molt car a l'armador, fet que fa pensar que es va allargar la negociació entre l'armador i els serveis de salvament unes 3-4 hores.
Ja a la nit, com dèiem, es va negociar que el pagament fos el 30% del valor del vaixell i de la càrrega si era rescatat i que si s'enfonsava es cobririen les despeses del vaixell.
O sigui que aquí també potser hi ha una part d'estratègia d'establir-se peles. Exacte, sí, sí, és el que primer es fa pensar. Per aquest motiu, el capità que ha de parlar amb l'armador s'hi nega, en un principi, a remolcar el vaixell, fet que després li costaria la imputació. Parlarem més endavant d'això.
Anem al 14 de novembre, perquè el dia següent el vaixell continua passant fuel. Clar, perquè aquí ja teníem una petita trencamenta i el vaixell ja anava deixant petroli al mar. Sí, de fet es creu que gran part, quan diem gran part, entre uns 20.000 i uns 30.000 tones de petroli dels 60.000, ara veurem la xifra que es va baixar al final, es van baixar el primer dia.
Clar, clar, això anava fent i anava fent, sí, sí. Sí, sí, per tant, com diem, continua Bassanfuel i és aquí quan comença ja a arribar a la costa gallega, el Chapapote, que es va conèixer popularment, la massa negra de petroli que arribava a la costa, Espesa. Es creu que va arribar a un municipi costaner de Corunya, a Muixia,
I a primera hora del matí, del 14 de novembre, el Prestige és només a 7 quilòmetres de la costa. És el moment que més a prop de la costa hi serà. S'aconseguís remolcar-lo amb moltes dificultats perquè el temporal no ho estava posant gens fàcil.
El 14 de novembre, Jaume, seria un dia de reunions, d'anàlisi tècnic, no se sabia ben bé què fer amb el vaixell, era una situació molt novedosa pel govern i per l'administració pública. Van una mica perduts tots, si no es deixen tampoc assessorar pels científics, ara veurem. És una història que es repeteix, no? Perquè amb la Covid també ho vam veure. I entenc que, clar, contra més a prop de la costa, perquè havies dit que havia estat a 7 quilòmetres, contra més a prop, més perillós, no?
Clar, el més a prop que va arribar a estar va ser a 7 quilòmetres. És molt poc, és poquíssim. Gairebé és poquíssim. Hi ha una bateria de propostes sobre la taula i l'armador el que proposa és portar-lo a un port de la Corunya a fer un passament controlat, que és una tècnica que es fa dins del món naval. Les administracions públiques decideixen allunyar-lo de la costa en contra del criteri científic que deia de portar-lo a un port refugi. Vale.
És una decisió que pren el ministre de Foment, Francisco Alvarez-Cascos, que, com diem, va prendre la decisió en contra de la recomanació científica de portar-lo al port-refugi.
Ja, és que aquestes coses que comencen així ja acaben una mica malament. Recentment jo crec que ho vam veure amb la Covid, la pugna que hi ha entre els polítics i els... I els científics. Sí. La polèmica que existeix a dia d'avui i la negligència política que neix aquest mateix dia és perquè els polítics minimitzen la situació, o sigui, neix aquest mateix dia.
En quant a la premsa, el dia següent, havia passat un dia, ja està capficada en el tema i la preocupació més destacada, que més destacaven, era el vessament massiu del fuel. Què passaria, la crisi ecològica que enfrontaria també a la pesca.
Des de la premsa més genèrica, més generalista, es va donar aquest relat del vessament massiu, que era la principal preocupació. En canvi, la premsa més local, parlem de La Voz de Galícia, que és un diari molt conegut a Galícia,
Es va donar veu a mariners experts que advertien del risc ecològic que això podia tenir. La societat espanyola a partir d'aquí també comença, a partir dels mitjans, a construir una mica la preocupació i és aquí quan ja... Això seria com l'inici de després... De la mobilització. Clar, perquè aquí ja estava arribant el Chapapot de les costes.
Si arribàvem a menor mesura, veurem després que va ser el desembre del 2002, principis del 2003, quan ja va començar la pitjor part d'aquesta crisi, però sí, aquí ja comença amb oixia, com comentàvem, a Corunya ja va començar a arribar el xapaputa. I ara ja sí, passem al dia 15, no?
El dia 15, què tenim aquí? Tenim dos bàndols. Per una banda tenim l'administració pública, tenim el ministre de Foment, Álvarez Cascos, tenim el delegat del govern a Galícia, el senyor Fernández de Mesa, que va arribar a declarar coses com sale muy poquito combustible, un reguerito de fuel que se apaga y vuelve a salir en forma de bola.
i la resta de polítics relacionats. Ara veurem, escoltarem aquestes declaracions. Per altra banda, dèiem dos bàndols, no? Per altra banda tenim tot el que gira al voltant del Prestige, el capità Mangoures, que constantment, com diem, manté aquesta actitud hostil amb el salvament, els armadors, que per la seva part van contractar un servei de salvament paral·lel d'una empresa holandesa, que es diu Smith Salvage,
Aquesta empresa pren importància perquè aquest dia 15 de novembre es reuneix amb Fernández de Mesa, el delegat del govern a Galícia, i amb el director de la Marina Mercante, José Luis López Sors, que seria un dels assenyalats com a responsable de l'accident. Seria un dels imputats. Marina Mercante, això què seria? Una...
És una institució relacionada amb temes navals, pren més importància, com diem, la figura de López Sors, perquè en una entrevista de l'ABC el 2013, després de conèixer la sentència, insistia en que no es podia portar el vaixer cap a la costa per raons de seguretat. I això mateix, aquesta negativa de portar el vaixer a la costa,
li fa saber igualment a l'empresa Smith Salvaig que insistia en portar el vaixer a un port refugi. I mentrestant, mentre està aquesta pugna i aquestes negociacions, el vaixer continua enmig del mar i continua traient fuel. Clar, clar, clar, està allà barat. Sí, sí, sí, exacte. Aleshores, es comença des dels mitjans de comunicació, des dels experts, es comença a contemplar l'escenari que el casc del vaixer es parteix en durs en aquest moment, no?
Clar, perquè, diem, es va prendre la decisió d'allunyar-lo, i aquesta decisió encara s'estava duent a terme, s'estava allunyant el vaixer, però el moment que s'allunyava el vaixer continuava, va sent fuel i distribuint-se per tot el món. Clar, perquè s'allunyava amb un remolcador, entenc. Sí, sí, sí, clar, clar. I el moviment aquest, a les oles, i remolcant-lo, fa força i hi havia el perill real que s'acabés trencant en dos. Això és, això és.
Total, que a la tarda del 15 de novembre un helicòpter evacua tota la tripulació que hi havia. El capità Mangoures és detingut quan va arribar a Corunya per negar-se a col·laborar.
I és això un assenyal de com els polítics es renten les mans i assenyalen les responsabilitats d'altres. Perquè realment hauria de ser una decisió política impedir que vaixells amb mal estat circulin enmig d'un temporal. Clar, però ja es van agafar això, no? Exacte, sí, sí.
Anem als propers dies, Jaume, perquè entre el 16 i el 18 de novembre, com diem, es continua practicant des de la classe política aquest exercici complet de responsabilitat a partir de declaracions. Escoltarem un recull que hem fet de les més destacades. Comencem pel ministre d'Agricultura, Miguel Arias Canyet. Jo crec que, afortunadament, és la ràpida actuació de les autoritats espanyoles.
que han permitido remolcarlo hasta distancias muy lejanas de la costa y controlar los vertidos hace que no temamos por una catástrofe ecológica como ha ocurrido en épocas anteriores. Yo creo que en esta ocasión la sensibilidad del pasado nos ha permitido reaccionar con mucha rapidez y no se prevén grandes problemas en las aguas españolas, en las aguas en esta plataforma, ni ningún problema para los recursos pesqueros.
El ministre d'Agricultura, que també va ser eurodiputat anys més tard pel Partit Popular, jugava la decisió del Ministeri de Foment d'allunyar i d'allunyar el vaixer de la costa. Bé, i això que deia, que ho estan fent bé i que és impossible una esgràcia ecològica. Treia en pit. Espoiler no. Sí, sí. El ministre de Defensa, Federico Trillo, negava que el desastre del Xapapota arribés a les platges.
Cal destacar que el Chapapote va arribar fins a França, o sigui, va ser nord de Portugal, tota la costa cantàbrica i va arribar fins al sud de França. El mateix Trillo, anys més tard, en una entrevista, va admetre que fins i tot es va proposar bombardejar el vaixell per incendiar el combustible i evitar-ne la contaminació.
se pensó y se dudó en bombardearlo con aviones Harrier o F-18. Sí, i s'insistia també en que l'ataca de petroli no arribaria a la costa perquè es solidificaria per les temperatures del mar. Aquí escoltem a Fernández de Mesa, delegat del govern de Galícia. Las bajas temperaturas de la mar probablemente se solidifique y en lugar de continuar avanzando la mancha, pues puede suceder que se vaya al fondo lo que queda.
I també insistia en Mariano Rajoy, que en aquell moment era vicepresident i portaveu del govern. La mancha se va a solidificar, és a dir, que el combustible que hi va en el barco, que se ha hondido, se va a solidificar. Déu-n'hi-do. Tot són excuses i tot són coses bones i que no van acabar passant. Em sorprèn, Jesús, que al final, quan hi ha tragèdies, els dirigents sempre són del mateix coró.
Casualment sí, perquè era un govern, de fet, va ser un govern bastant polèmic, perquè va passar amb el Prestige, va passar amb la guerra d'Iraq, després amb la invasió d'Iraq, amb els cursos de Sant Hussein, i amb l'11M, també. Era la mateixa història, no? Exacte. Va ser una tàctica molt utilitzada per aquell govern d'Aznar. Seguim escoltant el ministre de Foment, Francisco Albrecht Cascos, que va ser el que va prendre la decisió d'allunyar el Baixer de la Costa,
insistia en que el Baixín no perdia fuel. A tota aquesta propaganda dels populars s'hi va afegir, com no, en aquell moment el president de la Junta de Galícia, Manuel Fraga. I finalment el conseller de Pesca, Enrique López Veiga, va arribar a dir no se trata de una marea negra, solo de un vertido de fuel.
Doncs bueno, al final això va entre el 16 i el 18, oi? Sí, van ser una sèrie de declaracions que també es van agafar més tard, perquè com dèiem l'entrevista a Federico Trillo, que va ser una mica més tard, però... Però en aquests moments inicials, no?, s'intentava treure pes a la situació.
Per fer-nos una idea també de com s'estava gestionant des de la classe política. 19 de novembre, aquest dimecres, que compleix 23 anys, finalment el vaixell aquell dia es parteix per la meitat i s'acaba enfonsant.
Tornar a rememorar aquí les paraules de Fernández de Mesa que va dir que s'havien vessat entre 3.000 i 4.000 tones quan ja s'havien vessat 54.000. En total es van vessar 63.300 tones de fuel oil. Brutal. No, no, una barbaritat.
També la insistència del govern espanyol a minimitzar el problema. Hi ha la popular declaració de Mariano Rajoy. El fuel está aún enfriándose, salen unos pequeños hilitos...
Hay cuatro en concreto, los que se han visto cuatro regueros, me dicen, regueros solidificados con aspecto de plastilina en estiramiento vertical. Deben salir de algunas de las grietas. Aquesta és molt coneguda, de fet. Al llarg de la història se li ha recordat a Mariano Rajoy aquesta... Ah, les plastilines, no? ...los il·litos de plastilina. Com dèiem, govern d'Aznar, o sigui, plena majoria absoluta del Partit Popular, un govern de mentida insistent.
amb la invasió, com dèiem abans, d'Iraq, justificant que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva, l'11M insistint que era ETA, ETA... I que després li va acabar acostant la presidència, la mantida d'aquesta d'ETA. Clar. També la insistència en que el fuel es solidificaria amb les baixes temperatures del mar, era una cosa també que es repetia molt,
Clar, al final és una de... Totes les polítiques que hem escoltat defugien de la responsabilitat i minimitzaven. Sobretot, jo crec que la paraula és minimitzar el problema quan realment ja la gent avisava, els científics i els ecologistes, que una cosa greu estava passant. Sí, sí. O sigui, és la mateixa situació de sempre, però en generacions diferents. Sí, sí, sí. Es va repetint.
Segons la sentència, Jaume, ja per anar acabant, afectació a prop de 3.000 quilòmetres de costa, el xapopote, com dèiem abans, va arribar fins i tot a França, 1.137 platges afectades i 450.000 metres quadrats de superfície rocosa. És el que es va aprovar a la sentència.
tot això va trigar anys a netejar-se. I jo vaig escoltar, Jesús, l'altre dia, que també estàvem parlant del tema, que hi ha fuel oil, del qual encara no s'ha pogut arribar a treure, o sigui que encara és present a les platges. Sí, sí, sí, això és completament cert, perquè la gran part, o sigui, el 98%, si parlem del 98%, es va arribar a treure el novembre del 2007. Justament ho dis tu ara. Sí, sí.
És una conclusió que va arribar a l'Institut Espanyol Oceanogràfic que, com dèiem, va dir que entre el 95 i el 98% de la zona afectada estava neta de gasoila el novembre del 2007, 5 anys més tard.
I a dia d'avui encara es poden veure aquest impacte. Clar, perquè la costa gallega és grandiosa, és la costa més gran de tota Espanya, perquè sembla que no, perquè potser Andalusia és més gran, però clar, tenen tantes endidures a la costa que acaben fent una costa la més gran de tota Espanya.
Sí que és veritat. I una activitat pesquera molt important. És una zona que depèn molt. Es va veure molt afectada també. Van trigar anys en poder solucionar el problema. Imatge per la història de la Maria Blanca, els voluntaris que anaven amb el mono blanc neteixant.
moltíssims voluntaris de tot arreu d'Espanya. De fet, el príncep, que és el rei d'art, o sigui, el rei Felip, que en aquell moment era príncep, també es va veure la imatge de netejant el chapapote, que es va fer molt popular. Després amb la Dana no vam tenir la mateixa imatge. Va anar, va anar per això. Hem de dir, va anar, però no va ser la mateixa imatge.
El judici va ser el 16 d'octubre del 2012, van seure a la banqueta el capità, Mangoures, com dèiem abans, el cap de màquines i López Sors, que era el director de la Marina Mercante, i va ser l'única figura política que va seure a la banqueta dels acusats. La sentència es va publicar un any més tard, el 13 de novembre del 2013, també està de celebració, fa 12 anys,
i van quedar absols dels delictes contra el medi ambient tots els acusats. El capità Mangoures va ser condemnat a 9 mesos de presó per desobediència durant el moment del remolc. Vale.
La sentència recolza la decisió del ministro de Foment d'allunyar el vaixell de la costa, és a dir, el propi sistema judicial joa l'actuació del sistema polític. El tribunal conclou que no se sap amb exactitud la causa del que va ocórrer ni qual hauria d'haver sigut la resposta més apropiada.
Bueno, doncs un judici, no?, que al final ningú va pagar. No va pagar ningú, el capità... Van gobre que al final nou mesos no entres a la presó. Nou mesos... No entres. I poca cosa més. I poca cosa, molt poca cosa més. Però bueno, amb el que jo em quedo, Jesús, d'aquesta història és la reacció, no?, de la gent, perquè és el que tu deies, no?, la marea blanca, que realment van arribar voluntaris de tota Espanya... De tota Espanya. Ajudar a Galícia i els propis gallecs que es van deixar la vida netejant les platges, eh?
Va ser una imatge també que vam veure una mica amb la Dana, però el moviment va ser molt més gran durant la crisi de l'accident del Prestige. Doncs molt bé, Jesús, no sé si vols contar alguna cosa més. No, ja està tot. Doncs perfecte, moltes gràcies per portar-nos aquesta petita càpsula històrica, no? I realment una història molt i molt interessant que va molt bé recuperar en aquesta setmana. Jesús, moltes gràcies. Gràcies, Jaume, a tu.
Ara fem una petita pausa musical i comencem l'última secció del programa. She packed my bags last night pre-flight Zero hour, 9 a.m. And I'm gonna be high as a kite by then
I miss the earth so much I miss my wife It's lonely out in space On such a time
Fins demà!
Gràcies.
Mars ain't the kind of place to raise your kids In fact, it's cold as hell And there's no one there to raise them
Just my job five days a week Rocketman Rocketman And I think it's gonna be a long, long time
Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem amb el xisme científic amb el Jean Bigata.
Què tal, Jan? Com estàs? Molt bona tarda, com et trobes? Molt bé, la veritat. Comença la setmana amb ganes, eh? Sí, jo també, la veritat. Tu també? Sí, sí, sí. Ha sigut un fin de potent i ja veuràs ara perquè estan passant bastantes coses aquí. O sigui, bastant d'actualitat, així que està xulo. Això està bé, això està bé. Que tinguem teca i ara les comentem.
Tenim molta teca, la veritat. Mira, si vols comencem ja. El dimecres passat va haver-hi l'entrega de premis de Vanguardia de l'Essència, que són uns premis que fan la Vanguardia amb col·laboració amb la Fundació La Pedrera. Vale, perfecte. Són importants dins del món científic, eh?
Sí, sí, sí, ha estat molt guai i a més aquest és especial perquè de fet explicava al director de La Vanguardia que van ser ells els primers en què van començar a fer uns premis com a tal, o sigui uns premis de part d'un periòdic com a mínim aquí a Espanya que donés a entendre o que donés...
O sigui, donés visibilització a aquesta recerca d'excel·lència que donaven els científics. Alguns periòdics es van sumar i el que van fer, aleshores, fa uns pocs anys, van fer el canvi i aleshores van començar premien un mes a investigadores científiques per centrar-se en visibilitzar més la recerca d'investigadores dones que estaven a la millor ciència del país. Exacte, perfecte. O sigui, premien a les millors investigadores dones d'aquí, de casa nostra, eh?
Exacte. Aleshores, a mi em toca bastant de prop perquè la guanyadora d'aquest any va ser la meva supervisora de tesi. Mira. O sigui, que jo anava allà encantat de la vida. I va ser super maco, la veritat. Et va convidar? No, em vaig apuntar jo. Ah, t'has apuntat. Vale, vale, vale.
I a més, fan fact, aquí, o sigui, sé-ho periodisme, això, eh? Però fan fact, o sigui, jo vaig fer unes pràctiques amb el Joel Corbella, que és el director de Ciència i la Vanguardia. Has fet que m'ho has dit, sí. Clar, aleshores estava tot junt allà, perquè, o sigui, el Joel Corbella no parla, no va ser component, però són les persones organitzadores i les principals dintre de l'Avent, i a més, que també havia tingut relació també de tutelatge, i a més la meva supervisora era la guanyadora, junt amb l'investigadora Anna Bartomeu, de l'IRB Barcelona.
Per tant, vas poder parlar amb els dos, ja entenc. Sí, sí, sí. No, i va ser molt maco. A més, volia parlar d'aquest premis perquè tenia una cosa que em semblava molt guai, que és no només donar la visibilització, sinó que, a més, les guanyadores donaven una ponència on explicaven la seva recerca. Aleshores, no és només donar, escolta, han fet un bon treball, sinó transmetre aquesta o intentar transmetre aquesta investigació al públic per aplopar-la una mica. Que es conegui. Exacte. Que al final aquestes coses de ciència molts cops a la gent de carrer no li arriben.
Exacte, i aleshores, a mi em va agradar molt, la veritat és que va ser super maco, i a més, poder apropar-me, i aviam va ser super puntera, i de fet, la d'elles, podria explicar-la, que és una mica complicada, o sigui, jo vaig estar allà, o sigui, jo vaig estar dintre d'aquell laboratori,
I aquell tema, o sigui, per poder explicar-ho amb 15 minuts o menys, 10 minuts, amb vocabulari així més col·loquial... Ostres, era una empresa complicada, eh? Però, bàsicament, el que estudiava, perquè té a veure amb l'últim programa, era la delteració de proteïna que causava errors en el desenvolupament. I aquests estan relacionats amb l'autisme.
Mira, està tot lligat. Tot està lligat, no? Aleshores, dintre de tot el bo, també volia fer alguna observació en pla de millora. I és que una cosa que sí que vaig notar, primer de tot, és que és cert que era oberta al públic. De fet, jo em vaig poder... Es poden apuntar si hi ha una llista. L'únic que hi ha unes places bastant limitades, però els últims dos events que hi ha anat no es van emplenar.
L'únic que sí que és veritat és que com no li donen gaire popularitat, o sigui, no li donen visibilitat, acaben ser com uns premis bastants on la majoria de participants pertanyen a aquesta esfera científica, bastant acadèmica, aleshores crec que falla una mica amb l'empresa d'aportar aquesta ciència més al públic. O sigui que al final és una visibilització, però només dintre del món acadèmic, no des del públic general...
quan jo crec que seria ja interessant. Sí, perquè realment jo que miro cada dia La Vanguardia i els diaris perquè al final, bueno, he de fer el programa, no? I no m'havien enterat que això havia passat. Jo crec que sí que normalment sortia. Segur, segur que ho van publicitar, eh? Van sortir. Dins de La Vanguardia, però no a primera plana ni molt menys perquè jo no tenia ni idea, eh? Però això que et dono la raó perquè sí que és veritat que potser s'hauria de promocionar una mica més.
Sí, jo crec que, o sigui, potser no és la idea, però jo crec que el punt que li faltaria és aquest, és arribar no només a l'esfera acadèmica, sinó arribar al públic generalista. Més de pensar d'un periòdic tan important com La Vanguardia. Clar, clar, clar.
I després la segona observació que vaig fer, clar, tenint en compte d'aquesta empresa de visibilitzar dones científiques, em vaig donar compte que la majoria de persones que estaven allà en posicions de poder dintre del món acadèmic eren tots homes, pràcticament. Vull destacar que les segones guanyadores, va ser Guadalupe Sabio i Cinta Fulgueira, sí que són líders de projecte, de grup,
però la majoria eren investigadores pertanyent dintre d'un grup on el líder era un home. Que no és una cosa dolenta en si, però sí que és veritat que jo crec que reflexa que tots aquests canvis triguen bastant a reflexar-se. Perquè clar, o sigui, per arribar a... Els que ara són líders de grup són acostumats a tenir tots entre com a mínim uns 35-55 anys potser, podria que era, no?
Els canvis que s'estan fent ara, on cada cop veiem més investigadores, sobretot en temes de biosciències, de fet ja hi ha més ràtio de dones que d'homes, no es veu tant a matemàtiques, però aquestes encara no es veuen reflexades a la universitat, a màster, a inclús als doctorats, però el que arriba a ser l'alta esfera, els caps, encara no es veuen reflexades en tot. I això tria un temps.
Perquè tu diries que en el món de la ciència realment sí que veiem encara el patriarcat, que estan encara bastant dirigides pels homes.
Clar, o sigui, jo el que veig és que, o sigui el que dic, per un costat, cada cop dintre de la universitat, cada cop, sobretot en biociències, surten més investidors que investigadors i, a més, molt bones. El tema és que, clar, hi ha molt pocs líders de projecte i costa molt crear un projecte, falta molt finançament i jo crec que és en aquesta tercera estructura més gran on estan els líders de projecte, els líders dels instituts, que també ajuden a escollir a qui financien, la gent que dona aquestes beques, allà sí que hi ha una consciència molt més masculina. I fa que això,
també es mantingui. Per tant, crec que ja està costant una miqueta més que arribi aquest canvi. Que sí que veiem a nivell més d'investigadors doctorals i predoctorals. D'acord. Clar, potser aquesta en sortirà ara, no? Encara han de fer una mica més de camí, no? Potser...
Clar, i de fet, volia... O sigui, aquesta empresa que té en aquests premis es veu reflexada que encara és necessària i jo crec que s'ha de fer més i que encara trigarem una miqueta a veure com això arriba, com dèiem, a les esferes més altes de la ciència. I vull acabar, ja aquest tema, ja que parlaves, de fet, hi ha un article de La Vanguardia, de l'edició de l'any passat,
on Marta Lacambra, que és la directora general de la Fundació Poca de Junyela Pedrera, feia aquestes declaracions. Deia, constatem que hi ha vocacions científiques entre les noies. El que és complicat és que arribin a ser investigadores principals o coordinadores de projecte o altres càrrecs. Justament el que deies tu.
I a més afegea, amb aquest premi volem reconèixer d'una visibilitat a l'excel·lència i a les forces de les dones investigadores que no han hagut de lluitar molt, o sigui, perdó, que sí, que han hagut de lluitar molt per estar on estan, amb freqüència consignant, cuidar fills i pares majors, que crec que és un tema bastant rellevant. No, no, i tant.
Al final és això, la dualitat de la vida, i sí que és veritat que a les dones normalment se'ls acostuma a exigir molt més en tema paternitat, en tema conciliar la família, en tema cuida dels pares, per exemple, i al final això està canviant, però a poc a poc. Clar, i de fet vaig fer una entrevista l'any passat que era una investigadora del... Ostres, no em feia el nom...
Era de l'Institut de la Leucemia Josep Carreras. I aquesta investigadora el que explicava és que clar, just en el moment que estàs creant el teu laboratori, que és de rebre beques, és quan acostuma a estar més o menys en el moment de paternitat.
Clar. Que ara cada cop passa més tard, també en dic. Però clar, i com tu deies, les dones acostumen a tenir més pressió social, no necessàriament per alguna persona en concret, però a nivell social. Sí, sí, sí. Les dones acostumen a portar més aquesta càrrega. Clar, si has de portar tot això amb l'esforç de crear un grup, demanar beques i tal, és bastant complicat. Sí, sí, sí. Clar, la pressió aquesta és el de a veure quan tens el fill, no sé què. Aquesta és la pressió social que realment encara viuen moltes dones.
I clar, i evidentment no és una obligació tenir fills, però per a una persona que vulgui tenir aquesta vida, o sigui, que vulgui tenir una vida familiar, sí que és veritat que és bastant... O sigui, crear un laboratori és molt, molt exigent i és bastant incompatible. O sigui, no només hauríem de, crec, jo, opiniant, no creus que hauríem de...
canviar aquests rols de com equilibrar aquest pes familiar, però sinó també, a més, facilitar a les persones, a aquests investigadors joves que estan creant el seu propi laboratori, donar-los facilitats. Aleshores, anem a la següent menció. Ens trobem ara a la COP30, que es celebra ara mateix a Belém, que és la capital d'estat parà a Brasil. I s'està donant en terme durant el 10 i el 21 de novembre. Molt bé.
Aquesta és com la concentració de les Nacions Unides en relació a fets ambientals. Ens trobem en un punt molt important, perquè fa justament 10 anys de l'acord de París, que és aquell que sempre es parlava, aquell límit tan famós de l'1,5%, que és bàsicament, deien, o sigui, respecte a temps preindustrials, abans de la industrialització, no volem que augmenti la temperatura global més d'un 1,5%.
Doncs ja va passar aquest any. Per això dic que estem en un moment bastant intens. I a més ja vam parlar a nivell climàtic que just ara mateix la tendència del govern dels Estats Units, que és un dels més influents en tots aquests organismes, és que s'està sortint d'aquesta agenda climàtica. Per tant, són temps complicats. Però, bueno, tinc curiositat. Segurament al pròxim programa parlaré a veure quin ha sigut el que s'ha parlat i què s'ha portat a terme.
Sí, sí, a més crec que la previsió actual és que si seguim així, crec que és en els pròxims 10 anys, arribarem al 2,5 de graus de calentament, o sigui que realment no és que ni s'estigui aturant, és que continua creixent i crec que aquesta cop treurem d'anar molt dirigida a aturar això, no?
Clar, exacte. Aquest 1,5 era una previsió, s'ha demostrat que era millor que les previsions més pessimistes, però pitjor que les més optimistes. I el tema és que com que més augmenti, més difícil és de parar.
Perquè hi ha un munt de processos que són cíclics, que són retroalimentants, com més canvi climàtic, més gasos d'efecte hivernacle, és com que la roda comença a girar sola i més difícil és de parar.
Aleshores per això és molt important, com tu dius, que ho parem. Aquest 2,5 ara mateix tampoc, si vols m'ho puc mirar més específic pel pròxim programa, però és un dels comuns, o sigui clar, es fan unes planificacions, es fan unes previsions de, vale, amb cada temperatura què passaria?
I crec que una 2,5 ja és de les més límits que s'ha arribat a plantejar. O sigui, hi estem arribant. Però era del més com lo... O sigui, de fet, a per ells només es parlava de 1,5 i 2,5. O sigui, 1,5 i 2. 2,5 ja s'estan anant de... Saps el que dius? Faré que treballi el dimecres. I el divendres diu, bueno, aquesta tarda... Saps com? Es va enterrarint, no? Però bueno. A més...
Hi ha una altra fita, i és que es veia, segons el Global Carbon Budget, que la previsió és que aquest any arribarem a un màxim històric d'emissions de gas hivernacle, que serien unes 38.100 milions de tonelades. Un poquito.
Una barbaritat. Clar, perquè jo també vaig a... No sé si ho comentaràs potser més endavant, però vaig a mirar les notícies que realment tot això de la IA, de la intel·ligència artificial, consumeix un munt de recursos i que el carbó que potser s'havia deixat d'utilitzar s'està tornant a utilitzar també per donar energia a la IA. O sigui que realment és el que tu dius, una retroalimentació que semblava que anava en bon camí i ostres...
Clar, jo hem de tenir en compte una cosa, o sigui, tot el que és el núvol, no? O sigui, tot això de, oh, no ocupo espai al mòbil perquè tinc un núvol online, hi ha una instal·lació a algun lloc que està mantenint totes aquestes coses, hi ha com un espai físic. Sí, sí, sí. I la IA requereix moltíssim espai, o sigui, potència de computació, vol dir que hi ha...
zones industrials amb un munt d'ordinadors molt més potents i que consumeixen moltíssim més. O sigui, a nivell de naus estem parlant. Per tant, sí, tot això que estem veient i que cada cop creix més i que no hi ha forma de parar, perquè cada cop som més dependents també, porta a un consum energètic tan bèstia que no som capaços ara mateix de portar-lo com a energies renovables. Aleshores, sí, és un repte també
sobretot com reduir aquests gastos, fer-ho cada cop més eficient, però hi ha un debat. És molt interessant perquè hi ha una cosa que és molt... Com el debat històric d'una via d'investigació és fer les coses més eficients perquè gastim menys. I el que veiem és que quan fem una cosa més eficient, en fem més.
altres acabem gastant el mateix o inclús més. Així que, bueno, ja m'ho he de dir un professor una vegada que no podem plantejar amb el nivell de consum que estem fent i que estem progressant, o sigui, cada cop va més. Clar, és que és això. O sigui, no podem esperar que tot aquest futur verd que imaginem sigui amb el consum que fem ara. O sigui, és impossible. Clar, perquè anem a més.
I no hi ha alternatives verdes al que estem fent. O sigui, hem de consumir menys. I això requereix també tenir menys beneficis o menys privilegis. Exacte. I és una cosa que haurem d'enfrontar. I si no som nosaltres serà la generació següent i sempre es diu, hasta el que li toqui ja, en plan, por favor.
Fins el que no pugui més, que ho hagi de fer obligat. Però clar, és això, és el que tu dius, no? Ostres, és un panorama una mica, no sé si desolador o almenys crític, de dir, ostres, és que clar, realment, aquests nivells no podem seguir, no podem seguir escalant perquè és que no tenim els recursos per donar combustible o donar energia a tot això que ens demana, no? És que realment és una mica, no ho sé, no sé com dir-ho, però...
Sí, és veritat que les notícies ambientals crec que mai són molt optimistes. No, mai, mai. Mai són optimistes, mai són optimistes. Però és que és un tema molt complicat i que realment és com que anem deien sí, sí, sí, el que tu deies, no? La generació, la generació següent, la generació següent. Hi haurà un dia que no aguantarem més.
al final s'ha de justificar amb beneficis econòmics si no justifiques amb beneficis econòmics no hi ha o sigui, les empreses o els governs, que de cop són més empreses no donaran realment aquestes eines o aquests límits que necessitem
I ja per tancar aquest tema dono una última panzellada, i és que Fernando Valladares, que és investigació del CSIC, mencionava que durant aquesta COP30 hi haurà una altíssima participació de nacions indígenes, que arriben a més de mil representants.
amb una declaració que feia el Science Media Center. A més, feia 11 anys que aquest cúmul, aquesta organització, no es celebrava dintre de Llatinoamèrica, des de la COP20 de Llima a Perú. Que també és interessant que totes aquestes polítiques governamentals i ambientals, que no l'han de fer només els països desenvolupats, i no dic que... Bueno, aquesta declaració potser no ho he complicat, però que vull dir que al final ha de ser cosa de tothom.
No, no, totalment. I evidentment, els que més responsabilitat tenim són els que més hem de fer, però ho hem de fer de forma que benefici a tothom i no només a nosaltres. I a part, és que hi ha una gran participació dels indígenes, però és que hi ha hagut moltes manifestacions i hi ha hagut atacs, inclús, on s'està fent la COP30, perquè els indígenes estaven farts que la seva zona, no l'Amazones, cada cop estigui en pitges condicions.
És que és molt això, vull dir, també hi ha vegades que el nostre nivell de consum implica que totes les nostres deixalles que nosaltres no les veiem és perquè les estem ficant a llocs on la gent no es pot caixar. Exacte. I aleshores són realitats que molta gent que estem escoltant ara mateix no vivim i no som conscients de tota aquesta deixalla que generem perquè la deixalla no la deixem a la nostra casa, la llancem, com deia, la gent que no es pot caixar. Sí, sí, sí.
Aleshores, també és important que hi hagi aquesta representació. Jo crec que és una cosa que la volia afegir perquè moltes vegades no es menciona, però crec que és important. Que al final aquest canvi ha de ser global i ha d'incloure tothom. Exacte, totalment d'acord. I amb això ens anem al titular de la notícia d'avui. Perfecte. Els deixo jo. Sí. La vacuna contra la Covid redueix el risc de malalties cardiovasculars rares en nens enfront de la infecció.
Tu em pots dir, això ara per què? Em sembla una mica aleatori que trigui això ara, però és un article que es va publicar la setmana passada, de fet, i em sembla bastant important perquè jo recordo durant l'època més cap al 2021, quan començaven a sortir aquestes vacunes, que realment vèiem que hi havia molta gent amb una preocupació per aquestes vacunes. Que se portaven xips, que si no sé què... Clar, moltes coses.
Sí que hi ha una cosa que és certa, que és que perquè s'aprovi una vacuna hi ha com uns cicles, hi ha com unes proves que s'han de fer. I aquestes es van accelerar perquè van creure que aquest temps que guanyàvem amb perdre una miqueta de seguretat o de certificació salvaria tota aquesta gent que es salvaria durant aquest temps. O sigui, es van creure que els beneficis ha millor que els perjudicis. I és criticable, però jo crec que és una decisió que s'ha de prendre, no?
Aleshores, què passa? Que d'un aquell temps vam veure molta gent, molts bolos, molta desinformació que es feia. I una d'aquestes és que es deia que les vacunes generaven infarts de cor, tot el tema de malalties cardiovasculars. Sí, sí. Doncs venia a portar aquest article, perquè em sembla subinteressant, perquè és una mica posterior i ja. O sigui, aquest article estudia...
Tots els nens de Regne Unit, que és poca cosa, entre 5 i 18 anys, només uns 14 milions de nens que s'ha estudiat, o sigui, és un estudi potent, tot això no ha sigut amb 4 persones que han anat a dir, però vam. Doncs, què va mesurar? Va mesurar quants d'aquests, mirant-nos aquests registres electrònics, quanta gent d'aquests havia mostrat aquests signes de malalties cardiovasculars, que són rares, causades per aquestes vacunes i també per la malaltia en si.
I llavors, què vam veure? Que la malaltia de la Covid, o sigui, agafar el virus, donava, augmentava 2,63 vegades més el risc de patir aquestes malalties que no la vacuna. Vol dir, prendre la vacuna, reduien un 62% el risc de tenir aquestes malalties, que si no te la prenies i acabaves agafant el virus. Vale, ostres...
Aleshores, clar, què passa? Sí que és... O sigui, hi ha una cosa que s'ha de tenir en compte, que sí que és cert que la vacuna en si augmenta una mica el risc d'aquests casos. Com a dir, estem parlant de malalties rares, no és una cosa comú, però sí que és veritat que és una cosa que es parlava molt, per això es menciona. De fet, n'augmentava un 0,85, o sigui, seria com 0,85 casos per a cada 100.000.
O sigui, no és ni un cada 100.000, o sigui, són coses petites. I en comparació, la malaltia, que sí que era més perillosa, augmentava 2,24 casos per cada 100.000. Clar, clar, clar. Aleshores, és el risc. Quan estem parlant d'una epidèmia que està afectant pràcticament, o sigui, tota la població es va infectar, doncs aquest risc és positiu. O sigui, hi ha una reducció del risc al final.
Totalment, sí, sí. Al final és això, no? Potser és el que t'augmenta amb 0,85, però és que si no la prens i agafes la Covid, 2,63. És que, clar, surts guanyant.
Evidentment. A nivell de nombres pot semblar poc, però això, si mires a tota la gent que va ser afectada, són molts milions. Són molta gent. Aleshores, tenia aquí una dada per donar una referència de tot aquest món de la desinformació de les vacunes, que era un estudi de l'OCU del febrer 2021, que deia «Sí que és cert que el 80% de la població espanyola està disposada a vacunar-se».
Però de la població, de totes, el 50% m'ho estava en preocupació pels efectes secundaris. Vèiem que el 8% deia que no es volia vacunar, el 10% no ho tenia molt clar i el 30% deien que sí, però que lo haga otro primero y ya si eso vemos. En total vèiem que, o sigui, un 50% tenia preocupació perquè ara... No, no, jo me'n recordo i realment, home, era una preocupació real entre la gent, eh?
Sí, i és que és al final, o sigui... I bolos, fake news, a punta pala. Clar, i aquí venim a dir dues coses. Una, que amb la ia, els bolos es passen molt més ràpid, o sigui, veiem que estan empitjorant els bolos, i la segona que veiem això és la responsabilitat que tenim els mitjans de comunicació en transmetre aquesta informació.
Sí que hem de tenir en compte que en aquell moment la informació era molt limitada. I clar, el que passava és que els governs tenien una informació molt limitada que anava canviant amb el temps, perquè vam veure que la malaltia progressava superràpidament. I a vegades s'equivocava, perquè deia una cosa i després al cap d'un mes sortia un estudi que donava una condició...
Hi havia més evidència i havien de canviar, però s'havien d'ajustar la informació que tenia en aquell moment. Aleshores, amb tot això, vull també tenir en compte una consideració que té Adam Fint, que és Catedral de la Pediatria de la Universitat de Bristol, i és que hem de tenir en compte que, clar, aquest estudi hagués estat genial, que l'haguessin tingut en aquell moment,
Però sí que és veritat que de cara a aplicar-lo ara mateix hem de tenir en compte que durant aquesta època les variants del virus eren molt més virulentes que les d'ara i a més tota aquesta gent, tots aquests nens que estaven en l'estudi no tenien una immunitat perquè no havien passat el virus encara. Només ho menciono per tenir en compte que sí que és veritat que aplicar aquest estudi a si hi hagués ara mateix una tercera, una segona... Bé, la que va passant cada any, doncs que seria més difícil. Però bueno.
D'acord, doncs ja ens hem d'acomiadar