diversos premis i reconeixements en una entrevista a Ràdio d'Esvern. L'artista ha celebrat un any ple d'èxits que culmina amb guardons que valoren tant la seva trajectòria com les seves interpretacions més recents en cinema i curtmetratges. Durant la conversa a Ribadelles ha detallat els tres premis principals que ha rebut en els darrers mesos, una fita que ha qualificat de molt bonica. Els guardons són el Premi Honorífic Oriana, en reconeixement de tota la seva carrera professional,
el Premi Millor Actriu Secundària dels Premis Costa Brava i una menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona pel seu paper al curtmetratge La roba estesa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio d'Esbert, FM 98.1. Ara escoltes Ràdio d'Esbert, sintonitzes Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just. 98.1, Ràdio d'Esbert.
El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Ja hem arribat el dimecres, hem arribat a la meitat de la setmana i això va volant. Com sempre, el temps aquí a Ralles Bern ens passa corrents. Però va, ens deixem de retllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Seguidament repassarem les notícies polítiques més destacades de la setmana, amb el Hatim, de Joves Incults, i posarem fi amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El jutge del Tribunal Suprem que instrueix el cas Coldó ha decretat aquest dimecres la llibertat provisional de Santos Cerdán. Segons l'autor, el risc de destrucció de proves que va motivar la seva presó sense fiança el 30 de juny ha quedat sèriament mitigat. Cerdán haurà de complir mesures cautelars, compareix al jutjat cada dues setmanes
i té prohibit sortir del territori nacional amb la retirada del seu passaport. El jutge assenyala que, tot i que els indicis de criminalitat s'han reforçat amb la investigació, ja no existeix un risc suficient de destrucció de proves per mantenir-lo empresonat. I és que avui mateix, una mica més aviat de la seva posada en llibertat, l'UCO de la Guàrdia Civil ha revelat noves informacions en la trama vinculada a l'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán. Ara les desgranem.
Fins demà!
Santos Cerdà, exnúmero 3 del PSOE, s'hauria embutxacat 6,7 milions d'euros en comissions. Segons l'informe fet públic aquest dimarts, la seva xarxa cobrava el 2% o fins i tot el 2,19% de diverses obres públiques adjudicades a la constructora Acciona. Els investigadors situen l'origen de la trama l'any 2015, quan Coldo García, després assessor del ministre José Luis Ábalos, va contactar en Fernando Merino, directiu d'Acciona.
Aquell mateix any, Anxon Alonso, empresari navarrès, va crear l'empresa ServiNavar, que aviat va començar a treballar amb Acciona. El 2016, Cerdan va firmar un contracte privat per quedar-se al 45% de la companyia per només 6.000 euros, un document que mai es va elevar al públic però que, segons la UCO, el situa a l'ombra del negoci.
A partir del 2017, ACCIONA va començar a contractar Servi Navar com a suposada assessora en projectes milionaris. Però, segons la Guàrdia Civil, el gran impuls a la trama va arribar al 2018, amb l'entrada d'Avalos al Ministeri de Foment. El sistema, segons l'informe, era simple. ACCIONA adjudicava obres públiques i contractava Servi Navar perquè prestés serveis interns. La comissió pactada era del 2% del pressupost total.
Aquest mecanisme es va aplicar, entre altres, al soterrament del tren a Múrcia, a un tram de la B entre Múrcia i Almeria i obres a Sevilla, La Rioja i Sant Feliu de Llobregat. En total, Servi Navar hauria ingressat uns 10 milions d'euros, dels quals tres quartes parts provenien d'Acciona.
Tot i no cobrar dividends directes, Cerdán hauria accedit igualment als beneficis. La seva germana, la seva dona i el seu cunyat van entrar a la nòmina de Servinavar i l'empresa hauria pagat 62.000 euros en dos anys pel pis familiar a Madrid. A més, Cerdán i la seva esposa haurien utilitzat la targeta de crèdit de la companyia per fer despeses de més de 30.000 euros.
La Guàrdia Civil sosté que Cerdán, Coldo García, Anxon Alonso, José Luis Ávalos i Merino integraven una organització criminal que hauria operat durant una dècada i que és investigada per suborn, tràfic d'influències, malversació i blanqueig de capitals.
Aquestes revelacions en el cas de l'exdirigent socialista Santos Zerdán han provocat una nova topada al Congrés dels Diputats entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijo. El líder del PP ha aprofitat l'últim informe de l'AUCO per acusar el PSOE de cobrar mossegades del 2% en contactes públics i a retret a Sánchez que no tinguin majories per als pròxims pressupostos.
Sánchez ha replicat reivindicant la seva tolerància zero amb la corrupció i ha girat el focus cap al PP i ha criticat la falta de resposta davant la detenció del president de la Diputació d'Almeria, Javier Aureliano García, investigat per soborn, malversació i blanqueig. Escoltem-los. Para sacar algo adelante hay que reservarle una mordida del 2% al Partido Socialista Obrero Español. Muchas gracias, señor.
Tolerancia cero frente a la corrupción, no cero respuestas frente a la corrupción, que es lo que ustedes hacen cuando les afectan estos casos. No, Mirel Mería, Mirel Mería. Mire, señor Sánchez, donde no hay techo de gasto es en Ferraz. Usted gobierna sin el Parlamento, ocupa las instituciones del Estado y dicta sentencias. ¿Sabe por qué? Porque necesita protegerse en el poder.
El cara a cara ha tornat a evidenciar l'escalada de tensió entre els dos principals partits a compte dels múltiples casos de corrupció que, recordem, envolten no un sinó els dos partits.
I més corrupció. La Fiscalia Antocorrupció demana 24 anys de presó i una multa de gairebé 4 milions d'euros per l'exministre José Luis Ábalos i 19 anys i mig per al seu exassessor, Coldo García, per presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.
Per al comissionista Víctor de Aldama, que ha col·laborat amb la justícia, se'n reclamen set. També se'ls exigien indemnitzacions a dues empreses públiques per contractacions suposadament fraudulentes. El Suprem ja ha proposat enviar els tres acusats a judici.
El Congrés i el Senat dels Estats Units han aprovat de manera pràcticament unànima desclassificar tots els documents relacionats amb el magnat, pederasta i delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Ara només falta la firma del president Donald Trump i el Departament de Justícia tindrà 30 dies per publicar-los. La mesura suposarà divulgar milers d'arxius sobre la xarxa de prostitució de menors que dirigia Jeffrey Epstein.
transcripcions de víctimes, noms implicats i documents judicials. El moviment arriba just després que Trump, forçat pel seu propi partit, hagi canviat radicalment d'estratègia. Després de setmanes oposants a la publicació, ara assegura que els republicans no tenen res a amagar i es compromet a signar la llei.
Catalunya afronta un repte monumental per equiparar-se a Europa en el lloguer social. Actualment, només un 2% dels habitatges són pisos de lloguer social, mentre que la mitjana europea és del 9%. Per arribar-hi al 2045, el govern calcula que caldria sumar 260.000 habitatges en 20 anys. Això vol dir incorporar 37 pisos de lloguer
cada dia, dels quals 25 haurien de ser d'obra nova. El gruix del creixement, uns 184.000 pisos, s'hauria de construir de zero, a un ritme de més de 9.000 habitatges anuals. Experts com Jaime Palomera adverteixen que només serà possible si les administracions construeixen molt més que ara i el sector privat també hi participa, i reclamant un pacte polític estable que no depengui del govern de torn.
El pla del govern fixa objectius per municipis, segons la demanda d'habitatge. A l'àrea metropolitana la meta és arribar al 10% del lloguer social, però només Sant Adrià del Besòs s'hi acosta amb gairebé un 6%. Barcelona es mou entre el 2 i el 3%.
Segons el 6, el 13% dels joves d'entre 18 i 24 anys a Espanya creuen que una dictadura pot ser preferible a la democràcia, el percentatge més alt de tota la sèrie històrica i el doble que fa 40 anys. En canvi, només un 5% dels majors de 65 anys ho defensa, en nivell més baix mai registrat.
En el conjunt de la població, el suport al règim autoritari ha baixat de l'11% al 8% actual. Segons el politòleg Jordi Muñoz, aquest creixement s'explica per un context marcat per la crisi econòmica, el desencís en moviments com el 15M o el procés, l'impacte emocional de la pandèmia i en alguns joves reaccions contra l'auge del feminisme. Tot i això, el suport general de la democràcia es manté alt, més d'un 80%.
I ara anem amb les notícies de Sant Just. Anem als titulars municipals. Els mercats de segona mà de Nadal de Solidança arriben al Baix Llobregat amb noves propostes de consum sostenible. La iniciativa inclou mercats circulars, juguines recuperades i un especial de Nadal a Sant Just d'Esvern per fomentar la reutilització i la sostenibilitat.
Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills. La nova conferència de l'AUJA amb el físic Xavier Boigues. El ponent examinarà els riscos i el context internacional de l'armament nuclear en una cessió el 20 de novembre a l'Auditori de la Mallola.
Intensiu de creació en aèris al Casal de Joves el 22 de novembre. L'activitat permetrà a participants amb experiència prèvia desenvolupar el vessant artístic de treball de teles i altres elements aèris. I ara sí que sí, toca el ritme, ara toquen els esports.
I ahir Catalunya va superar Palestina per 2-1 en un partit solidari disputat a l'estadi olímpic Lluís Companys, a Montjuïc, davant de més de 30.000 espectadors. El primer gol va ser Dilier Sánchez als 5 minuts de partit i abans de la mitja hora un gol en pròpia va posar el 2-0.
Palestina va retallar diferències amb un gol de Seydan, però el marcador ja no es va moure malgrat les ocasions catalanes. Al final, els jugadors palestins van fer una volta d'honor per agrair l'afició i la gran assistència en aquest partit solidari.
I ahir Espanya va sallejar-los la seva classificació pel Mundial del 2026 amb un empat a dos contra la Turquia a Sevilla, acabant com líders al grup E, amb 16 punts. Dani Olmo va obrir el marcador, però Dani Gould i Salih Özkan van remuntar pels turcs abans que Miquel Oyarzabal establís l'empat definitiu.
I avui celebrem una efemèride molt culer perquè fa 20 anys de la històrica victòria del Barça al Bernabéu per 0-3 amb una exhibició de Ronaldinho que va mereixer fins i tot l'ovació de bona part dels aficionats blancs. Aquella nit el brasiler va marcar dos gols espectaculars i va culminar una temporada que va acabar amb la Lliga i la Champions League.
Per commemorar aquesta efemèride, el Barça ha llançat una quarta samarreta oficial amb franges blaves, verticals, desestructurades i inspirades en la trajectòria dels tres gols d'aquella nit. I detalls com el minut de les dianes i la senyera.
I anem al bàsquet perquè avui s'ha fet oficial la presentació de Xavi Pasqual com a nou entrenador del Barça de bàsquet i demà tindrà el seu debut, el seu redebut en la seva segona etapa davant a l'Andalu Efes a Istanbul.
I per últim, una notícia d'última hora, i és que el 9 de desembre el Barça-Eintech de Frankfurt es disputarà al Camp Nou. La Champions League ha donat el visti blau. Ara presentem la cançó del dia. Anem a la cançó del dia.
I avui tornem als clàssics i ho fem amb una cançó d'un dels grans popstars de la nostra història. Un home que va trencar estigmes i barreres per mostrar-se el món de la manera més lliure possible. Aquesta cançó descriu la vida solitària i alienant d'un astronauta que passa llargues estades a l'espai, lluny de la seva família i de la seva vida quotidiana a la Terra.
expressa la nostàlgia i l'enyorança pel món que ha deixat enrere tot i sentir-se incomprès per la gent que pensa que la seva vida és normal la cançó utilitza l'espai i la figura de l'astronauta com a metàfora de la solitud i de la distància emocional no és només la història d'un viatge físic sinó una manera de mostrar com l'artista o realment qualsevol persona
Se sent aïllat, lluny de la família i dels efectes, en mig de les responsabilitats i les pressions de la vida. La terra simbolitza el desig de connexió i les dificultats per reconciliar la vida personal amb les exigències del món exterior. L'artista darrere d'aquesta obra, com hem dit, és una icona mundial de la música pop.
reconegut per la seva veu característica i les composicions que combinen emoció i sobretot una qualitat espectacular al piano. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1972. L'artista va tenir molts problemes amb les drogues, tot i que ara està completament curat.
I, per últim, la cançó apareix constantment la paraula coet i astronauta. Avui també crec que és bastant, bastant fàcil, us ho he posat fàcil, així que que soni Rocketman d'Elton John. Zero hours
As a kite by then I miss the earth so much I miss my wife It's lonely out in space On such a timeless flight
Bona nit.
Bona nit.
Mars ain't the kind of place to raise your kids In fact, it's cold as hell And there's no one there to raise them
It's just my job five days a week. Rock and roll.
Fins demà!
And I think it's gonna be a long, long time The touchdown brings me round again to find I'm not the man they think I am at home Oh no, no, no I'm a rocket man Rocket man Burning out his views are very long And I think it's gonna be a long, long time
And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time And I think it's gonna be a long, long time
Bona nit.
Doncs un clàssic de la música pop i un gran artista com Elton John que segueix fent música avui en dia després de tants, tants, tants anys i realment és un luxe poder escoltar les seves cançons. Ara, com sempre, anem a l'efemèride del dia.
Avui, 19 de novembre, celebrem el Dia Internacional de l'Home, una jornada que convida a reflexionar sobre la vida, el repte i les responsabilitats dels homes en la societat actual.
Perdoneu, perdoneu. Aquesta data no només vol reconèixer les contribucions positives dels homes com a pares, fills, germans, amics i situadans, sinó que també posa el focus en els problemes que els afecten i que sovint queden invisibilitzats, tot i les preocupants, dades i xifres.
Perdoneu que tinc aquí el col·laborador següent i m'està fent caretes i m'estic rient una miqueta. Comencem de nou, va, amb l'efemèrida.
Avui, 19 de novembre, celebrem el Dia Internacional de l'Home, una jornada que convida a reflexionar sobre la vida, els reptes i les responsabilitats dels homes en la societat actual. Aquesta data no només vol reconèixer les contribucions positives dels homes com a pares, fills, germans, àmics i ciutadans, sinó que també posa el focus en els problemes que els afecten i que sovint queden invisibilitzats, tot i les preocupants dades i xifres que tenim.
3 de cada 4 suïcidis a escala mundial corresponen a homes, el que ens mostra la importància de cuidar la salut mental masculina i la necessitat urgent de trencar amb la idea que els homes no poden expressar vulnerabilitat ni buscar ajuda. El 95% de les morts laborals són d'homes, evidenciant que sovint s'enfronten a llocs de treball més perillosos i a pressions econòmiques i socials que els impulsen a assumir més riscos.
I encara avui, a Espanya, el 80% de les persones sense llar són homes, una realitat que mostra com la precarietat i la vulnerabilitat afecten especialment el gènere masculí. El Dia Internacional de l'Home és un moment per promoure la que ha de ser la concepció de la masculinitat,
Un home bo i bondadors, que tracti a tothom amb respecte, independentment del sexe, l'origen, l'ètnia o l'orientació sexual. Un home que defensi la igualtat i es comprometi amb el feminisme, no com a enemic d'altres homes, sinó com un ariad de la justícia i la convivència.
Ser home avui significa escoltar, comprendre i reconèixer les emocions pròpies i alienes, trencar amb els estereotips que vinculen la força amb la repressió emocional i construir relacions basades en la igualtat i la dignitat.
és aprendre a ser valents, no només en la resistència física o econòmica, sinó en la capacitat de ser vulnerables, de demanar ajuda i de cuidar dels altres. I cal recordar que aquests valors que defineixen el que és un home bo i bondadós no són excepcionals. La majoria dels homes comparteixen aquesta humanitat quotidiana. Aquest dia, doncs, no és només una celebració, és una crida a la reflexió.
Celebrem els homes que contribueixen a una societat més justa, més empàtica i més humana. Celebrem els homes que estimen sense imposar, que respecten sense condicionar, que lluiten per la igualtat i que entenen que la seva força més gran resideix en la bondat, l'empatia i el compromís amb la vida i amb els altres.
Ara fem una petita pausa publicitària i tornem.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Benvinguts a un nou episodi del món del vi i ara comença aquesta apassionant secció amb el Jordi Clavero.
I avui ens anem ben lluny, passarem l'oceà Atlàntic, el crevarem per complet, per arribar a la que diuen que és la terra de les oportunitats. I qui millor per parlar-me d'això, dels vins i del que es fa a l'altra punta de l'oceà, que el nostre expert en vins, en Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi, què tal, com estàs? Doncs espera't ara, bona tarda.
Bona tarda, we make America great again, com diu el nostre amic Zanahorio, ja que ens anem a la terra dels arancels i els magnats de les xarxes socials, que estan una mica tocats del cap. Sí, senyor, sí, senyores, ens anem a Amèrica, tal com ho sentiu també si fa vi. A part de Silicon Valley, tenim Napa Valley.
L'únic que el terme autòcton és bastant relatiu, perquè com els països del nou món, com els diem als països que no han sigut sempre productors de vins, doncs han hagut de copiar el vell món, el que serien els països com França i Espanya ens han hagut de fixar. D'imitar, no? D'imitar. Sí, d'imitar.
Molt bé, doncs sí, sí. I Jordi, per on vols començar? Doncs sí, és una mica complicat perquè aquí veiem bastanta cosa, eh? Perquè a més, als Estats Units és molt gran. Sí, és molt gran, és pràcticament un continent, no?, per dir-ho d'una manera. I per donar una visió conjunta, doncs que recull el panorama, us puc parlar a nivell mundial per fer-nos una idea, que és el quart país productor de vi del món, o sigui, que s'hi produeix bastant vi.
Califòrnia és la regió enològica amb la referència, amb el Napa Valley, sobretot, que després ja us parlaré de Napa Valley, i aquí és on es troba el 90% del vi produït. En la part occidental cal mencionar alguns estats com Oregon i Washington. I en la part oriental de Nova York, amb el famós Finger Lakes, que està bastant lluny de la famosa ciutat, però que és un paratge que s'ha de visitar.
I aquest joc, Finger Lakes, té un clima amb uns hiverns molt freds i es fan uns vins centroeuropeus, que podríem recordar els vins d'Àustria, Alemanya, que fan ús de la varietat Riesling i del Chardonnay, que ja... Com has dit aquesta varietat? Riesling. No l'havia escoltat mai. Està... Jo et diria que és més... Entre Alemanya i Àustria, saps això que no se sap, igual que el Hitler, que no sap si és austríac o alemany, però bueno, és austríac...
Però aquesta varietat sí que costa reconèixer d'onès exactament. O sigui, aquí no et sabria dir si és alemanya, si és austríaca, però és un estil de vi que acostuma a ser bastant fresc i en aquestes zones on el fruit no madura massa el que es fa és que es catalitza, que se li fegeix sucre perquè tingui més grau. I acostumen a tenir aquest punt de frescor i un punt també de dolçó que congénia bastant bé.
Per últim, deixa'm dir-te que a l'estat de Nova York també s'hi fan vins escumosos. A la zona de Long Island. Et sona aquesta zona? Sí, em sona d'alguna pel·lícula i tal. I també de GTA, no? Potser? Sí, exacte. No, no, el GTA no et surt a Long Island. Long Island. No ho sé, em sona d'una pel·lícula a mi, Long Island. Però bueno, seguim. Long Island, que li diuen així. Molt bé.
Es fan servir les varietats Pinot Noir i Pinot Manier, que són varietats negres, ja que tenim aquesta curiositat, ja que el champany no es fa amb varietats blanques, o sigui, es fa amb varietats negres, és un blanc de noirs, per això quan un champany fet amb varietats blanques li diu en blanc de blancs, en canvi el cava es fa normalment amb varietats blanques, o sigui, aquí tindríem una gran diferència. Doncs sí.
I el champany, igual que el cava, fan servir el mètode tradicional. I en aquest lloc de Long Island també fan servir el mètode tradicional. O sigui que fermenta en l'ampolla la segona fermentació que es fa per tenir les bombolles. O sigui que realment no hi haurà tanta diferència amb el champany. L'únic que no serà de la zona de champanya, aquest escumós, i no es podrà dir champany. Vale, vale, vale. I...
Però a nivell de qualitat també s'assembla un xampany. Sí, perfectament s'assembla. L'únic que el xampany té un prestigi i un nom que no tenen els altres. Sí, la zona, clar. Exactament, exactament. Perquè els dos climes són bastant semblants i no hi haurà moltes diferències.
I ara, quan mireu una sèrie d'Estats Units i surti Nova York, potser diran que estan brindant el xampany o que li passi el xampany, però realment és mentira, perquè potser s'estan prenent una copa de vies comòs de Long Island i no t'estan dient, saps? Mira, mira, i realment no li falta anar a altra punta del món. Exactament, no els fa falta comprar xampany i més amb això dels arancers, potser començaran a comprar més escomossos de Long Island.
Sí que és veritat que no se sent a parlar del vi dels Estats Units. Jo no havia sentit a parlar mai del vi dels Estats Units. Perquè sobretot s'ho compren ells. Perquè li has de comprar als Estats Units si ho tens aquí. Exactament. I sobretot jo crec que deu ser més venda nacional igual que en el Regne Unit que vaig parlar, que sobretot era venda nacional.
perquè som bastants consumidors de vins, eh? Allà beuen molt vi, bastant vi. No ho sabia, eh? Sí, la gent no ho sap... Bé, ens compren molt a nosaltres, no? Sí, també ens compren, però en beuen bastant. A la part oriental també tindríem altres zones productors com Virginia, Pennsylvania, Ohio, i cap al sud trobarem també vit a Texas, a part d'haver-hi revòlvers i gent amb barrets...
fotent tirs allà i en els ranxos allà enfadats i aquests republicans en tant amb la llet, doncs també tenen vits. També fan vi, no, aquests republicans? Sí, també fan vi, però anem amb compte amb ells. També tindríem Arizona, que, ostres, Arizona, quin clima, eh? No, sí, sí, bastant dur, no? Sí, sí. Calorós. Sí, sí, no, no, és que tenen climes durs allà, allà no són climes tan plats. I Jordi, quina regió de totes aquestes que ens has parlat, quina recomanaries pel seu interès així vitivinícola?
Oregon. Oregon i el Pinot Noir. Oregon. L'estat d'Oregon, eh? Sí, d'Oregon. Que Oregon, recordem, està... Està tocant Washington, que... Per tant, el que seria la costa est. Exacte, l'oceà pacífic, toca l'oceà pacífic i la separa de Washington al Columbia River. No sé si et sona Colúmbia. Sí, clar, clar. Doncs el riu aquest el separa de Washington. Vale.
Molt bé, molt bé. Sí, sí, a la costa oest, o sigui, una zona important. I està a sobre de Califòrnia, o sigui, està entre mig de Califòrnia i Washington, perquè ens quedi clar. L'estat és relativament recent, podríem dir que va començar la dècada dels 1960 a guanyar-se l'atenció dels focus en el mapa, en la seva agricultura ecològica. No sé si això va lligat amb el moviment hippie, perquè he vist que...
diverses regions a la dècada del 60 comencen a pujar i sobretot també amb un tema d'agricultura ecològica que té bastanta relació amb el moviment hippie. Totalment. I també amb aquestes petites produccions que es feien buscant similituds amb l'antic món ja que és un sinònim de qualitat ja que en el nou món normalment trobem grans produccions
on s'hi posa regadiu i es busca fer més quantitat que qualitat, a vegades. Se l'ha considerat la regió vitivinícola més jove i més prometadora del món. Està situada entre els estats de Washington i California i es caracteritza per la presència d'elaboradors artesanals anomenats craft, que això ens pot recordar una mica a les cerveses, perquè fan pins de garatge.
O sigui, diguéssim que fan el vi al garatge en comptes de fer-ho en un celler. Això és bastant semblant al món de la service. Sí, quan parlem de garatge també ens referim a potser a una nau industrial. Exactament, però per entendre'n, saps, aquest rotllo americà de com van crear Facebook, que està en el garatge, ja fent el vi, no? Sí, sí, exacte. Exactament.
El 58% de la superfície està coberta de les vinyes Pinot Noir. Bé. I hi ha diverses àrees de productodes dins d'Eurocon, i jo en quedarien dues, que ara parlarem una mica, que és Walla Walla Valley i Willamette Valley. O sigui, són àrees, eh? Sí, sí, sí. Això és un nom d'una varietat, m'he quedat loco, eh? No, no, ara t'explico... I com són aquestes dues regions? El Walla Walla Valley i el Willamette Valley.
el Wala Wala Bali són graciosos aquests noms no sé si ho has pensat però aquest nom de Wala Wala ve d'una tribu indígena nativa que habitava la zona per això Wala Wala no et sona sí, ara sí que sona això ho podem relacionar fàcilment ho podem relacionar segurament deuen quedar pocs indígenes ja que va haver-hi molt pocs perquè va haver-hi una massacre va haver-hi una massacre pràcticament
I se'ls hi van fer moltes putades, com tots sabem. I en aquesta regió tenim un clima sec, amb molt de sol, plou molt poc, i l'únic que tenim uns jacks molt grans de dimensions bastant grans. I treuen el regadiu d'allà, no? Exactament. I que també influencien la climatologia de la zona. Per això és comú l'ús de rec en les plantacions de les vinyes. I una de les varietats que funciona molt bé és el xirà, ja que amb el terreny pedragós de Wala-Wala-Bali,
permet fer uns vins negres amb un bon cos i una bona estructura. Al pol oposat tindríem Willamette Valley, ja que és una zona on plou molt més que Walawale Valley, diria que plou el doble, i és un clima més atlàntic, per dir-ho d'una manera, l'altre és més continental com Lleida, i aquest seria, doncs, un rotllo més Galícia, o alguna cosa així.
i és la zona més adequada per la Pinot Noir, per aquesta varietat que sempre estem comentant. Aquí és on als anys 60, agafant la vergonya com a model, hi van elaborar grans vins amb aquesta varietat que és la Pinot Noir. Aquest Pinot Noir es fa que té un color cirera intens, amb uns aromes de confitura, de maduixa i de grosella, i un regaliu
amb boca i és un vi bastant suau, o sigui que no té molt de cos. Per tant, aquí són més especialistes en negre, podríem dir. Sí, sobretot en aquestes dues regions es caracteritzen per al vi negre. Però uns diferents vins negres, com has notat. A Wala Wala Valley tindries uns vins amb més estructura, amb més cos, i en canvi a Willamette Valley tens uns vins més frescos, més suaus. Més moderns, podríem dir. Sí, més moderns, exactament. D'acord, d'acord.
Jordi, jo crec que avui m'has portat una cançó, sempre t'agrada portar-me una cançó, i avui és una cançó que identifica molt el país que estem visitant. Sí, no és la típica del cantant quan pensem en Amèrica, ja que podríem pensar un o l'altre, que saps quina et dic, no?
Diu el títol del país al nou. Sí, exactament. Però és una d'aquelles també molt famoses que poden agradar a tots els públics i ens poden fer entendre que estem als Estats Units, no? Si escoltem aquesta cançó. Doncs la recomanació del Jordi per portar-nos als Estats Units és Dancing in the Dark de Bruce Springsteen.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs Jordi, sí que m'ha portat als Estats Units aquesta cançó. Sí, sí, totalment. Té bon ritme, eh? Era la ruta 66, no? O sigui, dos per la ruta 66 has de posar el Bruce Springsteen. Realment és un crac el Bruce Springsteen i molt xula aquesta cançó, eh? Sí, està molt bé, molt maca.
Doncs sí, sí. Jaume... Ai, Jaume. Tenim dos Jaumes, eh? El Jaume soc jo. Jordi, ens vols parlar d'alguna altra regió? Potser tens alguna que s'assembli una mica més al que tenim aquí, un clima més mediterrani? Sí, exactament. Es diu Napa, com un dels dolents del Bola de Drac. No sé si has vist la sèrie. Sí, sí, clar que l'he vist. Aquell que mata el Yamcha, el Chaus i el Cor Petit.
Sí. Que el cor petit passa a ser bo, perquè sacrifica pel Songoan. Doncs no, no és del voladrac, és Napa Bali, com us ho comentat abans, i a més d'una hora en cotxe del nord de San Francisco es troba al territori de Napa. Els orígens de la regió es remunten al segle XIX. Califòrnia, eh, això? Sí, Califòrnia. Era un clima productiu, realment per l'habit, però no va donar un salt qualitatiu fins a la dècada de 60.
La Badia té un clima mediterrani, no sé si observes aquesta imatge que t'he posat aquí, que perfectament això podria ser un indret de Catalunya, no? De quan passem al Puigdolèrdula i veiem aquelles muntanyes amb els pins, doncs ens poden recordar una mica aquest napavali, que al final és bastant semblant al clima de Catalunya. Totalment.
Diguéssim que teníem el clima mediterrani i a part tenim una boira matutina que permet refrescar les vinyes i que s'estén per tota la vall. Sense aquestes condicions el clima seria massa calorós, ja que és un clima mediterrani però a vegades és massa calorós per la vit i resultaria quasi impossible el cultiu de la vinya. Per tant, aquesta boira del matí és el que permet...
el conreu de vinya exacte perquè rep aquella humitat aquella aigua suficient per seguir per aguantar tot el dia exacte per fer massa foliar i per tenir la suficient humitat i per transpirar adequadament
També dir-vos que és una ABA, que què és això de l'ABA? No és el grup de música, és una A-B-A. És una American Multicultura Aria des del 1981, la primera reconeguda a l'estat de Califòrnia. Això podríem dir que és una mica la deua americana.
Sí, més o menys. L'únic que ells sempre van a la seva manera, aquests anglesos. Però bé, és com un certificat que allà es fa vivó, no? Sí. Bé, una D.O. Una D.O. Molt bé, molt bé. Sí, les normes. Una cosa que sí que podríem tenir d'allà es fa vivó són els cult wines, com els vins de culta o vins exclusius, com el Screaming Eagle, el Harlan Estate, que costen centenars o milers d'euros, molt buscats pels col·leccionistes.
Jordi, tu has provat algun cop algun vi estadounidense? No. Mai? No, mai. Diria que mai. Hauríem de provar un dia. Sí, sí, seria... Que ens convidi algun americà. Algun americà. Però aquests noms de Screaming Eagle té nom de pistola del Call of Duty, no? Sí, sí, té nom de pistola totalment. O Harland State, no? Harland State és nom de camp de bàsquet o un palau, no? Sí, no sé.
Algo? No, són americans i això del marketing ho porten veus i segur que li venen molt. I a veure Jordi, en aquesta zona més de Napa Valley, quines són les varietats que podríem dir més destacades? Mira, parlaré de diverses varietats, no en casaré amb ninguna. Primer de tot tenim la Cabernet Sauvignon, que és la varietat estrella. S'acostuma a fer un viner gran criança, amb barriques de roure, que molts cops són barriques noves, el qual li dona més tenir, més rugositat, o sigui que ens assecarà encara més la boca.
I el perfil aromàtic que ens dona, doncs, podem trobar des de grusselles fins a tocs de xocolata negra. Molt bé. El merlot s'utilitza com a component de copàs, o sigui, de barreja, que van congènient, van conjunts, ja que molts vins a napa imiten l'estil de bordeus, que fan aquests copatges, aquestes combinacions de cabernet, merlot, petit verdot i malbec.
Molt bé, doncs podríem dir que les dues varietats estrelles de la zona són Cabernet Sauvignon i Marlot, no? Però ens queda una. Ah, i ens queda una altra. Ens queda una altra, que és la joia delicada que sempre us parlo, que és la Pinot Noir. La zona preferida... Pinot Noir està a tot arreu, eh? Sí, comença a estar també a tot arreu perquè és una varietat també bastant buscada.
La zona preferida, aquesta varietat, és els carneros. No sé si et sona aquest nom de carneros. Bueno, carnero en castellà és com una ovella o algo així, no? És com un animal així de la muntanya. És el típic lloc de Breaking Bad on es perden allà i es posen a cuinar. Ah, bueno, clar, jo et parlava de carneros animal, no de carnerosona.
Però tu saps que és un carnero com un animal, no? És aquesta ovella amb les banyes, no? Seria? Sí, bueno. I en canvi tu dius carneros la zona. Jo m'imagino el típic episodi de Breaking Bad on hi ha el Jesse Pickman i el... com es diu? L'altre aquell. Tot i que no és California la sèrie, però és el típic nom d'un lloc on hi ha un episodi de Breaking Bad. Doncs sí, doncs sí.
Doncs diguen, què passa aquí a Carneros? Hi ha una boira fresca al Pacífic que va molt bé per aquesta varietat i fa uns aromes florals, una fruita vermella com el gerç, la maduixa i també té un toc d'espècies i un toc de terra humida. Mira. I al final acaba tenint uns tanins bastant elegants i suaus. L'estil d'aquests vins és més delicat que altres varietats però Napa ha sabut treure aquest caràcter i elegància especialment en les zones més fresques d'aquesta.
Mira, i després de tot això que ens has explicat, aquestes dues zones que tu ens has volgut destacar, quina és la teva opinió sobre la importància dels vins als Estats Units? Diries que són bons productors? Bé, ja ens has dit que són molt consumidors. Quina és la teva opinió?
A mi m'agradaria dir que són uns cracs en el cinema, ja que des d'allà donen importància als seus productes. Com no? Si heu vist les pel·lis del Tarantino o heu vist Pulp Fiction, us vindran ganes de comprar-vos una hamburguesa, la Cajuna Burger. No sé si saps la pel·li, ja té una edat...
però sap vendre el producte, sap donar-li una elegància a potser una cosa que realment no és per tant. És un pa i és carn, no té res més. I no tenen potser les millors cars del món, però el seu producte que es pren allà i que és tradicional d'allà s'ha fet global. Internacional. Internacional. Per què? Per...
diguéssim, com ho venen, no? Sí, ho dèiem al principi, que són els reis del màrqueting. Són els reis del màrqueting i ens han fet creure en Hollywood que ells tenen tota la cultura al món, tota la indústria, tot... les millors costums i les millors coses, saps? A nivell...
de dietes, no parlo de nivell que sigui més sa o menys sa, sinó parlo de costums, els costums seus, que els hem fet nostres. Per exemple, el Halloween, o el Papa Noel. Exactament, i tot el que fan. I això en el món del vi ho vull fer entrar d'una manera perquè en això també ens fa falta, aprendre d'ells una mica, vendre aquesta essència.
Saber que donar-li elegància i a la localitat, a lo que és local, donar-li globalitat, perquè al final pensem que les coses locals no poden ser globals, però són les que normalment acaben sent globals. Per tant, tu el que ens estàs dient no és que hauríem d'aprendre una miqueta sobre aquest aspecte dels Estats Units
i fer una promoció més bona i més adequada als nostres productes perquè són molt bons. Sí, com al cinema o en altres entorns que no s'hi fa. En comptes de mostrar una cervesa com sempre es mostra en les nostres sèries, que sempre estan prenent... Saps quina estrella estan prenent, no? Sempre, sempre i sempre i sempre. Doncs, si es mostrés d'una altra manera els vins o com nosaltres penem vi,
Potser canviaria el consum del vi en segons quins entorns o en segons quina gent. Jo sols trec aquesta reflexió del que tenen els americans amb lo seu. I ells en la sèrie, si tu mires una sèrie americana, veuràs que consumeixen bastant vi, a part de cervesa,
Veuràs que en segons quins moments, en comptes de fotre-se un whisky, es prenen també la copeta de vi. Sí, sí, totalment, totalment. Doncs una bona reflexió, Jordi. I realment ens has tornat a descobrir una zona nova, no? Que realment, jo, per exemple, no tenia ni idea de què es feia vi als Estats Units. I mira, doncs segur que hi ha vins que valen la pena. Tenim pendent provar un dels Estats Units, a veure si... Tu saps on es pot trobar? Realment és molt difícil trobar vins estatunidens aquí a Catalunya.
És difícil, en botigues especialitzades més petites, o segons quines cadenes que s'ho puguin permetre, es poden trobar, potser a Vilameinete que em pots trobar, potser a la petita botiga especialitzada, bé, petita tenda del teu barri, em pots trobar, o potser a l'Aldi pots trobar algunes coses extravants, que n'he trobat alguns vins de Nova Zelanda i Austràlia. Bé, però és que Austràlia té una mica més de bagatge com a creador de vins, no?
jo n'he vist algun sí, en veus més però és que és difícil als Estats Units trobar-ne de vins no és fàcil per un tema també ara del que costa portar aquest producte fins aquí i per el que t'he dit que nivell fora del seu país quanta gent demana un vi dels Estats Units aquí consumim el vi de casa nostra que segurament és igual el millor perquè aquí tenim un vi...
I és que allò serà molt més car, perquè has de pensar que he de creuar tot el mar. No, no, nosaltres seguim defensant els vins, els licors i les cerveses catalanes, i també, bé, d'Espanya també, però de Catalunya especialment, i que tenim aquí molt bones coses, no? La Déu Alella, la Déu Priorat, la Déu Penedès, totes són molt bones.
Sí. Així que ja està bé, ja està bé. Que ens quedem amb lo nostre. Sí. Doncs Jordi, no sé si tens alguna cosa més que comentar o ens acomiadem per aquí. Ens acomiadem. Bueno, que vagi bé, no? Doncs Jordi, que vagi molt bé i ens retrobem la setmana vinent amb un programa que serà molt xulo, eh? Perquè estem planejant cosetes, no? Sí, sí, sí. O sigui, que la gent estigui atenta perquè es venen sorpreses al món del vi i a les nostres xarxes. Sí. Perquè estem fent contactes. Estan passant contactes.
Estan passant de coses i es venen coses molt divertides, molt xules i col·laboracions que no ens haguéssim esperat, eh, Jordi?
No, però al final quan vas a fòrus d'aquests, com vam anar, l'altre dia fas contactes i la gent et veu i és el que passa. I valorant el teu treball. I gràcies a això la pròxima setmana us portarem notícies bones i unes col·laboracions molt xules. Extra, extra. Així que Jordi, ara sí, moltes gràcies per venir. Ens acomiadem aquí i que vagi molt bé. Adéu, fins la propera.
I ara, en 30 segons, us deixem amb el butlletí d'informació de les 6 de Catalunya Ràdio i després el d'aquí, el de casa nostra, el de Ràdio d'Esvern, amb la Mariona Sades.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El fiscal en cap anticorrupció deixa José Luis Ábalos a un pas d'anar a judici i insta el Suprem a reconsiderar la seva situació de llibertat després d'haver-li demanat 24 anys de presó. El fiscal acusa l'exministre socialista d'aprofitar el seu càrrec per afavorir l'adjudicació de contractes a l'empresari Víctor de Aldama a canvi de soborns que repartia amb el seu ajudant Coldo García.
En l'escrit al qual ha tingut accés aquesta casa, el fiscal descriu com tots tres es van organitzar per enriquir-se arreglant contractes amb l'administració en una trama que funcionava al marge de la qual liderava Santo Cerdán i que també investiga el Suprem en una peça separada. Segons el fiscal, empreses vinculades a Víctor de Aldama van obtenir beneficis milionaris venent mascaretes a l'administració durant els mesos més d'ús de la pandèmia.
gràcies a la influència del llavors ministre de Transports. A canvi d'Eldama li pagava soborns i també el lloguer de pisos i xalets per al seu entorn personal, qui feia d'enllaç era Coldo García, l'assessor d'Abalos, a qui el fiscal descriu com a alter ego del ministre.
Més notícies amb la Txell Bellaspi. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, manté el seu calendari per als pressupostos de la ciutat, tot i que no ha aconseguit prou suports per desencallar-los en comissió aquesta tarda. Només Esquerra Republicana hi ha donat el seu vot favorable. Junts per Barcelona, PP i Vox hi han votat en contra. Barcelona en Comú ha fet reserva de vot i ha demanat més temps per negociar. L'alcalde...
A resposta a aquesta tarda, la resposta del tinent d'alcalde d'Economia, Isenda Jordi Valls, ha estat ben clar que Barcelona tindrà pressupostos, tot i això ha estès la mà a continuar negociant. Sincerament, crec que aquest és un bon pressupost per aquesta ciutat. I aquesta ciutat tindrà pressupost. I crec que seria positiu que arribéssim a un acord nosaltres dos. I no estem tan lluny. Em demanen temps.
Crec que hem tingut suficient temps per discutir les coses i podem continuar discutint les coses. Endemana que siguem valents. Valents sí, valentes sí, responsables també. L'Associació Catalana de Recursos Assistencials celebra que el Parlament hagi aprovat avui la creació de l'agència per coordinar els serveis socials i sanitaris, però visa que neix coixa perquè falten recursos. Ho denuncia la presidenta de l'entitat, Cinta Pasqual.
Les persones grans tenen el mateix dret a ser ateses a casa seva, que és la residència, com també a la casa que vivien abans. Per tant, nosaltres demanem que la integració sigui real. I la veritat és que en aquests moments falten professionals al sistema per poder atendre les persones dependents i atendre-les molt, molt bé.
Almenys dues persones han mort a Nigèria en un atac armat contra una església apostòlica en localitat d'Eruku, a l'estat de Kuara, al centre del país africà. Els atacants han segrestat el rector de la parròquia i un nombre indeterminat de feligresos, segons informa la policia nigeriana. Aquest episodi violent es produeix dies després del segrest també a Nigèria de 25 noies d'un centre escolar del nord-oest del país.
La plaça Sant Jaume de Barcelona es guarnirà amb estrelles i or aquest Nadal. Una instal·lació de llum il·luminarà els edificis de la Generalitat i l'Ajuntament des d'aquest dissabte fins al 5 de gener. El projecte porta per títol Sinfonia d'Estels i serà una experiència immersiva i, per respecte als veïns, silenciosa. 25 estels, com en un calendari d'advent, il·luminaran els dos edificis i crearan una sinfonia rítmica. Xavier Bové és el creador de la proposta. Aquesta sinfonia...
És el ritme visual de cadascun dels 25 estels. Cadascun d'ells va amb el seu patró rítmic que es va accelerant i és aquesta aleatorietat inicial que va gradualment sincronitzant-se. Per tant, són patrons rítmics visuals fent una al·lusió al so i transformem el so en aquesta representació visual rítmica. Al projecte s'hi ha destinat un pressupost de 250.000 euros que han assumit el 50% entre la Generalitat i l'Ajuntament.
I als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça tornarà al Camp Nou a la Champions el pròxim 9 de desembre en partit contra l'Eintracht de Frankfurt. El club ho ha fet oficial després de rebre el permís de la UEFA. A l'Eurocup de Bàsquet, a les 8, el Manresa visita el Venècia i a la Champions, a tres quarts de nou, Penya, Japo el Jolón d'Israel. Un partit que es disputarà
a porta tancada. La Champions d'envol, PSG-Barça, partit corresponent a la vuitena jornada, que jugarà a tres quarts de nou, prop de 500 clubs catalans exigeixen eleccions anticipades a la Federació Catalana de Futbol, argumentant una crisi institucional per la investigació per presumptes irregularitats en les eleccions del 2023. El president de la Federació Catalana
Joan Soteres ha afirmat reiteradament que pensa esgotar l'any i mig de mandat que li queda, tot i que assegura que no té intenció de tornar-se a presentar a les pròximes eleccions. Ja acabem amb un apunt de Baterpolo, duel català a la Champions, avui a dos quarts de nou amb l'Atlètic Barceloneta Sabadell. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Panorama actual de les armes nuclears i els seus perills, i serà a càrrec de Xavier Buigas, doctor en física. L'acte se celebrarà el dijous 20 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els riscos associats a l'armament nuclear, així com al context internacional actual, els principals actors implicats i les conseqüències humanes, ambientals i geopolítiques que comporta la seva proliferació.
El ponent oferirà una visió analítica i fonamentada basada en la seva formació científica i en l'estudi de l'impacte de les tecnologies d'armament. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
I en esports, el Casal de Joves de Sant Jus oferirà el 22 de novembre a les 10 del matí un intensiu de creació en aèris a la sala utopia, adreçat a joves i adults de 12 a 40 anys amb experiència prèvia en tècniques aèries. La proposta se centra a explorar la creativitat i l'expressió personal a través de teles i altres elements aèris. L'activitat permetrà construir seqüències i peces pròpies, aprofundint en la capacitat de transformar la tècnica en llenguatge artístic.
Es concep com un espai per investigar, arriscar i desenvolupar noves formes de moviment amb orientació professional i enfocament creatiu. El monogràfic té un preu de 7 euros amb 70 i les inscripcions es poden formalitzar a través de la pàgina web del Casal de Joves. I en cultura, l'actriu Sant Justenca Montse Ribadellas ha repassat la seva recent etapa professional marcada per diversos premis i reconeixements en una entrevista a Ràdio d'Esvern.
L'artista ha celebrat un any ple d'èxits que culmina amb guardons que valoren tant la seva trajectòria com les seves interpretacions més recents en cinema i curtmetratges. Durant la conversa, Ribadelles ha detallat els tres premis principals que ha rebut en els darrers mesos, una fita que ha qualificat de molt bonica. Els guardons són el Premi Honorífic Oriana, en reconeixement de tota la seva carrera professional, el Premi Millor Actriu Secundària dels Premis Costa Brava i una menció especial al Festival Internacional de Cinema de Girona pel seu papel curtmetratge La roba estesa.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Dels temes d'avui no tinc tanta, tanta idea, o si no pudiera comentar.
Fins demà!
Doncs ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb Joves Inculs, amb el Hatim. Què tal, com estàs? Què tal, molt bé, tu què tal?
Doncs genial, Hatim, content de tornar-te a tant aquí després de dues setmanes on no t'havíem pogut escoltar, però ja tenim aquí el nostre expert de les notícies més socials i polítiques. Sí, sí, amb moltes ganes, que ja feia bastant de temps que no passàvem per aquí i aviam, aviam, aviam què explicarem avui. Exacte, doncs avui que ens toca, quin és el menú? Avui parlarem de tres temes que ens fan pensar sobre com es gestionen una mica els drets i les polítiques socials al nostre país. Són notícies que potser no s'han donat
El bombo que tenen, però realment trobo que són molt interessants. En primer lloc, parlarem sobre la polèmica a Madrid sobre les ajudes a embarassos interromputs. Vale. La senyora Ayuso ja torna a sortir per aquí. En segon lloc, parlarem sobre la pobresa infantil a Catalunya. Un estudi que s'ha fet recent que deixa d'anar unes dades bastant preocupants. I finalment, parlarem sobre el debat sobre la independència judicial a Espanya. Vale.
que hi ha una mica de conflicte per variar entre el PP i el PSOE. Doncs sí, com has dit, comencem amb el primer tema, sobre els embarassos interromputs, i un tema on tenim de protagonista una sospetxo habitual, podríem dir, com és la senyora Isabel Díaz Ayuso. Sí, sí. I és que a mi m'agradaria començar a explicar la notícia amb una pregunta. Imagina't per un moment haver de pagar interessos per un avortament espontani.
A Madrid, el govern d'Ayuso prepara una llei que reconeix el concebut no nascut com si fos un fill ja nascut. És a dir, això permetria accedir abans a deduccions fiscals i ajudes, però per variar tot el que fa Ayuso gairebé hi ha un rerefons una mica més fosc.
Segons el PSOE, un document intern planteja que si l'embaràs no arriba a terme, és a dir, hi ha un avortament espontani, una pèrdua gestacional, etc., la dona hauria de retornar totes les ajudes fins i tot amb interessos de demora.
que si per mala sort, per la dona embarassada, per A o per B, doncs acaba perdent el fill, totes les ajudes que hagi rebut fins en aquell moment s'haurien de tornar i a sobre a mi interessos. Com si fos un banc. Llavors...
El text d'aquesta equació en el qual s'ha dut a terme tota aquesta polèmica diu que s'hauria de presentar una autoliquidació en un mes. Els socialistes denuncien que això converteix un drama personal en un càstig fiscal i a sobre culpa indirectament a les dones. Clar, clar, clar. I això és una proposta que va fer el govern de Ayuso per la Comunitat de Madrid, eh?
Sí, sí, sí. D'acord. I sabem el recorregut que tindrà aquesta llei? Ara, com totes les lleis, al final la llei es vol aprovar abans de Setmana Santa del 2026, però encara hi ha moltes, però moltes incògnites.
Doncs sí, em sembla una notícia bastant barbàrica, perquè al final és això, una dona que no vol perdre el seu fill i si l'acaba perdent de sobre, acaba pagant les ajudes que havia rebut. Crec que és una mesura cruel. A més, crec que és cruel venint d'una dona com Isabel Díaz Ayuso, que ens ha dit bastantes vegades que ha tingut diversos abortos i sap el que és, i sap el que se sent i el dolor que és perdre el teu fill. Sí, sí, aviam, al final...
Ayuso sembla que, no sé, a vegades sembla que no tingui aquesta empatia, no? I a sobre quan només fa falta parlar amb una dona que hagi perdut el seu fill durant l'època d'embaràs i és que se't posa la pell de gallina perquè els que ho passen pitjor són ells mateixos, els pares mateixos, la dona principalment perquè és la que té, vulguis o no, el fill a dintre o la filla a dintre. Però a nivell familiar també es passa horrible, llavors...
Es passa un dol molt psicològic, molt dur. És com que a vegades perdem aquesta empatia que, en teoria, els governs haurien de tenir una mica. Doncs sí, totalment. És el que tu dius. Sembla que aquesta empatia la senyora Isabel Díaz Ayuso l'hagi perdut. A mi em sorprèn molt venint d'una dona que ho ha patit en primera persona i sap el dolor que això condiciona.
Però bé, esperem que ja sigui per la via legal o per la via parlamentària que aquestes mesures no s'acabin aprovant perquè realment és el que tu dius. A part del dolor sentimental tindrien el dolor de pensar en tornar un crèdit que els havien otorgat. És que literalment sembla que el govern sigui un banc.
que necessiti tenir interessos de més en aquestes ajudes i és com un món que dius, estem perdent una mica el cap. Clar, perquè en principi aquestes ajudes, si l'embaràs no s'interromp, són ajudes que es queden per les famílies, no? I ja està. Sí, sí, sí. I no s'han de tornar, no són com un petit carrer. No, no, no. No, no, no. No, no, clar, és que aquesta... És que clar, quan...
És que tu penses fredament aquest concepte i dius, ostres, què està passant aquí? Algú no va bé. Alguna informació em falta, però no, no, això és el que ens explica la bona de la Isabel Díaz Ayuso. Bueno, de veritat que la primera notícia és bastant xocant. No sé si vols comentar alguna cosa més sobre aquesta. No, és això, eh? Cal recalcar que no és una llei aprovada, que s'ha de dur a terme una votació...
Tots sabem que les lleis són molt llargues, hi haurà molta història a dintre, sortirà molta polèmica, així que era una mica un petit tastet perquè tinguem un petit context per si més endavant...
surt als mitjans de comunicació i es genera més polèmica sobre aquesta notícia que no ens pilli desprevinguts i si és això una proposta que tenim però que pot acabar complint-se si la llei arriba a tots els recorreguts legals però veurem i si és això és el que jo crec que tu has ben dit al final jo crec que si això arribés al punt de votació jo crec que la ciutadania tindria una revolta o almenys diria la seva
Sí, sí, sí, generaria bastanta polèmica, de veritat. Sí, sí, totalment. Si et sembla, anem a parlar segona notícia. Exacte, anem, anem. I em sap molt de greu dir que tampoc és que millorem molt, no és una bona notícia, seguim una mica amb aquestes dades o notícies una mica alarmants, i és que a Catalunya, jo l'he titulat aquesta selecció com a Catalunya, una generació atrapada en la pobresa. Per què dic tot això? Doncs...
Perquè acaba de sortir un informe de la plataforma d'infància de Catalunya que alerta que un de cada tres infants és pobre. Això dona un total aproximadament de més de 467.000 nens i adolescents en risc de pobresa o exclusió social. 75.000 més que fa 8 anys enrere. És a dir, cada any que passa anem a pitjor, a més d'anar millor.
Una estadística que molts experts ja portaven bastant de temps dient i alarmant-nos. Però clar, ara us dono una mica més d'informació. Criar un fill costa aproximadament aquí a Catalunya 938 euros al mes. I una de cada quatre famílies no s'ho pot permetre. La pobresa extrema ja afecta l'11,4% dels infants. I és que cal tenir una mica de lògica. Si el salari mínim
Aquí a Espanya estaria al voltant de 1.100 i pico aproximadament. Si un fill, la seva, no, doncs, cuidar-lo, donar-li tot el que necessita, aproximadament al mes et costa 938 euros. I si has de pagar-te un lloguer i has de pagar la roba, el menjar, la llum, el gas, l'aigua, doncs tampoc cal ser un matemàtic molt expert per veure que les comptes no donen, no?
No, no, sí, sí, totalment no donant, i a mi aquesta dada sí que l'havia vist, i realment em sembla molt sorprenent, un de cada tres nens, realment és molt, és una dada que impacta molt, però clar, és el que tu dius també, si el seu mínim és tan baix, després no és només que el seu mínim sigui baix, sinó que els lloguers són altíssims.
I aquí és una consecució de circumstàncies que fan realment pràcticament impossible, no? Tenir fills i quan els tens, doncs, és això. Molta gent s'enfronta a que els té en pobresa. I clar, molts comentaris o molts comentaris que deixa anar la gent és, ostres, doncs no haver tingut fills.
És un comentari, és una resposta que s'escolta molt avui en dia als carrers del nostre país, però cal donar context a les dades i cal donar context a les diferents històries. Òbviament, una persona, si no és capaç de mantenir-se ell i la seva parella,
no tindran un fill així com així, però heu d'entendre que la vida són molts anys, hi ha molts anys de vida, llavors tu pots estar amb 30 anys amb una vida molt establerta, amb un bon nivell adquisitiu fins i tot, podríem dir, treballant tu, la teva dona, vivint bé, però de cop potser et ve la crisi del 2008 a Espanya, et deixa sense feina tu,
i a la teva dona, i és que no cal ni que sigui la crisi del 2008, en qualsevol feina, en qualsevol moment et poden fer fora. Llavors, tampoc és tan senzill trobar-te el teu espai. Llavors pot arribar a passar el que està passant actualment, que per molt que cobris 2.000 euros. No, no, vas justament. És això. Si el cost ja és 938 euros al mes, només el del nen, el lloguer avui en dia a les ciutats et costa...
un dineral. Exacte, és que és això, és el que dèiem, que no és només el que et costa tenir el fill, el que et costa el lloguer, el que et costa el teu salari, que realment és un salari molt baix, i és el que tu també deies, que a vegades estem en circumstàncies on tenim un fill, on estem en circumstàncies econòmiques bones, però de cop i volta això canvia, per exemple, per una crisi, i és que realment la vida familiar se t'ensorra.
Sí, sí, sí. I mira, eh? I ara t'afegiré una dada, eh? Ara, en temes de salut, la situació també segueix preocupant molt. Perquè, per exemple, un 15,6% tenen una mala qualitat de vida, com estàvem comentant una mica fins ara. 87 dies d'espera per a proves diagnòstiques. 147 dies per a operacions. I només el 5% dels infants amb problemes de salut mental reben l'atenció.
pública que es mereixen. Només el 100%? Sí, sí, sí. I per entendre una mica el per què d'aquesta situació, cal saber una dada que jo trobo essencial per tot això, que és que la plataforma demana més recursos. Per què? Perquè Catalunya només destina al 0,8% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 2,5%. És a dir, Catalunya es destina al 0,8% del PIB
cap als més petits de casa, mentre que la resta d'Europa és aproximadament d'un 2,5%. No, no, una altra dada demolidora, eh? Com ens estàs portant avui i després ens demanen que tenim un 2% en defensa, eh? Sí, sí, la defensa és molt important. No fos casca o defensa o després veiem com a València places de toros i treuen...
metges o gent d'ambulàncies. Realment el repartiment, si ens poguéssim analitzar com es reparteix el diner públic, jo crec que ens portem les mans al cap. Sí, sí, sí. A part de ser per si un tema, que vulguis o no, sempre genera bastanta polèmica perquè ningú estarà, no tothom estarà d'acord amb el mateix repartiment, però ostres...
Veus coses com aquestes i dius, una de les coses més importants que tenim aquí en el nostre país, primer de tot, és l'educació, després la sanitat, i si veus que es destinen aquests diners cap als petits, que realment seran els que vulguis o no, aixequin aquest país, ostres.
Doncs sí, xoca i molt. És bastant dur. I una altra dada que he vist, Hatim, que m'agradaria compartir amb tu i amb tots els oients, és també que la pobresa es transmet de generació en generació. I és que 8 de cada 10 nens en situació de vulnerabilitat seran adults pobres. Per tant, és una situació quasi gairebé crònica. Sí, sí, sí, això...
és una anada que dona molta informació també de com, vulguis o no, estem evolucionant com a societat. Estem trobant que una persona que en la seva infància és pobra ja quasi que et condiciona de per vida. És a dir, sempre ens han vengut el famós cuento o història que ens deia, bueno, si tu somies una cosa ho arribaràs per molt... No, no, no, la realitat parla per si mateix. Estem veient una societat en què la gent amb menys oportunitats
No té gaire opció per canviar aquestes coses. Exacte. I és això que deien abans de l'ascensor social. Sembla que aquest ascensor s'ha quedat una mica espatllat i és veritat que ara mateix costa molt pujar de classe social. Sí, sí, s'ha quedat a la primera planta i mentre que la resta de gent està en el cinquè pill. Totalment. Doncs Hatim, ens queden set minutets. No sé si vols anar per l'última notícia.
Anem a l'última, que potser no és tan tràgica, però ens parla una mica del circ que ja ha muntat aquí a Espanya, una mica, amb la independència judicial. Així que, finalment, tornem a un tema que sempre genera un debat, la independència del poder judicial. Què ha passat aquest cop? Doncs que el líder del PP, Alvaro Núñez Feijó, acusa Pedro Sánchez de trencar la independència judicial. Per què, us preguntareu?
Doncs perquè el president ha defensat públicament el fiscal general de l'Estat, que està sent investigat pel Tribunal Suprem, com tots ja sabem. Segons Feijó, això és una interferència política. Però clar, el govern defensa que només expressava confiança institucional i que no hi ha cap intenció d'influir en la justícia.
Llavors, clar, aquesta tensió no és nova. Cada vegada que apareix un conflicte entre política i justícia es reobre el debat constant sobre la separació de poders i sobre com garantir que aquestes institucions funcionin d'una manera independent, sense interferències polítiques. Sí, també són crítiques que van arribar també amb tot el tema de l'amnistia, no? Sí, sí, sí, sí, sí, totalment. Totalment, al final aquesta decisió...
És veritat que el govern d'Espanya va sortir donant suport al fiscal general de l'Estat i, òbviament, està sent investigat per, com ja sabem, els famosos àudios que va treure sobre Ayuso i de la seva parella. Els correus filtrats, sí. Sí, sí.
i clar, ara doncs, vulguis o no és l'eterna guerra entre el PP i el PSOE, a sobre com que la implicada també era Ayuso
el PP l'ha de defensar, llavors sempre interessa per part del PP dir que tots els jutges i tota l'esfera judicial està comprada pel PSOE i el PSOE dir el contrari. Sí, i també una cosa curiosa del sistema judicial espanyol és que al final els jutges del Tribunal Suprem són escollits pels polítics realment.
Sí, sí, sí. I sempre veiem, no?, majoria progressista, majoria conservadora, i qui tinc aquesta majoria realment té una mica més de poder, no?, en l'àmbit judicial. Sí, bueno, al final, segons el món ideal, idíl·lic, sempre això no ha d'influir de cap manera, vulguis o no, però clar...
puguis o no parar o per bé, acaba influint. Per què? Doncs bé, estem veient com el jutge Peinado constantment està obrint casos, ja sigui de Pedro Sánchez, de la seva dona, del seu germà, de no sé qui. Llavors això t'envia un missatge una mica. Quan obres tants casos i cap d'ells es tanca,
Potser pots notar des de fora com que hi ha una intenció de treure una informació urgent per desestabilitzar una mica el govern central. Llavors, és l'eterna. El PP té uns quants que els interessa, uns contactes allà, el PSOE també. Al final es tracten de dos partits tan poderosos, d'un bipartidisme gairebé de fa molts anys i, parau per bé, cadascú té de jugar les seves cartes d'una manera o altra.
Sí, totalment, al final és això que t'ho deies, són partits tan, tan, tan grans i amb un pes tan gran en tots els àmbits del país, en tant econòmic com social com polític, estan realment tenen potes a tot arreu una mica, arriben a tot arreu. I clar, és el que tu dius, o tens aliats aquí o tens aliats allà, o un són d'una banda i un són de l'altra bàndol.
Realment és complicat, és una temàtica molt complicada i que realment no solucionarem, però està bé parlar d'aquests temes i reflexionar una mica, perquè és el que tu dius, la separació de poders és una eina clau, és una característica clau de la democràcia i les hem de garantir, costi el que costi. I el clar, quin és el kit de l'equació una mica? Doncs qui són els que surten per dins?
els ciutadans, perquè tot aquest bombardeig de notícies genera una desconfiança tan gran que què provoca? L'aparició de fake news, desinformacions constants, persones que vulguis o no deixen anar missatges erronis, i què provoca tot això? Una desconfiança molt gran, que també ja de per si existeix, perquè estem veient com en diferents casos la feina no s'està fent bé, però...
No és, com en castellà es diria, un caldo de cultivo idíl·lic per tot això, perquè tot això que genera és una desconfiança molt gran.
que és el que provoca una mica tot aquest moviment que està passant ara aquí a Espanya. Doncs sí, totalment, és això el que tu deies, que realment a qui acaba afectant tot això és a la ciutadania, com ja és habitual, no que aquestes picabaralles judicials del PSOE i el PP, realment és el que tu deies, que generen una desconfiança en el sistema judicial sencer, i ja la gent deixa de confiar també una mica en el sistema judicial, i això sí que no ho podem permetre sota cap circumstància.
Sí, sí, al final si deixes espai aquestes, no sé com dir-ho, insinuacions constants i totes aquestes sospites, al final bé no anirà. Aquests intents de perversió del sistema, de fer creure al ciutadà que la justícia és d'un color o d'un altre, no? Totalment, sí, sí.
Doncs bé, és un debat molt llarg que hauríem d'estar tot el programa a parlar. Sí, algun dia podríem treure els centenars i centenars de casos que hi ha hagut de cada bàndol i tindríem hores i hores per parlar. Però bé, hem fet un petit testet, Hatim, i la veritat que estem molt agraïts que hagis tornat al programa. Ens hem d'anar acomiadant, però si ens sentim espero que la setmana que veig, si no, doncs en una altra data.
Perfecte, el plaer és meu, home, ja sabeu que és un plaer per mi estar amb vosaltres. Molt bé, Jatin, que vagi molt bé, gràcies. Vinga, una abraçada.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I ara seguim amb el Daniel Aragón i la Pantalla Gran. Què tal, Dani, com estàs? Hola, Jaume, bona tarda. Molt bé, encantat de tornar-te a tenir aquí a l'estudi. I has tingut una bona setmana o què? Home, com sempre, no? Si hi ha una setmana plena de pel·lícules i de més, sempre estem content. Va bé, doncs molt bé, així m'agrada, així m'agrada, contents.
Bueno, ja saps la pregunta. Què és l'última sèrie barra peli que has vist? Doncs mira, no és una cosa que hagi vist nova, però estic recuperant Stranger Things perquè tinc moltes ganes que surti la nova temporada i m'he de posar el dia perquè no me'n recordo gairebé res del que va passar. Estic tornant a mirar Stranger Things. O una de dos. O et poses un resum o poses el turbo. No, no, poso el turbo, poso el turbo. T'has de fotre...
4 temporades en cosa de 10 dies perquè surt el 20 i alguna cosa tu ets expert però sé que està al cabre aquest mes ja surt i surten els primers 4 episodis després el desembre 4 més si no m'equivoco i l'1 de gener l'episodi final que és una pel·lícula
Als cinemes no estarà? Als Estats Units segur. Jo encara estic esperant que confirmin Espanya. Té pinta que no, però jo no he perdut l'esperança. Potser arribar de sorpresa a Nadal. A veure, esperem que si us seria un bon regal.
Què tenim avui, Dani? Comencem amb les notícies, que avui únicament parlarem d'una notícia en particular, perquè m'ha semblat molt interessant i que crec que dona per parlar bastant, i és que el creador de Breaking Bad i Better Call Saul ha tret una nova sèrie que es diu...
Pluribus, una sèrie bastant interessant on la protagonista, Carol Sturka, sembla ser l'única persona que s'adona que hi ha una epidèmia dins de la humanitat i a ella no l'afecta. És una epidèmia que bàsicament és la felicitat. I ha d'erradicar aquesta epidèmia per permetre que la humanitat continuï, perquè estan massa contents i optimistes. I sembla ser...
Una cosa bastant sorprenent pel fet de, ja, la premissa, perdona, que és bastant estranya, posar la felicitat com una cosa dolenta. Pensava que m'anaves a dir un virus o alguna cosa d'aquestes. No, o sigui, també la transició cap a la ciència-ficció, que Peter Colsaú i Breaking Bad són realistes, llavors ja aquesta transició cap a la ciència-ficció...
És una epidèmia de felicitat on només ella és l'única que no és feliç, no? Bueno, ella és l'única que no li afecta aquesta epidèmia, jo encara no he vist els dos episodis i ella és la que s'adona que està succeint això i ha de fer alguna cosa per salvar la humanitat. Però no és comèdia, eh?
No, en teoria és ciència-ficció. Però bé, suposo que es mou dins d'aquest registre de Breaking Bad i Better Call Saul que té el Vince Gilligan, que és el creador d'aquestes sèries, i que ha rebut bastantes entrevistes perquè han sortit els dos primers episodis a Apple TV i han rebut unes crítiques boníssimes a webs d'experts com, per exemple, el Rotten Domeitos, que és una que moltes persones agafen de referència. Ara mateix, Pluribus és la sèrie millor valorada
pràcticament de tota la plataforma o de tota la vida del Vince Gilligan perquè té ara mateix un 100% de crítica mentre que Peter Cole segur té un 98 una cosa així i Breaking Bad un 96-97 ara mateix Breaking Bad segons aquesta pàgina és la seva pitjor sèrie o sigui el nivell està molt alt i a més
Jope, aquest director, Breaking Bad, Dercal, Saúl, és que són dues sèries que han marcat pràcticament la història de les sèries, no? I que han aconseguit un munt de records i un munt de visualitzadors, no? Sí, d'espectadors. D'espectadors, això, espectadors. No sé què he dit. Així que, home, podem esperar grans coses d'aquesta sèrie.
Sí, a més crida molt l'atenció perquè a les entrevistes òbviament s'ha parlat d'aquestes dues sèries del Better Call Saul i del Breaking Bad i li han dit per què no has continuat amb una sèrie dins d'aquest món i ell ha dit que vol demostrar que ell és una persona que és un creador que no val únicament per aquest univers per aquesta sèrie sinó que també pot sortir una mica d'aquest registre anar-se a cap a un altre univers i demostrar que té talent suficient per fer una altra obra mestra que de moment s'està parlant molt bé jo crec que la veurem aquests dies
que diuen que el primer episodi és dels millors pilots que s'ha fet mai, i ha deixat una frase molt interessant al Vince Gilligan, que diu que també ha creat aquesta sèrie pel fet que creu que totes les generacions mereixen tenir les seves pròpies històries i no viure constantment de les històries dels seus avis, fent referència, per exemple...
No sé, un exemple, cegues com Star Wars, que continuen traient i traient i traient més i traient més, Marvel, que continua traient, traient i traient més, com dient, jo soc capaç de parar, anar cap a un altre costat i tenir èxit i donar idees noves, originals, per a noves generacions, que és un problema que es té actualment al cinema, que hi ha molt de rebut...
Remake, continua la saga, la prequela, la secuela, els live actions, la pel·lícula d'animació, la sèrie infantil i el set de Playmobil, sí, bàsicament, no? El Lego també, no, sí, sí, és el que tu dius, que clar, anem reciclant, reciclant, reciclant i ens estem perdent formats nous, no? Coses noves i crec que aquesta sèrie, com tu dius, és una cosa nova i innovadora.
que té molt bona pinta. Sempre pot ser la mateixa Stranger Things que ja està aquesta última temporada però que ja s'ha anunciat que hi haurà sèrie animada una vegada en termini i dintre de 10 anys, una cosa així, jo m'imagino el retrobament del cas d'Stranger Things una vegada més. O el teu fillet, no? Per enfrontar-se l'última vegada al Demogorgon amb 40 anys.
Home, com Karate Kid, no és el mateix. Sí, com Cobra Kai. Exacte. També dic, jo sóc fan de tot això, eh? Si hi ha un retrobament d'aquí 10 anys, allà estaré i Cobra Kai la vaig veure sencera i Star Wars, totes les que surten, igualment. Hem de ser crítics, però a la vegada podem dir que hem gaudit. Mira, parlarem d'una pel·lícula així, que és la setena de la seva saga, més endavant.
També, en relació a aquesta notícia, et demanaré l'opinió a tu. Què opines? El Vince Gilligan ha posat en els crèdits, com a última frase, aquesta sèrie està feta al 100% per humans.
Bueno, molt bé. Bueno, perquè clar, amb tot això de la ia, no? Segons ell, la ia és la màquina més cara de plagi. Tu què opines d'aquesta frase? Més cara de... És la màquina de plagi més cara que existeix.
A veure, realment té raó, no? Perquè la IA no és capaç d'imaginar coses noves, no? Bé, potser sí, no? És que no ho sé ara. És que per això et demanava l'opinió, eh? És un jardí, però clar, potser sí, perquè clar, la IA s'inspira d'altres coses existents. No és capaç de crear coses, jo crec, 100% noves, no? Però sí, sí, potser té raó, però jo crec que la IA l'hem de saber utilitzar, no? I jo crec que en certes coses ens pot ajudar, tampoc hem d'abúsar d'ella, però bueno...
Jo crec que en algunes coses sí que pot ser útil en el món del cinema i tampoc hem de tancar totalment la porta a l'intelligència artificial. Sí, doncs aquesta sèrie Pluribus, que jo crec que haurem de tenir un ull sobre ella, per al creador que té al darrere, també pel fet que té aquesta bona crítica, que està deixant tant de titulars, que està parlant de temes tan interessants com el fet del reciclatge de pel·lícules, la intel·ligència artificial i demés.
És una sèrie que jo crec que haurem d'estar conscients i d'estar molt atents allà. El que et volia dir és que hi ha un problema. Digue'm. Que clar, Apple TV, Netflix, HBO... Clar, són masses plataformes, Dani. Jo no dono per tant.
No, la veritat, aquest és el problema principal. No l'havia pensat jo. Jo no dono per tant, tio. El millor que es pot fer és tenir família a prop, amics i demés. Pensava que no m'has de dir una altra cosa. No, no, no. Bueno, si també pots fer piratellar. Jo no sé piratellar, per això tinc família, però al final hi ha persones que ho fan...
Si s'ha de donar recolzament a l'art, però si no tens una altra alternativa i ja tens dos, tres plataformes, pirateies la quarta, bueno, ja estàs donant suficient recolzament amb tres plataformes. Aquí no direm que ho feu, però tampoc em sembla malament.
No, no, tampoc s'ha de criminalitzar aquestes persones. No, no, no, exactament no. També dic... Bueno, m'ha de desviar el tema. Però en el cinema, jo sí que dic que aprofiteu quan hi hagi la festa del cinema, que també aprofiteu totes aquestes... Com la targeta que jo vaig recomanar, que per 10... No, per 17 euros podies anar al cinema tot el mes. S'ha de donar suport, perquè si no aquesta indústria no s'ho tindrà. Totalment, totalment. S'ha d'anar al cinema i això sí que és...
No es pot negociar. Sí, sí, sí. I també, abans de deixar les notícies, hi ha una notícia que de moment no sap si és real o no, perquè hi ha persones que l'estan desmentint, hi ha unes altres que estan dient que sí, que no. Els famosos ninots de Funko Pop, segons deien alguns informes, l'empresa Funko té un deute enorme que potser no sobreviu ni un any més. Ostres...
No sé si és reial, no sé si no, però sí que és un reflexo també d'aquest fet que si és reial que aquesta indústria s'ha de tenir cura amb el fet d'aquesta producció massiva de continguts i en aquest cas de ninots i merchandising. És una cosa que s'ha de tenir en compte. Això no m'esperava perquè, a més, recordo que el primer programa que vas fer tu, Dani, ens heu comentat, com a la Comic-Con hi havia una bogeria absoluta pels Funko Pops i mira, sembla que encara que tinguin molts fans...
Sí, quan es confirmi la notícia jo ja ho veuré, perquè mateixes fonts dins de l'empresa, de fora de l'empresa, estan dient coses contràries, llavors encara no està res confirmat, però és un tema del que ja s'ha parlat i que està aquest dubte, i ja quan hi ha dubte, jo crec que, com es diu, si el riu suena, agua lleva. Doncs potser sí, estarem atents i segur que la setmana vinent ens portes alguna ampliació més.
Sí, i bé, passem ara a les pel·lícules, en aquest cas habitualment parlem d'una, en aquest cas parlaré de dues pel·lícules que he vist aquesta setmana, una és una estrena molt recent, que és la de Now you see me, Now you don't, la continuació de la saga de Ahora me ves, en aquest cas Ahora me ves, ara no, bastant original, tenint en compte que és una pel·lícula de màgia, que s'estrena deu anys després de la segona entrega de Now you see me, Now you see me too,
Bàsicament, és que així tenim alguns problemes. Són pel·lícules, eh? Sí, sí, sí. Ho has vist o ho estàs recomanant? No, no, l'he vista, que es va estrenar al cinema aquest mateix divendres, ja vaig anar el mateix divendres per veure-la, perquè és una saga que a mi m'agrada moltíssim, que va d'una sèrie de mags,
que treballen per una organització com superior, tipus un govern secret, alguna societat secreta, i fan robatoris, però robatoris a persones dolentes, diguéssim. En aquest cas, li fan un robatori a una dona que... Sí, que és...
propietària d'una empresa milionària que no fa les coses bé, llavors en aquest cas li han de robar a ella mitjançant la màgia i va estar tot un èxit la primera, tot un èxit la segona i jo he vist la tercera i l'he gaudit moltíssim, tot i que haig de dir que jo crec que és una pel·lícula una mica feta per la generació Z perquè és contínuament estímul rere estímul rere estímul però bueno
Així és la màgia, no? No, sí, sí, clar. El que estic veient és que els actors són molt potents. Això anava a dir. Tornen els actors de la primera pel·lícula i alguns de la segona. En aquest cas, el Jesse Eisenberg, com a Danny Atlas, Woody Harrelson, que també és una llegenda, com a Merit.
Dave Franco com a Jack Wilder i Isla Fisher com a Henley Reeves. Aquests són els quatre protagonistes de la primera pel·lícula. Després tenim a la Lizzie Kaplan, que es va incorporar a la segona entrega. I en aquest cas també tenim a tres joves mags, no? En aquest cas mags dins de la ficció, òbviament. Sí.
Tenim l'Ariana Grimbold, el Dominic Cessa i el Justin Smith. D'aquests jo destacaria sobretot el Dominic Cessa, que és un actor molt jove que està començant ara al cinema i que ja ha tingut èxit en pel·lícules com The Holdovers. En Espanya es va estrenar com Los que es queden, que és una pel·lícula que jo recomano moltíssim i més encara ara que ve el Nadal, sens dubte que es tornarà un clàssic del Nadal i a mi em va agradar moltíssim Los que es queden.
que és del Dominix S i ara no me'n recordo. Fa quan aquesta va sortir? Aquesta va sortir fa res. Los que se queden, ara t'ho busco, però és que fa res. De dos anys. Sí, sí, fa res. I l'he vist dos o tres vegades, imagina.
És el Dominic Nixés amb el Pol Giamatti, que el Pol Giamatti va estar nominat a l'Òscar per aquesta pel·lícula. Estètica nadalenca, eh? Estètica nadalenca, però és una pel·lícula que no és tan clàssica de Nadal, sinó que té una trama profunda, interessant, d'introspecció i que et fa pensar bastant, la veritat. Molt interessant i que també té un punt de comèdia molt bo. Doncs Dani, això ho haurem d'anar agafant perquè...
Més endavant farem una espècie de Nadal també. Home, està al caure, no? Està al caure. Això és claríssim. I quan vam fer en Halloween tocarà un nadalenca amb els villancicos, no sonant de fons. Sí. I ara hem dit això, una pel·lícula que s'estrena a la tercera edició, deu anys després de la segona, doncs ara passem a Predator Badlands, que és una pel·lícula que va per la seva setena entrega. Llavors, això del reciclatge de pel·lícules s'estava veient reflexat en l'episodi d'avui,
Prada Torbatlands, que vam parlar en un episodi d'aquesta estrena, ja l'han anat a veure. Jo crec que fa dues setmanes, no? Sí. Que era curiosa perquè la senyora era com un robot sense cames, no? O alguna cosa així. Exactament. I està interpretada per la Elle Fanning, que fa aquest paper, i dins de la pel·lícula una altra, diré, no? No farem més spoilers. Una cosa abans. Abans de saltar Predator, de l'anterior pel·lícula, No Yosemi 3,
Valoració de l'1 al 10, important. Un 7, però d'entreteniment és un 10. És un 7 com a pel·lícula, però és que és això, és el que s'ha vist reflexat. La crítica li ha posat un 5, un 6 i al públic general li ha posat un 8, un 9. És això, és entreteniment. Entreteniment pur i dur.
Sí, hi ha bons actors al final, i una història molt interessant, i jo crec que si has vist la 1 i la 2 i t'han agradat, la 3 està a l'alçada, o fins i tot més, eh? Molt bé, perfecte. Ara sí, passem una altra vegada a Predator, que he detallat. Sí, està interpretada aquest robot que tu deies per la El Fanning, i va de la saga Predator, en la qual hi ha uns àliens, que són caçadors d'humans, en aquest cas...
és la primera vegada que veiem la pel·lícula des de la perspectiva del Predator que en un principi penses normalment són els antagonistes de la pel·lícula com empatitzaré jo amb aquest protagonista i ràpidament empatitzes, a mi em va passar en els primers 10-20 minuts ja et senties identificat amb aquest Predator que em va semblar bastant sorprenent i jo haig de felicitar aquesta pel·lícula perquè has sabut donar la volta al concepte d'una saga tan antiga clar
I ho ha fet de forma molt bona, que ha tingut una rebuda bona per part de la crítica i per part del públic, i jo, veient la pel·lícula, la vaig disfrutar bastant i té una acció molt bona i una història clàssica del Camí de l'Heroi, que sempre triomfa, i a mi aquest tipus de pel·lícules del Camí de l'Heroi m'encanten.
I a nivell d'efectes espacials i tot això com és? No falla. Espectacular, no? Aquestes pel·lícules no fallen a nivell d'efectes espacials. Al Predator es passa tota la pel·lícula dins d'un planeta que el propi planeta el vol matar i constantment veus criatures, plantes i coses molt sorprenents que provoquen escenes d'accions molt interessants, bastant impactants a l'hora de veure com es diu el propi programa, la gran pantalla, no?
I que sí, a mi m'ha agradat molt i que té una premissa molt interessant que és un Predator que ha d'anar a aquest planeta a assassinar una bèstia per tornar al seu planeta i demostrar que està a l'alçada de pertanyar al seu clan. I a més té de per mig una història de venjança ja que el seu pare assassina el seu germà per dèbil
i ell vol tornar al planeta amb aquest trofeu i cobrar la venjança en contra del seu pare i ser el nou rei del clan perquè quan ell es va del planeta és el Predator més dèbil de tots i ell vol tornar amb aquest camí de l'heroi i ja veurem si es compleix o no però és molt interessant veure aquesta premissa i per això dic que instantàniament et senteixes identificat amb el Predator per aquest sentiment de pèrdua que té amb el seu germà i que al final és bastant sorprenent perquè és una bèstia
té, és una bèstia amb quatre boques i lletja, no? Sí, lletja, amb què tot s'ha de dir és dels Predators menys lleig que hi ha dins de la saga perquè han d'intentar humanitzar-lo una mica. Exacte. I què t'anava a preguntar també? Quin és el paper de la noia en la pel·lícula?
Bé, és una sintètica. Per tant, és com un robot. És un robot que en teoria es diu que Predator i Alien comparteix en un univers. Llavors, en aquest cas, és una sintètica de la saga Alien, és un robot. I aquesta sintètica està per un motiu dins d'aquest planeta que no diré encara. I bé, ell la troba i comença en una relació en la qual ella...
com a eina vol ajudar aquest Predator que es diu Dek a fer la seva missió, bàsicament. D'acord, d'acord, no direm gaire més, que si no acabarem amb spoilers i la gent es matarà. Sí, sí, sí. I bueno, com sempre, passem a la recta final, a les estrenes d'aquest divendres, hi ve un plat fort, gran, immens, que a mi no m'agrada gaire, tot i que a mi m'agraden... I a més que està portant bastanta polèmica, no sé si ho has vist...
I és que la polèmica que estic veient al voltant d'aquesta pel·lícula és una mica surrealista. Si vols, la parles tu i fem una mica de debat. Bueno, parlem primer de la pel·lícula. És Wicked Part 2, Wicked segona part, la segona part d'aquesta adaptació de l'obra de teatre de l'univers del Mac 12.
A les pel·lícules, la primera entrega, si no m'equivoco, va sortir l'any passat o l'altra, i ara surt aquesta segona part de Wicked amb l'Ariana Grande, la Cynthia Eribo, que és una actriu que està aquest any en busca del seu Ígot, que és guanyar Emmy Grammy Oscar Tony, si ho fa molt bé dins de Wicked podria aconseguir. Ostres.
Això és com super difícil, no? Això és bàsicament... Ho ha fet algú? Sí, crec que 23 persones. Ostres. És que és molt complicat perquè has de saber cantar, actuar, Emmy, música, Grammy... Ah, no, perdó. Emmy, si no m'equivoco, sèries?
Sí, no? Mira, ara estic una mica confós. Grammy és de la música, el Toni del teatre i l'Òscar del cinema. La Cynthia Eribo crec que únicament li falta l'Òscar o està molt a prop o només li falten dos. Però bueno, Quicked Part 2, que va ser tot un fenomen la primera i sembla ser que la segona també serà espectacular a nivell d'efectes, a nivell de música i a nivell de recaudació, que al final és el que interessa a les productores.
I en aquest cas, jo crec que era una pel·lícula que esperava bastant i que m'agradés bastant, i vaig veure la 1 i no em va captivar gaire. Vaig entendre el per què li agraden a les persones, però a mi no em va acabar de captivar. I bueno, veuré la 2 per ja acabar la saga, però... Al final l'estètica és una mica com infantil, no? Perquè són contes de fa molts anys. Bé, més que infantil, fantasiosa. Sí, però no estan enfocades, nen, no? Tampoc.
Bueno, els nens la poden veure, jo crec, i sense problema. Jo crec que la pot veure una persona de qualsevol edat sempre que t'agradi aquest món de fantasia i de musical. No és una pel·lícula tan poc adulta, penso jo. Vale, vale. I les polèmiques, què volies dir de les polèmiques? Bueno, no sé si ho estàs veient, però a mi m'estan sortint... Jo, bueno, m'estic al TikTok a vegades, em surten tot de vídeos de gent criticant o dient quina cosa més rara es fa la Cintia Iribo. No sé si ho has vist.
amb comportaments envers l'Ariadna Grande, que és cantant, i també l'altre protagonista de la pel·lícula. Doncs no ho sé, com una actitud molt proteccionista cap a l'Ariadna Grande, fa coses molt rares, i realment és que fa coses molt rares. Jo diria que m'investigues una mica, perquè...
No sé, és una sobreprotecció com molt exagerada. Sí, jo també l'he vist de vegades, però... El comportament és raríssim. No he tingut gaire atenció en aquest tema, però sí, de vegades ho he vist. Ho miraré més a partir d'ara, com m'ho dius. I també que va sortir el clip aquest del fan, que va sortir... No sé si l'has vist d'un fan que va saltar a l'alfombra vermella a sobre de l'Ariana Grande i va sortir la cintia, va ser la primera a protegir-la.
Això sí que ho vaig veure bé, però en altres casos sí que és una mica estrany. Sí, hi ha un cap, per exemple, que li posa el micro, estan fent una entrevista, li posa el micròfon a l'Ariadna Grande i li fa com el cap sí, sí, com que ha de dir alguna cosa, no ho sé, és molt estrany tot plegat, però bueno, això és millor que cadascú ho vegi i jutgi. És una actitud una mica estranya, sí, però bueno, potser és una tècnica de màrqueting, eh?
Per què parlem d'això? No sé, és que això anava a dir jo que al final són actituds que són persones que estan tot el dia juntes i no sé què i nosaltres potser no entenem. Potser l'Ariadna Grande està passant alguna cosa personal i l'altra està molt preocupada per ella. És una cosa molt complicada d'entendre però sí que és una cosa que com a mínim crida l'atenció però que al final no es pot jutjar perquè no estem allà i no tenim ni idea. Però sí, com a mínim crida l'atenció. Això sí.
I bé, passem a una altra pel·lícula que a mi sí que m'han cridat l'atenció, encara més que aquestes actituds, que és The Running Man, que fins fa poc no tenia clar d'aquesta pel·lícula, no la coneixia, i l'altre dia vaig veure el tràiler al cinema quan vaig veure No Yosemi, No Yodon, i és una pel·lícula molt interessant perquè està protagonitzada per el Glenn Powell i tracta en un futur proper,
que suposadament podríem arribar fins a aquest futur, d'un programa de televisió que es diu The Running Man. El Glenn Powell, l'actor, fa el paper d'un personatge d'un home
que té una filla que està malalta i llavors decideix participar en el programa més famós de tot el món, que té més audiència, que és el de Running Man, que aquest programa tracta que durant 30 dies ha d'escapar d'assassins professionals i quan més dies aguanti, més diners guanyarà. Però...
Es torna tot un fenomen del programa i no únicament els assassins volen que ell mori, sinó tota la població el persegueix al voltant del món. Llavors, ell té aquest propòsit de continuar dins del programa com una bogeria per mantenir la salut de la seva filla. Però és que la resta del món el vol assassinar en aquesta espècie de distòpia...
Molt rara i que a més surt com a presentador, si no m'equivoco del programa, el Colman Domingo, o crec que té un altre paper, però que també surt el Glenn Powell i el Colman Domingo, que és un actor que està sortint últimament a bastant pel·lícules. Perquè entenc que ell pot parar el programa en algun moment o ja se li posen tots en contra i no hi ha forma de parar aquesta cassera cap a ell. Jo no vaig acabar d'entendre la premissa.
Però jo suposo que estarà aquest debat, la que hi podrà parar en cert moment. I també he vist que és una nova versió de The Running Man, però l'original, que és amb Arnold Schwarzenegger. Sí, jo no l'he vist i em sembla bastant interessant. Jo crec que veuré la de l'Arnold i després aniré al cinema a veure aquesta.
però em sembla una distopia cada vegada que veig aquestes pel·lícules no em sembla tan estrany que pogués passar una cosa similar al nostre univers segur que no és tan estrany i el món s'està anant una mica cap a alguns punts que no ens agraden tant i bueno, tornem a una altra però és que això dèiem, tio
Estrenes. Wicked Part 2 és una adaptació del teatre. Running Man. Running Man és una nova versió. I ara una altra estrena, una nova versió, és Dràcula, a Love Tale, que és l'adaptació de la novel·la de Dràcula i que també és una adaptació de la pel·lícula del Bram Stoker que ja es va fer amb el Gary Oldman fent com a Dràcula. Però s'ha de dir que no l'hem de criticar perquè sigui una adaptació, perquè té pinta de ser molt bona.
És el... Qui fa aquí de protagonista? El Cullen Landry Jones fa de Dràcula. La pel·lícula anterior va ser la del Coppola, amb el Gary Oldman, i la novel·la és del Bram Stoker. No, no, clar, és el que tu dius. Això ja sí que és una reedició de la reedició. Dràcula s'han fet tantes coses... I els crítics parlen que es sembla més una adaptació de la pel·lícula del Coppola, un remake...
que una adaptació de la novel·la, una reinterpretació com potser podria ser el Frankenstein del Guillermo del Toro, que és una readaptació de la novel·la i no és un remake de les pel·lícules originals. Sí, jo crec que... Bé, no ho crec. A mi el que m'ha arribat d'aquesta pel·lícula és perquè vam tenir un corresponsal al Festival de Sitges, que la va poder veure, o sigui, l'ha vist sencera, i ens va dir que no li va agradar gens.
És la seva opinió. Jo ja la veuré, perquè a mi em crida l'estat a l'atenció. Tinc ganes de veure-la. Que no porta res, no ho sé. I també haig de dir que no és una pel·lícula de por, ni d'horror, és una pel·lícula romàntica més bé. És Dràcula, a Love Tale, bàsicament a la traducció, una història d'amor. I bé, que la sinopsi és la de sempre. Un príncep en el segle XV renega de Déu després de la mort de la seva dona, com a condemna...
ha de viure eternament com a vampir i es converteix en Dràcula. Condemnat per aquesta maldició, està ell vivint a través de segles i segles i segles, desafiant el destí i la mort, i la seva única esperança és reunir-se alguna vegada amb la seva estimada. Al final és una història clàssica molt bona, i jo haig de dir que si ha sortit Dràcula, si ha sortit Frankenstein fa poc, estan revivint els monstres clàssics,
Ara necessitem una de l'Homa Job, no? Home, Crepuscle va sortir fa poc, no? La van tornar a posar al cinema. Bueno, sí, es podria dir, no? Però dic una pel·lícula directament de l'Homa Job, alguna de... Estaria bé, la veritat. També de fantasmes clàssics i també una de mòmies i ja tenim l'Hotel Transilvània complet.
doncs estaria molt bé doncs Dani ens hem d'anar acomiadant que se'ns ha tirat el temps a sobre i res la veritat que molt content de tornar-te a tenir aquí però abans que marxis vull que em diguis d'aquestes pel·lícules que ens has recomanat d'estrenes quina és la primera que aniràs a veure de totes?
Jo crec que aniré a veure de Running Man perquè vull alguna pel·lícula que no em falli pensar tant, que potser Running Man et fa pensar tant, però no sé, prefereixo aquesta setmana a veure alguna d'acció i jo crec que després Dràcula i després Wicked Part 2 perquè no em va agradar tant, llavors la vull veure per saber com acaba, però no em va cridar al 100%. A mi aquesta no em crida gens l'atenció. Però bueno, Dani, moltes gràcies per venir, ens retrobem la setmana vinent i que vagi molt bé. Ens veiem. Adeu.
I ara sí, nosaltres ens acomiadem aquí del programa del dimecres. Ens retrobem demà, com sempre, a les 5 de la tarda, aquí, a 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat.