El Refugi
Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez
Transcribed podcasts: 195
Time transcribed: 14d 9h 22m 48s
Time transcribed: 14d 9h 22m 48s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM.
Comencem amb el sumari d'avui dijous 3 de juliol.
Avui arrenquem amb actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia.
A la primera hora també repassarem les notícies a nivell esportiu amb FoodCat, amb Víctor Cortines,
on també avui destacarem un equip de Casa Nostra, de Catalunya.
A la segona hora, Cadaig Desastre amb Lídia Llames, l'espai del cor del programa.
I acabarem el programa d'avui jugant a Jocs de Taula amb La Vida Joc i amb Ricard Garcià i Jaume Armengol.
Sembla que la calor vol fer el gest de marxar, però encara persisteix en els nostres dies.
Evidentment estem a l'estiu i l'estiu és això, calor.
Però avui ja corria un airet que volia refrescar una mica les cases de Sant Just.
Jo, sincerament, avui estic en un dia d'aquells que no sé com puc agafar la gripa en el mes de juliol.
Sincerament, jo això és una cosa que no entendré mai.
Però bé, que sembla que allò que estàs mig angripat, doncs així estic jo.
Espero que no es noti gaire el programa.
Benvinguts i benvingudes al Refugi. Comencem.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I arrenquem, com sempre, amb les notícies.
Avui destaquem aquest primer titular, Santos Cerdán, demana sortir de la presó
i acusa el jutjar d'actuar de forma inquisitiva.
L'exsecretari d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol, Santos Cerdán,
ha presentat un recurs d'apel·lació contra el seu ingrés a presó.
El seu advocat, Benet Salellas, denuncia una causa general contra el seu client
i assegura que l'objectiu és investigar per veure si finalment apareix algun indici sòlid
que el relacioni amb alguna activitat delictiva.
En l'escrit presentat aquest dijous al Suprem, Salellas,
diu que l'exassessor Coldo García, a qui es van confiscar les gravacions incriminatòries,
és un col·laborador habitual de la Guàrdia Civil,
fins i tot condecorat l'any 2018,
contractat com a escorta, indultat,
i que, si es comprova, fa un paper clarament misteriós en aquest expedient
i recorda que a casa seva es van trobar fins a 23 telèfons mòbils
a partir d'aquell escurcoll que es va fer.
També una gravadora Philips.
Salellas considera que hi ha indicis que justifiquen l'ordre d'ingrés de Cerdán,
que no hi hauria, perdoneu, indicis que justifiquessin aquesta entrada a presó de Santos Cerdán.
Per exemple, la defensa recorda que la mateixa Guàrdia Civil admet
que les metadades d'un dels àudios no coincideixen amb un altre àudio.
Va haver de ser netejat.
Doncs, i molts són inintel·ligibles.
Salellas ja avança que pròximament aportarà un informe pericial sobre aquesta qüestió.
I marxem a una altra notícia.
Ja parlem de l'incendi de la Sagarra, la Noguera i l'Urgell, el pitjor en el que portem de temporada.
Pot quedar totalment extingit d'aquí a unes hores.
De fet, ja ho ha fet.
Aquesta és una notícia que coneixíem fa escases hores.
Sembla que la incidència ja estaria gairebé resolta.
Aquest incendi de la Sagarra també fa que la pagesia vulgui reclamar.
Reclamar menys traves per gestionar el territori i també avaluar pèrdues.
El foc ha causat dos morts, dos pagesos de 32 i 45 anys, que van quedar atrapats per les flames i dos bombers ferits lleus.
També ha gramat més de 5.500 hectàrees, la majoria, camps de Conreu, i ha afectat més d'una vintena de masies,
coberts i pallers als municipis afectats.
No només s'han perdut edificacions i conreus, les flames d'aquest foc, que va acabar sent extrem,
també han fet malbé les instal·lacions de rec, unes destrosses que amenacen el futur immediat del sector.
I malauradament avui en esport hem de destacar dues notícies molt tràgiques,
que també farem el seu apunt a l'espai de Foodcat.
Estem parlant de la tragedia de motociclisme, que ha mort Borja Gómez, de 20 anys, al circuit de Magni Cours,
i també Diego Jota i el seu germà Andrés Silva, que han mort en un accident de trànsit a Samora.
També volíem parlar-vos de Carrenca, l'Eurocopa més blaugrana, amb el plat Fort Espanya-Portugal.
El combinat espanyol amb 11 jugadores del Barça espera començar amb bon peu,
un torneig que encara no ha estat capaç de guanyar en la seva història.
Víctor Cortines, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Permetam la llicència, que heu anitzat tres notícies també d'actualitat, de rigorosa actualitat a nivell esportiu,
però ara el que farem serà també repassar les que comentarem després a Foodcat.
Doncs sí, a part de les notícies que has comentat, la Reial Federació Espanyola va fer nou president del CTA,
Fran Soto, que va ser presentat ahir dimecres.
Per part del primer equip del Futbol Club Barcelona, ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana,
amb el lema definimos el mañana, entre d'altres conceptes clau.
En el Mundial de Clubs de la FIFA ja tenim ja els emparellaments de quarta final de la competició,
on començaran demà els quarta final, el Fluminense versus Alilal,
el Palmeiras contra el Chelsea, PSG Bayern i Real Madrid Dortmund.
En Clamotor, aquest cap de setmana tenim el disput del Gran Premi de Fórmula 1 a Silverstone,
ara en Bretanya, i per acabar ja amb més futbol territorial municipal.
La setmana passada en l'Atlètic San Josep es va anunciar el fitxatge del nou tècnic Conrad Garcia.
Molt bé, doncs aprofundirem una miqueta més en aquestes notícies d'aquí 10 minutets,
però ara marxem amb les notícies a nivell municipal.
Fins ara, amb cortines, nosaltres ara, com dèiem, anem a parlar d'aquestes notícies
que podeu trobar al www.radiodesvent.com.
Comencem parlant de l'Ajuntament de Sant Jusk,
que ha habilitat mesures específiques per fer front a l'onada de calor d'aquests dies.
Avui demà, l'equipament municipal de la vagoneta romandrà obert
a les tardes fins a les 8 i mitja, dos quarts de nou de la nit,
com a refugi climàtic per a infants acompanyats.
L'espai de joc habitual de l'equipament s'ha adaptat perquè famílies amb infants
puguin refugiar-se durant les hores de més calor,
segons ha explicat el regidor d'Esports David Magallón,
s'hi han habilitat també dues sales amb llibres, jocs i material de dibuix pensades
per oferir un ambient fresc i agradable.
Paral·lelament, també volem destacar que la piscina municipal de la Bonaigua
amplia l'horari de bany fins a dos quarts de nou de la nit, fins diumenge.
Aquesta mesura permetrà disposar d'un espai aquàtic obert
durant més hores per afavorir l'alleujament de les altes temperatures.
Seguirem també pendents de totes aquestes notícies,
de totes aquestes qüestions que van donades a la temperatura alta
que està patint el nostre municipi.
Passem ara, però, a destacar l'última notícia a nivell municipal.
Volem parlar-vos també del curs intensiu d'estiu
del Servei Local de Català de Sant Just, que comença aquesta setmana
amb totes les passes ocupades i una petita llista d'espera al curs.
De nivell bàsic 1, està adreçat a persones que acaben d'arribar al municipi
i volen iniciar-se a l'aprenentatge de la llengua catalana.
Segons ha explicat la responsable del servei, Marta Musac,
la majoria d'inscrits són nouvinguts que només porten uns quants mesos al territori.
Ara passem a l'efemèrida del dia.
Avui, 3 de juliol, celebrem el Dia Internacional lliure de bosses de plàstic.
Per tant, si tu encara ets un d'ells, dels que fa servir bosses de plàstic,
ja saps, podem intentar evitar.
Com a mínim a l'hora de comprar, perquè a l'hora de llançar la brossa,
sí que és veritat que és una mica més complexa trobar aquelles bosses
que siguin més còmodes pel compostatge, però n'hi ha.
Però el que sí que costa ara més de perdonar és el fet de no portar una bossa a la motxilla,
una bossa a la butxaca, aquestes bosses que ens permeten reutilitzar-les
i anar a fer la compra d'una forma responsable.
Ara sí, marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense dímits.
I avui volem destacar una cançó que va sonar al Palau Sant Jordi la setmana passada,
concretament el dissabte, en aquest concert que va fer de la gira Jesucrista Superstar,
Rigoberta Bandini. Va passar per la seva ciutat i va cantar, entre d'altres cançons,
aquesta que sentim, ha, ha, ha.
Vivo con un monstruo, creo que soy yo. Vivo con la fiera de mi propio zoo.
Cada tanto me preguntan si aún puedo volar. La verdad es que el peso ya nunca será el de antes.
¿Cómo voy a levitar si el monstruo tiene hambre? Soy una mujer con muchos miedos. ¡Qué desastre!
Ja, ja, ja, ja, si, si, si, no pienso dejarte. Ja, ja, ja, sí, si, si, ahora empiezo a embura echarte.
Ja, ja, ja, si, si, si, no pienso abandonarte. Ja, ja, ja, si, si, si, si, ya puedes robarte.
Que colocón, que comunión, que conversación
Tienes un nom, para cabrón, no quiero follón
Me da terror, me da pavor, volverte a besar
Me tomarás, me tocarás, me torturarás
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso dejarte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ahora empiezo a aborracharte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso abandonarte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ya puedes drogarte
Ja, ja, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
El Refugi Recoman
I tornem a estar aquí, al Refugi Recoman,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia
i molt més a l'abast de tothom.
Catalunya. Catalunya és molt més que pobles i ciutats.
És tot un territori ric amb paisatges naturals que et deixaran sense paraules.
Si ets amant de la natura i busques desconnectar amb una bona caminada,
aquí tens una selecció d'excursions de muntanya que no et pots perdre.
I comencem el nostre viatge muntanyenc a Montserrat.
Concretament a Sant Geroni, situat al punt més alt de Montserrat.
Sant Geroni ofereix vistes espectaculars que abracen tota Catalunya.
El camí es pot iniciar des del monestir i transcorre per roques espectaculars,
boscos i trams de graons amb bones vistes.
I on es troba?
Doncs al Parc Natural de la muntanya de Montserrat,
accessible en cremallera o funicular des de Monistrol.
I marxem al Pedraforca, una de les muntanyes més icòniques de Catalunya.
I és que hi ha rutes per a diferents nivells,
des de travesses més exigents fins a opcions més assequibles per gaudir de l'entorn.
I la podrem trobar a la Serra del Cadí,
dins del Parc Natural del Cadí Muixeró al Berguedà.
I la tercera opció que avui us oferim
és la de la ruta dels set gorgs a Cap de Bànol.
En aquest cas, ideal per qui busca una excursió refrescant a l'estiu.
Aquesta ruta et porta per diversos salts d'aigua i gorgs naturals
on pots banyar-te.
Un paisatge verd i ple de vida
que ens dona aquesta desconexió tan desitjada
i també aquesta connexió amb la natura
que tant ens fa falta i que tan poc a vegades busquem.
Perquè moltes vegades amb els tràfegs del dia a dia
no tenim temps de desconnectar i de connectar amb la natura.
I en aquest cas, aquesta ruta dels set gorgs
ens dona aquesta oportunitat tan buscada.
On ho trobem, doncs, com dèiem, a Cap de Bànol,
a la comarca del Ripollès,
trobarem aquesta ruta dels set gorgs.
I una de les meves preferides, la Vall de Núria,
un clàssic familiar ideal per fer amb nens.
L'excursió fins a Núria ja és una aventura que, doncs,
ens encanta, no?, aquesta aventura amb cremallera.
Des d'allà també es poden fer diverses caminades
de diferent dificultat envoltades d'un paisatge d'alta muntanya espectacular.
I la trobareu, doncs, a la Vall de Ribes,
dins del Pirineu Oriental.
I marxem al Congost de Montrebei,
una de les caminades més impressionants
pel seu pas estret entre parets de roca
i el riu Noguera.
En aquest cas, doncs, el riu Noguera de Ribagursana
ens dona aquesta meravellositat, no?,
que dona els rius i que també dona, doncs,
aquesta imatge tan bonica del Congost de Montrebei.
Hi ha trams amb passarel·les de fusta
i també, doncs, vistes vertiginoses,
però segures.
Això ja us ho dic d'entrada.
Aquella gent que pateix una mica més dels vèrtics,
doncs, que sàpiga, doncs, que no hi ha problema,
que ho poden gaudir igualment.
Es troba, en aquest cas, entre Catalunya i Aragó,
el Pallars-Lluçà,
una opció, doncs, de muntanya que també ens agrada
i és una opció que també volíem apropar-vos
aquí a l'espai del Refugi Recomana.
Marxem ara a Taga de les Ribes de Freser,
una ruta assequible per fer un matí o una tarda,
però amb una vista panoràmica extraordinària
del Ripollès i del Pirineu.
L'últim tram és una pujada que val molt la pena
i és sortint des de Ribes de Freser al Ripollès.
Com veieu, fer excursions per Catalunya
no només és una manera saludable de passar el temps,
sinó també una oportunitat per descobrir racons increïbles
del nostre territori.
Doncs ja ho sabeu, agafeu les botes, la motxilla
i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera.
Fins aquí, al Refugi Recomana d'avui,
especial Excursions de Muntanya.
Fins aquí, al Fins aquí, al Fins aquí,
amb Víctor Cortines.
Passen dos minuts de dos quarts de sis de la tarda
i som dos els que parlarem ara en els micròfons
de Ràdio d'Esvern.
Víctor Cortines, bona tarda.
Hola, bona tarda de nou, Dani, com estàs?
I un servidor que estarem aquí parlant d'esports
al llarg dels propers minuts.
Víctor, avui no només ens portes notícies,
com cada setmana, sinó que després, tot seguit,
també faràs una de les coses que a mi, ja saps,
que m'encanten, que és això d'obrir la capsa dels records
i trobar-nos petites joies que expliquen molt més
que una simple classificació,
perquè parlarem d'aquestes històries amagades
dels clubs del nostre futbol.
Abans de res, deixa'm que et faci una pregunta així per curiositat.
Estàs seguint la lliga aquesta de clubs que estan fent,
el Mundialito aquest?
El Mundial de Clubs?
Sí, el Mundial aquest.
Sí, d'aquella manera, sí.
I què t'està semblant?
Sincerament, ho veig bastant descafeinat.
És una mica estrany, això, no?
Sí, perquè al final jo crec que és un torneig que,
aviam, està bé sobretot per equips que no són tan europeus,
també, perquè els europeus després ja tenen un cert prestigi,
també, sobretot a la Champions, també a les seves lligues domèstiques,
però veig que són partits en general, també,
tampoc n'he vist massa, en veritat,
però...
Jo he vist un parell, jo he vist el de l'Inter de Miami
contra el PSG.
Ah, molt bé, sí, el del 4-0.
Que va ser un drama, que va ser un drama.
Sí, sí, pels Messi Boys.
Pels Messi Boys, que a mi em va recordar molt
a l'època aquella del Barça, no?
Aquella època d'aura del Barça, perquè és que estan tots,
estan tots imatxerant un trenant,
que em va semblar una cosa curiosíssima, que no ho sabia.
Era brutal, era brutal.
Era com recordar una miqueta els bestens del Barça, al final.
Era retornar a la infància, total, eh?
Era retornar a la infància.
No pot ser, si sembla que no hagi passat el temps, no?
I tant.
I després, per altra banda, vaig estar també xafardejant
una mica l'altre dia el Madrid.
Joventus.
Fes-me'ho recordar.
Joventus.
Sí.
Que va guanyar, sí, exacte, per la mínima, 1-0.
Gràcies al Cantarà, Gonzalo.
Sí, sí, sí, la veritat que ara també s'està destapant
també aquest Cantarà, o sigui que...
Que sembla que no se'l trauran de sobre, al final, no?
Al final no.
Jo crec que també pot fer, no sé si anava a dir una miqueta així,
en plan per una competència, Mbappé, Vinícius també.
Ja et dic, com els Pabellín, i ara, seriosament,
tan Mbappé, i acabi de donar més rendiment a Gonzalo,
igual Xavier Alonso...
Per aquesta banda, jo crec que el Mundialito aquest,
el Mundial de Clubs, sí que està servint per mostrar figures
que potser estaven una mica més tapades, no?
Més tapades.
Sí que va començar a lluir a final de temporada, no?
Al Gonzalo.
Sí.
Però quan l'estem veient lluir-se és en aquest campionat,
que ja ha marcat tres gols, crec.
Sí, i em sembla que també ja ha portat un parell d'assistències,
si no m'equivoco, o sigui que la veritat que ho està donant tot,
imagino també, com qualsevol jove,
vol intentar destacar en un club com el Madrid també,
per fer-se la plaça.
Això al final ho fan tots els joves.
També podem veure les primeres pilotades de Huygensen,
es diu així aquest senyor?
Sí, bueno, Huygensen, sí.
Huygensen, Huygensen, Huygensen.
Huygensen, tenim un problema,
és una mica, és un nom difícil de pronunciar.
De pronunciar, sí.
Huygensen, que ja l'hem vist també a la selecció espanyola,
que el vam poder veure a la Nacions League,
i que ara doncs l'estem veient també portar la samarreta blanca.
Bé, jo crec que és un món central, això sí,
però el Madrid crec que aquí sí que hem fitxat molt bé.
Sí, sí, un noi ràpid, alt i...
Exacte, això total, sí, o sigui, mínim dos metres,
o un oranta igual, por ahí, sí, sí.
Sí, sí.
Molt bé, doncs, després d'aquesta petita prèvia,
marxem a les notícies,
arrenquem amb Diogo Jota,
aquesta tragèdia que hem comentat abans a l'actualitat 360.
Doncs sí, a Diogo Jota,
bé, doncs, és una tragèdia mundial en el futbol
i també per part del Liverpool,
perquè l'extrem del conjunt anglès,
amb 28 anys, ha mort juntament amb el seu germà,
que tenia 26,
en un accident de tràfic
quan estava passant les vacances per allà a Zamora, Espanya.
Bé, esperem que...
Bé, o sigui, des d'aquí, des del refugi,
doncs, donar les nostres condolències, perdona,
i bé, esperem que no sigui res al final.
Sembla que la qüestió ha estat per un tema de la roda, no?
Sí, exacte.
Que ha tingut, doncs, una dificultat.
Que va patar.
I això ha obligat, doncs,
a que prenguessin algun gir inesperat o el que fos,
i han acabat rodant.
I, bueno, s'han endut a dos grans futbolistes,
perquè el germà també ho era de futbolista.
Totalment.
I res, des d'aquí, com deies,
el condol a la família i amics.
marxem a la Reial Federació Espanyola de Futbol,
perquè Francisco Soto, nou president del CTA de la Reial Federació.
Doncs sí, principalment, i de les novetats que tenim,
és que va ser presentat aïe dimecres,
i serà qui s'encarregui de designar la nova estructura arbitral,
on, cal dir que, bueno, o sigui,
Fran Soto no té cap bagatge quant a nivell arbitral,
però això mai és...
Però sí, a nivell jurídic, perquè si no m'equivoco, és advocat.
Correcte.
I això també pot ser interessant, no?,
per la Reial Federació.
Exacte.
Que tinguin una figura, doncs, que domini de lleis,
i que, a més, jo, a mi em va semblar un bon fitxatge.
La primera sensació és la que vol implementar també
intel·ligència artificial als partits, no?,
vol començar a treballar amb totes aquestes noves tecnologies.
Penso que pot ser interessant, com a mínim,
escoltar-lo i veure què comença fent,
quines són les seves primeres passes.
Sí, totalment.
Al final, jo crec que amb les paraules que va comentar ahir,
o sigui, va dir que volia, doncs,
promoure molt més el futbol espanyol,
i jo crec que és el seu principal objectiu, al final.
Molt bé, doncs, ara sí, passem al Futbol Club Barcelona,
que ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana,
amb un lema bastant característic.
Doncs sí, principalment és
definim el mañana, somos un equipo con ganas, con hambre,
con mucho que decir y todo por vivir, ¿no?
Venimos a seguir el camino, venimos a marcarlo,
el mañana comienza aquí y nosotros lo definimos.
O sigui, jo crec que al final és una samarreta molt característica.
A més a més, també cal destacar que a la part del Clatell
porta una part, una meitat de la bandera de Catalunya
i l'altra és la bandera blaugrana.
Així que és una samarreta que ja es va estrenar ahí,
ja la poden anar a comprar tothom qui vulgui a la botiga del Barça.
I la que ha estat...
Bé, la que té vinta que serà més venuda
serà la de la Minya Mala amb el dorsal número 10.
Sembla que això ja està bastant cantat, eh?
Que serà el número 10.
Sí, sí, sí, això ja és bastant definitiu
que la temporada que ve començarà amb el número 10, així que...
El futbolista, però, es vol esperar tenir els 18 anys
per donar la nova notícia, no?
La bona nova, i en aquest cas, doncs, començar amb la venda.
La gent que està comprant les samarretes amb el número 10
de la Minya Mala no és que les hagin comprat així,
sinó que les han comprat de blanques,
i, bueno, blanques, sense cap dorsal,
i s'han demanat posar el dorsal,
perquè encara no està a la venda
el dorsal número 10 de la Minya Mala.
El que passa és que la gent fa aquesta triquiñuela,
que és comprar la samarreta sense cap tipus de dorsal,
i llavors implementen el dorsal que volen escollir.
En aquest cas, el 10, que va ser el dorsal
que va portar Lionel Messi,
que encara el segueix portant a dia d'avui.
Anirem veient, estarem pendents també d'aquesta campanya
que està fent el Barça, doncs, per difondre aquesta nova samarreta,
una samarreta molt estètica,
i que també fa un cant al passat
amb aires de futur,
perquè són aquestes quatre barres característiques,
el vermell i el blau,
i en aquest cas, doncs,
jo crec que és una samarreta
que també juga una mica
amb una petita...
Crec que és com un petit tall, no?
Exacte.
Hi ha un tall com a la meitat de la samarreta
de les barres.
A la zona del cratell, això, eh?
I de forma difuminada.
És així, petita, en veritat, sí.
Sí, sí, com tots els equips
de la Lliga Espanyola,
que sempre porten la bandera de...
bé, o d'Espanya,
o de la comunitat que els representa.
Molt bé, doncs, seguim amb més notícies.
Passem ara al Mundial de Clubs
de la FIFA,
que abans ja l'hem comentat una miqueta,
però la qüestió és que
ja s'està començant a discernir una mica
quin serà el calendari pels propers dies.
Doncs sí, correcte.
Els quarts de final començaran just demà divendres
amb el Fluminense Alilal a les 9 de la nit.
Els altres emparellaments són
Palmeiras-Chelsea,
per una banda,
i per l'altra banda del quadre PSG-Bayern de Múnich
i Real Madrid contra el Dortmund.
Així que aviam veurem
quins són els quatre equips
que passen a la final
i veurem.
Doncs ara sí,
ens posem a la samarreta
de la selecció espanyola
per parlar de l'Eurocopa femenina,
perquè tot just ahir
va començar l'Eurocopa femenina de seleccions
on el culminat de Montse Tomé
s'estrena avui.
Exacte, avui a les 9,
és una edat important,
davant de Portugal,
la selecció femenina de Portugal.
Cal recordar que Espanya està emparellada
a part de Portugal,
amb Bèlgica i Itàlia en el grup.
Esperem que tinguin un bon camí
les de Montse Tomé
i anirem comentant aquests dies
les seves passejades per Europa,
amb la Eurocopa.
És una de les cites, no?,
d'aquest estiu a nivell esportiu,
perquè l'any passat vam tenir moltíssimes,
vam tenir les Olimpiades de París,
vam tenir l'Eurocopa masculina
i aquest any ens hem quedat una mica orfes
de contingut esportiu,
però per sort tenim l'Eurocopa femenina,
que ja sabeu que ens encanta també.
I aquest Mundial descafeinat de clubs, no?
I aquest Mundial descafeinat de clubs
que no sabem ben bé què és,
a part de desgastar jugadors,
però això seria clau d'un altre debat.
Marxem a motor, Víctor.
Doncs sí, perquè aquest cap de setmana
es disputa el Gran Premi de Formula 1 a Silverstone,
a Gran Bretanya.
Cal recordar la victòria de Norris,
Lando Norris, al circuit d'Àustria,
la setmana passada,
que retalla 15 punts a la classificació general
amb el seu company d'Òscar Piastri.
Per la seva banda,
Marx Verstappen no va a puntuar
perquè va tenir un incident
amb Kimi Antonelli
i de moment es queda
tercer uns 155 punts.
S'està allargant d'aquest
top 2, top 1
de la classificació,
mentre que Alonso,
en els seus últims grans premis,
està sumant bastants punts
i veurem, sobretot,
si millora el rendiment
de Carlos Sainz
en els últims grans premis
perquè últimament
no està acabant de
donar un segon rendiment
al pilot madrileny.
Doncs passem a més qüestions.
Parlem ara de futbol
l'Atlètic Sant Just
que està preparat ja
per rebre el seu nou entrenador.
Totalment, totalment.
La setmana passada,
com ja es va anunciar
el seu perfil d'Instagram,
es va anunciar el fitxatge
del nou tècnic del primer
equip de l'Atlètic Sant Just,
Conrad Garcia,
que aquest tècnic
procedeix del Sabadell
on ha estat
entrenant-lo
durant 12 temporades.
Així que esperem
que pugui
donar forces alegries
i experiències,
sobretot,
de cara al primer equip
de l'Atlètic Sant Just
a les últimes temporades
i que es quedi
més enllà, clar.
Benvingut,
Conrad Garcia,
nou entrenador
de l'Atlètic Sant Just.
Ara sí,
marxem a parlar
del tema d'avui
i ho fem
amb una altra sintonia.
Canvi de registre.
de l'Atlètic Sant Just.
Doncs sí,
Dani,
perquè avui
en el setè
programa
explicarem
com es va fundar
el Club Gimnàstic
de Tarragona,
un dels mítics
esquivis de futbol català
i cal recordar
que avui
estava parlant
amb un soci
del gimnàs,
del meu gimnàs,
que esperem
que potser
estigui escoltant
aquest programa
en directe
perquè m'ha dit
que volies
parar l'orella.
Aviam,
què és el que comentava
del Club Tarragoní?
Doncs vinga,
ara ell no és l'únic
que té curiositat,
també tinc jo
part d'aquesta curiositat,
ja saps el que diuen,
que la curiositat
va a metalgat,
però esperem
que aquí no ens passi.
Avui ens endinserem
en un dels històrics
del nostre futbol,
oi, Víctor?
Doncs sí,
perquè el Club Gimnàstic
de Tarragona
va néixer
gràcies a la iniciativa
de 12 joves entusiastes
de la ciutat
de Tarragona
que volien pràcticar
un esport de manera
que l'1 de març
de 1886
reunits
en el cafè del centre
en el bar situat
del número 56
de l'actual Rambla Nova
van construir
el Club Gimnàs
perquè el primer esport
que va practicar
va ser la gimnàstica suèca
i el primer president
del club
va ser Joan Estiles.
Fixa't tu, eh?
Carai, carai.
És impressionant també
pensar que Tot Plegat
va començar només
amb 12 joves
amb ganes de fer esport
i també en aquest bar,
en aquest cafè,
les bones idees
acaben esdevenint
en els llocs més curiosos, no?
A més, també, fundat el 1886
és un dels clubs
més antics d'Espanya.
Correcte, correcte, correcte.
No sé si anava a dir
juntament amb el Llagostera
també,
perquè és un també
dels que es va fundar
per als voltants
d'aquelles dates.
Però, o sigui,
ens anem endinsant
amb l'història
del gimnàstic de Tarragona.
Amb l'entrada del segle XX
es van començar
a practicar noves disciplines
esportives
a part de la gimnàstica,
com l'esgrima
el 1890,
el frontó
el 1908,
l'atletisme
el 1912,
o el ciclisme
el 1911 també.
Cal destacar
que dos anys després,
gràcies a l'impuls
de William Terin,
es queda la secció de futbol
absorbint l'olímpic
a l'estadi,
encara que el primer partit
oficial no es va jugar
fins al 13 de gener
de 1918.
Tornem a tenir, doncs,
un clar exemple
que és un club
molt polivalent,
que no només ha tingut
aquesta secció
futbolística,
sinó que n'ha tingut
diverses
i de diferents
modalitats esportives.
Això demostra
que el Nàstic també
sempre ha estat
molt més
que un club
de futbol.
Com el Sants també,
la setmana passada.
Efectivament,
és un altre clar exemple.
De fet,
és gairebé
un club poliesportiu
de tota la vida,
podríem dir,
que ha anat creixent
i adaptant-se
amb el temps.
Totalment,
i ara ja passem
a parlar
amb l'ascens
de primera divisió
que, bé,
doncs,
va ser bastant
doncs,
coloriós,
no?,
pel club.
Cal destacar
que el 13 d'abril
de 1947,
gràcies a una victòria
davant el Còrdua
per 3 a 0,
l'equip entrenat
per Pepe Nogués
i presidit
per Joan Ricomà
arribava per primera vegada
a la màxima
categoria
del futbol estatal.
El Nàstic
va jugar
a tres temporades
consecutives
de primera divisió.
Entre els èxits
aconseguits
aquells anys
destaca la victòria
per 1 a 3
en el nou estadio
del Reial Madrid,
el nou Xamartín,
l'11 de gener
de 1948,
fixa't, eh?
I cal dir que
ja a la dècada
dels anys 50,
a causa d'una
delicada situació
econòmica,
el Club Tarragoní
baixa de categoria
i va militar
durant 20 temporades
a la tercera divisió.
Clar,
m'imagino
que aquella victòria
al nou Xamartín
contra el Madrid
devria ser
un dels moments
més èpics
dels nàstics.
En aquest cas,
llàstima
que l'alegria
doncs,
va durar molt poquet
per culpa
de problemes
econòmics,
que és un dels problemes
que també
hem anat esmentant
per desgraciar
en aquest espai
esportiu,
perquè al final
també, doncs,
aquests clubs
més humils
sempre, doncs,
tenen aquesta
mancança econòmica
que els fa, doncs,
a vegades
dos passos
dos passos
per l'antè, dos passos
per atràs,
una mica, no?
Exacte, exacte,
és el principal problema
i hàndicap
que poden tenir
tots aquests clubs.
Però bé,
anem a parlar
de les noves instal·lacions
a la Budellera,
que ja ens remuntem
als anys 70,
al 1972,
sota la presidència
de José Luis Calderón,
el Nàstic construeix
un complex esportiu
a la partida
de la Budellera
amb un nou camp
de futbol
que es dirà
a Nou Estadi,
on comptarà
amb una pista
d'atletisme
i pistes de tenis
també que serveixen
per a crear
la secció
d'aquest,
o sigui,
la secció
d'aquest mateix any.
A més a més,
recordar que
aquella temporada
als 71-72
l'equip entrenat
per Vicenç Daudé
aconsegueix
l'ascens
a segona divisió
després de 19 temporades
sense estar
a la Catoria de Plata
al futbol estatal
i acabarà jugant
quatre anys consecutius
en aquella
segona divisió.
Doncs sí,
el nou estadi
va ser tot un pas endavant
no només pel futbol
sinó també
per tot
el que va portar
al voltant.
Atletisme,
tenis i a més
tornar a segona
després d'aquests 20 anys
devia ser
una autèntica festa,
Víctor.
Totalment,
no te recordes,
segurament
haurien saltar els cuates
per amunt i per avall.
I tant,
i tant, i tant.
Però seguim la història
perquè,
clar,
van tornar
també a primera divisió
com tu denies
en tots aquests anys després.
El 4 de febrer de 2006
ja ens remuntem
en el segle XXI
després de guanyar
en el camp
de l'esporting
de l'esporting,
perdona,
s'entra per primera vegada
en una zona d'ascens
on la Barea Grana
seguia l'equip
fora de casa
en desplaçaments històrics
en el camp de l'Iber,
el Llevant,
el mític Lleida
o el Castelló.
Però fins al 3 de juny
de 2006
arriba el dia de l'ascens.
Com faltaven encara
tres jornades
per acabar la lliga
però l'equip
entrenat
per Lluís César
ja veus que
n'ha tingut
si tenim
forces entrenadors
també el Nàstic
amb un empat
aconseguia matemàticament
pujar a la primera divisió
que va ser
l'estadi Chapin
de Jerez
de la frontera
s'inscrivia amb lletres d'or
a la història del club
ja que amb un empat
a zero
el somni es feia realitat
i el Nàstic tornava
a la màxima categoria
del futbol estatal
46 anys després.
Mala meva, 46 anys!
46 anys després!
I amb tota aquella
Maria Grana
viatjant
als camps de tot arreu.
És quasi
a mig segle, eh?
Sí, sí,
això és el que fa
el gran un club
també la seva afició
que mai no deixa
de creure-hi.
Però tornem
als diners,
tornem a la crisi econòmica.
Totalment,
perquè és com comentava abans
el principal hàndicap
l'aventura
a primera divisió
del Nàstic
va durar només una temporada
i el club tarragoní
entrava en una època
convulsa
en una crisi econòmica
que gairebé
li va portar
a la desaparició.
Fixa't tu, no?
Els canvis
en el Consell d'Administració
a una nova línia
de gestió esportiva
i econòmica
van fer que
tot i que l'equip
es mantingués
a la segona divisió A
a la antiga
segona divisió
a les següents temporades
la massa social
poc a poc
que se n'és desapareixent
perdona
perquè clar
quan no hi ha interès
en el club
l'afició
no acaba de mostrar
aquell ímpetu
per anar a l'estadi.
Sí, sí
és un peix
que es mossega en la cua
que si no hi ha una cosa
a l'altra
doncs costa més
trobar-la.
És el peatge
que molts clubs
han de pagar
quan pugen massa ràpid
i després
no poden sostenir-ho.
Això doncs
era una de les pors
que per exemple
aquí a Sant Just
doncs hi havia
quan el
Hockey
Sant Just
va pujar
a Hockey Lliga
hi havia aquella por
de dir
ostres
s'estan fent
unes reformes
al pavalló esportiu
s'estan fent
unes actuacions
perquè es pugui
complir
tot allò
que diu
la federació
i que puguin
competir
i a més a més
també
més entrenaments
uns criteris
que s'han d'acceptar
i que
han d'estar
perquè els jugadors
tinguin el màxim nivell
per jugar
a aquella competició.
Però clar
t'adones
que això
per un club
de poble
que
viu
diguéssim
del que li pugui donar
els jugadors
i jugadores
del que pugui donar
una subvenció
econòmica
que rebin
anualment
per part de la Generalitat
o de l'Ajuntament
doncs a vegades
amb tot això
no arribes
perquè són entitats esportives
que
normalment es nutreixen
clar
normalment es nutreixen
d'aquestes formes
d'aquestes maneres
per tant
el capital econòmic
que pugui tenir
un Sant Just
no és el mateix
que pugui tenir
un Barça
que pugui tenir
un altre equip
d'aquesta categoria
però
mira on estem
que
per exemple
en el cas
del Sant Just
doncs ens hem mantingut
i seguim jugant
i seguim lluitant
per la temporada vinent
per la ciutat també
i el poble de Sant Just
també
com dèiem
però
el Nàstic
ho va haver de gestionar
i jo crec
que ho va aconseguir
mantenir-se viu
que ja
que ja és molt
en el futbol
actual
i ara parlem
d'un canvi de rumb
que també
doncs
ens remuntarem
fa una dècada
aproximadament
doncs sí
a la temporada
el retorn
a la categoria
de plata
segona divisió
com tu deies
en la temporada
2015-2016
l'equip
va estar a punt
de fregar
el retorn
a primera divisió
perquè veig
les vegades
que ho han intentat
pujar també
fins a l'última jornada
de Lliga
el Nàstic
tenia opcions
d'aconseguir
l'ascens directe
però finalment
el tercer lloc
de la classificació
el va portar a jugar
la promoció d'ascens
de l'Ossasuna
on
va acabar
sent superat
a doble partit
tant a la nada
com a la tornada
aquell playoff
amb l'Ossasuna
encara fa mal
a molts
nàsticers
segur
però
com a mínim
van demostrar
que el projecte
esportiu
anava
per bon camí
doncs sí
perquè tot i que
l'objectiu esportiu
no es va
acabar de consolidar
el nàstic
cal dir que finalment
el 2018
es compleix
bé
o sigui
es consolida
com a
entitat esportiva
en el futbol
professional
perquè
que sobretot
el tercer objectiu
sobretot
era saldar
el deute
de 10 milions d'euros
que s'havien heredat
de l'anterior
Consell d'Administració
del Club
exactament
al final jo crec
que algunes
de les victòries
que s'acaben
aconseguint
en aquest tipus
de situacions
estan fora
del camp
que són
igual d'importants
que les que
poden
aconseguir
a la gespa
però
sanejar el club
deixar-lo sense deutes
també és garantir el futur
i això era el més important
pel gimnàstic de Tarragona
doncs sí
i al final
ara passem també
una miqueta
a la part més humana
també del club
on el gimnàstic de Tarragona
a més
crea el Nàstic Genuín
un equip
per a jugadors
amb discapacitat intel·lectual
que serveix d'impuls
perquè
la Lliga
creï
la Lliga Genuín
a partir de la iniciativa
del club de reunir
que maco
aquestes iniciatives
m'agraden molt
i crec que
també són molt necessàries
en el món de l'esport
que l'esport sigui inclusiu
i que també
permeti espais
per a tothom
però
ara marxem a parlar
una miqueta
d'aquesta última temporada
oi?
sí
perquè cal recordar
Dani
com sempre fem
ja de cara final
de la secció
que aquesta temporada
el Nàstic va disputar
la temporada regular
a primera federació
on va acabar
quart amb 59 punts
no està malament
però va haver d'accedir
a jugar al playoff
de 100
a segona divisió
què és el que va passar
a la sèrie final
la va guanyar 2 a 1
en el resultat global
davant el Múrcia
però la final
no la va poder
superar
davant la realitat B
perquè va perdre 3 a 4
en el resultat global
pel que s'ha llegit bastant
amb força polèmica arbitral
perquè sí que és cert
que jo he vist
els resums
dels dos partits
sobretot el segon
el de la tornada
van haver-hi alguns penals
que no es van xiular
a favor del Nàstic
algunes accions
que sí que es van assenyalar
a favor de la realitat B
llavors bé
això al final
ho deixem en el criteri
ja a més de l'espectador
però
és una pena
que no hagi pogut
tornar a segona divisió
perquè hagués sigut
una fita molt històrica
per
per al Club Terramoní
doncs Víctor
amb això acabem
l'espai d'avui dijous
3 de juliol
un plaer tenir-te aquí
al programa com sempre
moltes gràcies
la setmana vinent
més esport
totalment
i també més futcat
doncs bueno
doncs
doncs
espero una setmana més
i
ja veureu que
intentarem no suar
intentarem no suar
que vagi bé
cuidat
gràcies
i ara fem una petita pausa
per escoltar bona música
i tot seguit també
els bolletins informatius
de les 6
amb Catalunya Ràdio
i Ràdio d'Esberna
Mariona Sales
al capdavant
avui
a la segona hora del Refugi
parlarem també
amb Lídia Llames
a l'espai
de Calaix
de Sastre
i tancarem
el programa d'avui dijous
amb la vida joc
l'espai de jocs a taula
amb en Ricard García
i Jaume Armengol
no ens deixeu aquí sols
escolteu-nos una estona
perquè aquí
ens refrescarem
tots plegats
fins ara
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
eren
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM.
Comencem amb el sumari d'avui dijous 3 de juliol.
Avui arrenquem amb actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit la càpsula, la cançó destacada del dia.
A la primera hora també repassarem les notícies a nivell esportiu amb FoodCat, amb Víctor Cortines,
on també avui destacarem un equip de Casa Nostra, de Catalunya.
A la segona hora, Cadaig Desastre amb Lídia Llames, l'espai del cor del programa.
I acabarem el programa d'avui jugant a Jocs de Taula amb La Vida Joc i amb Ricard Garcià i Jaume Armengol.
Sembla que la calor vol fer el gest de marxar, però encara persisteix en els nostres dies.
Evidentment estem a l'estiu i l'estiu és això, calor.
Però avui ja corria un airet que volia refrescar una mica les cases de Sant Just.
Jo, sincerament, avui estic en un dia d'aquells que no sé com puc agafar la gripa en el mes de juliol.
Sincerament, jo això és una cosa que no entendré mai.
Però bé, que sembla que allò que estàs mig angripat, doncs així estic jo.
Espero que no es noti gaire el programa.
Benvinguts i benvingudes al Refugi. Comencem.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I arrenquem, com sempre, amb les notícies.
Avui destaquem aquest primer titular, Santos Cerdán, demana sortir de la presó
i acusa el jutjar d'actuar de forma inquisitiva.
L'exsecretari d'Organització del Partit Socialista Obrer Espanyol, Santos Cerdán,
ha presentat un recurs d'apel·lació contra el seu ingrés a presó.
El seu advocat, Benet Salellas, denuncia una causa general contra el seu client
i assegura que l'objectiu és investigar per veure si finalment apareix algun indici sòlid
que el relacioni amb alguna activitat delictiva.
En l'escrit presentat aquest dijous al Suprem, Salellas,
diu que l'exassessor Coldo García, a qui es van confiscar les gravacions incriminatòries,
és un col·laborador habitual de la Guàrdia Civil,
fins i tot condecorat l'any 2018,
contractat com a escorta, indultat,
i que, si es comprova, fa un paper clarament misteriós en aquest expedient
i recorda que a casa seva es van trobar fins a 23 telèfons mòbils
a partir d'aquell escurcoll que es va fer.
També una gravadora Philips.
Salellas considera que hi ha indicis que justifiquen l'ordre d'ingrés de Cerdán,
que no hi hauria, perdoneu, indicis que justifiquessin aquesta entrada a presó de Santos Cerdán.
Per exemple, la defensa recorda que la mateixa Guàrdia Civil admet
que les metadades d'un dels àudios no coincideixen amb un altre àudio.
Va haver de ser netejat.
Doncs, i molts són inintel·ligibles.
Salellas ja avança que pròximament aportarà un informe pericial sobre aquesta qüestió.
I marxem a una altra notícia.
Ja parlem de l'incendi de la Sagarra, la Noguera i l'Urgell, el pitjor en el que portem de temporada.
Pot quedar totalment extingit d'aquí a unes hores.
De fet, ja ho ha fet.
Aquesta és una notícia que coneixíem fa escases hores.
Sembla que la incidència ja estaria gairebé resolta.
Aquest incendi de la Sagarra també fa que la pagesia vulgui reclamar.
Reclamar menys traves per gestionar el territori i també avaluar pèrdues.
El foc ha causat dos morts, dos pagesos de 32 i 45 anys, que van quedar atrapats per les flames i dos bombers ferits lleus.
També ha gramat més de 5.500 hectàrees, la majoria, camps de Conreu, i ha afectat més d'una vintena de masies,
coberts i pallers als municipis afectats.
No només s'han perdut edificacions i conreus, les flames d'aquest foc, que va acabar sent extrem,
també han fet malbé les instal·lacions de rec, unes destrosses que amenacen el futur immediat del sector.
I malauradament avui en esport hem de destacar dues notícies molt tràgiques,
que també farem el seu apunt a l'espai de Foodcat.
Estem parlant de la tragedia de motociclisme, que ha mort Borja Gómez, de 20 anys, al circuit de Magni Cours,
i també Diego Jota i el seu germà Andrés Silva, que han mort en un accident de trànsit a Samora.
També volíem parlar-vos de Carrenca, l'Eurocopa més blaugrana, amb el plat Fort Espanya-Portugal.
El combinat espanyol amb 11 jugadores del Barça espera començar amb bon peu,
un torneig que encara no ha estat capaç de guanyar en la seva història.
Víctor Cortines, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Permetam la llicència, que heu anitzat tres notícies també d'actualitat, de rigorosa actualitat a nivell esportiu,
però ara el que farem serà també repassar les que comentarem després a Foodcat.
Doncs sí, a part de les notícies que has comentat, la Reial Federació Espanyola va fer nou president del CTA,
Fran Soto, que va ser presentat ahir dimecres.
Per part del primer equip del Futbol Club Barcelona, ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana,
amb el lema definimos el mañana, entre d'altres conceptes clau.
En el Mundial de Clubs de la FIFA ja tenim ja els emparellaments de quarta final de la competició,
on començaran demà els quarta final, el Fluminense versus Alilal,
el Palmeiras contra el Chelsea, PSG Bayern i Real Madrid Dortmund.
En Clamotor, aquest cap de setmana tenim el disput del Gran Premi de Fórmula 1 a Silverstone,
ara en Bretanya, i per acabar ja amb més futbol territorial municipal.
La setmana passada en l'Atlètic San Josep es va anunciar el fitxatge del nou tècnic Conrad Garcia.
Molt bé, doncs aprofundirem una miqueta més en aquestes notícies d'aquí 10 minutets,
però ara marxem amb les notícies a nivell municipal.
Fins ara, amb cortines, nosaltres ara, com dèiem, anem a parlar d'aquestes notícies
que podeu trobar al www.radiodesvent.com.
Comencem parlant de l'Ajuntament de Sant Jusk,
que ha habilitat mesures específiques per fer front a l'onada de calor d'aquests dies.
Avui demà, l'equipament municipal de la vagoneta romandrà obert
a les tardes fins a les 8 i mitja, dos quarts de nou de la nit,
com a refugi climàtic per a infants acompanyats.
L'espai de joc habitual de l'equipament s'ha adaptat perquè famílies amb infants
puguin refugiar-se durant les hores de més calor,
segons ha explicat el regidor d'Esports David Magallón,
s'hi han habilitat també dues sales amb llibres, jocs i material de dibuix pensades
per oferir un ambient fresc i agradable.
Paral·lelament, també volem destacar que la piscina municipal de la Bonaigua
amplia l'horari de bany fins a dos quarts de nou de la nit, fins diumenge.
Aquesta mesura permetrà disposar d'un espai aquàtic obert
durant més hores per afavorir l'alleujament de les altes temperatures.
Seguirem també pendents de totes aquestes notícies,
de totes aquestes qüestions que van donades a la temperatura alta
que està patint el nostre municipi.
Passem ara, però, a destacar l'última notícia a nivell municipal.
Volem parlar-vos també del curs intensiu d'estiu
del Servei Local de Català de Sant Just, que comença aquesta setmana
amb totes les passes ocupades i una petita llista d'espera al curs.
De nivell bàsic 1, està adreçat a persones que acaben d'arribar al municipi
i volen iniciar-se a l'aprenentatge de la llengua catalana.
Segons ha explicat la responsable del servei, Marta Musac,
la majoria d'inscrits són nouvinguts que només porten uns quants mesos al territori.
Ara passem a l'efemèrida del dia.
Avui, 3 de juliol, celebrem el Dia Internacional lliure de bosses de plàstic.
Per tant, si tu encara ets un d'ells, dels que fa servir bosses de plàstic,
ja saps, podem intentar evitar.
Com a mínim a l'hora de comprar, perquè a l'hora de llançar la brossa,
sí que és veritat que és una mica més complexa trobar aquelles bosses
que siguin més còmodes pel compostatge, però n'hi ha.
Però el que sí que costa ara més de perdonar és el fet de no portar una bossa a la motxilla,
una bossa a la butxaca, aquestes bosses que ens permeten reutilitzar-les
i anar a fer la compra d'una forma responsable.
Ara sí, marxem a l'espai musical del programa. Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense dímits.
I avui volem destacar una cançó que va sonar al Palau Sant Jordi la setmana passada,
concretament el dissabte, en aquest concert que va fer de la gira Jesucrista Superstar,
Rigoberta Bandini. Va passar per la seva ciutat i va cantar, entre d'altres cançons,
aquesta que sentim, ha, ha, ha.
Vivo con un monstruo, creo que soy yo. Vivo con la fiera de mi propio zoo.
Cada tanto me preguntan si aún puedo volar. La verdad es que el peso ya nunca será el de antes.
¿Cómo voy a levitar si el monstruo tiene hambre? Soy una mujer con muchos miedos. ¡Qué desastre!
Ja, ja, ja, ja, si, si, si, no pienso dejarte. Ja, ja, ja, sí, si, si, ahora empiezo a embura echarte.
Ja, ja, ja, si, si, si, no pienso abandonarte. Ja, ja, ja, si, si, si, si, ya puedes robarte.
Que colocón, que comunión, que conversación
Tienes un nom, para cabrón, no quiero follón
Me da terror, me da pavor, volverte a besar
Me tomarás, me tocarás, me torturarás
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso dejarte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ahora empiezo a aborracharte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, no pienso abandonarte
Ja, ja, ja, sí, sí, sí, ya puedes drogarte
Ja, ja, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
El Refugi Recoman
I tornem a estar aquí, al Refugi Recoman,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia
i molt més a l'abast de tothom.
Catalunya. Catalunya és molt més que pobles i ciutats.
És tot un territori ric amb paisatges naturals que et deixaran sense paraules.
Si ets amant de la natura i busques desconnectar amb una bona caminada,
aquí tens una selecció d'excursions de muntanya que no et pots perdre.
I comencem el nostre viatge muntanyenc a Montserrat.
Concretament a Sant Geroni, situat al punt més alt de Montserrat.
Sant Geroni ofereix vistes espectaculars que abracen tota Catalunya.
El camí es pot iniciar des del monestir i transcorre per roques espectaculars,
boscos i trams de graons amb bones vistes.
I on es troba?
Doncs al Parc Natural de la muntanya de Montserrat,
accessible en cremallera o funicular des de Monistrol.
I marxem al Pedraforca, una de les muntanyes més icòniques de Catalunya.
I és que hi ha rutes per a diferents nivells,
des de travesses més exigents fins a opcions més assequibles per gaudir de l'entorn.
I la podrem trobar a la Serra del Cadí,
dins del Parc Natural del Cadí Muixeró al Berguedà.
I la tercera opció que avui us oferim
és la de la ruta dels set gorgs a Cap de Bànol.
En aquest cas, ideal per qui busca una excursió refrescant a l'estiu.
Aquesta ruta et porta per diversos salts d'aigua i gorgs naturals
on pots banyar-te.
Un paisatge verd i ple de vida
que ens dona aquesta desconexió tan desitjada
i també aquesta connexió amb la natura
que tant ens fa falta i que tan poc a vegades busquem.
Perquè moltes vegades amb els tràfegs del dia a dia
no tenim temps de desconnectar i de connectar amb la natura.
I en aquest cas, aquesta ruta dels set gorgs
ens dona aquesta oportunitat tan buscada.
On ho trobem, doncs, com dèiem, a Cap de Bànol,
a la comarca del Ripollès,
trobarem aquesta ruta dels set gorgs.
I una de les meves preferides, la Vall de Núria,
un clàssic familiar ideal per fer amb nens.
L'excursió fins a Núria ja és una aventura que, doncs,
ens encanta, no?, aquesta aventura amb cremallera.
Des d'allà també es poden fer diverses caminades
de diferent dificultat envoltades d'un paisatge d'alta muntanya espectacular.
I la trobareu, doncs, a la Vall de Ribes,
dins del Pirineu Oriental.
I marxem al Congost de Montrebei,
una de les caminades més impressionants
pel seu pas estret entre parets de roca
i el riu Noguera.
En aquest cas, doncs, el riu Noguera de Ribagursana
ens dona aquesta meravellositat, no?,
que dona els rius i que també dona, doncs,
aquesta imatge tan bonica del Congost de Montrebei.
Hi ha trams amb passarel·les de fusta
i també, doncs, vistes vertiginoses,
però segures.
Això ja us ho dic d'entrada.
Aquella gent que pateix una mica més dels vèrtics,
doncs, que sàpiga, doncs, que no hi ha problema,
que ho poden gaudir igualment.
Es troba, en aquest cas, entre Catalunya i Aragó,
el Pallars-Lluçà,
una opció, doncs, de muntanya que també ens agrada
i és una opció que també volíem apropar-vos
aquí a l'espai del Refugi Recomana.
Marxem ara a Taga de les Ribes de Freser,
una ruta assequible per fer un matí o una tarda,
però amb una vista panoràmica extraordinària
del Ripollès i del Pirineu.
L'últim tram és una pujada que val molt la pena
i és sortint des de Ribes de Freser al Ripollès.
Com veieu, fer excursions per Catalunya
no només és una manera saludable de passar el temps,
sinó també una oportunitat per descobrir racons increïbles
del nostre territori.
Doncs ja ho sabeu, agafeu les botes, la motxilla
i deixeu-vos sorprendre per la natura més propera.
Fins aquí, al Refugi Recomana d'avui,
especial Excursions de Muntanya.
Fins aquí, al Fins aquí, al Fins aquí,
amb Víctor Cortines.
Passen dos minuts de dos quarts de sis de la tarda
i som dos els que parlarem ara en els micròfons
de Ràdio d'Esvern.
Víctor Cortines, bona tarda.
Hola, bona tarda de nou, Dani, com estàs?
I un servidor que estarem aquí parlant d'esports
al llarg dels propers minuts.
Víctor, avui no només ens portes notícies,
com cada setmana, sinó que després, tot seguit,
també faràs una de les coses que a mi, ja saps,
que m'encanten, que és això d'obrir la capsa dels records
i trobar-nos petites joies que expliquen molt més
que una simple classificació,
perquè parlarem d'aquestes històries amagades
dels clubs del nostre futbol.
Abans de res, deixa'm que et faci una pregunta així per curiositat.
Estàs seguint la lliga aquesta de clubs que estan fent,
el Mundialito aquest?
El Mundial de Clubs?
Sí, el Mundial aquest.
Sí, d'aquella manera, sí.
I què t'està semblant?
Sincerament, ho veig bastant descafeinat.
És una mica estrany, això, no?
Sí, perquè al final jo crec que és un torneig que,
aviam, està bé sobretot per equips que no són tan europeus,
també, perquè els europeus després ja tenen un cert prestigi,
també, sobretot a la Champions, també a les seves lligues domèstiques,
però veig que són partits en general, també,
tampoc n'he vist massa, en veritat,
però...
Jo he vist un parell, jo he vist el de l'Inter de Miami
contra el PSG.
Ah, molt bé, sí, el del 4-0.
Que va ser un drama, que va ser un drama.
Sí, sí, pels Messi Boys.
Pels Messi Boys, que a mi em va recordar molt
a l'època aquella del Barça, no?
Aquella època d'aura del Barça, perquè és que estan tots,
estan tots imatxerant un trenant,
que em va semblar una cosa curiosíssima, que no ho sabia.
Era brutal, era brutal.
Era com recordar una miqueta els bestens del Barça, al final.
Era retornar a la infància, total, eh?
Era retornar a la infància.
No pot ser, si sembla que no hagi passat el temps, no?
I tant.
I després, per altra banda, vaig estar també xafardejant
una mica l'altre dia el Madrid.
Joventus.
Fes-me'ho recordar.
Joventus.
Sí.
Que va guanyar, sí, exacte, per la mínima, 1-0.
Gràcies al Cantarà, Gonzalo.
Sí, sí, sí, la veritat que ara també s'està destapant
també aquest Cantarà, o sigui que...
Que sembla que no se'l trauran de sobre, al final, no?
Al final no.
Jo crec que també pot fer, no sé si anava a dir una miqueta així,
en plan per una competència, Mbappé, Vinícius també.
Ja et dic, com els Pabellín, i ara, seriosament,
tan Mbappé, i acabi de donar més rendiment a Gonzalo,
igual Xavier Alonso...
Per aquesta banda, jo crec que el Mundialito aquest,
el Mundial de Clubs, sí que està servint per mostrar figures
que potser estaven una mica més tapades, no?
Més tapades.
Sí que va començar a lluir a final de temporada, no?
Al Gonzalo.
Sí.
Però quan l'estem veient lluir-se és en aquest campionat,
que ja ha marcat tres gols, crec.
Sí, i em sembla que també ja ha portat un parell d'assistències,
si no m'equivoco, o sigui que la veritat que ho està donant tot,
imagino també, com qualsevol jove,
vol intentar destacar en un club com el Madrid també,
per fer-se la plaça.
Això al final ho fan tots els joves.
També podem veure les primeres pilotades de Huygensen,
es diu així aquest senyor?
Sí, bueno, Huygensen, sí.
Huygensen, Huygensen, Huygensen.
Huygensen, tenim un problema,
és una mica, és un nom difícil de pronunciar.
De pronunciar, sí.
Huygensen, que ja l'hem vist també a la selecció espanyola,
que el vam poder veure a la Nacions League,
i que ara doncs l'estem veient també portar la samarreta blanca.
Bé, jo crec que és un món central, això sí,
però el Madrid crec que aquí sí que hem fitxat molt bé.
Sí, sí, un noi ràpid, alt i...
Exacte, això total, sí, o sigui, mínim dos metres,
o un oranta igual, por ahí, sí, sí.
Sí, sí.
Molt bé, doncs, després d'aquesta petita prèvia,
marxem a les notícies,
arrenquem amb Diogo Jota,
aquesta tragèdia que hem comentat abans a l'actualitat 360.
Doncs sí, a Diogo Jota,
bé, doncs, és una tragèdia mundial en el futbol
i també per part del Liverpool,
perquè l'extrem del conjunt anglès,
amb 28 anys, ha mort juntament amb el seu germà,
que tenia 26,
en un accident de tràfic
quan estava passant les vacances per allà a Zamora, Espanya.
Bé, esperem que...
Bé, o sigui, des d'aquí, des del refugi,
doncs, donar les nostres condolències, perdona,
i bé, esperem que no sigui res al final.
Sembla que la qüestió ha estat per un tema de la roda, no?
Sí, exacte.
Que ha tingut, doncs, una dificultat.
Que va patar.
I això ha obligat, doncs,
a que prenguessin algun gir inesperat o el que fos,
i han acabat rodant.
I, bueno, s'han endut a dos grans futbolistes,
perquè el germà també ho era de futbolista.
Totalment.
I res, des d'aquí, com deies,
el condol a la família i amics.
marxem a la Reial Federació Espanyola de Futbol,
perquè Francisco Soto, nou president del CTA de la Reial Federació.
Doncs sí, principalment, i de les novetats que tenim,
és que va ser presentat aïe dimecres,
i serà qui s'encarregui de designar la nova estructura arbitral,
on, cal dir que, bueno, o sigui,
Fran Soto no té cap bagatge quant a nivell arbitral,
però això mai és...
Però sí, a nivell jurídic, perquè si no m'equivoco, és advocat.
Correcte.
I això també pot ser interessant, no?,
per la Reial Federació.
Exacte.
Que tinguin una figura, doncs, que domini de lleis,
i que, a més, jo, a mi em va semblar un bon fitxatge.
La primera sensació és la que vol implementar també
intel·ligència artificial als partits, no?,
vol començar a treballar amb totes aquestes noves tecnologies.
Penso que pot ser interessant, com a mínim,
escoltar-lo i veure què comença fent,
quines són les seves primeres passes.
Sí, totalment.
Al final, jo crec que amb les paraules que va comentar ahir,
o sigui, va dir que volia, doncs,
promoure molt més el futbol espanyol,
i jo crec que és el seu principal objectiu, al final.
Molt bé, doncs, ara sí, passem al Futbol Club Barcelona,
que ahir va sortir la primera equipació del Club Blaugrana,
amb un lema bastant característic.
Doncs sí, principalment és
definim el mañana, somos un equipo con ganas, con hambre,
con mucho que decir y todo por vivir, ¿no?
Venimos a seguir el camino, venimos a marcarlo,
el mañana comienza aquí y nosotros lo definimos.
O sigui, jo crec que al final és una samarreta molt característica.
A més a més, també cal destacar que a la part del Clatell
porta una part, una meitat de la bandera de Catalunya
i l'altra és la bandera blaugrana.
Així que és una samarreta que ja es va estrenar ahí,
ja la poden anar a comprar tothom qui vulgui a la botiga del Barça.
I la que ha estat...
Bé, la que té vinta que serà més venuda
serà la de la Minya Mala amb el dorsal número 10.
Sembla que això ja està bastant cantat, eh?
Que serà el número 10.
Sí, sí, sí, això ja és bastant definitiu
que la temporada que ve començarà amb el número 10, així que...
El futbolista, però, es vol esperar tenir els 18 anys
per donar la nova notícia, no?
La bona nova, i en aquest cas, doncs, començar amb la venda.
La gent que està comprant les samarretes amb el número 10
de la Minya Mala no és que les hagin comprat així,
sinó que les han comprat de blanques,
i, bueno, blanques, sense cap dorsal,
i s'han demanat posar el dorsal,
perquè encara no està a la venda
el dorsal número 10 de la Minya Mala.
El que passa és que la gent fa aquesta triquiñuela,
que és comprar la samarreta sense cap tipus de dorsal,
i llavors implementen el dorsal que volen escollir.
En aquest cas, el 10, que va ser el dorsal
que va portar Lionel Messi,
que encara el segueix portant a dia d'avui.
Anirem veient, estarem pendents també d'aquesta campanya
que està fent el Barça, doncs, per difondre aquesta nova samarreta,
una samarreta molt estètica,
i que també fa un cant al passat
amb aires de futur,
perquè són aquestes quatre barres característiques,
el vermell i el blau,
i en aquest cas, doncs,
jo crec que és una samarreta
que també juga una mica
amb una petita...
Crec que és com un petit tall, no?
Exacte.
Hi ha un tall com a la meitat de la samarreta
de les barres.
A la zona del cratell, això, eh?
I de forma difuminada.
És així, petita, en veritat, sí.
Sí, sí, com tots els equips
de la Lliga Espanyola,
que sempre porten la bandera de...
bé, o d'Espanya,
o de la comunitat que els representa.
Molt bé, doncs, seguim amb més notícies.
Passem ara al Mundial de Clubs
de la FIFA,
que abans ja l'hem comentat una miqueta,
però la qüestió és que
ja s'està començant a discernir una mica
quin serà el calendari pels propers dies.
Doncs sí, correcte.
Els quarts de final començaran just demà divendres
amb el Fluminense Alilal a les 9 de la nit.
Els altres emparellaments són
Palmeiras-Chelsea,
per una banda,
i per l'altra banda del quadre PSG-Bayern de Múnich
i Real Madrid contra el Dortmund.
Així que aviam veurem
quins són els quatre equips
que passen a la final
i veurem.
Doncs ara sí,
ens posem a la samarreta
de la selecció espanyola
per parlar de l'Eurocopa femenina,
perquè tot just ahir
va començar l'Eurocopa femenina de seleccions
on el culminat de Montse Tomé
s'estrena avui.
Exacte, avui a les 9,
és una edat important,
davant de Portugal,
la selecció femenina de Portugal.
Cal recordar que Espanya està emparellada
a part de Portugal,
amb Bèlgica i Itàlia en el grup.
Esperem que tinguin un bon camí
les de Montse Tomé
i anirem comentant aquests dies
les seves passejades per Europa,
amb la Eurocopa.
És una de les cites, no?,
d'aquest estiu a nivell esportiu,
perquè l'any passat vam tenir moltíssimes,
vam tenir les Olimpiades de París,
vam tenir l'Eurocopa masculina
i aquest any ens hem quedat una mica orfes
de contingut esportiu,
però per sort tenim l'Eurocopa femenina,
que ja sabeu que ens encanta també.
I aquest Mundial descafeinat de clubs, no?
I aquest Mundial descafeinat de clubs
que no sabem ben bé què és,
a part de desgastar jugadors,
però això seria clau d'un altre debat.
Marxem a motor, Víctor.
Doncs sí, perquè aquest cap de setmana
es disputa el Gran Premi de Formula 1 a Silverstone,
a Gran Bretanya.
Cal recordar la victòria de Norris,
Lando Norris, al circuit d'Àustria,
la setmana passada,
que retalla 15 punts a la classificació general
amb el seu company d'Òscar Piastri.
Per la seva banda,
Marx Verstappen no va a puntuar
perquè va tenir un incident
amb Kimi Antonelli
i de moment es queda
tercer uns 155 punts.
S'està allargant d'aquest
top 2, top 1
de la classificació,
mentre que Alonso,
en els seus últims grans premis,
està sumant bastants punts
i veurem, sobretot,
si millora el rendiment
de Carlos Sainz
en els últims grans premis
perquè últimament
no està acabant de
donar un segon rendiment
al pilot madrileny.
Doncs passem a més qüestions.
Parlem ara de futbol
l'Atlètic Sant Just
que està preparat ja
per rebre el seu nou entrenador.
Totalment, totalment.
La setmana passada,
com ja es va anunciar
el seu perfil d'Instagram,
es va anunciar el fitxatge
del nou tècnic del primer
equip de l'Atlètic Sant Just,
Conrad Garcia,
que aquest tècnic
procedeix del Sabadell
on ha estat
entrenant-lo
durant 12 temporades.
Així que esperem
que pugui
donar forces alegries
i experiències,
sobretot,
de cara al primer equip
de l'Atlètic Sant Just
a les últimes temporades
i que es quedi
més enllà, clar.
Benvingut,
Conrad Garcia,
nou entrenador
de l'Atlètic Sant Just.
Ara sí,
marxem a parlar
del tema d'avui
i ho fem
amb una altra sintonia.
Canvi de registre.
de l'Atlètic Sant Just.
Doncs sí,
Dani,
perquè avui
en el setè
programa
explicarem
com es va fundar
el Club Gimnàstic
de Tarragona,
un dels mítics
esquivis de futbol català
i cal recordar
que avui
estava parlant
amb un soci
del gimnàs,
del meu gimnàs,
que esperem
que potser
estigui escoltant
aquest programa
en directe
perquè m'ha dit
que volies
parar l'orella.
Aviam,
què és el que comentava
del Club Tarragoní?
Doncs vinga,
ara ell no és l'únic
que té curiositat,
també tinc jo
part d'aquesta curiositat,
ja saps el que diuen,
que la curiositat
va a metalgat,
però esperem
que aquí no ens passi.
Avui ens endinserem
en un dels històrics
del nostre futbol,
oi, Víctor?
Doncs sí,
perquè el Club Gimnàstic
de Tarragona
va néixer
gràcies a la iniciativa
de 12 joves entusiastes
de la ciutat
de Tarragona
que volien pràcticar
un esport de manera
que l'1 de març
de 1886
reunits
en el cafè del centre
en el bar situat
del número 56
de l'actual Rambla Nova
van construir
el Club Gimnàs
perquè el primer esport
que va practicar
va ser la gimnàstica suèca
i el primer president
del club
va ser Joan Estiles.
Fixa't tu, eh?
Carai, carai.
És impressionant també
pensar que Tot Plegat
va començar només
amb 12 joves
amb ganes de fer esport
i també en aquest bar,
en aquest cafè,
les bones idees
acaben esdevenint
en els llocs més curiosos, no?
A més, també, fundat el 1886
és un dels clubs
més antics d'Espanya.
Correcte, correcte, correcte.
No sé si anava a dir
juntament amb el Llagostera
també,
perquè és un també
dels que es va fundar
per als voltants
d'aquelles dates.
Però, o sigui,
ens anem endinsant
amb l'història
del gimnàstic de Tarragona.
Amb l'entrada del segle XX
es van començar
a practicar noves disciplines
esportives
a part de la gimnàstica,
com l'esgrima
el 1890,
el frontó
el 1908,
l'atletisme
el 1912,
o el ciclisme
el 1911 també.
Cal destacar
que dos anys després,
gràcies a l'impuls
de William Terin,
es queda la secció de futbol
absorbint l'olímpic
a l'estadi,
encara que el primer partit
oficial no es va jugar
fins al 13 de gener
de 1918.
Tornem a tenir, doncs,
un clar exemple
que és un club
molt polivalent,
que no només ha tingut
aquesta secció
futbolística,
sinó que n'ha tingut
diverses
i de diferents
modalitats esportives.
Això demostra
que el Nàstic també
sempre ha estat
molt més
que un club
de futbol.
Com el Sants també,
la setmana passada.
Efectivament,
és un altre clar exemple.
De fet,
és gairebé
un club poliesportiu
de tota la vida,
podríem dir,
que ha anat creixent
i adaptant-se
amb el temps.
Totalment,
i ara ja passem
a parlar
amb l'ascens
de primera divisió
que, bé,
doncs,
va ser bastant
doncs,
coloriós,
no?,
pel club.
Cal destacar
que el 13 d'abril
de 1947,
gràcies a una victòria
davant el Còrdua
per 3 a 0,
l'equip entrenat
per Pepe Nogués
i presidit
per Joan Ricomà
arribava per primera vegada
a la màxima
categoria
del futbol estatal.
El Nàstic
va jugar
a tres temporades
consecutives
de primera divisió.
Entre els èxits
aconseguits
aquells anys
destaca la victòria
per 1 a 3
en el nou estadio
del Reial Madrid,
el nou Xamartín,
l'11 de gener
de 1948,
fixa't, eh?
I cal dir que
ja a la dècada
dels anys 50,
a causa d'una
delicada situació
econòmica,
el Club Tarragoní
baixa de categoria
i va militar
durant 20 temporades
a la tercera divisió.
Clar,
m'imagino
que aquella victòria
al nou Xamartín
contra el Madrid
devria ser
un dels moments
més èpics
dels nàstics.
En aquest cas,
llàstima
que l'alegria
doncs,
va durar molt poquet
per culpa
de problemes
econòmics,
que és un dels problemes
que també
hem anat esmentant
per desgraciar
en aquest espai
esportiu,
perquè al final
també, doncs,
aquests clubs
més humils
sempre, doncs,
tenen aquesta
mancança econòmica
que els fa, doncs,
a vegades
dos passos
dos passos
per l'antè, dos passos
per atràs,
una mica, no?
Exacte, exacte,
és el principal problema
i hàndicap
que poden tenir
tots aquests clubs.
Però bé,
anem a parlar
de les noves instal·lacions
a la Budellera,
que ja ens remuntem
als anys 70,
al 1972,
sota la presidència
de José Luis Calderón,
el Nàstic construeix
un complex esportiu
a la partida
de la Budellera
amb un nou camp
de futbol
que es dirà
a Nou Estadi,
on comptarà
amb una pista
d'atletisme
i pistes de tenis
també que serveixen
per a crear
la secció
d'aquest,
o sigui,
la secció
d'aquest mateix any.
A més a més,
recordar que
aquella temporada
als 71-72
l'equip entrenat
per Vicenç Daudé
aconsegueix
l'ascens
a segona divisió
després de 19 temporades
sense estar
a la Catoria de Plata
al futbol estatal
i acabarà jugant
quatre anys consecutius
en aquella
segona divisió.
Doncs sí,
el nou estadi
va ser tot un pas endavant
no només pel futbol
sinó també
per tot
el que va portar
al voltant.
Atletisme,
tenis i a més
tornar a segona
després d'aquests 20 anys
devia ser
una autèntica festa,
Víctor.
Totalment,
no te recordes,
segurament
haurien saltar els cuates
per amunt i per avall.
I tant,
i tant, i tant.
Però seguim la història
perquè,
clar,
van tornar
també a primera divisió
com tu denies
en tots aquests anys després.
El 4 de febrer de 2006
ja ens remuntem
en el segle XXI
després de guanyar
en el camp
de l'esporting
de l'esporting,
perdona,
s'entra per primera vegada
en una zona d'ascens
on la Barea Grana
seguia l'equip
fora de casa
en desplaçaments històrics
en el camp de l'Iber,
el Llevant,
el mític Lleida
o el Castelló.
Però fins al 3 de juny
de 2006
arriba el dia de l'ascens.
Com faltaven encara
tres jornades
per acabar la lliga
però l'equip
entrenat
per Lluís César
ja veus que
n'ha tingut
si tenim
forces entrenadors
també el Nàstic
amb un empat
aconseguia matemàticament
pujar a la primera divisió
que va ser
l'estadi Chapin
de Jerez
de la frontera
s'inscrivia amb lletres d'or
a la història del club
ja que amb un empat
a zero
el somni es feia realitat
i el Nàstic tornava
a la màxima categoria
del futbol estatal
46 anys després.
Mala meva, 46 anys!
46 anys després!
I amb tota aquella
Maria Grana
viatjant
als camps de tot arreu.
És quasi
a mig segle, eh?
Sí, sí,
això és el que fa
el gran un club
també la seva afició
que mai no deixa
de creure-hi.
Però tornem
als diners,
tornem a la crisi econòmica.
Totalment,
perquè és com comentava abans
el principal hàndicap
l'aventura
a primera divisió
del Nàstic
va durar només una temporada
i el club tarragoní
entrava en una època
convulsa
en una crisi econòmica
que gairebé
li va portar
a la desaparició.
Fixa't tu, no?
Els canvis
en el Consell d'Administració
a una nova línia
de gestió esportiva
i econòmica
van fer que
tot i que l'equip
es mantingués
a la segona divisió A
a la antiga
segona divisió
a les següents temporades
la massa social
poc a poc
que se n'és desapareixent
perdona
perquè clar
quan no hi ha interès
en el club
l'afició
no acaba de mostrar
aquell ímpetu
per anar a l'estadi.
Sí, sí
és un peix
que es mossega en la cua
que si no hi ha una cosa
a l'altra
doncs costa més
trobar-la.
És el peatge
que molts clubs
han de pagar
quan pugen massa ràpid
i després
no poden sostenir-ho.
Això doncs
era una de les pors
que per exemple
aquí a Sant Just
doncs hi havia
quan el
Hockey
Sant Just
va pujar
a Hockey Lliga
hi havia aquella por
de dir
ostres
s'estan fent
unes reformes
al pavalló esportiu
s'estan fent
unes actuacions
perquè es pugui
complir
tot allò
que diu
la federació
i que puguin
competir
i a més a més
també
més entrenaments
uns criteris
que s'han d'acceptar
i que
han d'estar
perquè els jugadors
tinguin el màxim nivell
per jugar
a aquella competició.
Però clar
t'adones
que això
per un club
de poble
que
viu
diguéssim
del que li pugui donar
els jugadors
i jugadores
del que pugui donar
una subvenció
econòmica
que rebin
anualment
per part de la Generalitat
o de l'Ajuntament
doncs a vegades
amb tot això
no arribes
perquè són entitats esportives
que
normalment es nutreixen
clar
normalment es nutreixen
d'aquestes formes
d'aquestes maneres
per tant
el capital econòmic
que pugui tenir
un Sant Just
no és el mateix
que pugui tenir
un Barça
que pugui tenir
un altre equip
d'aquesta categoria
però
mira on estem
que
per exemple
en el cas
del Sant Just
doncs ens hem mantingut
i seguim jugant
i seguim lluitant
per la temporada vinent
per la ciutat també
i el poble de Sant Just
també
com dèiem
però
el Nàstic
ho va haver de gestionar
i jo crec
que ho va aconseguir
mantenir-se viu
que ja
que ja és molt
en el futbol
actual
i ara parlem
d'un canvi de rumb
que també
doncs
ens remuntarem
fa una dècada
aproximadament
doncs sí
a la temporada
el retorn
a la categoria
de plata
segona divisió
com tu deies
en la temporada
2015-2016
l'equip
va estar a punt
de fregar
el retorn
a primera divisió
perquè veig
les vegades
que ho han intentat
pujar també
fins a l'última jornada
de Lliga
el Nàstic
tenia opcions
d'aconseguir
l'ascens directe
però finalment
el tercer lloc
de la classificació
el va portar a jugar
la promoció d'ascens
de l'Ossasuna
on
va acabar
sent superat
a doble partit
tant a la nada
com a la tornada
aquell playoff
amb l'Ossasuna
encara fa mal
a molts
nàsticers
segur
però
com a mínim
van demostrar
que el projecte
esportiu
anava
per bon camí
doncs sí
perquè tot i que
l'objectiu esportiu
no es va
acabar de consolidar
el nàstic
cal dir que finalment
el 2018
es compleix
bé
o sigui
es consolida
com a
entitat esportiva
en el futbol
professional
perquè
que sobretot
el tercer objectiu
sobretot
era saldar
el deute
de 10 milions d'euros
que s'havien heredat
de l'anterior
Consell d'Administració
del Club
exactament
al final jo crec
que algunes
de les victòries
que s'acaben
aconseguint
en aquest tipus
de situacions
estan fora
del camp
que són
igual d'importants
que les que
poden
aconseguir
a la gespa
però
sanejar el club
deixar-lo sense deutes
també és garantir el futur
i això era el més important
pel gimnàstic de Tarragona
doncs sí
i al final
ara passem també
una miqueta
a la part més humana
també del club
on el gimnàstic de Tarragona
a més
crea el Nàstic Genuín
un equip
per a jugadors
amb discapacitat intel·lectual
que serveix d'impuls
perquè
la Lliga
creï
la Lliga Genuín
a partir de la iniciativa
del club de reunir
que maco
aquestes iniciatives
m'agraden molt
i crec que
també són molt necessàries
en el món de l'esport
que l'esport sigui inclusiu
i que també
permeti espais
per a tothom
però
ara marxem a parlar
una miqueta
d'aquesta última temporada
oi?
sí
perquè cal recordar
Dani
com sempre fem
ja de cara final
de la secció
que aquesta temporada
el Nàstic va disputar
la temporada regular
a primera federació
on va acabar
quart amb 59 punts
no està malament
però va haver d'accedir
a jugar al playoff
de 100
a segona divisió
què és el que va passar
a la sèrie final
la va guanyar 2 a 1
en el resultat global
davant el Múrcia
però la final
no la va poder
superar
davant la realitat B
perquè va perdre 3 a 4
en el resultat global
pel que s'ha llegit bastant
amb força polèmica arbitral
perquè sí que és cert
que jo he vist
els resums
dels dos partits
sobretot el segon
el de la tornada
van haver-hi alguns penals
que no es van xiular
a favor del Nàstic
algunes accions
que sí que es van assenyalar
a favor de la realitat B
llavors bé
això al final
ho deixem en el criteri
ja a més de l'espectador
però
és una pena
que no hagi pogut
tornar a segona divisió
perquè hagués sigut
una fita molt històrica
per
per al Club Terramoní
doncs Víctor
amb això acabem
l'espai d'avui dijous
3 de juliol
un plaer tenir-te aquí
al programa com sempre
moltes gràcies
la setmana vinent
més esport
totalment
i també més futcat
doncs bueno
doncs
doncs
espero una setmana més
i
ja veureu que
intentarem no suar
intentarem no suar
que vagi bé
cuidat
gràcies
i ara fem una petita pausa
per escoltar bona música
i tot seguit també
els bolletins informatius
de les 6
amb Catalunya Ràdio
i Ràdio d'Esberna
Mariona Sales
al capdavant
avui
a la segona hora del Refugi
parlarem també
amb Lídia Llames
a l'espai
de Calaix
de Sastre
i tancarem
el programa d'avui dijous
amb la vida joc
l'espai de jocs a taula
amb en Ricard García
i Jaume Armengol
no ens deixeu aquí sols
escolteu-nos una estona
perquè aquí
ens refrescarem
tots plegats
fins ara
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
i Jaume Armengol
eren
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit