a Islàndia, amb la participació de joves de Sant Just, Islàndia i Bèlgica. I en societat, la Junta Extraordinària de l'Empresa Municipal Promunsa va anomenar Àngels Sales, nova gerent de Promunsa, una substitució de Gilda González en una decisió adoptada el 18 de desembre.
Àngels Sales, de 60 anys, compta amb més de quatre dècades d'experiència en l'àmbit públic, especialment en gestió econòmica i direcció general. La nova gerent disposa de llicenciatura en Economia, Diplomatura en Ciències Empresarials i un màster en Administració i Govern Electrònic, una formació que reforça la seva visió estratègica i capacitat de lideratge.
Com a gerent, Sales assumeix la responsabilitat de coordinar la gestió tècnica i operativa de Promunça, empresa municipal fundada el 1990 amb la missió de promoure habitatge públic, impulsar la rehabilitació d'edificis i desenvolupar accions vinculades al parc d'habitatges i als serveis municipals. I en cultura, el panorama literari de Sant Just celebra aquest mes de gener una fita destacada amb la nominació de dues autores locals, Irene Pujadas i Silvana Vogt, com a finalistes dels Premis Finestres de Narrativa 2026.
Pujadas competeix en la categoria d'obra en català amb la novel·la La Intrusa, mentre que Boct opta al guardó en la categoria de castellà amb el finor arte de crear monstruos. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Irene Pujadas ha expressat la seva satisfacció per formar part de la llista curta de finalistes, reduïda a només tres obres per categoria.
L'autor ha destacat la qualitat del jurat i el valor de compartir nominació amb escriptors com Jordi Lara i Toni Sala. Segons Pujades, les obres finalistes d'enguany reflecteixen les inquietuds del món contemporani, des de la decadència moral fins al paper de l'art en contextos distòpics. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja tornem a ser aquí, tornem a estar el dilluns i comencem de nou la setmana amb un temps bastant anopulat, plujós, temps dolent. La veritat és que comencem la setmana amb un temps una mica, bueno, regulero. Anem veient si al llarg de la setmana això va millorant, però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Baquer, seguidament la canya Baix Llobregat amb el DJ Hambo Jambito i posarem fi amb veus d'emigrants, amb la consol i el Jordi. Doncs ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Rodalies arrenca la setmana encara lluny de la normalitat, malgrat les previsions del govern. ADIF continua amb treballs urgents de revisió i reforç de la infraestructura mentre Renfa intenta garantir la mobilitat a totes les línies, ja sigui amb tren o amb serveis alternatius per carretera. Avui hi ha una desena de trams operant amb autobusos i retards generalitzats d'uns 30 minuts a línies com l'R2 Sud, l'R4, l'R11...
i l'R5 i l'R15 per limitacions de velocitat. La principal novetat és que es recupera parcialment la circulació ferroviària a l'R11 entre Figueres i Portbou, tot i que es mantenen autobusos de reforç. En total, uns 150 octogards cobreixen tots els trens tallats. El comissionat de la Generalitat per al Traspàs de Rodalies, Pere Maciès, admet que diumenges van detectar nous punts de risc que han obligat a mantenir talls, perquè la demanda de seguretat màxima és prioritària.
La recuperació total del servei s'anirà fent de manera progressiva a partir de dimarts. Mentrestant, els usuaris es queixen de falta d'informació i improvisació. Aquest mateix matí hi ha hagut retards de fins a 40 minuts d'arenys de mar i demores d'entre una i dues hores a l'alta velocitat a Sants Estació.
ADIF manté actuacions amb 31 punts de la xarxa, amb més de 400 tècnics treballant, sobretot antalusos i trinxeres properes a la costa. La prioritat, insisteixen, és la seguretat abans que la velocitat de la reobertura.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, vol garantir la revalorització de les pensions amb o sense el Partit Popular, després que el Congrés tombés aquesta setmana el decret Omnibus, que no que ho havia de permetre. El text va ser rebutjat pels vots en contra de PP, Vox i Junts, principalment pel desacord amb la suspensió dels desnonaments a llars vulnerables sense alternativa residencial.
La decisió ha deixat gairebé 10 milions de pensionistes pendents de saber si cobraran l'augment previst d'un 2,7%. Davant d'aquest escenari, l'executiu treballa en diverses vies. La primera implica negociar un nou decret i intentar convèncer els grups reticents amb ajustos en el contingut. Una segona opció seria separar la pujada de les pensions de les mesures d'habitatge, fet que podria generar tensions...
Amb els socis d'esquerres i com a últim recurs, el govern podria aprovar únicament el decret de pensions amb el suport del PP i de Junts, però deixant fora part de l'escut social. Mentrestant, el PP ha intensificat les crítiques i el seu líder Alberto Núñez Feijo acusa Sánchez de fer trilarisme polític, tot i que el decret exclou explícitament els casos d'ocupació violenta.
Ja ha entrat en vigor el registre obligatori de patenets elèctrics gestionats per la Direcció General de Trànsit. Es tracta d'una mena de matriculació per als vehicles de mobilitat personal, que inclou també l'obligació de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil.
La norma afecta patinets i altres vehicles de mobilitat personal d'una sola plaça, amb motor elèctric i amb una velocitat màxima d'entre 6 i 25 km per hora. El tràmit es pot fer de manera telemàtica a la seu electrònica de DGT o presencialment en una cita prèvia i té un cost de 8,67 euros.
Un cop inscrit al vehicle, obté un número identificatiu que s'ha de col·locar en un lloc visible. També és obligatori contractar una assegurança a tercers. Les sancions per circular sense registrar el patinet o sense assegurança poden anar dels 202 fins als 800 euros i la DGT preveu que pròximament el registre es pugui fer directament als establiments de venda.
L'Hospital Vall d'Hebron ha fet per primera vegada el primer transplantament parcial de cara de tot el món a partir d'un adonant que havia rebut l'autorització per a l'eutanàsia i que va decidir donar els seus teixits. La receptora és la Carme, que va patir una sèpsia després de la picada d'un insecte a les Canàries i va quedar amb una greu necrosi a mitja cara, amb problemes per menjar, respirar i parlar.
Gràcies a aquest cas inèdit, l'equip mèdic va poder planificar l'operació amb models 3D i motlles de silicona mentre la donant encara era viva. La intervenció va durar 24 hores i van participar un centenar de professionals. Quatre mesos després, la Carme ja menja, beu, respira amb normalitat i parla amb fluidesa, tot i que continua en rehabilitació.
El Vall d'Hebron consolida així el seu lideratge en transplantaments facials. Ja va fer el primer transplantament total de cara del món el 2010 i acumula 3 de 6 casos realitzats a tot l'estat espanyol.
El pas de Rafal, l'única sortida de Gaza cap a l'exterior que no depèn d'Israel, ha reobert parcialment per primera vegada en gairebé dos anys. El pas fronterer, tancat des del maig del 2024, permetrà de manera limitada el pas de civils gazians cap a Egipte sota estrictes controls de seguretat.
Segons l'autoritat militar israeliana, la reobertura comença en fase pilot i només per a persones prèviament autoritzades per Israel en coordinació amb Egipte i amb supervisió de la Unió Europea, que recupera el seu paper d'observador segons l'acord del 2005.
La mesura arriba en un context humanitari crític, especialment per a ferits i pacients greus que esperen sortir de la franja. Tot i això, les autoritats israelianes mantenen fortes restriccions i autoritzacions prèvies. Egipte i Jordània han reiterat el seu rebuig a qualsevol desplaçament forçós de palestins i la reobertura de Rafah no posa fi a l'aïllament de Gaza, però representa el primer gest concret per trencar-lo després de dos anys de bloqueig total.
El cantant portorriqueny Bad Bunny ha fet història als Grammy Awards en guanyar el premi a millor àlbum de l'any amb David Tirar-me's Fotos, el primer disc íntegrament en castellà que aconsegueix aquest guardó. La gala ha estat marcada per un fort torreivindicatiu contra l'AIS, la policia migratòria dels Estats Units.
En recollir el Premi a millor àlbum de música urbana, l'artista va condemnar públicament les seves actuacions i va dedicar el reconeixement a la seva mare a Puerto Rico i a totes les persones migrants. El disc és una declaració d'amor a la seva illa, Puerto Rico, i aborda qüestions socials com la gentrificació i la migració forçada.
Bad Bunny va reivindicar el potencial del seu país, assegurant que Puerto Rico és molt més gran del que sembla. A la mateixa cerimònia, el rapper Kendrick Lamar ha fet història convertint-se en el rapper amb més gramis de tots els temps després d'endur-se cinc premis més.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Sant Just reactiva la mobilitat juvenil europea amb nous projectes d'intercanvi. El Servei de Mobilitat Internacional impulsa programes Erasmus i anuncia un intercanvi a Islàndia per Setmana Santa.
Àngels Sales assumeix la gerència de l'empresa municipal Promunça. La junta extraordinària nomenen a nova responsable per dirigir la gestió tècnica i operativa de l'empresa.
El Baix Llobregat obté el reconeixement com a destinació turística intel·ligent. El distintiu lliurat AFITUR 2026 consolida l'aposta comarcar per un model de turisme innovador, sostenible i accessible. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Carlos Alcaraz va fer història ahir a l'Open d'Australia en derrota a Novak Djokovic en una final espectacular amb el Burner. El Murcià es va imposar per 2-6, 6-2, 6-3 i 7-5 i amb només 22 anys es va convertir en el tenista més jove de la història a guanyar els quatre Grand Slams. El triomf li va permetre superar el rècord de Rafa Nadal, que ho havia aconseguit als 24 anys.
Tot i seria el primer set, Alcaraz va reaccionar amb autoritat i va acabar doblegant un Djokovic molt combatiu, però superat pel ritme i la frescor del seu rival. Melbourne es va rendir a Carlos Alcaraz, el nou dominador del tenis mundial.
I dissabte el Futbol Club Barcelona va guanyar 1-3 a l'Elche, en un partit que els Blaugrana van dominar clarament, però que van sentenciar només al tram final. L'equip de Hansi Flick va generar una alleu d'ocasions, fins a 30 xuts, però van mostrar poca eficàcia de cara a porteria.
La menya mal va obrir el marcador, el conjunt il·licitar va empatar abans del descans i Ferran Torres va tornar a avançar el Barça a la represa. El gol de la tranquil·litat el va fer Marco Rashford ja al tram final. Una victòria còmode en el joc, però ajustada en el marcador, que permet al Barça mantenir el lideratge, tot i perdonar massa.
En canvi, el Real Madrid es va imposar per 2 a 1 el Rayo Vallecano en un partit marcat per una forta polèmica arbitral, el Santiago Bernabéu. El Rayo va acabar el duel amb dues targetes vermelles, sis grogues i 15 minuts d'afegit. Després de l'empat visitant, el Madrid, molt qüestionat per la seva afició, va acabar decidint el partit amb un penal polèmic al minut 98, transformat al minut 100.
per Kylian Mbappé el seu 12 gol des dels 11 metres d'aquesta temporada. Una victòria agònica i discutida dels blancs davant d'un ratllo que va acabar amb nous jugadors i almenys mereixent un punt. Un punt
I Ter Stegen s'ha lesionat de gravetat i serà baixa tota la temporada. Tot sembla que no arribarà al Mundial, tot i que encara es mantindrà al Girona, ja que té contracte fins al juny amb l'equip gironí. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un gran clàssic, un hit universal, i que amb el temps s'ha convertit en un absolut himne per a gairebé totes les generacions que l'han escoltada. La cançó és una reflexió profunda sobre el pas del temps i el desig universal de no perdre allò que ens fa sentir vius. Des del primer vers ens situa en un món ple d'incerteses, on mirem el futur amb esperança, però també amb por.
El missatge central gira al voltant de la joventut, no només com una etapa vital, sinó com un estat d'ànim. La joventut s'hi presenta com a llibertat, somnis i possibilitats obertes. En canvi, en Baller apareix com un procés difícil, quan no hi ha un propòsit clar, quan la vida esdevé rutina i també renúncia. També hi ha una mirada lúcida sobre la condició humana,
Som diferents, alguns flueixen, altres cremen, alguns acompanyen i altres marquen el ritme, però tots, tard o d'hora, desapareixerem. I és precisament aquesta consciència la que dona força al missatge. Si la vida és curta, potser el veritable repte és no deixar somnis pendents, cançons per cantar o aventures per viure.
Els creadors d'aquesta peça formen part d'una generació que va saber convertir les angoixes del seu temps en himnes emocionals, combinant sons moderns amb lletres carregades de significat. La seva música no només entretenia, sinó que convidava a pensar i a mirar endins.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 1984. És el gran hit d'aquest grup i ha sortit a molts anuncis comercials. I a l'inici de la pel·lícula Marty Supreme sona aquesta cançó que posarem avui. Què? Com ho tenim? Avui us ho he de dir que és fàcil, fàcil. Així que va, que soni Forever Young d'Alpha Bill. Clar que sí, anem.
Let's dance in style, let's dance for a while Heaven can wait, we're only watching the skies Hoping for the best but expecting the worst Are you gonna drop the bomb or not?
Let us die young or let us live forever We don't have the power but we never say never Sitting in a sandpit, life is a chakra The music's for the sad man Can you imagine when this race is won Turn our golden faces into the sun Praising our leaders, we're getting in tune The music's played by the mad man Forever young
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs un tamacle espectacular, aquest Forever Young d'Alphaville, que al final és el que deia, no? Jo crec que tots, almenys, l'hem escoltada algun cop a la nostra vida i ho hem fet perquè és una cançó molt i molt bona. A mi la veritat és que m'encanta. Però va, ara passem a l'efemèrida del dia. Femèrida
Avui, 2 de febrer, es commemora el Dia de la Marmota, una efemèrida d'origen popular que any rere any es repeteix amb el mateix ritual. Si la marmota veu la sombra, la seva ombra, l'hivern s'allargarà. Si no la veu, en canvi, la verimavera, diuen que s'avançarà. Però més enllà de la tradició, aquesta data ha adquirit un significat molt més profund gràcies al cinema. La pel·lícula El Dia de la Marmota s'ha convertit, aquesta jornada, en una metàfora universal. La sensació de viure atrapat en un bucle infinit,
on cada dia és exactament igual que l'anterior. I és precisament aquesta idea la que avui ens incomoda i connecta tant amb la realitat de la nostra societat. Perquè siguem sincers, quants de nosaltres tenim la sensació de viure en un dia de la marmota permanent?
Ens llevem, treballem, mengem i dormim. I l'endemà tornem a començar. Els dies passen, les setmanes s'acumulen i els anys simplement ens volen. I sovint tenim la percepció que no avancem, que només repetim, repetim i repetim.
Hem construït una societat que sembla que no treballa per viure, sinó que viu per treballar. Un model que ens proveix estabilitat, però que sovint ens pren el més valuós que tenim al nostre temps. Passem la major part de la nostra vida treballant per algú altre, a canvi d'un sou que, amb sort, ens permet anar de vacances una setmana a l'any. Sou que no compensen l'esgotament, l'estrès ni la renúncia constant a la vida personal.
Només uns pocs poden dir que viuen plenament, que tenen temps, que tenen llibertat o que senten que allò que fan és el que realment volen. La majoria de nosaltres sobrevivim dins d'un sistema que ens vol productius, però no necessàriament feliços. I així, gairebé sense adonar-nos-en, anem repetint el mateix dia una vegada i una altra.
atrapats en una rutina que deixa poc espai per preguntar-nos qui som i què volem. Tot i això, encara hi ha una escletxa d'esperança. El poc estem lliure que tenim el podem convertir en un acte de resistència, quan el dediquem als nostres, quan compartim moments sense presses, quan desconnectem del soroll i de la rutina asfixiant, quan recordem que la vida no és només produir i rendir, perquè viure no hauria de ser repetir, viure hauria de ser només viure i sentir.
I ara fem una petita pausa per publicitat i arrenquem enseguida.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara comencem amb els sons de casa, amb la Montse Baqués.
Bona tarda Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, com anem? Molt bé, molt bé. Han satat la setmana amb tu, com sempre? Com sempre, clar que sí. I tant que sí. Així m'agrada. Tu què tal, tot bé? Com ha anat aquest cap de setmana? Bé, molt bé, molt bé. Entretingut o no? Eh? Entretingut o...? Entretingut, sí, sí. Molt bé, molt bé. Doncs anem amb la teca directament. Avui de què ens toca parlar, Montse?
Doncs avui parlarem una mica del concert Manifest per Palestina, que es va celebrar el passat dijous, ara explicarem una mica què és, i també parlarem dels Grammy, que ja s'han celebrat aquesta nit passada, i hi ha hagut noms bastant destacats. Sí, sí, al final és una gala important, que recordem que els màxims guardons que s'entreguen de música són com els Oscars de la música, podríem dir. Sí, sí, vindria a ser això.
Molt bé, doncs comencem però amb el concert manifest per Palestina. Exacte, sí, és un esdeveniment que es va celebrar, com he dit el passat dijous, dia 29 de gener, i va tenir molta repercussió en el que més de 20 artistes de nombrosos països han expressat la solidaritat amb Palestina en aquest concert que tanca la campanya de mobilització Act per Palestine. Molt bé.
Aquesta campanya va estar promoguda per les principals organitzacions palestines de drets humans, ajuda humanitària, construcció de pau i culturals, conjuntament amb una àmplia xarxa d'organitzacions europees en què s'han organitzat esdeveniments culturals per recaptar fons i solidaritzar-se en els fets ocorreguts durant tot l'any passat a la zona de Gaza, i que segurament segueixen passant.
Sí, sí, no, no sabem que la situació encara és complicada a la zona de Gaza, tot i que ja no ho veiem tant els metges de comunicació. Sí, sí, que dic que hem de haver-hi un acord de pau, no? Però bueno, no sé, aquesta pau ja sabem com era i sí, al cap i a la fi aquest esdeveniment també formava part d'aquests esdeveniments, per exemple, que vam veure l'amistós entre la selecció catalana i la selecció palestina també formava part
d'aquesta organització i al final un concert espectacular. Exacte, també s'han fet altres concerts més petits i xerrades i així i aquest gran concert va ser el que va tancar aquesta campanya. Exacte, com la cirereta del pastís va ser.
I bé, tal com es descriuen a la web, va resultar una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l'art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps. És una crida a actuar, a posar el cos i donar la cara, a no oblidar ni callar i a dir una vegada més que a Palestina ens hi juguem el futur de la humanitat.
Doncs sí, al final crec que és important mantenir aquesta consciència perquè, tot i que ja no hi parlem tant, els mitjans de comunicació, Palestina segueix igual, està en la mateixa situació de fam, de runa, de desastre i de caos i això no es solucionarà fàcilment.
Exacte, sí, sí, és per això que van voler fer tots aquests actes, per conscienciar una mica la gent. Però bé, tornant al concert manifest, va ser l'acte que, com ja he dit, va posar a fer aquesta campanya i va estar dividit en diversos actes on van participar nombrosos activistes i cantants tant de Palestina com de Catalunya, que ara ja anirem comentant. Se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción.
Hola, soy Luis Zahera y mi tierra Galicia.
El primer acte ja ha intervingut el violí flamenc de Laura Pacios i la maia al piano, amb Nadie Poder Hacerlo i Tengo un pensamiento, que és aquesta cançó que estàvem escoltant de fons. I aquestes dues cançons van fer encendre totes les lanternes del Falau Sant Jordi. Són dues cançons emotives amb la veu preciosa de la maia, acompanyada del piano i el violí indirecte, que va fer que encara sigués més emotiu, no?
Sí, sí, la veritat és que brutal, aquesta cançó no la coneixia. És molt maca, sí, sí. Escolta, és molt tranquil·la, però... Sí, perquè a més la maia és això, no? Que té aquesta veu tan fina i... Però, escolta, sona molt i molt bé, eh? M'ha agradat molt aquesta cançó, sí, sí. Sí, sí, sí. Tot seguit vam tenir la Salma al-Hakim i Xavi Sarrià, que han ofert Hayat, vida.
A veure, escoltem això. Vida, tu ensenyes vida en la fosca nit.
La fortalesa d'existir, la convicció de resistir. Doncs això és una cançó que va fer el cantant valencià Xavi Serrià després de retirar-se dels escenaris a finals del 2024, juntament amb l'activista i cantant de música tradicional palestina, Salma Al-Hakim.
en què es posen en valor els petits i grans moments d'amor i defensa del poble palestí, així com la seva resiliència o la solidaritat mediterrània, mentre s'assenyala el mal del colonialisme.
Doncs sí, sí, al final una cançó amb un missatge fort i condutent, eh? Exacte, sí, sí. Això queda clar, sí, sí. I a més és això, no?, que Xavi Sarrià ho va deixar definitivament a finals del 2024, va dir que ja deixava la música i, bueno, per aquest...
ha fet aquest acte de solidaritat fent aquesta cançó juntament amb un artista palestina i bueno, ja ha quedat bé. Sí, sí, sona molt bé i molt combativa, eh? Sí, exacte, sí, sí. I per acabar amb aquest acte, Moixca i Guillem Gisbert han compartit també una cúmbia amb el Guillem.
Una peça ja no encaixa, l'aire d'un perfum estrany. Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant, jo. Si la nena m'estima, van reduar. Raus, cocaritme, pegonem, xocar.
Quan em busquen va pujant a l'ego, no és per tard... Bé, una col·laboració que va animar tot el públic, no?, amb la Moxca i Guillem Gisbert, que al final són dos noms que sembla que no peguin gaire, no?, perquè en Guillem Gisbert, que és l'ex-cantant del grup Manel, que era un grup així més... clàssic, no?, podríem dir. Sí, tradicional, no?, de la música en català. Sí, i també la Moxca, que ara és... Molt urbana, no? És escena urbana, doncs...
Sí, sí, va sorprendre, però la veritat és que la cançó ben parida. És una cançó que ja va treure la Moixca en el seu últim àlbum i la van cantar ja. Com a dada curiosa, a més, la Moixca va aparèixer amb cadira de rodes a l'escenari, ja que va patir un accident a la neu a principis d'any, però tot i així va anar a fer el concert com va poder per aquesta bona causa i acompanyada d'en Guillem. Doncs sí, sí, no...
Esperem que tingui una recuperació fàcil i bona i que pugui tornar a saltar i cantar com feia abans.
Sí, sí, esperem que sí. Bé, a més s'ha demanat un any de descans, no? Mira, doncs l'hi veig o n'hi ha. El 2026, o sigui que té més temps de sobre per recuperar-se. Molt bé. Tot seguit, la cantant palestina Zeine ha obert el segon acte, seguida de la francesa Zao de Sagazán i de la norega Aurora.
Medalla olímpica de oro el más cabrón. Tienes el podio de la gran desilusión. La decepción local rompe corazones nacional. Un terrorista emocional, el mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía.
Però la gran sorpresa de la nit va ser l'aparició de la Rosalia amb la perla, una actuació molt aplaudida pel públic. Aquesta perla que escoltàvem ara, eh? Sí, exacte, que escoltàvem ara, que, com ja sabem, Rosalia és una artista molt estimada pel públic català.
I és per això que va sorprendre molt amb la seva aparició, que ningú s'esperava, no? Sí, sí, clar, perquè no sortia el cartell. No estava anunciada, llavors va aparèixer allà i, ostres, la gent va flipar, no? Home, sí, sí, la veritat és que aquesta cançó de La Perla és un tebacle i Rosalía aquí a Catalunya és un emblema i no podia faltar. Exacte, sí, sí. Tot seguit, la Zoe i Badial van seguir amb el xou amb Fiebre.
Batyal, després també va cantar Mòrat, va cantar la cançó A si soy, tot seguit Mòrat en solitari va interpretar Soniar. Molt bé. I aquí es va quedar. Una altra curiosa també és que en aquesta gala estava gran part de la família Farelo. Hi havia la Batyal, la Musca i el pare d'elles dues, l'Eduard Farelo. Molt bé.
una gran família d'artistes i no podia faltar cap. Al final van tocar les seves dues filles, no podia faltar el pare, l'Eduard. Sí, el pare estava ja com un pare orgullós gravant. I tant que sí. Doncs sí, sí.
Tot seguit, Clara Pella al piano ha estat acompanyada pels actors Miki Esparvé, Elisabet Casanovas i Laia Manzanares, que van fer un parlament. Molt bé. Arab Barghuti, fill del líder palestí empresonat Marwan Barghuti, també estava allà i ha agraït el suport al poble palestí, ha denunciat el genocidi de Gaza i ha reclamat la llibertat del seu pare. Molt bé.
I més endavant també va tenir protagonisme Lluís Llach, que amb el Gué Miquel, ex-cantant de xarango... Ai, el Gué Miquel, ex-cantant de xarango, i Gemma Homet, que és una de les veus amb més llum i personalitat del panorama català actual, van interpretar l'emblemàtic abril del 74. Molt, abril del 74, doncs sí. A veure si la podem posar, no? Sí, sí. El Lluís Llach, un tema molt històric. Mític. Molt...
Puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat. Companys, si coneixeu el cau de la sirena, enllà enmig de la mar, jo l'aniria a veure, però encara hi ha combat.
Bé, és una cançó que pot semblar una mica avorrida, però al final té un missatge molt significatiu també. No, és una d'aquestes cançons que t'arriben al cor. Sí, sí, sí, exacte. Totalment, a part que Lluís Jaque és mític, és un emblema de Catalunya.
I bé, tots tres són artistes molt coneguts, no només per les seves cançons, sinó per donar sempre suport a causes també, com aquesta, no? I tant, sempre, al final, causes molt socials, molt reivindicatius, i al final això també és el que caracteritza tant a Lluís Ja, com a Xarango, com a la Gemma Homet. Sí, totalment, sí, sí. Per anar acabant, també va actuar Boques Grasses amb la seva mítica cançó, La gent que estimo.
El meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí. Sóc feliç, prop del perill. Només sóc un desig.
Queda mort en aquest món, i t'estimo molt, i t'estimo molt, i també t'import.
L'actuació d'aquest grup també va ser molt esperada, sobretot després que anuncessin al novembre la seva retirada, no? I bé, amb aquesta cançó tan maca que els defineix completament a ells. Sí, al final aquesta cançó... Bueno, aquesta cançó t'arriba i et fica al cor on hi ha que tindre, eh? Totalment. Et remou per dins. Són d'aquestes cançons que et remouen per dins la gent que estimo. Exacte. I al final jo crec que podem dir que si no és la cançó més escoltada o la més representativa d'Oques Grasses estan al top 3, segur.
Exacte, totalment, sí, sí, sí. I el tancament del concert el van protagonitzar el coral d'Ubidi Corgran, amb cançó de Janet i una versió especial del Diguem No de Raimon. Vam acabar amb un estil més clàssic. Exacte, clàssiques.
I durant l'acte també van actuar persones molt conegudes aquí a Catalunya, com l'actuador Fernández o l'exjugador i exentrenador del Barça, Pep Guardiola. Molt bé, sí. Que també van parlar i mostrar el seu suport a Palestina. Sí, sí, que Josep Guardiola va ser... va fer un... Bueno, un speech, no podríem dir, molt emotiu. Sí, sí, sí. Em dóna el cava i el poso en cel. Molt bé.
I arriben l'Héctor i la Clara Porten la nena Dormida en el cotxe I obro la porta I ara obrim un altre capítol, no? Obrim amb una altra cançó una mica més internacional, podríem dir.
Doncs sí, sí, precisament qui canta aquesta cançó és un raper que ha tingut molt de protagonisme en els Grammys d'aquest any, que van ser aquesta nit passada, i és del que anem a parlar ara. Sí, sí, ara veurem el capítol dels Grammys.
Exacte. I a veure què tal. Què va passar als Grammys? Com hem comentat abans, és la gala on es premia els artistes més reconeguts internacionalment al llarg d'aquest any 2025 i alguns dels noms que avui es van destacar van ser, a part de Kendrick Lamar, van ser també Lady Gaga i Bad Bunny. Molt bé.
Aquest raper ha estat nominat, el Candy Glamour, ha estat nominat a 9 premis i ha estat el més premiat, guanyant el premi de la gravació de l'any i la interpretació rap melòdica per la cançó Luther per la millor interpretació de rap amb Chains and Waves. Això era la millor interpretació de rap, ara, la millor cançó de rap per TV Off. Que és aquesta que estàvem escoltant. Exacte.
i el millor àlbum rap per GNX per tant d'aquestes 9 nominacions s'han portat 5 premis
De l'altra banda, Lady Gaga, una cantant de pop brillant, ha estat nominada a sis premis i n'ha guanyat dos. El premi a millor àlbum pop per Mayhem i la millor gravació de dins pop per Abracadabra, que és la cançó que estàvem escoltant ara. Brutal, brutal. I un altre nom propi? Un altre nom que ha d'estar molt. Va ser aquest.
Doncs sí, Bad Bunny s'ha emportat molt de mèrit, ja que estan nominats a quatre premis. S'han emportat dos, però que a més són dos dels principals. Un és el millor àlbum de l'any. Brutal, eh? I l'altre el millor àlbum de música urbana, per David tirar-me's fotos.
A més, és que ha estat la primera vegada en la història d'aquesta cerimònia que un disc gravat completament en espanyol obté el reconeixement de millor àlbum. Perquè, clar, una cosa és millor àlbum de música urbana, que això és un tema, però després millor àlbum de l'any.
No, no, és espectacular. És fort. I a més, això, ha sigut el primer en tota la història en guanyar un premi sent un àlbum completament en espanyol. Sí, sí, el que ha fet Boner aquesta nit és històric i ha donat al castellà el primer Grammy com a millor àlbum, que és com, diguéssim, és el...
És el Grammy més important de tots. Sí, sí, sí, totalment. És brutal i el que ha aconseguit... Aquest i la millor cançó de l'Ais. Sí, sí, no, no, és... És important, exacte. És espectacular, és espectacular. Sí, sí. I, bueno, un altre moment en què va destacar aquest cantant latinoamericà va ser en el seu discurs contra l'Ais. El tenim, eh, Montse, si vols, el posem? Sí? Ah, no, ens posem-lo, i tant. El posem. Thanks to God...
I'm going to say, eyes out, we're not savages, we're not animals, we're not aliens, we are humans and we are Americans. I know it's tough not to hate on these days and I was thinking sometime we get
I don't know how to say that in English. The hate gets more powerful with more hate. The only thing that is more powerful than hate is love.
Doncs sí, ja estàvem escoltant aquest discurs seu contra el servei d'immigració i control de duanes als Estats Units per aquests fets que han passat aquests últims dies on s'ha tractat molt malament als immigrants i Bad Bunny s'ha posicionat totalment en contra dient que no som salvatges, no som animals, som humans, som americans...
i que no s'ha de jugar amb l'odi, que s'ha de fer les coses amb amor. Sí, és el que deia al final d'aquest extract d'àudio que hem posat, que al final només hi ha una cosa més poderosa que l'odi, que és l'amor. Això li ha quedat molt bé i potser alguna cosa de regó deu tenir.
Total, i a més a més també dedico aquest premi a totes les persones que han hagut de deixar el seu país per totes les persones que han perdut un ésser estimat i han hagut de seguir endavant. Molt bé. És a dir, s'ha posicionat completament en contra. No, no, l'apretat va ser un discurs molt necessari i que vingui de Bad Bunny, que potser és un dels artistes més importants a nivell mundial, doncs també és important. Sí, sí, sí.
I bé, per allà en acabant, altres artistes que han estat premiats i que han destacat en la gala han estat Billie Eilish amb la millor cançó de l'any per Wildflower, Lola Young amb la millor interpretació pop amb la seva cançó Messi i Cynthia Eribo i Ariana Grande per la millor interpretació pop a duo amb Defying Gravity, que és una de les cançons de la banda sinora del musical Wicked.
Per tant, la millor cançó de l'any, al final, ha estat per Billie Eilish, Wildflower. Sí, sí, que és un altre premi molt important, a part del que dèiem abans del meu àlbum. Podríem posar-la, no?, per acomiadar-nos. Sí, i tant, acabem amb aquesta, em sembla bé. Doncs, escolta, Montse, gràcies per venir una setmana més. Gràcies. I ens trobem, com sempre, el pròxim dilluns. Molt bé, ja ens veiem. Gràcies. A veure, us deixem amb Wildflower, de Billie Eilish, la millor cançó de l'any segons els Grammy.
Bona nit.
All I could do is hold her Only made us closer Until July Now I know that you love me You don't need to remind me I should put it all behind me Shouldn't I? But I see her In the back of my mind All the time
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
La pluja que ha caigut al desembre i gener a Catalunya ja ha convertit aquest hivern en el més plujós dels últims 30 anys. Són dades del Servei Meteorològic de Catalunya, malgrat que encara queda el mes de febrer per tancar l'hivern. Si ens fixem en alguns punts de Catalunya, com Palafrugell i Granollers, no hi plovia tant des de fa 76 anys. I per trobar un mes de gener tan plujós com aquest, cal remuntar-se 6 anys enrere, el 2020, amb l'episodi del Glòria. En aquell episodi concret hi va acabar plovent més perquè la lleventada va ser molt intensa
i es va acabar allargant 5 dies. Les precipitacions de les últimes setmanes han deixat també acumulacions de neu excepcionals a cotes mitjanes i altes del Pirineu. De fet, l'estació de Nuri al Ripollès, on ara fa un mes i mig hi va caure un metre i mig de neu, hauria de retrocedir fins al 1996 per trobar gruixos encara més importants a la zona.
I més notícies amb la Txell Vellespí. A l'estació de Sants de Barcelona continuen els retards tant a Rodalies com als trens d'alta velocitat. A més, a DIF ha anunciat que suspèn els últims trens de les tres companyies que operen l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Unitat mòbil a l'estació de Sants. Carme Montero i Xavier Cusó, bona tarda.
Bona tarda. La gestora d'infraestructures ha demanat a les tres companyies que suprimeixin aquests últims trens per poder anar enllestint les obres de manteniment. Com aquests trens anaven en retard, dificultaven les reparacions. Irio ja els va suprimir la setmana passada, però Renfa, amb l'AVE i WeGo, ho fan a partir d'avui, i han avisat ja els seus clients. Alguns estan confusos amb la mesura.
Anem a Madrid per feina i ens ha sorprès a última hora que han anul·lat molts trens i anem una mica així com a l'expectativa d'aviam què passa.
La borsa espanyola comença la setmana marcant un nou rècord. L'IBEX 35 s'ha revaloritzat un 1,3% i ha escalat per primer cop per sobre dels 18.000 punts. Les baixades de les borses asiàtiques semblaven un mal auguri, però les pèrdues de l'inici de la sessió s'han acabat convertint en guanys, tot i que no ha superat el 0,5% de mitjana els principals parquets europeus.
Aliança Catalana desmenteix que hi hagi cap possibilitat d'acord, pacta o coalició amb Josep Anglada, líder de la formació d'extrema dreta som identitaris abans Plataforma per Catalunya. En un comunicat, el partit de Sílvia Uriols deixa clar que no hi pot haver cap acostament per l'espanyolisme declarat de l'actual regidor de Vic. D'aquesta manera desmenteix que Josep Anglada hagi oferta a Sílvia Uriols per una candidatura conjunta a les eleccions municipals de Vic, tal com havia publicat el diari Ara.
I el govern de la Generalitat i els comuns es reuniran demà per activar les negociacions formals per aprovar els pressupostos. Delegacions encapçalades per la consellera d'Economia, Alicia Romero, i la líder dels comuns, Jèssica Albiach, faran balanç del compliment dels acords de l'any passat. És un pas previ per entrar en la negociació dels comptes d'aquest any.
La P7 continua tallada en sentit sud-amartorell i això de retruc està afectant especialment aquesta tarda altres vies. És hora, per tant, de força mobilitat. Ho comprovem amb l'equip viari. Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Sí, hi ha cues a la B23 de Molins de Rei a Sant Feliu. Desplugues a l'entrada a Barcelona per la Diagonal. Autovia 2 entre Sant Vicenç, El Sols i Sant Joan d'Espí.
La B20, la pota sud, entre Cornellà i Sant Boi, direcció Castelldefels. La ronda de dalt, entre Esplugues i Cornellà, en direcció sud, per enllaçar amb la B20. I directament l'enllaç entre la P7 i l'autovia A2, a l'altura de Martorell, i després Iacua, a la mateixa A2, entre Brera i Esparreguera, direcció Lleida, per alguna possible incidència. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El jugador del Barça s'ha dit al Girona, Marc-Andre Teres Tegen, té una lesió a l'esquí tubial de la cama esquerra. Teres Tegen farà la recuperació a Barcelona sota el control dels serveis mèdics del Club Laugrana. La lesió se l'hauria fet en el partit que el Girona va jugar dissabte al camp de l'Oviedo. El jugador sotmetrà proves mèdiques complementàries per acabar de determinar el diagnòstic i establir el pronòstic.
El Barça juga demà al camp de l'Albacete, dels quarts de final de la Copa Masculina de Futbol. Rafinha és baixa, el brasileu no jugarà per precaució perquè arrossega una sobrecàrrega a l'abductor de la cama dreta. La 22a jornada de Lliga de Primera Divisió es tanca aquest vespre amb el partit Mallorca-Sevilla, que començarà a les 9 del vespre i aquesta mitjanit es tanca oficialment al mercat d'hivern de fitxatges de futbol. En tenis, Paula Badosa ha quedat eliminada als setzents de final del torneig de Godavia, en perdre amb la Viro-Russa-Sasnovich.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El Servei de Mobilitat Internacional de Sant Jús ha reprès la seva activitat amb noves oportunitats de mobilitat europea per joves del municipi. La iniciativa es va presentar en una reunió informativa al casal de joves que va reunir prop de 70 persones, entre joves i famílies interessades.
Durant la trobada es va donar a conèixer un projecte d'intercanvi juvenil, Erasmus+, que proposa explorar la cultura, la identitat i els mites mitjançant l'art i la narració, utilitzant la creativitat com a eina de connexió entre diferents realitats. El projecte té com a objectius promoure la consciència sobre la diversitat cultural europea, reforçar la confiança i l'autoexpressió dels joves i afavorir una convivència intercultural basada en la cooperació i el respecte mutu.
El servei continuarà impulsant intercanvis juvenils i propostes vinculades als programes Erasmus Plus i al voluntariat internacional, adreçades a joves amb ganes d'ampliar horitzons i viure experiències formatives a l'estranger. En aquest marc s'ha anunciat un intercambi internacional durant la Setmana Santa a Islàndia amb la participació de joves de Sant Jus, Islàndia i Bèlgica.
I en societat, la Junta Extraordinària de l'Empresa Municipal Promunsa va anomenar Àngels Sales, nova gerent de Promunsa, una substitució de Gilda González en una decisió adoptada el 18 de desembre. Àngels Sales, de 60 anys, compta amb més de quatre dècades d'experiència en l'àmbit públic, especialment en gestió econòmica i direcció general.
La nova gerent disposa de llicenciatura en Economia, Diplomatura en Ciències Empresarials i un màster en Administració i Govern Electrònic, una formació que reforça la seva visió estratègica i capacitat de lideratge. Com a gerent, Sales assumeix la responsabilitat de coordinar la gestió tècnica i operativa de Promunsa, empresa municipal fundada el 1990 amb la missió de promoure habitatge públic, impulsar la rehabilitació d'edificis i desenvolupar accions vinculades al parc d'habitatges i als serveis municipals.
I en cultura, el Panorama Literari de Sant Just celebra aquest mes de gener una fita destacada amb la nominació de dues autores locals, Irene Pujadas i Silvana Vogt, com a finalistes dels Premis Finestres de Narrativa 2026. Pujadas competeix en la categoria d'obra en català amb la novel·la La Intrusa, mentre que Vogt opta al guardó en la categoria de castellà amb El fino arte de crear monstruos.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Irene Pujadas ha expressat la seva satisfacció per formar part de la llista curta de finalistes, reduïda a només tres obres per categoria. L'autor ha destacat la qualitat del jurat i el valor de compartir nominació amb escriptors com Jordi Lara i Toni Sala. Segons Pujadas, les obres finalistes d'enguany reflecteixen les inquietuds del món contemporani, des de la decadència moral fins al paper de l'art en contextos distòpics. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins, horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
I ara arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb una miqueta de música i enseguida anirem amb la canya baix Llobregat amb el DJ Hambo Hamito. Però abans lleguen los ceros de The Valentino.
Ya llegan los ceros, todo nos va bien, yeah. Ya llegan los ceros, los cambié por el estrés. Era como un vuelo hoy, sin el SD. Será todo pa' los dos, te lo dije pico tres. Cada día gano mucho más que ayer. Cada día gano mucho más que ayer.
Aún no me creo que vaya tan bien Vivo en Black Friday que de ofertas
Solo yo solo, me querían ir para un bolo. Sorpresa, ahora soy el CEO de mi empresa. Ahora quieren comer en mi mesa. Ya no hay hueco pa' ellos, tete. Pero siempre habrá para ti, bebé. Será mi futura mujer. Baby, tú eres mi musa, mi moza. Hoy pago el hotel, yeah. La gira hasta el caer. ¿Quieres mugler? Yo lo pagaré. Aunque no vuelen yetas las nubes, yo te llamo.
Si duermes en una posición como esta, estás perjudicando tu cuerpo y tu respiro. Cuarta vez que tu ex me da follow, mandan ropa marcas de Cayetano. Por fin se me da y ahora que se ha dado, el mañana es un regalo.
Ya llegan los héroes Todo nos va bien Ya llegan los héroes
ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara sí que sí, arrenquem amb la canya Baix Lloblegat amb el DJ Hambú Hambito.
Mol, bona tarda. Fernando, ¿qué tal? ¿Cómo estás? Muy bien, buenas tardes. Aquí estamos en Molín de Rey, en transmisión directo, online. Aquí estamos en mi estudio, porque hoy, como hace mal tiempo, digo, hoy hay que hacer este sistema que es más preventivo por la lluvia y todo esto. Y aquí estoy en el estudio y aquí se mueve el directo. Y hoy hablamos del Tecna Maquinita Volumen 3. Es un vinilo muy chulo que salió en el año 80, antes de las máquinas totales y todos estos discos.
Y luego hablaremos del Máquina Total 4, otro disco que tal vez es un pepino de disco. Un pepinazo de disco. Vamos a ir con Tecnomáquinita 3 Megamix. La caña, eh, la caña, Fernando.
La canya va llobregat, ell l'ha dit jo. Doncs sí, avui estem amb el Fernando amb trucada telefònica perquè clar, com prou fa molt mal dia, el més segur avui ara quedar-se a casa, oi que sí Fernando?
Sí, dios, me quedo aquí en casa, en el estudio, y hago el directo en streaming, desde Cárez Pérez, número 5, Molín del Rey. Ara ho has dit, molt bé, molt bé. ¿Qué tal? ¿Cómo ha anat aquesta setmana, aquesta última setmana que no vengo a parar? He tingut Candelera, con Renault, y ara el próximo fin de semana tengo...
Per tant, l'escola anirà a ritme de DJ Hambo Hambito, eh?
Sí, l'escola madura de Molín de Reis. Ja veus, doncs jo crec que ja puc dir que aquesta escola serà la més marxosa de tota la rua, eh? Ja te digo, la más canyera. Va ser la bomba. Serà molt canyero, segur que serà super, super, super pepino. I al final, amb un DJ com el Fernando, és que al final res pot sortir malament. Ja te digo, va ser la bomba. A veure, anem a escoltar una mica aquest Tecnomaquinita 3, va. Mm-hm.
Brutal, brutal. Això, quin any va sortir? O cap a quins anys va sortir això? Sobre los 80-90 en esa época. 80-90 hicieron el telomaquineta. Yo tengo aquí un ejemplar aquí en el estudio. Tengo un telomaquineta que es una pasada. Lo tengo aquí. Qué guay. Lo tengo aquí en el estudio y es una pasada el disco. Escolta, un dia hauríem d'anar al teu estudi, no? Cuando quieras, tengo aquí. Te tengo el equipo y ya tengo aquí un día. Tú sí quieres, sí. Lo pongo y sí.
Pido permiso al tutor, hablo con los tutores, y aquí en mi casa ya estamos. Qué guay, qué guay, tío. Se detectó el artelugio, el disco portátil, lo conectamos aquí y estamos aquí en directo. No estaría más a hacer un día. Qué guay. Pincha música y hacer una sesión de tecno aquí de estar buena y darlo todo de agua. Brutal, tío, brutal. Ahora damos con el Máquina Total 4, va. El Máquina Total 4. Máquina Total 4.
Cañero, cañero total, eh. Sí, verás, esos discos son buenísimos. Son cañeros estos discos. Si... Si te haguésis de cada Máquina Total 4 o en Tecno Máquinita 3, ¿a quién te quedarías? Tecno Máquinita 3, está claro. Sí, está claro. Es más cañero. Es más cañero. Máquina Total 4 es muy comercial, pero tener Máquinita 3 es la bomba. Es la bomba, eh. Es la creme. Es la creme de la creme. Lo pepino de lo pepino, ¿no?
És top, és un nivell top, és muy top. A veure, anem a escoltar una mica més de Màquina Total 4, a veure. Escolta, Fernando, però el Màquina Total 4 també em mola, eh?
Sí, està guapo, està xulo. Sí, són en vinil. Sí, a vegades les esculles, són per escoltar.
Perquè com funciona un set DJ dels teus? Com funciona?
Bueno, yo tengo la cabina, tengo la controladora Pioneer, que tengo para CD, que no uso CD, USB y los platos vinculados a la controladora Pioneer a través de Rekordbox. Vale, vale. Ostres, suena una mica complicat, ¿no? ¿O no? Es muy difícil. Yo en Rekordbox no sé hacerlo, pero yo pincho con los platos normal, los platos y la controladora.
Segur que he de connectar un ordenador amb el record box, me he d'ajudar. I tu tot això com ho has après? Con los años. Al final la pràctica es del maestro, no? Sí, la pràctica es del maestro. He aprendido con los amigos, me han enseñado con gente que me han enseñado a pinchar.
y ahí aprende mucho, con los años, los meses. Y luego yo aquí en casa al día estaría pinchando, cuadrando mezcla, meto canción, meto otra canción, hacer todo lo otro, pim, pam, pim, pam, y yo aprende. ¿Quieres eso o no? Aprende. No, no, Aita, ni da, no. Suposo que... Y tengo un médico, Toni Álvarez, que este chico me ha enseñado muchísimo, el Toni Álvarez. Qué grande.
Podem dir que Toni Álvarez és un cañero, no? Sí, és un cañero. És un maquina, Toni. És un diós. Si jo és el 4, ell sabe el 6. És un top, el Toni és top. A veure, no escoltem, és de maquina tot al 4. Sí, tal vez.
I tu, Fernando, això quan ho acostumas a escoltar? Pues cuando estoy pesado me lo pongo y me anima. Ah, mira, o sigui que el tecno te serveix a tu per animar-te. Sí, me anima el tecno, sí, sí. Però i com ho escoltes tu normalment? Amb cascos, amb altaveu o com ho fas? Altaveu, tinc altaveus bons, poso el sartre en el xantxego, que estigui vinculat a la controladora,
Y escucho muchas veces, a ver, y también pinto con la página con los altavoces. Ya veus. Que guay, que guay. Escolta, crec que em vas dir fa poc que vas renovar el teu set, no? Potser, o no? Sí, y con veo estos altavoces que te estoy diciendo cada cinco. Són nous, per això, són nous, sí, sí, molt bé. Sí, són Pepino, sí, sí, són... No vas. Són la canya Baix Llobregat, podríem dir.
Sí, la calle Vall d'Oregar. He visto en la Vall d'Oregar. Sí, sí. Es el tabú, ¿eh? Me topeó la América en la que yo tenía antes con el tabú de Sertuller. Y otra vez me dio a comprar el tabú. Y dijo, me dio a comprar el tabú. Y dijo, no tengo que comprar el tabú de Sertuller. Cómete unos amplificables que tengan, que tienen que comprar. Entonces eso costa mucho más. Dice, no, no. Y me compré. No digo precio, pues pude comprenderlo.
Esa vint de pes i lo compré. Ja veus, doncs mira, molt bé, molt bé, molt ben fet. Al final una inversió en el teu set de DJ. Ja te digo, una inversión que he hecho vida para largo plazo. Esto es puede aguantar años, que son buenos. Anem a escoltar més de Tecno Maquinita 3, va. Tecno Maquinita, tecno Maquinita.
Ostres, tu, Fernando, que cañero, tío. Cañero, ja te he dicho, eh? És brutal, tío, brutal. És tu, el disc està guapo. Sí, sí, sí, no, no, molt, molt, molt cañero. ¿Tú te'n recordes on vas comprar aquest disc o no?
Este disco lo encontré hace dos años en la ciudad de la Candelera, en Molins. Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó... Me costó...
És intacto el doble LP. Intacto, Jaume. Et va sortir bé la jugada, eh? Jo te digo, tu sortes, sí, sí. I, escolta, això de la Candelera, que abans ho has dit i ara també, eh? Què feu fent allà a Molins? Sí.
Es una feria de comercio que venden muestras, venden cosas, venden coches, comida, cosas para allá, para la casa, para la industria. Es tipo comercio, pero a lo feo, a lo grande, por todo el pueblo.
Corten tot el poble, las calles, lo corten tot, y meten tot de caseta, stands, una pasada, llau, no, broma, una pasada. Si miras por internet, miras en el Google, ponen fila canela y te salta la información. Que guai, tio, no, no, té molt bona pinta, la veritat. Això ja ha acabat o encara està aquesta setmana?
Ya hemos terminado allí en la fila. Jope, jope, jope, jope. Vale, vale. Pues estuve el sábado por la mañana, pensé por la chica esa que tenía los discos, el que tenía barato, y costé unos de 6 metros de Metramorfosi por 5 euros el disco. Cuando el disco cuesta 60 euros. ¿Cómo te ha quedado? Brutal, brutal.
Un disc per cinc euros, has dit? Un, un i dos, cinc euros, cinc euros, cinc euros, cinc euros. Com que hi ha hagut més, hi ha hagut un pack de cinc o cinc discos. Jope, que guai, que guai. Anem a escoltar una mica més de Tecno, va. Déu-n'hi-n'hi-n'hi.
Brutal, brutal, tio. Brutal, eh? Sí, sí, sí, sí. No, no, això és espectacular. Tecno Maquinita 3, la veritat, que molt guai. Saps qui va fer aquest disc o aquest vinil? No sé. Aquesta mescla, no ho sabem? No sé, te n'he de mirar-lo. Bueno, és que... Ah, estic veient que són diversos DJs, eh?
Són cançons diverses. Bueno, molt bé, molt bé. La veritat és que és xula, xula.
Es la caña, va yo, vega. Molt bé, doncs, escolta, Fernando, ens hem d'anar acomiadant. Avui no ens hem pogut veure en persona, això m'ha sapigut una mica de greu, però, bueno, ens hem escoltat via telefònica. Sí, sí, també mola, també mola, també mola. Doncs, escolta, Fernando, gràcies per escoltar-nos i gràcies per atendre la nostra tocada una setmana més i ens retrobem dintre de 15 dies. Gràcies.
D'acord, un abrazo, hasta luego. Adiós, refugiaros. Hasta luego, Jaipero, chao. Buenas noches, refugiaros. Molt bé, doncs ara posem una mica de publicitat i enseguida arrencarem amb veus d'emigrants.
el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just, us hi esperem. I ara anem amb una mica més de musiqueta, anem amb la cançó del soldadet de Manel.
Escolteu la cançó del soldadet, que a través d'un ull de bou veu que volen uns falsiots. I no és que hi entengui molt el soldadet, però que volin els falsiots. Deurà voler dir que la terra és a prop.
i tan a prop deu ser que baixa el capità. Intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció. Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les umbes i amb les dents.
S'ha cobert els homes, resa'm. S'ha cobert els homes, resa'm. I fa una ment poc convençut al sol de vet i acaricia el seu fusell intentant no pensar en res.
Des de proves van fent grossos els turons. Soldadet, valor, valor, que depèn de gent com tu, la sort del món. Però si una bala en amiga creu el vent i em travessa el cervell, es planteja el soldadet.
Les onades m'arrossegaran i mil peixos de colors gritaran per devorar la meva car. I és quan pensa jo m'amago, quan no mirin jo.
Però sempre miren i el vaixell s'està aturant. Les comportes s'han obert i en un segon s'inunda el mar.
de soldats disparant a l'infinit amb un soldaret al mig que carrega mentre insulta l'enemic. I entre bomba i bomba tot li va prou bé fins que una cau just al costat primer es diu sort d'aquest anat.
Però després sent a l'esquena un dolor estrany i al tocar-se l'oli queda tot el braç de cap de sang. Gira el cap a banda i banda, seu a la sorra i descansa.
I mentre arriba el coi de metge el sudadet es tranquilitza repetint què farà, on anirà si sobreviu. Aniré a ma mare ben vestit i abans que res li hauré de dir que em perdoni per tractar-la sempre així.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són, no hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. I ara sí, arrenquem l'última secció del programa d'avui. Arrenquem amb veus d'emigrants, amb la consol i el Jordi.
Bona tarda, Consol, bona tarda, Jordi, què tal, com esteu? Hola, bona tarda, Jaume. Bé, bé, molt bé, content de tornar-vos a tenir aquí avui amb una convidada molt especial, com sempre. Avui estem amb l'Axtene, no? Sí, correcte, Axtene. A veure, Axtene, benvinguda, primer de tot, al programa, gràcies per estar amb nosaltres, però primer de tot, explica'ns el nom aquest.
A veure, d'on ve Xené? El nom va ser un invent de la meva mare. És cert que no va ser com un invent propi d'ella. Viene que va tenir una amiga que li va fer molts regals quan la meva mare estava embarassada de mi. Però clar, el nom era una mica més complicat perquè també tenia una H.
I la meva mare ho va modificar i va quedar com una miqueta més reduït. Molt bé, escolta, mira. Està bé, és la primera vegada que l'hem sentit tots, o sigui que accenter, doncs ja està. No, no, però és un nom maco, és bonic. És un nom maco, sí que és veritat. Bueno, com sempre farem un petit resum, molt petit, no arriba ni al minut, de Venezuela, que és el cor del Carib i els Andes.
Venezuela és un país situat a la costa nord de l'Amèrica del Sud, conegut oficialment com a República Bolivariana de Venezuela. La seva capital és Caracas, que és el centre polític i econòmic de la nació. És un dels països a major biodiversitat del món. Destaca per tenir la cascada més alta del planeta, el Salt de l'Àngel, que és impressionant, eh? Jo el Salt de l'Àngel només l'he vist en una pel·lícula, que ara no me'n recordo el nom, però és que era impressionant.
i paisatges que van des de les platges del Cari fins als cims dels Andes i les estenses planes dels Janos. Parlem d'economia, històricament la seva economia hem de dir que ha girat al voltant del petroli. Després, si vols, parlem poc d'això del petroli, ja que posseix les reserves més grans de tot el món, també rica en minerals com l'or i el ferro.
En quant a la cultura, la seva identitat és una barreja d'influències indígenes, europees i africanes. I en la gastronomia, del que parlàvem abans, l'arepa és el plat nacional per excel·lència. Després tu ens explicaràs quin plat hi ha per sobre quasi de l'arepa. D'acord. També ens ho explicaràs. La situació actual, bé, la situació actual, actual, ja Déu-n'hi-do, aquí ens podríem passar moltes hores...
En els darrers anys el país ha viscut una profunda crisi política i econòmica que ha provocat un dels moviments migratoris més grans de la regió. A veure, quan vas vindre tu aquí a Xaner? Quant temps fa que has vingut? El febrer ja compliré 7 anys a Catalunya, a Barcelona. I el motiu?
El motiu, una de les mateixes raons que vas a explicar la crisi, no? I és cert que el 2006 el meu país va patir una crisi molt, molt, molt severa i, bé, fins i tot...
no trobar aliments bàsics o anar al supermercat a les 10 de la nit per comprar el dia següent i així molts, molts mesos i fins i tot quasi a l'any. I clar, això parlem dels aliments bàsics.
Farina, cafè, llet... Olé. I clar, el mateix passava als medicaments i a moltes coses més, no? I clar, penses, no? Jo no m'imaginava mai sortir del meu país. Veig que t'estàs emocionant al parlar. Sí. O sigui que ho tens encara ja... Sí, i perquè fa molt dolor, no?
Vas vindre sola o vas vindre amb algú, vas vindre acompanyada? No, vaig vindre sola, però l'ex parella que tenia em va esperar a Barcelona. Molt bé. I la teva família? Encara tens allà mare, tens allà família teva, germans... Sí, la meva mare i els meus germans estan a Venezuela. Tu vas allà? Has tornat? No, no vull tornar i, clar, a vegades penso que volia anar a visitar la meva mare,
Però clar, és que em dona molta por viatjar a Venezuela perquè el país... A mi em dona molt por. Molt, molt. Bueno, ara sembla que igual s'obrirà, però necessitava molt temps encara. Necessita temps per posar. Clar, però és que ara em passa com que em va costar sortir de Venezuela, no? A nivell emocional, a nivell de la meva família, d'amics...
Però, clar, ara em passa el mateix aquí, perquè, clar, sento que m'he enamorat de Barcelona. Ens alegrem que t'enamoris de Barcelona, també. Clar, perquè penso, ah, bé, viatjo a Venezuela, clar, quant de temps, no? Un mes, clar, un mes sense estar en la meva parella actual, sense atender els gatets...
clar, què hago con la meva feina... Clar, clar, clar, és complicat, és complicat. O sigui, ara penses que si vas cap allà estaràs recordant, o sigui, estaràs pensant en tornar també cap aquí. Sí, sí. Bueno, de qualsevol manera, tu eres de les persones que aquí, quan va passar el que ha passat ara, recentment, amb bus, ai, amb bus, perdó. Amb Trump. Amb Trump. Eres de les persones que estaven manifestant, te manifestaves aquí també a favor, suposo, o no?
O si, ¿cómo has viscut realment? Perdona que pregunte-me això, ¿no? Pero ¿cómo lo has viscut? Es que va a ser como una mica extrañ, porque el 3DN de Gené, que va a pasar todo lo que pasó a Venezuela, yo andaba a Cardedeu en tren a buscar unas bicicletas. Las mevas compañías de la feina, y dos compañías de la feina,
obro el Instagram y ves, ala, ha pasado. Pero, claro, con que donan tantas mentiras y todo lo demás. Tú que vas a creer, ¿no? Y, claro, las nuevas compañías me decían, sí, sí, es él. Ah, sí, lo han secrestado. Y ya, que lo han secrestado, nada.
No tu creies d'entrada, eh? Sí, d'entrada, no. Però, clar, també penso, no? Ja intenta no parlar de política, però passa com aquí, no? La cara visible d'un país és el seu president o la seva persona al carc. I, clar, si el país va malament i aquesta persona no té les eines per poder revertir la situació...
Clar, la persona en cuestión le agarra o le agafas un sentiment de odi. Sí, sí, al final maduró el que era Venezuela, era un dictador.
Claro, eso por descontado. La selección la se va mañana también. Pero es que el problema no es solo el Maduro, es toda la YEN que está al seu costat y todos los países que se han prestado para validar a que este FED
Però bé, és complicat, és una política complicada. Al final, aquest segrest de Maduro també es va veure a Venezuela, no? Entenc com una mica d'esperança, no? A un canvi de règim, a un canvi d'escenari polític, no? Una obertura a la democràcia, va semblar.
A Venezuela no es pot celebrar, pero a la resta del món lo celebren. A mí en lo particular no me agrada gaire que haya sido el president de los Estados Unidos, pero claro, si no era que loma aquí.
Exacte. Continuava. Si no era aquell home, continuava la història i de saber quant temps més, perquè clar, allò estava... Clar, és que tenim més de 20 anys esperant el canvi. 20 anys. Entre Chaves, però una vegada després portava molt de temps, sí.
A Chávez al principi lo volien, però lo volíem. O sigui, hi ha una diferència entre el començament del xavisme i el que es tratara al final. Perquè Chávez em sembla que va posar moltes escoles, hi havia gent que estava contenta. Però és que a Chávez també se li va ocorrir una cosa d'expropiar. I clar, un país... Per mi, no? Jo a Venezuela, quan estudié, no estudié ciències polítiques ni res. Jo estudié professora d'educació física.
Però, clar, un país o un municipi no només arriba en el suport del sector públic. És com a Sanyús. Sanyús, tot el que funciona, no pot depèn del ayuntament.
ha d'haver també suport d'identitats o d'empreses privades. Total, total. A Sant Just i a Espanya, tot allà ho ha d'haver, clar. I allà, clar, allà es va... Tot, tot. Ho va agafar tot i ja està, tot era públic. I conforme tot el que va expropiant,
Ha expropiat. No arrencava. Sí, sí. Hi ha quantitat d'emigrants de Venezuela per tot arreu, per Espanya sobretot. Sí, uns 8-10 milions. Exacte. És molt, eh? És molt. I clar, hi ha gent que diu que els venezolanos estan fent turisme.
Claro, porque se pensan que... A ver, si para mí va a ser Dulén deixar el país, pero que yo a Barcelona estoy molt, molt, molt contenta. ¿Cómo va a ser la idea de venir a Barcelona? La idea va a ser de la meva ex parella. Ella va a arribar a Barcelona al 2018. Y claro, yo arribé al 2019. Muy bien.
I, clar, ella, mentre aconseguia feina, estabilizava i tot aquello, me va comprar el pasaje, el bitllet d'avió, perquè, clar, també la superinflació a Venezuela al 500%. Caríssim, clar, sortir de Venezuela, caríssim, baixis on baixis, ja és caríssim. I si no fos per aquella dona, a Espanya no.
Potser a un altre país de Llatinoamèrica per la mateixa raó, per la mateixa raó a buscar millores. La gent d'allà, quan surt a altres països hispanoamericans, on se'n van de Venezuela? Cap a on aniríem normalment?
Mira, és que tinc amics i familiars que van anar a probar i dormir, avui a, què sé yo, a Colombia, a una plaza, passar, què sé yo, a Perú, a Ecuador, amb gent que ha recorregut cins sis països a peu.
I no només gent sola, gent amb la família. Bé, tu has vingut a Barcelona i, a veure, vas tindre moltes dificultats per arribar aquí, res, perquè van donar-te ja feta la...
Al paixatge, no? Sí. O sigui, tu ja tenies... De fet, una de les raons per les que també vaig sortir de Venezuela és que els darrers dos anys vaig estar compitent en l'equip paral·límpic de Venezuela. Ah, mira. La meva companyera d'entrenament tenia baixa visió i jo portava un tàndem.
i clar, amb la esperança de sortir del país per a algun campionat mundial per a que aquest es de beniment doni punts per a poder competir a una paralimpiada, era el meu somni. Però clar, el de la meva company era...
Como ya que ella volía, porque iban a ser sus quintas paralimpiadas. La Meva acompaña a Venezuela. Cuando yo la vaig con ella, ya había nada, cuatro paralimpiadas. Va a participar a las paralimpiadas de Barcelona.
Y claro, había días que yo pensaba, uff, la bicicleta, pero claro, cuando entrenas al rendiment, la bicicleta ya no la volía tan. Ya no, ya te semblaba que yo no. Porque claro, es de matí, mis días, tardas, entrenament, entrenament, entrenament.
Y, clar, la meva company tenia molta més disciplina que jo. I meva motiva moltíssim a continuar. Però, clar, el mateix escenari d'economia, polític, lo que sigui, no hi havia diners per enviar-nos.
a qualsevol país, a competir. O sigui, que al final va ser... Y claro, entre la situació del país, y como que éste era como la darrera esperança que yo tenia de no sortir del meu país. També porque tens la esperança de que millore, no?
Estàs com un any després d'un altre any esperant que canviï. I clar, jo vaig a comentar amb la meva companya i li vaig dir, si això no funciona en menys de dos anys, jo marxo. I quan vas arribar aquí a Barcelona, com van ser els primers dos anys, per exemple? Vas començar a treballar per aquí, per Barcelona, o com ho vas fer?
Quan me van comprar el billet vaig demanar que també me ajudessin a portarme la bicicleta.
Claro, es porque la bicicleta que me va a exportar es la bicicleta de carretera, pero va a ser la bicicleta que me asignó el meu entrenador de ciclismo, que va a morir de un infar mientras entrenaba. Y va a ser más por sentimiento. Sí, sí, sí.
I mira, viatxé amb la meva bicicleta. Jo deia, si no m'he puc portar la roba, no passa res. Però la bicicleta, els mallons, el casc i les zapatilles, sí. Tu dius que ets professora d'educació física. I aquí també? No, no, no. I segueixes competint, entrenant o no? No, ara me dedico a un altre tema de la bicicleta, però també em fa molt feliç.
Mola. Para mí la bicicleta ha sido como la aim de integración social para relacionarme en Barcelona. Ah, ¿sí? ¿La bicicleta te ha fet relacionarte? Sí, mira... Es curioso, ¿eh? Yo no lo había sentido esta vez. Cuando arribé a Barcelona...
Recordo que el primer día la maleta va quedar a un costat, pero la caixa que portaba la meva bicicleta la vaig obrir, armé la meva bicicleta de carretera y vaig donar voltas por Barcelona. Viví a zona franca, recuerdo pujar a Montlluïd,
di moltes voltes com una peonza i no sé, a les 3 hores vaig arribar a casa perquè clar, no portava GPS però mira, i després feia sortida en bicicleta fins que al match en algun G3 de Barcelona veia festa de la bicicleta
I jo, ala, festa de la bicicleta, festa de la bicicleta. Clar, quan veu o quan hice el recorrido de la festa de la bicicleta, a l'arribada, a Art de Triunf, hi havia molts, molts estan de la bicicleta. Ala, per mi era com estan en el paraís. I allà vaig conèixer...
Social Fooding, que era una asociación que básicamente lo que hacía era recolir excedentes de comidas y portarlos a menjador social. Ah, sí, está bien, sí. Claro, me hice voluntaria de aquesta entidad porque la mochilla era como la del globo, pero era de la entidad y nos deían, a tal día recolí excedentes de comida y portarlos al menjador social. Muy bien.
I aquesta era una. Després l'altra vaig conèixer l'associació en bici sense edat, que està aquí en Sant Llut. Ara, vinga, parlem una miqueta de les llengües, a veure què hi ha de nou per aquí.
Ah, bé, no, no. La veritat és que a Venezuela es parla l'espanyol com a tota l'estinoamèrica i que és un espanyol amb el que té més similitud és amb l'espanyol que es parla a Andalusia. Això perquè realment la colonització va ser majoritàriament per persones procedents d'Andalusia, no?
Però jo sé que vosaltres allà, dins del que és l'espanyol venezolà, teniu variants, no?, el caraqueño, el guayanés, el llanero, l'andino, no? I l'oriental. I el teu, quin és?,
Se asemeja más al caraqueño, pero no un centro que parle como los caraqueños. No, ella es nacida, nascuda Caracas, pero has viscut fora de Caracas. Sí, los darreres dos años que vais viure a Venezuela vivía en Caracas porque era el centro de rendiment.
Sí, sí. Un xinxorro, què és un xinxorro? Una maca. Una maca, molt bé. I després sembla ser que tenen també algunes expressions que són del francès i de l'italià, com per exemple els pèsos de petit pois, que és el guisante. O per comptes de dir, poco a poco, de piano a piano, no? Piano a piano. I després hi ha una expressió que la vaig comentar amb la meva parella...
Que es chacachaca la buchaca. Ah, a la buchaca.
Sí, que és com que si te posares monedes al bolsiller del pantaló. I clar, dices... Però butxaca és en català, aleshores? Sí, però és que també... També és allà, sí. Sí, sí, sí, xaca-xaca la butxaca. Doncs això sí, això ja... Això ja sorprèn. Això és motiu d'obrir una embaixada, ja amb això, eh? Però clar, potser sempre hem de parlar, a part del que és l'espanyol, que és l'idioma de la colonització,
de les llengües indígenes, no? Que sembla ser que la més freqüent és l'Arabac, no? Sí, és que passa alguna cosa, que... I això sí va ser un fet que Chávez va reconèixer en el seu moment, no? Les llengües indígenes. Les llengües indígenes, clar, abans d'aquest president ningú pensava que... En les llengües. Todavía hi havia gent indígena al nostre país. Mhm.
Sí, l'arabat sembla que és la més freqüent. De fet, el 12 d'octubre va passar, com per molts pensaments, el descobriment d'Amèrica. No és el descobriment d'Amèrica. El encuentre de dos mons. No, tampoc és el encuentre de dos mons. I es va quedar en el dia de la resistència indígena. Escoltà, m'agradaria sentir una mica de música de la que ha portat. Sí. Vinga. A veure...
Va, escoltem una mica de música. Una miqueta. Sí, anem amb Mefuy de Reimar Perdomo. Vinga.
Obligaba mis ojos a no ver la realidad Creando excusas para no escuchar Yo me escudaba, no reaccionaba Pero tarde o temprano me tenía que marchar Y mi madre me ayudó, al vacío me lanzó Me dijo mi negrita es con buena intención Pues soy tu madre y quiero verte volar alto Y no lo harás
Si te tengo entre mis brazos y yo decía ¿Cómo carajo se hace esto? Dejar mi casa, mi familia, mis afectos Dejar mi tierra y mis amigos ¿Por qué no todos se vienen conmigo? Y yo lloré Grité y patalé Pero la vida me lo hizo entender Y agarré mi guitarra y mi equipaje Y dije maduro coño es tu madre y me
Molt bé, volies fer alguna altra pregunta? No, no, res més. O sigui, ja han sortit algunes expressions interessants amb aquesta cançó. No, no, el que jo veig és que això de Andalucía res. O sigui, a ti et sona com si fos andalús. El què?
Ah, jo no semblava que díaz que tenia com un matís de... No, però hi ha el seseo, el pronunciar les ces com eses. Ja, però, bueno, no, no. Decir venezuela, per contraria venezuela. Mol andaluz, no? Sí, sí. No, no. Tinc una amiga que lo... Para ella es como... M'assemblan a las islas Canarias. De fet, aquesta amiga em diu...
és que els meus pares i famílies van, deien quan arribaven de Venezuela, que Venezuela era l'octava isla. Sí, sí, això sí que sembla. Sí, sí, sembla més. Però és que, de fet, el canari, l'espanyol que es parla canàries,
i l'espanyol que és per l'Andalusia, són l'espanyol meridional, que és el diferent de l'espanyol septentrional, que és el de Castilla, León i Aragón. O sigui, hi ha aquesta divisió dins de l'espanyol en aquests dialectes diferents, no? I aleshores, Llatinoamèrica està sobre la influència d'això, no? Estem a punt d'acabar, eh? Estem a punt d'acabar. Hem de parlar de les arepes, no?
No hi ha temps, queda un minut. L'arepa és, segons tu, hi ha alguna cosa millor que l'arepa, que és el plat nacional allà. Sí, l'arepa sí, és molt sabrosa, però jo prefereixo la caixapa. La caixapa. Ja sabem aquí que la caixapa, no sé si aquí... Aquí has trobat caixapa? Sí, sí, sí. Ah, on? Ja ho pots dir. Que anirem. Anirem. A Barcelona està el restaurant de la caixapera,
perquè ningú es pot oblidar. I també hi ha una altra, però aquestes les fan molt, molt bones. Escolta, una pregunta que mai ens podem deixar de fer. Quan vas arribar a Barcelona hi ha alguna cosa que et va sorprendre molt?
Vas dir, ostres, quina sorra, això no m'ho esperava, per exemple. A Barcelona no, però em va sorprendre molt trobar un cementeri d'animals, un cementeri de petits animals. Sí? Sí, sí, he anat perquè... A on ho vas trobar? A Torrelletes de Llobregat. Torrelletes de Llobregat. No molt a prop, però he anat amb bicicleta, estava a prop.
Sí, sí, i he entrat i em va sorprendre molt que la gent faci estàtues, lletres, poemes... Bueno, em sorprèn fins i tot a mi, et diria. Sí, sí, i a mi també. I és un lloc que està a dins de la natura...
que et dona molta, molta pau. Totalment. Molt bé. Doncs jo per acabar li volia preguntar que, ja que ens ha parlat de la queixapa, que és l'aliment insigne de Venezuela, què és la queixapa? Què porta? Així molt ràpidament. Maís. Maís molido. La demoro. I què porta? Sí, la demoro. Què porta? Puc portar formatge, car...
És com una entrapada de maïs, podríem dir? Sí, sí, sí. Vale, i a dins li poseu un relleno, no? Sí. El relleno que pot ser de moltes coses, no? Sí, però preferiblement el rellet que sigui salat. Molt bé, salat. Mai dolç.
Aquest programa, a partir d'hora, les hem de demanar que ens portin una mostra de l'aliment del qual ens parlen. Per això se'ns fa la boca a aigua. Molt bé, doncs. Escolta, Consol, Jordi i XTM, moltes gràcies per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern i ens seguim parlant, ens seguim retrobant. Gràcies per tot. Molt bé, molt bé. Gràcies.
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí el programa del dilluns i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM. Gràcies per tot i fins aviat. Adeu. Tot costa. La desgràcia de Ter Stegen amb les lesions en els últims anys és inaudita en un porter. Ara que havia trobat un camí cap al Mundial, un altre revés. Sap greu dir-ho, però rendiment de Joan Garcia.