Us reprendrà aquest mes d'abril les obres de remodelació integral de la Sala Gran del Teatre Taneu, després d'una aturada per introduir millores tècniques i adaptar el projecte inicial. L'actuació té com a objectiu completar la transformació de l'equipament com a espai cultural de referència al municipi.
El projecte s'emmarca en una estratègia per reforçar la xarxa d'equipaments culturals i garantir que l'espai compleixi amb totes les condicions tècniques i de seguretat. Durant l'execució de les obres s'han incorporat aportacions d'entitats i col·lectius locals, així com ajustos derivats de la detecció de deficiències en el projecte inicial, fet que obligat a redactar un projecte modificat que ja ha estat adjudicat. Per completar el finançament, l'Ajuntament ha sol·licitat una subvenció del Programa Únic d'Obres i Serveis de Catalunya amb l'objectiu de garantir la finalització de la remodelació.
A més, la Diputació de Barcelona aportarà més d'un milió d'euros per l'execució del projecte. I pel que fa a comerç, el barri sud de Sant Just compta des de principis d'any amb una nova proposta esportiva i de salut. Marian Cristian Lianol, ex-ballarí professional amb una dilatada trajectòria en escenaris internacionals, ha inaugurat Corp Pilates, un centre especialitzat ubicat al carrer Major número 94.
El projecte neix amb l'objectiu d'acostar la disciplina del pilates a tots els perfils de ciutadania, des de persones que busquen una recuperació física fins a esportistes del rendiment. I Enol, que ha format part de companyies de prestigi com la Bayeris Transballet de Múnich, ha traslladat la seva experiència en el control del cos i la consciència del moviment al seu nou negoci. Segons explica el mateix gerent, la seva transició del món de la dansa cap a pilates ha estat una manera de tornar a casa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Liès i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. Sintonitza el ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
El refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs avui dijous acabem la setmana, avui l'acabem amb dijous perquè demà és divendres sant. Recordeu que demà no hi haurà refugi perquè és festiu i de la mateixa manera dilluns tampoc hi haurà refugi. Però va, dit això, anem a descobrir el menú del dia, anem amb el sumari.
Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz. Seguidament, Foodcut, amb el Víctor Cortines, descobrint la història de la Fundació Grama. I posarem fi amb la vida joc, amb el Ricard.
Fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat en un discurs de la nació que està a punt de complir els objectius centrals de la guerra contra l'Iran i ha tornat a reiterar que preveu acabar l'operació en un termini de dues a tres setmanes. Durant aquest temps ha advertit que l'exèrcit nord-americà colpejarà amb extrema duresa sobre el país islàmic.
Tot i l'expectació generada al discurs no ha aportat novetats rellevants i ha repetit els missatges dels darrers dies. Trump ha defensat l'ofensiva argumentant que l'Iran estava a prop d'obtenir armament nuclear i ha assegurat que el règim ja està derrotat, tot i que la realitat sembla una altra.
Els Estats Units continuen atacant i desplegant més tropes a la regió amb milers de marins i paracaigudistes i tampoc descarten noves operacions militars sobre el terreny. Les paraules de Donald Trump no han convençut els mercats i arran del seu discurs el petroli s'ha tornat a disparar i el barril Brent ja està a 109 dòlars. Per la seva banda, les borses han caigut arreu del món amb descensos als mercats europeus, nord-americans i asiàtics.
La resposta de l'Iran no s'ha fet esperar i ha llançat aquest dijous una nova onada de míssils contra Israel. Les forces de defensa del país a breu han activat els seus sistemes per interceptar els projectils, mentre les tirenes han obligat la població a refugiar-se, especialment a la zona nord del país.
Des de Teheran, el portaveu militar Ebrahim Zolf Kahari ha advertit que els atacs s'intensificaran i ha promès operacions més contundents i destructives contra els Estats Units i Israel fins a forçar la seva rendició.
Els atacs iranis s'estenen per tota la regió i l'ambaixada dels Estats Units a l'Iraq ha alertat de l'alt risc d'atacs en la zona en les pròximes 24 o 48 hores contra interessos nord-americans i ha demanat a més als seus ciutadans que abandonin el país immediatament.
A més, una periodista nord-americana continua segrestada per una milícia pro-iraniana a l'Iraq, mentre que al Liban Hezbollah ha llançat nous coets contra posicions israelianes a la frontera nord.
La missió Artemis II de la NASA s'ha enlairat amb èxit des de Cap Canaveral en direcció a la Lluna. L'operació suposa el retorn de missions tripulades al satèl·lit després de més de 50 anys, des de l'Apollo 17 a l'any 1972.
Tot i un retard d'11 minuts i alguns problemes tècnics d'última hora, finalment resolts, el coet SLS ha pogut enlairar-se amb quatre astronautes a bord, tres nord-americans i un canadeng. Viatgen dins de la càpsula Orion, acompanyada del mòdul de servei europeu desenvolupat per Airbus.
La missió tindrà una durada de 10 dies i no preveu l'aterratge a la Lluna. L'objectiu és orbitar-la, incluent-hi la cara oculta i comprovar que tots els sistemes funcionen correctament amb tripulació a bord. Aquest vol forma part del programa Artemis, una iniciativa internacional liderada per la NASA amb la participació de més de 60 països i és un pas clau abans de futures missions que s'hi
que sí que preveuen tornar a portar-ho mans a la superfície lunar a partir de finals de la dècada.
I en política nacional s'eleva la tensió entre Vox i el PP. El partit de Santiago Abascal ha llançat avui un dur atac contra el Partit Popular en plena negociació per formar governs autonòmics. En una carta enviada a la militància de Vox i signada pel seu secretari general, Ignacio García,
Ignacio Garriga, perdoneu, la formació acusa directament Alberto Núñez Fijo i el seu entorn de ser els responsables de la crisi interna del partit i també de filtrar polèmiques als mitjans. En el document Vox utilitza termes molt contundents i parla textualment d'un clan gallec amb pràctiques de contrabandistes, assenyalant també figures clau del PP com Marc Sánchez i Miguel Tellado.
Segons el partit, darrere dels atacs mediàtics hi ha una estratègia coordinada des de la direcció popular. Aquest enfrontament arriba en un moment delicat amb el PP i Vox negociant acords de govern a les comunitats d'Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. Malgrat l'atac, des del Partit Popular han optat per rebaixar el to i evitar la confrontació directa. El vicesecretari Jaime de los Santos ha insistit que la prioritat és oferir estabilitat política.
I des d'avui el DNI digital ja és una forma vàlida d'identificació aquí a Espanya. A través del telèfon mòbil, els ciutadans poden acreditar la seva identitat sense necessitat de portar el document físic. Aquest nou sistema, que funciona amb l'aplicació oficial MiDNI, genera un codi QR temporal verificat per la Policia Nacional i ja ha de ser acceptat tant per entitats públiques com privades.
El DNI digital permet fer tràmits en línia i també s'ha utilitzat en l'últim any per accions com obrir comptes bancaris, registrar-se en hotels o recollir paquets. Tot i això té algunes limitacions, només és vàlid dins d'Espanya, no serveix per tant per viatjar a l'estranger i tampoc es podrà autoritzar per votar en les pròximes eleccions andaluses per motius de seguretat.
Amb aquest pas, Espanya avança cap a la digitalització de la identificació personal, facilitant tràmits i reduint la dependència del format físic.
Uns 560.000 vehicles sortiran de l'àrea metropolitana de Barcelona entre aquest dijous i divendres, en la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa. Fins a les 5 de la tarda d'avui ja han marxat 233.000, un 42% del total previst. La jornada està marcada per retencions importants, sobretot a l'AP7, amb fins a 11 quilòmetres al Vallès i diversos incidents per accedir a accidents i vehicles avariats.
També hi ha complicacions a la B23, a la C16 i a les rondes de Barcelona. Per a millorar la circulació s'han habilitat carrils adicionals a la P7 en sentit nord i sud, amb limitacions de velocitat. De cara a la tornada, dimenja i dilluns, trànsit preveu noves congestions, especialment a la P7 i a la C32. Els Mossos desplegaran més controls i mitjans aèris i es fa una crida a la prudència per evitar accidents.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Jornades de portes obertes per conèixer les escoles Verasol municipals. Les sessions informatives i visites es faran a finals d'abril per presentar els centres i el funcionament del servei de cara al curs 26-27.
Es reprenen les obres de la sala gran del Teatre Ateneu després de l'aturada tècnica. El projecte incorpora millores i nou finançament per completar la remodelació amb garanties de seguretat i funcionalitat.
El Kurdistan i Colòmbia protagonistes de dues xerrades sobre drets humans a Sant Just. El cicle Ciutats Defensores porta testimonis internacionals els dies 14 i 21 d'abril a les escoles. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
En poc més d'una hora el Barça femení s'enfronta al Real Madrid a l'Spotify Camp Nou en el partit de tornada dels quarts de final de la Champions League. Les blaugranes volen certificar el seu pas a les semifinals amb un clar avantatge de 2 a 6 aconseguit a l'anada.
Les culers tornen així a disputar un partit al Camp Nou, cosa que no fan des del 2022, i l'expectació és màxima. S'espera una molt bona entrada, fregant el ple de l'estadi. Per la seva banda, el Real Madrid buscarà oferir una millor imatge que en els anteriors partits, sabent que capgirar l'eliminatòria és una fita quasi impossible.
Rafinha estarà aproximadament 5 setmanes de baixa després de trencar-se per tercera vegada aquesta temporada el mateix múscul. El Barça ho ha confirmat a partir de les proves fetes amb la selecció brasilera, tot i que el jugador encara no ha passat la revisió mèdica a la ciutat esportiva. El futbolista es troba actualment al Brasil, on ha decidit quedar-se uns dies més per recuperar-se també anímicament. Amb el vistiplau, això sí, del club.
el jugador es podria arribar a perdre més de set partits, incluent els quarts de final de la Champions League contra l'Atlètic de Madrid. Si el Barça passés a una ronda de semifinals, també arribaria molt just per aquesta fase.
I també avui a les 7 de la tarda el Barça de bàsquet disputa una nova jornada clau de l'Eurolliga contra els Alguiris Caunes, un rival directe en la lluita dels Playoff en un partit molt important per les aspiracions europees de l'equip de Xavi Pasqual. El conjunt català jugarà com a visitant en una pista sempre complicada on haurà de competir al màxim per sumar una victòria vital en aquest tram final de temporada.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui, per a còmode de la setmana, anem amb un grup molt reconegut de l'escena musical catalana, del que jo vaig ser molt fan en la meva adolescència i que, de fet, fent memòria, crec que encara no havíem portat aquí, al programa. La cançó retrata Barcelona com una ciutat viva, sorollosa i plena de contrastos i contradiccions. La lletra ens mostra aquesta dualitat de la ciutat,
per una banda massificada, mancada de part de la seva identitat, precària i amb una cultura que sembla diluir-se, però, per l'altra, la més emocional, propera i íntima, la que protagonitza els millors records de la nostra vida. La cançó no idealitza la ciutat, sinó que la mostra tal com és, amb les seves llums i les seves ombres.
Però al mateix temps ens recorda que fins i tot enmig de la foscor i del caos hi ha moments de connexió, d'alliberament i de felicitat. Pel que fa al grup parlem d'una banda molt consolidada dins de l'escena musical catalana, coneguda pel seu estil festiu i per unes lletres que sovint combinen crítica social amb una energia molt positiva. Porten anys voltant pels escenaris de Catalunya i s'han convertit en un autèntic referent.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2016. Forma part de l'àlbum Lluna Plena i el grup que la fa és originari de Calafell. Què? Com ho tenim això? Doncs va, anem amb Barcelona s'il·lumina de bus.
Fins demà!
Separats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fosc els llauners amb volants, un camell falagós. A l'estació de Sants, ex-bolinga reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats que viuen de fer banners d'arribar a Ciutat Vella. Cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten. Aturats amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que maniobren policia, un carreró ara perdut
control amb un grup de percussió prop de la plaça del sol perquè tombin els turistes la Rambla l'han tunejat ja no queden artistes els músics han marxat quatre xinos fent retrats canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat, Barcelona s'illumina.
La que odia l'extrarradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica la insalubre, la de l'àmbient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels clubs acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristors són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona s'il·lumina.
el braçol del mestissatge amb barrets de mexicans van buscant algun massatge i el caòtic barrigòtic uns nens amb un opatí van buscant algun narcòtic per arribar al dematí quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus les tristors són alegries i obrim portes sense claus quan es mor la rutina a un racó de la ciutat Barcelona
Fins demà!
Doncs una gran cançó d'un grup històric de Catalunya que a mi personalment m'ha acompanyat durant moltes i moltes festes en la meva adolescència. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 2 d'abril, el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme. És una oportunitat per mirar, escoltar i entendre una realitat que forma part de la nostra societat, però que massa sovint encara queda envoltada de desconeixement i, sobretot, de prejudicis.
Parlar d'autisme no és parlar d'una única manera de ser, és parlar de diversitat, de persones que perceben el món d'una manera diferent, que senten, processen i es comuniquen d'una forma pròpia i única. I això no hauria de ser motiu d'exclusió, sinó també una invitació a ampliar la nostra mirada, a ser més empàtics, més obert i, per tant, més humans.
Moltes persones amb autisme conviuen cada dia amb dificultats que van molt més enllà del que sovint es veu. Barreres socials, falta de comprensió, entorns poc adaptats o mirades que jutgen sense entendre. I al mateix temps també conviuen amb una gran fortalesa, la de ser elles mateixes en un món que sovint no està pensat per la seva manera de funcionar.
la de superar obstacles diaris que per a molts passen desapercebuts. Aquest dia també és per a les famílies, per a mares, pares, germans i persones properes que acompanyen, que aprenen, que lluiten i que estimen sense condicions. Famílies que moltes vegades han hagut de fer de guia en un sistema que no sempre respon com hauria i que no deixen de reclamar una cosa tan bàsica com el respecte a la inclusió i les oportunitats.
Però avui no és només un dia per visibilitzar, és un dia per reflexionar, per preguntar-nos com estem construint la nostra societat, si realment és inclusiva o si encara hi ha camins per recórrer. Perquè la inclusió no és només adaptar espais, és canviar mentalitats, és entendre que no tothom ha de ser igual per tenir el mateix valor.
Per tant, avui, més que mai, reivindiquem una societat que escolti, que respecti i que incloui. Una societat que no obligui a encaixar, sinó que sàpigui adaptar-se a la diversitat. Perquè només així podrem construir un futur més just, més humà i, per tant, més real. Perquè comprendre és el primer pas per incloure. I incloure és el primer pas per conviure.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida tornem. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz. Bona tarda, Ariadna, què tal, com estàs?
Bona tarda, molt bé. Aquí, un dia més. Un dia més, clar que sí. Aquest dijous sant, que a tu t'ha tocat prengar-lo, eh? M'ha tocat, no passa res. T'ha tocat, t'ha tocat, t'ha tocat. Almenys demà divendres, aquí ja tenim festa, per fi. Escolta, també tinc ganes, eh? Home, clar, sempre ve bé fer festa. Veus a tot el món de festa i tu aquí, venint a currar. Que, evidentment, m'ho passo molt bé, currant, però... Escolta, aquest temps per estar per tu també va bé. Exacte. Tu tens plans per aquesta Setmana Santa?
Sí i no. O sigui, no tinc un pla específic. Tinc diverses coses a fer. Molt bé, doncs. Doncs ja està bé, ja està bé. Molt bé, doncs Ariadna, si et sembla, anem directament a Parteca. Què ens toca fer avui?
Avui parlarem, no parlarem de sèries, ja més. Bé, per fi. Parlarem dels influencers. Molt bé. I els creadors de contingut i tot aquest món. Una figura polèmica, eh? Exacte. Perquè és un tema molt actual, la veritat, i que afecta a la societat d'avui dia molt. Perquè cada dia la vida de tothom hi ha influencers. Sí, sí, sí.
No, no, no. A més, cada cop estem més pendents de la vida dels influencers. Exacte. I bé, a les xarxes, al TikTok, tot el dia. Tot arreu. Estem pendents de vides d'altres persones que no som nosaltres, eh? Exacte. I vull enfocar-ho a parlar sobre coses que, com a societat, hem normalitzat molt del paper dels influencers i del que fan i que no són gaire normals. I tu pares a pensar com dues vegades, dius, uau...
ho enfocarem més així perquè realment la figura dels influencers ho hem dit abans no és una mica controversial té com molts fans però també té com molts detractors exacte, o sigui jo soc la primera que consumeix contingut a xarxes socials d'influencers i t'agrada el xisme? m'encanta comencem per aquí Ariadna
Sí, sí, sóc la primera, però sí que és veritat que és això. Si ho penses dues vegades, hi ha coses que dius uau. Sí, sí, sí. Bueno, ara parlarem. Sí, sí, potser no cal ensenyar-ho tot, no? Exacte. I parlarem d'això perquè ha sortit, bueno, és que ha sortit ara un documental. Sí, la idea del tema t'ha vingut per això, eh? Sí. Si es pot dir documental, és que no sé com anomenar aquest tipus de coses. Sí. Com una sèrie...
un documental sèrie, una docu-sèrie. Sí, són tres capítols. De què? D'uns influencers, que són parella, que són l'Àngela Mármol i el seu nòvio, que és l'Arxi. He de dir que em cauen molt bé, vull dir, no... Són macos, sí. Sí, però no s'han colat amb això, vull dir... Sí, li han fet un documental, una docu-sèrie, de fet, de tres capítols. Sí, de tres capítols. A l'Àngela Mármol i a l'Arxi, que possiblement són dos influencers molt, molt grans aquí a Espanya, sobretot a TikTok. Sí, sí. Però això de què va?
Bàsicament... Documental explicant el què. La seva vida. És com que és tan important, fan tantes coses per la societat. Bàsicament, a Prime Video, perquè els estan fent Prime Video, ara fa uns anys li he donat per fer documentals de molts influencers. Per exemple, la Marta Díaz, que és un altre influencer,
també té dues temporades. La Dulceida, que és una altra, també té dues temporades. I els guanyadors són la família dels Pombo, la Marta Pombo, la Maria Pombo, tots aquests. Jo amb aquests no puc, eh? 5 temporades. Jo amb 5 temporades de la seva sèrie.
I amb aquests, l'última temporada que la van treure a fer relativament molt poc, va haver-hi molta polèmica, perquè va haver-hi una prova de paternitat per ahir, que no se sabia i que la deien que era per fer el xou. Xisme top, eh? Sí, és que la teva vida no dona per cinc temporades. No, no, no. No ho sé.
O sigui, estan aquí explotant la figura dels influencers per fer documentals a punta pala. Exacte, és que sembla com la nova moda entre els influencers. Abans era anar-se de viatjar a Bali, doncs ara és fer documentals a Prime Video. És que un documental és fort, eh? És que és molt fort. Si ho penses... Que et segueixi tot un equip de càmeres... Bueno, això crec que és una mica l'estil Kim Kardashian, portar-ho aquí a Espanya. Literal, literal. Però... Però és patèric.
Jo no ho critico, no ho respecto, o sigui, ho respecto, no ho converteixo, no ho critico, però sí que és veritat que si ho fan és perquè la gent ho veu. Vull dir, si hi ha cinc temporades és perquè la gent s'ha vist les altres quatre. Clar, la cosa d'aquests personatges és que, clar, atreuen a molta gent. Exacte, sí. I només per dir que és Marta Díaz, o Dulceida, o Pom, o Archie, només per dir el nom ja aportes molts espaldadors. Exacte.
I és això, bàsicament, són documentals on exposen la seva vida. Clar, perquè el funcionament és aquest, no? Sí, sí, sí, bàsicament, per exemple, el de l'Àngela Barmol i l'Arxi m'han sortit com coses pel TikTok. I, bàsicament, és com superen un patch en la seva relació. Mare meva. Sí, és que, pobres, clar. És que, què dir-te, al final? Mis pobres, no? Què dir-te. O sigui, que si ells han volgut compartir això, doncs, mira, per
Clar, però tampoc saps fins a quin punt és ficcionant. Exacte. Llavors, bueno, doncs és això. La mà dels documentals està cada cop més... i jo crec que ho tenim com molt normalitzat i no ho és. No, no, i no ho és, no ho és. No ho és, no ho és. Clar, perquè és el que t'he deies tu abans, no? Si es fa, si per a un vídeo posa diners per fer-ho, és perquè després té un retorn.
Exacte, i que no són els primers influencers que ho fan. Hi ha molts exemples. Però bueno, suposo que és això, que és com el següent nivell d'exposar la teva vida. O sigui, com una escala més. Llavors, a veure, això ven i més Espanya, perquè som tots uns cotilles. És un país xismós, eh? Sí, però bueno... Sí que és veritat, sí que és veritat, sí que és veritat.
Després, també, una altra cosa que tenim molt normalitzada són els viatges que es fan, perquè viatgen moltíssim. Això ja no en el documental, sinó en els influencers. Sí, els influencers en general. O sigui, viatgen moltíssim. O sigui, moltíssim. Sí, sí, clar, clar.
I, per exemple, sí que és veritat que hi ha com influencers molt dedicats a fer viatges, que aquests, bueno, comparteixen la seva passió per viatjar i tal, però hi ha influencers que fan altres coses. Però els veus cada dues setmanes de viatge, no? Exacte, i un dijous a les 6 de la tarda
que tu tornes a treballar cansat i dient estic fins als de la meva vida i et surt la Marina Rivers a Bali sí, sí, és que no és una vida realista una persona amb un treball normal no està un 3 d'abril m'explico, no? sí, sí, evidentment
I és això, jo me'n recordo, i sempre me'n recordaré, de segon de batxillerat, que estava arreu setmana d'exàmens, fatal, d'obrir les històries i veure a la Lola Lolita, a no sé on que estava, a Tailàndia, a Indonésia, o així, i vaig dir, no. Això sí que no. És tu trauma, no? Literalment, o sigui, jo m'he plantejat moltes vegades de dir, mira, em trec les vergonya, sóc influencer i viatxo pel món. Ojalà. Perquè és la única manera que et va poder fer. La Lola Lolita té...
És de la nostra edat, bueno, de la meva. La realitat és... 23 anys, té 23 anys. És que clar. També, mira, era més de baix, però parlarem sobre això. Bàsicament...
Tenen, per exemple, no sé si saps qui és la Lucia Correa. Sí, clar. Doncs és de la meva edat, vull dir, del 2005. Bueno, de fet, hi ha una altra, la Anita. Aquesta, sí. Aquesta és encara més jove, que té 18. Exacte. I tenen vides de gent, tipus, no tenen vides de gent de 20 anys. Vull dir, sí que fa molt tenir seguidors. Perquè, per exemple, tenen un pis amb propietat o de lloguer, però un pisazo.
que si gos cap a dalt, que si gos cap a baix, que si un cotxe amb propietat no és una vida d'una persona de 20 anys i menys ara i llavors això com que et compares molt és la problemàtica també dels influencers que no és la realitat de la resta de joves intentant defensar coses com si són part dels joves però no ho són
No, no, clar, perquè viuen una realitat completament diferent, no? Exacte. Ara mateix els joves no poden ni emancipar-se amb 30 anys i ells amb 18, 20, ja tenen, no un piset, no, no. No, no, un pisazó. Un pisazó, un cassoblón. Sí, sí. Pagat i fet. Exacte. Però clar, no és la realitat d'Espanya, ni molt menys.
I és això, és com una cosa que està molt normalitzada de house tour. Vale, house tour, però és que té 20 anys. Sí, sí, sí. I aquest tipus de house tour estarà fent. Però, clar. Tu creus que això realment genera una frustració cap a la població? Home, jo si tinc 30 anys i no puc pirar de casa els meus pares i veig una nena amb 18 anys que està sola en un pis de 4 habitacions, doncs me cago en ella. No, no, sí, sí, sí, sí.
i deixo el que estigui fent i em faig influencer. Clar, clar, clar. Saps? Sí, sí, sí. I anant per aquí, un altre tema és les marques, el món de la publicitat i tot. Que aquí és on està el caix, no? Exacte. O sigui, d'aquí realment els hi venen els diners. Perquè pujar vídeos no et dona res realment. I és que moltes marques aprofiten la influència dels influencers i dels creadors de contingut
per promocionar nous productes o nous serveis o noves coses. Jo d'aquí veig com dues maneres. Veig la part bona i també veig la part dolenta. Vull dir, no pot ser que gent al podcast, per exemple, l'altre dia em vaig veure un podcast que li deien quin és el màxim que t'han pagat per una publicitat i va dir com 60.000 euros per 3 vídeos, que dius que és una cosa. Però això és que és molt heavy.
Sí, sí, sí. Clar, aquí està una línia molt fina, no? Entre no, és que m'ho mereixo o no. Exacte. Clar, perquè realment s'han fet famosos perquè algú ho trenen, no? Perquè a la gent li agrada veure la vida d'aquesta gent. Sí, sí. Clar, si la gent ho consumeix,
No, total, total, o sigui, ells no poden fer res, vull dir... Però sí que és veritat que... És que saps què passa? Crec que aquest món com és tan nou, per així dir-ho, ja s'han de com regular moltes coses que crec que encara no s'han fet. Sí, jo crec que el problema més gran...
És el fet aquest de dir, ostres, que els influencers intentin normalitzar la vida que tenen quan realment no és normal que una persona de 20 anys, de 18, de 23, és el que dèiem, no? Doncs sigui rica per penjar vídeos a internet.
és que és molt fort, si tu planteja així jo penso i dic, bueno, pues ole per ells, no? m'agradaria a mi estar a la teva posició la veritat, t'ho dic amb enveja sana m'agradaria ser com tu però clar s'ha de tenir en compte que són molt pocs en comparació de la població, no?
Exacte. I que, a veure, que no és el cas de tots, vull dir, hi ha gent amb molts seguidors que sí que fan la seva vida normal, segueixen vivint amb els seus pares i fan diners com d'una altra manera. Per exemple, no sé si ets qui és l'Helena Gortari. Vale, sí, segueix vivint amb els seus pares, s'ha creat una empresa. Potser si no hagués tingut els seguidors i tal no s'hagués pogut crear l'empresa aquesta de bolsos
Però bueno, ja té diners per una altra banda. A veure, que sí, eh? Que si no hagués sigut famosa potser no l'hagués pogut crear. Sí, sí, segur que no. Però bueno, també és com utilitzar la teva fama i ser coneguda d'una altra manera, que tampoc ho veig malament. Sí, sí, sí, no està clar. Però és això. Per això, per crear una marca que tinguis visibilitat ràpida i sabent que posant-li el teu nom a aquesta marca...
Atraus. Exacte. I també... Està més bé això que no que es gastin aquests diners en pisos, per exemple. O en roba. Enveja, però total. I també una altra cosa que m'he donat molt veient vídeos i tal, és com que les empreses i les marques realment
tracten molt diferent els influencers que no pas els clients. O sigui, realment els clients són els que han de pagar, però els que els tracten bé, per així dir-ho, són els influencers. Home, sí, sí, segur. Vull dir, són els que tenen regals a casa, són els que els surten les coses gratis... Vull dir, és com que entenc el concepte, però penso que està com molt malament fet. Perquè tu, com a compradora d'una marca de maquillatge, que compres cada cosa que surt nova i tal, i veus que a la gent li regalen, dius, és que de què em serveix, saps?
Llavors és com allà... Clar, clar, però aquí està el fet de la publicitat així com mitja encoberta. Exacte. De que clar, te la regalo, fes-me un videíto i et seguiré regalant coses. Sí, sí. És un tema realment complicat, no? Perquè clar, és el que dèiem, no? Aquestes persones s'han fet famoses perquè la gent voluntàriament consumeix el que fan. Exacte.
Per tant, tampoc és el seu problema ni... No, exacte. I tampoc és... Ostres, no han de tenir culpa per tenir aquesta fama ni aquests diners. Però sí que el que podríem millorar és la forma en què ho mostren, no? Exacte. Sí, sí, ara sí que és veritat que s'ha fet com una regulació, que han de posar aquestes publicitats 100%, però a veure, vull dir que ja se sabia quan era i quan no.
Sí, sí, sí, no, sí, però, a veure, jo crec que a poc a poc aquest món és el que tu deies, és un món molt nou i a poc a poc almenys sembla o vull pensar que s'estan una mica conscienciant una mica, no?
Sí, a veure, hi ha molta gent, hi ha molts influencers que segueixen tenint com la mirada de... No, no, sí, sí. És que és molt, tipo... Que jo entenc que cada cosa que fa, cada treball, per així dir-ho, és difícil, cada feina és complicada. Però dit en vídeo no es pot comparar amb, jo què sé, qualsevol altre treball. No, no, està al sol.
exacte llavors és com, bueno, no ho veig malament perquè al final és un treball que es paga molt bé igual que hi ha altres treballs que també es paguen molt bé però jo crec que se'ns estan com una miqueta de les mans els influencers i tal perquè és això, o sigui i a part ja allò dels diners i que no són vides normals creen molta inseguretat, moltes comparacions molt descontent a la gent que els veu sí, sí, no, no, és que jo crec que aquí està el punt aquest és el gran punt que realment la gent ho veu
I es creuen que això és el que passa de veritat. Es creuen que són històries reals, però són una entre 5 milions de persones. I que no és normal que una persona s'aixequi a les 12 del matí cada dia, es dediqui 5 hores a les seves coses... A fer trens. Exacte. Després et veus tu que dius que no tinc temps ni per res, però et compares molt... Jo crec que aquí cau el problema. Com que...
S'exposen, però s'exposen com d'una manera molt falsa. Ara ja cada cop sí que és veritat que menge. Sí, sí que és veritat que en els últims anys han intentat com ser una mica més naturals. Perquè ven més, també. Sí, també és veritat. Clar, ara ja s'està utilitzant ser natural amb una estratègia com de marketing per agradar més. Exacte.
No, no. Jo mira, penjo aquesta foto on surto molt bé, però també et pujo una on surto molt malament. Perquè vegis que també soc imperfecta. Que soc persona. Sí, sí, exacte. Sí, sí, no sé, jo crec que és... O sigui, han creat com un estequetip de vida que és impossible d'arribar, d'assolir i de fer. I llavors, no sé, jo crec que s'estan intentant allunyar d'aquesta manera de veure, però és molt complicat perquè al final tenen una vida que és molt difícil arribar a aquesta. No, no, total, total. No, no, a més que...
Alguns concrets tenen actituds encara molt, molt qüestionables. Me'n recordo, per exemple, els pombo són molt qüestionables. Sí. Literalment són gent molt de dretes que, de veritat, posen els pèls de punta. I després també hi ha gent més...
que no són de dretes, però és que són inconscients. Sí, hi ha moltes coses. Per exemple, Laura Lolita, no? Hi ha moltes coses que es diuen que... Ha fet declaracions molt inconscients, te'n diu. Sí, sí, sí. O i és que recordo algunes declaracions com... Bueno, doncs... És molt dur, també, tenir que cuidar els teus fills amb quatre criades.
Escolta, ¿qué me estás contando? I a més se'ls pregunten i se'ls fiquen en temes que no tenen res a veure ells i no tenen cap tipus de coneixement i en comptes de dir, mira, jo d'aquest tema no tinc ni idea, s'inventen coses o diuen al primer que els surt per la... Total, total.
I ara també recentment va haver-hi la polèmica aquesta de si havien de ser convidats als Goya i als Oscars i tal. No sé, són molt d'esta polèmica, que jo ho entenc perquè és com una feina molt nova.
però hi ha moltes coses que sí que tenen res és el que dèiem que tinguin més cura si tu no saps una cosa tenint en compte que et segueixen potser 5 milions de persones calla't la boca si no ho saps digues no ho sé i punt i quedes més bé i més natural que no inventant-te una cosa o exagerant-la total i ja com per últim per acabada les coses que
no ho veig normal dels influencers, són l'exposició dels nens petits. Uf, això és un tema... Això és un tema molt gran. Això és un tema heavy. Però, per exemple, jo, com la referenda, això és la Verdelis. Jo, de petita, em tragava tots els seus vídeos. Però tots, que duraven com dues hores, a mi m'encantaven. Però, clar, ho mires de perspectiva i ara, com tot el que s'està parlant del tema i tal, i és molt fort que hi ha comptes de TikTok o Instagram que només...
Publicen vídeos dels seus fills o les seves filles. Sí, sí, i et dones compte que si pengen un vídeo on no apareix el nen o la nena, no tenen visites. Sí, sí, sí. És heavy, eh? I és molt fort. I jo recomano un documental molt guai, que això sí que és un documental, que va sortir al Disney+, que és sobre una família, que és una youtuber, que, bueno, americana, un tipus dels Estats Units,
que es diu el diàl·lo a la família, i és molt guai perquè literalment és la representació d'això. O sigui, és una mare que va començar a publicar vídeos al YouTube, que tenia com sis fills, i de la fama i de voler ser com per fer de tota l'estona i tal, va acabar fent mal a la família, als fills, i com tornant-se boja per la fama i perquè la gent la seguís i perquè es mostressin coses normals i...
Sí, sí. No, no, aquest tema d'ensenyar a nens petits de les xarxes s'ha disquitut molt, no? Perquè al final és que són nens petits que ni t'estan donant el seu consentiment perquè evidentment no poden perquè són molt petits i sense el seu consentiment tu ja els estàs ensenyant, però és que des que neixen fins que es fan pràcticament grans.
Total, total. Per exemple, la Bonbon Rage va haver-hi una polèmica molt gran perquè va fer com una... Com es diu? Una publicitat de roba de nens petits amb la seva filla i tu miraves el vídeo i veies la quantitat de gent que es va guardar el vídeo i és que feia poe. O sigui, tenia com el doble de guardats que de likes o de comentaris. Clar, és que, per desgràcia, en aquest món hi ha gent que està molt malalta. Sí, sí, total.
per desgràcia, però hi ha gent que està molt malalta i exposar a una criatura tan petita indefensa a les xarxes socials d'aquesta manera, perquè a vegades és que ensenyen tot. Sí, sí, que no cal. No cal dir que la nena té febre, no cal dir que la nena avui meitat aquesta nit. És que no cal. Sí, sí, sí. I jo sent tan malalta que al mínim és protegir una mica aquests infants, no? Exacte. Escolta, no cal. No cal fer un xou d'una criatura que ni t'ho està demanant ni t'ha donat el seu permís.
És que potser amb 16 anys la nena no vol que sàpiguen que quan tenia dos va vomitar. Exacte. No sé, jo m'ho penso jo que els meus pares ho haguessin fet i... I et molestaria.
No, és que no ho sé, però és complicat. Jo crec que ets gestionada, que tothom et coneix pel carrer. Sí, sí, i no només això, sinó que t'han vist créixer. Exacte, és que tothom sap què et... Perquè aquest paio malalt ha de saber si als cinc anys va sortint un granet o no. És que com a record de família i tal és guai, està bé, però com no cal publicar-ho, i tu ho guardes... No, i sobretot és això, a mi em fa por.
Sí, sí, és que... Hi ha gent que està molt malament i hi ha molta gent que sent clar i dur... Que no fa bon ús d'aquestes coses. I que es masturba i fa coses molt... Molt rares. Molt rares i molt fosques amb aquests vídeos de nens petits. Sí, sí, llavors, bueno...
Jo crec que és una cosa que s'ha de gestionar molt millor del que s'està gestionant el tema dels influencers i tal. Però és això, jo crec que té coses molt bones i coses molt dolentes. O sigui, hi ha gent que s'ho curra molt i que fa vídeos molt guais... Sí, perquè hem parlat de la part més negativa, però també hi ha influencers que són crítics, són socials, que tenen una mirada pel col·lectiu, per la gent...
i que te fan contingut molt guai, però sí que és veritat que no són tots. No, ni molt menys. I que és molt respectable que jo els continguts d'un dia amb mi me'ls veig i m'encanten. Però sí que és veritat que pares de pensar que t'aporten i no t'aporten res.
Però jo crec que és trobar-li com el punt mig que no s'ha trobat encara. El seguirem buscant. L'estarem buscant, sí. Molt bé, doncs Ariadna, si et sembla, ho deixem per aquí. Abans de marxar, però, deixa'm que et pregunti per una cançó.
Una cançó... Que t'agradi, que estiguis escoltant, que tinguis ara en bucle. Que tinguis ara en bucle. Jo és que ara estic molt amb les cançons de Disney Channel. Estic molt bé, però no posaré una d'aquestes, perquè no toca. Però mira, com he escoltat, que estava avant d'escoltat una en català, ara estic molt amb la de Corre pels camps d'Ocas Grasses. Ah, mira, molt bé, m'agrada. Sí, sí. Corre pels camps. Molt bona cançó.
Molt bé, doncs ens acomiadem amb córrer pels camps d'Ocas Grasses. Ariadna, gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. Adeu. Adeu. Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Ja vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah.
Sé que no entenc una merda corrent. Tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorant l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, com quan tenia 10 anys. El camí ple de pors va corrent el nen de dins.
Tant petit, tanta por. Ja no hi ets, però estic amb mi. Ja no hi ets, però vens amb mi. Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor quan hem passat prou fred. Ja em diràs si es fa de dia
I no ho veig, que torna la calor. L'olor del primer amor canvia l'aire per sempre i només pot ser així. Passant anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir. Vull cantar-te el que m'ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist créixer el tinc dins al costat de la ment, la gent.
I ara els botllejins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Ja han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona més de 230.000 vehicles en la segona fase de l'operació sortida de Setmana Santa. Trànsit calcula que sortiran fins demà al migdia 560.000 cotxes. És el cap de setmana de més mobilitat de tot l'any perquè diumenge el gruix de vehicles que han marxat els darrers dies per les vacances de Setmana Santa començaran a tornar. Comprovem quina és la situació aquesta hora a les carreteres. Equip Viari, Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs amb retencions a diversos trams de la P7 en direcció a Tarragona, llinars del Vallès fins a la Roca, de Martorell a Castellbisbal, a causa d'un vehicle avariat, a la mateixa població de Tarragona per un accident, en direcció a Girona, a Vilafranca del Penedès, també a Subirats per accident, i de la Jonquera a la frontera en direcció a França. Aquí també afecta la Nacional 2. Destaquem també la C58 amb retencions a la sortida de Barcelona pel Nus de la Trinitat, també per un accident, cosa que afecta la Ronda Ritoral des de Sant Adrià i la P20, la Pota Nord des de Santa Coloma. Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio.
Més notícies, Montse Pujol. Els Mossos d'Esquadra han detingut un menor vinculat en última agressió grupal a l'Arbós, al Baix Penedès. Tot apuntes que està vinculat amb la pallissa que va patir fa uns dies un jove amb discapacitat del municipi. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda. Si tot fa pensar que aquest últim enfrontament és una revenja per la pallissa que va patir un jove amb discapacitat i que es va fer viral a les xarxes, els Mossos han derivat el cas de la Fiscalia de Menors.
En la primera agressió, la del 24 de març, els Mossos van detenir tres persones, dos d'ells menors d'edat. L'alcalde de l'Arbós, Joan Sanz, fa una crida a la calma explicat a Catalunya Ràdio que s'han reforçat la presència de policia al municipi per evitar altres incidents. No es guanya res en prendre la justícia per cada un, sinó que volem tranquil·litat i paciència i dir que estem en contacte amb Mossos d'Esquadra per tal d'estar en un reforç específic.
Els Estats Units i Israel intensifiquen els seus atacs al voltant de Teheran després de les últimes amenaces de Donald Trump. Segons la televisió iraniana, han bombardejat en dues ocasions el pont d'una autopista a l'oest de la capital. Es tracta del pont més alt de l'Orient Mitjà, amb uns 136 metres d'altura, i s'havia inaugurat en guany.
El primer atac hauria causat almenys dos morts i el segon bombardeig ha tingut lloc quan s'hi desplaçaven els serveis de rescat, segons les fonts locals. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran, per la seva part, assegura haver atacat un centre de computació de l'empresa Amazon a Berein i una base aèria nord-americana a Jordània.
El sindicat de maquinistes CMAF dona llum verd dels horaris i serveis de l'R4 de Rodalies, que podria reobrir dimarts que ve. El servei d'aquesta línia estava parat pel bloqueig d'aquest sindicat, que també afecta alguns trams de l'R4, l'R2 i l'R1. Els bombers ja han fet 385 rescats de muntanya en el que portem d'any 83 més que en el mateix període de l'any passat. De cara a aquests dies de festa, quan les activitats a l'aire lliure es multipliquen, fan una crida a la prudència, en especial pel que fa al risc de llaus.
El baranar literari de la llibreria El Cucut de Torruella de Montgrí torna a reunir més de 50 autors aquesta tarda. Com ja és tradició, la llibreria empordanesa dona el tret de sortida a la campanya de Sant Jordi. Torruella, Laia Claret, bona tarda. Bona tarda. Aquest any ha noms com ara Carlota Gurt, Sílvia Soler, Jordi Puntiu, Eva Piqué, també supervent d'Escarla García i Regina Rodríguez Tirbent o Gil Prat Sobrerroca, que amb el joc del silenci, la seva primera novel·la,
s'ha convertit en tot una revelació per primera vegada, és a l'altra banda, a la dels escriptors. El dia de la llibreria del Cucut és una cosa que jo, abans d'escriure cap llibre, ja sabia que era el gran acte com el tret de sortir de Sant Jordi, i de cop i volta estar a l'altra banda... A més, jo sóc una persona que feia molts anys que volia ser escriptor, i de cop és com veure que està passant un somni, és molt emocionant, realment.
Una trobada entre lectors i escriptors que treuen llibre, però aquí s'hi poden trobar tots els llibres que tenen escrits tot això enmig de Brunyols i de Vida a la Terra. Laia Claret, Catalunya Ràdio, Torrolla de Montgret.
Els esports, Sònia Oleart. Bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça femení rep a tres quarts de set al Madrid en la tornada dels quarts de final de la Champions en un camp nou amb totes les entrades ja venudes. El resultat de l'anada bastida 2-6 favorable a les Blauran. El Barça jugarà amb Catacoll, la defensa, Monamap i Paredes i Brux. Mig al camp per Patria, Alexia i Vicky. Al davant, Clàudia Pina, Peyor i Hansen. El partit el podeu seguir, com sempre, a la TDG de Catalunya Ràdio, que començarà tot just quan acabi aquest bolletí.
En bàsquet al Barça visita els Alguiris, de Caunes, Lituà a les 7 a l'Eurolliga, en un duel entre equips empatats a victòries. Un triomf laurant asseguraria el play-in. Podeu seguir el partit a l'app de Catalunya, Ràdio IA3CAT, amb l'Ernest Macià i la Carme Lloberes, com sempre. I, a més, el Lleida, anunciant la renovació del seu tècnic Gerard en contra fins al 2029. El Manresa perd el base francès, Hugo Benitez, per al que queda la temporada per culpa d'una lesió al turmell.
I aquesta matinada cap a dos quarts de dues, Paula Badosa juga el passe als quarts de final del torneig de Charleston davant la russa Anna Kalinskaya. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova. Les escoles bressol públiques de Sant Just obriran les portes durant el mes d'abril amb sessions informatives i jornades de visites per donar a conèixer els centres, els projectes educatius i el funcionament del servei a les famílies interessades en el curs 2026-2027.
Les sessions informatives tindran lloc el 24 d'abril a dos quarts de nou del matí a l'Escola Montserrat i el 28 d'abril a les quatre de la tarda al Centre Cívic Salvador Espriu. Paral·lelament es faran jornades de portes obertes a les escoles Bressol Municipals. A Mainada el 24 d'abril a un quart d'onze del matí i el 27 d'abril a dos quarts de sis de la tarda i a Marrex el 27 d'abril a dos quarts de deu del matí i el 28 d'abril a dos quarts de sis.
Per participar en les visites caldrà fer una sol·licitud prèvia a través del formulari de preinscripció. Les jornades permetran a les famílies conèixer els espais, l'equip educatiu i el projecte pedagògic, així com resoldre dubtes abans de l'inici del procés de preinscripció. En urbanisme, l'Ajuntament de Sant Jurs reprendrà aquest mes d'abril les obres de remodelació integral de la Sala Gran del Teatre Taneu,
després d'una aturada per introduir millores tècniques i adaptar el projecte inicial. L'actuació té com a objectiu completar la transformació de l'equipament com a espai cultural de referència al municipi.
El projecte s'emmarca en una estratègia per reforçar la xarxa d'equipaments culturals i garantir que l'espai compleixi amb totes les condicions tècniques i de seguretat. Durant l'execució de les obres s'han incorporat aportacions d'entitats i col·lectius locals, així com ajustos derivats de la detecció de deficiències en el projecte inicial, fet que obligat a redactar un projecte modificat que ja ha estat adjudicat. Per completar el finançament, l'Ajuntament ha sol·licitat una subvenció del Programa Únic d'Obres i Serveis de Catalunya amb l'objectiu de garantir la finalització de la remodelació.
A més, la Diputació de Barcelona aportarà més d'un milió d'euros per l'execució del projecte. I pel que fa a comerç, el barri sud de Sant Just compta des de principis d'any amb una nova proposta esportiva i de salut. Marian Cristian Lianol, ex-ballarí professional amb una dilatada trajectòria en escenaris internacionals, ha inaugurat Corp Pilates, un centre especialitzat ubicat al carrer Major número 94.
El projecte neix amb l'objectiu d'acostar la disciplina del Pilates a tots els perfils de ciutadania, des de persones que busquen una recuperació física fins a esportistes del rendiment. I Enol, que ha format part de companyies de prestigi com la Bayer East Transballet de Múnich, ha traslladat la seva experiència en el control del cos i la consciència del moviment al seu nou negoci. Segons explica el mateix gerent, la seva transició del món de la dansa cap a Pilates ha estat una manera de tornar a casa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Sintonitzes ràdio d'esperc La ràdio de Sant Just
I ara comencem la segona hora del refugi. Anem amb una mica de música. Anem a escoltar Alegria, d'Antònia Font.
Tau, et sol de sora baixa, perma i talent, maçala i meranjada sa pell. Espanyà sallat i una pluja suau de pols estel·lar.
Tau et sol de s'hora baixa i plàcidament la gent s'adulxa i omple els carrers. Tau et sol de s'hora baixa dins el meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom. Falla la corrent, les mireres no vendran cacauets.
Ses veges deixaven de riure i els dies acaben i els fars il·luminen ses gòndoles entre ses tasses i alegria. Ses òrbites en sincronia
i els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida i alegria.
Cau el sol de sora baixa, dins l'horitzó, damunt la marrissada, els avions. Cau el sol de sora baixa, perma i talent, maçala i merenjada, sa pell. Es municipals, pas evident, fan anar per taver sa gent.
Alegria, ses feets deixaven de riure, i es dies setaven i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases. I alegria, ses òrbites en sincrònia,
I els ovnis s'apinyen i deixen un cràter per sempre dins la meva vida. I alegria. Les vees s'aixapen de riure. I els dies s'actaven i els farts s'il·luminen, s'esgondoles entre les tases. I...
I ara FoodCut amb Víctor Cortinas. Espera, espera, no me ha agradat. He sentat. Se han tornat a mi. I ara FoodCut amb Víctor Cortinas.
Bona tarda Víctor, què tal, com estàs? Hola Gemma, bona tarda, doncs molt bé, la veritat amb moltes ganes d'estar aquí, una setmaneta més. Doncs sí, sí. I com estàs tu? Bé, bé, bé, mira, doncs estic bé, la veritat és que sí, content, i també amb ganes de foodcat, amb ganes de tornar-te a tenir aquí a l'estudi del Ràdio d'Esvern. Sí, és una setmana, però és que al final aquesta setmana, escolta, se'm fa llarga quan no et tenim per aquí, saps? De dijous a dijous, doncs se'm fa llarg, perquè...
Quan arriba el dijous és l'explosió màxima, no?, perquè dius, ostres, ja sí que hem més a gust tots. Exacte, ja teníem ganes tots de descobrir aquestes petites històries dels nostres clubs catalans, no?, que al final això és el que més ens agrada, no?, el futbol i la nostra terra.
Exacte, i sempre és el que ens omple també al final, perquè acabes descobrint joies o petites curiositats que no sabies d'aquests clubs de dir, ostres, no sabies de... Que era el Collano de la setmana passada havia jugat a primera divisió. Exacte, exacte, exacte. Aquestes són les petites joies que ens han trobat. Entre altres, entre altres també. I jo crec també que fa molt rica també, gràcies a aquestes curiositats, fa molt rica la secció i que tant tu com jo i els vients...
puguin descobrir totes aquestes curiositats que sempre... Alguna cosa acabes doncs aprenent. Sí, sí, no, no, una cosa no, però el que no podem dir és que amb futcat no aprenerem, perquè aprenem moltíssim, moltíssim, de molts clubs. Totalment. I escolta, és que al final acabarem sent enciclopèdies humanes del futbol català, eh, tu i jo. Totalment, jo crec que ens haurem de preguntar a nosaltres, eh, de tots els equips així de futbol català, i tant.
Alguna curiositat de cada equip, més o menys, que hem fet, podem dir, eh? Sí. D'alguna cosa sempre te'n recordes. Home, si no, imagina't el mític camp de la setàlia. Que és un dels objectius d'aquest any 2026 i encara n'hem anat, eh? Encara n'hi veiem alguna... Abans d'acabar la temporada hem d'anar sí o sí, eh? I farem un TikTok o un reel des de la setàlia. Exacte, per favor, exacte, exacte. És un deute pendent amb tots els oients de Footcat i del refugi d'aquí de Ràdio d'Esvern. Escolta, Víctor,
Has vist el temps? Sí, sí, sí. I ja es comença a sumar, no?, aquesta espècie d'escalfureta, de bon temps... Com t'agrada l'escalfureta. Et dona una miqueta d'alguna cubeta al final, també, no?, per refrescar aquesta escalfureta. Sí, sí, la veritat és que, home, a finals de març ja vam... Bé, encara estem, no?, però vull dir que ja hem abandonat aquest hivern, no? Sí. Hem abandonat el que és l'estació de l'hivern i ara, escolta, podem dir...
que ja estem en primavera, que, escolta, sempre ve de gust. Doncs sí, al final jo crec que és una temporada, o una estació a l'hivern, que està molt bé, perquè sí que és cert que és inestable, al final, també, però que jo crec que... Que tots teníem ganes de soler. Sí, sí, sí, sí.
Tots teníem ganes de solet i, escolta, ja ve el bon temps, ja ve la primavera, ja estem en aquesta primavera, en aquesta primavera floral, no? Allò d'anar amb mània curta, la sang altera, a l'escalforeta, eh? I escolta, que estem a la primavera, en res, en poc temps, ens plantem ja a l'estiu. Totalment. Això ve molt, molt de gust.
Totalment, i ja et dic, si hi ha a partir de pensar Sant Jordi ja, o sigui, imagina't. Imagina't, imagina't, és que el temps ens vola, el temps ens vola. A mi em passa, que el temps se m'escapa entre els dits. És curiós. Això és bo perquè vol dir que...
doncs ens ho passem bé i fem plannings guais també d'això i llavors doncs si al final tu passes bé és la clau en aquesta vida exacte perquè s'acabarà un dia a la vida llavors doncs ja no ho podràs disfrutar més exacte i el temps que ens toqui viure no exacte doncs ha d'abrutar al màxim vivim-lo intensament clar que sí
Molt bé, després d'aquesta reflexió filosàfica, comencem a parlar de la setàlia i acabem parlant de la vida i de viure intensament. Ens agrada enrotllar-nos com una persona. Com l'estiu és cas de filosofia al col·le, al final. Molt bé, Víctor, va, ara sí, anem a descobrir l'equip d'aquesta setmana.
Molt bé, doncs d'aquí ens toca parlar. Doncs mira, avui ens toca parlar en aquest 23è programa de FoodCat. Explicarem com es va fundar la Fundació Esportiva Grama, que per qui no ho sàpiga és un club que està situat a Santa Coloma de Gramenet, i bé, també és un dels clubs capdals de tota aquesta àrea metropolitana de Barcelona. Molt bé, doncs explicarem la Fundació, la història...
i l'actualitat de la grama d'aquest club de la Fundació Esportiva Grama. I això sembla que potser tinguem alguna espècie d'una tercera deve. Mira, mira, tindrem tercera deve avui, perfecte. Doncs va, comencem, comencem amb la història. Doncs sí, perquè el 2 de juliol de 2013 és un club que no porta molts anys, també és un club més actual que altres equips de FUTCAT,
Però és el dia assenyalat, el calendari, com el dia que es va signar l'acte fundacional de la Fundació Esportiva Grama. És a dir, aquesta data es va fundar la Fundació Esportiva Grama. Molt bé, el 2 de juliol del 2013, per tant, un club molt novell. Correcte, correcte, correcte. Al final també ho està molt bé també a vegades parlar d'aquests clubs que són molt nous o més actuals.
perquè d'aquesta manera els compares amb altres que són més antics i veus una miqueta com han estat els inicis o quins són els seus inicis que es feien abans com són els inicis d'ara, vull dir, actualment està bé comparar-ho, saps? Molt bé, doncs escolta, va, no m'ha de descobrir aquest inici
Sí, perquè cal destacar la figura del president Antonio Morales García, que ha intentat tenir present en tot aquest programa, perquè sempre ha estat vinculat al món del futbol, va estar 7 anys treballant a l'esport a l'Escola de Santa Coloma, 23 anys com a president de la Unió Esportiva Gramenet,
i tres anys com a directiu de l'Espanyol, que també era responsable del futbol base, també. Per tant, era un pet gorda, no?, que diria en castellà. Sí, sí, sí. Molt bé. I cal destacar que el mateix president, Antonio Morales,
Va conformar el patronat encarregat de regir les àrees del club format per tota aquesta gent. Jaume Balló Eteruel, Janís Vera Moreno, Janís Vera Buller, José Iserte Aparicio, José Jiménez Cachinero, Xavier Samper Meillado, Germán Rosales Calvo, Jaume Soler Sobirats, Daniel Borrallo Chamizo i José Manuel Morales Santiago. És a dir... La Junta, no?
Correcte, correcte He volgut donar especial émfasi a la ciutat de directiu en Tena Morales perquè jo crec que també són els personatges importants cap dalt de l'història d'aquest club i d'aquests inicis també Molt bé, doncs escolta, ja està bé, clar que sí si els directius van fer bona feina doncs reconeguem-los avui esmentant-los aquí a FoodCat Sobretot el que tu sempre dius també que si em planti un projecte esportiu sòlid al final amb una base Correcte, correcte, correcte
Seguim avançant el temps perquè durant l'any i mig anterior a la signatura de la carta fundacional, Antonio Morales, va treballar de valent per aconseguir el recolzament d'institucions, de futurs espònsors i a totes aquelles persones que avui dia conformen la quantitat.
complicat i llarg d'Antonio Morales, per acabar aconseguir fundar l'Uni Esportiva Gramenet. Totalment, totalment. Bueno, Gramenet no, l'Uni Esportiva Grama, no? Fundació Esportiva Grama. Fundació Esportiva Grama, sí. No ens confonguem, eh? Exacte, exacte. No, o sigui, la veritat cal dir que el president, o sigui, des dels inicis ha estat fent una feina cap dalt
i molt feixuga, o sigui que no tothom, o sigui, potser que al seu temps han invertit... Sí, sí, sí, han creu un nou club, clar, clar. Correcte, correcte. A més a més, ell estava rodejat d'antics companys de la Junta, de vells amics futbolístics i de nous col·laboradors a posar en marxa aquest projecte tractant de recuperar els grans valors de la Pedrera Colomenca. Molt bé, molt bé, molt bé.
Era també un dels objectius que també volien recuperar, doncs bé, en aquestes fites que es marquen. I tant que sí, i tant que sí. Escolta, anem a parlar de les instal·lacions de la Grama, va. Doncs sí, perquè a nivell d'instal·lacions, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i de l'alcaldessa Núria Parlón, que era l'antiga alcaldessa de l'Hospitalet. Mira, mira, mira. En tu honorades va signar un conveni de gestió... Ah, d'Hospitalet, no? No? De Santa Coloma, no?
No, però abans havia sigut l'Hospitalet. La Núria Parlón. No, la Núria Marín. Compte aquí, compta aquí. Compte, això que estàs tu bé per rectificar-me. Doncs el president va signar un conveni de gestió del nou camp municipal de futbol de Santa Coloma per tal de tornar a donar una vida a un estadi que es va trobar en un estat d'abandonament total i sense equips de futbol base.
O sigui que vull dir que a les instal·lacions es va intentar reactivar tota la gestió i tot el tema d'obres, també. Però, clar, està tot fet molt pobra. No, no, clar, clar. Al final va ser un gran treball d'Antonio Morales d'escolta, de tornar a reactivar aquest nou camp municipal. I de resurgir-lo, clar. De resurgir, d'arreglar-lo, de polir-lo. Sí, sí, sí. I mira, tot s'ha de dir que en aquest cas l'Ajuntament
s'hi va posar del seu costat i sí que va ajudar, que a vegades això tampoc ho trobem. No, no, evidentment, és el que comentava abans, no tothom hipoteca la seva vida invertint en un club, i a més en un club no més humil, que al final dius, ostres, això és una passió brutal, i ve una passió, una dedicació, una constància que intenta fer que el club torni a créixer, com està avui dia.
Molt, eh?
També es van construir noves vicines, es va pintar tot el camp i tantes coses més que queden pendents avui dia i que es treballa per dur-les a terme i que es pugui arribar tot a tenir com a mínim un camp amb cara i ulls també. Escolta, doncs, quina feinada, eh? Una feinada molt heavy. Una feinada molt heavy que es van posar aquí mans a l'obra, no? I endavant, escolta, van fer-li un rentat de cara espectacular a aquest estadi, eh?
Totalment, al final jo crec que si tu vols que el teu club competeixi i sigui visible dintre del territori has d'invertir, o sigui, has d'invertir i sobretot has de intentar que vagi creixent també. I tant, i tant que sí, i tant. Amb un projecte esportiu sòlid, econòmic també, i bé, he de dedicar-li hores, és la constància aquesta. Sí, sí, per tant, el grama per tant es feia càrrec totalment del municipal d'aquí de Santa Coloma.
Exacte, sobretot per gaudir dels partits únics en aquest coliseu que ells acostumen a anomenar. Escolta, anem a parlar una mica de la basena esportiva, com han anat aquests anys de la grama.
Sí, perquè cal destacar que la Fundació Privada Escola de Futbol Calella, cal remarcar molt aquest club, va cedir 15 categories a la Fundació Esportia Grama, fet que va ajudar a començar en diferents places a preferent i a primera catalana, clar. Mare meva, doncs escolta, quin favorazo de la Fundació Calella.
Sí, sí, clar, és això que a vegades també dius, ostres, quan tens una relació amb algun club i et poden ajudar, millor que millor també, perquè clar, amb tots aquests inicis, que els inicis sempre ja sabem que costen, són molt complicats i tal, si et ve un club i et dona la mà, és ja or per tu. I tant, i tant que sí.
I sí, perquè l'idea inicial va començar des de zero, la sessió d'aquestes categories va ser una bona emprenent per formar un total de 23 plantilles. Clar, clar, clar. Sí, sí, al final, quan parlem de 23 plantilles, no són 23 plantilles del primer equip, sinó que estem parlant de tot el futbol formatiu. Correcte. Per tant, la Fundació Calella el que va fer va ser, doncs, escolta, el meu caet, bé, que està a primera catalana, te'l dono, saps? Et dono aquesta plaça.
Exacte. I això és el que vam fer. Escolta, doncs ja tenim aquí una germanor, no? Entre Santa Coloma i Calella. Sí, sí, això com a mínim jo crec que no s'ha arribat fins que arriba algun dia que es pugui trobar algú. No ho crec, no ho crec. Llavors, si vols, comentem aquestes 23 plantilles que avui dia té la grama, o sigui, té la mater masculí, el femení, entre d'altres categories i plantilles, perdona,
Perquè, bueno, al final en són moltes, no també? Sí, no les comentarem totes, però, bueno, diversos juvenils, diversos cadets, diversos infantils, diversos infantils a la vi, a la vi, Benjamí, Benjamí, però Benjamí, bueno, de tot. Tenen moltes plantilles i molts equips. Ara sí que estan coberts, eh? I, escolta, estan molt ben coberts, eh? I és que s'ha de dir que aquest projecte del senyor Morales ha sigut un èxit.
I tant, i tant, i tant, ja dic, o sigui, des del minuto, des del primer dia que l'home ha impartit en aquest club, totalment. Molt bé, parlem de la Fundació una miqueta, va. Per què es diu Fundació, però per què és una fundació? Exacte, perquè la Fundació Esportia Grama és una entitat que es dedica a la formació futbolística de nens i de nenes entre 4 i 18 anys i també persones en edat adulta i amb i sense discapacitats. Per tant, ja tenim aquí un club inclusiu, eh, també.
Totalment, totalment. Sobretot també és el que comentem, que sempre és un... O sigui, en aquest cas, la grama es preocupa de tota aquella gent de saurida, d'altres races, ètnies o gent discapacitada que no té... O amb menys recursos, no? Correcte, correcte. I ells és com que els acullen, com una família, al final. Molt bé, molt bé. Doncs deixem comentar-te una miqueta la descripció i els objectius d'aquest projecte, perquè aquest projecte social, que ja acull a més de 550 jugadors i jugadores de 36...
nacionalitats diferents de Santa Coloma, és un fidel reflex on té com a principal objectiu exercir com a una eina integradora. Molt bé, molt bé. El que comentàvem, aquesta vessant més social d'aquesta fundació esportiva Grama, que dona un lloc a la gent de Santa Coloma on poder jugar el millor esport del món, que és el futbol.
Exacte, tu mateix ho has dit, perquè amb l'eslògan Més enllà del futbol, la veritat, la satisfacció d'aquesta entitat és que l'esport ajudi als jugadors i a tots aquests nanos que comencen en el futbol a mantenir-se sants i allunyats dels perills que es poden trobar al carrer.
Molt bé. Sí, sí, és que al final l'esport ja no és només positiu per la vessant física, sinó per la vessant social, per la vessant mental. És molt important fer esport i escolta, si pots anar a fer esport amb una família com la Grama,
Doncs què més podem demanar? És ja or per ells també, perquè no només volen ser competició, sinó la missió és treballar a diari per establir bons resultats futbolístics, però sobretot a nivell social. Clar, això que ho comentem. Exacte. Llavors bé, doncs es dona principal importància a fomentar diversos punts que m'ha agradat molt i m'ha creat molta atenció que volia destacar. El primer punt és l'integració de la dona al món del futbol,
segon, l'integració dels nens adults amb discapacitats físiques i o intel·lectuals de l'esport i societat, el tercer, l'integració social de nens amb risc d'exclusió, ja sigui per la seva nacionalitat i o capacitat econòmica de les famílies, i els dos punts següents seria la promoció de la mobilització social envers projectes de caràcter humanitari, com la lluita contra el càncer, entre altres malalties, i per últim, l'ajuda humanitària a països desfaurits mitjançant l'entrega de roba i material. Molt bé, doncs escolta,
Quin bon paper que fa la grama en una ciutat com Santa Coloma de Gramenet, que és una ciutat de la perifèria de Barcelona, com podria ser Hospitalet del Llobregat, i que al final és una ciutat que s'ha d'entendre el seu context, és una ciutat humil de treballadors, d'obrers, i que, escolta, doncs,
hi ha ciutadans de Santa Coloma que necessiten ajuda i la Fundació Esportiva Grama els ofereix per aquesta ajuda. Totalment. Jo crec que la paraula clau, quan un club ja comença amb fundació, ja té molts valors afegits i hi ha la seva entitat també. Sí, sí. Llavors, ja que es diu Fundació Esportiva Grama, doncs saps que... Que ajudaran, eh? I tant que sí. I tant que sí. A més, creen un projecte esportiu d'aquest calibre a la ciutat, doncs és molt, molt, molt xulo.
Escolta, anem a recordar on es troba la grama actualment, on estan, quina categoria juguen, com els estan en aquesta temporada. Sí, la Fundació Esportiva Grama disputa actualment la tercera federació, així que és una categoria bastant noble per al club, on es situa a la desena posició amb 32 punts a la butxaca. Si segueix amb aquesta dinàmica positiva, que ja hi portava ja des de fa els últims partits, és probable que pugui arribar a les places d'ascens
i disputar els playoffs per pujar de categoria. Molt bé, doncs escolta, que tinguin molta sort i a veure si tenen la sort de pujar de categoria perquè un club així, que es digui fundació, que és el que tu deies, amb aquests valors socials, doncs sempre voldrem que les coses els hi vagin bé.
Doncs sí, sí, i jo crec que per acabar el programa com comentava una mica al principi. M'has dit que tenies una tercera veu. Una tercera veu, no? Bé, doncs aquesta tercera veu té nom, es diu Raül, si no m'equivoco, Raül Jiménez o... Raül Monge. Raül Monge, la veritat. Demana disculpes sobre el Raül, també. Jo li ha caminat el nou. Ah, sí, la veritat. Doncs bé, doncs escoltem el Raül perquè és un grafix de la grama i jo crec que ens detallarà més detalls de l'entitat. Escoltem-lo.
Doncs et diria que ser de la grama o aquest sentiment de pertinença que tenim és una cosa pràcticament única. Pel fet que ser de l'equip de la teva ciutat jo crec que és el que més sentiment et dona. Al final és el que dic sempre, ser dels grans és molt fàcil, ser d'un Barça, d'un Madrid, de l'equip que consideris gran, però al final el fet de poder anar al camp, de viure-ho dia a dia, que al final...
ho vius així, al costat dels jugadors, al costat de tota la gent del club, fa que qualsevol mèrit esportiu que aconseguissis sigui la categoria que sigui, perquè al final, òbviament no parlem de la primera divisió, fa que sigui molt més especial i tot això li dona un sentiment de pertinença únic.
Llavors et diria això, que ser de la grama o treballar a la grama, en aquest cas, és una cosa única i especial, i que al final ho vius dia a dia amb tothom, i això genera un sentiment de pertinença únic. Doncs aquestes han estat les paraules del Raül, que ara només ens ha dit això, sinó que ens ha enviat un altre àudio. L'escoltem, no? També t'afegiria que és especial pel fet que no és només un club de futbol, sinó que és una entitat arrelada al territori, a Santa Coloma,
ja que és un projecte esportiu que va molt més enllà del primer equip, que acostuma a ser el cap visible, primer equip a tercera divisió és el que més es veu, però hi ha un caràcter solidari que fa una tasca d'integració social que és per estar orgullosos. Té un futbol inclusiu, també que s'enveja que gent que té els seus problemes pugui competir, pugui jugar i pugui tindre aquestes estones. Al final és un projecte esportiu que va molt més enllà del primer equip masculí, té un futbol base amb 30 i no sé quantes nacionalitats també,
que facilita la integració social en un territori que és complex. Llavors també fa que ser de la grama sigui especial i tenir aquest sentiment de pertinença de la família grama que el fa tan únic. Doncs, Víctor, mira, justament això que comentàvem, aquest valor social tan important.
Doncs sí, la veritat, jo crec que és molt especial, també, i ja ho comentava també el Raül, que jo crec que és un dels pilars, també, de la Fundació. Escolta, no ens ho podia haver explicat millor, eh? No, no, al final, com a propi aficionat del club, ell és qui ho viu més, al final, en aquest sentit, i, ostres, o sigui, ha remarcat molt dels punts que hem anat comentant avui en el programa, també. Totalment, totalment. Doncs, escolta, aniria a enviar una calorosa...
Abraçada al Raül, gràcies per aquestes paraules, per descriure'ns el que és ser de la grama i per explicar-nos també què vol dir això que és una fundació i quins valors té en aquesta ciutat i quin paper tan important juga en aquesta ciutat de la perifèria de Barcelona.
Totalment, jo crec que amb aquest resum que tu ho has fet, t'ha quedat espectacular. Rodó, m'ha quedat rodó. Sí, aquest final del programa també. És que és el que diem també al final, tots aquests cursos són més humils, com ha de dir el Raül, al final tenen menys recursos, menys,
i clar, han d'intentar créixer el club d'aquella manera possible i esgarrapar aquelles monedes de la butxaca com es pugui també, perquè si tens, com dèiem, 23 plantilles també a la teva entitat, doncs clar, has de intentar subministrar totes les categories i clar, és complicat també tota la gestió. Per això, o sigui, Antonio Morales ha fet una gestió des de l'inici molt bona. I tant, i tant. Implicat-se en el club des del minut 1.
Sí, sí, amb el club, amb la seva ciutat i amb la gent de la seva ciutat, que és el que em sembla més... més valorable, no?, en aquest cas. Molt bé, doncs escolta, em quedo amb bon sabor de boca, perquè m'ha agradat molt això de la Fundació Esportiva Grama. Has vist? Un gran club amb uns grans ideals. I, Víctor, ens retrobem la setmana vinent. La setmana vinent amb més joies, amb més curiositats de FoodCat i que veig bé la setmana. Gràcies, igualment. Gràcies, home. Gràcies.
This was never the way I planned. Not my intention. I got so brave. Drink in hand. Lost my discretion. It's not what I'm used to. Just wanna try you on. I'm curry. Us for you.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Us girls, we are so magical Soft skin, red lips, so kissable Hard to resist, so touchable Too good to deny it Ain't no big deal, it's in our sight
Bona nit.
I ara, la vida és joc, amb el Ricard. Bona tarda, Ricard, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, ja a punt per Sant Mala Santa. Això ja ho tenim aquí, a nosaltres ens ha tocat, prengue, avui dijous sant, però bueno...
Passa res. Amb ganes, amb ganes també d'aquesta Setmana Santa que ens la tenim ben merescuda, eh? Que demà és festa. I tant que sí, i tant que sí. Molt bé, Ricard, doncs nosaltres parlarem de Jocs de Taula, com sempre. Avui, de quin joc ens toca? Avui anem a jugar amb abelletes, d'acord? Pa!
Anem a jugar amb un joc que es diu Pròpolis, és a dir, jugar amb els Pròpolis, que és el producte que fan les abelles, i amb la ciutat de les abelles, Polis, d'acord? És un joc de cartes, és un joc senzill. És senzill, està bé amb un produït, és molt bonic, i és un joc per dues, tres, quatre persones, que està molt bé, és molt fàcil, amb una mecànica molt senzilla, que ja veureu que ara l'explicaré i veureu, ostres, sí, això jo puc jugar. Sí.
És un joc que va sortir a la fira d'Essen del mes d'octubre i que ben aviat l'editaran aquí, d'acord? Octubre d'aquest any estem parlant. Perdó? Octubre del 2025, per tant, fa poquet. Sí, sí, la darrera fira, exacte. Aleshores, és un joc que juga molt bé a nivell familiar, no té molta complicació...
Però et dona la sensació que estàs jugant a un joc amb una miqueta de complicació. Has d'una mica estudiar què faràs, projectar-te cap on vols anar, mirar quin tipus de recursos reculls. Et demana estratègia i això és molt important en un joc perquè ja no és simplement allò de la xiripa que em surtin els daus o que em surti la carta que em va bé.
sinó que també t'has de planificar una mica l'estratègia que seguiràs i això enriqueix un joc i això és el que fa que la gent diguin els jocs un palet, un palet més complicat, solo una miqueta d'acord? Sí, sí, això també enganxa, evidentment Home, i tant, i tant, i tant
És una capsa petitona, no és molt gran, amb uns dibuixos així molt de coloraines, un palet naïf, però molt macos, molt ben dibuixats, en pla caricatura, d'acord? En el qual tu el que tens, bàsicament, és... Hi ha una pila de cartes comuna als dos jugadors, d'acord? Tu tens, de totes maneres, una carta inicial, d'acord? Que és el teu rusc, d'acord? On viuen les abelles. Les cartes, les cartes...
que anirem comprant a partir dels recursos que tinguem, el que fan és fer créixer la teva ciutat, la teva ciutat de propolis, d'acord? I ja des de la casa de l'Ibisc, des de l'abadia del Fonoll, des de la torre del Drac, des del xalet del Llop, són tot casetes, edificis, que has d'anar comprant amb els recursos que tens, d'acord? Perquè d'això es tracta el joc. És a dir, es tracta de...
col·locar les nostres abelles a una filera de cartes que donen recursos, cada filera, cada carta d'aquestes que posem en tres fileres, posem tres fileres de quatre cartes, d'acord? Llavors, aquestes cartes el que tenen és que no deixen de ser les cartes dels edificis, però que a la part del darrere tenen un mapa, un territori que té recursos, d'acord? Té, doncs, tipus de flors,
i cada tipus de flors és un color. Entesos? I tu per comprar aquests edificis que he dit abans necessites recursos de diversos colors. He dit que les cartes aquestes són un territori per darrere i un edifici per davant perquè el que fem és...
La pila de cartes, algunes cartes les posem com a territori i aquestes ja no es faran servir com a edificis a comprar. I les cartes que queden a la pila són les que es van posant al mercadillo d'edificis. És a dir, nosaltres el que farem és, com ara explicaré, posem tres fileres de quatre cartes girades boca avall que ens mostren un territori, un mapa, un plano. Cada carta és una mena de camp i aquest camp, a una podem comprar flors blaves
i flors drogues, amb una altra, per exemple, podem comprar flors vermelles, d'acord? Aleshores, aquestes flors que comprem,
No són més que recursos, i cada jugador té una mena de track on va movent una fixeta que li diu quant recursos té de cada color. No agafes monedes, tu vas pujant al track el número de recursos que tens de cada color. Per tant, com es fa això? Doncs molt bé. Jo tinc unes abelles de fusta, d'acord? A cada jugador li donen 9 abelles treballadores del seu color.
el color del jugador tu te les poses al costat del teu track de recursos poses la carta inicial que he dit al teu rusc
Al principi hi comences, no? I què pots fer a la teu torn? Doncs pots fer, aviam, el més important, pillar recursos, evidentment, perquè si no, no podem fer l'altre que és comprar, d'acord? Doncs com pillar recursos? Doncs aquestes fileres de cartes on hi ha espais petitets a cada terreny, poses una abella i et cobres el recurs que tapes, que pot ser una flor de qualsevol tipus de color. Fins i tot algun d'aquests espais el que et dona són més abelles per omplir, per buscar més recursos.
Clar, però dius, posem les abelles aquí sobre les cartes, però de què depèn la quantitat d'abelles que podem posar o on podem posar? Sí, sí, sí, tu pots posar, tu pots posar tantes abelles com vulguis a una carta per torn. A cada torn pots posar sol a sobre d'una carta.
No pots posar les 9 abelles a 4 cartes. No, no, no. A cada carta, a cada torn has de posar les abelles que capiguen a una carta. A una carta pots posar fins a 3. El que passa és que tu pots posar fins a 3. Primera, perquè potser se t'estan acabant les abelles i tens dues, o perquè a aquella carta hi ha un recurs que te la bufa, que no el vols. O les abelles, els recursos que vulguis. I pots inclús no posar cap?
Bé, aleshores, això ho fas si en lloc de posar les abelles per buscar recursos fas una altra acció, que és el que explicaré ara, d'acord? És a dir, acció bàsica, pillar recursos per comprar. Com ho fan? Com he dit, poso les abelles i em donen els recursos que els pujo al tracte dels recursos que tinc, d'acord? I una pregunta, eh? Aquestes que hem posat, per dir-ho d'una manera, boca avall, que ens estan ensenyant el mapa... Sí, les cartes.
Sí, com les hem posat? Hem posat quatre aleatòries i això està? Sí, la pila de cartes, d'acord, es posen quatre, quatre i quatre. Aleshores, es deixen les cartes en una pila i d'aquesta pila es n'iran posant les cartes quan es vagin buidant aquestes, que ara veureu com es buiden, o al mercat per comprar edificis, que també ho explicaré. Però les cartes surten totes d'una pila perquè es van renovant.
Primera acció, col·locar les abelles, les posem de peu a un dels foradets d'aquests terrenys de les cartes, i ens donen recursos. Podem posar a cada torn fins a totes les abelles que capguin a una carta. Fins a... No és necessari... Segona opció...
fortificar una abella. Ostres, què és això? Doncs bé, en lloc de posar abelles, les abelles que tenim posades a sobre d'una carta, d'acord? Les posem a estirar, diguem-ne, bocaterrossa, en lloc de ser a peu l'abella, i ens tornen a donar el recurs que hem posat, d'acord? Això ho pots fer amb dues abelles de les que estan ja posades.
Recordeu que una possibilitat és posar abelles a una carta sol, d'acord? L'altra opció és, de la filera aquella, agafar dues cartes, dues abelles, les tombo i torno a cobrar el recurs on estan posades.
I per què nassos és això? Per un costat, per tornar a cobrar el recurs. I l'altre, perquè hi ha una cosa que és majories de filera. Quan hi ha totes les cartes, totes les fileres, per exemple, les quatre cartes de la filera,
No n'hi ha cap de les cartes que estigui completament buida, és a dir, quan totes les quatre cartes d'una filera tenen com a mínim una abella, ok, Mackey? Doncs es mira quin jugador té més abelles d'aquesta filera. D'acord? Llavors, el que té més abelles, les recupera per tornar-les a fer servir. Només el que tenia més, eh?
Els altres les deixen allà, les seguiran fent servir, eh? Després, perquè hi ha una altra opció que diré després, que és retirar abelles. Però quan hi ha la majoria, mirem això, el que guanya es retira les abelles. Això, si és quan tu poses una abella i es dona la majoria, doncs ja està. Si, quan un jugador posa una abella i es tanca tot, que s'ha de mirar majoria,
La majoria la té, un jugador que no ha sigut el que ha jugat guanya un comodí, que és un recurs de qualsevol tipus.
El que provoca la majoria, si guanya ell, retira les abelles i s'ha acabat. Això és una opció. Això és natural a cada torn. A cada torn es mira si s'ha complert aquesta condició i es fan majories. Però tornem una altra vegada als torns, diguem-ne, als moviments que poden fer les accions. Una ja ho he dit, posar abelles.
Dos, fortificar-les, d'acord? A més a més, les abelles fortificades, quan comptem la majoria, cadascuna compta com a dues abelles, d'acord? Com a dues abelles, la majoria, d'acord? I hem fet el bàsic, que és posar les abelles perquè ens donin recursos. I per què carai vull aquests recursos? Per comprar edifici. M'imaginava que aniria per aquí. Clar.
Aleshores, aquí és on anem, a les cartes boca amunt que tenim al mercat, que aquestes cartes el que representen són edificis. I el que podem fer en el nostre torn és, en lloc de posar velles, si ja tenim prou recursos, és agafar cartes del mercat i posar-nos-les a la nostra ciutat.
Aquestes cartes el que tenen és un cost, d'acord? Que és, doncs, flors dels colors que tenim. Per tant, si una carta, per exemple, demana dos flors blaves i una flor lila, el que faig és baixo el track de les flors blaves dos, perquè és el que m'he gastat, i baixo el track de les flors liles un. Com que també tinc un track petitet de flors joker, de flors com ho dic, també ho puc agafar d'aquí, d'acord?
Per tant, pago, d'acord, pago i me l'emporto, agafo la targeta aquesta, la carta i me la poso a la meva ciutat. A més a més del que em costa, clar, dius-li, per què compro? Bueno, perquè aquestes cartes donen un premi, d'acord? Quin és el premi? El premi és o bé més abelles, o bé punts al final de la partida, un punt, dos punts al final de la partida, o...
Punts per edificis de categoria A, per edificis de categoria B, per edificis de categoria D. Punts de final que tu multipliques depenent de les cartes que tinguin. Per tant, les cartes, les que he dit abans des de la casa de l'Hibiscus al magatzem de la Mel, aquestes tenen un cost, ja ho he dit, et baixes el track, te la poses i al final de la partida et donaran...
Que recordem que els punts que necessites per comprar aquests edificis els treus d'anar a posar navalletes. Exacte, exacte. Els recursos els treus d'anar a posar navalletes. Exacte, exacte. Que són els que poses quan poses la belleta en el campo florido, d'acord? Exacte, vale. Aleshores...
Tu fas això, aquestes cartes, a més a més, a la part de baix tenen el que costa, a la part de dalt tenen el tipus de carta que és A, B, C o D, que això pot donar punts al final, els punts que dona al final, i també ens donen uns recursos permanents, per exemple, la casa de l'hibiscus et dona, fixa, sempre, una flor rosa, l'abadia et dona dues flors blaves,
però aquestes no les poses al tracte, les tens a la carta dibuixades. Per què? Què és això? Això ho entendreu ara. Per què? Una altra acció, en lloc de comprar aquests edificis, és comprar el Palau Reial de la Vella. D'acord? És molt més car...
és molt més car, demana més recursos, però a diferència de les cartes que he dit, que els recursos d'on es pillaven s'agafaven dels recursos que agafaven les abelles i que es pujaven al trac, sí o no? Sí, sí. El castell o el palau que vulguem posar, que és més car, dona més punts al final, a més a més, sol es pot pagar amb els recursos permanents que estan dibuixats a les cartes. Per tant,
Si jo vull un castell de la reina o el palau reial, solen pagar amb les flors de colors que em donen les cartes normals. Per tant, què he de fer primer? Doncs comprar cartes normals. Per tant, què he de fer primer? Treure recursos, posar nevelles al prat i aconseguir recursos per comprar cartes. La mecànica és tan senzilla com això. És a dir, és a dir...
Jo, hi ha una filera de cartes que estan boca avall i que no s'està parant perquè són els camps de flors, allà poso abelles i em la posi i em dono el recurs. Quan gairebé tot està ple, es retira l'abella que té majoria i les altres es queden allà. Per tant, les abelles que es retiren es poden tornar a posar i que no toquin més recursos.
Això és per un costat. Llavors, es van canviant les cartes, vull dir, es van refrescant les cartes perquè sortin de noves. L'acció, comprar edificis amb els recursos que tinc, pago recursos, que t'apungin punt, i em poso l'edifici, d'acord, a la meva ciutat de velles. I a més a més, si tinc prou recursos a les cartes com a recursos fixes,
Agafo i en compro un castell o un palau o una coseta així. D'acord? Que entenc que el palau i el castell donen molt més punts al final de la partida. Sí, sí, mira, les cartes donen un punt, dos punts per cada tipus de carta, els castells donen quatre, tres, cinc, vull dir, són molt més potents. D'acord? Quan s'acaba el joc? Doncs quan un jugador ja tingui deu estructures, deu edificis a la seva ciutat.
Una vegada el jugador que té això acaba de jugar, els altres jugadors tenen un torn més i al final es compten els punts. Com es compten els punts? Doncs els punts es compten
la xifra que hi ha a dalt de cada carta que hem comprat. Algunes, sobretot les inicials, no tenen punts. Ens donen algun recurs per comprar el Palau Reial, però les cartes que anem comprant sí que tenen un, dos punts, o si hem sigut savis i hem tingut prou cartes, els recursos permanents que es donen les cartes normals ens serveixen per comprar.
el Palau Reial, el Palau de la Reina, el Palau d'Estiu dels Prínceps de les Aelles... Tenen noms així molt quicos, però està molt bé, la veritat. És un joc que és molt fàcil, però que et dona la sensació que no estàs jugant a una cosa així de Chichanabo, sinó que estàs jugant a un joc que té una miqueta de complicació, i això és molt xulo. Per tant, per exemple, Ricard, si algú es posés a acumular recursos...
Tot i que en tingués molts, al final de la partida no li servirien de res, oi? Per res. Mira, ho estic mirant, eh? I no serveixen per res.
Clar, perquè els has de gastar sí o sí. Si no, és inútil. Mira, es divideixen entre cinc. O sigui, els recursos que et sobren, els sumes i els divideixes entre cinc. Per tant, et poden donar com molt dos, tres puntets, una cosa així. Clar, clar, clar. No guanyes si acumules recursos. Guanyes si els utilitzes comprant edificis que després et permetin comprar palaus i castells. Molt bé.
És un joc ideal per jugar 3, per exemple, jugar 2, què passa amb les majories i tal, no hi ha molta competència i tu vas fent el teu joc i l'altre va fent el seu joc i no interactues. Vull dir, penso que el guai és jugar 3 o 4 persones, la veritat. És màxim 4 o màxim més?
Aquest és fins a 4 persones. 4 persones, perquè tinc aquí els taulers, i ja fins a 4. I una partida, quan podria durar, més o menys? Mitjoreta. És ràpid, doncs. Sí, mitja hora, i aquí posa 40 minuts. Vull dir que màxim 40 minuts, però...
Només, vull dir que és un joc que no és complicat i és un joc que entra bé. És d'aquests jocs que els diuen gateway games, és a dir, jocs de portalada, perquè són un portal a jocs més complicats. Clar, tu no pots passar de jugar al parxís o jugar a l'oca a jugar a un joc d'aquests de 4 o 5.
et mores, llavors hi ha el carcassona, hi ha el que tant jocs com aquest, com el Pròpolis és un bon joc de taula per començar a endinsar-te, no?
Exacte, exacte, la idea és aquesta, m'entens? És iniciar-se amb jocs aquests perquè si no et pots emborratxar i dius jo els jocs no són per mi. Clar, clar, clar. No, és com tot, vull dir, tu has d'aprendre començant en coses senzilles i després ja t'aniràs endinsant en coses més complicades. Aquest és molt, molt maco, de veritat, fàcil de jugar i et dic amb mitja horeta, 40 minuts el tens jugat.
Sí, sí, no, no, és que realment sona molt bé, per això que dius, no? Per començar en aquest meravellós món, que ens aneu descobrint tu i el Jaume cada setmana, i escolta, me l'apunto, eh? Me l'apunto al Pròpolis, perquè aquestes partidetes ràpides segur que et deixen amb les ganes de continuar fent-ne. Clar, aquest joc és el típic joc del que fem nosaltres una vegada al mes, el club que és el Gasto Jocs. Mira... Perdó, és a dir, és allò que la gent un dia quedem a Molins...
està tothom convidat, quedem a les 8, de 8 a 11, a les hores amb mig sopes, en un restaurant, concertes un preu i tal, i clar, si sopes pel mig i tot no et pots posar en un joc d'aquests heavy de 4 horetes o 3 hores, ni dues i mitja, és igual, molts jocs ràpids, inclús més ràpids que aquest, o d'aquests que durin mitja horeta, una cosa així,
I que pots jugar, jugues un altre quartet, sopes i quan acabes jugues un altre joc. Aquests jocs són molt ràpids i van molt bé per gent que no està acostumada a jugar a jocs d'aquests de pensar massa. Perquè al gastrojoc jugueu diversos jocs o només un?
El gastrojocs el que fem, que suposo que la setmana que ve, que és el primer dimecres, a més n'hi haurà una, n'hi haurà un gastrojocs, ho posem a xarxes. Doncs la gent porta els seus jocs i els posa allà sobre la taula, vinga, què vol jugar això, què vol jugar això? Evidentment, si tu jugues un joc que dura dues horetes i pico, doncs segurament comences a jugar, t'agafa l'hora de sopar,
deixes el joc, a més a més on anem normalment, ens deixen taules per jugar i taules per sopar, està molt bé. Llavors el deixes a mitja, sopes i quan tornes acabes aquest joc i si tens temps jugues a un altre més curtet. Però si comença amb jocs curtets, de mitjoreta, alguna cosa així, doncs pots fer dues o tres partides tranquil·lament. Sí, sí, no, no, us ho munteu molt bé, la veritat, a molins de joc i si a algú li interessa que no dubti en escriure-us, eh?
I tant, i tant, i tant. Molins de joc. Mireu Instagram, que ja ens teniu i ja posem tot. Les coses que anirem fent aquesta primavera seran molt potents, ja anirem explicant-les, però una que va molt bé per començar és anar a un gastrojocs, eh? Nosaltres, molts socis, han començat a partir de venir al gastrojocs. Perquè ens han conegut, han vist que hi ha jocs que són jocs. Perquè a part de jugar també socialitzes, no?, amb aquest sopar.
i tant, i tant, i tant, i tant. Home, ens podem juntar un dimecres, ens podem juntar 18 o 20 persones, eh? Ostres, sí que t'èxit, sí. Ah, sí, i això un dimecres, primera, perquè pels restaurants és una meravella, perquè un dimecres a Molins... Clar, clar, clar. Un restaurant, hi ha 3 persones o 4, m'entens? Clar.
tant els idones virilla amb ells i nosaltres el que fem és ens donem una mica de visibilitat, la gent ens coneix i molts acaben fent-se socis del club. Mira, no, no, sí, sí, ho teniu molt ben muntat. Molt bé, Ricard, doncs escolta, si et sembla, ho deixem per aquí. Molt bé, molt bé, doncs pròpolis, eh? No us ho perdeu. No, no, aquest joc ja està apuntat, eh? Molt bé. Molt bé, Ricard, que vagi bé, gràcies. Molt bé, una abraçada.
Fins demà!
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí el programa del dijous. Que vagi molt bé aquesta setmana santa, gaudiu, i nosaltres ens retrobem el dimarts, que dilluns també és festiu. Molt bé, que vagi bé, gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos, i us esperem aquí, al 98.1 FM. Gràcies i fins aviat.
Bona nit.