i vacances nadalenques. La Biblioteca Joan Margarit obrirà cada dia de 10 del matí a dos quarts de dues i de 4 a 10 de la nit, amb horari reduït els dies 24 a 31 de desembre i el 5 de gener, en què funcionarà només al matí. El Centre Sebec Soledat Sants i Serafini també obrirà de dilluns a diumenge de 10 a dues de la matina, amb el mateix horari reduït els dies festius assenyalats. Amb dos equipaments estaran tancats el 25 i 26 de desembre, i l'1 i el 6 de gener.
Pel que fa a salut, la vagoneta acollirà el 16 de desembre a les 5 de la tarda un taller d'estimulació cognitiva per gent gran, una activitat que utilitza el joc com a eina per millorar i prevenir el deteriorament cognitiu i per combatre la soledat no desitjada. El taller treballa processos mentals com la memòria, l'atenció, la percepció o la planificació, alhora que afavoreix el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals.
Mitjançant jocs de taula, les persones participants reforcen competències com la matemàtica i la lingüística i potencien la cohesió de grup en un entorn lúdic que incrementa el benestar personal i el sentiment de pertinença. L'activitat es fa cada dimarts en dos torns, de 5 a 2 quarts de 7 i de 2 quarts de 7 a 8, i s'allargarà fins al 23 de març. És un taller organitzat per la IAC, l'Associació d'Inclusió i Acompanyament a la Comunitat.
I pel que fa cultura, l'actor Sant Justenc Roger Cònsol i el grup de folk Flouc tornaran a portar la màgia del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l'espai públic de Sant Just. Per tercer any consecutiu, el recital poètic i musical tindrà lloc al davant del mercat municipal el dissabte 20 de desembre a la una del migdia. La proposta, que combina la declamació del text clàssic amb Nadales tradicionals arranjades amb música d'arrel, busca oferir una experiència cultural i comunitària en ple ambient nadalenc allunyada del vessant més comercial de les festes.
L'elecció del lloc no és casual. La plaça del mercat es converteix en un escenari on els veïns, en plena jornada de compres, poden aturar-se a gaudir de l'espectacle. Per fer de l'experiència més acollidora, s'oferirà caldo calent als assistents, cortesia de la granja Carbonell, fomentant el que cònsul anomena una comunió de poble. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als botllets insularis i a l'informatiu complet. Fins ara.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda a El refugi.
Doncs tornem a començar la setmana, tornem a estar el dilluns, un dilluns una mica ennubulat, boirós, un dilluns molt dilluns, però bé, ara us el venim a alegrar. Però va, així que sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari!
Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el 3 de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa amb la Montse Baquès i tota l'actualitat musical. Seguidament, un sala enrere amb el Jesús Martín i posarem fi, repassant l'actualitat científica, el xisme científic amb el Jean Bigata.
Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Pedro Sánchez ha fet aquest matí el balanç del 2025 des de la Moncloa. El president ha defensat la resposta contundent i transparent, segons diu, del PSOE davant els casos d'assetjament i corrupció que afecten el partit. Sánchez ha afirmat que tots aquests casos són un problema estructural però que el govern i el partit actuen amb fermesa i compromís amb els drets de les dones i la transparència. S'ha defensat també dels atacs del PP i Vox. L'escoltem. No vamos a aceptar lecciones
de quienes votan en contra de esos avances, de quienes recurren a esos avances ante el Tribunal Constitucional. Y, por tanto, cero elecciones de quienes cuestiona la violencia contra las mujeres o pactan con aquellos que cuestionan la violencia contra las mujeres. Cero elecciones de una derecha y de una ultraderecha que siempre se aplica en la misma ley, que es la ley del embudo.
Entre les mesures destacades anunciades, el president ha confirmat la posada en marxa a partir del gener de 2026 d'un abonament únic mensual de transport per a viatges per tot Espanya. Costarà 60 euros al mes i només 30 euros per a joves menors de 26 anys, beneficiant aproximadament a dos milions de persones. Sánchez també ha advertit...
a les comunitats governades pel PP que no permetrà que retallin drets com l'avortament o que financin els serveis públics. Ha recordat que el seu executiu ha aprovat 52 lleis malgrat la manca de majories absolutes i que seguirà buscant els acords parlamentaris literalment fins i tot sota les pedres, així ho ha dit.
A més, ha destacat la necessitat de continuar combatent l'emergència climàtica i presentar aquesta setmana un pacte d'Estat amb esperança del suport de la majoria de grups parlamentaris. Sánchez ha tornat a destacar un avançament electoral, ha tornat a descartar un avançament electoral i ha assegurat que mantindrà la legislatura fins al 2027.
Les mesures per la pesta porcina africana a Catalunya es relaxen. El govern ha aixecat aquest dilluns la prohibició d'accedir al medi natural en 79 municipis, entre els quals Sant Just d'Esvern. La relaxació afecta a la segona corona de protecció, situada entre 6 i 20 quilòmetres del Focus del Brot, localitzat a Cerdanyola del Vallès.
Això vol dir que Sant Just i la resta de municipis inclosos ja poden tornar a accedir a espais naturals com zones buscoses, rieres o camps fora del nucli urbà, després de setmanes de restriccions. Tot i així, el govern recorda que continuen prohibides les activitats organitzades i les grans concentracions de persones al medi natural. La prohibició, però, es manté als 12 municipis de la zona d'alt risc dins del primer radi de 6 quilòmetres, com Cerdanyola, Sabadell, Terrassa o Rubí.
Paral·lelament, aquest cap de setmana han començat captures de senglar al segon radi de protecció per controlar la població i detectar possibles casos nous. De moment, no s'han trobat cap positiu fora de la primera corona. Molt bones notícies.
La Marató 2025 de Trescat ha tornat a demostrar la solidaritat del país i ha recaptat més de 9,7 milions d'euros per a la recerca sobre el càncer. La xifra encara pot augmentar fins al 31 de març del 2026. Sota el lema Detectem-ho, arreglem-ho, l'edició d'aquest any s'ha centrat en la prevenció, la detecció precoç i la investigació d'aquesta malaltia. La jornada va començar a Catalunya Ràdio i va continuar a TV3 amb Ramon Escapa i Ramon Palliser.
al capdavant, combinant testimonis de persones conegudes i anònimes que han viscut el càncer de prop. La mobilització ha estat massiva arreu del territori amb més de 3.000 activitats solidàries. Des dels seus inicis, la Marató ja ha recaptat més de 257 milions d'euros i s'ha consolidat com un motor clau de la recerca biomèdica a Catalunya. Si encara no heu fet el vostre donatiu, recordeu, esteu a temps fins al 31 de març. Per tant, vinga va, doneu!
La Universitat de Barcelona investiga el catedràtic Ramon Fletxa, de 73 anys, després que nou dones i dos homes el denunciessin aquest estiu davant del rectorat per presumptos abusos sexuals, violència psicològica i explotació laboral. Des de llavors s'hi han afegit quatre denunciants més.
Els fets s'haurien produït al llarg de més de 30 anys dins del grup de recerca CREA, que el va fundar el mateix Fletxa. La UB ha obert una investigació independent, un fet inèdit, en una universitat espanyola per determinar si els fets podrien constituir delicte o faltes administratives greus.
Se detecten indicis penals, el cas es traslladarà a la justícia. Les víctimes descriuen un sistema de control emocional, dependència afectiva i subordinació laboral i sexual, especialment sobre estudiants i investigadores joves. Alguns relaten haver treballat sense remuneració o sense signar els seus propis articles científics.
Per contra, el CREA rebutja totes les acusacions i parla d'una campanya de difamació, assegurant que manté una política de tolerància zero amb els abusos. L'informe de l'UB es farà públic en les pròximes setmanes.
El Ministeri de Consum ha imposat una multa de 64 milions d'euros a Airbnb per anunciar habitatges turístics sense llicència a la seva plataforma. La sanció arriba després d'un expedient sancionador que ha confirmat infraccions greus i continuades de la normativa vigent.
Segons Consum, la quantia de la multa equival a 6 vegades el benefici il·lícit obtingut per la companyia durant el període que es van produir les irregularitats. En total, s'han detectat més de 65.000 anuncis que vulneraven la llei, ja fos per no disposar de llicència o per utilitzar números de registre falsos o inclús per oferir informació no veraç sobre els anfitrions. La resolució obliga a Airbnb a retirar anuncis il·legals, corregir incompliments detectats i fer pública la sanció.
El Ministeri assegura que continuarà actuant contra plataformes que vulnerin la normativa d'habitatge i de protecció dels consumidors.
Almenys 16 persones van morir i una quarantena van resultar ferides en un tiroteig a Bondi Beach, a Sydney, aquest diumenge. La policia australiana ho investiga com un atemptat terrorista d'origen antisemita. L'atac es va produir al vespre durant la celebració de la festa jueva de Hanukkah, en un parc proper...
a la platja on s'aplegaven prop d'un miler de persones. Segons les autoritats, dos homes, pare i fill de 50 i 24 anys, han obert foc amb armes llargues. El pare va morir durant l'atac i el fill es troba hospitalitzat en estat crític. El primer ministre a Austràlia, Anthony Albanese, ha confirmat que l'objectiu era la comunitat jueva i ha condemnat l'atac.
La policia ha localitzat un artefacte explosiu improvisat en un vehicle vinculat als sospitosos mentre continua l'operatiu antiterrorista a tota la zona. D'aquesta notícia destaquem també la situació que va comportar Ahmed el Ahmed, un home que passava per la zona i va desarmar tot sol un dels atacants.
Així la José Antonio, que està guanyant les eleccions presidencials, el líder ultradata s'ha imposat amb el 58,1% dels vots a la segona volta i es converteix en el primer president obertament vinculat al pinotxetisme des del retorn de la democràcia al país sud-americà.
Cast ha superat la candidata d'Esquerra, Genet Jara, que ha abtingut el 41,8% dels vots, amb prop de 7 milions de vots. Ara Cast es converteix en el president més votat de la història del país, en unes eleccions marcades per la reintroducció del vot obligatori a tot el país. En el seu primer discurs, Cast ha promès ser el president de tots i ha anunciat un govern d'emergència centrat en tres eixos, seguretat, control de la immigració i creixement econòmic.
El nou president governarà Xila fins al 2030. I ara, a la informació de Sant Just, anem als titulars municipals.
Aules d'estudi disponibles durant les festes a la Biblioteca Joan Margarit i al Centre Cívic Soledat Sants. Els equipaments amplien horaris entre el 13 de desembre i el 25 de gener per facilitar espais per treball a l'alumnat.
taller de joc i estimulació cognitiva per reforçar el benestar de la gent gran a la vagoneta. L'activitat organitzada per la IAC es farà cada dimarts fins al març i treballarà memòria, atenció i habilitats socials.
Una ballella de literària omplirà l'ataneu de poesia nadalenca el 16 de desembre. La sala Piquet acollirà lectures de poemes i una degustació de restolines en un acte organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justens. I ara toca ritme, ara toca anar als esports.
El Barça segueix convertint l'Spotify Camp Nou en un autèntic fortí amb una victòria per 2-0 contra l'Ussasuna. En un partit espès i de molta paciència, l'equip de Hansi Fleck aquest dissabte va saber ser eficaç per consolidar el lideratge a la Lliga. Després de xocar durant molts minuts amb la defensa tancada del conjunt navarres, va aparèixer Rafinha per decidir el duel amb dos gols.
Un triomf sense brillar i entor, però clau per mantenir el Barça al capdamunt de la classificació. Demà, el Barça de Hansi Flick debuta a Copa del Rei contra el Guadalajara. Hansi Flick ha confirmat que el porter contra el Guadalajara no serà Joan Garcia. Per tant, quedem pendents de veure si es decantarà per Wojciech Czesny o recuperarà a Ter Stegen a la porteria blaugrana.
I el Real Madrid va tornar a guanyar a la Lliga després de tombar per 1-2 a l'avés a Mendizorroza. Rodrigo, amb un gol al minut 76, va ser decisiu per sallejar una victòria de caràcter i mantenir el Madrid a quatre punts del FC Barcelona.
El Girona va tornar a guanyar després d'imposar-se per 1-2 al camp de la Reial Societat. Tres punts importants que donen aire a l'equip però que no són suficients per sortir del descens, on els gironins es mantenen una jornada més. Tot i la victòria, la situació a la classificació continua sent bastant delicada.
i l'Espanyol continua en ratxa i ha sumat una nova victòria per 0 a 1 davant el Getafe. El triomf permet als blanc i blaus mantenir-se en posicions europees, confirmant el bon moment de forma de l'equip i consolidant la seva candidatura a lluitar per Europa aquesta temporada.
Anem al bàsquet perquè el Barça va ressar el màxim enresa en la Lliga Andesa, imposant-se per 62 a 89, amb un segon temps fulgurant, liderat per Darío Brizuela. L'equip de Xavi Pasqual va sentenciar el partit i va reafirmar el seu gran estat de forma.
I ara sí, acabem amb una notícia d'última hora. Lilia Topuria renuncia temporalment a defensar el seu títol de la UFC després de denunciar amenaces i pressions greus. El lluitador assegura que ha patit intents d'extorsió amb falses acusacions de maltractament a la seva dona a canvi de diners i afirma que defensarà la seva veritat pels canals legals. I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que ens transportarà a uns anys enrere, uns 15 més o menys. És una peça especial i que a molts de nosaltres ens va acompanyar setmanalment durant uns quants anys. Aquesta cançó monairà pop rock molt fresc.
i molt directa, parla sobre l'atenció i la passió que existeix en les relacions humanes, amb un dilema entre la raó i el sentiment. La lletra explora els moments contradictoris d'una relació en què, tot i sentir-se atrapat o ferit, hi ha un desig irresistible de proximitat.
En la lletra resalta que aquesta tensió entre el desig i la raó, mostrant com els protagonistes oscil·len entre l'atracció física i els dubtes emocionals. És un reflex de la complexitat dels sentiments humans, especialment en les relacions passionals i contradictòries.
El grup que interpreta aquesta cançó és conegut per centrar-se sovint en les relacions dels sentiments contradictoris i sobretot en les vivències dels més joves. La seva trajectòria ha estat marcada per l'energia dels concerts i la capacitat de connectar amb un públic que se sent molt identificat amb les seves històries. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar aquesta cançó.
La cançó va sortir l'any 2008. El grup que la fa porta 23 anys a dalt dels escenaris. I aquesta cançó era la intro d'una sèrie de televisió molt popular. Què? Com ho tenim això? Aquesta última pista ha estat molt bona, eh? Però va, que soni física o química de Despistaos.
Ni me escondo ni me atrevo Ni me escapo ni te espero Hago todo lo que puedo Pa' que estemos juntos Cada vez me importan menos Los que piensan que no es bueno Que haga todo lo que puedo Pa' que estemos juntos Medicina alternativa Tu saliva, mi saliva
Ni me miras ni te quiero Ni te escucho ni te creo Pero siento que me muero Cuando os veo juntos Cada vez me importas menos O eso digo cuando bebo Aunque sienta que me muero Cuando os veo juntos Medicina alternativa Tu saliva mi saliva
Bona nit.
Hace más ruido que el ruido hace un cañón y un corazón de hielo herido se ha derretido en su colchón.
Medicina alternativa, tu saliva en mi saliva, es física o química. La mitad de lo que hemos vivido hace más ruido que el ruido de un cañón y un corazón.
De llego herido se ha derretido en su colchón. La mitad de lo que hemos vivido hace más ruido que el ruido hace un cañón de un corazón. De llego herido se ha derretido en su...
Doncs una cançó brutal d'una sèrie que jo crec que tots algun cop almenys hem vist, física o química, una cançó que es va fent entre el 2008 i el 2011. Ai, una cançó, una sèrie que es va fent entre el 2008 i el 2011 i recordem, aquell grup de joves, no?, que al final, doncs, descrivia una mica les vivències de tots els joves del nostre país. Però bé, ara continuem amb el programa i anem amb l'efemèrida del dia.
Avui, 15 de desembre, recordem un dels moments més importants de la història recent d'Espanya, el referèndum sobre la llei per la reforma política, celebrat un dia com avui del 1976. Després de gairebé quatre dèctades de dictadura de Franco, la societat espanyola es va alçar amb un clam clar i contundent,
i llibertat, democràcia i participació ciutadana. El resultat del referèndum va ser aclaparador, un 94% de vots a favor de la reforma, una victòria que no només reflectia un suport massiu a la democràcia, sinó que també la voluntat d'un poble que havia esperat massa temps per decidir el seu propi futur.
Aquest referèndum va marcar el començament del camí cap a la llibertat. Era la societat qui prenia la iniciativa, exigint un sistema polític basat en el diàleg de representació i els drets fonamentals. Amb aquella votació, els espanyols van demostrar que la força més poderosa no era el poder imposat de Franco, sinó que era la voluntat compartida d'un poble que estava fart de viure amagat i volia viure en democràcia.
Des d'aquell moment, Espanya va iniciar la transició, que culminaria amb les primeres eleccions democràtiques i la Constitució de 1978, establint les bases d'un país lliure, plural i respectuós amb els drets humans. Avui, més de 40 anys després d'aquesta efemèride, ens recorda la importància de defensar la democràcia en un context actual en què la societat cada cop està més polaritzada i uns certs discursos polítics tornen a apostar per l'absolutisme i per la confrontació.
És essencial recordar que la llibertat i la democràcia no són qüestions garantides per sempre i que són valors que cal protegir cada dia amb participació, respecte i molt de diàleg. La victòria de 1976 no va ser d'uns polítics o d'una llei, sinó que va ser la victòria de tota la societat, que es va alçar i va demostrar que quan la gent del poble actua en unitat i responsabilitat es poden capgirar el curs de la història.
Avui celebrem aquella veu col·lectiva que va dir sí a la democràcia i ens recorda que defensar-la és una tasca constant. La llibertat no és un regal del passat, és un compromís del present i sobretot un llegat per al futur.
I ara fem una petita pausa publicitària i arrenquem amb les accions. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara comencem els sons de casa amb la Montse Baqués.
Bona tarda, Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, aquí estem un cop més. Molt bé, una tarda més. Avui sí, en dilluns, eh? Avui sí, tal com toca. Avui tornes al teu horari, que ja sabem que la Montse és una mica la nostra etapa forat, no? Quan la necessitem sempre està present. Però bé, Montse, avui tenim teca, no?
Sí, avui tenim teca, ja que la secció la dedicarem sobretot al Nadal, parlant de Nadales en català, i actes que podem trobar aquí a Sant Just durant aquests dies relacionats amb el Nadal. Però abans crec que cal parlar d'un tema que ha impactat a tota la indústria musical del país, que ha sigut la defunció del Robert Iniesta.
Doncs bueno, Robini està, va ser un dels músics més influents de l'estat espanyol, una figura capdalt del rock en castellà. I nascut a Plasència, el 16 de maig de 1962, va començar als anys 80 amb projectes menors, fins que el 87 va fundar la banda Extremo Duro, amb la qual va revolucionar la música rock espanyola.
Molt bé, doncs avui ens toca parlar i tant que sigui de Roby Niesta, que és el que tu dius, no? Va ser un líder sobretot d'Extremaduro i també un referent musical per molta gent.
Per tant, Rova Iniesta funda els 80, 87, la banda extremo duro, no? Sí, efectivament, una banda, bueno, com ja aniré explicant, que va revolucionar això, la música rock, i que al final també ha tocat a molta gent a nivell de tot el país.
I Robert, amb la seva guitarra i la seva veu característica, va convertir Extremo Duro en una banda llegendària, publicant més d'una desenya d'àlbums i influint tota una generació per la seva transgressió i sinceritat emocional. Per tant, Robert no era només un cantant, sinó que en el fons era un poeta i un filòsof del rock.
Doncs sí, això diuen els seus coneguts i la seva gent propera, que el van descriure com l'últim gran poeta i literato de la llengua hispana. Exactament, sí, ha sigut un referent també per moltes altres bandes. I bé, després de la dissolució del grup, Robert va seguir treballant com a artista solista amb diversos discos destacats i amb els que va explorar nous terrenys sonors, però sempre mantenint la seva essència més poètica.
Bona nit.
Doncs, com ja sabem, la majoria, Robert va morir el passat dimecres 10 de desembre amb només 63 anys. Va ser una notícia que va causar un impacte enorme en el món de la música i entre tots els fans, amb reaccions emocionals a les xarxes i fins i tot tributs públics i cites de músics del panorama nacional, que han destacat sobretot el seu carisma i la influència del seu treball, de la seva música.
Doncs sí, sí, el dimecres ens va deixar el Robert i la veritat és el que tu dius, les xarxes es van inundar. Totalment. De missatges de suport, d'ànims, i sobretot gent reconeixent la seva feina, que al final és el més important. Sí, sí, sí, molts artistes, cantants i així. Un exemple que jo sé és l'Alfred García, que participa en un concurs de TV3 que es diu Zenit,
I allà va fer-li un homenatge, va cantar una cançó seva, es va emocionar, perquè es veu que el coneixia. Al final s'han fet diversos homenatges a ell en aquests dies. S'ha demostrat que va ser molt més important del que ens pensàvem, potser, i que ha influenciat a molts cantants del nostre país. I diumenge què va passar?
Ahir, diumenge 14 de desembre, es va celebrar un homenatge multitudinari a Plasencia, a la seva ciutat natal, i que va reunir a milers de persones al Palacio de Congressos de Plasencia per acomiadar l'artista, i molts fans venint de diferents punts d'Espanya.
i el clima pel que he vist va ser molt emotiu hi havia missatges, records cap a ell i s'hi van escoltar també fragments de la seva música i molts dels fans i de la gent que hi va assistir van sentir com que no només es celebrava la seva vida sinó que també tot el llagat cultural que ha deixat l'artista que és molt el que estem veient
No, no, clar, clar, totalment. Sí, sí, al final va ser un acte potent, ben carregat d'emoció i és el que tu dius, plegant a molta gent, moltes flors, molts missatges, molts records. Exacte, totalment. I és el que tu dius, deixar un llagat cultural impressionant. Molt heavy, sí, sí.
I tal com dèiem abans, artistes i companys del sector també li han tributat moments durant concerts seus o festivals, com per exemple Melendi, que li va dedicar un emotiu homenatge a un concert reconeixent la seva capacitat d'unir generacions a través de la música.
Per tant, veiem que Robert no va ser només un cantant de rock, sinó que va ser una veu de la contracultura i la reflexió, amb lletres brillants, la veritat, amb una poètica que barrejava introspecció, humor negre, rebel·lia, al mateix temps, però també parlava de coses profundes com la llibertat, el dolor, l'amor i la vida quotidiana.
Sí, sí, totalment, al final, un artista irreverent, no? Sí, sí, tocava tots els temes amb un estil propi que, bueno, va fer connectar amb persones de diferents edats, sensibilitats... Al final és això, amb un estil molt irreverent va començar...
va aconseguir connectar amb molta molta molta gent i al final tot i les seves lletres al final el que ens deixen són missatges molt més profuns que el que podem veure a primera vista és el que tu dius missatges de llibertat del dolor de la mort de la vida quotidiana del poder
Un crític, un crític a més era. Totalment, sí, sí. Això, el que dèiem abans, una mica filòsof també. Sí, sí, sí. No, no, molt, molt filòsof. És el que dèiem, que si els seus propers el consideraven un filòsof, era per a algú i quan veus les lletres ho entens tot. Ja ho entenc.
Montse, t'he de preguntar. Tu ets d'Extremoduro? Sí, no gaire? Jo la veritat és que no els coneixia massa. O sigui, alguna cançó em sonava, però no seguia el grup. I quan vaig veure la notícia vaig dir, no em va impactar massa, perquè vaig dir, bueno, em sap greu, no? Però no coneixia massa el grup tampoc.
Però bé, després em vaig informar més del tema, vaig veure com era la persona, la música que feia i realment em sap greu. No, no, i tant, i tant. La veritat és que si no el coneixies, no diré que és una bona oportunitat perquè no ho és, però almenys va ser una oportunitat per descobrir-lo i descobrir la seva música.
Jo sí que l'havia seguit, no soc el gran fan, però sí que el coneixia i coneixia les seves cançons i la veritat que és un artista molt únic i molt especial del nostre país. Doncs sí, totalment.
però ara ens toca canviar de tema anem a parlar d'una cosa una mica més animaleta ara em sap greu canviar de tema radicalment però ara toca parlar del que he comentat al principi de les Nadales doncs parlarem de Nadales i és que ara que arriba el Nadal jo crec que no podia parlar d'un altre tema
No, no, ara toca Nadales i ja està, sé que les Nadales és un tema polèmic, Montse, perquè hi ha gent que és molt fan i hi ha gent que les odia. Jo soc molt fan, jo soc molt fan, jo estic totalment a favor des de desembre, des de l'1 de desembre ja estic escoltant Nadales i ningú em traurà d'aquí.
Jo sent que dic que quan acaba el Halloween ja comença a anar amb el Nadal. També, jo tan exagerat no soc, però sí, sí, soc molt fan del Nadal i de les Nadales. I la veritat és que a Catalunya tenim Nadales úniques i molt maques. I sobretot tenim Nadales així més típiques, com per exemple el 25 de desembre, a Barlem Manboianà, el Noi de la Mare o el Dimoni Esquad, que són aquestes així més classicotes, no?
Però avui no us vull parlar d'aquestes tan clàssiques, que al final són les que ja coneix tothom, sinó que us vull portar algunes més modernes, que tot i que potser no s'escolten a totes les cases, també aporten un molt bon ambient nadalenc. I una que potser trobem la frontera entre els més clàssics i modernes seria aquesta, la de Quan somrius.
Fins demà!
És maca aquesta, eh? Jo crec que aquesta és mítica. Sí, sí. I he dit això de la frontera entre els clàssics i les modernes perquè... O sigui, jo la considero com... moderna, perquè no és com aquestes com la que he dit del 25 de desembre, Parlem-me amb Boiama. Clar, que són tota tota tota tota tota la vida. Exacte. La meva àvia també les cantava, aquestes, clar. I aquesta potser és més nova, no? De quin any és això? De l'any 2000. Clar, clar. Bueno, és adulta, no? Ara podem dir...
Sí, exacte. No és jove, no és clàssica, no és vieja, diguem-ne, però és adulta. És adulta, és adulta. Té 25 anyets, home, és adulta. Sí, no sé, és una nena de la que potser no es considera d'ara com de les més típiques, però jo crec que al final tothom la coneix i també de la qual s'han fet moltes versions, no? Sí. I és molt maca, a mi m'emociona molt aquesta cançó. No, no, és xula, és xula, és xula. Del Josep Tió, a més, que mira... Exacte. A part d'aquesta cançó no el conec en gaire més.
Jo tampoc, no sé si ha fet gran cosa més. Però veig que aquí participa a l'exembusto, per tant potser té alguna cosa. Ah, doncs pot ser, clar. Però bé, bé. I a part aquesta cançó crec que s'han fet versions, no? Exacte, s'han fet moltes versions, com la que es va fer per la Marató de fa cinc anys, interpretada per Doctor Prats, Els Catarres, Buós i Helena Gadel. Ara que s'obren les paraules
falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat. És Nadal.
Aquesta, aquesta part és la bona, eh? Sí, aquesta és la part que és la més coneguda. Sí, sí, sí, sí, maca, maca, maca, maca. Molt maca, molt maca. Per tant, veiem que és una cançó que, tot i ser més moderneta i emotiva, transmet totalment el que és el Nadal per a tothom, no? Això de les nits llargues, retrobaments i records, carrers il·luminats, família, amics, bueno...
Temps de germanor, temps bonics, on la gent acostuma a estar contenta, doncs sí, sí, ja venen de gust. Sí. I, bueno, ara toca parlar d'una més actual, que a mi la veritat és que m'ha marcat molt la meva infància i adolescència, i pel que he vist a moltes escoles també, molta gent de la meva generació també, que és la de la pegatina Aquí és Nadal i estic content. Aquí és Nadal i estic content. Per què? Perquè he perdut totes les ganes i els sopars amb els amics.
M'aporten més que deu nadales. Aquí és Nadal i estic content. Perquè m'atrauen les maneres. Molt bé. És que et posa contenta aquesta cançó. A mi em posa supercontenta. És bastant més animada que l'altra, com veiem.
Jo acabo de dir que havia marcat la meva infància, però estic veient que va sortir el 2019. No sé per què pensava que era molt més antiga. Doncs mira, 2019 va sortir. Jo també pensava que era més antiga, tu. Realment, infància no, eh? No, infància no. Adolescència, potser sí. Bueno, 15, també és 15, una cosa així, no? Sí, exacte. Bé, encara s'adolescència és infància. Totalment. No, no, molt xona, molt xona. A més, és molt estil la pegatina, eh? No tal, però estil pegatina, així divertida, divertida.
Sí, i la veritat és que el que també és graciós és que la pegatina cada any, des que va sortir, sempre s'han gravat i cantant-la i compartint les xarxes i sempre transmetent aquest bon rotllo d'ells, no? Doncs totalment. Al final és un rot que sempre transmet molt bon rotllo i amb aquesta Nadal encara més. Sí, jo crec que justament és això, no? La pegatina és igual a bon rotllo.
Totalment, sí, sí. Que, per cert, la Pegatina també té novetats amb el panorama musical i és que aquesta setmana passada van anunciar una nova gira per aquest any que ve i a casa nostra, aquí a Barcelona, els podrem veure al Festival Empremtes del Poble Espanyol l'ia 29 de maig. Ja que estem, tiro l'exclusiva. Apuntat, apuntat, apuntat, que la Pegatina, larga vida la Pegatina.
Totalment, sí, sí, portaven tot aquest any sense tocar, sense actuar, fent un descans i ara aquest any que ve ja tornem, sí, sí.
Molt bé, doncs ara sí, tornem a les Nadales. Tornem a les Nadales, exacte. I és el torn de parlar del disc Nadal Mix 2023, que va sortir tal com diu el nom el 2023, fa dos anyets. No era difícil, eh? No era gaire difícil, no. No farà tres, eh, quasi? Sí, exacte. Bueno, depèn, no? No sé quan el van treure, em sembla que... Imagino que el novembre, desembre del 2023. Clar, sí, farà dos anys. Exacte, ha fet dos anys.
I vam participar grups de l'escena musical catalana actual, com Detalles, Figaflauas, Maria Hein, Danisic, Zizquit, Trikei, Moxca, entre molts altres. I també podem trobar temes com aquest de Saxeni.
Bueno, jo aquestes Nadales, la veritat és que em va agradar bastant el disc quan el van treure, aquesta que hi posava va ser la meva preferida, i són així més modernes, però al final també són fetes per gent jove que mantenen aquestes vibres nadalenques amb un to més urbà i modern, com és l'estil de tots aquests artistes que treuen el disc.
Doncs totalment, sí, sí, al final és curiós, no?, que tots els músics del panorama català s'unissin, no?, per fer... Va ser maco, la veritat, va ser maco aquell any, no hi havia rivalitats... Sí, sí, és xulo. I a mi, mira, Montse, d'aquest disc que has comentat, a mi m'agrada molt la dels tiets. Si em deixes la poso. Oh, i tant, posa-la. La millor època de l'any, es diu.
Molt bé, molt bé. Sí, molt maca aquesta també. De fet, crec que va ser de les que es van fer més conegudes quan sonava més a la ràdio la dels tiets. Sí, sí, sí. Al final tot el que toquen els tiets ho converteixen en or, sembla. Doncs sí, totalment. Molt bé.
I per anar acabant amb aquest tema de les Nadales, també s'ha de parlar de l'artista del Nadal per excel·lència, que és Joan Dausà. Molt, eh? I és que, com cada any, fa concerts especials per a aquestes dates a la Catedral de Santa Maria del Mar.
on torna als seus orígens cantant tots els seus temes ell sol, només amb piano i veu, i per tant és un format molt exclusiu amb el qual actua molt poques vegades. Em sap greu dir-vos que aquest any les entrades ja estan exaurides, em sembla que és per el 27 de desembre, però bueno, si ho dius...
No he anat mai, però he vist vídeos i... Fa molt Nadal, eh? Fa molt Nadal Joan de Usa, és veritat. La veritat és que sí. I fa de tot aquest home, eh? Sí, sí, sí. I, bueno, i en aquests concerts s'hi pot escoltar la seva Nadala per nosaltres i els de dalt. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la...
i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val i brindem per nosaltres i els de dalt.
És que que maca són les cançons de Joan, m'ha agradat molt. No, no, són espectaculars, eh? La veritat és que sí, i és que això han d'usar, no sé, és com càlid, no? La sàvia és com molt càlida, fa transport a casa. Sí, té aquest estiu així més relaxat. Això és que, clar, tu t'imagines el Nadal, no? Al costat d'una llar de foc, hi ha aquesta cançó de fons, i clar, ja tens la pel·lícula muntada.
Totalment, sí, sí, sí. I té aquest estil característic, ens recorda les seves mítiques cançons com Jo mai mai, però amb un toc nadalenc, que a més fa emocionar a tothom. I tant, i tant. I Montse, una pregunta. Hem parlat de les més modernetes, però de les antigues, de les clàssiques de les que ens cantava la nostra àvia. Amb quina et quedes?
Estàvem vàries, a Patlem en Mollanà, 25 de desembre, Pastores... No sabria què dir-te, la veritat. El noi de la mare, com tu has dit. No ho sé, et quedes amb alguna o què? Jo és que sóc més d'aquestes modernes. Ah, mira, el fum-fum-fum m'agrada. Sí, tant, el fum-fum-fum. Bueno, la del 25 de desembre, no? Sí. Ara sóc un minyol, erros i blanquets, erros i blanquets, fintadores, ja marien, és natal.
Bueno, doncs hem calentat. Em sembla que ja hem calentat la jornada de Nadalenca i aquest programa fa molt de Nadal. 15 de desembre queden 10 dies. Per tant, ja fem bé. Que fort, queden 10 dies. No, no, el temps passa volant. 10 dies, és que queden 10 dies. Jo ara dic, vaig a veure quan queda. 15 de desembre, 10 dies. Que fort, que fort. És una brutalitat, eh?
Doncs sí, la veritat, no m'esperava que quedés tan poc. M'acabes de fotre un xoc que... Has de comprar, bueno, has de començar a demanar les coses, has de comprar la decoració, has de fer la carta... Encara et queda molta feina, eh? Me queda molta feina, la veritat, és que sí. Vaig molt endarrerida, però sí, sí. Doncs Montse, un cop repassat aquestes Nadales, anem a parlar una mica de la programació aquí del poble.
Exacte, sí, sí. I és que durant aquests pròxims dies es faran bastants actes nadalencs i el primer serà aquest dijous amb el concert de Nadal de l'Escola de Música de l'Ateneu, on els alumnes de l'Escola de Música actuaran en agrupacions corals o grups instrumentals.
Molt bé, doncs estarem atents, que això ja comença, i res, aquesta mateixa setmana ja comencem amb els actes nadalencs, eh? Exacte, després també passem el cap de setmana amb la cantada de Nadales amb el grup Flouk, a les 11 del matí al carrer Bonavista.
I seguim també al mateix lloc, al carrer Bonavista, a la una, on podrem disfrutar del poema de Nadal de Sagarra, interpretat per Roger Cónsul, amb un recital que combinarà poesia i Nadales. No, no, home, al matí del dissabte... Serà completet. Ja està fet, ja està signat. Totalment. Matí Nadalany, cantada de Nadales a les 11, i a la una, poema de Nadal.
interpretat pel Roger Consol, o sigui que està prou bé, està prou bé. Molt bé, molt bé, sí, sí. I més coses, no? Sí, sí, perquè després a la tarda segueix amb més actes com la cantada de Nadal de la Casa d'Extremadura a les 7, a la vagoneta, o el concert de Nadal de Just Gospel Corps a les 8 a l'església.
Molt bé, és que realment és un dia complet, complet, eh? Sí, sí, molt complet, la veritat. Si teniu ganes de Nadal, doncs des de les 11 fins a les 8 de la nit teniu Nadal aquí a Sant Just. Totalment, totalment. I després, diumenge, també tenim cosetes. Al matí tenim un altre concert de Nadal, en aquest cas del Cor Lopom de Flors, a les 11, a la Llar Nostra Senyora de Lourdes. Molt bé. I després també a la nit, a les 9 de la nit, un altre concert de Nadal de l'Orfeo Enric Morera a l'Església.
Molt bé, doncs diumenge també, més Nadal encara. Sí, sí, serà un no parar. Estem complets, complets. No, no, sí, sí, és que al final, mira, el Nadal és dijous, eh? Per tant, clar, aquest és l'últim fin d'abans de Nadal i, doncs mira, s'han posat les piles a tope. Doncs sí, doncs sí. I per acabar, durant aquesta setmana i la que ve també tindrem diverses actuacions dels Pastorets. La primera la podem veure aquest divendres a les set i mitja.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs també Pastorets, que és la clàssica, no? És clàssic. Tu has anat algun cop a veure els Pastorets? Sí, sí, sí. Molt bé, Montse. I també així, bueno, el típic, no? La història ja te la saps, això és segon. Home, sí, això, òbviament. No, sí, és això. Cada cop també ho intenten modernitzar una mica, que també va bé, no? Sí, és veritat, ara hi ha moltes versions. Amb ascendes més gracioses. I hi ha versions, Pastorets que són noies, també. Sí, sí, sí, exacte. Però bueno, crec que aquest és el clàssic, eh?
El que es fa aquí a la... Sí? Potser. És una mica més clàssic, no és tan trencador, crec. Però bé, que val molt la pena, o sigui, que us el recomanem moltíssim també. Montse, abans de marxar, te demano una cançó. M'he fet els deures aquesta setmana. El que et vingui al cap, l'últim que s'hagués escoltat o... Una cançó que estiguis en aquesta setmana dius, ostres, no me la puc treure del cap.
Doncs sí, mira, hi ha una que és dels tiets, que van treure fa poc, que es diu M'hauria de despertar. Mira, no la conec, aquesta, tu. La van treure, no sé si la setmana passada o així, fa poquet. Amb el Javi Pablo? Sí, exacte. Aquest no sé qui és, eh? Jo tampoc sabia qui era, es veu que la cançó era d'ells i els tiets l'han reversionat al català. I és maca. Montse, gràcies per venir. Gràcies a tu. I res, ens retrobem la setmana vinent i ens acomiadem amb M'hauria de despertar dels tiets. Gràcies.
Gràcies. M'hauria de despertar.
Tengo que abrazarme lo más fuerte que yo pueda. Sé que no llego tarde, no es tarde, no es tarde. Team, total que me queda tinta al pit, ya no me capa el corazón. Team, total que me queda tinta al pit, ya no me capa el corazón.
Quantes vegades m'he quedat aquí esperant-te. Quantes vegades t'he somiat, tirat al llit. Hauria de despertar-me. Tengo que despertar. Hauria de despertar-me. Quiero ser lo que yo quiero.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Nou rècord històric de la borsa espanyola, l'IBEX 35, ha pujat més d'un 1% avui i supera per primer cop la barrera dels 17.000 punts. El selectiu s'ha revaloritzat gairebé un 50% des de principis d'any. De moment és el creixement anual més important des de fa més de 20 anys. Una jornada més, els valors bancaris han estat entre els que s'han apuntat als guanys més significatius. Les principals borses europees s'han apuntat pujades avui, impulsades per la renda variable C1.
i tot i el retrocés de Wall Street. Més notícies amb la Maria Costa. El president ucraïnès, Vladimir Zelensky, diu que les converses entre els negociadors nord-americans i els ucraïnesos per acabar la guerra no són fàcils, però sí productives. En un fòrum econòmic germà-ucraïnès que es fa a Berlín, Zelensky ha d'estacar la quantitat de detalls que s'han abordat en la trobada d'avui entre les dues parts a la mateixa capital, Alemanya, però sense mencionar-los.
El líder ucrainès ha denunciat que Rússia fa servir als atacs per sortir amb avantatge en les converses i ha recordat que ni una sola central elèctrica del país s'ha alliurat dels bombardejos de Moscou. En la trobada d'ahir amb els representants de la Casa Blanca, Steve Whitcock i Jared Kushner, Zelensky va assumir la renúncia a entrar a l'OTAN a canvi de garanties de seguretat dels seus aliats occidentals. Segons fons oficials nord-americanes, aquesta nit continuaran els contactes.
Pedro Sánchez intenta recuperar la iniciativa política per esgotar la legislatura després dels últims casos de corrupció i d'assetjament sexual que afecten el PSOE. A banda d'un nou abandonament, abonament de transport únic, el president espanyol ha anunciat nous gestos cap a Junts i Esquerra i ha defensat que el seu partit ha actuat amb contundència contra els escàndols.
Nosotros somos los primeros en abrir camino, en cumplir con la ley y me gustaría humildemente a que el resto de organizaciones políticas, en lugar de señalar al Partido Socialista de actuar como Torquemadas, hagan lo propio y pongan en marcha este tipo de protocolos.
L'alcalde del canal, Montsià, Joan Roig, deixarà el càrrec aquesta mateixa setmana, en una carta de renúncia publicada a les xarxes socials, justifica la decisió amb el desgast de la gestió de les inundacions que hi ha hagut els últims set anys. N'ha parlat a la Tarda de Catalunya Ràdio. És insostenible, ja porto una motxilla damunt que, bé, jo s'ho poden imaginar, també has de compaginar la gestió de la catàstrofe i les necessitats del dia a dia dels teus veïns i veïnes i no arribo a tot, és impossible.
I la C17 continua tallada amb un KDR aixac per anar cap a Granollers i Vic. Un camió ha fet malbé l'estructura d'un pont a l'altura de la cimentera. Hi ha 5 quilòmetres de via fora de servei. Es fan desviaments per la N150, però recomana sortir de Barcelona per la C33 i la C58.
La policia de Los Angeles ha detingut el fill mitjà del cineasta Rob Reiner com a principal sospitós de l'assassinat dels seus pares. El director de pel·lícules com Quan en Harry va trobar la Sally. L'han trobat morta ganivetades a casa seva juntament amb la seva dona. Corresponsal a Washington, Oriol Serra.
Bona tarda. Segons ha detallat un portaveu de la policia local del Comtat de Los Angeles a l'agència Reuters, el fill mitjà del director de cinema nord-americà, Rob Reiner ha estat arrestat amb càrrecs d'homicidi i sota una fiança de 4 milions de dòlars. Nick Reiner és sospitós de l'assassinat dels seus pares amb arma blanca, segons ha apuntat el mateix xèrif. Els cossos del cinematògraf, de 78 anys, i la seva dona, de 68,
van ser trobats sense vida ahir a la tarda, hora de Los Angeles. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha expressat el seu condol a través d'un missatge molt controvertit a les xarxes en el qual assegura que Rainer patia una malaltia derivada del seu antitrampisme. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Washington.
I els esports, Sònia Oliart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El tècnic del Barça, Hansi Flick, ha descartat Joan Garcia com a porter titular demà en els setzents de final de la Copa contra el Guadalajara. No ha revelat, però, qui ocuparà la porteria, si és Teixner o Trestegen. Clàudia Pina, renovat amb el Barça, jugadora i club han arribat a un acord per la continuïtat de la davantera fins al 30 de juny del 2029. Avui el Ray Vallecano i el Betis tancaran la setzena jornada de Lliga.
a les 9 del vespre. Florentino Pérez ha insistit a vincular el Barça amb Negreira. El president Blanc ha aprofitat el còctel de Nadal amb la premsa per tornar a assenyalar el Barça reclamant justícia i acusant les institucions de deixar-lo sol. I acabem amb un apunt d'Hockey Patins perquè Pablo Álvarez no seguirà el Barça la pròxima temporada. Álvarez, de 39 anys, és un dels màxims golejadors de la història de la secció d'Hockey Patins Blagorana i haurà jugat 12 temporades amb el Barça en dues etapes diferents.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
Fins demà!
Les aules d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit i del Centre Cívic Soledat Sànchez i Serafini romantran obertes del 13 de desembre al 25 de gener, oferint a l'alumnat dos espais habilitats per estudiar i desenvolupar activitats de caràcter formatiu. La iniciativa vol facilitar entorns tranquils i accessibles durant el període d'exàmens i vacances nadalenques. La Biblioteca Joan Margarit obrirà cada dia de 10 del matí a dos quarts de dues i de 4 a 10 de la nit, amb horari reduït els dies 24 a 31 de desembre i el 5 de gener, en què funcionarà només al matí.
El centre CBEX Soledat Sants i Serafini també obrirà de dilluns a diumenge de 10 a 2 de la matina, amb el mateix horari reduït als dies festius assenyalats. Amb dos equipaments estaran tancats el 25 i 26 de desembre, i l'1 i el 6 de gener.
Pel que fa a salut, la vagoneta acollirà el 16 de desembre a les 5 de la tarda un taller d'estimulació cognitiva per gent gran, una activitat que utilitza el joc com a eina per millorar i prevenir el deteriorament cognitiu i per combatre la soledat no desitjada. El taller treballa processos mentals com la memòria, l'atenció, la percepció o la planificació, alhora que afavoreix el desenvolupament d'habilitats socials i emocionals. Mitjançant jocs de taula, les persones participants reforcen competències com la matemàtica i la lingüística
i potenciant la cohesió de grup en un entorn lúdic que incrementa el benestar personal i el sentiment de pertinença. L'activitat es fa cada dimarts en dos torns, de 5 a dos quarts de 7, i de dos quarts de 7 a 8, i s'allargarà fins al 23 de març. És un taller organitzat per la IAC, l'Associació d'Inclusió i Acompanyament a la Comunitat. I pel que fa a cultura, l'actor Sant Justenc Roger Cònsol i el grup de folk, Flouc, tornaran a portar la màgia del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l'espai públic de Sant Just.
Per tercer any consecutiu el recital poètic i musical tindrà lloc al davant del mercat municipal el dissabte 20 de desembre a la una del migdia. La proposta que combina la declamació del text clàssic amb Nadales tradicionals arrenjades amb música d'arrel busca oferir una experiència cultural i comunitària en ple ambient nadalenc allunyada del vessant més comercial de les festes. L'elecció del lloc no és casual. La plaça del mercat es converteix en un escenari on els veïns, en plena jornada de compres, poden aturar-se a gaudir de l'espectacle.
Per fer de l'experiència més acollidora us oferirà caldo calent als assistents, cortesia de la granja Carbonell, fomentant el que cònsul anomena una comunió de poble. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als botllets insidaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, comencem la segona hora del programa, comencem un salt enrere amb el Jesús Martín. Bona tarda, Jesús. Què tal, Jaume, com estàs? Doncs bé, bé, molt bé, amb ganes de noves efemèrides, ara feia 15 dies que ja no ens vèiem i ja tocava, ja tocava. Què tal, has propat la carta de Nadal o què?
Doncs mira, encara t'he de dir que no, estic pensant, estic pensant, estic aquí encara rumiant-me una mica què posaré, però bueno, algunes idees ja m'han venit al cap. Jo la faré el dia 23, eh? Apurat, apurat, eh? Sí, a última hora, tot. I donaràs a la cavalcada i ja està, eh? Doncs vinga, avui porto un tema ben nadalenc, que llueix molt bé amb l'ambient aquí que tenim a la ràdio, tant nadalenc. Està tot decorat, ben nit de parlar de Nadal a sobre, o sigui que sí, sí, endavant. Vinga. Doncs Nadal, més Nadal.
Vinga, doncs parlem del ballet del trencanous, que aquest dijous 18 de desembre farà 133 anys de la seva estrena a Rússia. Molt bé. Però abans de tot, fem l'habitual rapes de les afemèrides de les properes dues setmanes. Ho farem en un minut. Avui, dia 15 de desembre, es compleixen 100 anys que la ciutat d'Hospitalet és ciutat, té la denominació de ciutat.
Sí, sí, sí, un estant d'aniversari avui a casa. A casa meva estant tots tirant festa i obrint el cava. Ha vingut el rei aquest matí també al barri de la Florida. Sí. Doncs avui, 100 anys. El 17 de desembre es compliran 36 anys de la primera emissió del primer episodi de Los Simpsons als Estats Units. Era també un especial de Nadal. El primer, eh? El primer de tots. El primer episodi va ser un especial de Nadal. Curiós. Sí, sí. I el van veure 26,7 milions d'espectadors de tot el país. Brutal.
Seguim perquè el divendres, 19 de desembre, es compliran 182 anys de la publicació del conte de Nadal de Dickens, de Charles Dickens, que també és una obra una mica com el trencanous, que és... Un clàssic, eh? Sí, és un clàssic de Nadal, s'han fet ja centenars de referències i de versions satíriques.
El 20 de desembre es compliran 10 anys d'unes eleccions que van qüestionar completament el sistema bipartidista espanyol, van ser aquelles que van entrar Podemos i Ciutadans. El PP i el PSOE van perdre 83 escons i gairebé 9 milions de votants que van anar a aquests partits, que van aparèixer durant... Bueno, Ciutadans sí que era més antic.
que estava aquí a Catalunya, però Podemos va començar la seva activitat política el 2014. Sí, sí, sí, un bipartidisme que semblava que potser entrava en decadència i vam veure que no, eh? Que segueix en peu de canó. En 10 anys. Sembla que ha tornat una mica, sí, és veritat. Acabem ja amb el dia de Nadal. El 25 de desembre es compliran 34 anys de la dimissió de Mikhail Gorbachev i de la conseqüent caiguda de la Unió Soviètica el dia següent, el dia 26. Sí, sí, important.
I aquell dia, el dia 26 del 2004, un terratrèmol de 9,1 a l'escala de Richter va ocasionar un tsunami a l'oceà Índic on van perdre la vida 260.000 persones. Hòsties, brutal. No me'n recordava d'això, mira.
Sí, estava a la pel·li del Bayona, no?, de la de l'impossible. Ah, està ambientada en aquest. Està ambientada. Doncs sí, sí, mira, és fort, fort. I avui, a més, saps que avui fa... Bueno, no molts anys, però tal dia com avui, del 1976, s'aprovava la reforma política de la transició. Ah, no ho sabia. No la tenia, no la tenia aquesta. Molt bé, molt bé. Doncs va, ara sí, comencem amb l'efemèrida. L'efemèrida? Sí, no? L'efemèrida. L'efemèrida d'avui. Comencem en parlant del tren Canous...
aquest vetllet tan popular. Vinga, doncs ens endinsem perquè primer hem de viatjar al segle XVIII perquè hem de parlar de la figura del trencanous, d'aquest ninot, d'aquesta figura de fusta tallada que a Alemanya durant aquell segle creien que tenia poders sobrenaturals, que protegeixen les llars, que representaven la bona sort i la protecció. Molta gent la penjava a la porta de la seva casa.
Aquest mite, aquest folklori, va fer inspirar-se Ernest Hoffman, que era un escriptor, perquè el 1816 escriuria el llibre del Trencanous i el Regne dels Ratulins, que va ser la primera versió literària que hi ha del Trencanous. Molt bé, molt bé, doncs...
O sigui que tot neix a partir d'aquest llibre, eh? La tradició sí que és una mica més antiga, però Ernest Hoffman agafa aquest mite. D'acord. Anys més tard, el 44, el 1844, l'Alexandra Dumas, que és el dramaturg que també va escriure als Tres Mosquaters, al Comte de Monte Cristo, allò...
s'inspira, o sigui, agafa aquesta versió de Hoffman, l'adapta i la simplifica i escriu Història d'un trencanous, que és una obra igual, o sigui, està basada en l'obra de Hoffman, però és una mica més resumida. I aquesta seria l'obra que llegiria el director dels teatres imperials russos uns anys més tard, es diu Ivan Sevolovsky, i a qui l'encarregaria... Tens bon rus, eh? Sí, sí, sí.
i aquest li encarregaria a Tchaikovsky que fes la música pel ballet el 1892 fa 133 anys també hi participaria el coreògraf Marius Petit per fer la coreografia i entre els dos ho tiraria endavant no? Perfecte
Si et sembla, expliquem una mica de què va la història, no?, d'aquest ballet. Sí, sí, explica, perquè jo crec que a tots ens sona el trencanaus, no?, a tots ens sona, però potser algú encara diu, ostres, ens sona, però no sé de què. Sí, sí, sí. De fet, la música també, o sigui, hi ha música que jo la vaig escoltar, la vaig sentir i vaig dir, hòstia, és del trencanaus, no sabia, sí, sí. Home, és que Tchaikovsky al final ha passat també molt més a la memòria per les seves cançons i no només pel trencanaus. Sí, sí, al llac de l'agodrosti, també, sí. Exacte, exacte.
Abans de tot, fem un aclariment, s'han fet moltes versions d'aquestes històries, en dibuixos animats, en sèries, s'han adaptat, hi ha un episodi de cada sèrie que ho han adaptat, no? També, de fet, Los Simpsons tenen un, ara que parlàvem abans. És una història molt popular, la música és molt popular, com bé deies, i sobretot Disney l'ha popularitzat molt. Molt bé, l'ha exprimit, eh? Sí, sí, sí.
El que vull dir amb això és que la narració i els personatges, per conseqüència, s'han modificat moltes vegades i que potser alguna de les coses que expliquem avui en aquesta història no s'ajusten a alguna història que ha escoltat l'oient, no? Clar. Però és per aquest motiu, perquè s'ha versionat moltes vegades. Vale.
Per exemple, aquí veurem que la protagonista es diu Clara Stalbo i el llibre de Hoffman, per exemple, es deia Mary Stalbo. És un dels canvis que amb els anys s'han fet. El cognom es manté, això sí. Sí, això sí. Doncs et sembla, comencem amb el primer acte. El primer acte
En aquest moment s'aixeca el teló i veiem la casa de la família Stahlbohm, que és una família acomodada d'origen alemany. T'has d'imaginar una gran casa amb estil germànic del segle XIX. En l'escena, la Clara, la protagonista i el seu germà, en Fritz, i conjuntament amb els seus pares es troben en la nit de Nadal, a la vigília de Nadal,
decorant l'arbre i preparant per rebre els convidats perquè faran un gran sopar, no?, per rebre'ls. Sí, sí. Bueno, com pot ser un dia, uns moments abans del sopar de qualsevol família. De qualsevol família acomodada. Hauríem d'imaginar una taula. Nosaltres en una casa més humil, no? Sí, una taula molt gran amb el pollastre, no?, sencer, a la típica imatges aquesta, els diversos animats.
En aquest moment, un mussol d'un rellotge de cucut, d'aquests de paret, toca a les 8 i apareix en escena Andros Almayer, que és un mag, és un fabricant de joguines i és el padrí de la Clara.
Es diu que en Drosselmeier va inventar una trampa que va aniquilar la meitat de la població dels ratolins i com a venjança el rei dels ratolins va convertir el nebot del Drosselmeier en una figura de fusta, que en aquest cas seria el trencanous amb el seu uniforme vermell, amb el barret de copa negra, no?
L'única manera de trencar aquest en sí és que el soldat venci els ratolins. Fet aquest parèntesi, Androselmayer arriba a la casa a les 8 i comença a repartir regals a tothom. A tothom excepte la Clara, que no en rep cap. Ara en parlarem d'això.
Tothom és molt feliç, tothom balla, tothom xerra, tothom beu, menja, però per altra banda veiem una Clara que està trista i està completament desolada perquè no n'ha rebut cap de regal. I, mentrestant, doncs, mentre ella no n'ha rebut cap, doncs la resta de nens sí que estan jugant feliços amb les seves joguines.
Per què ella no n'ha rebut cap? Doncs perquè ella li espera el que serà el regal més important. I és que en un moment avançada ja a la nit, Androselmayer s'hi acosta i li fa l'entrega d'un preciós soldat de fusta uniformat vermell i amb un gran barret negre de copa. Tot el que la Clara queda completament enamorada del Ninot, està completament encantada amb ell.
Si ve en un moment d'enveja i de ràbia, el seu germà l'agafa el ninot, ple d'enveja, no?, i li trenca. Ostres, aquest ninot és el trencanous. Sí, exacte, sí, sí, com està amb l'uniforme vermell i el barret, sí, sí. Això fa plorar la Clara, que queda completament trencada per dins, no?,
I en Drosselmeyer, que com bé dèiem abans, treballava en una botiga de joguines, o sigui, fabricant de joguines, mentre Totò d'Or s'afanya i cuitosament amb els seus poders màgics acaba d'arreglar els desperfectes que ha ocasionat l'atac d'ira i l'atac de violència del germà de la Clara. Sí...
En un moment de la mitjanit, la Clara es lleva i baixa a la sala d'estar, no al menjador. I és en aquell moment quan una colla nombrosa de rotolins desopta enbaix la sala i l'arbre de Nadal es fa, es comença a fer més gran. El trencanous i la resta de jovines cobren vida.
Molt bé, ara comença la història. Sí, ara comença la història. El ballet, o sigui, el ballet del... Quan fan les versions aquí ara al teatre i de més, es veu com l'arbre, o sigui, es va com fent, més que no, és molt... Molt espectacular, no? És molt bonic, eh? O sigui, està molt ben fet, la veritat. La Clara es troba enmig de sobte d'una batalla entre el Trencanous i el seu exèrcit contra el rei dels ratolins i els seus aliats.
El trencanous lluita braç a braç conjuntament amb els homes de ginxebre, amb un soldatet de plom i unes nines que curen les joïnes que s'han fet mal, representant això en el vellet. Finalment, i amb l'ajuda de la Clara, aconsegueixen vèncer el rei dels ratolins que es retira de l'escena. La Clara en aquell moment per primera vegada coneix la versió humana del trencanous, en aquesta història,
i es troba encara més profundament enamorada d'ell després de la batalla. Tots dos junts viatzen cap a una pineda, nevada, acompanyats d'uns floquets de neu i on els estan esperant mentre ballen fades i reines. Baixa el taló i conclou el primer acte.
Comença el segon acte, es torna a obrir el taló i la Clara i el trencanous arriben al Regne dels Dolços, on l'espera un dels protagonistes més famosos d'aquesta història, que és la Fada de Sucre i el seu príncep. Que per cert, Jesús, ara que estic escoltant la història, dic, ostres, això sembla com una precoela molt, molt, molt precursora de tolla història.
Hòstia, no ho he pensat. No? En tots els juguets cobren vida? Sí, sí que és veritat. Sí, una mica, no? Aquí hi ha un fruit d'inspiració, potser. Potser es van, sí, potser es van basar, no ho sé. Però va, seguim amb la història. Sí, la Fada de Sucre, per als actors que fan els ballarins que fan el ballet, és un dels papers més importants d'aquesta obra.
El trencanous, que és molt amic de la Fada de Sucre, li explica, li resumeix una mica la batalla contra el rei dels ratolins i li explica com ha conegut a la Clara. També ell està molt enamorat d'ella. I la Fada els explica que ha organitzat un espectacle per tots dos. Que els estaven esperant i que els... Hi ha una història d'amor, eh, ja?
Sí, sí, sí, o sigui, aquí jo crec que ja s'ha consumat, no? O sigui que els dos estan bastant enamorats. En aquest espectacle trobem uns dolços que tenen unes característiques humanes i tenen diferents nacionalitats. O sigui, vallen per convidats, vallen pels convidats. Aviam, trobem la xocolata, que són els espanyols. Trobem el cafè, que són els àrabs. O sigui, és una mica, no? És una mica afilar també el tòpic, no? Sí, sí.
El té que són els xinesos, els francesos que són el maçapà i el bastó de caramel que són els russos que ballen el seu tradicional trepac.
Aquesta és una de les més conegudes, de fet. És el que t'anava a dir justament, eh? El trepa que és el ball rus, aquest dels braços, que creuen els braços i mouen les cames. Sí. Les flors de sucre també ballen a l'espectacle amb un dels vals més coneguts també d'aquest ballet, que és el vals de les flors.
Fins demà!
més pausadeta aquesta. Sí, sí, però moment important, perquè aquestes dues cançons, per exemple, potser són les més reconegudes, quasi, quasi. Sobretot la del trèpac, i ara escoltarem l'última, que és la del trèpac, sí que és més reconeguda, més amb el trencanous. Finalment, per concloure, la Fada de Sucre i el seu príncep conclouen l'espectacle amb un padèdé. Un padèdé amb ballet és una dansa que està interpretada per dos ballarins, en aquesta ocasió, la Fada de Sucre i el príncep,
I que sempre inclou una d'atxo, que és una composició que s'ha d'executar de manera molt lenta. Inclou dues variacions, una per cada ballerí i una coda, que és el final. En la segona de les variacions, la de la fada de sucre, sentim aquesta cançó. La fada de sucre
també una de les més conegudes d'aquest ballet. Després del final de la interpretació, tothom s'acomiada de la Clara i ella es desperta. I aquí hi ha una disputa, perquè hi ha versions en què és un somni i en versions en què no és un somni. A la nostra no és un somni, perquè hem triat la del ballet, l'original de Tchaikovsky, no era un somni, i també la de Hoffman, l'obra de Hoffman, que també no era un somni. I a la de Dumas tampoc era un somni.
És també la més romàntica, perquè després, quan la Clara surt al carrer, el dia de Nadal, surt a buscar en Drosselmeyer i quan arriba a la seva botiga de joguines, s'hi troba allà, aquí s'hi troba, el nebot en forma humana. I és que l'anciso del trencanou finalment s'ha trencat.
Molt bé, clar, exacte. Doncs és molt maca, molt maca aquest ballet i realment és el que hem vist, no?, amb cançons que ens recorden el Nadal i també cançons, bueno, que han passat a la posteritat i per alguna raó perquè són molt bones, eh? Sí, sí, sí. No sé si tenim temps. Sí, sí, sí. Com o no també, abans que parlàvem de Los Simpsons, que és una de les meves sèries preferides,
Hi ha un episodi que és el nouer de la temporada 17, que és el que van emetre el Nadal del 2005. Tu saps de memòria, eh? Sí, perquè ho he buscat. No, m'ha agradat molt, però sí que és veritat que aquest ho vaig veure. Que fan com una sèrie de tres històries relacionades amb el Nadal,
i una d'elles, l'última, utilitzen la música del Trencanous, com ho hem fet aquí, no? És una història entre el Homer i la Marge, i la música que s'interpreten, música relacionada amb el ballet del Trencanous. Molt bé, doncs ens apuntem a aquest consell, també un bon episodi per recuperar-lo aquests Nadals, i també hem de dir que el Trencanous s'està interpretant a Barcelona del 10 al 21 de desembre, no? Sí, sí, també ho volia incloure, això. Digue-ho, digue-ho, digue-ho tu. No, no, sí, és això, que el teatre, em sembla que és el Teatre Nacional, potser?
Coliseum. Al Teatre Coliseum. Sí que ho vaig escoltar també, que s'està interpretant ara mateix al Teatre Coliseum. En aquest cas és amb el ballellet de Kif. No amb el de Rússia, sinó el de Kif. Bueno, doncs mira, si teniu temps, molt recomanable perquè és una experiència molt xula i és un ballet molt bonic.
Doncs sí, del 10 al 21, si a algú li interessa, que no s'ho perdi perquè segur que estarà molt i molt bé. Per l'últim, Jesús, per anar acabant, no sé si tens alguna cosa més a dir. No, bones festes, Nadal. Jo t'anava a preguntar, ets molt de Nadal, tu, o no? Bueno, sí, m'agrada. Està bé, és una època... És bonica, o sigui, m'agrada, sobretot, passejar pel carrer i veure els llums de Nadal aquí a Barcelona. I has anat al Passeig de Gràcia?
Sí, però és que sempre utilitzen els mateixos llums, eh? No van molt ja, portant no sé quants anys. Van reciclant, però mira, té èxit, eh? Tu mateix ja has anat.
Les de la Diagonal de Barcelona, aquest any són molt boniques. Ah, sí, ho he vist, que és com més modernista, no? Sí. Estan molt guais, sí, sí. Les del Passeig Sant Joan, que són així una mica també... són una mica... una mica cutres, però bueno. Bueno, està crític. Et recomano les de Sant Just. Les de... No te l'esperes, aquí. Ara, tornant-me a en Passeig, me les veuré. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs tu ja has fet la carta i tot, eh? Bueno, m'has dit que la faràs el 23. Jo la faré el 23. Però tens alguna idea o no?
No, la veritat no. Roba, segurament. Ah, bueno, això segur. Però allà quan et fas gran ja només roba. I Jesús, l'última pregunta ja no et molesta més. Per tu quin és el moment, el millor moment de tot el Nadal? Què és el que més disfrutes?
A mi m'agrada el cap d'any. Cap d'any, eh? Per la festa, perquè canvies d'any també. Tens l'excusa, no?, també per fer els propòsits, també tens l'excusa per començar de nou. També una excusa per posar-te de gala, no?, per posar-te un tratge a morir. Sí. És una edat chula. També, també. I els Reis també està bé. Molt bé, molt bé. Doncs Jesús, gràcies per tot. I jo crec que ens retrobem ja l'any vinent.
El 29. Mira, el 29. Encara et tenim, a tu. Ens retrobem el dia 29 i ja parlarem de com has passat aquest nadal. Gràcies per tot. Bones festes.
I ara fem una petita pausa musical. Us deixo amb, si ho deixéssim tot, dels detallets. Ara tornem.
Deixa'l a l'esquena i la cara li brilla i observem els peixos dins de l'aigua cristal·lina. La pell la té morena i el sol l'il·lumina. Diu que una vida amb mi s'imagina. Què passaria si ho deixéssim tot? Agaféssim un dia i inspirem pel món.
Es connectem, deixa el mòbil, aprofitem.
La cara li brilla i observem els peixos dins de l'aigua cristal·lina. La pell la té morena, però no es diu Marina. Diu que una vida amb mi s'imaginarà. Què passaria si ho deixéssim tot? Agaféssim un dia i ens piràvem.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem amb el xisme científic, amb el Jan Bigata.
Bona tarda, Jan, què tal? Molt bona tarda, com estàs? Bé, bé, molt bé. Amb ganes de ciència, que ja fa 15 dies que no ens vèiem i ja toca tornar a repassar i tornar a actualitzar el nostre servei de ciència. No sé si és una cosa que la gent jove diu molt últimament. Vull ciència. Jan, amb tu és més fàcil. Amb tu és més fàcil, Jan. Moltes gràcies.
De fet, avui jo crec que li donaré nom, o sigui, li faré valor a aquest nom, al xisme científic, perquè porto un xisme com una catedral que ens ficarem en tramats científics d'editorials i coses de revistes, que està bastant guapo, la veritat. Molt, molt, molt. Això ja ens ho aniràs explicant, eh? Però, bueno, ara comencem amb una cosa una mica més modesta per anar entrant en calor i després anirem a aquest xisme. I és que ja dic, és que t'ho juro que estic emocionat. No, no, avui vens emocionat. Així m'agrada. Aleshores, si vols, tira'm el primer titular. Sí.
Les dietes vegetarianes i veganes en nens s'associen a millor salut del cor, però requereixen de molt bona planificació. M'ha quedat una mica llarg el títol, això ho reconec. He estat intentant reduir-lo sense perdre res, però un valor als periodistes perquè no és fàcil. No, no, no és gens fàcil fer un titular, sembla que sí, però és molt complicat. És a dir, que jo no soc periodista de professió, jo soc científic i estic aprenent, però tinc el seu, tinc el seu jo. No, està bé, està bé, està bé.
Estem parlant de comparar dietes tan basades en vegetals com poden ser la vegana i la ovo-lacto-vegetariana, especificant què seria vegetariana, però que mengen ous i derivats de la llet, però no mengen carn pura directament.
Aquest amb la vegana i com l'omnívora que seria tot, o sigui carn, vegetals, tot. Aquí jo la carn, és que la dieta carnívora ja no l'inclogria perquè és que ningú menja carnívors. Si algú es considera carnívor... Malament. Es pensa que és un sable de l'edat de pedra, jo què sé, saps? Però en plan, no, no mengem només carn i si només mengem carn tenim un problema. Un problema claveu, eh? Bastant heavy, sí.
Aleshores, clar, és un debat, jo crec que encara està bastant en veu, el debat de salut. A tots tenim com aquest complex una mica de cunyau i ens agrada molt dir, no, però és que no sé què, però he llegit de no sé on... Aleshores, avui portem una cosa interessant perquè és un metaestudi, un metaanàlisi. Un metaanàlisi, crec que hem parlat algun dia, és un estudi que agafa diferents estudis que s'han fet, els agafa tots junts i diem, vale, amb tota la població conjunta, què donen les dades. Vale.
I ens dona com una visió més àmplia, potser tenim poblacions de diferents països, de fet, aquí és interessant perquè divideix una mica per com països més rics, més pobres, també s'ha preparat d'edats. Tenim com una informació més àmplia. Vale, genial. No, no, a més, just ara que deies el dels cunyaux, que sí, que és veritat que amb tot el tema de veganos, vegetarians, hi ha bastant de cunyau. Hi ha molt cunyaux. I a més, ara que ve el Nadal, aquests sopars de Nadal que hi ha tan bé al cunyau de la família, doncs amb aquests articles podrem rebater-li una mica millor.
Bueno, si tenim vegans vegetarians de la família us donarem una vacuna contra els conyaos. De fet, aquest és una mica més sensible inclús perquè aquest està parlant de les dietes en nens. Que clar, aquí és un problema una mica més enllà perquè la pròpia persona no és la que està escollint la seva dieta sinó que són els pares. A vegades les necessitats dels nens són diferents que les dels adults a nivell nutricional i clar, si tu per ètica o tu per voluntat vols ser vegà
Però amb el posat risc que aquest seu vagà tingués algun risc per la salut, li fiques al teu nen, té un debat ètic perquè ell no ho està escollint. Aleshores, és important destacar si té algun risc de salut la dieta vegetariana o vegana. Doncs a veure.
Quina és la conclusió? La conclusió és que aquestes dietes que estan basades en vegetals tenen una menor mitjana de colesterol, per tant és positiu, i també té menys prevalència de sobrepès, el que ens dona un millor perfil cardiovascular. Per tant, no només no és pitjor, sinó que sembla que té beneficis. D'acord.
Sí que és veritat que també s'ha de tenir en compte que aquells nens que no menjaven carn també tenien més risc a tenir insuficiència d'algun micronutrient essencial, com podria ser, per exemple, el ferro, la vitamina B12, la vitamina D i altres. Aleshores, vaig fer una mica l'espoiler. La conclusió és...
És segur menjar vegetal i tal? Sí. Però sí que s'ha de tenir en compte que hi ha alguns minerals i alguns micronutrients que són més fàcils, amb la carn són bastant fàcils d'aconseguir, i amb les verdures has d'entendre millor el que estàs fent i has de saber com combinar-la per agafar tot el que necessites. Justament el que dèiem al titular, no? Sí, bàsicament. Més planificació, cal una mica més d'estudi, no? Més de posar-s'hi una mica més en aquesta dieta. Exacte.
Aleshores, amb aquest anàlisi que parlàvem, inclou 59 estudis i en total inclou gairebé 48.000 menors. Per tant, veiem que és un estudi bastant gran. Sí, sí, home. Una bona base. I com estàvem dient, o sigui, al final veien aquest benefici...
Sí que s'ha de matitzar que és una associació, que ara parlarem una miqueta més, de què vol dir la diferència entre associació i causalitat, però associàvem, com dèiem, a un millor salut cardiovascular, del cor i de les artèries i tots aquests temes, però tenien com aquest risc afegit.
Aleshores, quines són en concret aquestes deficiències que hem dit? En concret són, sobretot, el ferro, la vitamina D i la B12, que la B12 jo crec que és la més típica, que sempre es parla dels vegans, que gairebé sempre, de fet, es recomana directament prendre-la com a fàrmac, o sigui, com a suplementar-se. Perquè la B12 on la trobem, naturalment? La B12 sí que es troba amb els animals, però realment no la produeixen els animals, sinó la produeixen les bactèries. Mmm, d'acord.
Aleshores, què passa? Que tradicionalment abans no rentàvem tants els aliments i moltes vegades els aliments estarien una mica més bruts i hi hauria bactèries entre la terra i totes aquestes coses. Sí, evidentment sí que les rentàvem, però no esterilitzàvem tant el menjar. No, clar, evidentment. Llavors aquestes bactèries sí que era el que ens donava la vitamina B12. Hòstia, mira que curiós.
I aleshores, clar, sí que és veritat que, com dèiem, no, a menjar animal acostuma a tenir, per la pròpia bactèria de l'intestí i totes aquestes que tenim, acostumeix a tenir més B12, o sigui, els vegetals acostumen a ser bastant baixos. Per tant, sí que seria, com de fet, un dels més importants.
com deia, ferro també, per què? Perquè encara que els vegetals tenen ferro, sobretot el millor jo crec que serien probablement els agums, tema de llenties i tal, és molt bona eina pels vegans tant per proteïna com per ferro, però el tema és que el ferro vegetal, és el que es diu no emo, és una miqueta més difícil d'absorbir, per tant necessites menjar-ne més del que menjaries amb la carn.
Ferro vegetal, eh? A veure... Sí, el ferro que prové dels vegetals. Sí, pràcticament és la mateixa molècula, sí que químicament canvia un poquet, però fa que al teu cos li costi un pèl més absorbir-lo. Simplement és això.
I també estàvem dient vitamina B, i quan parlem també amb vegans hi afegim també controlar el zinc, el calci i el ferro, que són coses que s'han de tenir en compte. Beneficis, com dèiem, menys colesterol total i també menys colesterol LDL, que és el de baixa d'endicitat.
Això, una altra paraula, avui farem bastanta bioquímica. Colesterol, bàsicament, és un greix que està cobrint com les nostres artèries, no? Està com l'interior, fa que siguin... És com el greix, quan la porta grinyola, que l'has de fer el greix, perquè t'ho vagi així suar.
Què passa? Que quan tenim... Tenia massa, no? Eh? No, no, digues, digues. Que tenia massa, no, suposo? Sí. Aleshores, què passa? Que quan tenim massa colesterol, es poden... L'artèria, que pot ser un vas sanguini, es pot obturar i fa que augmenti la pressió sanguínea. I això pot donar major probabilitat d'infars de cor, de tenir...
com un miniderrame o que hi hagi algun accident. Per tant, sempre una miqueta és positiu. És important el colesterol, no és això de... Sempre és el que diuen, el colesterol bueno i el malo. El bueno i el malo, a mi tampoc m'agrada tant, però sí que el que es veu és que hi ha un, que és el de menor densitat, que és l'LDL, que sí que té major tendència a generar aquestes obturacions, a acumular-se a les parets. Aleshores, no és una cosa dolenta, simplement s'ha de tenir controlat.
i sobretot que veiem amb gent gran que consumeix molta, molta, molta carn,
la carn acostuma a tenir bastant colesterol. Aleshores, és una cosa a controlar, però tampoc ho vull portar com el terror, aquí, no? Clar, clar, clar. Aleshores, tenim aquestes controlats. Ara anem a posar com la part de darrere de l'estudi. Perquè moltes vegades agafem els estudis com una forma molt blanca, en plana és un estudi científic, això és el santo grial, no? Però tots els estudis tenen les seves limitacions.
Tan regost que he dit que és una associació, o sigui, és una associació, no és una causalitat.
Què vol dir això? Ells el que han agafat és, han agafat una gran població que han estudiat de nens i han vist, vale, els que mengen això tenen tant percentatge de malalties de cariovasculars, no sé què. Els que mengen aquesta altra dieta tenen una mica menys, i aquesta és tal. Vale. Però què passa? Aquí poden haver passat moltes coses. Per exemple, una cosa que es deia molt comunament, per exemple, quan a vegades, quan estudiava més el tema ecològic orgànic,
Que a vegades, per exemple, la gent que consumia més ecològic també acostuma a tenir preocupats més per la seva salut i tenia millors hàbits. Per exemple, feia més esport i tal. I això també feia que aquesta població que consumia una cosa concreta tingués millor salut que la que consumia una altra. I no necessàriament seria dels aliments. Ja. Amb el que vull dir això és... Jo t'entenc, sí.
L'estadística és bastant gran, sembla que sí que hi ha un benefici, i de fet, com diem, hi ha un mecanisme, que entenem, que té sentit, no?, que estigui a un benefici, però el que vull dir és que no s'ha comprovat, no s'han agafat, com a mínim en aquest estudi, no s'han agafat, per exemple, no han agafat dos bessons, i a un li han donat carn, i a un li han donat vegetals, i els han controlat durant 5 anys, 10 anys, controlant cada dia el que menjaven. Simplement és, a posteriori, han agafat una gran població. Mm-hm.
I aquí és on hem de dir que és molt important diferenciar entre associació i causalitat. Aquí estem dient, la llibertat vegetariana està relacionada amb millor salut cardiovascular. Pot ser que directament sigui això que estigui causant, també podrien ser que hi hagi més factors implicats.
Per això, així és el que hem de dir que hem d'anar amb compte. Clar, és el que dèiem, per exemple, és el que tu has dit, que potser una família que dona menjar a vegades al seu fill, realment el benefici pot també venir que tot és més orgànic i és de més qualitat, podríem dir.
que compri menjar més qualitat, o per exemple, que aquella carn, parlant amb el mal ecològic, potser que aquella carn tingués menys hormones i l'hormone sigui millor, però potser simplement que com és una família que es preocupa més per la seva salut, fa més esport, menja millor, surt amb més... És clar, és que hi ha molts factors.
Clar, aleshores és complicat, simplement això ho tenia en compte. És una estadística bastant gran, aleshores és una cosa molt interessant, però simplement el que vull dir és que no és contundent, no com podem dir ja, això és absolut. Però de moment té bastant bona pinta. Altres limitacions és que quan havien d'explicar quines persones havien pres suplements i quins no,
Era... no tots ho feien de la mateixa manera, no hi havia com aquest rigor. El que deien els autors és que el parir d'això és que si, per exemple, alguns d'aquests estudis havien pres suplements i no ho havien dit, podrien... o sigui, com el risc dels vegans podria ser més gran del que es pensa, perquè potser aquests sí que hagués estaven prenent suplements. Ja, ja, ja.
Entre altres. I una altra limitació que trobem en l'estudi és que quan mirem tota la població quina era la població de cada una d'aquestes dietes, veiem que eren bastant desiguals. On els que eren vegetarians, que també menjaven ous i llet, eren el 15%,
Els vegans eren un 2,6%, no arriben ni al 3%, i els omnibus eren un 82,4% dels estudiats. Aleshores, què vull dir això? Un altre cop, és un estudi molt interessant, però com veiem que clarament té limitacions, i aleshores s'ha d'afegir a altres estudis.
Però com una primera idea, a mi em sembla bastant interessant. Clar, clar, clar. O sigui, com a punt de partida pot ser realment molt interessant. Clar, potser un 2,6% sona poc, però realment són gairebé 1.300 nens vegans, que també és una bona base. És una bona base. No és tan àmplia com 50.000, però bueno. Clar, però és el que dèiem. Però falta com aquesta associació de causalitat, no? Què dèiem? Aleshores, o sigui, quin és el meu missatge que vull donar aquí? És, simplement...
Si alguna família vol tenir fills vegans o no, primer de tot, jo recomanaria... O sigui, sembla que és segur dintre d'uns límits, no? Sí que, com dèiem, sembla que acostumen a tenir més risc de tenir alguna insuficiència, acostumen a tenir un pes menor... Aleshores, sempre igual, controlem aquestes coses que estiguin dintre del normal...
no hi hauria d'haver cap problema. Aleshores, sembla que és segur, es recomana que si algun nen té un nen, vull dir això, menor de 16 anys probablement, té una dieta vegetariana vegana, que sobretot parli amb algun metge i que vagi mesurant aquestes micronutrients que poden ser més crítics, com dèiem. Al final s'ha de tenir un control i si és vegà encara més, és això, anar consultant-me amb el metge, que és el més important i el que sap més.
Exacte, i com dèiem, controlar principalment ferro hem dit, vitamina B12, i en vegades també incloure el zinc i el calci. I de fet, la B12 jo crec que normalment s'acostuma a suplementar gairebé directament, o sigui, sempre. I ja, últim valor, una cosa interessant és que quan mirem les guies nutricionals, no hi ha cap guia nutricional que digui que hem de menjar carn necessàriament.
O sigui, hem de menjar de forma equilibrada, però quan veiem els requeriments que sempre ens diuen és menjar més fibra, per tant, menjar més vegetals, fantàstic, menjar menys sucres, menys greixos saturats, que estan més associats als animals, per tant, menjar menys, i menjar menys sal. També dits, ara, m'haig de fer vaga per nutrició? No. Jo personalment crec que si la raó principal per fer-se vaga o via vegetarià és més ètica i ambiental que no pas per salut. Clar, clar, clar, clar.
O sigui, a nivell de salut sí que, a nivell de carn, el que sí que se sap és que les cans vermelles, que són principalment vedella i porc, sí que poden donar més problemes al llarg plaç, per tant, sí que les reobriria. I, per exemple, si és més carn, no dic que no mengem, però mengem que majoritàriament sigui més basat en pollastre, cuny i cans blanques, caïdindi, per exemple, i que la vedella i el porc siguin una miqueta més ocasional. Va.
Al final és això, realment és com tota la vida, tot amb cap, amb seny i sense accessos, que això és el més important.
Exacte. Però també et dic que a mi el pernil salat a mi no m'agrada ningú, o sigui... Ui, jo parlo molt, però després... Ui, i ara més que hi va a Nadal, l'època d'accessos, però vamos, a tope. A tope. I tot grassa, i tot tipus calòric, però bueno, al final són les dates, és el que toca. Bueno, jo li dic a la gent que és que... També és un parèntesi, home. És que no ens hem de super-supcionar. Jo crec que és la dieta general, que menges la majoria del temps... Clar, clar, clar.
ha de ser saludable ha de tenir uns valors si després tens dies concrets puntuals vol dir puntuals el 25 el 26 i el 31 i el 6 no però vull dir que si de quan en quan o un cada setmana vols tenir alguna cosa que saps si està fora de dieta
preocupar-te massa per això et generarà un estrès que acabarà sent contraproduent. No, no, i és que al final està recomanat tenir aquests petits dies d'on saltar-se una mica la dieta, sobretot a nivell mental, per dir, ostres, vale, no tinc que estar menjant tot el dia perfecte, tots els dies perfectes, sinó donar-te el teu espai també per, home, mira, avui em faré un capritxet i te'n vas a una hamburgueseria, no ho sé.
Exacte, no, i és el que dic, jo crec, i el que dèiem, no? O sigui, com dèiem, si parlem de nens, consultar el metge, però amb seny crec que no passarà res. I tirem el xisme. Tirem el xisme, perquè jo tinc ganes, m'ho has anunciat al principi. Tu n'has anunciat molt. I xisme, i xisme, i jo vull el xisme. Tu veus el xisme, vale. Vols tirar-me a tu el titular? Sí. Expulsada d'una gran revista científica de la llista de revistes de prestigi.
És una notícia que, de fet, se m'havia passat, l'he vist just avui, i era del passat 28 de novembre, on es veia que la revista científica Science of the Total Environment havia sigut eliminada d'una de les bases de dades de revistes més prestigioses, científiques, conegudes. Aleshores, aquesta revista és important perquè... Science of the Total Environment. Exacte. No és la revista Science, concretament. No, no, no. O sigui, la revista Science és molt important, aquesta és com una altra, per un altre costat.
Però no és dependent d'ella, no? Crec que no. Són coses diferents, projectes diferents. O sigui, aquesta pertany a l'editorial El Sevier, que és una de les editorials més importants científiques, o sigui, una de les quatre més importants. Però no estic segur si Science pertany també o no, però bueno. Però aquesta que dèiem, la Science of Tutorial Environment, pertany a una de les 15 revistes que més articles científics es publicen.
I aquesta data és bastant important. Brutal. Clar, la conclusió és que aquesta es publica moltíssim. Ara ja la pregunta és, això que es publica és de qualitat o no? És un tema important.
Per ficar-nos dintre del drama. Aquí ve el xisme, aquí ve el xisme. Tu saps quina és la tercera institució que més publicacions havia publicat dintre d'aquesta revista que, com dèiem, han sigut eliminades perquè no complia els valors de rigor científic? No, no ho sé. Era l'entitat científica espanyola amb més prestigi, és el Consejo Superior d'Investigacions Científiques. Vaja, vaja, vaja. Aquí no estic dient res, no hi ha cap cosa trobada directament amb ells, però, bueno, és una cosa a destacar.
No, no, sí, sí, clar, clar, al final li han tret prestigi a aquesta revista, per tant, bueno... Clar, jo no dic que hi hagi res darrere, però s'han beneficiat d'aquest públic i món? Sí. De fet, vèiem que el que va ser fins al març passat el director d'aquesta revista científica, que era la Química Espanyol de Mia Barceló,
va entrar el 2012 i durant els primers 10 anys va multiplicar el nombre d'articles publicats per 10, arribant a gairebé 10.000 articles anuals. Això a nivell espanyol. O sigui, no, no. O sigui, ell és un espanyol que era el cap d'aquesta revista científica. Vale, vale, vale. I ell autoritzava...
Sí, era com el cap el que decidia, vinga va, publicamos a Troche y Mocho, no? Però és que la cosa no es queda així. Aleshores, aquesta persona, el de Mea Barceló, per la seva, aquesta gran producció, vèiem que a vegades publicava articles amb el seu nom, ja no només en un sentit, amb el seu nom, cada cinc dies publicava un article. Quan un article pot durar mesos, o anys a vegades.
Aleshores, veiem que la seva hiperproducció el va fer entrar a la llista d'autors més citats de Clarivate, que és una d'aquestes entitats avaluadores de la ciència que va expulsar aquesta revista científica. Perquè això d'aquest seeding molt indica prestigi i és una cosa bona en teoria.
Exacte, clar, després quan tu vas a demanar una beca i dius, escolta, jo tinc aquest grup d'investigació, vull una bequeta, què miraran per veure si et donen una beca o no? El teu impacte. I una forma de veure el teu impacte és quants articles has publicat i quant t'han citat. Aleshores, això és bastant important.
Què veiem? El país revela el 2023 que Arabia Saudita estava subornant els autors més citats d'aquesta entitat, de Clarivate, amb 70.000 euros perquè declaresin que estaven treballant per una universitat àrab falsament. I ell ha declarat que no ha cobrat res, però ell figurava des de 2016 com a professor de la Universitat Reis Saud d'Arabia Saudita. Olora a xamosquina. Olora a cosetes, no? Olora malament, això, eh?
Sí que és veritat que va renunciar com a cap d'editor d'aquesta revista, el Science of the Environment, al març de 2025, com havíem dit. Per tant, Aràbia Saudí, entre cometes, comprava científics perquè ho fessin sota el nom d'alguna universitat del país seu, no? Clar. Per donar prestigi al país, entenc.
Efectivament, al final, una universitat, quan veiem tots aquests rantis, diu l'autònoma està al segona d'Espanya i trenta no sé què en el món. Una de les coses que fa és quantes publicacions d'impacte es publiquen. Vale, vale, vale. Aleshores, que una revista que pertanyi, com dèiem, a una de les lliturials més importants que publiquen tant, una de les persones que està a la llista da als set mil autors amb més citacions que t'associen a la teva universitat, quan de fet ella estava a Girona en aquell moment. Ja m'expliques tu què te veurà a Marebia Saudita. Res...
doncs, evidentment, és bastant potent, no?, en plan a nivell universitari. Aleshores, tenim a Emili Delgado, qui és càtedràtic de documentació de la Universitat de Granada, declarava en el país que això és clarament una revista de portes obertes, un atrapoutot. És el que jo anomeno una mega revista. Això és un mega negoci. Crític, eh, aquest?
Bueno, és que és el que hi ha. És la realitat, és la realitat. O sigui, per tu també és una mega revista, un mega negoci. S'ha fet un filtratge massa poc. Que és un mega negoci, és una cosa que veurem ara en uns moments. Però, o sigui, el negoci de les editorials científiques... I és un món molt desconegut, perquè jo fins ara no tenia ni idea. Clar. És una cosa molt de nit xula, jo crec.
És clar, aleshores, jo crec que sempre s'acostuma a agradar la ciència d'una forma, com dèiem, com molt blanca, sempre deia... I molt pura. Hi ha un article científic, això és veritat. Sí, sí, sí. Primer de tot, ja hem vist que hi ha articles que se'n fan millor i alguns que tenen limitacions i que ja... Bueno, està guai, però amb cuidado.
I l'altre és que, com dèiem, les revistes es publiquen als editorials. Les editorials tenen el seu sistema de veure què t'importa més, què t'importa menys. Què passa? Com dèiem, si tu vols tenir més beques, més prestigi, has de publicar més. I moltes vegades aquesta pressió que tenen els científics per publicar més fa que acabin publicant més articles de menor qualitat o inclús, com veurem ara, de forma fraudulenta. Vale.
Aleshores, què passa? Com dèiem, l'empresa avaluadora Clarivate, que és la mateixa que l'havia donat el títol dels 7.000 autors més citats d'aquest any, estava a eliminar aquesta revista dintre de la seva base de dades, ja que al·legava que no compleia els seus criteris de qualitat. No només els científics, sinó estem parlant de la revista sencera.
La pròpia editorial va retractar mig centena d'estudis publicats per l'autor Guilherme Malafia al comprovar que tenien revisions de científics falsificades.
Què passa? Necessitem un pèl de context molt ràpid. Serà un minutet. Aleshores, jo vull publicar un article. Jo he fet aquest article i jo haig d'escriure una revista i dir-li, escolta, jo vull publicar. L'editor jefe, que ja sabem que és el nostre amic, dirà, vale, aquesta revista pot passar.
és un article com a mínim és nou i és interessant. Llavors el que es fa és es contracten a dos investigadors del tema que en teoria no saben el que es diu és doble ciego són com un comitè avaluador que són altres científics que quan es fa doble ciego cap dels dos sap qui és l'altre. És com que estan avaluant però no sé de qui m'arriba això perquè no hi ha mig.
Doncs el que es veia, aquests han d'avaluar, han de dir, sí, per alante, això és correcte i és rellevant, i llavors ja s'acaba publicant. Doncs el que s'havia vist és que aquest autor, com deia, més de 50 articles, tenien revisions de científics amb signes de científics reals, quan aquests científics mai havien llegit aquell article. Mare meva. Llavors estava falsificant les revisions per publicar-lo dintre d'aquesta revista. Això sortia ja fa uns mesos,
Però, clar, si ara li facis això, que tenim... Bueno, ja són moltes coses que se'ns van juntant, eh? Se'ns estan juntant coses molt interessants. L'editorial Elsevier, que compta aquesta revista, declaren que els seus rigors d'estàndards i d'ètica mai s'han perdut i declaren que pretenen rehabilitar completament la revista. Bueno... No sé com. Té el nom una mica tallat. Una mica tacat. I, Jan, per anar acabant, va, 30 segons.
I ja per tancar, havíem dit que aquest negoci de la ciència era bastant tochito. Et donaré només dos números. Les quatre revistes científiques més importants, només el 2024, van facturar 600.000 milions d'euros. Brutal. És un dels negocis amb major rentabilitat, que supera el 30%. I jo et dic una cosa, ni els científics que publiquen, ni els lectors que exigeixen, ni els avaluadors veuen un 10 euro de tot això.
Aquí lo he dicho todo. Aquí ho has dit tot. Hem agradat aquest final, eh, punyent. Per tant, bueno, veurem... Bueno, veurem, no. El final és un negoci com altres negocis que teníem en aquest planeta i els caps editorials són els que s'acaben emportant la pasta. Però bueno, Jan, gràcies per tot. Ens retrobem dintre de 15 dies. Que vagi molt bé, Joan. Gràcies. Fins dintre de 15 dies.
Doncs nosaltres ens acomiadem també aquí, deixem per aquí el programa del dilluns, i hem acabat el programa del primer programa de la setmana, una setmana que ha començat forta, que ha començat bé, i ens retrobem demà, com sempre, aquí, a les 5 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot. Fins demà.
Tot seguit, les notícies...