El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda us acompanyaré
en aquest magazín que des de ja fa dues temporades t'acompanya cada tarda
aquí a la emisora municipal de Sant Just.
Avui amb moltes novetats i també, com sempre, amb moltes seccions.
Començarem amb l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
Seguirem amb la càpsula, la cançó destacada del dia.
i també avui amb dues entrevistes.
A la primera hora, Catalunya en miniatura, on parlarem d'aquest espai tan nostrat.
I també, a la segona hora, Estatu Kuo.
Un projecte audiovisual molt interessant que de ben segur ens atraparà
i també, per part dels seus creadors, ens l'aproparan al màxim.
I finalment acabarem el programa d'avui dilluns amb Aixoba de Cavalls,
l'espai de quinoterapia amb Gemma Janer.
Esperem que hagueu tingut un bon cap de setmana
i ara sí, aquí comença el vostre cap de setmana de les tardes.
Això és el Refugi. Benvinguts.
Actualitat 360, les notícies a prop teu.
I arrenquem, com sempre, amb les notícies més destacades del dia.
I comencem parlant d'un bon grapat d'ovelles que han sortit aquest any als carrers de Barcelona.
Desorientades, no han trobat cap pessebre a la plaça Sant Jaume on quedar-se.
És el que ha volgut fer palès l'artista i arquitecte Joan Juncosa,
col·locant més de 100 ovelletes de colors pel gòtic.
En mig de la plaça, entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat,
a diferència d'altres anys, hi ha un estel gegant.
En una entrevista al 324, al canal de 3CAT,
l'artista ha explicat que li sap greu que no hi hagi cap pessebre.
A la ciutat se li havia fet seu, d'alguna forma.
I en aquest cas, en guany, com ja vam veure a les xarxes socials de l'Ajuntament de Barcelona,
és aquest estel el que predomina a la plaça Sant Jaume.
Els carrers dels voltants de la catedral s'han llevat amb les ovelles enfilades a les voreres,
cornisses o alguna cantonada.
Aquestes ovelles que simbolitzen l'arribada del Nadal, l'arribada al pessebre.
Però en aquest cas, sense rum, perquè no hi ha cap pessebre,
com esmentàvem en aquesta plaça tan icònica de la ciutat de Barcelona.
Juncosa les ha posat aquest dissabte a la nit
i és un projecte que va idear a l'agost
quan es va assabentar que no hi hauria pessebre a la plaça Sant Jaume.
I seguim parlant de Nadal,
perquè fer-se fotos amb els llums de Nadal,
en aquest cas seria una pràctica perillosa a Barcelona.
La Guàrdia Urbana ha hagut de prendre mesures
per intentar evitar el risc que agafen molts vianants
que aprofiten el semàfor en vermell dels vehicles
per intentar captar la millor imatge.
Va ser un èxit i un mal de cap l'any passat
i ara la moda ha tornat amb la primera encesa de llums del Nadal.
El Passeig de Gràcia a Barcelona viu un fenomen
que ja es va viure ara fa un any,
però que sembla que s'ha convertit en una perillosa tradició.
és la de fer-se selfies al vell mig del Passeig de Gràcia
amb els llums de Nadal de fons.
I és que les selfies a la calçada dels carrers
engalanats amb el llumament nadalenc
comporten problemes de seguretat.
De fet, sembla que tot i haver-hi aquesta situació,
tot es pugui valdre per fer-se una fotografia per Nadal,
però no és així.
De fet, s'han de complir aquestes normatives
i aquestes obligacions,
perquè si no, doncs podria perillar la nostra vida
i també la dels nostres acompanyants.
Sense anar més lluny, ara fa un any,
Barcelona ja va haver de prendre mesures
per frenar l'allau de fotografies
en aquest punt de la ciutat.
Un fet que no evita la satisfacció dels vianants
en veure l'espectacle en directe.
En aquest cas, al veure totes les llums,
el que volen i el que els convida
és fer-se aquesta fotografia per la posteritat,
però realment s'ha d'anar molt en compte
fer-les des de la vorera o des d'espais segurs.
I seguim amb actualitat.
Avui us volem parlar també d'aquesta situació tan grotesca
que s'està vivint en un autobús,
en un autobús que anava de l'Hospitalet de Llobregat
a Porter i Pimoren.
En aquest cas, almenys dos morts
haurien estat en aquest accident.
Almenys dues persones han mort aquest diumenge
en l'accident d'un autocar a la carretera RN 320
a l'altura de Porter i Pimoren, a l'Alta Cerdanya.
Segons el SEM, hi ha més.
A més, també 32 ferits de diversa consideració.
Almenys n'hi hauria sis de greus,
quatre dels quals han estat derivats a l'Hospital de la Cerdanya
i de la Vall d'Hebron.
Són dades provisionals a l'espera que el Departament de Justícia francès
emeti un comunicat amb les xifres.
L'autocar, amb 47 ocupants,
ha aixucat lateralment i s'ha encastat
contra el talús esquerre de la carretera,
una via de muntanya.
Un dels laterals del vehicle ha quedat molt malmès
pel fort impacte.
L'autocar havia sortit aquest diumenge al matí
de l'Hospitalet de Llobregat
per passar el dia al pas de la casa, a Andorra,
i estava ja de tornada quan s'ha produït l'accident
pocs minuts després de les 5 de la tarda.
I aquesta situació, aquesta notícia, ens arribava ahir a la tarda.
I ara marxem a una altra notícia.
Parlarem ara, però, d'Irlanda,
que rebel·lida un govern de centredreta
i el Sinn Féin per suport a les eleccions.
Els irlandesos han apostat per la continuïtat.
el partit de centredreta, Fian Afail,
Garrès del Destí, seria la traducció,
ha guanyat les eleccions al país
i tornarà a formar govern
amb el també centredreta Fian Gael,
clan dels Celtes.
I després de les eleccions d'aquest divendres,
doncs ho veiem encara més clar.
La formació socialista, Sinn Féin,
nosaltres mateixos,
aquesta seria la traducció d'aquesta formació,
la força més votada en les darreres eleccions
és la que ha perdut més vots
en aquests últims comissis.
6 minuts per dos quarts de 6 de la tarda,
marxem a les notícies a nivell municipal.
Conferència a Can Ginestà
per descobrir l'òpera Madame Butterfly.
Jordi Pujol, expert operístic,
oferirà una introducció a l'obra
en el marc del programa Liceu VIP,
impulsat pel Departament de Cultura
i el Gran Teatre del Liceu.
La sala Isidore Cònsul i Girivert de Can Ginestà
acollirà el pròxim 3 de desembre,
és a dir, demà dimarts,
a les 6 de la tarda,
la conferència introductoria
sobre l'òpera Madame Butterfly,
que està a punt de ser estrenada
a Gran Teatre del Liceu.
I seguim parlant d'actualitat Sant Justenques.
Sant Just lidera el balanç migratori
al Baix Llobregat el 2022.
El municipi obté el millor resultat
en entrades i sortides de residents,
destacat pel seu atractiu residencial.
Sant Just d'Esvern ha destacat
en el nou informe de l'Observatori Comarcal
del Baix Llobregat
sobre moviments residencials,
amb una taxa de migració neta
del 37,7% habitants
el 2022, situant-se
com el municipi amb millor saldo migratori
de la comarca.
Aquesta dada reflecteix
una atracció significativa de residents
en comparació amb les sortides registrades.
I marxem a l'efemèrida del dia.
Avui, 2 de desembre,
ens trobem amb aquesta efemèrida.
El 1923 va néixer a Nova York
la soprano grega Maria Calas.
I ara sí, marxem a la música
perquè arriba la càpsula.
I avui a la càpsula deixeu-me
que expliqui una miqueta el funcionament
d'una nova iniciativa
que incorporarem al refugi
a aquesta temporada.
Durant el mes de desembre,
tant l'equip de producció
encapçalat pel Rubén Pérez com jo
hem estat treballant
amb un calendari d'advent
on els col·laboradors i col·laboradores
aniran obrint unes caixetes
amb els números.
De fet, ara tinc aquí la caixeta
del número 1
que va ser ahir diumenge
i també obrirem-les
dels cap de setmana
tot i no haver programació.
I en aquesta calceta
trobarem algun detallet
pels col·laboradors
i també alguna frase,
alguna coseta
que ens comenci a escalfar,
ens comenci a posar to
per aquest Nadal.
I vinga, va, si us sembla,
avui en relació
amb el contingut de la capsa
l'hem volgut posar
en aquest moment,
en el moment més màgic,
en el moment de la càpsula.
Vaig obrir la caixeta, d'acord?
Estic obrint ara mateix
aquesta caixeta
on m'hi trobo, doncs,
uns bombonets
que sempre van bé
i un tros de paper
que diu el següent.
Mireu, posa cançó.
Per tant, ja té sentit
que l'haguem introduït
aquí a la càpsula.
Per començar,
aquest mes tan nadalenc,
el refugi,
us dedica
a aquesta cançó
que segur que coneixereu,
això és el
Hola, I want for Christmas is you
de Maria Carey.
Ara sí,
donem definitivament
per encetada
l'època de Nadal.
I don't want a lot
for Christmas
There is just one thing
I need
I don't care about
the presents
Underneath the Christmas tree
I just want you
for my own
More than you
could ever know
Make my wish come true
All I want
for Christmas
Is
You
Yeah
I don't want a lot
for Christmas
There is just one thing
I need
And I
Don't care about
the presents
Underneath the Christmas tree
I don't need
to end my stopping
There upon the fireplace
Santa Claus
won't make me happy
With a toy
on the Christmas tree
I just want you
On my own
More than you could ever know
Make my wish come true
All I want for Christmas
Is you
You
Baby
Oh
I won't ask for much
This Christmas
I won't even wish for snow
And I
I just wanna keep on waiting
Underneath the mistletoe
I won't make a list
And send it
And send it
To the north
For the same name
I won't even stay awake
To
Through the magic
Rain
And clay
Cause I just want you
Here tonight
Holding on to me
So tight
What more can I do
Oh baby
All I want
For Christmas
Is you
Ooh
Ooh
Ooh
Ooh
Ooh
Ooh
Ooh
Oh
All the lights are shining
So widely
Every boy
Baby
And our summer children's
Life fills the air
Ooh
And everyone is singing
I hear those black guys waiting
So then I want you praying
Can't you want me really need
Won't you please tell my baby
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Oh, I don't want a lot for Christmas.
This is all I'm asking for.
I just want to see my baby
standing right outside my door.
Oh, I just want you for my own.
More than you could ever know.
Make my wish come true.
Oh, baby, all I want for Christmas.
This is you, you, baby.
All I want for Christmas with you, baby.
All I want for Christmas with you, baby.
All I want for Christmas with you, baby.
La ràdio de Sant Just
98.1
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat.
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Jús d'Esvern.
Més informació al portal de Sant Jús d'Esvern.
i de la gru i far田 m' sociale.
Fes el atrelu.
Fes el atrelu.
Fes el atrelu.
とien.
Fes el atrelu.
Fes el atrelu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fernando!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bés demà!
Fins demà!
Bés iş!
Fins demà!
i activitats que realment valen la pena.
Explica'ns una mica tot plegat, Fernando.
Bé, tal com t'ho comentaves, els que van venir de petits fa 40 anys
ara venen amb els seus fills, vol dir que realment hi ha una seqüència
en aquest aspecte que hi ha com una tradició, no?
Bé, a Catalunya en miniatura tenim una representació a escala U25
dels monuments més importants de Catalunya, de les quatre províncies,
de les 42 comarques i d'alguna forma una passejada per tota Catalunya
a nivell tan didàctic com cultural com lúdic, no?
I després tenim ja des de fa deu anys que vam muntar un parc aèri forestal
o el que és un bosc d'aventura, en tenim tres circuits, dos mitjans i un extrem
i després dos circuits infantils pels nanos i nenes de 4 a 7 anys.
En el qual, d'alguna forma, abarquem una miqueta, sobretot a nivell d'escoles,
tot el venu de tots els cursos.
Interessant, interessant la proposta que oferiu a Catalunya en miniatura.
Com comentaves, des de fa molts anys, amb aquesta proposta inicial
de mostrar una mica aquests espais més emblemàtics de Catalunya.
Entenc que això també té una feina de conservació
i d'anar arreglant aquestes figures, que deu ser una tasca complexa, no?
Bé, efectivament tenim un equip de manteniment.
També hem de pensar que al llarg dels anys,
les primeres maquetes es fèiem de fusta
i actualment totes estan fetes amb un material poliuretà
que és molt més adient per allò que són maquetes o edificis
que estan a l'exterior, no?
Hem de comptar que, clar, el parc té una extensió total
de 60.000 metres quadrats,
dels quals 25.000 metres ocupen les maquetes,
que seria el mapa de Catalunya.
En aquest aspecte és el més gran d'Europa.
A tota Europa n'hi ha 17 parcs de miniatura
i el nostre és el que representa tot un país
i a nivell d'espai és el més gran.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Això també té molt a dir, no?,
de com heu cuidat el parc,
de com també ha sabut créixer,
perquè com comentaves fa 10 anys
que també teniu altres propostes
que jo crec que més que alternatives
el que fan és combinar l'experiència al parc, no?,
que véns a passar el dia per veure aquestes figures
i després tot seguit també gaudeixes de la natura
d'una forma diferent, no?,
podria ser així?
Sí, sí, totalment, totalment,
ho has explicat perfectament
i també el que fem ara,
ja des de fa uns anys,
durant certes èpoques de l'any,
diferents activitats.
Per exemple, ara el Nadal,
que ja pràcticament hem començat,
tenim el parc totalment il·luminat,
això fa dos anys que ho fem,
ho fem amb una empresa externa,
per descomptat,
però, bueno, és un parc de llums
que aquest dijous concretament ja és la...
engeguem a tope
i una altra activitat, per exemple,
durant el mes de Nadal,
el mes de desembre,
fem una activitat amb un saló que tenim,
que l'idiom al Palau de Nadal,
on tots els nens podran deixar la carta dels Reis,
la carta del Papa Noel,
podran gaudir del que seria el Nadal clàssic
i el Nadal modern, d'alguna forma,
però, bueno, serà també un espectacle nou
per la canalla, no?
Té molt bona pinta.
Estem ara mateix també a dins de la web,
que podeu trobar més informació,
al Palau de Nadal.com,
una experiència que de ben segur
us farà somiar del 6 de desembre
al 5 de gener, enguany,
una experiència, com esmentaves, Fernando,
familiar, teatralitzada,
màgica
i que en aquest cas, doncs,
és també l'excusa perfecta
per allargar aquesta nit més màgica de l'any
que és la nit de Reis, no?,
que moltes vegades se'ns fa curta
i d'aquesta manera també
podent fer aquests testets previs,
doncs també et dona la sensació
que dura més, no?, la màgia.
Sí, d'alguna manera,
també el que passa és un tema
que jo a vegades ho comentem,
que cada vegada ho estem avançant més.
Certament, certament.
Potser massa.
Sí, quan jo era petit,
doncs el Nadal començava, no sé,
pràcticament quan acabava l'escola
i ara, doncs, al mes de...
pràcticament finals d'octubre
ja estàs parlant del Nadal, no?,
poder sí que estem avançant
massa ràpid en aquest aspecte.
En aquest palau que esmentaves,
el Palau de Nadal,
què hi podrem trobar?
Perquè veig moltes coses interessants
i que segur que els infants,
doncs, es moriran de ganes
de visitar les diferents sales,
els diferents espais d'aquest palau.
Bé, mira, aquí...
Puc explicar poc perquè, si no, no...
Clar, no, no.
S'ha de mantenir una mica la sorpresa,
està claríssim.
La sorpresa, exacte.
Però, bé, us puc explicar que, per exemple,
hi ha una sala molt gran amb regals,
hi ha una sala on hi ha tota una sèrie de pastissos,
hi ha una sala que és una biblioteca,
després els nens en una altra sala,
després els nens en una altra sala poden escriure una carta
i després entregar-la...
Tot això amb un recorregut que dura aproximadament una mitja hora,
tot tematitzat, amb uns mitralls maquíssims,
amb una llum realment espectacular,
i d'alguna forma, des que entres ja comences amb la sorpresa
i quan acabes el recorregut
és quan realment diposites la teva carta
i amb els desitjos de cara a l'Alla Reis.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Interessant proposta també pels infants,
per les famílies.
Al final també són activitats complementàries
i que ens ajuden a fer aquestes festes
encara més màgiques, com comentàvem.
Pel fet d'agafar entrades, com funciona?
Hem d'agafar les entrades per separat,
ens inclou tot, com funcionaria?
Les entrades sempre es compren a través
de la pàgina Voguem Nostra,
fa una redirecció amb una altra pàgina
que és on es venen les entrades del Palau Banaval
i quan compres l'entrada del Palau Banaval
tens inclosa la visita a Catalunya Miniatura
fins a les 5 de la tarda.
A partir de les 5 de la tarda ja tanquem
el que és Catalunya Miniatura,
continua l'espectacle del Palau de Nadal,
però si el tema de maquetes comença amb les llums,
aleshores és un altre espectacle.
Però si vens durant el dia,
per exemple, a les 11 de matí a veure el Palau de Nadal,
pots gaudir del Palau de Nadal
i també la visita de Catalunya Miniatura,
tot pel mateix preu.
Clar, comentaves una mica l'horari aquest d'obertura del parc
que seria de 10 a 5, si no vaig errat.
Correcte.
I després, en aquest cas,
el del Palau de Nadal seria de 11 del matí a 9 de la nit
i amb diferents dies que bàsicament serien els caps de setmana.
Ara ens ve un cap de setmana llarg,
que és el del pont de desembre,
el 6, 7 i 8 tindríem oberta aquesta activitat,
el 14, el 15 també,
21, 22 i 23,
i després ja marxaríem després de Nadal,
el 27, el 28, el 29, el 30,
i els dies de gener més pròxims al Dia de Reis,
que també, evidentment, la situació humana.
Sí, sí, està obert per descomptat.
De fet, aquest dijous fem una petita presentació
per presentar el que seria el Palau de Nadal
a la premsa,
fins a una mica de presentació del que és l'espectacle,
i ja a partir de dimendres,
a partir de dimendres,
però ja queda obert pel públic,
haig de dir també que ja tenim moltíssimes reserves,
és un producte que realment
ens ha sorprès amb el sentit
que abans de realment començar
i que tinguéssim una cosa ja en marxa,
hem tingut moltes pres reserves.
Perquè aquest any,
quants anys fa que realigeu aquesta activitat?
Bé, el Palau de Nadal serà el primer any.
El primer any?
Sí, el primer any.
Però sí que haig de comentar
que l'empresa Cufà,
que és un grup artístic,
que es diu Sandal,
ja fa tres anys que treballem amb ells.
A la primavera,
normalment fem la casa del Ratuli Pérez,
que té un èxit brutal,
perquè, ben,
ja no fa falta que expliqui el que és el Ratuli,
però, vull dir,
pels nens i les famílies
és un espectacle fantàstic.
I després, a l'estiu,
aquest any hem fet també amb ells
una història semblant
a l'Indiana Jones,
al Juràssic Jones,
que li diem nosaltres,
que és un dinosauri
d'uns 15 metres,
que els nens i les famílies
tenen que passar també
per una sèrie de sales
anar desenterrant el dinosaure.
I a partir d'aquí,
doncs, bueno,
s'explica una miqueta
el que és la història dels dinosaures
i una miqueta de la prehistòria,
etcètera.
I que són tres espectacles.
I aquest any inaugurem
el tercer espectacle,
que és el Palau de Nadal,
però que estem segons
que tindrà molt d'èxit
perquè són els mateixos
que produeixen els altres espectacles
i realment treballen
per les famílies i pels nens.
És una meravella.
Que bé, que bé, que bé.
Sí, sí, té molt bona pinta.
La veritat és que recordem
la pàgina web
per a aquella gent
que ens estigui escoltant,
alpalaudenadal.com.
Allà trobareu tota la informació.
Si no, com comentava també
el Fernando,
podeu trobar
a catalunyaminatura.com
a la web, diguéssim,
general d'aquest espai
ubicat a Torrelles del Llobregat.
Esmentem també
una mica més en profunditat
aquest espectacle de llums
que ens comentaves també
a l'inici de l'entrevista,
que en aquest cas
sí que l'heu treballat
en algunes ocasions
i ha donat bastant bon fruit
i és un producte també
molt atractiu
per aquests dies de Nadal.
Efectivament.
Aquest és el tercer any
que ho fem.
Fins a...
Els dos anys anteriors
ho havíem fet
amb una empresa
especialista
en aquest tema
que és una empresa austríaca.
Aquest any
ho fem amb una empresa d'aquí,
concretament que està...
és espanyola,
però té la seu
aquí a Catalunya
és a l'endreu de la barca
i amb ells
hem muntat
l'espectacle de llums.
En una primera fase
fins avui
ho hem començat
a treballar
ja al públic,
però a partir
concretament
d'aquest cap de setmana
ja s'ha incrementat
en moltes figures,
en fi,
molta més llum,
un espectacle
que realment
l'hem variat
amb un làser
fantàstic.
És a dir,
per estar una hora
aproximadament
fent la passejada
per el que seria
Catalunya miniatura,
però amb les figures
i amb la música
també hi ha un tema
d'olors,
per exemple,
passes per...
perquè d'alguna forma
és la primavera,
l'hivern,
l'estiu i la tardor.
Aleshores,
si vas a la primavera,
potser hi ha un fum
que surt
amb un aroma
de cirera,
per exemple,
que és molt típic
d'allà de Torrelles.
És a dir,
que d'alguna forma
tens els diferents sentits
els tens
treballant
amb la visita.
Que interessant,
que interessant,
una proposta
totalment immersiva,
no?
Que ara sembla
que d'alguna manera
l'espectador
s'estava tornant
també molt exigent
en aquest tipus
d'esdeveniments
i perquè,
clar,
cada vegada
hi ha més oferta,
no?
I al final també
la gent el que vol
és experimentar
coses molt diverses
i coses
amb molta qualitat.
En aquest cas,
doncs,
estic convençut
que no ha de saber a ningú
i que també agradarà
a petits i a grans.
la veritat
és que sí,
cada vegada
hi ha més espectacles
en aquest sentit,
és veritat,
també els ajuntaments,
en fi,
el que és l'activitat
pública,
doncs,
estar a tots els pobles,
com que també d'aquí
el vaso agregat,
ja que estigui a fets,
agafats,
diferents llocs,
poder,
en el cas nostre,
la singularitat,
bé,
és que està dins
de Catalunya Miniatura,
hi ha una part important
de les maquetes
que també estan il·luminades,
amb la qual cosa,
el que prima són
les junts
per dintre
d'un espai singular,
no?
Si no és el mateix
fer-ho,
no sé,
a la plaça
de l'Ajuntament
que fer-ho
a Catalunya Miniatura
i d'alguna forma
és una visita nocturna,
entre cometes,
de lo que seria
Catalunya Miniatura
també.
I explica'ns una miqueta
també per accedir
a Catalunya Miniatura,
quines opcions tenim
per poder venir
a veure-us?
Bé,
les opcions
a nivell de transport
tenim l'opció
de venir
amb cotxe particular,
evidentment,
fins a Sant Vicent dels Horts,
a Sant Vicent dels Horts
cap a Torrelles,
que són 4 quilòmetres,
i si volem venir
en transport públic,
aleshores tenim
la companyia
Soleil Sauret,
que és la que fa
la ruta nostra,
que és la línia L62,
que pràcticament passa
per tot el Baix Obregat.
Sí,
per Sant Josí passa,
de fet,
les 62,
o sigui que...
Exacte,
i us deixa
a la zona
aproximadament
a uns 200 metres
del parc.
També es pot
agafar els ferrocarrils
a les Generalitats,
fins a Sant Vicent dels Horts,
o Renfe
fins a Molins de Rei,
tant a Sant Vicent dels Horts
com a Molins de Rei,
a la zona
d'agafar l'autobús
a la línia L62
fins a Torrelles.
Molt bé,
també és veritat
que les propostes
que estem plantejant
des d'un inici
són propostes de dia,
oi, Fernando?
Perquè realment,
si volem fer tot
amb tranquil·litat,
és a dir,
si volguéssim
començar de bon matí,
donar un passeig
per Catalunya Miniatura,
després fer alguna
de les experiències
d'aventura
i després també
gaudir de la nit
d'aquests espectacles,
hauríem de plantejar-ho
ja per tot el dia.
Sí,
al principi
nosaltres
el que aconsellem
és fer
el dia i la nit
separar-ho.
És a dir,
que si tu vols fer,
per exemple,
a Palau de Nadal
vols fer l'activitat
d'aventura
i visitar Catalunya
a Miniatura,
de fet,
amb un dematí
fins a l'hora de dinar
o fins a les 4 de la tarda
és correcte,
no?
Si després allargues
amb les llums,
poder tantes hores
tampoc dona,
apartant el tema,
aleshores el que està fent
molta gent
és durant el dia
fa l'activitat
de Catalunya
a Miniatura,
aventura
o el que sigui
a Palau de Nadal
i per un altre dia
fan les llums de Nadal.
Aleshores,
d'alguna forma,
venen dos dies
amb espectacles
i situacions
totalment diferents
que a més
el ser diferent
ho gaudixes
d'una altra manera
perquè no té res
a veure el dia
amb la nit
amb aquest aspecte,
no?
Clar,
clar,
clar,
efectivament,
sí,
sí,
és molt diferent
i en aquest cas
també et dona
l'oportunitat
de gaudir
amb les piles carregades
i també
de totes les experiències
al 100%,
que sempre has d'agrair
si vas amb canalla
doncs això també
t'ho has de mirar,
no?
Si vas amb un equip
diguéssim d'amics
i tal
que teniu ganes
de gresca
potser sí que ho aguanteu
però clar,
amb la canalla
també s'ha de pensar això.
sí,
la canalla
precisament
és un,
parlant
del palau de Nadal
està estudiadíssim
el tema del temps,
vull dir,
aquesta mitjora
és el que pels nens
els nens i els adults
també,
però en principi
pensant
amb la canalla,
vull dir que
ho fan
amb aquest temps
i sense problema,
si ho allargues
aleshores ja
doncs els nens
descansen,
és normal.
Fernando Arcilla,
moltíssimes gràcies
per passar
pels micròfons
de Ràdio d'Esvern,
no sé si vols afegir
alguna cosa més
abans d'acabar l'entrevista
però agrair-te
que hagis dedicat
aquesta estona
també a explicar
què i on
podem trobar
el Catalunya Miniatura
i també en aquest cas
aquestes propostes
nadalenques.
Bueno,
agrair-vos
agrair-vos
l'haver-nos trucat
i bueno,
dir que
nosaltres
dintre del que és
el Baix Obregat
procurem potenciar
tot l'aspecte
del que és
la comarca
i en aquest cas
a través vostre
ha sigut un plaer
el parlar
de Catalunya Miniatura.
I tant que sí,
i tant que sí.
Doncs moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
i bones festes,
evidentment.
A vosaltres
i bones festes
a vosaltres
i també a tots els urgents.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I seguim aquí al magatzin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Tornem a posar-nos nadalencs perquè tenim una sorpresa per tots vosaltres.
I és que ja sabeu que en l'època nadalenca els carrers ens transformen en Nadal
amb aquestes llums que decoren els carrers i les places de les ciutats i pobles del nostre voltant,
en aquest cas de Sant Just d'Esvern, l'encesa de llums va ser divendres passat
i des de divendres s'il·luminen els carrers amb aquestes llums LED tan meravelloses
que també ens donen una mica d'alegria, no?
Que ja que es fa de nit molt aviat, com a mínim ens acompanya aquesta llum artificial
que també ens dona molta joia.
Però és que aquí al programa, com que ja fem dues temporades,
també anem aprenent any rere any i ens agraden els reptes aquest any,
us portem unes falques que ens aniran acompanyant al llarg de tot el Nadal,
d'aquesta època de Nadal, sabeu que a Ràdio d'Esvern hi ha la versió de la nostra sintonia
però en estil nadalenc, doncs nosaltres hem volgut, com diuen en castellà,
rizar el rizó i fer la versió de la versió.
És a dir, hem agafat la nostra sintonia, el nostre indicatiu de Ràdio d'Esvern
i també li hem posat aquestes frases tan icòniques del programa amb un caire nadalenc.
Sabeu que la nostra veu en off, en Ricard Blasco, que és un gran amic del programa,
ens ha ajudat a fer aquestes veus, actor de doblatge meravellós
i que és la veu del refugi també en diferents espais del magazín.
En aquest cas, ell ens ha ajudat a fer aquestes falques, aquestes veus,
que anireu sentint per Nadal.
I avui us les volíem obsequiar.
Començarem amb aquesta primera, que esperem que us agradi.
El refugi et desitja bon Nadal i feliç any nou.
I en format més llarg també ens sentireu així.
El refugi et desitja bon Nadal i feliç any nou.
Escolta'ns al 98.1 FM o al web www.radiodesvern.com
Vinga, família, que ja és Nadal a Ràdio d'Esvern!
Si no, és vergi!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!



!



!
!
!
!
!
!
!
!
Tania Oleart, bona tarda!
Molt bona tarda, Sergi!
El Barça juga demà contra el Mallorca a la Lliga, és un partit de la dinovena jornada que s'avança perquè els dos equips han de jugar a la Supercopa d'Espanya.
El tècnic del Barça, Hansi Flick, ha demanat als jugadors que generin més esperit de lluita per guanyar els partits.
La tècnica ha confirmat també que tant Valde com Dani Olmo, inèdit contra les Palmes, en l'última jornada estan recuperats pel partit a Mallorca.
Antiviolència proposa una sanció de 5.000 euros i prohibició d'accés als recintes esportius per un període de 12 mesos als aficionats que van insultar la Minyamal al Bernabéu durant el partit contra el Barça del 26 d'octubre.
Avui es tanca la quinzena jornada de primera amb el partit a les 9, Sevilla o Sassuna.
S'ha confirmat que la jugadora del Barça, Vicky López, té una lesió, una distanció del lligament lateral intern del genoll dret.
Estarà de baixa entre dues i tres setmanes i és dubta pel partit de Champions contra el Manchester City del 18 de desembre.
Vicky s'ha lesionat amb la selecció espanyola.
L'organització de la Vuelta ha fet oficial que l'edició del 2025 sortirà des del Piemont, a Itàlia, per on disputarà les tres primeres etapes de la ronda espanyola.
I en en vol, el Barça ha anunciat aquest migdia que l'extrem del primer equip, Aleix Gómez, ha ampliat el contracte amb el club per tres temporades més.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas-Vilanova.
La sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginestà acollirà el pròxim 3 de desembre, a les 6 de la tarda, la conferència introductoria sobre l'òpera Madame Butterfly, de Giacomo Puccini.
L'acte serà a càrrec de Jordi Pujal, expert operístic i divulgador musical, qui oferirà una presentació amena i entenedora de l'obra.
Aquesta activitat s'emmarca dins del programa Liceu VIP, una iniciativa impulsada pel Departament de Cultura i el Gran Teatre del Liceu, per apropar l'òpera a les biblioteques públiques catalanes.
Els assistents tindran l'oportunitat de conèixer els detalls i el context d'aquesta òpera, abans de la seva representació al Gran Teatre del Liceu, el pròxim 10 de desembre.
L'esdeveniment és organitzat per la Biblioteca Joan Margarit i està obert a tots aquells interessats en el món de l'òpera i la cultura musical.
El seguiment de les caixes niu instal·lades a les zones verdes de Sant Just entre el 2022 i 2024 ha registrat resultats molt positius, segons dades recollides fins aquest any.
De les 34 caixes nius instal·lades en set àrees del municipi, el 79% han presentat signes d'ocupació, percentatge que s'eleva el 84,38% si s'exclouen les dues caixes no revisades.
Els espais analitzats inclouen zones com el sector Walden, el parc Pau Casals, el parc de Plana Pedrosa, el passatge del doctor Rivalta, el parc de les bases de Sant Vera, el parc de Can Freixas i l'escola Canigó i els jardins de Peredot.
De les 34 caixes, 32 s'han revisat, mentre que dues no han estat accessibles i dues més han desaparegut, una al passatge del doctor Rivalta i una altra al parc de Can Freixas.
La instal·lació d'aquestes caixes contribueix a la protecció d'espècies que n'edifiquen en forats, afavoreix l'estudi de la seva biologia i promou l'educació ambiental a la població.
Els pastorets de Sant Just tornaran aquest Nadal amb novetats i cinc funcions programades,
que es representaran el 20, 21, 22, 23 i 26 de desembre a la Taneu de Sant Just.
Les entrades ja estan disponibles a la plataforma Antràpolis.
Aquest any l'obra ha ampliat les seves representacions per donar cabuda més públic i continuar amb una tradició molt arrelada al municipi.
Daniela Fumador, que assumeix per primera vegada la direcció dels pastorets,
ha explicat que el guió s'ha refet parcialment adaptant-se als temps actuals.
Entre les novetats, destaquen l'ús de cançons generades amb intel·ligència artificial i influències de plataformes com TikTok,
pensades per connectar amb el públic jove i donar un aire renovat a l'obra.
Tot i això, el nucli tradicional de l'obra, basat en el text de Pep el Vanell, es manté intacte.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Ser tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Nátros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Estar al pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar al de viatjar
No, no, al de viatjar més lluny
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024
Dilluns, 10 de la nit
Prepara els auriculars
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM
Ja ho tens
Dilluns el rock
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
I és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades
Dilluns el rock
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca
La ràdio de Sant Just
98.1
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
I Alexia Putellas
Juntes sumen més de 140 títols esportius
I tu estàs perdent
No saps a què t'estàs perdent
I tu perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent
Si no veus el esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora Ràdio d'Esvern
Les àvies i els avis són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense edat
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat entre els més grans
La soledat és el major problema
Amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
I depèn de tu que ho facin sols
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida
Que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells també
Des de Bici sense edat
Et necessitem
Festa voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat
O en bicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
I'm going to talk to you
The last time we talked, Mr. Smith
You reduced me to tears
I promise you it won't happen again
Do I attract you?
Do I repulse you with my queasy smile?
Am I too dirty?
Am I too flirty?
Do I like what you like?
I could be wholesome
I could be loathsome
Guess I'm a little bit shy
Why don't you like me?
Why don't you like me?
Without making me try
I try to be like Chris Kelly
But all your looks were too sad
So I tried a little Freddy
I've got an entity
I could be brown
I could be blue
I could be violet
That's fine
I could be red
But I could be black
But I could be anything you like
Gotta be clean
Gotta be mean
Gotta be everything
Why don't you like me?
Why don't you like me?
Why don't you walk out the door?
Your game doesn't solve anything
How can I help you?
How can I help it?
How can I help what you think?
Hello my baby
Hello my baby
Putting my life on my brink
Why don't you like me?
Why don't you like me?
Why don't you like yourself?
Should have had over
Should have had a goal
Just to be put on your shelf
I try to be like Chris Kelly
But all your looks were too sad
So I tried a little Freddy
But I've got an entity
I could be brown
I could be blue
I could be violet sky
I could be purple
I could be purple
I could be anything you like
Gotta be green
Gotta be mean
Gotta be everything
Why don't you like me?
Why don't you like me?
Why don't you like me?
Why don't you like me?
I don't want you to watch out the door
You say what you want
To satisfy yourself
But you only want what everybody else says you should want
You know
I could be brown, I could be blue, I could be white in the sky
I could be happy, I could be purple, I could be anything you have
Gotta be clean, gotta be mean, gotta be everything wrong
Why don't you like me, why don't you like me, what can I do?
I could be brown, I could be blue, I could be white in the sky
I could be happy, I could be purple, I could be anything you have
Gotta be clean, gotta be mean, gotta be everything wrong
Why don't you like me, why don't you like me, what can I do?
Ooh
Ooh
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans
Sintonitza Ràdio d'Esvern al 98.1 de la FM cada matí de 10 a 1 del migdia
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibau
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual
100% música relaxant
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club, t'hi esperem
Ho hem estat meditant molt
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes
El refugi, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern
Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al www.radiodesvern.com
Parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
I ho volem fer al teu costat
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern
Seguim al refugi
amb una altra entrevista
que avui, doncs en aquest cas
és d'un film de David Torio
Comencem aquesta entrevista a Està tu cuó
David Torio, bona tarda, buenas tardes
Hola, buenas, ¿qué tal?
¿Cómo estás?
Perfectamente, aquí esperando a vosotros
Doncs ens alegrem molt de tenir-te aquí a les línies de Ràdio d'Esvern
per poder parlar una mica d'aquest projecte, no? Està tu cuó
Com el definiries?
Ara entrarem, diguéssim, en que ens expliquis una mica de què va
i què ha suposat aquest projecte per tu
Però com el definiries, Està tu cuó?
Pues mira, para mí creo que Està tu cuó es como
un viaje de odio a través de intentar introducir dentro de la industria del arte
y de reflejar todo ese odio que sientes hacia esos procesos
más aún si no eres de clases altas, por así decirlo
si vienes de clase obrera, como viene a ser mi historia realmente
y es la rabia y el odio que sientes al intentar entrar dentro de esa industria
y acabar aceptando que te calles la boca porque no tienes la economía
suficiente, por así decirlo, para poder saltar de esos procesos
David, tú de dónde vienes? Porque me decías antes, no?
Que eres de Madrid, cuéntanos un poco tu historia
Vale, pues mira, pues yo soy de Madrid
Siempre me he interesado mucho por la fotografía
De hecho, yo era de esos chavales que cuando empecé en la fotografía
empecé más que nada porque no sé si habéis visto esto en las noticias
que se puso mucho de moda hace unos años
en los que unos chavales se subían a rascacielos
y se tiraban selfies, no?
Sí
Pues yo empecé en la fotografía haciendo eso
De hecho, yo me colgaba de algunos edificios de Gran Vía y tal
y ahí es donde empecé un poco con esto de los audiovisuales
y pues de repente quise estudiar todo esto
y me encontré con una barrera muy fuerte
que es la barrera económica de que, bueno, pues hablamos de precios muy elevados
para estudiar un grado universitario, no?
de cinematografía, que es lo que a mí me interesaba
hablamos de eso, de 10.000 para arriba al año
que son barreras bastante extensas
para chavales como yo, que yo vengo de Alcorcón
que es un barrio de allí de Madrid Sur
que es como la zona, bueno, más obrera de Madrid
por así decirlo
y claro, ni yo ni mis padres podíamos intentar pagar eso
así que, ni aún endeudándonos
así que pues me lo curré un poco de más
y entré en un proceso de becas
en la Escuela de Cinematografía de aquí de Cataluña
y bueno, pues en Estatucuo cuento un poquito
desde mi perspectiva
un poco más acelerado
y más, como podría decirlo
más retocado para hacer toda esa experiencia
mucho más cinematográfica
y contar un poco esa rabia y odio que yo sentí
hacia clases superiores
porque yo no me podía permitir estudiar cine
por así decirlo
Es muy interesante el debate que planteas
y de hecho yo me lo siento muy mío
porque yo también vengo del mundo del arte
yo también estudié la carrera de actor
también me he visto en situaciones
muy parecidas a las tuyas
también intenté estudiar dirección y dramaturgia
y al final son caminos tan arduos, tan duros
que hay momentos que te apetece tirar la toalla
porque al final dices
y todo esto
yo he roto mi hucha
de mis ahorros
para poder estar aquí estudiando
para poder hacer lo que a mí me gusta
que al final pues
me imagino que es un poco
de lo que debe tratar también tu film
y en este sentido
te sientes un poco impotente
porque dices
ostras, yo quiero hacer
si tengo ganas de hacer
y de hecho lo que me faltan son medios
Totalmente
de hecho creo que el mayor sentimiento
que sientes es la impotencia
que es de hecho más que odio quizá
que es lo que he expresado hace momento
es más impotencia y dolor
lo que sientes en estos procesos
No, no, efectivamente
efectivamente
y al final también estamos hablando de
de una forma de expresión
porque el cinema
las artes escénicas en general
no dejan de ser
el hecho de expresarnos
de volernos expresar
en este caso
a nivel audiovisual
yo soy un gran amante
del cine también
y en este sentido
dices
ostras
me da la sensación
de que no es que tenga yo
aquí unas barreras
que no pueda saltar
es que directamente
no me dan tampoco
la opción de poderlas saltar
porque son tan grandes
las barreras
y los nichos
están tan cerrados ya
hay como los nichos de trabajo
hay unos grupos
de trabajo
tan concentrados
esto me vengo a referir
a la industria teatral
que es la que domino yo más
pero entiendo
que en la industria cinematográfica
debe funcionar un poco así
grupos de trabajo
que están muy cerrados
a cal y canto
con llave
y al final
pues tú
acceder a estos
espacios de trabajo
a estos espacios de formación
es muy complejo
¿Hola?
Sí, sí
Sí, vale
David
sí, esperábamos un poco
tu respuesta
no sé si te has perdido
alguna cosa
o sea
no, no, tranquilo
bueno
creo que la expresión
que dices
de las llaves
por así decirlo
creo que es la más adecuada
esto es una que hablaba mucho
con mis compañeros
que era una cosa
de esas puertas
¿no?
de cómo
cómo tardan en presentarse
esas puertas
el difícil acceso
solamente a poder estar
delante de la puerta
ya no es que te abran
¿no?
al final
pero tener la posibilidad
de que me dejen picar
a esa puerta
es bastante complejo
y muchas veces
pues esos círculos
el acceso
se hace
en su mayoría
gracias a grados universitarios
¿no?
como escuelas
como de la que yo provengo
que es
estatus 1
deja de ser mi TFG
en las CAC
que también es una cosa
que a veces me han preguntado
que si a lo mejor
era como una crítica
hacia las CAC en concreto
o cosas así
y realmente creo que no
yo enfoco más
mi cortometraja
hacia una crítica
hacia el sistema
de educación privada
como tal
que creo que para mí
es el gran
voy a ser un poco bruto
que también soy un poco así
pero es como por a mí
el gran cáncer
al final
de que no
de que hayan tantos artistas
en el mundo
que no pueden llegar
a expresarse
sí, sí
efectivamente
o que acaben
buscando ayudas
en cualquier lugar
¿no?
esto
esto sucede
sucede muy a menudo
no sé
de alguna forma
me siento muy interpelado
y entiendo que mucha gente
que nos esté escuchando
que sean oyentes habituales
o quizás no
oyentes que
de alguna forma
pues les ha parecido
este podcast
y nos están escuchando
porque son artistas
porque
también tienen
esta faceta
artística dentro
entenderán perfectamente
de lo que estamos hablando
¿no?
a Barcelona
por ejemplo
la situación es muy crítica
desde la pandemia
que hubo hasta 100
y se habla
que hay algunos momentos
han pixado feina
¿no?
ahora por ejemplo
en las navidades
es como que
todo el mundo necesita actores
todo el mundo necesita
de todo
porque hay que cubrir
muchas vacantes
pero también
las
digamos que
las formas
en las que se contrata gente
no son las macedonias
y tampoco
hay muchas ofertas
de trabajo
que son realmente
preocupantes
¿no?
que dices
de verdad
estamos ofreciendo esto
a profesionales
del sector
¿no?
cuando nos han entretenido
durante una época
de pandemia
que no podíamos
ni salir de casa
ahora nos da igual
¿no?
es como
como que de alguna manera
se infravalora mucho
la
no sé
el sector
del entretenimiento
de la cultura
artístico
¿no?
que tiene tantísimo valor
y en nuestro país
es como que cuesta muchísimo
entrar en
darle valor a esto
¿no?
y en otros países
me da la sensación
que se valora más
a lo mejor es una sensación
totalmente falsa
¿eh?
no, no
totalmente
o sea
esto que acabas de decir
es otro
es otro gran tema
¿no?
a tocar por parte
de un artista
que al final
es esto de que
te acaban ofreciendo
cosas por miserias
y que
bueno
que yo me he visto en ellas
¿no?
al final acabo de terminar
el grado universitario
y por suerte
sí que es cierto
que he dado con
un buen trabajo
en el que
no estoy sufriendo
tanta
tanto
tanto estos golpes
pero
sí que es cierto
que
es una cosa
de que
constantemente
te están repitiendo
de
no
pero es que acabas
de salir de la universidad
o estás en la universidad
todavía
y tienes que
tienes que ganarte un nombre
tienes que trabajar gratis
hombre llevo trabajando
cuatro años gratis
porque he encontrado
un trabajo en el que
me valoran
pero
esos cuatro años
no me los he quitado nadie
¿no?
al final
o sea
sí que es cierto
que es una situación
quiero entrar un poco más
a hablar
en Statu Quo
entiendo que
este producto
que nos traes hoy
este proyecto
tan interesante
es un cortometraje
si no voy equivocado
que lo defines
como distopía juvenil
exacto
hablemos un poco más
de esto
vale
yo es que
mira tengo una cosa
que es que
es un tema
que también es por el cual
hice este cortometraje
y por cual te enfoque
sobre todo en distopía juvenil
que es que
yo de repente pues
nada
he estado en la carrera
hace cuatro añitos
y yo iba haciendo cortos
y llegaba a mi casa
a Madrid
a mi barrio
y se lo ponía
a mis amigos
a mi madre y tal
y era como que
no me acababan de entender
el corto
¿sabes?
y yo tenía como ese ego
de artista
de bueno
es que no lo entiendes
¿sabes?
no lo entendería
pero llegó un momento
que me estuve viendo
con mi madre
en Netflix
una peli de Spiderman
de las nuevas
y mi madre me miró
con una cara de ilusión
brutal y me dijo
vale hijo
tú vas a hacer esto
y dije
y yo fue como
por dentro fue como
no mamá
hago cine
que no entiendes
para cine finos
y para clases aburguesadas
que no
con el que no vas a conectar
y de repente me dije
joder pues no
este corto que
me estoy dirigiendo
a gente como yo
¿sabes?
a gente de clase obrera
que las ha pasado putas
para poder dedicarse al arte
pues quiero
que llegue
al mayor número de gente posible
es que llegue
a ese chavalito
de 16 años
que se está tardando su vida
y ve que todo es muy caro
pues he intentado
eso
acercarme a un género
mucho más comercial
que para mi
es la distopia juvenil
además aprovechando
el factor competitivo
que tenía
que tiene el corto
¿no?
y que tiene como
todo lo que son
estos procesos de becas
y pues nada
pues lo enfoqué
de hecho es que
eran como
mis referentes principales
son
los juegos del hambre
maestros de la costura
y una serie de Disney
que se llama
The Bear
no sé si la conocéis
maravillosa serie
maravillosa serie
maravillosa
me encanta
es más que nada ahí
por el ritmo también
porque me quería acercar
a ritmos tan frenéticos
como a los que está acostumbrada
nuestra generación
¿no?
que estamos todos comidos
el cerebro por TikTok
pues en vez de rechazarlo
como hacen muchos cineastas
yo me estoy intentando
acercar a ello
para que hagamos más fácil
la comprensión
y entenderlo como una evolución
no como un obstáculo
sí, sí
súper interesante
también esta forma
de alguna manera
hacer una metamorfosis
¿no?
de que esto también
acabe llegando al cine
ahora mismo
status quo
¿en qué momento está?
ahora mismo status quo
está en posproducción
de hecho hace una
hace menos de una semana
que en plan
hicimos una proyección
de los TFGs
en la universidad
que es como
se peitan todos los TFGs juntos
en el cine esa y tal
y yo presenté
pues una versión beta
podríamos decir
bastante preliminar
en la que
ahora mismo
hace nada
hemos cerrado montaje
y estamos pasando a
sonido y color
y efectos especiales
así que nos queda un poquito
pero
pero ya se van viendo cosas
y ya en esa proyección
se puede apreciar
y además
me llevé una muy buena
una muy grata recepción
de verdad
en plan
gustó bastante
y me sentí bastante orgulloso
en ese sentido
que bien
cuando ya tengas
digamos
esa pieza
que digas
esto es para mí
status quo
esto es lo que venía yo
pensando en estos meses
en estos años de trabajo
¿qué vas a hacer con esto?
¿cuál es la idea?
¿la trayectoria comercial
que pueda tener
el cortometraje?
pues mira
nuestra idea ahora mismo
es
primero hacer
siempre una proyección
a los festivales
de hecho yo creo que
en el festival
al que lo estamos intentando
encaminar
y que nos gustaría
y que mira
resulta que como proyectando
¿no?
como de un deseo
a mí me encantaría
que fuéramos a la Betindale
intentar entrar primero
eso
lo típico
en festivales de clase A
que son estos festivales
que te dan como prestigio
por así decirlo
hacer el recorrido
y una vez
hagamos ese recorrido
de festivales
y ya
ya haya finalizado
a mí me gustaría
llegar a
de alguna forma
no sé cómo
en plan
ya veremos
cómo surgen las cosas
ya sea una plataforma
de streaming
o a lo mejor
liberalizarlo completamente
a internet
en plan
porque estamos como también
por esto mismo que te he dicho
de que quiero que llegue
al mayor público posible
y que no se quede como en
en públicos de cinéfilos solamente
planteamos también opciones
de una vez terminemos
ese recorrido
liberalizarlo
a internet
de varias formas
ya sea por Twitch
por streaming
con gente
con youtubers
o con cosas así
para que
podamos tener
el mayor alcance posible
y que
esta historia
que siento que puede resonar
con tanta gente
pueda resonar
con esa gente
que no tiene el acceso
a esos festivales
por ejemplo
claro claro
es importantísimo
lo que dices
porque al final
también
si no
se queda en esos
en esos grupos
de personas
en esos frikis
pues que a lo mejor
van al festival
de Sitges
o al festival
de la Berliner
como comentabas
al final
son núcleos cerrados
que si antes hablábamos
de salir
de estos núcleos cerrados
lo que no podemos hacer
es caer en la trampa
también tenemos
que abrirlo
al mundo en general
que también hay que caer
en esa trampa
efectivamente
efectivamente
pero de alguna forma
hay que equilibrar
la balanza
¿verdad?
eso es
eso es
eso es
muy bien
muy bien
¿alguna cosita más
que nos quieras añadir
antes de terminar
la entrevista?
pues
realmente
así como añadido
la verdad que
algo que lleves
algo que lleves
dentro de ti
durante todo este proyecto
algo que hayas sentido
con el rodaje
con la producción
con la postproducción
de StatuQ
o que seguro
que lo has sentido
durante estos meses
creo que lo que más
he sentido
y lo que más
siento constantemente
al final
creo que es un poco
lo que está reflejado
en el corto
que es esa
esa rabia
de luchar
constantemente
contra corriente
y que bueno
que al final
no sé
no sé quién nos escuchará
pero que
si alguien está así
que
que le sigue echando
que le siga echando ganas
aunque es un mensaje
que es una mierda
no escucharlo
cuando estás ahí jodido
pero que
en algún momento
puede resonar la campana
y yo a día de hoy
también estoy esperando
que siga resonando
pero que bueno
que no perdamos la esperanza
porque si
no contamos nosotros
nuestras propias historias
de clase obrera
no quiero que la cuente
un hijo
creo que esa es un poco
mi conclusión
y perdón por ser
un poco bruto
no no
me encanta
me encanta la definición
se ha entendido perfectamente
y nosotros aquí
en Radio Desvern
seguiremos esperando
que esa campana
suene de verdad
David
perfecto
un abrazo muy grande
cuídate
un abrazo
muchas gracias
adiós
adiós
doncs
seguim aquí
a Radio Desvern
després d'aquesta entrevista
tan íntima
i tan bonica
amb en David Torio
sobre Estatucuo
aquest projecte
amb el que porta
treballant
tan arduament
durant aquests últims mesos
finalitzem
aquest espai
d'entrevista
passarem
a continuació
com sempre
a l'espai
de Xobada de Cavalls
l'espai de quinoterapia
amb la Gemma Gener
com cada dilluns
però abans
una miqueta
de publicitat
fins ara
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el soul
o la música electrònica
més sual
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
smooth jazz club
t'hi esperem
ho hem estat meditant molt
i sí
el refugi
és la millor alternativa
de les tardes
el refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7
al 98.ufm
i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura
oci
de moltíssimes coses més
i ho volem fer
al teu costat
escolta'ns
cada tarda
a Ràdio d'Esvern
t'he dit que no em venia de gust
ja però mira com estic
ara no em pots demanar que pari
qui t'estima
et farà plorar
mira
la nova cap de màrqueting
ui
ja et diré jo com ha arribat el càrrec
aquesta
deixa'm estar pesat
ui ui ui
mira que exagerada
tia
que només t'he fet una broma
tampoc has estat bona
ni biologia
ni cultura
ni prejudici
ni broma
ni hòsties
prou violències masclistes
les violències
les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives
no ho són
no hi contribueixis
Departament d'Igualtat i Feminismes
Generalitat de Catalunya
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu al programa l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions
Us hi esperem!
Avui, a les 9 del vespre
Emma de Música
Un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
Ràdio Desvert
Sintonitzes
Ràdio Desvert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Desvert
98.1
Ràdio Desvert
98.1
I ara, oients, ja sabeu que toca
a pocs minuts per arribar a les 7 de la tarda
ens toca saludar a la Gemma Gené
que ens visita cada setmana
els dilluns
per parlar de cavalls
Gemma Gené, bona tarda
Hola, bona tarda, Dani
Com estàs?
Molt bé, de dilluns avui
Avui, jo no sé si volies treure un tema més reivindicatiu
però a mi em surt de l'ànima treure'l
i és la situació que han viscut les nostres hípiques
a Sant Just
aquest cap de setmana
una situació terrorífica
que esperem que no es torni a repetir
des d'aquí el programa
no hem fet difusió
però des de Ràdio Desvert
sí que se n'ha fet
i volia també tenir un espai
per poder-ho fer aquí a l'emissora
em sap molt de greu tot el que ha passat
Gemma
i entenc que la situació
doncs no és fàcil per ningú
expliquem una mica als oients
el que ha pogut passar
Doncs bé, jo vaig veure-ho també
anunciat a Instagram
que van aparèixer com una sèrie de pintades
a les diferents hípiques de Sant Just
que parlaven com que
l'hípica
perdó, l'hípica o l'equitació
doncs eren com abusiu pels animals
i era com
com si diguéssim
era una reivindicació
de persones entre cometes animalistes
contra el sistema d'equitació
de classes
i de les hípiques convencionals
per dir-ho d'alguna manera
de tota manera
jo li trauria
tot i l'espectacularitat
de les pintades
que sempre fa lleig
quan arribes a una instal·lació
que tu vens a fer espor
o en el meu cas
vinc a fer teràpies
doncs et sobta molt veure així
més que a res
perquè com estàs allà dins
saps com tracten els cavalls
per tant
saps que hi ha molt respecte
però
jo t'ho considero
que és
a mi és que les pintades
jo crec que l'expressió
d'expressar-se
o dir les teves idees
que poden ser contràries
o diferents dels altres
hi ha moltes maneres
però
no subrello gens
les pintades
o el vandalisme
saps?
vull dir, prefereixo
que hi hagi una carta oberta
d'algú que pensi això
i com a mi a la hípica
clar, en canvi
és molt antic
el tema de la pintada
jo crec que ve de molt lluny
vull dir
si em remuntéssim a la història
és una bretolada
sí, sí
totalment
perquè ja et dic
jo penso que moltes persones
poden estar
en desacord
amb certs
amb certs esports
jo per exemple
estic super desacord
amb la tauromàquia
però si haig d'expressar alguna cosa
escriuré un article
o una carta
al director d'un diari
no aniré a una plaça de toros
a fer una pintada
o a casa d'un torero
a fer una pintada
o en tot cas
posaré el missatge
a les meves xarxes socials
que són meves
i jo puc fer
teòricament
crec que pots expressar
la llibertat d'expressió
és bàsica
però sense
malmetre les instal·lacions
exacte
per altra banda
també t'haig de dir
que si una cosa bona
ha sortit de tot això
és que he vist
com una unificació
de totes les hípiques
que de cop i volta
us heu abraçat totes
i esteu treballant
d'alguna manera
per primer
per difondre
el missatge
que és el correcte
perquè aquest és un missatge erròni
el que s'està difonent
amb aquestes pintades
i vosaltres
jo crec
que d'alguna manera
doncs heu pogut
reconduir la situació
amb un post comú
una publicació
que s'ha fet comú
a les diferents hípiques
i també d'aquesta forma
doncs
difondre el missatge real
exacte
i sobretot és això
que les diferents hípiques
de Sant Jus
per exemple
quan són els tres toms
o quan es fan algunes festes
a Sant Jus
sempre col·laboren
vull dir que anem una mica
totes de la mà
i realment
en aquest cas
doncs no
només calia posar-se d'acord
per reivindicar-ho
però el més important
és que la gent
que treballem allà
també ho reivindiquem
efectivament
doncs res
només volia fer
aquest apunt
perquè em va doldre molt
veure aquesta situació
sabem que treballeu moltíssim
per aportar sempre a Sant Jus
un granet de sorra
de la vostra feina
i aquestes situacions
són horribles
bé
espero que s'hi treballi
doncs ràpidament
per poder fer front
a aquestes pintades
i que es puguin
desaparèixer
el més aviat possible
i tant
gràcies
doncs vinga
ara sí
comencem el programa d'avui
i ho fem
amb una temàtica
que en aquest cas
doncs
jo crec que pot ser
bastant interessant
sí
avui m'he volgut centrar
m'he anat a un altre camp
que normalment
ja saps que tracto més
el tema d'autisme
avui el que vull parlar
és sobre la psicoterapia
assistida amb cavalls
que es diu PAE
amb equits
psicoterapia assistida
amb equits
serien les sigles
i per a persones
amb addiccions
amb addiccions
que poden ser
des d'addiccions
al joc
a les drogues
al sexe
i el que tracta
és que combina
la teràpia
com si diguéssim
més emocional
amb la connexió
amb els animals
i aquest enfònicament
doncs sempre ajuda
una miqueta més
a millorar l'autoestima
el control emocional
la presa de decisions
i a més
normalment
doncs això es fa
en un entorn natural
perquè seria una mica
en el context
de clíniques
de desintoxicació
però
el que m'agradaria
abans d'entrar
en el tema
seria comentar-te
per què he pensat
aquesta temàtica
avui
i és arrel
d'un llibre
que vaig llegir
i de la sèrie
que també han estrenat
a Disney Plus
que és
Jo Addicto
no sé si has llegit
el llibre
o has vist la sèrie
encara
sé que està protagonitzada
per l'Oriol Pla
molt fan
de l'Oriol Pla
que està en el seu moment
de glòria
perquè té una obra
de teatre a Barcelona
que està exaubida
que diuen que és brutal
que està en el seu
moment més màgic
és un actor
que faci el que faci
sempre està espectacular
que no sé
quants gaudis
ja
vull dir
és meravellós
a mi també m'agrada molt
doncs
aquesta
la sèrie
que està a Disney Plus
que la protagonitza ell
i està basada
en un llibre
que es diu
Jo Addicto
que és del Javi Giner
que és una obra
autobiogràfica
que va publicar
el 2021
i que relata una mica
el procés
de desintoxicació
que va fer ell
en una clínica
especialitzada
que són les clínicas Tita
i que
ell tenia addicció
a l'alcohol
i a la cocaïna
i també una mica
al sexe
i llavors
t'explica una mica
el procés
i dintre d'aquestes
d'aquestes clíniques
hi ha una part
que en el seu cas
en el seu relat
no queda tan present
però jo em vaig
arrel de llegir el llibre
i veure la sèrie
i vaig entrar a les clínicas Tita
i em vaig informar
una miqueta
que és la part
d'equinoterapia
i clar
tenim en compte
que és una clínica
de desintoxicació
viuen allà
amb la qual
conviuen amb els cavalls
i doncs em va semblar
que era
com
una manera
molt interessant
també
d'aproximar-nos
als cavalls
tot i que ja et dic
jo en aquest cas
no ho practico
perquè
les meves sensacions
com si diguéssim externes
però em va semblar
doncs que
la història
primer
jo et recomano
tant el llibre
com la sèrie
perquè és
està explicat
d'una manera
que pots entendre
què és un addicte
realment
i el seu procés
de cura
i després
doncs això
ja et dic
simplement
aquesta excusa
em va servir
per informar-me
més del que es fa
en aquesta clínica
amb cavalls
i em va semblar
superinteressant
doncs vinga
anem a parlar
de la psicoteràpia
i de com s'aplica
a cavalls
perquè deu ser interessant
eh
sí
la psicoteràpia
per qui no ho sàpia
exactament
és un procés
terapèutic
en què un professional
de la salut mental
com pot ser un psicòleg
o un psiquiatre
doncs ajuda una persona
a abordar i gestionar
problemes emocionals
conductuals
o mentals
perdó
mitjançant ja sigui
el diàleg
diverses tècniques
etcètera
per això és important
també diferenciar
que les persones
que fan aquesta psicoteràpia
amb cavalls
no són
en el meu cas
jo sóc equinoterapeuta
però no sóc psicòloga
en aquest cas
sí que ho han de ser
d'acord
perquè ells
sí que estan fent
una sessió
que té
pel mig el cavall
però estan
analitzant
moltes coses
psicològiques
i tractant
amb persones
que trenen
un trastorn
de salut mental
greu
com en aquest cas
pot ser
una addicció
aleshores
si entrem
una miqueta
en aquesta dinàmica
del que et comentava
de les clíniques
en aquests centres
de cita
per exemple
van ser pioners
a Espanya
en aquest enfocament
perquè els fan servir
com una eina
terapèutica
doncs
per fomentar
una mica
els valors
de la disciplina
la confiança
l'empatia
el control emocional
tu quan
per exemple
quan penses
en una dicta
què t'imagines
quines diries
que poden ser
les seves febleses
clar
les febleses
jo pensaria
directament
en el tema
del egocentrisme
entenem
en el sentit
aquest
de no saber
ben bé
on situar-se
amb ell mateix
en sentir
que ell
ho fa tot malament
la culpa
aquesta culpabilitat
i també
aquest sentiment
d'impotència
i el sentiment
aquest de dir
ostres
estic fent mal
a la gent
del meu voltant
aquest aïllament
que em busquen
moltes vegades
la falta de control
una miqueta
no no no
efectivament
també m'estic vessant
una mica
amb un personatge
que és cuiner
que potser coneixes
que és el Raül Balam
el fill de la Carme Roscalleda
que té un documental
on explica
totes les seves
interioritats
perquè ell és addicte
ell ho serà sempre
ell ho diu així
jo seré sempre addicte
tinc una addicció a l'alcohol
i llavors aquí
a partir d'aquí és
sí que ell
és veritat
que arrel del seu llibre
va explicar-ho
no del documental
el llibre
no sé si també
va fer llibre
però me'n recordo
que jo l'he sentit
l'he escoltat
en moltes entrevistes
per ràdio
i està molt bé
perquè és això
dona aquest testimoni
de com se sentia
i el que dius
també és molt important
un addicte
generalment
en el cas del Javi Hiner
també que ell és alcohòlic
ell també diu
ell no pot beure alcohol ja
no és allò
no
és en plan
tu saps que és una substància
que et fa perdre el control
aleshores
en aquest cas
amb els cavalls
les sessions que inclouen
activitats amb els cavalls
el que volen
és fer una mica
reflexió
sobre aquestes emocions
sobre els comportaments
que tu generes
durant aquesta interacció
i adonar-se una miqueta
de les seves febleses
i treballar-hi
perquè amb un cavall
has de treballar una miqueta
la disciplina
la confiança
l'empatia
això que deies
de l'ellament
amb un cavall
has d'obrir-te una miqueta
cuidar d'ell
perquè en aquest cas
ja et dic
no només fan les sessions
a cavall
sinó que conviuen
a la clínica
i tenen la hípica
allà mateix
i les quadres
cuiden dels cavalls
nit i dia
llavors això
genera també
una relació
doncs
com molt més
molt més intensa
amb els cavalls
i després
el que sempre dic
i afegeixo
que el fet d'estar
en un entorn natural
aquestes clíniques
normalment estan
enmig de la muntanya
els permet també
doncs
que sigui una interacció
molt més relaxada
amb l'animal
i els ajuda una miqueta
en aquest procés terapèutic
que com sempre
és complementari
a altres sessions
i altres eines
que ells van fent
Tinc una bona amiga
que es diu
Clàudia de Mora
que li encanta
Destrox
i si ens està escoltant
deu estar flipant
avui amb la música
perquè ens has posat
tot
d'una bona bateria
de cançons
Sí, sí
avui em venia de gust
Estrox
perquè és en plan
és un grup
que per mi
va ser molt potent
específicament
el disc aquest
i la veritat
és que
té aquell punt
de sexo
rock and roll
i drogues
una miqueta
saps?
en plan allò
que et deixes
una mica
anar més del compte
i avui
com estem parlant
de les addiccions
doncs també estem parlant
una mica
de l'autocontrol
no?
Totalment
i escoltant aquesta música
doncs pots deixar-te anar
una mica
però sempre
et diverteixes
Totalment
per on seguim
Gemma?
Doncs mira
el que us volia
explicar una miqueta
és com
des de la psicopateràpia
assistida amb cavalls
utilitzen una miqueta
aquesta
aproximació
a les persones
amb addiccions
com seria una miqueta
aquestes sessions
o aquest treball
i
per exemple
per dir alguns punts
un seria
l'observació
i interacció
amb el cavall
que els participants
doncs poden observar
com es comporten els cavalls
perquè moltes persones
d'aquestes
que arriben a la clínica
potser és el seu primer contacte
amb el cavall
llavors
una miqueta és
veure com funciona
cuidar-los
alimentar-los
guiar-los
però sense necessitat
de muntar
perquè hi hagi aquesta
connexió més natural
una segona fase
pot ser la reflexió emocional
com t'he dit
moltes vegades
els cavalls
els cavalls
són uns animals
molt sensibles
que responen
a les emocions
i actituds humanes
segurament
si arriba algú
que està una mica
nerviós
que està angoixat
que està trist
doncs
ells es poden
una mica
apropar
o interpretar
aquests sentiments
i acompanyar-los
després també
l'altra cosa
que ja està
quan passem
a muntar
és que
el desenvolupament
d'habilitats
de vegades
una persona
que té addiccions
el que has dit tu abans
se sent com impotent
se sent rebutjat
es pensa que és un zero
a l'esquerra
aleshores
el fet de desenvolupar
habilitats
amb el cavall
com sigui
muntar
aprendre a muntar
aprendre a dirigir-lo
poder fer una passejada sol
poder preparar
la cella
tot el que sigui això
li estàs donant un valor
a aquella persona
per un moment
se sent útil
i a part té la recompensa
d'un animal
que com sempre diuen
com tots els animals
que és la seva
diferència més important
respecte als humans
és que
1. no menteixen
molt important
i 2. no jutgen
les persones
inclús encara que sigui
sense voler
es passen tot el dia
mentint
i jutgen
és una cosa
és així
inclús sense voler
és molt trist
però és així
però és així
llavors
que fantàstic
tenir aquests animals
que no fan
ninguna d'aquestes dues coses
i et fan sentir valorat
aleshores
forma part de la teràpia
i
el que deia també
el vincle amb el cavall
permet que les persones
treballin també una miqueta
traumes
emocions complexes
i amb menys resistència per això
perquè tenen un observador
com més
diguéssim
més objectiu
i sempre
sempre amb l'acompanyament
d'un psicòleg
que és aquest psicoterapeuta
que ha après
a utilitzar
el reflexe del cavall
per ajudar
aquesta persona
que està lluitant
sobretot
ho dic sempre
un addicte
el seu pitjor amic
no és la droga
no és l'alcohol
és ell mateix
efectivament
aleshores
imagina't
que difícil és
lluitar contra un mateix
o sigui que
el procés de recuperació
d'una addicció
és molt molt complicat
i em sembla fantàstic
que es pugui utilitzar
els cavalls
ajudant-los
Molt interessant
aquesta reflexió
que acabes de fer
que al final
amb temes de salut mental
l'enemic
habitualment
és un mateix
aquesta situació
que et trobes
enfront del mirall
i has de lluitar
contra allò que veus
en aquell mirall
i en resulta difícil
perquè moltes vegades
també la ment
en juga amb les passades
la ment
jo sempre he dit
que és una gran
traïcionera
i que a vegades
també aquella gent
que són propensos
a repensar molt les coses
també ens genera
molta ansietat
molta inseguretat
i en aquest cas
entenc
que molta gent
que està patint
situacions d'addicció
també estaran
en aquell moment
de repensar molt les coses
i que a vegades
aquestes coses
demanen temps
però
en quant a temps
quant porta
aquest tipus de teràpies?
Doncs mira
el tipus de teràpia
de psicoteràpia
assistida
amb cavalls
clar
depèn molt
la durada
del tractament
depèn molt
de com sigui
l'addicció
d'aquella persona
també
de diversos factors
com ara
la gravetat
de l'addicció
les necessitats
individuals
individuals del pacient
si hi ha
un programa
específic
de la clínica
de desintoxicació
però vaja
en general
el tractament
de psicoteràpia
assistida
amb equips
amb cavalls
es combina
també amb altres teràpies
i programes
integrals
dintre de la rehabilitació
que es fa
en aquest espai
i això pot portar
setmanes
mesos
o sigui
la majoria
de les clíniques
la psicoteràpia
assistida
amb cavalls
es realitza això
com una part
d'un tractament
d'unes sessions
setmanals
o més freqüents
que sovint
són en blocs
d'unes poques setmanes
fins a mesos
i en realitat
el que es va decidint
és una miqueta
sobre la marxa
el psicoterapeuta
sempre veu
com li està funcionant
perquè també és a dir
que dintre de les clíniques
de desintoxicació
pot ser que
alguna persona
algun usuari
no li arribi
aquesta part
o sigui
no és una part obligatòria
d'aquestes clíniques
sinó és com
alguna cosa més
que s'ofereix
però
realment
hi ha persones
que potser
no han pogut mai
tenir aquest vincle
amb un animal
i fan aquest clic
que és fantàstic
i m'encanta
que s'hagin adonat
en aquestes clíniques
que són molt reconegudes
i que ho aprofitin
per
doncs com sempre
per recuperar
les persones
o com a mínim
mentre estan allà
que tinguin un moment
també de
de diversió
d'emoció
vinculada
als animals
que ja saps que jo
sóc molt fan
i tant que sí
doncs
emma gener
estaria
estaria
doncs això seria tot per avui
però
no
perquè
avui hi ha un plus
hi ha un bonus
hem comentat abans
a l'inici del programa
que ja ens estem posant
nadalencs
i nadalenques
i al programa
hem ofert
aquest any
una novetat
que és
el calendari d'advent
pels col·laboradors
i col·laboradores
on vosaltres
anireu obrint
aquestes caixetes
que tenim ubicades
aquí a redacció
de Ràdio d'Esvern
i anireu traient
doncs allò
que contenen
aquestes caixes
normalment serà
alguna cosa dolça
i també
alguna coseta
doncs
que ens farà
fer alguna
alguna acció
alguna reflexió
alguna qüestió
relacionada
evidentment
amb aquesta època
nadalenca
si et sembla
comencem
amb la del 2
perquè jo ja he obert
la de l'1
que com que va ser
cap de setmana
molt bé
estàvem tancats
ja he obert la de l'1
al principi de programa
que era una cançó
la de Mariah Carey
a la I want for Christmas
is you
sí
que ja l'han descongelat
a ella
jo primera vegada
que la sento
aquest any sencera
o sigui que ja hem donat
el tret de sortir
del Nadal
comencem amb la segona
acosta-te al micro
que m'agrada que se senti
l'efecte aquest
d'obrir-la
saps?
ara ara ara
anem a veure
aquella
oh
m'encanta
mira per començar
ara faré una mica
d'SMR
sí exacte
exacte
per començar
tinc el meu
bombó de xocolata
vinga
un carmel
aquí
deliciós
també
això és
anunciar
la cavalcata de Reis
sí eh
gaire bé
i ara
un paperet
oh
anem a veure
anem a llegir
aquí una prova
Gemma
reflexiona
reflexiona
a veure
llegeixo
la pau
com una lecció diària
la pau no sempre és
l'absència de conflictes
sinó una decisió conscient
de viure amb serenor
i propòsit
que aquest Nadal
sigui una invitació
a buscar aquesta pau
en cada acció i pensament
uau
m'encanta
aquesta reflexió
per començar
per començar
el Nadal
xulo eh
sí
molt maca
xulo xulo xulo
molt maca
que maca
sí sí
és que és així
al final hem de ser una mica
reflexius no
i gaudir més a la vida
i tant
és que estem aquí dos dies
i al final
també hem de gaudir d'aquests moments
a la ràdio Junts
i d'un equip tan xulo i magnífic
com és el del Refugi
m'ha encantat eh
sí sí sí
això d'obrir aquesta capsa
sorpresa
amb una mica de dolç
i amb una mica
i amb un bon consell
és perfecte
i tant i tant
de fet
amb el Rubén
n'hem estat treballant
sabeu que el Rubén Pérez
és el nostre
company de pràctiques
que està fent
doncs tota la feina
de producció
ara al Refugi
durant aquests mesos
i ens ha ajudat
doncs a confeccionar
aquestes caixetes
i s'ho està currant bastant
o sigui
molt bé
comencem bé
comencem bé
i tant
super
Gem una abraçada
Moltes gràcies
Fins la setmana vinent
Adéu
I fins aquí
al Refugi d'Avui
Moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
al Refugi d'Avui
dilluns 2 de desembre
del 2024
Gràcies al Fernando
Ercilla
que hem parlat amb ell
a la primera hora
sobre el Catalunya
en miniatura
i totes les propostes
nadalenques
que ofereix
aquest espai
de Torrelles
del Llobregat
també gràcies
a Estatucuo
a l'equip
d'aquesta producció
amb David Torio
al capdavant
també molt interessant
entrevista
que podeu recuperar
ja al podcast
del 3W.radiodesvern.com
i hem acabat
el programa
d'avui dilluns
amb l'espai
de quinoterapia
amb Gemma Gené
això va de cavalls
nosaltres
tornem demà
com sempre
de 5 a 7
aquí
a Ràdio d'Esvern
demà dimarts
tenim una producció
molt interessant
perquè
el sumari de demà
està ple
de novetats
i de coses diverses
començarem
amb videojocs
amb l'Amèrico
i a la segona hora
amb entrevistes
molt esperades
ens sentim demà
que vagi molt bé
לíms and bank
lixans
de
Fins demà!
Fins demà!