Finalment, la reflexió social es plasma en autorretrats que busquen transmetre missatges de pau i amistats. L'exposició comptarà amb dues visites guiades, el 18 d'abril de 6 a 7 i el 19 d'abril de 10 a 2. Aquestes visites permetran als assistents conèixer més a fons els processos creatius dels infants i les temàtiques que han treballat.
Encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Ucraïna, la guerra des de dins, i serà impartida per Lluís Caelles, periodista i enviat especial de TV3 a Ucraïna. L'acte tindrà lloc el 19 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà la guerra ucraïna des de la perspectiva d'un testimoni directe de la situació al país, amb l'anàlisi de la realitat quotidiana, els conflictes socials i les implicacions internacionals derivades del conflicte. Lluís Caelles compartirà el seu coneixement i experiència com a periodista en una de les zones més conflictives d'Europa.
L'acte és oberta al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I pel que fa política, en l'entrevista a Ràdio d'Esvern, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha fet un balanç del ple municipal de febrer, destacant la modificació puntual del ple general metropolità, aprovada per afrontar la problemàtica de l'habitatge.
Aquesta mesura es focalitza en tres vies per millorar l'accés a l'habitatge a través de la subdivisió de grans habitatges unifamiliars, la reducció de la superfície mínima per unitat i la reconversió de locals comercials buits en habitatges de protecció oficial. Segons Basaganyes, aquest conjunt de mesures no només és una resposta a la manca d'habitatge assequible, sinó també una manera d'aprofitar el parc existent.
Tot i que la transformació serà gradual, l'alcalde ha assegurat que no afectarà els eixos comercials prioritaris. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara.
Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio de Sant Just, 98.1.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres, ja ens hem plantat a la meitat de la setmana i avui dia important perquè hi ha Barça, clar que sí, va confiança en els nois de Hansi Flick. Però va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, parlant d'Alsacia i Lorena. Seguidament, joves inculs, amb el Hatim i tota l'actualitat política i internacional. I a continuació, curiositats del motor, amb l'Iquer Blanco, descobrint la marca Ford. I posarem fi amb FoodCat, amb el Víctor Cortinas i l'Alculla.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern de la Generalitat ha retirat els pressupostos del 2026 que havia de portar votació aquesta mateixa setmana al Parlament per guanyar marge de negociació amb Esquerra Republicana. El president Salvador Illa ha defensat la decisió per responsabilitat i estabilitat amb l'objectiu de garantir una majoria progressista
per aprovar els comptes més endavant. Les dues formacions s'han emplaçat a continuar negociant per tenir pressupostos abans de l'estiu. Mentrestant, el govern amb el suport d'Esquerra aprovarà un suplement de crèdit per reforçar els serveis públics que podria situar-se entre els 5.000 milions i els 6.000 milions d'euros.
El cap dels republicans, Oriol Junqueras, ha celebrat la retirada d'uns comptes que considera que s'havien presentat de manera unilateral i ha defensat la necessitat d'obrir una nova etapa de negociació. L'escoltem.
des del principi i a no imposar una determinada proposta, també ho celebrem i celebrem que el govern diu que aquesta negociació s'ha de fer en el marc dels acords d'investidura i aquests acords d'investidura inclouen IRPFs, sí i moltes altres coses, també i nosaltres què volem? El màxim
Per primer cop, Esquerra Republicana ha flexibilitzat la seva posició i ja no el fixa la cessió de l'IRPF com una condició prèvia per negociar, tot i mantenir-la com un element important dins dels acords. Des del Comuns, l'altre soci indispensable per aprovar els comptes, alerta que aquesta situació projecta una imatge de feblesa del govern, tot i valorar positivament l'increment de recursos que comportarà el suplement de crèdit.
L'oposició ha carregat durament contra els socialistes i els republicans, considerant la decisió d'un fracàs i d'una irresponsabilitat.
I la tensió a l'Orient Mitjà continua augmentant després que Israel hagi assegurat avui haver matat el ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Esmaïl Jatib, en un atac aèri nocturn. Una notícia ja confirmada per l'Iran. L'operació arriba només un dia després del també assassinat d'una de les figures claus del règim iranià, Ali Larijani. Com a venjança, Teheran ha reaccionat amb una nova onada d'atacs contra territori israelià.
que han causat greus danys a les ciutats israelianes, sobretot a Tel Aviv, i també almenys dos morts. La Guàrdia Revolucionària ha advertit que les conseqüències seran greus i ja han enviat ordres d'evacuació en diversos objectius energètics i militars del Golf Pèrsic.
Malgrat els atacs, Israel es manté ferm i ha reiterat que continuarà actuant contra els líders del règim iranià. El ministre de Defensa, Israel Kats, ha assegurat que el perseguiran allà on siguin, inclòs el nou líder suprem. Turquia també ha anunciat avui moviments clau en defensa amb el desplegament de sistemes antimissils de l'OTAN després d'haver interceptat projectils iranians en el seu espai aèri.
I també avui els Estats Units i Israel han atacat el major jaciment de gas natural del món, el camp de South Park, copropietat d'Iran i de Qatar. L'ofensiva contra aquestes instal·lacions energètiques
ha tingut un impacte immediat en els mercats. El preu del petroli Brent, referència a Europa, ha pujat més d'un 5% i ja supera els 109 dòlars per barril, mentre que el gas natural també registra increments destacats. La previsió dels analistes és que si el conflicte no s'atura, el barril de petroli continuarà escalant de preu.
Teheran ha respost advertint que les infraestructures energètiques de països com Qatar, Aràbia Saudita o els Emirats Arabs Units passen a ser objectius legítims. Des de Qatar, que recordem és aliat estatunidenc, el portaveu d'afers exteriors del país ha qualificat l'atac de perillós i irresponsable i ha mostrat el seu descontent amb l'atac conjunt d'Israel i els Estats Units.
Davant d'aquest escenari, diversos països àrabs han convocat una cimera d'urgència a l'Aràbia Saudita per abordar la crisi i intentar coordinar una resposta conjunta que garanteixi l'estabilitat a la regió.
I el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avisat avui que podria retardar la presentació dels pressupostos generals de l'Estat del 2026 a causa de la guerra amb l'Iran i la seva escalada a l'Orient Mitja. Sánchez ha assegurat que el seu executiu està gestionant una de les majors crisis mundials del seu mandat i ha situat com a prioritat protegir la ciutadania davant l'impacte econòmic i social del conflicte.
El govern aprovarà aquest divendres un decret de mesures per fer front a les conseqüències de la guerra en què espera tenir el suport del PP. El president espanyol ha fet aquestes declaracions durant la visita a Madrid del president d'Ucraïna, Vladimir Zelensky, amb qui ha reforçat la cooperació bilateral.
Espanya ha anunciat una nova ajuda militar de 1.000 milions d'euros per al 2026 i ha acordat amb Ucraïna la producció conjunta de drons i radars en el marc del suport continuat davant la invasió russa. Tot i el focus actual en el conflicte amb l'Iran, Sánchez ha remarcat que Espanya mantindrà el seu compromís amb Ucraïna amb la mateixa intensitat, ha dit.
Tercer dia de vaga al sector educatiu amb mobilitzacions a diversos punts del país. Mestres, professors i personal educatiu han protagonitzat talls a carreteres i manifestacions a Lleida, Manresa i la Seu d'Urgell per continuar reclamant millores laborals i més recursos per a l'educació pública. La setmana de mobilitzacions culminarà amb una vaga general del sector a tot Catalunya aquest divendres a Barcelona.
La connexió del tramvia de Barcelona per la Diagonal fa un pas més, però encara depèn dels pressupostos. La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte executiu per unir el tram baix i el tram besós amb el suport del PSC, dels Comuns i d'Esquerra Republicana, amb l'oposició de Junts, PP i Vox.
L'actuació preveu reurbanitzar 2,8 quilòmetres de la Diagonal, guanyar espai per als vianants i zones verdes i també millorar el clavegaram. El projecte necessita ara el visti blau de l'autoritat del transport metropolità i, sobretot, l'acord de finançament entre Ajuntament i Generalitat. En total, la inversió superarà els 190 milions d'euros.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants. Pròxima exposició del Carreu Blau a Can Ginestar. Una mostra que exploren la natura, la pintura i la reflexió social a través dels treballs dels alumnes amb visites guiades el 10 i el 19 d'abril.
Ucraïna, la guerra des de dins. Nova conferència de l'Auge amb Lluís Caelles. El periodista de TV3 compartirà la seva experiència des del territori ucrainès el 9 d'abril a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
nova iniciativa educativa i esportiva de ciclisme per a infants a Sant Just d'Esvern. El projecte de l'Escola de Ciclisme ProTour inclou activitats formatives al Parc Ciclista del Baix Llobregat amb portes obertes i extraescolars. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hey! Hey!
Avui a tres quarts de set de la tarda, en poc més d'una hora, el Barça rep a l'Spotify Camp Nou al Newcastle en el partit de tornada dels vuitens de final de la Champions League. L'1 a 1 de la nada deixa un escenari completament obert i els de Hansi Flick, amb el factor camp a favor, hauran de guanyar si volen ser un equip de quarts de final.
Els Blaugrana arriben amb bones sensacions després de la golejada contra el Sevilla el diumenge, però el Barça necessitarà la seva millor versió per superar un Neukasel que va ser superior a l'anada. Si els Blaugrana es classifiquen, es podrien retrobar amb l'Atlético de Madrid en la següent ronda. Si aquesta nit, els Colchineros eliminen el Tottenham de Londres.
El Real Madrid ja ha fet la seva feina i ja és als quarts de final de la Champions League després que ahir eliminesin el Manchester City en guanyar 1-2 a l'Etihad Stadium. El gran protagonista va ser Vinícius Júnior amb un doblet. Els de Guardiola es van quedar amb un home menys des del minut 20 per l'expulsió de Bernardo Silva, el que va complicar molt la seva remuntada. Així doncs, els blancs tornen a quarts d'un any més i ja esperen rival amb un possible enfrontament contra el Bayern de Munic.
Gràcies.
I escàndol a la Confederació Africana de Futbol. El Marroc ha estat declarat campió de la Copa d'Àfrica després que la federació hagi sancionat Senegal per abandonar el camp durant la final el passat mes de gener. Tot i que Senegal va guanyar el partit a la pràrroga, la CAF considera que va infringir el reglament i li dona el partit per perdut per 3-0.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui creuem l'OCA i tornem a l'Argentina amb una cançó que va ser un dels grans hits d'aquest estiu i que fusiona les millors veus femenines de l'escena musical argentina. Una proposta fresca, urbana i carregada d'energia que ens transporta directament a una nit d'estiu amb calor, festa i connexions inesperades a la pista de ball. El tema ens situa en aquest instant en què dues persones es troben, es miren i sense dir gaire deixen que la química faci la resta.
La lletra gira en torn del desig, de la seducció i de la intensitat del moment. No parlar d'una història profunda ni d'un amor durador, sinó d'una experiència immediata, impulsiva i física, on l'atracció i el joc són els protagonistes. El missatge principal és una declaració a viure al present sense pensar massa en el que vindrà després.
Pel que fa a les veus femenines que interpreten el tema, estem davant de tres figures clau del panorama musical i llatí contemporani. Representen una nova generació d'artistes que han sabut combinar actitud, empoderament i estètica moderna amb sons comercials i ritmes brutals. El seu estil es caracteritza per una gran presència escènica i una aposta clara per discursos on la dona pren el control de la narrativa.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir al març del 2025, junta, com hem dit, a tres de les grans artistes argentines del moment. I el videoclip transcorreix, atenció, en un punt de venda d'aigua i gel. Què? Com ho tenim això? Doncs va, ara sí, anem amb Blackout d'Emilia, Tini i Niki Nicole.
Decime cómo te llamas Nadie te ha dicho aún Que estás buenísimo Esa camisa está preta Te la voy a sacar Quiero mojarme Con tus labios sabor a caramelo
Aquí está la santa cuando le agarro del pelo. Y si yo pudiera, le hago gemelo. Con besos boca a boca, no pesamos el caramelo.
Bona nit.
Yo me les pegé y yo se me pegó.
Con mi labio sabor a caramelo
Doncs un ritme molt perillós, perquè això se't queda al cap per hores. I quines tres artistes, eh? La veritat que espectacular la música que fan aquestes tres noies, esclar que sí. Però va, ara passem a l'efemèride del dia, baixem una miqueta a les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 18 de març, fa 36 anys que per primera vegada els ciutadans d'Alemanya Oriental van poder votar lliurement, decidir el seu futur sense imposicions, sense llistes úniques i sense por. Només quatre mesos després de la caiguda del mur de Berlín, aquelles eleccions van simbolitzar molt més que un canvi polític. Van representar el despertar d'una societat que, després de dècades de control, reclamava la seva veu.
La participació, gairebé del 93%, va ser una declaració col·lectiva. Milions de persones sortint a votar amb la convicció que aquell gest, aparentment senzill, tenia un valor immens. Perquè votar no és només escollir un partit, és exercir un dret fonamental. El dret a decidir qui ets com a poble i cap a on vols anar.
Aquell dia el món va veure que la gent vol democràcia, vol llibertat, vol poder escollir els seus representants i, per tant, vol construir el seu propi camí. Però aquesta efemèrida no només ens parla del passat, ens interpel·la directament en el present. Perquè avui, en un context global complex, és sorprenentment fàcil caure en discursos simplistes, en idees que prometen seguretat a canvi de llibertat o en narratives que divideixen en comptes d'unir.
De fet, podríem dir que és més fàcil que mai des de la Segona Guerra Mundial. I sovint això neix de dues coses, de la por i de la ignorància. La por al diferent, al desconegut, a allò que no entenem, i la ignorància de no voler aprofundir, de quedar-nos amb els titulars, amb els prejudicis i amb visions parcials de la realitat.
Per això, com a societat, tenim una responsabilitat, la de ser crítics, la d'investigar, preguntar-nos, contrastar, la de no acceptar veritats absolutes sense qüestionar-les i, sobretot, la d'intentar entendre les realitats que ens envolten, encara que siguin diferents de la nostra.
Perquè al final, més enllà de les fronteres, de la cultura, de la religió o del color de pell, hi ha una cosa que ens iguala a tots, que som humans. I això vol dir que tots tenim sentiments, que tots patim, que tots sentim, que tots riem i que tots també ens equivoquem. Compartim emocions, inquietuds i en el fons una mateixa necessitat, viure amb dignitat i amb llibertat.
Perquè al cap i a la fi la nostra força no és tant en allò que ens separa, sinó en la capacitat que tenim d'entendre'ns. I quan això passa, quan sumem en lloc de dividir, és quan realment avancem, quan realment som més forts.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. I ara sí, arrenquem amb les seccions. Arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs benvinguts de nou a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Bona tarda Jordi, què tal, com estàs? Bona tarda Jaume, com estem? Doncs molt bé, molt bé, content de tornar a parlar de vi amb tu perquè al final ets el nostre expert de la casa, l'expert de raó i d'Esvernambins i sempre és un gust parlar amb tu d'aquest tema.
I de molts altres, eh, també, però, bueno, en concret d'aquest tema. Altres temes també. Sí, sí, sí, però en concret d'aquest, perquè aprenem molt. Aprenem bastant. Avui... Canviem de país. Aneu a un altre país. Em sembla bé. No sé si... Últimament estem molt internacionals, eh. Sí, estem molt internacionals, però també perquè a mi em ve de gust, perquè ens estan molt enclant en Catalunya, que estan molt bé, però m'agrada també mirar fora. I aneu a un país que és la referència al món del vi, que els tenim una mica de mania, això és cert.
A veure, ja sé per on podem anar, però bé, digue'm tu. Bé, però parlarem d'una part que no és tan identitària d'aquest país, ja que és una regió amb una cultura i identitat pròpia. Jo estic parlant d'Alsàcia i Lorena.
Molt bé, molt bé. El Sassia Llorena. Que està dintre de França, pels que no ho sàpigueu. Explica'ns una mica més què és això del Sassia Llorena, on està exactament. Doncs el Sassia Llorena està dins de la regió del Gran Est, on també està la Champanya, que és bastant emblemàtica, tots coneixerem per el Champany,
I el Gran Est també està a la Champanya. Sí, també està a la Champanya, entre d'altres, i fa frontera amb Alemanya. La capital del Gran Est és Estrasburg, és la capital històrica d'Alsàcia. Diguéssim que el Gran Est és una agrupació dins de França, no és sols d'Alsàcia-Lorena, també es agrupa aquestes parts que toquen pràcticament la frontera, més enllà de París. Vale, vale, vale.
I alguna curiositat més a Estrasburg, no sé si sabíeu que hi ha una seda al Parlament Europeu, però comentar-ho, res més. És una curiositat, no? A Estrasburg i ja està, molt bé. Encara que no tingui un estatus oficial, l'idioma alsasià és la llengua minoritària que encara existeix, la qual és una llengua germànica agermanada amb l'alemany,
però amb un cert accent francès, diguéssim, que és una barreja. També existeix el franco-siscoloranès que es parla a l'orena i és un altre dialecte de l'alemany. Encara que l'únic oficial, l'únic idioma oficial del Gran Est, el que compren tota la regió, és el francès. No protegeixen els...
Els altres idiomes, els altres idiomes que els hi donin una mica pel sac. Per entendre aquesta barreja lingüística i cultural, avui farem una bona classe història. O sigui, serà extensa avui la classe història. Em sembla bé. Per tant, Jordi, quan parlem del Sàssia i Lorena, estem parlant només de França o també té parts d'Alemanya i de Suïja?
Sobretot, està molt influenciada pel sacroimperi germànic i ens hem de remuntar temps per entendre això i per entendre la influència germànica generalment, que això ve de fa molt de temps. Fins on ens hem d'anar per trobar aquestes diferències culturals?
Ens en anem a l'edat mitjana, a l'època de Carlemany, el governant més representatiu dels reines dels francs, conegut com a l'imperi carolingi. Aquesta dinastia era d'orígin germànic. Arran de la mort de Carlemany, l'imperi és dividit entre els seus nets i amb el tractat de Verdun queda dividit en tres Franceses.
L'occidental, on avui en dia trobem França, l'oriental, on se situa Alemanya, i la França mitjana. Doncs és aquella on avui en dia trobem Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, i també quedaria per allà Alsàcia i Lorena. Suïssa, Itàlia, aquesta era la França mitjana. Vale.
Ja veus tu, són diversos països amb diverses identitats culturals. Diguéssim que la França mitjana era el potipoti. A tot això ens hem d'imaginar que la França mitjana culturalment és més complexa i en sols 15 anys ja es va dividir en estats més petits.
I l'estat on estava Alsàcia i Lorena, junt amb Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica, es va passar a dir Lutaringia, en nom del rei Lutari II. Alsàcia i Lorena acabaran formant part, eventualment, del Sacre Imperi Romà germànic. Dins del ducat de Lorena...
el de Suàbia, o sigui que van passar a mans del Salzburgo. Vale, vale, vale, avui ens estem posant històrics, eh? Sí, sí, sí. I hi ha més o no hi ha més? Sí, sembla que s'hagi acabat aquesta disputa entre un estal Sassi i l'Ueren, si està aquí i està allà, no. En el segle XVII, després de la guerra dels 30 anys, en concret el 1648,
va passar sobirania francesa, mitjançant la part de Westfalia, quan Lorena després s'incorporarà al 1766 després que la dinàstia no trobi cap successió. O sigui, després de la Guerra de 30 anys, es signa aquell acord de Westfalia i també Lorena s'incorpora més tard. Vale, vale, vale.
En el segle XIX, en la guerra franco-prusiana del 1871, la Confederació Alemanya del Nord liderada per Prússia, perquè hem d'entendre que abans certs països encara no existien i tenim aquí altres noms que ens poden tornar estranys.
doncs van guanyar els francesos i es van quedar al Saixer Lorena a l'imperi alemany i torna a haver-hi influència germànica. Vale, vale, vale, sí, sí, per tant és un territori que ha anat d'aquí a allà, d'aquí a allà, no? D'aquí a allà. I ha estat molt disputat. Aquestes potser no han sonat tant, aquestes disputes,
Però n'hi ha unes més recents, que segur que us sonaran, et sonaran a tu també, Jaume, perquè les has estudiat a Primer Dachillerat. O sigui, hi ha disputes més recents, podem dir. Sí, en la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles retorna a Céssia i Lorena a França. Això és una humillació que va assentar les bases per una venjança germànica.
i després va venir la segona guerra mundial i va venir la segona guerra mundial entre una de les coses era aquesta els alemanys es tornen a quedar el Sassé i Lorena com a part del tercer raid i aquest cop se'ls va durar 5 anys quan acaba la guerra França recupera els territoris
I des de llavors sempre ha gaudit d'una certa autonomia administrativa i cultural. Des d'aquella època. Però avui ja no tenen aquesta consideració, ja que formen part de la regió del Gran Est, allò que t'he comentat abans del Gran Est. Amb el temps, diguéssim, que s'ha descentralitzat i s'han ajuntat coses que no formaven part d'allò per...
carregar-se tot el tret cultural que n'hi havia allà i afrancesar-lo tot. Perquè els francesos, si tu et queges que Espanya pot ser centralista, els francesos són encara més. Ni reconeixen els idiomes i els anomenen dialectes. Clar, clar, clar. La veritat és que és un territori, per tant, de molta disputa que ha anat
Això que dèiem abans, no? Variant d'imperi, de país, de règim, no inclús. Són més germànics, en la meva opinió. Jo veient la història, el Cecil Lorena és més germànica que francesa, per mi. Però ara mateix, després del tractat de la Segona Guerra Mundial, doncs el Cecil Lorena va quedar per França, no? Sí. I això ha quedat fins ara. I ara mateix és el que dèiem, no? Forma part del gran test, que per entendre'ns una mica, podria ser com una comunitat autònoma catalana. Sí.
Espanyola, vull dir. Vullia ser com una Catalunya dins de França.
O una Extremadura. És que és bastant estrany, perquè junta algunes regions que no tenen... Sí, sí, sí, però bueno, més o menys perquè ens entenguem una miqueta és això de la regió aquesta del Gran Est. Escolta, després d'aquesta classe d'història toca una cançó, no? Sí, toca una cançó que jo quan penso en França, potser en aquesta part de França no, perquè aquesta part de França posaríem un altre tipus de cançons més alsassianes,
Però n'he buscat, no m'han agradat i he trobat una que em ve el cap quan penso en França. Doncs mira, tu has tirat de cliché, clar que sí. Sí, he tirat de cliché totalment. Anem a escoltar-la. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Bueno, doncs... Sembla que la cançó ha volgut... Ara, ara... Ha baixat, ha baixat.
Ara sí, baixa la cançó tranquil·lament. Escolta, Jordi, hem parlat una mica de la història, però anem a parlar del que ens interessa realment, que és la gastronomia i la seva cultura vinícola. Què podem trobar aquí al Sassi d'Orena? Hem de pensar que forma part de França i que la cultura gastronòmica serà del més top que hi ha al món. De qualitat, eh? Sí, de molta qualitat.
He fet un mini-resum. És una regió que ha tingut molts restaurants amb estrelles Michelin per l'art nivell gastronòmic que ofereix i que els seus vins sempre s'han combinat amb aquells menjars tan elegants. Aquí he posat dos plats bastant icònics perquè us feu una idea una mica del tipus de gastronomia que és la Bekoff que és com capipota amb diverses verdures que està bastant bé
I també tenim el Bretzel. No sabies què ve d'allà, el Bretzel. Jo pensava que era 100% alemany. És que... Bé, clar, és el territori de disputa. És que és el territori aquest de disputa, no? Potser a l'origen...
És sincer, però sent Alsàcia potser sí. Per tant, el pretzel ve d'aquí o no? Jo el que he trobat també, això, les coses, els països sempre diuen, no, no, ho he fet jo. Vaig trobar això a una pàgina francesa i vaig trobar que deia que el pretzel era típic d'Alsàcia. Mira, pot ser típic però potser no és l'origen.
Potser no és l'origen, ens hauríem de buscar més, no?, si fos l'origen, però pot ser-ho, pot ser-ho. Però, bueno, és un plat, bueno, plat, un pa, no?, podríem dir, típic, també, de la regió d'Alsa-Silverena, ja dèiem, no?, per aquesta influència tan germànica. Tan germànica. Els pobles que trobem per la regió, amb unes cases molt icòniques i molt influenciades per la cultura franco-germànica, segur que has vist alguna foto, són molt xules...
de la zona, donen una riquesa cultural molt elevada en molts àmbits. A l'oest d'Estrasburg trobem una ruta, que és la ruta dels vins. Originalment feta pels romans des de fa més de 2.000 anys. Ells que eren bons gestos ja sabien que era un lloc ideal per fer vi. Perquè tenien unes condicions ideals per la vinya i els vins d'aquesta regió assolien una bona frescor que era molt característica. I també tenien una frita bastant marcada.
per les varietats que es cultiven allà i per com madurava el cep. Ens hem d'imaginar aquestes pendents, també algunes baix, però tot ple de vinyes. És un lloc amb un valor paisagístic molt elevat. No és com aquí, que a vegades potser tenim un polígon industrial al costat de les vinyes. Allà s'ho cuiden molt per donar-li valor paisagístic a la vinya i per després també donar-li més valor al vi. Clar, clar.
No, no, si una cosa no, però els francesos són molt bons en el tema del màrqueting i han sabut vendre molt bé el seu producte i cuidar el territori i la realitat és que el Sassia Llorena potser és una de les zones més maques de França, eh?
Sí, és molt maca. Tu te'n recordes, Jordi, quan vam anar a Torint amb autobús, tu i jo, que vam passar per uns poblets de França que eren d'aquest estil. Sí, sí, sí. A mi em va encantar i jo pensava, joder, no podria passar a parar l'autobús per aquí?
Ja, que pari una mica, no. Que pari una mica i... Comprem un vinet i seguim. Sí, sí, sí. Jo vaig pensar i vaig dir, és que haig d'anar allà. Ho vaig veure tan maco. No, no sé si va ser espectacular. I, bueno, no sé si veus una mica aquestes fotos, aquestes pendents amb aquestes vinyes florides, ostres, donen ganes d'anar-hi i, a part, amb els pobles, amb aquestes cases tan boniques. Tenen un estil tan particular. Sí, sí, sí.
És un estil molt de poble germànic, eh? Sí, sí, sí. Però també té aquesta elegància francesa que li dona un rotllo. Sí, és que al final no és tant de dir d'aquí o d'allà, d'aquí o d'allà, sinó... Combinació. Sí, exacte, combinar i, escolta, entendre'ns, no? Com suïssa, abans m'has dit suïssa. Suïssa també et diria que és una combinació entre les dues cultures. Entre els francesos... Exacte, és que al final el més bé, el millor, sempre és entendre's. Sí. I ja està. Escolta, Jordan, anem a parlar de vins. Quin tipus de vins podem trobar en aquesta regió d'Alsàcia?
Amb les seves llargues temporades seques, que això molts no us espereu, i el seu sol variat, el Salsi ofereix set vins diferents que porta el nom de diversos raïms que trobem per la zona. Un és el Pinot Blanc, l'altre és el de Monstraminer, Pinot Noir, Resling, Tocai Pinot Gris, Silvaner i Muscat. Molt bé. Al Salsi els vins acostumen a ser monovaritals, que sols porten una varietat, i estan molt marcats per la varietat que s'ha fet, amb la qual s'ha fet.
També hi ha alguns blends o coupage, diguéssim, una barreja de no sols una varietat, sinó dos o tres. Com el gentil. Què és això, el gentil? Bueno, és un nom que he trobat, no? Per donar-li classe, no? O sigui, és una mescla clàssica d'aquesta zona, no? D'aquesta zona. I és habitual fer servir barrils de fusta molt grossos. Els barrils aquests tan grans que us estèrics i ovèl·lics, doncs es fan servir...
No sóc per la cervesa, ja es fan servir pel vi. Abans que anessin els romans, eren un poble que allà els romans ho van descobrir gràcies a ells. Tenien la cervesa envellida amb bota. Doncs quan van començar a fer vi, ho van fer servir amb les botes aquestes tan grans. I per això allà, quan vagis a un celler, veuràs aquelles botes tan grans per un vi blanc i et quedaràs...
Però això què és? I mola molt beure, val molt la pena. T'estimo en l'oportunitat de visitar algun celler a França, o encara no? No, encara no, encara no. Està pendent, està pendent. Està pendent i també potser, segons quina, et pot valer un... Un pastizal, no? Un ronyó, eh? Sí, sí, sí. Et pot valer, vamos. Els saps i els vins acostumen a ser molt influenciats per la cultura germànica. Val, eh?
I l'estil d'ampolla de la forma del rin és la que s'utilitza, també, igual que es cultiven varietats que són pràcticament les mateixes. No sé si poses en el teu cap quina seria la imatge de l'ampolla del rin, però és aquesta ampolla allargada i que és molt poc ampla. Vale.
És més fina, no?, podríem dir. És més fina. Una mica més alta, o no? I més alta. És bastant alta. És com el vi Mireia aquell, que et va agradar tant. Sí, sí. Doncs molt semblant. Allargada i el cul molt estret. No té cul. Molt elegant, eh?
Una ampolla molt elegant. Els vins d'aquesta zona són únics, aromàtics, plens de sabors, però secs, perquè els alemanys molts cops són dolços per temes de maduració, temes d'una acidesa massa marcada. Aquí, en canvi, són secs perquè el cep madura millor que en altres... I en boca què vol dir un vi sec?
Un vi sec no el notarem tant a la punta de la llengua. Un vi dolç el notaràs sobretot a la punta de la llengua i diràs, hosti, això és dolç. Però un sec el notaràs més en els laterals, a la meitat de la llengua, cap al final...
No notaràs, tu notaràs més l'acidesa, notaràs més l'amargor, notaràs més la sanitat, la dolçor no s'ho menjarà tot. I escolta Jordi, els vins d'aquests blancs que estem parlant d'Alsàcia acostumen a ser joves, vells...
Com acostumen a ser? Jo diria que si enteneu que han de ser tots joves, que gens ni mica. A les grans anyades hi ha cellers que les conserven quan són adequades per l'envelliment i les deixen durant molts anys i potser tenen allà en el celler l'anyada de tal any. Aquí no és tan habitual, no? Aquí els blancs acostumen a ser joves.
Depèn del celler, depèn de com entengui com ho ha de fer i el que busqui, però si vas a un supermercat, sobretot trobes vins blancs joves, però quan vas a coses més tops sí que pots trobar coses més avallides, però en un súper no.
I de totes aquestes varietats que ens havies comentat abans, quina ens recomanes especialment? Hi ha una varietat que els seus vius m'anaria molt bé amb les ensalades, que és la silvaner. Silvaner, eh? Sí, també ens anirà molt bé per pollastres, peixos, el formatge abri. Aquest vi és lleuger i sec i per això va molt bé amb aquests plats i aquest silvaner, si s'ha de prendre jove, o sigui, no el deixis un any més a casa, o sigui, pren-te'l un cop el tinguis perquè no guanyarà res guardant-lo a casa.
Molt bé, molt bé, molt bé. I quin nom reben els vins més exclusius d'aquesta zona? Les millors vinyes a França en general, sobretot a França, s'anomenen Gran Cru. I Alsàcia en compta amb una 50. Es fan uns vins d'una gran qualitat i algunes estan en una pandent molt pronunciada, ens hem d'imaginar una pandent molt pronunciada i els treballs es fan manualment, són vinyes que donen molta feina i que podríem dir que donen nom a la viticultura heroica.
Per tant, és complicat. No t'agradaria anar a treballar? Bueno, a mi sí. A mi m'encantaria. Bueno, clar, seria un repte. Seria un repte. Però a mi aquestes coses em van, eh? Ja em poso amb un fil ferro allà, ho vas collint o fent. A mi em comptaria allà al camp. Sí, sí, sí. No, però clar, feina segur que n'hi ha molta, no? Sí, sí, però... És que has d'anar i veure com ho fan, perquè deuen ser coses que... Oficis de tota la vida...
Sí, perquè al final saber com preparar la vinya, com pudar-la, com cuidar-la... I més quan pagues tant. És un treball d'artesania. És un treball que ho ha de fer una mà d'obra qualificada. És que si ho fa una persona que no en sap, t'ho destrossa. Però bueno, a Windy Almond està una mica boig i no es balona a vegades les coses.
Molt bé, i escolta, això sí, dintre d'aquestes varietats que hi ha aquí a Alsàcia, en destaca una, no? Sí, hi ha una varietat que és molt top, que és el Geustraminer, et sonava, no? Sí, sí, sí. Home, el Vi Mireia, de fet, portava el Geustraminer. Portava el Geustraminer. Amb el tipus de sol que hi ha a Alsàcia, sobretot aquella terra que hi ha a Alsàcia tan característica i les hores de sol necessàries, aquest raïm tan complicat...
dona un gran fruit. És bo quan ha madurat i és molt aromàtic i té una acidesa una mica més madura que altres zones. El clima tampoc ha de ser massa cadurós, ha d'haver-hi un punt intermig, tampoc ens hem de passar, però que al setembre faci calor és essencial perquè la fruita pugui acabar de madurar bé.
Els sàcils acaben de fermentar i envellir amb barrils de fusta, com t'he comentat, molt grans, on s'acaben d'afinar. No sé si veus que no és de color blanc. No, no, no. És d'un color... Tu quin color li diries? Que jo a vegades ho confon com rosa violeta, no? Sí, sí, sí, és com... És com un... Sí, no sé, és com un rosa morat que tira vermell. Sí, sí.
Sí, més o menys. Recordem que el color es troba a la pell i no a la polpa. O sigui, si el pensen directament, es fa fil blanc. Però si és macera i es fermenta, sí que poden fer un vi amb més color. Perfecte. Quan és jove, té aromes tropicals, com els lichis, i aromes a flors, com el galsamí i la rosa. Sobretot destacaria aquests dos, quan és un vi jove.
I quan em veies, agafa un toc picant, espaciat, destacant el pebre i el safrà. Sobretot, combina molt bé amb menjar picant. L'altre dia vam parlar de Mèxic. Amb menjar mexicant, perfecte. Amb uns tacos, no? També amb kebabs, perfecte.
Jo proposto maripetxes estrams. Per aquest toc picant, no? Amb una hamburguesa, amb una hamburguesa guarra aquesta, que li poses el ketchup, salsites també, però que tampoc sigui un basal, no? Que no es passi de salses. Ah, no, no. Montfrankford. Mira, menjar una mica així de... Potser també amb un estic tartar. Amb un estic tartar també, molt bona idea. Algú més sutil. També amb el sushi. No cal que sempre ens anem al kebab. Bueno, però és que jo recomano perquè ningú recomana.
Ho hem de provar, Jordi, encara ho hem de provar. Jo recomano Vincent Kebab perquè no és una cosa que tu t'imagines. No, no. Cosa estranya. Sense dubte no m'ho imagino, tranquil. És com el senyor Laporta amb la Coca-Cola i les galletes. Ui, sí, és veritat. Vaya combo. Normal que després estigui com està, eh?
En comptes de mullar la Príncipe en llet, la deu mullar amb Coca-Cola, que deu ser una cosa explosiva. Estaria guapo fer un programa amb el Joan Laporta. Amb els gustos culinaris de Joan Laporta, estaria molt bé. Home, i serien virals segur. I el moet, el que fa amb el moet. El moet aquí que agafa, que l'obra. Home, podríem fer aquí un sabràs amb ell. Sí.
Sí, sí, sí. A menjar en la porta. Ara que sabem fer-lo. Ell segur que ho sap, eh? No, sí, sí. Que ell ja ha begut tant. Ho deu tenir dominadíssim. Se beu l'aigua dels flores. També amb el sushi combina molt bé. Amb el sushi. I, bueno, i també amb peixos. Escolta, però el gegostraminer també es cultiva aquí a Catalunya, no? Una mica. Sí, també es cultiva a Catalunya. Són varietats, diguéssim, que són... Internacional. Ha fet aquest to internacional perquè...
Jo crec que van néixer potser a la Vall del Rhin, no sabria dir-te exactament en quin lloc, però diria que per la zona d'aquest riu, igual que aquella ampolla i tot, i han arribat a molts llocs, sobretot en llocs amb cultura germànica.
i després han anat arribant a diversos llocs on s'adaptin bé. Has vist que no ha de ser excessivament fred el clima, sinó que ha d'haver-hi una part de sol, no?, i de calor, i que acabi de madurar bé, saps?, perquè, si no, al final, és una frita i ha de quedar de madurar. Per això la trobem en alguns ponts de l'Aragó, del Somoltà, no?,
on la bodega Somos també ho fa molt bé, amb el Gustav Miner que vaig provar i em va agradar moltíssim. Al Paladès també ho fan. Al Paladès també ho fan, saps? Potser en llocs que no es torri al Cep, però un punt intermig. Clar, clar, sí, que també tingui la seva onada de calor, una miqueta. Sí, una onada de calor no, però la seva... El seu xoc de calor, sí, una miqueta, una miqueta. Sí, sí, sense passar-nos, que si no... Sí, però són varietats, diguéssim, que s'adapten bastant a diversos climes. Vale, vale, vale.
I encara de clima s'ha d'una manera diferent, no és el mateix un geostraminer d'Alsàcia que el geostraminer que vas provar de Mireia. No, no, clar, m'ho imagino, m'ho imagino. No té res a veure, i encara molt menys té res a veure amb un d'aquests alemanys de la Vall del Rin, saps? Que t'he dit que no són ni secs, que són dolços. Sí, sí, no, no, clar, és que al final...
És que clar, un terra d'aquí serà molt diferent d'un terra d'Alemanya, per distància geogràfica, i al final això condiciona també. Has dit el terra que és molt important, sobretot quan parlem de terra d'Alsàcia, i també el que et diries...
El clima, no? El clima, amb les veritats, fa que canviï moltíssim. La influència que tenim del mar també aquí. Sí, i l'influència mediterrània també molt. Però diria que Alsàcia i Lorena tampoc té un clima tan plujós ni tan xungo per la vinya, per això els romans van al final establir aquell cultiu. Clar, clar, clar, clar.
Molt bé, doncs escolta Jordi, gràcies per aquesta classe avui també d'història i també evidentment d'aví sobre la regió d'Alsàcia i Lorena i per acabar queda un minut no sé si t'anarà molt de temps a posar una cançó avui, però bueno digue'm alguna Cançó? Sí, posa'm alguna Cançó One Republic Ah, mira, m'agrada molt One Republic Ah, molt bé, sí, sí, és boníssima aquesta cançó
Aquesta. Doncs posarem red uns 30 segonets de Counting Stars. Jordi, gràcies i que vagi molt bé. I després, bulletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat, Jordi. Fins aviat.
I el lateral dret que va ocupar Araujo a Sant Gemsis Parc. La resta de l'equip, el mateix, el que ha arribat...
Doncs avui no tenim un butlletí informatiu de Catalunya Ràdio perquè estan fent la prèvia del Barça Newcastle, que recordem es disputa a 3 quarts de 7 en 45 minuts exactes. Donarà el tret de sortida al partit de la tornada de vuitens de final de la Champions League. Per tant, passem directament amb el butlletí informatiu de Ràdio. És clar que sí, va, anem-hi, vinga. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
El taller municipal de plàstica a Carreu Blau inaugura una exposició al celler de Can Ginesta de Sant Jogusta el 9 d'abril, que es podrà visitar fins al 7 de maig. Sota el títol, Tres àmbits de coneixement a l'abast dels infants, la mostra recull els últims treballs realitzats pels alumnes entre l'octubre del 2025 i el febrer del 2026. L'exposició es divideix en tres àmbits, natura creativa, pintura i paraula i reflexió social. En el primer, els infants exploren la natura a través de l'observació de les formigues i les arrels marines, transformant-les en obres d'art.
El segon àmbit presenta pintura i col·lage amb materials reciclats, inspirats en l'obra d'Enrico Baix i les flors literàries de Mercè Rodoreda. Finalment, la reflexió social es plasma en autorretrats que busquen transmetre missatges de pau i amistats. L'exposició comptarà amb dues visites guiades, el 18 d'abril de 6 a 7 i el 19 d'abril de 10 a 2. Aquestes visites permetran als assistents conèixer més a fons els processos creatius dels infants i les temàtiques que han treballat.
Encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Ucraïna, la guerra des de dins, i serà impartida per Lluís Caelles, periodista i enviat especial de TV3 a Ucraïna. L'acte tindrà lloc el 19 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La conferència abordarà la guerra ucraïna des de la perspectiva d'un testimoni directe de la situació al país, amb l'anàlisi de la realitat quotidiana, els conflictes socials i les implicacions internacionals derivades del conflicte. Lluís Caelles compartirà el seu coneixement i experiència com a periodista en una de les zones més conflictives d'Europa.
L'acte és oberta al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. I pel que fa política, en l'entrevista a Ràdio d'Esvern, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha fet un balanç del ple municipal de febrer, destacant la modificació puntual del pla general metropolità, aprovada per afrontar la problemàtica de l'habitatge.
Aquesta mesura es focalitza en tres vies per millorar l'accés a l'habitatge a través de la subdivisió de grans habitatges unifamiliars, la reducció de la superfície mínima per unitat i la reconversió de locals comercials buits en habitatges de protecció oficial. Segons Basaganyes, aquest conjunt de mesures no només és una resposta a la manca d'habitatge assequible, sinó també una manera d'aprofitar el parc existent.
Tot i que la transformació serà gradual, l'alcalde ha assegurat que no afectarà els eixos comercials prioritaris. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. I ara posem una mica de música, anem amb Belivert d'Imagine Dragons.
Bona nit.
Fins demà!
My love, my God, it came from... You burned me up, you burned me up, believer, believer. Third thing's third, send a prayer to the ones up above. All the hate that you've heard has turned your spirit to a dove. Your spirit up above. I was choking in the crowd building my rainbow.
Fins demà!
I ara sí, seguim amb les accions, seguim amb Jobes Inculps amb el Hatim.
Bona tarda, Hatim, què tal, com estàs? Molt bé, què tal, Jaume, com estàs? Doncs bé, molt bé, amb ganes de comentar coses amb tu perquè hem tingut unes setmanetes una mica complicades en el panorama internacional, polític i geoestratègic del món i ens anirà molt bé el teu anàlisi, eh?
Sí, sí, la veritat és el que diem sempre. Sempre ens fem una mica repetitius, però és que l'actualitat no para i ara estem en un punt a nivell de política internacional molt potent, molt calent i estem aquí per intentar posar una mica de llum.
Doncs sí, la veritat és que és important perquè hi ha moltes informacions, a vegades la gent tampoc sap molt bé cap a on mirar, arriben tantes, tantes coses que és difícil estar realment al dia i avui intentarem fer una miqueta el resum del que està passant en el món. Per tant, comencem ja directament amb Teca. Entre aquest temps que tu has estat i no has estat, ha esclatat una nova guerra, Hatim.
Sí, sí, sí. Anem ja a la teca, com molt bé has dit, i és que, bueno, faré uns cinc cèntims per posar-nos una mica en context de quina zona estem parlant, de quin conflicte. Estem parlant del conflicte de l'Orient Mitjà, d'acord? Estem parlant de, sobretot, un conflicte que comporta, sobretot, tres països en concret, tot i que a nivell... Hi ha molts tercers al voltant que tenen molts interessos, però principalment trobem Iran...
contra els Estats Units i Israel. Tot això per què comença? Doncs perquè hi ha unes sospites per part dels Estats Units que diuen que el país d'Iran s'està rearmant a nivell nuclear i que s'estan preparant per crear aquesta famosa bomba nuclear, una arma, com tots sabem, extremadament perillosa i que, si tu la tens, vol dir que segurament t'estalvies de que...
hi hagi el risc que qualsevol país t'ataqui, perquè tu ja tens el poder d'aquesta bomba i hi ha l'amenaça constant que tu els puguis atacar. Clar, això què va provocar? Fa uns mesos ja va provocar que els Estats Units fés un atac superràpid i superben calculat als centres nuclears on tenien tot l'amagatge d'Urani, etc.
L'atac, segons fonts dels Estats Units, va ser tot un èxit. Va ser un atac a relàmpago, li van anomenar, i va ser un atac superben calculat, segons ells, òbviament, i que van aconseguir els objectius principals, que eren que perdessin moltes fonts d'urani, que les centrals nucleares també tinguessin un dany bastant important, i això volia dir que l'Iran, d'una manera o altra, en el rearmament nuclear, tirava uns quants anys enrere.
Llavors, ara què ha passat? Doncs tot ara comença en que, de nou, els Estats Units, fruit d'aquesta política que està fent en aquests últims mesos de Donald Trump d'atacar tothom, va decidir tornar a atacar l'Iran. Però aquest cop no va ser un atac només amb una base nuclear. Va atacar, en primer lloc, el primer atac va ser amb una escola de noies al centre de l'Iran, exactament a Teheran. Llavors, van haver-hi aproximadament 160 morts de noies...
Era una escola bàsicament de noies, només hi havia noies. Sí, es veu que al costat hi havia una caserna militar de la Guàrdia Revolucionària iraniana, però bé, que, clar, li es va donar absolutament igual que hi hagués una escola al costat i van llançar el missil igual.
Sí, sí, quina casualitat. Els Estats Units, que són dels millors i que ho tenen tot calculat, misteriosament es van atibocar amb això. Què va passar? A part de tot això que va fer, va tensionar molt més tot el que estava passant. Doncs que senyores i senyors van matar Ali Khamenei, que era el líder del règim iranià. Llavors, allà sí que hi ha tots els que seguim una mica la política internacional, allà vam dir, vale, ara sí que s'ha liat de veritat.
Per què? Doncs perquè l'Iran ja no va tenir més preàmbuls, va començar a atacar bases militars als Estats Units i directament va començar també a atacar a Israel, el país com a tal, a les ciutats principals, i us preguntareu per què va atacar a les bases militars de l'Orient Mitjà, dels Estats Units, no? Va atacar a Bahrain, a Dubai, a Mirats Àrabs, a Aràbia Saudi, a Kuwait, etcètera.
Per què ho va fer? Doncs perquè, nois, era l'única manera que tenia l'Iran d'atacar algun element important pels Estats Units que tingués a la vora. Òbviament no poden atacar directament el país dels Estats Units perquè seria desperdiciar missils perquè sí, perquè òbviament ni impactarien ni hi hauria com un rerefons amb tot això. I van decidir fer això, igual que també van atacar algunes refineries de diferents països com Dubai o etcètera expressament perquè hi hagués un impacte.
Un altre fet molt important que va provocar aquest règim va ser el tancament de l'estret d'Hormut. El tancament de l'estret d'Hormut sí que va ser un cop molt dur sobre la taula a nivell econòmic perquè senyores i senyors van tancar l'estret per on passava el 20% del petroli mundial. És a dir, les conseqüències eren greus. Ens imaginaven que serien greus. I a dia d'avui us puc dir que les conseqüències estan començant a ser greus.
Sí, sí, sí, totalment. Al final Israel, perdona, Iran. Iran sap que no pot competir militarment amb Estats Units i tampoc amb Israel i el que està fent és això, atacar posicions estratègiques, sobretot energèticament parlant i també militarment amb aquestes bases als territoris del Golf Pèrsic.
per al final acabar debilitant aquests països i que acabin dient, escolta, als Estats Units, potser ja hem arribat molt lluny, posem el fre que m'estic quedant sense refineries, m'estic quedant sense desalienitzadores i m'estic quedant també sense les teves pròpies bases militars que tinc aquí al meu país. Per tant, una mica l'estratègia d'Iran va per aquí, de pressionar als Estats Units, no amb un conflicte directe, perquè és el que tu dius, no pots atacar Los Angeles, per exemple, però sí que pots atacar aquests aliats que té a la zona, no?
Totalment, totalment. No ho podies dir millor. I d'una manera o altra ho està aconseguint l'Iran. Està aconseguint que a nivell mundial ja hi hagi com una alerta de dir, nois, a nivell econòmic s'està desmadrant.
Perquè tingueu una idea de com ha canviat, per exemple, el petroli amb aquest tancament de la FedorMood, va començar envalent el barril, cada barril uns 73 dòlars, ara en l'actualitat avui, ho estic veient ara en directe, val 108 dòlars al barril. El creixement ha fet de més d'un 55%.
És una barbaritat. En un mes ha crescut un 55,87% el preu del petroli. Sí, sí, sí. Al final, l'Iran també té aquesta arma molt poderosa, que és l'estret d'Hermud, que és el que tu deies. El 20% del petroli mundial passa per aquest estret que té el domini total d'Iran i sembla que ara mateix no estan en disposició de deixar passar cap patroler que no sigui aliat de l'Iran, evidentment, perquè
Això és una altra manera d'ofegar els rivals i està provocant això, una pujada massiva del preu del petroli i realment les economies occidentals estan molt i molt preocupades. Sí, sí, totalment. De fet, Donald Trump una mica la desesperada perquè ja està veient com
diferents països europeus, diferents països del món, que en teoria són aliats dels Estats Units, clar, comencen a dir, nois, que vale, que tu t'has volgut posar tu mateix en aquesta guerra, però és que m'estan arribant les conseqüències de manera directa sobre el preu del petroli o del gas a mi. Llavors, què està dient ara Donald Trump? Està incitant, doncs, que
un dels països que en teoria és rival, com és Xina, que ara li doni suport als Estats Units i que ajudi que puguin passar tots aquests patrulers per l'estret d'Hormut
i que hi hagi diferents vaixells que els donin cobertura. És a dir, que si en algun cas extrem s'enviés un missil cap a aquests vaixells, doncs que hi haguessin com antimissils per tal de defensar-los. I clar, en aquell moment que tu veus que Donald Trump ha arribat fins a aquest punt, tu realment et qüestiones i dius és curiós com, en teoria, els Estats Units fa tots aquests moviments, perquè recordem que no ho he dit, però l'Iran, el...
És el principal exportador de petroli cap a la Xina, gairebé un 80 o 90% del petroli de l'Iran va a la Xina. I cap a l'Iran també.
Sí, totalment. Llavors, clar, com pretens ara, tu fas tots aquests atacs realment els fa a nivell econòmic Donald Trump, igual que va fer a Venezuela, per aconseguir el petroli, per aconseguir el poder del petroli, perdó, i llavors què vol dir amb tot això? Tenir els diners necessaris i tenir el control. Llavors, o sigui, és curiós com ara estàs demanant a Xina, que és un dels principals països que has volgut afectar, que et vingui a salvar.
Sí, sí, totalment. I al final el que podem veure, Hatim, és que realment a Trump en aquesta ocasió no li ha sortit bé la jugada, perquè si mirem sobre el paper, la idea inicial era derrocar Ali Khamenei, que això ho va aconseguir,
I això en teoria havia de fer caure el règim d'una manera mitjanament ràpida pel que va dir ell mateix en rodes de premsa. Després va rectificar, va dir dues o tres setmanes i ara ho mirava i dic, escolta, quant temps portem? Això va començar el 28 de febrer i ja estem a 21 de març. Per tant, fa gairebé un mes que durà aquest conflicte.
I, en teoria, anava a ser una cosa ràpida. Hadim, tu com veus això? Creus que s'enquistarà el conflicte? O veus una mica la llum al final del túnel? No, sincerament, em sap greu a vegades ser una mica pessimista, però és que, nois, jo els primers dies que vaig esclatar tot aquest conflicte em preguntava la gent, en diferents vídeos que anava penjant, i em deia, hòstia, quant creus que durarà? D'una altra mà i que durarà uns dies? Jo dic, nois i noies.
El moment en què ha mort el líder del règim iranià, que era Ali Khamenei, ja 100% us dic, i us puc confirmar, que el conflicte no acabarà en qüestió de dies ni de setmanes. Per què? Perquè quan tu mates el líder d'un país, li estàs donant gairebé la justificació que utilitzi totes les mesures possibles per defensar-se. Totalment.
Ara què està passant? És que l'Iran òbviament està patint també a nivell militar perquè constantment està sota els atacs d'Israel i els Estats Units i tenen molt poder a nivell d'armament dèl·lic. Però els Estats Units està perdent una quantitat de diners en cada atac
bestial. Israel també. Òbviament aquests dos països a nivell econòmic no patiran. Però, bueno, ja hem vist què li ha passat, per exemple, a Rússia. Enteneu? Sí, sí, que un conflicte així, si se t'enquista, realment sí que et pot acabar afectant molt negativament econòmicament. I, escolta, que també hem de parlar que al novembre estan les eleccions de mig termini dels Estats Units i una guerra no seria el més beneficiós.
No, aviam, aquest és un altre tema que donaria per parlar mitja hora, que Donald Trump és un expert en que quan les enquestes el donen que perdrà, està perdent regions superimportants del seu partit que històricament havien guanyat, està veient com el seu nivell de popularitat està baixant en picat, és expert en tirar boira. Com ho fa en tirar boira? Doncs ara parlem de Venezuela, ara parlem de Cuba, ara parlem de Groenlàndia, ara ens posem amb l'Iran...
Per què fa tot això? Per intentar primer netejar la seva imatge i, com va fer ja amb Gaza, amb la franja de Gaza, de dir jo soc el salvador del món, i en segon lloc perquè no es parli de les barbaritats que fa, perquè no es parli del cas Epstein, de tota la seva implicació, que no es parli de com els països europeus cada vegada confien menys en ell, la seva popularitat a nivell mundial, la fama que tenia als Estats Units de tenir molt bones relacions, sobretot amb els països europeus, cada vegada s'està demostrant com li fan menys cas,
tot i ell ser la principal potència de la OTAN i dels aliats capitalistes, no obstant això, estem veient com Espanya, no li fa cas, estem veient com el mateix, França o... Itàlia també. O el Regne Unit o Itàlia, no li estan donant el suport, que ja en un inici es pensava que li donarien, en tot moment estan dient no a la guerra, és a dir, s'estan desmarcant una mica de tot això, estan tornant a relacionar-se amb Xina, cosa que feia anys i anys que no es feia,
És a dir, s'està movent tot d'una manera que ens convida a pensar que, sincerament, aquest conflicte no fa pinta que s'acabi en les pròximes setmanes
I el pitjor de tot és que tinc la sensació, potser sí que és una sensació, però que Donald Trump s'està adonant que s'ha posat en un fang que costarà molt que pugui superar. De totes maneres, Donald Trump segueix defensant que ell té la guerra guanyada, que...
que l'Iran està a punt de caure, això ho està dient repetidament a través de les xarxes socials i a través de les seves declaracions. Ell es manté en aquesta posició quan realment la realitat és que no sembla que la cosa estigui tan encaminada pels Estats Units
perquè ara mateix, Hatim, comentem una mica les situacions que té l'Iran, en té dues, més o menys, atacar aquests objectius estratègics que hi ha per la regió i acabar desgastant el conflicte i acabar forçant una negociació amb els Estats Units i Israel per deixar les coses com estaven,
o atrinxarar-se, aguantar tot el que puguin fins que la gent digui, escolta, prou, les conseqüències econòmiques són tan greus que prou i es vegi obligat no a retirar-se. Sí, sí, en plan, i és el que dic sempre, juguen les seves cartes. Cada país, en aquest cas, en aquest conflicte, i no hem parlat de l'Iban, que també el règim de Hezbollah s'ha posat a favor de l'Iran i Israel està avançant a nivell terrestre dintre de...
del seu territori i estem parlant de més de 800 morts. Però és que, clar, és el que dius tu una mica. Molta gent diu, hosti, i per què Hezbollah es posa en aquest conflicte, no? De manera així com sembla desinteressada. No, nois, és que no és que s'hagin posat de manera desinteressada. Hezbollah...
el principal país que posa diners i els subvenciona és Iran. És a dir, Hezbollah es veu amb l'obligació també d'entrar en aquest conflicte i de dir, hòstia, és que aquest tio em dóna diners per poder formar-me jo com a grup. Llavors, li he de donar suport i perdó que no t'estigui responent la pregunta, però és que és una informació també important. No, no, sí, sí, encara no heu parlat de l'Ivan i és un acte important. Sí, sí, sí.
El mateix president del país està dient als Estats Units que, òbviament, nosaltres no estem d'acord amb el que està fent Hezbollah, perquè Muglison està portant la guerra també sobre el Liban, i estem parlant de milers i milers de persones desplaçades, milers ja gairebé de morts, milers de ferits, unes conseqüències sobre l'economia del país també desastroses,
Però és que, clar, ells diuen, jo no dono ni suport a Hezbollah, però és que al mateix temps és inacceptable tot el que està fent als Estats Units. Però, clar, és el que... I ara et vull respondre una mica la pregunta que em feies. Cada país pensa pels seus interessos. Però jo, a nivell personal, penso que, sincerament, tu pots pensar en els teus interessos, però hi ha uns límits. Jo trobo que ja portem un temps que aquests límits s'estan sobrepassant. I hi ha els límits que potser...
pensàvem que existien, ara ja no existeixen. I cada vegada la línia del límit cada cop està més baixa. Sí, sí, totalment. Al final crec que el dret internacional en els últims anys s'ha anat violent sistemàticament fins a un punt que ara mateix realment ja no existeix cap dret internacional perquè cada nació fa el que vol. Avui mateix...
Israel i els Estats Units han atacat el jaciment més gran de gas a Iran i a Qatar, que és un punt compartit entre els dos països i això és una cosa que no està ben considerada i que realment és una violació del dret internacional i per tant ho fan uns i ho fan els altres, l'atac a minar a l'hospital, a l'escola de nenes d'Iran també va ser un atac
que viola aquests drets internacionals. Per tant, hem arribat a un punt que aquest dret és que a ningú l'importa. I a Ucraïna i a Gaza ha passat el mateix. Sí, sí. Pels interessos. Cada país... Aquí, mira, doncs als Estats Units li fa una mica la vista gorda a Rússia, a Rússia li fa una mica la vista gorda després
amb l'Iran, és a dir, cada país pensa per ell. I ara, seguint el que has dit del jaciment de parts, que és molt important el que està passant, perquè això està disparant el preu del gas, per la gent que no ho sàpiga, és un jaciment que es troba al golf pèrsic davant de la costa del sud de l'Iran. És a dir, per què ara intervé Qatar? Doncs perquè, com molt bé has dit tu, és un camp de gas compartit entre l'Iran i el Qatar. La part iraniana se l'anomena South Park,
I la part del Qatar se l'anomena Northfield. És el jaciment de gas natural més gran del món i és clau per l'economia dels dos països. Perquè ja veieu que fins i tot Qatar, que en teoria era com mitja liat amb els Estats Units i que s'estava posicionant amb els Estats Units, pum!
Donald Trump no es casa amb ningú i pensa en els seus interessos. Sí, sí, sí. No, no, i de fet Catarge ha sortit avui dient, escolta, què collons esteu fent que jo no estic d'acord amb això. La veritat és que la situació és molt complicada i hi ha molts actors implicats i és una guerra total a tota la ràgia de l'Orient Mitjà i el que més por fa és això, no? És que ara mateix jo no veig un final clar.
No, la pregunta és...
quan s'acabarà, com s'acabarà, hi ha tantes preguntes, tantes preguntes que realment només, és que potser ni la resposta la tenen els propis presidents o líders, però és que... Sí, sí, i per mi la veritat és que l'Iran continuarà fent el que està fent, que és aguantar el xapapota que li està caient i de tant en tant anirà atacant, doncs això, no? Reserves estratègiques dels seus països veïns,
de l'estret d'Hermuz també continuarà bloquejant fins que pugui aquest pas tan important i és que per mi potser arriba un moment que els Estats Units es veuen forçats a negociar i a dir, escolta, tots estan carint massa, parem això.
Sí, sí, no m'estranyaria, no m'estranyaria. A hores d'ara, pel que es pot notar una mica amb l'ambient, notes que l'Iran està tancat a negociar i els Estats Units, com que l'Iran està una mica tancat a negociar, diuen, nosaltres també.
Llavors, però sí, és el que molt bé has dit. Però el conflicte jo crec que va per llarg, perquè el règim iranià ha demostrat que és com una sergantana, tu li talles la cua però regenera. Clar, però... Ha mort el líder, ara hi ha el fill, el mortava Hamenei, ha mort el líder de seguretat i intel·ligència, en posaran un altre, a la cúpula militar la gent amb més poder ha mort, i tot i així es van regenerant. I és una estructura feta per estar constantment, doncs mira, si aquesta persona...
doncs mort, doncs es posiciona a un altre el seu poder i està ja feta d'aquesta manera. Clar, un dels errors més grans de Trump jo crec que és pensar que podria fer un Venezuela 2, no? Perquè posar un govern títere i prou. Però no, estem parlant d'un govern radical islàmic
que és una dictadura que porta més de 50 anys, crec, en el país, i això no és tan fàcil com treure el Maduro i posar l'Adelcy Rodríguez com a títere. Aquí no hi ha títere i aquí realment és que els líders islàmics que hi ha a l'Iran estan tots rentats del cap, vull dir, tenen una xària aplicada al país i no es deixaran vendre tan fàcilment. Sí, sí, aviam.
A nivell de llibertats i de drets, òbviament, Iran no és un exemple a seguir, això està clar i és una obvietat, i és una veritat com un temple. Però sí, en aquest sentit, doncs, és una societat que va una mica traçada. Òbviament, jo trobo que, espero de tot cor que com a societat evolucioni i avanci,
Però, malauradament, tot això els Estats Units no ho fa pensant en la democràcia ni en les llibertats de les dones ni res, sinó que ho fa tot pensant a nivell econòmic i amb el màxim rendiment que li pot treure al seu país. Sí, sí, evidentment. Evidentment que l'excusa és o tenen armes nuclears o vull portar la democràcia en aquest país. I cap de les dues. El que vol és fer-se amb el control del patrol i del país, això està clar.
Clar, en Venezuela deia que ho feia per la millora del país, per tota una dona, després pels seus actes, que és pel petroli. Ara aquí, en teoria, començava la pressió i que buscava que hi hagués una revolució gairebé dintre del país per les llibertats i tal...
que tant de bo s'hagués fet, també et dic, i tant de bo existeix una democràcia com Déu mana, com es diria, i que les dones tinguessin la llibertat absoluta de fer el que volguessin, però és que en cap moment s'ha fet amb aquesta finalitat i s'està tornant a demostrar. I amb la Franja de Gaza tampoc es va fer per acabar, com deien, amb el grup terrorista de Hamas, sinó que s'està fent per crear un resort. És a dir...
Són moltes coses que al final per aquesta raó pensem com pensem i no ens fa falta a vegades més evidències per saber quins seran els pròxims passos que duran a terme.
Sí, sí, no. El que està clar és que aquí no hi ha ni bons ni dolents. Segurament els dos són dolents, però el que està clar és que estan generant, en aquest conflicte, conseqüències que ens afectaran a tots, perquè ja ho estem veient amb el preu del petroli, amb el preu de la gasolina, amb el preu de la llum, amb el preu del gas, que és que ja està pujant i continuarà pujant si la cosa no s'atura, per tant...
Aquí una cosa bona que tenim a Espanya és que ràpidament ens hem sumat a... Bé, ens hem sumat, no, hem començat amb el carro del no a la guerra, que crec que és la resposta única i la resposta és que és l'única adequada que hi ha en aquests casos i al final és que s'ha d'abocar per això, per un no a la guerra, perquè una guerra que a nosaltres no ens involucra en res ens portarà unes conseqüències molt negatives.
Una guerra, sigui com sigui, nois, no li interessa ningú. I més si moren a conseqüència d'aquesta guerra gent innocent, nens i nenes, avis i àvies, pares i mares, que segurament en cap moment tenien el cap posar-se en una guerra ni donar-los aquest futur dels seus fills, ni molt menys.
Jo sempre ho he dit, la guerra acaba sent el capritxo, malparlant, dels rics i dels presidents. Per el seu ego i per el seu poder i estatus, com que ells mai estaran a dintre d'aquelles estrinxeres, utilitzen per intentar...
o ser herois o ser més rics, però sempre pel seu benefici. No, no, sí, sí, totalment. Al final la guerra és el que tu dius, només beneficia a uns pocs i els que acaben pagant els plats trencats normalment som els innocents i la societat més muntana i més proletària són els que acabem pagant el plat més car.
Però escolta, Hatim, per anar una mica acabant i concluint aquest debat d'atulia, informació, ja no sé molt bé el que és, però està sent molt interessant. M'agradaria parlar també de si creus que realment Estats Units pot acabar enviant una ofensiva terrestre a l'Iran, perquè potser aquesta és la solució més ràpida al conflicte, però clar, també la solució més dolorosa, perquè involucraria perdre molts homes.
Sí, sí, totalment, en plan... Els dos països han dit, primera, Iran ja ha dit públicament que als Estats Units si fa una ofensiva terrestre hi haurà moltes morts. Segur. Per part dels Estats Units, en aquest cas. I, també, de l'altra banda, sabem que si l'ofensiva terrestre és per part dels Estats Units i hi entren i tal, també hi haurà moltes morts i hi haurà molta destrossa. Llavors...
Serà, passi el que passi, serà un caos. Per tots.
Llavors, el millor és que almenys dintre d'aquest conflicte, sincerament, no hi hagi aquesta ofensiva terrestre, perquè això seria com augmentar a un altre nivell superior tota aquesta tensió i tot aquest conflicte i les conseqüències. Clar, però vull dir, si el conflicte s'enquista en aquesta actualitat que tenim ara de bombardejos constants i la cosa no avança, no avança, no avança i seguim així, és una idea que pot tenir Trump, no?, al final de dir... No, no, i és una opció molt real.
És que és una opció molt real que això acabi passant, però és el que tu dius, seria un gran desastre humanitari. Sí, sí, i jo repeteixo, ara sobre la taula Donald Trump ho pensa molt, molt, molt seriosament. No estem parlant d'aquí uns mesos, potser s'ho planteja, no, no. És una ofensiva que pot dur-se a terme a nivell de setmanes.
I estem veient com Israel ho està fent a l'Ivan, estan avançant al nivell terrestre. Llavors, és una cosa molt estranya. De fet, veient com està evolucionant tot, trobo que és molt factible que passi. Veurem què acaba passant en aquest conflicte que està sacsejant tot l'Orient Mitjà, que està produint una pujada de preus en els combustibles energètics de tot el món i que comencem a notar les conseqüències ja des de casa nostra, des que anem a posar el cotxe
anem a posar gasolina al cotxe, des que anem a la benzinera, des que començarem a pagar ara les factures de la llum una mica més cares, doncs això ja ho començarem a notar, veurem com va evolucionant i escolta, Hatim, anem parlant aquestes setmanes i a veure com va evolucionant això.
Merci, tio, a tu per convidar-me i espero que les pròximes setmanes puguem donar millors notícies. Esperem que sí. Normalment no venim donant bones notícies i estaria bé un canvi de dinàmica, clar que sí. Fàtim, ara sí, gràcies i fins aviat. Una abraçada, adeu.
Ara sí, fem una petita pausa musical, anem amb Gran Via de Quevedo i Aitana i en seguida arrenquem amb Curiositats del Motor amb Líquer Blanco.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs al principi del programa, amb el sumari, havíem dit que faríem foodcat al final del programa. L'última secció seria foodcat. No ens ha donat temps, el temps avui se'ns ha menjat per complet. Per tant, deixem foodcat per la setmana vinent. No hi haurà cap problema en això. I ara anem directament amb curiositats del motor amb Líquer Blanco. Va!
Bona tarda Iker, què tal, com estàs? Ara feia temps que no et teníem per aquí, feia dues setmanetes que no et teníem per aquí, que la setmana passada per coses de la vida no vas poder venir, però tenim de tornar a la curiositat del motor on recordem, destaquem, repassem i descobrim una de les grans marques històriques de l'automobilisme. Avui Iker, amb qui anem?
Doncs avui parlaré amb una de les marques que va fer un canvi molt important en la història de l'automobilisme, que potser si dic Shelby segur que us sona que és la Ford. I tant que sí. A més, no és només una marca que va fer un gran canvi en l'automobilisme, sinó en la manera de pensar en les fàbriques, no? Sí, va canviar com la manera de pensar de les coses del tema de l'automobilisme, tot això. Sí, sí, sí. Doncs escolta, anem als inicis, va.
Doncs la història comença amb una persona que es diu Henry Ford, que no era el típic milionari de, per exemple, Porsche i tot això, sinó que era un fill de grangers típics de Michigan als Estats Units. Però tenia una obsessió des de petit, que eren les màquines. És com que li agradava fer coses a mans. Per exemple, desmuntar-nos llotges, motors i qualsevol cosa mecànica.
Molt bé, per tant, sempre va estar una mica obsessionat amb tot això de la mecànica. Sí, i quan va veure els primers motors de gasolina, de benzina, va tenir una idea molt clara, que era si podia construir un cotxe gratifiable que tothom podria tenir un. Va ser una mica el precursor de democratitzar l'accés a l'automobilisme. Sí.
I en aquell moment els cotxes donaven joguines per a persones amb molts diners, que no tenien molta gràcia, però la gent que, per exemple, un actri o tot això, doncs podia tenir un. Clar, que era una cosa tan inaccessible, i era més vist com un passatemps, com una joguina de luxe per a la gent adinerada. Però Henry Ford va tenir una idea, va voler canviar això.
Doncs l'any 1903 va oficialment fundar Ford Motor Company, que els primers models van funcionar bé, però eren bastant cars, però el 1908 va canviar i va fer el que es diu i molt conegut Ford Model T. Aquest model podem dir que va canviar la història?
Sí, i molt. No era... Doncs aquest cotxe no era ni el més luxós ni el més ràpid, però era robust, fàcil de reparar i relativament barat. És a dir, que la gent, per exemple, els grans i tot això s'ho podien permetre. I tenia una frase molt famosa que deia pots tenir un form model T del color que vulguis, però sempre que sigui negre. I això té un parquet i és perquè el negre sempre se sacava més ràpid a la fàbrica.
Mira, o sigui que aquí també ja veiem, no?, aquestes decisions per voler aparatir el cotxe, eh? Sí, i ens porta a una altra revolució. Aquesta, la gran revolució, per mi és la gran revolució de Ford, que ja no només va ser en l'automobilisme, sinó en el món febril, va canviar per complet. Què va ser? Doncs en plena revolució industrial va fer la cadena de producció a través de la cadena. La cadena de muntatge. Mhm.
Sí, que en joc de cotxe que es construeix en el mateix joc i es canviant de persona, doncs anava per una cinta passant per les diferents tasques per produir un cotxe. Que, per exemple, abans en el mateix joc tardava doncs 12 hores a fer-ho i en aquest metod de cadena, doncs només una hora. Exacte.
I això va permetre barat i el preu i milions de persones van poder comprar-se aquest cotxe. Exacte, doncs Ford va ser el gran inventor de la cadena de muntatge on cadascú s'encarregava d'alguna cosa concreta i anava desenvolupant el cotxe a mesura que el cotxe anava passant per la cinta. I això es va aplicar a l'automobilisme, però és el que dèiem, en moltes altres fàbriques. Amb això Ford es fa absolutament mundial, eh?
Doncs sí, durant el segle XX es va expandir per tot el món. Va obrir i fabricar-se a Europa, Àsia, Amèrica al sud. I va crear alguns dels models més famosos, que és el Ford Mustang, un dels esportius més icònics de tots. Jo soc un fan, eh? Sí, a mi també m'agrada. Jo soc un fan, eh? I el Ford F-150, que és una de les camionetes més venudes del món. Mira, mira, mira. No sé si la veritat és que una cosa no, però èxit Ford n'ha tingut molt, però també arriba un canvi, no?
Sí, doncs va crear una marca de luxe que es diu Mercury, que durant molts anys t'ha de tenir una idea de fer una marca una mica més exclusiva, que es deia Mercury, que va néixer en 1939, que la idea era fer una barreja entre Ford i Lincoln, o sigui que s'ho poden permetre de gent més, com dir-ho, sense tant poder econòmic, que tingui més coses que Ford, més extras i tot això,
Però que no et costi tant que un Lincoln. Lincoln era una altra marca de luxe, entenc, no? Sí. I ara, com vaig dir, un punt intermedi entre les dues marques. Durant dècades va tenir molt d'èxit als Estats Units, però amb el temps de l'any 2011, o sigui, finals de 2010, principis de 2011, aquesta marca va desaparèixer per temes financiers i per canvis en el mercat.
Vale, sí, sí, a mi la veritat és que no em sona gaire, eh? Jo que no estic tan al món del motor com tu, no em sonava gaire això de Mercury, però ja li donaré una bollada, perquè segur que eren cotxes xulos, no? Sí, està bé, sí. Era com Ford, però més... Sí, és això, no? Aquesta marca una mica intermitja. Sí. Molt bé, anem a parlar d'una cosa molt important, que és el logotip. Tots tenim en ment el logotip de Ford. Sí, és molt... Explica'ns la història, va.
Doncs el famós oval blau que ara veiem en la paraula forta escrita en blanc, eren dels més reconeixables del món. Però no sempre va ser així, sinó que a principis del segle XX eren molt més elaborats, tenen formes decoratives i més tipografies com més segurades. Semblava com gairebé d'una joieria. Vale.
Amb el temps, la marca va simplificar el disseny i als anys 20 apareix l'oval blau que coneixem avui. Els anys 20? 1920. Per tant, fa molt de temps que tenim l'oval blau. Sí, sí. I aquest oval vol dir confiança, estabilitat i simplicitat.
que la tipografia és molt especial perquè està inspirada en la signatura de Henry Ford. Com els miralls de Mercedes, doncs se pot fixar, posar Mercedes i no sé si això és la signatura també de Benz. Escolta, doncs molt interessant. No sabia que aquesta tipografia de Ford era justament per la signatura del Henry. Escolta, Ford, avui ara mateix, què tal?
doncs continua sent una de les marques més importants del món i tristament per mi ha apostat molts per vehicles elèctrics. És que qui no conegui l'Iker ha de saber que no li ha agradat molt aquests cotxes elèctrics, però bé, s'ha de dir que són també una bona alternativa pels vehicles de combustió. Per exemple, què està fent així amb l'electricitat?
Doncs el Ford Mustang Mach-E, que és com un crossover de Mustang, però va ser electrificada. I també l'elèctrica, la FS50 Lighting, que és la camioneta que vas d'abans, però electrificada. Estan adaptant els seus models més superventes al món elèctric, no? I estan liant bastant. Per què? Per què? Explica'ns.
Doncs perquè jo crec que per mi les persones que li agraden els cotxes doncs li agrada més un de benzina que escolta el seu motor i no un que no escolta res i és com molt avorrit. Ja, ja, ja, bueno. Sí, és un debat, al final és un debat dintre del món de l'automobilisme perquè clar, és el que tu dius, no? Al final una mica la gràcia no és sentir el so del motor, aquesta empenta que et pot donar la benzina quan la condueixes, però...
També és veritat que contamina, no? Però, bueno, clar, hi ha altres coses que contaminen molt més, també, com les indústries. Però, bueno, al final el món sembla que va cap al cotxe electrificat i totes les marques estan tirant per aquí, eh, Iker? Sí, sí, sí. Escolta, anem a repassar una miqueta de les curiositats així de fort, perquè segur que en té vàries.
Sí, doncs Henry Ford va doblar el salari dels seus treballadors perquè també poguéssim comprar el Ford Model T, que això, la veritat és que m'agrada molt, és de ser bona persona. El Model T va arribar a vendre més de 15 milions d'unitats. Mare meva! Aquesta marca va ser una de les primeres marques a fabricar cotxes a massa. El Ford Mustang es va convertir en un silbo de cultura americana. Si veus un del 1970, doncs es nota que és americà.
Sí, sí. Jo crec que quan tots pensem en un cotxe americà se'ns ve el Ford Mustang al cap. Sí, segur, segur. I té, aquesta marca també té menys dels 120 anys d'història. Total, total. La veritat és que Ford és una marca absolutament històrica. Sí. Tu ets molt fan dels Mustang o no? Bueno, si no... Perquè tu normalment ets més de subs, no? Sí, o sigui, no soc molt de deportillos, però el Mustang tinc a dir que m'agrada.
No li diries que no, eh?, si te'l regalen. No, totes que no. Molt bé. Escolta, va, anem una mica amb la conclusió de Ford.
Doncs Ford no només era una marca de cotxes, sinó que va canviar la manera de fabricar-los amb això del tema de... De la cadena, no? Sí, de la cadena. Va posar el món sobre rodes, va demostrar que un cotxe podia ser per a tothom i encara avui dia estan evolucionant, estan pensant i potser aquest és el saquet de Ford que no només fabrica cotxes, sinó millor fer història.
I tant, i tant que sí. La veritat és que Ford és el que dèiem, no marcar sobretot històrica, revolucionària dins d'aquest món tan apassionant de l'automobilisme. Anem amb la teva opinió personal, perquè tu saps que a mi sempre m'agrada saber quins són els teus models preferits, i Ford té molts models, té molts anys d'història, per tant, en podràs dir aquí uns quants, eh?
Doncs finalment, com sempre, parlaré del meu cotxe favorit, començar per al Ford Mustang. Molt bé, molt bé, molt bé. M'agrada perquè el cotxe és juvenil, és divertit i me'n recordo quan era petit que sortia de l'escola per menjar i moltes vegades anava a la Ford que estava al costat per veure el Mustang i m'apujava a dins i per ser més precisos serà de l'any 2017-2018.
Mira, per tant, te'n recordes d'aquests anys, d'aquests anys del passat on ja tenies aquesta obsessió una mica amb els cotxes i ja anaves a veure aquest Ford Mustang. Després, el Ford Explorer des de l'any 2010 al 2017 que és com un cotxe més elegant, alt i de senyoret i és com que no per la seva estètica bonica i la seva essència americana. Això és un cotxe més gran, podríem dir.
Sí, i la majoria de cotxes de policia són de l'Explorer. Ah, sí? Sí. A les Estats Units o aquí? A Amèrica, sí. Ah, mira, mira, doncs això és interessant, eh? Després, el Ford Grand Victoria i el Mercury Grand Marquis, que són relativament el mateix. És el típic cotxe que surt a les pel·lícules i aquest cotxe m'agrada perquè, doncs, té com la seva essència americana. Ara l'he posat aquí a Google i és el típic cotxe de les pel·lícules americanes que condueix qualsevol família de classe mitjana, eh? Sí, sí.
I és més de senyoret i a més a més és llarg. A mi m'agrada els poches llarg. Sí, sí, sí, sí que és llarg, sí. Molt bé, hi ha algun més? Un altre és el Ford Expedition de l'any 2023 i és un altre model americà que no perd la seva essència de conchable, llarg i per tot tipus de terreny.
Aquest ja és un cotxe robust, eh? Sí. Molt bé. I per últim acabem amb un model que és absolutament mític. Sí, el Ford F-150, que és una pick-up que només es ve en Amèrica i Amèrica Latina. I aquest cotxe m'encanta perquè té com una elegància americana que ja, doncs... Ja no existeix, no? Sí, que no és... No és fàcil de trobar, almenys.
No, aquí, o sigui, aquí a Espanya no es veu i no sé, m'agrada perquè té com aquesta elegància, saps? Poder conèixer tot això. Perquè això és una pick-up o no? Sí. Pick-up és com una camioneta. Sí, sí, vull dir, però és una pick-up, eh? Sí.
Sí, aquí no s'acostuma a veure molt... La Ranger, només. Sí, és veritat. No té massa gràcia. Però aquesta, clar, és la típica americana. Aquest també és el típic cotxe americà, eh? Sí. A l'F150. Molt bé. Escolta, Iker, ara que tenim temps, una pregunta que tinc que fer-te des d'aquestes aquí. Dóna't bé aquesta passió per l'automobilisme i pels cotxes. Eh? Dóna't bé, això de que t'agradin tant els cotxes.
Sí, no t'entenc. Per què m'agraden? Sí, sí, sí. Ah, no sé, és com que... No sé, la veritat és que m'agrada que des de quan era molt petit, des que tenia un any o així... Des que tenies un any? Sí, o més. No sé com que m'encanten perquè... O sigui, jo no soc de futbol perquè no m'interessa la veritat, però és com que m'agraden els cotxes per... No sé, com em semblen divertits i puc aprendre també a través d'ells i tot això.
No, no, sí, sí, la veritat és que tu tens molt, molt coneixement sobre el món de l'automobilisme i és un món també molt interessant, així que gràcies Iker per compartir el teu coneixement amb nosaltres i res, ens hem quedat ja sense temps. Iker, gràcies per venir una setmana més i escolta, ens retrobem la setmana vinent, eh? Sí. Que vagi molt bé. Igualment, adeu.
Anem a fer una mullada a l'Spotify Camp Nou perquè recordem que el Barça des de fa 10 minuts està disputant el partit de tornada dels vuitens de final entre el Barça i el Newcastle. I bones notícies perquè Rafinha ha marcat en el minut 6, per tant el Barça 1-0 contra el Newcastle i el Barça fa una passa important per emportar-se a aquest duel tan decisiu. Gol de Rafinha al minut 6. Bona notícia pels culers i pels blaugranes.
I ara continuem el programa amb una pausa musical. Anem amb televisió de Saxeni i Miki Núñez. No ens vam conèixer dalt d'un tren perquè ocupava el teu seient. No ens vam conèixer al món rural francès fugint d'una vida d'estrès.
Entre nosaltres tot és molt més senzill, ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció.
i viles de segles on no il·lumini gaire sols, per recordar-nos que el problema és mai els vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Per amor a abusos intercomarcals, sempre he tornat amb cara de panoli. Hi ha menys euros al banc i alguna anècdota que molis.
Vull pujar l'atenció, llums, càmera i acció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió. Amb un cartell contra l'estrena, són unes grises, guions. Vull afegir-li les escenes on no il·lumini gaire el sol. Per recordar-nos que els problemes mai es vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Fins demà!
Entre nosaltres tot és molt més senzill. Ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres t'he sentit, sé que és la bona direcció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió. Amb un cartell tot ple d'estrenes, on unes grises guions. Vull afegir-hi les estrenes.
i recordar-nos que els problemes mai es van sent sols. Mai es van sent sols.
I ara sí, posem el punt i final del programa del dimecres. Ens retrobem, com sempre, demà, aquí, a casa vostra, a Radio d'Esberna, al 98.1 FM. Recordeu, demà, de 5 a 7, com cada tarda. Clar que sí. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos, i fins aviat, que vagi molt i molt bé. Gràcies i adeu.
una mica més enllà, moure's...