El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous i ja estem pràcticament al final de la setmana, una setmana molt interessant, on ahir vam veure com l'Atlètic Saint-Just debutava a la Copa del Rei en un partit històric per al municipi. Però va, ara sí, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari!
Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Foodcat on descobrirem la història de l'Adam amb el Víctor Cortina. Seguidament sense filtres amb l'Ariadna Cruz on veurem les dificultats dels joves per trobar pis. I acabarem amb la vida joc on descobrirem un nou joc de taula.
Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El president valencià, Carlos Mazón, ha reconegut que ahir va viure un moment difícil durant el funeral d'estat per a les víctimes de la dana. Familiars de les víctimes, que van demanar que no hi anés, el van increpar i insultar amb crits d'assassí o covard. Aquest matí, Mazón ha assegurat que no deixa de pensar en el que va passar i que vol fer una reflexió més profunda els pròxims dies. L'escoltem. Y que me hago cargo del día de ayer.
que no dejo de pensar en ello y que lo que significa el día ayer, lo que se han significado estos días y permítanme que haga una reflexión un poco más allá después de haber reflexionado con ellas, después de haber hablado con las víctimas que tenía y que tengo previstas incluso en el día de hoy. Y habrá una comparecencia en los próximos días sobre esta cuestión.
El president ha anunciat que compareixerà aviat, tot i que no ha detallat el motiu. Inicialment s'havia especulat amb una possible dimissió o una remodelació del seu govern, però Amazon ha aclarit posteriorment que es referia a les compareixències en les comissions d'investigació del Senat, del Congrés i de les Corts Valencianes. Tot i això, el cap del Consell ha evitat respondre si té previst dimitir del seu càrrec, però ha insistit que no hi ha cap notícia política per anunciar.
El president del govern, Pedro Sánchez, ha tingut avui un dia dur perquè ha tingut un interrogatori del PP i Vox en la comissió d'investigació del cas Coldo al Senat. Una sessió en què ell mateix... Una sessió que ha qualificat de circ. Pedro Sánchez, per tant...
Diu que ha estat un circ. Durant més de 5 hores de compareixença, Sánchez ha defensat que el finançament del PSOE és absolutament net i admès que ha rebut diners en metàlic del partit, però només per cobrir despeses que havia avançat de la seva butxaca i mai per sobre dels 1.000 euros per mesos. L'ambient ha estat especialment tens amb els senadors del PP i Vox, que l'han interromput constantment i han intentat vincular-lo amb els casos de corrupció i amb el seu entorn personal.
Sánchez també ha rebut retrets de Junts que l'ha acusat d'incomplir els acords i d'haver-se quedat en la debilitat més absoluta. En canvi, els seus socis de govern, com compromís, li han donat suport i han defensat la seva gestió. Finalment, el president ha resistit la pressió i ha sortit sense concessions ni grans errors, mentre que el PP i Vox han donat per bona una sessió que, segons fons socialistes, no ha servit per aclarir res, només per fabricar titulars.
Els Estats Units i la Xina han acordat una treva en la seva guerra comercial després de la reunió entre Donald Trump i Xi Jinping a la ciutat portuària de Busan, a Corea del Sud. Trump ha anunciat que reduirà els arancels globals de Xina fins al 47%, en comparació amb el 57% actual.
que recordem ja es va rebaixar respecte al 145% previ a la treva comercial de la passa de primavera. I ha assegurat que els dos països estan molt a prop d'un acord comercial que espera signar aviat, tal com ha dit Trump. El principal resultat concret de la trobada és la rebaixa del 20% al 10% dels aranzels sobre les importacions xineses vinculades al fentanil, una substància que arriba als Estats Units a través de Mèxic. També ha explicat que el tema de les terres rares s'ha resolt,
després que la Xina acceptés retardar un any les restriccions a l'exportació d'aquests minerals claus per la tecnologia. A més, Pequín reprendrà la compra de soja i altres productes agricolars nord-americans, un punt essencial per a l'economia rural dels Estats Units. Trump ha definit la trobada de molt satisfactòria i ha anunciat que viatjarà a Pequín a l'abril, abans que Xi Jinping visiti Washington i Florida.
Per la seva banda, el president xinès ha assegurat que la Xina i els Estats Units poden treballar allà conjuntament com a grans potències i ha remarcat que el creixement econòmic xinès no posarà en perill la visió de Trump de voler fer Amèrica gran de nou.
I més notícies internacionals als Països Baixos, les terceres eleccions generals en 5 anys han suposat un tomb electoral amb una forta davallada de l'extrema dreta. El partit liberal Demòcrates 66, liderats per Rob Jetten, de 38 anys, han estat els grans vencedors.
Amb el 99% escrotat han aconseguit 26 escons, gairebé el triple que a les últimes eleccions. Jetten ha celebrat el resultat com la victòria de l'optimisme i ha fet una crida a les forces de centre per formar un govern estable i ambiciós. L'extrema dreta de Geert Wilders
que havia guanyat el 2023, cau fins als 26 escons, empatant amb la democràcia 66, i ja ha reconegut la derrota, anunciant que no formarà part del nou executiu. En tercera posició queda el partit conservador liberal, amb 22 diputats, i en quart lloc els verts, de Franz Timmermans, amb 20 escons, que ja ha anunciat la seva dimissió després d'aquest mal resultat, ja que els verts esperaven una victòria...
davant de les altres forces i realment s'han quedat en última posició amb vines cons. El país afronta ara un escenari polític molt fragmentat amb més de 15 partits amb representació i un camí molt complicat per aconseguir una majoria estable al Parlament.
I ara obrim l'espai de notícies municipals, l'espai de notícies de Sant Just. Anem amb els titulars. La línia X30 es reforçarà amb més vehicles i connexió fins a l'estació de Sant Feliu. Sant Just i l'AMB implementen millores per augmentar la puntualitat, incorporar busos articulats i adaptar parades per a una mobilitat més accessible i sostenible.
Nou cicle dedicat a la música moderna Ilona Lalletana, el novembre a Sant Just. Del 6 al 20 de novembre, la Biblioteca Joan Margarit acollirà tallers i una conferència gratuïta sobre música moderna i patrimoni sonor català.
I per últim, Festa de la Castanyada a Mas Lluí, per enfortir el vincle entre escola i barri. L'AFA de l'Institut Escola Mas Lluí organitza activitats familiars i posa el focus en el seu projecte educatiu i la captació de noves famílies. Ara sí, passem als esports. Festa de la Castanyada
I comencem parlant de l'Atlètic Sant Just, que va quedar eliminat de la Copa del Rei ahir després d'un duel èpic davant el Mallorca. Els homes de Conrad Garcia van signar un gran partit i tot i quedar-se amb un menys des del minut 25, van ser superiors durant una primera part de molt nivell en la qual van posar les coses molt complicades els homes de Yago Barrasate. A la represa, l'esforç físic va passar factura als Sant Justencs i el Mallorca va acabar emportant-se la victòria amb dos gols d'Abdon Prats.
Toni Domínguez, el porter de l'Atlètic, va ser el protagonista del partit amb aturades decisives que van mantenir viu a l'equip fins al final. Des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, volem donar l'enhorabona a Sant Just i a l'Atlètic Sant Just perquè ahir ens van donar una gran festa esportiva al municipal de l'Hospitalet de Llobregat. Gràcies per tot.
I ahir, a part de l'Atlètic San Just, vam tenir una nit plena d'emocions en la primera ronda de la Copa del Rei. El Girona va complir amb els pronòstics, però va haver de suar de valent per imposar-se el Constància d'Inca per 2 a 3 en un partit molt intens que va acabar a la pròrroga. El Sabadell també va aconseguir el passi després de vèncer el Poblense per 1 a 2, amb un final d'infart. A Sant Andreu, festa grossa. L'equip quadribarrat va sorprendre.
El Teruel amb una gran victòria per 2-1 i el Reus Redis va protagonitzar una de les nits més èpiques, eliminant a l'Europa els penals després d'un vibrant 2-2. I avui l'emoció continua amb dos partits destacats. L'Atlético Baleares rep l'àstic de Tarragona, mentre que l'Atlètic de Lleida buscarà donar la gran sorpresa davant de l'espanyol de Manolo González.
I bones notícies a Can Barça, perquè en la preparació del partit de diumenge davant de l'Elx, Hansi Flick ja podrà comptar, sembla, amb Lewandowski i Dani Olmo, que han completat l'entrenament amb el grup, tot i que encara no tenen l'Alta Amèrica. També s'han reincorporat Rashford i Frenkie de Jong, que dimecres no s'havien exercitat,
per una càrrega de minuts, mentre que la Minyamal continua treballant amb total normalitat i a gran intensitat. L'únic absent d'avui ha estat Pau Coversi, que s'ha quedat als gimnals per una gestió de càrregues, però tornarà amb el grup aquest divendres. En canvi, Christensen segueix amb algunes petites molèsties i encara no entra en la dinàmica de l'equip. Hansi Flick recupera efectius i comença a veure llum verda de cara al duel de diumenge a dos quarts de set de la tarda.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui us presentem una cançó que m'ha recomanat el Daniel Martínez, el presentador de la Rambla, així que totes les queixes o tots els agraïments són per ell. És una cançó que ens parla de la fragilitat dels finals i de la nostàlgia que queda quan l'amor s'acaba. Amb una melodia dolça però carregada d'emoció, la peça combina una veu plena de sensibilitat amb harmonies que transmeten tristor i esperança a la vegada.
La lletra ens convida a reflexionar sobre com de vegades les històries més boniques no acaben com nosaltres voldríem, però ens deixen encara igual una empremta molt profunda. El tema juga amb aquesta dualitat entre el dolor de la pèrdua i la bellesa del record, convertint una experiència amarga en una cançó plena de llum i sinceritat. L'artista que sina aquesta cançó és conegut per la seva energia desbordant, la seva veu única i la seva capacitat d'unir el pop més lluminós amb una gran sensibilitat emocional.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El seu cantant és britanniculibanès, tot i que s'ha nacionalitzat com a estatunidenc. La cançó es va publicar l'any 2007 i forma part de l'àlbum Life in Cartoon. Avui és una mica difícil, ho he de reconèixer, però que soni happy ending d'àmica.
Fins demà!
Wake up in the morning, stumble on my life. Can't get no love without sacrifice. If anything should happen, I guess I wish you well. A little bit of heaven, but a little bit of hell. This is the hardest story that I've ever told. No hope but love or glory, happy and ends, gone forevermore.
Bona nit.
No hope, no love, no glory, no happy ending.
I'm not together. Two o'clock in the morning, something's on my mind. Can't get no rest, keep walking around. If I pretend that nothing ever went wrong, I can get to my sleep, I can think that we'll just carry it on.
Bona nit.
Fins demà!
Little bit of love.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Doncs una bona cançó que ens ha recomanat el Daniel Martínez. No la coneixia i realment me l'emporto cap a la meva playlist. De veritat, molt bonica aquesta cançó. Però ara ja sabeu el que toca i ara toca passar a l'efemèride del dia.
Avui, 30 d'octubre, se celebra el Dia Internacional de la Professió Mèdica, una jornada que ens recorda la importància dels metges i metgesses, de tot el món professional que dediquen la seva vida a cuidar la salut i el benestar de les persones. Cada dia, en hospitals, consultoris o unitats mòbils, no només curen malalties, sinó que ofereixen consol, escolta i suport emocional a pacients i famílies, sovint en els moments més difícils de la seva vida.
Aquest dia també posa en relleu els reptes de la professió, hi ha llargues jornades laborals, pressió emocional, decisions difícils i la responsabilitat constant que implica tractar amb vides humanes. Tot i això, aquests professionals continuen treballant amb vocació i dedicació, demostrant que la medicina no és només una ciència, sinó també un acte d'humanitat i empatia.
Cada diagnòstic, cada tractament i cada gest de suport són una manera de donar esperança i seguretat a qui ho necessita. El Dia Internacional de la Professió Mèdica és també una invitació a reflexionar sobre la nostra relació amb la salut i amb aquells que ens la cuiden. Ens recorda que la cura no només ve de les mans dels professionals, sinó també del respecte i la consciència que tenim sobre la nostra pròpia salut.
i la dels altres, en un moment per valorar els petits gestos, una paraula d'ànim, un somriure o simplement escoltar. Avui celebrem doncs la dedicació i la humanitat de tots els professionals de la salut i en fer-ho també recordem a nosaltres mateixos que hem de cuidar-nos, respectar-nos i valorar la vida, que és un acte d'amor que comença amb cadascun de nosaltres.
Cada bata blanca és un recordatori que encara que en els moments més difícils hi ha esperança, compassió i una promesa de cura que ens acompanya en el nostre camí. Així que moltes gràcies a tots els serveis mèdics de tots els hospitals perquè realment fan una feina espectacular i dia rere dia ens salven la vida.
Ara una petita pausa publicitària i anem amb la primera secció del programa.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes. I ara Food Cut amb Víctor Cortines.
Què tal, Víctor? Benvingut. Hola, Jaume, com estàs? Com estàs? Doncs molt bé, mira, amb ganes de tornar a sentir aquestes històries, a tornar a explorar el futbol català, que amb tu estem descobrint que és molt més ric del que ens pensàvem. Poc a poc, al final, es van descobrint cosetes, tu, eh? I capítol a capítol anem descobrint un nou club i realment estic aprenent molt i això m'agrada molt perquè m'encanta el futbol, m'encanta Catalunya, aleshores...
És el bon còctel perfecte per aquesta bona combinació al final. No pot sortir res malament, podríem dir. Exacte, és veritat. Doncs com que em preguntaves què tal com estàvem també aquí, doncs jo molt content també d'estar aquí una setmana més amb tu també i de prendre més cosetes també, que jo crec que tant tu com jo sempre estem prenent cosetes aquí. Sempre prenem i a més...
molts cops riem, que això també ja està molt bé. Exacte, això és veritat. I a més, fent programa, ja quasi a prop del Halloween o castanyà, també, no? Això és veritat, això és aquest divendres, realment demà. Sí, demà, demà. I bé, amb ganes d'aquest Halloween castanyà, que sempre és xulo. Jo ja he anat a escoltar una miqueta, o sigui, faig un incís a això i tal, jo he anat a escoltar una miqueta els programes d'aquesta setmana, també, que hi ha molta confrontació entre castanyà i Halloween, també. Tu que ets més de castanyà o de Halloween?
Jo potser tiraria més per la castanyada, perquè de disfessar-me tampoc som molt, llavors me'l tiraria més per castanyada, castanyes, moniatos, panellets, també. Sóc dels panellets, això sí. Sí, ets el llaminè. Sí, sí. Però va, Víctor, ens deixem d'històries de ratllos i comencem amb l'actualitat informativa esportiva.
Doncs sí, perquè jo crec que el que premia molt és començar pel partit de l'Atlètic Sant Jusk, que es va disfrutar ahir. Vam disfrutar ahir. Sí, vau anar-hi, ja vaig veure que vau anar-hi una miqueta. La Ràdio d'Esvern va estar present i realment vam disfrutar molt. I una nit històrica pel poble i per l'Atlètic, eh?
I tant, i tant, sí, perquè encara que fos una nit històrica pel poble, malauradament l'equip Sant Justenc va caure derrotat 0-2 davant el Mallorca, que ha destacat que al club se li ha quedat el somni de la Copa del Rei amb els gols d'Abdom Prats per partida doble.
per part del Mallorca, tot i que, com ara comentaves, recordaran sempre aquest dia, no?, que ha estat assenyalada, que vam poder disputar un partit amb una primera divisió, com a Mallorca. Sí, sí, a més la imatge de l'equip va ser molt bona, la primera part van acabar 0-0 i realment el Sant Just, bueno, l'Atlètic Sant Just, va tenir opcions per, inclús per anar guanyant, per tant, molt contents amb la feina que ha fet l'Atlètic i des d'aquí ho vam viure amb molta emoció.
I bé, seguim amb l'informatiu, parlant una miqueta de la Barça, perquè, com ja sabíem ahir, nova lesió pel conjunt de Hansi Flick, Pedri cau lesionat i estarà fora dels terrenys de joc mínim més. Imagina't, cal destacar que segueixen recuperant-se Lewandowski, Rafinha, Olmo, Joan Garcia, Christensen, Gabi i Ter Stegen. Cal destacar que, com ja sabíem des d'aquest diumenge passat,
Pedri no disputarà el partit contra l'Elx, que és el diumenge, dos quarts de set de la tarda, i llavors ens queda la gran pregunta, no? Qui no ens aposarà Hansi Flix sense Pedri? Doncs, a veure, home, jo crec que serà Casador. Tornarà a agafar molt protagonisme a l'equip, però sí que és veritat que la de Pedri és una baixa molt sensible. I tant. Però bé.
Seguim amb el calvari de les lesions de Can Barça. Exacte, exacte. Jo crec que, bé, ara hem d'agafar una dinàmica positiva per intentar, com a mínim, que es pugui remuntar també i que jugadors que juguen amb molèsties es puguin anar recuperant també, com a l'Aminyabal.
Getafe Girona cobra l'11a Jornada de Lliga justament en el dia de Halloween. No sé si hi haurà carmels, terror... Panallets, castanyes... Castanyes, a lo millor alguna n'hi haurà. Cal dir que el conjunt de Mitchell, després de guanyar 2 a 3 a la pròrroga de l'Europa contra el Constància,
Visita el Getafe per sumar els tres punts que serien molt importants per ells i per ja començar a quedar-se més a la zona de permanència. Per tant, això divendres o dissabte? Divendres, divendres. Divendres, perfecte. Sí, sí, sí.
I com comentàvem a Off the Record, l'Atlètic Lleida espanyol partidàs a la Copa del Rei, l'estrena de l'equip de Manolo González, que comença el camí de la competició del CAU a Lleida, on no ho tindrà fàcil per accedir a la següent ronda, perquè l'Atlètic Lleida segur que competirà, com segurament hi ha el Sant Just, i a la Lliga l'equip Perico juga contra l'Alaves a domicili. Doncs atents també a la Copa del Rei, que avui debuta l'Espanyol.
Pel que fa al tema de motor, cal dir que aquest cap de setmana no hi ha ni Fórmula 1 ni MotoGP, però les dues competicions tornen al final de setmana del 7 al 9 de novembre. Pel que fa a Fórmula 1 es disputa el Gran Premi de Brasil i pel que fa a MotoGP es disputa el Gran Premi de Portugal.
Doncs ara sí, acabem amb les notícies, amb aquest repàs informatiu que ens porta sempre el Víctor Cortinas. I ara sí, comencem amb el tema d'avui. Quin equip anem a descobrir avui?
Doncs avui, Jaume, en el ceder programa que ja portem aquí del segona temporada de FoodCat, descobrirem el club de futbol Damm. No sé si tenies una miqueta de ganes ja de parlar d'aquest aquí. Home, jo crec que hem parlat en diversos episodis del Damm i jo crec que ja era el moment de portar-lo. Exacte, jo crec que la gent potser ja volia saber una miqueta perquè deien, clar, jo què sé, parlant del Vic, de l'Olot, no sé què. I sortia el Damm. El Damm, i doncs passava... La Damm. Exacte, la Damm, sí, exacte, la Damm.
Comencem pel principi, com es va fundar aquest equip? Doncs bé, es va fundar l'any 1953, un grup de treballadors de la fàbrica de l'Estella Damm, aficionats al futbol, decideix formar un equip i inscriure'l al campionat d'educació i descans. Aquests partits de dissabte a la tarda, disputats... Per tant, va començar una miqueta com aquests equips d'empreses, no? Exacte, exacte. La Liga de Domingos, que li diguen. Sí, sí, exacte, quan es va domingo dissabte al final van fer, eh?
Com dèiem, disfrutats dels terrenys desapareguts de la ferroviària contra equips com el FEXA, aquestes empreses comptades d'equipos d'empresa al final, també Aigües de Barcelona, o Philips, són el German d'una de les entitats de formació esportiva més importants del país, d'aquí a Catalunya. Mira, que curiós, la veritat. Jo deia, ostres, DAM, per què es diu DAM? I ara té tot el sentit, i és que va néixer sent un equip de liga d'empreses, d'aquestes que diem.
De la fàbrica d'Adam també, igual que després ja parlarem una miqueta de l'Escut també, que ja té alguna semblança amb l'empresa. D'acord, d'acord. Doncs seguim i seguim recordant una fita per la història. Doncs sí, perquè el 1967 el Club Futbol d'Am veu amb orgull com el seu equip juvenil es programa Campió de Catalunya...
i acabar la temporada com a finalista de la Copa del Generalissimo, la tia Copa del Rey, després d'eliminar el Real Madrid a les sèries finals. No és brutal, eh? Però clar, és el Real Madrid absolut. Clar. Per tant, i aquests eren juvenils, aquests nois. Clar, o sigui, és una fita històrica pel club, ja, en plan... Bueno, i pel club i pel futbol espanyol, perquè que un equip juvenil arribi a la final, ostres... Ja diu molt, també, no? Té molt de mèrit, sí, sí.
Però sí que és cert que la final disputada a l'estadi Santiago Bernabéu, quan encara es podien fotre, o sí, perdó, disputar finals amb el Santiago Bernabéu, ara ja no, no sabem per què, contra el club de Bilbao, es va escapar per ben poc els nois de Ricardo Torres, però el valor de la seva gesta ha continuat
inalterable fins al dia d'avui, no? No, no, no, ja ho estem recordant avui que realment és una gesta històrica com un equip juvenil es va plantar en una final de lo que abans era la Copa del Rei, la Copa del Generalissimo. I contra un equip de primera com el Bilbao. Sí, sí, i guanyant el Real Madrid. Exacte, exacte. Igual aquell dia tenia una pàgera, se'm van anar tots de discoteca el dia anterior i van dir, va, estos los ganamos fácil, no? Aquests juveniles... Aquests juveniles... Doncs mira els juvenils de Catalunya. Sí, clar. Seguim.
Doncs sí, perquè cal dir que la temporada de 1971-72 va ser una de les més glorioses de la història de l'entitat. Les catories infantil i juvenil es van proclamar campiones de Catalunya i van arribar a la final i al quart de final dels campionats d'Espanya respectivament. Aquests èxits van obrir la porta d'Europa al club on l'equip juvenil va competir els anys següents contra rivals del màxim nivel continental
a diferents tornejos internacionals. Estem parlant de, no com a equips de primera divisió i això i tal, però d'equips juvenils de todo el món que van poder disfrutar, doncs saber quina és l'experiència. Aquests dos equips van arribar a estar en competicions europees d'aquesta categoria infantil i juvenil. Exacte, posa-li pel cas el que s'hi ha amb el Liverpool o el Bayern de Múnica amb juvenils també.
Que ojo, que no està malament. Víctor, hem de recordar, per situar una mica l'oient, que l'Adam no té primer equip, no té un equip amateur, tot és categoria inferiors, eh? Correcte, correcte. No sé ara per on comencen, perquè ara comencen cada cop més petitets, però va des de la categoria més petits fins al juvenil. No, Cadet no, Benjamin o David, una cosa d'aquestes.
Fins a juvenils. I a juvenils, doncs s'acaba. I l'Adam busca potenciar els seus juvenils i buscar-los, col·locar-los als millors equips, sobretot de Catalunya. Per tant, molts jugadors de l'Adam que estan al juvenil, que el juvenil de l'Adam normalment sempre està de la màxima categoria, i molts d'aquests van anar al Barça, a l'Espanyol, al Cornellà... Correcte. Has portat després un repàs dels jugadors que han passat per l'Adam?
Em sembla que sí, si no hi ha... Sí, o sigui, algun sí que... Seguirem comentant, doncs. Va, seguim amb la història perquè ara hem d'anar al 1982. Exacte, perquè coincidim amb el mundial d'aquí a Espanya, es va celebrar a Catalunya un mundial de clubs infantils, on cal destacar que el club de futbol d'AM va ser un dels participants d'aquest mundial. Fixa't tu, al final. Allà a nivell mundial, eh?
Exacte, o sigui, estem parlant que, com tu deies, també, que la seva base és la cantera, totes aquestes espècies de juvenils, cadets, benjamins, ostres, és que poder que tots aquests equips puguin disputar un mundial de les seves condicions i categories és brutal, per la veritat. Sí, sí, al final...
Al final, la d'Am fa una feina realment extraordinària. Treballa molt bé la cantera, treballa molt bé els jugadors d'aquí de Catalunya. I és un orgull, no?, tenir equips com aquest, que formen també els nostres talents aquí, a la nostra terra. Totalment, totalment, la veritat. I bé, cal destacar l'època dourada del club futbol d'Am, que és entre el 1985 i el 1994.
on durant nou temporades el juvenil de l'entitat va formar part de la divisió d'honor sub-19, que és la màxima competició de la categoria que el va portar a jugar per tot el territori estatal contra els millors equips del moment. Molt bé. No sé si el que dèiem, que l'Adam sempre ha estat allà dalt, amb els millors equips formatius.
Jo crec que molts clubs, inclús ja la primera divisió i la segona divisió, haurien d'aprendre molt d'aquestes cosetes. Perquè, a més a més, durant aquests anys, pel camp del carrer de la Selva, hi van passar jugadors de la talla com Pep Guardiola, Julien Guerrero, Ismael Urzaiz o Santi Cañizares, entre molts altres. No, no, sí, sí. Perquè et fixis, eh? Realment brutal. Aquests van anar com visitants.
de l'Adam, visitants. Cal recordar-ho, sí. Sí, sí, però realment espectacular. Pel camp de l'Adam han passat els millors futbolistes d'aquí del nostre país, eh? Sí, sí, sí. I, ojo que ara ve una paraula que ha estat bastant sonada pel món del futbol, la fi de la Superlliga, ojo que compta que no fos l'Adam una mica de... una espècie com de visionària, no? Amb això, la Superlliga, no, perquè la fi de la Superlliga vol dir que va del 1995 al 2004...
L'any 95 es va decidir modificar el reglament i cansar el format de la divisió 9 sub-19 per recuperar les competicions regionals. La nova divisió d'honor juvenil va passar a dividir-se en sis grups integrats pels equips de les diferents comunitats autònomes. Això és el que parlàvem, clar. I aquí a partir, doncs...
Des d'aquesta nova regulació, no?, els juvenils només juguen amb els de la seva comunitat. Exacte, exacte. Per això que abans, o sigui, fa anys sí que van jugar... A nivell estatal, clar. Exacte. Clar, potser jugava contra el Bilbao, contra el Madrid mateix, el... Correcte, sí, sí, sí. O el Valladolid, el Sevilla, sí, sí, sí. I ara realment és només comunitat autònoma, però crec que també fan una especial copa d'Espanya o alguna cosa d'aquestes. Sí, fa alguna... Que en alguns tornejos puntuals s'acaben trobant.
que això també és xulo. I ara hem de viatjar a l'any 2004. Doncs sí, perquè és una data molt assenyalada per l'entitat, perquè es va celebrar el seu 50è aniversari en un any ple d'actes commemoratius, bé, ja t'ho pots imaginar, festa a la grossa, vull dir, o sigui, celebrar... Perquè això al final... Suposo que amb molta birra, no? Amb molta estrella. Sí, sí, sí, com t'agrada aquest xoc de paraules, eh?
Deuen estar subvencionats una mica Estrella de Dam, almenys la festa la paga a elles. Segur, segur, estaria amb la pasta que tenen al final. I és això, al final. O sigui que heu recordat que encara és un club centenari, però ja veuràs que quan arribi el centenari farà una festa... Home, 2004 vam fer el cinquantè, ja anem pel 2025, 71 anys. Molt bé.
Ja ha quedat poc. 30 anys. Tu i jo ho veurem, eh? Si tot va bé, ho veurem. Llavors ens fiquem a la festa allà amb les vigres. Perfecte. I també hem de parlar de les noies, perquè al futbol femení també arribarà dam. És molt important. Les noies també entren en joc. Entren entre el 2005 i el 2015. Sobretot cal destacar que una efemèride que des del 2014 el club futbol dam també està fortament compromès amb el futbol femení, amb la creació d'un equip juvenil cadet,
que en el seu primer any ja va aconseguir el campionat de Lliga i les sets de categoria. O sigui que al final també, pel futbol femení, va molt bé i és un punt molt positiu per l'entitat també i pel futbol femení, clar. Genial, genial. I també passem ara...
a parlar perquè el 2014-2015 també va ser una data per... Bueno, per guardar-la bé, no? Molt, molt, molt històrica al final, també, sí, sí, perquè el primer equip masculí... Que recordem, no és el primer equip, és un juvenil. Exacte, exacte, correcte. Va arribar als quarts final del Copa del Rei, tu. Imagina't-ho, eh? No, no, és que...
Jo amb això, si acabo al·lucinant amb cada cosa que dic, acabo al·lucinant. Realment, la dama ens està sorprenent, perquè sobretot el talent precoç que tenen. És espectacular. Jovanils es planten a finals i a quarts de Copa del Rei, que realment és espectacular, contra gent segurament de 30 a 35, 27... Totalment. I jovanil és fins als 19.
Per això et dic. O sigui, ells tenen una filosofia que després comentarem, digues sí. Perfecte, no, no, això res. Que clar, al final, els nois van sortint cada vegada millor i més d'hora. Sí, sí, sí. L'hem vingut mal amb 15, no? Gàbia amb 18, coerció amb 17. Exacte. Doncs sí, sí, realment el talent puja fort, eh?
Totalment. I bé, doncs ja passeu una miqueta a l'actualitat, no?, que abarca una miqueta als anys 2016-2025, no?, el Club Futbol d'Am ha continuat la seva tasca fins a esdevenir un dels planters de futbol base, de referència, com jo comentàvem ara en tot aquest programa. La temporada 2017-2018 l'Elevies va proclamar campió de Catalunya en derrotar el FC Barcelona a la final, fixa-t'ho, i un any després el Joan Favení aconseguia un doblet històric guanyant la Lliga i la Copa Catalunya. Molt bé.
O sigui, ja estem veient que realment tant en masculí com en femení la dama és un referent absolut, eh? Totalment. A més a més, l'any 2021 el juvenil A es va tornar a classificar per la Copa del Rei i des d'aleshores el primer equip masculí, que recordem que és el juvenil, l'ha jugat quatre temporades consecutives augmentant a sis les participacions totals de la competició. Molt bé, brutal. Recordem que és aquesta la Copa del Rei juvenil, eh? Sí, sí, sí, sí, correcte.
I bé, només comentar-te una dada el seu palmarès que em va al·lucinar bastant, jo. O sigui, escolta, només vull recordar que... O sigui, que l'entitat entre totes les categories que formen el club del barri de Sagrada Família han obtingut un total de 1.624 títols. Ojo, eh? Ojo, ojo, ojo. Que entre els que es destaquen es destaquen 39 lligues i 24 gopes. Què et sembla que es registra?
Home, espectacular, que crec que no deuen tenir un museu tan gran per encabir tots aquests trofeus. Recordem que són trofeus de totes les categories, des de la lobby fins al juvenil. Doncs, tots aquests equips que tenen ells han anat guanyant, guanyant, guanyant, durant tot el llarg de l'ascensió per acabar aconseguint 1.624 títols. Perquè vagis, eh, tu. No sé què hauran fet amb tant de títol, eh.
I bé, doncs com comentava una miqueta, recordar aquesta filosofia de l'entitat, des del 1954 el Club Futbol d'Am ha mantingut inalterable un mateix objectiu que és promoure la formació esportiva i humana mitjançant la pràctica del futbol.
un compromís que, amb el pas del temps, ens ha convertit en una escola de referència a nivell estatal, amb èxits tant col·lectius com individuals sustentats en uns valors, doncs, increïbles. No, no, sí, sí, totalment, ja ho hem estat comentant al llarg del programa que és això, aquesta feina de formar, de feina d'escola que té l'ADAM, que és el que deia, una feina...
irrenunciable per ells, que al final és la seva essència. Totalment. I passem també a parlar de l'esportivitat, perquè crec que és un concepte clau en aquest equip. Exacte, totalment, perquè ells, com a esportivitat, entenen, és més que formar esportistes mitjançant l'esport, formem persones estimulant l'educació i el respecte envers els companys, els àrbitres, els contraris i l'afició, portin els colors que portin. Tenim un estil característic i ens agrada que ens reconeguin per això tant a dins com a fora del terreny de joc. Molt bé.
A més a més, també, l'altre concepte que tenen és la companyonia. Des del primer dia, ells ens conviden a unir-se a una família en què ningú es fa... És tan bo com la suma de tots i totes, en què els únics èxits que es persegueixen
són uns èxits col·lectius i en què el talent individual treballa el servei de l'equip. I és que, tant a la vida com al futbol, la unió fa la força, al final. No, no, sí, sí, totalment. Són una mica de la Barça, al final. Sí, sí, sí, al final formar per, sobretot, intentar calmar aquests egos que a vegades tenim els jugadors de futbol i formar persones amb seny i que realment treballin per un objectiu col·lectiu, que al final el futbol és un esport d'equip
I es guanya si juguem tots bé i no si no només jugàvem bé. Totalment. A més a més també tenen el concepte de l'afany de superació. Sabem que els límits només són barreres que s'han de superar i els animem a aprofitar totes les experiències de la vida, bones i dolentes, per convertir-les en les oportunitats que els ajudin a aconseguir-ho.
perquè amb actitud, amb esforç i amb disciplina, no hi ha res impossible. Molt bé, això és totalment cert, eh? Subscrivim cada una d'aquestes paraules. I tant, i tant, i tant. I passarem també perquè la professionalitat és un altre concepte important per l'adaptament. Totalment, la missió de tota l'escola de futbol per a nens i nenes és preparar-los perquè continuïn amb la seva progressió més enllà dels nímits del club, enllà dels anys,
Són molts els que s'han incorporat a grans equips, tant a nivell nacional com internacional, un pas en què el paper de l'entitat es limita a assessorar sense percebre cap retribució. Molt bé, doncs aquesta feina clau també en el desenvolupament dels nens, perquè al final hem de formar-los també com a persones, perquè els futbolistes són persones i han de tenir una actitud exemplar, perquè són referents.
per moltes persones, eh? Exacte, sí, sí. I acabem parlant de l'actualitat, que sempre m'agrada a mi saber com està l'Adam actualment. Doncs mira, l'Adam a la sub-19, que és el juvenil, disputa la divisió d'honor juvenil. El que dèiem, sempre a dalt de tot, eh? Exacte, sempre a dalt de tot. Concretament es troba en el grup 3, i està segon,
a la classificació amb 14 punts a dos menys que el Barça Sub-19. Així que ha tingut un molt bon inici a campionat i esperem que segueixi així a la part alta de la taula tota la temporada i bé, que pugui seguir fent història com tota la que m'ha explicat fins ara. Brutal, doncs molt bé. Contents que el juvenil d'Adams segueixi a peu de canó i realment fent una molt bona feina.
Víctor, jo ara et vull comentar una sèrie de jugadors que han passat per l'Adam, ja que no ho hem repassat. Et llenço uns quants noms perquè veiguis la qualitat d'aquesta cantera, eh? Sí. Gerard Moreno, davanter del Villarreal. David López, que juga a l'Espanyol. Aleix Vidal, que va arribar a jugar al Barça. Correcte. Cristian Tello, Carles Pérez, Rubén Alcaraz, que no és el tenista. T'imagines, eh? El seu germà. Keita Balde, màxim golejador de la selecció de Catalunya. Sí.
Víctor Vázquez, Ramon Terrats, Maria Pérez, Laia Parera, Montse Quesada, Marc Casador, Joan García, per tant... Perquè veus que al final, o sigui, som molts, i jo crec que no acabaríem el programa, encara en diríem 100 més, som molts els que han passat per les files de la dama. I és el que em diuen, per exemple...
Joan Garcia i Marc Casador, dos jugadors que estan jugant i som titulars al Barça de Hansi Flick perquè així els oients diguin, ostres, l'Adam fa coses importants. És que al final és això, jo crec que si mantenen aquesta filosofia, que la tenen molt ben marcada, saben com funciona tot, llavors doncs... I és que al final proporcionen el millor futur pels seus...
Alumnes, per dir-ho d'una manera. Exacte, exacte. O sigui que han anat en equips molt top i guanyen títols com Champions League, Lligues, hi ha més estatals també, Mundials. Sí, sí, exacte, totalment. Doncs, Víctor, la veritat que ens ha quedat un episodi molt complet de FoodCut, aquest set episodi, i a més hem descobert ja la història amb profunditat de l'Adam, que la portàvem nombrant...
uns quants cops, uns quants episodis ja havíem parlat de la Damm, no sé què, la nombraven, la mencionàvem, però Abra sí, ja la coneixem al 100%, gràcies a aquest repàs que ens has fet. Sí, perquè només comentar del tema de l'escut que comentava al principi del programa, bé, com si entreu a internet això i tal, tenen al mig de l'escut una estrella,
que és l'estrella de la marca de l'estrella d'Am, també al final. Llavors, com bé comentàvem, el club segurament deu ser subvencionat de la fàbrica d'Am, i bé, és així com el club ha adoptat el logo de la marca de cerveses més important de Catalunya, no? No, no, això segur. I acabem comentant, per acabar, que l'equipació, l'equipació tota vermella, fàcil.
color de l'estrella d'an, vermell. Encara me la compraré, diu, aquesta. Encara aniré com allà. La birra o la camiseta? Hòstia, ara em fas dubtar una mica, eh? Doncs, Víctor, acabem per aquí. Moltes gràcies per aquest episodi de FoodCat i ens retrobem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, ja, home. Moltes gràcies. Adéu.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. I ara fem una petita pausa musical. Ara ho deixo amb per due com a noi. De oli.
Per due come noi, non ci sono favole. Per due come noi, ma smetti di piangere. Per due come noi, salutami tuoi. E sai, se ti guardassi con i miei occhi, non te ne andresti mai. Ma uno come me, ha bisogno di correre, di sentirsi vivo.
Fins demà!
Que si ama lo strano, siamo cresciuti assieme Tra due come noi, non c'è chi vince o chi perde C'è chi mente e chi amete Non fare finta di niente, di niente, di niente, di niente, no Non fare finta di niente, no Se vuoi te lo giuro, se vuoi te lo urlo
Fins demà!
Piuttosto va avanti, seccocci dietro. Mi giro e ti vedo. Mi giro e ti vedo. E se ci penso sorrido. E se ci penso sorrido. Perché l'ho capito. Ma cosa hai capito? Non mi serve più averti vicino. Tanto lo sai. Tanto lo sai. Che due come noi, che si vogliono bene, che si amano strano, siamo cresciuti assieme. Tra due come noi,
Non c'è chi vince o chi perde, c'è chi mente e chi ammette. Non fare finta di niente, di niente, di niente, di niente, no. Non fare finta di niente, no. Se vuoi te lo giuro, se vuoi te lo uso, anche sotto il diluvio, come noi non c'è nessuno.
No, no, no, no. E jo te lo giuro, ma si te lo giuro, no, no. No, no, no.
Ràdio Tosbel 98.1 Ràdio Tosbel Catalunya Ràdio Les notícies de les 6 Bona tarda, us informa Marc Güell
Aquesta hora, punt final a la consulta de Junts a les bases sobre el trencament de relacions amb el PSOE. Les urnes virtuals del partit han tancat ara a les 6 després d'un dia i mig de votació i els resultats els faran públics durant la pròxima hora.
Bona tarda. Es preveu que a partir de dos quarts de set es facin públics els resultats un cop la sindicatura electoral hagi verificat el recompte. Hem vist ja arribar el secretari general del partit, Jordi Turull, encara que no hi ha prevista cap compareixença. Es dona per fet que la militància haurà avalat la decisió que va prendre l'executiva dilluns a Perpinyà. Amb la incògnita, però, de quin ha estat la participació? Jordi Corbalan, Ferran Guerrero, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I més notícies, Joan Vilaplana. Algunes víctimes de l'Adana reclamen 58 milions d'euros a la Generalitat i a la Confederació Hidrogràfica del Xúcar per danys morals, físics i per les pèrdues materials que no han estat compensades. Es tracta de 418 reclamacions, 12 de les quals van patir la pèrdua d'un familiar pels aiguats. Aquestes dues administracions tindran 6 mesos
Per respondre, i després, si fos necessari, l'associació de víctimes assegura que recurreran a la via judicial. Les grans companyies elèctriques oficialitzen la petició per ampliar la vida útil de la central nuclear d'Almaraz, Extremadura. Iberdrolandesa i Naturgi demanen al Ministeri per la Transició Ecològica que segueixi funcionant 3 anys més dels acordats fins al 2030. Segons Eloi Nolla, d'ecologistes en acció, les elèctriques són les que van decidir tancar la central...
i la petició persegueix que els redueixin els impostos que paguen per la gestió dels residus. Ja vam pagar en el seu dia 6.000 milions d'euros per la moratòria. Fins a l'any 2005 també vam estar pagant més de 2.000 milions d'euros per la gestió dels residus d'aquestes entrades actuals. I si ara ens hem de carregar altre cop els 6.000 milions d'euros perquè se'ls rebaixa la taxa d'enresa perquè puguin seguir funcionant, em sembla un disbarat.
Israel ha rebut de la Creu Roja les restes de dos hostatges segrestats per Hamas el 7 d'octubre de 2023 i portats a Gaza per l'organització islamista. Les restes aniran ara a un laboratori forense per ser identificats. I és que en altres ocasions Hamas ha retornat cossos que no es corresponien amb cap hostatge. L'últim cas es va produir dilluns a la nit quan la milícia va tornar a restes d'un mort que ja s'havia evacuat de la Franja el 2023. Aquest incident es va convertir en un dels arguments d'Israel per bombardejar Gaza dimarts.
Hamas ha retornat fins ara les restes de 15 dels 28 cossos que encara eren a Gaza i que haurien d'haver estat lliurats a l'inici de la treva, elegant que localitzar les restes és complex i difícil al territori devastat. Oro els ulls, n'és un dia nou.
Primera edició del Festival Brots, impulsat per les joventuts musicals de Torroella de Montgrí, que neix com un homenatge a la terra, l'art i la pagesia de l'Empordà. S'inaugurà aquest vespre amb una proposta de nova creació del cineasta Paul Roig i l'artista visual Martina Rogers. Girona, Maria Rovira. El Brots té l'oli d'oliva com a símbol i fil conductor i durant quatre dies converteix masos, trulls i esglésies de diferents poblacions empordaneses en escenaris d'arts visuals, música i gastronomia. Montse Faura, directora del Festival.
Accions repartides pels pobles de l'Empordanet, amb recorreguts artístics com serà la d'aquest dissabte amb el Tour Bruts, que durant tot el dia es combinaran actuacions, instal·lacions, tastos d'olis i productes locals. Entre les diferents propostes, músics i compositores com Clara Peia i Pol Batlle, o el mateix Carles Marigó, que juntament amb pagesos de l'Empordà presentaran la revolta, una acció sonora que posaran diàleg, campanes i tractors per posar de manifest el patrimoni que la pagesia local. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Els esports, Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda, avui es disputen els darrers partits de la primera ronda de la Copa de Futbol. En format tot gira a les 8, Atlètic Balears de segona ref contra Nàstic de Tarragona de primera ref i a les 9, Atlètic Lleida de segona ref contra l'Espanyol. Els podreu seguir per API, web de Catalunya Ràdio i a 3CAT.
El Barça estudia a jugar un amistós el desembre al Perú. Seria el 22 de desembre a l'estadi monumental i contra la selecció peruana absoluta a canvi d'uns 8 milions d'euros. El Mundo Deportivo avança que el blaugrana Dicamem abandona la concentració de la selecció francesa d'en Vol per un esquins al turmell dret i torna a Barcelona. Èxit dels equips catalans de patinatge artístic al Mundial de Pequín. L'Olot ha revalidat la medalla d'or al grup Xous en plata per al Girona.
Els grups xous petits, or per al Cunit i plata per al Tona i medalla d'or del Cunit, el quartet sènior. La Unió Ciclista Internacional suspèn provisionalment el basc Oyer Lazcano del Red Bull Bora per anomalies inexplicables al seu passaport biològic dels anys 2022, 23 i 24. El tenista nord-americà Ben Shelton, de 23 anys, es classifica per al màsters de Turí. Ja hi són Alcaraz, Siner, Esbrev, Djokovic i Fritz. Queden dues places, comença el 9 de novembre.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Sant Just d'Esberna ha acordat amb l'àrea metropolitana de Barcelona un conjunt de millores al servei de la línia d'autobus X30 per augmentar la puntualitat i la capacitat del transport públic. Ben aviat s'incorporarà un vehicle adicional que reforçarà especialment les hores punta de la tarda, franja amb més incidències de regularitat.
De manera progressiva i fins l'estiu vinent, l'àrea metropolitana substituirà els vehicles actuals per autobusos articulats a tota la línia, fet que permetrà incrementar places i reduir aglomeracions. També es prolongarà el recorregut fins a l'estació de Sant Feliu de Llobregat, mantenint la freqüència de pas. Paral·lelament, l'Ajuntament adaptarà les parades del Parc de la Rambla i dels Marrecs per garantir accessibilitat i reurbanitzarà trams de vorera per facilitar el pas dels nous vehicles.
Les mesures s'emmarquen en l'aposta per un transport més sostenible que inclou la incorporació recent de sis autobusos elèctrics i un híbrid a l'eix Laurea Miró, un dels quals ja dóna servei al Just Metro. I en esports, l'Atlètic Sant Just va quedar eliminat de la Copa del Rei després d'un duel èpic davant el Mallorca.
Els homes de Conrad Garcia van signar un gran partit i, tot i quedar-se amb un jugador menys al minut 25, van ser superiors durant una primera part de molt nivell. A la represa, l'esforç físic va passar a factura als enjustencs i al Mallorca va acabar emportant-se la victòria.
Toni Domínguez, porter de l'Atlètic, va ser el protagonista del partit amb aturades decisives que van mantenir viu l'equip fins al final. Podeu llegir la crònica completa a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I en cultura, l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Institut Escola Maslluí organitza per segon any una festa de la castanyada al Parc Júlia Quieta amb el doble objectiu de reivindicar les tradicions i donar a conèixer el seu projecte educatiu per atraure noves famílies.
Per segon any consecutiu, l'AFA de l'Institut Escola torna a organitzar la seva festa de la Castanyada i una celebració que l'any passat ja va ser un èxit i que tindrà lloc al Parc Júlia Quieta, un espai que l'associació vol començar a vincular amb l'escola, ja que serà la seva ubicació definitiva en el futur. La iniciativa neix, segons el vicepresident de l'AFA, Marcos Murillo, per fer barri i per defensar les tradicions locals davant l'empenta d'altres celebracions. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat als informatius i als butllets horaris. Fins ara. Ara escoltes Ràdio Despert.
I ara sí, comencem la segona hora del programa i ara comencem sense filtres, amb l'Ariadna Cruz. Doncs Ari, què tal? Benvinguda de nou aquí a l'estudi.
Ah, espera, espera. Ara, que no t'havia posat al micro. Què tal, com estàs? Doncs molt bé, avui molt bé. Sí? Sí, i tu? Bé, bastant bé, també. Una mica cansat, però bé, bastant bé. Avui, de què parlarem?
Bé, aquesta secció dels joves, coses que envolten els joves... El tema d'avui considero que afecta un grup bastant elevat de joves i són els pisos estudiants i compartir pis. És un tema potent que us porto avui. És un tema potent i que a més és moltes vegades la primera vegada que molts joves marxen de casa. Així que bona pinta aquest tema, Ariadna. Sí, tu has compartit pis alguna vegada.
Sí, jo sí, jo vaig compartir pis dos anys, de fet tres, dos anys a Tarragona i una a Itàlia, així que bé, una experiència bona però ja parlarem perquè també porta molts maldecaps.
Sí, sí, segur. Com bé has dit, hi ha molta gent que ha compartit pis, que està compartint o que compartirà, i jo crec que tothom coneix alguna persona que es veu en aquesta situació. En el meu cas, tinc una amiga, que és la Clàudia, que és una estudiant de Girona, que estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona, que també fa periodisme, i avui ha vingut, deixant una mica de banda tots els treballs, exàmens i tot que tenim,
Perquè ja m'has dit que esteu bastant liats. Sí, estem bastant agobiades. Però bé, el principal és el principal i és estar aquí. Així que ens ha vingut a explicar una mica la seva experiència i venir a un pis d'estudiants. Bona tarda, Clàudia. Hola, bones. He vingut aquí avui una mica estressada amb història, però bé. Molt bé, doncs ara amb la Clàudia i també una mica amb mi sentirem també dues versions i pararem sobre aquest mal de camp que és compartir pis, Clàudia.
Sí, sí, una mica. Sobretot, més que compartir-lo, buscar-lo i trobar-lo. Uf, això va ser bastant criminal. És agònic, però bé. Doncs aprofitarem que els dos heu compartit pis i que segurament heu viscut experiències diferents per veure aquests dos punts de vista. Vale, perfecte. La primera pregunta que us volia fer és una mica que per què vau decidir entrar en un pis d'estudiants a viure?
Jo havia de buscar un pis sí o sí perquè Girona de la universitat em pillava a tres hores amb transport i era o trobar un pis o morir-me aixecant-me aviat i zero ganes, la veritat. Llavors vaig començar a buscar primer a la vila de l'Autònoma, per sort no vaig entrar, i vaig trobar un pis a Sabadell que em va salvar la vida.
i jo una mica el mateix la veritat vaig entrar a la Universitat de Tarragona per fer periodisme i per no haver de fer una hora i mitja cada dia i de tornar d'una altra hora i mitja doncs vaig decidir per un pis i la veritat que el que diu la Claudi també costa, costa trobar-lo però jo després la veritat que molt content vaig tenir sort perquè també hi ha gent que no té tanta sort i els companys també és un món complicat
Sí, sí, perquè, o sigui, quanta gent éreu o sou al pis? Nosaltres som quatre. Primer vaig començar amb un altre que ja va marxar i ara som les quatre des de fa un any ja i molt bé, la veritat. Molt bé. O sigui, al principi potser hem quedat una mica més de problemàtica o no? No, nosaltres hem estat sempre molt bé, som gent molt... totes molt tranquil·les, ens hem posat unes normes i totes bastant bé.
Molt bé, no, no, jo igual. Jo la veritat que en el meu cas érem tres, sempre vam ser tres, i la veritat que també, prou bé, vaig tenir molta sort, però sé de gent que no ha tingut aquesta sort. És que s'ha de tenir molta sort perquè... És una loteria, totalment. Totalment, o sigui, passa de viure amb la família...
amb tres persones de la teva mateixa edat, a més, que clar, això és un món, o sigui, tu quan comences a viure ni rentadores ni rentablats, o sigui, rentablats vale, però rentadores, és un món, les rentadores. No, no, sí, sí, home, jo mira, confesso una cosa, i els primers dies de viure sol em vaig haver de buscar un tutorial de com posar una lavadora, o sigui,
Jo n'he buscat tot. Aquest és el nivell. És que és complicat i a part de tot això també s'afegeix la convivència. És a dir, com és la vostra relació amb els companys?
Jo la veritat que bastant bé, no tenim una relació molt estreta, que jo crec que és millor, perquè així no hi ha tantes discussions, que si estàs amb una amiga o alguna cosa al final pots acabar més distanciat, però bé, mirem o té juntes. O té un eix, o té un eix. Exacte, ja ho vam fer el 2023, i bé, una relació cordial, però molt bé. Per tant, cordial, bona, però no d'amistat, amistat, no?
Exacte. A veure, si tenim algun problema ens ho podem dir i tal, però no els hi confiaria ella, segons què. Jaume, com va ser la teva convivència? Doncs molt bé, la veritat. Amb el primer pis que vaig estar a Tarragona vaig estar molt bé. Ens vam fer tots molt amics, érem tres i la veritat que érem una petita família de tres personals.
I realment vam fer molt bones amistats, amistats que avui dia encara no mantinc. I potser l'altra cara de la moneda amb la Clàudia. Doncs sí, amics de veritat que vam fer molt més fàcil l'estada.
Sí, al final és com una mica també depèn de la vibra del pis, o sigui, hi ha pisos que potser, o hi entres amb uns amics i et quedes, o et distàncies, que també pot ser, que el roce fa el carinyo, però a vegades no. També l'Odi, també fa l'Odi. Sí, dues de les meves companyes eren amigues i ara, bueno, saluden. A vegades, no? Sí.
No, però sí que és veritat que en una convivència hi haurà piques, això està clar, hi haurà problemes i hi haurà coses que s'hauran de parlar, moltes coses que s'hauran de parlar, perquè al final cadascú a casa seva viu d'una manera i quan surts de l'ou t'adones que hi ha gent que fa coses molt diferents.
Clar, i també si ets més desordenat o menys. Això és un tema. Tema ordre... A mi em costaria, perquè jo sóc molt desordenada. Potser et farien la bronca a tu, no? A mi sí, 100%. Tu, Clàudia, tens el pis molt ordenat? La meva habitació és una cosa que no cal tractar, la veritat, però el pis intento que sí. A vegades la roba estesa es pot quedar una setmana per allà, però...
Els plats almenys els netejo ràpid i ja està, és un marron que em trec de sobre. Sí, això per mi és el tema principal del meu pis, tema plats. Perquè és ràpid, s'acumulen molt ràpid i no rentar-los és una barrada. Sí, sí. Jo tinc una companya que sobreté una nòvia que viu a la vila i a vegades van a dormir allà i deixen el plat dos dies allà bruts a la pica i dius, joder, tio, que asco. No, no, sí, sí, totalment. És que tema plats per mi era el punt número 1 de conflicte.
Sí, sí, sí. És que és criminal. A mi ja tinc bronques també i són els meus pares i els meus germens i imagineu-vos... Clar, imagineu-vos tots joves que estan en eufòria perquè, clar, estic vivint junt, estic a la universitat, estic sortint de festa, doncs, bueno, a vegades alguns es deixen més anar de la mà. Sí, perquè també com una mica parlant de l'experiència de viure sol i tal, com recordeu els primers mesos d'independència de sortir de casar els pares i veure't sol o sola? Uf.
Jo bastant dur, en plan, no el fet de viure sola, perquè sempre m'he sabut cuinar i fer les coses, però sí el veure'm sola en el pis, a vegades, perquè no coneixia encara les del pis, gairebé, tampoc coneixia gaire gent a la universitat, per no dir ningú, fins al cap d'un temps, llavors era com molt sola, que sortia al carrer i m'anava jo sola, estava a casa i estava jo sola,
I era com una mica estressant i com, no sé, no m'agradava gaire, però al cap de poc ja vaig fer un grupet i tal. I bé, després ja era més... Arribo a casa per descansar i ja està. Molt bé. Doncs jo una mica diferent, en aquest cas sí, perquè des del principi vaig estar com molt ben acompanyat, vam quadrar tots molt bé i a part com a Tarragona no és com a Guaué, que realment a Tarragona tothom ve de fora.
Per tant, tothom és gent de fora, tot amb gent de pisos, i tothom està sol. Aleshores, què fas si estàs sol? Doncs quedes amb gent. Cadàvem a mans de l'Uni i realment que vam fer molta penya molt ràpid i com el mateix que la Claudi. Jo realment ja em sabia cuinar, sabia fer les meves coses, més o menys era apte, no? Podríem dir. I la veritat que ho recordo amb molt de carinyo. Home, jo crec que els primers mesos han de ser com...
Per mi van ser eufòrics. Tantes coses estan passant en la meva vida i està canviant tot tant. I jo és que m'ho vaig passar molt bé. O sigui, si ja canvia de batxillerat a la universitat, que a mi almenys per mi va ser un gran canvi, i seguia vivint a casa, seguia amb els mateixos amics de sempre del barri, canviar-te de ciutat i tot ha de ser també triple de canvi. Jo també et volia preguntar a la Clàudia, tu com vas trobar els teus companys de pis?
Doncs jo per Instagram, que hi havia com allò de la selectivitat que penjaven el trobapisos, i quan els de la vila em van dir que no, que ja era tardíssim, vaig dir que necessitava un pis per anar a l'autònoma, i una em va contestar com al cap d'un dia, que jo vaig quedar flipant, em pensava que tardaria molt més, el ser ja quasi setembre,
I és que vaig entrar, o sigui, em va fer com una mini entrevista per allà mateix per Instagram i ja vam quedar al cap d'una setmana, vaig veure el pis i vaig entrar directe. Però fins a trobar el pis dur jo. Home, és que no sabia on viure en un mes, és que ha de ser... És que a la vila vam contestar com molt tard i tal, i tampoc volia anar a viure allà realment.
Però potser és l'opció fàcil, no? Sí, era com l'únic que sabia que hi havia. Clar, i a més, al costat de la Uni, si realment ho penses, pots anar caminant. Sí, sí. Però clar, la vila és, per la gent que no ho sàpiga, és com la residència oficial de la Universitat Autònoma.
I clar, està enganxat al campus, o sigui, vius dins del campus de la universitat, que per mi això té coses bones, però també té coses dolentes. Perquè realment estàs a una universitat, no estàs a un poble ni a una ciutat. Exacte. I a més d'allà tot és camp i no hi nada. És que no hi ha res. No hi ha res. No hi ha res. La uni ja està. I plantes i arbres. Bé, i el bosc, això sí. Que fa, mira, el tema pau, no? Doncs està bé.
I també, o sigui, marxar de casa també té com una cosa que és bastant important, que és el tema dels diners. I que tots sabem que som joves i diners no és el que més tenim. Ganes potser sí, però diners no. Llavors, com es gestionen els diners estan independitzats?
Jo, per sort, la meva mare em pot pagar el pis i també tinc la beca, la veritat, que ajuda bastant. Però després, pels meus gastos, em passo l'estiu treballant, perquè durant el curs compaginar-ho tot ja m'explotaria el cap, jo crec. Llavors, m'exploto durant l'estiu a treballar i després, amb els diners que aconsegueixo, sobrevisc com puc durant l'any. Jo exactament igual, quan vivia sol...
Exactament igual que la que gaudia. M'ajudaven els meus pares, m'ho pagaven els meus pares, però després a l'estiu em matava treballar tot l'estiu, que realment no tenia estiu, per estalviar i pagar-me les meves coses, no? Les coses que no m'han de pagar els pares, com les festes o els dinars o coses d'aquestes.
Exacte, és que això és un altre, o sigui, jo crec que les coses, si tens la sort que t'ho poden pagar i tal, les coses així com més del pis, l'electricitat i tot, sí, però hi ha altres coses que t'has de pagar tu. Sí, sí, sí, no, i a més que jo abans d'entrar a la universitat no havia treballat perquè, bueno, tampoc tenia els 18 anys i tampoc podia,
però trobo molt necessari que el jovent treballi, que sí, sí, realment, crec que t'aporta molt i t'aporta aprendre de la vida i si trobes un jefe capullo encara més, saps? Sí, al final és aprendre. Sí, no, no, jo m'he passat mesos explotada treballant 12 hores diàries i la veritat que altres coses no, però espavilar-me em va espavilar un huevo. No, no, és que la feina espavila molt i realment jo crec que tots hauríem de passar per aquí.
Sí, sí, però, bueno, de mica en mica, potser. Sí, home, si no tens la necessitat, doncs millor, potser, perquè sí que es passa malament o no tenis estiu. Ostres, és feixuc, és feixuc.
Però al final estudies el principal i també si vols sortir de festa calen diners. Exacte, exacte. I que la festa mou. I després també te'n vols anar de viatge. Exacte, aquestes coses. Perquè parlar una mica així relacionat amb el tema dels diners
Jo, personalment, penso que si visqués sola, el meu moment preferit seria fer la compra. Setmanal, del menjar... O sigui, jo, moltes vegades que la Clòvia em diu, no, aquesta tarda arribo a casa i faig la compra, diu, és que, que guai! O sigui, jo, a mi m'agradaria, com ho viviu o ho vivíeu vosaltres? A mi m'encanta, la veritat, com a tu.
Amb la meva mare és que sempre que anem a algun lloc fem visita als supermercats. O sigui, quan anem de viatge ens encanta mirar tots els supermercats. Jo també. I és que el dia de la compra per mi és perfecte. I si m'he deixat alguna cosa i he de tornar al súper un altre dia, doncs encara millor. I me passo mirant totes les estanteries encara que surti només amb un pot de tonyina. És que és guai. Sí, sí.
Doncs sí, a mi també realment m'agradava, a més perquè escolleixes el que tu vols. O sigui, aquí ja no tens el que tinc a casa, no. Realment fas tu el que tu vols i realment escoys el que a tu t'agrada. Però també hi ha un tema aquí, una contrapartida, que és el tema de passar per caixa. Aquí sí que ja et fa mal. Quan has de pagar, ostres, t'adones que les coses són molt cares, eh? Sí.
Sí, sí, sí, i a més ara que ha pujat tot molt més. Tot va pujant, va pujant, va pujant i realment anar a fer la compra s'està convertint en un luxe.
Sí, sí. Jo m'intento fer la loca i quan pago no mira ni el mòbil ni els diners i ja em trobaré el gasto algun dia. Totalment. Clar. I també una mica així com anant a una línia de comprar, de fer coses de cas, de rentadores i tal. Com penseu que és la millor manera o la que teniu o teniu vosaltres per compaginar el tema de què t'has de treure una carrera al final? O sigui, per molt que estiguis vivint sol o sola, estàs estudiant...
i el fet de viure sol, o sigui que penso que també és com un plus afegit a treure's la carrera. Bueno, jo per sort només vaig 3 hores de classe, de 12 a 3, així que la veritat tinc molt de temps lliure. Al matí intento fer ja com les coses de casa i així, i llavors ja la resta del dia és per mi, per anar a la universitat, per fer les coses, els deures, i com a molt al final de la nit preparar-me el dinar pel dia següent, que així ja ho tinc fet i és una cosa menja a fer.
Sí, sí, realment el mateix, perquè al final a la universitat tampoc és que tinguem que anar a classe tante, tantes hores, i realment, no és el que deia la Clàudia, no tenim bastant temps lliure, i ja es pot compaginar tot molt bé, i al final si has de sortir de festa, doncs bueno, és el dijous, no? I ja està, que un dia no fa mal. Però s'ha de tenir com molta... Voluntat, això sí. Exacte, molta voluntat i tenir tot com molt ordenat.
No, això sí, ser responsable, al final sí. Però ja per responsabilitat i pels teus pares, que estan pagant tot, el mínim que pots fer és estudiar i aprovar les coses. Exacte, exacte. I ara parlant de la família, dels pares i tal, com és el tema aquest de trobar a faltar la família, els amics? Que òbviament a la uni teniu amics nous, o sigui, ja ho sé. I això, com és trobar a faltar els de... al vostre lloc de mans, a la vostra casa de sempre...
Bueno, jo amb la família fatal, la veritat, ho porto, perquè jo havia viscut tota la meva vida amb la meva mare i la veritat que la trobo molt a faltar, per sort, parlem cada dia. I després que tinc una germana petita de 3 anys i és que cada dia canvia tant, o sigui, vaig marxar quan tenia un any i és que tornaves cada cap de setmana i era una persona diferent, era com que no la reconeixia i és que canvia tant, és una cosa que...
Clar, si té un any, és que clar, realment, t'estàs perdent els dos primers anys, bé, dos, tres, no? Hi ha tots els anys on creixen que és on realment vas notant el canvi, perquè els nens en dues setmanes... Sí, sí, en menys. Marxava als finders i quan tornava els dilluns ens ensenyava fotos de la seva germana i deia, però és un altre nena, saps? Han canviat, l'han canviat totalment. I cada cop parla, un dia li parles i no et dius res i al cap de setmana següent t'està explicant allà tot el que ha fet en el col·le que dius, mare meva...
No, no, és que ens creixen molt ràpid. I jo en el meu cas, com tornava cada cap de setmana, realment en mi m'anava bé. T'anava a marxar, no? Sí, jo estava tranquil i després tenia el fin de tornar-me a trobar amb els meus amics i amb la meva família, que me'ls estimo molt, però m'anava bé aquests cinc dies de desconexió de no pensar gaire, d'estar amb els amics i de disfrutar bastant.
Sí, sí, jo hi vaig dos dies i el diumenge ja tinc també unes ganes de marxar cap a casa també, cap a Sabadell, jo tranquil·la, perquè amb la meva mare ens passem el cap de setmana discutint i és com, ens ho passem molt bé, no sé què, però el diumenge ja tinc ganes de tornar a casa, estar tranquil·la i fer la meva. Clar, és que suposo que jo una vegada t'acostumes a viure sola, ja et costa una altra vegada tornar a que et diguin què has de fer, quan vas de fer, com?
Sí, sí, això depèn molt de la relació que tinguis amb els teus pares i amb la teva família. A mi m'ha tocat tornar a casa, però bueno, prou bé. La veritat que estic content, no tinc queixa, però perquè això, tinc una molt bona relació amb els meus pares i amb els meus germans i no ha sigut un gran drama, però sí que ser de gent que tornar és el gran drama. Sí, sí. És la gran... Bueno, hi ha gent que, per desgràcia, no té la mateixa relació que molta gent voldria. Però bueno, jo, Ariadna, et voldria preguntar-me una cosa. A veure, digue'm.
Tu tens ganes d'independitzar-te, de sortir de casa o no? Jo, a veure, és que el meu germà és 3 anys més petit que jo i ha marxat a estudiar fora. Ah, mira, a on? Sí, a Armènia. Hòstia, a Armènia. Sí, sí, a Armènia. Me'n parlava qualsevol cosa menys això. No, sí, sí, a Armènia, a Armènia, aquí a prop. Ha anat a fer el batxiller internacional allà i, clar, tinc com la seva perspectiva. I també tinc la dels meus pares, perquè, clar, jo m'he quedat aquí amb els meus pares i ell ha marxat.
I, clar, ell sempre ens truca, que ens troba a faltar, que com es poden les rentadores, que tot. I també tinc els meus pares, que com ho passen ells quan ell no està, que també és com aquesta cosa... S'angoixen, no? Sí, i ara també posa't tu a pagar un lloguer a un pis. Armènia. No, no, és que, clar, posa't tu, és que, bueno. I llavors potser és això, o sigui, clar que tinc ganes, vull viure l'experiència, o sigui, és una experiència que m'agradaria viure, però crec que m'he d'esperar uns quants anys encara.
Bueno, i que realment és molts, molts, molts diners. Molts. I cada dia més, i cada dia més. Sí, l'únic que sí que és veritat que o daràs musó per fer el màster sí que em vull marxar fora. No sé si. I també, bueno, suposo que això també és una experiència, l'independitzar-se. Sí, sí, sí, i tant. I tant.
Així que, exacte, així que això, o per l'Erasmus o pel màster o ja més endavant. Bueno, i si no ja ho veurem. No, no, sí, sí, totalment, i al final és això, que la situació no és fàcil, gens fàcil. No ho faciliten gens tampoc. I els moments són molt complicats i trobar pis és, bueno, potser el problema número 1 dels joves...
Sí, sí, i també dels que no són tan joves. Sí, realment també. De tothom. És el problema número 1 d'Espanya, en general. Sí, i ja també, una mica per acabar i per tancar aquesta secció d'avui, volia saber algun consell o consells que donaríeu a la gent que vol començar, és a dir, està fent segon de batxillerat o la carrera i vol començar a compartir pis, o que estan sent els seus primers mesos, perquè estem en el primer semestre,
de convertir pis, què els diríeu? Uf, no sé, que aprenguin a cuinar, que es mirin molts TikToks, que allà es troben receptes que feien moltes vegades, però també n'hi ha de molt bones. També allò de la rentadora, que preguntin com s'ha de fer servir, perquè jo, la veritat, que m'ho van explicar, com la setmana abans que entrés,
I jo encara no sé on he de posar el sabó i on he de posar el suavitzant. Perquè ho he buscat, però cada rentadora és diferent. Exacte, aquí està el programa. Jo és que cada setmana poso el sabó en un lloc diferent. I vaig provant. De moment les samarretes i tot surten bona olor. Llavors, malament del tot no va. Però això, escolteu bé el que us diguin els vostres companys de pis.
I ja està, intenteu tenir una bona relació i fer cas de les coses, netejar, endreçar, almenys la part comuna, el vostre, ja.
No, no, totalment. La part comuna, que estiguin ara de sempre i que deixeu les coses com us agradaria trobar-vos-les. I sobretot molta comunicació, jo crec. Molta comunicació amb els companys i deixeu les coses clares. Què es pot fer, què no es pot fer i on estan els límits. I si aquestes coses es deixen clares segur que anirà bé i sobretot gaudir de l'experiència, que és una experiència molt xula.
I tirar la bessura, que nosaltres la setmana passada ens van sortir cucs. Por favor. I ha sigut bastant desagradable, hem hagut de tirar coveis de tot. Ostres, a mi em passava que jo era l'únic que la tirava. És que... I això dius, bueno, no passa res, estàs tirant la bessura, és un moment. Clar, però si ho fas tu sempre, t'acabes cremant, eh? T'acabes cremant d'aquestes petites coses que dius que al final arriba un dia i rebentes. Sí, i a l'hora és molt fàcil rebentar els teus companys de vida al final. Sí, sí, sí, sí, totalment.
Jo crec que també és una mica recollint tot el que heu dit, s'intenta mantenir una bona relació amb els companys de pis i una bona relació tu amb el pis, és a dir, netejar les coses i amb els companys deixar com les coses superclares des del principi perquè si hi ha algun malentès que us ho podeu entendre millor al final. Sí, sí, totalment.
Jo crec que, Ariadna, després d'aquesta xerrada amb la Claudi i amb mi, estàs preparada per sortir-te. Ja puc marxar, jo. Ja va tocant, va. Sí, no, de moment no. Jo estic molt bé amb els meus pares. Sí, sí. No, però sí que és veritat que m'agradaria. Ara més. Bueno, però mira, ara, si te'n basaràs alguna cosa així, ja tindràs la possibilitat. Sí, també. També és una bona oportunitat. Sí, sí, sí. Un tastet de sis mesos. Sí, bueno. I a veure si t'agrada o no. Sí.
Sí, sí. Dariana, no sé si tens res més a comentar o ho deixem per aquí. Bueno... Digues, digues. Vull comentar-vos que prepareu-vos perquè la setmana vinent... Ho he parlat abans amb el Jaume i la setmana vinent es ve un tema molt guai i espero que els que ens esteu escoltant també us agradi el tema que serà sobre la isla de les tentaciones. Sí.
Temazo, la veritat. Es ve un gran tema perquè s'estrena la sabana vinent. S'estrena la sabana vinent, ho miren molt joves, així que... S'ha de parlar, s'ha de parlar. Parlarem a Sense Filtres a l'Isla i a les Tentaciones. Jo hauré de fer un petit màster perquè estic una mica desentrenat a aquest tema. T'enganxaràs, jo ho sé. Però bueno, ja parlarem d'això la setmana que ve, així que res Ari. I Clàudia, moltes gràcies per venir avui i molt interessant aquesta xerrada. Amb vosaltres per convidar-me.
i ja per acabar-hi abans d'acomiadar-nos m'agradaria que em diguessis una cançó per acomiadar el programa i a veure si així anem coneixent-te més a veure, una cançó la primera que et vingui al cap la primera que et vingui al cap
Alguna en anglès. La setmana passava a ser en català. Alguna en anglès. Això ja tu. Jo, és que no sé. La Clàudia ens pot ajudar una mica. No, no, no. És que m'acabes de pillar. Amb aquests marrons no. Bueno, mira, una en català. Ja m'ho pensaré millor per la setmana vinent. Posta alguna d'oques gràcies, va. Alguna en especial o... La que més t'agradi. La que més m'agradi. Ostres, no ho sé. La toca, va. Toca, va. Perfecte.
Doncs ara sí, ens acomiadem amb Toca d'Ocats Gràcies. Gràcies per venir.
de zebra. Sé que només hi ha una vida i no espera. Aplica-la i tu farda, farda. Xuleja la més guapa, guapa. Si ensopego pel camí amb la pedra, té cara alguna codita al desembrany. Si toca, toca. Si toca, toca. Jo neto com un dutí. Si toca, toca.
Suelto, gu, gu, gu, resoldré m'escubidú i la parita farà du, du. Quan toca, toca, tanca la boca, i dos que noca, i dos que noca. Per mi, podem deixar enrere el barí, podem cridar-me que són denes.
Es fa més fàcil el camí si la meva vida és meva, sí. Podem deixar...
He de veure't feliç, és per tot això que no em perdo, per la gent que estimo i nenso. Oh, molt, si encara hi haig és un ple.
El deu aguantar la vida amb tu, ens ha ajudat al fons en tot és fosc. Quan ho veiem tot perdut, avui puixa l'ombra del núvol blany. Vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt. Alça el bo!
I què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen, són finestres plenes de llum, i alzo el vol, marxo lluny. I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
Fins demà! Fins demà!
Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi. No cal que deixis de fer res, vull que sentis que ets aquí. Si algun dia et perds, segur que et serveix. Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt.
I què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen, són finestres plenes de llum, i al seu vol marxo lluny. I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
dins l'aire no ens calen papers no sé què diuen els teus petons però no hi ha llei que pari la veritat que creix doncs això és Oques Grasses això és Serem Ocells que de toca hem passat a Serem Ocells la veritat una cançó espectacular d'Oques Grasses que com sempre un grup absolutament referent aquí a Catalunya però ara comencem l'última secció del programa i comencem amb la vida joc
Hola, Ricard. Hola, Jaume. Hola, Sant Just, com esteu? Doncs molt bé, aquí amb ganes de descobrir un nou joc de taula. Tu què tal? Tot bé? Bé, bé. Molt constipat, però bé, bé. Ja se't nota, eh, la veu? Déu-n'hi-do, oi? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Ara és època de constipatge, tots estem una mica igual. Sí, sí, i tant, i tant, i tant, i tant. Però molt bé. Ricard, avui quin joc ens toca? O ens toca una mica de review d'Essen, també.
Bé, de fet, mira, Essen, ja us ho vaig explicar com va anar, va ser molt, molt bonic, al final de quatre dies, l'experiència és màxima, és a dir, veus molta gent, quan vam parlar nosaltres va dir que faríem un sopar, vam fer un sopar de catalans que ens han juntat al final del típic 1, i bé, tornes cap aquí amb un sac carregat de jocs, o idees, o coneixences, i també un temps magnífic amb el qual, encara que no compris un joc, el proves, t'agrada...
i t'emportes una mica la idea de si el jugaràs més endavant o no. I l'ambient és genial. Imagineu-vos una fira tot de jocs, eh? L'experiència és repetible i aconsellable. Per tant, Ricard, la valoració de tot el cap de setmana és molt bona, no? Top, top. Top, top. Màxima. Màxima, de debò. I tant que sí. Doncs me n'alegro que hagis disfrutat d'aquest gran esdeveniment dels Jocs de Taula.
Gràcies, bonic. La veritat és que la idea és explicar-vos un parell de jocs que m'he portat d'allà, però que un ja ha sortit aquí i l'altre en breu sortirà. Són jocs que es podran trobar aquí. Molts dels jocs d'Essent els acaben publicant en les tribunals espanyoles, catalanes, no? En alguns casos no, però aquests casos sí, d'acord? I us els vaig explicar, són dos jocs força senzils i molt bonics, d'acord? Començo amb un que és una mica el gat
i el gos. I és per seguir-se. I es diu Agent Avenue. D'acord? Agent Avenue és un joc molt senzill. Agent Avenue. Avenue, com a vinguda. Agent Avenue, exacte. Aleshores, aquí tens un taulet diminut amb el qual tens dues figuretes de fusta posades en una mena de track, una
posada diametralment oposada de l'altre, és a dir, a la mateixa distància una de l'altra, i aquí s'ha de córrer i enxampar l'altre abans que t'enxampi ell. I com es fa això? Doncs corrents per aquesta mena de pista, d'acord, que són caselles, com un parxís, molt petitet, amb cartes. I com es fa això? Doncs bé, a cada torn, el jugador que li toca agafa dues cartes, d'acord? Aquestes cartes en marquen.
les caselles que avances, d'acord? I en alguns casos les cartes marquen uns personatges diferents i cada personatge té unes característiques. Per exemple, m'invento el personatge d'espia secret, perquè de fet va d'agents i d'espies. Doncs el primer que posis al teu espai avança dos espais.
Però si a la següent ronda o a una subseqüent ronda poses un altre espia secret a sota d'aquest, aquest avançarà tres o avançarà un. És a dir, que cada carta que poses del mateix tipus en alguns casos varia les caselles que avances o retrocedeixes o retrocedeixes
Depenent de quin número de carta és d'aquell tipus. I com sabem si afecta, per exemple, en avançar dues o en avançar una? Com es decideix això? Ho posa, ho posa la carta. Cada carta posa, per exemple. El que és espia. Diu, la primera carta que posis d'espia al teu espai avançarà una. Però la segona avançarà dos. I la tercera retrocedirà un.
i està posat a la carta ara sempre tinc una aquí que es diu agente doble i aquesta és un joc que és molt senzill però té una estratègia que Déu-n'hi-do perquè tu tens la carta d'agente doble que què passa? si jo la poso al meu espai la baixo retrocedeixo un espai malament però és que si poso una altra a una altra ronda agafo una carta que posa agente doble també la segona carta d'agente doble ho posa a la carta
l'avançaré sis. Vale, vale, vale. I la tercera, em baixaré un. Les cartes d'agente doble tenen aquests tres números posats i t'està indicant el primer agente doble fa això, el segon fa això, el tercer fa això. D'acord, d'acord. I entenc que anem agafant les cartes d'un pot comú, no? Exacte, exacte. Aleshores, tu què fas? Agafes dues. Això és molt punyetero. Te les mires,
tu decideixes quin i t'interessarà més o no, però llavors el que fas és aquestes dues cartes poses una boca avall i una boca amunt davant de l'altre jugador. I l'altre jugador n'ha de triar una, la que veu que ha de tocar a fer o la que no veu. Rai no sap si tu l'estàs enganyant, si la bona per ell és la que està tapada o l'altra per ell.
i no saps si el que vols tu és quedar-te la tapada o la destapada. Ostres! És un joc d'enganyifes. És molt senzill, però té aquest punt d'enganyar l'altre molt divertit. Aleshores, tu vas fent això, agafes una carta, te la quedes i poses dues cartes, una tapada i una destapada, la que agafa el contrincant se la posa a ell al seu espai, descobreix què li toca fer, evidentment, i l'altre te la quedes tu i la poses al teu espai i avanceu.
Sempre avança, sempre avança primer, d'acord? La persona que ha agafat la carta contrincada avança primer. Recordeu que és un pilla-pilla, per tant, si ella l'ha avançat primer i t'agafa, ja està, d'acord? Molt bé, hi ha alguna carta, per exemple, que et diu, aquesta carta va molt bé perquè avances 3. A la primera carta, per exemple, m'ho invento, que sigui, aviat, mira, la primera carta de saboteador pot ser que avancis 2.
La segona carta que posis de saboteador n'avances tres, però la tercera s'acaba la partida i estàs eliminat. Ostres, vale. Clar, llavors tu què passa? Tu dius, ostres, jo vull jugar la de saboteador perquè avanço molt. Ja me'n guardaré prou de posar una tercera, però clar, el teu contrincana et posarà dues cartes. Una que potser veus, hòstia, no li vull donar aquesta carta perquè li va molt bé amb ell,
l'agafo, però és que si agafo l'altre igual és aquesta tercera carta de saboteador que has posat mal allò, perdo automàticament. També hi ha algunes altres que la tercera et fa guanyar automàticament. Es tracta d'enganyar el teu company. És un joc sempre a dos. Sempre a dos. I és divertidíssim. És curt, és ràpid i quan el jugues el que vols és tornar a jugar en altra partida. Si has perdut per la rebança i si has guanyat perquè tens l'autoestima pels núvols i dius vinga, un altre. Molt bon joc.
A més a més, els dibuixos són així en plan còmic, molt bonics, i és un joc molt senzill a muntar amb un taulet molt petit. Hi ha molt poques caselles, no et pensis, vull dir que de fet estem parlant de 14 caselles. I clar, 14 caselles per dos jugadors, per tant els jugadors estan a 7 caselles a distància.
Molt bé, doncs realment un joc que, tal com me l'estàs relatant, sembla senzill de jugar i realment sembla molt divertit. I d'aquests jocs que et vas picant amb el teu adversari. Exacte, exacte. I el que tu deies... De l'editorial Punyetero Games. Sí, sí. I el que tu deies, no, va, ara un altre, vull la rebenja, no sé què, va, va. Exacte, exacte, exacte. Aquest Age of Noé us l'aconsegue moltíssim si voleu un joc senzill que no us farà complicar la vida...
i que veieu que voldreu jugar a diverses partides feines, perquè ho té, és molt econòmic i molt divertit. I què t'anava a dir? Entenc que això és una ronda que un dels dos enganxa l'altre o s'escapi.
Hi ha alguna manera que tu mai siguis pillat? O quan guanyes? Al final un pilla l'altre. S'acaba la partida quan un pilla l'altre. I evidentment sempre passa això. Perquè amb les cartes tu vas enganyant, tu vas enganyant l'altre. I com que no són tantes caselles, no és allò que diguis, és que hi ha 30 caselles a distància entre un i l'altre, potser això no s'acaba mai. Per tant, sempre guanya el que pilla, no? Sempre guanya el que pilla. El que passa és que pillen tots dos.
És que s'han d'agafar entre els dos. Ah, com de... S'han d'agafar entre tots dos. És aviam qui agafa qui. Perquè això és un cercle. És un cercle que vas donant volta. Clar, és cert, és cert. Clar, és clar, és clar. És aviam qui pilla, qui abat. I per tant, el joc s'acaba quan un dels dos pilla l'altre i ja, si vols fer una altra ronda, la fas, oi? Exacte, i tant, i tant, i tant. Una altra partida, les que vulguis, perquè són curtíssimes. És un joc superdivertit. I com us dic, vull dir, és un joc que s'econòmic i que no val molts diners.
i que es pot comprar ara ja fàcilment aquí. El següent que us explicaré, aquest encara no ha arribat, però arribarà aviat, el portarà a un editorial d'aquí també. Aquest és un joc que en castellà diuen el juego de bases, que li diem també un joc de majories, d'acord? També és un joc de cartes, però unes cartes que a Essen ho han petat, perquè és un joc molt diferent. És un joc que es diu runes, ruïnes, d'acord? I és un joc amb el qual tens una piba de cartes,
que representen unes ruïnes dibuixades en plan còmic, ruïnes submergides, ruïnes volcàniques, ruïnes a la muntanya, al desert, d'acord? I cada carta té un valor fins a 10, de 1 a 10, d'acord? Aquestes cartes estan posades en un sobret, un sobret transparent. Per tant, tu la poses però veus la carta. Per què? Perquè també hi ha una sèrie de cartes transparents, cartes transparents que pots comprar
les poses dintre del sobret a sobre de la carta i la milloren. Li augmenten el valor, fan que en lloc d'una carta sigui dues, coses així que ara us explicaré. Com es juga aquest joc? Aquest és un joc amb el qual guanya qui es queda abans sense cartes. D'acord? Com us he dit, tu tens una sèrie de cartes, et donen nou cartes, nou cartes i tu tens les que et toquen. I tenen valors de l'1 al 9. Llavors, com es juga un joc de basses? És un joc amb el qual tu has de superar
diguem-ne, el joc del anterior jugador. És a dir, que si jo tiro una carta amb un dos, tu se'l pots tirar. O un dos, o un número superior. Menys, no. Menys, no pots. D'acord? Molt bé. Aleshores, si tu el que fas és tirar un número igual, si tu tires un número igual, el següent jugador no juga. Assalta el jugador següent. Clar, això és una...
perquè tu el que necessites és treure les cartes de sobre, guany aquí se les treu totes. Llavors, si et salta no jugues aquella jugada. Per tant, si el jugador anterior ha igualat la bassa, si hi havia un 4 i ell ha tirat un 4, el següent jugador no pot jugar. En canvi, si fa el que toca, també és tirar, si hi ha un 4 de joc i tira un 6, doncs passa el següent, el següent, el següent. Quan tu no pots jugar,
quan tu no pots jugar perquè no tens cap carta, d'acord, passes. Entesos? Que és diferent que en aquell moment, no jugues. Però, però, compte, al final, quan ja sol queda un jugador que no hagi passat, d'acord, juga i s'acaba la ronda. Les cartes les retiren i es torna a jugar. Què passa? Que si algú es queda sense cartes, doncs també segueixen jugant els altres fins que sol queda un amb cartes. Llavors,
es tornen a repartir cartes amb tothom. Però compte, no és simplement anar posant cartes. Tu, quan comences, jo puc jugar amb dos deus en joc d'un deu. Per tant, el següent jugador ho té molt magre. Perquè o millora la carta, com ara us ho ensenyaré, o ha de passar, perquè el deu és el número màxim. Però, xan, xan, xan, xan, aquest joc té un truc, que és el que el fa diferent i el que ha fet competir a Essen. Tu pots comprar unes cartes transparents que es posen al sobre davant de la carta que tens
la carta que vas a jugar, tu tens 4 monedetes i a cada ronda aquestes monedetes es regeneren, però durant la ronda te les pots gastar per comprar una carta transparent, que la poses a sobre i què fa? Doncs, per exemple, tinc una aquí que posa un més 7, és a dir, que una carta que tingui un 8, la poses això a sobre i passa a veure 15. Llavors, clar, si algú et juga amb 10, tu compres una carta d'aquestes, la poses a sobre un 8 i pots jugar amb 15.
Aquestes cartes transparents es compren i fan que es posin dins de sobre i aquestes cartes, quan es retinen a la pila i després es tornen a repartir, quan canviem la ronda, ja sempre van amb aquesta millora. Les millores són tant afegir això, afegir valor, pot afegir un més 1 o pot afegir un més 7, pot ser, per exemple, que un 2 es transformi en un 8, és a dir, que tu la jugues sobre un 8
i actor és un 8 també, per tant si una persona posa un 8 i jo no tinc 8, tinc un 3 però compro una millora d'igualar
Pum, la poso, igualo. I el següent jugador no juga. Clar, clar, clar. Perquè la gent ho entengui. Clar, tu tens la carta normal, ben pintada, amb el seu dibuixet. Sí, la que està en sobradeta, però visible, sí, sí. Exacte. I després, hi ha com unes làmines transparents del mateix tamany, però que tenen com un dibuixet, no? Tenen, doncs, com... Sí, sí.
No sé com diria, no? És com un dibuixet que s'aplica a sobre del dibuixi original. És un truquel que decora una mica més la carta. Exacte. Però el costat, que és important, té millores. Exacte, exacte. Té aquesta millora. Per exemple, copiar carta, afegir una carta més... És a dir, per exemple, si una persona comença a jugar... Clar, si jo començo a jugar amb dos quatre,
tu no pots posar un 10, tu has de posar dos 10, si no passes, s'ha de posar dues cartes, però clar, hi ha una carta transparent de millora, que hi ha una carta amb un número més, amb un 5 de més, que vol dir que aquella carta val per dos, llavors, si algú posa un 4, i jo tinc un 5, però puc comprar una carta d'aquestes transparent, que l'afegeixo al 5, amb un 5 de més, aquella carta passa a ser dos 5, la poso,
me la he tret de sobre i segueix la ronda per tant cada ronda quantes menys cartes tinguis més t'apropes a guanyar
Llavors, el primer que es queda sense cartes guanya més punts en aquella ronda. I l'últim perd un punt. I per tant, sempre tenim aquestes 4 monedes que has dit? Sí, que a cada ronda recuperen. I tu te les pots gastar com vulguis. I a cada ronda, 4 monedes noves. Exacte. Exacte. És boníssim. Un dia vindrem tu a jugar. Molt xulo i molt diferent.
Sí, sí, és que per això ho ha patat a Essen, perquè és un joc amb una dinàmica molt diferent, molt diferent, la veritat. De fet, per exemple, són quatre rondes, a la quarta ronda, o tres rondes o dues, si algú arriba abans a 9 i 10 punts, d'acord? Que el primer que es queda sense cartes guanya punts. Aleshores, pot ser que algú a la tercera ronda ja hagi arribat a 9 o 10 punts i s'ha acabat la partida, però si a la quarta ronda ningú ha arribat a 9 o 10 punts, d'acord?,
doncs es queden els que tenen més punts, d'acord? i van jugant, van jugant fins que s'eliminin, fins que s'eliminin i que diuen que és el que ha guanyat la partida. És un joc molt també com l'altre, avui estem parlant de jocs punyeteros, és a dir, així com a vegades hi ha jocs que es diuen multisolitaris, que són molt bonics, però tu vas fent la teva, l'altre va fent la teva i al final qui té més punts guanya sense entorbir-se,
Aquí ja has vist que el primer Agent Avril no és que t'entorpeixis, és que avassa per l'altre. Clar, clar, clar. I aquí també, per què? Perquè tu modifiques les cartes, fas que l'altre jugador, si iguales una bassa en lloc de superar-la, el jugador següent no juga, per exemple. Pots comprar millores que fan que derrotis a la bassa que hi ha. Per tant, són jocs molt interactius. Són jocs que requereixen molta interacció amb l'altre jugador.
Evidentment, en aquest cas, no és un joc comparatiu. Interactues per fer la punyeta, per guanyar tu. Però en qualsevol cas, n'he jugat un tou de partides allà, a Essen, i me'ls he endut perquè m'han agradat moltíssim. Perquè tu, Ricard, havies vist algun joc amb aquest estil de joc o amb aquestes dinàmiques?
Jo, mira, el Ruins aquest, amb aquesta millora de cartes no l'havia vist mai i de fet penso que no hi havia cap igual. És un joc que no es cal. Però ha sigut molt popular perquè és diferent. Aviam, pensa una cosa. A Essen treuen 1.200 jocs. 1.200 jocs hi ha molts que s'assemblen a. Hi ha molts que recorden a. M'entens? Per tant...
els que criden més atenció són els que són molt diferents. Aleshores, Ruins, per exemple, el fet aquest que tu les cartes les tinguis en un sobre transparent i les puguis anar millorant, és una diferència perquè jocs de basses n'hi ha hagut tota la vida, de superar la bassa que està tirada, que s'ha posat a la taula, però això que ho puguis millorar, no. I a més, l'estètica és molt maca, està molt ben dissenyat i no és cap. I l'Agent Avenue, el fet aquest que tu et persegueixis és brutal, és brutal, perquè és una cosa que fa
que el joc sigui ràpid i sigui molt interactiu perquè tu has d'enganyar l'altre com he dit abans jo no sé quina carta et posarà m'entens o no? llavors et penses que t'està posant una carta perquè la vol ell i no el que ell vol és que tu l'agafis perquè la que està coberta és millor per ell i guanya jo aquests jocs no els havia vist jo la veritat és que no els havia vist i per això me'ls he agafat perquè són diferents vull dir que no és el fet d'agafar tres jocs que siguin molt semblants perquè jocs en tenim bastants
I sempre busques la diferència, i cada vegada més, perquè si no al final la casa hauria de ser de goma. Sí, sí, al final vosaltres que sou experts en jocs de taula, realment busqueu això, alguna cosa que us sorprengui, que us faci dir, ostres, això no ho havia vist mai.
Clar, que sempre acabes comprant jocs que són molt macos i després arribes i penses, això s'assembla bastant aquest. Vull dir que l'estètica et pot. Però amb els anys vas pulint, vas pulint. Jo intento fer molt això, buscar jocs que siguin molt diferents. Vull dir que, mira, és una cosa que vas aprenent. Ara, això no treu, que us aconselli que hi aneu.
Molts jocs surten aquí després, però és l'experiència. És com aquell que deia anar als cotxes i va al Pujol de l'Agui, va a la Fira al Saló de l'Automòbil. Sí, sí, sí. Els cotxes surten als concessionaris, al cap de res. Totalment. Però t'agrada veure-ho? Doncs, Ricard, ens quedem amb aquestes dues recomanacions i ens hem d'acomiadar, ja. Molt bé, Jaume. Molt bé. I res, moltes gràcies per descobrir-nos aquests dos grans jocs i recupera't d'aquesta constipata. I Déu-n'hi-do aquí. I de mà castanyada. Bueno, va, recupera't i mira't. I que Jaume...
A veure. Una abraçada.
I ara, abans de tancar el programa, un recordatori. Avui, a les 8 de la tarda, hi ha microobert del taller de música d'aquí de Sant Just i podeu anar a tocar, podeu anar a provar, a intentar ser una mica el músic i això serà a les escoles, al carrer Montserrat número 2. Així que ja podeu anar cap allà i a cantar una miqueta. I ara sí, nosaltres ens acomiadem i us deixem amb la informació. Que vagi molt bé.