Alguns paradistes han marxat i em sap greu per ells. Evidentment, doncs, els reconduran les taxes que han abonat. Em sap greu perquè algunes activitats que s'havien de celebrar no es podran celebrar perquè els espais on s'havien de fer estan molt mullats. Però per la resta,
Per mi era important que a partir de dos quarts de dotze el carrer Indústria estigués accessible, perquè a partir de les dotze és quan normalment per Sant Just al carrer hi ha major afluència de gent, com s'està veient ara mateix, i ho hem pogut salvar. Segurament no serà un Sant Just al carrer espectacular,
pel que et deia, però crec que finalment ho hem pogut salvar. Per tant, quantes parades més o menys s'hauran perdut? Les dades que m'han facilitat són 40, sobre més de 300 crec que hi havia, perquè hi havia moltíssimes parades aquest any, teníem rècord. Estem parlant del voltant d'un 10% de parades que s'han perdut. Malgrat tot, també has dit que certs actes s'hauran de cancel·lar. És un exemple, les matinades d'aquest matí, no?
Em referia a activitats que s'havien de celebrar a sobre del casal de joves, que hi ha una zona enjardinada, el Parc Roquetes, i aquestes activitats, com que l'hagies passat molt moia, no es podran celebrar. Hi havia algunes entitats, com Carreolau, que tenia previst alguna activitat que no es podrà fer,
però en general crec que es podrà mantenir bastant tot el que estava previst. I quina és la valoració que fas des de l'Ajuntament de les festes en general? Bé, jo crec que les festes estan anant bé, però el primer cap de setmana van anar molt bé, però aquest segon cap de setmana ens hem topat amb les previsions meteorològiques que ens han fet prendre decisions...
que és complicat prendre decisions en base a les previsions meteorològiques i per exemple ahir segurament s'hagués pogut celebrar la nit de Sánchez al carrer, finalment per prudència vam decidir suspendre i va quedar un cert regust a la mar.
tornarem a fer el dia 15, però bé, ja és una cosa amb la que ens estem acostumant els últims anys, que hem d'anar fent bastantes modificacions sobre la marxa. Clar, al final, festes de tardor també això comporta, que de tant en tant toquen aquests aiguats que ens donen... No, la pluja és benvinguda, el que passa és que, a diferència d'altres llocs del món, aquí no estem acostumats a conviure amb la pluja,
I la pluja el que fa és que molta gent es queda a casa, no estem tan acostumats a conviure amb ella. I potser el més prudent hagués estat el divendres suspendre totes les activitats, traslladar-les el cap de setmana del 15-16.
però vam intentar mantenir el calendari per intentar que fossin el més semblant als programes possibles, perquè quan hi ha canvis, com diuen, a cada vegada perdem algun llençol, i això ens ha fet que aquestes decisions arriscades ens ha portat un cert patiment, sobretot aquest matí.
Ja m'imagino, sí. I és el que tu deies, un dels grans esdeveniments era la nit de Sant Just al carrer, que realment és un acte que agrada molt al poble, però finalment vau fer bé perquè va ploure durant... Va ploure poquet, s'hagués pogut mantenir, el que passa és que és veritat que els vespres quan plou, encara que sigui poc, la gent tendeix a quedar-se a casa.
Avui, per exemple, és diferent. Ara si ha parat de ploure, ja s'està veient una gran afluència de gent al carrer. Si a més a més surt una mica el sol, que esperem, el meu meteoròleg de confiança m'ha promès que sortiria, doncs si surt una mica el sol ja veuràs que s'acabarà d'animar, perquè la gent durant el dia, quan surt el sol, doncs...
Acaba sortint, no? Sí, sembla que sí. Per allà veiem el cel més blau, esperem que acabi de sortint. I t'anava a preguntar, com es pren una decisió com la d'ajornar la nit de Sant Just al carrer? Es pren en base a les dades meteorològiques que teníem el divendres al matí. Des del matí vam contactar amb el Servei Meteorològic de Catalunya i ens va dir quines eren les previsions que tenien pel cap de setmana.
Pensa que s'ha de suspendre la ventilació. No pots esperar fins a tres hores abans per decidir-ho, perquè molta gent ha de comprar gènere, s'han de fer tots els muntatges, etc. I en aquell moment, quan vam prendre la decisió, que era el divendres del matí, el que ens deien des del servei meteorològic és que a partir de les vuit hi havia un risc molt elevat de pluja.
I que aquest, de fet, molta intensitat de pluja a nit, que finalment no ha estat així, i per contra que al matí podien caure quatre gotes, però a partir de les deu faria bon temps perquè la tormenta s'esplaçava al mar. I hem vist que hi ha hagut un endarreriment d'aquesta previsió.
Doncs sí, i la cloenda finalment d'aquests actes serà aquesta tarda, a les 6 de la tarda, amb un concert de música clàssica a l'Ateneu. Sí, el que passa és que, com et deia abans, ahir vam suspendre la nit de Sant Jus al carrer i per tant la cloenda es desplaça el dia 15. Per això...
Llavors queda una mica desubicat, quan fas les suspensions, posposes els actes, com et deia abans, a cada vegada acabes perdent un llençol. L'any passat ho vam veure amb el Sant Jus del carrer, precisament, que el Veruan...
canviat dos dies, al final va quedar una mica deslluit. Vull dir que tampoc és tan fàcil prendre aquestes decisions perquè anul·lar també té conseqüències. Per tant, això serà el 15 de novembre, la nit de Sant Just al carrer. Per què aquesta data?
Doncs perquè el proper cap de setmana és, moltes escoles fan cap de setmana llarg. Castanyada, també. El següent, que hi ha en els CARS, hagués estat bé, però l'empresa que organitza la nit de Sant Just al carrer, doncs tenia un altres compromisos i per tant ho hem de fer el dissabte següent.
D'acord, doncs finalment serà aquesta la cluenda de les festes de tardor i realment fins aquí l'entrevista al calde. Moltes gràcies per atendre'ns aquí. A vosaltres i permeteu-me que aprofiti per demanar disculpes als paradistes que aquest matí han estat de primera hora aquí passant fred i alguns mullant-se. Els demano disculpes i...
De cada propers anys intentarem fer-ho millor, però també s'ha d'entendre que són decisions que són difícils d'aprendre. Doncs sí, la veritat queda de decisions complicades, però tot s'aprèn i seguirem endavant aquí amb el poble i amb aquest acte que és tan xul pel poble. Moltes gràcies per tot.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
It's what I found on my side If I'd pass through it's all the same So let's get down to one
Let's fly way up to the clouds Away from the maddening crowds
Fins demà!
i gansari no wonder my happy heart sings your love has given me wings penso che io sogno così non ritorne mai più mi dipinge con le mani e la faccia di blu
Poi d'improvviso tenito dal veneto rapito. E incominciavo volare nel cielo infinito. Volare. Oh oh. E cantare.
Mentre molt pientiane spariva lontana laggiú. Una music dolce suonare soltanto per mi.
No wonder my happy heart sings, your love has given me wings, nel blu dipinto de blu, venite di stare la sun, nel blu dipinto de blu,
Well, sometimes I go out by myself and I look across the water and...
So many years we try to keep in love.
Fins demà!
Ara, davant de la paradeta de la ràdio, tenim passant una percussió per aquí, per davant, que va recorrent tota l'Avinguda Indústria, i per això no podem seguir amb les entrevistes, però res. Tant quan passin aquesta banda de percussió, seguirem amb les entrevistes i tindrem el Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers, i també el Miquel Obrador, president de l'Ateneu de Sant Just.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Loving you forever.
Let's...
Fins demà!
Fins demà!
So let me know who wants to wrap around your dreams and have you any dreams you like yourself.
Ara presentem la següent entrevista i ara parlem amb el Miquel Obrador, president de la Taneu, i també amb el Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers. Què tal, com esteu? Molt bon dia. Molt bé, molt bé. Com s'ha viscut aquests primers moments on no sabíem si es faria, si no es faria la pluja? Ens ha complicat les coses avui, eh? Bé, amb molta incertesa perquè no sabíem si podríem muntar, no muntar. Hem estat esperant i al final quan se'ns ha aclarit una mica que es podia...
Bé, amb incertesa, amb expectativa, al final ara comença a animar-se la gent a sortir. Home, i ara surten sol, això. No hi ha la gent que ha d'altres anys. Paga algú la pena esperar-se. Paga algú la pena. Això sempre. Avui és un dia molt especial pel poble. Com viviu des de la vostra entitat aquesta jornada? Què porteu aquí a l'Avinguda Indústria? Què podem veure amb les vostres paradetes?
Jo penso que és una molt bona oportunitat de fer-se visibles, de fet, tant l'Ateneu com la revista inglesa l'Ateneu, que ha plegat, són qüestions que si tens aquesta oportunitat de fer-te visible amb la població, doncs sempre és molt interessant, i de fet la gent ho agraeix també. Sí, exacte, per donar a veure's a tothom, a la gent del projecte. Nosaltres fa...
46 anys que hi som i sempre hem estat presents amb la intenció aquesta de donar a conèixer la revista, que és la revista informativa independent de Sant Lluís, i intentar captar subscriptors. Sempre aconseguim captar algun menys dels que voldríem,
però intentem fer campanya. Ara ho has dit, fa 46 anys que la revista ja funciona, des de l'any 79. Com està el projecte ara?
Bé, viu, està en bona salut, amb ganes de superar situacions que a vegades són una mica complexes, perquè mantenir una revista tant de temps em costa, però amb ganes de seguir lluitant per tirar-la endavant i fer-la créixer, que és del que es tracta.
i des de l'Ateneu, al Centre Cultural del Poble. Quins projectes s'estan fent ara? Perquè realment vosaltres aglomareu moltes coses. Tot just avui feu un acte a les 6 de la tarda, oi? Sí. Anava a ser la cruenda de les festes de tardor, s'ha mogut perquè la nit de Sant Just us fa el 15 de novembre, però com està la salut de l'Ateneu de Sant Just?
Bueno, t'hauria de dir que molt bé. Avui concretament tenim un concert de clàssica amb instrument de vent, que és una novetat i a més a més és una peça i un format bastant desconegut, però en general també estem molt, molt i molt implicats en tot el tema del teatre. Des que hem posat en marxa la factoria de teatre amb produccions pròpies, tant coses que contractem, la veritat és que hi ha una afluència molt notable. I una cosa que ens alegra molt és que cada vegada està venint més gent
que no és necessàriament sòcia a l'Ateneu, la qual cosa vol dir que d'alguna manera el projecte que des de parlem a assumir fa 3 anys, que volíem que l'entitat s'obris més a la població, s'està assolint, s'està assolint i molt bé. Molt bé, doncs per tant un bon futur per l'Ateneu. És el que deies, últimament us esteu posant el focus també sobre les arts escèniques, realment esteu potenciant molt les companyies de directe del poble, per exemple, i fa un parell de setmanes va ser Sant Just aixecar el taló,
Oi? Oh, perdó. S'enjusta aixecar el taló, oi? Sí, final del menú. Això va ser una activitat que no l'havíem feta, aquest ha sigut el primer any, que d'alguna manera va servir per presentar en societat totes les activitats de l'any i la veritat va tindre una molt bona acollida i penso que ha sigut una iniciativa que caldrà repetir sens dubte.
Ara també hem posat en marxa una altra qüestió, que és l'agenda mensual, que no només estem editant el que és la programació del quatrimestre o del trimestre, segons que caigui, que fem arribar als llars que podem de Sant Just, també estem editant uns plafons amb tamany dinar molt gran, que d'alguna manera reflecteixen tot el que és l'agenda del mes. O sigui que, molt bé, estem molt animats.
I de cara al futur per la revista de la Vall d'Avers, quins reptes us marqueu de cara al futur? Reptes? Quines necessitats teniu de cara al futur? Créixer amb subscriptors, créixer amb anunciants, tenim un bon suport del teixit comercial de Sant Lluís, però no és el que era antigament i ens agradaria recuperar i implementar.
per poder escometre altres projectes que ens costen molt de tirar endavant. Voldríem consolidar que la tenim morta la web informativa, estar allà en stand-by i voldríem revitalitzar-la i donar-li contingut i necessitem llavors recursos per poder escometre tot això. I a nivell de personal, quanta gent està involucrada a la revista?
A nivell de redactors som set actualment, a part de col·laboracions externes, puntuals, gent més o menys especialista en algun tema, que de manera coordinada o espontània ens fan algun article de tant en tant.
I ara, per anar acabant, perquè ja venen els gegants i ens venen la música, m'agradaria que definéssiu la vostra entitat, l'Ateneu i la Vall d'Avers, en res, en una frase o en poques paraules. Home, l'Ateneu com a tal ha sigut i segueix sent el far cultural de Sant Just. En definitiva, una entitat potent com l'Ateneu, doncs dedicat plenament a la cultura, no hi és. Aquest és el nostre objectiu i fer-la créixer en aquest sentit. És realment molt important.
La Vall de Versa és el mitjà independent d'informació per tots en just i així volem que segueixi. Doncs Miquel, Josep Lluís, moltes gràcies per venir aquí a la paralleta de la ràdio i ens seguim veient per aquí. A vosaltres per ser-hi. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Ara tenim amb nosaltres el Roger Conties, president del Centre d'Estudis Sant Justens, i també la Montse Casals de la Junta. Què tal? Com esteu? Benvinguts. Hola, bon dia. Molt bé, bon dia. Doncs expliqueu-nos una mica què és això del Centre d'Estudis Sant Justens. Per la gent que no us tingui del tot ubicats, quina feina feu? El centre és una entitat local que portarem 40 anys d'aquí dos anys, per tant, portem molt temps al poble.
i som una entitat que es preocupa pel patrimoni, la memòria i la història de Sant Judas Bern. Des del principi que organitzem activitats, sortides, excursions i presentem llibres relacionats amb la història i el patrimoni.
i bé, una mica som l'entitat que ens dediquem a això dins de totes les entitats del poble i juntament amb l'Ateneu i altres entitats intentem organitzar activitats conjuntament per difondre el patrimoni de Sant Just d'Esvern. Molt important realment. Avui és un dia molt especial pel poble. Com es veieu des de la vostra entitat aquesta jornada? Bé, és una jornada que...
És una jornada que facilita el fet que ens coneguem dintre del poble, les entitats hi participen i és una manera que tota la població vegi quines entitats hi ha, què fan i facilita fer poble, fer història i fer país. I què podem trobar a la vostra paradeta?
Aquest any normalment sempre per l'activitat de Sant Josep al carrer feia una mica d'exposició de les coses que havíem anat fent al llarg de l'any i aquest any tenim una novetat perquè hem pensat que seria una cosa molt xula fer un calendari
i ens ha costat 10 i ajuda, però al final l'hem tret, l'hem aconseguit que estigui publicat, va sortir de la impremta aquesta setmana, i és una de les novetats que presentem, el calendari de Sant Just per l'any 2026. Entenc que el poseu a la venda, oi? El posem a la venda, un preu molt mòdic de 10 euros, és un regal xulíssim per fer,
I la gràcia, en part, és que recull fotografies històriques del poble. Aquest any està centrat en festes i celebracions, cada mes té una festa vinculada a aquell mes mateix, i a més la gent s'hi reconeix, molta gent reconeix la gent que hi surt, i està tenint molt bona resposta, per tant estem molt contents. No, no, realment el tenim aquí davant i és un calendari molt maco, a més d'una qualitat alta es veu això, eh?
Sí, hem intentat que quedi una mica xulo, perquè ja que la gent s'hi gastarà 10 euros, i que aguanti tot l'any. És un calendari per penjar, per tenir a la cuina, o al despatx, o a la sala, i que ha d'aguantar una mica. I és això, un calendari que ja el veiem, on cada mes tenim una fotografia històrica del poble, i veiem gent del poble, i també llocs emblemàtics, no? Sí, cada mes té relacionada una festa. Per exemple, el novembre, no? Carles.
a l'octubre, a Sant Jus, les festes de tardor. Hem buscat cada mes la seva celebració, hi ha alguns mesos que ens ha costat una mica perquè sembla que no es faci res, hem trobat festes que ja no se celebraven, per exemple, als anys 50-60 es feien les festes de la bellesa, una cosa que ja no es fa, i hem agafat festes religioses, festes laiques, per exemple, la fotografia de desembre és la d'un Nadal, però no és un Nadal qualsevol perquè és el Nadal que va nevar,
L'any 62 va haver-hi una gran nevada i la plaça Bardaguer, que no es veu normalment, va quedar colgada per la neu. Llavors una mica la idea és aquesta, recuperar fotos antigues i explicar una mica la història i el patrimoni del poble. I en quin moment se us va acudir poder fer un calendari?
Això ve de lluny. Vèiem que altres entitats ho fèiem i que els hi anava bé. És veritat que també és una cosa que fem per fer una mica de calaix, perquè les entitats tenim diferents fonts de finançament, però sempre va bé tenir una mica de racó fet. I vam pensar que seria una bona cosa per fer. El que passa és que ens ha costat temps, ja el volíem treure l'any passat, però al final no vam arribar a temps, perquè sempre pensàvem que estava bé treure'l per Sant Jus al carrer.
Perquè tot el tema de les imatges és complicat. Tenen drets a darrere, t'has d'assegurar que la gent et doni el seu permís, no pots publicar coses que tu no tinguis el permís, has de vigilar una mica. Llavors ens costava trobar i aquest any hem aconseguit tots els permisos, que a més és fer una selecció xula d'imatges i ha sortit aquest any. Entenc que tindria un banc d'imatges enorme.
Bueno, en veritat nosaltres no el tenim, llavors hem hagut d'anar a l'Arxiu Municipal, hem anat a l'Ateneu, hem anat a fotos a particulars, que la Montse va fer molts contactes. Bueno, perquè sabem, jo soc de Sant Just, i aleshores coneixes famílies de tota la vida de Sant Just, i això fa que et puguin cedir fotos històriques.
Abans no eren tantes les famílies que tenien una càmera, no? Exacte. Les tenia ubicades. Ah, exacte. Jo vaig deixar Sant Jus l'any 54, vull dir que eren molt poques en aquella època. I tot això ha ajudat. Hi ha fotos molt significatives, com per exemple hi ha el mes d'abril la festa del llibre a la plaça de l'Ajuntament, en què hi ha encara l'Ajuntament antic,
i és una festa de l'any 36. I que és molt significatiu. És just abans, 4 o 5 mesos abans que començés la Guerra Civil, es va celebrar i se celebrava llavors Sant Jordi, el poble, la festa del llibre. No, no, realment és un calendari molt xulo que des d'aquí, des de la ràdio, anem a tothom a que el compri, si li agrada, allà a la paradeta del Centre d'Estudis Sant Justens. I ja per acabar, us vull fer una última pregunta. Quins són els vostres reptes de futur de l'entitat?
L'entitat té el repte, com totes les entitats del poble, que el més important és el relleu generacional. Les entitats estan quedant envellides perquè costa que els joves s'impliquin en el funcionament de les entitats. En part, la culpa és nostra, potser perquè no sabem arribar als joves, perquè... No, tot és jove.
Ja en tinc 40, però gràcies. El tema és que tenim un buit o un dèficit en la gestió de xarxes socials, nosaltres mateixos ens en adonem, costa molt, les xarxes han de ser molt dinàmiques, requereixen molta atenció...
I les entitats en general tenim un dèficit per aquesta banda. Llavors ens adonem que no estem arribant a tota la joventut que hauríem perquè s'impliquin i vulguin treballar per les entitats i pel poble. I aquest seria un dels reptes en global més generals. El més concret és que d'aquí dos anys fem 40 anys. Llavors ja estem començant a plantejar-nos quines activitats hem de dur a terme per celebrar un 40 aniversari com s'escau.
Molt bé, doncs Roger Montse, moltes gràcies per venir aquí i gràcies per la feina que feu, perquè al final coneixer el passat és important per seguir tenint un bon futur. Moltes gràcies. Que vagi bé.
Fins demà!
Fins demà!
Seguim i ara s'incorpora amb nosaltres la Mariona Sales. Hola Mariona, què tal? Ja teníem ganes de donar-te per aquí. Molt bé. I ara seguim parlant amb gent de Sant Just. Ara parlem amb Òmnium Cultural i parlem amb el Xavier Amadó, president del Baix Llobregat Est, i també amb l'Albert Macià, membre de la Junta. Benvinguts, què tal? Com esteu?
Molt bé. Al final ha sortit el sol, per això. Com esteu vivint aquesta jornada i què esteu fent amb la vostra paralleta? Ara, força bé, avui estem, ara el Verdo us parlarà d'un projecte propi d'aquí de Sant Just.
que és el joc de tradicions, que és una versió on us ho explica ell millor. Sí, perquè ara esteu presentant diverses coses, però sobretot aquest joc, el tradijoc. Aquest joc l'hem fet expressament per regalar-ho, és un joc que el regalem a tothom que el vulgui, bàsicament pensant en nens, però lògicament poden jugar als adults. De fet, és una reedició d'un joc que es va fer l'any 1984,
i per tant com a reedició s'ha hagut d'admirar que no hi haguessin temes de gènere o algo que s'expliquessin malament. L'any 84 el Sant Jordi era una història molt plàstica que hem hagut de canviar una mica, el dibuix és fix, el dibuix si que no s'ha tocat, però lògicament hem hagut de canviar la literatura de Sant Jordi
ha canviat molt la visió, amb les altres tradicions hem vist que no hi havia cap problema i hem procedit a fer això, una revisió que gràcies a Indústries Ventors hem pogut fer un joc per regalar-ho aquí a tothom que hi vulgui.
Sí, aquest joc, sí. Nosaltres tenim uns quants anys més, més que els 40 que deia el... I aquest joc el vam fer l'any 84. Es va presentar, no recordo bé si en una gran fira que era el Congrés de Cultura Tradicional i Popular, em sembla, però tampoc no sé segur si era allò o l'Expo Cultura. Va haver-hi en dos o tres anys, va haver-hi unes fires molt grans de temes culturals i el vam presentar allà.
I sí, el vam fer la Montse i jo i el dibuix, aprofitant que el meu germà era dibuixant, dic que era perquè lamentablement ens va deixar, perquè si no igual li haguéssim fet retocar potser alguna coseta, però ja lamentablement no és possible. Com aprenia està molt xulo, és molt visual, molt...
Sí, fes un recorregut al llarg de l'any per les principals festes tradicionals i en funció d'on cau la fitxa hi ha aquest full d'instruccions que et diu el que has de fer i després, a part, cadascú se'l pot, si vol, algú i perd les instruccions se'l pot adaptar com vulgui. Perquè, Albert, explica'ns una mica, m'has dit que treia jocs però com es juga i explica'ns una mica... Com es juga és com una oca, poses unes fitxes com a la Casella 1 i comences a tirar el dau i vas caient
i en funció hi ha unes caselles que tenen una ratlleta a sota, que estan al costat d'un dibuix, que vol dir que has caigut en una tradició i segons quina és, tires endavant, enrere, etc. guanyes uns punts fins que el que arriba dona tota la volta primer i ha celebrat un determinat nombre de tradicions, que ha guanyat un determinat nombre de punts, és el guanyador.
I com se'ls va ocórrer fer aquesta reedició? Bueno, fer la reedició se'ns va ocórrer perquè volíem arribar a poder regalar alguna cosa a joves i vam presentar, bueno, d'alguna manera teníem els drets per fer-ho. Vam dir, bueno, doncs mira, presentem, va ser molt ben rebut per Òmnium, al cap i a la fi, quan es va fer l'any 1984, ja es va fer des d'Òmnium també. Clar, perquè això és un projecte nacional, entenc, no per tota Catalunya.
Aquest projecte l'hem fet aquí per Sant Jus, de moment. El que passa a altra cosa és que és possible que més endavant es faci el nombre, el tiratge que s'ha fet ha sigut pensant en aquesta fira bàsicament. Ens en quedaran i llavors ja indicarem la manera que aquelles persones que estiguin interessades puguin venir a recollir-lo allà on diguem. Molt bé.
El joc si és absolutament vàlid per tot Catalunya, l'únic que si el que volguéssim fer de Sant Jús el dia que diu festes majors, en lloc de posar festes majors posaríem 6 d'agost i ja el teníem totalment adaptat a Sant Jús.
He tingut algun exemple perquè la gent vegen una mica com funcionen aquestes caselles d'aquest joc. Per exemple, podríem llegir la que ens queda potser més a prop, la de l'1 de novembre, la castanyada. Té un compte que les castanyes cremen mentre tu fas les mans, els dos companys segueixen jugant. Guanyes un punt i perds una tirada. Aquesta és una mica la dinàmica. És la dinàmica, sí. A vegades et mous el casella, a vegades perds tirada, a vegades... Depèn de la tradició, s'intenta que lligui una mica amb allò.
És una manera d'entretenir-se i bàsicament repassant totes les tradicions més importants del nostre calendari.
Exacte. És possible que alguna se us escapi. Alguna ens sorprendria, segur. Sí, sorprendria, perquè potser parla de l'Aplac del Pi, de les Tres Branques, que potser no el coneixeu abans, encara se celebra, eh?, cada tercer dimecres de juliol, però poder ha perdut una mica de força, però bueno, Carnaval, Sant Joan, festes majors, Castanyada, tot, el que surt bàsicament és tot molt conor.
La festa de l'arbre, a mi sí que em sona, però... Clar, quan és? Sí, amb les instruccions ja diu que hi ha festes molt fixes, lògicament, però clar, tenim festes que es mouen en funció de la lluna en lloc de funció del sol, com és Setmana Santa, que pot caure abans una cosa o una altra, i els aplecs o festes d'aquest tipus que has dit, festa de l'arbre, que cada lloc es pot celebrar quan es vulgui. Exacte.
I també hem de parlar d'un altre projecte que esteu fent des d'Òmnium, que és la Campanya Vincles. Què és això? Explica'ns una mica. La Campanya Vincles neix de... Nosaltres, com impulsors del Pacte Nacional per la Llengua Òmnium, ens vam posar a treballar ja des de fa un any i mig o dues amb com fer accessible a tothom l'aprendre a parlar català i totes les problemes que hi ha de places d'educació. Se'ns va acudir fer el projecte aquest de Vincles
que fuig de les aules arreglades, sinó que són grups de conversa
que són grups oberts de gent, normalment hi ha de 8 a 10 persones amb dos dinamitzadors, que es fa generar la conversa en català entre gent que millor ve de grups de normalització lingüística o de suport al català i necessiten deixar-se anar a parlar. Clar, que treuràs aquesta vergonya, no? Treus aquesta vergonya. Són grups, és una educació no arreglada per entendre'n, sinó que és sentar-se a parlar.
Perquè us trobeu molt amb gent que potser el comença a parlar però no s'acaba de soltar perquè li fa vergonya. Exacte, no s'acaba de soltar. Deixant a corregir això. Deixant a corregir això. Perdona, sí. És un costum que hauríem d'agafar tots de, ojo, jo també dic moltes vegades, parlo malament. Però si ens corregim entre tots i estem millorant. Millor, millor. I estem millorant perquè anem parlant que a vegades parlem pitjor.
I aleshores és un projecte que es dedica a això. Ara, per exemple, avinten la territorial, la territorial que pertany a Sant Just són cinc pobles de la Baix Llobregat, que som Sant Feliu, Sant Just, Sant Joan, Esplugues i Cornellà. Doncs el grup de Cornellà, la secció local de Cornellà, té sis grups de vincles funcionant. Molt bé. Des de fa l'any passat ja van començar. Aquí hi ha grups, des de gent gran fins nanos que són de les escoles i els instituts ja de matrícula viva. Sí.
que arriben de fora i que fan ja grup de reforç a català, però els fa falta deixar-se anar. I els voluntaris d'Òmnium s'encarreguen de fer-los aquest pas perquè es deixin anar a parlar en català. I ara properament aquesta setmana ja tenim per engegar un grup de vincles aquí a Sant Just, col·laborant amb Càritas, aquí primer. I segurament una miqueta més endavant engegarem un altre a Sant Feliu, que vam estar parlant l'altre dia amb l'Ateneu de Sant Feliu,
per mirar d'engegar-lo. Doncs això va agafant forma, eh? Sí, sí, ara vam llançar, és el projecte estrella d'Òmnium d'aquest any. Molt bé. Doncs per a la mena d'aquí a Sant Just tenim també, per fomentar la llengua, tenim el cinema infantil, que el fem un cop al mes a l'Ateneu, que és el CineChic, i després estem començant a engegar ja el Foc, que és el festival Òmnium de Cinema, de curtmetratges, que van canviar l'any passat, va canviar de nom,
i aquest any se'n va cap al mes d'abril. I anem treballant sobre aquests temes. Perfecte, perfecte. I de cara al futur és això, no?, el que estàs plantejant. Sí, exacte.
A part de presentacions de llibres, col·laborant amb el que el llibre té a casa d'aquí Sant Jús i amb els Ateneus i la resta dels altres quatre pobles que pertanyen al nostre territorial. Molt bé. Això és el Baix Llobregat Est, eh? Est. Exacte. Ahir, recordar que ahir ja tenim una nova territorial, el Baix Llobregat, que és a la centre, i en tenim cinc. Dividim Baix Llobregat en cinc, no? En cinc. O sigui, fa anys érem tot sencer i, clar, gestionar...
a prop d'un mil i mig d'habitants i gairebé 10.000 socis era molt complicat per una ginta i al final vam disgregar-ho i els primers que van marxar van ser els de l'ES perquè dintre de la junta que hi havia en aquell moment de la territorial hi havia més gent i era la més forta per entendre'ns i ens vam disgregar nosaltres ja fa 7 anys
I ara ja es van disganar els altres, ja existeix Marina, que és Sant Boi, Prat i Sant Climent. Ara el centre, que és Molins, Palleja, Sant Andreu, tota aquella banda d'allà.
Arambrunyà, que ha agafat l'antic nom del contat d'Arabrunyà, que seria el del Delta, que agafa Viladacans, Gabal, Castelldefels, Vegas, i em sembla que no en deixo ningú més. I després queda Pla de Montserrat, que ja és al nord, que és Martorell i tot el cal en volta. Per tant, realment, l'enditat està conformada amb moltes persones, entenc, i està en bona salut, oi?
Sí, sí, nosaltres, a veure, totes les entitats s'han afablit una mica amb la caiguda de procés i de motivació, però nosaltres, com ja eren molts, hem baixat, però estem al voltant dels 170.000 socis. Molt.
A tot Catalunya, oi? Tenim 48 seus territorials i 4 gestores, o sigui, les gestores són els grups de socis que estan fent el pas per convertir-se en una seu territorial. Que l'Òmnium no diu, fem una seu aquí, la fem, no. S'ha de valorar, s'ha de valorar que hi hagi prou capacitat de treball i que l'índex d'incidència territori sigui bo, si no, no es fa.
D'acord. Ja tenim gairebé tot el país cobert. Molt bé, això és genial, perquè feu una bona feina de promoció del català i de la cultura catalana, que això sempre és important. I res, m'agradaria acabar la xerrada, la petita entrevista que hem tingut amb vosaltres, amb res, que ens definéssiu o que ens féssiu com un petit eslògon sobre Somne Òmnium, una petita frase per acabar de captar a qui vulgui donar-vos suport.
Si fem servir la mateixa que diu Òmnium, diu llengua, cultura, país. Em sembla que és molt... I afegeixo cohesió. Si no tens un país cohesionat, al voltant tant de la llengua o la cultura, el país no tens país. Totalment d'acord. Doncs moltes gràcies, Xavier i Albert, i ens veiem per aquí, per la paradeta. Perfecte. Adéu.
Fins demà!
Ara seguim xerrant i tenim a l'Hockey Club de Sant Just. Què tal, com esteu? Estem amb l'Edu Borràs, el president de l'entitat, del club, i també amb el Gerard Miquel, el capità de l'equip. Hola, bon dia. Hola, molt bones, bon dia.
I seguim aquí també amb la Mariona, evidentment. Què podem trobar la vostra paradeta aquí a Sant Just al carrer? Què esteu oferint al poble? El que estem oferint bàsicament és donar a conèixer les activitats que fem al club. Tenim una mica d'informació sobre com fer-se soci, també tenim una petita porteria amb uns quants estics perquè els nanos petits que els pugui interessar l'hoquei puguin venir i provar a fer algun xut i...
Bueno, ja estem allà per explicar una miqueta les activitats i tot el que fem. Donar a conèixer el club. Donar a conèixer el club, exactament. I alguna petita promesa ja capteu des d'aquí o no? Mira, això el Gerard t'ho podrà dir perquè estava...
Sí, la base és treballar molt bé, sempre hi ha jugadors i jugadores que pugen amb nivell i qualitat i la veritat que hi ha una molt bona base, molt gran, estem contents i satisfets amb el que hi ha. Ahir vau disputar un partit, vau empatar 2 o 2 contra el Liceu. Liceu és un equip complicat, no?
Sí, és el líder. És el líder, meu empatador. Quines sensacions va deixar aquest partit? Bé, la veritat que molt contents amb el partit. Com tu bé dius, és un rival molt complicat, molt dur, era el líder, imbatut fins ara la categoria. Ens vam posar per davant 2-0 i al final ens van acabar empatant a l'últim minut, així que una llàstima, però si ho veurem fredament el punt és molt positiu. Potser les sensacions, ara que el partit van ser una mica agradables, però realment, vist en perspectiva, és un bon punt.
Exacte, si ens ho haguessin dit abans del partit ho haguessin firmat tots, però com va anar la cosa vam acabar una mica tocats. A mi, si em permets, hi ha un punt molt positiu, perquè m'agrada sempre donar el toc optimista a les situacions. Portem 3 anys de l'Hockey Liga com a club i el Liceu encara no ens ha guanyat. Un dels històrics de l'Hockey Liga no ha aconseguit guanyar Sant Just. Gràcies.
Potser aquest any ha sigut més agradol, perquè els dos anteriors partits sempre han sigut el Sánchez dominant o acabant un final per empatar, i ahir, a últim moment, potser la festa va canviar una mica de color, però sí que sempre hem donat molt la cara i crec que és un dels milestones com a club que tenim. No, no, i tant, i al final sempre rendir davant d'aquests grans clubs, que amb pressupost són molt més elevats, sempre és, bueno, encoratge l'equip. Cert, cert.
i com està anant aquest inici de temporada? Hem parlat del partit d'ahir, però amb el que hem portat fins ara, com va llogar l'equip? Bé, ens ha tocat un calendari molt complicat, amb els dos primers partits que sí que tenien uns rivals que sabíem que havíem de puntuar, i després ens han tocat tots els grans, el Barça, el Liceu, hem anat a Calafé i hem anat a Igualada, que són equips...
professionals que són molt complicats i a casa seva es fan molt forts. Així que tenim un calendari complicat, ja l'hem passat bastant, crec que hem tret 5 punts de 12, crec que podem estar contents i ara comença una mica a competir la nostra lliga, així que hem fet una bona feina, espero ara començar a sumar de 3 en 3. Esperem que sí. La competició europea quan començava?
Començarà el novembre. El 15 de novembre ens venen a visitar aquí i després nosaltres anem a França, a prop de en Ancel. Amb canes, no, Gerard? Com s'afronten aquests partits d'Europa? Perquè no entenc que és un plus, no?
Europa és diferent. Estàs acostumat a lo que lliga, a la lliga domèstica d'Espanya i quan jugues a Europa es nota, durant la setmana els entrenadors es noten, cada setmana la gent, el poble també s'implica molt. Són partits especials que són molt xulos de jugar i esperem aquest any arribar ben lluny a Europa. Esperem que sí. I Eduard, com està el femení? Com ha anat el femení, l'equip femení? Com ha començat aquesta temporada?
Bé, ara sí que m'encampes, eh? Hòstia... El femení. Bé, bé, avui dia va tirant... També sabem que aquesta temporada, el jugar a primera, no és gens fàcil. No, això era un repte. L'equip havia estat dissenyat per... O sigui, quan tu dissenyes un equip, el planteges a l'estiu, abans de començar la temporada, quan el tanques...
El que ens va passar aquest any és que directament ens van dir, no, en comptes de fer un equip de segona, esteu a primera. Per tant, això ens situa en una tessitura totalment imprevista, però tot i això, els resultats són bons, vista la previsió que havíem fet. Que vulguis o no, sempre és difícil, no? Quan dimensiones un equip d'una manera i et situes en una altra categoria, sempre és molt més fàcil, si la cosa va cap a baix, però en aquest cas, que estem en una categoria per sobre de l'esperat,
Està funcionant. I també m'agradaria parlar de la portera que vau fitxar, la Gabriel Batís, potser? Sí. És una història curiosa, realment, que ja has jugat amb la selecció francesa, oi? Com ha estat la seva adaptació al club? A veure...
Això, mira, per aquesta pregunta, el millor seria que tinguéssim aquí el director tècnic, el Borja, que és la persona de contacte, perquè el contacte amb ella ve, si no m'equivoco... Perquè ja està entrenant amb l'equip. Ja està entrenant i ja està situada, ja ha vingut a estudiar a Barcelona i la casuística és allò típic, no? Estàs estudiant...
i vols venir un temps aquí a Barcelona, i la casuística és que es coneixien amb el Borja, de quan el Borja havia tingut la seva temporada jugant a França. I arrel dels seus contactes ens van contactar i es va... una mica la serendípia del moment que es va poder fer, que hi havia una plaça de portera i aterrat. Clar, estem en aquesta fase, portem res.
un mes, més i mig, dos mesos de competició i la cosa està rodant encara. No, no, doncs ja està bé, que vagi adaptant-se l'equip i el poble. Què més podem comentar, Mariona? Tens algú que dir, tu?
que el tipus és fort, ja saps, una mica fora, però bé dir que és molt xulo que estigueu presents igualment també les entitats que s'obliguen a Sant Just al darrer, perquè al final Sant Just tenim uns col·les polítics molt forts, sobretot perquè el Comí que és un producte molt potent i que està guai també que estigueu presents a Sant Just.
I patinatge també hem vist.
no, i tant, i tant vulguis o no, Sant Just és un poble molt viu en l'àmbit esportiu hi ha moltes activitats pel número de persones que som al poble hi ha molts clubs, es fan moltes coses i al final jo crec que és lògic que aquest teixit també estigui en un dia com Sant Just al carrer i tant, això està clar i ja per acabar l'entrevista ens agradaria que ho estem fent amb tots els convidats així que també ho fem amb vosaltres que ens definissi o que ens expliqués amb una petita frase què és l'Hockey Sant Just
Va, dues perspectives. Gerard, comença. Per mi l'Hockey Club Sant Just és una família. És un club molt familiar, molt proper, que tothom que entra crec que està encantat. Els entrenadors estan molt connectats amb el poble, els jugadors estan molt connectats amb el poble i una mica cada cop el primer equip també està més connectat. Així que per mi, si ho hagués de definir, l'Hockey Club Sant Just és una família.
I des de la perspectiva del president? Jo t'ho diria amb una frase que canta la penya del vidre, és un sentiment que porto dins del pit. Que és una cosa que es nota molt quan estàs a la bona aigua, per exemple ahir el sisè xocador que vam tindre amb la penya del vidre animant fort, que ens va donar aquest ànim, doncs això, és un sentiment.
Al final, l'ànima dels clubs sempre és l'afició. I entenc que això a la pista es nota, no? Es nota molt. És molt important l'afició, que animin, que estigui la bona aigua plena. Tot això és molt important perquè, com ha dit l'Edu, és el sisè jugador i es nota molt. Notes tu, nota el rival, ho noten els àrbits, tot ajuda. Molt bé. Doncs Gerard Eduard, moltes gràcies per venir aquí a la paradeta de la ràdio i ens retrobem per aquí, per la vinguda d'Indústria. Gràcies a vosaltres. A vosaltres. Adéu. Molt bé. Perfecte.
Doncs vale, ja ho tenim, no? Sí.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Seguim xerrant amb entitats del poble i ara ens toca l'AFA de l'Institut d'Escola de Mas Lluí i aquí tenim el Marcos Burillo, el seu vicepresident. Què tal? Hola, bon dia. Ha provat un oi que el micro, sí? Sí. Què tal, tot bé? Sí, tot bé. Com està anant aquest matí? Ara ha sortit una mica del sol i tot. Exacte, al principi amb una mica d'incertidumbre, no sabíem si es faria al final o no, però ara la gent s'ha animat, ha sortit del sol i sembla que farà un bon dia. Home sí, hi ha bona afluència, ara ja aquí ha vingut l'indústria.
Ara ja sí. Molt bé. I què esteu fent aquí, en aquesta edició de Sant Just al carrer? Què podem veure a la vostra paradeta? Mira, a la nostra paradeta tenim com tres seccions diferents. Tenim una miqueta per fer un vermut, amb cervesa, vermut, patates, olives. Després tenim venda de joguines de segona mà, sobretot de nens petits.
I després tenim un apartat solidari on tot el recollit anirà destinat a Palestina. Hi ha dolços àrabs, hi ha diferents polsaretes i coses per recopilar per als nens de Palestina. Molt bé. I explica'ns una mica què esteu fent en aquest inici de curs des de l'AFA.
Per qui no ho sàpiga, és el que abans era l'empà, no? Exacte, és l'associació de famílies d'alumnes, i el que ens encarreguem, ara al principi de curs hem fet totes les extraescolars del centre, les hem muntat i s'han engegat ara, després organitzem diferents esdeveniments, com és aquest, ahir també vam estar ja a les festes de la Tardua Majuí,
Divendres vinent tenim la castanyada, també a la plaça Lluia Fieta i ens encarreguem una miqueta de la part més familiar de l'escola. Molt bé, de coordinar una mica la família de tots els alumnes. Exacte, juntar família i escola. Molt bé, al final això és feina, eh?
Sí, es feina, però es fa de bon gust. I tant, això segur. Seguim parlant amb el Marc Borillo. Hem parlat dels projectes que teniu per fer. Com us doneu a conèixer des de la fa?
Com capteu a famílies perquè cada cop estiguin més involucrades en la vida de l'escola? Principalment en esdeveniments com aquests, que les famílies del nostre centre les convidem a venir i després els expliquem que perquè això sigui un èxit necessitem mans, necessitem ajuda. De moment tenim només I4 i I3, amb la qual cosa necessitem ajuda de gairebé al 100%, perquè si no, no surt.
Clar, perquè és un institut d'escola relativament nou, no? Sí, es va engegar el projecte l'any passat, portem dos grups. I quatre, que sí que són dos grups, i tres, que només és un grup. I la previsió és que s'arribi fins a quin curs? Fins a quart de l'ESO. Començant des d'infantil. Exacte, d'infantil a quart de l'ESO. Sí, de fet, ja que parlem d'aquest tema, en teoria vosaltres us tocava quedar-vos tres cursos al lloc on esteu ara, que esteu allà al darrer del tenatori. Exacte.
Ara de fet, com tu has dit, teniu ja dos, si no m'equivoco, dos i quatre i un i tres, no? Exacte, correcte. Que en teoria havien de ser dos i dos. Haurien de ser dos i dos, però bueno, la natalitat i jo crec que també una mica la desconeixença per part de la població ha fet que tinguem un i tres només.
Clar, home, en part és normal, perquè si hi ha aquestes incerteses de no se sap quan es farà el salt al barri... Aquest tema una mica ara, com està? Què us han dit? Bueno, la previsió i el que ens diuen és que sí o sí, quan els que ara estan I-4 comencin I-3 ha d'anar al salt allà a Masluí o a mòduls o com sigui, però a dalt perquè per espai ja no hi ha més. Perquè ara on esteu ubicats? Ara estem just davant del tanatori on estava l'antiga brigada.
Però amb barracons? Sí, el que es diu, es coneix com barracons, perquè oficialment són mòduls. I allà heu de durar fins al curs que ve? En principi tres cursos només, perquè l'espai és el que és i ja no hi ha més. I al final els infants realment es mereixen un lloc més ben adaptat per ells, no?
en adaptació, realment, si entres, és brutal, eh? Tenen aire acondicionat. Una vegada que entres no sembla que estiguis en un barracó, però sí que, clar, l'espai és el que és i les aules són les que són. No podem fer dues aules d'una. Perquè el futur de l'escola, per tant, va creixent any a any, no? Any a any, tindrem més línies, més línies i més cursos. Exacte, així és com ha d'anar creixent.
En principi també ens van dir que poder entrar a l'institut abans, que arribessin els que estan ara i 4 a 6er, però també són molts anys, però també depèn de l'espai, m'imagino. En principi havíeu de fer el salt, havíeu d'estar 3 anys aquí amb aquests barracons i hauríeu de fer el salt al barri, a Mas Lluí, que és on toca que hi vagi l'institut d'escola, amb edifici.
Ara la cosa està una mica negra. Aquest edifici pot ser que encara triï anys en arribar. Exacte, més que res per temps. El mínim de construcció són dos anys i ja no anem els dos anys. La intenció és anar-hi en les millors condicions i quan abans millor. Us han avançat algun termini pel que fa a l'edifici o us han dit directament que potser no hi ha edifici?
No, les notícies són les que surten, també nosaltres ens entenem quan surten i en principi s'arribarà al barri ni que siguin en edificis modulars. Que és el que teniu ara? Sí, una miqueta millor, ara són simplement mòduls amb una miqueta de construcció.
Perquè clar, els mòduls estan molt bé, perquè com has dit tu són molt xulos, entenc que fins i tot m'atreveixo a dir que estan millor climatitzats que alguns centres escolars. Totalment. Jo com a ex-alumne de l'institut d'escola, de l'institut d'escola no, de l'institut de Sant Just, a l'hivern ens congelàvem, a l'istiu ens moríem de calor, entenc que això no us passa. Però sí que és veritat que a nivell de duració, de la vida que tenen aquests mòduls, clar, es deteriora molt abans un mòdul que un edifici.
Sí, en principi sí, però tampoc és una cosa que tinguem massa clar. És una demanda per això que teniu pendent apretament? És un dels objectius que tenim, aconseguir la millor infraestructura pels nostres nens. Perquè la gestió de la infraestructura d'aquí depèn, de l'Ajuntament.
No, l'Ajuntament ja va cedir el terreny i depèn del Departament d'Educació juntament amb l'Ajuntament. Generalitat, és competència de la Generalitat i ja han anat dient que hi ha una llista d'espera molt llarga per construir centres, així que t'ho cal esperar. Aquesta burocràcia realment sí. I des de l'AFA, anem a mirar una mica més cap al futur, quins reptes o quines necessitats teniu?
Com a AFA el que necessitem és que l'escola creixi, si l'escola creix l'AFA també creixerà i tenim projectes molt força ambiciosos, la veritat, i projectes guais pels nens i per fer comunitat.
Com es munten les extraescolars? Com les munteu? Com les organitzeu? Parleu amb altres entitats que us ajudin? L'any passat va ser tot muntat entre nosaltres.
Unes 30-32 famílies, era més fàcil, amb l'objectiu que cada vegada sigui més gran, llavors hem començat a treballar amb altra organització, que és Patim Patam, i treballem de forma conjunta, proporcionant els professionals i nosaltres una mica les idees o les demandes que necessitem.
Vale, vale. I perquè ara mateix la fa, de quantes persones estaria formada aquesta entitat? Ara mateix, no et sabria dir un número exacte, però devíem estar com al voltant d'uns 40 socis. Realment, per les poques classes que teniu,
La involucracia és molt alta. Sí, sí, crec que no sé si era gairebé un 80% de famílies que són sòcies, després que participen a les diferents comissions i tal, doncs alguna cosa menys, però bé, tampoc tenim molta queixa, perquè realment quan necessitem mans, doncs les tenim. Molt bé, doncs això sempre està bé, la coordinació familiar, que això al final aquí beneficies els nens.
Exacte. Molt bé. Doncs, si vols, Marcos, anem acabant, com estem fent sempre, mira, ho estic adoptant, estem demanant a la gent que ve que ens defineixi la seva entitat amb una petita frase o amb alguna paraula, si vols, atrevir-te endavant. Nosaltres, doncs, poder diríem il·lusió. Il·lusió pel futur. Molt bé. Doncs això està bé, que també ens cal a vegades. Exacte. Mirem el futur amb alegria. Exacte. Molt bé, Marcos, que va ser molt bé. Moltes gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Doncs ara seguim parlant i ara tenim a la colla gegantera de Sant Just i tenim molts convidats ara. Tenim la Joana. Hola Joana. Hola. També tenim el Bru. Hola. I el Max. Hola. I l'Enzo. Hola. Molt bé. I seguim aquí també amb la Mariona que ens estarà ajudant amb aquests petits geganters. Què són això dels gegants?
Els gegants són una tradició que està molt bé. Una tradició catalana que es fa arreu de Catalunya i hi ha zones d'Espanya. Molt bé. I són com uns caprossos amb un cavallet de fusta. I roba. Molt bé, molt bé. I des de quan, des de quan sou gegantés vosaltres? Des de quan sou gegantés?
Jo des de... Perquè clar, tampoc sou molt grans vosaltres. Porteu tota la vida fent gegants. Des que tenia 4 anys. Molt bé. Jo vaig començar la colla gegantera amb 3 anys i amb 6 anys... I amb 3 anys ja portaves gegants? No. I amb 6 anys ja portava l'arrel. Ah, mira. I tu, Joana? Jo he començat aquest any i porto l'arrel i... I la Montserrateta. Bé, la Montserrateta una mica. I tu, Max?
A veure, ja porto un any, però avui he començat amb la Montserrateta. Molt bé, molt bé. I com és la Montserrateta? És gran o és petita o com és? És... És la mida de l'arrel, bàsicament. No, com la mida de l'arrel, com més... És més pesada perquè és dels llegants vells. És més antics i... És com... Més...
petita que l'arrel. Més prima. Més prima. Sí. Sí.
L'arrel pesa 11 quilos i la Montserrateta també. Això és bastant, eh? Però la Montserrateta té els coixins posats d'una altra manera, llavors fa que pesi més. L'antigament es posaven així. Ara s'ha modernitzat, no entenc, i ara pesen menys, no els gegants? I els cavallets ara són d'alumini, avançaran de fusta... Però els petits la majoria són de fusta també. Jo us vull preguntar què és el que més us agrada de ser gegantès.
poder anar ballant i saludant la gent allà. És xulo, no? Sí. Disfrutar. A més entenc que sou bona colla, no? Pel que tinc entès, sou bastants. Sí, sou bastants, però avui, per exemple, quan portàvem la relic a Montserrateta, doncs ens hem cansat una mica i jo crec que necessitem més persones. No, no necessitem, no, no, no.
Sí, una mica. Home, quantes més, millor, no? A l'Enzo no ho té clar, eh? Ho vols portar a ella a gegant. Quin és el gegant més xulo de la colla? Per mi... A mi m'agrada més l'arrel. L'arrel, t'agrada. I quins gegants més hi ha? Perquè suposo que... També n'hi ha...
També n'hi ha el pastor, que és el gegant vell de Sant Jús, i la justa, que és la geganta vella de Sant Jús, i la Montserrateta, que és la gegantona petita. Aquests tres surten molt poc, no? La Montserrateta és que... La Montserrateta ha començat a sortir ara i els altres, els dos antics surten només per festa major el 6 d'agost. I pesen molt i...
Per tant, surten només el dia 6 d'agost, no? No, perquè de vegades alguna festa major no han sortit. Sí, sí que han sortit, totes. Alguna no. Sí que han sortit. I també surten només els vells, dintre l'església només surten els vells perquè com el gentil porta una espasa no li deixen entrar dintre l'església.
Flodaneu. Sí. Més nous. Els titulars. Sí, però... Molt bé. I us veig a tots amb el mocador, eh? Amb el mocador groc. I la semarreta. I la semarreta també. Perquè sou dels grocs, oi? Sí. Estàs confós o què?
Noo! És que podem escollir! 50-50! Cors dividit o no? Bueno, no! Noo! Noo! Noo! Noo! Perquè no hi ha gaires... no hi ha gaires nens! Noo! Noo! Aquí tenim més... més... més gegantets, eh?
Sí, ara dos blaus. El que va de Samarret ha blabes el germà del Max. Molt bé. El germà del Max, com es diu? Neu. Com es diu? Neu. I tu ets geganté, també? No, encara no toques tant. Vulls tocar tant bo vosaltres? Jo toco a jo. Aixem, jo que xulo, aquí també toca.
Fa companyia allà tocant. Per Reis? L'hauràs de portar molt bé, eh? Ja et portes bé? Sí? Sí. Lenzo toca el tambor.
Si sou músics, a part, porteu gegants. Clar, jo vaig començar amb el tambor, després vaig anar a l'arrel i ara que no hi cap, perquè és estreta per mi, estic toquant el tambor. Molt bé, molt bé.
Vosaltres us toqueu algun instrument o encara no? No. Encara no? Tu, Joana? Ah, la flauta no la toques al col·le, bro. La flauta no la toques... No, no, no, no, no, no. Jo no toco cap instrument. Bueno, molt bé, molt bé. Doncs sabeu quan ens podrem tornar a veure, quan podrem tornar a veure els gegants? La pròxima cita que tenim o no en sabeu? Aquest any tenim trobada de gegantera. Molt bé. Així està lluny. Molt bé. Aquí, aquí.
Comença la plaça Bardaguer. Suposo. Vindran 8 colles. I més de 16 gegants.
Sí. Molt bé. Que no vingui gaire perquè amb els gegants i la gent ja serem molts. Aquí, plaça limitada. Home, que això ho ha de veure tothom. Almenys que ho vegin. No? Sí, sí. No, ja està. No.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, petit gegantès, si us sembla, ens acomiadem per aquí. I moltes gràcies per venir, que ens ho hem passat molt bé amb vosaltres. I ho seguirem atents, eh, els gegants. I aquest 6 de juny no m'ho perdré. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Molt bé. Molt bé, bro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
He looks like a stew
I try to deny it, but there's no way around it. You got me enchanted, I just wanna ask you about it. Cause when we're undecided, I just look for more while with you. Will you become mine too? I try to escape it, but you're always in my head. I try to stay focused, but I like the thought of you instead.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara si acabem xerrant amb l'Oleguer, director del taller de músics, i amb el Pau, també alumne del taller. Què tal, com esteu? Bon dia, Sant Just. Si us podeu apropar. Ara, apropeu-vos una mica el micro, que si no, no s'aportarem. Què tal, com esteu? Com heu viscut aquesta jornada, que realment ara ja estem encarant la recta final, eh? Molt bé, tenim una paradeta amb guitarres i un contrabàs per qui els vulgui provar pot venir allà a tocar una mica. Encara que no en sapiguem, podem anar a provar. Podeu venir a provar.
Per tant, esteu donant a conèixer la vostra entitat i també provant aquests instruments per a la gent que s'hi vulgui apropar. Quin és el vostre propòsit aquí a Sant Just al carrer?
Donar a conèixer l'escola, que se'ns coneixi. Estem al carrer Montserrat número 2, a l'edifici de les escoles, i tenim classes de tots els instruments per a tothom que vulgui venir. Taller de música, això vol dir que feu classes per totes les edats? Per totes les edats i de varietat d'instruments. Per tant, una bona varietat d'instruments, des de sinfònica fins a electrònica, no?
Sí, tenim instruments de música clàssica també, però el que més fem és música moderna, piano, bateria, saxo, etc. Sí, això us ho explica el Pau.
Bàsicament, al final és la part que ara, avui l'actualitat està més de moda, la part de poder-te fer tu la música a casa i que no et cal ni coneixements musicals perquè al final és tot molt visual i amb diferents programes. Jo no ordinava a casa ja pots fer una peça musical que està molt bé i no cal un equip i tampoc és molt car. O sigui, al final...
Està a l'abast de tothom i està molt de moda perquè la música electrònica, i no només electrònica sinó el que pots fer de tot tipus, al final es porta molt ara mateix i és molt senzill. Realment ara veiem en la música actual un paper no molt important dels productors, perquè realment ara el productor té la mateixa categoria gairebé que el cantant.
Sí, i avui dia sabent això és que si tu tens coneixements musicals d'agafar la guitarra, cantar i a més a més sents producció musical ja és que t'ho fas tot tu. Molt bé. I tu, Pau, quines classes fas aquí al taller? Als tallers ara faig contrabaix i després faig combo també, que el combo al final és la dinàmica aquesta de Tocant Group on hi ha un bateria, un teclat, jo estic fent teclat a combo però el seu és fer l'instrument que estudies
Oh si, i els tallers jo bàsicament el que he fet és rodar amb tots els instruments perquè he fet piano, bateria, guitarra, contrabaix, composició, o sigui, què he fet? De tot una mica, la passió de per la música ha donat neix. Doncs al final vaig començar de petit amb bateria, que anava amb el Rafa, el professor de percussió de l'escola,
i després vaig estar uns anys amb ell i vaig voler canviar a piano pel tema de que vaig descobrir la producció musical i vaig dir, vale, vull aprendre una mica de teoria per saber fer els acords i això i al final amb el piano si el connectes a l'ordinador ets lliure i pots fer el que vulguis. I d'allà ja he anat rodant una mica i votant.
molts instruments i així al final amb la producció musical ho barreges tot i pots arribar a fer-te les teves pròpies peces amb diversos instruments. I et veus com a músic? Ho fas més per hobby? Tens algun projecte? En principi ho fas més per hobby però sí que és veritat que ara els caps de setmana amb l'Emma que també és alumna dels tallers estem tocant restaurants, hotels, Parcí Sant Just, hem tocat molt el projecte Terrasses Musicals.
Molt bé. I després sí que hem sortit per la Costa Brava, sobretot a l'estiu. Home, a la Costa Brava, bé, no? Sí, sí, allà hi ha molta feina, d'això. I com us dieu? Emma i Pau, al final no ens van treballar gaire. El nom és fàcil, eh? Sí. Doncs molt bé, i perdona, eh? Hola, què? Perdó que no em sortia el nom. Hola, què? Quants alumnes teniu a l'escola ara mateix?
uns 350 tenim ara i varietat d'instruments i després bastanta gent, adults també, que fan combos i que el que els agrada és tocar en grup i venen allà a fer combos i a passar-s'ho bé. El que fem nosaltres és intentar que la gent s'ho passi bé fent música.
que és molt xulo, estudia un instrument i tot això, però el que fa més il·lusió, ara toco una mica personalment, però fa molta il·lusió tocar amb altra gent, i realment és quan vius més la música, quan passes millor, i entenc que els combos que ofereu vosaltres eren bastant dècnic. Sí, perquè són combos que els alumnes toquen la música que a ell els agrada, i els deixem que triïm les cançons, i llavors trien cançons de música moderna, de rock, de blues, i s'ho passen bé perquè també els agraden les cançons que fan.
Teniu problemes a l'hora de fer grups i tal perquè potser quasi tothom vol tocar la guitarra i llavors teniu moltes guitarras, molt bones bateries, no ho sé. La veritat és que intentem sempre que hi hagi varietat d'instruments i que hi hagi percussió, piano, bateria, un baixista i cantant. A vegades ens costa trobar cantants...
No, a l'escola hi ha molta gent fent cant, però a vegades d'instruments no tenim problema, però el cantant sempre, ostres, algú que canti ens costa més sempre de trobar. Sí, perquè fan classes de camp, però no s'atreveixen a... Perquè al final, quan veus un grup o un bot fixa sobre tota la persona que canta, que seria el que lidera una mica el grup. És el que lidera la banda. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Costa més, però bueno, la idea és aquesta, que la gent s'acostumi a tocar en directe, també. Sí, clar.
i que perdin la por al directe i la por a tocar en grup. Perquè des del taller musical entenc que organitzeu també certs concerts, no? O com ho feu això? Sí, fem dues audicions a l'any, al Casal de Joves, i després participem en les festes del poble i anem muntant concerts, i els combos sempre toquen. I ara muntarem uns concerts, que això ho muntarem amb el Pau, els dijous,
L'últim dijous de cada mes hi ha les escoles. Ah, sí, un cop al mes ara ja sempre, eh? Sí. I toquen els combos i gent de l'escola. I és obert per a tothom o...? Sí, és obert i és gratuït. Molt bé. I també feu jams, no? S'acordes de jams del microobert que puguin fer? També ho fem els dijous. Hem pensat triar un dijous a l'últim de cada mes i fer-ho així constantment durant tot l'any a veure si la gent és més fàcil la comunicació i...
Bueno, depèn. Som tímids aquí o no? Es miren entre els dos? Una mica com tot, no? Aquí s'ajuda a vegades que costa arrancar la gent de casa i que vingui a participar. Sí, és depèn. Hi ha dies que ens sorprenem perquè les llis de música funcionen molt bé. Sí.
però a vegades sí que notem que anem fluixos, o sigui, el tema de la gent potser li costa venir, sobretot jo crec que perquè a vegades no tens tanta confiança com per pujar a l'escenari a fer un micròfon i això, però a la llarga, la gent que ve, que li sempre torna. I quins reptes us marqueu de cara al futur des del taller de músics? Quins són els reptes? Què voleu assolir?
Home, que els alumnes triïn fin amb la música i que els hi vagi bé i que tinguin actuacions i que puguin tocar en directe, no? A part d'estudiar un instrument a casa, que és una cosa que sempre estàs allà estudiant, però és que puguin fer concerts i tocar. Que puguin fer carrera musical. Sí. Molt bé, molt bé. I tu, Pau, realment t'agradaria tenir una carrera musical? Jo de moment estic estudiant dues coses, o sigui, estic estudiant música i una altra cosa, que és administració d'empreses, perquè tampoc sabia ben bé què estudiar i vaig dir, bueno, així les pot combinar.
Sí, sí. Llavors, de moment, estic barrejant les dues coses, però si m'hi pogués dedicar la música, la veritat és que és el millor, perquè és una feina que m'agrada, i a més, t'hi pots guanyar la vida, i la veritat és que és super, no sé, a mi em sembla molt interessant, i és una feina per la qual tinc vocació. No, no, i tant. Això és el més important al final, eh? Tenir vocació, disfrutar del que fas... Per això.
Jo la veritat és que amb aquesta part estic molt content i si tant de bo m'hi puc dedicar estaria superbé. I si no es pot tenir com a hobby o com això de tant en tant. De tant en tant, per anar fent un extra també va bé. Doncs esperem que vagi bé i que realment acabis triomfant a la música, eh Pau? Espero. Des del taller de músics ha sortit alguna gran promesa o tu veus algú que dius, ostres aquest, realment m'agrada molt.
Home, tenim alumnes que es dediquen professionalment a la música, que s'han dedicat a coses de producció, per exemple el Jordi Navarro, que és tècnic i productor musical, i antics alumnes que també, el Francesc Cardona, que és d'aquí Sant Jus, que també es dedica a tocar, i sempre hi ha gent que després s'ha dedicat professionalment a la música.
No, no, això és realment el que us fa més goig no de veure després. Veure com els alumnes van cap endavant. Molt bé, molt bé.
La bateria té molt d'èxit perquè està ple i ara hi ha molts alumnes de bateria, el cant també, arrel de tots els programes d'OT i d'Euphoria hi ha hagut un boom dels alumnes de cant, però en general els instruments que sempre han funcionat són piano i guitarra,
I el que ens costa més són els instruments de vent, el saxo, per exemple, costa... A mi m'encanta el saxo, eh? És un instrument molt bonic, eh? És difícil? Com tots, els instruments. No és especialment difícil? No. No, no, és un instrument molt maco, realment. Bueno, tots són macos, eh? Però és que a mi, no ho sé, personalment, el saxo trobo que sona molt i molt bé. Mariona?
No, anava a dir que, bueno, tots els instruments, a veure, hi ha molts instruments, per exemple, el contrabaix, és un instrument que costa que hi hagi alumnes, el baix elèctric, també. Clar. I... Doncs hi ha instruments que són cruscants a l'hora de tocar amb bruc. Es necessiten i són molt importants. Perquè sense el baix o sense un contrabaix, en el cas d'un quart de l'altra o el que sigui, és una tota la gràcia. Perquè clar, acompanyen tot el forn i tot, i clar, tu dius el baix, mira, crec que no les tinc ni sentit.
No, no, és clar. Això passa molt. Això passa molt. Per què hi ha alguns instruments que tenen menys fama? A veure, hi ha instruments com la bateria que per tocar sol a casa és més avorrit. En canvi, guitarra, cantes, t'acompanyes, al piano també pots fer tocar el tema a tu sol. Al baix elèctric li passa una mica el mateix, que és un instrument d'acompanyament que la gràcia és tocar en grup. I la bateria també. Aleshores...
A veure, jo crec que la diferència és que hi ha instruments que tu sol pots fer música amb ells i hi ha instruments que estan pensats més per tocar en grup. Sí, sí, clar, totalment. Però el divertit de la música és tocar en grup, és el que has dit abans. Quan es disfruta és quan estàs en grup. Vull dir que jo animo la gent a tocar el baix elèctric i a tocar la bateria i a tocar... Tot, no, realment tot. Doncs molt bé, no sé si voleu comentar alguna cosa més, Mariona o Olega o Pau. Bueno, animau-se tots a apuntau-se als tallers de música.
Us ho passareu bé i podeu triar l'instrument que voleu i les cançons que a més us agradin.
Tinc aquí una mica les ganes de fer classes de cant, perquè no n'he fet mai. Però tu saps el coratge. Clar, però jo faig cant coral, però després que t'ensenyin a cantar és una altra cosa. Doncs t'ho recomano, una classe de cant a les setmanes, que és una cosa que és fantàstica, de fet. Mira, no ho descarto, no ho descarto. Doncs anima't a venir. Molt bé, doncs a veure si vau per allà a la Mariona. I res, Olegue, Pau, moltes gràcies per venir. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bon dia, Sant Jus. Que vagi bé, adeu. Adéu.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs Mariona, sembla que ja hem arribat al final, dues hores que han passat volant. Sí, sí, és molt xulo que passi la gent de les entitats del poble i la gent que participa aquí a Sant Jús i que està avui present aquí, un dels dies més macos per Sant Jús perquè surt tothom al carrer i és molt xulo.
La veritat que és un dia molt especial pel poble i aquesta iniciativa de Sant Just al carrer on podem veure entitats, escoles, grups o gent individual, també venent cosetes. Fa molta il·lusió i crec que vam de seguir fent, que vam de seguir venint aquí a Sant Just al carrer, ensenyar la ràdio i que les entitats del poble vinguin a parlar amb nosaltres perquè ens expliquen coses molt interessants. I tant, i tant. Doncs Mariona, jo crec que fins aquí hem arribat. Moltes gràcies per acompanyar-me i ens retrobem dilluns.
Exacte, dilluns tornem també a 98.1, com sempre, a Ràdio d'Esvern, a la Ràdio del Poble, que també hem volgut estar un any més al carrer, a Sant Jus del Carrer, i això fem programa des d'aquí, que realment és molt xulo i que passi la gent i que ens conegui i que pugui parlar i fem poble com sempre, així que fins dilluns. Així també ens posa en cara. Exacte. Doncs ja està, fins aquí m'ha arribat i ens retrobem dilluns amb tu a la Rambla i jo al Refugi.
Exacte. Adeu. Adeu.