del municipi reforça la presència i projecció de la creació literària a Sant Justenca. Pel que fa a societat, la mostra itinerant Adatisme Zero, alliberem l'edat de prejudicis i discriminacions, arribarà al centre social al mil·lenari el 2 de març, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la discriminació per motius d'edat.
L'exposició es podrà visitar fins al 16 de març i vol promoure la reflexió sobre els estereotips, prejudicis i actituds que afecten persones de totes les edats. La iniciativa planteja l'edatisme com una problemàtica social sovint invisibilitzada que es manifesta en àmbits com el laboral, el sanitari o el social. A través de materials divulgatius, l'exposició convida a qüestionar creences i fomentar una mirada inclusiva i respectuosa, destacant la importància de construir una societat lliure de discriminacions.
L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració de l'Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona i s'emmarquen les accions municipals per promoure la igualtat, la convivència i el respecte entre generacions. I pel que fa a cultura, el col·lectiu El CUP de Sant Just celebra demà 28 de febrer la segona edició del seu esmorzar de Forquilla. L'esdeveniment tindrà lloc davant del mercat municipal, concretament el carrer Bonavista, entre les 9 del matí i les 3 de la tarda.
Aquesta iniciativa busca consolidar un format diurn que amaridi la cultura del club amb la tradició gastronòmica local en un dels punts més emblemàtics del municipi. L'est central de l'activitat serà la música electrònica, senyal d'identitat de l'entitat, i en guany el CUP aposta per un format innovador anomenat Open Dex. Segons ha explicat Amador Saif, membre del col·lectiu, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquesta modalitat permet que qualsevol persona pugui portar la seva música en un dispositiu i punxar de forma espontània.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja ho tenim aquí, ja hem arribat el divendres, ja hem arribat el final de la setmana i per fi arrenquem aquest cap de setmana, que no sé vosaltres, però jo almenys tinc bons plans, eh? Però va, ara sí, ens deixem de rotllos i primer acabem la feina de la setmana, anem amb aquest últim programa i anem a descobrir el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el cara a cara amb la Laia i la Nora, seguidament l'espai de nutrició amb l'Alvira Sánchez i a continuació Vertical Slide amb el Xavi PSX. I posarem fi, com sempre, amb la tertúlia esportiva de la setmana, avui amb l'Àlex Masdeu i el Joel Font. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El govern de la Generalitat ha aprovat el projecte de pressupostos per al 2026 amb una despesa prevista de prop de 50.000 milions d'euros, un 10% més que l'any anterior. Els comptes s'han aprovat en un Consell Executiu extraordinari i ja han estat entregats al Parlament, tot i que encara no tenen garantit
El suport necessari per tirar endavant. Segons el Departament d'Economia es tracta d'uns pressupostos ambiciosos que destinen el 74% dels recursos a l'estat del benestar amb increments en salut, educació i polítiques socials. També es preveuen més de 4.100 milions d'euros en inversions públiques i prop de 1.900 milions per habitatge.
amb l'objectiu de millorar les infraestructures i els serveis. El govern confia en poder negociar amb Esquerra Republicana de qui necessiten el seu suport per l'aprovació definitiva. De fet, s'ha ampliat el termini per presentar esmenes fins al 20 de març per facilitar les converses. Mentrestant, Junts ja ha criticat el projecte i l'ha qualificat de propaganda política, mentre que els comuns sí que han confirmat el seu suport als nous comptes.
El Departament de Salut ha detectat un cas humà de grip porcina tipus A a Catalunya i ha activat els protocols de vigilància epidemiològica i microbiològica. La notificació es va rebre l'11 de febrer i es tracta d'una persona amb malalties cròniques que havia acudit a l'hospital per una altra patologia i sense símptomes respiratoris.
Les autoritats sanitàries han confirmat que ni el pacient ni els seus contactes directes havien estat exposats a porcs ni tampoc a granges i totes les proves realitzades han donat negatiu, el que s'ha comunicat als organismes estatals i a l'Organització Mundial de la Salut per garantir el seguiment internacional.
Segons el Departament de Salut, el risc per a la població és molt baix, ja que aquest tipus de virus només es transmet de manera molt limitada entre humans, i en la majoria de casos provoca quadres molt lleus.
Un comissari de la Policia Nacional està sent investigat per l'Audiència Nacional per un presumpte cas d'assetjament laboral i sexual a una subordinada mentre estava destinat a l'Ambaixada d'Espanya a Nova Delhi, a l'Índia. Els fets van tenir lloc entre el 2024 i el 2025 i el Ministeri de l'Interior ja el va suspendre de sou i feina després de la denúncia.
La víctima va començar a gravar converses amb el seu superior, on s'escolten insults, humiliacions i amenaces constants, així com presumptes agressions físiques i intents d'abús sexual. L'afectada va gravar més de 20 hores de vexacions per part del seu cap i ja han generat una forta conmoció dins del cos policial i de la societat. Escoltem només un minut d'aquestes gravacions i valoreu vosaltres mateixos.
Te dejo, o sea, como un trozo de carne. Te reviento. O sea, no quiero. Te he cuidado, pero no me vuelvas a tocar más los cojones. Porque no creo que seas imbécil. Y a veces me da la impresión de que lo eres. Porque si haces estas cosas después de las veces que te lo digo, es que eres retrasada mental. Si no, no lo entiendo. No me toques los cojones. Yo te he pedido información. ¿De qué te he pedido yo información? ¿No lo sabías?
Repíteme otra vez que no lo sabías. Repíteme otra vez que no lo sabías. Repíteme que no lo sabías. Repíteme, jefe, no lo sabías. No, repíteme que no lo sabías. Cambia ese puto tontería de mierda que tienes dentro. De casa se viene llorado. De casita se viene llorado, me hago cagao. ¿Vale? Y si no, a la guardería.
Empezó a la policia. ¿Qué hago? ¿Te pego? ¿Te doy una hostia? Sí, a ver si con un ojo morado... Ya me ha dado una cosa.
El sindicat majoritari de la policia ha condemnat els fets i ha expressat el seu suport a la víctima, mentre el cas continua sota investigació per determinar les responsabilitats penals.
La Casa Reial ha recordat que Joan Carles I pot tornar a viure a Espanya quan ho desitgi, però hauria de recuperar la seva residència fiscal al país i tributari. Ho ha confirmat la Zarzuela en un comunicat oficial enmig del debat reobert arran de la desclassificació dels documents del 23-F i de les peticions del Partit Popular perquè l'emèrit torni definitivament.
Des del govern espanyol també s'ha reiterat que mai s'ha impedit el seu retorn i que la decisió correspon exclusivament a l'exmonarca i a la Casa Reial. Actualment, Joan Carles I resideix a Abu Dhabi des del 2020 i, segons el seu entorn, no preveu tornar de manera permanent, tot i que sí que vol augmentar la freqüència de les seves estades temporals a Espanya, sempre mantenint la seva residència fiscal a l'estranger.
Netflix s'ha retirat de la pugna per adquirir Warner Bros Discovery i deixa Via Lliure a Paramount Skydance per quedar-se amb el gegant audiovisual. La plataforma de streaming ha decidit no millorar la seva oferta i asseguran que al preu actual l'operació ja no és atractiva.
La fusió entre Paramount i Warner Bros. permetria unir grans estudis de Hollywood i les seves plataformes digitals HBO Max i Paramount Plus, així com cadenes informatives com la CNN i el CBS. Això suposaria concentrar sota un mateix grup universos tan populars com Joc de Drones, Succession o DC, juntament amb franquícies com Star Trek o Top Gun. L'acord haurà de ser aprovat pels reguladors dels Estats Units i també d'Europa,
I si no es rep el vist tip blau, la Paramount haurà de pagar una compensació de milers de milions de dòlars.
Paquistan ha bombardejat aquesta matinada diversos objectius a Kabul i altres punts de l'Afganistan, en el que representa l'escalada més greu entre els dos països des del retorn dels talibans al poder l'any 2021. El govern paquistanès assegura que els atacs han estat una resposta a accions militars afganeses prèvies i ha confirmat que ha colpejat dipòsits d'armes, casernes i posicions militars al llarg de la frontera.
El ministre de Defensa del Paquistan ha anat més enllà i ha declarat que el país es troba ja en una guerra oberta amb el règim talibà, advertint que les forces armades tenen plena capacitat per respondre a qualsevol amenaça. Segons el Paquistan, les operacions haurien causat més d'un centenar de baixes entre combatents afganesos. Per la seva banda, el govern talibà ha confirmat els bombardejos sobre Kabul, Kandahar i altres regions i ha denunciat l'agressió directa.
Les autoritats afganeses asseguren haver respost amb operacions de represàlia contra posicions paquistaneses i afirmen haver causat desenes de baixes i capturat diversos punts fronterers. Aquest enfrontament és el resultat de mesos d'atenció creixent i Islamabad, la capital del Paquistan, acusa a Kabul d'oferir un espai segur i d'allotjar milícies talibanes paquistaneses en territori afganès.
uns talibans pakistanesos que, segons el PAC Institute for Peace, han dut a terme més de 300 atemptats dins del Pakistan on han mort més de 440 persones i el 80% d'aquests forces de l'estat pakistani. La comunitat internacional ha demanat contenció i ha instat els dos governs a resoldre el conflicte a través del diàleg davant del risc d'una nova guerra oberta a la regió.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
El ple de Sant Just aprova la deslló a la taula del sense llarisme i la modificació del programa general metropolità. També dona suport a subvencions esportives i a mocions sobre finançament autonòmic i criteris lingüístics en la contractació pública.
Dues autores de Sant Just guanyen els Premis Finestres de Narrativa 2026. Irena Pujadas i Silvana Pocht s'imposen en les categories en català i en castellà amb les seves darreres novel·les.
Sant Just acull una exposició per combatre la discriminació per edat. El centre social El Milenari acullirà del 6 del 2 al 16 de març la mostra itinerant sobre l'edatisme impulsada per l'Ajuntament amb suport de la Diputació de Barcelona. Recordem, del 2 al 16 de març. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hei!
El Barça ja coneix el seu rival als vuitens de final de la Champions League. L'equip blaugrana s'enfrontarà al Newcastle amb el partit d'anada a Anglaterra i la tornada a l'Spotify Camp Nou. Els de Hansi Flick buscaran fer valer el factor camp per continuar avançant en una competició on aspiren a tornar a ser protagonistes. Per la seva banda, l'Atlètic de Madrid també tindrà un duel exigent contra el Tottenham amb l'anada al Metropolitano i la tornada a Anglaterra.
a Londres. I el Real Madrid tornarà a protagonitzar un dels grans clàssics europeus davant del Manchester City de Pep Guardiola. L'anada es jugarà al Santiago Bernabéu i la tornada a l'Etihad Stadium a Manchester. Els partits es disputaran els dies 10 i 11 de març l'anada i el 17 i 18 de març la tornada.
I a la competició domèstica, el Barça rep aquest dissabte al Vila Real a un quart de cinc de la tarda a l'Spotify Camp Nou. Els blaugranes afronten el duel amb l'objectiu de mantenir el liderat de la classificació i continuar amb la bona dinàmica de resultats en aquest tram clau de la temporada.
Diumenge serà el torn de l'Espanyol que visita el Camp de l'Elx amb la necessitat de sumar la primera victòria d'aquest 2026 i trencar la mala dinàmica que arrossega en les darreres jornades. També diumenge el Girona rebrà el Celta de Vigo a Montilivi en un partit important per continuar consolidant-se a la zona tranquil·la de la classificació.
Arrenca el Mundial de MotoGP 2026 amb tots els focus posats en Marc Márquez. El pilot de Cervera afronta la temporada amb l'objectiu de conquerir el que seria el seu desè títol mundial i continuar ampliant la seva llegenda després del gran retorn que va protagonitzar l'any passat.
Si ho aconsegueix, Márquez superaria a Valentino Rossi en títols i s'acostaria al rècord històric de Giacomo Agostini, convertint-se en el pilot més dominant de l'era moderna. Als seus 33 anys, el català inicia la seva dinovena temporada al Mundial amb la ambició intacta i disposat una vegada més a fer història als circuits.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
i ara que venen temps de calçotades, jo mateix en faré una aquest cap de setmana, toca portar una cançó ideal per a aquesta festa col·lectiva al voltant del calçot que tant ens agrada als catalans. Parlem d'una peça que s'ha convertit en tot un homenatge a aquesta tradició tan arrelada al nostre país. La cançó transforma un moment tan quotidià com sucar un calçot en la salsa en una experiència gairebé mística, descrita com una llegenda sagrada, única i irrepetible.
Amb un to desenfadat i festiu, la lletra expressa aquella emoció genuïna que tots hem sentit alguna vegada davant d'una taula compartida, amb les mans tacades, el pitet posat i el riure col·lectiu com a banda sonora. El missatge és molt clar. No es tracta només del menjar, sinó del ritual. El gest de sucar, l'aroma de la salsa, el moment compartit amb família i amics. Tot plegat simbolitza la connexió amb la terra, amb la tradició i amb els records.
Darrere d'aquesta proposta hi ha un duet que s'ha consolidat com una de les veus més fresques de l'escena musical catalana actual. Amb un estil propi que barreja humor, quotidianitat i produccions cuidades, han sabut connectar especialment amb el públic jove, sense perdre el vincle amb la cultura i les tradicions del nostre territori. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquest famós duet, evidentment, és de Valls, la terra del calçot.
La cançó va sortir l'any 2024 i forma part del disc La calçotada. Què? Com ho tenim això? Ja crec que molt fàcil. Així que va, anem amb la salsa de Figaflauas.
Explica a la llegenda que és sagrada, única i repetible, que molt poc la coneixen i han tastat el seu gust en el patací blau. Movem mar i muntanya per trobar-la, val la pena que pari blau. Jo sé que m'enteneu perquè per ella jo donaria la vida.
¡Ay, ay, ay!
Fins demà! Fins demà!
I els figaflauers sempre són sinònim de festa i diversió, i en aquesta cançó ho tornen a demostrar. Amb aquesta banda sonora ja podeu gaudir de les vostres calçotades de la millor manera. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 27 de febrer, és el Dia Mundial de les ONG, un dia per posar en valor i donar veu a milers de persones que arreu del món treballen cada dia per fer-lo una mica més just, més humà i més digne. Les organitzacions no governamentals són molt més que sigles o paraules. Són mans que acompanyen, escoles que eduquen, hospitals que curen, refugis que protegeixen.
Són voluntaris i professionals que posen el seu temps i coneixement al servei dels altres de manera totalment altruista. Són comunitats que s'organitzen per defensar drets i oportunitats. En un món on sovint per aval l'individualisme, les ONG representen el compromís col·lectiu, quan treballen per garantir l'accés a l'aigua, quan lluiten contra la pobresa, quan defensen els drets humans, protegeixen el medi ambient o acompanyen persones vulnerables.
Estan construint el nostre futur. Estan, en definitiva, sembrant esperança. El seu compromís social és valent, actuen allà on sovint no s'arriba, en conflictes, en emergències, en barris oblidats, i ho fan escoltant i treballant colze a colze amb les persones, reforçant capacitats i generant autonomia.
El seu impacte es veu en molts àmbits. En l'educació, obrint portes. En la salut, salvant vides. En la igualtat, empoderant dones i nenes. En la inclusió social, trencant barreres. O en la defensa del planeta, protegint el futur de tots. Les ONG no només ajuden, transformen. Transformen realitats i consciències. Ens recorden que la indiferència no és una opció i que cada petit gest suma.
que aquest 27 de febrer sigui, més que una data, un recordatori que la solidaritat és acció. Avui celebrem les ONG, però sobretot celebrem la capacitat de les persones d'unir-se per construir una societat més justa, més digna i, en definitiva, més humana.
I ara sí, comencem amb les accions, comencem amb el cara a cara amb la Laia i la Nora.
Hola, bona tarda, Laia Nora, què tal, com esteu? Hola, molt bé. Ostres, que compenetrades avui, molt bé, m'agrada, m'agrada. Ha anat bé la setmana? Sí, sí, molt bé. Sí? Molt bé, ja està bé, doncs. A veure, de què ens toca parlar avui? Avui parlarem dels millors pilots de Fórmula 1 de tots els temps. Molt bé, per tant, tenim aquí alguna fan, no?, de la Fórmula 1? Sí, la de Laia. La Laia, eh? Molt bé, doncs comencem, amb qui hem de començar.
Comencem amb el que és probablement un dels pilots més coneguts mundialment. Lewis Hamilton va néixer el 7 de gener de 1985 a Stevenage, Regne Unit. De família humil, el seu pare Anthony va haver de compaginar fins a quatre feines per finançar els seus inicis en el karting. El seu talent va fer que amb només deu anys s'apropés a Ron Dennis per dir-li vol córrer amb els teus cotxes.
I ho aconseguim. McLaren el va protegir fins al seu debut, el 2007 on gairebé guanya el títol ser un rookie. Després d'un títol d'infant, el 2008 la seva carrera va explotar Mercedes, el 2013. Una aposta que molts van criticar i que va acabar sent la més encertada de la història de l'esport.
Més enllà dels seus set mundials i més de 100 victòries, està cap al seu activisme social i la seva influència en la moda. És un pilot que ha transcedit el paddock per esdevenir una icona global. Aquest 2026, amb 41 anys, afronta el repte final de la seva carrera a Ferrari. Buscar el 8 té títol que el desfaci finalment de l'empat amb Schumacher.
Molt bé, doncs en Lewis Hamilton, que està buscant, ja amb 41 anys, que ja és grandet, aquesta fita d'aconseguir el seu vuitè títol, de precisament Michael Schumacher, que és d'aquí en què parla. Sí. En segon lloc parlem de Schumacher.
Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969 a Alemanya. Va créixer literalment a la pista. El circuit de karting de Kerpen, que gestionava els seus pares, va ser el seu pati de jocs. Va debutar a la Fórmula 1 el 1991 amb Jordan gràcies a un petit engany del representant sobre el seu coneixement d'espa.
Però el seu salt real va ser a Benetton on guanyaria els títols del 94 i el 95. El Kaiser va ser l'arquitecte de l'època durada de Ferrari, retornant la glòria a Marnero després de mitir un any de sequera i encadenant cinc mundials consecutius entre el 2000 i el 2004. Malauradament la seva vida va canviar radicalment el desembre 2013, un any després de retirar-se definitivament. Mentre esquiava als Alps francesos va patir una greu caiguda que li va provocar lesions cerebrals crítiques.
Des d'aleshores, el seu estat de salut és un secret protegit per la seva família. Viu a la seva residència privada rebent cures mèdiques constant. Una situació de silenci que manté el món de la Fórmula 1 en un respectuós. Doncs sí, al final aquesta història de Michael Schumacher, que ja sabem com està anant amb aquestes dificultats mèdiques. Però bé, passem al tercer pilot. Passem a un dels pilots més reconeguts...
Ayrton Sena va néixer el 21 de març de 1960 a Sao Paulo. Tot i provenir d'una família benestant, va haver de demostrar una determinació de ferro traslladant-se sol a Europa. El 1984, amb un tolemant molt limitat, va fregar la victòria a Mònaco sota un diluvi avisant el món que havia arribat al rei de la pluja.
Amb tres títols mundials el 1988, el 1990 i el 91, la seva carrera va estar marcada per una cerca gairebé mística de la perfecció i una rivalitat mítica amb Adam Proust que va transcedir l'esport.
Però el destí es va trucar l'1 de maig de 1994 al circuit d'Ímola, durant el Gran Premi de Sant Marino. Una fallada a la columna de direcció del seu Williams el va fer xocar fatalment contra el mur de la corba de Tamburelo a més de 200 km per hora. La seva mort va ser un trauma nacional, al Brasil li va canviar la fórmula O per sempre. Avui Sena és més que un pilota, és humita i mortal gràcies a la fundació que porta el seu nom i que ajuda milers de nens del seu país.
Molt bé, sí, al final Ayrton Senna va tenir aquest final tràgic, però abans hem parlat d'un altre pilot, Alan Prost, ens toca parlar d'ell, ara. Alan Prost va néixer el 24 de febrer de 1955 a França, curiosament va descobrir el karting tard, als 14 anys, durant unes vacances, inicialment volia ser futbolista, però la seva precisió quirúrgica, el volant, el va portar a debutar al McLaren el 1980, puntuant en la seva primera cursa.
Anomenat el professor per la seva Frado, va guanyar quatre títols mundials a McLaren i Williams. Va ser el mestre de l'estratègia i l'estalvi mecànic, gestionant les gomes i el consum com ningú més. Va ser el primer a plantejar els grans premis com una partida d'escacs. Després de retirar-se de l'etapa com a propietari del seu propi equip, Allen no s'ha allunyat mai del paddock. Ha estat una figura clau com a assessor estratègic i ambaixador de marques com Renault i Alpin, ha aportat la seva experiència política i tècnica.
Aquest 2026 amb 71 anys, però es continua sent una deu d'autoritat absoluta de Gràcia. Actua com a mentor per als joves talents i és un confidenciant buscant per la seva capacitat d'analitzar l'evolució tecnològica de la Fórmula 1, mantenint sempre aquella elegància francesa que el va fer cèl·lebre. I ara sí, passem a l'actualitat amb un dels grans pilots del nostre temps.
Max Verstappen maneix el 30 de septembre de 1997 a Hasselt. Com a fill del pilot, Josh Verstappen, la seva immersió en el món de l'alta competició va començar des de la infància, sota una metodologia de preparació extremadament rigorosa i focalitzada en el rendiment. L'any 2015, amb només 17 anys, va trencar tots els esquemes en esdevenir el debutant més jove de la història de la Fórmula 1.
La seva consolidació definitiva va arribar amb la històrica final de Abu Dhabi de 2021, on va aconsellar el seu primer títol mundial. Des d'aleshores, el seu pinomi amb Red Bull Racing ha estat aclaparador, dominant el campionat i pulvoritzant rècords de victòries consecutives gràcies a una precisió tècnica sense procedents fins a 2024.
En aquest 2026, MAG s'ha consolidat com a referent indiscutible de la graella. Ha completat una evolució madura passant de ser un pilot caracteritzat per l'agressivitat a ser un mestre del control absolut, capaç de gestionar la pressió i els pneumàtics sense cometre errades de pilotatge.
Davant al nou canvi de reglament tècnic d'aquesta temporada, Verstappen continua sent la vaga de mesura per la resta d'equips. La seva capacitat d'adaptació i la seva mentalitat analítica el manté com el rival a batre en el cim de l'edit mundial del motor. Doncs sí, totalment, Max Verstappen, un gran pilot, tot i que l'any passat va perdre el mundial al final, però s'ha de dir que és un dels millors de la grella actual. I ara acabem amb un dels més importants a casa nostra.
I ara passem amb el pilot espanyol de la nostra llista. Fernando Alonso va néixer el 29 de juliol de 1981 a Oviedo. La seva trajectòria es va forjar a base de resultats excel·lents en categories inferiors, malgrat comptar amb pressupostos molt més ajustats que els seus rivals directes. Va debutar a la Fórmula 1 l'any 2001 amb l'equip Minardi, on la seva capacitat per extreure rendiment d'un sac 6 limitat ja va captar l'atenció de tot el paddock.
Després d'ampliar el seu palmarès en el món de la resistència, guanyant les mans i combatint l'Índia 500, aquest 2026 continua exercint un paper fonamental en Stone Martin. Actualment, ostenta el record com a pilot amb la carrera esportiva més longeva de la història de la competició, mantenint un nivell de forma física envenjable.
L'Astoria s'ha convertit en el màxim referent de la resiliència tècnica. En aquesta temporada, el 2026 continua sent un dels pilots més temuts en el cos a cos en pista, demostrant que la seva expertesa i el seu instint competitiu segueixen intactes malgrat el relleu generacional.
Molt bé, doncs sí, al final Fernan D'Alonso ja sabem de quina pasta està feta i tot i tenir més de 40 anys segueix a la pista. Laia, tu que segueixes una mica més la Fórmula 1, creus que arribarà la 33 o no? No. No, no ets optimista. Molt bé, doncs bueno, jo tampoc ho crec, la veritat. Molt bé, doncs Laia Nora, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem la setmana vinent. Gràcies. I volem felicitar una amiga nostra. Molt bé, feliciteu-la, clar que sí.
Felicitades, Clara. Molt bé, doncs felicitem a la Clara, que quants anys fa? Setze. Setze, molt bé. Doncs setze anys ja pot entrar a les discoteques, eh? Sí, avui se'n va. Ah, mira, molt bé, vols que disfruti, clar que sí. Nora, Laia, gràcies. Gràcies, adeu.
I ara fem una petita pausa musical i en seguida tornem. Anem amb Quechevere de Mama Duixa. Un fin de tonto Quechevere, quechevere La mitziata Quechevere, quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere Quechevere
Fins demà!
El dissabte tot m'ho gasto, el diumenge no sé on sóc. Per la tarda ja comença a fer-se fosc. Pa de forn amb xocolata, descansa com ells d'agut. Seguir el ritme de la vida, ells fotut. Un fin de tonto.
Fins demà!
Doncs va, seguim amb una mica més de musiqueta, anem amb una de les grans cançons d'aquest any, anem amb Tàndem dels detallets.
Fa temps, era batxillerat. Tu em vas tirar la canya, jo la vaig agafar. Sempre de flor en flor, però amb tu jo em vaig quedar. Comença una història que no té final. I és per això que avui se m'han volit.
Fins demà!
Des que estic amb tu, amor. Quan faig el tot, tu ets el meu millor públic. Admiro i em tornes poc. Saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que vull ser món.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cali mai, som el millor tàndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, potser més que mai.
I ara sí, seguim amb les seccions, anem amb l'espai de nutrició, amb l'Elvira. Bona tarda, Elvira, què tal, com estàs? Bona tarda, pues molt bé, de divendres ja, y soleado además. De divendres i solejat, que ja tardàvem en dir aquestes dues paraules juntes, eh?
Bueno, bueno, bueno, acuérdense, no nos olvidemos que invierno no termina hasta el 21 de marzo. Això és veritat, això és veritat, i encara estem al febrer, eh? És que la gent, jo trobo que la gent ja té moltes ganes de la primavera i de l'estiu, eh? Sí, entonces cuando llega el estivo tiene mucha ganas de frío. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Sí, sí, et plantes el juny i dius, prou, que s'acabi la calor. Sí, sí, exacto, o sea que bueno...
Eso se lo debemos al cambio climático, porque antes sí que había cuatro estaciones, ahora ya no las hay. Sí, ahora están molt difuminadas, la veritat. Però, Elvira, amb això que parlàvem ara, que la calor o el sol almenys sembla que està una mica tornant, també torna una famosa, no sé com dir-ho, un famós cliché de les dietes i de l'estiu, no?
Sí, sí, ahora estamos en pretemporada de preoperación bikini. Exacto. Oficialmente. Oficialmente. Debo decir que mi consulta de 10 personas que vienen, ¿vale? Con algún tipo de problema, es decir, hidromialgia, cibos, diabetes, resistencia a insulina, dos tienen para ponerse el bikini.
Clar, clar, clar, no sé si això ja és veure el primer raig de sol i ja comencem a pensar en la platja. Sí, i és curioso porque esta preocupación por la preoperación bikini es una tendencia básicamente en España, porque el bikini, no olvidemos, que surgió allá para 1946 y lo hizo, creo que fue un diseñador que se llamaba...
Luis Alco, ¿vale? Entonces fue el que revolucionó esto del bañador de dos piezas. Pero, curiosamente, para ya para los años 70, y ya esto creo que lo he dicho alguna vez, pero es que me impactó mucho la primera vez que lo busqué, es que para hacer propaganda a las playas de Benidorm, se hizo publicidad con mujeres en bikini.
Bikini.
Bikini, estamos encontrando que ya hay un 54% de hombres. Sí, sí, no, no. Yo cunec a gent, eh. Molta gent, homes, que ya diuen, Operación Bikini. Exacto. Y lo peor del caso, no me asusta tanto esto, sino la edad en la que está apareciendo. Total. Es decir,
en edades de 18 años a 29 años. Sí, sí, sí. Que realmente es preocupante porque no olvidemos que los adolescentes, los chicos, hasta los 21 años están desarrollándose. Las chicas a los 18 ya están desarrolladas, salvo el hígado. El hígado es el último órgano que se trata de alcanzar su madurez a los 21, ¿vale?
Sí, claro. Por eso la prohibición de alcohol no debería ser a los 16, sino a los 21, para que el hígado pudiera desarrollarse bien. Entonces, estaba leyendo unas estadísticas y dice que hay un aumento de preocupación por la operación bikini desde hace dos años de un 215%. O sea, esto es mucho porcentaje de Dios. Es muy...
Yo quiero recordarle a las personas que el buscar un efecto de operación bikini, lo primero que vamos a tener es lo que ya conocemos.
Si yo adelgazo con una dieta mágica para entrar en un bikini, evidentemente a la que yo vuelva a mis hábitos alimentarios, ¿qué voy a tener? El primer efecto, el efecto rebote, ¿vale? Y entonces piensas que el efecto rebote, o sea, tiene como consecuencia que tú para bajar esos pesos has tenido que perder agua y muchas veces se pierde músculo.
Con lo cual, este tipo de tratamientos de pérdidas rápidas de peso, de volumen, lo que produce es una mayor irritabilidad y además una mayor posibilidad de que puedas traer
en un TCA. És un TCA Trastornos de Conducta Alimentària. Clar, justament perquè aquestes fórmules ràpides acostumen a significar passar gana, no? I aquest passar gana es tradueix en una pèrdua no de grases sinó de múscul. Exacte. No, i el peor del cas és que no sempre vas a perdre donde tú quieres, con lo cual eso genera una frustración. Tú imagínate una persona de 18 años
que se la pase toda la semana haciendo unas restricciones especiales. Entonces llega el fin de semana, se encuentra con sus amigos, ¿vale? Le dicen, ¡ah, qué chulo, qué bien, qué guapo, no sé qué! Y entonces, pero claro, él está delante de un vaso de Coca-Cola o de una cubata y sabe que tomárselo va a mandar al garete todo lo que ha hecho. Y ahí empieza este circuito de me he matado una semana para poder
como quiere el grupo, no como te sientes tú, sino que a todas estas, esto de operación bikini, el levantar es una expectativa, satisfacer una expectativa de los demás, que ni siquiera es tuya. Total, sí, sí. No es que yo quiero ver mi cuerpo así. Bueno, en algunos casos sí. Evidentemente, cuando hablamos de cierto tipo de trastornos alimentarios,
De acuerdo, sí que tenemos una imagen de nuestro cuerpo bastante discercionada, ¿no? Pero en condiciones normales es que siempre nos vamos a comparar o nos vamos a ver con personas que realmente tú tienes que ver un poco más. Tú tienes la estructura de hueso como para cumplir esos requerimientos, porque si yo tengo un hueso muy ancho,
Aunque me queden las carnes, la carne me quede pegada en los ojos y me voy a ver gordo. Sí, sí, no, no, clar, això és lo típic de... Per exemple, en les noies passa bastant, no? Aquestes noies que tenen la cadera, el maluc més ampli de per si, i ja tenen una preocupació gegantina amb els seus malucs quan realment són així. No és que estigui malament ella, sinó és que és així. És el seu estil de gos. ¿Por qué? Porque estamos acostumbrados a tener alguien
No voy a decir quién tiene la autoridad de esto. Ha formado un prototipo de mujer, la cual, si no entras en ese modelo, eso me recuerda el chiste, no sé si es chiste o cuento, pero se ve que hay un rey, que hubo un rey en la época antigua, donde buscaba a todas sus concubinas que pasaran por un bote.
Y eso es lo que estamos haciendo hoy Yo me imagino que sería un chiste porque en aquella época quizás los cuerpos no eran tan vistos O sí, no lo sé, porque no he vivido No creo haber reencarnado ahora de aquella época Sí, però el que està clar és que els cossos, tots, tant d'homes com de dones, són molt diversos I al final intentar imitar un cos que veiem a les xarxes socials, per exemple, mai és bona idea
No. Entonces, ¿qué lleva esta operación bikini a parte de las restricciones alimentarias? El sobre ejercicio, ¿vale? ¿De acuerdo? La enfermedad que se genera por adicción al ejercicio se llama vigorexia. Sí. ¿De acuerdo? Entonces, en esta adicción de cómo y lo gasto para no engordar o cómo menos y gasto más para adelgazar, ¿vale? ¿Qué hace? Que muchas veces se producen lesiones.
Y entonces estamos hablando de que realmente esto se puede volver crónico. Entonces luego hay un tercer efecto que es muy negativo y es el efecto psicológico. El hecho de prohibirme en condiciones normales comida, eso genera ansiedad. Y yo creo que todos tenemos unos niveles de estrés
bastante elevados como para prohibirnos cosas si no tenemos ninguna patología. Entonces, esto básicamente lo que hace también es mermar la autoestima, ¿de acuerdo? Es decir, como yo no llego a mis objetivos o yo no cumplo esto, soy un cero a la izquierda, pero muy a la izquierda, ¿no? Y esto no es que me lo diga la gente, que es lo peor del caso, es que
Me lo creo yo, porque si te lo dice la gente, tú puedes agarrar y decirle, bueno, tu opinión te la metes donde tú quieres. Pero yo no puedo, yo no soy capaz de decirme a mí misma, esta opinión no es cierta.
¿Vale? Porque normalmente con nosotros somos muy autoexigentes. Sí, sí, sí. Exacto. Entonces básicamente esto lo que genera es una baja motivación. Y entonces luego puede pasar que hay lo que se llama las personas que pierden el control por un momento, que explotan, van, vacían la nevera o se van a comprar cualquier cosa, lo comen desesperadamente y después se arrepienten.
y lo que hacen o bien vomitan o bien toman laxantes diuréticos o bien se matan en el gimnasio durante dos días sin comer. Entonces esto lo que va a producir es un aumento en la depresión y además va a privar al cerebro de energía. Quiero recordarle a los oyentes que cuando nosotros comemos el 20%
de la energía que comemos se lo lleva el cerebro. Para que lo vean más claro, cuando ustedes se ganen la lotería, el 25% se lo lleva hacienda. Pues aquí el 20% va para el cerebro. ¿De acuerdo? Y esto ocurre igual, ¿eh? Con el oxígeno ocurre igual con el agua. Ya, ya.
El estereo que se lleva al 25%, ¿vale? Entonces, a mí me da gracia porque esta necesidad de estar fit y estar en línea nace básicamente en una presión social y en unos cánones que realmente están siendo irrealistas porque todos sabemos que muchas personas aparecen en las redes sociales
o tienen una carga de maquillaje impresionante o tienen Photoshop. Sí, sí, sí. Pero no lo sabemos diferenciar. Sí, sí, sí. I a vegades, encara que no sigui ni Photoshop ni molt maquillatge, no? Perquè a vegades també veiem cossos masculins, per exemple, molt fibrats, de gent que va molt al gimnàs. I això tampoc és lo normal, no? No, no, no. Mira, es tanto así que creo que para los años 70,
Había una publicidad que era súper sexista porque estaba dirigida por las mujeres y creo que decía un kilo más
Un admirador menos. Mare meva. Ostres. ¿Vale? Esto estamos hablando de los 70. O sea que estamos diciendo que ya para esa época ya había esa presión sobre, sobre todo sobre las mujeres, de acuerdo de tener un... Elvira, el que he anat veient en aquest últim temps, aquesta presió sobre les dones crec que no ha marxat, però crec que la presió sobre els homes...
ha anat anivellant-se la pressió que també tenen les dones aquí, que ara mateix, ostres, potser no és el mateix nivell, però, ostres, els homes ara t'ho diuen, una pressió que abans no tenien, també.
Sí, sí, sí. No, no, estoy de acuerdo contigo y no me parece bien en ninguno de los dos casos. Es decir, no voy a dar el típico comentario de, bueno, si a las mujeres se les exige, a los hombres también se les debe exigir porque considero que no es justo para nadie. ¿Por qué? Porque esto quiere decir que no estamos asumiendo o aceptando nuestras características diferentes.
la biodiversidad en cuerpos que podemos tener, la biodiversidad en formas de pensar. Sí, sí, tú también. Yo creo que es una falta de respeto al ser humano.
Totalment, totalment. Doncs, Elvira, estarem pendents d'aquesta preoperació biquini. Avisem ja a la gent que no es prengui les coses tan seriosament, no? Aquestes dietes tan estrictes i que tingui en compte el que sempre parlem amb tu, Elvira, no? Aquest triangle, aquest triangle famós i dietes variades, equilibrades i no ens obsessionem amb la nostra imatge.
No, jo crec que busquen la salut. Exacte. Y buscando la salud encontrarán el resto. Exacte. Ara sí, Elvira, ja són a punt de tocar les set. Ai, les set, les sis. Oh, que gana de salir. Encara em queda una hora de feina. Però va, Elvira, ens hem d'acomiadar de tu ara, gràcies, i ens retrobem la setmana vinent. Vinga, adéu-siau. Bon cap de setmana. Igualment.
I ara el butlletí d'informació de Catalunya Ràdio. Bona tarda, us informa Marc Güell.
L'expresident dels Estats Units, Bill Clinton, assegura que no tenia ni idea dels crims de Jeffrey Epstein i diu que si n'hagués estat el cas s'hauria allunyat d'ell. Clinton compareix aquesta tarda davant la Comissió d'Investigació del Congrés dels Estats Units sobre aquest cas, el cas Epstein, Washington. Oriol Serra, bona tarda. Bona tarda.
L'expresident dels Estats Units, Bill Clinton, tot just acaba de començar una declaració que es preveu que serà més llarga que la de la seva dona, l'exsecretària d'Estat, Hillary Clinton. Els representants que porten el comitè que investiga el cas Epstein continuen escombrant cap a les cases respectives. James Comer, pel Partit Republicà, ha insinuat que Hillary Clinton va mentir ahir quan va negar conèixer el depredador sexual que havia visitat la Casa Blanca fins a 17 vegades durant el mandat del seu marit.
Pot haver semblat repetitiu perquè hi havia molta documentació que suggeria que ella tenia una relació amb Epstein. Per la seva part, des del Partit Demòcrata han exigit que el president Donald Trump també presti declaració tenint en compte que és qui més apareix als documents d'Epstein. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Washington.
Més notícies amb la Montse Mir. Els experts són una crida a la calma davant el cas de grip porcina en humans que s'ha detectat a Lleida. Aseguren que no és un fet excepcional i que el risc per la població és baix, ho ha dit en una entrevista a 3CAT Info, l'investigador del Centre d'Investigació en Sanitat Animal del CSIC, Aitor Nogales.
Que haya casos de gripe porcina en humanos no es la primera vez y no es un caso extraordinario. Esto no se suele producir, pero tampoco son casos que se vigilen. Entonces, a menudo pasan desapercibidos. Al final los cerdos domésticos pueden estar en contacto con personas y la gripe circula también en cerdos, como circula en personas, distintos subtipos de gripe. Pero bueno, se suelen producir esos casos a veces.
La Casa del Rei es blinda davant del possible retorn de Joan Carles I. Adverteix l'Emèrit que, si torna, haurà de pagar impostos a Espanya i declarar tota la seva fortuna. Experts tributaris creuen que se'l vol dissuadir de tornar, ja que, si declara el patrimoni a l'Estat, poden aflorar nous delictes.
Junts i Futur per Puigcerdà es presentaran conjuntament a les eleccions municipals de l'any que ve. Les dues formacions sorgides de l'espai postconvergent s'uneixen després d'un mandat convuls. Puigcerdà, Joaquim Albalate, bona tarda. Bona tarda, Futur i Junts. Es presentaran plegats a Puigcerdà, una unió que arriba després d'un mandat marcat per la tensió entre els dos partits que van pactar repartir-se a l'alcaldia, tot i que la corta es va acabar trencant. Una unió que ara han signat Francesc Armengol, líder de Futur i cap de llista l'any que ve, i el secretari general de Junts, Jordi Turull.
Juntem una manera de veure la comarca, una manera de pensar, una manera de conèixer Puigcerdà, i que segurament, naturalment, ja estàvem en un espai polític que ens representa conjuntament tant a uns com als altres. És infinitament més el que ens uneix que no pas les poquetes coses que ens pot separar. És veritat que aquest acord segurament podia haver arribat molt abans, però estem molt contents de fer aquest acord. Junts pel futur de Puigcerdà vol recuperar l'alcaldia, ara en mans d'Esquerra, després d'una moció de censura, i també refer les bases de la comarca dividides després de 3 anys de tensió. Joaquim Albalaté, Catalunya Ràdio, Puigcerdà.
L'actriu nord-americana Susan Sarandonagreix a Espanya la seva defensa del poble palestí i lamenta la repressió i la censura que hi ha al seu país. Ho ha fet emocionada aquesta tarda a Barcelona, el dia abans de rebre el Premi Goya Internacional per la seva exitosa carrera i el seu compromís polític i social. Barcelona Montse Mas, bona tarda.
Bona tarda, l'actriu de 79 anys ha agraït el premi que recollirà demà. Ha dit que tot el cinema és polític i s'ha emocionat quan parlant del genocidi a Gaza ha llogat el paper d'Espanya en la defensa del poble palestí, alhora que ha criticat la repressió i la censura sobre qüestions com aquesta als Estats Units.
No us podeu imaginar quan poses la televisió i veus com de fort és Espanya i com sou valents moralment sobre aquestes qüestions. Ens fa sentir menys sols i fa sentir que hi ha esperança. L'actriu ha admès que la seva última agència la va acomiadar després de donar suport a l'Alt Olfoc a Gaza i que ara mateix treballa en projectes independents a Europa perquè als Estats Units no li donen feina. Montse Mas, Catalunya Ràdio Barcelona.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, el Barça jugarà contra el Newcastle als vuitens de final de la Champions, el sorteig s'ha fet aquest migdia a Nihon, l'anada a Anglaterra, el dimarts 10 de març, la tornada al Camp Nou, dimecres 18 de març. Això modificarà alguns horaris de Lliga. Per exemple, l'Atlètic Club de Bilbao-Barça es jugarà finalment el dissabte 7 de març a les 9 de vespre, i el Barça-Sevilla diumenge 15 de març a un quart de 5, això vol dir que coincidirà aquest partit amb les eleccions a la presidència del Barça.
La resta d'emperellaments als vuitens de Champions són aquests, Atlètic de Madrid Tottenham, de qui el vencedor jugaria en uns hipotètics quarts de final amb el Barça, i la resta són City Madrid, Atalanta Bayern de Múnich, Bodo Glimm Sporting de Portugal, Leverkusen Arsenal, PSG Chelsea i Galatasaray Liverpool.
A la Lliga Primera Divisió, partit avançat a la jornada, a les 9 avui el Llevant a l'avés, i pel que fa a l'envol, Lliga Soval, juguen avui, ara a les 7, el Granollers contra l'Osca. A la Lliga de Futbol Sala, a les 8, Noia de Galícia, Indústria Santa Coloma, i a dos quarts de nou, Barça-Còrdua. Fins aquí les notícies.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Vertical Slide amb el Xavi PSX.
Bona tarda, Xavi, què tal? Com estàs? Ei, Jaume, bona tarda, i bona tarda a tots en just. Molt bé, doncs si ara ja teníem ganes de parlar amb tu, que ara sí que ja feia 15 dies que no ens vèiem, eh? Clar, hòstia, s'ha fet llarg, eh? Perquè té semes seguides ja t'has d'esperar dues setmanes per tornar a venir a Raeu d'Esvern. M'ha fotut una mica, però bueno, val la pena. Però bueno, ja tenim aquí, que és l'important. Sí. Avui tenim cosetes, així que amb què hem de... Bueno, quin és el sumari d'avui? A veure, primer, comencem.
Mira, abans d'explicar-te el que farem avui, vull dir que com que cada 15 dies dona per molt, he de dir que la setmana passada, el dia 21 de febrer al dissabte, va ser un aniversari molt especial, sobretot per Nintendo i per molts aficionats als videojocs d'aventura. I és que la saga Legend of Zelda, que és un estandard dins de Nintendo, va fer 40 anys, Jaume. Mira, 40 anys, eh, ja? 40 anyets. I la veritat és que tinc moltes ganes que parlem un dia d'aquesta saga, que ja ho farem,
perquè, clar, quan és l'aniversari d'algun videojoc sempre surten aquell típic fil de 40 curiositats de 40 anys de Zelda, saps? Hi ha hagut coses que m'han quedat molt d'atenció i les vull compartir aquí al vertical slide. Sí, sí, a més és un videojoc que s'ha anat reinventant i readaptant a les noves tendències i encara segueix entrant en jocs de Zelda. Sí, sí, sí, no paren, no paren i tots els que surten triomfan, així que molt a dir.
I d'aniversari a aniversari, també he de dir que avui parlem d'un aniversari, un efemèridi, podríem dir, perquè justament avui, que és 27 de febrer, fa 30 anys que va sortir el primer Pokémon. Mira, important aquesta data. Saps que ahir va ser Dragon Ball i avui Pokémon? 40 anys de Dragon Ball ahir, és veritat? Sí, sí, sí. Escolta, que no vaig sentir cap notícia, ni a TV3, ni a TV3, ni res d'això...
Aquí a Radio Desburn sí, eh? Molt bé, així està. Els metges de qualitat sabia que no em fallarien. Exacte. Doncs sí, sí, avui celebren 30 anys Pokémon, una sega al final i legendària, un altre estandard de Nintendo. Correcte. Tu de Pokémons, què tal, Jaume?
Prou bé, la veritat és que prou bé. Saps tenir la meva època fan, inclús de col·leccionar cartes, eh? Ostres, tu, ojo amb això. Quan era petit, eh? Quan era petit, però sí, sí. Que enganxa, eh? Doncs mira, avui també tenim un sorteig. Aquesta setmana hem tingut a les xarxes, recordem, a Xavi PSX, a Teleblusky com a X.com, a antic Twitter, hem fet el sorteig del videojoc Netherworld, que és, atenció...
Atenció, escuteu-me bé. És l'aventura d'una medusa alcohòlica que l'ha deixat la dona i es veu atrapat en una trama amb mags addictes a substàncies no recomanables i a dones que fumen i parlen de tu. Així que... No, només amb aquesta introducció dona que parla, eh? Una miqueta grotesc, però t'he de dir que és un joc molt divertit que val molt la pena.
I per acabar l'últim tram, el que farem serà entrevistar justament els creadors d'aquest videojoc, els creadors de Netherworld, que són Angry Pixel. Molt bé. A veure en quin moment de la vida estaven quan van decidir crear un videojoc com aquest. Sí, sí, és veritat. Això és una bona pregunta, no? Què li farem? Perquè en quin moment t'inventes tota aquesta història, no? Això mateix. En quina situació et trobaves per pensar en això? Sí, sí. Jo, si més no, que porto tota la setmana jugant, tinc moltes preguntes a fels-hi. Així que a veure què ens expliquen. Molt bé.
Llavors, Jaume, si et sembla, ja que avui és efemèride i tenim... és el dia ideal dels 30 anys, anem a explicar una miqueta què ha passat amb 30 anys a Pokémon.
Doncs mira, Jaume, t'explico. Primer de tot, la barca Pokémon, diguem-ne que té moltes ramificacions. O sigui, tenim els videojocs, òbviament, però també tenim el manga, tenim sèries animades, tenim pel·lícules de televisió, les trading cards, com deies, no?, les col·leccions de cartes. Molt merchandising, disfreses el que tu vulguis. Però on s'origina Pokémon, que és el primer format de Pokémon? Doncs he de dir que aquí guanyem els videojocs, perquè Pokémon s'origina amb un videojoc. És que el videojoc és el precursor de tot, eh?
Exactament, aquí volem arribar. Molt bé, perfecte. I concretament amb les versions vermella i verda que van sortir al Japó, doncs com deia abans, tal dia com avui, 1996, i va sortir per la Game Boy, la potàtil monocroma de Nintendo. Sí, sí, home, també llegendària, eh? Avui estem parlant tot de coses mítiques. Sí, sí, sí, m'encanta, m'encanta.
Comptem això, Jaume, perquè no va sortir com a Pokémon Green o Pokémon Red, com es podia dir. No, sinó sortien com a Pocket Monsters. Pocket Monsters? I va ser el moment de sortir del país, de llançar-lo a la resta de països del món, que van dir, escolta, anem a escurçar això una miqueta per fer-ho només amb una sola paraula. I van agafar Pocket de butxaca, Monsters de Monstres, òbviament, i van fer Pokémon.
Així que, gent del món, cada cop que heu dit Pokémon, heu dit monstres de butxaca. Clar, té sentit, no? Guardes la Pokéball a la butxaqueta. Exactament. Mira, és molt curiós, eh? Mira, la primera gran curiositat del dia. Bé, m'agrada. A veure, explico l'estructura més o menys de cada videojoc de Pokémon.
Portem un protagonista, que és un jove entrenador Pokémon que està emocionadíssim perquè vol ser el millor i li regalen el seu primer Pokémon. Amb aquest primer Pokémon, viatja per la regió concreta que li toca, que toca passar en aquest videojoc, i aquí comença a capturar Pokémon salvatges amb el que tu estaves dintre fa un moment, amb la Pokéball. En aquell moment de jugar, tu llences una Pokéball i si ho fas molt bé, llavors aconsegueixes atrapar-lo i forma part del teu registre de Pokémons.
Què pots fer amb aquests pokémons? Doncs per exemple, tenia enfrontaments amb qui? Amb altres entrenadors pokémons, altres personatges que com tu volen ser millor entrenador pokémon del món i que quan els trobes et repten i lluites. També dins del videojoc acaba apareixent una organització malvada, no? La més coneguda és el Team Rocket. Sí, sí, sí, de les sèries, no? El gran Team Rocket.
I que, bé, diguem-ne que sempre es volen aprofitar del poder Pokémon d'una manera molt ruïn, molt vil. Per fer el mal. Per fer el mal, per enriquir-se, per esclavitzar-lo, sempre alguna cosa durenta, i tu estàs allà per salvar-lo. Exacte. I clar, ja que volem ser el millor entrenador Pokémon que hi ha, doncs tenim l'oportunitat de guanyar la lliga Pokémon. Qui no vol dir guanyar la lliga Pokémon, Jaume? Què vol dir guanyar la lliga Pokémon?
Doncs bé, fer front a tot tipus de rivals i que siguin els teus pokémons els que siguin els millors. Això és com la Champions League, no? Exactament, exactament. Molt bé. Llavors, explico. Els enfrontaments. Quan parlo d'enfrontaments amb entrenadors pokémons, no vull dir que siguin... Escolta, t'espero el terraplè que hi ha darrere de l'ambulatori i ens trenquem la cara. No funciona així. El que fan és que dels pokémons que has caçat i que tu mateix has pogut anar entrant en diferents lluites...
És una lluita de pokémons, que si ho mires fredament, és com una miqueta tèrbol, no? Perquè és una miqueta com els gladiadors aquests romans que els obligaven a lluitar entre ells. Sí, sí, sí. És com aquí un lleó amb un mico, no? En versió pokémon. Exacte, no? Com la peleada de gossos o peleada de gallos. Sí, exacte. Però anem a mirar de la manera més amable possible. Tu tens un pokémon, a l'altre rival té un altre pokémon, i ells lluiten, tampoc es toquen la cara.
amb habilitats que tenen, no? Podrien ser l'atac del llampec del desert, no? Doncs l'altre, la bombolla de l'aigua marina. Sí, sí, sí, espines venenoses. Exactament. I llavors, qui gasta la seva energia abans, si més no, qui li treus l'energia abans, queda desmallat i és derrotat. Bé, clar, clar, que aquí no es mata ningú, eh? No mor mai ningú, no mor mai ningú. Exacte.
També hi ha una cosa molt important amb els Pokémon i és que hi ha diferents tipus. Quins tipus podem trobar? Doncs, per exemple, el d'aigua, el de planta, el de foc, l'elèctric, i cada cop n'han anat sortint més. És important de quin tipus és el Pokémon? Sí és important, perquè depèn del rival que tinguis, doncs potser t'és més fàcil o t'és més difícil. Això per què?
Doncs perquè, bé, si hi ha un atac d'aigua és més fàcil que apagui, bueno, apagui directament, que li faci més mal a un Pokémon de foc. Clar, clar, clar. En canvi, un Pokémon de foc amb un de tipus planta, doncs és fàcil que arraci amb tot. Clar, perquè és crema. Exactament. Llavors, és important saber amb quin tipus de Pokémon estàs fent servir i contra qui lluites també. Mhm.
Una altra dels protagonistes de les videojocs Pokémon són la seva regió, com dèiem, no? Ells van, evidentment, en una regió que és imaginària, però sempre està basat en un territori que és real. Llavors, a les quatre primeres entregues eren diferents parts de Japó, però bé, és un joc superglobalitzat. Sí, sí, ja té moltes entregues. Llavors, hem trobat zones inspirades a Nova York, a França, Hawaii, Regne Unit i a l'edició Pokémon Escarlata i Porpre ja trobàvem la península ibèrica. Això és xulo, eh?
Sí, sí, sí. Ja trobam arquitectura mediterrània, molins de vent, deserts interiors i plats d'entrepans i de tapes que recordaven molt aquestes terrassetes d'estiu que tenim aquí a casa de l'Astra, no? Sí, sí, sí.
El pare del seu creador, Jaume, en Satoshi Tajiri, és un desenvolupador de videojocs que de petit s'endinsava amb boscos que tenia al voltant de casa i s'ho passava pipa col·leccionant insectes. Una cosa que l'apassionava totalment. Això és una cosa que, quan de gran, el va motivar a crear un videojoc que també es basés en això, en col·leccionar espècimens i que, a més a més, es poguessin intercanviar. Vale, vale.
I és que a Pokémon, una part molt important és el col·leccionisme, perquè l'himne de Pokémon sempre ha estat hasta con todos, festa amb tots. Sí, sí, sí. Al final, un dels objectius no era fer-te aconseguir capturar tots aquests Pokémons, no? I tu anotaves a la teva Pokédex, que això és un altre element clau. Això mateix, el registre oficial de tots els Pokémons que havies aconseguit, els de les seves dades. Jo, mira, Xavi, tenia una Pokédex inclús a casa meva.
Ah, sí? Tenia una Pokédex que era com un diccionari de totes Pokémons. Era com una pantalleta i anaves passant i deies aquest et fa això, aquest és això. Imagina't. És que té molta cultura darrere el Pokémon, eh? Sí, sí, sí. Ja té moltes coses. Molt merxen i moltes coses. Moltíssimes. I relacionat amb el col·leccionisme hi ha una curiositat que explico i és que el Pokémon, cada cop que surt un videojoc de Pokémon surten dos formats.
Com hem dit al principi, va sortir el vermell i el verd. Però hem tingut l'or i plata, hem tingut el sol i lluna, hem tingut escut i espasa, que són sempre dos jocs idèntics. Però saps quina és la diferència, Jaume? No, diguem. Doncs que no hi ha els mateixos pokémons amunt que l'altre. Llavors, clar, si tu has comprat el pokémon escut, no pots aconseguir els de pokémon espasa. Què pots fer? Una, comprar-te les dues edicions, que ja ho fa molta gent i això Nintendo ja ho sabia, o connectar la teva consola
a una altra consola Nintendo que tingui la versió del videojoc que tu no hagis comprat i intercanviar Pokémons com qui canvia Chromus en el seu dia. Bueno, mira, sí, sí, sí, és una bona forma de fer més dinàmica el joc. Doncs sí, diguem-ne que és una manera social, no?, de poder també jugar als Pokémons. I bé, acabo, no sense dir que Projeta Ser Trencada, que és una associació que es dedica a localitzar diferents videojocs al català, ja parlarem d'ells també, perquè un dia els portarem aquí al vertical slide, Jaume, ha traduït
El català, les dues primeres entregues, el vermell i el blau, les que van sortir aquí, el vermell i el blau, el català no han tocat el joc, simplement l'han localitzat, l'han traduït al català. I justament ara, la mateixa hora que estem fent aquí al programa, estan fent a discurs una explicació en David Cisners, que ha sigut Cisners, perdó, Cisners, que és el que...
s'ha encarregat de fer aquesta localització. Aquestes propostes sempre agraden, eh? Doncs sí, així que tingueu-los molt en compte. Molt bé. I ara ja podem obrir un nou capítol d'aquest programa de Vertical Slide. Un capítol que sempre fa il·lusió. Sí, vinga.
Així que anem a pels sortets Netherworld. Qui és el que l'ha aconseguit? Ja sabeu que de tots els participants jo els tinc aquí amb una bosseta de la meva aplicació de la bossa de les paperetes i ara mateix sabrem qui és el guanyador. Si aquí els que han començat tenim aproximadament unes 16 participants, doncs som-hi preparats i preparades per saber qui és el guanyador.
I perfecte, tenim aquí el número 15, que és l'Albert, de Albert, teu nom comú, em diuen Albert de Blue Sky, que diu, la seva resposta era, el meu estimadíssim Nico Bellic, del GTA IV. Tots recordats, ara tothom en parla del GTA V, perquè és el videojoc més venut del món, però el GTA IV va arribar i va causar moltes sensacions.
Però bé, a més a més, hem tingut respostes molt divertides, no? També tenim la Shane de Stardew Valley, ens diu la Sinclair, que té dependència a la beguda i al joc. I una resposta, Jaume, que m'ha encantat moltíssim, i és que es va posar en el tuit, heu de contestar, en videojocs on apareguin borratxos. I què m'ha escrit en Don't Smoke? Doncs Don't Smoke em contesta, videojocs on apareguin borratxos.
Així que molt bé, moltíssimes gràcies a tothom per participar i bé, estigueu a la white part si en tenim una altra. Molt bé, doncs sí que sempre tenim cosetes. Escolta, jo no em pensava això quan vam començar i al final tindrem sempre un sorteig. A veure si és veritat. Molt bé, i ara sí que sí, podem anar a l'últim capítol. Doncs molt bé, com deia, Netherworld és un joc bastant peculiar i per parlar d'ell tenim amb nosaltres Albert Serra, que és dissenyador narratiu i responsable de comunicació d'Angry Pixel. Així que, Albert, bona tarda i benvingut al Vertical Slide.
Hola, bona tarda. Albert, bona tarda. Escolta, estem molt contents de tenir-te aquí i tenim moltíssimes preguntes per fer-te, perquè mira, fins ara en el programa només m'ha explicat el següent, no? En el que el videojoc Netherworld, que ja es pot aconseguir, va sobre una medusa que li agrada molt al mam,
que el deixa la seva dona i que hi ha mags amb molt de gustet a substàncies prohibides i que algunes dones que treballen a casa de Barret se n'aprofiten i bé, són moltes coses, hi ha moltes coses grotesques també per explicar, però qui millor que tu perquè ens facis una vertical slide i expliquis a l'audiència què es troben en el moment de jugar a Netherworld.
Doncs mira, bàsicament, així en termes generals el que es trobaran és una fumada plena d'humor absurd i humor negre. Bàsicament és una sàtira d'acció-aventura on combinem tant la part d'història d'interactuar amb moltíssims personatges, estem parlant de més de 300 personatges diferents a través de més de 8 escenaris bastant grans,
I combinem això amb minijocs, ja sigui que tornejos de borratxos, perquè tens bars on anar, hi ha minijocs també hi ha algun minijoc de sexe, un on controles una paparra aviònica a través d'unes mazmorres roguelike,
I a part d'això també tenim bosses, el que serien en amics finals. Sí. Llavors tot aquest còctel, mai millor dit, doncs per explicar això, doncs la desventura d'an Medu després d'aquesta crisi matrimonial i de tenir la tan mala sort de trobar-se amb un mag drogadicta, doncs que el lia, el lia, bàsicament. Mhm.
A mi em passa, Albert, quan vaig descobrir aquest videojoc d'oïdes i de la promo que li vau fer, molt bona. Fes referència a altres videojocs que han intentat fer un videojoc molt grotesc, trencar certs límits,
Els ha passat que han caigut en la trampa de fer perfils molt extrems, molt extremats, i llavors que el seu videojoc acaba depenent de la mecànica perquè la història al final és una bestiesa sota l'altra. Jo porto jugant a Netherworld aquesta setmana i m'ha sorprès molt en que la història està molt ben lligada, o sigui que està com molt fonamentada dins de la bogeria que és el joc, eh?
Però bé, acabes coneixent cada personatge, si més no, pots empatitzar, pots imaginar-te com estan funcionant o per què fan les seves coses, tot i que són caràcters molt concrets. Tota aquesta història, tota aquesta narrativa és cosa teva, oi? Sí, la majoria sí. Ja et dic que la premissa inicial la va apropar el Dan Barré, que és el nostre programador principal, que va començar el joc.
sol, com a un solo dev. Llavors, quan jo vaig entrar a portar la comunicació i vaig passar a fer la part també de disseny narratiu i dió, doncs clar, ell em va donar la premissa d'això, d'aquests una medusa que li deixa la dona i et trobes un maco cainòman. A partir d'aquí,
clar, havíem de construir una història que fos coherent, que fos divertida, que tingués molts personatges, però que no fos, diguem que l'humor negre que utilitzem i l'humor absurd, que no havia de ser banal, en el sentit que no sigui tota l'estona hi-hi-hi-ha-ha sense sentir, sinó que tot tingués una coherència interna. I llavors sí, va ser bastant feinada per quadrar-ho tot, diguem.
Clar, que no fos sempre cagar culo pedo pis, no? Que hi hagués una mica de joc i bones bromes que les hi ha, eh? La veritat és que jo estic disfrutant moltíssim del videojoc. Ostres, gràcies. Sí, no, de veritat, és un gran joc. A l'apartat gràfic esteu fer servir del pixel art, que, Jaume, t'explico, el pixel art vindria a ser, en comptes dels videojocs superrealistes que hi ha ara, no?, a l'època anterior, no?, als anys 80-90 es poden servir...
els píxels, que són quadradets de colors, que s'ajuntaven per fer formes que havien d'imitar les situacions que volies, el personatge, els edificis i tot. Potser heu decidit fer servir el pixel art, que dins del munt dillú indi és bastant popular, però per què feu servir aquest tipus d'art? Bé, nosaltres el reivindiquem com un estil artístic com qualsevol altre. Sí que és cert que generalment s'associa a la part més retro dels videojocs,
perquè té el seu origen allà, però sí que intentem sobretot els artistes, l'artista Alejandro Fariña, que és el nostre artista principal i prèviament també a l'inici va estar la Isabel Armentero, al final sí que és cert que penseu que el primer personatge que es va dibuixar de tot Netherworld
va ser el medu, és a dir, la medusa aquesta, que és una medusa negra amb dos ulls blancs, i la va dibuixar el programador. Llavors el programador tenia molt clar que volia, com que una de les referències que teníem era Undertale, i tot aquest una mica més utilitzar pixel gruixut i brut, doncs vam trobar que el pixel art era una bona manera de transmetre
aquesta sensació i a part també començar amb un equip molt petit era diguem molt més fàcil que no pas per exemple utilitzar el 3D Albert jo tinc una pregunta i és aquesta història tan macabra tan grotesca que comentàvem amb el Xavi d'on neix? perquè espero que no sigui autobiogràfic això ni confirmo ni desmento que bona
Clar, i pensa que, clar, la premisa, això li hauríeu de preguntar al Dan, però sí que és veritat que penso que el Dan, com moltíssima gent de la nostra generació, va tenir un gran impacte a Undertale. Undertale va sortir entre el 2015, crec.
i va ser com un dels inicis del boom dels videojocs indie i diguem que li va impactar tant que va dir, ostres, podria fer una cosa semblant a Undertale però centrant-me més en temes adults i una mica tastejant aquesta busca com a societat, sobretot en el sector dels videojocs no s'acostuma a parlar de coses que haurien de ser normals també, el fet de parlar, per exemple, de sexe o parlar descomplexadament
som sobre drogadiccions, i tot va sortir d'aquí. I llavors a partir d'aquí, tenim clar quin era l'objectiu, perquè al final no deixem de parlar d'amor, tant l'amor a nivell més romàntic, però també l'amor en tots els seus aspectes, parlem de relacions respectives, parlem també de l'amor cap a Déu,
en sentit religiós, tenim un cuc rosa gegant que és el déu de Netherworld i tota una religió derivada d'allò, parlem de la mort a les coses materials com podrien ser les addiccions, no? I al final tot aquest fil que en aparència podia ser tan abstracte ens va servir molt de guia per desenvolupar i aprofundir a través de cadascun dels personatges i les situacions que et trobes. Totes les situacions que et trobes en el joc
directa o indirectament, estan relacionades amb alguna versió o cara de l'amor o la falta d'ell. Albert, el tema de mecàniques i sistema de joc, com deies a l'inici, el vertical slide, molta gràcia a les mecàniques són aquests minijocs que feu servir i els Big Bosses, els Final Boss, que són tremendos, li heu dedicat amb molt de carinyo, perquè a més a més és una manera de jugar molt divertida.
Sí, ostres, moltes gràcies. Teniu claríssim que en les mecàniques havien de sortir minijocs i havien de sortir aquests Final Boss? O si més no, que els Final Boss fossin tan distrets, tan divertits i que fos tan variat?
No, no, o sigui, ja des del principi teníem clar que volíem enemics finals més que enemics d'internitjos o d'aquests 9 Minions, que has d'anar matant. Llavors el que volíem és, no, no, ja que és un joc amb un alt component narratiu, a més d'exploració, de moure's, parlar, volíem que els combats fossin allò a tope. Llavors vam dir, tu, doncs,
anem a intentar com podem exprimir al màxim aquests bosses i anar més cap a una mica al boss barra puzzle, és a dir, que no sigui tant un estil Dark Souls, que és més de pagar-pagar i fer parris i que es basi més en el mal, sinó pensar la manera de com fer-li mal aquest enemic final. I clar, llavors intentàvem a cada boss fer alguna cosa completament diferent
per sorprendre els jugadors i també explotar al màxim les mecàniques que teníem disponibles. Escolta, Albert, a tu de tot aquest batiborrillo de personatges que dius que hi ha més de 300 al videojoc, t'ha quedat algun al cap que no ha pogut debutar al videojoc? Ostres, que no hagi pogut debutar. Sí, que s'hagi quedat, sí.
La veritat és que ens hem quedat bastant a gust, perquè hi ha hagut bastant. Sí que és cert que hi ha algunes trames, per exemple, que les hem de retallar per tema d'espai, o sigui, d'espai, de temps i que si no se'ns anava... El joc i ajura ja dura unes 15 hores i inicialment havia de durar 7, vull dir que vam haver de retallar bastant.
en general l'estic bastant satisfet perquè crec que tots els personatges sí que per exemple no sé si vosaltres us ha molat algun en concret però en general sí que potser veure més en cúbic per exemple que és el mag entre tonteria i tonteria tampoc surt tant és a dir va sortint al llarg del joc
però va fent com a aparicions no t'acompanya. Per exemple, un personatge que estic fent desenvolupament i que al principi no tenia tant de pes com seria la Sara, aquesta és una militar exsoldat de les forces espacials que va amb una màscara de gas cosida a la cara. Doncs la Sara, per exemple, ha tingut, o sigui, carrileja tota la segona part del joc perquè tu com a personatge...
doncs d'alguna manera tens un interès d'alguna manera per... diem que la necessites d'alguna forma per poder veure on ha anat la teva dona. I hi ha algun personatge o alguna intrahistòria del joc que hagi quedat batada que us hagin dit no, això no ho podeu publicar?
Ostres, diguem que hi ha alguna part, hi ha per exemple un pescador en un pont, hi ha alguns diàlegs d'aquell pescador que vam retocar una mica, perquè sí que era potser una massa fort, sí, però ja et dic què, sempre hem dit com aquesta brúixola de dir el que explicarem aquí té un sentit i té una direcció concret, és a dir, serveix a la trama o no?
en el moment en què no servia la trama o quedava una mica gratuït, allà no era. És a dir, no tenien cap problema en aquest sentit de dir la broma, per exemple, ens mola, però no encaixa amb el que es vol transmetre i llavors es treia i ja està. Albert, es queda un minutet. Et faig una pregunta. Vosaltres teniu el publisher a SelectaPlay. Hauríeu pogut treure el videojoc sense el publisher?
Ostres, l'hauríem pogut treure sí en digital, però no en físic. Perquè pensiu que nosaltres el 2018 vam fer un Kickstarter,
i nosaltres volíem fer edicions físiques. I gràcies a SelectaPlay vam poder fer el pas al físic i treure l'edició actual que hi ha disponible per Nintendo Switch en físic. Ah, fantàstic. Escolta, Angry Pixel llavors competirà aquest any en el Saga per algun dels Premis Saga, no?, perquè veu sortir a finals del 2025.
Doncs sí, la veritat és que esperem poder competir aquest any. Vam anar a la saga de l'any passat com a espectadors. Sí. I ja et dic, esperem que sí, de cara a l'any vinent, o sigui aquest any, se'ns podem presentar.
Segur que sí, segur que sí i estaré molt ben valorat, jo estic convençut. Escolta, Albert, abans d'acabar, et faig una superentrevista rapidíssima, que és l'entrevista vertical, 5 preguntes en 10 segons, per escollir una o l'altra. Cigarrer de la Rissa o Litrona? Litrona. Tantacles o gelatina? Gelatina. Nit de festa sense control o nit de manta i Netflix?
Ostres, ara mateix ni de festa sense consola, la veritat. Jugar amb consola o ordinador? Ordinador. Qui guanyaria, Pikachu o Medo? Ostres.
Medo, poso Medo perquè té tan mala sort que alguna cosa es potria que el Pikachu quedaria pelele. Segur que sí. Moltíssimes gràcies per passar-te aquí a Ràdio d'Esvern avui al Refugi i a Verticalista parlant-nos de Netherworld. Us desitgem el millor de les sorts en el videojoc, en aquest projecte i tots els que vinguin per endavant a Hungry Pixel.
Moltíssimes gràcies per convidar-nos. Gràcies, Albert. Una abraçada. Molt interessant aquesta entrevista amb l'Albert. Xavi, ens hem de convidar nosaltres també per aquí. Gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre de 15 dies. 15 dies, vinga, esperen ja. Que vagi molt bé. Adéu.
Va, i ara fem una pausa musical abans de la tertúlia. Anem amb Your Love de The Outfield.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara sí, anem amb l'última secció del programa d'avui. Anem amb la tertúlia esportiva, amb l'Àlex Masdeu i el Joel Font.
Ara feia temps que no ens teníem els dos junts, bona tarda Joel, bona tarda Àlex, què tal? Hola, bona tarda. Mira, espera't que no tens el micro bé, ara. Què tal Jaume, com estàs? Bé, bé, doncs jo bastant bé, vosaltres bé o què? Tu sempre estàs bé, tu estàs bé Joel? Sí. Sí? Segur bé? Sí, sí. Segur bé? Sí, sí. Segur bé? Però ja està pitjor. Molt bé, això ja està bé. Va anar bé aquestes vacances que vas tenir Joel? Sí, una mica escans, però sí, ara a tope. De tornada, molt bé, i tant que sí.
Molt bé, doncs comencem perquè avui tenim teca per parlar, perquè avui s'ha celebrat el gran sorteig de la Champions League on s'han fet aquests encrauaments, no? Sí. De vuit anys de final. Primer de tot, Joel, comencem per tu. Estàs content? Podria ser pitjor. Jo crec que el Barça ha tingut molta sort, la veritat. O sigui, no se m'ocorreix cap altra situació on al Barça li hagi sortit tant de cara. Sí, sí, sí. Àlex?
És que ara ho creu i l'ha sortit cara, el Barça. Però crec que hi ha un tema que no s'està comentant. Jaume, no sé si ho tens al guió. Vols que en juguem 10 euros? Estic parat. Jaume, tens al guió el de la nova norma de la UEFA? No, no. El que en cas que el Barça es classifiqui, els partits de quarts de final, la tornada la juga fora.
Sí, sí, sí. Això és molt fort, eh? Soc conscient, soc conscient, sí. No sabia que era una nova norma, però sí, soc conscient. Sí, l'ha posat l'any passat. Però he de dir que em sembla que és el que toca, que em sembla que és just. Sí, però... Però clar, li treus mèrit haver quedat entre els vuit primers. No, perquè després, el que et toqui després, no? Et pot tocar el Tottenham, qui va quedar per davant teu. Sí, però jo crec que... No, però si l'Atlético li guanya el Tottenham, l'Atlético jugaria la tornada a casa.
i a l'Atlético ha quedat per darrere la T1. Això és veritat. Jo crec que s'hauria de mirar en cada cas, no? I dir, ostres, quin dels dos va quedar abans? Clar, sí, sí, és el que ho faria jo. És que no sé aquesta norma... Jo crec que, no sé si el Joel coincidirà, haurien de fer primer una subdivisió. Haurien de mirar qui dels dos entre el Barça... O sigui, haurien de dividir entre els vuit primers i la resta.
Aleshores, qui dels dos, com fan una mica amb el gol a veraix, Barça i Atletico, quin dels dos equips ha quedat entre els vuit primers? El Barça, el Barça juga la tornada a casa. I fins que els dos queden entre els vuit primers, perfecte, un queda tercer i un altre quart, empatats a punts. Doncs qui dels dos, entre el Barça i l'Atletico, ha eliminat l'equip que estava més amunt?
Aleshores, amb això sí que entendria que es pogués beneficiar, però no li trobo el sentit. I a més, el Tottenham que va disserir a la Premier... És fort, és molt fort. Però també té moltes baixes. Sí, em sembla que sí, que teniu tota la raó del món. Jo crec que s'hauria de mirar, en cada cas concret, aquesta eliminatòria, qui va quedar abans, qui va quedar més a delà de la classificació per determinar qui té la tornada. Això...
I és simple, a més. És el que s'hauria de fer, però també crec que no sé si podria passar que tu hi puguis fer a un aquí i podria perjudicar a un altre d'una altra eliminatòria. No sé, saps? És com que al final tots els equips estan connectats entre tots. Sí, però al final la classificació que tens de la fase de grups és inamovible. Això és així i això és així. I punt.
Però bueno, no ho sé. A veure, l'any passat sí que va fer una cosa que era encara més rara, que és que el Barça quedant segon, va haver de jugar a les semifinals, per exemple, la tornada a San Siro. Perquè què va quedar l'Inter? No ho sé. Tercer, no? Quart? És igual, però el Barça va quedar segon, saps? Sí, sí. Que ens va perjudicar i molt. Clar, clar. I aquest any el mateix. És que si el Barça ha passat...
amb el Newcastle, l'Atletico, si passa amb el Tottenham, jugaràs la torna de fora. No, no, sí, sí, totalment. I ara ja et deixo continuar, d'obrir-me l'oe. Jo crec que és més difícil, ara mateix, més nivell al Newcastle que el Tottenham, però bueno, això és un altre tema. Sí, jo també ho crec. A mi la gent li pinta el Newcastle com si fos una banda i que el Barça passarà molt fàcil, però a mi sembla un equip molt difícil. Totalment d'acord.
Àlex, hem comentat això de la regla, però no m'has dit. Què t'ha semblat aquest encrevament? A mi m'ha semblat... Avui li compraré al Joel el que ha dit, no t'acostumis. No, no, és broma. A veure, em sembla que el que ha dit cara o creu, al Barça li ha sortit cara, no hi havia altres...
altres alternatives m'agrada el Newcastle a vuitens per la gent que no ubica molt el Newcastle al nivell de joc per mi és un equip nivell Betis potser és un equip que jo crec que la lliga jo crec que la lliga espanyola a veure hem de pensar que va 11 a la primera el Newcastle en una eliminatòria contra el Betis no sé jo si el Newcastle passaria o almenys molt o a una final jo el que crec és que no quedaria entre els 3 primers 4 primers a la lliga crec jo
Jo crec que lluitaria per estar entre el 5 i més, segur. Jo al 5è, aquest Betis va 5è, eh? Sí, sí. És que jo crec que és una mica superior al Betis. Una miqueta superi. Perquè deu tenir més pasta. S'acaben de gastar 100 milions en el davanter. Sí, sí. I el, com es diu, el Birmingham ha pagat 30... ¿Cuánt li ha pagat a la vespa el Carlos Vicente Vint? 30, no? 30, no? I va a estar a segona divisió. No, no, sí, sí. Això és un altre tema, jo crec que això ja...
Podríem col·locar aquest Newcastle entre l'Atlètic de Madrid i el Vilarreal. Sí, sí. Això no ho compro. Sí, sí, totalment. Però més s'aprota el Vilarreal, jo crec. Sí, sí, sí.
En quadra més Villarreal que Betis. Vam repassar els altres encreuaments. PSG-Chelsea, un dels partits d'aquests encreuaments. Galatasaray, que s'ha carregat a la Juventus contra el Liverpool. El nou clàssic europeu, Madrid-Mànchester City. Sí, s'han seguits, no? No ho sé, però és una brutalitat. Cada edició va tocant. Què us sembla aquest partit? Complicadíssim, no? La veritat és que preferia que li toqués el City, però no sé, està una mica cansat de veure un Madrid-City. La veritat, jo almenys.
li podia tocar l'esport de Lisboa que el podia eliminar perfectament per això l'esport de Lisboa va quedar entre els 8 primers i tenim la dada de quantes eliminatòries ha passat? Guardiola 2? pot ser? de 5? no ho sé no la tinc jo crec que 2 de 5 pot ser no em sona que d'aquesta 5 n'hagi passat més a 3 la del Covid i la del 4-0 i la que guanyen la Champions la del 4-0 i l'any passat pot ser?
L'any passat va guanyar? L'any passat va passar al Madrid. No, hòstia, no sé, hauríem de mirar això quan... Bueno, és igual. Sí, és igual. Però bueno, que al cap ja la feia és un partidàs. A mi m'agraden aquests duels perquè, escolta, un duel de vuitens així és molt xulo i a més que ja treus un dels grans fora de l'equació. Un dels dos grans fora. Una ràpida aposta. Qui creio que passarà?
És la tornada a Manchester. Jo crec que dependrà molt del que passi al Bernabéu, però jo crec que al City. Jo crec que passarà al Madrid. Sí? Hòstia, ens hi juguem... Eh, fem una cosa, ens hi juguem amb un Brana o alguna cosa així. Un Brana sembla bé. No, però amb petit comitè. Sí, els tres, els tres, evidentment. Què fem? El que falli convida?
Sí, sembla bé. Que em falli convidar. Si feien dos, conviden els dos. Però si pot passar un o l'altre. No, perquè jo també dic Manchester City. Que passarà la City? Ah, d'acord. Jo faria de tots els partits. Ah, de tots? Voleu tots? Ah, sí, sí. Ja m'apunto. Qualsevol excusa és bona per fotre uns donuts. Aquí.
Va, doncs, obro el PDF i comencem a fer aquests jocs. Home, ara, perdona, Jaume, aquest tall, podríem aprofitar i fer un vídeo amb tots els tertulians futboleros, no? Sí, també és veritat. La porra. Això ho parlem després. Sí, però són molt partits i són molta gent. Hauríem de sintetitzar, o sigui, participar tots, òbviament, però no fer tots els partits perquè et durarà una hora el vídeo. Anem a fer-ho nosaltres tots els partits, que som els esportius d'aquí del programa, amb el Víctor, no? Però bé...
Primer partit, Paris Saint Germain-Chelsea, amb qui aneu? Jo començo... Home, jo vaig amb el Chelsea, però crec que ha passat el PSG. Jo vaig... No, no, ara m'heu de dir qui creieu. El PSG. Qui és la vostra aposta? Chelsea. On juguen la tornada? Al Stamford Bridge. Hòstia, vale. PSG a la pròrroga. PSG...
D'acord, PSG ho apuntem. Font, Chelsea. I jo dic PSG també. De veritat, jo dic PSG. Segon partit, Galatasaray-Liverpool. A veure, aquí mateix perquè el Liverpool està molt malament. Demà es juga contra el West Ham i es paga moltíssim que guanya el Liverpool. No, jo crec que hauria de passar el Liverpool.
Però Galatasaray té molt bon equip, però juguen molt malament. T'ho juro. O sigui, tu mires els noms i té un equipazo. Ja, sí, sí, sí. Té Saner, Kriniar... O Ximent. O Ximent, Espirilla... No, el de l'Espirona? Va, aquest país és una mica manta. No, però, joder, té jugadors bons. Jo és de nom el Galatasaray, sí, però jo crec que...
La meva pedrada és que passa al Galatasaray. La meva pedrada dels vuitens és aquesta. Sempre m'he de tirar alguna. Jo me'n vaig a la guerra amb el Joel. Jo també. Tu també? Canvies? Jo me'n vaig a Galatasaray. Jo me'n vaig a Galatasaray. Jo me'n vaig amb el Liverpool. Soc més conservador que vosaltres. Següent, Madrid-City. Ho hem comentat. Tu, Àlex, City. El Joel se'n va amb el Madrid. I jo me'n vaig, evidentment, amb el City de Pep Guardiola. Següent partit. Potser dels més fàcils. Atalanta-Bayern.
Del Bayern. Aquí, el Bayern. Mira que l'Atalanta m'agrada, eh? Que no és cap paniquita, eh? Com el Cuidado con Bélgica. No, el Bayern, home. Anem al que ens interessa. No, però una... Ara, vosaltres, que hi haurà una... Jo què sé, de tot el que hem dit, hi haurà una... Jo què sé, una sorpresa. La gran sorpresa seria el Saray, Atalanta, o alguns partits que ara han de comptar. El Bodo. El Bodo, exacte. Seguim, va. Newcastle-Barça.
El Barça, home. Barça tots, no? Barça tots, no? Jo també, aquí no hi ha dubtes. Barça, indiscutiblement a Saint-Germain's Park, que és el que dèiem, és un camp molt més complicat del que sembla. Següent partit, Atlético de Madrid-Tottenham. És que el Tottenham ha quedat tercer a la fase de lligueta i passa una cosa
molt semblant amb el Newcastle però al revés, el Newcastle crec que va 11-12 a la Premier i s'ha fotut i ho ha fet bé a la Champions, el Tottenham va dissatè o sigui, passa el mateix però si són equips que estan de mitja taula cap avall a la Premier i a la Champions
Els Champions juguen bé. Dinàmiques completament diferents. Aleshores, no sé, però la Champions jo crec que és un altre rotllo. Perquè, per exemple, hi ha equips, jo què sé, el Dinamo de Zagreb, que queden primers a la seva lliga, després la Champions fan zero punts. Aleshores, però, bueno, jo crec que passa a l'Atlético. A doble partit, jo crec que l'Atlético té molt de guanya. Jo me'n vaig amb el Tottenham, eh? Aquí me la tiro. És la teva, no? Sí, sí, sí. Aquest m'agrada molt. Bodo, Bodo Klimt o Sporting de Lisboa? Hòstia, jo crec que les dues revelacions, eh? De la Champions, però...
És difícil aquesta, eh? El Moga, jo crec... On jugar a la tornada? A Lisboa. A Lisboa, jo crec que passarà l'esporting, eh? I mira que m'agrada molt el Salmó, però no sé. És que m'agrada molt jugar a l'esporting, la veritat. Per mi el somni del Bodo s'acaba amb l'esporting. S'acaba aquí. Sí, passarà l'esporting.
Jo és que tinc molts dubtes aquí, necessitem una altra pedra, però bueno, me'n vaig amb Sporting, va. És una mica Poel de Nicosia, no?, del 2014. Jo crec que ha sigut molt bonic això de l'Inter, però jo crec que ja... Seria molt, no? Ja a quarts, jugaria contra el següent que diràs ara. I el següent és l'Everkusen-Arsenal, un altre dels fàcils. La tornada a l'Emirates, no? Bueno, dels fàcils, cuidao. A mi l'Everkusen em sembla el més fluixet de tots els que hi ha. L'Arsenal, jo crec que sí.
A mi estic d'acord amb el Joel, eh? De tots els que hem dit, potser és el més fluixet. Sí, sí, sí. T'atreveixes a Conference? Un Pristina en contra Ferèmbaros? No, no m'atreveixo. No m'atreveixo. Doncs ja tenim aquí totes les nostres prediccions. Això, doncs, a la següent ronda. Veurem qui ha guanyat i qui ha de pagar i qui no ha de pagar. Però bueno, em sembla bé. I a més tenim bastanta diversitat d'opcions, així que serà divertit. Clar que sí.
Molt bé, doncs seguim amb el programa. Abandonem una miqueta la Champions, que ja l'han comentat bastant. Anem a la Lliga. El Barça ha recuperat el liderat de la classificació gràcies a aquesta ensopegada del Madrid que va tenir la setmana passada i el Barça ho va aprofitar molt bé guanyant 3-0 contra el Levante. Estàs una mica més convençut, Alex, d'aquest Barça?
Tot dependrà del partit de demà contra el Villarreal, perquè crec que són dues dinàmiques molt diferents, són dos equips molt diferents. El Villarreal em fa una por terrible, perquè és un equip que juga molt bé. A l'Evante, pobres, fan el que poden. Però jo crec que realment el nivell del Barça...
Jo crec que el veurem aquesta setmana, perquè té tres partits que són molt complicats, que són quatre, en deu dies, que són Samamés, Vilareal, l'Atlètic de Madrid i el Newcastle, i jo crec que en aquests quatre partits veurem si el Barça realment ha recuperat el seu nivell, perquè a final jugar contra equips com per exemple el Levante, el Mallorca...
Òbviament són equips que inclús juguen al 50% o juguen malament els guanyes. Jo crec que ser en aquests quatre partits on veurem si Hans i Flick ha donat amb la tecla o no. Em sembla un anàlisi, però perfecte, Àlex. Crec que aquests quatre partits definiran la temporada. Sí, igual. Són dinàmiques, el Barça aconsegueix guanyar...
Mira, el partit de l'Atlètic de Madrid és la setmana que ve. Jo crec que si guanyes i remontes, que ja és un altre tema, jo crec que l'equip anirà cap amunt. I la motivació i, com es diu ara, amb el pes, la fletxita cap amunt. Jo crec que al Barça li aniran millor les comptes.
Estic d'acord amb el Joel, però jo també crec que, no sé, o sigui, vosaltres que veieu que a nivell anímic, clar, el tema de l'Atlètic de Madrid és que no has de guanyar, o sigui, has de guanyar 4-5-0. O 4 i passa la pròrroga, però bueno. Clar, el més normal és que el partit que dius 3-1 o algo així, i amb 3-1 no et classifiques. Aleshores, no sé si passarà més, o sigui, als jugadors els passarà més guanyar l'Atlètic o eliminar-se a nivell mental. No bé, guanyar 3-1 a l'Atlètic de Madrid, joder, dius, pues està bé, però t'has eliminat.
Sí, sí, sí. Veurem, no ho sé, no ho sé, la veritat és que aquest partit de l'Atlético, ostres, té bastanta xitxa, és un d'aquests grans partits, no? Però és el primer gran partit de la temporada. És que jo crec que, no sé si el Julio pensa, ens estem flipant una mica, no? Potser. Jo vaig dir al Jaume, crec que la setmana que li van ficar 4 al Barça, que va ser vindre.
que són quatre gols que jo crec que el Barça en un bon dia els pots fer el que passa és que no ha d'encaixar que això ja és un altre tema i ho tindré fixar el Barça per no encaixar cap gol i a més el de Jong a veure qui surt Bernal i a veure com ho fa el Bernal Bernal i Olmo i Fermín per davant per tant descartes a Pedri
Ah, no, clar, si jugar a Pedri, clar. No, no, sí, home. Pedri, Bernal, i allà davant Olmo, Fermín, no ho sé. Fermín, no? És que jo tenia aquest debat intern sobre el partit, i és que vosaltres creu que Hansi Flick plantejarà el partit a 90 minuts o a 120, perquè si tu surts amb tot, vull dir, o sigui, si et fumes al mig de camí i poses a Fermín, Olmo, Rashford, Lamin, Rafinha, Lewandowski...
Si tu vas 4-0 i tens una pròrroga, tu miraràs a la banqueta i no tindràs ningú. Tindràs a Roni. Tindràs els jugadors fosos. O sigui, vosaltres creieu que has guanyat ara un parell de cartes a la banqueta, a part si acas. Sí, el meu del Barça és que té armari, té fons d'armari. Juntes amb el Rafinha a la primera part i et dura fins al 90 i tal. I de casualitat, fiques 4 gols, pots treure el Rashford. Si el 70 i el Fermín està fos, treu-se l'Olmo.
Si vas a una pòrroga, si el Lamin ja no pot més tens el Roni, el Ferran, el Lewandowski, el Casador. Jo crec que amb això no hi haurà cap problema. Jo crec que el dubte, jo crec que farà Fermín o Olmo, Ferran o Lewandowski. Jo espero que no em faci això. Com? Fermín o Olmo. Un dels dos no jugarà de titular. Ah, perfecte. Això va anar malament a l'últim partit. Això és el que jo vull dir. Jo no vull que juguin els dos junts. No, no, un dels dos a la banqueta.
I això, i a la segona part, doncs, un dels mitjapuntes, Rashford, i si la mina està molt cansat, posarà Roni. I espero que jugui Cancelo, la veritat. Hòstia, va jugar molt bé, eh? Parlem una mica de Cancelo, va jugar molt bé contra el Levante. A mi m'agrada molt. Ha de sentar a Valde?
Clar. És que, defensivament, que no són molt... Igual el Valde és una miqueta millor, però no molt millor, i atacant, per mi no hi ha color. És que... Sembla que Cancelo està agafant una altra vegada el to. És que és molt bo, tècnicament, i és un extrem... A mi em fa molta por l'aspecte defensiu de Cancelo, però és que, bé, tenint a Valde,
que és una mica el mateix i has de guanyar i jo crec que Valde tampoc t'arregla les carències ofensives de Cancelo en el sentit que jo crec que un jugador com Cancelo que amb el City Guardiola va jugar d'interior va jugar d'extrem
Sí, jo crec que és un jugador molt més intel·ligent i que es pot acoplar molt més al sistema de flick que Valde, que és un jugador que jo només li he de dir jugar de lateral i amb el Barça hi ha un o dos partits extrems. En el sentit de... Amb Xavi, me'n recordo. No et sabria dir exactament quines coses fa bé Valde a part d'atacar i córrer. A part de córrer, perquè el fa molt bé. Sí, sí, hi ha l'espai i és molt bo, però quan arriba a tres quarts de l'altra àrea, espera, té una pressa de decisió...
Molt dolenta. Jo crec que és la pitjor de l'equip. Sí. Hòstia, me'n recordo una jugada... Crec que va ser una central al Levante, al segon pal, i Cancelo la rebuixa chilena. Jo crec que fa aquest xaval. Bueno, temes ja de ara. Sí, però fa gràcia. Jo crec que... A veure, jo no sé si defensivament prefereixo a Cancelo, eh? Sobretot per l'experiència...
És que per mi és el mateix. Estem parlant de dos col·lades. Però el veig més intel·ligent a l'hora de prendre decisions. I més experiències, segur. En defensa, almenys també el veig una mica més expedit, més intel·ligent a Cancelo per treure la pilota. Home, no ho sé, me'n recordo. El veig fent autopasses. Jo tinc aquesta eliminatoria del PSG aquí a la ment
i intel·ligència perquè va fer un penalti intel·ligència i intel·ligència no em surt la paraula amb Cancelo qui era Barcola el que havia de defensar aquest partit va ser marcat per l'Araujo que per mi és un altre tema que ha tornat que ha tornat a mi no me s'agrada perquè el Barça ja s'ha donat compte que per partits grans no puc ser l'Araujo a mi comptar el Levante i jo crec que fins i tot amb l'elito de Madrid la setmana que ve jugaria amb l'Araujo
perquè és molt més ràpid i si has de parar el Lugman o el Julien Álvarez... No sé si jugarà Julien... I amb un 400 no tens res a perdre. No ho sé, no ho sé. Ens queda poc temps, anem a fer la bola màgica aquesta, anem a intentar veure el futur. Barça de Tico de Madrid. Tenim possibilitats reals, confies en la remontada, Joel.
És un partit que guanya, que pots posar 4 gols i... És el que han dit, no? Un gol ràpid no és la clau. Clar, dos gols a la primera part, el Barça ha de sortir a la segona part ultramotivat i el Tito de Madrid cagat.
Llavors, no ho sé, no sé què dir-te, podria dir un 20% de possibilitats del Barça de remuntar i passar. Vale, 20%, sí, em sembla bé. Àlex? Jo, o sigui, hi ha un tema que és, jo dividiria el partit en dos minipartits, la primera part i la segona. La primera part és un partit que has de guanyar. Sé que si tu te'n vas guanyant al descans,
te'n vas guanyant el descans, cony, ja encara a la segon partit amb més ulls, però és que si tu guanyes la segona part, que és el segon partit joder, jo crec que estaràs a prop, i crec que els 10 minuts primers minuts de cada part seran molt importants crec que si el Barça arriba al minut 30-0-0
No ho sé. Jo crec que hem d'anar guanyant ja el minut 30, eh? Totalment. I l'últim quart d'hora, preta i fer el segon. Sí, sí. M'ha agradat molt aquest plantejament, no? Que la primera part ja és un partit per si. I ja s'ha de guanyar aquest primer partit, que és la primera part. Amb un gol a la primera part podem començar a somiar. Si no hi ha gol a la primera part, per mi, és impossible. Anem a fer com el Joel. Percentatge. Percentatge. Que el Barça passa, eh? D'eliminatòria. Jo diria...
A veure, espera, eh? 30-70. Hòstia, mos confies bastant, eh? Que passa al Barça? Sí, confies bastant. Jo, un 15. Sóc el més negatiu. Potser perquè vaig veure el partit també a l'anada en directe. És que és un partit molt diferent, jo crec. És més fàcil que ens remuntin, perquè el Liverpool ens va remuntar la Roma. Això era un altre Barça. I no cal que ho comentis, que això no vull ni escoltar-ho, aquests fantasmes.
Molt bé, doncs aquí estan les nostres prediccions sobre aquest Barça-Atlètico de Madrid i anem a acabar amb aquest minut i mig que ens queda parlant del Barça-Villarreal. Ja hem dit, és un partit important, sobretot per... És com un test, no? És com un test perquè el Levant és el que dèiem, és un rival inferior, el Villarreal sí que té més cara llulls. Anem amb aquestes prediccions també, va. Joel. Tinc un resultat o...?
El que vulguis, sí, el que guanyarà. El que ha dit de Marcelino, com ha dit l'Àlex, és un equip molt fotut i un equip molt difícil de guanyar. Ja el Barça ho ha tingut molt difícil quan van a la Ceràmica. 0-1, no? O 1-2? No, 1-3 van expulsar a Veiga. I crec que serà un partit molt difícil, però jo crec i espero que el Barça guanyi.
Aquí espero, eh? Diria que... 3-2. Vale, 3-2. Àlex? És una equip que té molt joc interior, eh, el Villarreal. O sigui, per dintre junta Jose, Molero... Tenen molts bons jugadors. Tenen molts peloteros. I molts fons d'armari. Sí, sí, també Gerard Moreno. Vull dir, sí, tenen molts bons jugadors...
Jo crec que el Barça et diria 4-2 guanyarà. Molt bé, em sembla bé. Jo soc bastant positiu en aquest sentit perquè sempre em dona la sensació que podem guanyar el Villarreal amb mínima facilitat. No serà un partit fàcil, però confio en el Barça. Jo crec que guanyarem amb un 2-0, una cosa així. Ho deixem aquí. Gràcies a Àlex per venir, gràcies Joel per venir. Ens retrobem la setmana vinent. Adeu.
I ja ens acomiadem per aquí. Fins aviat. Adeu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.