Bona tarda, us informa Carme Montero Guerra.
Brussel·les permetrà més ajudes públiques per a l'habitatge assequible i es compromet a presentar l'any que ve una nova legislació europea perquè els ajuntaments puguin actuar davant els lloguers de curta durada de plataformes com Airbnb. La Comissió Europea ha presentat el primer pla contra la crisi del sector amb una ambició que queda lluny del que reclamaven el govern espanyol i l'Ajuntament de Barcelona. Brussel·les, Jordi Baró.
Bona tarda. Més facilitats perquè els governs puguin donar més ajudes d'estat per l'habitatge. Brussel·les ha acordat relaxar les normes perquè les administracions públiques puguin canalitzar més diners no només per vivenda de protecció oficial, sinó també per la destinada a classes mitjanes i baixes. És part del pla presentat avui que calcula que a la Unió Europea calen 650.000 vivendes extra l'any i promet per 2026 un marc legal perquè els ajuntaments puguin actuar contra els lloguers de curta durada de plataformes com Airbnb.
El pla promet mobilitzar 10.000 milions de pressupost europeu i redirigir 1.500 milions de fons de cohesió, lluny dels 300.000 milions anuals que reclamen els alcaldes de capitals europees com Barcelona. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Àlex Giralrobert. Les tempestes que han d'arribar a les properes hores han obligat a tancar el parc fluvial del Besòs. Segons Protecció Civil, es pot desbordar el canal central i demanen precaució a la ciutadania. Per l'episodi de pluges, des d'aquest matí fins a les 4 de la tarda, els bombers han rebut una vuitantena d'avisos.
La majoria de les incidències han estat a les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Vallès Occidental i l'Oriental, principalment a ciutats com Badalona i Sabadell, per inundacions, abaixos o carrers, filtracions d'aigua i algun arbre caigut. La T usual i la T jove continuaran rebaixades al 50% l'any que ve. Ho ha pactat el govern amb els comuns després de saber-se que l'Estat mantindrà la seva part de la bonificació. Les tarifes al conjunt de títols de transport s'encariran de mitjana un 3 per i mig.
una mica més a les zones 1 i 2 i menys a les dels usuaris més allunyats de l'àrea metropolitana. El PSOE ha entregat al jutge de l'Audiència Nacional que investiga el cas Coldo tota la documentació dels pagaments que el partit va fer en efectiu entre el 2017 i el 2024. El magistrat vol aclarir si l'exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Coldo García van fer servir pagaments en metàl·lic per blanquejar diners de procedència irregular o delictiva.
L'administració Trump designa la banda criminal clan del Golfo de Colòmbia com a organització terrorista. El clan és el grup criminal més gran del país amb prop de 9.000 integrants i se l'acusa d'activitats relacionades amb el narcotràfic, la mineria il·legal i el tràfic de migrants.
L'últim estudi de mobilitat del RAC ha tret la G643 al Baix Empordà del llistat de les 10 carreteres amb més risc d'accidents del país. Tot i això, els usuaris de la zona continuen alertant de la seva perillositat i reclamant a la Generalitat que l'eixampli. Girona, Fèlix Martín, bona tard.
Hola, bona tarda. Tant la GI 643 com la carretera prèvia, la 642, són vials d'un carril per banda sense rural. Passen per pobles com Parlavà, Serra, Dadaró o Gualta. L'arquitecte especialitzat en mobilitat, Cesc Baquer, usuari també d'aquests vials, i que hi va tenir un greu accident fa uns anys, diu que han quedat del tot obsolets. Sobretot que quan es planifica en zones rurals, com és el Baix Tern, sovint no es pensen. Són unes carreteres que han d'absorbir uns trànsits d'uns vehicles agraris
amb uns remolcs i amb unes eines a darrere de l'amplada avui fins i tot superiors a les que són els carrils pròpiament d'aquestes carreteres.
I en esports, el Barça visita el camp del Guadalajara a les 9 amb partit únic als setzents de final de la Copa i ho farà amb tots els jugadors disponibles. El partit és a les 9 i la TDT començarà, com sempre, una hora abans. La picabaralla entre el Madrid i el Barça, pel cas Negreira, continua després que ahir Florentino Pérez parlés de corrupció sistemàtica. Avui Joan Laporta, el president del Barça, ha contestat que els blancs tenen barcelonitis aguda.
I Castelló serà la seu de la Supercopa Femenina. Les semifinals són Madrid Atlètic de Madrid dimarts 20 de gener i dimecres 21 Barça Atlètic Club. La final dissabte 24 de gener. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo Mariona Sales Vilanova.
El govern de la Generalitat va actualitzar ahir les mesures de control per contenir la pesta porcina africana detectada al Vallès, establint un perímetre d'actuacions vigent a partir del 15 de desembre. El protocol divideix el territori en dues zones d'afectació en funció de la distància al punt on es va confirmar el primer cas. A la zona del risc, fins a 6 quilòmetres del focus, es mantenen les restriccions més estrictes, amb la limitació d'accés al medi natural i a les zones forestals per reduir el risc de propagació del virus i protegir la fauna i la salut pública.
En canvi, a la zona de risc moderat, que comprèn l'espai entre 6 i 20 quilòmetres i inclou Sant Just, s'han relaxat algunes restriccions, fet que permet recuperar l'accés a espais naturals i zones fluvials, sempre amb condicions específiques de prudència i prevenció. En aquest perímetre continuen vigents mesures com la prohibició d'activitats esportives organitzades de més de 30 persones, la prohibició de la caça, excepte operacions autoritzades de control, i els protocols de bioseguretat per la gestió forestal i el pasturatge amb ramats.
En l'àmbit de colseroles han reobert accessos com la carretera de les Aigües, però es manté la prohibició de travessar el parc davant de banda. Pel que fa cultura, la Biblioteca Joan Margarit oferirà el 18 de desembre una nova sessió de l'Hora del Comte, titulada Comptem i cantem per Nadal, a càrrec de Mercè Martínez.
L'activitat tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda a la sala Ejador Cònsul i Girbet de Can Ginestar i està adreçada a infants a partir de tres anys que han d'assistir acompanyats d'una persona adulta. La proposta combina contes i cançons tradicionals nadalenques amb una selecció d'històries pensades per crear un ambient màgic i donar la benvinguda a les festes. L'activitat requereix inscripció prèvia ja que les places són limitades. L'esdeveniment és organitzat per la Biblioteca Joan Margarit com a part de la programació cultural nadalenca del municipi.
I en mobilitat, Sant Just es manté com un municipi capdavantent l'ús quotidià de la bicicleta, segons les dades del tercer trimestre, que situen la població molt per sobre de la resta de municipis en la ràtio d'usos per habitant. La diferència respecte al segon municipi del rànquing és notable i consolida Sant Just com un referent metropolitan mobilitat ciclista.
L'elevada intensitat d'ús no només respon a les infraestructures disponibles, sinó a la implicació i consciència ambiental del veïnat, que ha incorporat la bicicleta com a mitjà de transport habitual en desplaçaments quotidians, com anar a la feina, a l'escola o fer gestions dins del municipi. Les actuacions municipals en mobilitat sostenible, la xarxa ciclista i els projectes d'innovació han facilitat aquest canvi d'hàbits, però és la participació activa de la ciutadania el que ha permès consolidar una cultura ciclista arrelada al poble.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat als informatius i als botlletins horaris. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dimarts, un dimarts plujós, novós, emboirat, però bé, aquí estem, aquí estem al refugi per alegrar-vos una miqueta més aquest dimarts que, bueno, està una mica lleig, no direm que no. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem molt forts entrevistant l'Enric Luzán, el català que vol fer la volta al món a peu. Seguidament, mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al Dia, amb la Sara Vito.
I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem Zoom Informatiu.
S'han confirmat 10 senglars morts més per pesta porcina africana, que s'assumen els setges ja detectats i fan total un de 26 casos, fan un total de 26 casos de pesta porcina africana detectada aquí a Catalunya. Tots els animals s'han trobat dins de l'epicentre del focus, fet que indica que el virus no s'ha escampat. Per això no es modifiquen les restriccions, que ho tenim a prohibir,
L'accés al medi natural als 12 municipis de la primera corona, fins a 6 quilòmetres del focus, de Cerdanyola del Vallès. Mentre que a la segona corona, com a Sant Just d'Esvern, s'ha relaxat l'accés individual. El govern reforça el control de la subpoblació de senglars amb 30 nous tècnics i s'intensificarà les captures amb caçadors, trampes i armes silenciades. S'espera l'informe dels experts i la seqüenciació del virus per confirmar-me l'origen.
Pel que fa a la dermatosi nodular contagiosa que afectava a Bovins, el focus està contingit. A partir del 26 de desembre i el 8 de gener s'aixecaran restriccions als focus de Casada a la Selva i a Castelló d'Empúries. També s'anunciaran aviat les indemnitzacions a les granges afectades.
La Xina ha anunciat nous aranzels al porci europeu de fins al 20% durant els pròxims 5 anys, com a represàlia pels impostos de la Unió Europea als cotxes elèctrics xinesos. Tot i això, el sector porci català se'n surt molt millor. Els aranzels es queden al 9,8%, gairebé a la meitat del previst.
El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ho ha qualificat de gran notícia en moment delicat pel sector marcat per la pesta porcuna i destaca que suposa un avantatge competitiu respecte a altres països europeus. Els arancels definitius que entren en vigor aquesta setmana substitueixen els temporals que podien arribar fins al 62% per empreses que no van col·laborar amb la investigació xinesa.
Les empreses catalanes i la majoria d'espanyoles, com Noel, Costa Brava, Friselva o El Pozo, pagaran el 9,8%. Catalunya és clau en l'exportació porcina i la Xina és el segon mercat exterior amb un 20% de les vendes.
Les formacions de Sumar amb representació del govern, Moviment Sumar i Ciutadà Unida Comuns i Més Madrid han exigit una reunió urgent amb el PSOE després de l'esclat de diversos casos de presumpta corrupció i d'assetjament sexual dins del Partit Socialista.
reclamen mesures clares i una remodelació de l'executiu, però en descarten abandonar el govern. En un comuniquet conjunt asseguren sentir-se molt contrariades i molt preocupades per la paràlisi del Partit Socialista Obrer Espanyol i defensen la necessitat d'un govern que actui amb transparència i determinació.
Consideren que calen canvis en el Consell de Ministres, especialment en matèria d'habitatge, serveis públics i cost de vida. Després d'una reunió aquest dimarts, els portaveus de les quatre formacions han criticat que Pedro Sánchez encara no els hagi traslladat quines mesures pensa dubte per combatre la corrupció i els casos d'esatjament. Malgrat tot, Sumar reafirma la seva continuïtat a l'executiu i defensa que la seva presència consideren que és clau per impulsar polítiques socials en l'any mig que queda d'agisladura.
El govern i els comuns han arribat a un acord per mantenir la bonificació del 50% en els abonaments T usual i T jove durant tot el 2026. L'anunci l'ha fet la líder dels comuns al Parlament, Jessica Albiach, després de reunir-se amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, al Palau de la Generalitat.
La mesura prorroga un descompte vigent des del 2022, finançat en un 20% per l'estat espanyol i un 30% per l'estat català. El VIAC ha destacat que la rebaixa suposa un estalvi important per a famílies en un context d'augment del cost de vida. L'acord serà compatible amb el nou amornament estatal anunciat ahir per Pedro Sánchez, que entrarà en vigor el gener del 2026, amb un cost de 60 euros al mes i 30 per als joves.
i que va armatar a viatjar il·limitadament en trens de rodalies mitjana distància i autobusos estatals.
La direcció general de la Guàrdia Civil ha designat el coronel Pedro Merino Castro com a nou cap de la unitat central operativa, l'UCO, l'òrgan que lidera actualment les principals investigacions per corrupció que afecten el PSOE. El nomenament arriba després de l'ascens del fins ara responsable Rafael Juste Arenillas a general de brigada. Merino Castro prové de la comandància de Salamanca i ja va formar part de l'UCO entre el 2003 i el 2011.
També ha estat assessor del Departament de Seguretat Nacional de Presidència del Govern. Està especialitzat en delictes fiscals, crim organitzat i blanqueig de capitals i assumeix el càrrec en un moment especialment sensible per a les investigacions en curs. Ara anem a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Actualització de les restriccions d'accés al medi natural arran de la pesta porcina africana. Sant Jus queda dins de la zona de risc moderat amb accés permès però amb mesures preventives vigents.
La bicicleta es consolida com a mitjà de transport habitual entre el veïnat de Sant Just. Les dades del tercer trimestre de 2025 situen el municipi amb la ràtio més alta d'usos per habitant i l'avalen l'aposta local per una mobilitat sostenible.
Sessió especial de contes i cançons de Nadal amb Mercè Martínez a la Biblioteca Joan Margarit. L'activitat, adreçada a infants a partir de 3 anys, es celebrarà el 18 de desembre a la sala Isidor Cònsul i requereix inscripció prèvia. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Avui arrenca els setzents de final de la Copa del Rei amb el debut del Futbol Club Barcelona que jugarà aquesta nit a les 9 contra el Guadalajara, equip de primera federació. Els blaugranes s'enfronten a un rival de categoria inferior però que buscarà donar la sorpresa i complicar la vida a un dels favorits del torneig.
Serà un partit clau per al Barça que vol començar amb bon peu la seva trajectòria cap a les fases finals i mantenir el ritme competitiu en plena temporada. El dubte es manté a la porteria. Flick ha descartat a Joan Garcia i aquesta nit veurem si juga Chesny o torna a porteria Marc-André Ter Stegen, el nostre capità. Demà serà el torn dels altres grans del futbol espanyol. L'Atlètic de Madrid s'enfrontarà a l'Atlètic Balears, mentre que el Real Madrid jugarà contra el Talavera, tots ells com a visitants.
El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha tornat a carregar contra el FC Barcelona pel cas Negreira, que considera el major escàndol de la història del futbol. Ha qualificat la situació arbitral de gravíssima. Florentino ha criticat la inacció de la Liga i de la Federació Espanyola de Futbol, a qui acusa d'haver deixat sol...
el Real Madrid. També ha posat en dubte els informes arbitrals pagats pel Barça i ha insistit en la necessitat d'un canvi radical en el sistema arbitral. Joan Laporta ha contestat fa molt pocs minuts i li ha dit que té barcelonitis aguda.
I en tenis, Carlos Alcaraz ha confirmat la seva participació al Barcelona Open Bank Sabadell o el trofeu Conde d'Agudó del 2026, que es disputarà de l'11 al 19 d'abril al Reial Club de Tenis de Barcelona. El Murcià, que ha tancat el 2025 com a número 1 del món, buscarà aixecar el trofeu per tercera vegada després de guanyar-lo en el 2022 i el 2023.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui ens toca un temacle i és que això és així i no m'ho podeu negar. És una cançó que heu escoltat tots i que tots hem cridat a ple pulmó. La lletra d'aquesta cançó posa a veu aquell moment tan incòmoda en què algú que t'ha fet molt de mal torna com si el temps ho hagués esborrat tot i reclamant el seu lloc de nou.
El protagonista ja no és la mateixa persona entès el que va passar, ha après del patiment i ja no està disposat a tornar a permetre una relació que li va fer tant de mal. La cançó és un crit de dignitat, de dir prou, de donar-se que estimar també vol dir saber marxar quan no et respecten. Parla de traïció, de mentides i de com, a vegades,
Qui se'n va deixa ferides que perduren per sempre. Una lletra directa, sincera i carregada d'emoció, que parla de posar límits, de valorar-se i de no acceptar menys del que un mereix. El grup que hi ha al darrere és una banda llatinoamericana que s'ha convertit en una de les veus més reconegudes del pop en castellà dels últims anys, destacant per lletres honestes, properes i molt emocionals, que parlen d'amor, de desamor i de situacions quotidianes amb les quals és molt fàcil sentir-se identificat.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó forma part del primer àlbum d'aquests artistes i va sortir l'any 2016. La banda és colombiana. I amb aquest tema vam passar a tenir una fama mundial. Què? Com ho tenim això? Doncs va, us deixo ara sí amb Como te atreves de Morat.
No me perdono, sé que te perdí, pero expiraron los remordimientos. Fui dictador y el no dejarte ir debió haber sido mi primer decreto.
Cuatro años sin mirarte, tres postales y un bolero. Dos meses y me olvidaste y ni siquiera me pensaste un 29 de febrero. Andan diciendo por la calle que solo le eres fiel al viento.
El mismo que nunca hizo falta Para levantar tu falda Cada día de por medio ¿Cómo te atreves a volver? A darle vida a lo que estaba muerto La soledad me había tratado bien Y no eres quien para exigir derechos
Fins demà!
¿Por qué volviste si te vas a ir? Tantas mentiras que al final no veo Nunca fui bueno para distinguir Al fin y al cabo siempre me las creo Cuatro vidas me juraste Tres te odio y un te quiero
Dos consejos para darte Prefiero ser un cobarde Que olvidarte de primero Andan diciendo por la calle Andan diciendo por la calle Que solo le eres fiel al viento Que solo le eres fiel al viento El mismo que nunca hizo falta Para levantar tu falda Cada día de por medio ¿Cómo te atreves a volver?
A darle vida a lo que estaba muerto La soledad me había tratado bien Y no eres quien para exigir derechos ¿Cómo te atreves a volver? Y a tus cenizas convertir en fuego Hoy mis mentiras veo caer Que no es verdad que te olvidé ¿Cómo te atreves a volver?
Fins demà!
Una cançó carregada de sentiment i és un crit de dignitat totalment. Ara us imagino a tots cantant aquesta cançó a casa vostra perquè jo estava fent el mateix aquí dins de l'estudi, eh? Però va, ara sí, baixem una mica les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 16 de desembre, és el dia internacional contra la soledat no desitjada. Una jornada per parlar d'un tema que sovint incomoda, que casta d'afrontar, però que és molt més present del que ens pensem. La soledat no desitjada, aquella que no estria, aquella que pesa, que no fa soroll, però que destrossa per dins.
Personalment he de dir que és una de les pors més grans de la meva vida, la por de sentir-me sol, la por que passin els dies, les setmanes i els anys i no hi hagi ningú que pregunti per tu o que s'interessi per tu. La soledat no desitjada és francament molt dura, perquè sentir que no importes, que ningú et pensa, que ningú et busca, és una veritat molt dura d'acceptar.
A mi se'm trenca el cor quan veig gent gran sola, gent que ha viscut, que ha cuidat, que ha estimat i que ara passa els dies sense visites, sense trucades, sense converses. Persones que potser tenen família, però una família que els ignora, que diuen que no tenen temps o que ha oblidat tot el que un dia van rebre. I en aquestes dates que s'acosten, dates de Nadal, la soledat encara es fa més evident.
Carrens ple de llums, anuncis de famílies felices, taules llargues, brindis... Mentre moltes persones viuen aquests dies completament soles. Dies que haurien de ser de caliu i companyia, però que per algunes són els més durs, llargs i tristos de l'any. Per això avui, més que mai, val la pena fer un petit gest. Un gest que pot semblar insignificat, però que pot canviar un dia sencer.
Si fa molt que no aneu a veure l'avi o l'àvia, feu-ho. Si coneixeu un veí que viu sol, truqueu-lo. Si sabeu d'un botiguer que no té família, pregunteu-li com està. Li alegrareu el dia i potser també la setmana. I sobretot, si és família, sigueu bons. El temps passa molt de pressa i l'amor que un dia vam rebre mereix ser retornat.
Feu-ho abans que sigui massa tard, abans que ja no ho pugueu solucionar, perquè ningú hauria de sentir-se sol quan no vol estar-ho. I perquè al final tots necessitem el mateix, sentir-nos acompanyats i estimats.
I ara comencem les seccions, comencem l'entrevista amb l'Enric Luzan. I ara entrevistem l'Enric Luzan, veí d'Esplugues de Llobregat, que fa poc més d'una setmana va començar un viatge d'uns 3 anys, la volta al món a peu.
Bona tarda, Enric, gràcies per fer-nos un foradet i atendre'ns. Bona tarda, com estàs? Bé, bé, molt bé, espero que tu també. Ja vaig veure el teu vídeo de YouTube, que la primera Bulleofa ja ha aparegut, eh, per això? Sí, m'agafes ara caminant per aquí, per Occitània, en un dia una mica ennubolat, passant coses pel costat.
I sí, sí, van aparèixer tres, de fet, perquè clar, els vídeos van amb un mica de retard i se n'estan reproduint. Però ahir era brutal, eh? Ahir fèiem un mal que no és insuportable. Avui, més o menys, ho tinc més controlat. També avui estic fent menys quilòmetres. Perquè ens ubiquem una mica. Quants quilòmetres estàs fent cada dia?
Estic fent, intentant fer 30, però ahir, per exemple, vaig fer 39. Cosa absurda, perquè si tenia bollofes no calia que en fes tant. Però, bueno, mira, em va sortir així. I sí, sí, entre 30 i 40. Vas gairebé a marató per dia.
No puc fer maratons per sempre fet que falta llum. Clar, ara els dies són curts i tal, però si no, jo he arribat a fer 50 al dia, en pla, a destiu. Quina brutalitat. Doncs, Enric, per començar una mica, perquè algun oient encara deu estar flipant amb això de la volta al món a peu, fes-nos res, 5 cèntims, per si algú encara no et coneix.
Doncs mira, em dic Enric Luzán i tinc un canal de YouTube que es diu Enric Adventus des de fa uns tres anys. I el 2020, és a dir, abans d'obrir el canal, vaig descobrir un noi que havia fet la volta amb un apeu, un malaguany que es diu Nachodin, i vaig flipar, vaig flipar i vaig dir, ostres, i això ho vull fer.
Però clar, després ho vaig descartar perquè era massa sacrifici deixar-ho tot, massa diners i tal. Però jo vaig seguir amb el meu canal de YouTube, tal, tot normal, i ara fa, l'any passat, la Generalitat va convocar unes beques per quedadors de contingut en català, de contingut de format llarg per YouTube. I vaig dir, ostres, aquesta és la meva oportunitat, m'hi presento.
I així podria fer la volta amb una peu, no?, amb aquest suport econòmic. Clar. Doncs no me la van donar, malauradament, però em vaig quedar tan trist que vaig dir, ostres, aquesta tristor que tinc vol dir alguna cosa. Això vol dir que, si no faig la volta amb una peu, me'n penediré tota la vida. I vaig dir, l'any que ve ho torno a intentar, m'ho corro més, i si me la dono no ho faig, i si no, també. Per sort, va haver-hi final feliç, i m'han donat la beca, i aquest any he pogut començar ja la volta amb una peu, amb aquest suport econòmic i institucional. Molt bé, doncs.
Tant de bo, o sigui, tant de bo no. Quina sort que aquesta beca finalment va arribar. Perquè és això que vas dir, tu abans ja eres youtuber. Per exemple, a mi m'han agradat molt aquests vídeos que fas tu anant de boletaire, anant a caça bolets. Per tant, això no comença aquí, sinó que ja tens un background.
Sí, sí, bueno, jo faig dues coses que són, bueno, tres. He fet vídeos de tor, que això va ser una bogeria. Sí, també és veritat. He fet vídeos de senderisme, travesses per la Transparenca, la Via Alpina, per Georgia també. I he fet vídeos de bolets, que això va ser el boom brutal, que ja és quan em van començar a trucar a mitjans de comunicació, vaig anar a TV3. Els vídeos de senderisme tenien 2.000-3.000 visites com a màxim i els vídeos de bolets tenien 20.000. Per un vídeo en català això és brutal. Sí, sí, és brutal. I bueno, sí, suposo que amb això va donar-te una mica de...
de reputació, no sé com dir-ho, perquè m'acceptin a les beques propulsió, no ho sé. Molt bé, i per fer aquesta nova aventura de la volta al món caminant, ho has deixat tot? Com vas comunicar aquesta decisió a casa i a la feina? Perquè suposo que al final ha estat tres anys fora de casa, és complicat.
Doncs, bueno, ho vaig comunicar, vaig dir la veritat, que m'havien donat... Bueno, no, ho vaig dir a casa abans que et donessin la beca. I no va sentar bé, no va sentar bé perquè, clar, era massa boig. A posteriori, i amb la repercussió que està tenint i tothom que està parlant de mi i tal, els meus pares entenen una mica més que el projecte aquest és una cosa gran i que està bé...
Però, bé, clar, a una mare, a qualsevol mare que li diguis, patidora, doncs mai li agradarà, no, això? I la feina, ho vaig dir, res, tres setmanes abans de marxar, tampoc va sentar bé, perquè, clar, els deixava una mica amb el cul a l'aire, sense una persona que ens instituïs, però després m'han donat suport, i és un dels patrocinadors de La Volta amb una Peu, la meva s'antiga empresa. Mira que bé, mira que bé.
Doncs guai, guai. I entenc que això de marxar d'estar tan lluny i tant de temps fora de casa és el més complicat, no? Potser va ser una mica el motiu que et feia dubtar? Em feia dubtar més la part econòmica, d'acord? Ara, això no ho sap molta gent, això no és exclusiva, però gairebé. O sigui, jo vaig obrir el meu canal de YouTube per si algun dia feia la volta amunt a peu,
tenir una base de subscriptors per fer això que estic fent, un vídeo diari i poder monetitzar-ho. De fet, no sabia si ho faria, però ho vaig obrir per això. I em preocupava una mica aquest tema. El tema d'estar vint de casa, ja ho assumia, no?, que tal, però sí, sí, és una de les coses que em preocupen l'estar fora de casa i l'estar caminant cada dia, perquè pot ser que mentalment algun dia digui, mira, estic cansant de caminar, ja no vull caminar més, vull tornar a casa i estar amb la meva família, no? No ho sé. Ja ho veurem. Pregunta'm-ho d'aquí un any.
D'acord, d'acord, doncs dintre d'un any connectem una altra vegada. Anem una mica a l'inici una altra vegada, perquè això va començar el 13 de novembre i ara ja tenim per França, t'he mirat la ubicació, t'he estat tafanejant una mica i has passat Montpellier. Per tant, va bé la ruta, no per ara. Crec que ho vaig anunciar potser el 13 de novembre, no tinc clar, no ho recordo. Vaig començar el 30 de novembre.
De novembre porto, això, 17 dies i estic a les aflores de Montpellier. Ara estic, hi ha una zona que es diu la Camarga, que potser és la zona del restaurant, que és un parc natural que hi ha aquí. Estic a prop d'aquí, el que passa és que crec que no pudeu entrar perquè jo estic molt limitat a l'anar a peu pels ponts. Jo només puc anar per ponts. I clar, hi ha moltíssims canals per aquí, moltíssimes històries i, bueno, si he d'anar a la Camarga...
que és la zona més flamenc d'Europa, per cert, doncs m'hauria de desviar una mica i no sé molt bé què faré. Però bé, també m'estan dient que està ploent molt per allà a Catalunya. Aquí ha plogut, però no tant. Per tant, encara de sort. Sí, sí, aquí ara mateix està ploent. O sigui que, mira, menys mal que no t'ha posat encara, però bé, tindràs temps perquè et vingui alguna tormenta i això com ho gestionaràs? Bé, a veure, tinc la meva...
La meva experiència en travesses i, bueno, porto el material de pluja, jaqueta, pantalons, porto els bosses estanques per evitar que s'embugi el material, porto a tenda de campanya. Mentre no sigui una pluja jo bèstia d'aquestes centenàries torrencials, llavors m'aniria a un hotel o el que sigui. Mentre plogui normal, estic bé. I, per tant, perquè sempre has dit que intentaràs dormir en tenda de campanya, oi?
Clar, vull dir, al final són molt de temps, molts diners. Si vaig cada dia a l'hotel m'arruïnaré, especialment en aquests països com França i Itàlia. Llavors vull anar a dormir al màxim de temps de campanya, però també és veritat que tant en quant n'ha sigut una dutxa. Perquè jo de normal no em puc dutxar perquè fa massa fred, com per tirar-se una ampolla d'aigua a sobre, que és el moment de dutxar-se. Llavors, per exemple, aquesta nit passada, aprofitant que plovia i aprofitant que feia tres nits que no dutxava, doncs he anat a un hotel i he rentat tot i tot bé. Val la pena també, de tant en quant.
No, i tant, home, i per recargar forces crec que deu anar bé. I quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Que entenc que deu ser una feinada d'investigació tant per mirar per on has d'anar com pels perills, també per les vacunes. Quant temps has tardat en planejar aquesta ruta? Hi ha moltíssimes coses. Mira, vaig començar a planejar quan es van presentar les beques, això és el març de 2024,
I des d'aquestes hores he anat fent, he anat mirant coses, hi ha moltes coses. Mira, ja, la ruta. La ruta està planificada quilòmetre a quilòmetre. És a dir, ara mateix podria jo fer, ser tots els camins que he de fer. Ara bé, no els he de fer necessàriament sempre, perquè...
jo què sé, al final, per exemple, avui no estic anant per la ruta que tenia verificada, estic anant més o menys, però això, bueno, jo crec que com més preparat tens una cosa, més marxa tens d'improvisació, llavors és la meva filosofia. Després el tema de les vacunes, sí, el tema dels visats, el tema dels paris, clar, per quin país anar, per quin no, per quin país puc entrar, quant dura el visat, perquè clar, tu vas de turista a un lloc i tens un visat, però...
Potser aquest visat no et dona temps de creu al país. Després, no sé si molta gent ho sap, però a vegades el visat on arrival, que és quan arribes a l'aeroport, serveix molt bé, està molt bé si arribes a l'aeroport, però si arribes per terra necessites una visió física, que llavors has d'anar a fer a l'ambaixada del país en concret, per exemple, en aquest cas Índia. Llavors, bueno, tot això s'ha de tenir en compte.
I quina ha estat la visa més complicada o el país que dius, ostres, és que aquí m'ha costat molt tenir el permís. No tinc cap visa encara. Ah, no tens cap. Perquè la Índia, per exemple, que és la que m'interessaria tenir, aquesta, quan te la donen, tens sis mesos per entrar al país. I clar, jo d'aquí sis mesos encara no estaré a la Índia. Clar, clar, clar.
Per tant, n'hauré de demanar a mig camí, per exemple, a Istanbul o a algun lloc d'aquests. I després, els països més difícils, bueno, Myanmar directament, és que no es pot entrar perquè hi ha una guerra civil, estan totes les puntenes tancades, i després em preocupa...
la visa d'un petit tram de la Xina, que no sé si al final faré, però és una zona especial, que necessites un permís especial. Es podria gestionar, però és complicat. Després, no sé si per creuar-los bé qui estan, amb la visa normal, tindré temps suficient, l'hauré d'allargar, no sé si hi haurà manera de allargar-lo. Bueno, com veig, no està tot planificat, encara hi ha coses una mica sobre l'aire. Molt bé, sí, sí, ja veig que algunes cosetes encara poden anar variant, ja tant anirem seguint i anirem veient les actualitzacions, clar que sí.
Vull conèixer una mica el teu dia a dia. O sigui, ara quin és el teu dia a dia? T'aixeques, comences a caminar o primer agafes forces? Com va això? El típic dia és m'aixeco a la tenda de campanya
Estic una estona fent el ronço, no gaire, però una mica sí. I llavors em faig un cafè amb el fogonet. Després, quan em deixeixo despertar-me, recullo des de dintre la tenda, recullo tot l'interior, el sac, tot. I llavors després recullo la tenda i empaqueto. I això, doncs, amb mitja hora, 40 minuts ja estic tot, ja ho tinc tot fred. Després començo a caminar.
I a mig matí faig un segon esmorzar. A part del cafè amb galetes que he fet al matí, doncs faig un segon esmorzar. Llavors, a vegades vaig a un bolangerí, que li diuen aquí, no?, a una cafeteria, tal. Després encompo una bagueta i normalment faig un entrepà a l'hora de dinar. A vegades encompo un iogurt, també menjo un iogurt. I segueixo caminant. La tarda sol fotre-li, és la hora del dia que li foto més canya, no sé per què.
I a les 5 i mitja, que és l'hora que es fa fosc, intento buscar un lloc per dormir. A vegades ho tinc planificat del dia anterior o a vegades ho improviso una mica. Normalment aquí aquesta zona és bastant tranquil, perquè és una zona com rural de França. Llavors, en general pots acampar més o menys on vulguis i ningú et molesta. I després, doncs, a la tarda és l'hora de treballar perquè...
El matí ha sigut l'hora del Gaudi, però a la tarda quan acampo és l'hora d'editar els vídeos. Jo cada dia pujo un vídeo al YouTube. Llavors estic com hora i mitja per editar, després he de pujar, fer els subtítols, fer la miniatura, fer tot. En total estic tres hores i pico i llavors teniu el vídeo cada dia allà. Mira, et volia preguntar una mica més després
sobre aquest tema dels vídeos, però ja que l'has tocat et pregunto. És això, no? Per tant, tota la tarda te la passes treballant, perquè és que fer un vídeo diari, els que estem una mica en el sector, sabem que costa i molt, i és molta feina. Per tant, és això, 3 hores diàries, només d'edició i muntar vídeo, no?
És correcte, sí, sí, sí, és correcte. Sí, és feina, sí, bueno, si estigués a l'oficina també treballaria, no? M'ho prenc així, és la manera d'impostos, ai d'impostos, d'ingressos. A veure, al final jo ho disfruto també, saps? Vull dir, té la part dura que fa pal, però a la vegada arriba els comentaris de la gent, que la gent li agradi, tal, tot això és un gran plaer. No, no, i tant, i tant que sí.
Anem a parlar una mica de la teva ruta, que ens has dit que la tens més o menys bastant clara, bastant mil·limetrada. Ens la pots explicar una mica així per sobre, quina és la teva ruta? Doncs mira, ara estaré a França, llavors seguiré per la Costa Blava, després aniré pel nord d'Itàlia per creuar a Itàlia el més ràpid possible, no les Dolomites, sinó la planura de la zona de Milà, el Veneto i tal. I després per anar a Istanbul el més ràpid és anar per Sèrbia, però crec que serà massa fred, per tant el que faré serà
Seguir la costa de l'Adriàtic, Albània, Bòsnia, Croàcia, Montenegro, fins a Grècia. I a Grècia creuaré els Balcans fins a la zona de meteora i després a Istanbul. Això serà Europa. Després d'Istanbul aniré per la costa del Mar Negre fins a Jòrgia.
I aquí, Jordi, hauré d'anar fins a la frontera amb Azervallan, però la frontera de Azervallan no es pot passar terrestrament. Llavors hauré de tornar enrere fins a Tbilisi, agafar un vol fins a Bakú, la capital de Azervallan, i després agafar un bus de tornada a la frontera per fer una mena de línia que tingui sentit seguida, saps? Encara que és absurd això de fer el vol, però serà la línia seguida perquè hauré seguit després de la frontera, no?
D'acord. Un cop arribat a Bakú, hauré d'agafar un ferri per creuar el Mar Caspi fins a, com es diu, fins a Kazakhstan. I allà és un desert molt bèstia, que, bueno, no sé com ho faré, però, bueno, hi ha gent que ho ha fet, per tant, sé que es pot fer. I entraré a Uzbekistan. A Uzbekistan també és una zona desèrtica, fins a la zona de Samarkanda, la Ruta de la Seda, i allà creuaré Tajikistan, una zona de muntanyes brutals, Tajikistan.
A partir de Tajikistan entra un petit tram molt, molt petit a la Xina, d'aquesta és una espació que he dit abans, i després a Pakistan, la carretera del Karakorum, a la zona del K2, fins a Islamabad, la capital, després fins a Lahore, que és la frontera. Creu la frontera amb Índia, si puc, perquè ja ho veurem, al moment està tancada.
I després a la Índia, vaig directament als Himalaias perquè fa molta calor a la Índia, i després entro al Nepal, faig tot al Nepal, torno a entrar a la Índia per un dia, després a Bangladesh, fins a Dhaka, la capital, i allà vaig agafar un avió, perquè mi han d'estar tancat pel tema aquest que et dic, fins a Tailàndia. Tailàndia, vaig fins a Singapur, a baix de tot, creuant Malèsia, passant per Malèsia, i s'acaba Àsia, Àsia està acabant. Després, allà agafo un avió fins a Austràlia i o Nova Zelanda, encara no tinc molt clar quin dels dos països o els dos faré,
i creo en un dels dos països, 3.000 quilòmetres encara de Nova Zelanda i Austràlia, el doble o el triple. Després de l'Oceania vaig als Estats Units, en principi, i aniré des del Pacífic fins a l'Atlàntic. Això serà Amèrica del Nord. Tinc l'opció del Canadà, però és més temps i és més car, trobo.
i potser a l'hivern també, potser arribes allà i és estiu, no ho sé. Depèn de l'època que em pilli, sí. A partir d'aquí, Sud-amèrica, tinc moltes opcions, però la que m'inclino ara és agafar un avió des de Houston fins a Colòmbia i des del Mar Caribe anar caminant pels Andes, passant Perú-Ecuador,
i després de Xile al desert de Tacama, que és la zona més ària del món, creuar els Andes per Santiago de Chile fins a Argentina, després fins a Buenos Aires, on agafaria un avió fins a Santiago de Compostela per fer el camí de Sant Jaume'ns, dret invers, fins al punt d'indici final, la plaça Catalunya de Barcelona. No, no, ha explicat així, de veritat. Sembla fàcil. No, no, no sembla gens fàcil, ja t'ho diria que no sembla gens fàcil. De veritat que és espectacular, perquè jo m'havia mirat el mapa que tu tens penjat a la teva web, veig que l'has modificat una mica.
Hi ha diverses opcions. No és que hagi modificat, és que tinc diverses opcions. Tinc aquesta que t'acabo d'explicar ara, que és la que més o menys crec que faré. Tinc la de saltar-me la zona de Tajikistan i Uzbekistan i anar directament d'Armènia fins a l'Índia. Sí, és això que ja havia vist jo.
Bueno, és que aquesta zona és complicada per tema fronteres i tal. Llavors, bueno, decidiré quan estigui a Istanbul, crec. Encara queda. Molt bé, molt bé. No, no, clar, perquè és que justament... És que el que tu dius, no? El desert dut Pakistan i tota aquesta zona deu ser complicadíssima. A més, és... uf, deu ser un terreny complicat. Sí, jo he vist gent, perquè clar, des que jo he començat a investigar això, he començat a seguir gent que feia aquestes bogeries i... i diverses persones ho han aconseguit fer.
Per tant, doncs, es pot, es pot. No és un desert, no t'imaginis un desert tipus d'unes i tal, sinó, és una carretera que creua un desert, és una carretera. És que, jo saps on ho he vist, això? Te'n recordes? Bueno, no sé si ho estàs estupendent, suposo que sí, a l'home aquest que va fer de Barcelona, també, que va anar fins a Tòquio, o què, amb cotxe.
Vale, aquest va anar per allà, no me'n recordava. Sí, sí, va creuar, però clar, jo feia en cotxe i tu ho fas caminar, és diferent. Clar, clar, clar, clar. I de fet que el collo que té és que ho ha fet amb bici, però clar, és que amb bici pots fer 200 quilòmetres al dia, llavors els punts d'aigua els tens molt més a prop. Jo en el meu cas potser hauria d'agafar un carretó i posar 8 litres d'aigua o 10 i així anar a tenir aigua per 3 dies fins que arribi al punt de recarrega. Brutal. És una possibilitat. I no et fa por, una miqueta, perquè a mi dit així em fa por.
Em fa por, aquesta part no, aquesta part si puc la faré i si no no, però si la faig, vull dir, si em passa alguna cosa ja, sempre que sé que puc trucar amb urgències, tinc un comunicador per satèl·lit, sé que és una carretera que passa amb cotxes, per tant, sempre puc fer un camió que m'ajudi, saps? La part que em fa por és tema de seguretat a alguns països de Sud-amèrica que diuen que són una mica insegurs, em fa por, doncs, què més? Potser a la zona de l'Índia una mica o no?
La Índia... La Índia també conec gent que l'ha passat i no els ha agradat gaire, però també han tingut massa problemes. Però sí, però com anir directament als Himalaias, diuen que els Himalaias són com més tranquis. Clar, però per dormir per aquella zona... Potser és més complicat, no? És el que deies tu.
Allà és qüestió de o agafar hotels, o mira, ara fa dos mesos un italià va acabar la volta amb una peu, ahir anava en carretó, i el que feia a la Índia era dormir a les gasolineres, perquè es veu que tenien com, suposo, càmeres de vigilància o el que sigui, i feia això, dormir a gasolineres. Un dia li van treure una pedra des d'una moto, però no estava dormint, estava caminant.
En argumens i a tot arreu, això segur. Allà hi ha una mica de sentiment anti-suïdental, algunes persones. Ostres, no ho sabia, mira. A la Índia. Bueno, bueno, esperem que no passi res d'això, eh. Esperem, esperem. I, per tant, tu m'has dit també què dubtes, no? Entrenar a Nova Zelanda o no, però Nova Zelanda és com l'antípode d'Espanya, no? Seria una fita graciosa, no?
Clar, és que per això és la gràcia, no?, perquè és un tipus, a més és un país guapíssim, superverd, és al contrari que Austràlia, que és desert, són quilòmetres també, sí que semblava al Kazakhstan, vull dir, són quilòmetres sense aigua, sense res, saps? És un país més urbanitzat, no?, però té un rotllo similar, eh?
I, en canvi, Nova Zelanda és un sender que creua tot el país, de les dues illes. És un sender com qui fot la Transpeinenca, però molt més llarg, són 3.000 quilòmetres. És bastant famós. I el problema de Nova Zelanda és el preu, que és molt, molt car. Llavors, bé, això també n'aprendrà del finançament que tinguin aquelles hores, la gent que m'estigui donant suport, la gent que estigui mirant els meus vídeos, etc. Molt bé, no, no, i tant. Tot té sentit. Al final és molts diners i també s'han de tenir en compte aquestes coses. I l'última pregunta de la ruta. Àfrica, no la toques, eh?
Àfrica, no la toco per dos motius. En primer lloc, doncs fa respecte, encara que hi ha gent que ha fet coses a Àfrica, però fa respecte. I en segon lloc, clar, la meva lògica és fer una ruta que tingui un sentit visual, no? Que tu vulguis un mapa i diguis, vale, això és la volta al monapeu perquè he anat d'est a oest i he donat la volta. Llavors, clar, Àfrica està just a la mateixa longitud que Europa. Llavors, si creo Àfrica, és com que estic repetint, no?, les mateixes línies de longitud. Llavors, bueno, visualment crec que no tindria tanta gràcia.
No, no, mira, tota la raó. A més, és el que tu dius. Així també evites, perquè Àfrica ja sabem que és un continent complicat, no només per la seva situació, sinó pel clima, que és duríssim. Bueno, si vas per la costa oest, el clima és bastant benèvol pel que he vist. Bueno, potser més a prop de Sud-Àfrica.
Sud-àfrica és un país, entre cometes, en clima mediterrani. Per això, per això. La part tropical és la part més xunga, la part del Congo i tal, perquè, clar, tens enfermedades tropicals, tens, bé, la part de la instabilitat política, i després els deserts del nord del Marroc. És impossible. Clar, allà si et pilla l'estiu, estàs pringues, pringues. I tota aquesta ruta que ens has explicat són uns tres anys, has dit. Això com ho has calculat?
Jo els propers càlculs tenia dos anys i pico, però no he volgut dir-ho, perquè seria com envalentonar-se. Per si acaso jo fico els tresets i després sigo menys, d'acord. Però clar, també és que ara he començat a França i estic veient que vaig més lent de l'esperat. També perquè he començat una època que no esperava. Jo pensava començar al setembre, però bueno. Llavors, no ho sé, és que és difícil de dir. Tampoc sé quant de temps de descans necessitaré. Mai he fet una ruta tan llarga, tan bèstia. Jo sé que puc fer els 40 quilòmetres diaris, però puc fer els 40 quilòmetres diaris
durant tres anys seguits, no ho sé. Clar, i a més, entenc que potser arriba un punt quan portis un any i mig i dius, ostres, mira, necessito una setmana de vacances. Això també pot passar, no? Això ho faré, ja t'ho dic ara. No és una possibilitat, és una certesa. Vale, vale, vale. Molt bé, molt bé. I una, i dos, i tres. Home, i merescudes, i molt merescudes, eh? Sí, sí. I és el que tu deies, eh? Cada dia vídeo a YouTube, això 100%, eh? Gairebé diari. Ara estic fent cada dia perquè...
perquè, joder, perquè és el primer mes, llavors vull que la gent s'enganxi, però a partir d'aquí unes setmanes o així, començaré a fer 5 o 6 diaris, és a dir, faré com una jornada laboral, faré un o dos dies de descans a la setmana, perquè, joder, també és càbil, els vídeos. No, no, clar, i també ara estàs a França, a Itàlia, que són països que tenen bona connexió, però arribaràs a algun punt que aquesta connexió no hi serà. Això.
Sí, sí, el país que més em fa patir, entre cometes, en això és el Nepal. Perquè jo conec gent que ha fet frekings allà, bueno, és que hi ha un noi que està fent la volta al món a peu, ara mateix, que és australià i l'està fent en el sentit contrari que jo. Ara està per Turquia. Llavors m'hauria de trobar-me'l en algun moment i treuar-me'l i fer-li una entrevista o el que sigui. Ostres, que guai. Llavors aquest tio, quan estava al Nepal, no ha posat ni un vídeo. Ell només per Insta, vale? Però...
però no va pujant ni un vídeo perquè suposo que no tenia cobertura, llavors és molt possible que em passi això. Llavors no sé si fer un resum d'una setmana i anar-lo pujant, o fer el videodiari i després deixar-lo a la cua i anar-lo banyant, no ho sé, ja veurem, encara queda molt. Clar, queda molt, perquè tu quan creus més o menys que arribaràs al Nepal, per posar un exemple?
És que, clar, depèn de la ruta que faci. Jo tinc un calendari, eh? Tinc un calendari que depèn dels quilòmetres, és com un Excel molt currat. Però, clar, mira, si ara em fessis aquesta pregunta, et diria d'aquí un any. D'aquí un any, d'acord. D'acord, sobre el paper.
Molt bé. Sí. Molt bé, molt bé. I anem a passar una mica a canviar de tema. Anem a la part econòmica. Ja has dit que tens aquesta beca de la Generalitat. També tens alguns espònsors. Estàs encara encerca d'espònsors? Això com estan anant?
Sí, però no els estic buscant productivament. Jo no estic enviant mails a ningú. Estic a que em busquin. De moment tinc aquests diners com per no haver de buscar i m'estan arribant algunes propostes. El que veig és que costa concretar i tal. També jo crec que la que porti un temps i tal, potser la gent diu, ostres, aquest tio va en sèrio, saps? Llavors, si hi fica més. També estic a l'aixeta. El que estic fent és...
Qui vulgui, opcional, fa una donació mensual, i jo, com a agraïment, envio una postal d'allà on soc. Ara mateix encara no n'hem enviat cap, però d'aquí a poc enviaré la primera remesa, i no puc dir el número, però és una bogeria la gent el que està portant, de número de portadors. Que bé, que bé, o sigui que la gent s'ha volcat, eh? Sí, no, no, és que jo no sé, no sé com faré-lo a les postals, sincerament, perquè no sé com faré, la veritat, perquè tantes postals no se les puc escriure tant. Enric, això és una molt bona notícia, eh?
No, molta, molta. I per tant, d'empreses, comptes ara amb la que va ser la teva empresa, s'ha sumat alguna més, alguna així de sabates o de bambes per fer trail o no? M'ha sorprès que no. Bueno, hi ha una que s'ha ofert però encara no hem concretat res. Però aquesta no seria un super econòmic, simplement m'ha mirat les sabates, cosa que ja és prou, perquè ja toca canviar per ser d'aquestes que porto.
I després tinc l'empresa d'assegurances, segur que us escrivà, que bàsicament m'han pagat l'assegurança. Aquesta assegurança val un baston, perquè no és una assegurança de viatge normal, és una assegurança de llarga estada, de 365 dies i per fer trekking. Per tant, aquí és un bon espònsor, una bona cosa que m'estalviu. A més, és una empresa que és una corredoria, per tant, ja t'ho gestionen tot, no has d'anar a reclamar a tu res.
I és una corredoria catalana, sempre està bé que siguin d'aquí per fer la publicitat i tal, està molt bé. I tant, i tant, doncs mira, mira, que bé que les empreses es vagin sumant. Anem a parlar de la teva motxilla perquè ha despertat curiositat, eh? Perquè he vist que pesa només 7 quilos. Ja tens prou amb això per estar 3 anys fora de casa?
A posteriori de gravar el vídeo vaig sumar un parell de coses per por, i ara potser pesa 7 i 3 quarts, per dir alguna cosa, 7 i mig, amb pes base. I després, si li sumes l'aigua i menjar, pes base és el pes de la motxilla sense aigua i menjar. I amb aigua i menjar serien uns 10-11, depèn de la quantitat que aporti. En tinc prou, en tinc de sobres. De fet, hi ha coses que ja m'ha estat molestant i les voldria tirar. Per exemple, el fogonet.
El fogonet, m'escoltes bé? Sí, sí, perfecte, perfecte. Ah, val. El fogonet em molesta. És que sincerament jo mai he anat amb fogonet. I sincerament no cal, perquè hi ha molt de menjar preparat als supermercats, hi ha molta cosa que pots comprar que no has de cuinar. I a mi, a la nit, he d'entrar al fogonet i després de rentar-lo sobretot, uff! Això sí, pel cafè al matí és genial, eh? Això és innegable.
Sí, bueno, i també entenc que després de 40 quilòmetres caminant també ve d'agost un plat calent, no? No, no cal. Un bel fred també n'hi ha bé. Està bé, està bé, no.
No, no trobo tan necessari. Ara, jo l'estic mantenint, no l'estic tornant a casa, perquè el gener, que estaré per Itàlia, allà sí que farà més fred. Llavors, no sé, potser allà és diferent. Però ara, de moment, aquí no vaig malament d'aquesta manera. I després porto un parell de coses per quan faci més fred, que són uns guants d'esquí ben gruixuts i un buf, que la veritat és que no els tinc donant gaire gust. Però bé, també els mantinc per quan arribi aquests freds intents. Clar, no sé si encara el fred potent està per arribar i aquests països dels Balcans també acostumen a ser bastant freds.
No, no ho creguis, eh, perquè la meva intenció és anar per la costa per evitar això, precisament, per evitar el fred. D'acord. Ah, bueno, mira, doncs. A veure, si no t'acaben fent falta, què? Els tiraràs. Oh, és que els guants d'esquí són barados, aquests, per tant, sí, els enceria. Vale, vale. I quantes mudes hi portes, tu, en aquesta motxilla? Una. Una? Camino sempre en la mateixa roba i sempre dormo en la mateixa roba. I com fas per rentar-la?
Cada 3-4 dies que em passo per un hotel la rento. I de normal no la rento. No passa res. No subo gaire perquè no fa calor. Mira, no, no, vale, vale. Perfecte, perfecte. No, no, és una... Així no, no portes pes, això està clar. Clar, clar, és que la roba és el principal error dels principiants en travesses. Porten massa roba, porten 7 camins samarretes. Vinga, una per cada dia. No, home, no. Si al final, quan comences a caminar, ja t'és igual, si la samareta està brut o està neta.
No, si és veritat, però el nivell d'olor i això es manté bé, per tant, o més o menys bé. Mira, la gent que m'ha vingut a visitar m'han dit, ostres, no fas olor, o no m'han fet cap comentari. Per tant, jo diria que, bueno, això depèn de la persona, hi ha gent que fa molta olor, i no és el meu cas, crec.
Clar, no, no, això és veritat. Això també depèn molt de la persona. Doncs mira, doncs ja està molt bé. Hem parlat una mica ja bastant de tot. Pot haver alguna situació que diguis, ostres, he de cancel·lar. Sé que és el pitjor escenari possible, eh? Però et pots arribar a trobar amb una cosa així?
Si algun familiar sí que és malalt greu, doncs clar, hauria de tornar. Si em trenqués alguna cosa, evidentment, doncs una lesió greu, tipus trencar-me la tibeperona, jo què sé, saps? Que m'atropellessin, bé, això vindria a ser el mateix, però quedés amb un accident així.
I el tema emocional, el tema d'aquest mental sempre està allà, mai se sap. Però dit això, si hagués de tornar per algun motiu, hi ha una espècie de regles que ha ficat un grup de persones per fer la volta a bona peu, i aquestes regles diuen que pots descansar un màxim del 25% total del temps de ruta, només comptant els descansos de 4 o més dies.
Llavors, si jo volgués tornar a casa, no vull fer-ho, eh, el de tornar a casa, però si hagués de tornar a casa, i pel que sigui, tal, tu podria després reprendre la ruta, estar dintre de les normes. Bueno, mira, aquí tens un glous de vida, eh, també. Per si en cas. Per acabar, ja no et vull entretenir molt més. Els Nadals, ara venen els Nadals, són època d'estar en família, tu no estaràs a casa. Què faràs aquests dies?
Mira, ma mare li deia que tornes a casa, però vaig dir públicament que intentaré no tornar a casa i no tornaré. Llavors, a la meva propulsió aquesta de Generalitat, vaig proposar que per cada país que passés entrevistaria un català que visqués allà. Mira, molt bé. Tipo aquest programa que feien fa anys que es deia Afers Exteriors amb el Miquimoto. Sí, sí, sí.
Llavors, estic intentant contactar catalans que visquin a altres països. D'aquí començo a fer ja una crida per gent que, si algú coneix, algú que visqui a Croàcia, Montenegro, Albània, Grècia, que no tinc ningú. Llavors, m'he contactat una persona que viu a prop de Marsella. Llavors, tinc una setmana, més o menys, perquè d'aquí a unes setmanes a Nadal, o d'aquí a vuit dies, i arribaré a casa d'aquest home, que es diu Josep, i ell em consellerà una entrevista de per què està a França, què fa allà...
quan fa que està, què tal França i em deixarà passar, bueno, m'ha convidat més aviat a passar-la a la casa seva i molt simpàtic i li estarà encantat de rebre, em diu i tal, tal, tal, sí, superbé. Que bé, que bé, que bé, molt bé, molt bé. I en algun moment de l'aventura aquesta els teus familiars aniran a veure-te tu?
Diu el meu pare que vol venir al gener a Croàcia. Mira, bueno, ja està bé. I espero que en algun altre moment també vinguin, sí, sí, sí. I tant, i tant. Bueno, això també depèn, clar, que com més junts vagi jo, també això m'ho han dit amics, saps? Com més junts vagi, més difícil és de pillar-me, perquè clar, els pols han d'agafar amb antelació, llavors clar, si l'agafes amb molta antelació i jo resulta que arriba el moment i dic, ostres, és que no arribo, o ja ho he passat, és també complicat.
Clar, clar, clar. Ara és el moment més fàcil. Quan estiguis per a Europa, potser és el moment més fàcil. Sí. Doncs, Enric, no et pugui molestar molt més. Gràcies per atendre'ns en aquesta trucada. I res, moltíssima, moltíssima sort i anem parlant. Moltíssimes gràcies a totes les entrevistes que han fet els mitjans aquests dies, que són moltes. Aquesta ha sigut la més completa i la més exhaustiva, eh? De veritat, et felicito. Ah, mira, moltes gràcies, Enric, de veritat. Que vagi molt bé. Vinga. Gràcies per tot. Fins una altra. Adeu.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Marc Güell. El diputat dels comuns i membre de la mesa del Congrés, Gerardo Pissarello, farà el pas de presentar-se per ser alcaldable a Barcelona a les municipals del 2027. Tal com ha avançat el periòdico i ha confirmat Catalunya Ràdio, ho anunciarà dissabte, l'endemà que Barcelona en Comú hagi aprovat el reglament per elegir el candidat a començaments de febrer. Més detall, Jordi Corbalan.
Gerardo Pizarrello ja va ser tinent d'alcalde durant el primer mandat de Deculau com a alcaldessa. Fa uns mesos, al matí de Catalunya Ràdio, va dir que arribat el moment prendria la decisió i va apostar per fer un front ampli d'esquerres a Barcelona. Escoltarem el que hagi de dir la nostra militància i la pròpia societat. El que sí, sigui on sigui, aquí o a casa meva, el que sempre continuaré defensant, soc un front amplista convençut, la màxima unitat entre les saps.
Pisarello es podria haver d'enfrontar en unes primàries amb Roberto Enrique Figueras, conegut com a Bob Pop. L'escriptor i humorista s'ha postulat també per ser alcaldable. Barcelona en Comú ha anunciat aquesta tarda que la regidora Gés González ha estat elegida per liderar la nova executiva del partit. Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies amb la Cèlia Furment. Satisfacció moderada al sector por si català l'anunci de la Xina de fixar aranzels del 10% a les empreses catalanes exportadores. A la resta del port europeu, els gravaments fixats pels xinesos són del 20%. Ignasi Pons, secretari general de la Federació Empresarial de Carts i Indústries Càrnies, ha explicat a 3CatInfo que s'esperaven que eliminessin tots els aranzels.
És una millora, però sí que nosaltres pensàvem que ens podíem treure els aranzels, no? Vull dir, amb independència de l'aranzel que ens han posat, tot això treu competitivitat i si ho vas a comparar amb un dels nostres competidors, com és Brasil, això et merma, competitivitat, no?
Els socialistes gallecs reben una nova denúncia per assetjament laboral ara contra un alcalde de la província d'Orense. El partit li ha reclamat que deixi tots els càrrecs orgànics i públics, petició que també han reiterat per al president de la Diputació de Lugo, acusat dels mateixos comportaments. Malgrat estar molt qüestionat internament per la gestió d'aquest últim cas, el secretari general de la formació, José Ramón Gómez de Teiró, es nega a dimitir.
Creo que actuamos con prudencia, pero con rapidez. Primero con prudencia para no poner el foco, insisto, y esto es muy importante, creo, al menos para nos es muy importante, en no poner el foco en la propia víctima. Pero después actuamos con rapidez y con toda contundencia.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, treu pilotes fora i assegura que no estava en el cas que l'excap de la Policia Nacional a Lleida l'havien condemnat per assetjament sexual a un agent. El ministre hi ha resposta així al ple del Senat. Esta actuación en todo momento ha sido efectiva, directa y sin ningún tipo de contemplaciones. El hecho de que se conozca es porque se ha puesto por terceras personas en conocimiento.
La cap de gabinet de la Casa Blanca diu que Donald Trump té una personalitat d'alcohòlic. En una entrevista concedida a la revista Vanity Fair, Susie Wiles ho justifica dient que Trump treballa amb la idea que no hi ha res que no es pugui fer. Wiles, filla d'un alcohòlic, sosté que els alcohòlics exageren la seva personalitat quan veuen cosa que diu li passa a Trump, que és abstemi.
A l'entrevista a la cap de Goynet també defineix el vicepresident J.D. Bans com un teòric de la conspiració. Diu que Elon Musk consumeix catamina i critica la fiscal general Pam Bondi per la gestió del cas del pederasta Jeffrey Epstein. En publicar-se l'article, Wiles ha reaccionat assegurant que li han tret les declaracions de context.
La periodista Anna Guitart ha estat nomenada nova directora de l'Institut Ramon Llull. Ho ha decidit la junta rectora de la institució integrada pels governs de Catalunya i de les Illes Balears i els ajuntaments de Barcelona i de Palma. Guitart, que just ha finalitzat la seva tasca com a comissària de Barcelona a la Fira del Llibre de Guadalajara, té una dilatada trajectòria als mitjans de comunicació com a experta en literatura i llibres. La periodista i guionista barcelonina assumirà la direcció de l'Institut Ramon Llull el 8 de gener del 2026...
després que el 7 de novembre passat finalitzés l'etapa de Pere Almeda al capdavant d'aquesta institució dedicada a la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
I els esports, Rod Vilà, bona tarda. Bona tarda, el Barça visita el camp del Guadalajara a les 9 amb partit únic als setzents de final de la Copa i ho farà amb tots els jugadors disponibles. El partit és a les 9 i la TDT començarà, com sempre, una hora abans. La pica baralla entre el Madrid i el Barça, pel cas Negreira, continua després que hi Florentino Pérez parlés de corrupció sistemàtica. Avui, Joan Laporta, el president blaugrana, ha contestat que els del Madrid tenen Barça l'unitis aguda.
Castelló serà la seu de la Supercopa Femenina, les semifinals són Madrid-Atlètic de Madrid, dimarts 20 de gener, i dimecres 21 hi haurà la semifinal entre el Barça i l'Atlètic Club. La final serà dissabte 24 de gener, tots els partits de les 7 de la tarda, el Barça, per cert que ja és a París, on demà juga contra el París Futbol Club, partit de Champions.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo Mariona Sales Vilanova.
El govern de la Generalitat va actualitzar ahir les mesures de control per contenir la pesta porcina africana detectada al Vallès, establint un perímetre d'actuacions vigent a partir del 15 de desembre. El protocol divideix el territori en dues zones d'afectació en funció de la distància al punt on es va confirmar el primer cas. A la zona del risc, fins a 6 quilòmetres del focus, es mantenen les restriccions més estrictes, amb la limitació d'accés al medi natural i a les zones forestals per reduir el risc de propagació del virus i protegir la fauna i la salut pública.
En canvi, a la zona de risc moderat, que comprèn l'espai entre 6 i 20 quilòmetres i inclou Sant Just, s'han relaxat algunes restriccions, fet que permet recuperar l'accés a espais naturals i zones fluvials, sempre amb condicions específiques de prudència i prevenció. En aquest perímetre continuen vigents mesures com la prohibició d'activitats esportives organitzades de més de 30 persones, la prohibició de la caça, excepte operacions autoritzades de control, i els protocols de biosseguretat per la gestió forestal i el pasturatge amb ramats.
En l'àmbit de colsaroles han reobert accessos, com la carretera de les Aigües, però es manté la prohibició de travessar el parc de banda a banda. Pel que fa cultura, la Biblioteca Joan Margarit oferirà el 18 de desembre una nova sessió de l'Hora del Comte, titulada Comptem i cantem per Nadal, a càrrec de Mercè Martínez.
L'activitat tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda a la sala Egeador Cònsol i Girbet de Can Ginestar i està adreçada a infants a partir de tres anys que han d'assistir acompanyats d'una persona adulta. La proposta combina contes i cançons tradicionals nadalenques amb una selecció d'històries pensades per crear un ambient màgic i donar la benvinguda a les festes. L'activitat requereix inscripció prèvia ja que les places són limitades. L'esdeveniment és organitzat per la Biblioteca Joan Margarit com a part de la programació cultural nadalenca del municipi.
I en mobilitat, Sant Just es manté com un municipi capdavantent l'ús quotidià de la bicicleta, segons les dades del tercer trimestre, que situen la població molt per sobre de la resta de municipis en la ràtio d'usos per habitant. La diferència respecte al segon municipi del rànquing és notable i consolida Sant Just com un referent metropolitan mobilitat ciclista.
L'elevada intensitat d'ús no només respon a les infraestructures disponibles sinó a la implicació i consciència ambiental del veïnat que ha incorporat la bicicleta com a mitjà de transport habitual en desplaçaments quotidians com anar a la feina, a l'escola o fer gestions dins del municipi. Les actuacions municipals en mobilitat sostenible, la xarxa ciclista i els projectes d'innovació han facilitat aquest canvi d'hàbits però és la participació activa de la ciutadania el que ha permès consolidar una cultura ciclista arrelada al poble.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat als informatius i als botlletins horaris. Fins ara. Ràdio Tesfet 98.1 FM Ràdio Tesfet
I ara comencem la primera, la segona hora del programa. Comencem, mare meva, quin xou.
Bona tarda, Carles. Bona tarda, Javi. Bona tarda. Bona tarda, Jaume. Com esteu? Tot bé? Molt bé, estem bé. Bueno, estem. T'has vist quin dia més terrible, avui? Sí, avui més que mai estem una miqueta així. Ah, bueno, sí, a part. O sigui, el meu cap de setmana ha sigut terrible. Terrible? Terrible de la grip o d'algun similar. Ah, també s'ha estat malalt avui. Bueno, avui, aquest cap de setmana. Sí, sí, però molt, eh?
Segurament hagi sigut culpa meva. No ets l'únic, eh? No ets l'únic. Ah, culpa teva. Tu vas venir malalt, potser. No, és que jo al pont vaig estar... Però no era el mateix, eh? No, però jo crec que era la grip, eh? Jo crec que és culpa dels meus alumnes. O sigui, estan tots fatal. Fatal en el sentit de salut. També, tot de mal, tot de mal.
No, sí que és veritat que l'epidèmia aquesta, que hi ha una epidèmia, i realment estem tots igual, estem tots malament malament. Tornem a tenir mascaretes als centres de salut. Sí, és veritat. Sí, sí, sí. Però bueno, al final, mira, ens hem de cuidar. És la porcina americana. No, aquesta justament no. Perquè no sé que si és una porca, no t'ha fet porca. Mira, podria ser.
Molt bé, nois. Amb què comencem? Barallant. Estem, com es diu, espontànies. Doncs mira, avui començarem amb una review, una review que no hem fet nosaltres com a tal, però sí que ha fet Mare meva, que és Gola, un espectacle de Pau Mates, direcció, creació i música, i Oriol Pla, direcció, creació i interpretació. Oriol Pla, molt famós ara, perquè ha guanyat
l'Emi a millor acto internacional, eh? Sí, sí, però jo adicto a Disney+. Sí, a Disney+, que és bastant lol, no?, que hi hagi aquesta sèrie de Disney+. No, però millor, millor. En plan, Disney+. L'heu visto o...? Jo no tinc Disney+. I jo tampoc. Ah! Però tengo otras cosas que no puc dir. Però tampoc l'he visto, no? Tu l'has vista? No, no l'he vista, però me l'han recomanat molt, eh? I abans de l'Emi, eh? Abans de l'Emi ja me l'havien dit, ostres, mira-te-la. S'haurà de veure. Recordo una amiga que m'ho va dir i no li vaig fer cas.
Vas fer-ho malament, clarament. I pum, Emmy Internacional. És molt fort, és el primer actor espanyol que guanya un Emmy internacional. No, no, i a més Oriol Plac, que al final ha fet moltes coses aquí a Catalunya, va fer Merlí també, que va participar, i moltes altres coses de teatre. Sí, que potser molta gent el vam conèixer a través de Merlí. Sí, segurament. Que per context, per qui no ho sàpiga, era el germà del... Pol Rubio. Pol Rubio, el Carlos Cuevas. Sí, sí, sí. No, no, és espectacular que hagi guanyat l'Emi.
I m'ha l'escut, m'ha l'escut. Doncs res, ara estan fent una petita gira pel territori català, perquè això es va estrenar realment, aquesta hora s'estrenar el 2024 per temporada alta. I ara amb aquesta gira es van parar aquest cap de setmana al Prat de Llobregat. Al Triat de l'Artesa. Sí. I el proper bolo que fan és a Reus el 19 de desembre, si us ho voleu apuntar.
I perquè ens expliquin una mica més, doncs connectarem de manera assíncrona amb el Gerard i l'Elisabet, que ens explicaran una mica com van viure l'experiència i què tal és Gola. Endavant, escoltem-los. La recomanació de la setmana, amb Gerard Cruzet i Elisabet Giné. Hola! Us venim a fer una recomanació brutal, que és... Gola, de l'Oriol Pla. De què tracta l'obra?
En Gerard Alès, un monòleg de l'Oriol Pla, brutal, on veureu un actor treballar d'una manera impecable, o sigui, amb una tècnica brutal, dominant perfectament tot l'espai, tot el seu cos, tota la seva veu, convertint-se en un clown amb una sensibilitat increïble que explica els problemes, preocupacions que tenim aquesta societat. Per tant, interpel·la molt el públic en tot moment, empatitges molt en moltes coses.
en general ho fa fent una metàfora del que és engolir, per això es diu el títol així, d'això de voler-ho menjar-ho tot a la força i amb vici, de l'avarícia de voler-ho tot i voler-ho tot ja, tot el que desitgem i tot en passar-t'ho. I llavors què? Per què creieu que s'ha de veure?
No hem vist res, o sigui, res igual. Fa molt de temps que jo almenys no veia alguna cosa similar i crec que l'Eli tampoc. És que veureu, o sigui, un actor brutalíssim, donant-ho tot, dominant absolutament tot. Totes les vessants del teatre i de la dansa i del moviment, el seu cos té un control. Sí, des del clown, comèdia, mentre s'està dient coses superdures, fa riure però et fa plorar. Sí, exacte. Visualment brutal. Tècnicament, o sigui, és un actor espectacular.
El control que té tant del seu cos com de la seva veu, com cada cosa que fa està superben estudiada, però a la vegada tu no ho sents així des de fora, és espectacular. A més, amb una música increïble, també, amb música en directe, molt impactant, molt, molt impactant i en moments durs, o sigui, que et fan sentir incòmoda. I que petitzes molt tota l'estona, no surts de la història en cap moment. Sí, sí, dues hores i mitja.
I s'ha passat volant. És que ens hem quedat en xoc. Realment val molt la pena. Això és teatre. Sí, sí, sí. És que crec que la definició és aquesta. Veureu teatre, però teatre tal dur.
Escolta, quina bona review, eh? Oi, tant que sí, teatre del Dú. M'ha agradat molt, un, l'edició, i dos, el contingut, evidentment. Sí, mira, és que ens van dir que anaven a veure-ho i vam dir, hosti, no podeu venir a la ràdio a explicar-ho, i justament no podien. I va ser com, vale, doncs graveu una mica de contingut, que ho editem i ho posem, i així tenim la col·labo. Oi, tant que sí. Tenim la review de la setmana, que bueno, és això, que de moment només se sap que es podrà veure a Reus el dia 19, o sigui, aquest vendres,
Més enllà no se sap més, però si apareixen més bolos ja us informarem. Perquè realment sembla que val molt la pena i és molt guai. No, si la review ha sigut excel·lent, la veritat l'han posat pels núvols, aquesta obra, i val la pena, per tant, anar a veure-la. A Reus, el 19 de desembre, queda poquet, enfanyeu-vos. I si voleu anar, aneu cap a Reus. Jo em quedo amb ganes d'anar a veure-ho. No aniràs a Reus?
No, la veritat és que no puc. Ah, no, és veritat, és que estarem veient una altra cosa el 19. És que no puc. És veritat, estarem veient el que explicarem ara. Ara explicarem cosetes. Ara que expliqueu, expliqueu-nos, a veure. Què anireu a veure el dia 19? Doncs el dia 19 anem a veure el Teatre Condal Germans de Sang.
I és el mític musical Blood Brothers del West End. Amb més de 10.000 representacions del West End vaig veure. O sigui, un clàssic de Londres. I que es va fer aquí a Barcelona el 94, per primera vegada, i va triomfar bastant. Després es veu que es va tornar a repetir, però no va triomfar tant. I ara torna...
amb un nou elenc, amb gent bastant famoseta, entre ells el triquell... Ah, amb el triquell? Sí, sí. No sabia què feia teatre ara. Doncs ara és bo que sí. Hòstia, és musical, això? Sí, és musical, és musical, sí, sí. Amb la Mariona Castillo... L'Albert Salazar, que jo no sabia què cantava. Descobrirem, perquè a més és dels protes, o sigui, descobrirem com canta. Correcte. Amb el Roc Bernalí... Hi ha un còctel d'actors i actrius interessant, que s'agrada veure. Ah, mira, l'Albert Salazar, no sabia...
Ja sé qui és, sí, sí. No tenia ni idea que cantava, tampoc, eh? És mític. A més, té un germà també que és actor ara més petit. Mira. D'Albert Salazar. Sí, sí, sí. Va sortir el Jomai Mai, no, crec? Bé. Ai, el refredat. Sí. I res, això, van estrenar-se aquest cap de setmana. Sí, el 15. I estan fins al 25 de gener. Llavors, bueno, la setmana que ve us portarem la review. La setmana que ve, per cert...
Tenim molt de revius per fer. Sí, tenim de revius. Tres, no? O quatre. O quatre? Sí, sí. Tindrem reviu de Germans de Sang. Correcte. Reviu de Desaparellats. Que anem demà a veure-ho? No, Desaparellats no. No, Desaparellats no anem demà. Dissabte. Demà anem a veure Super Sapiens.
És veritat, amb el Jaume. Sí, anem els tres. Per fi m'han introduït al món del teatre. He decidit, Jaume, que farem contingut de xarxes, perquè no pot ser que sempre estiguis fent contingut de vi i de teatre, no? No, no, jo estic obert a fer contingut de teatre. Som alcohòlics en aquesta rata. Sí!
Llavors farem contingut de teatre. La próxima setmana espero una copeta. I tant, i tant. El dijous o no? Sí, sí, sí. Bueno, bueno, ja en parlaré. Ja es veurà. I després també tindrem review de Pastorets. Ah, és veritat. Aquí a Sant Junts, és veritat. Sí, és veritat. S'estrenen aquest divendres. La directora pot ser que també sigui la Daniela. Sí, la Daniela i després també està l'Elisabet. No para, eh? Aquestes dues. No, són com els Javis. Però sense separar-se. Exacte, encara.
I sense dir-se igual. És com tu i jo també. Doncs això, germans de sang. De què va germans de sang? Explica'ns, Carles. Germans de sang són... Bueno, és una mica com... Estaves de tenir una novel·la que tracta una mica sobre el que és innat o el que és adquirit, perquè són dos germans bessons que els separen al néixer i creixen en contextos completament diferents i d'adults, tot i els esforços de les seves mares perquè no es trobin, s'acaben coneixent i s'acaben enamorant de la mateixa noia. Sí.
Llavors explica una mica com això, com el fet que sigui germà basó i en principi dins els mateixos gens, no? A l'haver crescut en ambients diferents, doncs et puguis fer diferent, no? De fet, ells es fan millors amics i d'aquí ve el nom de l'obra. Ells són el pacte que es fan una farida al dit i es toquen la farida sang amb sang i diuen que són germans de sang, perquè es fan molt amics.
Sense saber que realment són germans de sang. No és un spoiler, és una cosa que es diu a la sinopsi directament. I tant que sí. I a partir d'aquí, doncs, no ho sé, haurem de veure una mica, és un drama. Llavors, estem preparats per emocionar-nos. Ja, ja ens ho explicareu més endavant, amb més detalls. Pinta guai, pinta guai, a veure què tal. I també amb això, amb aquest còctel d'actors i actrius... No sé qui veurem, hi ha molts covers. A veure, potser pillem algun cover, no ho sé.
Ni idea. Però és una lengua bastant gran i és un musical, és una gran producció, o sigui que... Que guai. Això serà El Kundal, oi? Correcte. Jo en tinc moltes ganes.
Jo també, però no vull anar amb les expectatives molt altes perquè em passarà com a tu, sí, sí, no. Teniu entrades per 39 o 47 euros, que són les entrades com del centre o del costat de tot el Teatre Condal, i per aquest preu ja us direm què tal. Però de moment és una opció dintre d'algunes coses que hi ha aquí, bastant bé de preu.
A veure, és interessant, jo quan vaig veure què es feia, va ser com de les primeres coses que vaig dir. Hem de demanar per poder anar, perquè és com una producció guai. Tot i que no ser catalana, al final també és molt nostrat, perquè Barcelona és com dels primers llocs fora de països de parla anglesa que es va fer aquest musical. Ara veig que també a Platea, al final de tot, hi han entrats per 31.
Ah, mira, encara més. Aquestes no em van sortir, a mi. Fa potser també el dia 31, que ho vaig veure, a funció de finanç. Sí, a funció de cap d'any. Les entades són una mica més cares,
Evidentment, perquè és dia 31 i aquesta gent està treballant en comptes d'estar preparats a parlar. Estaran tots els covers el dia 31. Ai, cobrets. No, no, però és guai que també hi hagi una fonsa el dia 31. Jo no aniria al teatre el dia 31, però és guai que estigui. És que és això, no? Hi ha com aquesta dualitat de dir, és guai oferir-ho, però... Depèn de l'hora que acabi, no? Si acaba a les 6, doncs mira bé. A veure, si acaba a les 9. No, clar que no. És que a les 8 és una bogeria.
Potser empalmen i després hi ha campanades. I festa. Seria molt xulo el condal, con el bingo abajo. Això sí que tindria èxit. Unes campanades al condal. És veritat, no me'n recordaria que hi ha un bingo a sota del condal. Sí, sí. I el bingo a vegades fan un bingo musical molt xulo.
Hi haurà review del Vingo Musical la setmana que ve. Qui sap? Va, passem a la següent. Un Estadat. Sí, Un Estadat al Teatre Acadèmia. Estan des del 12 de desembre fins al 11 de gener. També és una obra de drama, una dramàtica en si. És una actriu gran que està fent un projecte amb un amic seu, que és un director més jove.
I és com el punt de conflicte que ell li demana que faci un nu íntegra escena. I ell es nega. I posa com a valor tots aquests valors del saber dir que no, el posar-te per tu mateix, no sé. Crec que pot ser, és una proposta molt xula, he vist opinions i estan parlant molt bé, tot i portar, què, quatre dies? Mhm.
i estan parlant molt bé del dramaturgi i direcció del Francesc Oeller, que va ser un profe meu a Aules, no va ser profe meu a Aules, no va ser profe meu a Aules, però va ser profe d'acompanyes meves. La feina que va fer allà a Aules va ser molt xula, o sigui, i no m'imagino el que pot fer amb un text de dramaturgi i direcció seva. La veritat és que sí. No sé si és que tu ets i vam parlar molt bé i a mi realment m'està generant molta curiositat, m'encantaria anar a veure-ho, la veritat. Haurem d'anar a veure-ho. Haurem d'anar a veure-ho.
Per 20 euros, una obra d'una hora i quart. Molt bé, el Teatre Acadèmia Barcelona. Molt bé, molt bé, molt bé.
Sí, perquè a vegades també venen de gust aquestes obres una mica més curtetes, no? Oh, i tant que sí. Passes la tarda una miqueta i ja està, que a vegades potser dues hores i pico se't fa una mica llarg. Hauríem d'aprendre, nosaltres. No, perquè hi ha d'haver de tot. Jo crec que hem de saber oferir molts productes. Com a... Perquè quant dura Purpurina? Uh! Dos hores i mitja, quaranta... Sí, dos hores i vint.
I l'eurodrama? Eurodrama a dues hores i quaranta. També està bé perquè així ens ompleu tota la tarda. Clar, és com si ens vens a veure ja saps que vens a veure'ns. O sigui, oblida't de fer que ens vol altra cosa. Oi tant que sí. Un amic meu em va dir que Eurodrama és com una sèrie. Podria estar aquí i que em donessin més i més i més. Jo encara tinc l'espineta de no veure, no ha vist res. No et preocupis.
No et preocupis, que després potser diem alguna cosa. Molt bé, molt bé. Va, posarem la següent, Casa Calores. Casa Calores, a la Sala Beckett, encara que posi Calores, és en català, que estan des del 16 de desembre, és a dir, des d'avui fins al 11 de gener, a la Sala Beckett, a la sala de baix. La sinopsis és una mica críptica, he de dir, al llegir-la,
És una obra que va sobre el pas del temps, per la que tot es situa en un poble com Pesquero, El Muell i tal, i que sobretot el tema que pesa durant tota l'obra és el passat.
Jo entenc que és una obra una mica dramàtica. O sigui, és que et dic, si la llum sincera no deixa res a veure. A mi m'ha deixat amb ganes de dir... Amb preguntes. Amb moltes preguntes. Que això ja m'agrada. Que això ja m'agrada. La veritat és que sí. La sala B aquesta la teniu a... On està? A Poblenou, si no m'equivoco. Una mica més lluny que altres teatres. Però molt bé, entre 39 i 47 euros amb opció a bastant descomptes. I dura una hora i mitja o així, aproximadament.
Sala Beckett és una sala important? Gran o no? Gran, gran no és. Jo allà no he anat a veure teatre, he anat a fer classes de dramatúrgia. Mira, sala Beckett. És que aquesta no la tinc ubicada, eh? Sí, és que està una mica lluny. A mi em sembla molt, però no sé ni on està ni... Està al Poblenou. Ah, bueno, no és gaire gran, eh? No, és la sala de baix. Crec que la sala de baix és la petita, si no m'equivoco. No ho tinc clar. Bueno, no està malament, eh? No està malament. No, no, no.
si hi vaig ja comptaré seients amb el Carles per mantenir-vos informats home això és el més important on et moriràs potser és al condal però es veu bé perquè no té tot és platea els comptaré compta'ls sisplau és informació que necessitem sempre i per últim us volia oferir pels més petits de la casa pels més menuts pels infants de la casa que vull dir que és una obra per infants i per adults que és molt gaudidora
El Fil Invisible, el Teatre Goya, comencen dilluns vinent, el 22 de desembre, i estan fins al 25 de gener, per 24 euros, una durada d'una hora i quart, i tot tracta sobre un grup d'infants, que en aquest cas són quatre, que parla tot sornatòria que els nens estan connectats amb les seves mares i els seus pares a través d'un fil que els surt del malic. I és com...
Està basat en un llibre, no? Està en un llibre, sí, de la Miriam Tirado. Sí, de la Miriam Tirado, que de fet ella està allà com a... Com a producer. Sí, està allà també. Jo vaig fer el càsting quan es va fer el... Me tiraron per atràs la primera fase, normal, mido un metro noventa, és raro tenir un niño de metro noventa al escenari...
Però, no sé, tinc amigues i amics que estan a la producció, que ja... De fet, és la segona vegada que el fan aquí a Barcelona, el van fer a principi de la temporada. El van fer a Barcelona? Tens a Madrid? Estan començant a Madrid.
A Madrid ja s'està fent, ja s'està fent de forma paral·lela. A Madrid, en castellà, i aquí a Catalunya, en català, un espectacle infantil... Per tota la família, no? Per tots els públics, exacte. Amics meus han anat i han plorat, amb vint i pico anys, i mares i pares, i veus com estan emocionats amb els infants...
Si voleu passar un bon matí o una bona tarda, perquè hi ha sessions matinals i sessions de tarda amb els vostres infants, si teniu, i si no aneu sols, podeu anar a veure el Fil Invisible al Teatre Goya, a partir del 22 de desembre. Veig que els horaris són molt family friendly. La teva del matí, 12 i mitja, a les 4. A les 4 de la tarda, sí, està molt bé. Bon pla. Aquests Nadals, potser és una cosa bona per fer amb el nen.
Clar que sí, ara mira, a partir del 22 de desembre, que no hi ha col·le, ja podeu anar amb els vostres infants pel matí, per la tarda i fins al 25. I a totes les hores del dia. Podreu fer totes les del dia. Així fem cultura i ens desenganxem una mica al TikTok. Oh, i tant que sí. I després aneu a Pastorets.
Oh, i tant que sí, després tenim Pastorets de Sant Just aquest cap de setmana, que també comencen el 19, que estan 19, 20, 21, 22 i 26. O sigui, comença aquest cap de setmana, eh, ja. Això no ho veurem d'aquí a l'Ateneu, no? A l'Ateneu de Sant Just. A l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a l'Ateneu, a
I entalades són disponibles a ONU? Ah, el polipi. Va, el poliplis. Ai, és que ho has dit immediat. Ha sigut com el... El idiotizador. Saps això? Genial. Sabeu com van, les entrades, o...? Home, això és un clàssic, no? Ritme alegre, però hi ha entrades encara. Sí, sí, sí. Compreu!
Compreu, compreu. Dona suport al Teatre Mater, a les nostres mares. En aquest cas, sobretot, a les nostres mares. A les dues que participen com a tramantinaires. Exacte, s'estenen les dues. Ah, a les vostres mares? Sí, sí, literal. Sí, sí, literalment les nostres. Ah, es pensava que deia en plan a la Daniela i a la... No, no, no. A les mares literals. Que xulo, que xulo, que xulo. Volíem fer teatre i els hi vam dir... Pastorets. I ara són les millors amigues anant juntes. De fet, ara hem deixat a...
A la seva mare, a la Mare del Càdor. Sí, a la Mare del Càdor. Que guai, que guai, que guai. I anirem a veure-les, no? Oh, i tant, que si anem el dia 21. Sí. Anem dimetja. Ostres, no pareu, eh? No, no, no. Ja, no, és que el meu calendari, la veritat és que està molt sota. Començo vacances i... Suporeu obres de teatre, eh? És curiós, és molt fort, és fort. És que des que estem a la ràdio estem tan ocupats. Tant sol·licitats, no? Tant sol·licitats. Eh, no em queixo ni em queixaré.
No, no, jo tampoc. I tant que no, i tant que no. Home, espero que no, que us tracto bé. Home, ens tracta molt bé, Jaume. No ens està apuntant. Està molt bé, està molt bé. Doncs, nois, teniu alguna cosa més per comentar? La recomanació de la setmana. Això és el que volia arribar. Recomanació de la setmana, novetat musical que esteu escoltant, què ens recomaneu?
jo la veritat és que a part de molts musicals que estem escoltant per un projecte futur que ja desvalarem abans de dir que ens direu algo o ho deixem parlar la pròxima setmana la pròxima setmana no tindrem temps de parlar totes com ho deixem de parlar
que es reservin el 21 i 22 de març que passaran coses dissabte 21 i diumenge 22 que es prepari Sant Jús genial i res, això, que a part d'escoltar molts musicals i tal l'únic que estàs escoltant així més música pop és a la Jade que és exintegrant de Little Mix que és un grup britànic que es va formar a Factor X el 2011 i després es van separar de bon rotllo menys amb una d'elles
Eren quatre, van passar a ser tres i després cada una té la seva carrera. I justament va treure al setembre el seu disc que es diu That Showbiz Baby i ara ha tret el deluxe i estic bastant viciat, eh, el disc, la veritat. Guai. Una cosa que m'agradaria que posessis és Church. En anglès, no? Sí, Church d'Església.
La tinc, la tinc, Charge, de Jade. Doncs, nois, merci per venir. Ens veiem demà, ens veiem dijous, ens veiem dimarts. I demà amb contingut a xarxes. A xarxes. Amb una copeta de vi. Estigueu atents a les xarxes. Doncs, gràcies per venir, Carles i Javi, i ens veiem demà. Vinga. Adéu.
I ara us deixem amb la recomanació del Carles i del Javi, us deixem amb txats de Jade. Oh baby, pray for me like I would pray for you Whatever gets you off until your knees are bruised While the world burns, let me see you work Down on your knees, let me be your child
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
O bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. I ara sí, acabem el programa amb l'última secció, amb Cultura al dia amb la Sarabitu.
Bona tarda. Bona tarda, Jaume, què tal? Bé, bé, molt bé, amb ganes de cultura, amb ganes de cultura, com sempre. Tu què tal? Tot bé? Jo molt bé, molt bé. Molt emocionada pel tema que porto avui. A veure. Sí, perquè és la meva escriptora preferida en el món mundial. Sí, sí, sí, me'n recordo, que m'ho vas dir. Ah sí? Quina és? Jane Austen. Molt bé, molt bé. Que et penses que no t'escolto?
Bueno, du-te una miqueta de la teva memòria. Una miqueta. De la memòria, que m'escoltis no, però de la teva memòria sí que du-te. No, no, ho tenia molt present, allò de Ginaustin. Ah, molt bé. Sí, sí, sí.
Doncs, bé, és una figura molt emblemàtica de no tant sóc la literatura anglesa, sinó que també de la literatura universal, no? Jo, de fet, la vaig conèixer a l'escriptora de literatura universal del batxillerat i és, bé, coneguda per escriure novel·les d'estil costumista durant el segle XVIII. Llavors, pensaràs, què té a veure una escriptora de fa tres segles amb l'actualitat?
Serà poquet. No ho sé, ara, clar, ho penso i dic poquet, però té que veure, no? Té que veure, perquè avui, 7 de desembre, fa 250 anys que va néixer.
250 anys que va néixer, eh? De fet, aquest any ha estat replet d'un munt d'activitats respectives amb la seva literatura, guies per els jocs on es van gravar les seves adaptacions, taules rodones de les seves novel·les, etc. Celebrem aquesta efemèrida, i tant que sigui.
Sí, sí, però el que passa és que Jane Austen no ha estat reconeguda sempre, perquè mentre escrivia les teves novel·les, la veritat és que les primeres les va publicar de manera anònima, o sigui, no va gaudir del seu èxit literari, es va fer famosa. Ah, sí, al principi era anònima, eh? Exacte, clar. Per alguna raó o...?
Doncs mira, pensa que en aquella època era bastant complicat que una dona pogués guanyar-se la vida de manera independent, no? Tot i que s'ha de dir que ella va ser bastant privilegiada. O sigui, dintre del que cap, ella pertanyia a la classe social de la Gentry, que en aquella època a Anglaterra era com la burguesia agrària. De qui? De la Gentry? De la Gentry, sí. Gentry. I això és burguesia agrària. Exacte. La seva família tenia una finca,
i vivien a base de l'agricultura que els donava la finca. Tot i així, s'ha de dir que va poder tenir l'accés a una biblioteca que tenien a casa seva, llavors ja des de ben jove va estar ben connectada amb la literatura, amb els llibres, etc. I des de ben jove va poder nodrir-se de coneixements.
Molt bé. No, no, sí, al final era... És que burguesia agrícola, això... Què vol dir, realment?
Bueno, doncs que podien subsistir, però tampoc... Però que treballaven del camp, no? Exacte, o sigui, tot i així, no és que fossin homes de negocis, no? O sigui, la seva riquesa, doncs... Ja, venia del camp, sí. Exacte. Vale, vale, vale. I depèn de la temporada, doncs, tenies més capital o menys capital. Vale, vale, vale. Tot depèn de les collites. D'acord. Clar, i la part positiva de tot això era que tenia accés a una biblioteca, no? I d'aquí, suposem que neix la seva passió per l'escriptura, no? Exacte.
Arrel de llegir clàssics més anteriors, com per exemple Shakespeare, comença a aficionar-se per escriure les seves pròpies novel·les. Primer eren històries més cortetes i després va fer les seves novel·les. Llavors, hem dit que va poder aficionar-se a l'escriptura gràcies a la seva família.
Llavors, com és que parlo de la seva família i no del seu marit? Perquè, clar, en aquell moment, si no tenies marit, doncs no podies com... Ho tenies complicat, sí. Exacte, perquè necessitaves el permís, o del marit o del pare, evidentment. Doncs, bueno, Jane Austen no es va casar mai. Va viure 40 anys i durant els seus 40 anys... Soltera. Exacte. Si se sap que va estar enamorada i que fins i tot va rebre com unes quantes peticions...
de matrimoni, però les va reforçar perquè ella només va estar enamorada d'un noi, d'un advocat, que es deia Thomas Lefroy, però que mai van arribar a casar-se perquè la família del noi va dir que en Austen no era el suficientment rica, no era el suficient com per ell, i llavors va decidir que, si no era per amor, no es casaria mai. Mira, doncs ben fet, eh, trobo?
Sí, però en aquella època, si no et casaves... Home, sí, sí, jo... Hem fet el que no casar-te per compromís. Evidentment, sí, sí, però en aquella època era el que tocava. Sí, sí, sí. No, la que va ser trencadora, també. Exacte. Pionera. Sí. De fet, jo vaig fer el meu treball de recerca
D'ara és o del batxillerat? Del batxillerat, de Gena Austin, i la vaig denominar com una feminista abans que existís el concepte de feminisme. Mira, mira, mira, no ho pots dir tant, i tant que sí. Una dona important, no només a la literatura, sinó per aquestes fites. Va ser bastant revolucionària, tant personalment com professionalment. Perfecte.
Molt bé, i què més podem comentar de la Gina Austen? Doncs mira, que tot i que no es va casar mai, i que no va contraure el matrimoni mai, les seves novel·les giren l'entorn d'aquest concepte. O sigui, del xisme. Sí, sí, la veritat és que... Passa tardat, eh? Ara m'encanta, i si és xisme d'època, encara més.
Bé, com he dit abans, General Stern escrivia novel·les d'estil costumista. Què és l'estil costumista? Doncs que retactava els costums de la societat d'aquella època a través de molt humor i de molta sàtira. Bé, clar, en plan, humor i sàtira d'aquell moment. D'aquell moment, sí, sí. Evidentment, potser alguna persona ara llegeix el llibre i no riuria.
No, jo haig de dir que riure no, però m'enganxa moltíssim. No, no, sí, que bueno, que clar, que pots fer sàtira sense riure, però igualment t'ho estàs passant bé quan ho llegiràs i aixes. És una sàtira intel·ligent. Molt bé. Doncs deixar-ho així. Perfecte, perfecte. No, no, ja està bé. Sí, sí.
I, bueno, una de les coses que més m'agraden dels seus personatges és que no crea uns herois, no? O sigui, abans de la literatura eren històries d'amor, el príncep, el cavaller, el no sé què... No, la General Austin fa personatges reals, no? Que tenen, doncs, són persones humanes que s'equivoquen i que van aprenent a mesura que passa a la història.
Llavors això fa que les persones que llegim les històries seguim sentint-nos connectats a aquests personatges, que ens veiem com reflexats en les seves personalitats.
Sí, sí, o sigui que tot i fer-ho fa gairebé 250 anys, encara ens podem seguir sentint identificats amb aquests personatges, no? Exacte. Molt bé, molt bé, molt bé. I bé, com cada dia us he portat recomanacions d'aquest cas d'obres de Jane Austen, ella va escriure sis obres magnes, no parlarem de les sis obres magnes perquè no hi ha temps, així que he portat les meves dues preferides. Obres magnes, com aquest concepte, què vols dir?
Doncs, que són obres que tothom coneix, bàsicament. La literatura de Jane Austen és molt coneguda. A lo millor no totes, jo a lo millor et dic, m'han fet el parc i no et sona de res, no? De gens, no. De gens. Estic una mica esperto. No, tranquil·la. Ara ha sigut una mica, cabró. No, però no, no em sona de res, la veritat. Jo tampoc no soc un bon lector. Ja, ho reconec, ho reconec. Ho reconec, ho reconec, ho reconec.
Però si et dic orgull i prejudici... Sí, sí, sí, sí. Vale, doncs ja està. Aquí, aquí sí, aquí sí. I de fet, aquesta és una de les que porto. És el meu llibre perfecte, no només de l'autora, sinó que és el meu llibre perfecte del món. Jo aquest llibre... Me'n recordo que això ho vam comentar, sí, sí. A més que hi ha pel·li, no? També hi ha coses.
Hi ha moltíssimes versions, perquè també es van fer coses una mica rarotes, com per exemple Orgull, Perjudicis i Zombis, que de sobte hi ha una publicitat. Això no ho vaig entendre molt, la veritat. Però sí, per mi la millor adaptació és la del 2005, de pel·lícules.
que, bueno, potser no és... Mira que jo soc superpartidària que si la pel·lícula no és igual al llibre, no m'agrada gens. Però aquesta té alguns matisos que canvien, però tot i així per mi m'encanta. La que més sembla és una sèrie que va fer la BBC, que és així una minissèrie que crec que té sis o vuit capítols, més o menys,
I aquesta sí que és igual, igual, igual al llibre, però per mi la del 2005. Si no vols llegir el llibre i vols obrir una adaptació... La que t'agradarà, no? Sí, jo recomano la... Potser no és exactament el mateix que el llibre, però segur que t'agradarà. Sí, sí, i a més els planos, la música, tot... Està ben fet, eh? A mi m'encanta. Guai, guai, guai. Hi ha algun zoom rarot, però bueno, com és el 2005, doncs es perdona. Es perdona. I de què va aquesta novel·la?
Doncs mira, la novel·la se centra en la família Bennet, que és una família que té cinc filles i una situació econòmica, doncs, similar més o menys a la de la família de Ginaustenes. Diu que es va centrar una mica en la seva família quan la va escriure i, bueno, és per això que, doncs, tenen una finca, subsisteixen amb el que li permet la finca, paguen, doncs, un parell de criades, alguna cuinera, o sigui, poden sobreviure, però que l'economia no està a partir de coets, bàsicament.
Llavors, tots són filles, això vol dir que cap d'elles podrà heretar la propietat quan el seu pare mori, sinó que passarà a un cosí llunyà. Clar, aquí també veiem reflexió del masclisme de l'època, no?
Exacte. Llavors, la seva mare està boja, però boja per casar-la. És un personatge que li agafes molta tírria, de veritat, perquè qualsevol comentari que fa és cap allà. És el seu tema de conversa. Únic. Monotema.
Llavors, què passa? Que la història comença a ser interessant quan arriben dos homes de l'aristocràcia. Un és el senyor Bingley, que és molt amable, molt sociable, llavors tothom vol estar molt a prop d'ell i és la pressa fàcil, o sigui, a part de què van totes les mares, totes les mares... Aquests són els pretendientes, no podríem dir? Sí, totalment.
I es fa on va i on es coneixen, etc. I totes les manes van anar cap al senyor Bingley. A més, és un home que és bastant ric, té una casa bastant gran, o sigui que perfecte. I després, per altra banda, tenim el senyor Darcy, que aquest és bastant més distant, molt orgullós, etc.
Llavors, què passa? Que aquest personatge xucarà amb la nostra protagonista, que és l'Elisabeth Bennett. Llavors, hi ha molts malentesos, confessions d'amor, que, de fet, és una confessió d'amor que acaba sent reforçada. L'Elisabeth va reforçar el senyor Darcy quan se li declara. Mira, l'Elisabeth és la protagonista. La protagonista. De totes les filles amb la que més ens entrem. Amb la que més ens entrem, sí. Vale, vale.
Hi ha dos que destacen més, però la protagonista és aquesta. I per tant aquesta, com es deia? L'Elisabet. L'Elisabet refusa el senyor Darcy. Sí, que he portat un tall de veu, si el tens per aquí, el podem escoltar. És de la pel·lícula...
Le agradezco que haya sido tan franca. Quizá habría pasado por alto mis faltas si su orgullo no hubiera sido herido con la concesión de mis escrúpulos sobre nuestra relación. ¿Esperaba usted que dijese que me encantaba la vulgaridad de su familia? ¿Y esas son las palabras de un caballero? Desde el momento en que le conocí su arrogancia, su engreimiento y su destino hacia los sentimientos ajenos, me hicieron comprender que usted sería el último hombre en el mundo con el que decidiría casarme.
Bueno, ha sigut tu, eh? Sí, la veritat és que és una conversa que ve des d'un malentès i, bueno, al final, després d'això hi ha molts canvis, des de, primer, de part del Darci, però també de part de l'Elisabet, perquè...
ni una cosa és com ho pinta un, ni l'altra és com la pinta ella, evidentment. Llavors, aquí, bàsicament, els dos van evolucionant i van aprenent que han d'afrontar els seus errors. Ella ha d'aprendre a treure els prejudicis que té cap a ell,
I ell ha deixat de banda el seu orgull, on bàsicament diu que mai s'equivoca, etc. Llavors d'aquí ve com el nom de la novel·la. Ella té molts prejudicis cap a ell des que el coneix i ell té molt orgull perquè és un home ric, un home que ningú mai li ha parat els peus, llavors doncs... M'ho puc imaginar, sí, sí. T'has trobat algun cap amb alguna persona així?
Sí. Bueno, jo també soc bastant orgullosa, haig de dir. I jo també tinc bastants prejudicis. Però s'ha de ser orgullós també una mica. No en accés com el Darcy, però sí que una mica s'ha de tenir, perquè al final... Jo cada cop soc menys orgullosa. Abans era molt, molt, moltíssim. Mai, mai deia que m'equivocava. Ah, no, això està molt malament. O sigui, per mi l'orgull no és això, eh? Oh, jo sí.
Per mi no, per mi l'orgull també és reconèixer quan t'equivoques, no? O sigui, bueno, clar, és que potser ho tinc malament jo. No ho sé. Però no ho sé, ser orgullós del que fas, sobretot, no? Això sí, però clar. Sí, clar, això sí. Però això no ho diria com orgull, ho diria més com autoestimes, haver el que vals i ja està.
Sí, també pot ser veritat, però clar, sí, sí, això de no reconèixer mai els teus errors o coses així, jo també conec persones així i realment malament, punt negatiu. Sí, jo, bueno, però això era quan encara no havia madurat, no? Ah, no, no, molt bé, molt bé. Ara ja sí que quan faig alguna cosa malament ho dic i ja està. A mi, en canvi, la meva mare sempre em diu, no, sempre estàs demanant perdó, sempre estàs demanant perdó. Demanes perdó per tot i ja està, i et penso que amb això se soluciona. No, no, jo sempre, perdó, perdó, perdó.
Doncs no. A mi no em costa molt poc, eh? Si m'equivoco, m'equivoco. Doncs ja està bé. Però bueno. Jo ho he anat aprenent, igual que els nostres personatges, la veritat. I tant, i tant, i tant. Al final tot és aprendre. Sí. Bueno, de fet, els personatges de la gent Agustin sempre, sempre, sempre acaben tenint un desenvolupament, no? I normalment sempre és que s'equivoquen i acaben demanant perdó o acaben rectificant els seus errors.
I això ho veiem molt en la protagonista de la següent obra. La següent obra és la d'Emma, que també tenim una pel·lícula que és del 2020, l'adaptació. Hi ha diverses, però jo només he vist aquesta, que està protagonitzada per l'Anna Taylor-Joy. No sé si et sona. Has vist el canvi de gama? Sí. Doncs és aquesta. Vale, vale, vale. Ja sé qui és. Vale.
Emma, vale. Sí, és l'Emma Woodhouse, prové d'una família rica, ella és rica, és intel·ligent, perquè ha tingut molt bona educació, perquè se l'han pogut permetre els seus pares, és molt segura de si mateixa i doncs això, viu molt còmode.
mira amb el seu pare i no té pensat casar-se. De fet, ho diu en diverses ocasions i hi ha una famosíssima frase que és la que si una dona dubta en si ha d'acceptar un home o no, és evident que hauria de reforçar-lo. I això ho diu directament. Aquesta és bastant famosa, aquesta quote. Aquesta quote. Aquesta quote en anglès.
Doncs sí, sí, i a més... Repeteix-la, sisplau. M'ha agradat. Si una dona dubta en si ha d'acceptar o no un home, és evident que hauria de reforçar-lo. Exacte, exacte. Doncs apliquem-nos-ho també tots. Si tenim dubtes... Homes com dones, literalment. Si tenim dubtes ja és per alguna cosa, eh? Però és una frase que és molt trencadora per l'època. Sí, sí, no, no. Ja ho portem a dir que... Clar, perquè hem de contextualitzar aquesta obra. Ara potser ens sona més normal, però clar, en aquella època... Del 1800s, més o menys. Clar, clar, hi havia molta gent que es casava perquè sí, perquè tocava.
Perquè tocava, perquè era batatjós, perquè l'economia ho demanava, perquè no tenies una altra opció, perquè és això, que mor el teu pare i no tens amb ningú amb qui compartir, no? O sigui, si moren els teus dos pares...
necessitaves un home, malauradament en aquell moment necessitaves un home per poder sobrevivre. Però bé, l'Emma parla molt des del privilegi, ja ho hem dit abans que prové d'una família rica, ella cuida el seu pare que està malalt i doncs la consent en tot, en tot, perquè és l'única, perquè és la filla petita, perquè la filla gran, que és la seva germana, ja s'havia casat feia com uns 13 anys o així, llavors,
Volguis o no, sempre ha estat amb ella i li ha donat tot el que ella volia. I en el moment en què el seu pare falti, doncs com és una noia de família rica, té molts contactes que farien que no quedés com apartada, no? Ni de societat ni de la vida. Clar, clar, clar.
Però tot i així, l'Emma el que passa és que creu que és una casamentera. Llavors, creu que és molt bona unin a les parelles i es dedica a intervenir en la vida sentimental dels altres. Aquí s'introdueix un nou personatge que és la Harriet, que és una noia que no té ni pares, viu en un convent de monges, l'estudia allà.
i topa amb l'Emma que te la presenten i en aquell moment l'Emma decideix que ha de buscar-li una parella.
Molt bé, o sigui, ja fixa l'objectiu de trobar-li parella a aquesta noia, eh? Exacte, i a més, clar, tothom sempre diu que aquesta noia no s'equivoca mai, que és perfecta, l'emba és perfecta, i llavors ella creu que té la veritat absoluta en tot, literalment. I no és així, no? No, evidentment no. No té cap tipus d'autocrítica, a més, quan s'equivoca no ho admets, podríem dir que també és una persona molt orgullosa,
I llavors, doncs, això provoca moltíssimes confusions en diverses ocasions, moltíssims malentesos en personatges i també decepcions en si mateixa, perquè en el moment que veus que t'equivoques, evidentment, no fa l'autocrítica i no diu, ostres, m'he equivocat, però ella se la veu rumiant moltíssim en el fet de, ostres, no estic fent les coses bé.
Llavors, què passa aquí? És el que hem dit, que l'Emma haurà de desenvolupar-se i tal, i pensar en els seus propis errors, descobrir que això, que no sempre té la veritat absoluta, i sobretot en els sentiments propis, perquè com hem dit abans, l'Emma deia que no es volia caçar.
Ja. I allà, doncs, coneix un noi, que és el senyor Elton, es pensa que es casaran, de sobte surt que aquest noi ha estat filtrejant amb ella, però que té un compromís des de fer amb molts altres mesos des que l'havia conegut. Ostres. Sí, sí.
Sara, a tu t'ha passat això? A mi? Jo ja digui que no. Ma, hi he tingut bastanta sort amb l'amor. Vale, vale, millor, millor. No, sí, no... La veritat és que no. Només he tingut dues parelles i sempre han estat bastant... Correctes. Sí, sí, sí. No, i no m'han fet mai el lío. Un noi sí que m'amereja una mica, però... Però bé. Superat. Sí. Més que superat.
Bueno, és que no va ser res, literalment. Me n'alegro, me n'alegro, perquè és això que diuen ara, això ara està molt de moda, no? El casi algo que duele més que el algo. Jo, per sort, mai la vida he tingut ni casi algo, ni espero tenir-lo, la veritat. O si tu ets de tot o nada, no?
Sí, no, a mi la veritat, jo quedar amb alguna persona sense cap tipus d'objectiu, no ho veig. No ho veig, no ho veig. I bueno, en aquesta època, doncs, evidentment, tampoc es veia molt, no? I aquí era, o començaves a... No hi havia ni cites, no? Perquè no podien estar un home i una dona sols. Que en aquest moment sí que, en aquesta pel·lícula sí que es veu intimitats, però...
és amb un personatge que és el senyor Nayli. Què passa? Que aquest és el veí, molt amic de la família i a més és el germà del marit de la germana de l'Emma. Ah, el germà del marit del... De la germana de l'Emma. Vale.
Es coneixen des de tota la vida i aquesta és l'única persona que no li balla l'aigua. És l'únic que és capaç de dir que l'enma s'equivoca, que l'enma no és perfecta i això a l'enma li fa una baralla interior molt heavy. Què passa? Que de sobte estan ballant un dia i surten les xispes.
Amb el Naili? Sí, sí. Ostres. O sigui, amb la persona que menys t'esperes, no? Això sí que passa a vegades. Sí, això a mi em va passar per aquí. Això ho haig d'admetre. Això passa, això passa. Per això crec que a mi aquesta història m'encanta, perquè crec que és com molt realista, que pot seguir passant avui en dia, i és una de les meves preferides. M'encanta aquesta història, tant veure com l'Emma, que al final li acabes agafant la tírria de dir, ostres...
T'equivoques, Maria. Exacte, t'equivoques, sisplau, admeto d'una vegada, perquè se't fa una mica de bola, però tot i així ja ets de dir que se'm va fer bola mentre ho llegia, però mentre veia la pel·lícula no. Vale. Sí, a mi la veritat és que és una... I de fet me l'he tornat a veure aquest cap de setmana més o menys per també fer-ho i tal, i l'he gaudit moltíssim. Que bé, que bé, que bé, que bé.
I al final, per tant, s'acaba anant amb el Nightly aquest o no? Sí. Bueno, això són espòilers, no? Sí, és una mica d'espòilers, però bueno, no passa res. Tu no te la veuràs, no? Doncs ja t'ho avanto jo. No, i té 250 anys. Heu tingut temps per veure la pel·lícula. Bueno, la pel·lícula no té 250 anys, però el llibre sí.
Però bé, té 5 anys la pel·lícula, o sigui, no és spoiler. Aquí no passa res. Un lustre, ja. I un petit spoiler tampoc fa mal. Inclús t'enganxa més. Exacte. Tu abans has dit, ara sóc una mica cabron, tu abans et dis que sí que et va passar això que li va passar aquell, també et vas enamorar allà? No, no.
Bueno... Es podria dir que sí. Vale, vale, vale. Ja no et faig més la punyeta, Sara. Vale, gràcies. T'ho agraeixo. T'ho prometo. Aquí revelant les intimitats de les col·laboradores. Sí, sí. Bueno, Sara, doncs sembla que ja m'ha acabat. Ja toca, ja toca.
Després d'això ja no vols saber res més? No. Bé, doncs ens veiem dijous. Sí. I per aquest dijous farem un programa especial. Estigueu atents, oients, connectats el dijous a partir de les 5, com sempre aquí a Ràdio Esverda. Bé, Sara, moltes gràcies per venir i ens retrobem dijous. Ens retrobem en dos dies. Molt bé, gràcies per tot. Adéu.
Doncs nosaltres deixem per aquí el programa del dimarts i ens retrobem demà, com sempre, aquí a 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Gràcies per ser-hi, gràcies per tot i ens sentim demà. Adeu.