El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez
i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm
i també al podcast de Ràdio d'Esvern.
Això és El refugi i comencem com sempre amb l'espai d'actualitat 360
on destacarem les notícies del dia.
Tot seguit la càpsula, l'espai de la cançó destacada de la jornada
i acabarem la primera hora amb Caniveu, l'espai d'Anna Hulten.
A la segona hora tindrem entrevistes.
Començarem amb la primera, amb Nathalie's,
un espai de Nadal que es realitzarà al poble espanyol,
que de ben segur ens agradarà a petits i a grans.
I també acabarem el programa d'avui parlant del Oh La La,
aquest festival de cinema francès,
que es celebrarà a Barcelona els propers dies.
Parlem amb la Melody i la Belén, l'Anna Belén i la Medoli,
que en aquest cas són dues persones referents d'aquest festival.
I bé, doncs amb ganes també de descobrir una miqueta més
del que ens pot oferir l'Oh La La en aquesta edició d'enguany.
Ara marxem com sempre a destacar les notícies d'actualitat.
Comencem!
Reclamen més regulació per l'esclat de supermercats 24 hores
als carrers més cars de Barcelona.
I amb aquesta notícia encetem l'espai d'actualitat 360
de 8 dimecres 20 de novembre del 2024.
El que havia estat la seu del Departament d'Economia de la Generalitat,
avui és un supermercat 24 hores precintat, que estan buidant.
La casa Eribert de Barcelona, un immoble modernista,
catalogat com a bé d'interès local, situat a la Rambla de Catalunya,
es va convertir en un establiment d'alimentació
que operava fins fa unes setmanes sense llicències d'obres
ni tampoc d'activitats.
Uns metres més enllà, el carrer Palai,
un dels més transitats del centre de la ciutat,
l'Ajuntament també l'acaba d'expedientar,
un altre comerç d'aquest tipus
per incomplir tres normatives.
Aquestes situacions han contribuït
a posar els supermercats 24 hores
sota el focus polític i mediàtic de Barcelona,
en un moment en què s'estan també estenent
els carrers més cars i cèntrics de la ciutat.
Per exemple, a l'Eixample ja se'n compten en desenes.
L'Ajuntament no en té un cens exacte,
però a tota la ciutat entre el 2020 i el 2024
s'han donat gairebé 600 llicències
de supermercats de fins a 300 metres quadrats,
els que per normativa poden obrir les 24 hores del dia.
Segons Jaume Artigues,
president de l'Associació de Veïns de la dreta de l'Eixample,
s'hauria d'haver regulat millor
des del pla d'usos del districte.
I en el panorama musical,
Sopa de Cabra acaba de publicar el disc Ànima
i l'ha presentat íntegrament i en directe
al Palau de la Música aquest dimarts passat.
I és que a l'estrena no hi ha faltat
el Bona nit Malparits,
més contingut per la solemnitat de la sala
ni tampoc alguns dels artistes
que han compartit aquest treball,
com Triquell, Bet, Pol Batlla
i Anaïs Vila, entre d'altres.
També han faltat els artistes
Clara Pella, Santi Valmès,
Sidoní, Yolanda Sei
i Charmi Araster.
Nou artistes
amb els quals han creat cadascun
els temes d'aquest primer àlbum
de col·laboracions.
El 17è del grup,
que està a punt de complir
els 40 anys de carrera.
Un nou procés de gestació
amb el qual el Sopa,
Gerard Quintana i Josep Tió
han obert la parella,
com diuen ells,
i han enriquit també la fórmula.
A la segona part del concert,
el públic que va omplir
el Palau de la Música
un dimarts,
s'ha desfarmat
amb els temes clàssics de la banda.
I marxem a política.
El PPE disposat a votar a Rivera
com a vicepresidenta,
tot i el rebuig dels populars espanyols.
El president del Partit Popular Europeu,
el PPE,
en Manfred Weber,
ha reunit aquest dimecres a Brussel·les
els eurodiputats del grup
i els ha demanat
que la setmana que ve
votin a favor
de la Comissió Europea
proposada per la presidenta
Úrsula von der Leyen.
És una proposta
que inclou donar el vistiplau
a Teresa Rivera
com a nova vicepresidenta executiva
de Transició Neta,
Justa i Competitiva.
En aquest cas,
ara com a comissària de Competència
en el nou executiu europeu
seria aquesta la clau
per donar-li aquest vistiplau,
com esmentàvem.
I és que, mentrestant,
l'Aliança Progressista
de Socialistes i Demòcrates
grup europeu
al qual ha estat
adscrit el PSOE
està reunit
per decidir
si donen el vistiplau
a Rafael Le Fitto,
l'italià
candidat d'extrema dreta
de Giorgia Meloni
i que aspira a ser
el vicepresident
de Cohesió Territorial.
Tot això està passant
el mateix dia
que Rivera
compareix al Congrés
dels Diputats de Madrid
per defensar-se
de les acusacions
de PP i Vox
que la responsabilitzen
de les tràgiques
les conseqüències
dels aiguats
al País Valencià
de fa tres setmanes.
i marxem a les notícies
a nivell municipal.
Comencem esmentant
que demà
21 de novembre
dijous
es duraran a terme
aturades parcials
en les línies
d'autobús
X30
i L21
a Sant Jus d'Esvern
afectant el servei
durant dues franges horàries
una
de 7 a 9 del matí
i l'altra
de 5 a 7 de la tarda.
Durant aquests intèrvals
s'oferirà
un servei mínim
del 40%.
La resta del dia
aquest servei
s'operarà
amb normalitat
i els usuaris
poden consultar
els serveis mínims
més detalladament
a través de l'enllaç
que trobareu
al web
de Ràdio d'Esvern.
I parlem
de l'agenda
de la Biblioteca
Joan Margarit
que organitza
aquest dijous
21 de novembre
a dues quals de 7 de la tarda
la xerrada taller
l'Orquestra Sinfònica
a la Salà
Isidor Consul
i Girivert
de Can Ginestà.
L'activitat
dirigida per Ramon Civit
pianista i professor
dels tallers
de taller de músics
forma part
del programa
Música a Fons
de la xarxa
de Biblioteques Municipals
de la Diputació
de Barcelona.
Durant la sessió
els assistents
podran conèixer
el funcionament
d'una orquestra sinfònica
des de dins
desxifrant
les seccions instrumentals
ben corda i percussió
i també amb l'ajuda
de tecnologies innovadores
en aquest cas
parlarem
de l'experiència
que inclou
dirigir
una orquestra sinfònica
i la creació
col·lectiva
d'una pesa musical
apropant els participants
en el món
de la música clàssica
d'una manera
pràctica
i dinàmica.
L'activitat és gratuïta
però requereix
inscripció prèvia
que es pot formalitzar
a través del formulari
que trobareu
a la notícia
de Ràdio d'Esvern.
està adreçada
a tots els públics
i té com a objectiu
fomentar
l'aprenentatge
i l'experimentació
en l'àmbit musical.
i margem
amb l'efemèria
del dia
avui estem a 20 de novembre
i es celebra avui
el Dia Mundial
de la Infància.
9 minuts
per arribar
a dos quarts
de sis de la tarda
marxem
a l'espai musical
del programa.
I a continuació
escoltarem
una cançó
de Sia
chant leader
aquesta cançó
pop poderosa
sobre les lluites
amb l'addicció
també coneguda
per la seva
veu emocionant
la veu
de Sia
que en aquest cas
és meravellosa
i com no
parlar
de la coreografia
del vídeo musical
que també té
molt a dir.
En aquest cas
sentim aquesta cançó
que és de fa uns anys
i que a molts de nosaltres
doncs ens agrada
per agafar forces.
Sia
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
a Ràdio d'Esvern.
I'm the one for a good time call.
Phone's blowing up.
Ring out my doorbell.
I feel the love.
I feel the LOVE.
1 2 3
1 2 3 3
1 2 3 3
1 2 3
1 2 3 3
I turn back till I low sky.
I'm gonna swim
from the chandelier.
From the chandelier
I'm gonna live
Like tomorrow doesn't exist
Like it doesn't exist
I'm gonna fly
Like a bird for the night
Feel my tears as they fly
I'm gonna swim
From the chandelier
Well I'm holding up at your light
Won't look down won't open my eyes
Keep my glass full until morning light
Cuz I'm just holding up at night
Help me I'm holding up at your light
Won't look down won't open my eyes
Keep my glass full until morning light
Cuz I'm just holding up at night
On for tonight
Sun is up, I'm a mess
Gotta get out now, let her run from this
Here comes the shame, here comes the shame
One, two, three, one, two, three, three
One, two, three, one, two, three, three
One, two, three, one, two, three, three
Turn back till I know it's gone
I'm gonna swim from the chandelier
From the chandelier
I'm gonna live like tomorrow doesn't exist
Like it doesn't exist
I'm gonna fly like a bird for the night
Feel my tears as I fly
I'm gonna swim from the chandelier
From the chandelier
I am holding on for dear life
Won't look down, won't open my eyes
Keep my glass full until morning light
Cause I'm just holding on for the night
Help me, I'm holding on for dear life
Won't look down, won't open my eyes
Keep my glass full until morning light
Cause I'm just holding on for the night
Oh, for the night
Oh, for the night
Cause I'm just holding on for the night
Oh, I'm just holding on for the night
Oh, for tonight
All for tonight
All for tonight
Cause I'm just holding on for the night
Oh, I'm just holding on for the night
All for tonight
El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
El Refugi Recomana.
I us tornem a oferir un altre espai del Refugi Recomana,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia i molt més a l'abast de tothom.
I avui us volem parlar de l'alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona.
Un altre cop el tenim aquí, l'edició 31 del Festival de Cinema Independent de Barcelona,
que es durà a terme del 14 de novembre fins al 24 del mateix mes.
Podrem gaudir tant presencialment com via online d'aquest festival tan reconegut a Barcelona,
on tant els llargmetratges, els migmetratges i els curtmetratges
estaran projectats i estaran fets amb molta cura, amb molt d'amor
i amb una cosa en comú, el cinema independent.
I és que el Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa,
arriba enguany a la 31ena edició.
Més de sis lustres oferint a la ciutadania i als professionals una oportunitat única
de conèixer i gaudir de projeccions i activitats
que defensen la independència creativa de l'autor,
la diversitat, la innovació, la llibertat, el compromís i la reflexió.
Aquest any tornen a apostar per una edició híbrida,
projeccions i activitats presencials del 14 al 24 de novembre del 2024
i una selecció de films de la 31ena edició disponibles a Filmin
durant 15 dies al gener del 2025.
L'Alternativa té tres seccions competitives.
L'Alternativa Oficials, La Nacional, Llarmetratges Internacionals
i Cormetratges Internacionals.
L'Alternativa Paral·leles, que presenta homenatges, estrenes,
obres de cinematografies poc conegudes i de nous creadors i programa familiar.
I per l'altra banda també l'Alternativa Hall,
que ofereix una programació gratuïta i diversa
amb projeccions, actuacions i debats al Hall del CCCB.
A més de projeccions, l'Alternativa també ofereix propostes
de seminaris, masterclass, debats, autors, taules rodones
amb l'Alternativa Activitats.
En aquest cas també l'Alternativa Pro organitza jornades,
tallers, masterclass i trobades de cinema pendent,
un conjunt d'activitats de suport al desenvolupament
de projectes audiovisuals i cinematogràfics.
I des de l'Alternativa volen donar suport a la difusió
i la visibilitat dels films seleccionats.
Per l'Alternativa, propiciant també espais de projecció
al llarg de l'any en centres culturals, cineclubs, museus
i sales independents, mitjançant col·laboracions
amb altres festivals, tant nacionals com internacionals.
A més, gràcies a l'estreta col·laboració des del 2011
que es manté en Filmin, durant l'any es poden veure
arreu del territori espanyol films programats i premiats
a les darreres edicions del festival.
És una oportunitat també d'arribar més enllà de Barcelona,
sinó que també, estiguis on estiguis,
podràs gaudir també d'aquest festival que, com comentàvem,
repeteix aquesta edició híbrida, tant presencial com online.
Doncs a nosaltres, des del refugi, només ens queda recomanar-vos,
recomanar-vos que gaudiu del cinema,
que gaudiu de les pel·lícules en gran pantalla,
perquè, al final, veure-les a casa està molt bé,
però hem de donar suport també a tot el món cinematogràfic,
que és un món que, des de l'època de la pandèmia,
està passant una època difícil, una crisi,
que feia temps que no veia, des de la digitalització de les sales,
i realment, doncs, els cinemes d'arreu de Catalunya
ho estan passant malament.
Hi ha molts cinemes, hi ha moltes sales que han tancat
i també hi ha molts festivals que s'han hagut de reinventar.
En el cas de l'alternativa, nosaltres, des del refugi,
apostem per aquestes opcions de cultura també
que treballen amb cinema independent,
amb alternatives més independents,
i donant prioritat també a l'opinió
i al punt de vista d'aquell qui elabora aquella creació.
En aquest cas, com comentàvem a l'inici d'aquest espai,
és una mica aquesta la idea, no?,
donar valor a la veu que tenen els directors i directores emergents.
I fins aquí aquest nou episodi del Refugi Recomana.
Recordeu gaudir de l'alternativa d'aquest festival de cinema
del 14 al 24 de novembre aquí, a Barcelona.
Aquest festival de cinema independent de Barcelona,
l'alternativa del qual avui us hem parlat aquí, al Refugi Recomana.
C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema.
C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema.
C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema.
C'estat de l'alternativa d'aquest festival de cinema.
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Give a little bit, give a little bit of your love to me
I'll give a little bit, I'll give a little bit of my life away
Now's the time that we need to share
It's all fine to sell, we're on our way back home
Oh, going home
What you need, what you need to be the love
Oh, yeah, we gotta see
Oh, yeah, we gotta get a feeling
Fins demà!
Fins demà!
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Escolta'ns al 98.1 FM o al web www.radiodesvern.com
Passen cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda.
Ens dirigim a aquest primer espai de la primera hora d'avui dimecres.
Tenim ja els micròfons a l'Anna Hulten.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Tornem a estar aquí a l'espai de Caniveu després que l'altre dia d'alguna forma coincidíssim
aquí al Sant Just al carrer amb el Just Pop.
Amb el Sant Just Pop, que bé, ho heu estat també a tope, no?
Allà cantant tres temes de Sant Just al carrer.
Sí, vam cantar aquest diumenge.
Una mica com un escalfament per nosaltres que fem un concert del 3 de desembre,
que és el nostre concert fi de trimestre, però vam cantar tres cançons
i cantem més cançons també el dia 3.
Ah, que bé, que bé.
No, la veritat és que tenia molt bona pinta.
Jo ja et dic que em va encantar l'arranjament de Titanium
perquè és una cançó que té molta potència, no?
I vosaltres amb el piano aquell de base que tenia o i tal,
i també amb les veus, donant importància a les veus
perquè amb un cor també doncs s'ha de potenciar,
va quedar molt xulo, va quedar molt bonic.
Sí, mira, aquest aranjament sempre sona molt bé
i, bueno, hem fet més com un bàlada, que es diu bàlada, no?
Sí, més bàlada, és veritat, sí, té raó.
La cançó de si és molt, molt xulo, però clar, és molt diferent,
és més del club, potser així, a ballar o, no sé, a festival o no sé.
Exacte, que estem més acostumats a aquell ritme del David Guetta, no?
Sí, David Guetta, sí, sí, clar, clar, és més...
Clar, molt tecno, no?
I ara, de cop i volta, aquest canvi, doncs que també està bé.
Molt bé, Anna, doncs, senzillament també volia fer aquest incís per felicitar-te.
Gràcies.
I res, doncs, ara passem a la teca d'avui
perquè avui parlarem del country,
que és un gènere molt guai
i que m'agrada molt que hagis portat
perquè realment és un gènere que...
Tu diries que s'està perdent el country, d'alguna manera?
Jo crec que no, perquè si te fixes, tenim una estrella,
potser la més gran del món ara mateix,
que es diu Taylor Swift,
que tothom, molta gent sap el que era ella.
Ella és d'Amèrica, no?
I ella, de fet, va començar amb el country
i les seves cançons...
Bueno, és que té un toque.
Al final és música pop,
però les seves roots, no?
A la començament d'ella era més a tocar la guitarra
i canta més cançons de country.
I clar, ella, saps, ha portat una mica aquest gust,
aquesta estètica, una mica dins de la seva música pop.
Perquè a vegades la música, els estils,
no són tan separades, potser, no?
El blues pot entrar el soul, saps?
El jazz pot entrar el pop
i tot barrejat, al final, saps?
Clar, sí, no, no, és molt, molt interessant.
Avui sentirem també diferents exemples
que ens donaran també ganes de reproduir-los, no?
De forma...
Perquè a mi m'encanta la música.
La música country, doncs,
també hi ha algunes cançons que m'agraden molt.
I comencem amb una gran, que és la Dolly Parton.
Sí, és potser la més coneguda, no?
I tant.
Jo he de confessar que aquest any porto una època,
aquests últims mesos,
escoltant molt la cançó que té amb el Kenny Rogers,
la de Islands in the Stream,
que m'encanta,
i la tinc en bucler al mòbil
i és allò de dir...
Tinc la Dolly Parton allà, pobra,
cantant-me tot el dia, saps?
Sí, sí.
Islands in the Stream és un bon exemple també,
perquè, clar, canten en harmonies, no?,
aquests dos, no?
Clar, i el Kenny Rogers també de country sap una mica, no?
Sí, sí, sí.
Molt xulo, és una cançó molt xula també.
En aquest cas, sentim aquest Jolín,
que és un dels clàssics de Dolly Parton.
Què podries dir d'aquesta cançó?
Mira, una cosa molt típica amb aquesta
és que hi ha molta guitarra, per exemple,
més guitarra que piano, potser.
Això és molt típic pel country.
També es diu Jolín i és un nom d'una dona, no?
I la Dolly està cantant
No agafes el meu home, Jolín, si us plau, saps?
Que ella explica qui és la Jolín,
que té els cabells com, bueno, rossos...
La descriu una mica, no?
Sí, exacte.
És la història, en anglès diu storytelling, no?,
que explica la història.
I hi ha molts versos, en alguna manera, també.
I hi ha aquest hook, Jolín, Jolín, no?
Però després hi explica més.
I després va passar això, i ell ja ha fet això,
i després, saps?
L'explicació, sí.
És com, d'alguna forma, li està suplicant, no?,
aquesta Jolín, li està dient alguna cosa
que per ella és molt important, no?
I per la veu, també, aquesta necessitat d'immediatesa
també es nota, no?, aquest Jolín de desesperació, no?
Sí, exacte.
És que canta molt bé la Dolly.
I també molt típic pel country
és cantar més amb el veu de pit,
que fa uns mesos vam parlar una mica
del falset i del veu de pit.
En el country és més comú que la gent canta
més amb el veu de pit.
És aquest...
i no és la, saps?
Això és molt típic.
I, clar, moltes cançons
és com la cor trencat en alguna manera
o cantant del Déu
o coses així, sí.
Interessant, no?, aquest apunt dels temes
que podem trobar en el country,
perquè realment, si anem al gospel,
trobarem unes temàtiques, no?,
temàtiques molt de Déu,
celestials, no?,
de pregàries,
de crits de l'Eluia,
i llavors, a partir d'aquí,
trobaríem, doncs, moltes coses
i també hi hauria una temàtica
que es repetiria molt
al llarg de totes les cançons.
Si anem al country,
que entenc que també és una música
feta per la gent més, diguéssim,
de classe baixa, no?,
gent treballadora,
no era una música, diguéssim,
molt luxosa, no?,
per dir-ho d'alguna manera.
Neix una mica del...
No sé si dels barris marginals,
però sí una mica d'aquesta decadència, no?
De les pobles, perquè, clar,
avui parlem una mica d'estils diferents
i, en alguna manera,
estan barrejades.
És com el bluegrass, el country,
a vegades diuen American folk.
Bé, significa la música folk tradicional,
de les pobles, de les muntanyes,
del camp, saps?
I més o menys és on ve el country.
Com el blues, també,
però és la música antiga,
a Amèrica, en alguna manera.
Avui trencarem una mica, també,
el fet aquell que el country
és el No rompes más, mi pobre corazón, no?
Aquell que...
No rompes más, mi pobre corazón,
que és aquesta cançó típica
que ballem a les festes de poble, no?
Que també està molt bé,
però no és només això el country, no?
Hi ha molta, molta varietat.
Sí, sí.
Vinga, sumem una més a la llista.
Sí.
Mi y mi best friend Lillian
And her blue tea can't all get in
Sitting on the front porch,
cooling in the shed
Singing every song,
the radio play
Waiting for the alabar...
Emilio Harris ens porta aquest
Red Dirt Girl
que estem sentint ara mateix
aquí a Ràdio d'Esvern.
Una cançó que ja,
amb aquests primers acords de guitarra,
ja ens pot donar unes vibracions, no?
Sí.
Que ja estem sentint alguna cosa
doncs molt folclòrica,
molt de country, no?
Entrem en un univers, no?
Aquesta història és molt forta.
S'explica d'una noia que creix allà,
Red Dirt és la terra bruta vermella, saps?
El camp amb res...
Aquesta és la gent molt classe baixa, saps?
I explica la història d'ella
que la vida era molt dura
i cada vers explica més i més el que passa.
el germà ha anat a Vietnam, per exemple,
i ha perdut allà,
s'ha morit allà.
I, bueno, la vida dura,
després té fills...
És tota la història.
Hi ha aquests versos
de la vida dura d'aquesta noia,
després dona,
que l'Emilú està cantant.
I jo crec que va tenir expressió ella
d'una pel·li
que algú va fer d'una cosa similar.
No recordo exactament...
Però que hi havia alguna pel·lícula
que s'assimileu una mica
la història d'aquesta cançó, vols dir?
Sí, una història d'una noia
que creix en una situació bastant dura
i, bueno,
i la vida una mica dura.
És una mica trist, potser, però...
I aquí també podem notar
les guitarres, no?
Guitarra i també guitarra elèctrica,
però aquest...
Aquest...
Tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum, tum,
la ritme aquesta.
Sí, sí, sí.
Clar, jo quan sentia els primers acords,
sí que, d'alguna forma,
ja començava a pensar val.
Això ja ho associem amb country,
amb música folk,
com comentaves abans, folk americà.
Però certament sí que hi ha
un punt més modern, no?
Un punt de música moderna
amb aquesta guitarra elèctrica
i també a mi el que m'ha fascinat
de l'inici de la cançó
és aquest nasal, no?
Aquesta veu nasal
que era molt...
Sí.
Molt de tuang nasal, no?
Sí.
Que venia d'aquí com del nas.
Sembla que estigués cantant amb el nas gairebé, no?
Sí, sembla, però...
Sí, a vegades la gent fa confusió
de estar nasal
significa cantar amb l'aire el nas.
i no, és difícil,
té una to que projecta molt.
De fet, és un tuang,
que tu has dit, tuang.
I això, de fet,
és canviar una mica la resonança
entre les cordes vocals i la boca.
És un canvi que fas a dins.
I el tuang és així,
com superamericà, no?
Com...
Hello, what you doing?
És molt així, com...
No?
Com una cabra, no?
Com un...
Així, com...
Llavors diries que és més tuang oral que nasal, o...?
Sí, sí, perquè nasal...
Si jo canto nasal,
és like...
Me and my best friend Lillian.
Com molt d'aire pel nas, no?
Sí, l'aire surt pel nas.
Això no és correcte.
D'acord.
Això no és comodós, saps?
No projectes,
no tens molt de to.
Sí, sí.
No, l'Ami Luque sí que té aquest tuang,
i moltes cantantes del country sí que té aquest tuang.
Sí.
Doncs vinga, marxem a una altra cançó,
que si no després sempre anem justos de temps.
Sí.
Ens torna a venir la Dolly Parton,
acompanyada d'aquesta artista que sentíem ara,
però se'n suma la Linda Rostand,
en aquest cas,
amb aquest The Pain of Loving You.
I m'encanta aquesta harmonia inicial de les veus, no?
És increïble.
Uau.
Aquests tres,
l'Ami Luque,
la Dolly i la Linda Ronstadt,
són tres icones,
que potser no totes són superfamoses aquí a Espanya o a Catalunya,
saps?
Però són tres supercantants,
superartistes.
I van fer un trio per un moment,
saps?
Durant uns anys,
i van fer no sé quants discos,
però algunes cançons junts.
I és com,
notes quin nivell que tenen.
I, bueno,
és molt típic també aquestes harmonies.
A vegades hi ha dos veus,
com amb l'Islands in the Stream,
com tu vas dir,
i a vegades com aquesta hi ha tres.
I és molt xulo i molt típic.
I notes les guitarres també aquí, sí?
Sí.
Música
Doncs del country, aquest gènere musical que va sorgir al sud dels Estats Units a principis del segle XX,
que es caracteritza per les seves arrels a la música folklòrica nord-americana,
marxem al bluegrass, que ja ens explicaràs una mica d'on parteix aquest gènere musical.
Sí, el bluegrass, bueno, ara anem a escoltar aquesta cançó d'un grup que es diu Union Station,
també jo crec que canta Alison Krauss aquí, però no estic segura,
Bé, és un, també dins del món del country, American Folk,
és una música que ha vingut de les muntanyes, dels pobles,
i, bé, hi ha també com la cançó passada, hem escoltat una mica violí,
i també normal és, per exemple, doble a baix, pedal steel aquest,
mandolín, per exemple, banjo a vegades, hi ha molts instruments que fas,
en anglès diu picking, no sé, tic-tuc-tic-tuc-tuc-tuc,
i això és el típic.
Sí, sí, sí.
Passiga la corda, no?, aquest picking, que ara no em sortia,
passiga la corda d'aquesta manera que et surt això que estem sentint ara,
aquest peum-peum-peum, que és allò de donar-li molt de joc a l'instrument,
em sembla genial, no?, aquest inici, encara no hem sentit beus,
però de moment...
No, d'aquí poc, no sé.
Exacte, estem amb la introducció musical, encara.
Però podem notar també que és bastant, que té alguna cosa una mica bluesy, no?
Sí.
És una mica blues, també, és que no podem dir, això és bluesy, això no, saps?
Podríem dir que també hi ha un punt d'improvisació aquí, o...?
Que sí, que sí. Aquesta jo crec que també és...
Sí, és un directe, eh, això?
És un directe.
És un live.
Sí, sí.
I també podem notar en aquest principi que l'home que canta, de fet,
si pensem del cantants com Whitney Houston o Mariah Carey,
o que fan wailings, wow, a l'estil més R&B o així,
aquest home també fa una mica.
Ara.
En el que m'en implantarse de fer от deusействos,
ja, el queровien es síntara de fer,
o que타나, ja, i despercentes,
o que és el que ten mamás es siempre ben.
Aquí podem notar que és un bon exemple
d'un cantant que no té molt de vibrato.
El vibrato en el jazz, per exemple,
si l'oficial canta és molt
Es molt vibrato, sempre.
Però en el country, o bluegrass, o folk,
moltes vegades és bastant
És molt recte, saps?
Així, senzill, d'alguna manera.
Ara ha començat una mica més amb temps.
Podem escoltar.
Interessant aquesta introducció que ens feies també
de The Boy Who Called Corn,
que al final també està parlant
d'alguna qüestió
de l'època, no entenc?
Sí, sí, una mica del camp.
No estic tant a dins
de la història aquesta com
amb les altres, però certament sí que
destila una mica d'això, de la història
d'aquell moment, no?
Sí.
Marxem a una altra cançó, que si no, sempre ens passa que anem justets,
però ara volem parlar del country, bluegrass, folk americana,
que seria una barreja d'una mica de tot plegat, no?
Amb una cançó que es diu Orphangel,
que és de Gillian Welk, i què?
Bé, ja ens explicaràs, però això sona així.
I am an orphan on God's highway
But I share my travels
You go my way
I have no mother
No father
No sister
Hem de destacar que les lletres que estem sentint avui
normalment estan narrant històries quotidianes
amb temes com l'amor, el cor trencat,
la vida al camp, les relacions familiars,
inclús també els valors tradicionals, no?
Estem sentint moltes coses.
Aquí, per exemple, està parlant de la noia orfa, no?
Sí, clar
Que al final també això destileu una mica de tristesa, eh?
Sí, i també una mica del Déu, no?
Que jo soc un...
Bueno, també parlant...
Són metàfores, clar,
però jo crec que una mica també parlen d'anar al...
Com es diu? Al cel?
Heaven, going to heaven, no?
No sé com es diu en català, però...
Sí, anar al cel, no?
I allà jo trobo els meus pares, els germans, no sé què, saps?
I aquesta artista, de fet, jo he trobat una vegada
perquè vaig anar en un concert fa 12 anys a Estocolm
i després van sortir...
Quan molta gent ha tornat a casa, ha sortit de l'auditori i tot,
van sortir aquests...
La Gillian moltes vegades toca amb el Dave Rawlings, que és un guitarista i cantant,
i toquen com un duo.
I vaig fer una foto amb elles, vaig estar il·lusionant jo, així com...
Ai, mare meva!
Que tinc una foto amb aquestes.
I és una artista més...
Més moderna, vull dir, va sortir a les 90s.
No és una d'aquests, de 50, 60 anys, com el Johnny Cash o Willie Nelson, alguna d'aquestes.
És més moderna, però escriu cançons noves en la tradició de la música antiga.
Clar, estem parlant d'un gènere que té més de 100 anys d'història.
Clar.
I al final també els orígens, doncs, ja ens toquen una mica lluny,
però si anem, doncs, a l'època més contemporània d'aquest gènere,
també podem trobar peces clau, com la de Gillian Belks.
Sí, sí, nova música escrita, però molt a dins d'aquest estil.
I Cheryl Crow ens porta aquest Strong and Oak, que sentim a continuació.
En aquest cas, aquesta cançó la volies introduir en el concepte de country, rock, pop, folk, blues,
que aquí no hi ha ni una coma i no puc respirar, perquè és un gènere molt complex,
però entenem per on vols anar, no?
Que és un tema, doncs, més que pot afegir també alguna qüestió dels altres temes que hem anat explicant, no?
El rock, el pop, el folk, el blues dins del country, que pot destilar, no?, una mica, també.
Sí, exacte.
Ningú és po flot.
Nothing's true and nothing's right.
So let me be alone tonight.
Home, és molt xula la cançó.
És molt xula.
Ja és un altre registre, és un altre registre, no?
Ens pot semblar més proper perquè potser, com que destila molt també de la música pop-rock,
doncs també la podem fer una mica més nostra en aquest sentit.
Sí, depèn de què estàs acostumat, pot ser.
Exacte.
Sí, i també la lletra és molt xulo perquè, de fet, la lletra és...
Estàs forta, suficient per estar al meu home.
Pots fer-ho, saps?
Perquè jo sóc forta, però no sé si tu pots estar amb mi,
perquè no puc estar amb alguna cosa que és... no sé.
No sé com explicar.
Bueno...
Sí, no, no, t'entenc perfectament.
Sí.
Clar, aquí també parles sobre les relacions, no?
El que comentàvem abans, que aquest gènere transcendeix en molts terrenys a nivell de lletra, no?
Que pot parlar de moltes temàtiques diferents, en aquest cas, sobre les relacions i com posa també límits, no?
Sí.
Seguim comentant alguns temes perquè ara, de cop, sentirem una versió així més country-pop d'aquest gènere.
i marxarem a sentir a la Shania Twain en aquest I'm gonna get a good,
aquesta cançó que també tenim aquí per vosaltres avui, en aquest espai de caniveu, a Manahulten.
I què? Què hem de dir d'això? Això ja és molt més modern.
Mira, sí, és molt més modern. Això va fer, és que jo no recordo exactament de l'any, però fa 20 anys o 25 anys que va fer això.
Va fer alguns discos la Shania Twain i ella va venir també del country i després va anar amb un home que és producer i músic i escriu cançons.
I ells va fer com... Van tenir una química junts increïble i la Shania Twain ha estat una dels més...
Han tingut un èxit, ha vendrat tants discos. És increïble. És el nivell dels Beatles, eh?
No penses... Aquest és molt produït, saps? En el estudi, però és molt xulo. És molt ben fet.
I ja ens queda res per arribar a les 6 de la tarda i farem la connexió amb Catalunya Ràdio i tot seguit també amb els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern.
Anna Hulté, un plaer tenir-te avui al programa. Moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern.
I res, ens sentim d'aquí molt poquet.
Adéu.
Que vagi bé, adéu-siau.
Avui amb l'Anna hem parlat de country. Hem sentit diverses cançons en aquest espai de caniveu.
I ara, com comentàvem, us deixem amb els serveis informatius de Catalunya Ràdio.
Tot seguit, a la segona hora del Refugi, tindrem entrevistes d'allò més interessants. Fins ara.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Sarge Molero.
Comencem amb una notícia que hem conegut fa poca estona, perquè populars, socialistes i liberals han arribat a un acord per desbloquejar la nova Comissió Europea.
El pacte també inclou l'espanyola Teresa Rivera, que serà vicepresidenta primera de l'executiu europeu.
Última hora des de Brussel·les. Jordi Ibaró, bona tarda.
Bona tarda. Llum verda a la futura Comissió Europea, desencallada a la crisi que posava en risc l'equip del segon mandat de Von der Leyen.
No hi haurà, finalment, vetos creuats.
I tant l'espanyola Teresa Rivera com el candidat de Meloni seran vicepresidents al pròxim executiu comunitari.
El PP europeu i els socialistes han deixat de banda les línies vermelles.
En el cas dels populars europeus, han acceptat votar Rivera en contra del criteri del PP espanyol.
Els populars europeus defensen això sí que ha d'estar preparada per dimitir si és imputada per la gestió de la Dana.
L'acord final només fa un canvi respecte al plantejament inicial.
Treu competències al futur eurocomissari hongarès del partit d'Òrban.
Jordi Ibaró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Marta Cristià.
El director general de la policia, Josep Lluís Trapero,
assegura que els delictes com ara robatoris amb violència al domicili o homicidis no estan augmentant.
Ara bé, admet que sí que ho està fent la multireincidència.
Ho ha assegurat en la seva primera compareixència al Parlament com a director dels Mossos,
on hi ha desgradat les línies generals de la direcció de la policia.
Aquelles persones que delinqueixen una i altra vegada,
tot i haver estat detinguts en decenes d'ocasions,
algunes fins i tot amb més de cent detencions en el seu historial.
Un veritable fracàs del sistema.
Grups criminals s'han instal·lat en aquest àmbit de la delinqüència
i no els hem d'observar com els individus aïllats que feien del furt ocasional una manera de sobreviure.
Parlem d'una professionalització d'aquesta activitat,
de persones i bandes que guanyen molts diners,
que són selectius pel que fa a les víctimes,
que en molts casos gaudeixen d'un nivell de vida molt alt.
I cal adaptar la feina policial, judicial i legislativa a aquesta realitat.
El telèfon d'emergència 112 ha rebut més de 900 trucades
relacionades amb l'episodi de Fort Vent fins a les 4 de la tarda d'avui.
Més de mig miler d'aquestes trucades s'han fet des de la ciutat de Barcelona.
Els municipis amb més incidències després de la capital del país
han estat Castelldefels i l'Hospitalet de Llobregat.
Els bombers de Barcelona han fet més de 200 actuacions,
sobretot per retirar arbres, branques i elements caiguts des de façanes.
El vent també ha provocat problemes a l'autopista P7,
a l'Arbós al Baix Penedès i a l'R4 a la línia ferroviària
per un arbre que ha caigut també al municipi de l'Arbós.
Continua el degoteig d'institucions que han decidit abandonar la xarxa X.
Aquesta tarda la Universitat de Barcelona ha anunciat
que el Consell de Direcció de la Universitat
ha decidit abandonar aquesta plataforma de comunicació.
En un comunicat, la Universitat explica que des d'avui mateix
tots els perfils oficials de l'AUB a la xarxa social X
queden inactius, no s'hi faran noves publicacions
i s'atura qualsevol tipus d'interacció.
El TEC remarca que es tracta d'un acte de responsabilitat,
ja que a l'AUB es referenen posicionaments socials
que promouen la defensa dels valors fonamentals
i argumenta que la xarxa social X
s'ha convertit en un espai en què es fomenten els missatges d'odi
i la desinformació.
L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica
informa que un 72% dels municipis catalans
no ha acollit cap activitat de música clàssica
durant l'any 2023.
Tot i aquesta dada negativa, l'estudi revela
que la programació de concerts ha augmentat un 12,4%.
La tercera edició de l'informe,
la música clàssica a Catalunya,
constata que el sector s'està recuperant
malgrat certes deficiències.
L'entitat veu preocupant que el repertori
d'abans del segle XIX sigui escàs
i que un 70% dels compositors catalans
només hagin aparegut a menys de 5 audicions.
Esports, Damià Aguilar.
El Barça no tornarà a l'estadi almenys fins al febrer,
més concretament el 16 de febrer,
contra el Rayo Vallecano.
El club s'ha adreçat als socis i abonats
informant que en els partits de començaments d'any
contra el València, l'Atalanta i l'Alabés
es jugaran a Montjuïc.
El partit contra l'Alabés és del 2 de febrer.
El Barça femení és a Àustria,
on demà es juga el quart partit de la Lliga de Campiones
al camp del Sant Polten,
i l'AM Lleida jugarà a dos quarts d'avui
la tercera eliminatòria de la Copa Femenina
rebent el Vilarreal, eliminatòria de partit túnic.
L'equip de Lleida fins ara ha eliminat Balears i Espanyol.
El president del Club Esportiu Europa,
Héctor Ibar,
assegura a BTV que l'Ajuntament de Barcelona
assumirà el cos de la substitució
de les tanques del Nou Sardenya
que van cedir al partit contra el Sant Andreu.
L'Ajuntament també canviarà,
segons la mateixa font,
la tanca del gol sud del Nou Sardenya.
La instal·lació estaria a punt
per la pròxima ronda de la Copa
dimecres 4 de desembre.
Fins aquí, les notícies.
El matí de Catalunya...
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
Sant Just d'Esvern impulsa aquest novembre
tres activitats sobre salut
i van estar en el marc del Pla Local de Salut 2021-2024
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Aquest divendres, de dos quarts de 6 a 7,
al Centre Social per la Gent Gran, el Milenari,
tindrà lloc al taller Alimentació,
Dietes Adaptades i Activitats per un Envelliment Saludable,
adreçat a persones grans.
El 26 de novembre, de 7 a 9 de la nit,
el Casal de Joves acollirà Com Acompanyar el Pas a l'Adolescència,
un taller destinat a famílies d'adolescents.
Finalment, el 28 de novembre, de 7 a dos quarts de 9,
a Can Ginestar, es farà la sessió informativa titulada
Vols saber com usar un desfibrilador
dins el programa Sant Just Municipi Cardioprotegit.
En totes les activitats que a l'inscripció prèvia
hi formen part del compromís municipal
per promoure un entorn més saludable
i amb cura pel benestar de la població.
La Sant Justenca Adriana Moll, natural de Menorca,
ha presentat la seva primera novel·la titulada
Audora, publicada per Vien Edicions.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern,
l'autor ha explicat com el seu amor per la literatura
i la seva experiència com a mestre durant 30 anys
van marcar el seu camí cap a l'escriptura.
Inicialment, Moll escrivia en La Intimitat,
sense publicar, fins que el pas per l'Ateneu-Barcelonès,
on va rebre formació d'escriptura creativa,
la va encoratjar a convertir-se en autora.
Aurora està ambientada en la Barcelona dels anys 30
i narra una història d'amor entre un telefonista
i un estudiant menorquí de farmàcia.
Tot i que a part de la trama està inspirada en fets reals,
l'autor ha explicat que ha envellit la narració
amb elements de ficció,
prioritzant la humanitat i bondat dels seus personatges.
Moll descriu la novel·la com una obra que combina romanticisme
amb reflexions sobre la societat de l'època,
sense limitar-se a ser només una història romàntica.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Demà, 21 de novembre, es duran a terme aturades parcials
en les línies d'autobús X30 i L21 a Sant Just d'Esvern,
afectant el servei durant dues franges horàries,
de 7 a 9 del matí i de 5 a 7 de la tarda.
Durant aquests intèrvals s'oferirà un servei mínim del 40%.
La resta del dia el servei operarà amb normalitat
i els usuaris poden consultar els serveis mínims detallats
a través del portal Moventis.nes
o a l'enllaç que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Aquesta vaga forma part d'una sèrie d'aturades
convocades pels treballadors de Moventis
per reclamar millores laborals
i un transport digne per la ciutadania.
Els empleats denuncien la manca de diàleg amb la direcció
i amenacen amb més dies de vaga
si no s'estableix una comunicació efectiva.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustem cal informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Un auto al refugee.
avui a l'espai d'un autor al refugi us portem Paulo Coelho.
Paulo Coelho és un escriptor brasiler conegut per les seves novel·les que exploren temes com l'espiritualitat, el destí i la recerca del significat de la vida.
.
Amb obres com l'alquimista o 11 minuts, Coelho ha aconseguit inspirar milions de lectors a tot el món amb les seves històries simples però profundes.
.
La seva capacitat per connectar amb el públic i transmetre missatges universals sobre la naturalesa humana l'ha convertit en un dels autors contemporanis més llegits i estimats.
i avui en aquest espai us portem un fragment del llibre el alquimista de Paulo Coelho.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
la fàbrica, els regals,
i tenim un món meravellós
pels nens, que és el món de Candifan,
que és el món dels carmels i dels
jocs i la diversió, que en tenim un món
atractiu pels més petits a la casa.
Interessant aquests dos mons que
comentaves, Elfland i Candifan,
que sumen
els altres ja existents.
Llavors, entenc que tu, quan entres
al poble espanyol, aniràs passejant
pels carrers d'aquest espai tan
nostrat, i a partir d'aquí anirem trobant-nos
amb aquests mons que
faran les alícies dels més petits.
Exacte, ells podran entrar,
podran passejar per tots els mons,
anar a conèixer-ho tot tranquil·lament, lliurement,
i a més a més
es trobaran altres sorpreses, altres de les
noves estats que et comentava,
és que
anava a dir els petits, però no els petits,
tota la família, perquè vull recordar que
ens n'estaven enfocats 100% per la família,
on tothom podrà interactuar,
és els espectacles.
Trobarem més propostes artístiques,
trobarem més espectacles fixes,
trobarem espectacles itinerants,
espectacles que no només seran purament
espectacles, sinó que seran
espectacles interactius,
on els nens podran ballar,
riure, podran cantar,
podran interactuar
amb els nens, amb els artistes.
Clar, entenc també que
ara de cop i volta,
del 30 de novembre
al 5 de gener,
que són molts dies d'acció,
d'activitat al poble espanyol,
entenc que també els primers dies
s'haurà de fer una mica aquest xip
de ja estem al Nadal,
que cada vegada el tenim
introduït abans,
abans era com que a partir de principis de desembre
ja començàvem a olorar
una mica l'àmbit nadalent,
que ara no.
Després de Halloween,
directament,
ja veiem
tots els arbres de Nadal
col·locats a les botigues,
la decoració que ja comença
a ser protagonista
als nostres carrers
i també a casa,
perquè moltes vegades a casa
ja comencen a col·locar-se
les decoracions més aviat.
Entenc que els nens i nenes
també ja vindran predisposats
des de primera setmana
a passar-ho d'una forma nadalenca
i també a passar-ho
el millor possible.
Esperem que sí,
i a més, sí,
sí que és veritat,
aquest any estem arrencant
el 30 de novembre,
però és això,
és una realitat,
cada cop la gent té ganes
de Nadal,
la gent té ganes
d'aquestes èpoques màgiques,
de passar-s'ho bé
i d'aquests...
bé,
d'aquesta cosa
que té el Nadal,
no?,
d'un bon ambient,
de família,
passar-s'ho bé,
jo crec que la gent té ganes,
per diferents motius,
suposo,
però té ganes
i nosaltres ens hi sumem
en aquesta proposta
de...
per què no?
Arrenquem el dia 30
i anem a passar-nos-ho bé.
I parlem també
de la fada natalís.
Quin paper
juga en aquesta experiència?
ja.
Doncs la fada natalís
és la mare
de les fades,
dels follets,
és...
el món màgic
del poble espanyol
és el seu món.
És ella estar allí
per jugar amb els nens,
per interactuar amb ells,
per controlar
que els follets
entremaliats
no es passin.
Bé,
és qui...
qui rebrà tots els nens
i aportarà aquest toc de màgia,
un dels tocs de màgia
al poble espanyol,
en aquest cas.
I també és un...
també és aquesta fada
que nosaltres creiem
que el poble espanyol,
al igual que altres poblacions,
cada cop van tenint
personatges màgics propis,
tot arreu de Catalunya
hi ha pobles
que cada cop tenen...
el poble espanyol
mereixia tindre
aquest personatge màgic propi
i bé,
hi ha aparegut a nosaltres
la fada natalís
que ens ha proposat
instal·lar-se
al poble espanyol
aquests dies
i per nosaltres
és una meravella.
Que bé,
que bé.
Doncs d'alguna forma
també servirà
com un defil conductor
amb tota aquesta experiència
i evidentment
també responsables
de la màgia
són el Pare Noel
i els Reis Mags.
Com gestionareu també
el fet
d'integrar-los
en aquesta experiència?
Doncs mira,
aquesta és la tercera novetat
que et volia comentar.
Doncs aquest any
ja d'entrada
la gent podrà accedir-hi
en qualsevol moment
amb el mateix accés
que tu tens
al món del natalís
podràs accedir
a entregar la carta
al Pare Noel
o als Ses Majestats
i estaran disponibles
en tota la franja horària
que està oberta
als mons màgics
del poble espanyol
les famílies
podran anar-hi
i tenen el seu
el seu propi món màgic
és un dels mons màgics
sempre amb més èxit
i més macos
però tots ho són,
la veritat.
I res,
que en qualsevol moment
les famílies
podran anar
i podran presentar
la carta
i els seus desitjos
a tant el Pare Noel
com al Reimax.
Entenc també
que aquests desaveniments
són accessibles
per tots i totes
entenc que també
s'està treballant
una mica
per la inclusió total
de l'espai?
Absolutament
és inclusiu
en tots els sentits
i és més
les persones
de diversitat funcional
se'ls donaran
facilitats
per
si en algun moment
hi ha un espai
on hi ha molta gent
on ells puguin accedir
amb més facilitat
perquè no hagin d'esperar
o perquè no hagin...
Se'ls donarà
totes les facilitats
del món
en aquest sentit.
I en aquest cas
com es fomenta
la participació
de les famílies?
Perquè també
és un fet important
quan veus
famílies
que entren
al poble espanyol
ja predisposades
a també
entrar en el joc
que vosaltres
plantegeu aquí
a Nàtalis
entenc
que també
per vosaltres
és molt més fàcil
no?
Absolutament
és que
també
he d'entendre
que no és un espai
per nens
és un espai
per famílies
i de fet
tant l'espai
que comentava
del nou món
que és dels carmels
i dels jocs
són jocs
on podré participar-hi
tota la família
tots els espais
estan enfocats
perquè tota la família
hi pugui interactuar
no hi ha un espai
de pares
i un altre espai
de nens
és un espai
per totes les famílies
i volem que així sigui
volem seguir creixent
en aquest aspecte
perquè també veiem
que no hi ha
grans espais
tant a la ciutat
de Barcelona
com a les poblacions
al voltant
un espai nadalenc
on la gent
o les famílies
hi pugui passar
tot el dia
hi ha diferents espais
on pots anar a visitar
coses meravelloses
i molt maques
però volem ser
un espai de referència
on la família
pugui passar
tot el dia
i tots els membres
de la família
tinguin motius
per quedar-s'hi
i també enguany
vam rebre una notícia
fa un parell de setmanes
que l'activitat
naturancesa
que ja havia
tingut bastant
de bagatge
a la ciutat
com tal
aquest any
ha cancel·lat
la seva previsió
de programació
per també
al final
hi ha hagut
com un malestar
veïnal
al llarg
de l'espai
on s'havia de celebrar
aquesta festa
de la naturancesa
i això
també entenc
que d'alguna forma
aquesta activitat
que aquest any
queda orfa
molt probablement
el públic
també optarà
per activitats
com la vostra
per gaudir
d'aquesta experiència
nadalenca
que realment
la gent
l'està demanant
bé
jo celebro
que la gent
hi vingui
òbviament
no celebro
que les altres
activitats
no s'hi facin
perquè sóc dels que
pensen
que hi podem conviure
moltes activitats
i que deia
una gran oferta
per tota la població
però sí, sí
per suposant
nosaltres
el poble espanyol
encantats
de rebre'ls
amb els bassos
oberts
i sobretot
amb molta màgia
i molta màgia
del Nadal
i amb l'esperit
que té el Nadal
que és
alegria
que és diversió
és passar-s'ho bé
i sobretot
en aquests temps
de tanta bogeria
i pel que fa
al poble espanyol
en si
quin impacte té
aquesta activitat?
Doncs mira
el poble espanyol
és un espai
on
cada cop
hi ha més activitats
hi ha més esdeveniments
sobretot
molt enfocats
a nivell cultural
i estem parlant
que l'any passat
van ser
vora 40.000 persones
que van passar
al llarg dels dies
i per nosaltres
és un esdeveniment
molt important
no sé si el més important
però entre els tres
més importants
segur que hi serà
perquè
moltes vegades
hi ha el concepte
del poble espanyol
turisme
i nosaltres
el que estem treballant
és per apropar
el poble espanyol
no només
per als ciutadans
de Barcelona
sinó per als ciutadans
de Catalunya
i cada cop
fem més esdeveniments
i que el públic local
amb tota la família
pugui vindre
pugui conèixer
el poble espanyol
ens trobem molta gent
inclús de Barcelona
que diu
ostres que no havia estat mai
és com sorprenent
exacte
això t'anava a preguntar
que potser hi ha molta gent
que amb l'excusa del Nadal
s'hi acosta
perquè
diu
no l'he vist mai
algun dia tocarà
doncs mira
aprofitem que hi ha
també l'activitat nadalenca
i fem un dos per un
exacte
doncs endavant
perquè coneixeran
un espai meravellós
doncs sorprèn
a moltíssima gent
i que
bueno ara
per suposat
es trobaran
els mons màgics
del Nadal
del Natalis
però és un espai
on durant tot l'any
hi ha concerts
hi ha exposicions
hi ha cicles de cultura
de teatre
de tot tipus
i encantats
que ho puguin descobrir
o per primera vegada
ho redescobrir
i
i el que et comentava
portes obertes
braços oberts
i endavant
i acabem doncs
preguntant-te a Xavi
per els plans de futur
d'aquesta proposta nadalenca
que esperem doncs
que tingui
que tingui
bon pronòstic
de futur
no Natalis?
doncs ho esperem
ja et comentava al principi
és la tercera edició
volem que sigui
la tercera
de moltíssimes més
que cada any
sigui un espai
on
cada any
hi hagi una mica més
una mica millor
per suposat
sempre es pot millorar
i sempre es pot créixer més
i que acabi sent
vaja
un desig
que tinc jo
és que acabi sent
això
un espai
de referència
per on poder passar
els Nadals
amb família
que la gent pugui vindre
pugui dinar
pugui veure espectacles
culturals
poder veure decoracions
meravelloses
puguin interactuar
amb artistes
i que cada any
sigui una mica més
i una mica més
i que acabi sent
un espai de referència
Xavi Calvet
gràcies per passar
pels micròfons
de Ràdio d'Esvern
et desitjo
de forma
molt
amb molta antelació
no?
unes bones festes
però com que
no sabem tampoc
si ens tornem
a veure
d'una forma
molt propera
jo ja aprofito
i us desitjo
bon Nadal
també que el Natalis
doncs vagi
d'allò més bé
i res
doncs una abraçada
i gràcies per venir
igualment
una altra abraçada
per tu
moltes gràcies
per convidar-me
doncs ja sabeu
del 30 de novembre
al 5 de gener
la Fada Natalis
us porta
a una proposta
de somni
dissenyada
per gaudir
d'un dia en família
ple d'il·lusions
i fantasia
al poble espanyol
nosaltres
tornem de seguida
ara fem una petita pausa
per la publicitat
fins ara
els dimecres
a les 10 de la nit
Fabricants de Cançons
un programa de converses
amb artesans
de la paraula cantada
amb persones
que a prop nostre
fabriquen
aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar
o bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia
Fabricants de Cançons
una hora conversant
sense presses
com si estiguessin
prenent una còlera
sobre cançons
aquí
a Ràdio Desver
a un 98.1
de la freqüència
modulada
un programa
conduït
i realitzat
perquè us parla
comeneu 10 anys
nicotiner
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de...
Crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cint.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
I l'he viatjat més.
I oi.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas.
Baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora.
Al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A cada feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés.
Només hem de començar a provem-ho en català.
Tu per vingui, jo per tu pur.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau.
I també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc a una persona, com ara, pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria.
Puc aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una EFP dual.
Estudio i treballo alhora.
El teu fill pot ser un d'ells.
Descobreix el seu futur a fp.amb.cat.
EFAPRO. Amb l'EFP aviat podran volar.
Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua.
El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o envicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
One dream, one soul, one prize, one goal, one golden glance.
Of what should be, it's a kind of magic.
One shot of light, night shows the way.
No mortal man can win this day, it's a kind of magic.
The bell that rings inside your mind, is challenging.
The doors of time, it's a kind of magic.
The way it extends on eternity.
The day will dawn on sanity.
Is this a kind of magic, it's a kind of magic.
There can't be all we want.
This rage that lasts a thousand years, will soon be done.
This flame that burns inside of me, I'm hearing secrets coming.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
The bell that rings inside your mind, is challenging.
The doors of time, it's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
This rage that lasts a thousand years, will soon be, will soon be, will soon be done.
This rage that lasts a thousand years, will soon be, will soon be done.
This is a kind of magic.
There can't be only one.
This rage that lasts a thousand years, will soon be done.
This rage that lasts a thousand years, will soon be done.
Done.
Magic.
It's a kind of magic.
It's a kind of magic.
Magic.
Magic.
Magic.
Magic.
Magic.
Magic.
Yeah yeah!
És a caramera.
Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1, Ràdio d'Esvern, 98.1.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes,
de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi.
Ara és moment d'una altra entrevista a l'espai d'avui, d'aquesta segona hora.
Ens està quedant un espai on estem descobrint moltes coses també de cara a les properes setmanes.
Primer hem començat parlant de Natalys, d'aquest espai nadalenc que s'acollirà al poble espanyol.
Una proposta molt interessant també pels dies de Nadal.
I ara marxem a parlar de cinema francès, de l'Ola La, el festival de cinema francòfon de Barcelona.
En aquest cas us volem parlar d'aquest festival perquè arriba del 27 de novembre al 3 de desembre a l'Institut Francès de Barcelona.
i avui tenim el plaer de parlar amb la Melody Brechett i amb l'Anna Belén Fernández.
Bona tarda, buenas tardes, com estàs?
Bona tarda, Daniel, muy bien.
Muy contentos, molt contents d'estar amb vosaltres avui aquí al programa i parlar una mica d'aquest festival.
Sí, pues muchas gracias por el espacio y por la oportunidad de presentar el festival.
Con la Melody estamos organizando este festival desde el 2018, es la sexta edición este año,
en estas fechas que acabas de mencionar, del 29 de noviembre al 3 de diciembre, en el Instituto Francés.
Y el propósito del festival, desde sus orígenes, es proponer cine francés, sí, lo has mencionado,
pero no solo francés, también francófono, abriendo horizontes también a Quebec, Bélgica y otras áreas de habla francófona.
Y lo haremos este año, por ejemplo, con una magnífica tarde de cortometrajes que dan un panorama de distintos países de la francofonía.
Y esto es acercarlo, pues, una filmografía más bien de autor, pero también tenemos películas un poquito más abiertas a todo tipo de público,
obviamente en inauguración y clausura, que son preestrenos, con la película En fanfare, que se estrenará con el título Por todo lo alto, en breves meses.
Y la película de François Auzon, este gran director francés, Cuando cae el otoño, que se estrenará la semana posterior a nuestro festival.
Pero la mayoría de las propuestas son esto, más miradas de autor y de la francofonía, abarcamos varios países,
y todo está subtitulado, obviamente, la idea no es hacer un cine para solo hablantes de francés,
pero para todo tipo de público, y está entonces subtitulado en catalán o en español.
Molt bé, doncs també una oportunitat d'apropar-nos al cinema en versió original, no?
I, en aquest cas, escoltar-lo, doncs, en francés, però entendre-lo perfectament gràcies a aquests subtítols.
Parlem més d'aquest festival.
Com va sorgir la idea de crear l'Ola La Film Festival?
Bueno, es que cuando me mudé a Barcelona hace 12 años,
empecé a montar diferentes actividades vinculadas con el cine,
y en particular un ciclo de cine francés que tenía lugar cada mes en los Cine Verdi de Barcelona.
Y la idea era acercar al público barcelonés algunas películas francesas
que no habían encontrado distribución en España,
a pesar de haber pasado por festivales de categoría A,
como el de Cannes, de Berlín, de Venecia,
e invitar también a los equipos artísticos para poder generar un coloquio con el público.
Y este ciclo de cine francés duró dos años,
y a los dos años, desgraciadamente, se acabó por temas de subvenciones.
Muy a menudo es el problema de los eventos culturales.
Y a raíz de este festival, de este ciclo, perdón,
dos años después conocí a, bueno, ya conocí a Ana Belén,
pero contacté con Ana Belén y le propuse montar un verdadero festival de cine de una semana.
Y, bueno, un festival que propusiera cinematografía francesa,
pero más allá de la cinematografía francesa,
algunas películas de Bélgica, Suiza, Quebec y del Maghreb, como lo comentaba Ana Belén.
Interesante también esta forma, ¿no?,
también de recoger todas las películas de los países de habla francesa,
que también, de alguna forma, pues nos pueden llegar películas de casi todo el mundo, ¿no?
Esto también es muy interesante.
Efectivamente, es que lo que no, perdona,
lo que nos interesaba era dar unas noticias del mundo en general,
y no solo de Francia.
Es que para nosotros el cine es una herramienta maravillosa para,
bueno, como lo decía, dar noticias de Quebec, de Suiza,
pero también de Marruecos, de Túnez, de Argelia, etc.
Y diversificar las miradas, sobre todo,
y no concentrarnos únicamente en el cine francés.
¿Y qué criterios usáis?
¿Quins son los criterios que feu servir
para seleccionar las películas que se proyectaran en este festival?
Los criterios, pues, básicamente son películas de calidad,
¿Pero qué significa una película de calidad para nosotros?
Pues, en general, las podemos ver en varios festivales.
Se han proyectado en varios festivales de renombre.
Puede ser principalmente el Festival de Cannes,
donde recogemos muchas películas.
Y a pesar de ser de Cannes,
no siempre llega a distribución y a cine comercial,
es decir, a ser distribuida nacionalmente.
Festival de Cannes, Festival de Berlín, de Venecia y de San Sebastián.
Entonces, la mayoría de nuestras películas
han pasado por estos festivales.
Y la característica, fuera de festivales, francofonía,
es que nos van a contar una historia que nos impacta.
Vale, esto es muy personal,
nos impacta a nosotras programadoras,
también con Martín,
que es nuestro tercer apoyo en cuanto a programación.
Nos impacta en el modo narrativo,
en el impacto de la historia,
nos abre acerca de mundos en que igual no hubiéramos ido.
Por ejemplo, este año vamos a proyectar, por ejemplo,
una película de Quebec, Dissidant,
que nos acerca a un tema de obreros de Guatemala
que están explotados en fábricas de Quebec
de forma abusiva, obviamente.
Y esto es una parte del mundo,
las noticias del mundo, como lo decía Melody,
que no tenemos ocasión, oportunidad de conocer.
Entonces, este tipo de historias, por ejemplo,
con un modo narrativo un poco a la que en Lodge nos va a impactar.
Y también tenemos muchos relatos más intimistas,
historias cercanas a la gente.
Y esto es un poco el hilo director,
que año tras año vamos tejiendo,
tejiendo muchas miradas también femeninas
desde el inicio del festival.
Y este año, además, tenemos el honor
de tener una invitada de prestigio,
que es Nicole García,
que es una actriz de prestigio y también directora.
y hemos seleccionado tres de sus películas en este ciclo,
en este festival de este año,
para acercar estos temas de manera,
son temas de cambio fundamental en la vida
de alguno de los personajes.
Y estas miradas también nos interesan.
Interesante, ¿no?
Las miradas y también saberlas buscar, ¿no?
Porque al final también vuestra tarea
en el momento de programar las películas,
pues es este, ¿no?
Al saber trobar aquellas miradas
que realmente nos puedan comunicar
y miradas que tengan cosas a decir
y cosas que sean interesantes también
para el público de aquí de Barcelona.
Animo a comentar también otras cuestiones.
En diferencia de las otras ediciones,
¿aquesta edición en qué la destacaríeu?
¿En qué se destacaría esta edición?
Sí, esta edición de las anteriores.
¿Qué podrías destacar?
Bueno, yo diría que, bueno,
fue el caso de varias ediciones,
pero como lo comentaba Ana Belén,
tenemos una invitada de honor,
de renombre,
que tiene 50 años de carrera,
o sea, que empezó su carrera
como actriz en los años 70
y que tiene la particularidad
de haber empezado su carrera
como directora en los años 90
cuando todavía no había muchas directoras de cine,
mujeres me refiero,
en Francia.
O sea, que Nicole García en este aspecto
es bastante vanguardista
porque se lanzó así
únicamente con su experiencia de actriz
sin haber trabajado como ayudante de dirección
y su cine funcionó enseguida
con el público,
encontró el éxito muy rápidamente.
Y entonces, para nosotras,
es un orgullo tener a Nicole García
durante el festival Olala.
Y qué más,
yo diría que,
además de los largometrajes
que vamos a programar,
también seguimos con esta sesión
de cortometrajes
que organizamos en colaboración con Filmes
y que nos permite dar a descubrir
el trabajo de jóvenes directores
que a lo mejor dentro de 10 años
serán los nuevos Chávez Dolan,
por ejemplo,
para volver a Quebec.
Y bueno,
y también quería hacer hincapié
en esta Masterclass
que vamos a organizar
en la Filmoteca de Cataluña
el viernes 29 de noviembre
a las 11.
Masterclass con Nicole García
durante la cual vamos a repasar
toda su carrera como directora
pero también como actriz.
Y Daniel,
si me permites añadir unas cositas,
dos cosas de lo que ha dicho Melody
a nivel de novedades.
Este año tenemos una sección
un poquito especial
que se llama Hola Latins
con programamos tres películas
que van más dirigidas
a un público adolescente,
joven, adulto y familias
que son
Tony and Family,
Susuña de Tornosol y Divertimento
y esto pues nos acerca
a un público
que es bastante más adulto,
más joven, adulto
que buscamos atraer también
cada vez más al cine,
que siga consumiendo cine en salas,
esto es algo importante para nosotras.
También tenemos una peculiaridad,
muchas películas que se tratarán
alrededor del tema de la música,
la película inaugural,
La On Fonfà,
pero también este documental,
Susuña de Tornosol
y Divertimento,
que retrata un poco
un recorrido de dos ejemplos
de la música clásica.
Entonces,
esto sería un poco la tonalidad,
un poco distinta.
Y última novedad que destacaría,
perdona,
sería el hecho de que este año,
más que en años anteriores,
tenemos películas
que por algunas
de estas películas
aún ni se han estrenado
en Francia.
Es decir,
que vamos a programar
dentro de la sección competitiva
dos películas
que se estrenarán
en el 2025 en Francia.
Por lo cual,
el público barcelonés
va a poder disfrutarlas
antes del público francés,
incluso,
aunque sean francesas.
Y esto pues es algo
que también es peculiar
y nos ha pasado
un poco más este año
que en años anteriores.
De hecho,
última curiosidad,
la película inaugural,
Juan Fonfard,
se estrena
el mismo día en Francia
que inauguramos
el festival.
Interesante
los diversos apuntes
que habéis hecho
en esta intervención,
porque también comentar,
¿no?,
que aparte
de las proyecciones
hay muchas actividades paralelas,
¿no?,
que habéis comentado
que también muchas veces
los festivales
los tenemos como muy
arraigados
a las salas de cine
y ya está.
No,
también hay un punto
de conexión
con aquel o aquella
que hace cine
y esto creo que también
es un factor importante,
¿no?,
el hecho de conocer
desde la raíz,
¿no?,
el creador,
creadora de cine
y en este caso
creo que también
es muy interesante.
Y por otro lado,
también la importancia
de buscar apoyos
en la gente joven,
¿no?,
que es la gente
que teóricamente
va a heredar también
en algún momento,
pues,
el festival Olalá.
Entonces,
también buscar apoyo
en la gente joven
entiendo que es
una de las prioridades.
efectivamente,
desde la creación
del festival
hace seis años
decidimos que
una de nuestras prioridades
era hacer este trabajo
de educación al cine,
educación a la imagen,
como decimos en francés,
hacia las jóvenes
generaciones
que se supone,
bueno,
son generaciones
un poco perdidas
para el cine
y que ven solo películas
en las plataformas,
pero nosotras
estamos convencidas
de que podemos
atraerlas,
estas generaciones,
a una sala de cine
que es el,
bueno,
es el mejor sitio
para ver una película.
Y entonces,
desde el inicio
organizamos
festival,
sesiones,
perdón,
sesiones escolares,
tanto para los alumnos
de primaria
como de,
bueno,
de ESO
y de bachillerato,
proponiendo tres
programaciones distintas
en función de la edad
y también
siempre tenemos
películas
para las familias
durante el festival
y con sesiones familiares
que permiten
a los padres
descubrir
algunas películas
con sus hijos.
¿Por qué
las proyecciones
y también
algunas de las actividades
se celebran
y por qué también
el centro neurológico
es el Instituto Francés
de Barcelona?
Porque
desde los inicios
el Instituto Francés
de Barcelona,
cuando en 2018
el festival
aún no existía
y era una mera idea
que teníamos,
un poco locura,
fueron ellos
los primeros
en apostar
por nosotras
y decidir
pues acoger
el festival
y dejarnos
acceso
a su sala
y desde entonces
pues hemos crecido
con el Instituto Francés
como sede principal.
Tiene también
mucha lógica,
es un centro cultural
de primera línea
digamos en Barcelona
que acoge
muchos festivales
y bueno
y que se acerca
también a Francofonía
obviamente
entonces entra mucho
en su ADN también.
En ediciones anteriores
también hemos estado
en otras sedes,
este año no ha podido ser
pero estamos contentas
de poder
concentrar también
en las actividades
aparte de esta
masterclass
que ha mencionado
Melody
también hay otras
masterclass
con nuestra
escuela de cine
que es
partner nuestra
entonces sí que
pero el centro
nebrálgico
como lo dices
es el Instituto Francés
y tiene mucho sentido
también para nosotras.
Y antes de terminar
esta entrevista
me gustaría
que de alguna forma
pues invitarais
a la gente
que nos esté escuchando
a visitaros
durante estos días
de festival
recordemos
que lo lalá
estará del 27 de novembre
el 3 de desembre
d'aquest 2024
Instituto Francés
de Barcelona
en esta 6ª edición
del Festival
de Cinema Francófum
de Barcelona.
I ahora sí
abans d'acomiadar
a les nostres convidades
a la Melody Breixet
i a l'Anabel Fernández
doncs m'agradaria
poder-vos sentir
doncs això
convidar una mica
l'auient de Ràdio d'Esvern
que ens estigui escoltant
a visitar-vos
en aquest festival.
Ahí os y esperemos
con una propuesta
de más de 16 largómetros
y bueno
y no voy a seguir más
pero con historias
y personajes
entrañables
que os van a impactar
y ahí estaremos
también con artistas invitados
que acompañan
a las películas
así que
¿por qué esperar?
Podéis ir a la web
del festival
o a la filmfestival.com
y reservar vuestra entrada.
Melody,
alguna cosa a afegir
abans de marxar?
Bueno,
Ana Belén
lo ha dicho todo.
De hecho,
tenemos ya sesiones
completas
así que invitamos
al público
a comprar sus entradas
ya si quieren ver
bueno
las películas
que obviamente
recomendamos todas
porque
las hemos elegido
con todo nuestro corazón
y la mayoría
han pasado
por el festival
de Cannes
o grandes festivales
o sea que
os podemos asegurar
que son películas
de calidad.
Melody,
Ana Belén,
gracias
por acompañarnos
en esta tarde
aquí al Refugi
de Radio Desvern.
Una abraçada.
Una abraçada.
Gracias a ti.
Adiós.
.
Fins aquí, al Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible
al Refugi d'Avui, dimecres 20 de novembre.
Nosaltres avui hem pogut entrevistar el poble espanyol,
la Nátaly, hem parlat amb en Xavi Calvet,
i també a l'Ola La Festival, aquest festival francès,
on ara fa just uns instants hem entrevistat la Melodi i l'Anna Belén.
També a la primera hora hem parlat de música amb Anna Hulten,
i ara sí ens acomiadem per tornar-nos a sentir demà,
a la mateixa hora que avui, de 5 a 7, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Que vagi molt bé i que sigueu molt feliços.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!