Esmo Jazz Club. Bona tarda, us informa Roger Santaló.
El Congrés tomba amb els vots del Partit Popular, Vox i Junts, la pujada de les pensions i la prohibició de desnonar famílies vulnerables, però salva les ajudes al transport públic. La votació torna a la pilota de la Moncloa, que haurà de decidir si aprova ara només la revalorització de les pensions. L'executiu del PSOE i Suma no vol avançar a escenaris. Fèlix Bolaños, ministre de la Presidència, prefereix carregar contra el Partit Popular.
Hoy es el día de recordar a aquellos que han tumbado, que se incrementen las pensiones. 13 millones de pensionistas hoy han sido dañados, perjudicados por los grupos de la derecha. Tant el PP com Junts havien advertit el govern espanyol que no barregés la pujada de les pensions o les ajudes a la dana amb mesures de l'anomenat escut social que no comparteixen, com ara la moratòria dels desnonaments perquè ho consideraven un xantatge.
Més notícies, Celi Forment.
Junts emplaça el PSOE a recuperar la delegació de competències en immigració a Catalunya ara que Podem ha obert la porta a deixar de bloquejar-la al Congrés. L'executiu de Sánchez té intenció de tornar a portar el tema a la cambra baixa i ja treballa per fer-ho el més aviat possible. La regulació extraordinària de persones migrants anunciada pel govern espanyol ha fet que la formació morada canviï de posició i la portaveu de Junts, Míriam Nogueres, ha deixat clar que la pilota ara és a la teulada de Pedro Sánchez.
Aquest és un dels incompliments del Partit Socialista, per tant, hauran de preguntar al Partit Socialista si negociarà amb Podemos. A Honduras, del conservador, Nasri Esfura assumeix el càrrec com a no president del país.
queda en posesión de su cargo, presidente constitucional. Esfora governarà el país dels propers quatre anys i relleva la ja expresidenta d'Esquerra, Xiomara Castro, que no es presentava a la reelecció. Malgrat que l'expresidenta sortint reconeix els resultats, Tilla de frau al procés electoral, on el seu partit va quedar en tercera posició. Nari Esfora va rebre el suport de Donald Trump pocs dies abans de les votacions.
Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques han aconseguit per primera vegada eliminar completament en ratolins el càncer de pàncreas més comú. Ho han fet amb una triple teràpia dirigida contra tres elements clau d'aquest tipus de càncer. Una mutació d'un gen, que és la que inicia el tumor, i dues proteïnes que contribueixen al seu creixement i evolució.
Les poblacions de Cils i Castellfollit de la Roca han recuperat avui la normalitat en el consum de l'aigua de l'aixeta per beure i per cuinar. En tots dos casos, la xarxa va quedar afectada pel temporal de la setmana passada. Girona, Maria Rovira. Bona tarda. Des de l'Ajuntament de Castellfollit de la Roca han informat que l'últim resultat de l'anàlisi de l'aigua ha estat favorable i confirma que l'aigua de la xarxa és apta pel consum. Ens ho explicava l'alcalde, Miquel Reverter. Estem esperant l'últim.
analítica tant de dipòsit com de xarxa i totes ja han sortit diguéssim amb uns varems favorables per l'ús normal de l'aigua. També a Sils l'Ajuntament ha informat que els tractaments aplicats aquests dies han reduït la terbolesa fins a valors admesos i que per tant també aixequen les restriccions i que a més es treballa en mesures preventives per evitar un episodi semblant. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
La patronal Foment del Treball celebra la regularització extraordinària de 500.000 migrants aprovada avui pel govern espanyol. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, creu que aquesta mesura millorarà la productivitat de les empreses catalanes. Ho ha dit durant un viatge a Brussel·les. I ho ha seguit el nostre corresponsal Bruno Forté. Bona tarda.
Hola, bona tarda. A Josep Sánchez Llibre li hauria agradat que la regularització hagués tirat endavant amb un consens més ampli entre els partits polítics, però ha defensat la mesura perquè, segons ell, calen més migrants per treballar a Catalunya. Els empresaris necessitem de la immigració com a l'aire que respirem cada dia o com l'aigua que bevem cada dia. Per tant, jo celebro que finalment els governs, el govern de torn, hagi tingut la valentia
El president de Foment també ha denunciat el caos de Rodalies. Ho atribueix a l'infrafinançament de l'estat espanyol i diu que el que ha passat aquests dies referma la seva posició contrària al nou model de finançament pactat entre el PSOE i Esquerra. Bruno Forteva, Miras Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Esports, Sónia Leart. El Barça s'enfronta demà en la jornada unificada de la Champions. El Copenhague, Ferran Torres, podria tornar a la llista de convocats. De Jong, Pedri, Gabi i Kristen Senson baixa. Si vol estalviar-se els partits de la repesca de la Champions, el Barça està obligat a guanyar i esperar que es donin una sèrie de resultats. El tècnic Blaurana Hansi Flick té clar que l'objectiu és evitar com sigui la repesca.
A l'Espanyol, una delegació del Club Blanc i Blau es reuneix aquesta tarda a Madrid amb el Comitè Tècnic d'Àrbitres per traslladar les seves queixes per l'actuació dels col·legiats en els últims partits. El circuit de Barcelona a Catalunya només han completat la segona jornada de testos de pretemporada de la Fórmula 1 dels equips.
Ferrari i Red Bull en una jornada marcada per la pluja. El millor temps l'ha fet el Red Bull del neerlandès Max Verstappen. I a la selecció espanyola femenina de Waterpolo juga contra l'anfitriona. Avui, Portugal, a la segona jornada de l'europeu, a un quart de deu del vespre i després de la derrota inaugural contra Hongria per 7 a 9. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tardor, us informo a Mariona Sales Vilanova. L'Ajuntament de Sant Just impulsa l'elaboració d'un pla local de lectura amb el suport de la Diputació com a instrument de planificació estratègica per reforçar el desenvolupament cultural i educatiu del municipi. El projecte s'inicia el 2026 i té com a finalitat definir un marc estable de polítiques públiques que situïn la lectura com a eix central de cohesió, accés al coneixement i creixement personal.
La iniciativa pren com a referència l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que indica que el 73,9% de la població va llegir almenys un llibre el 2024 i que el 58,5% de la població adulta llegeix setmanalment.
Aquestes dades, recollides en una sèrie anual, serveixen de base per a l'avaluació i definició de polítiques de lectura i cultura. Per a l'elaboració del pla s'ha previst una estratègia participativa que incorporarà agents educatius, socials i culturals amb l'objectiu de realitzar una diagnosi rigorosa i establir línies d'actuació de futur.
I pel que fa a societat, l'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just acull del 29 de gener al 1 de febrer l'acció artística Acció Immobiliària, una proposta de Ramon Millà que aborda de manera directa i crítica el dret a l'habitatge. El projecte parteix d'un treball fotogràfic desenvolupat durant 10 anys i es presenta sota el format d'una acció performativa amb un plantejament deliberadament provocador.
La inauguració tindrà lloc el dijous 29 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb una acció en directe i la projecció d'un fragment cinematogràfic que reforcen el caràcter conceptual i discursiu de la proposta. A través de la ironia, l'artista posa en evidència una realitat social crua vinculada a l'especulació i a les dificultats d'accés a l'habitatge.
L'acció es podrà visitar el divendres 30 de gener de 5 a 8, dissabte 31 d'11 a 2 i diumenge 1 de febrer d'11 a dos quarts de 2, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. El programa inclou també dissabte 31 de gener a les 12 del matí un vermut col·loqui amb Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya, i persones vinculades a les entitats de Sant Just en el marc d'una mostra express concebuda per generar debat i reflexió crítica.
I pel que fa cultura, l'escriptor i guionista Sant Justenc, Pablo Weisling, ha visitat els estudis de ràdio d'Esvern per presentar la seva darrera novel·la, Amore. Es tracta d'una comèdia romàntica contemporània que neix de la voluntat de l'autor de narrar relacions amoroses entre persones del mateix sexe, des de la quotidianitat i sense els drames o tòpics que sovint envolten la ficció LGTBI. Durant l'entrevista, Weisling ha explicat que el projecte va sorgir de manera gairebé espontània mentre treballaven altres encàrrecs editorials.
La novel·la es va gestar inicialment a la plataforma digital Wattpad, un fet que va permetre a l'autor interactuar amb el públic en temps real. Segons l'escriptor, aquesta experiència va ser clau per definir el ritme de la història. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts, segon programa de la setmana, i el temps sembla que encara no acaba de sortir el sol i encara tenim uns petits aiguats, eh? Però va, a veure si això va millorant al lloc de la setmana, però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant a la cúpula de l'associació animalista Gats i Gossos Sant Feliu. Seguidament, mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al dia de la Sara Vito. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Rodalies continua funcionant amb retards i amb 11 trams coberts per busos després de les obres i incidències dels darrers dies. Tot i que els trens han començat a circular des de primera hora del matí d'aquest dimarts, el servei encara no ha recuperat la plena normalitat.
Segons Renfe, només les línies R2 Nord i R2 Sud operen completament, mentre que a la resta de la xarxa hi ha afectacions i transports alternatius per carretera, amb 146 autobusos mobilitzats. A dir, va elevat fins a 30 els punts crítics de la infraestructura i manté 150 tècnics treballant en actuacions urgents. La previsió és que totes les línies quedin revisades al llarg d'aquesta setmana, però el govern no espera una normalitat total fins al dilluns 2 de febrer.
A diversos punts del territori, especialment a Girona, Sants i al Maresme, s'han viscut avui escenes de confusió, llargues cues i manca d'informació sobre els horaris d'aquests busos. Tot i el desplegament de fins a 700 informadors, molts usuaris denuncien descoordinació i incertesa.
Pel que fa a l'origen del col·lapse d'ahir de dilluns, el Ministeri de Transport descarta definitivament el sabotatge o el ciberatac i atribueix la fallada a un error del nou programari informàtic del centre de control de DIF, instal·lat fa només tres mesos. Recordem que Rodalies és gratuït durant un mes i que Renfa ha habilitat sistemes de compensació per als usuaris afectats.
Ja el Congrés dels Diputats ha tombat fa poc més d'una hora el decret del govern espanyol conegut com a escut social, que incluïa la revalorització de les pensions en un 2,7%. La iniciativa ha estat rebutjada per 178 vots en contra i 171 a favor, després que Junts s'hagi alineat amb el PP i amb Vox, deixant el govern sense majoria.
Junts ha justificat el seu vot contrari al fet que la pujada de les pensions s'hagi inclòs dins d'un decret omnibus amb altres mesures com les relatives a les ocupacions i legals d'habitatges. La seva portaveu, Míriam Nogueres, ha defensat separar les pensions de la resta de mesures i ha registrat una proposta pròpia per revaloritzar-les de manera específica.
Des d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián ha criticat durament la decisió de Junts, mentre que el govern espanyol ha acusat els grups que han votat en contra d'actuar amb crueltat envers els pensionistes. Tot i això, el ple sí que ha convalidat el decret que prorroga les ajudes al transport públic durant tot el 2026, amb descomptes del 100% per a infants i del 70% per a joves. En aquest cas, el Partit Popular s'ha abstingut i només Vox hi ha votat en contra.
Ara el govern central té poc marge de temps per negociar un nou decret exclusiu sobre les pensions si vol evitar que quedin congelades en els pròxims mesos.
El que sí que s'aprovarà aquest dimarts és una regularització extraordinària de persones migrants, que podria beneficiar fins a mig milió de persones que ja viuen a l'Estat. La mesura pactada amb Podem s'aprovarà al Consell de Ministres mitjançant un reial decret, fet que implica que no haurà de passar...
pel Parlament ni ser avalada pel Parlament. Podran acollir-se les persones que siguin a Espanya abans del 31 de desembre del 2025 i que puguin acreditar almenys 5 mesos de residència, ja sigui per empadronament o amb altres documents com informes mèdics, rebuts de subministraments o justificants d'enviament de diners. L'admissió de tràmit de la sol·licitud atorgarà un permís de residència i treball per un any i suspensarà automàticament els procediments d'expulsió.
El govern defensa que la mesura dona seguretat jurídica a una realitat social existent, mentre que l'oposició l'ha criticat pel procediment utilitzat.
L'atur baixa per sota del 10% per primera vegada des del 2008, després que l'economia espanyola hagi creat 605.000 nou llocs de treball durant el 2025, segons les dades de l'encuesta Població inactiva publicades aquest mateix matí. La taxa d'atur es situa en el 9,93%, més de mig punt per sota de fa només un any.
amb 136.000 persones aturades menys, amb un total de desocupats en 2,47 milions. Alhora, l'ocupació marca un nou rècord històric, amb 22,46 milions de persones treballen, i també s'assoleix un màxim de població activa.
També millora l'atur juvenil, que cau fins al 23%, el nivell més baix des d'abans de la crisi financera. La major part de l'ocupació creada correspon al sector privat, que concentra més del 90% de l'increment.
La Unió Europea i l'Índia han signat avui un acord comercial històric, qualificat des de Brussel·les com la mare de tots els acords. El tractat crea una zona de lliure comerç que beneficiarà prop de 2.000 milions de persones i eliminarà aranzels per valor de 4.000 milions d'euros.
L'acord arriba en un context marcat per la guerra comercial impulsada pels Estats Units amb nous aranzels que han empès tant Europa com l'Índia a buscar mercats alternatius. Després de gairebé 20 anys de negociacions intermitents, amb dues parts han tancat una aliança clau per diversificar les seves relacions econòmiques.
Segons la Comissió Europea, el pacte permetrà duplicar les exportacions europees cap a l'Índia d'aquí al 2032, eliminant o reduint aranzels sobre més del 96% dels productes europeus. Alguns sectors agrícoles sensibles en queden exclosos, fet que podria reduir l'oposició interna a Europa. Ara s'obre un període de treball tècnic i legal abans que l'acord sigui ratificat pels estats membres i pel Parlament Europeu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha decidit retirar de Mineàpolis el cap d'operatiu de l'ICE, Greg Bovino, en un intent de rebaixar la tensió social després de diversos tirotejos en operacions migratòries que han causat dues morts de ciutadans nord-americans. Trump ha anunciat que enviarà a Tom Homan, conegut com el zar de la frontera, per supervisar l'operació marcada pel desplegament de prop de 3.000 agents migratoris a l'àrea de Mineàpolis.
Segons mitjans nord-americans, Bovino abandonarà la ciutat aquest mateix dimarts, un gest interpretat com una desescalada amb les autoritats estatals i locals. La decisió arriba després de la creixent indignació social de crítiques internes fins i tot dins del Partit Republicà i del rebuig inusual de l'Associació Nacional del Rifle.
que ha qüestionat l'actuació dels agents implicats en un dels tirotejos. La Casa Blanca assegura que les operacions continuaran, però amb un enfocament centrat en delinqüents greus, mentre els fets continuen sota investigació federal. I ara anem a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Sant Just posa en marxa un pla estratègic per reforçar els hàbits lectors al municipi. El projecte amb suport de la Diputació definirà les polítiques locals de foment de la lectura a partir de dades oficials i d'un procés participatiu amb agents educatius, socials i culturals.
Una acció artística sobre el dret a l'habitatge s'instal·la a l'espai Carme Malaret. Ramon Milià presentarà una proposta performativa i fotogràfica amb activitats obertes al públic entre el 29 de gener i l'1 de febrer de 2026.
Envelliment satisfactori, nova conferència de l'Auge amb Jaume Pedrós i Marco Incitari. Els metges geriàtrics abordaran els reptes de la Vallesa. Activa aquest dijous a l'auditori de la residència de la Mallola. I ara toca ritme, ara tocant els esports.
Fins demà!
Carlos Alcaraz ja és a les semifinals de l'Open d'Austràlia. El tenista murcià va completar un partit impecable i va superar amb autoritat l'australià Alex de Minyaur per 7 a 5, 6 a 2 i 6 a 1. Alcaraz continua ferm amb el Burnet sense encara cedir cap set en el torneig i s'acosta al gran slam que encara li falta. A semifinal s'enfrontarà amb l'alemany Alexander Sverev.
El Girona i el Getafe van empatar ahir a un gol a Montilivi en un partit marcat pel debut de Marc-André Ter Stegen amb la samarreta gironina. El porter alemany va ser clau al tram final, salvant un mà a mà que hauria donat la victòria als madrilenys. L'equip de Michel Sánchez va tenir dificultats per generar joc davant d'un Getafe molt sòlid. El repartiment de punts en un duel molt intens i molt competit.
I ja s'ha fet oficiar el traspàs del jove migcampista Dró al París Sant Germen després que el jugador no acceptés la renovació del Barça en complir la majoria d'edat. El futbolista ha signat fins al 2030 i va abonar la seva clàusula de rescisió a de 6 milions d'euros. El president Blaugrana, Joan Laporta, ha admès que la decisió va ser una sorpresa però que s'ha pogut reconduir amb l'acord amb el PSG.
I acabem amb futbol sala. La selecció espanyola té molt a prop el pas a quarts de final de l'Europeu, després de guanyar 2-0 a Bielorússia en la segona jornada del torneig. Després de l'estrena amb la victòria clara davant d'Eslovènia, el combinat de Jesús Velasco va tornar a imposar el seu domini. Amb aquest triomf, la classificació per als encreuaments queda molt ben encarrilada.
I ara presentem la cançó del dia.
A les xarxes socials s'ha fet molt viral un tren de comparar i recuperar les coses que fèiem i les cançons que escoltàvem l'any 2016, aprofitant que ara fa 10 anys. Doncs jo, va, m'hi sumo també i avui us porto una de les cançons que més ho va empatar aquell 2016.
Per a mi és una cançó molt especial perquè em porta records molt feliços i de debò que és escoltar-la i és que se'm dibuixa un somriure d'orella a orella. Això sí, la cançó realment no ens explica una història feliç, sinó que neix d'una ruptura forçada, no per manca d'amor, sinó per la necessitat de marxar del país i separar-se d'aquella persona tan estimada.
El relat parla de dolor, de deixar enrere algú que encara és el centre de tot, d'una distància imposada que no trenca amb el vincle emocional. El protagonista es resisteix a acceptar un adeu definitiu perquè sap que la separació no és una l'acció sentimental, sinó una obligació. El missatge gira al voltant de l'esperança, amb el temps com a gran aliat.
Pel que fa a l'artista, la seva història personal és clau per entendre la força d'aquest tema. La seva música està marcada per l'experiència de la migració, del desarrelament i de la necessitat de reinventar-se lluny de casa. Amb un estil proper, honest i sense filtres, va aconseguir transformar una vivència íntima en una cançó universal, connectant amb milions de persones. Com sempre, us deixo tres pistes per qui intenteu endevinar aquesta cançó. L'artista és Vanessa Solà.
Aquesta cançó és el gran hit d'aquest artista i va ser una de les primeres cançons llatines a arribar a tot el món i actualment Spotify té més de 2.000 milions d'escoltes. Què? Això com ho tenim avui és bastant fàcil, així que va, sense més dilació que soni més reuso de Danny Ocean.
Esta canción es para ti. Dime cómo le explico a mi destino que ya no estás ahí. Dime cómo guardé para desprenderme de este frenesí. Esta locura que siento por ti, con esta química que haces en mí.
que tú y yo estamos hechos para estar los dos.
Bébé. Así, así, así como te gusta, baby.
Doncs una cançó espectacular, clar que sí, i que ens recorda aquest 2016, que ara torna a estar tan de moda. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 27 de gener, fa 81 anys que l'exèrcit soviètic va alliberar el camp de concentració d'Auschwitz, el més mortífer de la història. Aquell 27 de gener de 1945, una avançada de la 332 Divisió d'Infanteria de l'exèrcit Roig va arribar davant d'una gran reixa de ferro
A la part superior s'hi llegia una frase tan cínica com aterradora. El treball us farà lliures. Darrere d'aquella porta s'hi amagava el complex més gran d'extermini creat pel nazisme. El que els soldats van trobar no va ser una victòria militar, sinó una revelació que encara avui costa dissimilar. Auschwitz va ser el summum de la violència humana, el punt culminant d'una radicalització extrema que va convertir l'odi en sistema i la mort en rutina.
Entre el juny de 1940 i el gener de 1945, més d'un milió cent mil persones van ser assassinades de manera sistemàtica. Homes, dones, nens i nenes, majoritàriament jueus de tot Europa, van ser deportats, explotats com a esclaus, humiliats, desposseïts del seu nom i reduïts a un número tatuat a la seva pell.
El pensador i supervivent Primo Levi, empresonat a Auschwitz, va definir aquell infern com la industrialització de la mort a una escala inimaginable. Les cambres de gas, els forns crematoris, la selecció constant entre qui podia viure unes hores més i qui havia de morir immediatament, responien a una lògica freda, burocràtica i planificada. La barbària no va ser un accident, va ser una política de l'estat nazi.
Quan l'exèrcit Roig va obrir les portes del camp, hi va trobar uns 3.000 supervivents. El que hi quedava era silenci, cossos esquelètics, muntanyes de sabates, ulleres, cabells i també maletes.
Per això avui també es celebra el Dia Internacional de Commemoració en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Recordar Auschwitz no és només un exercici del passat, sinó una responsabilitat del present, perquè el que va passar no va començar amb cambres de gas, sinó amb discursos d'odi, deshumanització, indiferència i normalització de la violència contra l'altre.
Recordar és assumir que Auschwitz va ser fruit d'una societat que va permetre que l'odi creixés fins a gairebé portar els joveus a l'extinció a Europa. Avui, 81 anys després, Auschwitz ens interpel·la, ens obliga a mirar de cara a cara fins on pot arribar l'ésser humà quan renuncia a la dignitat, la justícia i la compassió. I ens recorda que la memòria és l'última línia de defensa perquè una atrocitat així no torni a passar mai més.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara entrevistem el David Obeda, president de l'associació Gats i Gossos de Sant Feliu, la Raquel Pedroche, vocal, i la Judit Mir, veterinària de Sabana Veterinaris.
Bona tarda David, bona tarda Judit i bona tarda Raquel, què tal, com esteu? Bona tarda Jaume. Moltes gràcies per venir aquí i res, si voleu, comencem directament amb les preguntes. I per començar, jo crec que perquè tots ens comencem a orientar una miqueta, ens podríeu fer cinc cèntims, què és això de Gats i Gossos en Feliu i quin és el vostre objectiu?
Gràcies, Jaume, primer per convidar-nos i donar-nos l'oportunitat de donar visibilitat a l'associació. Gats i Gossos és una associació animalista que es va fundar el maig del 2015 per unes voluntàries on els seus estatuts declaren com a fins la gestió correcta de les colònies falines,
promoure els mètodes ètics de control de la població de gats i fomentar l'adopció i el no abandonament. Molt bé. Doncs això és el cinc cèntims de gats i gossos. Quan va començar aquesta feina? Bueno, has dit el 2015 i com s'origina amb aquestes voluntàries, no? Exacte. I ara mateix, quin àmbit d'actuació teniu? És Sant Feliu o també és altres pobles de la comarca?
Principalment és Sant Feliu. Sí que és veritat que rebem avisos d'altres municipis del Baix Llobregat, però el nostre àmbit d'actuació és Sant Feliu de Llobregat, que és un municipi molt extens i que per la seva ubicació i les seves zones tenim una part urbana, una part agrícola, la part sud, tota la part agrícola i una part de muntanya, on per cada zona hi ha problemàtiques diferents que podem trobar.
Entenc que ja teniu prou feina, no? En Sant Feliu? Sí, sí. Molt bé. I quins són els casos més habituals? Què us acostumeu a trobar amb més freqüència? El que trobem amb més freqüència són avisos de gats que apareixen, ja sigui que o bé els abandonen o bé s'escapen. Aleshores és on actuem, agafar el gat, intentar identificar-lo i, si és possible, retornar-lo al seu propietari i, si no, portar-lo al refugi. Al refugi, al final, gats i gossos
que gestiona el refugi municipal de Sant Feliu de Llobregat. Entenc que a Sant Feliu també hi trobem bastantes colòmines de gats, no? Sí, hi ha un mapa on col·laborem amb l'Ajuntament per tenir identificats els gats i on hi ha unes alimentadores que també té l'Ajuntament registrades i es gestionen de la manera més ètica possible.
amb aliment i amb el mètode CER. Molt bé, i ja que tenim una veterinària a l'estudi, primer et demanaré que t'apropis una miqueta el micròfon, perquè el tens una mica lluny, i després et volia preguntar com arriben aquests animals a consulta, amb quines patologies acostumen a venir? Aviam, per la meva experiència,
Les patologies més freqüents són normalment temes respiratoris. Gats que potser han passat fred, pluges, estan a l'intempèrie i normalment venen amb un quadre molt respiratori i s'ofeguen amb mocs, febre, malnutrició. La gran majoria de tots els que es troben al carrer no solen estar parasitats amb tècnies, cucs, intestinals, tot això.
I això és el que més es veu. I d'altra banda, a l'època de Cria es troben quantitats molt grans de camades que neixen de la reproducció. Sí, clar, descontrolada. I quan acostuma a ser l'època de Cria?
Doncs entre març i maig és quan hi ha el boom. La majoria i el més freqüent després també estan les sorpreses que et trobes de tant en tant. I per tant en aquests mesos és fàcil trobar-te per si enfaleu algun gat petitet o què?
No de mi, perquè jo estic normalment dintre la clínica, però sí de gent. I sobretot quan es capturen aquests animalets per fer l'esterilització, ens trobem que a part d'elles les femelles venen a vegades amb un mini embrionet implantat o que hi ha directament...
Els voluntaris que troben ja alguna mare o que no troben a la mare, però cries, es troben. I amb la vostra experiència, per la pregunta per qui vulgui, la gent per què acostuma a abandonar? Quins són els motius que heu trobat?
A vegades és perquè la gent quan adopta no és conscient que un gat al final té una sèrie de despeses que van més enllà d'alimentació, sinó que conforme es fan grans poden tenir despeses veterinàries.
que a vegades la gent no és conscient que les poden tenir. O que són certes problemàtiques que a vegades no saben com afrontar que els porten a l'abandonament. D'acord. I com actueu quan rebeu algun avís que algun gat s'ha perdut o s'ha perdut en algun gos? Perquè també tracteu amb gossos, tot i que menys, però també, oi?
Sí, la primera part, quan rebem un avís, és intentar que l'animal deixar-lo fora de perill. Si és un animal que pot estar ferit, doncs és atendre'l. I després, si l'animal no està ferit i és només perdut, en el cas dels gossos, els portem a la policia perquè faci la identificació, faci el servei de recollida i, si és possible, retornar-lo al propietari si està identificat i, si no, portar-lo a algun refugi perquè el puguin gestionar.
En el cas dels gats, de Sant Feliu, fem una mica el mateix. Intentem buscar el propietari i, si no, el quedem amb el refugi i el posem en adopció en quan sigui possible. Perquè entenc que vosaltres teniu un espai propi, oi? És un espai municipal, és la gatera, és el refugi municipal on és el que gestionem nosaltres. És un espai gran on està dividit per àrees i per zones, per tipus de gat, i allò és on els portem. Molt bé.
i què ha de fer un veí o alguna veïna si sospita d'un cas de maltractament animal?
Primer de tot, avaluar si és una cosa urgent, ha de trucar a la policia i notificar-ho. Si veu que és un maltractament reiterat i que potser no és tan urgent, pot contactar amb l'Ajuntament, mitjançant els canals oficials, un tipus d'instància, perquè li arribi a la regidoria de benestar animal i puguin atendre i puguin investigar aquest cas. Molt bé, molt bé. I ara mateix, quants animals teniu a càrrec a gats i gossos?
La capacitat màxima del refugi és de 60 gats. Al final som nucli zoològic, resistent a la Generalitat i tenim uns màxims, uns protocols a complir. I ara actualment, com comentava la Judit, no és època encara de gats petits i actualment estem en uns 30 més o menys. Un 30, molt bé. I, per exemple, si algú volgués adoptar un d'aquests gatets, què hauria de fer? Doncs posar-se en contacte amb nosaltres.
els hi comuniquem les condicions d'adopció, quines són, que al final els animals els entreguem amb una cartilla sanitària, amb un xip identificatiu, amb una sèrie de protocols veterinàries que estan desparacitats, vacunats i esterilitzats. Aleshores, això té uns cossos per a la protectora que els hi fem els adoptants. Si això ho accepten, aleshores, amb una visita al refugi, les companyes que fan les adopcions
Els ensenyen els gats i els fan una mica d'entrevista perquè al final el que busquem és el benestar de l'animal i els fem això. Preguntem si tindran proteccions per evitar accidents o ferides als gats, si hi ha persones que es poden fer càrrec dels gats en algun cas que marxin. Intentem buscar uns bons adoptants. Clar, i com es fa aquesta selecció del que adopta?
La fan les persones responsables de les entrevistes, que és un grup de voluntàries que decideixen i quan arriben a una entrevista ho comenten. Per tant, no s'ha de complir cap criteri establert, sinó una mica les sensacions que us donin.
Bé, sí que hi ha uns protocols, unes línies que fem preguntes i si no les compleixen, doncs a vegades es denega l'adopció. Molt bé. I teniu moltes sol·licituds d'adopció? Teniu un flux constant d'animals que van entrant i sortint? Com és això? Sí, sí que tenim. Ara potser, pel que comentava també la Judit, ara n'hi ha més sol·licituds d'adopcions que potser que entra de gats.
Però és contínua, és contínua. Estem, tant per xarxes socials com per la web, com per Google, ens anunciem i a partir d'aquí ens arriben les peticions. Doncs això està bé, això està bé, i tant que sí. I heu tot atrat alguna època de l'any on la gent estigui més animada per adoptar?
Sí que és veritat que per sempre hi ha els tòpics de Nadal, a vegades que és com més venen, però sí que el flux més o menys es manté constant. I com us gestioneu econòmicament tot això? Com pagueu les vacunes, el menjar i la resta de necessitats dels animals? Doncs això és complicat perquè fem mans i mànigues per poder-ho pagar. Sí que és veritat que tenim una subvenció municipal,
però com totes les subvencions no arribar a cobrir tota la despesa que tenim tant de pinso, sobretot despeses veterinàries, estris, aleshores tenim també socis, que es poden fer socis, que poden aportar mensualment el que ells vulguin, i després on no arribem fem fires, ens presentem a fires d'artesania, fem recollides d'aliments,
tot això per intentar poder pagar les factures. Molt bé, sí, sí, entenc que anar fent el que pugui, el que es pugui fer per anar agafant donacions, no? Exacte, sí. I des de la secció més veterinària, Judit, com m'ajudeu d'alguna manera a les protectures?
Aviam, nosaltres en concret, des que vam començar, vam tindre clar que volíem col·laborar d'alguna manera. I llavors vam fer com una sèrie de preus que pràcticament és cobrir costos per qualsevol protectora, que ja col·laborem amb unes quantes, i santuaris.
per intentar facilitar tot el possible que es pugui arribar a ajudar més animals. Com et dic, és pràcticament cobrir costos. O sigui, les ajudes són tant amb el preu total com amb facilitats de pagament, perquè entenem que no entren sempre uns diners contínuament i llavors és molta flexibilitat en aquest sentit.
I a la teva consulta, per exemple, rebeu molts casos o detectiu casos de maltractament d'animal? No, realment... Poc? No. Que hagi dit jo alguna vegada que això em dona molta sospita d'un maltractament, no.
Clar, perquè potser no acudeixen, no? No, o bé, has de fer com una investigació molt així. El que sí que hi ha coses que considerem una mica negligència, que seria un tipus al millor de maltractament, de no atendre completament el que t'està demanant l'animal. Això és més habitual. Sí. I la salut de l'associació com es trobarà mateix?
Bé, bé, sempre cobrim, intentem cobrir les factures, intentem cobrir les despeses, però clar, sempre hi ha imprevistos, algun gat es pot posar malalt, segurament sigui cap de setmana, siguin urgències, llavors la factura segurament no puja més.
Aleshores, tots aquests imprevistos a vegades ens trastoquen una mica, però en general la salut de l'associació és bastant bona. Molt bé, molt bé. Me n'alegro, doncs. Gràcies. I si algú que ens estigui escoltant ara diu, ostres, mira, jo m'està convencent el vostre missatge, vull ajudar també a l'associació, com ho podria fer? Doncs em pots implicar de moltes maneres, depèn del grau d'implicació que vulguis. Pots fer-te el timing, que és un euro al mes, a partir d'un euro, després pots donar el que vulguis, et pots fer soci amb una quota mensual,
Pots fer donacions de menjar per a animals, estris de neteja, el que vulguis. El voluntariat. Aleshores, si ja tens un grau més d'implicació, pots fer-te voluntària o voluntari i venir al refugi a ajudar amb les tasques diàries que fem. Quines són aquestes tasques? Doncs mantenir els espais nets dels gats, donar-los de menjar, mantenir el refugi en condicions adequades, si s'ha de fer medicacions que ens recepta
La Judit, doncs també donar-los-hi. Aquest és el torn diari que fem de dilluns tots els dies. Molt bé. I si us ha passat que algun cop econòmicament no ho ha arribat, com has gestionat això? Sí, sí que ens ha passat. Aquí la Raquel ho ha patit perquè hem hagut de tirar de contactes, de poder obtenir ingressos com sigui, de donacions per poder pagar les factures.
Perquè Raquel, a tu no t'estem sentint gaire, tu que ets vocal, i a part, què fas tu a l'associació? Bueno, yo soy voluntaria, y bueno, hago los turnos, lo que más me dedico es las colonias y las capturas. Cuando me dan un aviso de un gato que han encontrado en tal sitio, pues voy lo capturo, que se ve la parte bonita, pero también está la parte fea. De hecho, esta semana tuvimos que ir a hacer una... nos llamó un vecino,
de que había debajo de un coche un gatito en unas condiciones muy malas y tenía pues cuatro perdigones y le faltaba un ojo y bueno, tuvimos que ir a capturarlo y era un gato feral. Y claro, un gato cuando está herido pues la verdad que cuesta mucho cogerlo. Clar, clar, clar. És complicat, sí. I teniu ara mateix alguna campanya en actiu o alguna cosa que fareu aviat que haurem d'estar pendents o...?
No, a part de les recollides d'aliments que anem fent als diferents centres comercials o supermercats, actualment no. Perquè és un treball diari, setmanal, mensual, de tot l'any, d'intentar que la gent adopti, que no abandoni i conscienciar tothom. Un treball molt rutinari. Sí, la veritat és que sí. Molt bé, molt bé.
I entenc que també, quan esteu en contacte amb tants gats, i sobretot la vostra, bueno, la protectora, no? Sí. Entenc que també, al final, acabeu agafant relació amb alguns gats, no? Amb tots dos. Amb algun efecte, no? Amb tots dos. Sí que és veritat que t'has de fer una mica de cuirassa, perquè si no, te'ls emportaries a tots. I no, clar, al final cadascú tenia en casa nostra i no podem tenir-se els gats. Però sí que al final, veus que per...
Un que no ho passa bé o que tens algun problema, doncs n'hi ha més que els tires endavant, els hi busques una família, els adopten i al final el balanç és positiu. Que entenc que el més gratificant és quan un gat marxa, no? Sí. Marxa adoptat a una família, sí. És el més maco, sí, sí. I a tu, Judit, això et passa, també? Que agafes carinyo a algun animal de la consulta o no? Això no passa tant. Sí, sí, sí. M'he implicat bastant en animals que ja coneixes el millor des que és jove a cada llet fins que arriba al final, potser als 10 anys o als 9.
Ja només pel temps, sinó el tipus de pacient, més el tutor, la família i tot, perquè al final acaba sabent tot d'ells. I arriba el dia de la despedida i potser...
En nosaltres l'eutanàsia i la mort està quasi cada mes. No et diré cada dia perquè no és així, però cada mes i el mateix, ja estem molt curtits, però hi ha alguns que dius no esperava que m'afectés i llavors es diu, bueno, deixa'm un momentet, me'n vaig. I sí, sí, et dona un pal. I creieu, això és una mica per tots per qui vulgui contestar, creieu que falta conscienciació del que costa mantenir un animal i cuidar-lo? Sí, molt. Mucho.
Sí, sí, perquè al final la Judit ho sap millor que es deu trobar més casos, però la gent no és gaire conscient. Sí, perquè el tema econòmic la gent ho equipara com a la seguretat social, que tu entres, et fan tot, una supercirurgia o una placa a la cadera o res, una radiografia i tu marxes sense pagar res.
I la medicina privada, clar, amb un dentista no pensem això, no? Diem, oi, el dentista és molt car, perquè és privat normalment. I això, la medicina veterinària és privada, almenys el dia d'avui. Recomano des d'aquí, que avui en dia hi ha moltes asseguradores i assegurances d'únicament plans de salut per animals.
que costi una miqueta o una miqueta més, t'estalviaràs el dia que et toqui fer alguna cosa molt seriosa, un atropellament o un accident que et costi més de 1.000 euros. Aquí, clar, no pots fer més. Us trobeu molta gent que quan arriba una operació d'aquestes es veu una mica abocada al d'abandonament? Sí.
Jo almenys, perquè he treballat a diverses localitats, aquí no he tingut molt de problema, la gent s'ho intenta buscar com es pugui fer o amb plaçaments i tot això, però algunes altres hem tingut deutes i aquí t'has de debatre entre intentos salvar la vida i tot això, però sí, et deixes amb molts impagaments. I al final hi ha algun... El pacient no és el pacient, perquè el pacient és l'animal. Com se li diu el tutor de l'animal?
Com se li diu? El propietari, no? Sí, propietari ara ja és una paraula com molt... Ara és tutor perquè realment no és com si fos una cosa que és propietat teva però està sota la teva tutela. I si el propietari no pot fer-se càrrec d'aquella despesa?
Nosaltres intentem arribar a un acord el més beneficiu per tots, intentem fer això de donar plaçaments i tot això, però clar, si no puc fer absolutament res, no tinc ni un euro, doncs hi ha vegades que no podem fer.
Et dic que és un cas molt, molt estrany, quasi mai ens ha passat tan així. M'alegro, m'alegro. I us pregunto una mica també a tots, hi ha algun cas que recordeu especialment que, ostres, això em va encongir el cor. Sí, mira, fa poc. Fa poc que, a més, ho hem tractat amb la Judit. Una gata que després de tres anys d'estar en adopció va arribar a una situació familiar insostenible a la família, inclús
Eren fill, mare i pare, i tant el pare com la filla se'n van viure a un altre lloc perquè la gata feia les seves necessitats per tota la casa, era una situació insostenible.
I al final van estar tres anys en aquesta situació i no la van portar al veterinari en cap moment. I aleshores, un cop van fer la renúncia a la gata perquè ens la van tornar, la van portar amb la Judit a Sabana i jo crec que en una setmana van tenir un diagnòstic. En un dia ja van tenir el diagnòstic, però en una setmana la gata ja va començar a millorar perquè al final el que tenia la gata era una inflamació del budell.
que no li permetia menjar el menjar normal de gats, sinó que havia de prendre un menjar especial. Això l'ha ajudit a... Una proteïna hidrolitzada que no causi una reacció inflamatòria de l'intèstic perquè hi ha
pròpiament el cos l'està atacant, llavors d'aquesta manera es permet assimilar, absorbir i tot, i llavors es tradueixi en diarrees. I així el gat va estar així quant de temps? Tres anys, mare meva. Ara té vida normal. Sí, ara està en una casa d'acollida, sí que és veritat perquè el refugi és complicat que el gat mengi sol aquest tipus de pinso, que no pugui estar amb altres gats, perquè aleshores...
l'haurien d'aïllar, pobra, i aleshores, en aquest cas, fent cases d'acollida, on en aquest cas la gata està molt recuperada, segueix la seva dieta i està a la mar de bé. Ostres, que fort. Cosa que busca casa, la opció, o sea que si alguien está interesada, que pregunte por Bruna. Sí, perquè és una casa d'acollida temporal. Clar, perquè això també, això ho he vist a la vostra pàgina web, hi ha cases d'acollida, que és temporalment només. Sí. Yo tengo una leucémica,
Ella tiene uno de Piz también. Esta Bruna. Tenemos a Romi también. Sí, exacto. Són gats que no encaixen puig al refugi per les seves patologies que tenen. I aleshores tenim una sèrie de casades acollides on temporalment aquests gats fan el seu tractament i després, quan es recuperen, poden posar-se en adopció. Molt bé, molt bé. I a part d'aquests, per tant, les vostres cades són d'acollida.
En aquest cas sí, exacte, els voluntàries fan cases acollides, inclús l'aquesta en aquest cas no és voluntària, però sí que és una persona que fa acollida de gats i que en aquest cas està a la Bruna. Molt bé, que bé, que bé. Doncs no sé si us ha quedat alguna cosa més per dir, perquè... Jo crec que no, que moltes gràcies per difondre associacions animalistes i que aleshores el missatge arribi.
i que ja siguem nosaltres amb qui sigui, que la gent adopti animals, que els doni qualitat de vida i que sobretot no els abandonin. I tant que no, i tant que no. Doncs ja ho sabeu, si voleu adoptar un gatet, acudiu a Gats i Cossos Sant Feliu, que fan molt bona feina. I res, Raquel, David i Judit, moltes gràcies per venir. Gràcies, Jaume.
I ara fem una petita pausa per publicitat i tornem.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat. Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ei, vinga, sóc. Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
I ara, abans dels butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern, us posem Don't Look Back in Anger, d'Oasis. Don't you know you might find a better place to play
You said that you'd never been But all the things that you've seen Slowly fade away So I start a revolution from my bed Cause you said the brains I had went to my head Step outside, summertime's in me
Fins demà!
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell. Aquesta hora la consellera Sílvia Paneca i el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, presenten el nou pla de rodalies 2026-2030, tot això després del caos ferroviari de l'última setmana. Avui el servei de rodalies i regionals ha recuperat certa normalitat, però el govern...
No preveu que abans de dilluns es torni als nivells operatius habituals a tota la xarxa. Els usuaris que s'acosten a les estacions es queixen de la falta d'informació concreta sobre quins trens funcionen. És hora punta, per tant, al transport públic. Comprovem la situació a aquesta hora des de l'estació de Sants de Barcelona. Christian Roldan, bona tarda.
Bona tarda, Marc. Doncs hi ha hores d'ara. La imatge a l'estació de Sants té uns cares molt diferents. Al vestíbul podem dir que hi ha certa normalitat. Les corredisses habituals per passar els torns i els anuncis de trens, que això sí, presenten retards de prop d'una hora en rodalies i de més de dues hores a l'alta velocitat. Un cop passem els torns, però ens acostem a les vies i allà sí que veiem un clima més tens i una important aglomeració de persones. Molts d'ells s'han cansat d'esperar i ens explicaven que ha optat pel servei del bus express.
Bueno, he vingut amb el tren, però des de Fabra i Puig, des de les franqueses hasta allà amb autobusos, perquè no me refio. Perquè si em quedo tirada a Barcelona, puc tal, però si em quedo tirada a Mollet, com va, com vinc? Si em plantejo tornar a buscar el bus express una altra vegada, perquè no veig que hi hagi cap tren que m'estiguin anunciant. Tot i que semblava que anava bé, no veig que estiguin anunciant els trens del Maresme.
També, a més, aquí a l'estació s'ha reforçat la presència d'informadors per tal de donar a conèixer als usuaris aquests títols de 10 viatges gratuïts que ofereix Renfe per compensar aquestes mancances del servei d'aquests dies i que es poden utilitzar fins al 24 de febrer. Christian Roland Tomàs per Catalunya Ràdio des de l'estació de Sants.
Més notícies, Maria Costa. El Congrés tomba el decret del govern Sànchez que fixa l'augment de les pensions i la prohibició de desnonar famílies vulnerables amb els vots en contra del Partit Popular, Vox i Junts. En canvi, ha aprovat per àmplia majoria el decret de bonificacions per al transport públic.
El procés de regularització extraordinària de persones migrants començarà a l'abril, ho ha aprovat el govern espanyol amb el suport de Podem. El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra i expert en migracions, Joan Monràs, ha rebutjat al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio que aquesta regularització hagi de tenir un efecte crida perquè vinguin més migrants. També ha destacat els beneficis que en trauran
els que ja són aquí. El tenir papers per poder treballar, n'hi ha molts que canvien d'empresa, que van a empreses més grans, que van a empreses que paguen salaris més alts i que inicien una trajectòria laboral més rica que no pas els immigrants que no tenen papers o permisos de treball.
A Ucraïna, diversos bombardejos russos contra edificis residencials han matat tres persones i han deixat més d'una vintena de ferits. La majoria de víctimes s'han produït a la ciutat d'Odessa, el principal port ucraïnès i objectiu preferent de l'exèrcit rus. Durant l'ofensiva, Rússia també ha atacat un tren que transportava gairebé 300 passatgers, però segons els primers indicis, només han ferit dues persones. Mentrestant, Moscou anuncia un reforç de l'ofensiva contra la ciutat de Saporizhia.
I reunió avui a Minneapolis entre l'alcalde demòcrata i el nou encarregat de Trump per les operacions anti-immigració a la ciutat. La Casa Blanca rebaixa el to després de les crítiques i indignació per la mort d'un altre ciutadà durant les protestes.
L'escriptor mexicà David Toscana ha guanyat el premi Alfaguara de novel·la per la seva obra El ejército ciego. La trama s'endins en un fet històric del segle XI quan l'emperador bizantí Basili II va ordenar assegar 15.000 soldats búlgars. El jurat ha destacat que és una faula fosca i poderosa
que ofereix una lectura simbòlica i gairebé mítica sobre la guerra, el poder i la resistència. També ha remarcat l'originalitat. L'obra ha estat escollida entre els més de 1.100 originals presentats i sortirà publicada el 26 de març.
Ara, els esports. Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça juga demà a la jornada unificada de la Champions contra el Copenhague. Ferran Torres podria tornar a la llista de convocats. De Jong, Pedri, Gabi i Kristensen, però són baixa. Per estalviar-se els partits de la repesca de la Champions, el Barça està obligat a guanyar i esperar que es donin una sèrie de resultats. El tècnic Laura Hansi Flick té clar que l'objectiu és evitar la repesca.
A l'Espanyol, una delegació del Club Blanquiblau es reuneix aquesta tarda a Madrid amb el Comitè Tècnic d'Àrbitres per traslladar les seves queixes per l'actuació dels col·legiats en els últims partits. I la selecció espanyola femenina de Baterpolo juga aquest vespre contra l'anfitriona Portugal en la segona jornada de l'europeu a un quart de deu i després de la derrota inaugural contra Hongria per 7 a 9. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just impulsa l'elaboració d'un pla local de lectura amb el suport de la Diputació com a instrument de planificació estratègica per reforçar el desenvolupament cultural i educatiu del municipi. El projecte s'inicia el 2026 i té com a finalitat definir un marc estable de polítiques públiques que situïn la lectura com a eix central de cohesió, accés al coneixement i creixement personal.
La iniciativa pren com a referència l'enquesta d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que indica que el 73,9% de la població va llegir almenys un llibre el 2024 i que el 58,5% de la població adulta llegeix setmanalment.
Aquestes dades, recollides en una sèrie anual, serveixen de base per a l'avaluació i definició de polítiques de lectura i cultura. Per a l'elaboració del pla s'ha previst una estratègia participativa que incorporarà agents educatius, socials i culturals amb l'objectiu de realitzar una diagnosi rigorosa i establir línies d'actuació de futur.
I pel que fa a societat, l'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just acull del 29 de gener al 1 de febrer l'acció artística Acció Immobiliària, una proposta de Ramon Millà que aborda de manera directa i crítica el dret a l'habitatge. El projecte parteix d'un treball fotogràfic desenvolupat durant 10 anys i es presenta sota el format d'una acció performativa amb un plantejament deliberadament provocador.
La inauguració tindrà lloc el dijous 29 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb una acció en directe i la projecció d'un fragment cinematogràfic que reforcen el caràcter conceptual i discursiu de la proposta. A través de la ironia, l'artista posa en evidència una realitat social crua vinculada a l'especulació i a les dificultats d'accés a l'habitatge.
L'acció es podrà visitar el divendres 30 de gener de 5 a 8, dissabte 31 d'11 a 2 i diumenge 1 de febrer d'11 a dos quarts de 2 a l'espai de lliure creació Carme Malaret. El programa inclou també dissabte 31 de gener a les 12 del matí un vermut col·loqui amb Marta Espriu, portaveu del Congrés de l'Habitatge de Catalunya i persones vinculades a les entitats de Sant Just en el marc d'una mostra express concebuda per generar debat i reflexió crítica.
I pel que fa cultura, l'escriptor i guionista Sant Justenc, Pablo Weisling, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per presentar la seva darrera novel·la, Amore. Es tracta d'una comèdia romàntica contemporània que neix de la voluntat de l'autor d'anar a relacions amoroses entre persones del mateix sexe, des de la quotidianitat i sense els drames o tòpics que sovint envolten la ficció LGTBI. Durant l'entrevista, Weisling ha explicat que el projecte va sorgir de manera gairebé espontània mentre treballaven altres encàrrecs editorials.
La novel·la es va gestar inicialment a la plataforma digital Wattpad, un fet que va permetre a l'autor interactuar amb el públic en temps real. Segons l'escriptor, aquesta experiència va ser clau per definir el ritme de la història. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem, mare meva, quin xau.
Bona tarda, Carles, bona tarda, Javi, què tal, com esteu? Bona tarda! Bona tarda! Bona, la mi il·lusió ja amb ganes, així m'agrada, clar que sí. Clar que sí, el mal temps bona cara. Sí, perquè mare meva, mai el temps aquest ja m'està cansant una miqueta. Mare meva, mai més ben dit. No, sí, la veritat és que sí, una mica pesadet, però bueno, suposo que els pantans deuen estar molt plens, i ha anat a Montserrat, i això és molt bonic. No ho vaig veure, però vaig veure fotos. Soltat, això és xulo, eh, jo, mira, jo tinc que confes una cosa, i és que mai he anat a Montserrat, eh.
És un crim, és un crim Mai a la teva vida Jo trobo que mai Jaume, però que ja tens una edat És un crim a la catalanitat És el que anava a dir Ostres, que fort Però he de dir que és un dels meus propòsits de l'any
Doncs mira, saps què farem? Anem un dia a veure els Esculanets i fem una review dels Esculanets des de Mala Mega King Show. Ens enviem una acreditació, no? Jo no els he vist mai, els vaig veure per primera vegada fa dos anys que vaig anar amb l'institut d'excursió allà com a profe, eh?
i soc jove però no tant i va ser molt fort no els hi havia vist mai en directe els Escolarins de Montserrat no no i se van molt bé a més els vam poder veure amb la Rosalia no? fa poc és veritat els vam fer cantar en castellà i tothom va fer com pot ser però bueno cinema Montserrat entenem que cantaran en català sí o en latí no suposo al final moltes cançons aquestes de missa sí sí sí sí bueno
Però bueno, això ja un altre dia. Avui de què venim a parlar, nois? Vengo a hablar de mi libro. Exacte. Avui venim a fer promo. Promo de nosaltres. Per què? Perquè podem. Perquè aquesta és la nostra secció. Tots... Hay que barrer per a casa. Home, i tant que sí. Llavors... Avui, spoiler del vostre. Sí, aprofitant que hem començat assajos, que començareu a veure coses per xarxes...
que començarà a veure potser algun reportatge en algun lloc, doncs en exclusiva us portem una mica informació literalment exclusiva del projecte que farem al març, que de moment ha sigut tot molt hermètic, o sigui, la gent no sap gaire res, va sortir al catàleg de l'Ateneu, però la informació era molt limitada, o sigui, el públic realment no sap el que farem, i venim a desvalar una mica més d'informació. Perquè recordem que això està previst pel 21 de març, oi?
Exacte. 21 i 22 de març. Sí, que el 21 de març és el Cap Vota, Cap Buida. Exacte. La iniciativa que es porta des de la Generalitat i 3CAT i tal per impulsar el teatre, la teada del teatre. Exacte, des de fa ja tres anys que hem tingut el plaer de poder participar fa dos i aquest any també. I això de Cap Vota, Cap Buida, què aporta diferent?
Bueno, en principi és com... Es publicita més. Clar, hi ha una pàgina web del Cap Butaca Buida, amb totes les propostes, actualment hi ha 222 teatres adscrits al Cap Butaca Buida, llavors és un dia que ja tots els teatres fan alguna obra, la idea és que no els deixi cap butaca buida, i per tant tothom vagi al teatre i d'alguna manera fer com aquesta crida perquè no quedi cap butaca ni cap butxaca buida, perquè també et diré, aquí hi ha interessos. Per nosaltres no, perquè som uns pringats de raó, però en altres teatres, bueno, sí, sí, ja te lo digo jo.
Molt bé. Això serà el 21-22 de març, que és dissabte i diumenge. Per tant, fin de completito. El dissabte, que és el dia del capdut que avui ho teniu a les 7, i el diumenge a les 6, perquè així podeu anar a dormir més d'hora. Exacte. Per treballar el dia següent. Va, comenceu a explicar-nos una mica què és això, quin és el nom del musical, de què va...
Doncs el títol de l'espectacle, anem a dir, perquè musical, bueno, no sabem si ho és, es diu Això no és un musical. Ja comencem aquí jugant amb les expectatives del públic. Això no és un musical. Què vol dir? Serà un musical, no serà un musical? Bé, depèn del que consideris que és un musical, on tu vulguis traçar la línia del que és un musical i del que no és un musical.
Nosaltres creiem que està a cavall entre el concert teatralitzat i un musical. Vale. En tierra de nadie, pero en tierra de todos. I què és un concert teatralitzat? Un concert teatralitzat és... Un concert teatralitzat? No, on diguéssim que d'alguna manera... Sí, hi ha un fil conductor i una dramatització de les cançons en si. Va.
Sense arribar al punt de fer una trama musical amb inici, nus, desenvolupament i tal, no? Que nosaltres volíem fer això, sense la nostra miqueta la mata, més veritat. Clar, saps què passa? Sempre diem, no, anem a fer-ho simple. Aquest any, o sigui, també és veritat, veníem cremats de dos anys estrenant musicals nous, llargs, de dues hores i mitja, tres hores, i vam dir, va, aquest cap butaca el volem fer, però volem fer més chill.
Però la que et podes escriure i ja crear, ja imaginar, ja... Clar, és que a vegades d'un procés creatiu el més difícil és retallar. Sí, diguem-ho a nosaltres. Sí, és el més difícil avui. És molt difícil. És molt difícil. L'arrel com surt, eh? No, és molt difícil. Jo cada cop més, sempre ara mateix estàvem a l'equip de guió, el Carles,
el Gerard Cruzet i jo, i els deia, no ens hem d'enamorar de res, de res, que no funciona, ho traiem. I l'altre dia, mira, vam començar just fa un parell de dies, i va ser com, mira, aquesta rèplica no funciona, i vaig dir jo, cap problema, i vaig dir, em poso allà el document i vaig ser, fora, dic, és que no ens hem d'encarinyar. Si va...
Dos minuts de la música al fora. Doncs van dos minuts al fora. No costa, eh? Costa perquè la que portes com una setmana treballant aquell guió i creant, llavors de sobte, quan has fet l'esforç de dir, vale, ara tot això anirà fora, que és necessari, però és dur. És dur perquè és el teu fill. I no ho veus objectivament, no? Perquè és exacte l'esperit. Perquè com ho feu això? Que és un equip de guió? Tots feu guió? Sí. Us dediqueu uns quants, només?
Treballem per comissions. Sí, exacte. Llavors, hi ha comissió de guió, comissió de direcció, direcció musical, vestuari, escenografia... Perquè el director és un mateix membre de Mena Meva. Sí, correcte. I qui també surt en escena, o no? Sí, exacte. En aquest cas, la direcció la porta la ni la fumador,
Mira, com és el que sou conscient que he dit director en masculí, eh? Sí, sí. És la direcció. Fatal, fatal. Dos strikes d'avui entre Montserrat. Sí, sí, sí. No, no. El tercer... El tercer presento jo. El tercer canvi de butaca. No, sí, la direcció la porta Daniela Fumador i jo també l'estic ajudant. I direcció musical, el Roberto amb ajudant-tia del Javi. Al final a tots ens agrada sortir a les obres i com que tampoc
podem pagar ningú perquè ens dirigeixi, com Juan Palomo, saps? És molt guai també perquè al final la visió queda interna, en el sentit que sabem com volem treballar i com ho volem fer, però és veritat que a vegades trobes a faltar una visió externa de dir algú que m'opini sense haver estat dins del projecte. Però bé, té el bo i el dolent. Això no és un musical, de què va? Explica-nos una miqueta, o què ens podeu explicar?
A veure, jo crec que és difícil de definir, però per mi seria un tribut als musicals, tant musicals molt grans de Broadway, del Paral·lel, del West End, com musicals més petits, de teatres més amateurs, ateneus, centres cívics, etcètera, com...
una oda a tots aquests musicals a través de cançons de musicals i demostrar una mica com és fer un musical. Exacte. Els entre-sijos que no es veuen darrere d'una producció. Jo m'estic fent una idea, potser no és la bona idea, però ja m'estic fent una petita idea. Sí, és a dir, veureu quan vingueu, veureu coses que passen quan estàs creant un espectacle, en aquest cas un musical,
a través de cançons i escenes còmiques. Es mescla la música amb l'humor, amb el teatre, amb una mica de tot això. El que es troba en aquesta intersecció, fet per Maremeva, amb Sergei Maremeva. Molt bé. Sí, molt Maremeva. És el que veureu. Quin és aquest Sergei Maremeva? Què és el que us identifica? Una cosa boja. Una cosa boja. Sí. Dic, ostres, això és Maremeva per això.
Ostres, jo crec que ara... La mare meva covereja molt. Però crec que són més... Més joves, però no és el que volia dir. A veure, d'alguna manera...
Més moderns. Sí, hi ha una cosa de referents, que nosaltres nostres referents són d'una altra generació, però tot i així crec que ens apropem a molts públics diferents. Sí, sí, sí. Ens agrada interpel·lar els joves perquè és guai que els joves vinguin al teatre i costa, i nosaltres som joves, però és veritat que també al final fem un tipus de comèdia que tot i ser molt esbojarrada i molt irreverent a vegades,
És bastant family friendly, en el sentit que jo crec que això que engloba totes les generacions, ho poden veure nens petits a veure dintre d'uns límits, no? Jo no portaria un nen de 6 anys a veure un espectacle. Però han vingut. Però han vingut. Han vingut i us han passat bé. Sí, sí, sí. I estan en primera fila cantant i no sé què, i tots els nens i nenes de Matilda, per exemple, van venir, els hi van cantar, volen que fem rosaris un altre cop, vull dir com que...
El fet que uns ens vulguin veure Rosaris i a mi m'he dit amb pelotes és curiós. Clar, però al final... Jo també vull veure Rosaris, o sigui que la puc fer. Tampoc no... El que fem són coses molt costumbristes, molt reals, tal qual. No ho maquillem, no ho adornem. És comèdia tal qual, crua, com ens surt, com som nosaltres. Jo crec que la proposta més boja és aquesta. Crec que a nivell de comèdia boja va a Eurodrama...
Rosaris i crec que després anirà... Això no és un musical. Crec que ens fiquem en un... En una comèdia més boja. Més, encara més. Sí, més que Rosaris. Perquè també al final, com no t'involucres en una trama concreta, perquè no és un musical, et permet explorar molt més coses. Relacions humanes, potser... Explocar més personatges i no haver d'estar pensant si alguna cosa té o no té tant sentit, si vas seguir d'una altra... No sé si m'explico.
Té una essència molt de... Molt de capítols. No sé com... Molt de vinagre, vinagreta. Sí, una mica. Vale, sí, sí. No, com d'esquetxes, una mica. Exacte. Molt bé. Sí, sí, sí. Guai, guai. I escolto... Bé, escolta, no sé què estic dient.
Escoltem, escoltem. No, què volia dir? Que entenc que en aquesta obra hi haurà cançons. Correcte. Totes les cançons són pròpies o no? No. Versionem temes de musicals, per això també dèiem-lo d'Oda, aquests musicals de Broadway i del West End i tal.
I sí que hi haurà una cançó pròpia, però això ho desvalarem més en el futur. Exacte. Ens agrada sempre... Serà més mix. Serà més mix. Sí, sobretot seran versions. Molt portades al nostre terreny i al que volem explicar en aquell moment. Però ens agrada sempre estrenar alguna cançó pròpia pels projectes que fem al Cap Boteca Buida, i en aquest cas no serà una excepció. I si tot va bé, doncs potser la podreu escoltar inclús a les plataformes i tal, més aviat del que penseu. Epa, epa, epa, epa.
No volem assegurar res perquè esto nunca se sabe Pero piano, piano, piano Perfecte, perfecte I escolta, com us organitzeu els assajos i tot això? Perquè entenc que també és una part complicada d'una obra Sí que ho és, sí, ara mateix tenim assajos tots els dimarts, tots els diumenges
i els uns divendres suposo que a l'Ateneu correcte a l'Ateneu no sempre al cinquantenari perquè està molt sol·licitat però a l'Ateneu entre les companyes residents els tallers, les classes és normal
Clar, i la sala gran estan obres. La sala gran gran estan obres. Espero que final del 2027 ja... Sí, ens van dir que pel 2028 preparéssim alguna cosa perquè se viene. Se viene. En fondo de orquesta i tot.
Això serà tan costós. Foto d'orquesta. Mi madre está en el play. Ara és Spotify. D'aquí al 2028 potser hem pogut fer molta taquilla i ens donar per pagar una orquesta. El 2028 potser esteu al paral·lel. Però tornarem aquí, perquè sempre... Casa és casa. Això és casa. I, escolta, aquesta obra quan... Estic vivint molt escolta, m'estic donant compte. Jo no m'havia adonat, veus? Ara el públic, els oients se n'adonaran res que ho has dit. Exacte.
I això, quants interprets tindreu? Participa tota la companyia en l'escenari? No, tota no, participem nou. Quatre noies i cinc nois. Correcte, que són la Daniela Fumador, l'Elisabet Giné, Maritxell Giné, Marina Toronell, Roberto Damson, Carles Fernández, Gerard Cruzet, Adri Flores i jo, Javi Jiménez.
I entenc que dues bessones donen joc, no, també? Sempre. Per un musical. En aquest no ho hem jugat tant. No, perquè ja ho hem jugat en el passat, jo crec. Clar, es faria cansat. Si volíem fer altres coses. Però, clar, sí, són bessones, bessones. O sigui, ara perquè una té ser rell i l'altra no, però si no... De fet, a la Taneu, moltes vegades, ara la Meri està treballant com a secretaria.
i la Eli és com a professora de teatre llavors de vegades agafen a una i li diuen ai la classe de teatre no és que soc l'altra saps? com que les van componer i abans heu parlat que volíeu fer una obra potser més curta què vol dir més curta? de quin temps estem parlant?
Jo crec que... Ah, però... Aspiràvem a una hora i mitja. I jo crec que durarà una hora i 45 minuts. Sense pausa. Tot seguit. O sigui, jo crec que... Podem fer apostes. Perquè sospito que potser serà més d'una hora i 45. Però bueno, així seran diners ben amortitzats. Jo crec que no, crec que no, eh? Perquè realment fent els meus calcurs com a mínim musicals...
No arribem a... Hem baixat una mica el preu respecte a altres obres. Sí. Està a 10 entrada reduïda i 14 entrada general. Sí, sí. Encara no es poden comprar, no? No, encara no s'han obert els links. Quan estiguin ja us avisarem. Hem de fer tota la sessió de fotos i tot. Té molt d'intríngolis, això d'estrenar un musical. Bé, una obra. Un espectacle. Un espectacle. Un concert.
No, no, és que sincerament sona molta feina. És molta feina. Perquè és producció, és guió, també és una mica de marketing. No, no, clar, aquí estem avui. Sí, sí, exacte. Totes les coreos que s'han de fer... Ah, bueno, clar, és que... És que és molt... molt pes de les cançons en aquest espectacle. Llavors hi ha molta coreo, moltes veus, molts camis de vestuari, moltes jumps, molts saps... Molts camis de vestuari, em vaig sonar l'altre dia boig. Sí, sí, sí. Boig, boig, boig.
Clar, a mi això sempre m'ha cridat l'atenció, que la gent al teatre es canvia molt ràpid. Sí, perquè està tot fet perquè et puguis canviar ràpid. Perquè t'entrenes, també. Exacte, estàs entrenat perfecte. És que segur que es bombeix una mica al teatre, no? Sí, sí, ja ho vaig dir l'altre dia, som esportistes olímpics, a nivell... No, no, no, és veritat. Canta bé, balla bé, actua bé, canvia't ràpid. És cert, és cert, és cert, és cert. És molt complicat. Jo crec que sí. Però no.
Tenim alguna cosa més a dir sobre el vostre proper espectacle? Que ens vingueu a veure. Sí, que vingueu, que fomenteu el teatre aquí a Sant Just. I tant. I que ja us parlarem més del projecte quan s'apropi, no us preocupeu, ja us ho recordarem. Però, bueno...
Que estigueu atents a les xarxes, arroba'm a la meva puncia, que veureu cosetes aquests dies. I també sí. I a més que són, res, són menys de dos mesos que això passa així, volant. Volant, volant. Doncs va, anem a passar al següent bloc, programació cultural, què tenim de recomanacions per aquesta setmana?
Doncs tenim els objectes flotants, després de la tempesta, el Teatre Acadèmia, que van començar el 21 de gener i estan fins al 15 de febrer. Molt bé. O sigui que no... Bueno, teniu temps, però tampoc... Però no va deu gaire, eh? Exacte. No, però bueno, la fan, si no aquí puc, dimarts, dimecres, dijous, divendres... Sí, sí, sí. Vull dir, com la fan bastants dies, teniu temps per veure-la. Sí, sí.
Una proposta molt interessant també barreja poesia, música, dansa i teatre. Una proposta multidisciplinar. Exacte, gràcies. Que ens parla una mica de la solidaritat, de la mort i també de la vida. Al final es basa en uns textos escrits per dues viudes
que es van trobar en un grup de dol i van crear un club que li den el club de les viudes, amb la U, entre parèntesis, per tant, de les vides o de les viudes, qui juego de palabras. No, no, està molt bé, està molt bé. I llavors, doncs, faro una mica això, no?, de la importància del que és valorar la vida, perquè al final la mort pot arribar en qualsevol moment, i mai t'ho esperes, mai és un moment per esperar la mort. No, no, clar, evidentment. I a més, veig que al repartiment d'actors hi ha actors de com si fos ahir.
Exacte! Saps què passa? Que si no hi ha algú del Com si fos ahir, jo no la poso. Això no és ben bé del tot cert, però... No, no, és mentida, és mentida. Però sí, hi ha cares conegudes, no només del Com si fos ahir, sinó d'altres sèries i obres de teatre, com són la Anna Saúl, la Elena Gadel, i la Ariadna Montfort. Correcte.
I això per quin preu ho tenim? Ho tenim per 26 euros i és una obra d'una durada de 85 minuts, és a dir, una hora i menys d'una hora i mitja.
Molt bé, doncs sí, és una altra bona opció, i tant que sí, per aquests dies de primers de gener i febrer, així que... De multidisciplinar... Objectes flotants, eh? És curiós, no? Criar atenció, no?, el fet aquest que fusionin les diferents disciplines i tal, veurem a veure com és, si podem apropar-nos, ja us explicarem. Exacte. I si no, apropeu-vos vosaltres i ens expliqueu què us ha semblat. Exacte, exacte. Exacte, exacte.
Saps que estic començant a moure la tertulia a dalt com si fos ahir? Sí o no? Tu et dic en sèrio? Sí, home, per favor, m'estàs sent molt feliç. Tinc dues persones que volen venir. Ai, no me puc creure. A part del Carles, eh? És el millor que m'ha passat mai. Tinc dues persones que volen venir, eh? Perfecte.
Doncs ja parlarem. I acabem ara sí amb novetats musicals de la setmana, perquè la setmana passada va començar Eufòria. Correcte, exacte. Eufòria 4. Eufòria 4. Amb molts amiguets. Amb molts amiguets. Alguns ja se n'ha anat, eh, per això. Un pató des d'aquí al Pau.
Molt bon inici de concurs, per mi, una nominació... Robo o no robo? Per dir, sí. Em sap greu, hi havia actuacions, per exemple, a mi no em va agradar que a la meva amiga Clara subiràs un patronet des d'aquí, la meva guanyadora... La van posar en dubte. La van posar en dubte. Injustament. Aquesta sí que va ser injusta. Una actuació on servia aguts, greu, servia coreografia...
I la van nominar, i sap greu, un home cantant tieso no el van nominar. Sí, o sigui, un home amb un desverde de tirants, quiet en el lloc, cantant quatre quissos de figaflauas, literalment zero unitats de talent. Qui és això? El Blasco. El Blasco. No m'he mirat el primer episodi. No, no et preocupis. Aquest paio, sí, sí, molt guapo, tot el que vulguis, però el tio tieso cantant figaflauas, que té zero requeriment vocal, no va fer coreo, no va fer res,
I van dir, molt bé, t'ha quedat molt bé. I a la Clara, que va servir coreografia, vocals, tot, lo sirvió todo, i li van dir, és que has intentat abarcar massa. Bueno, xato, és que potser ella pot i altres no poden, llavors. Jo l'únic cosa és que no entenc la vara de medir, és l'única cosa que dic. Per mi és com, unos tontitos tampoco, bueno, és igual. El jurat és curiós, diguéssim. Qui és aquest any, el jurat? Tenim l'Alfred Garcia, la mamaduixa. Molt bé.
I a la, com es diu, la Keral Laoz es diu? Sí, sí, potser. Que jo no la coneixia, eh, vaig pensar, està, no la coneixin ni en su casa, que després es veu que sí, però... No suposo, sí, sí, sí. Ah, sí, vale, que és com Morena, no?, al pèl negre, potser, o no? Sí, fa com així, com flamenco, fusión, no sé. Sí, sí. Bueno, també... És curiós que l'hagin posat a Euphoria. També potser valora més la part artística, en plan, com es diu això, de ball, no?
Ja, però ja et dic, aquest paio, per exemple, ni es movia. O sigui, tenia zero presència escènica. Bueno, no sé, no entenc molt bé què hi ha darrere d'aquestes nominacions i tal. Per sol, van salvar la Clara, des dels professors. Sí, sí, i aquesta setmana em sorprèn, que de fet, ahir vam fer com la posada en comú de totes les cançons, em sorprèn amb un tití, m'he preguntat...
és una proposta curiosa no entenc perquè li van dir tenim ganes de veure't amb un peu de micro cantant tu sola i li posen Titi i me pregunto de batman i jo no entiendo o sigui que volen fer-la fora la volen fer fora? si la fan fora l'entrevistarem aquí és un complot la portarem aquí i l'entrevistarem espero que no sigui un complot algú deu fora ja podria venir
Jo, a veure si puc portar. Parlaré amb la Clara. I si no, telefònica. Sí, sí. La Clara és de Badalona. Badalona, Sant Jús. Uf, uf. Podria estar pitjor. Té que haver algun concursant que sigui del Bajo.
Ho investigarem. Ho investigarem. Parlarem. Va, perfecte. Doncs va, acabem el programa d'avui, com sempre, amb alguna recomanació musical que esteu escoltant. Mira, ara, escoltant, escoltant... Lo de l'obra, no? Sí, no, però també venint d'Eufòria...
La setmana passada, la Clara... És la nostra favorita, no sé si ho has notat. Bueno, és que hi ha un sesgo, hi ha un sesgo, no m'ho puc permetre d'una altra manera. Va cantar No, Cheers, Left to Cry de l'Ariana Grande.
I jo l'he tingut en bucle un parell d'aquests dies. La veritat és que sí. No queden llàgrimes per llorar. No queden llàgrimes per plorar. No la conec, eh? Ara sí que és multicultural, no multidisciplinari. I, petit incís, ja que veiem, de què coneixeu la Clara? Mira, la Clara és... Bueno, era...
Bé, era companya meva de la carrera a Aules, del recorregut professional, un recorregut de formació professional en arts escèniques allà a Aules, i hem sigut companyes i amigues des de primer, de fet, i des de llavors som del mateix grup de les de la Uni, amb ella hi ha moltes més companyes que s'han presentat algunes a eufòria, però no estan dins,
Entre ells, de fet, el Pau era la parella d'un dels teus amics del grup. Sí, el Pau és parella d'un dels meus amics del grup, el gen català. Molt bé, molt bé. Que guai, que guai. Tot està connectat. I l'Euphoria 5 hem d'incitar que vagi el Carles. Ostres! O el Javi, també pot anar el Javi, eh? Que el Daniel Anglès segur que diu. Ai, mira, me suena. Carac una agulla. Me suena. Dentro. Dani, arroba Dani.
Molt bé, nois, doncs ens acomiadem amb No Tears Left to Cry. Dariana Grande, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dins de set dies. A vosaltres! Adeu!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Tete, omplam la copa. Vull dos xoris, dos que ho moguin fins a sota. La tercera que no accepti una derrota. Dos a M i ja m'ha pujat la nota. La nota. Jo soy lo que le gusta.
i m'ho vallen totes les gates. El dia que jo mori, bé, bé, moriré pel teu body, serà dalt del podi. Avui pinxa el meu soci, t'he redit un bon repartori, el que t'enamori.
Fins demà!
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa d'avui. Arrenquem Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal? Com estàs? Ai, doncs espera't, ja no està sonant. Estava sent. Ara, bona tarda, què tal? Jo ho he vist, eh? No veia la llum en cessar i ja ho veuràs. No se m'escoltarà. Doncs no, no, què tal? Serà tot bé? Doncs sí, molt bé, molt tranquil·la, molt contenta. Vens de viatge, no? Sí. Em pugui veure per les xarxes.
He estat aquest cap de setmana fora i he anat una mica... Que no sabia ja de què parla avui perquè dic... I al final se'm va encendre la bombeta. Estava de viatge i vaig dir... Això? Aquest tema, sí. On has anat de viatge? A Irlanda. Molt bé, i què tal? A Dublín. Molt xulo, molt xulo. A l'edat? Sí. El temps? Home, ha plogut bastant, haig de dir. El temps no t'ha agradat tant, no? Però bueno, ja t'esperaves anar tan bé.
Sí, m'esperava pluges, per això em vaig emportar un paraigües, el qual es va trencar. Es va trencar, val ben què feia, jo passejava per allà i deia, no entenc per què ningú porta paraigües si està dilupiant. Sí, és veritat, allà no ho porten. I de sobte... Perquè també fa molt de vent, no? Exacte, vaig entendre, se'm va trencar el paraigües i vaig dir, vale, ara entenc per què ningú porta paraigües. Aquesta és la resposta, clar, clar. O sigui, portant paraigües a Irlanda és de guiri, no? Sí, sembla que sí. És com aquí les xancletes amb els mitjons. Amb els mitjons, sí. Molt bé, doncs a veure, Sara, de què parlarem avui?
Doncs mira, avui parlarem d'una sèrie que aquest dijous estrena una nova temporada, o sigui, en dos dies. El dit, eh? Bé el dit. Sí, sí, molt d'actualitat, sí. Llavors, aquest dijous s'estrena la quarta temporada de la sèrie dels Bridgerton, una sèrie de Netflix. Està inspirada en l'època de la regència d'Anglaterra, a Londres,
I, bueno, sobretot aquesta sèrie està inspirada en els llibres de la Julia King, que, bàsicament, tracta de la família dels Bridgerton. Són 8 llibres, llavors cada llibre tracta d'un germà. Per tant, hi ha 8 germans. I, en teoria, la sèrie ha de ser també més o menys així, no? 8 temporades per 8 germans. De moment ho estan fent bastant bé, s'ha de dir.
A nivell històric. Sí, a nivell històric, bé, sí, de la que estan seguint, el model de la novel·la. Cada temporada sí que és per un germà, sí que evidentment han canviat diverses coses.
O sigui, entenc que apareixen també els altres germans, però cada temporada va centrar-te en un, no? Exacte, sí, sí. Sí que és veritat que en la tercera temporada, que va ser l'última, sí que vam veure com que ja fusionaven històries de dos germans, no? En plan, no del tot, però com que ja deixaven entrar a veure coses que haurien de passar en una altra temporada. Però bueno, bastant bé, no ens queixarem. No ens queixarem, no ens queixarem. Per tant, estan portant-se a prou amb el text original.
Sí, sí i no. Ja sabem que Netflix també és molt de fer el que vol. Posa cullerades. Exacte, hi ha coses que potser no surten, com per exemple, als llibres no es parla res de la inclusió de les persones de color, i en aquesta sèrie la reina té orígens africans. Però sí que és veritat que ho lliguen molt bé i és com una trama a part, que potser en els llibres no existeix,
però crec que queda molt bé. En plan, l'han pogut ficar bé a la trama de la sèrie. Clar, i també suposo que trenca una mica amb els estereotips típics de les famílies reials on no veiem negres. La realitat és aquesta. I menys en aquella època, que és a principis del segle XIX. Però bé, com hem dit abans, cada temporada va d'un germà
I podem veure com cada protagonista viu, sobretot està molt centrada en el moment de trobar un bon matrimoni, fer un bon casament, mantenir una bona posició social, perquè ells pertanyen a l'aristocràcia d'Anglaterra, tenen molt bon tracte amb la reina, etc. Llavors és això, com que...
Es debaten molt entre si haurien de tenir un matrimoni de conveniència o un matrimoni per amor. I la veritat és que normalment els nostres protagonistes, la veritat és que sempre acaben tenint un matrimoni per amor, gràcies a Déu, no? A lo millor això no s'estilava molt. Sí que és veritat que es veu com altres personatges de la sèrie no tenen aquesta sort, però ells de moment sí.
Ens presenten les dues realitats, no? Exacte, però bé, com són els protagonistes, són les persones que tenen el final feliç... Això potser no és tan real, no ho podríem dir? No, jo crec que no. Normalment els llibres i pel·lícules sempre acaben amb aquest final feliç. Normalment si són llibres o pel·lícules que fan crítica social a la societat d'aquella època, evidentment fan crítica però mai amb els protagonistes, normalment. Fan crítica amb el voltant.
i això es veu molt reflectit aquí també. També se li dona molta importància el paper de la dona en aquesta sèrie, ja que la primera protagonista de la primera temporada és una noia i això també es fa molt al debat
quan una noia has d'estar presentada en societat, perquè en aquell moment, el moment en què et presentes a la societat, ja és que estàs buscant marit. I potser hi ha noies que amb 15 anys estan presentades, que és una edat molt tremplena, no? Sí, sí, sí, no, no, evidentment, evidentment. Ara, vist ara, em sembla una cosa de bojos.
Però bé, en aquell moment, era normal. Era normal. Per desgràcia, sí. I clar, després, com estem parlant d'això del matrimoni, el ball de les debutants, etcètera, aquí entra molt un personatge, que és la reina.
de la que hem parlat abans, que és d'Àfrica i tal, doncs aquesta. Ella és la que té el bacallà, literalment. La matriarca, eh? Sí. O sigui, ella té el seu trot, totes les debutants van a veure-la a ella, ella em mou els fils de...
doncs vull que aquesta persona es casi amb aquesta persona o tal, és la que també és cu i qui, és com el diamant de la temporada, com l'anomena ella, que és com la noia més codiciosa, no? En plan, la noia amb la que tothom es voldria casar, la millor nòvia, la... La millor esposa, no? Exacte, la que tindrà més fills. Vale. O sigui que sí, és la que talla el bacallà. Jo he de dir que la primera temporada em queda molt malament i la segona també em queda molt malament.
I a la tercera? A la tercera no tant perquè hi va haver com una mena d'espin-off que vam fer entre la segona temporada i la tercera temporada, que és la recomanació cultural que jo venia a portar. O sigui, jo sé que Els Bridgetto és una sèrie que moltíssimes persones veuen, però sí que és veritat que aquest espin-off ha quedat una mica desaparegut. Sí que conec moltes persones que també l'han vist, però sí que és veritat que hi ha altres que diuen, bueno, ja me'l veuré al final,
perquè entenc que és un spin-off que va a part de la sèrie exacte, és bàsicament la vida d'ella abans de ser reina o just quan va començar i és una altra sèrie o és una pel·lícula? és una sèrie, són 8 capítols també i són bastant més llargs que els de la sèrie normalment els de la sèrie dura 40-45 minuts i aquests duren una hora de fet jo me l'estava tornant a veure i m'he quedat per la meitat perquè no m'ha donat temps d'això que són
Però, sí, i això, era aquesta la meva recomanació cultural, perquè és això, hi ha moltes persones que sí que conec que no l'han vist i pensen, doncs jo ho deixaré al final, quan acabin les vuit temporades, de tot, doncs ja me la veuré. I, en veritat, a la tercera temporada empatitzes molt més amb la reina si has vist aquest spin-off. Per tant, és un bon moment, no? Quan acabes la segona, ve un spin-off. Exacte. I ara que, segurament, moltíssimes persones estan com en el moment de...
Ostres, nova temporada, m'he de posar el dia. Sí, em poso a refrescar, doncs, tot, tal. Doncs, de veritat, per a les persones que ho estan fent, recomano molt això i, bueno, anem a parlar una miqueta, no? Sí, sí, i tant. Abans d'anar, justament, a parlar del spin-off, hem de comentar, també, que una de les característiques d'aquesta sèrie, no?, és la música, no?
La música, sí. Perquè la música, si t'hi fixes, és música clàssica, la que sona els valls i tot això, però realment, si t'hi fixes molt bé, sona una instrumental, però sona una instrumental de cançons modernes. Sí, totalment. I aquesta és una de les grans característiques de la sèrie.
Sí, a mi la veritat és que m'agrada molt, sobretot perquè hi ha cançons molt típiques. Jo, per exemple, soc molt fan de Taylor Swift. Sí, exacte. I són en cançons, sobretot de la primera temporada. Amb violins i coses d'aquestes, però són cançons de la violina. O de Coldplay, també. Sí, sí, sí. Però són cançons actuals aportades en aquella època. Sí. Bé, la veritat s'ha de dir que els Bridgerton...
poc més i li posen uns smartphones, saps? Sí que representa bastant en aquella època tot el que és l'època de la regència, els estàndards, els xismorreos, que hi ha també, perquè durant l'aristòcràcia també hi ha escrit que van molt entre ells, hi ha també un fulletó on una persona anònima publica
si tal i tal s'han vist, si tal fa un bai, si hi ha hagut algun escàndol, les aparències que n'hi ha. O sigui, sí que és veritat que ho mostra molt bé, però hi ha coses com per exemple la vestimenta o alguns efectes o algunes coses que tu dius... Bueno, això no seria així, no? Això no, evidentment no. I la música és una d'elles.
Però, bueno, és una... Però està ben portat. Sí, sí, a mi m'agrada. No és la set de Taylor Swift cantant, que no tindria cap sentit, sinó que són les melodies de les cançons i tal, que, bueno, mira, és un toc, eh? Sí, està molt bé. A mi, jo ets de dir que m'agrada molt que hi hagi aquest bands, no? Perquè hi ha, potser, algunes adaptacions de llibres que sí que són escrits en el 1810 o en el segle XIX,
o a finals del segle XIX, doncs sí que és veritat que potser es fan una mica més feixucs i segurament no els veuria o no els llegiria tothom si no fos amb aquestes modernitats. Clar, clar, això és segur. I està molt bé perquè volia parlar també que aquest spin-off no és una realitat com a tal, o sigui, no és un cinema documental, però sí que és veritat que fa ficció en base a una realitat.
Vale. O sigui, agafa la realitat i la transforma una miqueta, no? Sí. O sigui, hi ha una base que és real, però després hi ha bastant d'imaginació, no? Sí. Mira, i és que, com he dit abans, jo vaig empatitzar molt amb la reina Carlota perquè en aquest spin-off es mostren com ella va haver de passar per estar casada amb un marit que estava trastocat del cap.
per dir-ho així, no? En plan, tenia al·lucinacions, els historiadors diuen que eren com un trastorn anomenat porfíria, més o menys, no ho sé, però bueno, això, que té com moltes al·lucinacions, i és en aquest moment en què tu, doncs, empatitzes molt amb ella, amb tot el que passa, i clar, hi ha més realitats, no? Com per exemple, al principi et mostren que és un matrimoni concertat,
Això xoca bastant amb les altres temporades on veiem que tots els protagonistes s'han casat amb persones que sí que estimen i de les que en veritat sí que estan enamorades i ella al principi no coneix, de fet ella el dia de la boda vol escapar a través d'un mur, el vol escalar i justament no l'escala perquè es troba amb ell i ell com que parla amb ella, li demostra que és una persona...
Totalment normal, que no la matarà, que és un bon home, que tal. I llavors és quan ella decideix caçar-se. Sobretot sense saber en cap moment que ella estava... Tenia problemes mentals. Exacte, sí.
Ai, que em quedo sense aire. Respira, respira tranquila. I llavors, això, doncs ella no sap res, no? Però, evidentment, ell ja havia patit com aquests episodis i quan es casen el que fa ell és mantenir vides separades. Viuen... Bueno, mira, com el rei Emery té la reina sofrida. Una mica diferent, no? Bueno, de fet, ella el va veure a casa seva i li diu que pensava que estava en un bordel. O sigui... Ah, o sigui, també hi ha similituds, no? Sí. Vale, vale, vale.
Però no, en veritat, ell estava molt ficat a un... El nostre era més capullo, encara, que t'ho digui. Jo ets de dir que amb la monarquia no m'ha agradat, però aquesta sèrie, sí. Tot el que sigui més ficció, m'agrada. Llavors, això, ella diu que pensava que estava en un bordel, però la meitat estava com a un observatori.
veient l'astronomia, les estrelles i tal, perquè és un món que com el fascina molt i sabem que a la realitat això també era veritat i li agradava molt. I de fet les seves al·lucinacions també venen molt d'aquí, no? I de sobte li venen una al·lucinació que està veient a Venus i que Venus l'està cridant des del cel, etc. I bueno, ell intenta tenir això, les vides separades, però arriba un punt
que al final són parella, han d'assistir a algun ball junts, etc., i s'adonen que sí que estan enamorats. Al final sí que tenen aquest final feliç, tot i que no comencen molt... Ah, mira. O sigui, al final hi ha un final feliç, eh? Sí. O sigui, al final el George i la Charlotte s'acaben estimant. Exacte. No com aquí. No com aquí, no. No com aquí.
Aquí, bueno... Cada una per sa banda. Exacte. Però, bueno, en veritat, això es veu ja al llarg de la sèrie, però sí que mantenen vides separades després. Ells sí que és veritat que s'enamoren, elles queden abraçades, que és sobretot el que buscaven molt, la família, perquè estan fent com un experiment. La reina és com la primera reina que ve d'origen africà
i a partir d'això és com que donen títols nobiliaris a altres persones de color, amb diners, els donen propietats, etc. És com un experiment i necessiten que tinguin un nou príncep. Llavors, és com que el pressionen molt i llavors és quan ell ja al final també
diu si hem de tenir aquest príncep hauria de fer vida amb la meva dona, començar a tenir la vida junts, s'enamoren, fins que ella un dia descobreix aquesta malaltia. Després hi ha un capítol sencer que és com que t'expliquen tots els capítols que hem vist abans, que és des de la perspectiva del rei. Evidentment se salten bastantes coses,
però t'expliquen com ell havia vivit a casa seva, sol, mentre estava casat amb ella, i era que estava fent com una espècie de tractament, que ja et pots imaginar com era aquest tractament, no?, en aquella època. Superagrangeus, no? Exacte. A lo millor, doncs, li posaven a una banyera amb gel, o la ataven a una cadira... Tinc entès que en la realitat eren camises de força, en la sèrie no s'ha utilitzat això.
però sí, o sigui que era heavy i tal no era medicina convencional no, evidentment no sí que és veritat que s'havia intentat quan era més jove clar, les series com que ho exageren una mica diuen com que porta molt temps tenint aquestes al·lucinacions i en teoria sabem que, pel que diuen els historiadors que van ser, aquestes al·lucinacions van venir després de 4 anys del matrimoni aquí ja et mostra com que és d'abans d'abans ja ell havia perdut la cordura
I això, al final, ell veu com la Carlota ha patit, el fet de veure com se li va el cap, té aquestes al·lucinacions, i llavors decideix seguir amb aquest tractament. Fins que ella ho descobreix. I en el moment que ella ho descobreix, li demana que, sisplau, no ho faci.
Perquè és massa agressiu, no? Exacte. És molt agressiu, pateix molt, ella ja està embarassada d'un bebè i creu que la seva família necessitarà un pare. I, evidentment, és així. I, bueno, al final la sèrie acaba, doncs, això, com que ja estan molt... acaben bé amb els seus fills, tal... Però sí que és veritat que després salta el paral·lelisme i et posen com el principi de...
Bueno, en l'actualitat, com per dir-ho així, que és la sèrie dels Bridgerton. O sigui, recordem que aquest spin-off és de molts anys abans, llavors arriben com en l'any de la sèrie i et mostren que, evidentment, aquestes vides ja no són com acabava en aquest spin-off.
sinó que ara mantenen vides separades, les al·lucinacions del rei són molt més severes, llavors agafen molt la realitat de la regència, o sigui, ella quan veu que el seu marit ja no pot exercir com a rei, crea la llei de la regència per poder governar ella. I ella és la que està al palau, toma totes les decisions, assisteix al baix, fa com representativa de la corona. Molt bé.
I hi ha una escena també molt maca que és al final on et mostra aquest paral·lelisme dels actors de grans i de joves. I s'amaguen sota un llit perquè ell té aquestes al·lucinacions del...
del cel, etcètera, i com per amagar-se es fica sota el llit. I ella com que li diu... Bé, es fica amb ell i es miren, estan parlant i de sobte ell fa com el record, no? Ostres, però al final no va saltar pel sobre el mur, no? Que és com... Clar, al principi de tot, no? Al principi. I ella, doncs, s'emociona molt, no? El fet de dir, ostres, doncs el meu marit sí que em recorda.
Molt bé, molt bé. No, no, si al final aquesta sèrie... Jo, mira, aquesta, l'espin-off no l'he vist, però el Bridgerton sí que l'he vist una miqueta, alguns episodis dels Bridgerton, i la veritat és que sí que és una sèrie molt xula, al final és el que hem estat comentant, no? Hi ha una mica de ficció, una mica de realitat, però es juga molt bé amb aquests dos conceptes, no? I no és això que dius, ostres, la típica sèrie que dius...
Això és bastant fet reals, però no és gent real. Saps que és un producte mix-mics, que és una mica de totes bandes, i quan ho saps, tu gaudeixes bastant.
Sí, jo la veritat és que no... O sigui, sí que és veritat que els Bridgers sabia que era com molta ficció, però quan em vaig assabentar que això, en part, tenia com molta veritat, no?, per el matrimoni, concertar les relacionacions del rei, etcètera. Llavors, com que dona això, però com hem dit abans, doncs també té aquesta ficció i sabem que hi ha moltes coses que, evidentment, no van passar...
Però una de les coses per les que a mi m'agrada molt aquesta sèrie també és per el fet que la Carlota com que el recolza en tot moment. I he portat un tall de veu on es veu com també aquest recolzament per part de... Bé, ella com que intenta que ell l'acolli en el seu espai, no? A l'astronomia, tal... I l'intenta, si ho vols posar...
I will stand with you between the heavens and the earth. I will tell you where you are. Do you love me? I love you! From the... From the moment I saw you trying to go over the wall, I have loved you desperately. I cannot breathe when you are not near. I love you, Charlotte.
Aquí és on parles justament de l'escena que està al mur, no? Exacte. Sí, sí, és això, no? Ella li diu, doncs... Li confessa aquest amor, no? Exacte, i evidentment ell com que la vol lluny perquè és això, ell diu que sent com que els mons se separen, que té aquestes hallucinacions, no? I ella, doncs, al final li diu que ella estarà amb ella en qualsevol moment i que el recolzarà. Molt bé. Doncs és molt bonic.
I tant que sí, i tant que sí. Al final, a tots ens agrada sentir-nos estimats. I al final, aquesta petita història que no va començar del tot bé, doncs mira, acabem amb una... No sé si bonica, no podríem dir bonica història d'amor? No, sí que passa d'una tragèdia, us romantitza una miqueta, perquè segurament en realitat la reina va patir molt més que ens mostra. Això ho tinc claríssim, eh? Però està molt bé, a mi em va agradar molt i t'emociona molt, també. Molt bé.
Doncs escolta, recomanem des d'aquí els Bridgeton i també aquest spin-off, que això surt dintre de dos dies, has dit? Dos dies. La quarta temporada. Molt bé, doncs la quarta temporada estarem atents. Quarta temporada és una mica l'Equador, no? Perquè si hi ha vuit fills... Sí, sí, totalment. Esperem, esperem que hi siguin vuit temporades. Molt bé. Doncs Sara, et queda alguna cosa més a comentar? No, ja està tot. Molt bé, tot dit. Doncs gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre de set dies. Sí, de setmana mig. Molt bé, gràcies Sara. A tu, adeu.
Fins demà!
I fins aquí el programa d'avui, el programa del dimarts, i ens acomiadem. I aquí donem el punt i final al programa d'avui. Gràcies per tot, gràcies per escoltar-nos, i us esperem, com sempre, aquí, demà, a partir de les 7, a partir de les 5 de la tarda, a les 7 acabem, a partir de les 5 de la tarda, aquí, a casa vostra, a Radio d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per tot, i ens retrobem molt aviat.
Tot seguit.