del mes. L'activitat és organitzada per l'àrea d'activitats de la Taneu i compta amb la col·laboració de Docs Barcelona. Dirigit per David Borenstein i Pasha Talankin, el film retrata com, arran de la invasió russa d'Ucraïna, diverses escoles de primària de les zones més remotes de Rússia són convertides en centres de reclutament militar.
En aquest context, un professor decideix infiltrar-se i enregistra en secret què està passant a la seva escola, exposant el dilema ètic que afronta en un sistema marcat per la propaganda i la militarització. Amb aquesta producció, Borenstein consolida la seva trajectòria d'obres vinculades a temes socials i polítics.
Les entrades tenen un preu de 7 euros pel públic general i 5 euros per als socis i sòcies. I es poden adquirir de forma anticipada o al mateix dia taquilla. I encara en cultura, la Taneu de Sant Jus acull des d'avui 4 de desembre la nova exposició de l'artista Imma Brunat, titulada Llum enmig del soroll, món de somnis. La mostra, que es podrà visitar fins al 31 de desembre, presenta una selecció d'obres que exploren la necessitat de trobar un espai interior de calma davant l'accés d'informació del món actual.
La inauguració tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. El títol de l'exposició, segons explica la mateixa artista en una entrevista a Ràdio d'Esvern, reflecteix la seva filosofia creativa. Boronat, que també és responsable de la secció Artaneu, busca reivindicar la pintura com un acte de meditació i autoconeixement. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la plaça, a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació, als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara.
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous, estem a punt d'acabar la setmana i ja ens queda res, ens queda molt poquet. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCat amb el Víctor Cortinas, descobrint la història del Sant Cristóbal. Seguidament, parlarem de l'espanyol i ens posarem a prova amb l'Albert Miranda i posarem fi amb La vida és joc, descobrint un nou joc de taula. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
La Comissió Europea ha limitat a 91 municipis les restriccions per la pesta porcina africana detectada a Collserola. La decisió publicada al Diari Oficial de la Unió Europea confirma la regionalització del brot, cosa que permet que comarques amb una alta densitat de producció porcina com Joseona i el Sagrià quedin fora de les limitacions i puguin continuar exportant amb relativa normalitat. Amb l'aparició del primer cas, Espanya havia perdut l'estatus de País Lliure del PPPA,
fet que va comportar l'aturada de les exportacions cap a països extracomunitaris. Tot i això, els clients clau, com la Xina, ja han anunciat que continuaran acceptant el producte precedent de les zones no afectades. Les restriccions s'aplicaran exclusivament a municipis de vuit comarques del voltant del focus.
el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat, el Barcelonès, Maresme, el Penedès, la Noia i el Bages. Aquesta decisió era molt esperada pel sector, que tania un impacte molt més ampli sobre una de les indústries ramaderes més potents del país.
El president de Catalunya, Salvador Illa, s'ha reunit a Ciutat de Mèxit amb el secretari d'Agricultura, Julio Verdeguer, per demanar la reobertura de les exportacions de porcí després del tancament decretat arran dels casos de pesta porcina africana detectats en sanglès a Catalunya.
Ella ha explicat les mesures de control i l'erradicació del brot, mentre que Verdaguer ha assegurat que els dos governs mantindran una comunicació tècnica directa i que els fluxos comercials es reestabliran tan aviat com les condicions sanitàries ho permetin.
Durant el seu viatge oficial, ella ha defensat la qualitat i professionalitat del sector porcí català i ha garantit suport econòmic després que el govern anunciés 10 milions en ajudes. Mèxic va ser el primer país a tancar la importació de porcí espanyol per precaució i Espanya ha aturat també les exportacions a tercers països sense acords de regionalització.
El PSOE, el PP i Junts tanquen un acord inèdit per impulsar la llei sobre la multireincidència, una reforma del Codi Penal que endurirà les penes per a persones que repeteixen diversos delictes menors. La norma era una de les prioritats dels juntaires, que feia mesos que pressionaven perquè s'aprovés i fins i tot van arribar a trencar amb el govern
acusant-lo d'incomplir els pactes. Durant les últimes hores, la col·laboració inèdita, com hem dit, entre socialistes populars i el partit de Carles Puigdemont ha permès pactar sis esmenes i desbloquejar el text, que també té el suport del PNB i de Vox, mentre que H. Bildu i Podem hi mantenen el seu rebuig. La llei es votarà el primer ple després del parèntesi de Nadal, previsiblement el febrer.
El grup sanitari Rivera Salut, gestor de l'Hospital Públic de Torrejón d'Ardoz, és el centre de la polèmica després d'haver acomiadat quatre directius que van denunciar una ordre interna per rebutjar pacients i allargar les llistes, després amb l'objectiu de reduir costos i incrementar els beneficis. Segons ha avançat el país, el CEO del grup, Pablo Gallard, hauria instat una vintena de comandaments a seleccionar pacients
quines intervencions convenia fer i quines no, i a limitar l'activitat assistencial per assegurar una ajuda de 4 o 5 milions d'euros. Els directius acomiadats van alertar que aquestes instruccions podrien suposar una vulneració dels drets dels pacients i mala praxi, i van registrar denúncies internes sol·licitant una investigació.
Tots ells van ser cesats entre 24 i 48 hores després de presentar-les. Rivera Salut nega que hi hagi represàlies i assegura que es tracta de canvis habituals en l'organització. La Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid ha convocat d'urgència la direcció del centre i ha enviat un equip al territori per revisar el funcionament del servei. El cas ha reobert el debat sobre el model de gestió sanitària concessionada impulsat per Rivera Salut.
La Fiscalia de Màlaga ha obert diligències preprocessals contra el secretari general del PSOE de Torremolinos, Antonio Navarro, després de la denúncia d'un militant que l'acusa per presumpte assetjament sexual. La denunciant assegura que des del 2021 ha rebut missatges de WhatsApp amb comentaris sexuals, insinuacions i proposicions no desitjades, alguns d'ells relacionats amb assumptes municipals.
Segons explica aquesta situació, li ha provocat un ambient intimidatori, degradant i humiliant. Les diligències són preliminars i serviran per determinar si els fets poden constituir delicte o si el cas es tanca. Davant la denúncia del PSOE de Màlaga, ha demanat a la direcció federal la suspensió cautelar de militància de Navarro i l'exigeix posar de manera immediata tots els seus càrrecs institucionals a disposició del partit.
A Gaza, set persones han mort, entre elles dos infants, en un nou atac israelià aquesta nit a un campament de Can Yunis, al sud de la Franja. L'atac a prop de l'hospital de campanya Kuwait ha deixat 30 ferits, molts d'ells treballadors del centre i familiars. L'exèrcit israelià assegura que es tracta d'una represàlia per un atac previ de Hamas a Rafah, on cinc soldats haurien resultat ferits.
Israel acusa Hamas d'una violació flagrant de l'alto al foc, mentre que el grup palestí parla d'un crim de guerra i d'incompliment de l'acord. L'atenció continua especialment a Rafah, on Israel afirma que hi ha desenes de mil·licians amagats en túnels i manté la política de capturar-los o eliminar-los si no es rendeixen. Paral·lelament, Hamas ha alliuret avui el cos d'un dels últims hostatges morts, el treballador tailandès Sutsi...
Sot d'Isaac, Rintalac. Només queda un cos pendent per completar la primera fase de l'acord del Dual Foc i obrir la següent etapa de les negociacions. Ara anem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
La Fundació Integràlia i Sant Just Pimpulsa promouen una jornada per reforçar la inclusió sociolaboral. El col·loqui del 12 de desembre reunirà administració i empreses per abordar la diversitat com a actiu estratègic i compartir experiències en inserció laboral en persones de discapacitat.
Van estar físic i emocional amb els nous tallers setmanals al Centre Cívics Salvador Espriu. El programa incorpora ioga, estiraments i gimnàstica suau, amb sessions fins al juliol de 2026 i un cost de 10 euros mensuals.
Mr. Nobody Against Putin es projecta a l'Ateneu en el cicle del documental del mes, on professor rus grava d'amagat la militarització de les escoles durant la invasió d'Ucraïna. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Madrid guanya a Sant Mamès per 0-3 i trenca la mala ratxa de tres empats consecutius gràcies a un Mbappé estelar, autor de dos gols, un d'ells un autèntic golaç. L'Atlètic va sorprendre per la seva falta d'intensitat inicial i els blancs ho van aprofitar per dominar el partit des del primer minut. Courtois va aparèixer en els moments clau i Camavinga va fer el 0-2 abans del descans. A la represa, Mbappé va sentenciar amb el seu setzer gol a la Lliga i el Madrid es manté a un punt del Barça.
I ahir es van disputar els primers partits de la segona ronda de la Copa del Rei. El Girona van sopegar contra l'Orense de primera ref per 2 a 1. Els de Mitchell es van veure superats per un conjunt gallec molt més intens. Els d'Orense ja han tombat a dos primera divisió, l'Oviedo i ara el Girona. El Reu Redis tampoc va tenir sort i va caure 0-2 en front de la Reial Societat. Tot i la derrota, el partit va ser una festa pels Reus que va lluitar el partit amb molta dignitat i orgull.
I avui és el torn d'altres equips catalans. El Sabadell s'enfronta amb un duel molt oxigent contra el legendari Deportivo de la Coruña i l'Espanyol viatja a Mallorca per enfrontar-se a l'Atlético Baleares en un partit que es preveu d'alta intensitat. I finalment el Sant Andreu rep el Celta de Vigo al Narcís Sal en un ambient que es preveu vibrant. L'equip quadribarrat confia en el suport de l'afició per plantar cara a un rival d'entitat i intentar donar una de les sorpreses de la jornada.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui toca tornar a un clàssic i ho fem amb una cançó que ens parla de distanciar-nos d'un amor que, tot i molt sentit, no ens convé. Una peça que, tot i la seva senzillesa, amaga una força emocional immensa. La peça d'avui és un relat d'acomiat, però també d'alliberament. La protagonista s'adona que, per molt que hagi estimat, ha arribat el moment de marxar d'una relació que ja no la fa créixer. No hi ha drama sobrat, ni plors, ni culpes. Només la claredat de reconèixer que mereix una vida millor.
amb una honestedat desarmant, deixa enrere allò que l'ofega i aposta pel que vindrà, per un amor que no faci mal, en definitiva, per una nova oportunitat. Al darrere hi trobem una creadora nascuda al nord de Mèxic, amb el seu estil únic barrejant el pop i el rock, s'ha convertit en un referent absolut en el món musical.
Amb les seves cançons ha sabut transformar vivències íntimes en històries universals. És una d'aquelles cançons que ens recorden que acomiadar-se també pot ser un acte de valentia i que de vegades marxar és la manera més sincera de cuidar-se. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2006. Aquesta cançó forma part del quart disc de l'autora i el tema s'ha convertit en un referent del pop llatí.
Què? Com ho tenim això? Doncs va, jo crec que ho hauríeu de tenir, així que us deixem amb Meboy, de la Julieta Venegas.
¿Por qué no supiste entender a mi corazón lo que había en él? ¿Por qué no tuviste el valor de ver quién soy? ¿Por qué no escuchas lo que está tan cerca de ti? Solo el ruido de afuera y yo que estoy a un lado desaparezco, pa.
que no merezco esto, porque es probable que lo merezco, pero no lo quiero, por eso me voy, qué lástima, pero adiós, me despido de ti y me voy, qué lástima.
porque sé que me espera algo mejor alguien que sepa darme amor desde que endulza la sal y hace que salga el sol yo que pensé nunca me iría de ti que es amor del bueno de toda la vida pero hoy entendí que no hay suficiente para
Fins demà!
Però adiós, me despido de ti y me voy. Qué lástima, pero adiós, me despido de ti y me voy. Qué lástima, pero adiós, me despido de ti y me voy. Doncs una cançó molt maca i a la vegada amb un missatge tan delicat i tan important. Però bé, ara passem a l'efemèride del dia.
Gràcies.
Avui, 4 de novembre, 4 de desembre, perdoneu, es celebra el Dia Internacional del Banc, una data que en teoria hauria de servir per reconèixer el paper que aquestes entitats juguen en l'economia global. Però també és una oportunitat, o més aviat una obligació, per preguntar-nos fins a quin punt aquest paper és realment positiu per a la ciutadania.
perquè sobre el paper els bancs haurien de ser institucions que ens ajuden a créixer, a finançar estudis, a impulsar projectes personals i professionals, a pagar una hipoteca que ens permeti tenir una vida estable. Haurien de ser aliats del nostre futur i massa sovint s'han convertit en tot el contrari.
En les últimes dècades, les entitats bancàries han evolucionat cap a una mena de corporacions gangsteritzades, obsessives amb el benefici i profundament desconnectades de la realitat social. Ens ofeguen en percentatges, condicions i comissions mentre multipliquen els seus beneficis en un context on la ciutadania cada vegada arriba més justa a final de mes. Aquestes entitats que presumeixen de responsabilitat social i compromís amb el client
són les mateixes que tanquen portes a la gent jove o més vulnerable que intenta emancipar-se. Et demanen estabilitat laboral en un país on la precarietat és estructural, estalvis en una generació que tot just pot pagar algun lloguer i un historial impecable en un sistema que no et permet ni començar. I si ja és difícil per a molts, per a les persones racialitzades, és directament un mur, un filtratge discriminatori que encara sovint es disfressa de criteris econòmics,
continua sent una forma de racisme institucional que sembla que ningú vol anomenar pel seu nom. I després hi ha el gran elefant a l'habitació, el rescat bancari. Tots recordem el cas de Bankia, aquell episodi en què milions i milions d'euros públics, els diners de tots i totes, van servir per salvar una entitat que havia gestionat el seu negoci d'una manera totalment irresponsable. Se suposava que tota aquesta operació tenia un objectiu de protegir l'economia, però el que va protegir, sobretot, van ser els interessos privats.
Així que sí, avui és el dia internacional del banc. Potser cal aprofitar-lo no per celebrar res, sinó per recordar que un sistema financer que no posa la vida al centre és un sistema malalt, que la banca sense control, sense regulació estricta i sense una mirada real cap al bé comú no és un servei, sinó que és una amenaça.
I ara fem una petita pausa publicitària i continuem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya I ara fem una petita pausa musical i us deixem amb Don't Stop Minau de Queen.
Fins demà!
Fins demà!
I'm gonna go, go, go, there's no stopping me. I'm burning through the sky. Two hundred degrees just while they call me Mr. Fahrenheit. I'm traveling at the speed of light. I wanna make a supersonic man out of you. Don't stop me now. I'm having such a good time. I'm having a ball. Don't stop me now.
Fins demà!
I'm burning through the sky 200 degrees, that's why they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I'm gonna make a supersonic woman of you Don't stop me, don't stop me, don't stop me Don't stop me, don't stop me Don't stop me, don't stop me Have a good time, good time Don't stop me, don't stop me
Fins demà!
Fins demà!
Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
I ara comencem Food Cut amb Víctor Cortinàs.
Què tal, Víctor? Bona tarda, com estàs? Hola, Jaume, com estàs? Doncs molt bé, la veritat, molt content, molt content aquí d'una setmana més al final de venir aquí i de descobrir nous clubs també. I tant. Però amb més fresqueta igual estem, no, avui? Avui el dia ens ha refrescat una mica, així que és veritat que estem una mica ennubulats, inclús una mica de plogim que hem tingut, eh? Però bueno, sí, sí, amb ganes de tornar-te a veure, Víctor. Com estàs tu?
Bé, bé, molt bé, la veritat, content, content. Ara no em puc queixar, no em puc queixar de res, estic content, a més, ara ja s'apropen aquestes altres madalenques, no?, que tot ens fa, una mica d'il·lusió sí que ens fa, no? Sí, amb els regalets també i tal, no? Sí, sí, a veure si ens acaba alguna coseta, no? Exacte, a veure si el rei o el Pere Noel, pel rei encara queda, no?, però... Ja tens algun desig?
Uf, potser sí, potser no s'han de dir els desitjos, perquè si no es compleixen, però potser sí, potser hi ha algun per allà que s'ha mocut. Molt bé. Ui, mare meva. Jesús, ja veig que comences a acostumar-te igual. El Nadal ja ha arribat per mi també. Vinga, anem a començar amb l'informatiu, amb quatre notícies d'actualitat. Víctor, tot teu.
Doncs sí, perquè comencem, com sempre, amb el Barça, que el seu objectiu és sumar els 3 punts al Benito Villamarín, perquè després de la victòria davant l'Atlètic de Madrid el passat dimarts per 3 a 1, el Barça viatjarà aquest dissabte a Sevilla per afrontar-se al Betis, que cal recordar que està cinquè a la Lliga amb 24 punts, o sigui que està fent molt bona temporada. Bona temporada, sí, sí, ara a dos quarts de set, això.
Exacte, exacte, com tu deies, a 2-4-7, i cal dir que Hansi Flick no comptarà amb la baixa de Dani Olmo, que es va lesionar a la part de l'espatlla, que s'assuma a les baixes de Fermín, Araujo, Gabi i Teresteyn, tot i que és possible que igual De Jong sí que pugui estar pel partit amb el conjunt Balograna. Doncs sí, sí, esperem que sí, perquè així anem recuperant efectius, que ara mateix la mitja punta queda una mica orfe, no? Exacte, exacte. Sense De Jong, ai, sense Fermín i sense Araujo, ai, mare meva!
Avui no sortirà sense Olmo i sense Firmin. Aquesta posició ens queda una mica orfa. Sé que al final tens el Pedri també, que potser està recuperant. Jo crec que el que farà més serà agafar Rafenya i el posarà de mitja a punta. De pinta. S'anem amb els equips catalans perquè Girona i Espanyol han tingut jornada coopera.
Doncs sí, per una banda els de Mitchell van caure ahir eliminats de la Copa del Rei davant l'Ourense, 2-1, i per tant ara l'equip gironí se centra principalment en el partit de Lliga, que serà el pròxim diumenge de desembre, a les dues de la tarda, davant l'Elx. Jo crec que al final tenint únicament la Lliga, potser està bé perquè... És una mica una pena perquè cal contra un primer ref...
Però al final el Girona aquesta temporada no està per tirar coets i l'important és la Lliga. I mira, menys partits i més descans. Exacte, sobretot que s'entrenen a la Lliga i que puguin seguir una temporada més la primera divisió. Pel que fa a l'Espanyol, l'Espanyol disputa avui el seu partit davant l'Atlètic Balears a les 7 de la tarda. A partit de Carau Creu, en el quadre comandat per Manolo González, buscarà la victòria.
per seguir viu a la competició del cau. I ja recordem que, després de l'Europa del Rei, té el compromís de Lliga, rep el Rayo Vallecano a casa, diumenge a 2.45. Molt bé, doncs a veure què tal l'Espanyol, que porta fent una molt bona temporada. Anem amb el motor, Fórmula 1...
La cosa està calenta. Exacte, molt calenta, la veritat, perquè Abu Dhabi acabarà decidint el campió de la Fórmula 1. És l'última cursa? Sí, sí, sí, seria ja l'última cursa, ja. Sí, sí, sí, sí, sí, o sigui que s'arriba tota emoció fins al final, també. Molt bé, molt bé. Com ja dèiem aquesta setmana, doncs es disputa l'últim Gran Premi d'Automobilisme allà a Abu Dhabi, amb emoció fins al final, perquè Jaqueland Norris és líder del Mundial, però només té 12 punts més d'avantatge que Verstappen i 16 amb Oscar Piastri.
el seu company de McLaren, per tant, la cosa està un frega-frega. Sí, sí, sí, no, no, serà una bona carrera i hi haurem d'estar temps, un bon cap de setmana pel motor. I acabem, com sempre, amb l'Atlètic Sant Just, clar que sí. Doncs sí, perquè aquesta setmana va jugar entre setmana el dimarts, a 2 de desembre, al camp del Sant Mauro, va anar a bat de zero,
El cap de setmana no tenen lliga, però sí que és cert que aquests dies els va bé per agafar forces i pulir certs aspectes que potser no van sortir bé en el partit anterior. Sí, sí, sembla que no acaba d'arrencar l'equip, però bé, desempats consecutius, crec que estan...
novens o vuitens, ara no me'n recordo la posició exacta, però, bueno, l'Atlètic Sant Just, que va bé, va bé, va anar fent, però encara ha d'acabar d'abolir aquestes petites cosetes per acabar d'apuntar les posicions nobles, no?, de les 100. No, o sigui, la veritat està, o sigui, en una bona posició, estan setems també, o sigui, estan molt bé en aquest sentit. Sí, sí, sí, sí.
Sobretot recordar això, que de cara al segon partit seria contra el Prat, que potser aquest equip bé ens sonarà d'aquí unes setmanes, que has disputat el dissabte 13 de desembre a les 6 i 5. Molt bé, doncs Víctor, tanquem aquí el noticiari i passem a descobrir l'equip de la setmana.
Perquè avui parlem del Sant Cristóbal. Exacte. Sé que a vegades hem comentat una miqueta abans, off the record, que potser a tu personalment no t'agradava... Bueno, no, però té una mica de rivaleta amb l'Hospitalet. Al final aquestes coses van fent... Sempre va bé, també. Doncs sí, com tu deies, el Sant Cristóbal, l'altre equip de la ciutat de Terrassa, per qui no el tenia ubicat, però que sé que no té tant de nom com el mateix club que té en el de... Exacte, correcte.
Molt bé. Sí, però és un bon equip, també el Sant Cristóbal. S'ha de dir que sí, s'ha de dir que sí. Sempre s'acaben trobant amb l'Hospitalet. Recordo uns play-offs i algun partit així, però normalment l'Hospitalet sempre guanya.
Com t'agrada, eh? Aquí l'he tirat, eh? Una miqueta com de collejita, no? Sí, sí, sí. Però va, comencem pels inicis i això com comença, aquesta història? Doncs sí, perquè corria l'any 1957 quan un grup d'amics que reunia la parròquia de Can Anglada, entre els que s'hi trobava el capellà al barri Mosent Ros, els senyors Emilio Ros Martínez, José Antonio Mezcoa, entre altres mosents també de l'església, també...
Abans decidir formar un equip de futbol representatiu del barri i el van inscriure a la Federació Catalana de Futbol el 1958 amb el nom de Centro Parroquial Sant Cristóbal de Futbol i a la constitució de la seva primera junta directiva presidiada pel d'un Emilio Ros Martínez.
Curiós, aquest inici. És veritat, eh? Un inici eclesiàstic, eh? Exacte. Sí que és cert que això em sona una miqueta amb algun equip també que hem fet anteriorment també, que també tenia caràcter eclesiàstic també. Sí, no me'n recordo quin era, però... Ara hem de fer una memòria d'arxiu, eh? Bueno, ja la farem off the record. Exacte.
I bé, doncs cal dir que els colors assignats van ser el blau i el blanc, a ratlles per la samarreta, i el blau pel pantaló i les mitges també eren de color blau. A més a més l'escut va ser creació de Juan Fita, del que destaca la roda de la indústria, una enclusa i martells símbols propis d'un barri obrer.
Mira, molt bé, doncs el propi mossèn va fer, un dels mossèn va fer l'escut, un museu amb, ai, un museu, avui estic confonant les paraules, eh? Un escut, clar, enboirat, però també m'ho enboirat jo, un escut amb clares referències, amb barriure, no? Exacte. Coses de la fàbrica.
Exacte, exacte. Sí que sé que aquests colors així blanc i blanc m'han rebolat molt d'espanyol també. A mi personalment això ja no m'agrada massa, però això ja són coses de... Són gustos personals. Exacte, de l'època. I a més a més, cal dir que a la seva primera època es va assolit la quantitat de 500 socis al club. Tots érem monaguillos, no?
Ojo, eh? Podria... Ojo, aquesta pregunta, eh? No ho sabem, no ho sabem. Aquesta m'ha agradat. Segur que no. Una xivera que no ha sigut superada en cap moment de l'història del club. Ostres. Una quota inicial de 5 pessetes mensuals que haig fet l'equivalent que no arribava a un euro. Estem parlant igual d'uns 3 cèntims a l'època, per així dir-ho. Home, doncs no arribava a un euro ni de lluny, eh? No arribava ni un euro, no, no. Quota barata, eh? Sí, sí, jo crec que nosaltres haguéssim anat 40.000 partits igual. Oh, i tant, i tant, i tant.
Bueno, no sé si el camp és tan xulo com el de la Satàlia. Home, la Satàlia és que té unes llistes espectaculars. A mi se m'ha quedat gravat. Allò, tio, parlant amb amics, amb la parella, no? Sí, sí, sí. És quin plànic, eh? Molt bé, va, anem a repassar les instal·lacions. Doncs sí, perquè parlant d'instal·lacions, el primer camp de futbol es va construir darrere de l'església, que avui és el col·legi Ramon Pond, i es va inaugurar amb la presència de les seves autoritats municipals al moment.
Molt bé, perfecte, doncs vam fer un acte suposo que únic. Sí, sí, sí, va millor dir mirant la mirada a Déu, que al final és la clau. Cal destacar també... Depèn per qui. Ah, no, clar, exacte. Aquí respectem tot.
No, no, això està clar. Cal destacar que l'equip va començar la categoria d'aficionats i la tercera temporada, la 60-61, va solir l'ascens a la primera regional, coincidint amb la inauguració del nou camp als Terrenys, on es troba actualment el Poliesportiu de Can Anglada, instal·lació que es va fer servir durant 20 anys. Molt bé, doncs inauguració amb èxits, sempre va bé, eh?
Totalment, seguint una miqueta amb les instal·lacions, cal dir que la culminació a les reivindicacions i esforços de les directives anteriors, la junta directiva presidida per Luis Romero Jordán, amb l'ajuda i col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa, després de diversos viatges a Madrid, a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol, i sempre acompanyats pel regidor d'Esports de l'Homent, que era el senyor Labòria, es va aconseguir la construcció de l'actual camp de futbol inaugurat el 26 de desembre de 1980. Ojo, he anat a assenyalar ja pel club.
i Sant Esteve, a més, eh? Sí, sí, sí, sí. Que va ser, doncs, presidida l'acte pel senyor alcalde de Terrassa, el Manuel Roies, amb la presència del president de la Federació Catalana de Futbol, Guaix, així com la resta d'autoritats de la ciutat de Terrassa a premsa i ràdio. Molt bé, molt bé. Doncs mira, segur que va ser també un altre esdeveniment important pel club. Allò, home, al final estrenar a casa...
Sempre és maco, ho hem vist als col·legis ara fa poquet amb el Nou Camp Nou. Totalment, totalment. I sempre fa il·lusió. I més amb els vols de Nadal, també, que al final no deixa de ser tot mona classeàstic, al final. Com lligues, eh? Aquesta línia religiosa no para. No para, eh? El Sant Cristóbal no para. Sí, sí. Cal destacar que a l'acta d'inauguració es va disputar un partit amistós de futbol entre el Sant Cristóbal i el Terrassa,
Home, d'amistós deu tenir poc, aquest partit. Jo crec que sí. Si és derbi. Que va ser aquells... Si és derbi. Igual s'ho tatxen entre gometes, no? Sí, sí, sí. Que el primer gol el va aconseguir, en el nou estadi, Miguel Esteban, un dels mítics d'aquell equip del Sant Cristóbal, i el club va sortir la major fita esportiva durant l'any 1987, perquè amb Francisco Ramos Torres, com a president, aconseguint l'ascens a tercera divisió nacional... Renoi. Amb una permanència de dues temporades a l'anomenada categoria.
Molt bé, molt bé. La veritat que una feta important, eh? Sí, sí, i a més també participem a la tercera divisió. Abans era la quarta, no? Correcte. Primera, segona, segona P, tercera. Correcte. La quarta categoria del futbol professional. O sigui que molt, molt important, eh? Per un equip no tan top del sud de Terrassa, al final està molt bé. Està superbé, està superbé.
Vale, doncs aquesta ampliació, ara oblidem aquest capítol d'ampliació també, doncs a mitjans de l'any 1988 l'Ajuntament de Terrassa va aprovar el projecte d'instal·lació de grades al voltant del terreny de joc, així com una tribuna amb 9 grades més. O sigui, el nou estadi i dintre uns pocs anys, el cap que va ser l'aniversari del 80, del 87 al 87, no?
Bé, sí, el 80, sí. El 80, perdona. 8 anys després. 8 anys després, diuen, ostres, que se'ns queda petit, anem a posar més grades. Correcte. Molt bé. A les obres es van iniciar aquell mateix any, el 1988, finalitzant l'execució en dues fes que van acabar el 1990, sota la presidència de Placido Lordán Gubianas.
Molt bé, doncs interessant això, que un Sant Cristóbal que en aquesta època dels 80-90 va tenir un bon creixement, eh? Sí, sí, sobretot també pel seu estadi, també, i al final jo crec que, si l'estadi creix, també el club també va cobrint, perquè la coberta de la tribuna, com a característica, va ser finançada amb les aportacions voluntàries dels membres de la Junta Directiva i un crèdit financer avalat per ells mateixos, també, o sigui, pel mateix club.
Sí, sí, sí, clar, els directius que van posar diners per fer un bon estadi. Somos els avals, eh, de Joan Laporta ja. Això estem... A nosaltres ens sona, eh, ja. Sí. Cal destacar també que aquell mateix any ens va acordar la cessió i ampliació dels terrenys de la Masia de Can a la Vedra, en favor del club, i després de nombreuses gestions i reivindicacions de la Junta Directiva en aquell moment, del Sant Cristóbal,
va acabar sol·licitant el trasllat del poliesportiu de Can Anglada als terrenys del club per un major aprofitament i funcionalitat pels partits i pel club. Molt bé, molt bé, molt bé. Ja està bé. Sí, sí, al final jo crec que si es pot aprofitar l'espai també, no? S'ha de... és rentable.
Sí, estic mirant el camí, està bé. La tribuna és petiteta, però és una bona tribuna. Si és pagada pels socis, pels directius, doncs molt bé. Un estadi bé, bé, potent per rivalitzar amb el Terrassa.
Exacte, totalment. I s'arriba l'any 2004, hem saltat una miqueta en el pas del temps, i amb el pla de barris que afecta a la zona 2 de Terrassa i entre altres millors per la zona, s'acorda el trasllat del poliesportiu als terrenys anexos al camp municipal. Ja, doncs, encara millor. Sí, sí, sí.
i arribem a l'any 2008, perquè és una edat assenyalada, eh? Totalment, tu això ja ho saps, va ser el cinquantè aniversari del club, és una edat molt assenyalada, com tu comentaves, i és on es queda la comissió d'actes amb la presència de diferents exdirectius del club, sota la direcció de Francisco Ramos Torres i l'actual president del club, que era Placido Lordán, encara. Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, perquè veig que també han tingut bastants presidents, també, i de moment tots han anat a fer la seva feina. Sí, sí.
I tant, i bona feina. I bona feina, perquè amb l'Ordan s'aprova el projecte del trasllat poliesportiu i la creació de millors instal·lacions esportives com serien una piscina coberta, una sala de fitness, de gimnàs, salats polivalents, bar-restaurant, trasllat de la tribuna també, creació de vestidors sota tribuna, nou camp de futbol, set d'herb artificial, sis pistes de pàdel també, una pista de ciment i les pistes de petanca a la zona exterior independent.
Renoi, doncs un club important. Per tant, el Sant Cristóbal ja no només és un club de futbol, sinó que és un club poliesportiu, eh? Totalment, totalment. Brutal, brutal. Com a 6 pistes de pàdel, pistes de ciment, herba artificial, patanca, molt important. Jo crec que quan tinc 80 anys, potser aniré allà a Sant Cristóbal per jugar a la patanca. O potser abans, potser ens aficionem abans, eh?
Guirap, guirap, guirap. Home, la petanca té la seva gràcia. Sí, per això, per això. Per la seva gràcia. I vam fer aquesta remodelació, l'espai d'en Cristóbal va créixer, va millorar, però van haver altres activitats, oi? Totalment, perquè en les activitats d'aquest 50 aniversari del club, doncs es va intentar entrar en un record Guinness. Què dius, què dius, què dius? Fent un partit de futbol amb una durada de 50 hores interrompudes...
Rècord que es va aconseguir el 13 de juliol de 2008 a les 12 del migdia. Ostres. Jo a vegades, clar, quan m'estava llegint dic, ostres, és molt curiós també al final. A vegades tampoc sé si creure-m'ho també, saps? Home, no, no, si és Rècord Guinness deu estar pelat. Però sí que és molt curiós que, mira, tenim el Sant Cristobal amb un World Rècord Guinness, que això sempre és curiós. Anem a parlar una miqueta d'això de l'escut, perquè a mi m'ha interessat això dels símbols així obrers.
Hem fet abans un petit tast al principi, però ara anem a fer una miqueta de més de detall. Comencem, com tu deies, amb els símbols obrers, que és en el seu disseny. L'escup va ser dissenyat per un dels fondadors, Juan Fita, com comentàvem al principi, i conté una roda de la indústria, una inclusa i un martell, aquests símbols així més obrers també. Aquests elements representen les arrels del barri de Can Anglada, tradicionalment obrer, com a homenatge a la història laboral de la zona.
Molt bé, important, important perquè al final molts dels jugadors segur que han passat per les fàbriques de Can Anglada i s'ha de fer homenatge. Totalment. I fer-ho a l'Escut és la millor manera de representar el barri d'on pertany. Exacte. Sí, sí, al final això són els elements base del mateix club i de l'Escut.
El segon detall són els colors fundacionals, també, que és aquest blau i blanc a les ratlles que comentàvem. Des del seu origen, el club va adoptar els colors blau i blanc per a la samarreta, amb samarreta de ratlles i pantaló i mitges blaves. Aquesta combinació clàssica perdura avui com a senyera d'identitat en el club. Molt bé, per tant, colors que ja han transcendit, eh, des del primer dia fins ara.
Un club que ja hem dit, no?, que té més de 50 anys d'història, farà... Ara m'he ficat en un merdejo sol, eh? Bé, bé... Quan va néixer el 57, feu números, feu-los vosaltres. Exacte, exacte, totalment, això així era senzill. I la tercera característica també de l'escut que m'agradaria destacar és aquest origen perruquial i comunitari, no?, que té el club. L'entitat va néixer l'any 1957, com comentava. Eh, Víctor, 68 anys.
Ah, bé, bé. Ja anem, ja. He fet els càlculs. No els volia fer en directe perquè no volia quedar malament, per si en cas. 68 anys. Ha sentit bé, això, de veritat. Bueno, ja els hi queda poc pels 100 anys, ja. Bueno, home, poc, poc. D'aquella manera, no? Menys que quan van començar, això sí. Exacte. Doncs, com dèiem, l'Anditat va néixer el 1957 i per un grup de persones del parròquia del barri de Can Anglada amb l'ànim de representar, doncs, únicament el barri. Que l'Escut incorpori símbols del treball obrer reforça aquest vincle d'origen comunitari local...
i no és un club comercial, entre cometes, sinó que és un equip de barri. Llavors, el que ells volen transmetre com a missatge és que no volen vendre la imatge de comerç, de màrqueting, sinó volen vendre la imatge del barri de Can Anglada, que és la seva base. Perfecte, perfecte. A mi m'encanta aquestes radioindicacions obreres,
Perquè al final la gent del poble és la gent que sustenta la nostra societat. Totalment. I mira, doncs... Mira, fixa't que... No, no, no, no tenia molta simpatia pel Sant Cristóbal, però m'està començant a acabar molt bé. Al final ja t'he acabat de canviar la cara una miqueta. Sí, sí, sí, sí. No, no, la veritat que això del sentiment del barri, de l'obrer, doncs aquesta gent que des de baix construeix la societat, a mi m'agrada molt, així que...
Molt bé, molt content amb aquesta història del Sant Cristó. Home, i al final també cal dir que tota aquesta gent de barri, o sigui, ha estat mantenint el club també. I tant, i tant, i tant. Ara explicarem on està actualment també, però ostres, ha tingut èxit també. I que al final, que segur que molts dels jugadors...
Venen del barri, i per tant, deu ser una identitat forta, eh? Sí, sí, sí. I anem a parlar de l'actualitat, perquè ja saps que a mi sempre m'agrada saber com es troben aquests equips ara, avui mateix. Doncs sí, el Sant Cristóbal Jaume milita aquest temporal a tercera federació, que està concretament en el grup 5 aquí a Catalunya, i ocupa l'onzena plaça amb 15 punts sumants, o sigui, cal dir que així, grosso modo... Amb mitja taula.
Sí, ha tingut un bon inici. Sí que em sembla que venia dels resultats una miqueta dolents, també. Alguna empat em sona. Però jo crec que al final, si segueix aquest camí i segueix les seves arrels de la seva història, pot seguir fent història a les seves pàgines del club. I tant, segur que sí. Estem convençuts des d'aquí. Molta sort també pel Sant Cristóbal, però una mica més de sort per l'Hospitalet. Ah!
que estem aquí a la mateixa divisió i estem els dos barallant per el mateix, que és per les cens. Sempre al final acabes escomant cap a casa, com ha de ser al final, també. Sí, sí, és que em toca, em toca, em toca de prova, em toca de prova. Encara que t'hagi tocat el cor també, el sentiment obrer, això i tal, però al final ets hospitalenc. Sí, sí, totalment, totalment. No hi pots fer res. Víctor, avui ja hem acabat, sembla, no? Sí, sí, sí. Avui és dijous, cotada de desembre, i aquest cap de setmana tenim pont.
Correcte. Per tant, em vull desviar una mica del tema i et vull preguntar quins plans tens tu per aquest punt. Faràs alguna cosa especial o no? En principi no, en principi estaria treballant però qui saps si en algun moment potser anem a aprendre alguna cosa... A la setàlia. A la setàlia, igual.
Mira, mira, mira. Tu, tu tens algun plan, això? Bé, treballar el dissabte, això sí. Molt bé. I diumenge, potser fem alguna cosa. És veritat, és veritat. Alguna cosa, inclús junts, qui sap. Correcte, correcte, correcte. I dilluns sí que tinc més plans, o sigui que bé, estaré entretingut, però em quedo aquí, em quedo a casa meva. Sí, sí, sí. Sí, jo crec que en aquesta qüestió també, encara que es facin pocs plans també, s'ha intentat també descansar. Sobretot desconnectar una miqueta, no?
Sí, sí, sí, la desconexió és brutal, també, perquè així acabes agafant aquella energia, aquella recàrrega de piles, també. Pel tram final de l'any, que sempre és intens. I, a més, en un any on no hem tingut gairebé cap festiu així entre setmana. Home, des de la Mercè, igual, no? El que no teníem igual... Potser sí, sí, sí, clar, i aquí Sant Jus no vam celebrar la Mercè. És veritat, és veritat, Sant Jus, és veritat. Però bueno. Doncs, bueno, jo crec que ja toca una mica de descans, que jo crec que ens ho mereixem tots, també. Molt bé, doncs, Víctor, moltes gràcies per venir avui i ens retrobem la setmana vinent.
Exacte, moltes gràcies, home. Fins la setmana vinent. Adeu. Adeu.
Aquí la indivina Obviamente es la palma Que está prohibida Y si no me la miras Et salvarías Presenza moussaga This ghost is still alive I'm still alive Esta mes vivaca mai
Fins demà!
Inside me Inside me Inside me A tu sempre te gana Tu et ser rica es la humana S'es imesestimada Una vertigina del cost Una presencia casacia Perseguir a la gracia El dolor una delicia La divina buida Y el rayo está en la luna Una luna no creyendo aflada Y privaces de indulgencia
Bona nit.
Les línies del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensen que és el final però tot just comença.
Through my body you can see the light Bruse me up a little of my pride I know that I was made to divine eyes outside me inside
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Manel Alias.
Junts aconsegueix el suport del PSOE i el Partit Popular per endurir les penes contra els delinqüents multireincidents. La ponència del Congrés, que s'ha reactivat just després del trencament de Junts amb els socialistes, ha acabat amb l'aprovació de diverses esmenes que Junts ha pactat per separat amb els socialistes i amb els populars. La llei era una de les propostes estrella del partit de Carles Puigdemont, però portava mesos encallada al Congrés. Ara el text s'haurà de debatre en comissió, serà la setmana vinent,
i el ple del Congrés el podria aprovar el febrer. L'acord, al qual també s'ha sumat el PNB i Vox, arriba la mateixa setmana que el president espanyol Pedro Sánchez ha reconegut incompliments amb Junts i ha anunciat mesures per fer tornar els seus antics socis a la majoria de la investidura.
Més notícies amb Txell Ballaspi. Vic vol decidir quins ciutadans es poden empadronar a la ciutat que ja supera els 50.000 habitants més del doble que ara fa 30 anys. L'alcalde Albert Castells adverteix que aquest creixement tan ràpid els posa al límit i compromet serveis essencials com l'educació amb uns 300 alumnes novinguts més que de curs. I per solucionar-ho reclama. Tenir autonomia de gestió a les alcaldies dels municipis tensionats en qui s'empadrona i no per evitar l'efecte crida.
Albert Castells, que és un dels alcaldes de Junts que demana al partit que endureixi les polítiques en matèria d'immigració, ha enviat una carta al president Illa demanant-li una trobada per parlar del tema i ja li insta a demanar a Madrid les competències d'estrangeria. La jutgessa de la Dana ha suspès la declaració del sotsdirector general d'emergències del govern valencià, Jorge Suárez, fins al 17 de desembre.
Ho ha demanat una de les defenses. Durant la declaració, el sotdirector ha assegurat que va plantejar l'enviament de missatges és alert a la població gairebé tres hores abans que es fes efectiva l'actuació. En la seva declaració, ha rebutjat les declaracions d'alguns càrrecs polítics, com l'exconsellera Salome Prades, que han responsabilitzat els tècnics del retard de l'enviament de l'alerta el dia de l'Adana.
I aquí el Consell de Garanties Estatutària resol que la regulació del lloguer de temporada i d'habitacions és constitucional i encaixa amb l'Estatut. Amb aquesta deliberació que no és vinculant, el Parlament podrà aprovar la llei pionera a l'Estat abans que s'acabi aquest any Parlament. Àlex Giralrobert, bona tarda.
Bona tarda. Sí, l'òrgan només posa en dubte la forma en què el PSC, Esquerra, Comuns i la CUP pretenen prorrogar indefinidament els habitatges de protecció oficial en zones tensionades. Pel que fa a la resta de la normativa, el Consell es mena Junts i el PP i valida la norma per la qual els propietaris ja no podran esquivar la limitació dels lloguers via habitacions o via contracte de temporada. La previsió és que el ple del Parlament l'aprovi aquest mateix desembre. Alex Giralrobert, Catalunya Ràdio Parlament.
Corea del Sud, les Filipines i Xila reobren les fronteres a les importacions de carn de porc provinent de Catalunya, en l'excepció de l'àrea restringida pel focus de pesta porcina. D'aquesta manera, s'assumen a la regionalització que ja apliquen els països europeus i la Gran Bretanya. Actualment, les exportacions del porcí català fora de la Unió Europea sumen 1.000 milions d'euros i una part molt important va aparar als països asiàtics, tal com ha recordat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig.
De tot el que venem fora de la Unió Europea, el 80% va als països de l'Àsia. Bàsicament, Xina, Japó, Corea del Sud.
Temps ara pels esports, Damià Aguilar. Ona Batlle s'afegeix a la llista de lesionades del Barça femení de futbol. Tres setmanes de baixa per una lesió al sol i TV3 tornarà a emetre partits de la Lliga femenina. Seran sis partits del Barça i quatre més entre el Badalona i l'Espanyol. El primer partit serà el Barça-Tenerife d'aquest dissabte.
Avui es disputen els tres últims partits de la segona ronda de la Copa amb la presència catalana. Són a les 7, Atlètic Balears Espanyol, Sabadell Deportivo de la Coruña. Aquest partit concretament el fa l'Esport 3 i a partir de les 9 el Sant Andreu Celta. Els tres partits els podreu seguir en un tot gira especial pels canals digitals de Catalunya Ràdio i també a 3CAT.
El Barça comunica que totes les entrades disponibles per al partit de Champions contra l'Eintracht de Frankfurt de dimarts que ve seran exclusives per socis i sòcies. En bàsquet, el Manresa prescindeix del portorriquen Plamer i està a punt de fitxar un jugador estranger.
A l'Europeu de Natació amb piscina curta de Polònia, Carles Coll disputarà a prop de les 8 del vespre les semifinals dels 200 Brassa i més tard ha de participar en la final mixta dels 4 per 50. A la Lliga Femenina de Waterpolo han partit avançat a la desena jornada. Terrassa, 19. Etxeide de Tenerife, 6. I a l'Eurocup masculina de Waterpolo a la cinquena jornada. D'aquí a una hora i mitja, Dinamo de Bucarest, Barcelona. I a dos quarts de nou, Xivénic de Croàcia contra Terrassa.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Els tallers de benestar impulsen una nova programació d'activitats al Centre Cívic Salvador Espriu, amb sessions setmanals centrades en la cura del cos i de la ment. A partir del 9 de desembre, l'espai acollirà propostes de relaxació, ioga i gimnàstica suau, adreçades a persones que vulguin millorar la mobilitat i reduir tensions a través d'exercicis accessibles i guiats.
Les sessions tindran lloc tots els dilluns, dimarts i dijous, de dos quarts de 12 a dos quarts d'una fins al 31 de juliol. El programa ofereix una pràctica continuada per afavorir un estil de vida saludable, integrant tècniques que combinen moviment, respiració i treball corporal conscient.
La quota és de 10 euros al mes i les inscripcions es poden fer al 637 87 42 31. L'activitat és organitzada per l'Associació Salut Mental Baix Llobregat, que aposta per crear espais de benestar emocional i comunitari a través d'habits saludables i de la promoció de l'activitat física adaptada.
I en cultura, l'Ateneu de Sant Just projectarà el documental Mr. New Body Against Putin el dimecres 10 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala del cinquantenari, dins el cicle El documental del mes. L'activitat és organitzada per l'àrea d'activitats de l'Ateneu i compta amb la col·laboració de Docs Barcelona. Dirigit per David Borenstein i Pasha Talankin, el film retrata com, arran de la invasió russa d'Ucraïna, diverses escoles de primària de les zones més remotes de Rússia són convertides en centres de reclutament militar.
En aquest context, un professor decideix infiltrar-se i enregistra en secret què està passant a la seva escola, exposant el dilema ètic que afronta en un sistema marcat per la propaganda i la militarització. Amb aquesta producció, Borenstein consolida la seva trajectòria d'obres vinculades a temes socials i polítics.
Les entrades tenen un preu de 7 euros pel públic general i 5 euros per als socis i sòcies. I es poden adquirir de forma anticipada o al mateix dia a taquilla. I encara en cultura, la Tareu de Sant Jús acull des d'avui 4 de desembre la nova exposició de l'artista Imma Brunat, titulada Llumen mig del soroll, món de somnis. La mostra, que es podrà visitar fins al 31 de desembre, presenta una selecció d'obres que exploren la necessitat de trobar un espai interior de calma davant l'accés d'informació del món actual.
La inauguració tindrà lloc avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. El títol de l'exposició, segons explica la mateixa artista en una entrevista a Ràdio d'Esvern, reflecteix la seva filosofia creativa. Boronat, que també és responsable de la secció Artaneu, busca reivindicar la pintura com un acte de meditació i autoconeixement. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la plaça, a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara comencem la segona hora del programa i comencem parlant d'esports. Comencem a parlar de l'espanyol amb l'Albert Miranda i també ens posarà una mica a prova amb uns jocs que ens té preparats.
Hola, bona tarda, Albert, com estàs? Què tal, Jaume, com estem? Bé, bé, jo estic bé. Molt bé, me n'alegro que estiguis bé, tenia ganes de tornar-te a tenir aquí, que feia molt de temps que no ens veiem aquí a l'estudi. Sí, un parell de mesos, potser. Aquesta temporada vas venir, oi? Sí, he vingut un dia. Un dia, doncs mira, ara et recuperem i qui sap si tornaràs més o més, no?
Ho deixem allà, ho deixem al futur. Doncs Albert, avui amb tu normalment parlem d'esports, avui explica'ns una mica més què farem. Doncs mira, avui t'he preparat un petit programa, parlarem de l'espanyol, aquí es parla molt del Madrid, del Barça...
No sé per què serà. Llavors parlarem de l'Espanyol, que ho està fent bé i s'ha de parlar d'ell. I al final, metge del programa, et faré dos llocs que sé que t'agraden molt. Sí, sí, sí. I hi ha coses interessants. Em posaràs una miqueta a prova, no? Sí, sí. Ets bo, però bueno, veurem. Soc bo, soc bo, ja t'ho dic jo. No, sí, sí, no.
A veure, amb l'esport sí que més o menys domino una miqueta, però segur que alguna putadeta m'has posat, eh? Va, veurem. Jo no vull revelar res. Va, doncs comencem parlant de l'espanyol. Arrenquem amb aquesta debat, reflexió, tertúlia. Sí.
Digues, digues. Doncs mira, l'Espanyol va 6è, com tothom sap, va de classificació, va darrere el Betis amb els mateixos punts i estan situats els dos a posicions europees. El Betis està 5è i l'Espanyol 6è. No només això, sinó que l'Espanyol només ha perdut 4 partits. I què 4 partits? O sigui, el Bernabéu...
A casa amb el Villarreal i el Betis, i només un que pots dir que està malament, que és amb l'Alaves, allà a Vitoria. Sí, sí, bueno, i que al final també Vitoria és un camp difícil. Sí, un camp difícil, sí, sí. Però per la resta, o sigui, Villarreal, Betis i el Bernabéu... Equips que tots estan per Sobradell, a més. Clar, i són partits que pots perdre, o sigui, són millor plantilla que ell, o sigui, no hi ha res a dir.
No, no, sí, totalment. Al final crec que l'Espanyol aquesta temporada està jugant molt bé. I això que es deia abans de temporada, de vamos a Europa con l'Espanyol, no sé, em sembla que s'està complint. Sí, i sobretot aquest any tenen plantell suficient, o sigui, també tenen profunditat de plantell.
Perquè no només tenen un estat titular, sinó és que tu mires a la banqueta i té jugadors per entrar a l'onça tranquil·lament. O sigui, podem parlar de Carlos Romero, de Dimitrovic, d'Omar, d'Edo Expósito, que són els titulars, però, per exemple, després podem parlar de Kiki García, podem parlar de Roberto, podem parlar de...
de milers de jugadors que donen el nivell per estar de titular. Perquè tu creus que una de les grans claus de l'èxit d'aquest espanyol és la planificació que vam fer aquest estiu, perquè s'ha parlat molt del mercat d'estiu i realment els entesos del futbol diuen que va ser, no ho sé, amb les capacitats que tenia l'espanyol, potser el millor mercat que va haver a la Lliga Espanyola. Sí, perquè això ens hem d'anar fins la temporada passada, perquè la temporada passada va fer un mercat bastant bo, o sigui, no tenia gens de diners,
i va començar a comprar jugadors cedits per un any i la temporada passada es va quedar primera i amb els diners que ha pogut guanyar i tot ha comprat jugadors molt bons i sobretot s'ha pogut quedar Carlos Romero
La banda esquerra és molt important. Ha tornat a fitxar Roberto Fernández. Sí, sí. Que va acabar la sessió i es veu que es va enamorar de l'espanyol. La temporada passada va ficar com 6 o 7 gols en mitja temporada. Sí, sí, sí. Va ser clau, sí, sí. Ha pogut fitxar Quique García. Gratuïtament. Gratuïtament. A Dimitrovic gratis. A Dólan.
que aquí sí que hi ha molta il·lusió. I després hem tingut jugadors importants com Omar, com alguna fitxa de Riedel, crec que també. També Piquel, no? Piquel. Terrats. No, no, han fet un... Aquests noms. Només amb els noms ja. Sí, sí, la veritat és que s'ha de valorar i quan l'espanyol fa bé les coses, doncs mira...
S'han de dir. No em costa dir-ho. I realment el director esportiu de l'Espanyol va fer molt bona feina. També potser va tot una mica lligat amb aquest canvi de propietari? Bueno, potser sí. Perquè ha marxat la companyia Xina i ha arribat a l'Ampeis, no? Sí, a l'Ampeis que és un boig del futbol de l'Espanyol perquè només cal veure les seves publicacions a Twitter. No sé si l'has vist.
No gaire, eh? He vist alguna, però... És un boig, és un boig. I també hi ha un jugador de la NFL, no? Sí, sí, aquest és el que dic jo. No sé com es diu ara el... No me'n recordo. El Travis Kells, pot ser? No, aquest és el de Taylor Swift. No me'n recordo, no. Però és igual, està molt boig. Està molt boig, sigui... Ah, el guat, el guat. El guat, sí, que va amb l'afició, va a la prèvia del partit, els bars que estan al voltant de l'estadi, i cada victòria... I només ha anat un cop, eh, l'estadi, però vol anar més cops. O sigui, va...
Crec que l'últim cop que va anar va ser a l'octubre o així, crec. A l'hora de tornar, eh? I volia tornar l'any vinent. Molt bé, molt bé. I avui l'Espanyol té un partit important, té segona fase de la Copa del Rei, s'enfronta l'Atletico Baleares a les 9 de la nit. Què esperes tu d'aquest partit, Albert?
A veure, a priori ha de guanyar, no? És un partit, és un equip de primera contra un equip de segona federació. Que sí que l'Atlètic Balears és un equip que ho està fent bé a la seva competició. És un equip històric que sempre fa molt bé les coses. Però, bueno, jo crec que Manolo farà rotacions. No crec que juguin els titulars. Jo crec que farà una mica de barreja, no? Barreja, tu creus? No, jo crec que sí.
Home, l'Atlètico Valeres ho estic mirant ara mateix Va 6e o 7 19e, penúltim Penúltim ara? No, no, impossible Estic mirant la classificació de la temporada passada Perfecte, molt bé Periodisme, eh? Periodisme en actiu No, no, no
Hem estat ni Torrago, no ho sé, ara... No, o sigui, va... Va tercer, va tercer. Mira, tercer. Hi està el grup del Barça B, del Reus, del Poblència, o sigui, no és... Exacte, exacte. A la part, és un equip molt històric, o sigui, és l'equip de les 6 Balears, darrere del Mallorca, òbviament. Bueno, i l'Eivissa també està aquí, eh? Sí, i l'Eivissa, però...
Però sí que és un històric del futbol balear. Sí, i sobretot el seu camp és molt complicat guanyar. No sé si algun equip de la seva lliga ha guanyat, però és un equip molt històric i li posarà les coses molt difícils a l'Espanyol, sobretot perquè l'Espanyol farà rotacions.
a més en aquests camps de segona federació els equips grans pateixen i som camps més petits amb altres condicions i és artificial i costa l'adaptació costa tornar aquests camps una mica més obrers una mica més humils del seu inici dels jugadors quan t'has acostumat a la catifa verda aquesta de l'RCD Stadium o del Camp Nou doncs costa canviar costa canviar
I per tant, anem a fer una mica de previsió, una mica de porra. Què esperes tu d'aquest partit? Resultat? Classificació fàcil, no? Doncs mira, espero que, com tots els partits de Copa del Rei, l'equip inferior surt per totes. O sigui, surt, a part de l'afició, que el camp s'omplirà. O sigui, no només aficionats de la Tri Balears, sinó aficionats de totes les illes.
I espero un partit complicat per l'Espanyol. No crec que guanyi fàcil, però ho trobarà. Potser un 0-2 o un 1-3. Molt bé, doncs jo comparteixo bastant el diagnòstic amb tu. Crec que serà un partit més complicat del que sembla, perquè sí que... Ostres, és la quarta divisió, perquè la segona ref és la quarta divisió, i serà fàcil.
No és tan a baix, eh, la quarta divisió. No, no, no, i que tampoc hi ha tanta diferència al cap i a la fi, són detalls. I és el que te deieu, no? Sobretot el camp, l'afició, i un detall molt important és que, és el que has dit, que els jugadors de l'Atlético Baleares, per ells, és el partit més especial, potser, de la seva vida. Sí, de temporada, segur. Sí, sí, i van a deixar-se la vida.
I l'Espanyol haurà d'anar en compte amb això. De fet, és que si perd l'Espanyol no seria molt estrany perquè la temporada passada ja va perdre amb el Barbastro i fa dues va perdre també la mateixa ronda, crec, o la següent amb el Getafe. Sí, sí, clar, clar.
que són coses que poden passar en aquest format de Copa que, sincerament, és tan divertit. Jo ho hem vist amb el Girona, no?, ahir. Ho vam veure ahir, que va perdre amb l'Orense, també va perdre el Càdiz amb el Murcia. I el Villarreal, que va estar punt. I el Villarreal a penals, l'Elx també, crec. Sí, sí, sí. No, no. La veritat que la Copa sempre ens deixa perdits interessants. Sempre. Anem a parlar una miqueta dels jugadors així més destacats de l'Espanyol. Vale.
Doncs mira, et diré que... Quins són per tu els pilars d'aquest espanyol reformat? Mira, et diré un de cada línia, que així està més ordenat. Bueno, el porter Dimitrovic, tothom coneix a Dimitrovic. Sí, sí, la veritat que és veterà, però suplent ideal de Joan Garcia. Mira que no era fàcil. Mira que no era gens fàcil, eh? Perquè Joan Garcia, o sigui... De fet, estava l'Espanyol i el deien d'anar a la selecció. Imagina't, quants cops passarà això?
I a més que jo, mira, tampoc havia vist tant a l'espanyol, el veig a vegades, però no em pensava que Joan Garcia fos tan bo, eh? Ara que el tinc de prop, mare meva, eh? Ara tens molt de prop, eh? Mare meva, quin jugador, eh? Jo quan van sortir els rumors de Joan Garcia cap al Barça vaig dir... Serà molt bon fixatge, eh? I a mi no... O sigui, òbviament, és per 25 milions, o sigui, no hi ha res millor que això. No, no, és una ganga, és una ganga, totalment, totalment.
A més, 25 milions, el teu màxim rival i treus el seu millor jugador en anys i acaba el rival, doncs... Això t'agrada molt, eh? Això a tu t'agrada molt. Em fa gracieta, em fa gracieta. Això t'agrada molt. Però va, Dimitrovic, que és el porter de l'Espanyol, ara molt bon porter, veterà, excel·lent, no?
Sí, no, excel·lent. O sigui, sobretot tots els partits té un parell de parades destacades i salven a l'Espanyol de gols molt importants. De fet, l'últim gran partit que va fer va ser contra el Sevilla, crec. Bé, contra el Celta, que va guanyar 0-1 a l'Espanyol i gran part del resultat és d'ell. Sí, sí, totalment. I en defensa què destaquem? Difícil, eh? Perquè l'Espanyol juga molt bé a defensa, eh?
El fàcil te diría Omar el Hilary, ¿no? Com t'agrada, eh, tu Omar el Hilary. Bueno, l'amistat està allà, ¿no? No, però et diré aquesta temporada de Carlos Romero. Carlos Romero. Carlos Romero, no sé... Ja no és només defensivament, sinó tot el que els aporta, ¿no? Tot el que t'aporta defensivament crec que aporta tres o quatre assistències.
o sigui, arriba molt bé a l'àrea rival, fica molt bones entrades, i sobretot amb els avantes que té a l'Espanyol, amb Roberto i Quique, que són molt bons rematadors de cap. Llavors, és que si tens un jugador
que va molt bé a l'àrea i les fica molt bé, és que tens molt guanyat. Sí, sí, sí. Aquesta connexió de Carlos Romero amb Roberto o Quique, depèn del dia, està donant els seus... A sobre, té el recolzament de Pere Milla, per si... Ostres, és que... Bueno, parlarem de Pere Milla, més enllà. Parlarem de Pere Milla, però és que, a més, té les ajudes de Pere Milla, té aquesta llibertat, no?, el jugador. Sí, sí, sí. I Carlos Romero està cedit, no?,
Sí, és el segon any consecutiu que està acedit del Villarreal. Sí, sí. Va, a veure si se l'acaben quedant o no. A priori sembla que, home, seria una locura, però... També és difícil perquè el Villarreal també el reclamarà, suposo. Sí, o si no, el vendran. O sigui, el Villarreal el reclamarà i el vendran. És que la política del Villarreal de fitxatges és una locura. I del mig del camp, a qui hi destaquem? Jo crec que està molt clar, diria Edux Pósito. Edux Pósito. És una mica el Pedri de l'Espanyol, no? Sí. Sí.
El Pedri, el Guler, el... Servan les distàncies, eh? Servan les distàncies, òbviament. Jo que sé, el Pablo Barrios, saps? Sí, sí, sí. El servei de l'equip. Sí, el servei de l'equip. O sigui, sense Evo Expósito, l'Espanel juga pitjor. És una evidència. O sigui, fica els corners, fica les faltes... De fet, porta quatre assistències. Només està a tres de la minya mal. A tres assistències de la minya mal, eh? Crec que està a la cinquena posició. O sigui, això ja et diu que la importància que té de l'equip és...
És molt bona. No, no, la veritat és que Manolo, des que va arribar Manolo s'ha convertit i d'exposita en un jugador diferencial en aquesta posició de la medulla. Sí que és veritat que ella té una edat, crec que té 31 o 32 anys, perquè si tu veus la seva trajectòria... És llarga, és dilatada. Sí, sí. Ha jugat a l'Eibar, bueno, ara no podria dir a l'Eibar, però són equips que a l'Eibar... Té 29 anys, eh? No és tan gran. Bueno, 39-30. Rafinha també té 29, eh?
i mira va jugar a l'Eivar i jo tampoc vaig seguir gaire més perquè a les fotografies de Google només em jugo a l'Eivar va jugar al Depor no, però és que l'Eivar era si no era el capità era dels capitans i era el destacable jugador important i tant i tant i tant
Molt bé, doncs ara passem a la davantera, que no em vull quedar damunt, quedem-nos en dos. Sí, perquè... Perquè hem de parlar 100% segur de Pere Milla. Sí, és que Pere Milla és... Que ha passat amb Pere Milla perquè l'any passat era jugador normalet i... No, l'any passat el volien vendre. I aquesta temporada s'ha compartit en... No ho sé. De fet, hi va haver una... Una petita temporada, dins la temporada, que... Que cada cop que jugava, la gent el xiflava. Mira, mira. O sigui que no feia res. Pilota que tocava, pilota que va dur.
I què ha passat aquesta temporada? Aquesta temporada no sé. No sé si... Com juga Pere Milla en aquest espanyol? Pere Milla juga amb molta intensitat. Això sempre ho ha tingut. I el que està tenint aquesta temporada és molt de gol. O sigui, tu veus els gols de Pere Milla i el queda flipant. El queda flipant. Perquè el primer que marca, no sé contra qui és, però marca de cap, no sé si te'n record, no sé si l'has vist. Una centrada d'Omar.
i Pere Milla remata com... Sí, que remata con Pot. Sí, con Pot, y la fica a la escalera. O sigui, és una locura. Y després va a ficar un gol contra el Oviedo, va a ficar un gol contra el Sevilla per donar la victòria. O sigui, és...
No, no, està jugant molt bé, la veritat. Està... La veritat. Està, bueno, una mica com... Ningú s'esperava, eh, aquest rendiment. És una mica com el que va fer Rafinha, no? Una mica, aquesta reivindicació. S'ha van a les distàncies, però sí. Sí, sí, home, s'ha van a les distàncies. Sí, sí, però... Més o menys, sí. O sigui, ningú s'esperava. De fet, molta gent el volia vendre. Sí, sí. No, ens alegrarem també que aquests jugadors vagin tirant endavant i es reivindiquin. Perquè tampoc tenien una posició clara, saps? Podria jugar de...
Home, va arribar a jugar de carriler. De carriler, va jugar fins i tot de lateral, de davanter centre, no arribava a una posició que ahir és bé, però ha estat a la banda, a la banda esquerra, i aquí està portant molt, eh? I cingulets, molt bé, molt bé. I de la davantera acabem amb un últim nom. Et diré Roberto Fernández. Perquè, o sigui, de fet, jo penso que d'aquí dos, tres, quatre anys serà el davanter de la selecció espanyola, eh? Tu creus?
És que té molt bones qualitats. Confies, eh? De fet, ja és el davanter centre del Sub-21, amb Gonzalo. Això és veritat. O sigui, és que només té 20 anys o 21 anys. No, no, és un molt bon jugador, eh? La veritat és que sí. I crec que no va començar el tot bé, no? La temporada, potser, però s'està entonant, eh? De fet, van rotant molt, aquí, García i Roberto.
Bueno, és que són dos molt endavantes. Són dos endavantes. Un té 36 i l'altre té 21. Es van rotant, perquè García no pot jugar tot i Roberto tampoc. Llavors, no va començar bé com tu dius, però crec que porta 4 gols. Dos o tres gols porta, però no sé si vas veure l'últim, contra el Sevilla. Sí, un golàs, un golàs. Una autèntica barbaritat. Però va sortir el 75 i va ficar el 77. Sí, sí, sí. Sempre endollats, això és important.
I per últim, de l'Espanyol, vam apartar una mica del Manolo González, del seu entrenador, en dos minutets, Albert, perquè no porta gaire temps. Explica'ns una mica què representa Manolo González i com ha canviat l'equip, com ha canviat la cara a l'equip. Et diria que Manolo González representa l'Espanyol.
Aquesta seria la frase. Manolo González representa l'Espanyol perquè era conductor d'autobusos, el van trucar fa dues temporades, va pujar a l'Espanyol a la primera divisió, el va mantenir i ara mateix està a Europa. O sigui, què pots demanar més d'un entrenador? I a més que compaginava la seva feina a l'autobús en categories inferiors a l'Espanyol. Exacte. No va arribar un dia i el van trucar. No, no, no, ja estava dins de la cúpula de l'equip. Exacte, exacte.
No, no, jo me n'alegro molt per Manolo i mira, és un dels pericos que em cau millor. Sí, perquè és molt bona persona. Sí, sí, sí. I tu has pogut parlar amb ell al meu cop? Sí, jo tinc la sort de parlar amb ell a la roda de premsa, de fer-li alguna pregunta. És molt dur com a entrenador i com als periodistes, però bueno, se l'estima.
Molt bé, molt bé. Doncs anem a passar a la segona part del programa amb un petit concurs. Em posaràs a prova. Així que, endavant. Sí, mira, el primer lloc és més ben ràpid, és vertader o fals. Et diré sis frases i tu has de dir si són vertaderes o falses. La primera, Ibrahimovic ha jugat al Bayern de Múnich. Fals. Aquesta era fàcil. Cristiano Ronaldo té quatre pilotes d'or.
Ai, ara, ara tinc que fer càlculs, eh? Ostres. Dubto ara entre 4 o 5. Messi té 8. Ostres, ara m'has pillat una mica, eh? No sé si són 4 o 5. Per això l'he ficat, per això l'he ficat. No, et diré 5. Vale, sí, exacte, és falsa. Té 5. Molt bé. Bufón mai ha guanyat la Champions.
Bufón no ha guanyat la Champions, veritat. Veritat, molt bé. Beckham va guanyar la Champions amb el Real Madrid. No, mentida. Exacte, la va guanyar amb el United. Ferran Torres és el zarra de la Lliga. Ara mateix, ara mateix. Ostres, aquí. Va, que és el Barça, Jaume.
A veure, estic pensant en altres golsos d'espanyols Només cap al cap, així que sí Exacte, Bartadé 8 gols, porta, eh? 8 gols a aquesta temporada, ja 8 gols a la Lliga només Animal, animal És el segon, eh? Després de Mbappé Animal I l'última és El Madrid té més victòries que el Barça Els clàssics històricament Sí Sí Però per 1 o 2, no? Més o menys El Barça té 104 I el Madrid té 107
Estem aquí, estem aquí, estem arribant. L'última va ser l'octubre, així que... Estem arribant, tranquil, estem arribant. Vale, i l'últim... Bueno, ple d'encerts, no? O he fallat alguna? No, ple? Ple, ple, ple. Me'n van molt difícils, però bueno, tenien la seva. Vale, i l'últim joc és... T'agrada molt aquest joc, ho sé. Trajectòria de jugadors. T'he ficat dos, vale? Et diré, el primer. Canys, Bordeus, Juventus, Madrid.
El repeteix. Cans. Cans. D'acord. Bordeus. Bordeus. Juventus. Reial Madrid. Per tant, dedueixo que és francès... O no. O no. O sí. Cans, Bordeus. Quin més? Juventus. Reial Madrid. Actual o històric? Històric. És molt conegut, eh? És molt conegut, Cans.
Ah, vale, vale, vale. Zinedine, ¿no? Zinedine, Zinedine Zidane, sí, sí, sí. Vale, vale, vale. Y la altra es actual, va a tener una época molt bona, que tu toma el bulía, ¿vale? Sí. No, tú no me explicas, porque si no, ya está el Dick. Vale. Instituto Atlético Central de Córdoba, Palermo, Juventus y Roma.
Fàcil, Pablo Dybala. Bé, la joyita. Algo més o...? No, ja està, ja està. Ara tinc ganes de jugar, tio. A veure si et puc posar a prova. Va, fica'm a prova. Que l'estic pensant, eh?
Deixa'm pensar una mica, eh? Sí, sí, tranquil. A veure, a veure. M'agafaràs, segur. No, no, t'agafaré, no t'agafaré. Intentaré que sigui una mica fàcil, vale? Vinga. A veure. Ah, mira, aquí ho tinc, eh? Que m'estic buscant, perquè si no... Sí, sí. Això ara mateix... No, no l'estic trobant, però esperat. Ara et faré un.
Mira, comencem. Veuràs. Trajectòria, eh? Va començar el Manchester United. Va passar per la Juventus. Va tornar a la Juventus i va tornar a la Juventus. Hosti, United, Juventus, United, Juventus. Hosti, m'has agafat, eh? M'has agafat. I ara està al Monaco.
Ara el Mónaco. Ah, Pogba? Sí, sí, sí. No era gaire difícil, perdó. No era difícil, però ara que ha tornat era aquesta la trampa, eh? Sí, sí, sí. Vaig a fer-te un últim, va. Va, que això t'agrada molt. Sí, sí. A més et vull proposar prova. Va començar Rosario Central, va passar pel Benfica, va anar al Madrid, al United, al PSG, a la Juventus i va acabar al Benfica.
El Benfic ha acabat? Segur? No, no. Va estar el Benfic a Europa i va acabar a Europa. El Fideo, no? El Fideo? Sí, sí, sí. És que és molt fàcil, t'estic posant molt fàcil. M'ho estàs posant molt fàcil. Sí, sí, sí. Tinc que pensar en una cosa més complicada, eh? Vols que et vagi una cosa més complicadeta?
Vinga, va. Vale, va. Deixem en evidència. Deixa'm pensar una miqueta, eh? Sí, sí. A veure... Tota la calma. Com un jugador així... que tingui tela, no? Dúmbia. D'aquest nivell? No, no, no. Millor no. Va, ja el tinc. Ja el tinc. És difícil, eh? Veuràs. A veure...
Aquest jugador va començar la seva trajectòria al... al... al... al... al Pavarolo. Del Pavarolo va anar al Berbania. De la Berbania... Qui m'has ficat, tio? Al Pro Patria. Al Pro Patria, al Frocinone. I del Frocinone a la Juventus. Però qui m'has ficat, tio? A una de les classes difícils? És un jugador conegut, eh? Que l'ini? No.
És actual, té 24 milions d'euros de valora. Ah, 24 anys. No, i quina edat té? 27. 27 anys. Ostres, de la Juventus ara? De la Juventus i ve del Frosinone. Ha de ser italià. Sí, sí, clar. A tu et crea complicat. És mi campista? No. Està passant amb Locatelli.
No, no, no. És un dels jugadors que més està destacant en aquestes Juventus. També t'ho dic, eh? Buah, no estic veient la Juventus res perquè és que és un equip molt dolent, eh? És que he sigut molt cabrón, eh? M'ha anat a passar bastant, eh? És defensa? Sí, sí, sí, sí. Vale. És defensa, defensa central. Pavarolo, Berbania, Propàtria, Frosinone, Juventus, Frosinone i va tornar la Juventus. 27 anys. Sí. Estic pensant en Rugani, però no en Rugani. No, no en Rugani. És que és molt difícil, eh? Potser ni el coneix. Potser no el coneix. Federico Gatic.
Buah. T'has anat molt lluny, eh? T'has anat molt lluny, eh? O sigui... T'has anat molt lluny, eh? No, ha sigut cabro, ha sigut cabro. Ho reconec, ho reconec, ho reconec. Ha sigut molt difícil. Doncs, Albert, no ho sé si et vols posar més a prova. Si vols. Si tenim temps. No, temps tenim, temps tenim. Tenim dos minutets més, eh? Si no, et busco jo un, eh? Busca un, va. Busca un i jo busco un altre. Vinga, va. I ens fem un cadascun.
1 contra 1. Ara, exacte, qui en cert guanya, eh? És que ara estic pensant algun, però clar, és que no vull ser ni molt difícil ni molt fàcil. Va, jo ja el tinc. Va, com es comenta tu. És fàcil el meu, és fàcil, és... fàcil. Vale. Vale, estic... Espera, que m'encarregui... Vale. Et diré... Elas Verona... Hmm...
Samboni, Fachesse Napoli Calma, Napoli Y aquí, vas a saber Chelsea, Arsenal, Flamengo
Va, que ha guanyat la Libertadores, ara va. Sí, sí, sí, sí. Jorginho. Jorginho. Jo soc bona gent. Et vaig a posar un que no és ni tan fàcil ni tan difícil. Esporting de Lisboa, Lille i Milán. Ostres.
Gua, tinc un al cap, eh? A veure... Leao? Sí, sí, sí, Rafael Leao, Rafael Leao. Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, Albert, doncs els dos són molt bons. Les doix, les doix. Les doix, com diria Cristiano Ronaldo. Doncs, Albert, moltes gràcies per venir una vegada més. A tu per imitar-me. I res, ens retrobem i estem pendents, no?, de fer cosetes. Sí, sí, estem organitzant cosetes. No podem dir-li més. Molt bé, doncs, Albert, que vagi molt bé. Gràcies. Igualment, Jaume.
I ara fem una pausa musical, us deixem en tàndem dels tiets i després la vida és joc. Fa temps era batxillerat, tu em vas tirar la canya, jo la vaig agafar. Sempre de flor en flor, però amb tu jo em vaig quedar. Comença una història que no té final. I és per això que avui s'amor.
I ho hem aconseguit. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no cali mai. Som el millor tèndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual. Jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin.
Des que estic amb tu, amor, quan faig el ton tu ets el meu millor públic, et miro i em tornes poc, saps que jo adoro el que fas perquè és únic. I és per això que vull ser molt bonic.
Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, que no acabi mai, som el millor tàndem, l'equip ideal. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, potser més que mai. Per moltes coses que ens passin, jo t'estimo igual, potser més que mai.
Tot el que veus desapareixerà i quedarà. Un record volant pel temps dins un estat ingravi.
Tot el que sents es quedarà atrapat dins del teu cos en un silenci dolç i fred, com una cançó morta.
Seran fills del vent, seran fills de l'aire, de l'aire. Seran fills del foc, seran fills dels pares que no hi són.
Fins demà!
immers al pas del temps. I seran fills del mar, seran fills del vent, seran fills de l'aire, de l'aire. Seran fills del foc, seran fills dels pares que no hi són.
Seran fills del vent, seran fills de l'aire, de l'aire. Seran fills del foc, seran fills dels pares.
I ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem la vida joc amb el Ricard. Bona tarda, Ricard.
Bona tarda, Sant Just, com esteu? Bé, bé, molt bé. Aquí molt bé, avui ens ha tocat un dia una mica més fosc, una mica més ennubulat, però estem bé, ja toquen aquests dies també ara al desembre. Fa fresca, també. Sí, sí que en fa, sí que en fa. Però bé, tu tot bé, no, Ricard? Sí, home, i no hi ha mal temps que no es tregui un bon joc de taula. A més, et diria, Ricard, que fa molt dia avui per jugar a un joc de taula. Sí.
De fet, volia aprofitar això del mal dia amb el temps del foscor per comentar-vos una cosa molt interessant que tenim-vos tan a prop com tenim Sant Just i Molins, potser us interessa, i és que cada primer dimecres de mes fem una cosa que es diu gastrojocs. A més, es pot seguir a les xarxes, vull dir que si segueix la gent al nostre compte de Molins de Joc, ho posem sempre. Quedem a un restaurant de Molins,
s'acorda un preu així raonable, pot ser una pizzeria o un joc d'entrapats, i per un preu molt raonable ens deixen una sala en la qual podem jugar els jocs de taula, quedem més o menys a les 8, i estem fins a les 11 i pico. Aleshores, durant aquestes 3 hores i pico tenim una estoneta per sopar, que evidentment és l'estoneta menor, i la resta ens dediquem a jugar els jocs de taula.
Jocs de taula, evidentment, que no són jocs tan llargs com alguna vegada podem anar explicats, més ràpids, més aments, perquè així, com que no tenim tant temps, doncs et permeti un bon parer de jocs, una cosa així, i passa una bona estona. I ho fem sempre el primer dimecres de mes a un restaurant de molins. Per tant, sempre ho posem a la xarxa. Ho vau fer ahir, eh? Sí, això m'he acordat ara, perquè deies això de la foscor i tal, i és que veritablement...
fa molt eh vull dir a l'hora que t'hi posis ja és tot negre però bé no hi ha res que no se'n vagi en un bon joc és el que deia jo i en un bon entrepà ahir on veu una sopa? ahir vam anar a la taula d'en Bernat que és un restaurant
d'entrepans d'autor que ha obert fa... no fa ni un any, diria jo, anys d'un any, i que la veritat és que fan uns entrepans molt bons i molt sabrosos, molt ben elaborats. A Molins, eh? Sí, sí, a Molins, a prop del mercat. Perfecte, perfecte. Doncs arriba molt bé, i la veritat és que ho aconsello a tothom, perquè no has de ser soci ni res, simplement ve gent que ens ha conegut a través d'això, i s'ha fet soci després o no. Vull dir que tu pots anar allà, amb les mans a la butxaca,
i la gent porta jocs i tu t'hi afegeixes i jugues, sopes, xerres i segueixes jugant i cap a casa. Molt bé, no, no, la veritat és que és un molt bon pla així per metat de la setmana, d'un dimecres així. I tant. I crec que és una molt bona iniciativa, clar que sí. I tant. Una altra iniciativa que hi ha d'aquesta, Jaume, que aprofito que això no està amb el guió, Jaume, però que és molt interessant i més aviam tant.
Vivint a Molins, Sant Just, de Sant Joan, tota la gent de l'alembre. Els enveïns, els enveïns aquí. Sí, sí, sí. Hi ha una cosa que és molt semblant, que nosaltres fa molts anys ho fem, però això fa dos o tres anys que es fa, i es fa a l'estació de França, a Barcelona, que és cada dimecres a les set de la tarda, això és a les set de la tarda, a l'estació de França, al restaurant de l'estació de França, que l'han arreglat tot i és molt maco, una associació de Barcelona que es diu Clef,
Clef amb K i amb doble F, Clef, fa el mateix. És a dir, ells, sí, sí, tu pots anar allà, amb amics, anar sol, pots portar els teus jocs, o ells tenen jocs a la teva disposició perquè els agafis, i pots sopar el que vulguis allà, no sé si tenen preu acordat, no tinc ni idea, o hi ha carta, no ho sé, no ho sé. Però, clar, sent Barcelona, no sent Molins, té molt renom i té moltíssima gent. Per tant, la gent de Sant Just que digui, ostres, doncs mira, o treballo a prop de Barcelona...
o a Barcelona i un dia plego quart de set i vull jugar a jocs de taula si va a l'estació de França pleb organitza això cada dimecres i és molt potent molt potent doncs per dimecres que a Molins no es faci això que feu a la torres anirem aquí doncs avui anem a reconduir una mica el programa cap al joc de taula anem a descobrir quin és el nou joc de taula que ens toca avui i avui de què parlarem?
Això és el Carme. Avui està tot relacionat, veus? Avui parlarem d'etapes, de pinjos. Ah, mira. És a dir, això d'anar a fer un gastrojocs, d'anar a Barcelona al Clef a jugar i menjar, doncs ara jugarem a un joc que es diu La Cuenta. Un joc que és d'aquí, fet aquí, que podríem traduir com El Compte. De fet, totes les regles i tot està en català, però el joc que es diu La Cuenta, fa d'una editorial catalana que es diu Tomates de Girona, molt potents. I bé, és un joc de cartes molt divertit,
Recordeu la setmana passada que vam parlar de jocs a dos, oi? Doncs aquest és un joc per fins a vuit persones, d'acord? Fins a vuit persones. És un joc molt social. I de què es tracta? Doncs es tracta d'anar de pitjos i diguem què és el que és capaç de pagar menys perquè al final qui es queda sense diners
és el que ha perdut i s'acaba la partida, d'acord? Molt típic nostre, oi? Molt bé. I com es juga? Doncs bé, tenim les cartes, d'acord? Digues, digues. Aquí a Catalunya, Ricard, som més d'anamitges, eh? Sí, i de fet hi ha una carta que ho posa, eh? Hi ha una carta que ho posa, és veritat, és veritat, és veritat, és veritat. Bé, de fet, jo he subscrit totalment, eh? Vull dir que, escolta, que nassos, Ricard.
Doncs hi ha unes cartes que ho remeten. De què es tracta aquest joc, Jaume? A mi em centro. Aviam. És un joc en el qual cada jugador se li donen unes cartes. Les cartes, la gran majoria, la part principal de les cartes són tapes i pitjos, d'acord? Hi ha tapes de carn, hi ha tapes de peix i hi ha tapes de verdura, d'acord? Una tapa de verdura, evidentment, pot ser uns pimientos del padrón, m'entens? Aleshores, totes aquestes
cartes, aquestes tapes tenen un pleu, d'acord? Tenim, com he dit abans, tres tipus de tapes, d'acord? Carn, peix i verdura, que tenen tres colors diferents. Aquestes són les cartes més importants. Aleshores, la mecànica és que durant el teu torn tu has de jugar una carta tirant-la a la part central del tauler, perquè tu em juga el mateix jo. És a dir, per exemple, si jo tiro, tinc una aquí de pinxo de chorizo de 10 euros,
Collons, una mica car, això, eh? Sí, sí, no, no, ja ho veureu, eh? I més fillones 10 euros, gambes a la filla 70, bueno, depèn d'on vagi, poten una clavada que Déu-n'hi-do, eh? La gamba aquella amb sabatilles d'hivern amb bigoti de Normandia costa de tants euros, m'enténs o no? Doncs bé, anem per fer-la, Jaume. Per tant,
Tres columnes, tres tipus de tapa. Tu tires una amb un preu. Aquell tipus de tapa, és a dir, de carn o de peix o de verdura, si el següent jugador tira una carta allà, ha de tirar amb el mateix preu o més. Si no, no pot. D'acord? Molt bé. Llavors anem tirant, teòricament, anem tirant, si sols hi haguessin aquestes cartes, fins que algú no pot. Aquesta persona que no pugui, d'acord?
Dirà, demano el compte. Si no passa res, si no hi hagués més cartes que són les que fan el joc més xulo, doncs, si aquesta persona demana el compte, doncs, què faria? Es comptarien totes les tapes que hi ha i pagaria. Se li descomtarien dels diners que té
i seguiríem jugant. Per exemple... Com sé quants diners tinc? Vale, això és molt bo. Si juguem 8 persones, cada persona comença amb 1.400 euros. Ah, vale. Si juguem 4, 1.000 euros. Si juguem 5, 1.100 i així. D'acord? O sigui, també es d'anar fent sumes, eh? Sí, sí, sí. De fet, lo bo és tenir un paperet, un boli i anar fent. Vale, vale. Aleshores, però clar, si fos això seria... Va, quin joc més simple. No, no. Hi ha més coses, d'acord?
Què passa? Això vas tirant fins que, com he dit jo, algú no pot perquè les cartes no li quadren. Però hi ha una sèrie de cartes, d'acord, que ens canvien molt. I són les següents. Hi ha una carta, d'acord, que es diu pastís d'aniversari. Sol n'hi ha una. Sol n'hi ha una. Si tu tires aquesta carta, evidentment la poses al costat, no la poses ni en carn ni en pell de verdura. Aquesta carta puja el preu del compte, 40 euros, i tu no pagaràs mai.
És a dir, que tu, si segueixes jugant i al final no pots jugar, com que tu has tirat la carta de pastís d'aniversari, haurà de demanar el compte al següent, perquè tu és el teu aniversari i no pagues. Molt bé. Entenc que és atzar, no? Exacte. Sí, sí, això et toca. Després hi ha cartes de lavabo, de toalet, d'acord? Si tu jugues aquesta carta, aquella ronda, tu te'n vas al lavabo... I t'escaqueixes a pagar. Ni pagues, ni cobres, ni res. Sí, t'escaqueixes. És a dir, és una carta molt potent, d'acord?
Després tenim la carta del vi, que la carta del vi el que fa és, són totes les cartes iguals de vi, tu la pots posar al costat i cada vegada que, si la primera carta de vi vol dir que veurem una ampolla de vi, 30 euros, però si algú posa a sobre una altra carta de vi vol dir que veurem dues ampolles, seran 60 euros, i així es va augmentant. Si al final els jugadors han posat 5 cartes de vi,
Doncs es pagaran 240 euros, que s'afegiran al compte. Va pujant la cosa, oi? Sí, sí, i tant, i tant. Molt bé. Llavors tenim les cartes més punyeteres, per exemple, que són la carta premium. La carta premium, allà on la posis, d'acord? Allà on la posis, el que fa és multiplicar per dos el preu. D'acord? És a dir, la poses a sobre d'una carta de tapa si la jugo.
al costat d'una tapa de gambes a l'ajillo de 70 euros, com que poso la carta de prèmio, aquella tapa de 70 euros, d'acord? Que potser li hem... És que clar, potser no la fearan aquest que tenim al costat del Walden, no? Doncs valdrà 140 euros la tapa de gambes a l'ajillo, d'acord? D'acord. Molt aquesta carta, eh? Sí. Molt bé. Llavors tenim també la carta de plato quemado, que la poses a sota d'una, o sigui, a una de les columnes de carn, peix,
o verdura i ja no es poden posar més cartes a aquella columna perquè s'ha cremat. El que fa és aquesta carta o descompta 40 euros o 0 euros o descompta 50 euros del cost. Molt bé. Totes aquestes cartes es poden anar jugant, es poden anar jugant, es poden anar jugant. Entesos? Llavors, hi ha una carta que és la carta cafè que si algú la tira
està provocant al final de la ronda, perquè ja no es poden tirar més cartes. D'acord? Clar, perquè suposo que quan arriba l'hora del cafè s'acaba el dàpat, no? Clar, jo si vull putejar, si vull fer la punyeta a algú que tingui després, hi tinc aquesta carta, perquè clar, que n'en donen 5, no les tens totes, eh? Clar, clar. Doncs jo la tiro quan veig que hi ha, veig cap on van els prets i penso qui pot pagar, doncs tiro aquesta carta, cafè. Ja no es poden jugar cartes ni de pastís,
Ni de lavabo, ni de pinxo, ni de vi. Llavors, clar, la següent persona, la següent persona, d'acord? Si no pot jugar res més, ha de demanar el compte, d'acord? Però compte, perquè hi ha unes cartes que no he dit que són les úniques que es poden jugar després de la del cafè. Si tu, el Jaume, em tira la carta del cafè pensant, ara el Ricard pillarà, d'acord?
Doncs bé, si el Jaume tira aquesta carta del que feia, diu el Ricard Pillera, i el Ricard agafa una carta que té a la mà i la tira, que posa a medies, d'acord? Si jo soc el que paga, faré que algú del grup pagui la meitat del cost amb mi. Vale, vale, vale. Si tinc una carta que aquí posa a patxes, que això jo no ho sabia, que és a mitges, doncs...
Es dividirà el cost entre tots i tots pagarem. Molt bé, molt bé. I després hi ha una altra molt punyetera que és propina. Que clar, si jo tiro aquesta, aquesta carta el que fa és que es paga extra de les tres columnes de cart, peix o verdures. La carta més barata, 10 euros, doncs s'afegeixen 10 euros més. Doncs això suma el cost. Per tant, el pobre que li toqui pagar, d'acord, doncs ha de pagar...
tot el que surt aquí. El prèmium, el vi, el pastís d'aniversari, tot això. És divertidíssim. Vam jugar a la jornada aquella que vam fer, vam jugar amb 8 persones i, bueno, no paràvem de riure. És un joc social molt, molt divertit, de veritat, i que permet jugar una bona estona i amb ganes de tornar a jugar, de veritat, eh? Molt bé. No, no, sí, sí. Vull dir que el que faig és que vas descomptant fins que algú...
Es queda sense un duro i llavors s'acaba la partida. Molt divertit. La veritat és que sona molt divertit. A més m'imagino que jugant amb tanta colla encara deu millorar. Mare meva, i tant. Costa trobar jocs d'aquests, eh? Sí, sí, sí. Trobar jocs que els hi diem socials, diguem-ne. Sí, sí, perquè normalment una partida amb 8 o 7 persones quan podria durar.
D'aquesta? Molt poc. Són ràpides. Mira, tinc la fitxa tècnica aquí. Diu que un quart d'hora. Posa 20 minuts i són 20 i pico. És un joc d'anar fent rondes. Sí, sí, sí. A més, com que comences amb molts euros, és una pena els jocs amb els quals una persona ja veu de seguida que no té res a calar.
o que de seguida queda eliminat però com que són tants euros ja ho fan amb vista tu pots anar jugant no t'eliminaran fins bastant vull dir que tu tens rondes per jugar amb l'esport tu passaràs molt bé i de veritat que vam riure moltíssim no és car, és un joc molt baratet i l'aconsello moltíssim per aquesta gent que se'n va de cap de setmana a una casa rural o si tens els cosins a casa després de sopar o dinar i dir anem a jugar alguna cosa i no tinc ganes de xerrar de política o del Barça o no tinc ganes de xerrar de família
doncs, juguem a la cuenta, i veritablement és molt divertit. No, sí, ara que vénen les festes, m'ha semblat un joc també ideal per a aquestes sobretaules, no?, del dinar de Reis o de Salasteva. I tant, i tant. Sí, sí, no, no, crec que és una idea. Molt aconsellable, i de fet, va sortir fa molt poquet, es va exaurir,
i han tornat a treure una segona tongada. A més, per tal com ens l'has explicat, sembla un joc fàcil d'entendre per tots els públics, per ser més experta, per gent que és més principiant en aquest món. És un joc de cartes senzill, el que passa és que com tot joc de cartes és senzill, però la primera vegada que te l'expliquen no deixa de ser un joc amb normes noves. Per tant has d'escoltar i digues com va això. Evidentment qualsevol persona, un que jugui molt, un que no jugui molt.
quan expliquen un joc dius no, aviam de què anirà això o que m'expliquin a poc a poc perquè vull entendre-ho però aquest
de seguida l'agafes el tranquillo i és molt, molt divertit, Jaume. Perquè de preu, de quan estaríem parlant? Aquest, 12 euros. O sigui, per exemple, és un regal perfecte per una mica invisible, eh? Sí, sí, sí, 12 o 13 euros. Si a mi m'ha costat, estic pensant, 13. Però si vas a comprar-lo a una botiga d'aquestes que fan descomptes per club i tal, surt per 12 o una cosa així. Un euro amunt, un euro baix. Però és un bon regal invisible, eh? No, no, mira, escolta. Millor això compongo.
Això és veritat, és veritat. Escolta, me l'apunto perquè sí que em sembla un bon regal per l'Amica Invisible o per les festes, així que compte que no caigui la cuenta. Molt bé, molt bé. Perfecte, perfecte, Ricard. Doncs, Ricard, ens queden 3 minuts i mig, no ens dona temps de fer un altre joc, però... Justet, justet, però bueno, si voleu, aviam, podem parlar també
de... No, tinc un joc molt ràpid que es diu Tropicaos, aquest amb dos minuts ho explico, perquè juga amb deu, és molt divertit. Tropicaos és d'aquells que vaig explicar que era una editorial japonesa que es deia, oi, que amb capses molt petitetes? Doncs aquest és facilíssim, aquest tu tens una bossa on hi ha fruites, que són unes fitxetes, i hi ha kiwi, hi ha magrana, hi ha mango, d'acord? Llavors, cada un d'aquests tens un tauler petitet que va corrents
Si surt la fitxa de canvi d'estació, hi tens tres estacions. Tu ets un venedor de mercabarna, d'acord? Llavors, tu pots anar agafant fitxes de fruita i amb el teu torn o agafes fitxes de fruita o les vens. Clar, el tauler petitet diu a quina temporada estem. Si les fitxes aquestes que tens de fruita es venen molt bé en una temporada però es venen molt malament a l'altra. Llavors, tu decideixes la fitxa que agafes i quan la vens, però com que el
diguem-ne, hi ha un mítol que va corrents, perquè hi ha unes fitxes de canvi d'estació, si et surt canvi d'estació, tu estaves preparat per vendre, no ho sé, el mango a la primavera i passa de la primavera a l'estiu i ja perd el valor. Aquella fitxa que valia dos passa a veure l'un. Ja està. És molt divertit i es juga molt ràpid. Donar-li un cop d'un es diu Tropicaos amb CH. I és un joc divertidíssim
d'aquesta agenda Oingames, que són jocs curts, superben produïts, amb un disseny magnític i molt, molt divertit. I, per tant, guanya... Qui guanya aquí? A qui guanya, qui té més punts. És a dir, cada fitxa, la fitxa, per exemple, de la magrana, doncs val 3 punts si la vens a la... m'invento, eh? A la primavera,
I val un punt si la vens a la tardor i un punt si la vens a l'estiu. Està dibuixat allà amb el color, després això és un color. Llavors tu quan la vens, la poses a l'estació on l'has venut, al final de la partida. Es sumen els punts, depèn d'on l'has col·locat. Genial. Molt bé, Ricard. Tu estàs preparant-te i al final et canvien d'estació i has begut oli.
Clar, exacte, aquí està la gràcia. N'hem justos avui, Jaume. Sí, sí, doncs, Ricard, ens hem d'anar comiant, que queda res un minutet i hem de fer el comiat. Molt bé, bonic. Així que, Ricard, moltes gràcies per tornar aquí a les zones de Ràdio d'Esvern i ens retrobem la setmana vinent. I tant que sí, aquí em tindreu. Molt bé, gràcies, adéu. Que vagi molt bé, adéu.
Doncs nosaltres ens acomiadem aquí, deixem per aquí el programa d'avui de dijous i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Ens sentim demà, aquí, a les 5 de la tarda, al refugi de Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i ens sentim. Adeu!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.