I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a les 7 de la tarda us acompanyaré al programa d'avui dimarts 14 de gener del 2025.
I seguim sumant setmanes aquí al refugi en aquesta segona temporada.
Avui al programa tindrem actualitat 360 a l'espai on repassem diàriament les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit també la càpsula, l'espai musical. Avui sentirem una cançó de Bruce Springsteen.
I a la primera hora Gemma Binefer ens visitarà la cap de la unitat d'acribatge de càncer de l'ICO.
Parlarem amb ella una bona estona i tot seguit també parlarem a l'espai de la xarxa A les Ones, l'espai de la xarxa educativa amb en Jaume Funes.
I a la segona hora tindrem música, tindrem refugi Recomana i també veus d'emigrants d'espai d'en Jordi i la Consol.
Avui viatjarem fins al Salvador i de ben segur coneixerem coses que no coneixien d'aquell país.
Ara sí, comença aquí el refugi d'avui i ho fem com sempre amb actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I avui us hem volgut portar un parell de notícies bastant curioses.
Una d'elles parla de que de quan hem de netejar les ampolles d'aigua reutilitzables i què passa si no ho fem.
Aquesta notícia us l'hem portat perquè sabem que molts de vosaltres feu servir aquestes ampolles
que normalment van a la motxilla de la feina i nosaltres les portem cap amunt i cap a ball,
inclús també a la motxilla del gimnàs o fins i tot per estar per casa també ens van bé.
No tothom ha de beure dos llitres d'aigua al dia, però la veritat és que molts nutricionistes
s'hi recomanen que agafem l'hàbit de beure i que tinguem sempre a mà una ampolla plena.
Per això, els últims anys moltes persones s'han acostumat a fer servir aquestes cantimplores
a la feina, a casa o mentre es fan esport.
També són una bona alternativa sostenible a les ampolles de plàstic
que no només contaminen mars i ecosistemes del planeta, sinó que també contenen milers de microplàstics.
Però les ampolles reutilitzables amaguen alguns riscos si no les rentem.
Poden acumular bacteris i fins i tot fongs que acabem ingerint.
Encara que també és veritat que els hi posem més fàcil si les deixem amb aigua estancada
durant hores o dies a temperatura ambient.
Per tant, hem de procurar tenir aquestes cantimplores ben netes.
Diferents microorganismes poden entrar i créixer dins del recipient.
En concret, bacteris com l'E.coli.
En aquest cas, també poden entrar alguns heterobacteris, entre d'altres.
Llavors, hi poden accedir per diverses vies.
A través de la mateixa aigua on viuen de manera natural o amb més probabilitat des del nostre propi cos.
A les mans, la boca i les fosses nasals en tenim centenars.
Així, en tocar el tap de l'ampolla o desenroscar-lo i podem propagar les partícules que es queden als dits
després de tocar el teclat, el lavabo, menjar o el que sigui.
Per tant, és molt important tenir-ho ben acondicionat, tenir ben netejat el nostre recipient, aquesta ampolla.
I, de fet, nosaltres recomanem fer-ho amb sabó de plats, que n'hi hauria d'haver prou amb una neteja diària.
I, per tant, d'aquesta manera, podríem solventar aquest problema.
Una notícia que és curiosa, però que ens ha semblat també interessant portar aquí a l'espai d'actualitat 360.
I donem un cop d'ull a una altra notícia que parla sobre l'esport, i és que què fa que tinguem més o menys ganes de fer esport?
Avui parlarem una miqueta de tot plegat.
De fet, hi ha vegades gent que té moltes ganes de fer esport, d'altres que en té menys.
I un grup d'investigadors espanyols liderat per tres científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques
ha publicat un estudi a la revista Science Advances que podria marcar un abans i un després.
La recerca ha descobert l'interruptor que estimula o frena el desig de fer esport.
Es tracta de dues proteïnes que activen l'àrea del servei, que controlen el moviment i que poden incitar a estar més actius.
I margem a parlar de les notícies a nivell municipal.
I avui portem dues notícies extretes del portal de ràdio d'Esvern,
i és que el Bas Llobregat es prepara per a la segona fase dels Jocs Esportius Escolars.
El Consell Esportiu del Bas Llobregat iniciarà el 18 de gener la segona fase comarcal dels Jocs Esportius Escolars del curs 24-25.
Aquesta competició inclourà modalitats esportives com futbol set, futbol sala, bàsquet, voleibol, bèisbol i handball,
adreçades a categories des de l'educació infantil fins a la juvenil,
amb grups formats segons les classificacions de la primera fase.
A diferència d'edicions anteriors, aquesta fase consistirà en 10 jornades
que es disputaran els dissabtes entre el 18 de gener i el 29 de març.
La fase final s'iniciarà el 5 d'abril amb una jornada esportiva de Cluelda.
I ara parlem del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
El Club Literari de l'Ateneu de Sant Just organitza el taller Vols Fer l'Arbre Genealògic de la Teva Família,
que tindrà lloc en dues sessions els dies 16 de gener i 13 de febrer del 2025,
a les 7 de la tarda a la Sala Piquet de l'Ateneu.
L'activitat serà a càrrec de Joan Cerna Sàlvia i també d'en Juli Ochoa,
i està dissenyada per ensenyar als participants els elements, eines i recursos necessaris
per crear un arbre genealògic familiar, a més de proporcionar tècniques pràctiques,
el taller busca fomentar la descoberta i preservació de la història personal i familiar.
I ara marxem a l'espai musical del programa.
Born in the USA, Streets of Philadelphia, The River, I'm on Fire,
tot això són cançons del magnífic Bruce Springsteen, The Boss,
que no sé si ho sabíeu, però aquest nom, el jefe, The Boss, el cap,
ve que als seus inicis es veu que era el que duia la pagueta a sobre,
és a dir, quan van començar a fer concerts amb la banda,
ell era l'encarregat de distribuir els diners als altres membres del grup.
I d'aquí va néixer aquest pseudònim, aquest nom,
que vindria a esdevenir història i llegenda,
perquè al final Bruce Springsteen molts el coneixem com The Boss,
i avui sona aquí a Ràdio d'Esvern.
Bruce Springsteen, ara a la càpsula, per tots vosaltres.
Cal la terra molt avall, creus que no te'n sortiràs,
però molts besos te n'adones que tornes a començar,
i a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans
doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc
no vull pensar en el que arribarà demà
Llença't, que abans ara és l'únic que ho repartirà
sento que el cor ja no para de m'atregar
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà
i perquè els meus pensaments que sempre viuen en present
no conjuga en altres temps que ja faré el que no vaig fer
doncs avui o potser demà seré aquí o seré per allà
seré un tros de l'univers que no nota el pas del temps
el que faig a cada instant és la força que em fa gran
no vull pensar en el que arribarà demà
Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà
sento que el cor ja no para de m'atregar
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà
Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà
Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà
sento que el cor ja no para de m'atregar
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà
Llença't, que abans ara és l'únic que ho repetirà
sento que el cor ja no para de m'atregar
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà
Chuta, que abans ara és l'únic que ho哈哈哈
iしょう que continued...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, bona tarda!
Com estàs?
Molt bé, doncs aquí amb moltes ganes d'estar amb vosaltres i d'explicar-vos el que necessiteu.
Ens fa molta il·lusió poder parlar amb tu també.
Hem llegit una mica el teu currículum així per sobre, però et volem conèixer més a fons, volem saber una mica més de tu.
Què et va motivar a especialitzar-te en Medicina Preventiva i Salut Pública, Gemma?
Doncs mira, justament fa poquet que m'han fet una entrevista i els vaig comentar el mateix.
Quan jo estudiava Medicina ja fa uns quants anys, la Medicina Preventiva i Salut Pública.
començava a sentir-se a parlar de la prevenció i a mi, com que mai m'havia agradat molt això d'estar davant del pacient, vaig pensar que potser és aquest el camí.
i poder prevenir les malalties, no? No haver de veure el pacient potser cara a cara i poder fer alguna cosa per intentar evitar que els usuaris, que jo dic, vagin al metge.
I per aquí va anar tot, vull dir, va començar així i de fet ara és una especialitat que, bueno, gràcies a la Covid és molt més coneguda.
Gràcies, vull dir, malauradament, volia dir.
Pel que fa al cribatge de càncer, quins han estat els majors reptes en la coordinació del programa de cribatge de càncer colorectal, també, en aquest cas?
Sí, mira, a la nostra unitat portem tant el cribatge de càncer de mama com el colorectal.
El de mama ja fa més anys que està implementat i potser, doncs, les dones estem més conscienciades en temes de salut i tenim una participació més elevada
i el de càncer i colorectal, doncs, està tot un repte perquè ha costat molt arribar a un mínim d'una participació, que a Europa ens ho marca amb un 45%
i tot just després de 25 anys en marxa hem assolit ara aquest 25%.
Llavors, bueno, doncs, cada dia intentant esbrinar què podem fer perquè la gent ens participi i poder, això, prevenir aquest càncer.
Clar, clar, clar, efectivament. Entenc que també, doncs, aquí heu de fer molta feina de sensibilització, no?
A l'hora de sensibilitzar el pacient, com tu deies, també l'usuari, perquè d'alguna forma, doncs, sigui conscient, no?, dels beneficis que pot tenir, doncs, detectar-ho de forma precoç
i també, en aquest sentit, tot el que és prop prevenir, no, Gemma?
I tant, has donat, no?, en el clau. És molt important que la gent conegui, que ha de tenir informació que és una malaltia molt freqüent,
el càncer colorectal, si agafem casos en homes i dones, és el càncer més freqüent i això la gent ho desconeix.
Saben que acristeix el càncer de mama, el de pulmó, altres, i aquest, el colorectal, no ho saben tant.
I, sobretot, hem de saber que existeix una prova fantàstica, que és molt fàcil de fer,
que ens permet veure si pot tenir més risc o no de tenir el càncer colorectal.
Interessant. Aquestes proves, en què consisteixen, més o menys, Gemma, perquè els nostres oients es facin una idea?
Mira, és el que diem un test de sang oculta en femta. És un test molt fàcil que recull, a través dels programes,
doncs, en el nostre cas recull a la farmàcia, els usuaris que poden participar reben una carta i amb el llestat de les farmàcies on poden anar
i els hi dona, jo dic que és com un pendrive, no?, com un tubet molt pla, llavors han d'anar al lavabo, això sí, a casa seva, on vulguin,
han de fer una mostra de femta i en aquesta mostra de femta, res, recollir-la amb aquest tubet, que és res, com un escuradent, l'han de recollir
i amb aquesta petita mostra de femta, doncs, analitzem si hi ha sang no visible a simple vista.
I això és molt important, és a dir, nosaltres busquem sang que no es vegi, perquè si una persona va al lavabo i ja hi ha sang, doncs, evidentment, algú hi ha, no?,
llavors és sang que en principi no es veu i que aquesta sang pot provenir d'haver un càncer o una lesió precancerosa.
I gràcies a aquesta prova, doncs, nosaltres detectem a molta gent, a moltíssima, que té aquestes lesions que, diem, precanceroses,
que en un futur podrien arribar a ser un càncer.
També detectem càncers i la sort que tenim és que els detectem en estadis molt incipients
amb la qual cosa evitem tractaments agressius, no?, i una millora de la qualitat de vida.
Però el que és important és que la gent no s'espanti, vull dir, que si els diem que té sang,
aquesta sang segurament vindrà d'una lesió precancerosa o fins i tot a vegades ens trobem que ni tan sols això,
que, bueno, és sang d'una fissureta o d'una hemorroide que ha segnat en aquell moment.
Sí, sí, efectivament. En aquest cas també voldríem parlar sobre l'impacte que aquests programes de cribatge
han pogut, doncs, fer i també en aquests impactes que tu hagis pogut observar en la salut pública,
perquè entenc que també, doncs, d'alguna forma, sigui positiva o negativa, entenc que més positiva,
d'alguna forma, doncs, deu donar aquests resultats, no?
Home, sí, sí, jo he d'apostar i aposto i ha donat molts bons resultats,
perquè el que et comento, detectem càncers inicials, no?,
que no només fan millorar la qualitat de la vida de l'usuari, no rebre tractaments agressius,
sinó a nivell econòmic, doncs, com més incipient és un càncer, més barats són els tractaments,
però, sobretot, és que això, detectem aquestes lesions precanceroses evitant que progressin a càncer
amb la qual cosa, o bé, és que només amb la clonoscòpia podem arribar, no?, a treure aquesta lesió
i evitar que en uns anys pugui tenir un càncer.
Aleshores, és molt positiu i jo, vamos, a part de que és la meva feina i m'agrada,
però és que aposto per aquest cribatge. Potser amb altres diríem, mira, no són resultats tan efectius.
L'únic inconvenient és això, que tenim una participació encara molt baixa.
Hem de conscienciar, no sabem com, a la població, doncs, que faci aquesta prou.
És que és un test tan fàcil, el que no és gens invasiu.
Després, ha de quedar clar que si surt positiu, farem una clonoscòpia,
que tampoc se'ns espanti la gent. La clonoscòpia fa amb sedació, no fa dolor
i si trobem una lesió, amb la mateixa exploració, intentem, doncs, treure aquesta lesió.
Però, bueno, això és una petitíssima part de la nostra població.
Només el 4% dels que arriben a fer aquest test surten positius
i, per tant, els hem de fer una clonoscòpia.
La resta és un test que no detectem sang.
Quina edat, més o menys, estem barallant, no?
Amb quines edats ens estem movent quan parlem d'acribatge?
Doncs, el programa d'acribatge s'adreça a homes i dones de 50 a 69 anys,
tot i que ja està acceptat que s'ampliarà fins als 74 anys d'una manera progressiva
a partir, segurament, de l'any vinent.
Però la població focus és a partir dels 50 anys.
En aquest cas, també, hem de parlar de la investigació
i seria interessant, doncs, també, a partir d'aquestes tesis que has realitzat,
com apliques tots aquests estudis que tu tens en la teva feina diària?
A vegades és complicat, perquè la recerca en tots els àmbits de costa,
potser es fan molts estudis de què s'investiga, no?
I, oh, doncs, mira, això ha anat molt bé.
I portar-ho a la pràctica costa moltíssim.
Nosaltres tenim línies molt centrades en com adreçar-nos a la població
i fer més accessible, no?, que puguin participar.
Per exemple, ara estem duent a terme un projecte, doncs,
que en lloc del paper fer amb SMSs,
invitar la gent per SMS, fer recordatoris.
Però sí que és cert que en el nostre món estem investigant biomarcadors
que ens puguin identificar de millor manera,
tot i que el temps que tenim és bo, però sempre es pot millorar.
i evitar, potser, que molta gent vagi a fer-se una colonoscòpia
i després no trobem res.
O sigui que en aquest món, vull dir, cada any es treuen nous medicaments,
també, pel tractament, no?, que fan que tinguem millors resultats.
Però en quant al cribatge, la nostra línia, sobretot a nivell de l'ICO,
és intentar això, trobar estratègies que puguin fer més accessibles a tothom,
que puguin participar i entendre el que és el cribatge.
En aquest cas, quines estratègies consideres també essencials
per incrementar la participació ciutadana en el cribatge?
Perquè, clar, jo crec que no deu ser tasca fàcil, no?
Ara, per exemple, a mi se m'acudia com equiparar-ho, per dir-ho d'alguna manera,
amb el tema dels bancs de sang, no?, que es demanen moltes donacions de sang
i també costa molt, no?, que la gent participi en aquestes donacions de sang.
A vegades, evidentment, una cosa no té res a veure amb l'altra,
però no ho sé, són coses de mobilització, no?, al final són dues accions
on necessites la mobilització de la gent.
Per què costa tant mobilitzar la gent, Gemma?
Doncs, si ho sabeu...
T'agradaria saber-ho, no?
Sí, tant d'ho sabés perquè dius, home, llavors podríem augmentar la participació.
Jo crec que és que, sobretot, prop d'algú familiar, algun amic,
doncs et consencies més, no?, llavors, potser la gent més sensibilitzada
és la que ha tingut alguna experiència a prop seu,
però jo crec que el tema de sensibilitzar, no?, a través de ràdios, com fem ara,
tel·les, fer sortides al carrer, que ja les intentem fer,
i que això que ens coneguin és com anar, no sé si la paraula,
matxacant a la gent, no?, però de manera hauríem d'anar constantment fent-ho,
vull dir, perquè ho fem un dia, la gent, ah, vale, vale, i se t'oblida,
és a dir, jo crec que ha de ser alguna cosa constant,
ensenyant números a través dels mitjans,
de, ostres, és que si cada dia veiessin, o cada dia, cada setmana,
els números de càncer, i que veiessin que el càncer colorectal,
el de mama, el de pulmó, estan a unes primeres posicions,
i que els podem evitar, en el nostre cas,
ho podem evitar primer fent una prevenció primària,
és a dir, portant un estil de vida saludable,
menjant bé, fent exercici, evitar l'alcohol i no fumar.
Però, si malgrat això, doncs tenim una segona estratègia,
que és els programes a cribar-se, que és el que diem prevenció secundària,
detectar-ho a temps.
O sigui, que tenim a les nostres mans realment eines potents
per poder evitar molts càncers, i no ho fem,
perquè, per molt que s'entompli la boca dient la dieta mediterrània,
doncs hem de veure els números.
Algo està fallant i no ho estem fent bé.
Avui estem parlant amb la Gemma Binèfar,
cap de la Unitat de Cribatge de Càncer de l'ICO,
i coordinadora del programa de cribatge de càncer colorectal des del 2006.
Parlem amb ella també, doncs, d'alguna forma per difondre
tot aquest missatge que hem anat comentant al llarg de l'entrevista.
I ara vull parlar de futur, perquè quins són els propers passos
a la prevenció del càncer, Gemma?
Mira, s'està parlant molt de la prevenció personalitzada.
Així com hi ha tractaments avui en dia molt personalitzats,
et fan moltes proves per realment anar al focus d'on està una lesió,
doncs també el futur crec que serà com una prevenció molt personalitzada
depenent dels teus factors de risc, no?
De l'edat, de si ets home o dona, intentar fer com un pack, no?
I, doncs, potser el test de sang ocultat en fem,
en lloc de fer-lo cada dos anys com estem fins ara,
amb algunes persones es podria fer cada tres, amb altres cada un any,
i la mamografia igual, no?
Doncs intentar anar personalitzant aquests temes.
Jo crec que, no ho sé, em jubilaré abans a veure-ho, això,
però és el que ara, a nivell d'Europa, sobretot, s'està movent.
Abans parlaves també de la pandèmia,
que va ser una època que ens va marcar molt a tots i a totes,
però, sobretot, també, el sector sanitari del nostre país,
bueno, del món, no?, però del nostre país,
que és el que ens toca més de prop.
En aquest cas, a mi m'agradaria saber
com creus que ha canviat la gestió de programes preventius
arran de la Covid-19.
Mira, en el nostre cas, no ha canviat gaire, eh?
Bé, no ha canviat el rendit que ho continuem gestionant igual.
L'únic que sí que hem vist un petit increment de la participació.
Jo crec que la gent s'ha conscienciat més
que la prevenció és important.
De fet, la Covid ens ho va ensenyar, no?
Si fem les mesures d'higiene,
tot el que ens ensenyàvem de protecció,
evitarem els contagis,
doncs això, no?, la paraula prevenció
ha fet que potser la gent entengui més
que fer aquest test de sang ocult en fenta
és prevenir un futur càncer.
I malgrat que tothom deia
«Ostres, això ens farà baixar la participació
després de la pandèmia»,
doncs no, realment hem tingut un petit increment,
tampoc partir a coets,
però això és el que ens ha ensenyat
i també a donar a conèixer la nostra especialitat
i veure que, malgrat molts de nosaltres
estem davant dels ordinadors,
fem una feina que és molt important
de cara a la població.
I, Gemma, m'agradaria acabar aquesta entrevista
preguntant-te
amb què és el que més t'apassiona
del teu dia a dia professional.
Doncs ja tinc la sort,
que m'encanta
i perquè és una feina molt variada,
perquè la gestió implica
des de relacionar-te, evidentment,
amb el teu equip de treball,
que és multidisciplinar,
tenim estadístics, tenim matemàtics,
infermeres, administratius,
però també amb gent fora de l'ICO,
i en relació amb la farmàcia,
amb atenció primària, amb radiòlegs.
Després fem moltes sessions
adreçades tant a professionals
com a la població.
A mi m'agrada molt parlar,
no sé si es nota,
però...
I, bueno,
i transmetre tot això
que a mi m'apassiona.
I això cada dia és...
Per molt que em planifiqui,
i digui, bueno,
avui tinc aquesta reunió,
sempre surten imprevistos
i coses que fan
que el dia a dia
sigui diferent.
Gemma Binèfar,
moltes gràcies
per acollir-nos avui
aquí a Ràdio d'Esvern
en aquest fragment,
acollir-nos
en la teva agenda,
perquè entenc que també
doncs deus anar
bastant
liada,
amb molta feina
i molts compromisos,
però t'agraïm moltíssim
que hagis pogut fer un forat.
Al revés,
encantada
de poder donar-nos veu.
Una abraçada molt gran,
que vagi bé.
Igualment,
gràcies.
Gràcies.
Seguim aquí al Refugi,
al magassin de tardes
de Ràdio d'Esvern,
en un altre espai
de la xarxa educativa,
de la xarxa
a les zones.
Avui tenim
en Jaume Funes Artiga,
que és psicòleg,
educador i periodista.
Ha dedicat bona part
de la seva vida
a escoltar,
comprendre
i ajudar
els adolescents.
Ha treballat
a l'administració,
a l'escola,
al carrer
i als espais terapèutics.
Autor
de molts llibres
i articles.
Va publicar
el primer,
La nova delinqüència
infantil i juvenil,
el 1982,
quan semblava
que el problema
dels joves
eren les bandes,
pensant
en la renovació
de l'escola,
també va publicar
Fer de mestre,
quan ningú
no sap
per què serveix.
Els seus últims
llibres
sobre els adolescents
són
Estimen
quan menys
ho mereixi,
perquè és
quan més ho necessito
el 2018,
i un èxit
de vendes
que va arribar
als 25.000
exemplars
entre les edicions
en català i castellà.
I també
Estimen
però vull saber més
el 2020.
Ara sí,
saludem el Jaume
que ja el tenim aquí
a l'estudi.
Jaume, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Després d'aquesta presentació
diguéssim més
un punt de col·lària,
formal.
Que només diu
que tinc anys.
Volem conèixer-te
una mica més, Jaume.
Avui vens aquí
a la ràdio,
però ja has passat
pels estudis
en nombroses ocasions,
i volíem saber
què és el que et mou,
no?,
a seguir descobrint
temes de l'educació
de l'adolescència.
Bàsicament,
potser perquè
hi ha una resistència
permanent
llarg de la meva vida,
clar,
des de 1974
que estic
en aquest món,
fins aquí
el món
canvia tan
acceleradament
que trobo
una mica estúpid
que els adults
continuen pensant
que abans
les coses
han d'una determinada manera,
que s'ha de recuperar
el passat.
Quan tenim
l'obligació
de pensar
bueno,
si jo ara tinc
damunt
d'un noi
que sap,
jo què sé,
gestionar
una intel·ligència
artificial
i ha estat capaç
de composar
una cançó,
amb capacitat
de fer
50.000 històries,
com el sedueso
perquè tingui ganes
de continuar aprenent,
perquè no l'enganyen
amb el que l'expliquen
a una pantalla?
O si sempre
ens hem drogat,
perquè sempre hem estat
en una societat
que busca química
per canviar
els seus estats d'ànim,
per què no puc gestionar
l'idea de dir
l'alcohol a vegades
ajuda a ser feliç,
però intentar ser feliç
només amb l'alcohol,
malgrat que diguin
que la cervesa
tenen de llibertat
i de felicitat,
no sé si.
Jo crec que els adults
ens equivoquem
quan no fem
aquest esforç
de dir
el món canvia
i el món actual
és complex
i accelerament canviant
i no donar temps
ni a adaptar-se,
els adults,
si el món canvia,
hem de pensar
i ara com eduquem?
Ara quina escola
necessitem?
Parlant de canvis
i parlant d'addiccions,
podríem parlar també
de l'addicció
a les pantalles,
a les noves tecnologies,
però també d'alguna forma
hi ha molts educadors
que ja les implementen
també en el seu dia a dia
a les escoles.
Quin és l'equilibri
entre tot plegat?
És que no és
un problema d'equilibri,
no, no.
Algú intenta,
que si, bueno,
faràs uns,
però estones,
no,
una quantitat de temps
o no,
una pantalla
i no l'altra.
És que no és això,
és a dir,
en aquest moment
no és possible,
no és possible
aprendre
sense saber navegar.
voler saber,
és voler saber
bellugar-se
en un món
en el que la informació
en tot cas
és accessible,
però l'has de saber trobar
i has d'intentar saber
per què t'expliquen
una cosa i una altra.
Entrar a intentar descobrir
en aquest moment
un llibre,
bueno,
no pot servir,
però és que un llibre
ni que sigui en PDF
si no està,
si no té hipertext,
si no permet
que el que ha d'aprendre
busqui més informació,
busqui la paraula
i la música
i al costat
del fet històric
pugui trobar la imatge
i al costat
de la imatge
pugui trobar
l'arquitectura.
La manera
com aprenem
és totalment diferent.
Per tant,
clar que és,
òbviament,
s'ha d'aprendre
i gestionar
aquesta història
com a tantes coses
de la vida,
no perquè l'aparell
sigui no si o no,
sinó perquè estem
en una societat
de capitalisme
de mercat
i no hi ha res,
res, res
en el món digital
que no sigui
un producte de mercat
i per tant
que no intentin
o que tothom
pretén
quan vol fer negoci
que estiguis
molt de temps,
que et sentis infel·lic
si surts d'aquest univers
i que acabis depenent,
la teva manera
de ser
acabi depenent
de la proposta
que ells el facin.
si no eduques
perquè la persona
sigui persona
i descobreixi
la felicitat
i no accepti
la que li estan venent,
doncs estarem
en un problema
etern,
perèdic,
no per l'aparent,
no perquè sigui digital
perquè ja no existeix
un món analògic,
ni ara que estem aquí
hi ha res analògic,
ara tot és
la informació
que està digitalitzada
i que es reproduirà
quan vulguin,
que es tallaran,
que li afegiran
imatges,
farem de tot,
per tant,
la discussió
és com ajudem
a ser persones
en aquest món,
que òbviament
quan una persona
s'està construint
ha d'aprendre
límits,
ha d'aprendre
de capacitat
per gestionar-lo,
però el debat
és com ser persona
en aquest món,
aquest humanisme
en el món digital.
A vegades
jo penso
que costa
fer una mica
d'acompanyament
perquè nosaltres mateixos
i també les generacions
que han començat
a treballar
en aquesta era digital
tampoc el van tenir
aquest acompanyament,
llavors el fet
de buscar-lo
en les futures generacions
a vegades
ens dificulta
i no podem donar
aquelles eines
que tant ens agradaria,
però hi haurà un futur
en el que sí
que podria haver
aquest acompanyament?
L'acompanyament
és simplement
saber estar
al costat d'er.
Per acompanyar,
òbviament
la gent jove
no coneix
aquest univers,
però quan jo era jove
l'acompanyament
era l'Àngel de la Guarda,
t'ensenyaven
una estampita
en la que
hi havia un àngel
que et protegia
de les temptacions
de caminar
pel mal camí
i de caure
en el bici
que el dimoni
per acompanyar
és simplement
saber estar
al costat
d'una persona
que està evolucionant,
que està canviant,
que està descobrint
el món,
que està creixent,
que intenta ser
una persona,
caminar al seu costat
i el dilema
o la perturbació
o el desconsegure
a d'ú,
és que bona part
del que recorren
aquests infants
i adolescents
és desconeguda
per nosaltres,
no és aquella cosa
de la generació digital
i no digital
no,
això ja ha passat,
el problema
és que bona part
de l'univers
en el que un adolescent
se'n dins
és desconegut
pels seus pares,
pels seus profes,
pels seus adults
i no li queda més remei
que acceptar
la idea de dir
deixar-se ensenyar.
Jo abans de venir aquí
estava dinant
amb un dels meus
nets adolescents,
15 anys,
però en cas d'un de l'Osaia,
per dir-ho,
però un tio extraordinari
de quart d'ESO
que discutien,
discutien,
discutien,
xerraven,
li havien fet
unes suposades proves
d'orientació
i diu,
mira,
si al curs
som 30,
potser 3,
potser 3,
tenim una certa idea
relativa
del que volem fer
l'any que ve,
3,
idea relativa
del que farem
l'any que ve.
Això ja és un èxit,
no?
Queda bé,
aquesta resposta ja és un èxit.
Clar,
però com acompanya,
és una persona
que descobreix
sense angoixar-te
perquè,
òbviament,
entra a l'angòstia
i dir,
hòstia,
quin món és aquest,
no?
però com li garanteixes
la idea de dir
aquí estic?
Aquí estic.
Quan jo escrivia
la novel·la
fa un parell d'anys,
aquella per orientació
encara de viure,
és,
sis adolescents
que acaben l'ESO
i dos anys després
es tornen a trobar
i què ha passat
amb les seves vides.
La clau està
trobaran adults
al seu costat
que estaran disposats
a acompanyar-los
en el camí
sense marcar el camí
perquè ens entra l'angòstia
i la preocupació
de què faran
en les seves vides.
Però és que és un món
és impossible
que jo conegui
el món
del meu adolescent.
Només sé
la manera de mirar-lo,
la manera d'escoltar-lo
i la manera
d'estar
al costat seu.
És interessant,
no?,
aquest debat
que s'està generant
perquè realment
ara és un moment
en el que,
bueno,
dic ara,
però entenc que
sempre ha preocupat,
no?,
el que fa
l'adolescència,
el que fa
la infància
perquè al final
són processos,
són canvis
en els que
la persona
es va determinant
una mica
amb com serà
d'adult,
no?
I jo crec que ara
hi ha un punt
de preocupació,
no?,
si ens posessin
també a mirar,
doncs,
diguéssim,
de forma
política,
doncs,
veiem que
molts joves
també
pugen en idees
que potser
són més vinculants
amb pensaments
de dret
o d'ultradreta,
moltes vegades
es veuen accions,
evidentment,
no es pot englobar
a tothom,
però si veiem,
doncs,
algunes accions,
algunes qüestions,
també,
doncs,
notícies
que són esferidores,
notícies que,
a vegades,
doncs,
estan més relacionades
amb mons agressius,
amb mons
realment,
doncs,
preocupants,
això,
evidentment,
a vegades,
es tendeix
a globalitzar
i és un error,
no?,
però,
què és el que s'ha de fer
enfront de tot això,
no?,
bé,
probablement una cosa clàssica
i una cosa relativament moderna.
La clàssica,
bé,
a veure,
preocupem-vos en sèrio
pel que veritablement
són problemes
o són qüestions
importants
des del punt de vista educatiu.
Sempre ens va lloguent
per l'alarma
i això ha passat sempre,
hi ha una història clàssica
que és el pànic moral,
però el pànic moral
és un concepte sociològic
que neix
quan els grups de rock
britànics i companyia
descarreguen
tota la música d'ordre
i, per tant,
es carreguen a l'ordre
i a la societat d'un instant
li entra un pànic moral
de dia
i ara què fem,
no?,
aquesta idea,
de què ens hem de preocupar,
de què?
Fa un parell de setmanes,
tres setmanes abans de Nadal,
estava en un debat
allà a Caixa Fòrum
relativament,
no,
el Cosmo Caixa,
amb pares,
jo deia,
miri,
vostès s'haurien de preocupar
perquè si Trump,
Trump es presentés aquí,
els seus fills el votarien,
si Trump es presentés aquí,
a Sarrià-Sant-Gervasi,
per dir-ho,
els seus fills el votarien,
perquè ens estem preocupats
de la dependència de la pantalla
i ens hem de preocupar relativament,
però no
que aprenguin una frase elemental
que és
no et fies mai de res,
que et digui ningú
o dit d'una altra manera,
què t'ho està dient,
què pretén,
quines altres opinions
hi ha diferents,
què hi ha darrere
de què t'estan,
què penses tu
respecte a aquesta història,
l'altre dia em trobàvem
un tecnològic,
estudiants d'enginyeria
a Bilbao,
i em deia,
no,
és que els meus amics
diuen que si sense
el XAC-GPT
no sabríem viure,
enginyers de programació,
sense el XAC,
però si el problema
no és el XAC,
és a dir,
però tu què penses,
què saps,
què busques,
quines són les respostes,
les preguntes que tu fas,
no les respostes
que t'estan fent,
la clau en aquest moment,
jo crec que aquesta
és una de les preocupacions
educatives importants,
és no podem continuar
generant generacions
de nois,
sinó elles,
que no han après a pensar,
que no han après a pensar
preguntes,
que no han après a dir,
que no puguin respondre
amb la Suda,
com amb la Suda,
si això t'afecta a tu,
és la teva vida,
doncs,
sempre hem pensat
el pensament crític
a l'escola,
o l'aprenentatge científic
o la deducció científica
de per què passen les coses,
això sembla que ho haguessin
arreconat,
i ara el problema
és la pantalla,
no, el problema no
és la pantalla,
el problema és que
la pantalla està anul·lant
una pantalla,
el mercat que hi ha darrere
està anul·lant
tota capacitat de dubte,
tota capacitat d'imaginació,
tota hipocapacitat,
diu,
és que,
en què pensa
la majoria de la ciutadania
adulta?
A veure si existeix
un algoritme
que pot predir,
què passarà demà?
Quan l'educació
era de dir,
educa,
perquè imagina un demà
diferent,
no depenguis
del que les dades diguin.
Per això deia que,
com jo apuntaves,
jo crec que
un dels reptes educatius
més greus
en aquest moment
és
com s'educa
per aprendre a pensar,
a dubtar,
a voler saber,
a preocupar-se
per què passen les coses,
a interrogar-se
per què succeeix
les coses
que succeeixen al món.
Parlem una mica
dels teus últims llibres
que tenen títols
bastant suggerents
i també
estan narrats
en veu d'adolescents.
M'agradaria
que parléssim
del títol
Estimem
quan més ho mereixo
perquè és
quan més ho necessito
i també
Estimem
però vull saber-ne més.
Crec
que poden ser títols
que puguin generar
també
bastant
de debat
i novel·les
que han funcionat
molt bé,
no?
A veure,
aquests dos títols
més allà
de la...
Com que deies,
potser he tingut
una certa habilitat
a la meva vida
més allà
del màrqueting
per posar títols
que invitin
a llegir,
no?
Però aquest llibre
que en principi
vaig jurar
que seria
el meu darrer llibre
sobre l'adolescència
perquè el món
de l'adolescent
canvia tan acceleradament
que no vull caure
en el parell
de pensar
com eren abans
i com són ara,
però neix
d'una idea
bàsica
per tot adult
tot adolescent
és encantadorament
insuportable
o insuportablement
encantador
és obviament
hi ha moments
que els mataries
i hi ha moments
que dius
ah, potser està bé
potser l'he educat bé
o han escut bé
o ha crescut
entonces
provocant tal irritació
et belluguen
contínuament
la cadira
contínuament
et posen en dubte
en incertesa
però són persones
que necessiten
petons
però no accepten
ni un
jo no he conegut
cap adolescent
que volgués viure
la seva adolescència
en soledat
però la volia viure
com a seva
no com a definida
però per una part adulta
entonces
aquest llibre
s'ha convertit
ben bé
en una mena
de petit llibre
de capçalera
per a tots els pares
que descobreixen
que els seus fills
meravillosos
han crescut
i s'han fet
adolescents
i continua sent
un llibre
molt molt utilitzat
encara
però
l'he de dir
que puc esperar
d'un adolescent
i que no
que necessita
aquest adolescent
de mi
i que no
com aprenc
com relaciona
com se sent
com viu
com va canviar
el món
que li puc oferir
i que no
en un tol
menys amable
possible
per no ser
òbviament
un llibre científic
intento ser
el més col·loquiat possible
la segona part
que era la no prevista
que passava el dia
dialogant
amb pares i mans
que continuaven
formulant
més preguntes
que jo no havia volgut
perquè el llibre
primer no volia
parlar dels problemes
adolescents
jo volia parlar
dels nois i medis
adolescents
i la segona part
ve a ser
com s'educa
per aprendre
a donar petons
i abraçades
en temps de videoporn
o ve a ser
com s'educa
per descobrir
la felicitat
quan la Maria
està a punt
de ser legal
o com s'educa
per ser persona
en aquest món digital
o què fem
quan no tenim dificultats
per imaginar
el futur
són intents
de proposta
d'aplicació
de la lògica
educativa
adolescent
del primer llibre
aplicada
a 3 o 4 territoris
una part
d'aquests capítols
vist el panorama
sortirà publicada
com a llibre
suposo
depèn d'editorial
els propers mesos
i és un llibre
que es dirà
no sense el meu mòbil
l'educació
dels adolescents
en temps digital
interessant
també esmentar
que en un llibre
parles d'idees clau
per educar
en l'adolescència
en sumes 9
ens podries mencionar
alguna d'aquestes?
Bé
el del 9
estava
no podien ser 10
per dir-ho
d'alguna manera
perquè era
un llibre pensat
en l'educador
de secundària
era anterior
a aquests llibres
però que el format
de la col·lecció
obligava que acabessin
resumint idees
i a partir de les idees
poguessin parlar
no recordaré ara
les 10 d'allà
però
una de les primeres idees
és aprendre a mirar
aprendre a observar
és a dir
mirar l'adolescent
descobrint
que bona part del que fa
té una lògica adolescent
no està
ni sonat
és a dir
a vegades dic
que els meus col·legues
si apliquessin
els nostres manuals
de classificació
de la salut mental
el TSM5
que anomenem
tots els adolescents
estan per tancar-los
tots
perquè els criteris
amb els quals
miren
per tant hi ha una part
que és aprendre a mirar
aprendre a preguntar
aprendre a observar
a descobrir
una altra part
té a veure
amb
i per què tinc
que venir a l'escola
i d'esclar
si és primavera
i tinc 15 anys
estic enamorat
que se m'ha perdut
a mi a l'escola
per aprendre el pronom
feble
a primera hora del matí
que té a veure
per què estudiar
per què no estudiar
altres idees
tenen a veure
amb els companys
amb els amics
que és això
de la solidaritat emocional
entre adolescents
per què faran cas
amb un company
abans que el pare
i simplificant
al final
acabes dient
no miris
el seu fill
si el seu fill
té un dubte
el seu fill
primer consultarà
a internet
després consultarà
els seus amics
que és igual
perquè han consultat
a internet
després consultarà
els adults
dels quals
se'n fien
i després
li consultarà
vostè
pare o mare
per tant
hi ha una idea clau
que és
educar
s'acompanyar
i per tant
han de garantir
que al voltant
de l'adolescent
hi ha diverses persones
a voltes pròximes
l'educador enrotllat
del casal de joves
l'entrenador
que no es dedica
només a la competició
sinó a escoltar
el policia urbana
que no la lia
quan està a la plaça
el bon tutor
la bona tutora
el pediatra
que té temps
i ganes
d'escoltar adolescents
com formar
al voltant seu
la idea
de l'acompanyament
bé
són coses
després
hi ha que veure
amb les respostes
és complicat
de dir
que en general
això dels càstigs
als adolescents
òbviament no funciona
però en cap edat
però és a dir
si li dono
una resposta
que el responsabilíssim
obligarà a mi
a ocupar-me
a quedar-me a casa
a pensar
són més o menys
aquestes idees
les que estan resumides
allà
Jaume
per anar
tancant una mica
l'espai d'avui
m'agradaria saber
quin consell
ens podries donar
en el tracte
amb els nois i noies
adolescents
a veure
hi ha un consell
que començaria
per una idea mixta
és a dir
d'acord
ja han crescut
i ja no s'espaien
és a dir
a veure
no passa res
però també
hem de tenir a compte
que encara s'educa
és a dir
no són grans
i per tant
podem passar d'ells
l'adolescència
construïda
en la societat actual
té 30 anys
no més
però és una veritable
etapa educativa
i continuem educant
ara
la forma d'educar
és on es compliquen
les històries
la idea principal
és tenir
suficient paciència
que se'ns esgotarà
continuament
perquè continuament
estaran provocant-nos
estaran gestionant
el conflicte
es dedicaran
al rebote
i eren moments
que només faltava
la feina
i el jefe
i companyia
només una adolescent
a casa
aguantar
saber no parellar-se
per tot
saber trobar
les respostes
i tenir la dosi
suficient d'esperança
que acaben sent diferents
els pares i mares
jo els acabo recordant
recordeu que vosaltres
éreu adolescents
de manual
i heu arribat
a ser mares raonables
feu el favor
de no desconfiar
perquè volem
que canvien immediatament
i l'adolescència
són 4, 5, 6 primaveres
i al final
tothom acaba
més o menys satisfets
de la seva vida
és o sigui
serà la seva
no exactament la nostra
Jaume Funés
gràcies
per passar
pels estudis
de Ràdio d'Esvern
psicòleg, educador
i periodista
que ens ha dedicat
una bona estona
aquí al Refugi
en magazin de tardes
d'aquesta casa
gràcies a vosaltres
bona tarda
bona tarda
morirà también
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit