El Refugi, amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de ratll d'esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs avui dijous és un dia molt especial, perquè avui el refugi ha arribat al seu programa número 100. Un dia veritablement molt especial. I és que 100 programes es diuen ràpid, però costen i molt. Però va, com sempre, el temps embola. Ja us ho dic que aquí, davant d'aquest micròfon, el temps absolutament embola. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCut amb el Víctor Cortines, descobrint la història del club de futbol Vilanova. Seguidament xerrarem amb el Dani, que ens portarà dites i refranys típiques de Catalunya. I posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula.
Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El Departament de Salut ha presentat un nou mapa sanitari que redueix les actuals 43 àrees de gestió a 30 àrees integrades de salut, dissenyades segons el moviment natural de la població i no tant segons divisions administratives. El canvi respon a un model hospitalocèntric que cada cop és menys sostenible.
Només el 2024 es van registrar més de 850.000 ingressos hospitalaris a Catalunya, una xifra que podria augmentar un 25% en els pròxims 16 anys si no es transforma aquest sistema. La directora general de Planificació en Salut a Inaplaza defensa un nou paradigma on el focus no és la malaltia sinó la prevenció amb l'objectiu que les persones puguin viure més temps a casa, amb més autonomia i amb bona salut.
El nou model reforça l'atenció primària, comunitària, la salut mental, l'atenció intermèdia i la rehabilitació i preveu pagar els serveis per resultat i no per activitat. Salut també aposta per la coordinació entre sanitat, serveis socials, món local i també educatiu, així com per la salut digital i l'atenció domiciliària. La reforma serà progressiva i començarà amb projectes pilot al territori abans d'estendre's a tot el sistema.
La preinscripció escolar per al curs 2026-2027 s'avançarà una setmana, segons ha anunciat el Departament d'Educació. La mesura afecta l'alumnat d'infantil primària ESO, batxillerat i ensenyament professional de música i dansa. En concret, la preinscripció d'ahir 3 fins a 6è de primària serà el 4è.
del 4 al 18 de març i la de primer a quart d'ESO del 6 al 18 de març. La llista provisional amb la puntuació es publicarà el 15 d'abril i la definitiva amb l'assignació de places arribarà a l'estiu, el 10 de juny. Pel que fa al batxillerat, el termini serà del 9 al 16 d'abril, mentre que els ensenyaments professionals de dansa i música es podran sol·licitar del 18 al 27 de març.
La preinscripció del primer cicle infantil de 0 a 3 anys serà entre el 8 i el 22 de maig. Educació encara no ha fet públiques les dates de la formació professional i recorda que l'alumnat amb necessitats educatives greus segueix un procediment específic fora del procés ordinari.
I s'acumulen els problemes per aconseguir cita prèvia al CP a la demarcació de Barcelona. La situació està generant desesperació entre les persones que es troben a l'atur. Molts usuaris expliquen que després de setmanes intentant-ho sense èxit han hagut de desplaçar-se desenes o fins i tot més de 100 quilòmetres per ser atesos. Alguns asseguren haver viatjat fins a Berga, Manresa o Vilanova i la Geltrú
mentre que d'altres reconeixen haver pagat diners a terceres persones perquè passin hores davant l'ordinador buscant una cita disponible, una pràctica que recorda el que ja passa en altres àmbits de l'administració, com per exemple amb l'estrangeria.
Els sindicats atribueixen el col·lapse a la manca de personal. Denuncien que hi ha aproximadament la meitat de treballadors que fa uns anys i que menys de 20 persones atenen el telèfon per a tota la demarcació de Barcelona. També apunten a les jubilacions, la lentitud dels processos d'oposicions i l'elevada rotació de personal.
Des del CEPE, admeten que les 1.200 cites diàries són insuficients, però asseguren que la situació hauria de millorar amb la incorporació de prop de 200 nous treballadors en els pròxims mesos.
I aquesta setmana ha començat a Los Angeles el primer gran judici als Estats Units contra grans tecnològiques per la seva responsabilitat en l'addicció de menors a les xarxes socials. El cas enfronta Meta i Google amb una jove de 20 anys que assegura haver patit greus conseqüències en la seva salut mental pel disseny addictiu de plataformes com Instagram o YouTube.
La demanda afirma que es va enganxar a aquestes aplicacions quan tenia només 6 anys. El judici compta amb el suport de familiars d'altres víctimes que denuncien que els algoritmes de les xarxes fomenten conductes addictives i exposen a menors a continguts perillosos, inclús els relacionats amb l'autoració o el suïcidi. Els denunciants sostenen que aquests productes han estat dissenyats deliberadament per generar dependència entre infants i adolescents.
El cas és considerat un judici test i podria establir un precedent clau per als centenars de processos similars que ja es tramiten als tribunals nord-americans contra les grans tecnològiques.
I acabem amb Israel perquè ha avançat aquesta setmana en el seu pla per consolidar el control sobre Cisjordània amb l'aprovació d'un paquet de mesures que de facto reconeixen l'anecció del territori ocupat. Les noves mesures amplien l'administració israeliana sobre el sol i l'urbanisme en zones fins ara sota control palestí. Faciliten la compra de terres per part de colons jueus i transfereixen competències municipals a l'administració civil israeliana.
Fins i tot en àrees que, segons els acords d'Oslo, haurien de dependre de l'autoritat palestina. Si Jordània, ocupada per Israel des del 1967, acull més de 3 milions de palestins i uns 700.000 colons israelians.
Des del 7 d'octubre del 2023, els atacs dels colons contra els palestins s'han multiplicat amb més de 1.800 incidents registrats segons les Nacions Unides. La comunitat internacional ha reaccionat amb contundència. Diversos països, àrabs, la Unió Europea, el Regne Unit i també Espanya, han condemnat les mesures per contravenir el dret internacional, mentre que l'ONU alerta que allunyen encara més la solució de dos estats.
En paral·lel, Netanyahu viatja als Estats Units per abordar la guerra de Gaza, el futur de Cisjordània i la pressió sobre l'Iran en un moment de màxima tensió a l'Orient Mitjà, mentre Israel estudia reprendre una ofensiva a gran escala contra Hamas a la Franja de Gaza.
I ara toca el ritme, ara tocant els esports.
I aquesta nit, a les 9 en punt, el Futbol Club Barcelona s'enfrontarà a l'Atlético de Madrid en el partit d'anada de les semifinals de la Copa del Rei. El duel es disputarà en un metropolitano que es preveu avasar i que ben segur serà una autèntica olla a pressió. Els Blaugrana encaren aquest tram decisiu del torneig amb l'objectiu d'aconseguir un resultat positiu que els permeti afrontar amb garanties el partit de tornada previst pel dimarts 3 de març.
L'eliminatòria es presenta oberta i el Barça haurà de tornar a mostrar la seva millor versió.
I també avui, a dos quarts de nou, el Barça de bàsquet rep el París Bàsquetbol al Palau Blaugrana en una nova jornada de l'Euroliga. Els blaugranes arriben al partit amb bones sensacions, després d'haver encadenat dues victòries importants davant del Bascònia i del Bàsquet Girona, que han reforçat la confiança de l'equip en un moment clau de la temporada. Al davant hi haurà un París Bàsquetbol competitiu i molt físic, amb l'objectiu de sumar una victòria de prestigi aquí, a Barcelona, al Palau Blaugrana.
Gràcies.
Els precandidats a les eleccions del Futbol Club Barcelona continuen en plena campanya i intensifiquen aquests dies la recollida de firmes necessàries per oficialitzar les seves candidatures. Els dos aspirants més ben posicionats en la lluita per la presidència són Joan Laporta i Víctor Font. Tot i això, les enquestes i l'ambient del club apunten a Laporta com el clar favorit
I ara sí presentem la cançó del dia.
Doncs avui us porto un clàssic de la música espanyola, una cançó que ens porta a les festes majors dels pobles o també als viatges per carretera amb la família durant els estius. Una peça que desprèn una energia pràcticament inigualable. Aquesta cançó ens explica una fugida impulsiva, gairebé infantil, cap a una ciutat que en teoria simbolitza la llibertat, l'anonimat,
El missatge és clar i honest, viure l'amor i el desig sense por, sense judicis externs i sobretot sense demanar permís. És una celebració del present, del moment compartit.
D'aquella bogeria que només s'entén quan es viu. La ciutat es converteix en escenari i còmplice, però el centre de la història són dues persones que decideixen anar-se'n a l'aventura per viure una nit absolutament única.
d'aquest tema, d'aquesta manera de cantar i d'explicar la vida, hi ha una veu molt reconeixible, marcada per la seva arrel andalusa, el carrer i també per l'emoció. Un criador que ha fet de les històries quotidianes el seu territori, que canta l'amor, la passió i les contradiccions humanes amb autintensitat, que connecta de seguida amb qui l'escolta. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó d'avui va sortir l'any 2007.
La ciutat de Madrid és l'escenari principal de la cançó i el cantant que la canta és de Càdiz, Andalusia. Què? Com ho tenim això? Doncs va, jo crec que avui us ho he posat molt i molt fàcil. Així que soni, pa Madrid del barrio.
conté una historia, todo un cuento sin nada bastaron dos copitas y una simple mirada deseo de escapada se palpaba al ambiente pasábamos tranquilos del decir de la gente pensamos en bojarte una locura indecente tener una aventura que no entrara a la mente pedimos tantas vueltas a una ruta inventada pusimos la directa rumbo a la madrugada
Com un desenfantil buscamos una pensión para comernos besos Sí, sí, Madrid y sin remordimientos
Recuerdo aquellos labios susurrando los oídos Llévame de tu mano donde duerma el olvido Preséntame tu cuerpo que las ansias me ahoga Hagamos de una playa tú la salió la ola Buscamos esta noche sirva como testigo Levántame el pellico que entra por el ombligo Y come de mi cuerpo sin pagar el tributo Y te va por mi espalda hasta el último minuto
Buscando una pensión para comer la besó. Sí, sí, Madrid, y sin remordimiento, con un deseo fuerte y buscando una pensión para abrir nuestro cuerpo. Y va muriendo la noche, cuando va disfrutando el día, era amigada con tu ansia en silencio, la más sutil es melodía.
Bona tarda.
Enseñame el abismo que tiene la locura Prometo ir despacio al tocar tu cintura Soy de los que se sacian con la simple caricia Hoy doy a ser de ti portada
I busquen la presión para comer todo el sol.
Doncs un autèntic temacle, clar que sí, una cançó que t'espren alegria, vida i festa. I a més, qui en pot dir una persona que no hagi ballat aquesta cançó algun cop en alguna festa major o en alguna barbena? Però va, ara ens toca baixar una miqueta a les revolucions i anem directament amb l'efemèrida del dia.
Gràcies.
Avui, 12 de febrer, la tercera temporada del Refugi de Ràdio d'Esvern, arriba a un número molt especial. Avui celebrem el programa número 100. Sí, sí, ho heu sentit bé. 100 programes, una xifra que commou, que emociona i que a la vegada impressiona.
Tant que encara ara em costa d'acabar de ser conscient que tot això està passant. Sempre dic que el temps embola, però és que és una veritat com una casa. Cent dies escoltant-nos, dia rere dia, compartint tardes, històries, músiques, reflexions, silencis i molts riures. Cent dies obrint aquest refugi sonor que, sense adonar-nos-en, s'ha convertit en part de la nostra rutina. I només de pensar-ho, la veritat és que se'm posa la pell la gallina.
Per mi, estar avui aquí presentant aquest programa és un somni fet realitat. Ni en els meus millors somnis m'hauria imaginat que amb només 22 anys estaria al capdavant d'un magazine diari. I sí, seria injust negar que hi ha hagut un petit component de sort d'arribar en el moment adequat al lloc adequat.
però també crec fermament en la sort treballada, aquella que no cau del cel, sinó que es construeix a força d'insistir, de creure en un mateix, quan ningú més ho fa de picaportes, de moure't, d'escriure i redactar durant anys sense esperar res a canvi, només amb la voluntat de créixer i aprendre. Vull pensar que aquest programa és el fruit de tot això.
d'aquell camí previ que no sempre es veu però que us hi té tot i gràcies al refugi estic creixent cada dia com a professional i com a persona sempre dic que això per a mi està sent com el millor màster que mai hauria pogut fer perquè estic aprenent moltíssim i tot el que aprenc aquí té un valor incalculable el directe, la responsabilitat, la constància, l'error
i la millora continua. Mirant cap al futur només us puc prometre una cosa, les mateixes ganes de sempre, la mateixa il·lusió, la mateixa passió i la mateixa voluntat de fer créixer aquest programa. Junts continuarem millorant-lo, pulint-lo i construint un producte radiofònic
que espero de tot cor que deixi empremta en aquesta ràdio i també en tots vosaltres. I ja per acabar només em queda dir-vos gràcies. Gràcies a vosaltres, als oients que m'acompanyeu cada tarda en aquesta bogeria tan bonica. Perquè al final el més important sou vosaltres. Sense vosaltres això no tindria cap sentit. A vosaltres us ho devem tot. Gràcies per ser-hi. Gràcies per escoltar-nos. I gràcies per fer possible aquests 100 programes. Gràcies.
Fins demà!
i en una altra vida vaig ser estudiant. Tirant, tirant, ja anar tirant, patada el cul roba la porta, m'hauré d'espavilar. Vaig voler salvar 100 vides amb el cas de bomber, però tot just en un i a quatre, que el foc se m'endugué. Serà que no he nascut per ser un heroi, serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució perquè sóc el cas.
Ni poeta, ni estudiant, ni pagès, ni esbocat. Perquè sóc el gat, el gat rombero. Ni bomber, ni conseller de la Generalitat. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Sóc inconformista o és que em falta decisió. He gastat sis vides i ara em queda la pitjor.
El carrer sempre si està bé, quan no queda lloc on anar, que rumbam tota la trampera i ara no puc criar, perquè sóc el gat, el gat romero, ni poeta ni estudiant, ni pages ni advocats, perquè sóc el gat.
ni bomber ni conseller de la Generalitat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i amb tirant monedes al sombrero. Perquè sóc el gat, el gat disparat, aquell que balla pel terrat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i amb tirant monedes al sombrero. Perquè sóc el gat, el gat disparat, aquell que balla pel terrat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i amb tirant monedes al sombrero.
I ara arrenquem amb les accions, arrenquem amb FoodCat, amb el Víctor Cortinas.
Doncs ara sí, per fi ha tornat, Futcat, amb el Víctor Cortinas. Com estàs? Bona tarda. Bona tarda, ja home. Molt bé, la veritat, molt content d'estar aquí una setmana més. I la veritat que ja saps que a mi m'encanta aquest espai quan fem aquesta secció.
M'encanta perquè és com la secció que desconnectes de tota la setmana. Així m'agrada que també nosaltres t'aportem coses a la teva vida, clar que sí. Escolta, Víctor, no et demà vayes per les rames, com diria en un moment castellà, perquè tu portaves dues setmanes sense venir aquí, al refugi, i ja t'estaven començant a trobar massa falta, eh? Sí, sí, la veritat que ho hem comentat una mica, o sigui, fora de micros,
Per problemes així personals, no?, això, però, bueno, una mica t'aliats també hem estat, però sí que és cert que al final, sempre que es troba el temps, al final s'acaba venint i tornar a agafar la dinàmica. Molt bé, doncs, Víctor, que encantat de tornar-te a tenir per aquí i avui, doncs, anem amb Teca, perquè avui tenim un club molt, molt xulo, molt reivindicat.
que ens l'han demanat molt. Ostres, és veritat, moltes vegades al final, inclús m'he sentit a vegades perseguit per la persona en qüestió, que no sé, a veure si vindrà algun dia a casa meva i... I per no fer aquest club em diran alguna cosa, no? Clar, clar, clar. No, no, però avui parlarem d'aquest club, que ja us l'avançarem una miqueta més endavant, però primer anem amb un repàs ràpid de la resta de notícies destacades de la jornada d'avui. Exacte, perquè comencem primer de tot amb el Girona i l'Espanyol,
és una jornada de lliga clau pels equips catalans, perquè el Girona s'enfronta el pròxim dilluns, 16 de febrer, on rebrà el Barça, que arriba com a líder de la categoria, arriba amb una molt bona dinàmica, i bé, serà un partit molt complicat perquè els de Mitchell puguin sumar 3 punts, almenys,
puguin sumar un punt d'aquest partit, perquè últimament no acaben de donar-me la tecla en els últims partits de Lliga. Bueno, però estan millorant, estan millorant. Venen d'aquest empat contra el Sevilla, que podien haver guanyat si Estuani hagués marcat aquest penalti pràcticament a l'últim minut, però bé, bé.
Està bé, està millor. Està bé, està bé, poc a poc. Pel que fa a l'espanyol, rep la visita del Celta a casa de l'RCD Stadium, on el Club Blanc i Blau ha de sumar els tres punts ja d'allà per anar baixant de posicions. Cal dir que, si no m'equivoco, es manté a la sessió de posició de la taula.
però cal destacar que només ha sonat un punt dels últims 18. Sí, sí, la veritat és que no està passant per un bon moment a l'Espanyol i necessita tornar a guanyar, a veure si ho pots fer contra el Celta, perquè és que ho necessiten, perquè és que al final, si no, perdre la tant, t'acaba consumint. Exacte, exacte. És sobretot agafar una bona dinàmica i a veure si el Manuel ho pot donar amb la tecla. I tant.
Doncs seguim una miqueta al Barça femení perquè he jugat una miqueta amb el titular, que és el dia 14 de febrer. Tenim una cita al Joan Cruyff, jaume. Escolta, això m'ho estàs venent molt bé, què vol dir? El conjunt de Pere Romeu es medeix a l'Eiber, al Joan Cruyff, a l'Eiber femení.
El dissabte, 14 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, amb l'objectiu de sumar 3 punts més i, bé, ser més líder de la taula. Molt bé, doncs, i tant que sí, és una cita diferent per aquest Sant Valentí, però escolta, una cita molt vàlida, eh? Podeu anar a veure l'Eivar-Barça, Barça-Eivar, el Johan Cruyff, aquest dissabte, 14 de febrer, a dos quarts de set. I tanquem aquest espai amb l'Atlètic Sant Just.
Doncs sí, perquè té una setmana de reflexió. El conjunt Sant Justenc, després de l'empat sense gols a casa contra el Castelldefels, té una setmaneta per acabar de polir errors de partits anteriors i, bé, com a mínim, agafar bona dinàmica i aconseguir la victòria el pròxim 21 de febrer davant el Sant Juan, l'Atlètic Moncada, que a veure si poden tornar a reenganxar-se amb la dinàmica guanyadora que tenien a l'ici de temporada. Doncs i tant que sí, esperem...
tota la sort possible per l'Atlètic Sant Just i ara sí que sí, anem a descobrir quin és aquest club, què tant ens han demanat. Va Víctor, sense més dilació, de qui parlem avui? Doncs avui parlarem del club de futbol Vilanova. Molt bé, de Vilanova i la Geltrú. Exacte, exacte, exacte. Que ens l'han demanat molt i avui, ja per fi, parlem d'aquest club del Garraf, Vilanova i la Geltrú, el club de futbol de Vilanova.
Doncs sí, com tu ho comentaves també, destacar que un col·laborador molt a prop nostre d'aquest programa del Refugi ens l'ha demanat moltes vegades. I bé, jo crec que espero que l'estigui sentint en directe el que tenim en qüestió i que el que parli que li agradi, perquè ja sé que és una miqueta especial, això i tal, i em criticarà alguna cosa.
Estem parlant del nostre company, l'Àlex Masdeu, que ens fa les tertúlies esportives de la setmana dels divendres, que sabem que està molt atent a FoodCut, i avui li donarem aquest petit ple d'escoltar FoodCut sobre el seu equip, el Vilanova. Comencem, per on començar aquesta història? Comencem. El 8 d'octubre de 1916 va néixer a la ciutat, a Vilanova i a la Geltrú, l'associació d'alumnes obrers, que seria el preludi del club de futbol Vilanova,
Que aquesta associació va estar fundada per alumnes obrers assistents a les classes nocturnes de l'escola industrial. Mira, mira, mira, doncs com altres clubs que també hem anat veient de Catalunya, també tenen un... és un club que també té un origen obrer. Totalment, totalment. Això també és el que fa més ric, al final, també, quan es va fundant el club. També és aquesta riquesa, aquest club. I tant.
perquè no va ser fins l'any 1923 en què l'associació va començar un període d'expansió amb l'adquisició d'un terreny que ben aviat es va convertir en un magnífic estadi que actualment porta el nom de l'associació com a homenatge al final d'un estadi. I tant que sí. Si l'Àlex el coneix segurament sabrà aquesta referència. Sí, l'estadi dels alumnes obrers, un estadi que és important a Vilanova i tant que sí.
Exacte. A més a més també cal destacar que aquesta associació en el seu moment comptava, a més de futbol, amb altres seccions també, no? Doncs van començar també amb atletisme, natació i també ciclisme. Mira, ostres. En aquest aspecte em recorda molt els Sants també, perquè els Sants també els orígens havien tingut també. El Nàstic també. Correcte. Aquí és que també en el seu moment que no només el futbol també, sinó que havien ampliat el ventall
I en altres seccions també portaven. Per tant, un club poliesportiu. Correcte, correcte, correcte. Cal destacar que va ser un club històric del futbol català, participant durant moltes edicions a la zona Divisió Catalana. Sí, sí, al final un club amb tant de recorregut, un club que és centenari, doncs sempre té molta història i és una joia d'aquestes que a vegades descobrim aquí a FoodCat.
Totalment. Seguim avançant una mica de mal temps perquè als voltants de l'any 1931 l'associació va abandonar el futbol, un lloc que van ocupar el Club de Futbol Vilanova i el Club de Futbol Catalunya que, poc abans de la Guerra Civil, es van fusionar per crear el Centre d'Esports Vilanova. O sigui, llavors que...
És cert que, per recapitular, aquesta associació, que era el preludi a tots, al final també, es va bifurcant aquests dos clubs. Sí, sí, sí, sí.
Clar, per això diem que... Bé, ho anirem a tocar una mica més endavant, però clar, el Villanova que coneixem ara, realment la seva fundació és una mica després, però clar, el seu preludi és aquí, el 1900... Què hem dit? 1916, era? El 1916, correcte. Molt bé. Sí, sí, sí, el 31 és quan es fusiona el Club de Futbol Villanova i el Club de Futbol Catalunya. Però, Víctor, em sembla que després de la Guerra Civil, amb la postguerra, amb certs problemes, arriben amb la notícia, oi?
Doncs sí, però l'equip va desaparèixer a finals de la temporada 49-50 per problemes federatius. Doncs sí, sí, complicacions. Ja és habitual veure aquestes coses també en el futbol català, que després de la Guerra Civil molts clubs tenen problemes, i en aquest cas per problemes federatius van haver de desaparèixer, però...
Tenim bones notícies també. Exacte, això va donar pas, aquesta desaparició va donar pas a l'estiu d'any 1951 a l'intent de crear un nou club a la vila que s'anomenava el Gimnàstico Vilanova però la federació encara no el va autoritzar en el seu moment fins que finalment es va fundar l'actual club de futbol Vilanova i la Geltrú
que va disputar el seu primer partit oficial el 7 d'octubre de 1951. Doncs ara sí, aquí tenim el naixement oficial del club de futbol Vilanova i les Altru el 1951. És cert que segurament ja en aquella dècada es deuria d'haver recuperat de l'etapa econòmica. Va ser prou ràpid, va desaparèixer el 50 i el 51 ja havien creat el nou club. Entenc que també el poble demanava, un poble com Vilanova, que és un poble gran, és important a Catalunya, demanava tenir un equip de futbol.
Allà van anar per feina, això i tal. Com a bons catalans. I cal dir que, com a club de futbol Vilanova, es va estrenar en el Campionat de Catalunya d'aficionats per pujar a la comarcal preferent i més endavant a la zona regional en dos anys. Molt bé, doncs va ser un inici fulgurant, podem dir. Sí, sí, sí, va ser creació i ja, ostres, doncs començar a pujar la categoria, perquè el primer gran èxit, això sí...
del club va arribar a la finalització de la temporada 59-60 amb l'ascens a tercera divisió, categoria en la qual va competir durant 4 temporades consecutives i que va recuperar poc després a la temporada 65-66 per passar-hi 5 anys més de manera consecutiva. Escolta, doncs va ser el que hem dit, un inici molt triomfant, tot i que es van quedar una mica potser estancats, podem dir, en aquesta tercera divisió, però és que al final quan arribes a certes divisions costa molt més pujar.
Clar, al final el nivell puja... I només mantenir-te en una tercera divisió té ja molt, molt mèrit, eh? Totalment. Clar, si cada divisió que vas pujant es complica el nivell, també. Això és com un videojoc, al final no té... I, de fet, mira, justament la complicació que dèiem que té esta tercera divisió és el que m'anaves a comentar, no?
Correcte, perquè aquesta teoria ja no es va tornar a assolir fins passats 32 anys, a la temporada 2003, després de fer una travessia per les diverses categories territorials, on van mantenir-se durant tota una dècada. Exacte, exacte. És que al final el futbol modest és molt complicat, és molt complicat pujar de divisions. Totalment. Per això dèiem que s'ha de posar en valor el que va aconseguir Vilanova en els seus primers anys, no? Sí, sí, perquè és fundar el club i, ostres, pujar a la tercera divisió. I després, 32 anys...
sense poder retornar a aquesta tercera divisió, ho van assolir el 2002-2003. Una etapa molt dura, però sí que és cert que ja a partir d'aquest any ja van començar a haver-hi més alegries a la quantitat. Van començar a florir una mica les coses. Exacte. Doncs escolta, saps que també m'agrada saber la història, el club, però també m'agrada saber sobre les instal·lacions. Sí. Anem a parlar una mica. Què tenen aquí a Vilanova?
Doncs bé, com comentava al principi del programa, l'estadi alumnes obrers acull els partits del primer equip del Cop de Futbol Vilanova des del 2003, etapa o any que el club comença a estar a tercera divisió un altre cop. Mira, doncs escolta, va ser una bona arribada a tercera divisió, eh? Exacte. Estar en estadi sempre és una cosa màgica.
I amb nova categoria ja ni té cuenta. A veure si el Barça pot estrenar Camp Nou amb un títol, no? Que té forma així amb unes orelles molt grans. Oi, oi, oi, oi. No ho dic perquè no ho vull agafar, va. Però va, no ens desviem, no ens desviem. Va, va. Cal destacar que els seus inicis, l'estami municipal de l'Unesobrers, estava a prop del centre de la ciutat, entre l'Avinguda del Penedès i l'Avinguda del Garraf. Jo entenc, jo ara em... O sigui, referim al Masdeu, a l'Àlex,
Crec que el deu ubicar, llavors, com a fidel seguidor del club, segurament que el deu ubicar, i és això, al principi, en els seus inicis, estaven aquestes dues avingudes. Entre aquestes dues avingudes. Exacte, entre aquestes dues avingudes, sí. Aquesta és la clau, aquesta és la clau. Molt bé, a més era un terreny curiós, no? Sí. Curiós, però per aquella època normal.
Exacte, sí, perquè el terreny de joc era de sorra, que és com tu dius que era el normal també en aquella època, i la Foramen es dividia entre una tribuna i les localitats de ciment. Molt bé, molt bé, molt bé. O sigui que... Que bé, que bé. Que no està mal. Sí, sí, no, no, està molt bé. I actualment què?
Doncs actualment, i des de la temporada 2003-2004, el Veranova juga en un renovat i ampliat alumnes obrers, com ja el coneixem actualment. L'estadi està situat ara avui dia a la Rambla Sant Jordi, a les afores de la ciutat.
el terreny de joc és de gest artificial, van canviar de la sorra a la gest artificial, com les condicions manen a la federació, i el cap d'un aforament màxim de 3.300 persones. Molt bé, doncs això és el nou estadi de l'Alumnes Obrers, nou des del 2003-2004, podem dir que sí, relativament nou, un estadi que té 20 anys, és poquet, és poquet. I doncs sí, sí, a les afores de la ciutat, gest artificial, i escolta, aforament per 3.300 persones, que són uns quants vilanovins, eh? No estava la meva al final, també.
Encara ens haurem d'invitar. Aquí ja et dic jo que podem anar fàcilment. Fem un truc a l'Àlex, escolta Àlex, porta'm a veure el Vilanova. Exacte, unes entrades rapidit que ens les doni. Va, doncs ara que hem repassat aquestes instal·lacions del Vilanova, anem a parlar de la identitat.
Sí, jo crec que també són aspectes molt importants també de parlar de tots aquests clubs de futbol català, perquè és que el club de futbol Vilanova és un club esportiu que es basa en la formació, principalment, en procediments i conceptes de joves esportistes en la pràctica, del futbol i a l'educació, en actituds, valors i normes.
que són les tres claus al final de l'educació. És el que sempre hem comentat, que el futbol és un esport, sí, evidentment, però també és una escola de valors, d'aprendre a conviure amb l'altre, de col·laborar, i tot això també és una base molt important d'aquest meravellós esport. Sí, sí, tots aquests nanos que comencen a introduir-se al món del futbol és molt necessari que prenguin aquestes característiques. A més a més, l'entitat vol ser un club obert a tots els nens i nenes de la ciutat,
i de la comarca que volen jugar a futbol sense distinció per raons culturals, econòmiques, religioses o de talent. I és component d'atendre la diversitat de nivells, capacitats o aptituds dels nostres esportistes mitjançant la distribució d'aquests en grups, categories, on puguin manifestar en la competició tot el talent sense estrès i en dissenyar i desenvolupar
Programes de treball de qualitat, adaptats a la nostra diversitat, que permeti un desenvolupament esportiu i personal normalitzat. Doncs el que comentàvem, també és important aquests valors ètics d'un club de futbol. Escolta, has dit que segur que el Vilanova fa molt bona feina i al final és això, el futbol també és una molt bona eina integradora.
Sí, sí, sí, per molta gent. Perquè al final tu, quan vas a un club de futbol, et trobes amb gent de tot tipus, gent de totes les religions, de tots els colors, i t'adones que al final tots, més o menys, som el mateix. Som igual, al final, sí, sí, sí. Jo crec que és això, si ens ajudessin més tots en aquest sentit, seria tot molt més fàcil. I també, Víctor, saps el que trobo a faltar a vegades? És que a vegades jutgem a l'altre, però...
o bueno, ja tenim prejudicis dolents cap a, per exemple, cap a un color, cap a una religió, i és perquè al final no hem conviscut amb les persones d'aquest tipus. Exacte. I al final, per exemple, t'adones que si convius amb un italià, doncs som bona gent, igual que ho és un Equatorià, o un Espanyol, o un Norbec. Exacte, exacte. I tant que sí.
Sí, jo crec que és això, aquí la màxima és aquesta, no presotjar mai, i sobretot en el món del futbol, això tampoc, presotjar el talent o el poc talent que pugui tenir un nano d'una família humil, mira, pot donar el màxim de rendiment al talent de joc que tu. I tant, i tant que sí, i tant que sí. Doncs per aquí donem un punt positiu i tant que sí al Vilanova. Totalment. A més a més destacar que aquests dos fets junts, l'educació i la formació...
Per un costat, la finalitat formativa educativa i per l'altre la capacitat d'atenció a la diversitat s'han de mantenir per igual a les dues principals activitats que ofereix el club. Els entrenaments i la competició, dues concertes claus, amb dues activitats estatament lligades i relacionades que requerirà
del club, tota l'atenció i la dedicació necessària per tots aquests nanos que es comencen a entudiar el món del futbol. Molt bé, i tant que sí, la cantera és molt important, jo hem estat remarcant. Què mai saps quan del teu poble pots sortir el pròxim... Bueno, anava a dir...
Bueno, a Minyamal, no? Sí, a Minyamal, però bueno, o inclús com si fos el pròxim, no ho sé. Messi, no? Això ja són paraules majors. Però bueno, mai sabem quan del teu poble pot sortir una nova estrella del futbol. Totalment, totalment, totalment. Això jo crec que és el d'això. Treballa amb la il·lusió dels nens, que molts nens volen ser futbolistes professionals, molts pocs arriben, però escolta, mai se sap.
Però molts ho intenten. I tant, i s'ha d'intentar, i s'ha d'intentar. Sí, sí, sí. I ja per últim, per acabar aquest bloc de la identitat del club, no ho volem deixar d'anomenar el pilar principal del club, de l'entitat. El lideri del club, les famílies, no? Constitueixen el pilar sobre el que descansa la resta. La família ha de formar part activa perquè els infants puguin seguir creixent, poc a poc. I tant, això també és important. El super de la família és indispensable, eh, Víctor?
Sí, sí, sí, jo crec que al final aquests nanos sense les famílies tampoc serien res si estiguessin apuntades en els clubs. I també estic segur que el Vilanova és com una segona família, eh? Per tots els seus jugadors, perquè són un club molt... Molt proper, no? Sí, molt acollidor, anava a dir, i segur que també són una bona, bona família. Escolta, Víctor, saps que a mi sempre m'agrada parlar de l'actualitat dels clubs? Com tenim el Vilanova?
Doncs mira, el club de futbol Vilanova milita actualment a la tercera federació, concretament en el grup 5, que és el de Catalunya, i es troba a la cinquena posició amb 30 punts a la butxagueta, o sigui que no està malament. No està molt bé, molt bé, molt bé. No està malament, perquè cal dir que si segueix amb aquesta dinàmica guanyadora, amb aquesta dinàmica positiva, pot disputar els play-offs descents de cara al final de la temporada. Molt bé, escolta, doncs no ens alegrem que a Vilanova li estiguin anant bé les coses, perquè, escolta, és un club històric i contra més del veiem, doncs millor.
Doncs sí, sobretot jo crec que és el que sempre comentem també, no? Aquests equips que són de pobles grans, també de Catalunya, s'han de fer valet també, s'han de fer una miqueta de ressò perquè, home, al final també poden disputar també, ostres, doncs, partits amb equips importants. Home, i ara estan a la tercera federació...
Si aconsegueixen un ascens de segona ref seria espectacular. Totalment, totalment. A més, això, com sempre diem, potència al futbol català, que és una de les màximes de futcat també, no? Potència. Aquest meravellós esport a la nostra terra. Totalment, és un dels pilars, com avui estem de pilars, no? Molt bé, doncs, escolta, Víctor, crec que tenim una sorpresa, no?
Sí, si l'anem a desvetllar, perquè jo crec que ens alegarem tots. Molt bé, sí, doncs hem pogut parlar amb un aficionat del Vilanova, evidentment estem parlant de l'Àlex Masdeu, que ens ha explicat per què és important el Vilanova a la seva vida. Anem a escoltar-lo.
Hola, què tal? Jo soc l'Àlex, soc soci abonat del club de futbol a Villanova i la meva experiència amb el club és que lluny de les grans elits hi ha clubs petits fent coses molt grans. Un d'aquests casos és el del club de futbol a Villanova, l'equip del meu poble, de la meva terra.
I el club de futbol Vilanova és un equip que l'any 2018 estava jugant a segona o tercera catalana i ara està lluitant per pujar a segona federació. La veritat que el canvi a nivell de dimensió esportiva i econòmica que ha viscut el club des d'aleshores és molt gran.
i estic molt content d'haver sigut particip i testimoni d'aquest canvi, d'aquest procés. Aleshores, és un club molt familiar, un club on tots ens coneixem i al final estem competint en una divisió en la qual hi ha autèntics monstres del futbol català com el Badalona, l'Hospial,
El Cornellà, el Lleida i veure que el Vilanova els mira als ulls, que ha aconseguit guanyar alguns partits contra aquests gegants, doncs és molt guai i la veritat que t'ajuda a posar en barro en la feina que s'està fent des de dintre.
Fa tres anys que sóc abonat, i sí que intento anar a tots els desplaçaments. Aquesta temporada a Tercera Federació he anat a tots, o gairebé tots. L'any passat a llegar a Lid, no vaig anar a tants, però sí que vaig anar a tots els de casa.
I la veritat que és una experiència que recomano molt, que si teniu un equip al vostre poble, més enllà de Barça, Espanyols o Girona, que aneu, doneu suport perquè els jugadors us ho agrairan molt i la veritat que ja veureu que ho gaudireu, la veritat. I aquest cap de setmana juguem contra l'Hospi, que és un rival directe i és molt important per nosaltres aquest partit perquè no volem despenjar-nos a la lluita per pujar a segona federació, que actualment estem en posicions de...
de playoff. I res, que us animo tots a que vingueu un dia per l'Obreça a veure un partit. Força Vilanova! Doncs això és tot el testimoni de l'Àlex. Escolta, ens ha explicat molt bé, eh? Molt bé, la veritat, eh? Sí, sí, sí. Ens ha explicat això, que és un club molt familiar, que últimament estan en un procés d'ascensos, de bones dinàmiques, que recordem, els han permès estar a Tercera Federació, i escolta, que les coses li estan anant molt bé, ens alegrem, eh?
Doncs sí, sí, la veritat que és el que comentava. O sigui, sobretot jo també el que destacaria seria el de la família, al final també. Sí, sí, el que em comento. Sí, sí, tal qual ens l'ha dit l'Àlex. Doncs sí, però ha dit una cosa que no m'ha agradat tant, eh? Ha dit, eh? Ho saps, no, ja?
Aquest cap de setmana s'enfronta a l'Hospitalet, el meu gloriós Hospitalet. Escolta, aquí ho sento molt per la gent de Vilanova, però aquest cap de setmana jo vaig amb el meu equip, vaig amb l'Hospitalet. Aquest cap de setmana tenim pique, eh? Pique una piqueta, això i tal, ja.
A veure si puc anar a l'estadi i ens piquem una mica amb el Masdeu, eh? Sí, sí, estaria molt bé. I sí que és cert que també li haurem de reclamar, ja que li hem fet el favor de parlar al club, doncs algun dia anar a l'Obrers. I tant, i tant. Mira, saps què? Que ens convidi a dinar a Vilanova, a casa seva, i després anem a veure el Vilanova. Mira, però aquest és molt bo al final, també. Escolta, Àlex, llença'm la proposta aquí des dels micros de Ràdio d'Esvern. Ens has de convidar.
Exacte, exacte. Molt bé, escolta Víctor, doncs gràcies per tot, gràcies per venir-hi una setmana més i res, m'ha agradat molt tornar a estar amb tu i tornar a descobrir una petita joia del nostre futbol. Doncs sí, la veritat que jo també estic molt content també de fer una setmana més programa aquí amb vosaltres també.
També donant-li una abraçada a l'Àlex, que la veritat que m'alegra molt parlar del seu club, del seu club, del seu poble, i m'ha agradat molt també que ens hagi donat una miqueta la seva valoració. El seu punt de vista. Exacte, la seva aportació, que al final jo crec que sempre des de dins és quan es veu molt més bé les coses. Molt bé, Víctor, doncs escolta, aquest que tot et manes Carnaval, no facis molt el bandarra, que ens coneixem. Igual una festeta de tonto raure igual fareu, no?
Passa-t'ho bé, disfruta, dispreixa't. Tens alguna disfressa pensada? Tinc alguna disfressa pensada, sí. Si el que passa és que no les batllaré perquè, clar, sinó no té gràcia. Però tinc alguna cosa pensada per allà, sí. Doncs escolta, Víctor, disfruta molt, gràcies i fins aviat. Gràcies, igualment. Adéu.
Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs, però amb els besos te n'adones que tornes a començar. I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar, veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans. Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc, no vull pensar en el que arriben.
Sap que dins d'ara és l'únic no repartirà, sento que el cor ja no para de m'atregar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments que sempre viuen en present no conjuguen altres temps que ja faré el que no vaig fer. Doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà. Seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps. El que faig a cada instant és la força que em fa gran. No vull pensar en el que arribarà demà.
He pensat que dins d'ara és l'únic no repetirà, sento que el cor ja no para de martegar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà, que un llapis me no li buixa sense una mà.
És l'únic que ho repetirà. Sento que el cor ja no para de bategar. I diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà. Que un llapis mai no dibuixi sense una mà.
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
El comitè d'emergència de l'Ajuntament de Sant Just treballa des de primera hora del matí d'aquest dijous per coordinar els serveis municipals i atendre les incidències provocades pel fort temporal de vent que afecta el municipi. De moment no s'han registrat incidents greus. Els equips municipals centren els esforços en la retirada d'obstacles a la via pública per garantir la mobilitat segura de persones i vehicles, així com en la revisió de punts sensibles del terme municipal.
Segons les previsions, el vent podria reduir la seva intensitat a partir del migdia, tot i que es manté activa la suspensió de totes les activitats educatives, esportives i sanitàries no urgents fins a les 8 del vespre, decretada per la Generalitat. Des de l'Ajuntament s'agraeix la col·laboració ciutadana i es demana màxima precaució mentre duri l'episodi. En cas d'incidència es pot contactar amb la policia local al 93473 1092.
I en cultura, l'Ateneu de Sant Jus acollirà el 19 de febrer a la sala Piquet la tertúlia Esport i Política, una relació complexa. Organitzada pel grup de tertúlies de l'Ateneu. La sessió partirà de la idea que l'esport no és apolític i analitzarà diferents exemples de la seva vinculació amb interessos polítics.
Entre els casos que es posaran sobre la taula hi ha el Futbol Club Barcelona, històricament lligat al catalanisme i els seus acords amb països poc democràtics com el Congo. També s'analitzarà l'ús dels grans esdeveniments esportius com a eina de projecció i propaganda política, amb l'exemple dels Estats Units durant el mandat de Donald Trump, coincidint amb la celebració del Mundial i dels Jocs Olímpics.
La tertúlia comptarà amb la participació de Joan Josep Pallàs, periodista esportiu i redactor en cap d'Esports a la Vanguardia, Ramona Imerich, redactor en cap d'Internacional del mateix diari, i Xavier Aldecoa, corresponsal a l'Àfrica durant 20 anys. L'acte tindrà una durada aproximada d'una hora i 15 minuts i serà d'entrada gratuïta.
I en societat, en el marc de la celebració del Carnestoltes 2026 a Sant Jús, Ràdio d'Esberna ha conversat amb Marcos Burillo, vicepresident de l'AFA de l'Institut Escola Mas Lluí, per conèixer els detalls de la seva participació en la Gran Rua del pròxim dissabte. Enguany, el centre aposta per una proposta que combina la festa amb un missatge de consciència social i esperit reivindicatiu.
L'entitat ha estat una de les més matineres en la planificació de les festes. Segons ha explicat Burillo, el procés de creació va començar abans de l'estiu, tot i que durant les vacances es va produir un canvi de rumb que va definir la idea actual. Des del setembre, les famílies han treballat intensament en els dissenys i la construcció de la comparsa, malgrat el contratemps d'última hora provocat pel fort temporal de vent. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
Because you know I'm all about that bass, about that bass No trouble
Bona nit.
I ara sí, arrenquem amb la segona hora del refugi. Arrenquem amb el Daniel Martínez.
Bona tarda, Dani. Què tal, com estàs? Què tal, Jaume? Com vas? Bé, bé, molt bé. Benvingut al programa número 100 del refugi. Home, número 100 ja, mare de Déu. Sí, sí, sí. No podries faltar, no podries faltar tu aquí, eh? Avui t'avíem de portar, sí o sí, eh? Jo encantadíssim d'estar aquí perquè al final també... L'avi, no? Tu ara ets l'avi i jo soc el pare. Què vols dir, l'avi? Que ets l'avi del refugi. No, no.
jo no sóc l'avi, jo com a molt sóc el soci o fundador però no l'avi, això d'avi sona fatal que sembla que ens relliguin els matins els avis perquè clar, com que matinen molt els avis estem els matins en absolut, no em considero avi però una mica fundador de la marca El Refugi sí que m'hi considero totalment no, una mica perquè al final també els col·laboradors fan molt de la marca i en aquest cas però el nom sí que el vas escollir tu
Sí, ho tenia molt clar, eh?, que havia de ser el refugi. En aquell moment estava creant un projecte teatral que anava sobre la Guerra Civil Espanyola i, com que aquí tenim el refugi de les escoles, doncs ho vaig veure molt clar i vaig pensar, ostres, mira, estava com molt inspirat, no?, en aquest món i vaig dir, un programa que es digués el refugi molaria molt, la veritat. A mi m'agrada molt el nom, eh?, agafat el testimoni perquè em sembla molt bon nom, eh?
I em consta que la cadena SER l'estaven barallant com a nom per un podcast. I ens vam avançar. Vols dir que ens estan copiant? No, jo crec que vam veure que hi havia... Digues que sí, digues que sí. Jo crec que vam veure que ja existia un podcast que es diu El Refugi, que és líder de la seva franja, i en aquest cas doncs van dir no farem la competència perquè quedarà raro. Perquè la cadena SER...
Es fixa molt en Ràdio Desmant, vulguis o no. Ja copien molts formats. De fet, ara crec que estan a punt de fer un programa de sardanes a Cadena Ser. Serà per algo. Ser sardanista, es dirà. No ho sé, crec que pot pintar bé, això. I tant, i tant.
Fora la broma, avui ja va una mica d'això, de broma, perquè... Dani, avui de què venim a parlar? Perquè tu normalment ens portes coses molt variadetes. Hem parlat de tot. Hem parlat de cuina, hem parlat de no sé què més coses. Julio Iglesias. De Julio Iglesias hem parlat també. Hem parlat d'esports també amb tu. Sí. Doncs Dani, avui què ens portes?
No, ja va bé aquesta entrada així una mica divertida, una mica còmica, perquè avui realment, si anéssim a buscar l'origen de la secció d'avui, és realment còmic, perquè començarem... Còmic o molt trist, també. Còmic o molt trist, no, però és curiós com d'un moment divertit, icònic, que crec que passarà a la història de la televisió, hem pogut fer una secció d'això, no? Sí, sí, sí, és veritat.
I avui parlarem d'una frase mítica que s'ha fet viral aquests dies, que diu això és campixa i rellisca, la va dir l'Oriol Porches mentre explicava el caos dels trens de Rodalies a TV3. La gent no només ha rigut, sinó que també s'ha sentit identificada. I aprofitem que tenim un tall d'àudio per escoltar-lo.
Tu creus que un país s'ha de parar perquè plogui? Això és Campixer-rellisca, això no és pas seriós. No, no, no. I aquest moment, doncs, és que és mític, vull dir... Ha passat a la història aquest noi amb aquesta frase, no, això és Campixer-rellisca, que al final crec que és una cosa com molt catalana, però com que s'havia deixat d'utilitzar, hi ha vingut aquí un noi molt jove, amb el seu barret de pont aèric, això també li dona com un toc de misticisme, i ho ha tornat a posar de moda.
Clar, si investigues una mica aquest noi és actor, està també en el món de la faràndula a través també de la màgia, perquè és mag. Llavors, clar, entens una mica que sigui tan obert i que sigui una persona que no li hagi costat en absolut treure algunes de la màniga, mai més ben dit, i en aquest cas ha sigut aquesta frase mítica. Nosaltres...
Jo, com a mínim, m'estic acostumat a sentir això escampixa, però el irrellisca, jo crec que és aquest afegit que li fa una mica de pac i que fa encara més gràcia. Per posar-vos en situació, l'Oriol, un dels primers dies del caos ferroviari que està assolant el nostre país, estava intentant arribar als seus compromisos, però els trens li van fer la gitza. Tot un desastre. Retards constants, incidències, llums apagats... I quan de sobte...
Un càmera de TV3 s'hi va acostar i li va preguntar que com ho estava vivint, ell, sense pensar-s'ho, va dir això és campixa i rellisca. I el que més ens ha agradat de tot plegat és com transmet tanta naturalitat, no?, a través d'una frase curta, directa i amb tanta gràcia, doncs pot arribar amb tanta força a l'audiència, en aquest cas, als telespectadors que estaven veient TV3 en aquest...
Jo crec, Dani, que justament el que l'ha fet triomfar és que reflexa una actitud que estaven patint gairebé tots els catalans, que al final és aquesta actitud de dir, ostres, això és indignant i és una vergonya, però és que ja m'ho prenc fins i tot amb una mica d'humor i amb una mica de filosofia, perquè és que si no em torno boig. I jo crec que aquest punt d'indignació, però també amb aquest toc d'humor, d'això és que em pixa i ella rellisca, i també l'afegit a mi m'agrada molt, no és pas seriós. A mi aquest també no és pas seriós m'agrada.
Clar, perquè jo tampoc és per idolatrar-lo ni per posar aquí, diguéssim, en un pedestal a una persona que de forma improvisada ha aparegut, és a dir, perquè podríem menysprear així a gent que potser es curre intervencions i que al final no arriben tan lluny com la d'aquest noi, però precisament...
Si aquesta arriba al lluny és perquè ha sigut una intervenció àgil, dinàmica, improvisada i que li ha vingut de dins, no? I sí, és una intervenció que es du a terme en un mitjà de comunicació com és la televisió, que té la situació en què ens podem sentir tots interpel·lats i anéssim una mica a analitzar, diguéssim, l'estructura dramatúrgica d'aquesta situació, perquè és que inclús ens dona per això, per analitzar una mica
quin és el context de tot plegat. Tenim la situació, tenim l'espai, que si no m'equivoco és l'estació de Sants, si no l'ha xerrat, i a partir d'aquí tots ens anem allà, al nostre imaginari se'n va a l'estació de Sants, en un dia en què els trens funcionen fatal o no funcionen, i de cop i volta una persona que, com tu bé definies el seu aspecte, un aspecte molt de carrer, molt urban. Sí, jove.
Molt jove. De cop i volta apareix, diu aquesta frase, que també sona amb aquest accent català i que de cop i volta ens roba el cor a tots amb aquesta naturalitat. I és a partir d'aquí que jo crec que neix aquest vincle.
que pot, d'alguna manera, el telespectador connectar amb aquesta persona que està tenint una situació que podríem tenir tots, no? És aquesta desesperació i és aquesta frustració de dir, ai, doncs això no funciona com hauria de funcionar i ho expreso d'aquesta manera que és la que em surt a mi, no? De forma natural. Digues, Jaume, perdó. Sí, sí, jo crec que és que...
Perquè clar, tu veus el vídeo i tampoc el veus enfadat, et veus indignat però amb una certa resiliència, d'acceptar el que està i de dir, mira... Jo crec que està resignat. Sí, sí, mira, passa això, ja m'ho veig a menir, és una vergonya, però mira, és el que ens toca i jo crec que la clau de l'èxit ha estat la naturalitat d'aquest noi davant de la càmera. Totalment, totalment.
I precisament el que farem avui, Jaume, perquè la secció podria acabar aquí, en un comentari en el que, doncs... Tenim més ganes de tu, tenim més ganes de tu, Dani. Hoy tengo ganes de ti... Bé, en fi... Arriba la tarda i el Dani s'accelera. Jo soc com una espècie de, no sé, de Nosferatu, saps? Com una espècie de Dràcula que quan... O com un Gremlin d'aquell, no? Quan marxa el sol, exacte. En comptes d'aigua, pues tardes. Exacte, exacte, no em mullis massa.
Doncs bé, com comentàvem, podríem deixar aquí la secció i quedar-se en l'anècdota però nosaltres anem a estirar una mica més el xiclet perquè això és ràdio i s'han d'omplir minuts i aprofitarem aquesta viralitat per parlar de dites, refranys i frases fetes catalanes que són igual de divertides i també que estan plenes de significat. Molt bé, em sembla genial.
Però abans de jugar amb aquestes frases, Jaume, primer de tot, m'agradaria posar una mica en context, fer una mica de classe d'història o de classe de llengua, fins i tot. Començarem parlant que les dites, el refrany i les frases fetes són tres tipus diferents d'expressions populars que formen part de la riquesa de la llengua catalana o de qualsevol llengua, el que passa que ara ens hem centrat en la nostra llengua, en la catalana. Però sovint es confonen entre elles, perquè són molt similars. Vegem algunes diferències puntuals per veure com podem diferenciar.
La dita, el refrany i la frase feta. Sí, sí, jo crec que, de fet, molta gent es pensa que són sinònims. Sí, tu què diries que és això, això és que en pixi rellisca, què diries que és? Jo diria que és una dita.
Jo diria més aviat que és un... Jo crec que estaria entre... Sí, sí, dita... És que és difícil, eh? Entre dita i expressió. Jo crec que estaria entre dita i expressió. Després, quan acabem aquesta secció, ho veurem, eh? Però jo crec que estaria aquí dins d'un subgrup, que són les expressions,
Però sí, podria estar endita perfectament, perquè jo a l'inici anava a dir frase feta, però les frases fetes veureu que tenen un punt més d'imaginari, agafen coses que potser no venen a cuento, com es diu, de forma una mica més popular, i realment jo crec que va una mica per aquí la cosa.
Comencem parlant de les dites. La dita, bàsicament, vindria a ser una expressió breu, sovint en to de consell o observació, que reflecteix l'experiència o la saviesa popular, però no sempre té una estructura fixa ni una transmissió de coneixement tan clar com el refrany. Les dites solen expressar maneres de fer o de comportar-se i són fruit de la tradició oral, és a dir, que passen de família en família.
i també, diguéssim, de generació en generació. Un exemple d'edita ben coneguda és qui no arrisca no pisca. O sigui que aquí jo crec que sí que podria entrar bastant. A mi un quadre bastant, eh? Campixa i rellisca aquí. I que a més, potser, és el que comentàvem abans, nosaltres estem acostumats a dir això és campixa i el rellisca potser és una cosa que deia l'avi, saps? I potser l'avi d'aquest noi deia això és campixa i rellisca.
I això va anar de generació en generació i mira, ell ho va escoltar de petit i potser se li va quedar. Vull dir, és que podria ser tan fàcil com això. Sí, sí, i tant, i tant. Pot ser perfectament perquè aquests afegits també són la gràcia de les dites que van evolucionant amb el temps i també van evolucionant però també es van quedant amb el temps i podem veure expressions de fa molts anys i això també dona riquesa al parlar. I també adaptacions de la zona.
És a dir, hi ha zones que es diuen coses que aquí no es diuen tant. Això també pot afectar. En funció de la zona de Catalunya, la dita sigui diferent. Cada zona té el seu parlar. I del qui no arrisca o no pisca, marxem al refrany perquè, en aquest cas, perquè ens quedi clar una mica el concepte de refrany, vindria a ser una frase feta generalment amb estructura fixa i tancada que transmet una lliçó o ensenyament sovint mitjançant
una comparació o una relació entre dues idees. Els refrany són frases fossilitzades i inalterables. Si abans dèiem que podia haver certa alteració amb la dita, en aquest cas amb el refrany no entraria aquesta alteració. Si margem als orígens, trobaríem orígens força antics i sempre contenent un missatge moral o pràctic. Un exemple de refrany ben conegut és Mars Marsot, mata l'abella a la vora del foc i la jove s'hi pot, per exemple. Molt bé.
Marxem ara a la frase feta. La frase feta vindria a ser una expressió fixa i estereotipada, és a dir, tenim una estereotipa que conforma la idea de la frase feta. En aquest cas és utilitzada en sentit figurat, en significat de la qual no es pot deduir del sentit literal de la paraula que la formen. És a dir, que si ens quedéssim amb la frase i volguéssim buscar un sentit literal, potser no el trobaríem. No donaria cap sentit.
Les frases fetes poden variar segons el context i el temps verbal, i són molt habituals en el llenguatge col·loquial. Per exemple, tenim el bufar i fer ampolles. Clar, si anem a buscar la coherència d'aquesta frase, seria bàsicament bufar i fer ampolles. Quan tens allà el catxarrillo aquell, quan ets petit, i bufes i hi surten les ampolles. Però clar, sabem tots que això no és així, que la dita el que vol dir és que és una cosa fàcil de fer, que és easy. Jo crec que de fet, que bufar i fer ampolles en algun moment...
de la història sí que es feia. Perquè, clar, realment és això que es posa el vidre, es bufa i surt com l'ampolla o el vol o la peça d'artesania. Però, clar, ni molt menys, és una cosa fàcil, eh? Jo m'he anat a bufar i fer bombolles, imagina't, eh? Però sí, sí, tens tota la raó, tens tota la raó. Jo no sé per què, sempre... Fixa't, és bonic, eh?, l'imaginari que tenim, perquè és diferent. Clar, tu t'imagines les bombolles aquestes que bufes, no? I que no vol dir ni això perquè...
És bombolla, no ampolla, però jo sempre he tingut aquest... No ho sé, he tingut... Doncs mira, Dani, t'hem descobert una cosa nova. Bufar i fer ampolles, clar, no té res a veure amb el que jo estava pensant. Ve d'aquí del vidre aquest. Que curiós. Sí, sí, sí. Que sí que es feia, però... No, no, sí, és totalment obvi i lògic, però mira com és la ment humana, no? Que jo m'he anat a les bombolles, a les bombolles de sabó. T'agradaven molt les bombolles de sabó.
Sí, m'imagino que són coses fàcils de fer, no? Sí, sí, clar. Que són coses fàcils de fer, que no sé, però no sé, mira, curiós, sí, sí, totalment. I tant, doncs, Dani, ara que sabem les diferències entre guitarra, frany i frase feta, escolta, ara sí que és el moment, no?, d'anar a descobrir algunes de les més divertides i gracioses.
Doncs vinga, va, jo ja em rasco, bueno, em rasco, em frego les mans, perquè tinc ganes també que conegueu algunes d'aquestes, que la gran majoria les coneixereu, però ja veureu que hi ha algunes ben divertides. Vinga, va, comencem amb una primera, diu, fer mans i mànigues.
Saps per on va aquesta? De què va aquesta? Sí, sí, sí, sí, sí. Femans i mànigues? Sí, sí. On la posaries? En quin context? Potser en l'última, no?, de frase feta. No, jo em refereixo més a en quin context la diries. Ah, vale, vale. En quin context la diries? Això, no?, d'una cosa molt difícil, no?, i que has de fer tot el possible, no?, per acabar aconseguint-ho o per acabar, doncs, ensortint-te de la teva manera, no?
Sí, no, per exemple, estem amb una trucada telefònica i em dius, ei, quedem avui a les vuit i mitja. Jo et dic, escolta, jo a les vuit i mitja tinc una reunió, vaig molt liat, mira, faré mans i mànigues per poder ser-hi. Llavors aquí podries entrar aquesta frase, per exemple.
També tenim el Déu-n'hi-do, que aquest és molt típic, és una expressió que vindria a ser com caramba o balla en el castellà, que és el Déu-n'hi-do, per expressar una mica de sorpresa, com dient Déu-n'hi-do, com va la cosa, no? Després tenim Pastafang,
que en aquest cas la frase seria vés a pastar fang, que en castellà té una altra de molt bonica que és vete a freir d'espàrregos. Sí, seria la categoria, no, bueno, la categoria no, seria el paral·lel, no, la llengua castellana, el vete a freir d'espàrregos. Aquesta m'agrada molt. Vés a pastar fang,
Aquesta podria entrar dins de la frase feta, jo crec, perquè ens passa una mica com el bufar i fer ampolles, no? Sí, és el mateix. Que vindria a ser una mica el mateix, que no és directament el fet d'anar a pastar fang, sinó que el que t'està dient és, ves tant d'aquí perquè no vull saber res de tu, no? Sí, sí, sí. I que també ve d'una activitat tradicional com era pastar el fang, que era una activitat molt dura. Per tant, ves-te anar a pastar fang, ves-te anar a fer una cosa que és molt dura i és avorrida.
Sí, i a més també té aquesta connotació. A mi el ves a pasta fang m'agrada perquè normalment el fem servir en un context en el que estem molt enfadats. En el que estem molt enfadats o enfadats i li diem allò a aquella persona per... Per allunyar-se, sí.
Més que res per deslliurar-nos una mica d'aquest enfado, d'aquest emprenyament, perquè realment no vols aconseguir que aquella persona marxi, perquè vés a fer punyetes, no? És com el vés a fer punyetes. És el mateix. Vés a fer punyetes. És com més per lliurar-te d'aquesta càrrec, d'aquesta pressió d'estar emprenyat amb l'altra persona, perquè no busques que la persona marxi i molt menys a fer fang, no? Però sí que és allò de vés a pastar fang. Sí, sí.
Però algun cop inclús, ves tan ben lluny, perquè si no, les tindrem. Jo algun cop l'he utilitzat així, eh? Sí, eh? Sí, sí, sí, ja t'ho dic. Dani, jo abans que continuem et volia fer una pregunta. A veure... Tu ets molt d'utilitzar aquestes expressions en el teu dia a dia? Aquestes típiques persones que van tirant refrenyets, frases fetes, dites... Sí, a mi m'agrada molt, sí, a mi m'agrada molt. Jo faig servir bastantes. A mi també m'agrada molt, eh? Jo faig servir bastantes. I saps que m'agradaria utilitzar-ne més? Què?
Sí, sí, jo crec que aquest tipus d'espais i d'exercicis també ens serveixen una mica per agafar consciència d'aquelles frases, perquè crec que diuen molt també del nostre territori, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Totalment, sí. I és molt interessant, és molt interessant, sí, sí. És que és cultura, és cultura catalana, és la nostra llengua i clar que l'hem de defensar. Doncs va, seguim amb més expressions d'aquestes, Dani.
Sí, correcte. Margem i ara comentem si em punxen no em surt sang, que vindria si en aquest cas jo crec que la posaria dins d'aquestes dites una mica així exagerades, perquè evidentment que si et punxen et sortirà sang, no sé que tinguis un problema o alguna malaltia o alguna cosa, però en principi t'hauria de sortir sang.
I diu això, no?, que és aquest estat en xoc, aquesta sorpresa, aquest efecte, de dir, ostres, és que no m'ho crec, no m'ho puc creure, no?, si em punxen no em surt sang. Clar, clar, és perquè és una cosa, clar, és que punxin i no surt sang és una cosa impensable, no?, i al final és una reacció quan veiem alguna cosa que no té cap sentit, no li trobem el sentit, doncs diem això, ostres, és que si em punxen no em surt en sang del que acabo de veure, no? Totalment.
Després tenim el ser cornut i pagar el veure, que em sembla molt divertida aquesta, que és estar doblament perjudicat per alguna cosa. És a dir, a sobre que ets desgraciat per alguna cosa, a sobre et passa alguna cosa que et fa estar més en la merda, no? Vull dir, en aquest aspecte vindria a ser això. M'agrada aquesta, eh? El fer-ne cinc cèntims, que jo aquesta la faig servir molt. Jo també, a les entrevistes moltíssim, eh?
Fes-me cinc cèntims. Escolta, perquè et coneguem, fes-me cinc cèntims del que estàs fent. És que és brutal. A mi aquesta expressió m'encanta. Sí, sí, perquè, no sé, li dona lleugeresa i és una manera de dir-li a l'altra persona que t'interessa el que t'està dient, però no tant com per que estigui una hora parlant, saps? O potser que no tens el temps.
Aquest és l'eufemisme que fas servir tu, Jaume, em sembla magnífic, però no t'enganyis a tu mateix. Passem també a parlar de passar més gana que un mestre d'escola. En aquests dies, amb vagues i reivindicacions en el món educatiu, crec que va bastant lligat també. Bàsicament, el que vindria a ser és passar-ho malament en aquest moment de penúries, de no tenir recursos. Plou a bots i a barrals...
...que aquest també és molt xulo... ...vol dir que està plovent molt... ...que plou moltíssim... ...el bufar i fent polles... ...que ja l'hem comentat abans... ...i pica el crustó... ...allò de... ...quan estàs amb algú que tal... ...i li piques el crustó... ...com reganyant-lo, no?... ...renyant algú... ...i dient-li que ha fet alguna cosa malament... ...o que t'ha molestat, no?... ...sí, sí, és xula... ...aquesta també m'agrada... ...a més és una manera suau, no?... ...potser... ...més que una superbronca...
Seria més com, escolta, va, pare, no sé què, no? Em sembla una mica com més suau, que una gran esbroncada. Exacte, perquè picar el crustó vindria a ser això, sí, com un primer avís, no? Sí, exacte, exacte, exacte, un primer avís. I també hi ha una que m'agrada, que no sé si potser és més frase feta, però... Bueno, frase feta o refrany, és que no ho sé, però també aquesta frase típica, no? Afortunat en el joc, desafortunat en l'amor, no? Exacte.
Sí, sí. Aquesta es diu molt, eh, també. Jo l'he escoltat molt a bars. El típic cunyao, que està allà amb la... Fortunat al joc. Amb la traga perres, no? I li toca el premi i algú salta i li diu... Ah, afortunat en el joc, desafortunat en l'amor. A mi aquesta, mira, m'agrada també. Ah, mira, també està bé. Sí, sí, no, no, és interessant. És que aquí podríem estar tot el dia, si volguéssim. Sí, sí, sí, evidentment, evidentment.
Sí, sí, perquè a mi m'agrada també, potser no és tan una expressió, vindria a ser més com una manera de dir, però a mi m'agrada molt el tonto lava, saps? I la història és curiosíssima perquè és el tonto de lava.
és el tonto de lava i ve del tortell de reis que en el tortell de reis el que li tocava la fava era el que havia de pagar el tortell de reis doncs era el tonto de lava i del tonto de lava es va quedar el tonto lava i ets un tonto lava i em sembla expressions curioses aquesta és més castellana evidentment i a més amb aquesta explicació que no tenia ni idea doncs Dani si et sembla passem a l'últim apartat perquè també m'has portat unes petites frases fetes
relacionades amb el menjar, perquè això és habitual. Com diu el Ramon Pellicer, fa venir gana aquesta hora, saps? La frase aquella mítica que es va quedar a l'APM, doncs una mica això, no? Anem a parlar de menjar perquè nosaltres som molt de menjar aquí a Catalunya i també de fer servir algunes frases fetes amb aliments o relacionades una mica amb el fet de menjar i de viure, perquè per nosaltres menjar és una forma també de viure. Sí, i tant.
una dita d'elles és canviar l'aigua de les olives que aquesta jo crec que és bastant reconeguda i tothom ja sap per on va la cosa que és el fet de fer pipí anar ai necessito canviar l'aigua de les olives i te'n vas a un racó i fas un riu a mi m'agrada també la versió castellana de voy a cambiarle l'agua al canario sí aquesta també està bé inclús una altra per fer pipí que també és molt bona vaig a fer una visita al senyor Roca sí home és un clàssic i és molt elegant i bastant catalana i bastant catalana
I algú que no estigui molt centrat es pot quedar molt parat, eh? Com? Què? Ara vas a veure un senyor? Sí, sí, el senyor Roca, si no està pendent la gent. El fabricant de bàters, que és el Roca, no? Sí, sí, totalment. Doncs i abans parlàvem una mica de dites, expressions... Hem tingut una barreja de tot en l'apartat anterior. Aquesta sí que està més relacionada amb frases divertides i amb frases fetes. I la propera és descobrir la sopa d'all. Aquesta a mi em recorda molt a la gent gran o als meus pares, no?, que a vegades, doncs,
fan servir expressions una mica ja més entonades cap a aquest cantó. I descobrir la sopa d'all, clar, hem de pensar que la sopa d'all és un aliment pobre, és un plat humil, que es feia sobretot als pagesos, quan no tenien massa menjar, el típic amb all, pa i poc més, feien una sopa d'all. I en aquest cas, descobrir la sopa d'all és com pensar que has descobret...
alguna cosa que ja sabia tothom, no?, perquè la sopa d'all, doncs, és un recurs que tothom n'és conscient, no?, que en algun moment donat, si no tens res a la nevera, doncs, amb quatre ingredients fas una sopa d'all, no? Després també tenim, està tocat del bolet, que aquest vindria a ser una mica, doncs, està toleta, no?, està una mica boig. Sí, sí, sí. Home, aquesta, jo crec que potser...
Potser et diria que és de les més utilitzades, eh? Perquè aquesta és molt, molt utilitzada. Estàs tocat del bolet. Estàs tocat del bolet, eh? No sé què. Sí, sí. Sí, sí, jo crec que aquesta té un ampli recorregut per tota Catalunya. Sí, ara marxem a la fruita. Anem a parlar de fer el préssec, que seria quedant ridícul quan algú està fent el ridícul. Estàs fent el préssec? I mira, jo no l'havia sentit mai. Jo tampoc, eh? I la veritat és que és força divertida. Sí, i t'has sentit, sí.
Després, fer uns ulls com a taronges, que aquesta també... Aquesta sí que l'havia sentit alguna vegada, és allò de sorprendre's molt, no? Tanca't els ulls com a taronges, no? Està al·lucinant, aquella persona. La variant també tens els ulls com a plats, també l'he escoltat algun cop, que també és el mateix. Sí, i fer pinya, que és allò de fer unió, d'unir-se per una causa comuna, que aquesta seria molt més quotidiana i que l'haguem fet servir tots alguna vegada a la vida, no?
I ja per anar acabant, tindríem posar-hi més pa que formatge, que seria exagerar la importància d'alguna cosa, o somiar truites, que en aquest cas és aquella persona que somia molt, que imagina molt creure en possibilitats que potser són complexes, és a dir, creure possibles coses
i que en un principi poden ser complicades de fer, no? Aquella persona que potser pensa, doncs, ai, mira, doncs faré això, faré l'altre, faré un viatge, tal, i ets un somiatruïtes, saps? Baja un poc la pelota perquè és un poc flipau, no? Baixa del cel on estiguis, no? Sí, sí. I aterrissa, no, aterrissa, no, ho dic malament això. A terra. A terra, a terra, a terra. Perdoneu, perdoneu.
Ai, ai, ai, aquestes castellanades. Sí, sí, sí. Avui n'hem fet algunes, algunes de castellanades, perquè, clar, al final també és interessant veure com algunes expressions, tot i que hem intentat portar expressions catalanes, però hi ha algunes que veuen també de l'idioma veí, del castellà, i que d'alguna manera fan comunió entre elles.
però aquí a Catalunya tenim expressions molt riques i cada ben segur molts de vosaltres, des de casa, ens heu escoltat i heu dit, mira, doncs aquesta la faig servir, aquesta no tant, i a partir d'aquí, si voleu fer servir alguna o si ens voleu suggerir alguna expressió, alguna dita, doncs que vosaltres teniu habitual el vostre vocabulari, doncs ens ho podeu fer arribar a través de xarxes socials, que això també és interessant. I tant, i tant. Doncs sí, sí, totalment. Segur que alguna persona s'ha sentit reconeguda amb alguna frase de dir, ostres, Joan,
aquesta l'utilitzo molt, o també just al contrari, no, el que deies, no, Dani, segur que hi ha molta gent que ha descobert, doncs, miren, noves frases dites, noves dites, nous refranys, que potser poden anar incluent en el seu vocabulari habitual, però sí, sí, evidentment, nosaltres seguim oberts a descobrir més dites perquè és el que dèiem al principi, és molta riquesa cultural, i si en teniu alguna així molt especial, doncs no dubteu en escriure'ns, que estarem al tanto.
Doncs vinga, si no em deixes més minuts, bon ben i barca nova. Saps què em diuen? Que bé t'ha quedat això, eh, Dani? Sí, aquí ja era pujada de música i ja està. No, no, et vull acomiadar bé, Dani. Sí, vale. Doncs, Dani, ara sí, gràcies per tot, gràcies per venir, gràcies per acompanyar-nos una tarda més i ens sentim.
Feliços 100 programes. Merci. Gaudeixo-los molt perquè... Ho estem fent. No tots els dies es fan 100 programes. Exacte, exacte. I aviam si venen 200, 300 i els que calguin. Això segur. Els 200 te'ls firmo segur. Doncs vinga, una abraçada. Cuida't molt. Igualment. Que vagi bé, Dani. Adeu.
I'm here just like I said Though it's breaking every rule I've ever made
Bona nit.
I'm here, so please explain.
While you're opening up a healing wound again I'm a little more careful, perhaps it shows But if I lose the heart, at least I'll spare the loss And I would tremble in your arms What could beat the heart To feel my spirit calm
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí, com cada dijous, acomiadem el programa d'avui amb La Vida Joc, descobrint un nou joc de taula. Bona tarda, Ricard, què tal? Com estàs? Bona tarda, Sant Just, com anem? Doncs molt bé, amb ganes ja de tenir-vos per aquí una altra vegada i descobrir aquest fàcina en món dels jocs de taula que estem descobrint a poc a poc amb vosaltres.
Molt bé, avui us porto un joc amb molt de color, ja ho veureu, i amb molta harmonia, com diu el seu nom. Mira, ja ens has fet un petit spoiler, doncs Ricard, de què parlarem avui? Molt bé, doncs vinga, avui parlarem d'un joc que es diu Harmonies, d'acord? Harmonies en anglès. És un joc amb molt color, és molt bonic, és un joc que l'ambientació és d'ecosistemes i d'animals,
Però no deixa de ser un joc abstracte en el qual hem de col·locar una sèrie de peces en el nostre tauler amb una estructura determinada que ens dona punts. Joc abstracte, amb una ambientació, amb un embolcall que el fa més bonic. D'acord? De què va Harmonies? Doncs Harmonies és un joc en el qual fins a quatre jugadors el que han de fer és d'un mercat de peces de colors que representen cinc tipus de territoris
A cada torn n'hauran d'agafar tres i col·locar-les al seu tauler. El seu tauler no deixa de ser una mena de rubus, un tauler petitet, amb hexàgons, d'acord? Amb més o menys ja uns vint i pico hexàgons. Entesos? Hem de col·locar aquestes peces que agafem, que seran tres a cada torn,
en aquests hexàgons, amb una estructura determinada. D'acord? Què passa? Que a les peces hi ha peces de cinc colors. Cis colors, de fet. Hi ha les peces grises, que representen muntanyes. Hi ha les peces grogues, que representen prats. Hi ha les peces vermelles, que representen edificis. Les peces blaves, que representen rius. I després tenim peces marrons i verdes. Les marrons són troncs i les verdes copes d'arbre.
evidentment, o gent intel·ligent de Sant Just, heu deduït ràpidament que combinant les marrons i les verdes farem obres, d'acord? Molt bé. Bàsicament, el joc com a tal...
seria anar agafant a cada torn tres peces d'aquestes d'aquest mercat i col·locar-les, d'acord? Aleshores, al final de la partida em guardo la cirereta pel final. Al final de la partida es compten els punts que has fet amb les estructures que has fet. És a dir, per exemple, si tu fas un arbre amb una copa sense tronc, tens un puntet. Tots els que vagis posant, un punt. Però si has aconseguit posar
un tronc, és a dir, una fitxa, una peça marron, amb una copa a sobre, aquest et dona tres en lloc d'un. I si el que has posat és al llarg dels torns un tronc de dues peces marrons i una copa verd a sobre, aquest te'n donarà set de punts. O més alt? Exacte. Les muntanyes, doncs igual. Una muntanya d'una peça, un punt. De dues peces, tres punts.
I de tres peces, set punts. Però compte, han d'estar com a mínim concatenades en una cadena muntanyosa dos espais hexagonals. És a dir, que si tu poses tres muntanyes de tres peces grises separades, zero punts. Ho has de tenir junt, d'acord? Anem pillant, oi? Per crear com una serra.
Exacte, exacte. Als prats passen el mateix. Una peça groga d'un prat et dóna 0 punts, però si en poses dues és un prat que et dóna 5 punts. Cada agrupació de peces grogues, és a dir, prats de com a mínim,
Dues peces et dona cinc punts. Et dona igual de cinc punts. Això en vertical o...? De dos cada tres. Això en vertical o...? No, no, no. Això es va escampant pel tauler. D'acord? Els únics que pugen són les muntanyes fins a tres i els arbres, com he dit, dos troncs i una copa. Però els prats i l'aigua...
No, aquests un i punt, no es pot posar res a sobre. Per tant, prats, grups de dos com a mínim, dos com a mínim, cinc punts cada grup. D'acord? L'aigua. Doncs bé, anem fent un reguitzei d'aigua encadenat, és a dir, connectat i quan més llarg sigui més punts. Si, per exemple, posem una aigua sola, això són zero punts, però si posem una aigua,
A un hexàgon i al costat d'un altre són dos punts. Tres concatenades, cinc, quatre, vuit, fins a tenir-ne, doncs sis que ens donen quinze i cada una més afegiran quatre punts. I queda sol als edificis. L'edifici és les peces vermelles. L'edifici, perquè compti a sota, ha de tenir una altra estructura, el fonament.
Això, doncs els jubilars que van a veure obres tenen molta experiència amb això. Doncs si tu poses a sota una grisa pedra, una vermella edifici o una marron fusta, això és el fonament. I a sobre poses una vermella, això és un edifici. Aquest edifici ha d'estar envoltant. Els hexàgons que l'envolten han de tenir, han de tenir, d'acord, tres tipus diferents edificis.
de peça de color. Si no, zero punts. Si tens, és exigent, si tens tres com a mínim colors diferents al voltant de l'edifici, aquest edifici et dona cinc punts. Molt bé!
Doncs això és la primera part. Jo vaig acumulant. Cada vegada agafo peces, Jaume, d'acord? Cada vegada agafo peces i les col·loco intentant fer aquestes estructures. Doncs arbres, els arbres poden estar aïllats, no cal que estigui junts. Doncs vinga, vaig a fer arbres molt alts que em donin 7 punts cada un. Clar, t'han de sortir les peces al mercat. Quan jo n'agafo 3... Exacte. Ricard, això és el que et volia preguntar. Hem estat parlant de la col·locació de les fitxes, però d'on surten aquestes fitxes?
Molt bé, d'una bosseta moníssima, d'un saquet, amb un cordillet que el tanca.
Sentiu? No, no s'ha sentit gaire, eh? Bé, és un saquet. I cada vegada que tu n'agafes tres del mercat, reposes el mercat amb tres peces d'aquests saquets. Per tant, es va omplint a metzar. D'acord? Clar. Tu dius, ostres, necessito una peça grisa per fer una muntanya de tres i no surt fins al cap d'una estona et pots florir. D'acord? Clar, clar, clar. Molt bé. Per tant, la mecànica bàsica és anar a cada torn a agafar-ne tres...
i anar posant sobre el teu tauler intentant fer aquestes estructures que he dit per comptar punts al final. Però compte, ara falta la cirereta. Hi ha unes cartes moníssimes, moníssimes, que es diuen santuaris, d'acord? Són santuaris de la fauna del món. I aquestes cartes les tens posades en un mercat de 5, d'acord? I tu, abans d'agafar peces o després d'agafar peces al teu torn, quan vulguis,
pots agafar-ne una i te la col·loques davant. Pots tenir-la fins a quatre, d'acord? I què mostren aquestes cartes? Doncs mostren una altra estructura diferent. Per exemple, hi ha una d'una llama que ens mostra que si tu poses una cadena de tres, no, dues de pedra al costat d'una groga i d'una altra groga, d'acord?
Doncs això és una estructura que et donarà punts. Què passa? Tu quan agafes la carta, la carta té dos espais o tres espais o quatre espais al costat amb una sèrie de punts. Aquests espais, tu quan agafes la carta agafes uns cups molt monos de color taronja i omples aquests espais tapant-los. Cada vegada que aconsegueixes fer una estructura com la que et diu la carta,
treus un dels cups i descobreixes un espai amb punts. Què passa? Per exemple, jo tinc un aquí amb el que t'he dit, un patró, que poses dues grises i al costat una filera amb dues grogues, una i una altra. Si cada vegada que faig això agafo un cup, el primer cup que tregui em descobrirà 5 punts. Si s'acaba la partida guanyaré 5 punts d'aquella carta. Però, si aconsegueixo destapar l'altre forat,
en guanyaré 12 perquè el següent espai del cub que trec em dona 12 punts. Què passa? Sóc obtenir 14 cartes. Una pregunta, que ara m'he liat una miqueta amb això dels cubs. Aquests cubs on sortien, has dit? Aquests cubs els tens en un pot al costat i els vas agafant. Cada vegada que agafes una carta, la carta té un espai marcat per posar uns cubs. Aquests cubs tapen uns punts.
Cada vegada que fas l'estructura que et diu la carta, treus un cub i destapes uns punts disponibles per tu, que els guanyes al final de la partida. Per exemple, la carta que tenia davant tapa un espai amb 5 punts i un espai amb 12. Què passa? Si faig l'estructura per primera vegada, trec el cub que destapa el 5, si s'acaba la partida així,
Quin tindré destapat, el del 5? Quants punts guanyaré amb aquesta carta? 5. En canvi, si he aconseguit destapar l'altre cub que està tapant el número 12, quants punts guanyaré? 12, el número màxim que té aquesta carta. Hi ha fins a 17 punts. Record, amb una carta potser bé? Fins a 17 punts. Quin és el hàndicap, Jaume? Quin és el hàndicap? Que tu pots tenir solament 4 cartes i no pots agafar-ne cap més fins que no hagis buidat tots els cubs d'una carta.
Per tant, si jo agafo quatre cartes molt xules que donen molts punts i les tinc allà davant i em queda un cub a cada carta, fins que no vull dir una de les cartes no puc agafar una altra carta. Compte, perquè es pot guanyar sense les cartes. Si tu tens la sort de fer allò que hem explicat al principi, de col·locar bé els arbres, de fer cadenes de muntanyes, rius i edificis, pots tenir molts punts.
Ara, evidentment, com a qualsevol joc, el més important és fer un bon combo i jugar tant a fer estructures com les que hem dit al principi, de territori, com a aconseguir els objectius d'estructura de les cartes. Això és molt important, molt, molt important, perquè aquestes cartes, que n'hi ha moltes, i són molt maques, cadascuna té un animal, per exemple, ara tinc aquí que surt un salmó. Aquesta, què passa? Doncs té que si aconsegueixes posar tres pedres una sobre l'altra, amb...
Al costat, una peça blava, vas guanyant 3, 6, 10 i 16 punts. M'oblidava, aquells cups que treus de la carta, que retires per descobrir punts, oi?
els col·loques a sobre d'una de les peces, d'una de les peces de color de l'estructura que has col·locat. Això què passa? Que t'està bloquejant aquella peça de posar-ne més a sobre. Amb l'aigua o amb el prat no passa res perquè aquestes no es posen mai res a sobre. Però si tu tens una muntanya d'un i et toca posar un cup a sobre, aquella muntanya ja no creixerà, m'entens? Clar, sí, sí, sí, és veritat.
És un combo, és molt senzill, perquè, evidentment, com tots els jocs que hem anat explicant al llarg d'aquesta temporada i anterior, visualment és com es veu un joc.
Però aquest, ja us ho dic jo, que és un joc que té una mecànica molt senzilla, com he vist, agafar tres peces i col·locar-les amb unes condicions que he dit, ja està. Però, però, el fet d'estar condicionat per com han de ser i combinar les dues estratègies de fer els territoris tal com he dit o aconseguir els objectius de cada carta...
el fa molt dinàmic i molt fascinant. I és maquíssim. És un joc, a més a més, que està amb el llindar aquell de jocs familiars i jocs ja que requereixen una estratègia i projectar una mica cap on vas, no? O sigui, per tant, potser és un bon punt de transició, no?, potser. Perfecte, Jaume, bingo. Exacte, exacte. És un joc, per gent que no està molt acostumada a jocs més heavy,
però que ja li vol donar el terror, d'acord? Vull dir que són jocs d'aquests, com un Carcassona, com un Catant, són jocs senzills però que tenen un llarg recorregut, m'entens? Harmonies és un joc que s'ha fet molt popular,
A més, l'han editat molt bé, amb les peces de fusta, molt maco, i veritablement es troba a totes les botigues, i és ben moltíssim, molt, i està amb una instrucció molt estallà, vull dir que l'han fet aquí, i que molt bé, molt bé. Jo encara tinc un dubte, encara, sobre el joc. Digue, ja, home. Entenc que cada persona té el seu propi tauler, oi? Sí, sí, sí. I cadascú va formant individualment de l'altre les seves estructures. Exacte.
Tu tens el teu tauler, que tens, mira, 23 hexàgons, i tu has d'anar col·locant, tu has d'anar col·locant. Quan s'acaba la partida? Quan una de les persones posa les peces sobre els hexàgons i sol li queden dos hexàgons buits. Quan queden dos hexàgons buits, s'acaba el torn, depenent de què ha començat a jugar, s'acaba el torn i es compta en punts, que de punt xin punt.
D'acord? Es compten els punts d'arbres, cadenes de muntanyes, prats, edificis i rius i els punts que cadascú ha aconseguit amb els punts descoberts destapats a cada carta. Molt bé, i d'aquí surt el guanyador. Exacte. Un joc molt ràpid, molt fluid. Clar, és veritat... Això et volia preguntar, el temps...
Sí, mitja horeta, eh? Mitja horeta i passa molt bé, passa molt bé, perquè com que és molt dinàmic, és agafar-posar, agafar-posar, l'única cosa pot ser, doncs, aquestes persones que tenen l'anàlisi per àlisi de dir, ostres, és que no sé què fer, poso, no poso, miro una carta, miro una altra. Bueno, se li tira una sabatilla al cap i ja està. Això és molt habitual, o què, als clubs de joc?
Sí, per fet, és una terminologia. T, anàlisi, paràlisi. És a dir, això es diu de les persones que, en el seu torn, triguen molt a jugar perquè estan analitzant totes les possibilitats.
A vegades és que analitzes o a vegades és que ets tan indecis que no saps cap on anar. I això es diu Anàlisi Paràlisi, perquè paralitzes el joc. De fet, hi ha un canal de YouTube molt potent que es diu Anàlisi Paràlisi castellà. Competència de la vida joc, però bé. No passa res, no passa res, escolta. Doncs mira, no sabia que teníeu la vostra pòpia jerga, per dir-ho d'una manera, i que denominàveu aquest tipus de jugador com els AP.
Exacte. Sí, sí, els anàlisi per àlisi. I tant, i tant. Molt bé, molt bé. Escolta, molt bé, molt xulo. Una cosa nova que he après. Escolta, també m'has comentat que a part d'un joc em volies comentar algunes altres coses. És això així? Sí, molt breu. Sí, aviam. 7 de març. Qui vulgui venir a Molins de Jocs, d'acord? Juguem el dissabte 7 de març tot el dia a la seu del club. Farem jocs a dues persones i voluntaris del club ensenyant jocs d'aquests de jugar
perdó, dues persones, anirem ensenyant i que la gent pugui anar jugant a les taules del club, d'acord? És obert a tothom, ho posarem a xarxes perquè la gent s'apunti, d'acord? Però esperem que vingui gent i que aprenguin jocs senzills, complicats, normalment els de dos no són, els que posarem no són jocs de molta estona, són jocs fluïts i aments, vull dir, perquè la gent es vagi familiaritzant amb els jocs a duo, que des de la pandèmia es van posar molt, molt, molt de moda. I això, i us convidem a tots i a totes a que vingueu.
I tant que sí, escolta, doncs sona molt... Vinguda de València 21, Molins de Rei. Molt bé, i tant, això de Molins de Rei, que al final Molins de Rei s'està convertint en una capital dels Jocs de Taula aquí a Catalunya. El Joc de Taula del Baixi Obregat. Bueno, hi ha competència, eh? Podríem parlar d'això, que Sant Vicenç, Sant Andreu també són molt potents. Molt potents i molt macos. I escolta, com van aquestes associacions? Teniu bon rotllo entre vosaltres o no? Molt, molt, molt. Ja us donarem informació més endavant...
però cap a la primavera es fan unes olimpíades que les organitza a Matent. Em sembla que no sé si el Jaume ho va mencionar. No, no. Són unes olimpíades que organitza el club a Matent, que és un club germà de Sant Vicenç dels Horts, en les quals hi participen clubs de tot Catalunya. Aleshores, cada club
porta algun jugador del seu club a jugar a uns jocs determinats, és a dir, que les disciplines que tindríem en les olimpiades des de javelina fins a futbol o patinatge artístic, doncs allà és jugar el Harmonies que hem explicat avui, el Cascadia, per exemple, el Tower Up o...
a una sèrie de jocs, que són els jocs amb els quals es competeix en aquelles Olimpiades. L'any passat va venir moltíssima gent, es fa un dinar de germanor, a més a més hi ha mercat de compra-venda de jocs. Ja us donarem informació perquè és molt, molt maco, de veritat. Escolta, sona molt i molt bé. Entenc que, clar, cada club porta el seu millor jugador en cada joc.
La feina és trobar jugadors. La feina és que aquell dia la gent pugui. És d'aquestes trobades
que suposo que una mica és dinarena com som nosaltres, vull dir almenys jo personalment m'ho agafo així, en que al final no t'importa massa guanyar o perdre, sinó que coneixes molta gent, veus que hi ha gent que comparteix els teus neguits, veus jocs nous o compres algun joc de segona mà, vens dels teus, vas a dinar tots junts, és una trobada molt més social que competitiva, la veritat. Sí, sí, us aconsellem també. I escolta, també teniu medalles o no?
Hi ha premis per club, sí, perquè el que es fa és donar premis al club que aconseguin més victòries. Vull dir que els premis no són individuals, sinó que són per club. Exacte, exacte. I Molins de Joc té alguna de les ses vitrines o...?
em sembla que fa dos anys diria que fa dos anys i diria que l'hem deixat no diria que sí, fa dos anys però no em posaré molt fort molt bé, escolta Ricard demostra la importància que els hi donem i tant, això és veritat que al final és el que tu deies, és que el més important és participar, és passar una bona tarda o un bon dia sencer inclús amb aquests dinars, amb aquestes col·laboracions conèixer gent que al final és apassionada del que a tu t'agrada, que això també és bonic
I és que és una passió molt sant, els Jocs de Taula, de debò. Sí, la veritat és que sí. Molt bé, doncs, escolta, Ricard, gràcies per venir una setmana més i ens seguim sentint aquí a Ràdio d'Esvern. Molt bé, que vagi bé, estan just. Adéu, gràcies. Adéu, adéu.
Fins demà!
I fins aquí el programa d'avui, el programa de dijous. Ens retrobem com sempre, demà, a partir de les 5 de la tarda, aquí, a casa vostra, a Radio d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi i fins aviat.
Imagine there's no countries It isn't hard to do Nothing to kill or die for No religion too Imagine all the people
Living life in peace You may say I'm a dreamer But I am not the only one I hope someday you will join us
And the world will be his one Imagine no possessions I wonder if you care No need for greed or hunger A brotherhood of men
Imagine all the people sharing all the world. You may say I'm a dreamer, but I'm not the only one.
I hope someday you will join us And the world will live as one
Tot seguit, les notícies de Sant Just.