entorns de muntanya. L'acte s'inclou en el cicle Salut i Muntanya de les Sees. I en societat, el conegut establiment Cuina Miracle ha anunciat el tancament definitiu dels seus dos locals a Sant Just, el restaurant de l'Avinguda Indústria número 1 i la botiga del carrer de la Creu número 9.
La notícia confirmada per la seva fundadora, Miracle Serra, en una entrevista a Ràdio d'Esvern posa fi a una trajectòria de més de tres dècades que ha convertit el negoci en un referent gastronòmic per a moltes famílies del municipi. Miracle Serra ha explicat que la decisió respon principalment a motius personals relacionats amb l'edat i la salut que impedeixen a la família mantenir l'alt nivell d'exigència del negoci.
Tot i que el seu fill, Joan Targarona, gestionava el dia a dia, el suport familiar era una peça clau. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs benvinguts al programa del dijous i ja queda poquet per acabar aquesta setmana que ens ha passat volant, volant, volant, que amb aquest pont se'ns ha escurçat una miqueta. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Foodcat del Víctor Cortines, descobrint la història del Can Vidalet. Seguidament parlarem de l'Erasmus a Sense Filtres amb l'Ariadna Cruz i posarem fi amb La vida és joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
La Guàrdia Civil ha detingut Anxon Alonso, soci de l'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán. La detenció s'emmarca amb l'operació que ahir ja va comportar l'arrest de Leire Díez i de l'expresident de la CEPI, Vicente Fernández.
és la Societat Estatal de Participaciones Industriales. És un holding públic que depèn del Ministeri d'Hisenda del Govern d'Espanya. Tots tres estan investigats per una presumpta trama d'irregularitats en contractes públics. La UCO continua amb una investigació per presumpte tràfic d'influències, malversació, prevaricació i organització criminal en una causa que segueix sota secret de sumari. Segons fons policials,
Servi Navar, l'empresa navarresa, de la qual Alonso és soci i en què Cerdán hauria intentat obtenir fins al 45%, seria una peça clau de la possible trama de comissions il·legals. Tot i existir un contracte privat, aquest percentatge mai no s'hauria formalitzat públicament. La investigació deriva d'una querella de la Fiscalia Anticorrupció i ha comportat 19 escorcolls en diverses províncies, incluent les seus de la Cepi, Denussa, Cepidis i Mercasa.
També s'han practicat registres en un pis de Madrid i en un restaurant de Sevilla que podria haver-se utilitzat per blanquejar diners. Tant Leire Diez com Vicente Fernández estan relacionats amb la CEPI. Fernández en va ser el president el 2018 i va dimitir un any després arran d'una altra causa de la qual finalment va ser absolt. Diez, antiga militant del PSOE, va ser responsable de comunicació de Nusa fins al 2021.
Els tres detinguts passaran a disposició judicial aquest dissabte a partir de les 10 del matí mentre l'AUCO continua analitzant la documentació recollida per delimitar l'abast de la presumpta trama vinculada a figures destacades de l'etapa recent del Partit Socialista Obrer Espanyol.
El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra l'exministre socialista José Luis Ábalos, el seu exassessor, Coldo García, i l'empresari Víctor de Aldama per les suposades irregularitats en els contractes de mascaretes adjudicats durant la pandèmia. El magistrat també ha decidit mantenir a presó Abalos i Coldo, que continuaran en preventiva a Soto del Real. De Aldama seguiran llibertat amb mesures cautelars. Els tres s'asseuran al Banc dels Acusats per organització criminal, suborn, tràfic d'influències...
malversació, falsedat documental i prevaricació. A més, Avalós i Coldó hauran de diposar una fiança de 60.000 euros o s'exposen a l'embargament de béns personals. La Fiscalia reclama 24 anys de presó per Avalós, 19,5 per Coldó i 7 anys per Dealdama. El jutge envia a judici la peça principal centrada en els contractes de mascaretes, després de separar-ne un altre sobre el presumpte cobrament de comissions.
El president de la Diputació de Lugo, José Tomé, va anunciar ahir a la tarda la seva dimissió arran d'una nova denúncia per assetjament sexual que torna a sacsejar el PSOE en plena crisi interna per l'altre cas d'assetjament, pel cas de Paco Salazar. Tomé va comunicar la seva renúncia en una enroda de premsa a Lugo, justificant que deixa el càrrec per no perjudicar el partit.
tot i que mantindrà l'alcaldia de Monforte de Lemos i l'acte de diputat provincial com a no adscrit. Tomé ha negat categòricament els fets i ha qualificat les denúncies de falses i sense proves, afirmant que en prendrà accions legals per defensar el seu honor. I el PSOE, com ha dit Maria Jesús Montero, ja investiga la denúncia anòmnima. Sentim a tots dos. Acosat? Jamás. Acosat? Jamás. Reitero...
Reitero, acosar jamás. Ya se han empezado a hacer las primeras actuaciones, que por supuesto tiene todo un protocolo para poder recabar toda la información fidedigna.
Per contra, el PSOE ha denunciat a la Fiscalia del Suprem l'alcalde d'Algeciras i senador del PP, José Ignacio Landaluce, també per assetjament sexual a diverses regidores a través de missatges de WhatsApp, també per possibles delictes de malversació i tràfic d'influències. Landaluce ha anunciat la suspensió temporal de militància per defensar el seu honor, però manté tots els càrrecs institucionals. Ha negat les acusacions i les qualifica d'infundades.
Islàndia es converteix en el cinquè país que es retira d'Eurovisió després que el festival confirmés la participació d'Israel. La televisió pública islandesa RUB assegura que la presència d'Israel ha generat desunió entre les emissores europees i que amb el debat públic encès ni l'alegria ni la tranquil·litat estan garantides per continuar en el certamen. Per això ja han notificat a l'organització que no competiran en l'edició de 2026.
Islàndia suma així a Espanya, Irlanda, Eslovènia i els Països Baixos i altres països com Portugal també s'estan plantejant unir-se al boicot si no s'exclou a Israel.
La líder opositora venezolana, Maria Corina Machado, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2025, ha reparegut aquest matí a Oslo després d'un any amagada a Venezuela. Machado va tenir greus dificultats per sortir del país i no va arribar a temps per recollir personalment el premi, que finalment el va rebre la seva filla ahir mateix.
Machado ha dit que manté l'esperança que Venezuela tornarà a ser lliure i ha defensat que no hi pot haver pau sense democràcia ni llibertat. Preguntada per una possible intervenció militar dels Estats Units, no ha respost directament però ha assegurat que Venezuela ja està envaïda per agents russos, per jet volar i per bandes criminals que actuen amb el règim de Nicolás Maduro.
Machado afirma que tornarà al seu país en el moment oportú per concloure la tasca de restablir la democràcia. Recorda que fer oposició a Venezuela és molt perillós i que molts ciutadans arrisquen la seva vida per dir la veritat.
I justament avui a Venezuela el president nord-americà Donald Trump ha escalat encara més la pressió sobre Nicolás Maduro en interceptar i confiscar un patroler davant les costes venezolanes. Els militars han pres el control de l'embarcació amb una operació espectacular i Trump ho ha presumit públicament assegurant que es quedaran al patroli venezolà que transportava. Maduro ha reaccionat amb duresa.
i parla d'acte de pirateria, de robatori descarat i d'intervencionisme il·legal. I vincula l'atac al vaixell amb el Premi Nobel de la Pau atorgat a Maria Corina Machado, que qualifica de xou polític. Un nou episodi en la nova ofensiva militar de Trump a la regió, amb atacs a embarcacions venezolones, l'enviament del portaavions més gran del món, i noves pressions sobre Maduro, i fins i tot sobre el president colombià Gustavo Petro, aquí Trump apunta com el següent a rebre la lleiçó.
Ara anem amb la informació de Sant Just, anem als titulars municipals. Festa de Cap d'Any de Sant Just desvern a la Bonaigua amb rebella de matinada. La celebració s'allargarà de la 1 a les 6 del matí amb les actuacions de DJ John Kiep i Beca DJ Team.
Conferència a l'Ateneu per abordar els riscos de la deshidratació a la muntanya. Daniel Cardona-Pera exposarà estudis científics i pautes de prevenció en una sessió del cicle Salut i Muntanya de la CEES.
Sant Just centralitza tota la programació nadalenca en un nou portal informatiu. La web nadal.santjust.net agrupa activitats, horaris i espais dels principals actes festius del municipi. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Exhibició europea del Barça fa venir al Johan Cruyff. 3 a 1 contra el Benfica amb una Alexia Putelles espectacular. Les blaugranes van dominar des de l'inici amb ocasions clares de Clàudia Pina i de la mateixa capitana, fins que Eva Pajor va fer l'1 a 0 abans del descans. A la represa, Davidson va empatar i fins i tot va tenir l'1 a 2, però el Barça va reaccionar de manera fulgurant. Alexia va provocar el 2 a 1 amb un centre xut que Ukiebe, amb pròpia porta, va enviar dins.
i va participar en la jugadora del 3-1 obra de Laia Alexandri. Victòria contundent que manté el Barça líder de la lligueta de la Champions League femenina.
I el Real Madrid va tornar a punxar ahir el Bernabéu 1-2 davant el Manchester City de Pep Guardiola i ja és la segona derrota consecutiva el Santiago Bernabéu. Els de Xavi Alonso reben un nou cop i l'entrenador cada cop està més qüestionat. Els blancs es van avançar amb un gol de Rodrigo, però Rili i després Haaland de penal van capgirar el marcador abans del descans.
Amb set baixes i embaper sense minuts per problemes al genoll, el Madrid va mostrar poca claredat i va acabar xiulat per la seva pròpia afició. El City de Guardiola, superior en el control i en les àrees, va poder sentenciar, però Courtois va evitar un marcador més ampli. L'última gran ocasió va ser Dendrick, que va estavellar una pilota al travesser.
I aquest migdia s'ha fet la presentació oficial de la renovació d'Eric Garcia que renova amb el Futbol Club Barcelona.
I acabem perquè el Futbol Club Barcelona reclama danys i perjudicis a l'Eintrac de Frankfurt després dels actes vandàlics d'una part de la seva afició a l'Spotify Camp Nou. Els incidents inclouen vengades, objectes llançats, seients arrencats i desperfectes en lavabos i miralls. El club ha enviat un informe complet a la UEFA i espera que el club alemany compensi econòmicament els danys i que l'organisme europeu actui per evitar que es repeteixin situacions similars.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui ens toca tornar a un clàssic i ho fem amb una cançó superreconeguda i que estic molt segur que tots haureu sentit algun cop en la vostra vida. Avui ens toca endinsar-nos en el rock més clàssic i també, per què no dir-ho, en el més exitós de la història. Avui es porta un tema que és gairebé un consell dit a cau d'orella. La lletra anima algú que ho està passant malament a no enfonsar-se, a transformar la tristesa en alguna cosa millor i en un motor de canvi.
parla d'obrir el cor, de perdre la por i de deixar d'arrossegar un pes que no ens pertany hi ha una insistència a no culpar-se de tot ni intentar aguantar-ho tot tot sol la cançó és un recordatori de no fer-se mal fent veure que tot va bé quan realment no és veritat
Darrere d'aquesta composició hi ha un grup britànic que va sacsejar la música per sempre, un conjunt capaç de convertir melodies senzilles en himnes universals i d'emocionar generacions amb una naturalitat sorprenent. Com sempre, us deixo amb tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1968.
La banda que fa la cançó és originària de Liverpool i al final de la cançó és llarg i repetitiu, molt identificatiu. Això ho hauríem de tenir perquè avui us ho he posat bastant fàcil, així que que soni, Hey Jude de The Beatles. Hey Jude, don't make it bad Take a sad song and make it better
Remember to let her into your heart Then you can start to make it better Hey Jude, don't be afraid
Bona nit
Hey Jude, don't let me down
Fins demà!
Hey, dude. Hey, dude.
Doncs un clàssic que no falla mai, una canció realment especial d'una banda que realment va canviar per sempre la música rock. Ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 11 de desembre, celebrem el Dia Internacional de les Muntanyes, un recordatori de la bellesa, la força i la importància d'aquests grans guardians de la Terra. Les muntanyes no són només elevacions del terreny, sinó que són espais de pau i serenor i de llocs on sembla que el temps s'atura i on podem trobar un respiro i un refugi de la vida urbana. Passejar pels seus camins, sentir l'aire fresc i observar els cims és una experiència que ens connecta amb la natura d'una manera única.
A més de la seva vallesa, les muntanyes són claus per la nostra biodiversitat. Són llar de moltes espècies vegetals i animals que no trobem enlloc més. Els ecosistemes de muntanya actuen com a reserves naturals que sostenen la vida i garanteixen l'equilibri del medi ambient.
els paisatges que ens ofereixen són simplement espectaculars. A casa nostra els Pirineus són un exemple clar. Valls profundes, llacs cristalins i cims imponents que ens recorden la grandesa de la natura i la seva capacitat de sorprendre'ns. Però les muntanyes no només són velles, també són essencials per a la ramaderia i la pagesia. Les pastures d'alta muntanya són vitals per al bestiar i molts cultius depenen dels rius i aquífers que neixen en aquests cims.
Les comunitats locals han après al llarg dels segles a viure amb l'harmonia d'aquests espais, aprofitant els recursos sense malmetre'ls. Per tot això és fonamental cuidar les muntanyes. L'escalfament global, la contaminació i l'explotació indiscriminada posen en perill aquests ecosistemes i tot el que ens aporten.
Preservar les muntanyes significa protegir la biodiversitat, assegurar l'abastament d'aigua, mantenir la pagesia i la ramaderia i garantir que les generacions futures puguin gaudir de la mateixa manera d'aquesta serenor i bellesa de les muntanyes que nosaltres hem gaudit. Avui, doncs, és un dia per celebrar-les, admirar-les i també cuidar-les. Les muntanyes són molt més que pedra i terra. Són vida, són pau i són un recordatori constant de la nostra responsabilitat amb el planeta.
Ara fem una pausa musical, us deixem amb Citebas d'Extremoduro, que recordem ahir ens va deixar el seu líder Robi Iniesta, i des d'aquí, des del refugi, seguim fent un petit homenatge a aquest gran autor. Per tant, Citebas d'Extremoduro. Citebas d'Extremoduro
Se le nota la voz por dentro hace colores y le sobra el valor que le falta a mis noches.
Y se juega la vida siempre en causas perdidas. Ojalá que me la encuentre ya entre tantas flores. Ojalá que se llame Amapula, que me coja la mano y me diga que sola no comprende la vida.
Más, más, más, más, dame más y que me pidas. Es capaz de nadar en el mar más profundo. Igual que un superhéroe de salvar al mundo.
sola, salva una caracola. Ojalá que me despierta y no busque razones. Ojalá que empezara de cero y poderle decir que he pasado la vida sin saber
T'agrada sin salutar.
Como un extraterrestre se posa en el suelo y me ofrece regalos que trae otro cielo. Le regalo una piedra, recuerdo de la tierra. Me pregunta por qué el hombre inventó la guerra y en silencio pregunta de cosas más serias.
¿Dónde vamos tan deprisa? Me preguntan su sonrisa. Si tú quieres, tengo el plan de caminar. Salga que salga el sol, ¿por dónde salga?
I ara FoodCat amb Víctor Cortinas. Què tal, Víctor? Bona tarda. Hola, bona tarda, jove, com estàs? Bé, bé, amb ganes de tornar-te a veure aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern i ja tenim aquí una altra vegada. Per seguir parlant del futbol català, què tant ens agrada? És el que ens mou al final, també. Bé, és el que...
com els dos al final ens apassiona i sempre estem descobrint palletes joies d'aquest futbol català que a vegades joies que ens passen una mica desapercebudes però són vitals igual pel club i per sort et tenim a tu per redescobrir-nos-les per anar recordant aquelles parletes no?
Víctor, avui és setmana curta, eh? Perquè vam fer festiu el dilluns, hem plantat el dijous i res, demà ja és divendres, ja ha passat volant la setmana. Sí, sí, jo a mi el ponya, com et deia, o sigui, s'ha passat molt ràpid i, ostres, com tu dius, ja estem a les portes del cap de setmana, o sigui, que amb això no... Dóna gust també aquestes setmanes més curtetes, no? Hem aconseguit descansar, treu jo, aquest pont, eh?
Sí, sí, sobretot descansar i desconnectar també al final. Jo crec que vam desconnectar molt el diumenge amb les hamburgueses aquelles, al final. Sí, sí, sí, perquè... Que et va agradar molt, també. El Víctor i jo, i més colla, vam anar a la Champions Burger, aquesta, que és tan famosa. És molt mítica, al final. Sí, sí, sí. No, no, van agradar les hamburgueses, oi?
Molt bona, la veritat. Em vaig fotre un parell perquè... No, no, no, sí, perquè el Víctor té sac, eh? Sí, hi estaven força bons. El que passa és que sí que hi havia força gent, això sí, eh? Però és normal, al final és molt normal. Sí, sí, sí, és veritat que la gent, bueno, és això, és el que tu deies, és normal que hi hagi molta gent perquè molta gent vol anar i nosaltres també vam vol anar i vam portar més gent, així que és normal, però l'important era el menjar.
Sí, perquè t'ho van encantar, no? El que vas menjar al final també o... Sí, sí, la veritat és que sí, em van agradar molt i tot això, a tot i això, després vam haver d'anar al gimnàs perquè collons...
No és el menjar més sa, eh? No, la veritat és que jo veiem que allà també en consurs d'allars d'anar directe a qualsevol gimnà. Perquè les artèries se't comencen a anar a tapurar. Perquè demà una miqueta fer càrdio. Sí, si no pots fer... O sigui, és que era això al final. Totalment. Doncs Víctor, aquest cap de setmana més tenim Barça, perquè Barça us es una partit interessant.
Sí, potser no és tan capdalt també, però sí que és cert que sempre amb l'Assona és un partit molt complicat també, per sort és al Camp Nou també, sempre dic que quan es juga a casa tens avantatge. I a més amb la nova casa, que s'ha convertit en un fortí. Sí, sí, sí, ara últimament jo crec que hi ha, a sort també és el Caliu també, que hi havia altres anys també al Camp Nou. Molt més, molt més, per mi hem recuperat un actiu tan important que la veritat que jo vaig tenir l'oportunitat d'anar al Camp Nou. Sí, és el que t'anava a preguntar. És brutal, és brutal. La veritat que és brutal, i tornes a veure afició.
a Montjuïc, molt cops, era tot turista. Jo és que em posava negra quan anava a Montjuïc, però bé, ara... És que és horrible, al final, també. Ara sí que hem tornat a tenir aquell jugador número 12, també, no? Exacte, exacte, hem recuperat el jugador número 12, que és clau, és molt, molt, molt, molt important. Sí, sí, perquè al final era com jugar en un camp d'entrenament, també, a Montjuïc. Sí, sí, sí. Doncs, Víctor, si et sembla, anem a descobrir l'equip d'avui. Totalment.
A veure, a veure, avui de quin equip ens toca parlar? Doncs mira, avui no sé si ets supersticiós o no, perquè és el tercer programa. Mira, no ho sé. No, no. Però el tercer programa avui explicaré com vas fundar el club de futbol Can Vidalet, tu. Mira, molt bé, doncs el Can Vidalet, veïns d'aquí d'Esplugues. Sí, sí, sí. Fan una mica de frontera amb Hospitalet, Esplugues, però estan a Esplugues. Així que veïns també del Baix Llobregat, estarem atents d'aquest equip, que em sembla que va molt bé. Exacte.
Doncs sí, no sé si tens alguna anècdota d'aquest equip tu personalment o... No, no, no, no, no, no, comparteix un divisió amb l'Hospitalet, però bueno, poc més, poc més, no tinc cap crítica, m'agrada, trobo un equip així de barri també.
Molt bé, doncs comencem amb la fundació del club, del Can Vidalet, que durant l'expansió del barri de Can Vidalet, que com comentàvem ara que està per Esplugues, entre els anys 50 i 60, en plena dictadura de Franco i amb una immigració molt gran d'algunes zones d'Espanya,
Tant a la zona pertanyent als termes d'Espluga com de l'Hospitalet i davant de la manca d'aquests equipaments, els veïns van haver d'organitzar-se per crear i lluitar per espais on desenvolupar activitats, no només el futbol sinó activitats també, saps? Que ja comencem amb aquesta, com la setmana passada, amb aquesta espècie de crítica social també, no? Sí, sí, sí, sí, i tant.
Amb aquesta premissa d'intentar crear i lluitar per espais on poder fer esport, poder tenir una mica d'esbarjo i desconnectar una miqueta del panorama social que es vivia en aquella època a Espanya. Al final sempre hem comentat que fer esport també va molt bé, sobretot per tu, perquè t'acaba allogeant molt també al teu dia a dia. Prescendeix molt més de la base en física.
Correcte, correcte, correcte. Llavors, ara sí, el Can Vidalet va ser fundat el 1966 per Manuel Juan Magdaleno d'Eres i alguns veïns del barri com Zeferino Vaniano, Pablo de la Osa, entre altres veïns de la zona. Molt bé, molt bé. El seu nom el van posar per representar el barri, mira, això també em sona una miqueta com el Sant Cristóbal, no?, també com la setmana passada, perquè ja tenia consciència d'identitat de Can Vidalet
i en record a l'equip de Camp Vidalet Iberia. Fixa't tu, eh? Molt bé, molt bé. Ells el que busquen és això, eh? És posar el nom del club al nom del barri. Sí, sí, sí, identitat de barri. Crear identitat de barri, crear l'equip del barri i ho han fet amb aquest Camp Vidalet que es va fundar el 1966. Totalment, data assenyalada. Cal destacar que un d'aquells equips, el Peña Hortencia, del qual estava el bar del passat Germón Casas, en aquell temps...
Les reunions, entre altres esdeveniments, es feien en els bars perquè no existien les instal·lacions, també, com he comentat en altres foodcats. I cal destacar que després d'alguns desacords d'aquestes reunions, els jugadors se'n van anar d'aquest local i van prendre, com a seu, el bar que regentava Manuel Magdalena, el president, situat al carrer Pubillacars 28. Perquè veig que amb els desacords també, al final, els jugadors... Sí, sí, curiós, de bar en bar.
Aquestes reunions haurien de ser entretingudes, entre braves, morros, calamars, cervesetes... Ostres, a mi no m'agradaria estar, no? Ostres, jo crec que abans el futbol sí que es vivia molt més en aquesta essència, era aquesta essència tan floral, no? Sí, sí, sí, local, al final, de barri, de barri. Totalment. Anem a parlar dels colors, quins són aquells colors del canvi de LED?
Doncs sí, cal destacar que el president Manuel Magdaleno creu que muntar un equip de futbol seria beneficiós per la joventut del barri i per ajudar-los a apartar-los de la delinqüència que per aquella època hi havia tota la zona, ell va crear aquests colors que ara comentarem.
Cal destacar que es poden... Ah, sí, exacte, ara els veia. Van acabar apostant al final pel blanc i el blau, però això té una història de context també, perquè es poden filar l'agulla i compren l'equipatge necessari perquè el dilema ve quan han de decidir amb quins colors han de comportar les samarretes. Aquesta és la principal qüestió.
Uns preferien a la reunió colors del Barça, altres preferien colors del Madrid, i al final es van decidir per copiar els d'un equip que no creix en frutaments, també. Per tant... Que van ser el blanc i el blau, correcte. Que té molta similitud amb el Sabadell, també, perquè el Sabadell també té aquest espècie de colors a l'àstica. Sí, perquè, clar, no és quadribarrat, no és de barres com l'espanyol, blanc i blau, sinó que és com més a quadres.
Exacte. Com l'Espanyol, que... Ai, l'Espanyol. Tinc el cap, no sé on tinc el cap. És més com el Sabadell, que té quadres blancs i blancs i doncs allà. Sembla que es van acabar, bueno, inspirant en el club del Vallès Occidental. Exacte.
Exacte, exacte, i al final ja deus tu que si a les reunions de Barça hi havia disputes per... Però que si Madrid, que si Espanyol, que si Barça... Em dic, mira, agafem el del Sabadell i endavant. I molt millor, i equip català, equip de la terra. I tant, i tant.
Anem a parlar de l'escut. Sí, perquè l'escut també és un element molt important del club. L'escut de representació clàssica acaba representant un escut medieval, casernat en una creu, triangular a la part inferior i de manera de trapezi a la part superior. Cal destacar, això ja és molt més detallat, que té unes proporcions de 1,4 vegades més alt que d'ample,
Cullons, collons, sí que has investigat avui. Aquí he fet estudi, eh, en veritat? Sí, sí, sí. Acaba destacant bé que el cantó superior dret es reflecteixen les quatre barres vermelles sobre un fons groc com a símbol d'un club català. La senyera, molt bé. Exacte.
El captor esquerre, a la mà que està representada a la bandera d'Esplugues, sobre un cercle de color blau que vol simbolitzar una pilota de futbol, com és a dir, també, perquè estem parlant d'un equip de futbol. Pel que fa a la part inferior, de forma arraquinada, com comentàvem, els colors del Sabadell, dels colors blau i blanc representatius del club de futbol de Camp Vidalet, i al centre de l'escut s'hi troba una espècie de faixa estreta, divisa, amb el nom del club, amb lletres en negre, sobre un fons groc.
i ja per acabar, tot un contorn de l'escut es veu vorejat d'una franja de color blanc. Molt bé, noi, avui t'has fet un màster en escuts, eh? Ja has portat un analisi molt i molt detallat d'aquest escut del Can Vidalet. Sí que és cert que jo animo a que la gent entri a la pàgina del Can Vidalet i allà et dona una miqueta aquesta explicació de l'escut, també, perquè posa l'escut...
Sí, sí, sí, correcte. Llavors, o sigui, allà posa una sèrie d'imatges també que et va explicar una miqueta amb els detalls de l'escut. Perfecte. Víctor, fem una mica de pas en el temps perquè em sembla que el 2008 es fa una remodelació de l'escut.
Doncs sí, doncs sí, correcte. Aquell any es fa una renovació de l'antic escut, correcte? I res, una modernització, oi? Exacte, sí, sí, va ser una modernització. Avui també estic una miqueta, espero al final.
respecte amb el que hi havia abans, perquè sí que és cert que tres anys després, el 21 de febrer del 2011, s'acaba aprovant per a Junta Eordinària una remodelació, una altra o tercera remodelació de l'Escut, en què es col·loquen les quatre barres vermelles repartides sobre el fons groc. La senyera. Correcte. I es substitueix la mà de la bandera per una altra veda més esquemàtica, per dir-ho d'alguna manera. També s'acaben eliminant les línies negres que limiten els colors, també.
Jo igualment ja et dic, eh? O sigui, animo també que la gent ho vegi perquè cada etapa té un escut també i al costat té la seva descripció. Sí, al final són processos que han passat tots els clubs i són processos de modernització que, bueno...
No és un canvi molt significatiu, però és la modernització de l'escut. Exacte. Però compte, perquè em sembla que l'any 2016 també tornarà a tocar-lo una miqueta. Doncs sí, justament amb el 50 aniversari del club, que va ser el 2016, es decideix modificar l'escut per honrar l'aniversari del club. És a dir que al mig de l'escut posa 50 aniversari. Molt bé, molt bé. Llavors...
Bastantes modificacions en aquest escut del canvi de led, anem a repassar una mica les seves fites esportives, què tal? Doncs sí, perquè hi ha una de claríssima pel canvi de led, cal destacar que la millor classificació de la història del club és la temporada 25-26, o sigui aquesta, que es va classificar per tercera federació. Molt bé, mira, mira, doncs es troba en un moment de dolç, l'entitat.
Sí, sí, ja et dic, amb els canvis, aquestes coses i tal, sempre van molt bé i sobretot, mira, està en la tercera federació, com sempre comentem, és una categoria molt bona per l'equip i bé, doncs, disputar amb equips com l'Hospitalet, Sant Cristóbal, per exemple. Una categoria excel·lent, i tant que sí.
Anem a parlar també, Víctor, perquè sempre ens agrada parlar de l'esport, del que fan al terreny de joc, però també ens agrada parlar del que fan fora del terreny de joc, dels seus valors, de les seves missions. Correcte. Explica't una mica més. Sí, sí, jo crec que aquesta part és molt important també perquè fa créixer molt més el club també, no? El Cambialet té una màxima en el seu club que és primer persones, després futbolistes.
Mira, molt bé, totalment d'acord. Llavors, a partir d'aquí, treballen, això i tal, perquè el CUP treballa dia a dia per garantir els objectius següents, que els objectius següents són que els nostres jugadors siguin feliços jugant a futbol, és una de les màximes clares en els terrens de joc. El segon, complementar la formació esportiva amb la formació amb valors per aconseguir la formació integrada al jugador, també.
Molt bé, sempre com hem dit, que és molt important, formar persones i futbolistes a la vegada. Totalment, perquè aquí és on després acaben tenint les persones els valors i la seva educació de cara als terrenys de joc i fora també. El tercer objectiu també, utilitzar una metodologia comuna i comptar amb uns entrenadors qualificats que garanteixen els objectius que proposa el club.
I l'últim objectiu que ho deixa bastant clar és ser competitius sempre que s'aconsegueixin complir els objectius anteriors. M'agrada aquesta última puntualització. Ser competitius, però primer tot el que hem dit abans. O sigui, primer valors, humanitat, ser educat i després, quan ja tenim tot això, anem a ser competitius.
Exacte, al final hi hauré que és una de les màximes del futbol, també, perquè avui dia, si veiem partits de primera divisió, tot el que fan els jugadors ho aprenen els nanos també després en els equips. Alguns futbolistes diuen que no, però és que realment els futbolistes són un referent per molts nens i han de cuidar la seva educació. Totalment. I al final s'han de comportar d'una manera correcta, perquè és que si no és el que tu dius, els nens són com una esponja i ho compien tot.
Exacte, si imiten el Vinicius, per exemple, que ara em vege tal, doncs, vaja, no... Malament anem. Exacte, malament anem. I ara, Víctor, tinc bastantes dubtes amb el que introduirem ara, perquè tu m'has dit que el canvi d'ed té un mètode especial que es diu...
Econ. Sí, sí. Explica'm una mica. Això m'agradaria rebreçar-ho perquè és molt important i també és una de les bases del mateix club, també. Cal destacar que aquest mètode Econ, des del 2007, el club aplica aquesta metodologia a tots els equips de l'entitat. És un mètode de qualitat que està basat en la formació contínua dels entrenadors i també dels jugadors.
que ha destacat que, a més a més, també està basat també en l'entrenament cognitiu dels futbolistes i que té l'objectiu de crear jugadors intel·ligents, com bé comentar amb la religió dels velors, i destacar que s'està implementant des de fa un any el futbol bàsic del Paris Saint-Germain. Per tant, és un sistema consolidat, no?, i que potser al Paris Saint-Germain li ha copiat el canvi de LED.
T'imagines que això era així? Home, ja et dic, em va destacar molt, em va sorprendre molt aquesta dada que un club com el PSG, el futbol base, aplica aquest model. Clar, deu ser un sistema que s'està popularitzant perquè deu donar bons resultats. I bé, el canvi de LED està en el seu millor moment de la seva història, potser és per el mètode Econ aquest. Econ, i l'està funcionant.
I per acabar amb aquest mètode, doncs, volia destacar quatre característiques que té aquesta metodologia. La primera és el joc. El que es busca és realitzar jocs com estratègies didàctiques, preferents per aprendre a jugar a futbol. Aquests jocs tenen com a adjectiu crear un entorn d'aprenentatge òptim per al jugador on aparegui un problema que aquest ha de solucionar.
que com a mínim el jugador digui, ostres, ara ha aparegut un problema i jo ara com el soluciono? De quina manera ho puc solucionar? Al final, jugant també s'aprèn moltíssim. Suposo que deben ser jocs aplicats al futbol i no, no, deben funcionar molt bé. Anem amb la següena característica.
Exacte, que és la percepció. És important que els jugadors rebin informació rellevant del joc mentre no tenen la pilota. Per això, prèviament a rebre la pilota, és important saber com i quina informació busquem, quines estratègies com l'orientació corporal i la cerca activa d'informació. Per tant, amb el que vull dir és això. Jo mateix ara m'estam imaginant quan el Pedri rep una pilota. Ell sap on s'ha de posicionar. Qui té al voltant. Exacte. Molt important.
És molt important. També la tercera característica són les preguntes, que un cop garantit un context òptim i provocat un problema específic en el joc, farem preguntes durant ell. D'aquesta manera provoquem que els jugadors aconsegueixin identificar el problema, aprendre'n i trobar-ne les solucions. Molt bé, molt bé, molt bé. A través de preguntar-nos a nosaltres mateixos, no?,
Doncs què hem de fer, cap on hem d'orientar la pilota, com posem el cos... Clar, depenent de cada situació que toca al final. No, no, m'està agradant, m'està agradant aquest sistema Econ, eh? Encara no hem d'aplicar nosaltres a la nostra lliga dels bars, eh? Oh, i tant, i tant, i tant. Anem amb l'última característica, que és concepte.
Correcte. És imprescindible que els nostres jugadors acabin a l'entrenament havent après conceptes sobre el contingut del joc. Per això la planificació dels continguts a treballar amb el jugador ha de tenir en compte les tres etapes de comprensió del joc, que seria la part egocèntrica, sumativa i col·lectiva.
Molt bé, per tant, la primera part individual, no aquesta part egocèntrica. Exacte. I després, la sumativa i la col·lectiva, que al final és... Tots som individuals, però tots formem part d'un gran equip. Exacte. I o tots treballem amb un objectiu o... O l'equip se'n van al risc. Totalment. Això ho veiem molt amb el Barça de Flick. Sí, i tant. Per exemple, és un equip que o juga en equip...
O rai. Totalment. O sigui, per exemple, l'altre dia, contra la Latina de Madrid, sí que és cert que hi va haver moments que s'ha patit, però moments que veies que tots anaven a una. O sigui, aquesta pressió, no? Exacte. On Rafinha és el gran exponent. Exacte. I que tothom estigui ben col·logat, també, perquè si el de davant no pot deixar, el darrere que pugui tallar la pilota i atacar directament. I és important, perquè si va un, ha d'anar l'altre, perquè si no, tot comença a descompensar-se i és on es queren els buits. Un carro és...
Doncs totalment, estic molt d'acord amb aquesta metodologia del mètode Econ i m'ha agradat bastant això de fomentar primer la bona comunicació, l'educació, els valors i després la competitivitat que també crec que és important i això de...
Hem de treballar individualment, però després en grup i de forma col·lectiva i summativa, perquè és que si no... Sí, sí, és que és això. Al final, en tots els futcars ho hem dit, o sigui, el futbol és un esport d'equip, és col·lectiu. Per tant, el que comentàvem fa uns instants, si un falla, ja comença a venir el caos, també. És com aquests dominors, no? Quan cau un, comença a caure tots. Correcte, correcte, correcte.
I, Víctor, saps que a mi sempre m'agrada saber com es troben aquests equips en l'actualitat. Ja hem avançat una miqueta, però, bueno, aprofundim una mica més en aquesta actualitat. Doncs sí, recordar que el Can Vialet disputa la tercera federació, juntament amb l'Hospitalet, també, tant que t'estimes, també. Sí, en aquest grup 5, sí, sí. En aquest grup 5. I, bé, ocupa la Gatososena Plaça, el club de la classificació, amb 12 punts sumats fins ara. O sigui, que bé, al final...
Al final... Bueno, mitja taula. Sí. Al final és un equip que acaba d'aconseguir l'ascens, Rida i Galit, primera temporada de la seva història a tercer RF i estan a la taula mitja baixa, podríem dir, però fora del descens, que és important. Totalment, jo crec que estan somiant. Aquesta temporada jo crec que estan somiant en el bon sent de l'expressió perquè ho estan fent força bé de moment i, ostres, que et mantinguis de moment quan tu ets a la zona mitja taula de la permanència està molt bé. Veurem també com acaba perquè la temporada és molt llarga
Però si segueixen utilitzant aquest mètode Econ o altres aplicacions, no? I tant, i tant. Igual es mantenen, qui sap? Sí, sí. I a més, et recomano que vagis al camp perquè és una caldera, eh? Doncs, ostres... Jo he anat a algunes ocasions i la veritat és que animen, apreten, és un equip...
Bé, a mi m'agrada. Així de barri al final, també. No, no, l'estadi és petitet, molt humil, i la veritat que la gent del club també molt maja. Ostres, doncs m'apunto. Primer hem d'anar a l'estatàlia, que encara ho tenim pendent, l'estatàlia que des que vam fer el programa del Poble Sec el tenim aquí en ment.
Mira, ara que ve el tema del canvi d'any, ens hem de proposar com nous reptes també i llavors volem de complir. Exacte, els objectius, anar a la setàlia. I després el canvi d'any, que això m'agradarà molt. I tant. Doncs Víctor, em sembla que ja hem anat acabant el programa, crec que ja no tenim gaire més a comentar.
No, no, la veritat que jo m'ha agradat molt també, o sigui, com tu has descobert molt el tema d'aquest mètode Econ, també m'ha agradat molt també com hi treballen i tal. Molt bé. I sobretot jo crec que seria com la cosa capdalt també del programa d'avui, també aquest mètode. Sí, al final crec que és el que avui ens hem descobert més, no? El que hem descobert més avui és aquest sistema Econ, que jo i suposo que els oients, o la majoria dels oients, no havíem sentit a parlar mai. No, no, no.
Doncs Víctor, moltes gràcies per tornar-hi a ser aquí, a l'estudi de Ràdio d'Esvern, i res, ens retrobem, com sempre. La setmana següent. La setmana final, el pròxim dijous. Que vagi molt bé, Víctor, disfruta. Que vagi molt bé, disfruta.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
No m'obris més si no vols tornar, tingueu clar. No cal marejar-se més si no funcionarà. Tota la nit, fem-hi voltes al llit. Vinga millor marit, queixa poder dormir. Em pareix amb ullit, que deixo així. Un record molt bonic, em parem de venir. Em vols entendre, pensant en el dia.
I ara us deixem amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio i després amb el butlletí de Ràdio d'Esbem. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Manel Elias.
El Congrés dels Diputats torna a rebutjar el sostre de despesa fixat pel govern de Pedro Sánchez de cara als pressupostos de l'any que ve.
Bona tarda. Com estava previst, no hi ha hagut sorpresa i tot i la crida al seny de Maria Jesús Montero, el ple de la Càmbra Baixa ha rebutjat els objectius de dèficit i deute públics presentats per la vicepresidenta. PP, Vox, Junts i UPN hi han votat en contra. Votos a favor 166, en contra 177, abstenciones 5. Por lo tanto, se rechazan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública propuestas por el gobierno.
L'abstenció ha vingut de la mà de Podem i de Compromís. Tot i aquest resultat, amb aquesta segona votació s'han complert els tràmits previs als pressupostos i el govern espanyol ja podria presentar els comptes públics per a l'any que ve en qualsevol moment. Hauria d'ajustar, això sí, els pressupostos als objectius d'estabilitat presentats a Brussel·les l'any passat en lloc dels que avui ha rebutjat el ple del Congrés. La votació d'avui també ha servit per ratificar l'increment salarial per als funcionaris amb el suport del PP, els vots en contra de Vox i l'abstenció de Junts. Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies amb Txell Bellaspi. Al cap de l'OTEN, Marrute insta els aliats a intensificar els esforços de defensa per evitar que Rússia lliuri una guerra que, segons ell, podria ser de l'escalada del conflicte de la Segona Guerra Mundial. Rute alertava de la complaença de massa membres de l'aliança que, segons ell, no senten l'urgència d'una amenaça que creu que ja és aquí. Som el pròxim objectiu de Rússia. I ja estem en perill.
Els peatges de Catalunya, tots en vies de la Generalitat, s'apujaran l'any que ve a prop d'un 3%. Els túnels de Vallvidrera costaran gairebé 5 euros i mig, en hora punta per als turismes. El túnel d'Alcadí, els cotxes sense bonificacions i no residents, pagaran més de 14 euros i mig. També s'encarirà l'autopista Terrassa-Manresa. El peatge troncal de Sant Vicenç de Castellet entre Terrassa i Manresa costarà 5 euros i 81 cèntims.
per als turismes entre dilluns i divendres, no festius en hora punta, i 9,76 per a la resta de moviments. I el tram sud de la C32, el preu per als turismes de mobilitat obligada, el tram entre Castelldefels i Sitges, costarà 4,21 euros. Els que no puguin acreditar-la hauran de pagar 8 euros amb 42 cèntims.
I els municipis de la Neu de Berguedà i Vilada faran la consulta popular sobre la central hidroelèctrica reversible de la Baells el 28 de març. Corresponsal al Berguedà, Natia Bell. Bona tarda. Tot i que no serà una consulta vinculant, els dos consistoris demanen a la Generalitat que reconegui el resultat, és a dir, llegim textualment, que no autoritzi cap tràmit ni actuació que contradigui el resultat democràtic ni els posicionaments institucionals locals.
En un comunicat conjunt, els ajuntaments han informat que la setmana passada van aprovar per ple el reglament per fer aquesta consulta a la data i la pregunta, que és la següent, esteu d'acord amb la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a l'embassament de la Baills? Nàtia Dell, Catalunya Ràdio, la 9 de Berguedà.
Creix la pressió popular perquè Portugal es retiri del Festival d'Eurovisió del pròxim mes de maig a Viena per la participació d'Israel en un comunicat emès avui, 12 dels 16 compositors del Festival de la Cançó 2026, el certamen que fa una preselecció portuguesa per a Eurovisió, han manifestat que rebutjaran anar a Viena si guanyen el concurs.
Temps ara pels esports. Demi Aguilar. Eric García seguirà el Barça fins al 2031. Abans s'ha escenificat la signatura. El polivalent jugador de Martorell reconeix que el començament amb Hans i Flick va ser difícil, però ara gaudeix sent el jugador amb més minuts a l'equip. El Girona obre demà la setzena jornada de primera al camp de la Reial Societat. Michel Sánchez, el tècnic, recupera Ounahi i Arnau Martínez i ha explicat que el porter Ivakovic es va negar a jugar a la Copa contra l'Orense.
El Barça de Futbol Sala jugarà contra el Poço Múrcia als quarts de final de la Copa del Rei, que es disputaran el febrer. A tres quarts de nou d'aquest vespre, Champions masculina d'hoquei patins, tris i no reus. El conjunt roig i negre busquen la primera victòria a Europa. I el Barça de Bàsquet comença demà una marató de sis partits en 11 dies entre ACB i Eurolliga. D'entrada rebrà l'Olimpiacos a la quinzena jornada europea. Avui, a dos quarts de nou, València-Efes i a les nou, Reial Madrid-Bascònia.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La revetlla de Capdany de Sant Jous tornarà a reunir el públic a la pista coberta del Poliesportiu de la Bonaigua en una celebració que s'estendrà durant l'1 de gener d'una de la matinada a sis de la matinada. L'esdeveniment organitzat al Complex Esportiu Municipal preveu una matinada de música i ambient festiu per donar la benvinguda al nou any.
L'organització estableix una entrada anticipada de 13 euros amb accés garantit sempre que la persona assisteixi abans de les dues de la matinada, mentre que la taquilla fixarà un preu de 15 euros condicionat a l'enforament a partir de les dues de la matinada. Els menors de 16 anys podran accedir-hi únicament si van acompanyats de mare, pare o tutor.
La festa comptarà amb actuacions musicals a càrrec de DJ John Kiep i beca DJ Team, que conduiran la sessió fins a la clausura prevista a primera hora del matí. I en cultura, la CEA es organitza el 12 de desembre a les dues quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu la conferència a la hidratació a la muntanya, dedicada als riscos que comporta la manca d'hidratació en activitats d'alta altitud.
La sessió anirà a càrrec de Daniel Cardona Pera, farmacèutic jubilat de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, que presentarà a la xerrada la hidratació a l'alta muntanya, un problema seriós. Cardona exposarà estudis científics que identifiquen la deshidratació com un dels factors més determinants en els accidents de muntanya i detallarà les conseqüències que pot tenir sobre la salut. També proporcionarà recomanacions per prevenir la pèrdua de líquids durant l'activitat física en entorns de muntanya.
L'acte s'inclou en el cicle Salut i Muntanya de les Ceres. I en societat, el conegut establiment Cuina Miracle ha anunciat el tancament definitiu dels seus dos locals a Sant Just, el restaurant de l'Avinguda Indústria número 1 i la botiga del carrer de la Creu número 9. La notícia, confirmada per la seva fundadora, Miracle Serra, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, posa fi a una trajectòria de més de tres dècades que ha convertit el negoci en un referent gastronòmic per a moltes famílies del municipi.
Miracle Serra ha explicat que la decisió respon principalment a motius personals relacionats amb l'edat i la salut que impedeixen a la família mantenir l'alt nivell d'exigència del negoci. Tot i que el seu fill, Joan Targarona, gestionava el dia a dia, el suport familiar era una peça clau. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem sense filtres amb l'Ariadna Crud. Bona tarda, Ariadna, què tal?
Bona tarda, Jaume. Bé, aquí estem. I tu? Recupera, no? Sí, sí, sí. Una mica millor que la setmana passada. No et vam tenir aquí perquè estaves malaltona, no? Estava... vaig agafar la grip. O sigui, va ser catastròfic.
Bé, sí, sí, ja ho diuen en les notícies que hi ha l'epidèmia aquesta i aquí tenim un testimoni supervivent. Sí, total. Important. Va haver-hi un moment que no sabia si seria supervivent o no, però sí, sí. O sigui, va ser bastant criminal, la veritat. Bé, bé, bé. Però vas estar a casa o vas arribar a l'hospital i tot.
No, no, no, vaig estar a casa, molta febre, o sigui, jo molta, molta no era, era 38 i així, però és que clar, jo acostumava a tenir 35 a temperatura normal, catastròfica. Bueno, bueno, bueno, ara ja 100% recuperada o bueno? No, he de dir que tinc molta tos i que intentaré que no s'escolti, però no puc prometer nada.
I si no, mira, la gent ja ho sap, que és per un motiu de pes, eh? És recuperació, bàsicament. Exacte, exacte. Doncs, Ariadna, anem a entrar ja en el tema d'avui. Preocupacions dels joves, avui quina ens ha tocat? Sí, avui ens ha tocat els Erasmus. Ah, mira. És a dir, per qui no sabia què és un Erasmus, que ho dubto, però bueno, aquí ho expliquem tot. És bàsicament un intercanvi. Un estudiant o un estudiant universitària marxa a viure i a estudiar.
a un indret d'Europa diferent durant un període de temps, ja pot ser un semestre, que són 5-6 mesos, o bé tot el curs. Abans de començar, explicaré una anècdota personal. I és que jo no he marxat d'Erasmus i no marxaré. El que durant la carrera no marxaré, sí que tinc pensat fer el màster, això que es diu de fer el màster fora, o viure fora una temporada, però l'any passat jo vaig fer la sol·licitud d'Erasmus i tot, i sí que em van accelerant.
acceptar. O sigui, jo en teoria ara mateix no hauria de ser aquí. On hauries d'estar? Hauria d'estar a Coimbra, Portugal. Home, sona bé, eh? No, no, sona molt bé, sona molt bé. Però què va passar? Que, bueno, la meva primera opció estava supercontenta, però per motius de la vida que no vaig poder anar. I vaig haver de signar, bueno, va ser un drama, jo que també soc molt dramàtica, per mi va ser un drama haver d'anar allà
Hola, és que... És per renunciar... Bueno, et fan escriure i redactar com els motius i signar, posar document de renunciar. No, no, és molt dramàtic. És tràgic, és tràgic. És molt tràgic. I a més, era la teva primera opció, has dit? Sí, sí, sí. O sigui, jo... Sí, o sigui, sí que és una cosa que sempre he volgut fer, estudiar fora, tal. També tinc el meu germà estudiant fora, que també és com que... Doncs els dos fora, saps? Sí, sí, sí. I sí que sempre ho he volgut... Els pares ho haurien agraït, eh, potser. Sí, sí. Bueno, mira...
Ho he fet per ells, perquè no es quedin sense mi. Exacte, exacte. Però sempre era com l'ella que em rondava pel cap, però en el moment... No era el moment. No, no, aquestes coses a vegades passen, que tot i ser una motivació potser de vida, podríem dir, no era el moment i no tocava. I no tocava. I ho pots recuperar el màster, com has dit, i la mar de bé. Sí, que no és un drama, m'encanta fer drames de les coses. A mi també. Però bueno, sí que en el seu moment va ser criminal, però ara ja no. Ja està, perfecte, cap problema.
Però no hem vingut a parlar de tristeses ni de drames, sinó hem vingut a parlar de la gent que sí que ha marxat d'Erasmus i que sí que ha viscut aquesta experiència. Com ets tu? Sí, sí, sí. Em sembla que sí, em sembla que sí. Llavors, com ser de primer home que has marxat d'Erasmus, la secció d'avui anirà una mica per...
Coneixer com l'Erasmus, entre cometes, a partir del teu punt de vista. Vale, perfecte. Serà com una mini-entrevista. Mira, o sigui, hem intercanviat rols avui. Sí, sí, sí. Meravellós, això. Per veure una mica com va ser la teva experiència i per conèixer una mica més el que és l'Erasmus, per la gent que no ho conegui. Et volia preguntar, primer, per com va ser el fet de decidir. Vull anar a l'Erasmus i m'aniré.
Doncs mira, jo ho vaig tenir tan clar des del principi, o sigui, jo no havia començat la carrera, t'ho dic en sèrio, això és 100% real, no havia començat la carrera i jo sabia que me'n volia anar d'Erasmus. Que guai. Ho tenia molt, molt, molt en ment i és que des del primer dia d'universitat vaig dir, jo me'n vull anar. I mira. I te fuiste. Vas fer, sí, sí.
Bé, avui parlem sobre els Erasmus perquè ahir el dimecres va sortir la primera resolució de les places d'Erasmus de l'any vinent, és a dir, del curs vinent. A l'AUAB, no? Exacte, a l'AUAB. Parlo de l'AUAB perquè... Ahir va ser dia d'alegries o de tristors, no? Sí.
Sí, sí, o sigui, ahir va ser un dia que es notaven els nervis pels passadissos, o sigui, de veritat, jo, bueno, el tercer, al meu curs, els dimecres és com el dia de festa, que només has d'anar si tens l'optativa aquell dia, i sóc la pringada que té l'optativa aquell dia.
I et juro que es notava com els nervis o tot mirant els mòbils, fent refresh a l'alcia de l'aigua. No, sí, sí, no, realment és que quan estàs aquí i que has de conèixer on vas, realment et poses molt nerviós i tens moltes ganes de marxar, ja estàs pensant en què faràs l'any vinent i clar, fins que no saps el destí no pots començar a mirar les coses sense certa.
I a més que fer com la petició és un drama, és un món també. No, no, i quan tens la plaça, això encara d'aconseguir la plaça val, però quan ja la tens i has de fer tots els tràmits, això sí que és una mogeria. Bé, després parlem d'això. Perquè et vull preguntar primer, que clar, o sigui, parlant que ahir va ser el dia, que sabia si marxaven o no, com et vas assabentar tu de què marxaves?
doncs jo estava a casa, me'n recordo que estava a casa i res, això amb el que tu dius, mirant la plataforma vaig refrescar i com tu dius no em va aparèixer i jo també vaig poder anar a la meva primera opció que era a Pàdova, a Itàlia i mira, vaig tenir molta sort perquè no m'ho esperava del tot, dic bueno a veure no em toca, no sé què, jo havia posat, bueno després ho parlarem, les destinacions, però bueno
L'havia posat tot Itàlia, fins la cinquè era tot Itàlia. Jo volia anar a Itàlia, només volia saber això. I mira, per sort em va tocar la primera i realment ho vius amb molta alegria. Dius, ostres, que bé, és una alliberació. I ja, des del minut que ho saps, comences a buscar on viuràs, a la zona, com és la ciutat, tot, tot, tot.
Clar, perquè qui no ho sàpiga, per decidir, perquè la universitat decideixi quin marxa Erasmus, va segons la nota, segons si tens el nivell de... Per exemple, si vols marxar a París i tens el B2 de francès... Sumes molts punts. Òbviament, sumes molts punts davant d'una persona que potser té tres punts més de nota però que no té el B2 de francès.
Clar, clar, clar. I al final això demostra que sóc molt bona estudiant, no, Mariana? Sí, al final del dia. Bé, després parlarem de lo bo estudiant que eres allà. Perquè, clar, com has dit, vas marxar a Padova, que és a Itàlia, i que vas posar com tot Itàlia. Com va ser el procés de decidir que volies Itàlia des de dalt fins a baix?
Doncs és que no ho sé, sempre m'ha agradat molt l'italià, l'idioman, sí? I tenia com aquesta espineta de voler aprendre'l i també m'agrada, és un país que m'agrada molt. He viatjat molt a Itàlia per sort i sabia de la primera mà que m'agradava molt i no ho sé, tenia com aquesta espineta de voler viure a Itàlia i mira...
Ho tenia claríssim, però molt, molt, molt clar. Perquè al final crec que és una mica semblant a nosaltres, però és diferent i tenen aquesta vida més social com la nostra i jo buscava molt vida social. I quines van ser les altres opcions? Me'n recordo que hi havia Florència, Siena... Ai, Florència. No, no, m'encanta. No, no, sí, sí. Que vaig dubtar molt, eh? Pàdova o Florència de primera o de segona, però mira, al final vaig dubtar per Pàdova perquè era una ciutat una mica més petita i per canviar una mica.
I res, això, Itàlia, perquè és que estava enamorat d'Itàlia, i bueno, segueixo estant una miqueta, i és que ho tenia molt, molt, molt clar. I després que no fossin Itàlia? Vaig posar Polònia, i jo crec que ja està, no en cabia res més, tot Itàlia, i crec que dues de Polònia. Molt bé. Perquè Polònia també havia estat, i m'havien comentat que tema social i tema Erasmus és molt, molt, molt xulo.
Que bé, que bé. A veure, com has dit, volies aprendre l'idioma i tot això, però clar, al final són dos idiomes diferents que, tot i que s'assemblen, l'Italia s'assembla al castellà o al català, és un idioma diferent. Com va ser aquesta barrera d'idioma de dir, uf, què faig aquí sense saber Itàlia i...
Doncs primer, abans de començar a mirar l'Erasmus, no tenia ni idea d'italià. Sempre m'havia agradat, però mai m'havia posat. I quan ho vaig saber, vaig començar a escoltar molta música en italià, això sí, i ja vaig començar a escoltar italià, italià, italià, i em posava alguns podcasts també de...
aprenent italià, no sé què, coses d'aquestes, no? I jo dic, ostres, això ho tinc ja, ho tinc a tope, ho capto tot, ho capto tot. I, bueno, potser em vaig adonar que entendre'l sí que em semblava mitjanament fàcil, parlar-ho ja no és tan fàcil. No és tan fàcil.
Però al principi, com al final és el que tu dius, és molt similar. Doncs tenim facilitats. Els que som de Catalunya tenim moltes facilitats perquè tenim català, castellà i és com una barresa de les dues. Sí, que pots tirar d'alguna banda. Jo aquest estiu he anat a Florència. Vaig fer com una ruta per itàlia amb la meva família.
i em va encantar tant que estic amb el Duolingo a tope amb l'Itàlia. Mira, jo també em vaig posar amb el Duolingo, però vaig durar potser 15 dies i em vaig dir, em sembla que no serveix per res. Sí, jo ara estic en el moment de dir, uf...
És que tot és poma, mela, sucre. Sí, jo ara mateix estic amb la família, la família, mira. Que jo no sé de què em serveix, però bueno, jo estic allà a tope. Va, sí, sí, no, no, no, no, no, no, no, no, està bé, està bé. Jo tinc aquestes dubtes, no sé si funciona o no funciona, potser és que no vaig tenir la paciència suficient. Clar, home, 15 dies també, és bastant humil això, no? Sí, sí, sí, sí. Tu quant, de ratxa? 20, eh. Ah, bueno, eh, bueno, pensava que m'havies de dir 45, una cosa així.
No, no, sí, sí. Vaig començar fa por, vaig començar fa por. Vale, i ja com parlant del que vas a fer d'Erasmus, que és estudiar en teoria, com són les classes d'allà? Hi ha molta diferència del que són les classes d'aquí? Veig una mica de rintintina la teva pregunta. No, no, no, cap ni un, cap ni un. Què és el que vas a fer allà, suposadament? Bueno, les classes, molta diferència sí. Sí? Realment sí. O sigui, s'ha de dir que jo vaig fer les classes totes en anglès...
Vale, això ja torno a preguntar, Ana. Cap ni una en italià? Cap ni una, cap ni una. Per tant, això em va facilitar una mica les coses perquè domino més l'anglès que no l'italia. Sí, sí, sí. Però igualment el sistema de classes a Itàlia és molt, molt diferent. Primer de tot, el que vam notar tots els Erasmus és que és molt més fàcil.
Sí. La Universitat d'Itàlia és molt més fàcil que aquí. Però més fàcil en general o perquè sou estudiant Teras? No, no, no. En general. En general, en general. És molt més fàcil en general que aquí. Som molt més exigents aquí, et demanen moltes més coses, molt més projectes, molts més exàmens. Per mi no té res a veure. O sigui, el nivell...
em sap greu dir-ho, però la realitat és molt més baixa a Itàlia. I moltes classes realment tampoc eren obligatòries, tot i que jo sí que anava. I això no és bulo, no és perquè m'estic sentint la meva mare o el meu avi, no. És, t'ho juro que és veritat, que jo sempre que estava a Padova anava, sempre. Molt bé, molt bé. Com ha de ser al final, no? Sí, sí. I en tema exàmens...
també eren bastant més fàcils. Sí. I a mi, parlant amb companys, ens donava la sensació que posant una mica les coses així mig bé, t'ho comptaven fàcilment amb un notable, quan realment era d'Espanya, tu fas això, i et posen un cinc pelat. Bueno, prou bé, no? Sí, sí, amb això ho conté, home. Sí, sí. I què t'he de preguntar? Els treballs i tot també, en anglès i tot? O sigui, tot en anglès? Sí, sí, sí, tot en anglès. Jo sí, perquè jo ho vaig escollir així, eh?
Ah, vale, vale. Perquè Pàdova, també una de les raons per escollir Pàdova era perquè tenies molta opció de fer-ho en anglès. I dic, mira, no em complico la vida. No, no, és una bona elecció, bona elecció. Ah, i una cosa que m'he deixat a Itàlia, és molt curiós que gairebé tots els exàmens són orals.
Què dius? Sí, sí, sí. O sigui, tu plantes allà i... Vas al professor, et fa dues preguntes i marxes. Han de mirar. I ja està. Sí, sí, sí. Bueno, doncs millor, no? Bueno, depèn, depèn. Perquè si justament aquestes dues preguntes, no te les saps, l'has cagat. Ja, això és l'udulent, això és l'udulent. L'has cagat. I, bueno, com hem dit abans, pel tema de fer la matrícula i tal, s'han de convalidar... És que jo ho sé perquè vaig anar a les reunions i vaig anar a tot.
Has de fer com el teu pla d'estudis allà, o sigui, te l'has de fer tu, mira les assignatures d'aquí, els crèdits i tot. Com va ser aquest procés de posar-te, de dir, venga, va? Doncs potser és el més farragós, et diria, que és el del learning agreement aquest, que és això, mira les assignatures que s'assemblen a Itàlia amb les que s'assemblen aquí a l'Autònoma i, ostres...
És difícil perquè t'has de mirar molts plats d'estudi, has de buscar a veure quina connecta amb quina i realment és un ratllo, és la part més ferragosa. Tu quines vas fer allà? Jo vaig fer... és que... periodisme de dades, història del periodisme... Però també t'he de dir, això és el que suposadament vaig convalidar i realment no tenia res a veure. No? No. O sigui, no sé si va ser pel meu tutor, que va ser molt bona persona i m'ho va aprovar tot,
Però el que vaig fer no té res a veure amb el que es feia. Però si t'ho van aprovar. No, sí, sí, això és veritat. M'ho van aprovar, no sé. Clar, perquè... Jo content, eh? Sí, sí, no, perquè qui no ho sàpiga tu pots marxar, ser feliç sis mesos, però després, si no tu convaliden ni t'ho aproven, has de recuperar tot. Sí, sí, sí. I a part que et troben la beca.
Total. O sigui, has de recuperar, per exemple, si jo marxo i m'aproven totes les assinatures menys dos, a l'any vinent he de fer aquelles dues. Sí, sí, sí. Però és el que et dic, jo vaig tenir molta sort perquè és que m'ho han convalidat tot molt fàcilment i no ho sé, mira, no sé si va ser perquè és cosa de l'autònoma, que és així, que és bastant fàcil, o és que vaig tenir molta sort amb el meu tutor. No ho sé.
Bé, el bo és que t'ho van aprovar i ja està. I ara com ja deixant d'enrere els estudis i tal, perquè sí que és una part molt important de l'Erasmus, però no és la més principal. Com vas fer els amics allà? Perquè clar, tu vas marxar sol o no vas marxar sol? Sí, vaig marxar sol. L'únic que tenia un conegut que sí que va anar a viure amb mi, però no érem amics, érem coneguts. I després vam fer molt bona amistat.
Però les primeres de Magistat són fàcils perquè al final tots els erasmus espanyols teníem un grup de WhatsApp on estàvem tots. Bueno, mira. I jo dèiem, avui, bueno, oi a les 5 al bar. I aleshores érem una taula de potser 100 persones pràcticament a un bar i vinga, i ja començar a parlar amb gent, aquest em cau millor, aquest em cau pitjor, no sé què, tal, amb aquest em sento més còmode i anant al bar vas trobant el teu grupet d'amics.
Bueno, mira, molt bé. Sí, sí, sí, va ser, és un bar a Pàdova, que és com una institució per tots els Erasmus, que anem sempre tots allà i a partir d'allà, doncs, conèixer gent. Clar, és que és una... Et sentes allà i et va, hola, soc nou, em puc sentar amb vosaltres? I la gent sempre et diu que sí. Imagines, no. I no, no, tothom, tothom, tothom a l'Erasmus va amb bon rotllo. I tothom té ganes de fer amics.
Clar, i a més, bueno, si és com el típic, que te juntes, sabes aprendre anglès o italià, però te juntes amb els espanyols. Sí, sí, sí, sí. Això és una cosa que fem molt els espanyols, més que ningú en altre país, et diria, que som molt de sectaris, ens juntem amb els nostres propis. I també és una mica una pega, a vegades no dius, ostres, em podia haver juntat més amb italià, o més amb gent internacional. Però bueno, al final sempre dic que amb qui et ses més a gust és amb qui t'entén, no?
Sí, total. I aquestes amistats a dia d'avui les segueixes mantenint. Sí, sí, sí. Vam fer un grup molt, molt, molt mago de 15 persones o 16. O sigui, molt gran. Però ens portem tots superbé i, de fet, a l'octubre vam anar a Saragossa tots junts. Ah, mira que bé, eh? I encara tenim plans per fer. A Madrid també ens vam retrobar fa poc, o sigui, espectacular. Bueno, sí, és això, que coneixes gent. I és que gent de tota Espanya. A més que serveix per trencar molts prejudicis.
Clar, sí, això sí. Això està molt bé. Perquè, clar, o sigui, a veure, aquí dient que ets molt estudiós i que vas anar a totes les classes... Sí, és veritat. I tal? És veritat. Tu la típica experiència d'eres mosquers, molta festa i poca assistència a classe, com la vas viure? Bueno... És el moment que diguis la veritat. No, no, jo et soc sincer, et soc sincer. Vaig fer molta festa. Però molta del nivell de dimarts, dimecres, dijous i vendres.
de tres cops per setmana durant sis mesos. Uau. O sigui, molt. Àprax, eh? Sí. Sí.
Sí, sí, sí, sí. Doncs, a veure, que ara la gent potser ja m'escandalitza, però no. Jo anava bastant de festa perquè al final és el que toca, no? La gent estava allà per disfrutar, però complem les meves obligacions i anava a classe perquè tenia una bendició, que és que tenia les classes de tarda. Uau, vale. No tenia les classes al matí, tenia les classes de tarda, aleshores sortia de festa, em recuperava i després anava a classe. A quina hora començaves? A les 3. 3 fins les...
Depèn del dia, o a les 7 o a les 9, depèn. Perquè com era un dia teu allà?
Aixecar-te a les dues i mitja, no? No, no, no, depèn, depèn. M'aixecava, bueno, anava matinava molt, m'aixecava potser a les deu o així, en cas que no hi hagués festa. M'aixecava a les deu, me n'anava al gimnàs sempre, dinàvem, me n'anava a classe, quedàvem potser per la tarda i ja cap a casa. I si hi havia festa, doncs això canviava una mica. I el mateix, però sortíem de festa i el dia següent no t'aixeca bastant d'hora. I la festa a Itàlia és diferent, igual...
No, és molt diferent, és molt diferent, és pitjor. És pitjor? Després de sortir a diversos països, puc dir que la festa a Espanya és on es disfruta més. Bueno, això diuen sempre. Sí, sí, per mi és el millor, perquè, per exemple, a Itàlia, totes les discoteques nostres tancaven a les 4 de la nit. Que clar, a les 4, dius, hòstia, sí, estic en el meu millor moment. Bueno, mira, per anar a la uni, estava molt bé, això també. No, sí, sí, clar, tampoc arribes tan cansat, això és veritat, però sí, sí, és diferent, és diferent. És diferent.
Bueno, clar, l'adaptar-te, no? No, no, clar, t'adaptes i ja està. Al final, a les quatre, dius, hòstia, ara vull una mica més, però bueno, fes una mica més de xarleta fora de la discoteca i t'anaves cap a casa una mica més d'hora, que és el que tu dius, que també ens anava bé.
Bueno, doncs veig que va ser una experiència com bastant guai, per així dir-ho. No, no, molt, molt, molt guai. Sí? Sí, sí, sí. Vale, i ja com per acabar la mini-entrevista que t'he fet. Vull que ens expliquis a milla tots. Ui, ui. Sí, sí. Com la millor anècdota que bastant i l'erasmos així que es pugui explicar, clar, perquè... Sí, la meva cosa és... Ostres, ostres, a veure...
És una pregunta complicada, eh? Sí? Ostres, és que la millor... Bueno, doncs una que diguis, però això se l'explica. Ostres, jo crec que la millor és en algun dels viatges que vam fer, perquè sí que és veritat que l'heren uns viatges molt, i mira, quan em sentava classe era perquè estava viatjant. Quins països? Maritàlia, suposo, però... Sí, vam anar a molts llocs, vam anar per dins d'Itàlia, vam anar a Albània, vam anar a Grècia, vam anar a Suècia, Polònia...
Bueno, no vam anar, no vam parar quiets, no vam parar quiets i realment ens ho vam passar molt i molt bé i jo crec que jo et destacaria això, els moments de viatge amb aquests 15 que t'he dit, doncs ja t'ho pots imaginar, molt molt graciós, molt graciós, tota l'estona fent bromes per altres països, la veritat que ens ho passàvem molt molt bé. Que guai, que guai, ara m'entran ganes com de tornar i aplicar una altra vegada per marxa jo d'Erasmus. I de cansar aquesta renúncia, no?
Sí, sí. No, perquè és això, o sigui, jo conec bastanta gent que ha marxat d'Eresmult i totes les experiències poden haver-hi més festa o menys festa. Sí, sí, sí. Però realment totes són com super bones de dir, és que vaig conèixer gent que realment... Sí, sí, sí. Com que segueixen mantenint el contacte.
Sí, jo sempre ho dic, quan algú em pregunta, escolta, creus que hi hauria d'anar? La meva resposta sempre és sí, absolutament sí, perquè és una experiència única i que realment coneixes molta gent de molts llocs diferents i és molt guai, és molt guai, és molt guai.
I és una experiència que en aquella situació, potser d'una situació més social, de festa, que no has de tenir tantes preocupacions, potser no la tornes a tenir en la vida. Clar, exacte. Perquè jo després vaig arribar de l'Erasmus i tal com vaig arribar, tenia classes pel matí, pràctiques per la tarda i em vaig haver de centrar a tope. Clar, aquesta és la cosa de marxar. Vas marxar quart. Sí, sí, sí. I no hem parlat d'una cosa que molta gent ha patit, que és la depressió post-Erasmus.
Això és un tema tabú, eh? Això és un tema que guau, perquè és com que canvies literalment la teva vida totalment, tant de país com de gent, com de costums per així dir-ho, a tornar a la teva vida normal a sobre amb la unida que anaves abans. Sí, sí, sí. És dramàtic, no? Clar, i és el que deia, no? Normalment no tens tant de responsabilitats, estàs a festa, estàs disfrutant, estàs amb amics, estàs vivint amb amics, i potser tornar a casa...
doncs hi ha gent que li senta molt malament. Tu com la vas viure? No, jo ho vaig viure bé perquè és que tenia tanta feina, de veritat. No em va donar temps, no em va donar temps a pensar. O sigui, vaig tornar i tenia tanta feina, i a més, vaig començar les pràctiques al lloc dels meus somnis, estava treballant a Catalunya Ràdio, i jo anava content, és que anava content a la ràdio, la veritat. Per tant, no vaig tenir, però sé de gent que em va tindre i que ho va passar molt malament, d'anar al psicòleg, inclús.
És que, clar, és que jo, per exemple, jo tinc com de pressió post-pueblo, per així dir-ho. Ah, és el mateix. Jo crec que és el mateix. Uf, i es passa malament, eh? Jo crec que és el mateix. És com que dius, què faig aquí? Jo no vull estar aquí. Però, clar, comparant amb 15 dies, potser, amb 6 mesos, no quiero ni pensar-me. Ja, ja, no, no, que hi ha gent que ho passa molt malament, de veritat. Sí, sí. Bueno, al final és com tornar a la vida, que pot ser divertida o no, però és tornar. Bueno, i és que jo crec que com vas d'Erasmus has de saber que allò és momentani,
Perquè viure en aquell estat de viatge, de festa i responsabilitat entre cometes no és real. És una bombolla que el dia que tornes a casa explota i has d'estar preparat.
Perquè tu vas marxar el primer semestre. Sí, sí. Vas tornar per Nadal o no? Sí, vaig tornar per Nadal, però vaig tornar-me a anar fins al febrer. Jo vaig tornar a Barcelona... Mira, jo vaig tornar a Barcelona el 28 de febrer, el dia 3 de març va ser el meu aniversari, i el dia 4 de març començava pràctiques i uni. Uau! O sigui, vas tenir dos dies per pair-ho tot. I, a més, era el meu cumple. O sigui, va ser una bogeria.
Bueno, mira, però almenys passàveu com que ho vas portar bé, ja sigui per la feina que tenies i normalment que ho vas passar per una banda i se't va oblidar com normalment que ho passaves per la altra. Sí, sí, sí, exacte, va ser això, va ser això. Doncs me n'alegro molt realment que t'hagi, com que hagis tingut tan bona experiència. Merci. I bueno, això, recomanaries 100%, no? La gent marxa.
Sí, sí, sí, evidentment. Si algú s'ho està pensant, que no s'ho pensi i que marxi. I que ets igual una mica el que tinguis aquí a Barna, prenta... Bé, Barna o d'on siguis, o de Sant Just. Total. Però bé, és això. Prenta sis mesos de desconexió, disfruta de la vida i torna... Però torna amb més energia i que no torni aquesta despreciació d'oposterasmus. Clar, que sempre... Bé, bé, bé. Bé, jo ara...
Mira, de fet, avui estàvem parlant amb els meus amics de l'Uni, que jo tinc com 100% segur que marxaré en algun moment, i ja sigui, a algun lloc de platja, o sigui, si no hi ha pla, ja no puedo. Però sí, és veritat que no estarà format Erasmus, pel que he explicat abans. Bueno, però al màster sí que pots fer Erasmus, eh? Clar, sí, és com el mateix, no? Una miqueta. Jo tenia un molt bon amic de l'Erasmus que estava fent Erasmus de màster. Sí, jo fareu Erasmus de màster. O si no, te'n vas a fer el màster a un altre lloc, no?
Sí, total. Jo dic, Austràlia. Me'n vaig a Austràlia, però és que les aranyes no les gestiono bé. Llavors, no sé. N'hi ha molts bitxos, eh?
Ja ho gestionarem en un altre moment, això. Bueno, ja trobaràs la solució, ja trobaràs la solució. Sí, sí, sí. Ara estàs tercer, pròxim any quart. Quart, pràctiques, que un dia... No, però quart és divertit. Parlarem sobre pràctiques. Clar, és que jo és que potser sóc d'això, però tinc bones experiències a tot arreu. Ja. Però hi ha gent que no. No, no, sí, sí. I clar, sembla que jo ho pinti tot de rosa, però bueno, perquè he tingut sort. Però hi ha gent que també ho passa malament a les pràctiques, eh?
Home, és que depèn del lloc. Perquè estàs treballant gratis, això s'ha de dir. Sí, sí, sí, clar, són hores que les paga les il·lusions. Sí, sí, i ho fas igual, bueno, no ho sé, ho fas més o menys igual que els teus companys i en canvi ho fas gratis. Però bé, però s'aprem molt, però s'aprem molt, no, s'aprem molt. Jo ho tornaria a fer 3.000 vegades.
Sí? Sí, sí, sí. És que tu vas tenir molta sort, eh? Ah, no. Jo quan vaig veure la teva història, que estaves fent les pràctiques allà, i dic, és que lo mato, no puedo, no puedo, no puedo. No, no, sí, vaig tenir molta sort, la realitat és aquesta. I a més, no és només la sort d'anar allà, sinó la sort de tenir els companys que vaig tenir.
Clar. I que jo el que he après a Catalunya a ràdio en quatre mesos, bueno, és una barbaritat. Una barbaritat. Però bueno, ens estem desviant del tema. Sí, sí, total, total. Ens hem anat totalment, però bueno. Ara estem a Ràdio Esglar, gràcies a Catalunya a Ràdio. No, però són temes, o sigui, que va com tot relacionat per aquí a final. O sigui, marxes d'Erasmus, val, sí, però també has de tornar i has de fer com, has d'acabar la teva carrera, bàsicament. Sí, sí, sí, clar, clar. Has de reprendre la teva vida. Exacte.
Doncs molt bé, Ariadna, la veritat que m'ha agradat aquesta entrevista. Sí? M'has fet sentir... T'ho esperaves, eh? No, no, no, mira, m'ha agradat que normalment... Doncs és al revés, no? Em toca a mi fer aquestes coses, però ja està bé, ja m'ha agradat, ja m'ha agradat. Me n'alegro. I la pròxima setmana ens retrobem d'una manera una mica diferent, ja m'avançarem, perquè... Sí, sí, ja us ho explicarà. Molt bé, doncs Ariadna, abans de marxar, diguem una cançó per acomiadar-te.
Dic una cançó, però és que hem de dir que el Jaume i jo parlem abans d'això, perquè si me la demana me la penso, si no, no me la penso. Perquè si no et posen un compromís, no? Sí, sí, total, si no, se m'oblida tot el que escolto i l'he dit una cançó, però m'he dit que l'ha posat com moltes vegades. Llavors, he pensat una altra. No moltes, no moltes. No moltes? Bé, et dic dos i tu decideixes. La de Niebla, que l'has posat diverses vegades, o si no, la de Malibú, del Ruswoski.
Llavors, l'esculto... Va, posarem maliu, va. Fa molt que no escolto Rosowski, així que posarem maliu. Doncs vinga. Serien de moltes gràcies per venir i ens trobem la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Adéu.
Fins demà!
Quise guardar, toda mi cari ser y de mi abandatós. Quise ser y lo que me duele, pero no, es ester y todo el libro que voy a ganar.
Ella es mi Daisy, ella es mi mundo, ella es mi baby. Cuando estamos juntos, todo desaparece, todo en un segundo. ¿Dónde estás mi baby? Y de repente me sucedió, machista loca me pone mal.
Que bonita que mi gata. Le doy besos y me llora. Que bonita que mi gata. Quise guardar toda mi caricia. Niña mía, ¿dónde estás?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Ella es mi Tatiana, ella es mi Daisy, ella es mi mundo.
¿Dónde estamos juntos? Todo desaparece. Todo en un segundo. ¿Dónde estás, mi baby? Quise guardar toda mi cariza, niña mía. ¿Dónde estás? Tristes heridas que me duelen, de verdad. Ese estilo y todo el libro te va genial.
Últimamente esto me acuerda a ti.
Y a ti te pasa igual, lo sé, lo sé Bonitos recuerdos en aquella suite Pero si fuera por mí te vuelvo a conocer Para cambiar par de cosas Menos esos polvos Bien loco en el balcón Con Italia de fondo Si se acaba el chollo Tranquillo me amoldo Así no hay nada Y el techo es un toldo Ma yo no te di mi corazón Eso fue un robo
Bébé, perdona la hora. Es que el dolor no mejora. Yo he intentado meditar, pero pa' olvidar tus besos se necesita droga. Mi tesoro, mi señora.
Fins demà!
Bébé, perdona, Lara. Es que el dolor no mejora. He intentado meditar, pero por olvidar tus besos se necesita droga. Mi tesoro.
Firmé el contrato sin leer. Las letras pequeñas me viste prendida en fuego y le echaste más leña. Mi alma sigue siendo tuya, solo tiene una dueña. Ya veo que olvidas rápido. ¿Qué tal si me enseñas, mami, por tu culpa? Solo salen letras de despecho. Esta tela hice pa' que la cantes con la mano en el pecho. Estoy adicta a ti, nunca estoy satisfecho. Te fuiste sin despedirte, eso sí que fue un hecho.
I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem. La vida és jo.
Doncs hola, avui estem amb el Jaume, per fi hem tornat amb el Jaume, què tal, com estàs? Bona tarda Jaume, què tal, com anem? Molt bé, molt bé, amb ganes de tornar-te a tenir aquí amb nosaltres després de, jo crec que vas venir al primer programa i ja està. Jo diria que sí, que vaig ser el primer, els vejo amb la mer a la boca i vaig marxar i els vejo amb el Ricard, ja està. Sí, sí, doncs mira, quasi que el primer i l'últim de l'any, més o menys.
Bueno, sí, però ja espero tornar a ser el sovinte ja més del programa. Sí, i tant, i tant, i tant, que sí. Doncs ja està. Han sigut coses personals, ara tenim de tornada el Jaume, així que molt contents. I Jaume, amb aquesta tornada, quin joc tractarem? Doncs mira, primer volia parlar una mica d'una sèrie de jocs d'un editorial que és d'aquí de Catalunya que es diu Looping Games. Sí, Looping Games. Ui, hola. Sembla que t'hem perdut, Jaume.
Hola, hola, Jaume. Sembla que hem perdut el Jaume, així que farem una petita pausa publicitària i tornem enseguida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Sembla que no estem podent connectar amb el Jaume, ara estem intentant i ho seguirem intentant, però no mentre us deixem amb tu, Bacin, de Relsby. Bé, bé, vente, i no te quites que tu vas a cinc. Me dijo, man, que tú eres mi señora. Se la tiro de que sí, y ahora le toca que sí. No tengo miedo si te tengo enfrente, tirando lábias que yo voy pa'lante. Si yo sé que te la sabes toda, siempre me salen for you, yo la quiero.
Yo me la pegué pa' que baile, me bailo. La barita diseñó su cuerpo. Y la barita sí está más buena. Ella tiene el truquito, el pasito de baile. Yo me la pegué pa' que baile, me bailo. A mí me gusta que me tires corazones porque llevo tiempo detrás de ti. Yo quiero todo, quiero que tú te enamores, baby. Yo te quiero solo pa' mí. Bebe en la calle, todos saben que en eso
Fins demà!
La pegué pa' que baile, me bailo. Mmm, yeah. En cuerdas.
Ara sembla que sí que el tornem a tenir aquí, Jaume, em sents? Sí, sí, perfectament. Perfecte, doncs recuperem on ho havíem deixat. Ens estaves parlant de Looping Games i no hem sentit res més. Vale, doncs doncs tornem a començar una mica aquesta tornada accidentada meva. No, no, es comentava que avui us volia comentar una sèrie de jocs de l'editorial Looping Games, una editorial catalana, liderada pel Ferran Renalies, que és un autor també de molts jocs que aquí hem parlat a la ràdio.
I que és una sèrie de jocs, de 10 jocs, 10-12 jocs, que parlen d'avens del segle passat, del segle XX, des del 1902, que comença el primer joc, fins al 1998, que seria l'últim joc. I van treient jocs de cada any. Ostres, molt bé. Sí, està molt bé. Són jocs de caixa petitona, fan un pamet d'ample per mig pam de llant.
Hola, hola Jaume. Ostres. Jaume, Jaume, em sents? Sembla que hem tornat a perdre. Alguna cosa està fallant avui. Tornem amb la música i ara intentem recuperar... Hola, hola Jaume. Ara intentem tornar a recuperar el Jaume. Perdoneu.
Bona nit.
que me tienes grave si sabes que te conozco como nadie sabe cómo vas y haces que no duele no quiero que te me vayas no quiero que hueles pa que empecemos de cero
Llevas, llévame contigo, dame una señal, que eso ahora es motivo. Y tú como Sina, ¿cómo lo haces? Pa' aparentar que está bien ser igual cuando nadie te ve. Empecemos de cero.
Sembla que tornem a tenir aquí el Jaume, ara ho tornem a intentar. Hola Jaume, ara sí, em sens?
doncs potser és la solució més fàcil però bé, ens acabes comentat que estàvem parlant de Looping Games que fan un joc per cada any del segle passat, oi?
i amb el temps que ens queda vaig directament a Barraca. Hi ha 10 jocs, des del 1902 fins al 1998, de diferents temes de situacions que han passat en el segle XX, des de la gravació de la pel·lícula El viatge a la lluna de Georges Méliès, de la reconstrucció de San Francisco després del terratrèmol, la carrera del Montseny Scott, el crack del 20, de Wall Street, la Segona Guerra Mundial en el front del Pacífic...
la restauració de la Capilla Sixtina, la construcció del túnel de la Mànaga i de la construcció de l'estació espacial ISS, vale? Molt bé, sí, sí, al final una mica... He de centrar-me en el 1975, que és l'últim joc que han tret, White Christmas, que parla de la missió que van fer els americans per evacuar tota la seva gent que tenien a Saigon després de la Guerra del Vietnam.
Aquest joc és de dos a quatre jugadors. També hi ha un mòbil solitari, perdó, seria d'alguna a quatre, literalment. El dissenyador és l'Albert Reyes i l'artista és el Pedro Soto. I és un joc que la història diu, és la veritat, va funcionar així, que si no recordem el mes d'abril,
va sonar la cançó White Christmas per la ràdio. I això era un senyal perquè tota la gent, els soldats que encara acabaven, la gent de l'ambaixada, tots els que havien col·laborat amb els americans o la gent que encara estaven parlant de negocis,
Quan sentissin aquesta cançó havien d'agafar el que tinguessin a la mà, pujar a dalt de tot, del primer terrat o sostre que trobessin, de qualsevol hotel, ambaixada, on estiguessin, i fer senyals perquè venien helicòpters dels portaavions americans i els anaven evacuant. Vale, vale, vale, interessant, sí.
Llavors, a partir d'aquí, el joc es desenvolupa en una fase primer de... Tu tens un portaavions amb dos helicòpters i al mig de la taula tens uns terrats, que segons el número de jugadors n'hi haurà més o menys. I llavors es tracta que has d'enviar els teus helicòpters, que cada helicòpter pots recollir de dos a tres personatges, d'alguna forma. A més, alguns d'ells et donen punts, alguns d'ells no els pots carregar fins que no augmentes el nivell d'aquest helicòpter.
i després has de retornar-los en el portaavions, i llavors tens unes missions que diuen que se salva dos soldats i una senyora de negocis. O se'l va a un guiandamita i a dos de l'ambaixada. Es guanyen punts a través d'això, de portar gent amunt i avall i de fer aquestes missions, que són pendient uns persones que has d'anar salvant. Com es juga aquest joc?
És relativament fàcil. Hi ha una primera fase, simplement que tu agafes unes cartes, fins a cinc cartes a la mà, però allò que s'han situat aquestes cartes és una acció que fas. Ja sigui, pots millorar la teva reputació, pots aconseguir punts, pots mirar quina carta hi ha al costat del terrat que tu vols anar a viatjar, per exemple, perquè sabràs quina gent és la que vindrà allà i si t'interessa o no t'interessa viatjar cap allà.
pots moure els helicòpters, etc. Un cop tothom ja té les 5 cartes, jugues les cartes. Les cartes són accions per un cantó o rescatar personatges en concret. Per tant, has de coincidir, depèn de quines accions vulguis fer, jugues la carta d'una manera o d'una altra, o depèn de quin personatge vols rescatar, si tens l'helicòpter situat en el terrat on hi ha aquest personatge, el pots agafar. Un cop s'ha fet això, pots fer missions, convertir aquestes missions en punts,
I després hi ha una part que agafes com uns petits radars i diu la història que al final de tot, quan ja estava quasi tothom a dalt dels portaavions, evidentment els portaavions estaven a rebentar la gent i hi ha un vietnamita que venia amb la seva família amb una avioneta.
I llavors, diguéssim, que com que no podia aterrar enlloc, va fer com un vol rasant molt a poc a poc, molt a poc a poc, perquè la seva família pogués saltar a l'aigua al costat dels portaavions, i fins que en principi va estar allà l'avioneta al mar, no?, abans de saltar ell, i així, diguéssim, es va acabar salvant la seva família. En fin, el joc aquest amb quatre torns, i l'últim torn és l'avistament d'aquesta avioneta.
És el que acaba aquí. Llavors, diguéssim que cada vistament que es fa, que és com una espècie de binocles, són uns punts extra que guanyes. Llavors són uns puntets que també vas guanyant en un minijoc que hi ha dins aquest joc,
fas una subhasta per veure a qui es queden aquests punts extres. Aquesta és la tercera part del torn. I així juguen quatre torns. Al final, qui tingui més punts és el que guanya. A part de tu també pots millorar el teu poble avions amb les millores dels teus helicòpters, que puguin agafar més gent o aconseguir més punts per determinats personatges.
pots inclús fer-li més espai per poder posar més personatges i poder fer més combinacions. Això també explica la història que hi havia un moment que hi havia tantíssima gent a sobre els helicòpters, a sobre els portaavions, que inclús els helicòpters que ja no es feien servir perquè ja no hi havia més gent que rescatar, la tiraven díssim a portaavions avall, cap al mar. Hi ha una petita imatge que la posa una gent empenyant l'helicòpter cap avall per aconseguir més espai per gent que vingui.
És un lloc que s'explica en 20 minutets, és d'aquests llocs que has de pensar una mica quines accions fas, com les encadenes, pots fastiar a l'altre perquè saps que si l'altre va per alguna d'aquestes combinacions...
doncs li pots una mica festir a tu, o tu intentar millorar la teva combinació, perquè hi ha combinacions de més punts i menys punts, i és un joc entretingut, una horeta de joc, en tacaixa petitona, i a més, com que hi ha aquestes cartes que van sortint així de forma aleatòria, inclús aquestes emissions finals que dic,
també són diferents de cada joc, et dona molta rejugabilitat. I igual que els terrats, que també van canviant a cada partida, poden ser terrats diferents amb personatges diferents i, per tant, les missions també poden ser diferents. Per tant, és molt rejugable. Cada partida és diferent i encara ara és una mica cap a punt de bostirar a fer més missions, a rescatar més gent per aconseguir punts, etcètera, etcètera.
doncs sembla un joc molt divertit realment i a més a mi aquests jocs que tenen una part d'història que t'expliquen una història que va passar a la vida real i a mi sincerament em criden molt l'atenció doncs aquesta sèrie del 1900 podeu entrar a la BoardGameGeek que és com diguéssim la web de referència la BGG
I allà poseu Looping Games, disfruteu tot el llistat de jocs que tenen, i allà hi ha tot el llistat dels 1900 X's que l'ideem nosaltres, no? I n'hi ha de molt dur-los. Jo, per exemple, també tinc el de la Sistina, que és la restauració de la Capella Sistina, i és molt maco, també. A més, és maco perquè les il·lustracions molt treballades per la part del Pedro Soto,
I val la pena. A més que són productes catalans, no com has dit. I Jaume, ens hem d'acomiadar ja, que estem a punt d'arribar a les 7. Ha sigut breu, però el pròxim cop serà millor. Ja intentaré venir presencialment, així també ens coneixem. I segur que llavors la part tècnica no ens falla com ens ha fallat avui. D'acord, gràcies Jaume. Que vagi, adeu. Doncs nosaltres ens acomiadem aquí sense gaire temps per acomiadar-nos. I res, ens retrobem demà. Gràcies per tot.