Bona tarda, us informa Maria Costa.
Catalunya va tancar el 2025 amb un dèficit públic del 0,5% del PIB, segons ha detallat avui el Ministeri d'Isenda, fins a una mica més de 1.700 milions d'euros. És el territori de l'Estat amb més dèficit només per darrere del País Valencià. Si mirem les dades del conjunt de l'Estat...
La cosa, però, no canvia. Espanya ha reduït el 2,2% el seu dèficit, que és la millor dada en 18 anys, i a més ha quedat per sota del que es va comprometre el govern espanyol en Brussel·les, que era a un desfasament màxim de 2,5%. Estem parlant d'un dèficit a Espanya d'uns 37.000 milions d'euros, que representen gairebé 9.000 milions menys que l'any anterior. El ministre d'Hisenda, Arcadi, a Espanya ha volgut destacar que aquesta diferència entre el que ingressa i el que gasta l'Estat s'ha pogut reduir sense aplicar retallades.
El dèficit público se reduce porque España registra un sólido crecimiento económico y un gran dinamismo de nuestro mercado laboral. Crecemos el doble que la media europea y tenemos la mayor cifra de empleo de nuestra historia. Y reducir el dèficit ha sido compatible con fortalecer el estado del bienestar. Isenda també destaca que el creixement econòmic va permetre ingressar més de 325.000 milions en tributs, un 10% més que el 2024.
Més notícies amb Cèlia Formen. La Policia Nacional troba a Ceuta un túnel per transportar droga entre el Marroc i la ciutat espanyola. L'entrada del túnel era una nau industrial a prop de la frontera i la porta simulava l'entrada a una cambra de refrigeració. La infraestructura té 19 metres de fundària i 3 nivells, amb vies i vagonetes amb capacitat d'introduir gran quantitat de xix. Ho explica en declaracions a aquesta emissora Cristina Morales, portaveu de la Policia Nacional.
Desde la entrada del túnel había que descender un poco hasta un nivel intermedio donde se apilaban los fardos de hachís en palets en lo que se conocía como una especie de despensa, una narcodespensa. Allí los fardos eran preparados y se almacenaban para subirlos gracias a un sistema de grúas y poleas desde un nivel inferior.
En l'operatiu que s'ha desplegat a Ceuta, Andalusia i Galícia, s'han detingut 27 persones i s'han intervingut 17 tones de droga, 15 cotxes de luxe i gairebé un milió i mig d'euros en efectiu. El Departament de Salut amplia l'edat de cribratge del càncer de còlum fins als 74 anys, ara es feia fins als 69. L'aplicació es farà de manera progressiva a partir del quart trimestre d'aquest any. L'any passat es van diagnosticar prop de 7.000 casos de càncer de còlum a Catalunya i preocupa l'augment d'aquest tipus de tumors en adults joves.
S'han cancel·lat per avui els ferris que connecten Barcelona-Menorca per mala mar. No sortiran ni el Margarita Sales de Baleària, previst per tres quarts de quatre de la tarda, ni el ciutat de Granada de Transmet de dos quarts d'onze de la nit. Els passatgers afectats se'ls recol·loca o se'ls tornen els diners? Sí que es mantenen altres connexions marítimes amb les illes i amb Itàlia.
I dels ports altaeroports, perquè han d'esconvocar la vaga dels treballadors de menys previstes per aquesta Setmana Santa a diversos aeroports, entre els quals el de Barcelona, sindicats i direcció, han arribat a un acord que preveu garanties econòmiques per als treballadors subrogats, segons ha informat el sindicat UGT.
I en marxa una reunió al Consell de Seguretat de les Nacions Unides per analitzar la mort ahir de dos cascos blaus de la missió internacional. Una reunió a petició de França. Poc abans de començar, l'ambaixador d'Israel a l'ONU, Dani Danone, ha acusat la milícia xiita de Hezbollah de ser la responsable de les víctimes.
En relació amb l'atac d'ahir 30 de març, podem confirmar que les forces de seguretat van ser tocades per artefactes explosius de Hezbollah en un incident a prop de Bani Hayan, al sud del Líban. El secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, diu que encara no se sap qui hi ha al darrere. En tot cas, incidents d'aquest tipus es podrien repetir donada la voluntat israeliana d'ampliar el control militar del sud del Líban.
Els esports amb Sònia Oliar. Bona tarda. Bona tarda, Maria. El Futbol Club Barcelona ja ha venut 52.000 entrades per al partit de demà passat entre el Barça i el Madrid, corresponent a la tornada als quarts de final de la Champions femenina. L'RCD Estàdio m'acull a les 9 del vespre al partit amistós de la selecció espanyola de futbol contra Egipte i a 7 jugadors del Barça a la llista de l'Ues de la Fuente.
Avui sabrem quines són les últimes sis seleccions que jugaran al Mundial. Suècia-Polònia, amb els Laurana Roni Bardagi i Robert Lewandowski, Bòsnia-Itàlia, Kosovo-Turquia i República Txecca-Dinamarca. Les altres dues sortiran dels partits entre Bolívia i Irak i República Democràtica del Congo, Jamaica, amb el jugador a l'espanyol.
Charles Piquel a l'equip africà. El Barça de futbol se l'ha visita al Palma dos quarts de vuit en un partit pendent de la 21ena jornada de Lliga i en Baterpolo l'Atlètic Barceloneta. Repa dos quarts de nou l'Olimpiakos en partit de la Lligueta de quarts de final de la Champions masculina. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Ajuntament de Sant Jus ha iniciat les obres de renovació de la gespa del camp de futbol municipal, una actuació que va començar ahir 30 de març i que s'allargarà fins al 13 d'abril, segons ha informat el Consistori. Els treballs es duen a terme de dilluns a diumenge de dos quarts de nou del matí a les set de la tarda i comporten la presència de maquinària i activitat continuada.
Aquesta intervenció forma part d'un projecte més ampli per modernitzar l'equipament esportiu amb l'objectiu de millorar la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat de les instal·lacions. La nova gespa s'instal·la amb materials més respectuosos amb el medi ambient en línia amb la normativa europea. El pla inclou altres actuacions previstes al llarg de l'any, com la reparació de la coberta dels vestuaris per evitar filtracions, la millora de l'accessibilitat amb l'adequació de la rampa, la instal·lació de noves baranes i passamans i la renovació de l'enllumenat amb tecnologia LED per reduir el consum energètic i millorar la visibilitat.
Pel que fa a salut, Sant Just acollirà el 9 d'abril la 14a caminada popular i una sessió de zumba, una jornada oberta a la ciutadania per promoure els habits saludables i l'activitat física. L'activitat començarà a les 10 del matí davant del centre d'atenció primària en el marc de la celebració del Dia Mundial de l'Activitat Física. La proposta, sota el lema Més moviment, més vida, inclou una caminada popular pels carrers del municipi i posteriorment una classe de zumba.
L'objectiu és fomentar la pràctica esportiva en comunitat i incentivar estils de vida actius entre la població. La jornada finalitzarà amb un refrigeri per a les persones participants i l'activitat és organitzada pel CAP i l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud, la Diputació de Barcelona i el Complex Esportiu La Bonaigua.
I en societat, la parròquia del Sant Just i Pastor ha fet públic el calendari d'actes amb motiu de la celebració de la Setmana Santa. Segons ha explicat el mossèn Xavier Sobrevia durant la seva intervenció a Ràdio d'Esvern, s'ha detectat un lleugeument en la participació dels veïns i veïnes en els darrers cinc anys, un fet que ha motivat la recuperació de certs costums, com ara el Via Crucis amb el Sant Cris pels carrers del municipi, el divendres sant.
Els actes litúrgics que van començar amb gran afluència el passat diumenge de Rams a la plaça Verdaguer continuen amb una agenda marcada pel recolliment i la tradició. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
molt curtes. El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Eliès i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs avui dimarts tornem aquí com sempre, al vostre refugi, cada tarda aquí a Rall d'Esvern i escolta, avui un dia molt assolellat i és que em sembla que ja estem gairebé a la primavera. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant el Lucas Duahir, un jove barceloní que va viure un any a Austràlia. Seguidament, repassarem la música més destacada del segle XXI i posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vitó. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha suggerit que el seu país es podria desentendre de les conseqüències del conflicte amb l'Iran, tot i el bloqueig de l'estret d'Hormuz, clau per al subministrament mundial de petroli. En un missatge a la seva xarxa social, Donald Trump ha instat els països afectats, especialment els europeus, a comprar energia als Estats Units o, si no, a armar-se de valor i prendre el control de la zona.
Les declaracions arriben enmig d'una escalada de tensió amb Teheran i després que mitjans nord-americans apuntin que Washington podria donar per acabada l'operació militar encara que el bloqueig a l'estret continuï. Malgrat tot, el Pentàgon no descarta cap escenari des de la via diplomàtica fins a una possible escalada militar i invasió terrestre mentre l'Iran nega qualsevol negociació i assegura que continuarà defensant-se.
I per declaracions com aquesta, la tensió entre els Estats Units i alguns aliats de l'OTAN, entre ells Espanya, continua en augment en el marc del conflicte a l'Orient Mitjà. Avui el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubió, ha obert avui la porta a revisar el paper dels Estats Units dins de l'aliança atlàntica un cop acabi la guerra amb l'Iran.
Des de Washington critiquen durament la postura del govern espanyol, especialment per haver restringit l'ús de l'espai aèri i de bases com Morón i Rota per a operacions militars. Rubio ha assegurat que aquest tipus de decisions qüestionen el compromís dels aliats i ha advertit que si els Estats Units deixessin de desplegar tropes a Europa, seria el final de l'OTAN.
El malestar nord-americà no és només amb Espanya, sinó que també amb altres països com Itàlia i el Regne Unit, que també han denegat l'ús de les seves bases. Tot i això, des del govern espanyol es mostren tranquils. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Álvarez, ha afirmat que no esperen represàlies perquè consideren que han actuat correctament.
Alguns membres dels partits de Donald Trump han arribat a demanar sancions contra Espanya i fins i tot han suggerit traslladar les bases militars nord-americanes a altres països. Una nova crisi que torna a evidenciar la fractura interna dins de l'OTAN.
I mentrestant, els Estats Units continuen armant-se i ja acumulen més de 50.000 soldats nord-americans desplegats a la regió i amb més reforços en camí. Tot indica que una acció militar americana és cada cop més probable. El president Donald Trump estudia diverses opcions. Entre elles, la possible invasió de l'illa de Harg, clau per al petroli iranià, per on passa el 90% de les exportacions del país.
Segons Donald Trump, seria una operació senzilla, però els experts alerta que comportaria greus riscos. Una intervenció, ja sigui per mar o aire, exposaria les tropes nord-americanes a atacs amb míssils i drons en una zona fortament preparada per Teheran i, fins i tot, en cas d'èxit, mantenir el control de l'illa seria extremadament complicat.
Altres opcions sobre la taula inclouen bombardejar infraestructures patroleres, controlar punts estratègics de l'estret d'Hormuz o fins i tot intentar confiscar reserves d'urani enriquit dins del territori iranià. Una operació encara més complexa i arriscada. Els analistes coincideixen que cap d'aquestes vies garanteix una victòria clara ni tampoc la rendició de l'Iran i que provocarien un gran terratrèmol econòmic mundial.
I sobre el terreny, el ministre de Defensa isràlia, Israel Katz, ha anunciat que demolarà totes les vivendes de les localitats del sud del Liban pròximes a la frontera amb Israel, seguint el model d'ocupació aplicat a Gaza. A més, ha assegurat que l'exèrcit mantindrà el control de la zona fins al riu Litani, aproximadament al 10% del territori libanès.
També ha advertit que més de 600.000 desplaçats libanesos tindran prohibit tornar a casa fins que es garanteixi la seguretat del nord-israel. Un anunci que arriba el mateix dia que 4 soldats israelians han mort en combats a la zona. Paral·lelament, la tensió també creix al golf pèrsic i és que l'Iran hauria atacat amb drons un superpatroler de Kuwait carregat amb 2 milions de barrils de petroli al port de Dubai.
Segons les autoritats, no hi ha hagut víctimes i s'ha pogut controlar el foc sense besaments, però l'incident ha fet pujar novament el preu del petroli. Un atac que s'entén com a resposta a les noves amenaces de Donald Trump, que ha advertit que podria destruir bona part de les instal·lacions energètiques clau de l'Iran.
Les hipoteques variables tornen a encarir-se per primer cop en dos anys. L'Oribor ha tancat al mes de març el 2,56%, pujant des del 2,22% del febrer, en un context marcat per la tensió a l'Orient Mitjà.
Aquesta pujada tindrà un impacte directe en les butxaques dels hipotecats. Per exemple, una hipoteca de 189.000 euros, la mitjana de Catalunya, a 30 anys pot augmentar uns 15 euros al mes, és a dir, uns 180 euros anuals.
Els experts alerten que la incertesa i la previsió de noves pujades poden frenar el consum, especialment en sectors com el turisme. A més, si el conflicte s'allarga, podria provocar un repunt de la inflació i obligar el Banc Central Europeu a pujar els tipus d'interès.
Davant d'aquest escenari, els economistes adverteixen del risc real d'entrar en una etapa d'estagflació, amb poc creixement econòmic i preus a l'alça. Un còctel perillós per a empreses i famílies.
I Rosalia va impressionar ahir a Madrid amb la presentació a Espanya del seu nou espectacle, Lux. Durant prop de 100 minuts, l'artista catalana va fusionar música, teatre i una posada en escena gairebé litúrgica, acompanyada per una orquestra d'uns 30 músics.
El públic del Movistar Arena va viure una experiència immersiva, amb moments d'intimitat i altres d'autèntica explosió, on no van faltar grans kits com Saoko o Despecha, reinterpretats amb arranjaments orquestrals. Tot plegat amb una escenografia impactant que inclòs elements simbòlics com, per exemple, un botafumeiro.
Després de superar els problemes de salut de la setmana passada, Rosalia ha tornat amb força i emoció reafirmant-se com una de les grans figures globals del moment. Les entrades per la resta dels seus concerts a Madrid i Barcelona ja estan exhaurides en una gira que la portarà per 17 països del Globus Tarraquí.
I ara a la informació de Sant Just anem amb els titulars municipals. Comencen les obres de renovació a la gespa del camp de futbol municipal. Els treballs a Sant Just esvern s'allargaran fins al 13 d'abril i formen part d'un pla per modernitzar i fer més sostenible l'equipament esportiu.
Caminada popular i zumba per fomentar l'activitat física a Sant Just. La jornada es celebrarà el 9 d'abril davant del CAP, amb activitats obertes a la ciutadania per promoure hàbits saludables.
Nou plànol integrat per millorar la lectura de la xarxa de busos express. L'eina impulsada per l'ATM inclou 43 línies, entre elles l'X30 que dona servei a Sant Just d'Esvern i facilita les connexions amb metro Rodalies i ferrocarrils de Catalunya.
I ara toca ritme, ara toquen els esports.
La selecció espanyola disputa avui a les 9 de la nit un nou amistós contra Egipte a Barcelona a l'RCD Stadium en l'últim partit abans del Mundial del 2026. L'equip de Luis de la Fuente arriba en un gran moment de forma després de golejar Sèrbia per 3 a 0 i mantenir una ratxa de 31 partits sense perdre en els 90 minuts. Joan García, el culer, ha entrat en la convocatòria.
Per la seva banda, Egipte busca recuperar sensacions després de quedar fora del podi de la Copa Àfrica, tot i haver completat una bona classificació mundialista. Els precedents són favorables a la Roja, que ha guanyat tots els enfrontaments anteriors contra el conjunt àfricà.
I també avui es coneixeran totes les seleccions que participaran en el Mundial d'aquest estiu. Els últims bitllets es decidiran mitjançant les finals de la repesca. Itàlia visita Bòsnia, Polònia s'enfronta Suècia, Turquia juga contra Kosovo i Dinamarca ho farà davant la República Txeca. Fora d'Europa també es decidiran dues places més, amb els duels entre el Congo i Jamaica i entre Irak i Bolívia.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui canviem totalment d'estil i ens n'anem al punk més cru i reivindicatiu amb una cançó d'un dels grups referents del nostre país en aquest gènere i que s'ha format i ha arrelat el País Basc. El tema ens transporta a aquelles nits llargues, caòtiques i una mica descontrolades on tot sembla intens però a la vegada molt fràgil. Una història també tèrbola on hi ha pensaments que pesen i també una sensació de buit que es vol omplir com sigui.
La lletra ens parla d'un bucle constant, el bucle de buscar un lloc on calma la set, un asset de viure, de sentir, mentre es fuig de la quotidianitat i de la realitat. Fugides momentànies a base d'accessos que desgasten l'ànima i el cos i provoquen una mirada distorsionada del món en què vivim.
Tot i això, hi ha una necessitat persistent de seguir, de trobar una raó, encara que sigui en una altra nit de festa. En definitiva, la cançó ens parla de la lluita interna, de perdre's i d'intentar trobar-se. El grup que hi ha darrere és un referent del punk rock estatal, amb un estil directe, punyent i sense filtres. Les seves lletres connecten amb molta gent perquè parlen de realitats que sovint no es volen veure, però que molts han viscut.
Com sempre, us deixo tres pistes per què intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2009. El grup és de Vittoria Gasteiz. I la cançó pertany a l'àlbum Una bala. Què? Com ho tenim això? Doncs va, avui anem amb un punk ben dur. Anem amb Oi com a Ayer de Segismundo Toxicóman.
Hay botellas de cerveja rodando por la habitación. Todo por el suelo tirado. Frotan los trozos de blindaje sobre un vertedero de dólar.
Mis sueños contaminados. Ya he vuelto a perder el control. Desde la jaula de este zoo. Todo se ve distorsionado. Voy perdiendo la razón.
Buscando un sitio pa' calmar la sed, risas envueltas en papel, mientras vamos huyendo del amanecer. Por como ayer, buscando un sitio pa' calmar la sed, risas envueltas en papel, mientras vamos huyendo del amanecer.
Fins demà!
i que hagan su trabajo los rayos de sol. Hoy como ayer, buscando un sitio pa' calmar la sed, quizás envueltas en papel, mientras vamos huyendo del amanecer. Hoy como ayer, buscando un sitio pa' calmar la sed, quizás envueltas en papel, mientras vamos huyendo del amanecer.
Bona nit!
Doncs bé, si algú està fent la migdiada, disculpes, perquè crec que amb aquesta cançó segur que t'hem despertat, però bé, una cançó crua i directa que et remou per dins, però que és espectacular. A mi, personalment, aquesta cançó de punk m'encanta. Però, ara sí, passem a l'efemèride del dia. Ara sí, baixem una miqueta les revolucions. La revolució
Avui, 31 de març, celebrem el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere. Un dia per donar veu i reconèixer un col·lectiu que encara és perseguit, massa sovint despreciat i que necessita ser comprès i respectat. Tot i els avenços dels darrers anys, la realitat és que moltes persones trans encara pateixen
situacions de rebuig, mirades de menyspreu, comentaris amb mala intenció i discriminació en àmbits tan bàsics com la feina, l'educació o la sanitat. Aquestes persones molt cops són jutjades des del desconeixement i els prejudicis. Es qüestiona la seva identitat, es banalitza el seu procés i en molts casos es converteixen en objecte de burla o d'odi.
No podem mirar cap a una altra banda davant d'aquestes actituds. Cal denunciar-ho de manera clara i contundent, perquè no és només una qüestió de respecte, és una qüestió de drets humans i de dignitat. Però avui també és un dia per reconèixer la fortalesa, la valentia d'aquelles persones que decideixen ser fidels a si mateixes en un món que no ho posa gens fàcil. Fer aquest camí no és senzill, implica dubtes, pors, incomprensions,
però també una determinació admirable per viure amb autenticitat. I això, per mi, mereix tot el reconeixement i respecte. Com a societat tenim la responsabilitat de continuar avançant, de construir espais segurs, d'educar en la diversitat i de trencar estereotips que només generen exclusió. La normalització no és una opció, és una necessitat, perquè només des del respecte i la comprensió podem aspirar a una convivència realment justa.
Avui, més que mai, defensem un món illiure d'opressió, un món on cadascú pugui expressar-se com és, sense por, sense judicis i sense límits imposats. Un món on la diversitat no sigui un problema, sinó una riquesa. Perquè ser qui ets no hauria de ser mai un acte de valentia, simplement hauria de ser un dret.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb les seccions d'avui. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I ara entrevistem el Lucas Duahir, un jove barceloní que va marxar a treballar un any sencer a Austràlia.
Bona tarda, Lucas, què tal, com estàs? Bona tarda, germà, com estàs? Tot bé? Doncs molt bé, content de tenir-te per aquí perquè ens vens a explicar una història vital molt interessant. Així que, Lucas, si et sembla, anem directes per feina. Molt bé, perfecte. Fa poc menys d'un mes que has tornat d'Austràlia després de viure un any allà, pràcticament a les antípodes del nostre país. Com ha estat aquesta tornada? Bueno, molt bé, molt emotiva, moltes ganes de tornar...
de veure la família, els amics, d'estar a casa... Complicat, diferent, però molt bé, molt content. I tant, m'imagino que després de tant de temps costa una mica tornar, però més endavant tractarem més en profunditat la tornada. Ara anem al principi. Quan et va sorgir per primera vegada aquesta idea de marxar cap a Austràlia? Bé, no et sabria dir exactament,
perquè recordo que des d'haver patit tenia el somni d'anar a Austràlia, no sé per què, des d'acabar aquests programes de Callejeros Viajeros, no sé si te'n recordes. Sí, i tant, i tant. Però bueno, sí, és veritat que els últims anys, abans d'anar-hi, tenia l'objectiu una mica més... madur, diguem-ne. Sí, sí. I bueno, i ho vaig fer. Per tant... Volia un canvi i vaig anar.
Per tant, tu volies un canvi, sempre havies tingut aquesta idea d'anar cap a Austràlia, però van ser en aquests últims anys... Quants anys són això? Aquests últims anys de dir, va, ara sí que sí, em veig amb cor de fer-ho. Sí, probablement et diria dos anys abans d'anar. Per tant, va ser una decisió que vas meditar molt. Sí, bastant. No va ser d'un dia a l'altre, va ser una decisió...
Bé, aquestes decisions importants s'han de prendre amb temps i vaig necessitar aquest temps per ajustar un parell de coses a la meva vida abans d'anar i bé, és el que és. Sí, sí, i tant. I vas escollir Austràlia per aquesta espècie de somni d'anar cap a Austràlia o també per alguna altra raó? Sí, jo crec que això va influir bastant però bé, també influia bastant el fet que
volia un repte gran, perquè podria haver escullit perfectament, no sé, anaria a Alemanya, a Suïssa, aquests països que estan més a prop, però l'Austràlia era un repte més gran, era un lloc
molt més lluny i, bueno, em va cridar l'atenció també aquesta part. Clar, clar, és interessant. Aquesta part de l'aventura, diguem-ne. Exacte, és això, no? Perquè ho vas viure quasi com un repte vital, oi? Sí, exactament. I quin era el teu objectiu quan vas marxar? Abans d'anar, eh? Abans de dir ja estic a Austràlia, quin era el teu gran objectiu d'anar cap a Austràlia? La veritat és que tenia molts objectius i molta expectativa, que moltes d'elles amb el temps no es van complir,
Però, bueno, hi ha una part més personal, més filosòfica, també hi ha una part una mica més materialista, més superficial, llavors, no sé, tenia molts objectius, però, bueno, ho podria resumir en creixement personal. Vale, sí, sí, i tant, clar, una experiència així, suposo que era la primera vegada que et independitzaves, no, també? Sí, sí. Entenc que això, clar, et fa madurar de cop, oi?
Exactament, sí, sí, va ser un cop de realitat bastant gran. I pel que fa al visat, perquè a vegades ho hem escoltat, sobretot en les xarxes socials, que a vegades és difícil entrar a Austràlia, tu com t'ho vas fer per aconseguir aquest visat, per aconseguir poder estar a Austràlia? Bé, és veritat que pot arribar a ser una mica difícil aconseguir-ho, però jo vaig tindre la sort que amb el passaport italià no et van demanar ningú...
requisit, pràcticament. Llavors, el vaig demanar i el segon me'l van acceptar pràcticament de manera automàtica. Perquè entenc que tu tens antecedents d'Itàlia, oi? Sí, els meus avis. Molt bé. Ara ens plantem ja a Sydney, perquè entenc que arribes a Sydney. Què és el primer que fas? Quan aterres, què és el primer que dius? Ostres, ara què haig de fer, no? Bé, jo vaig tindre la sort, i això és bastant important, que tenia un cosí
que viu a... no a Sydney, a la ciutat, però bueno, viu a un poble a una hora de Sydney, i és una cosa que no sabia abans d'anar a Sydney, la veritat no ho sabia, o sigui, la meva idea era anar a agafar una habitació en un hostal, com fa tothom, però bueno, vaig tindre les ois, que aquest cosí vivia, com et dic, bastant a prop de Sydney, i no em va deixar opció de fer res, em va acollir directament, i vaig passar les primeres
És pràcticament el primer mes amb ell, llavors va ser bastant fàcil, bastant còmode per mi. Home, sí, entenc que de sobte donar-te que tens un familiar a l'altra punta del món i que et pugui acollir a casa seva va ser una bona ajuda al principi. Sí, tal qual, sí, sí. I en aquest primer mes que estàs vivint amb el teu cosí, què fas? Intentes buscar feina ràpid o primer dius, escolta, he arribat fins aquí, vull fer una mica de turisme o com t'ho vas muntar aquest primer mes?
Bueno, la veritat que una mica les dues, o sigui, des del primer dia vaig començar a fer totes les documentacions que havia de fer, per tant, tot preparat, i sí, vaig començar a trobar feina des de l'inici, però bueno, sí que és veritat que ho prenia bastant tranquil, és a dir, des del primer moment vaig sempre gaudir de la platja, dels paisatges, de qualsevol cosa, perquè a més estava en un poble,
surfista, doble superbonic, amb molta natura, platja, o sigui, a favor a mi que en el paradis, en la pel·lícula americana. Clar, perquè en aquest primer mes, què tenies? La sensació d'estar complint un somni de la teva infantesa, no? Tal qual, sí, sí, sí, molt idealitzat. I què és el que més t'agrada en aquell moment d'Austràlia? Bueno, en aquell moment, la veritat que tot.
O sigui, a més que el canvi va ser molt gran perquè venim de Barcelona, mudar-me a un lloc, a un poble petit, on tot és la natura, la tranquil·litat va ser un canvi bastant gran. I no sé, a més estava on volia estar en aquell moment, on havia somniat tant temps d'estar. Llavors estava superfelix i tot era un camí de rosa, diguem-ne. I quant tardes en trobar la teva primera feina?
La meva primera feina va ser bastant ràpid perquè el meu cosí em va ajudar una mica amb això i un amic seu no va poder anar a la feina aquell dia i em va dir vols anar i vaig anar-hi una mica per provar i vaig estar treballant 3 dies, va ser un treball de construcció i això va ser la primera setmana pràcticament.
Sí, no feia ni cinc dies que havia arribat. Mira, mira, vale. Molt bé. I has dit que estàs tres setmanes, un mes amb el teu cosí. Aquí què passa després? Te'n vas a viure en un altre pis o com ho gestiones? Bé, després el que vaig fer vaig anar a viure al hostel del poble. En part perquè tenia un amic allà i també perquè aquest hostel et donava la possibilitat de donar-te ja feina.
llavors es feia molt més fàcil trobar feina si estaves al fòstel i bueno, vaig fer-ho una mica perquè tampoc volia estar sempre al costat del meu cos i, diguem-ne, molestant-lo. Clar, clar, perquè tenies també la sensació, no?, potser de dependre una mica d'ell i justament havies anat a viure l'experiència d'anar a viure sol, oi?
exactament del qual ho has dit perfecte perfecte i en aquests primers moments en aquest hostal com vas viure aquest canvi de llotjament perquè clar entenc que ja hauries de conviure amb molts desconeguts i vas conèixer també molta gent sí sí a part els hostals i qui ha estat en un hostal i més en Austràlia ho sabrà que són són un manicomni pràcticament no? però bé la convivència per sort va estar molt bé
Si és veritat que conviure amb tanta gent pot arribar a ser complicat, però al final quan estàs treballant, estàs tot el dia ocupat, tampoc penses molt en això. I més quan tens bona companyia, quan fas amics, perquè també és una cosa que et dona a l'hostal, que coneixes un munt de persones, i vaig tenir la sort que vaig fer molt bons amics allà.
Pel que m'has comentat, també fora de micròfons, tu vas voltar bastant per dins d'Austràlia, vas viure en diversos llocs. Com va ser això? Bé, això va ser perquè... Realment no sé per què, no et sabria dir per què, però sí que un dels motius pel qual em vaig moure del primer lloc on estava, d'aquest poble que t'he dit, va ser perquè volia fer l'extensió del Visat,
i per fer-ho em tenia que anar a Queensland, que és un altre estat, i bueno em vaig moure. Em vaig moure i després per coses de la vida aquest treball no va resultar, i llavors em volia anar a la ciutat on estava en aquell moment, que era Brisbane, que és la capital de Queensland, i vaig dir, bueno, vull un canvi, no vull estar aquí, no m'agrada aquesta ciutat, però no volia tornar a Sydney, una mica per una qüestió d'orgull no volia tornar a Sydney,
I vaig dir, bueno, ara sí. Ara vull l'aventura, la veritat. Si me'n vaig a una altra ciutat, no vull conèixer ningú. Vull de zero totalmente. I em vaig anar a Melbourne, que seria com l'altra ciutat gran.
Seria com Sydney, Melbourne, Madrid i Barcelona, per fer-nos una idea. Clar, però quan parlem que tu et vas movent entre aquestes ciutats, hem de recordar als oients que Austràlia és enorme i estem parlant de distàncies molt grans, oi? Molt grans, sí, sí. Perquè de Sydney i Melbourne, per exemple, ho has d'agafar un avió. Sí, sí, un avió, tot de un avió. No et sabria dir exactament...
Quants quilòmetres, però bé, bastant. Moltíssim. I estem parlant de, potser, no sé, 3-4 hores en avió fàcilment. Clar, clar, imagina't, amb 3-4 hores en avió en Europa et plantes gairebé Turquia. O sigui, imagina't. Sí, sí, sí. Imagina't, aquí estem parlant d'un mateix país. Per tant, arribes a Melbourne, podem dir que aquí et tornes a establir, no? Aquí t'estableixes i... Sí. I trobes una feina i t'estableixes en aquesta ciutat. Sí, de fet, va ser la primera feina...
amb contracte i sí, recordo que estava vivint en un apartament, en el centre, o sigui, va ser el lloc on em vaig establir fins aquell moment, no? Va ser el lloc on estava més establert, podríem dir. I quan ja tens feina, ja tens una rutina, un pis, com era el teu dia a dia a Austràlia? Bé, el meu dia a dia era bastant normal, diguem-ne,
M'esballava, anava a la feina, tornava i després res, tot de sempre, anar al gimnàs, fer esport, tenia molt bona relació amb el meu company de pis d'aquell moment. Llavors, sempre cuinàvem junts, menjàvem junts, però una vida bastant normal.
D'acord, i en aquest temps lliure que tenies, suposo que una mica de temps lliure per tu tenies, vas poder visitar aquestes ciutats, vas poder visitar Austràlia? Sí, m'agradava molt, a mi m'agrada molt passejar, és una cosa que sempre m'ha agradat molt, i sí, recordo que m'encantava anar a caminar i perdre'm per la ciutat, era una cosa que em fascinava. Clar, descobrir un nou món, pràcticament.
Exactament, sí, sí. A part, recordo que Melbourne era una ciutat bastant multicultural, diguem-ne. D'acord. Llavors, sí, m'encantava anar i, no sé, menjar un dia en un restaurant d'Afganistan, per exemple, perquè això és una altra cosa. Els australians no tenen una cuina pròpia, no? Clar. Llavors, sempre estava descobrint...
nous plats, cuina sana, cuina a qualsevol país de l'Àsia. Clar, ara parlaves dels australians, de la gastronomia australiana, que gairebé no n'hi ha. Com és culturalment a Austràlia i com definiries els australians? Bé, són bastant diferents als que estem acostumats a veure.
I et diria que són bastant diferents del que la gent pot pensar. Estic parlant, evidentment, des de la meva experiència, des del meu punt de vista. Són persones bastant fredes, són persones bastant, podríem dir, superficials. D'acord. Una mica al contrari de nosaltres, que són bastant oberts, bastant... com dir-ho?
Ajuda'm, home, com dir-ho. Som bastant acollidors, no? Sí, acollidors, sí. Propers, no? Propers. Propers, és la paraula. En aquest sentit, som bastant diferents. Som molt pres. Sí que és veritat que no som pres a lo millor com et podries imaginar
És a dir, són gent alegre, però són gent amb la que costa bastant assegurar-ne una relació. Sí, és aquest caràcter una mica anglès, que per fora sembla que són molt amables, però després aquesta amabilitat no es transforma en relacions assentades, no?
Totalment, no volia dir-ho, però bé, tu així, totalment. Bueno, al final les coses com són, no? Vas sentir, per tant, que tot era una mica de façana, posar-se la careta. Totalment, sí, sí, una mica de plàstic. De fet, em recordo que una noia argentina m'ho va dir
quan apena s'estava arribant, em sembla que era la meva primera setmana, i m'ho va dir, ella ja feia temps que estava, i jo vaig dir, no, impossible, aquesta noia està flipant, no? Perquè en aquell moment, com et dic, tenia tot superidealitzat i no volia fer-me aquella imatge o veure això que m'estava dient. Però després d'uns mesos em vaig adonar com que tenia tota la raó, i sí, és així, és molt diferent comparat amb el que estem acostumats a veure.
I això diries que és el que més et va costar de la teva etapa Austràlia? Adaptar-te a aquest estil de vida? Sí, no em vaig acostumar mai. De fet, és un dels principals motius pel qual no volia estar més en Austràlia. I és un dels motius pel qual mai viuria en Austràlia, diguem-ne...
per molts anys o indefinidament, no faria vida a Austràlia. Per formar una família no ho veus. Exactament, no. La veritat que no. D'acord, sí, sí, és molt interessant, la veritat, aquestes diferències culturals, no?, perquè, clar, també hem de tenir en compte que estem a l'altre punt del món i si una cosa pot ser és que siguin diferents de nosaltres, no? Exactament, sí, sí, sí. I, de fet, bueno, també això ajuda moltíssim
a valorar la cultura que nosaltres tenim. Sí, sí, i tant, segur que sí. I per tant, es va apropant a aquest final del teu viatge perquè se't caduca el visat, oi? Sí. Perquè el visat recorda més d'un any. D'un any, sí. D'un any amb possibilitat d'extensió, o sigui, ho pots extendre dos anys més,
Però bé, tampoc havia fet l'extensió. Bé, no sé si... Ja et deixo que em preguntis, perquè potser volies anar una mica per allà. No, no, digues, digues, explica com va això del visat. El visat sí, és d'un any. Tenim la possibilitat de fer una extensió en certs treball de... principalment d'agricultura. Però bé, no ho vaig fer perquè, com et vaig dir abans, ho volia fer però per processos de la vida al final no va sorgir.
i els últims mesos estava molt ocupat, havia tingut molts problemes i la veritat que tampoc tenien menys d'estar més temps a l'Austràlia i llavors no ho vaig fer.
Clar, és el que comentaves, no? Tampoc et venia de gust seguir en aquell país. Perquè això d'estar un any fora, un any completament fora, perquè no és que estiguis a Irlanda, per exemple, que si passa alguna cosa pots tornar, estàs dos dies viatjant pràcticament d'aquí, de casa teva. Tota aquesta distància, què és el que més et va... el que més et molestava? No molestar, sinó el que més et feia sentir-te malament, no sé com dir-ho. No sé si m'entens.
Sí. Bé, i a més afegiré que no només estava molt lluny, sinó que va ser un any que vaig prendre molt per estar sol, és a dir, vaig aprofitar el fet d'estar molt lluny i va ser un any d'estar molt a mi mateix, d'aprendre a passar temps en...
a mi mateix, a gaudir d'aquest temps, llavors sí, vaig estar bastant sol. Clar, el que et volia dir que no em sortia la paraula és que és el més dur d'estar tant temps fora i tan lluny. Sí, i a més, és dur, o sigui, bueno, és dur, no sabria dir-te que va ser el més dur, però bueno, és dur, o sigui, estar sol t'ensenya moltíssim, té una part molt bona que t'ensenya moltíssim, i aprens se va durar molt el teu temps i...
gaudir d'estar amb tu mateix i tot això, però també és molt dur, òbviament som animals socials els humans. Totalment, sí. I sí, bé, la família i els amics em mancava moltíssim. Clar, clar, clar. I finalment tu tornes aquí a Barcelona, quan? Vaig tornar el 6 d'aquest mes.
Sí, vaig estar un mes i mig pràcticament a l'Argentina.
Molt bé, molt bé. Ja per veure els familiars, entenc, no? Sí, sí, exactament. Molt bé, molt bé, aprofitant, clar que sí. I ara que ja ets aquí, portes, bueno, podríem dir gairebé un mes aquí a Barcelona, com valores globalment l'experiència ara que t'has pogut distanciar una mica, que ja ha passat una mica de temps en perspectiva, com valores l'experiència? Bueno, la veritat que, més enllà de totes les coses negatives que em van passar,
perquè al final és part del camí, passo l'experiència superenriquidora i és una experiència que ara mateix que ja l'he fet no la tornaria a fer però si pogués tornar enrere la tornaria a fer una i mil vegades perquè em va ajudar moltíssim a créixer com a persona i és una experiència que recomano 100% a tothom d'allunyar-se simplement per un any o per sis mesos perquè considero que és molt transformadora i molt enriquidora
i la veritat que estic molt content d'haver-ho fet. Clar, perquè pel que em comentes, el que més t'ha aportat no és ni l'anglès, ni potser aprendre coses de fer a casa, no?, la parleta d'independència com cuinar o rentar plats o rentar la casa, sinó el que més valores, no?, el que més t'ha aportat aquesta experiència és un tema més mental, oi? Sí, exactament, o sigui, tot suma al final,
Tot és molt important, també hi ha una part més material o més superficial, no sé, viure en el TESC o els estalvis o l'independència, tot això suma moltíssim. Ara crec que a nivell personal tot el creixement i tot el que aprens és molt més atingidor. I ara ho dius, no? Portes aquí gairebé un mes. T'ha costat tornar a viure a la teva ciutat? La veritat que sí. He de reconèixer que em va costar bastant.
perquè al principi estàs caminant pels mateixos carrers que has caminat sempre però tu ets una persona totalment diferent o et sents totalment diferent i acostumar-te un altre cop és una mica difícil o pot arribar a ser una mica difícil però bueno, després d'un mes la veritat que he de dir que m'estic acostumant bé i llavors
No és un grandíssim problema. Clar, també m'imagino que és un còctel d'emocions molt gran, no?, tornar perquè, clar, deixes una vida enrere, però tornes a la que havia seguit la teva vida i tornes a reunir-te amb amics, amb familiars, amb tota la càrrega emocional que això comporta. Clar, entenc que els primers dies són, bueno, una absoluta bogeria, no?
Tal qual, sí, sí, sí, tal qual. I abans ho deies una miqueta, però m'agradaria que aprofundissis una mica més. Per tant, tu aquesta experiència la recomanaries a altres joves? 100%, sí. 100%, crec que t'ajuda molt a establir-te, perquè normalment nosaltres als joves sobretot tenim moltes ansietats, molts dubtes, i moltes vegades estem una mica perduts, i el fet d'estar tant temps fora,
t'ajuda, com dir-ho, a sentar-te una mica, a sentar el cap i valorar el que és realment important a la vida. Clar, abans ho deies, no una cosa tan simple que donem tan per fet com la nostra cultura, el nostre menjar, la nostra manera de comportar-nos, de comunicar-nos, només això ja ho poses en valor, no? Totalment, totalment, sí. Són coses que donem per fet,
I són coses que haurien de valorar moltíssim. Haurien d'aprendre a valorar moltíssim perquè són superimportants. I crec que són coses com t'he dit, la família, la cultura, la casa teva, són coses que signifiquen molt en termes de felicitat, de la felicitat de cada persona. I són coses que moltes vegades donem per fet i que, bueno...
estem pensant en altres coses que potser després et dones compte que no són tan importants. I, escolta, Lucas, de cara al futur, ara al futur més pròxim, quins plans vitals tens? Bueno, la veritat que ara mateix, els pròxims anys, m'agradaria estar aquí a Barcelona i, bueno, després es veurà. No tinc una idea molt clara.
Però bé, ara està per aquí i trobar a feina. Sí, sí, ja està bé, ja està bé que després de tantes voltes també va bé tornar aquí i estar una mica tranquil. I ja per acabar... Exactament. I ja per acabar, que no et volem robar més temps, quin consell donaries a algú que estigui escoltant-nos ara mateix i s'estigui plantejant realment anar cap a Austràlia? Què és el consell que tu li donaries primer? Bé, el consell més important...
no fer-se expectatives ni bones ni dolentes no fer-se expectatives, anar amb les idees menys menys clares però sempre amb la ment molt oberta perquè poden passar mil coses que no t'esperes i res, bàsicament això molt bé, doncs sí, sí, em sembla molt bon consell que de fet el podem aplicar a qualsevol aspecte de la nostra vida, no? pràcticament tal qual, sí
Molt bé. Doncs escolta, Lucas, no tenim més preguntes. Si t'ha quedat alguna cosa per dir-nos, és el moment, i si no, ho deixem per aquí. No, molt bé, home, volia dir-te gràcies i que passo una bona tarda. Perfecte, doncs gràcies, Lucas, i que vagi molt bé. Adeu. Que vagi molt bé, adeu, adeu.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Les hipoteques s'encareixen per primer cop en dos anys per la pujada de l'Euríbor al 2,5% després d'un mes de guerra a l'Iran. El principal índex a l'hora de revisar les hipoteques variables ha passat del 2,22% del febrer al 2,57% al març. És la pujada mensual més gran en tres anys i suposarà un encariment de les quotes d'uns 190 euros anuals. L'increment podria continuar els pròxims mesos si la guerra s'allarga i el Banc Central Europeu
Retoca a l'alça els tipus d'interès, com avisa Elisabet Ruiz d'Otres. És professora de finances de la Universitat Oberta de Catalunya. Una mica assenyala aquesta tendència i si bé els primers afectats seran els que revisin a partir dels propers mesos, el problema serà si aquesta situació i aquesta guerra de l'Orient mig
s'allarga massa, que llavors l'índex d'inflació pot ser molt més alt i, per tant, les mesures del Banc Central Europeu respecte a pujars del tipus d'interès poden tenir un impacte més gran a l'economia. El BCA es fixa com a objectiu una inflació al voltant del 2% i les dades que s'han fet públiques avui de la zona euro ja les superen.
Més notícies, Christian Roldán. Els Estats Units defensen que els pròxims dies seran decisius per al futur de la guerra contra l'Iran. Donald Trump demana als països que tenen vaixells amb cru paralitzats a l'estret d'Hormuz que hi vagin ells mateixos i actuïn per recuperar-los. L'administració nord-americana defensa la superioritat militar del seu exèrcit, com assegura el secretari de guerra, Pete Hexed.
Tenim cada cop més i més opcions, i ells menys. Només un mes després, un mes més tard, establim les condicions. Els propers dies seran decisius. L'Iran-ho sap i militarment gairebé no hi poden fer res. Cal destacar que les últimes 24 hores van veure el nombre més baix de mísils i drons enemics disparats per l'Iran. Sobre el terreny, la jornada està marcada per l'atac del règim iranià contra un gran vaixell petrolier a Dubai.
La Generalitat dona per fet que aconseguirà entrar en la gestió de l'aeroport del Prat. El govern està convençut que guanyarà el mateix poder de decisió o més al Prat que el que han acordat el govern espanyol i Euskadi als aeroports de Bilbao, Vitoria i Sant Sebastià.
Podem Andalusia convoca un referèndum perquè les seves bases decideixin si accepten concórrer sota una candidatura única a les eleccions del 17 de maig. La votació s'ha oberta avui a les 5 de la tarda i estarà habilitada fins demà, 1 d'abril, a la mateixa hora. La decisió s'ha pres aquest dimarts a l'executiva del partit, que ha aprovat per unanimitat obrir la porta a presentar-se a les autonòmiques sota el paraigües de la coalició per Andalusia, candidatura que a hores d'ara integra el moviment sumar, Esquerra Unida i el partit ecologista, entre altres formacions.
Salut allarga les hores d'atenció per als ictus greus a Tarragona i Lleida, però no es tendrà el servei a 24 hores fins a finals de l'any que ve. Els pròxims dies ja s'ampliarà el servei a Tarragona i a l'estiu s'ampliarà a Lleida. La consellera portaveu del govern, Sílvia Paneque, assegura que això contribuirà a igualar els serveis mèdics al país.
d'equitat territorial, de qualitat d'atenció, d'augmentar la capacitat de resposta en aquests casos més complexes dictos. Això vol dir tenir una millor accessibilitat a aquest servei i reforçar també la seguretat clínica i assegurar que tota la ciutadania de Lleida i de Tarragona pugui rebre l'atenció que necessiten al menor temps possible. Les associacions d'usuaris de Tarragona i de Lleida fa mesos que ho reclamaven i ara lamenten el retard en la implantació del servei continuat.
Els esports, Ut Vilà, bona tarda. Bona tarda, el Barça ja ha venut 52.000 entrades pel partit de dijous contra el Madrid, corresponent a la tornada dels quarts de final de la Champions femenina. L'RCDE Estàdio m'acull avui a les 9 del vespre el partit amistós de la selecció espanyola de futbol contra Egipte i a 7 jugadors del Barça a la llista de Luis de la Fuente.
Avui sabrem també quines són les últimes sis eleccions que jugaran al Mundial de Futbol. Sortiran dels partits entre Suècia i Polònia, amb els blaugraners Roni Bardachi i Robert Lewandowski, del Bòsnia-Itàlia, Kosovo-Turquia i República Txeca-Dinamarca. Les altres dues sortiran dels partits entre Bolívia i Irak i República Democràtica del Congo-Jamaica, amb el jugador de l'espanyol Charles Pickle a l'equip africà.
El Barçà de Futbol Sala visita el Palma dos quarts de vuit en un partit pendent de la 21a jornada de la Lliga i en Waterpolo l'Elete Barceloneta repa dos quarts de nou l'Olímpiacus en partit de la lligueta de quarts de final de la Champions masculina de Waterpolo. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Ajuntament de Sant Jus ha iniciat les obres de renovació de la gespa del camp de futbol municipal, una actuació que va començar ahir 30 de març i que s'allargarà fins al 13 d'abril, segons ha informat el consistori. Els treballs es duen a terme de dilluns a diumenge de dos quarts de nou del matí a les set de la tarda i comporten la presència de maquinària i activitat continuada.
Aquesta intervenció forma part d'un projecte més ampli per modernitzar l'equipament esportiu amb l'objectiu de millorar la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat de les instal·lacions. La nova GESPA s'instal·la amb materials més respectuosos amb el medi ambient en línia amb la normativa europea. El pla inclou altres actuacions previstes al llarg de l'any, com la reparació de la coberta dels vestuaris per evitar filtracions, la millora de l'accessibilitat amb l'adequació de la rampa, la instal·lació de noves baranes i passamans i la renovació de l'enllumenat amb tecnologia LED per reduir el consum energètic i millorar la visibilitat.
Pel que fa a salut, Sant Just acollirà el 9 d'abril la 14a caminada popular i una sessió de zumba, una jornada oberta a la ciutadania per promoure els hàbits saludables i l'activitat física. L'activitat començarà a les 10 del matí davant del centre d'atenció primària en el marc de la celebració del Dia Mundial de l'Activitat Física.
La proposta, sota el lema Més moviment, més vida, inclou una caminada popular pels carrers del municipi i posteriorment una classe de zumba. L'objectiu és fomentar la pràctica esportiva en comunitat i incentivar estils de vida actius entre la població. La jornada finalitzarà amb un refrigeri per a les persones participants i l'activitat és organitzada pel CAP i l'Ajuntament de Sant Just amb la col·laboració dels Amics del Barri Sud, la Diputació de Barcelona i el Complex Esportiu La Bonaigua.
I en societat, la parròquia del Sant Just i Pastor ha fet públic el calendari d'actes amb motiu de la celebració de la Setmana Santa. Segons ha explicat el mossèn Xavier Sobrevia durant la seva intervenció a Ràdio d'Esvern, s'ha detectat un lleuge augment en la participació dels veïns i veïnes en els darrers cinc anys, un fet que ha motivat la recuperació de certs costums, com ara el via crucis amb el Sant Cris pels carrers del municipi, el divendres sant.
Els actes litúrgics que van començar amb gran afluència el passat diumenge de Rams a la plaça Verdaguer continuen amb una agenda marcada pel recolliment i la tradició. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
I ara en aquesta següent secció repassarem la millor música del segle XXI, les cançons que ens han acompanyat al llarg d'aquests 26 anys de segle, d'aquest primer quart, de fet primer quart i un any d'aquest primer segle XXI. Doncs comencem directament amb música i anem a descobrir això que dèiem, les millors cançons del segle XXI. I si parlem del segle XXI, a mi una cançó que em ve al cap sempre és I Want It That Way dels Backstreet Boys.
Yeah. You are my fire. The one desire believe. When I say I want it there.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs un absolut temacle dels Backstreet Boys que van posar de moda el concepte de les boybands, un concepte que va triomfar moltíssim a principis d'aquest segle, del segle XXI, i una altra fórmula que també va funcionar molt bé a principis de segle, va ser la White Girl Music. Bueno, aquest és el nom que li hem donat ara, no?, recentment, però el màxim exponent, o un dels grans exponents, és el Call Me Maybe de Carly Rae Jepsen.
Bona nit.
Fins demà!
És que és un absolut temacle aquest Call Me Maybe de Carly Rae Jepsen, que em sembla normal que s'estiguin tornant a posar de moda aquestes cançons que ens van fer ballar tant a principis de segle. A mi em recorden moltíssim a la meva adolescència, quan estava a la primària. Em porten aquells moments. Clar, jo tinc 23 anys, per tant, em porten aquells moments. Quan tenia, doncs, no ho sé, 8, 9, 10, 12 anys, una cosa així. Però una altra cançó que em porta directament en aquesta època, on em feia a la primària...
és Replay Diaz, una absoluta magla.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Jo he de reconèixer que per aquesta cançó tinc una debilitat personal. És una de les més preferides d'aquesta llista. És que em porten aquests temps tants dolços de l'adolescència. Me'n recordo de cantar-la molts cops amb el meu germà i, clar, al final la nostàlgia...
fa el seu efecte. Ara canviem d'estil. Ens anem completament a un altre estil. També anem a la llengua espanyola. Anem a una cançó del 2003 que hem escoltat tots, tots, tots. I és que no em crec que algú no hagi escoltat. Sóc l'editor marinero de Fita i Fitipaldis.
él camina despacito que las prisas no son buenas y en su brazo dobladita con cuidado la chaqueta luego pasa por la calle donde los chavales juegan él también quiso ser niño pero le pilló la guerra
Soldadito marinero, conociste a una sirena. De esas que dicen te quiero, sirve en la cartera llena. Escogiste a la más guapa y a la menos buena. Sin saber cómo ha venido, te ha cogido la tormenta.
Doncs una cançó molt més tranquil·la, molt més reposada, no? De Fito i Fittipaldi, és una absoluta llegenda del rock espanyol, clar que sí. I bé, és una llegenda perquè ho feien, bueno, ho feien i ho continuen fent molt bé, clar que sí, que crec que Fito i Fittipaldi encara continuen tocant pels escenaris de tota Espanya. I bé, un grup espectacular, clar que sí. Ara anem a aixecar una mica l'ànim, anem amb I Got A Feeling de Black 8 Peas.
I got a feeling That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good, good night A feeling That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good night That tonight's gonna be a good night
Fins demà!
That tonight's gonna be a good night Tonight's the night Let's live it up I got my money Let's beat it up Go out and smash it Like oh my god Jump out that sofa Let's kick it on
Una altra d'aquelles cançons que només et transmeten bon rotllo i ja està. Et despreocupen, et desenfaden i et donen ganes de ballar, de cantar i de passar-t'ho bé amb els teus amics. I és que és una cançó espectacular. I got a feeling dels Black Eyed Peas. Ara, però, hem de parlar també de la música en català, que és molt important aquí a casa nostra. I què millor que una lluena a l'aigua de xarango.
Vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi. Balla com una lluna a l'aigua. Vine a buscar. Vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi. Balla com una lluna a l'aigua. Oi, oi, oi. Ai, ai, ai. Oi, oi, oi.
La vida que passa a través nostre. Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies. Busco la clau del teu renn amb les cançons. Vull descobrir-te amb tot el cos. Arribar-te a la boca, robar-te l'aire i tremolar tots dos com una lluna. L'aigua no vull veure.
Vine a robar-me l'aire, vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua. Vine a buscar, vine a robar-me l'aire, vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua. M'agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres, m'agraven els teus ulls cansats.
El aire de primavera
Tengo alergia en el corazón. Voy cantando por la carretera. De copiloto llevo el sol. Y a mí no me hace falta estrella. Que me lleve hasta tu portal. Como ayer estaba borracho.
Bona nit.
Quins temacles que ens ha donat Melendi, quin artista tan espectacular d'aquí, de casa nostra, i aquest Caminando por la vida, bé, és potser el seu gran hit, i és espectacular. Ara, tornem a anar a la llengua anglesa, amb un grup que també ha marcat molt aquest principi de segle, i qui ha de ser, si no és, Coldplay.
Fins demà!
Fins demà!
Pèls de punta amb aquesta cançó que tants bons records ens porta a aquesta època del saxtet del Barça, amb el Messi, amb el Pep Guardiola, amb companyia... Bé, em poso nostàlgic. Però escolta, anem a seguir repassant aquest segle XXI
I si parlem del segle XXI hem de parlar, evidentment, de reggaeton. I si parlem de reggaeton, parlem de despacito.
Si sabes que ya llevo un rato mirándote, tengo que bailar contigo hoy. Vi que tu mirada ya estaba llamándome, muéstrame el camino que yo voy.
Fins demà!
Fins demà!
Ara feia temps que no escoltava aquesta cançó i ara me'n recordo perquè ens va donar tots tant per aquesta cançó, perquè jo crec que tots la vam cremar moltíssim, però s'ha de reconèixer que segueix sent molt bona, eh? Ens porta més a un temps enrere i a un temps, doncs escolta, jo crec que tots érem més feliços, no? Sense tantes preocupacions, o almenys a mi em porta aquesta cançó en aquest moment.
sentiment. Ara sí, hem de tornar a la llengua catalana i tornem amb la que per mi és una de les cançons més boniques mai fetes en la nostra llengua, el català. La gent que estimo, doques gràcies.
Porto amb mi les coses que em vas dir. El teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins. El meu amor, el meu destí, soc feliç.
A prop del perill, només sóc un desig, com un desig. Queda'm mort en aquest món i t'estimo molt, i t'estimo molt i també tinc por.
Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo I un altre cop m'escapo Sempre porto un tros d'ahir I un altre cop m'escapo Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots en vagi a la merda.
La veritat és que no hi ha paraules per descriure aquesta cançó, és espectacular, és preciosa, és una cançó però molt bonica i que una mica sí que et remou per dins i et posa aquests ulls brillants, brillants, brillants. Però bé, ara sí, per acabar, tanquem amb un dels artistes més revolucionaris d'aquesta època, d'aquest segle XXI, que ha trencat rècords, que ha aconseguit un Grammy
A millor artista, una cosa que no havia fet ningú abans cantant en espanyol. Parlem de Bad Bunny i ara això és Moscow Me All.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs en aquest recopilatori no podia faltar Bad Bunny, clar que no, l'artista és referència de la música urbana espanyola, i la veritat és que és un artistàs espectacular. Ara sí, tanquem aquest repàs i anem directament a la següent secció. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Doncs va, anem amb l'última secció d'avui. Anem amb Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume, doncs molt bé, ja feia temps que no venia. Sí, sí, justament anava a dir això, gairebé no me'n recordava ni de com éres. Ala, ala. Ens vas deixar tirats la setmana vinent. La setmana vinent, no, la setmana passada. La setmana passada, no, no, no, no, no els vaig deixar tirats. El que passa és que la vida d'universitària, treballadora i tot això doncs és complicada a vegades. És cert, és cert. Sobretot quan estàs en temps d'exàmens, abans de vacances, doncs...
Sí, sí, sí, tens raó, tens raó, no, et donarem la disculpa, acceptem les disculpes, encara que no m'ho has dit, però acceptem les disculpes, no passa res. Home, per privat, disculpes vaig demanar. No, no, no, si no passa res, no passa res, evidentment no passa res, que tots estem molt lients, tots tenim moltes coses, i jo crec que era el primer dia que feia, ja va, a més. No, no, el segon, però bueno, que portem ja diversos mesos, i mira, aquí seguim. Home, des de septembre, no, doncs ja portes molts mesos,
Però bé, això no és l'important, no passa res. Per això no passa res, no et preocupis. Anem a parlar de cultura, anem amb la teva secció, de què ens toca parlar.
Doncs mira, començarem una mica introduint el tema d'actualitat, que és, no sé si a tu et passa, però a mi sí, i ho he parlat amb moltíssimes persones, que de sobte sentim com que tenim el pensament que vivim com en un accés constant, un accés d'estímuls, que tenim a la nostra disposició moltíssima informació, moltíssimes imatges, fotos...
de tot, a través de les xarxes socials, i clar, ens passem fent scroll hores, literalment, i això és com una dopamina, creiem que així estem més connectats del món, que podem estar al dia de tot, però en veritat, al final, el que acabes fent és desconnectar-te de tu mateix.
Totalment d'acord. No ho podries haver dit millor, estic totalment d'acord i és que accés de tot, d'informació, d'estímuls... Sí, sí. I al final... És difícil inclús concentrar-te una mica, no? Sí, sí, a mi em passa moltíssim, no? Que potser estic estudiant i als 15 minuts ja dic, vaig entrar a TikTok, a veure què passa, no? Sí, sí, sí. A més, una cosa que m'ha agradat molt que has dit, perquè és un sentiment que a mi m'ha passat bastant, és dir, ostres, és que no em puc treure a TikTok perquè si no em perdré moltes coses. Sí, sí, sí.
I després et dones compte, perquè jo ara estic una mica enganxat, ho reconec, però vaig tenir una etapa que me'l vaig treure, me'l vaig instal·lar i em vaig donar compte que no et perdies gairebé res. Ja, literalment. I no et perds, són tonteries de coses que es fan virals que dius, bueno, en veritat és una tonteria, puc viure sense això perfectament.
Jo ets de dir que mai ho he fet. De veritat, moltíssimes persones sí que és veritat que m'han dit, mira, creu-t'ho, seràs més feliç, jo soc més feliç des que no em passo hores a TikTok, altres persones que per concentrar-se, sobretot en èpoques d'exàmens, no directament treure-s'ho, sinó posar com un límit d'hores. Això també està bé. Sí, però jo no ho sabria. Li donaries a posponer, no? Sí, sí. De fet, tinc com que a les 10 de la nit es posa com el modo noche, i així com que et diu...
Hauries de parlar una mica. Sí, molt bé, mañana, jo. No. No, però... No, però a mi em va anar bé, a mi em va anar bé. Vaig a una etapa que estava molt enganxat i vaig dir, fora. Sí. I em va anar bé i... Però bueno, també et dic, eh, mirava YouTube Shorts, que és encara millor. Ostres, sí, o els Reels, quan et desgustades TikTok i de sobte acabes els Reels. Sí, sí, sí. És que és literalment el mateix. No, però sí que és veritat que aquesta sensació, no?, d'estímuls tota l'estona és constant i jo crec que no pot ser bo, eh?
A mi és que els algoritmes tenen... Això sí que fa por, eh? Sí, sí, saben tot el que t'agrada, el que vols consumir, o sigui, només amb un like o que et paris de veure un vídeo cinc segons més de lo normal o que li enviïs a qualsevol persona el vídeo o tal, ja estàs donant un feedback i al final nota que aquest contingut t'agrada, tu ja el tornes a veure i et estàs enganxat, al final. I a part que és molt perillós, eh? Perquè quan tu...
et crees a tu mateix un algoritme basat en les teves idees i prou, aquí també hi ha un component molt perillós que això també assusta una mica. Sí, bueno, jo et ja digui... Espanta, espanta. Espanta. Jo et ja digui que el meu literalment són pel·lícules i sèries i tonteries vàries. Clar, clar, clar. Però és veritat que hi ha potser alguna persona que, bueno, que pugui tenir algunes altres idees o algunes altres aficions. Sí, sí, això és...
En qualsevol aspecte. Si t'agrada molt el blau, només et sortiran coses blaves. Si t'agrada molt el vermell, només coses vermelles. I això és així. A mi això és una de les coses que més pomfa. Sí, perquè som molt llestos. O jo què sé, que estiguis parlant de qualsevol tema i t'escolten. Sembla que de sobte surts tota la publicitat del tema que has parlat. Però bueno... I què hem de fer amb tot això? Nosaltres no fem res, però...
La veritat, crec que jo almenys no faig res, però sí que és veritat que en tot aquest món de superinformació, superestímuls i sobrecàrrega existeix el moviment del minimalisme. Ha passat de ser una tendència estètica a fer una solució a aquesta fatiga col·lectiva.
Amb el minimalisme s'intenta recuperar el control dels pensaments propis, es troba una mica més de claredat i de calma en aquest entorn que constantment ens està demanant atenció. Per exemple, es veu moltíssim els pisos, les cases són totes blanques, els decorats gairebé n'hi existeixen, és tot molt minimalista.
Clar, és veritat, perquè estem constantment amb més estímuls que mai, amb més accessos que mai, però després l'arquitectura és superminimalista. És com un contrast, no? O en les xarxes socials, igual, en plan, si nosaltres estem literalment constant mirant vídeos, però la gran majoria dels vídeos són com també molt minimalistes, no? En plan, no sé, es veuen, per exemple, el cleanlook,
Estètic, ara, que es porta molt, no?, d'un estil molt polit, sense res, estrider, no?, colors bàsics, etc. I, bueno, de fet, el color de l'any és el Cloud Dancer, que és com un blanc trencat, també, com per fer front a tot aquest accés que estem vivint.
Per tant, el minimalisme ja s'està portant a tot arreu. L'hem passat de ser un estil gairebé arquitectònic, no cultural, a tot. També en la nostra manera de pensar, en la nostra manera de consumir, en la nostra manera de vestir-nos, fins i tot.
Sí, de fet, en la nostra manera de vestir-nos moltíssim, hi ha moltíssimes persones que ara vesteixen més bàsiques, amb colors més bàsics, amb blancs, camises, amb colors més vells... I tu creus que això és una resposta a aquest món tan ràpid, no?
Bueno, això ho diuen els psicòlegs o les persones que entenen més de decoració, de moda i tal, ho diuen moltíssim. De fet, el color de la temporada aquest, el Cloud Dancer, que és el blanc trencat, s'ha vist moltíssim. Ara, les setmanes passades, han estat les Fashion Weeks de Londres, Nova York, Milán, París, i s'ha vist molt, molt representat. Mira, mira, no, no, és curiós, és curiós com...
A través d'aquests productes culturals, no? Les robes són productes culturals? Sí, sí. Es podria dir? Jo crec que sí, és una manera d'expressar-te... Jo crec que és cultura, sí. Sí, sí, doncs a través d'aquests productes, no? Intentem trencar amb el que ens envolta, és curiós. Sí, sí, sí.
I ara, tot aquest boom del minimalisme ha donat molt bombo també a una sèrie, que és la meva nova recomanació cultural d'avui, que es diu Love Story, és una miniserie de nou capítols que, bé, explica com es van conèixer el John F. Kennedy Jr. i la Caroline Besset, que, bé, no sé si et sonen, però als 90 van ser com una supericònica parella, tothom parlava d'ells, tot i que no volien ser molt mediàtics, la veritat, sempre...
Bueno, de fet, ella crec que mai a la vida va donar cap entrevista, crec. O sigui que... Ho mantenien molt en secret, eh? Sí. Bueno, en secret no, en plan, se sabia a quatre vents que eren parella, però no volien parlar... Amb discreció. Sí, no volien parlar de la seva vida privada. I bueno, si la voleu veure, està al Disney+, ja està tota a mesa, que avança matí cada divendres, o sigui que si us la voleu veure del tirón...
Ja podeu, eh? Ja podeu, eh? Que jo vaig estar desfrenant cada divendres a aquestes estrenes molt pítoles. Ah, per tant, tu l'has anat seguint... Sí, sí, sí. I es va acabar divendres passat. Vale. Sí, sí, sí. I les recomanes anar?
Sí, a veure, sí que és veritat que explica com es van conèixer i tal, però ja diuen que no ens ho hem de creure tot perquè hi ha diverses escenes que potser estan una mica dramatitzades perquè quedava molt millor la sèrie o, bueno, de fet, has parlat d'alguna exnòvia que va tenir el John F. Kennedy Jr. i aquella... Clar, perquè la història és del John F. Kennedy o del John F. Kennedy Jr. Jr. El fill del president, sí. Sí, sí, sí.
Llavors, ha sortit gent de la família defensant, per exemple, alguna exnòvia que se l'ha pintat de tonta o de mala persona o d'egoista. Hi ha coses que estan molt dramatitzades. Sempre hi ha aquests problemes, eh? Sempre quan fas una sèrie una mica basada en fets reals, sempre hi ha alguna part que acaba descontenta.
Haig de dir que a mi em va agradar moltíssim, sobretot al principi. Després crec que acaba sent una mica monòtona, però està molt bé. Perquè quants capítols són, més o menys? 9. 9. Jo vinc al capítol 7 i 8 vaig dir, bueno, ja me l'acabo perquè me l'has acabat. Però sí que és veritat que vaig ser com, ostres, ho veig que és com tota l'estona. Una mica pesat, no? Sí.
I, escolta, aquesta sèrie d'aquesta relació d'amor entre dues persones, com la vincules-te amb el minimalisme? Amb el minimalisme, doncs perquè la Caroline Besset va ser literalment una icona de moda minimalista, és el que parlàvem abans, no? És a dir, crec que és una noia que no portava gairebé mai acressoris,
Sempre anava, doncs, la seva roba directa era uns tacsans rectes, levis, una camisa, o si portava accessoris com a molt eren unes ulleres així molt petites ovalades o alguna diadema, però no portava mai gairebé ni arrancades ni...
ni polseres, ni rellotges, ni res, i sobretot no portava mai logos, o sigui, de cap marca, si portava una roba de luxe o tal, no sortia mai. De fet, hi havia com una gabardina, crec que era de la marca Prada, que se la posaven moltíssim, però ningú sabia que era Prada, perquè evidentment algú que tingués molts calés
I que comprés a Prada, doncs sí, però de normal no sabries, no? I de fet es va recuperar aquesta gabardina i a la sèrie surt l'original, o sigui, superguai. Sí, la veritat és que no coneixia aquesta dona, però ara mirant fotos sí que és veritat que és un estil molt, molt, molt simple, eh? De dos colors, principalment, i poc més, eh?
potser porta, no sé, un top negre, els texans i potser uns mocassins, que ara estan molt de moda també, de fet. És que al final, ara és el que he dit, nosaltres ens vestim molt minimalistes i moltíssimes persones han copiat aquest estil, sobretot després de veure la sèrie, han sortit moltíssims, sobretot d'això, han sortit moltíssims TikToks, que de fet jo me la vaig veure per això, perquè m'han sortit moltíssims TikToks... Perquè l'algoritme et va portar, eh?
Sí, sí, sí, però això, que era com moltes noies imitant l'estil de roba, o moltíssimes revistes també de moda, com la Vogue o la Glamour, que ensenyaven com, per exemple, què portaria la Karen Besset actualment?
O quines són les... Però és que literalment és roba que no fa tant d'esnourant. Els levis, per exemple, que portava, es segueixen fabricant, o sigui... Clar, clar, clar. O en ocasions, ara estan super de moda, ballarines també, es porten moltíssim. I a mi personalment m'encanten. Les ballarines, eh? Sí.
Bueno, i els mocassins i tot el que siguin sabates en general m'encanten, són la meva perdició. No, no, ja està bé, ja està bé. I això, que actualment ho podem relacionar molt perquè és que és literalment com s'està vestint la gent, o sigui, si tu, almenys jo, potser el meu algoritme o ja està. No, no, tu que saps molt més de moda que jo, ens ho podràs dir.
Jo veig que està molt trendy, com es diria ara, no? Sí, sí, sí. En la cresta de l'hora i, escolta, Sara, és que tot acaba tornant, eh? Sí, sí, totalment. Totes les modes acaben tornant i, mira, aquesta potser és l'última en tornar. Sí, i que també passava molt, no? Sobretot als 90, també crec que venia d'un... La dècada anterior era amb totes les robes super, als 80, molt més excessiva, tal, i va haver com el canvi aquest. I, bueno, ella...
A part de la seva roba, també era molt minimalista en general, en tota la seva vida. De fet, a la sèrie ens parla moltíssim de la seva carrera professional. Va ser publicista a Calvin Klein, que Calvin Klein ja la coneixem com una marca que es promociona d'una manera molt minimalista. De fet, per exemple, la supercampanya que es va fer amb el Bad Bunny és literalment ell on només porta els calçotets. I això està. Sí, fan com molt...
Sí, sí, i ara estava pensant, i qualsevol anunci que en vingui al cap de Calvin Klein són homes amb calçotets i prou, i res més. O per exemple... Darrere d'un fons blanc, un fons gris i prou més, i prou més. Sí, totalment. Ara, per exemple, també ha sortit una campanya de la Dakota Johnson on només porta els pantalons de Calvin Klein, i ja està, i no porta res més, i s'ha de veu a ell amb els pantalons, i ja està.
I en aquesta època, als 90, la Caroline Besset estava treballant allà i va introduir una campanya de la Kate Moss, amb la que més famosa es va fer, que és una model dels 90 també, que era molt minimalista ella mateixa, era com així, entre que era molt guapa i no es maquillava mai, intentaven que només es entrés tota l'atenció en la roba que portava de Calvin Klein.
I tal, o sigui, literalment, ella era minimalista, el seu treball era minimalista, la seva vida era minimalista, perquè vivia a base de petits plaers, treball, quedava amb les seves amigues, algun rotllo tonto, però res més.
Sí, sí, sí, sí. Me n'estic imaginant, per fer d'aquesta persona. Doncs llavors, una festa... Clar, tot això, tot aquest minimalisme, un quadre en què es posi una figura tan pública. Exacte, sí. I aquí és el moment en què es torça tot. Ella està en una festa de Calvin Klein i allà és on coneix el John F. Kennedy Jr. i aquí ja explota, explota la seva vida. En plan, vulguis o no,
El John F. Kennedy Jr. era una persona superemblemàtica. De fet, és que es publicava tota la seva vida a les revistes, a la premsa, feia el que fes. Si sospenia un examen, estava publicat el dia següent a la premsa. Si començava un negoci, el dia següent estava a la premsa. Discursos a través de televisió.
Absolutament perseguit per nosaltres, no pels periodistes. Exacte. Sí, sí, i ella no volia aquesta vida. I ella va intentar mantenir en secret. De fet, al principi es veu com que quedaven en restaurants poc mediàtics, de fet, cutres, fins i tot. O les seves primeres citats eren en una illa remota... Mira. I no, al final, mira, en una d'aquestes illes remotes es van pillar uns preparatges.
i és que tot se sap al final l'hauria d'haver portat algun kebab bueno crec que era un menjar així indi mira mira doncs tampoc tampoc s'hauria escapat no sí i al final no va aconseguir vivint l'alunimat ella ho va intentant totes les seves forces i van tard a poc en descobrir-los per tant
No ho sé, a la sèrie pinten com que al principi es van conèixer, després no van acabar, després van tornar, llavors ho pinten com que van trigar bastant, perquè al principi es van conèixer, van tenir un parell de cites, després van estar sense quedar però mantenen una mica el contacte. No sabria ben bé què dir, tampoc sé si és així en la vida real o no, perquè ja hem dit que potser la sèrie està una mica més dramatitzada.
de lo normal o del que va passar amb la realitat, però bueno, al final s'ho estava sabent. Exacte, el que sí que és real és que la premsa ho va acabar coneixent i la pressió va ser bastant, no? Exacte, sí, ella va passar de viure una vida anònima a que literalment els paperats estiguessin sota casa seva o també es veu que no pot seguir amb la seva vida professional, no? Ella va deixar Calvin Klein
un poc després de conèixer el John F. Kennedy Jr., perquè volia fer un pas més en la seva carrera, canviar d'empresa, mirar a veure què podia aportar a alguna altra marca i, de fet, mostren com està fent una entrevista de treball per Ralph Lauren i justament a baix estan tots els preparatges i, clar, la marca es queda una mica, home, doncs a nosaltres no ens agradaria que fos tot tan mediàtic. Llavors, s'estanca fins i tot en la seva carrera professional.
Clar, clar, que aquesta pressimàtica ja li estava començant a afectar fins i tot al nivell laboral, eh? Sí, sí, és molt fibrí. I, bueno, doncs, això, al final no vam poder mantenir la discreció, no podíem fer res sense que estiguis capturat per la premsa i, bueno, això s'enllaça molt amb la idea principal que he portat abans, no?, que davant de tot l'accés,
intentes com mantenir una mica o mostrar una mica de calma a través del minimalisme. Ella vivia rodejada de periodistes, de fotògrafs, de paparazzi, de tot i la seva roba continua sent així una mica més minimalista, els pisos que ens mostren on estaven ella i la seva parella també superminimalistes. De fet, la seva boda va ser superminimalista.
van intentar que fos més privada, més discreta, i van intentar reunir les dues partes de la família a una illa també, superremota, que això a la sèrie no ho expliquen, però vaig llegir que els convidats només podien pujar al baixell que els portava a la illa amb una moneda que estava gravada amb la invitació. O sigui, amb res, eh? Sí, sí, que no podia anar ningú, literalment. Clar, clar.
No, no, clar, entenc que de tot això va voler escapar d'aquesta manera, no? D'aquesta manera de... Va ser la seva via d'escapatòria, no? Sí. Bueno, li va quedar això, no? El minimalisme, es vestir-se amb poques coses, no? En una manera simple, vivint una vida... Simple, sí, senzilla. Podríem dir... Bueno, no sé si austera, no? Perquè potser eren rics, però...
Sí, segurament. Rics eren, o sigui, per molt que no vestís minimalista l'abric Prada al portal, saps el que vull dir? Sí, que no és una cosa tant de diners, sinó de com gestiones això, o gestiones els teus moments, o gestiones les teves celebracions, la teva forma de ser, la teva roba.
Exacte. Davant de tot l'accés que ella tenia, tota la intensitat, tots els estímuls que rebia, doncs va intentar mantenir-los sota el seu control a través del minimalisme, però el minimalisme en general com a estil de vida, no? Clar, clar, clar. Un punt en què ja gairebé no feia res, ella no sortia de casa. No, no, clar, si has de sortir perquè et persegueixin. Exacte, sí, sí.
que tampoc sé si és super, super real. A la sèrie ens ho pinten com que va estar sense sortir mesos, fins i tot, potser no és així, perquè sí que és veritat que hi ha moltíssimes fotos d'ells dos o d'ella caminant pel carrer. No sé fins a quin punt és super real això que estigués tant temps tancada a casa o sense parlar amb ningú. No ho sé. Jo crec que aquesta és una de les coses que van dramatitzar molt els guionistes de la sèrie, però la idea és aquesta, com que el minimalisme va ser...
La manera de controlar tots els estímuls que li venien de sobre. De fet, també hi ha un capítol, no sé si el 7 o el 8, que es mostra com el funeral de la princesa Diana, que és tot també supermediàtic, ella s'agobia moltíssim i queda a casa seva per intentar com controlar les emocions i tot, i veiem com...
tot el contrari que fa el John F. Kennedy Jr., que surt al carrer. El primer que fa és sortir per airejar-se, per no mirar la tele, per no... Bueno, són dues maneres diferents, però... Sí, sí, clar, al final cadascú gestiona la pressió, la...
Que tinguin constantment l'ull a sobre teu de maneres diferents, no? I crec que una reacció bastant natural és tancar-te, no? I escolta, no vull que em persegueixin, no vull que em vegin, doncs em tanco i ja està. Deu ser molt angoixant, eh? També t'ho he de dir. Jo crec que sí. Jo a vegades ho penso, no? Aquestes vides dels famosos, ara no és una mica del tema, no? Però aquestes vides dels famosos, que sí que és veritat, són milionaris i tenen totes les facilitats del món i tot és molt més fàcil que nosaltres.
però el sentiment de no poder sortir ni de casa perquè saps que la liaràs, doncs deu ser complicat. O anar a qualsevol lloc i que et facin una foto o que... Sí, és que realment no pots anar ni al súper, no? Literalment, has de demanar el menjar a casa. Sí, sí, sí. I arriba un punt que ja... Si no, és que fins i tot et fan... Oh, jo què sé, me'n recordo, per exemple, al Ter Stegen, que li feien fotos al metro, quan era... Sí, sí.
Sí, sí, no, no, a tot, a tot, a tot arreu, és que no pots agafar el metro, de fet, és impossible perquè, bueno, provocaries allaus de persones constantment. Sí, sí, sí, sí. Però bueno, és el que té, a canvi tenen molts diners, cosa que tu i jo no ens passa. No, no és el cas. No ens passa.
Tornant al minimalisme, Sara, per tant, tu creus que és un estil que serà trendy, no?, en aquests pròxims temps, en aquestes temporades. Sí, sí, aquest 2016, sobretot. Jo crec que hi ha les dues reaccions, o sigui, les persones que s'aprofiten de tot l'accés i volen tot més... no sé, en plan, no sé com es diria, no?, però en plan... Sí, recarregar-ho una cara més, no?, aprofitar-ho i ho recarregues més, més barroc.
Sí, i després hi hagi persones que siguin agafant el minimalisme. Com a reacció, també, no? Sí, sí. Depèn de la persona, o depèn del moment. Jo hi ha dies que vesteixo superminimalista perquè em fa madrar la vida i altres dies que dic, ai mira, pues a mi... Clar, perquè també l'estat d'ànim influeix, no? Sí, o la personalitat o el moment en què estàs vivint o tot.
Jo crec que ja es veu molt representat i aquesta sèrie ho mostra molt bé també. El fet de dir, ostres, jo quan estic més angoixada és quan més minimalista o menys ho penso, no? Per exemple, hi ha moments que tot i que ella sigui minimalista durant tota la sèrie, doncs a lo millor hi ha moments que porta el cabell suelto perquè no pensa en el fet de posar-se una diadema o de fer-se una cua. Clar, clar, clar. Sí, es depèn. Sí, sí, sí. No, no, és interessant això. La realitat que la...
les relacions que tenim amb la moda amb la nostra roba és molt interessant perquè
intervenen molts factors, el factor psicològic, l'estat d'ànim, el moment vital en què estiguis en aquest mateix moment i tot això és molt interessant i és el que tu deies, a vegades no ens ve de gust posar-nos res si estem de mal humor i en canvi si estem de molt bon humor doncs ens ho correm una mica més. Sí, quan estàs més saturat, penses, i ara jo haig de pensar en combinar aquest jersey amb aquestes motes o amb aquests taxants o faldilles o el que sigui. Tires pel fàcil, no? Tires pel fàcil i acabes ràpid. Exacte, un tag gran, una camiseta bàsica i punto. I punto.
I que també ho llueixes amb orgull i molt bé. Orgull o fins i tot hi ha vegades que és molt més elegant. Sí, és veritat. I que hi ha gent que vesteix minimalista sempre. I molt elegant, sí, sí. I aquest estil, ja parlant de la teva valoració personal, t'agrada? L'utilitzes?
Sí, sí, jo sí. L'utilitzo molt, de fet. O sigui, a mi, jo tinc ballerines, tinc mocassins, sobretot vesteixo molt amb texats. O, bueno, sí, jo crec que també intento combinar una mica, no? A lo millor jo, per exemple, sí que és veritat que vaig molt esgotada, en general, entre el treball, la uni i tant. Pobreta, pobreta. I hi ha dies que dic... Entre la ràdio. O sigui, m'agradaria posar-me una falda i així, però no puc perquè em passaria literalment...
tres hores sentada en un pupitre mentre faig classe, unes altres quatre mentre estic treballant, o tal, i llavors, potser és una mica incòmode, és també adaptar-ho al teu estil de vida, o per exemple, ahir vaig quedar amb uns amics i vaig posar-me més arreglada o més guapa de lo normal, perquè em venia de gust, no? És depèn del mood, jo crec, també, o del que vagis a fer, o del que necessitis. Sí, sí, justament és el que parlem, no? Depèn del mood, depèn del que tinguis que fer, doncs canvies molt la teva manera de vestir, però en general podem dir que t'agrada, eh?
Sí, sí, a mi m'agrada. Jo, mira, sí, la veritat és que també. Vaig una època que sí que vaig ser com més de dibuixos, no?, a les camisetes, a les sudaderes, que tinguessin estampats xulos, però ara mateix, és que cada cop tires més cap al simplisme, eh? Sí, sí, sí. És la realitat, és la realitat.
No sé si és el moment vital, com hem dit abans, que és tot els algoritmes que ens estan ocupant la gran majoria de part del nostre cervell i no ens deixen pensar què ens posarem, o si no, simplement perquè a l'estar veient tantes coses, potser a l'hora de veure de tu mateix necessites més...
Més calma. Sí, sí. És molt probable que sigui això. Molt bé. Doncs Sara, escolta, gràcies per venir una setmana més. Ens hem d'anar acomiadant que gairebé toquen les set. Gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Adeu.
Gràcies.
I fins aquí el refugi del dimarts, fins aquí el programa d'avui. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i gràcies per escoltar Ràdio d'Esvern, que ja sabeu que és casa vostra aquí al 98.1 FM. Gràcies per tot, ens retrobem demà com sempre. Fins aviat, adeu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.