L'activitat requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració d'Omnium Baix Llobregatest, la Cal i la Taneu de Sant Just. Pel que fa a societat, el mural dels drets humans del camp de futbol de Sant Just ha estat atacat per segona vegada en una nova acció vandàlica que ha deixat la imatge completament malmesa. Tot i que després del primer atac el mural havia estat restaurat i protegit, la gran quantitat de pintura utilitzada ha fet impossible preservar-lo.
Aquest atac no és un cas aïllat. En les darreres setmanes han aparegut pintades de caràcter racist en diversos espais del municipi, fet que apunta una repetició d'actes vandàlics amb contingut discriminatori i ha generat preocupació entre el veïnat. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests fets seran denunciats i que el mural es tornarà a restaurar tan aviat com sigui possible.
També s'ha remarcat el rebuig a qualsevol expressió de racisme o discriminació, independentment del gènere, orientació sexual o origen. I pel que fa cultura, el pròxim dissabte 31 de gener, Sant Just tornarà a sumar-se a la iniciativa solidària encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, un camp als humans. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Astrid Goldstein, representant del Centre d'Estudis Sant Justencs,
ha anunciat que enguany l'esdeveniment presenta una novetat logística important, el canvi d'ubicació de la trobada per garantir una millor visualització de les bengales. Tot i que l'encesa de bengales es continuarà realitzant físicament al campanar de l'Església, l'acte públic i la lectura del manifest es traslladen al passatge Montseny número 2, concretament al recinte de la residència Nostra Senyora de Lourdes.
Segons Goldstein, aquest espai privat cedit per l'ocasió ofereix una perspectiva elevada i neta del campanar, evitant els problemes de visibilitat d'edicions anteriors a la plaça de l'Església. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dijous, dijous o juernes, depèn de les intencions que tingueu aquesta tarda de nit. A veure què feu, trapelles? Però va, això ja, que cadascú faci el que vulgui. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb FoodCut amb el Víctor Cortines descobrint la pobla de Mafomet. Seguidament sense filtres amb l'Ariadna Cruz i posarem fi amb la vida joc descobrint un nou joc de taula.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Rodalies manté aquest dijous el servei alterat per les obres de manteniment amb retards i nou trams encara coberts amb autobús. A l'R11 s'ha recuperat el servei ferroviari entre Caldes de Malavella i Girona, de manera que ja no es pot viatjar en tren de Sants fins a Figueres.
Perdoneu, de manera que ara sí que ja es pot viatjar de tren des de Sants fins a Figueres. Tot i que el tram final fins a Portbou continua fent-se per carretera. Diverses incidències a les infraestructures provoquen retards que poden superar la mitja hora a l'R11, a l'R2 Sud i als regionals del Sud. A l'RG1 el servei funciona en tren fins a Blanes, en bus fins a Massanet Massanes i de nou en tren fins a Figueres.
Pel que fa a l'R2 Sud, circulen dos trens per hora i sentit, emparada a totes les estacions. El govern preveu que dilluns totes les línies operin amb normalitat. Mentrestant, el Ministeri de Transport i la Generalitat han creat un grup de treball amb Renfe i Edif per supervisar les actuacions. S'han anunciat un increment d'inversió de prop de 1.700 milions d'euros per millorar la fiabilitat d'aquest servei.
I arran de l'esllavisada que va haver a Gèlida, el Servei Català del Trànsit ha tornat a tallar la P7 en sentit sud a l'altura de Martorell, a petició del Ministeri de Transport pels treballs de reparació del Telús que va provocar l'accident de tren a Gèlida. El tall afecta el tram entre el quilòmetre 171 i la sortida 176 i obliga a desviar el trànsit fins a Sant Sadurní de Noia.
Les obres de reconstrucció d'altalús requereixen tancar tots els carrils direcció a Tarragona, després que des de dissabte només n'hi hagués un d'obert. Per alleujar l'impacte, la Generalitat allarga fins divendres les mesures de mobilitat, gratuïtat a la C32 al Garraf, reforç de ferruc carrils i busos interurbans i suspensió temporal de la zona de baixes emissions. El govern manté la previsió de reobrir l'AP7 la setmana del 9 de febrer i d'obrir un carril interior en 4 o 5 dies.
mentre continuen els treballs per estabilitzar el terreny.
El ministre de Transports, Òscar Puente, ha comparegut aquest dijous al Senat d'Espanya en un clima de forta tensió política arran de la crisi ferroviària oberta pels accidents de Damuz i de Gèlida. Puente ha defensat la màxima transparència del govern i ha denunciat el que qualifica com una ofensiva de bulos impulsada pel Partit Popular.
El ministre ha reiterat el seu compromís de donar explicacions tantes vegades com calgui i ha assegurat que l'executiu no s'ha amagat, a diferència, ha dit, de governs anteriors en accidents com el d'en Grois. Pel que fa, Adam Wood ha detallat la cronologia de l'accident i ha afirmat que des del primer moment es va ser conscient de la implicació de dos trens. Puente ha defensat que el govern ha fet tot el que humanament era possible i ha recordat que el risc zero no existeix.
tot mantenint obertes diverses hipòtesis sobre la causa del sinistre. Recordem que hi ha sobre la taula la trencadura d'una soldadura del carril, del raïl, que va estar afectat en aquest accident de demut. El PP l'ha acusat de negligència i ha assenyalat una soldadura defectuosa com a origen de l'accident. Això és el que justament ara relatàvem.
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya s'han sumat a les crítiques i han exigit la dimissió del ministre per la gestió de la crisi ferroviària i del caos a Rodalies de Catalunya.
Brussel·les ha frenat l'intent del Partit Popular i de Vox de convertir la regularització extraordinària de persones migrants, anunciada pel govern espanyol, en una qüestió europea. El comissari europeu d'Interior ha deixat clar que la Unió Europea no té competències en aquesta matèria i que correspon a cada estat decidir l'estatus legal de les persones que resideixen de manera irregular en el seu territori.
Des de la Comissió Europea s'ha subratllat que la regularització a Espanya no entra en contradicció amb les polítiques comunitàries per reduir la immigració irregular, ja que es tracta de persones que ja es troben dins d'un estat membre. A més, s'ha apuntat que aquestes decisions poden respondre també a necessitats de mà d'obra, com és el cas de l'Espanyol.
El Partit Popular havia anunciat una preguntària a Brussel·les si aquesta mesura vulnera el Pacte Europeu de Migració i Asil, mentre que Vox ha criticat la incoherència dels populars i vol portar al debat el ple del Parlament Europeu del mes de febrer.
L'enviat de Donald Trump a Minneapolis per fer front a la immigració ha anunciat canvis en el desplegament federal de la zona. El conegut com a Zard de la frontera, Tom Homan, ha confirmat que ja ha ordenat un ple de reducció progressiva dels nombres d'agents federals a la ciutat. Actualment en són uns 3.000, després de la forta indignació social provocada per dos tirotejos mortals en menys d'un mes.
Homan ha explicat que ja s'han iniciat rotacions de personal i que a partir d'ara la policia migratòria prioritzarà detencions selectives centrades en persones immigrants sense papers que hagin comès delictes i reduirà les batudes indiscriminades als carrers de la ciutat. Tot i això, ha remarcat que totes les persones en situació irregular continuaran sent objectius de les autoritats.
El responsable migratori ha reconegut errors en operacions anteriors i ha admès que es podrien i s'haurien de fer certes millores. Durant la seva visita s'ha reunit amb el responsable d'estatals i locals que reclamen investigacions imparcials sobre els tirotejos, una reducció ràpida i significativa de les forces federals i la fi del que consideren una campanya de represàlies.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. El Servei Local de Català i el Voluntariat per la Llengua impulsen sessions express de conversa a Sant Just d'Esvern. Les trobades amb el suport d'entitats locals es celebraran els dies 2 i 3 de febrer a la Sala Polibane Lent de les Escoles per promoure la pràctica del català.
Atac vandàlic contra el moral dels drets humans al camp de futbol de Sant Just d'Esvern. És la segona vegada que la pintura és malmesa en un context d'aparició recent de pintades racistes en diversos punts del municipi.
La Biblioteca Joan Margarit tanca el 2025 amb més de 41.000 visites i una activitat sostinguda. L'equipament reforça el seu paper cultural a Sant Just d'Esvern amb un elevat volum de préstecs, activitats i participació educativa. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça va tancar ahir la primera fase de la Champions League dins del top 8, amb una cinquena posició després de remuntar amb autoritat el Copenhague al Camp Nou. El partit va començar de la pitjor manera, amb un gol dels danesos al minut 3, en el seu únic xut a porta, que va deixar el Barça momentàniament fora del top 8. Els blaugranes van patir a la primera part, tot i tenir ocasions clares, com un xut al travesser d'Eric Garcia o una clara ocasió de Lewandowski.
A la represa va arribar la reacció definitiva i la Minyamal va tornar a liderar la remuntada. Robert Lewandowski va empatar el 48, la Minyamal va avançar els colers, Rafinha va marcar de penal i Rashford va tancar el marcador amb un golaç de falta. Així doncs, el Barça és l'únic equip de la Lliga Espanyola en classificar el top 8.
El Real Madrid, en canvi, va veure com se li escapava el top 8 en els últims minuts després de la derrota per 4-2 a Lisboa davant del Benfica, marcada per un gol de Truvin, el porter del Benfica, el minut 97. Amb aquest gol, el Benfica va classificar pel playoff.
L'Atlètic de Madrid també haurà de passar pel playoff després de caure a casa per 1-2 enfront del Bodo Klim noruec. Qui va quedar definitivament fora també va ser l'Atlètic Club en perdre davant de l'Sporting de Portugal per dos adres. Final anunciat també per al Villarreal, golejat a l'Everkusen i enfonsat a la part baixa de la classificació amb només un punt de 24 possibles. Ara el sorteig de divendres marcarà els enfrontaments d'aquest playoff d'accés als vuitens de final.
I en bàsquet nit històrica, Funtejou, l'Espart Girona s'ha classificat per primera vegada a la final a 6 de l'Euroliga Femenina, després d'imposar-se amb claredat el Flames Carolo per 89 a 58. L'equip gironí no només va complir a la pista amb una actuació brillant, sinó que també es va veure afavorit per la derrota de l'Ischio a Praga. Amb aquest doble premi, l'Espart Girona fa un pas de gegant en la seva història i serà a la fase final de la màxima competició europea, que es disputarà a Saragossa.
I acabem també amb bàsquet, però amb bàsquet masculí. El Barça afronta aquest divendres una prova de màxim nivell a l'Eurolliga amb la visita a la pista de l'Olimpiakus al Pireu, un dels pavellons més exigents del torneig. Els blaugranes necessiten la victòria per seguir a la part alta de la classificació davant d'un rival molt físic reforçat recentment i especialment fort a casa seva. Un duel clau per mesurar el moment del projecte blaugrana de Xavi Pasqual.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui travessem l'oceà i ens anem directament a l'Argentina, a un territori ple de grans artistes però que sincerament crec que hem tocat molt poquet i avui per tant ens toca anar amb algun temacle argentí perquè hi ha molt i molt bona música.
La cançó que escoltarem ara parla d'un amor que s'ha quedat escardat pel camí, de dues persones que han pres rutes diferents, però que encara se senten l'una a l'altra amb una força difícil d'explicar. El missatge és clar i doloresament humà. L'error, l'orgull, la distància i la necessitat de demanar perdó abans de perdre definitivament algú
important. La lletra oscil·la entre el record d'un passat intens i el present fràgil d'algú que s'adona que potser ha anat massa lluny. No hi ha idealització, hi ha culpa, nostàlgia i un últim intent de redempció. També hi ha un tema molt potent al fons, el preu del camí personal. Quan algú aposta fort pel seu somni, sovint deixa coses enrere i aquesta cançó posa a veu aquella contradicció, triomfar, avançar, convertir-se en algú, però adonar-se que pel camí potser s'ha perdut
el més important. Pel que fa aquí a darrere estem parlant d'una de les figures més influents de l'escena urbana actual, algú que va començar des de baix, des del col·lectiu, des del carrer, rapejant a les places del seu país i que amb el temps s'ha convertit en una veu pròpia, reconeixible i sobretot generacional. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2022.
El videoclip està ambientat en el segle passat i té moltes referències a El Padrino, la pel·lícula. I la primera aparició pública d'aquest artista va ser al Quinto Escalón, Argentina. Què? Com ho tenim això? Doncs va, avui crec que és una miqueta fàcil, així que anem amb Antes de Perderte, The Duki. Tocar, be one baby.
Ya supiste, lo del espacio mami. Un día sin ti es un año perdido si no me salvo de esta locura.
Me acuerdo de esa madrugada a 160 por los topistas.
El camino no se paró Cada uno elige el suyo Y tú lo sabes más Tú eres mía, yo soy tuyo Esto no tiene fin Cancela ese viaje Esta es hecha pa' mí Lo nuestro no se acaba Ni después de la muerte Me bajé del avión Voy corriendo para verte Tal vez tú no
Doncs això és Duki, aquest cantant argentí que és tan i tan referent en l'escena urbana actual. La veritat és que aquest tema, Antes de perderte, és un clàssic del seu repertori i ho és perquè una senzilla raó, perquè és una cançó molt bona, clar que sí. Doncs va, ara sí, passem a l'efemèrida del dia.
Gràcies.
Avui, 29 de gener, recordem una d'aquelles efemèrides que no parla de dates, ni de batalles, ni de decrets, sinó de sentiments. Un dia com avui es va representar per primera vegada a Anglaterra, Romeu i Julieta, de Shakespeare. Una obra que, més de quatre segles després, continua interpelant-nos amb una força sorprenent.
Perquè no és només una història d'amor, és una història sobre passió, sí, però també sobre l'odi heretat, sobre els murs que aixequen els adults i que acaben pagant els més joves. És el relat de dues persones que s'estimen en un món que els diu que no haurien de fer-ho, i potser per això encara ens conmou tant.
perquè malgrat el pas del temps no hem deixat de viure en societats plenes de límits, de prejudicis i de fronteres invisibles. Romeu i Julieta són joves, s'estimen amb una intensitat absoluta, sense matisos, sense càlculs. Estimen com només s'estima quan encara no s'ha pres a tenir por. I el món adult, en lloc de protegir-los, els condemna.
Famílies enfrontades, en rancúnies antigues, orgull, violència... Tot allò que neix amb ells, però que els arrossega fins al final. Aquí és on l'obra deixa de ser romàntica per ser profundament política i humana. Ens parla del cor real de l'odi, de com els conflictes enquistats no desapareixen sols, sinó que passen de generació en generació, fins que algú en paga el preu més alt. En aquest cas, la vida.
Potser per això Romeu i Julieta no és una història trista només pel seu desenllaç, sinó pel que revela. Que sovint l'amor no fracassa per falta de força, sinó perquè el context és hostil. Que estimar, en segons quins mons, és gairebé un acte de resistència. Avui, quan mirem el nostre present, costa de no trobar paral·lelismes. Continuen existint famílies, pobles i països dividits per odi antic. Continuen morint joves en conflictes que no han creat i continuem sorprenent-nos del final. Però no tant.
de les seves causes. Recordem, aquesta efemèrida no és només celebrar una obra mestra del Teatre Universal, és preguntar-nos què m'ha après. Si m'ha entès que l'amor no pot créixer enmig de la violència, si som capaços, com a societat, de trencar els cercles d'odi abans que siguin irreversibles. Potser aquest és el veritable llegat de Romeu i Julieta, no una història d'amor impossible, sinó un advertiment, un recordatori que quan l'odi governa, l'amor sempre arriba tard.
I ara, per animar-nos una miqueta més després d'aquest text una mica més reflexiu, més emotiu, anem amb una mica de musiqueta abans de les seccions, anem amb Como es estáu de Mora. Va, escoltem-la. Como es estáu?
Que ya no te veo ni en la discoteca, por mensaje estás cerca y yo aquí desesperado. Dedicándote mis letras, ya llené cinco libretas. Y cada vez que me siento a mirar las olas de ti, me habla el viento y las mil historias que tengo contigo se las cuento. Pero dime cómo has estado.
Ya no te veo ni en la discoteca Por mensaje está cerca Y yo aquí desesperado Dedicándote mis letras Ya llené cinco libretas Y cada vez que me siento A mirar las olas de ti Me habla el viento Y las mil historias que tengo contigo Se las cuento Eh, eh, eh Y es que ve Qué bien te ve
Cuando sales en mis sueños, sin ti que seré nada, tan mal informada, lo que dijo tu amiga, que me lo diga la cara, está disparando al aire y ya se quedó sin bala, pa' mí que está mordida y la envidia sale cara, tengo tome faltas tú, tú, no sé qué es lo que tienes tú, que me mira
¡Quibret!
I cada vez que me siento mirar las olas de ti me habla el viento y las mil historias que tengo contigo se las cuento. Doncs ara que escolto bé la lletra, tampoc era una lletra tan animada, però el ritme sí que era animat, que això és el que compta. Ara sí que us poso una cançó més animada. Va, anem amb Mister Mundial de Quevedo i Pitbull. Ara sí, els ànims cap a dalt, va. Vinga, va, som-hi, que ja és dijous.
Las veces que hagan falta y te llamo mi amor, baby, con tal deber es alma al vea. De nuevo yo llego si me llamas, manda buia a cualquier hora que yo me cuelo en tu cama.
Mami, lo que hacemos los dos, nadie lo sabe, nos comemos los dos como dos animales. De nuevo yo llego si me llaman, manda a huya a cualquier hora que yo me cuelo en tu cama. Cuando nadie nos ve, soy tu otra mitad y cuando esto
Doncs això sí que és un tema que et posa els ànims per tot lo alt, no? Jo aquí estava cantant-la com un boig, eh? Però va, ara sí, baixem una miqueta a les revolucions, però no gaire, tampoc. Perquè ara seguim amb Foodcut amb el Víctor Cortines. Va, endavant. Foodcut amb Víctor Cortines. Bona tarda, Víctor. Què tal? Com estàs, nano?
Bona tarda, Jaume. Molt bé, la veritat, d'una setmaneta més per aquí, a Ràdio Desben, que ja saps que sempre m'agrada molt per aquí convertir aquests capítols de FoodCard i descobrir nous clubs, noves curiositats, noves joies, que jo crec que inclús la gent, si ens escoltés en directe, jo crec que també se'ns escolta en directe. Ens podeu escoltar en directe o en diferit.
Ah, diferit, també. Jo crec que també s'acabaria sorprenent, també, al final. El típic diumenge al matí que t'estàs prenent el cafetó, ja et pots futcat pel matí i tal d'això. Que vella amb la manta, eh, veritat? Futcat és ideal per a disfrutar-lo en directe o en diferit. Totalment, eh? Com és molt atemporal, perquè com parlem de clubs, d'història, doncs es pot gaudir a qualsevol moment i a qualsevol època.
És que era així, allò quan dius, ostres, ara no sé què fer al final d'un esport futcat, perquè... O si et queda algun atreçat, escolta, em faig una marada i em miro tres. També, també. Això és com les sèries al final, també, o sigui... Sí, sí, sí. No, la veritat és que estem contents, no?, com està funcionant això del futcat. Sí, sí, sí, la veritat és que sí, i sobretot per tota la promoció de xarxes que estem donant, perquè, ostres, a vegades, a mi... Jo, la veritat, o sigui, a mi em fa molta gràcia parlar de tots aquests clubs, també, i, ostres, a vegades, quan fas, per exemple, algun vídeo curtet d'algun reel,
i ostres, veus com un club que t'arrepenja la història i tal d'això, la veritat que t'acaba omplint molt el cor i dius, ostres, doncs, quina alegria, perquè com a mínim veus que hi ha gent en aquest del món del futbol català d'equips que són menys coneguts al final, que, ostres, doncs, que s'ho mira i que els donen importància. Me'n recordo d'uns quants, l'Olot, el Camp Vidalet, algun més també. El Vilaçà, per allà, el Vilaçà de Mar, sí, sí, sí. No, no, és que al final...
Bé, tenim bon suport. Ara ja el que ens seria ja l'última gota, no? Seria... Que ens convidessin algun partit, no? Home, això és... Bueno, hem de... Ostres, això, que ara ja estem ja a finals ja quasi del mes de genital. Hem de complir el d'anar al camp de la setàlia i el propòsit, tu. És veritat, el propòsit. Ara tenim tot l'any encara, però sí, sí. Abans que acabi la temporada hem d'anar un dia al camp de la setàlia ni que sigui a fer una birra, no? I a vegades ara ni que sigui a l'infantil o...
Exacte, jo crec que amb això estaria feliç fer-li una foto. Perquè el projecte cita com va. Perquè vam dir de fer una cita, que tu a lo millor tindràs una cita amb alguna noia, no? Allà al cap de les atalles. És veritat, és veritat. Aviam, o sigui, de moment està complicat. O sigui, de moment estic buscant, però a veure si hi ha alguna opció. És complicat, eh? Perquè has de trobar també una noia que li agradi molt el futbol, eh? És veritat. Les vistes són maques, però bueno.
Però potser ell és millor, no? És que és romàntic, això és poesia ja. Sintos enjust amb aquestes paraules d'Editor Cortinàs, accepteu-hi una cita a la setàlia, home, és clar que sí. I tant, i tant, com ha de ser? Doncs va, Víctor, ara sí, després d'aquesta broma, després de fer broma, anem a centrar-nos en el tema d'avui perquè avui tenim un club molt interessant.
Doncs va, Víctor, anem a descobrir l'equip d'avui. Avui, quina història, quin club descobrirem? Doncs sí, perquè en el 17è programa de FoodCat avui descobrirem com es va fundar el club de futbol, el poble de Mafomet. I no només com es va fundar, sinó la seva història en general. Exacte, també la seva història... Arribarem fins a l'actualitat.
Exacte, sí, sí, perquè com tu ho deies, comencem per la història del club de futbol Pobla de Fomet, que té una història llarga, bastant llarga, i plena de noms, de categories, d'alegries i de moments, i per què no dir-ho, doncs de més durs també de moments, no? Al final és un club que ha viscut molts moments, moltes èpoques bones i dolentes, i que aquí les anirem detallant, les més importants, a poc a poc.
Tot el que envolta aquest club va quedar recollit l'any 2010 en un llibre, això és una anècdota molt important, que es diu el llibre Història del club de futbol Pobla de Mafumet, anys 30, i l'autor és Isidre Fabri-Garcia, que, com he comentat també en anteriors footcarts, li donem una abraçada a l'Isidre, i escolta, i gràcies per haver fet aquest llibre, perquè a partir d'aquí ens van documentar per Parada de la Pobla. Molt bé, escolta, tu sempre vas enviant salutacions, eh?
Jo al final et dic, si algú me la recull, doncs mira, tot endavant, tu. I tant, i tant que sí. Doncs suposo que t'has basat també en aquell llibre per informar-te. Sí, sí, sí, en aquell llibre una miqueta i amb aquests moments claus que detalla de tota la història de la fundació de la Puebla de Montfomet. Molt bé, doncs anem a descobrir aquest club de Tarragona. Recordem que està a la província de Tarragona i anem a començar per on sempre comencem, que és els orígens.
Doncs sí, perquè la primera imatge futbolística que existeix de la Pobla és la Guerra Civil. Aquesta imatge no ens ha agradat massa, perquè ja he comentat també en els futcats que canvien els noms, els curs i tal. Tot i que una mica abans d'aquesta època ja existia al Pobla una certa activitat futbolística. Allò ja us començava a ensumar d'alguna manera d'una pilota. El cuquet de futbol ja s'estava arrelant.
Exacte. Però sí que és cert que cal recordar que la primera imatge és de la Guerra Civil d'aquest club. Cal destacar que el terreny de joc que s'hostilitzava era una esplanada situada al costat de la via del tren, on actualment els habitants que estan allà trobem la cruïlla de l'Avinguda Generalitat amb el carrer Guàrdies. Segurament que tota la gent que sigue per allà haurà reconegut aquest carrer. Tu has estat allà, a la pobla, o no?
No, però m'agradaria, perquè a mi són d'aquests clubs que a vegades, comparant aquests clubs que són menys coneguts, m'agrada estar-hi perquè veus com és l'estadi, com es viu, la gent també, que es deu viure.
com un pol al final també, no? Molta unió i que veus un estadi així humil també, on juga un equip, primer equip, en veritat també, que dius, ostres, fixa't tu com estan jugant, no? I com competeixen al final cada dia. Això és el que m'agrada, saps, també d'aquests equips. Seguirà del temps perquè al voltant dels anys 1940 i 1941 vas fer un camp nou ben a prop d'aquesta esplanada, com jo comentàvem anteriorment,
que va ser el primer camp amb cara i ulls, eh, tu et sapi, que va tenir el club. Va ser el primer camp, no?, el 1940, escolta, doncs ja està bé tu, un primer bon estadi. Anem a parlar una miqueta de la fundació, no?, com es funda, perquè estem parlant de camps, de la història futbolera del poble, però en quin moment arriba aquesta fundació?
Ens hem de adaptar a l'any 1962, es van presentar als estatuts, ja oficials, del club de la Federació Catalana de Futbol, tot i que el 1953 el club de la Paula de Maphomet ja s'havia adherit. És a dir, que el 1953 es funda, però fins al 1962 els estatuts no s'acaben de posar-li l'ok a la Federació Catalana.
Per tant, queda una mica, no, potser abans com un club una mica més, bueno, de petxangueu, no? Exacte. De lligas regionals o locals. Correcte, o sigui, és evident que en el seu moment, abans d'entrenar la federació, no estava federat, evidentment, llavors, doncs, com tu ho deies, segurament eren partits que jugaven entre ells més de, doncs, de carrer, al final de petxangueu, al final, i no arriba fins a aquest punt que aquest any, que a partir d'aquí és quan ja...
El futbol de les Fometes ja és federat i a partir d'aquí ja comença la història federada del club. És el 1962, quan es funda l'equip federat, podríem dir, però és que si ens remuntem temps enrere, el 1940 ja hi havia cosetes, no el poble?
Correcte, correcte. Ja eren els primers inicis de la Pobla de Foment, perquè prèviament, el 1940, ja hi ha coneixement a la vila poblatana de l'existència d'un equip de futbol. Com ara bé t'ho comentaves, també sabien que en aquells anys ja s'hi començava a jugar, però... Va costar una miqueta fer aquest pas oficial, especialitzar el club.
Exacte, exacte. Que al final, o sigui, costa molt, també, al final, perquè, clar, tu fundes un club, ostres, has d'aprendre molts factors, també, que estigui federat, que estigui en una lliga, ostres. El primer és organitzar a tanta gent, no? Clar. Perquè és entrenador, segon entrenador, jugadors, suplents, bueno, vicios, utillers... Tot el tema de la directiva, al final... És complicat i són diners, eh? Totalment. No tothom te'ls noteix fer diners que al Piqué, eh? Exacte, exacte, exacte. Escolta, Víctor, ja saps que a mi m'agrada conèixer com vesteixen aquests equips. Anem a parlar una mica dels colors de la Pobla.
Doncs sí, perquè primerament els colors que s'utilitzaven eren els blaugrana, aquests ja ens agraden més en sonen, encara que més endavant es va utilitzar una samarreta ratllada verda i blanca amb pantalons blancs. O sigui, podríem dir que seria com el precursor del Betis igual, no? No crec que fos precursor, jo crec que s'ho van copiar més. Sí, no, en veritat.
Sí, sí, aquí m'he tirat un tevil. Però sí que és cert que a l'insí dels anys 60 van començar a fer-se servir unes camises verdes i vermelles amb el coll, els punys blancs i els pantals. Ojo, que aquesta espècie de samarreta a mi ja m'agradaria més, en veritat. És una bona combinació, no? Bé, és una combinació estranya, que no trobem gaire, verd i vermell. Escolta, m'agradaria veure-la.
Sí, sí, perquè jo a mi aquesta combinació em recorda les típiques samarretes de maniga llarga que potser portava el Ronaldo o el Figo i tal. Més antiga, no vols dir? Exacte. Sí, sí, sí. O sigui, elles com llegendàries, una miqueta. Avancem el temps perquè a finals d'aquesta dècada es van substituir les camises per samarretes dels mateixos colors, és a dir, de colors verds i vermells,
I els pantalons van passar a ser blancs en comptes de negres. O sigui que al final van passar de pantalons foscos a pantalons clars, aquesta puresa que volen representar. Però això és important, perquè la temporada 2007-2008, en reformar-se l'afiliació amb el club gimnàstic, s'adota l'equipació del club de Tarragona
amb aquella samarreta vermella, pantaló blanc i mitjotes negres. Bueno, aquí perdem els colors aquests tan originals que ens havien agradat. I, clar, mira, això és important, eh? 2007-2008, afiliació amb el gimnestic de Tarragona, que potser és el club més important de Tarragona. Exacte. Potser no, segur.
Exacte, exacte, exacte. No, estem parlant que això també em recorda una miqueta com comentàvem amb el Vilaçà també, no?, que és un filial de l'Espanyol. Cert, cert. Llavors, doncs, aquí la Pobla, al ser un filial del gimnàstic de Tarragona, doncs mira, al final, ja... Quan ja t'uneixes hi ha moltes coses similars ja tens amb el primer club, al final, o amb el club més conegut de la ciutat. Has de renunciar a algunes cosetes i, bueno, la Pobla va renunciar als seus clubs.
Correcte. Anem a parlar, com tu ara anaves a dir, de l'escut, que també és molt important. També m'agrada conèixer l'escut. Sí, sí, sí. No és amb certesa quan es va crear l'escut, això no ens ho detalla el llibre, però és possible que l'autor fos Josep Maria Canella Granell,
i que el dibuixera als anys 50 quan ell era el porter del club. No, tu, ostres! Jo sí que és cert que, ara faig un petit parèntesi perquè animo molt a la gent que entri a la pàgina web de la pol·la de Mofomet on allà hi ha la representació de, si no m'equivoco, són de sis esbossos de l'escut del club i allà posa quina ha sigut l'evolució
perquè allà es veu molt bé quins colors tenia, quina forma tenia al principi, com ha anat evolucionant i és molt curiós al final, o sigui que animo a la gent a que ho investigui perquè a mi m'ha fascinat bastant. Home, segur que és xulo i anirem a fer-li una mullada, eh? Ara jo també tinc, clar, perquè la ràdio és això que es veu només, no? Exacte. Es veu de veu, de...
però no podem veure amb els ulls l'escut, així que jo també ara mateix m'ho busco, eh? Ara m'ha dit Clavero, eh? Estic al cap amb una altra part, ja. Ara mateix t'ho dic que ho busco a internet perquè vull veure aquest escut.
Perfecte, doncs vam seguir una miqueta amb la història d'aquest club perquè cal destacar que actualment s'utilitza el mateix escut que es va fer servir quan es va presentar als estats del club l'any 1962. Per tant, és a dir que des del 1962 s'ha mantingut fins a dia d'avui la forma i els colors de l'escut de la Pobla que es va crear a l'últim. Ara l'estic veient que ja l'he trobat i és a dir que...
l'han modificat lleugerament, modernitzant una mica, però al final la base és la mateixa, eh? I és un escut xulo, eh? Sí, sí, sí, o sigui, és curiós al final, també, o sigui, la forma... M'agrada també que mantenen aquest vermell i verd, que tot i que no el portin a la samarreta, el mantenen a l'escut, eh? Són dels seus orígens, al final, també, llavors jo crec que tenir aquestes arrels a l'escut també et fa posar aquesta marca d'identitat en el club. Ah, sí.
Mira, justament per les d'això ara, no?, que al maig del 2015, què es fa? Correcte, l'Scub s'actualitza amb un disseny més actual, obra d'Adam Fabra, sí, sí, com ara també comentaves. També molt maco, eh?, tots molt macos, la veritat. Sí, sí, sí, sí. I per últim, el juny del 2021 es realitza la darrera actualització amb uns retocs a l'Scub per donar més, doncs més simmetria i que la...
i que es pugui llegir i entendre més bé la forma de l'escut, clar. Sí, al final és això, petites modificacions per fer-lo més modern. És evident que la base s'ha mantingut en tots els escuts, també, com tu ara estàs veient, però sí que és cert que, bé, que s'han anat retocant petits detalls del propi escut de l'entitat.
Anem a parlar una miqueta de competicions, vull parlar també de futbol. Sí, perquè la primera competició que s'ha de disputar el club va ser el Torrenys de Primavera, en el grup 3, en aquell llavors, en la temporada 62-63, juntament amb equips com el Morell, Vilallonga, Villabert, Atlètic Masó i el Marçà. Equips d'allà del Camp de Tarragona, eh?
Correcte, correcte, correcte. A la temporada 97-98 l'equip va proclamar-se campió i va pujar novament a preferent sota el comandament de Ramon Coc, però l'aventura va durar només un any, perquè la Poula va encadenar un altre descens de categoria, que ara era primera catalana, després d'eliminar el Martínenc a la primera promoció. Molt bé. A la promoció, sí, sí. Al final un equip, això, una miqueta més de categories inferiors, no? Sí, sí, sí.
La setmana passada vam parlar de l'Andorra, que potser és un club una mica més de categoria, podríem dir. Sí, més del nom, correcte. Però, bueno, al final la Pobla de Manfomé també és un històric, no? Correcte. I s'ha mogut sempre, no?, en primera catalana... En preferent, també, si no... La tercera ref d'ara, no? Exacte. Estan allà, estan allà.
Al final també m'agrada parlar d'aquests equips perquè vegis també com és de difícil poder pujar de categoria i no com ho comentàvem amb l'Andorra la setmana passada, sinó que te'n portes a rivals que aquí tothom competeix. Sí, sí, totalment, al final la Pobla és un equip més humil, podríem dir, no té el capital de Gerard Poquer i s'ho ha de córrer més, potser. Exacte, és així.
Però passem també a una data històrica que hi hauré que ha quedat molt a les retines dels finals de la Pobla, i és que el 5 d'abril de 2008 la Pobla va vèncer al Municipal, al Futbol Club Barcelona B, que dirigia Pep Guardiola, i on jugaven jugadors com Pedrito i Sergio Busquets, entre altres, també a la plantilla. Això sí que és una bona fita, eh?
Sí, sí, sí, cal dir que el resultat va ser favorable als locals a la Paula de Mafumet perquè va marcar l'únic gol va ser a Brigili per part del conjunt local. Això queda pels llibres de la història, no? Que la Paula de Mafumet ha guanyat el Barça de Guardiola amb Pedro i Sergi Busquets. Va ser el Barça bé, però escolta, és el Barça de Guardiola. No, no, exacte. O sigui, estem parlant que és com sempre diem, és una fita que s'emporta a les butxagues. I, de fet, va ser un any abans que el Barça guanyés el sextet.
Correcte. Amb el mateix entrenador i amb dos dels mateixos jugadors. Correcte, correcte. Va poder, o sigui, prensar una miqueta quina és... S'ha sent guanyar el Barça, no? No, és que és el que diem. Sembra Víctor. El Víctor... Ai, el Víctor. També, també, també. El futbol dona moltes voltes. Sí, sí. I és que és tan sorprenent el món del futbol, la veritat.
A vegades és com la loteria, però encara més surrealista al final. Sí, clar. La Pobla m'ha fumet, ha guanyat aquest Barça B, aquest guardiola que ha perdut aquí contra la Pobla. És impossible que faci res. Bum. L'any vinent, sextet. Bé, impressionant.
No, no, per això et dic, al final és FGT també. I ara sí que és cert que ens endinsem a l'actualitat purament. Tu saps que a mi m'agrada saber com van aquests equips de l'actualitat i què fa, què fa la Paula. Doncs mira, doncs la Paula milita actualment a la Lliga Lit, que juntament amb el Sant Ju, si no m'equivoco, també està en la mateixa categoria. Sí, sí.
I on concretament es troba a la cinquena posició, amb 22 punts. En aquest sentit, o sigui, té una molt bona posició. Fins ara... Bueno, és un rival, és un rival a batre per l'Atlètic Sant Just, perquè la Paula de Bonfomet, recordem que té aquesta afiliació amb el gimnàstic de Tarragona i, escolta, és un equip també potent i que lluitarà segur per les seves.
Totalment, així que si es manté aquesta dinàmica positiva i ascendent, la resta de la temporada podrà disputar el ple de sents per tractar de pujar de categoria. Jo crec que, ostres, a mi m'agradaria veure que la Puebla de Montfomet estigués en una categoria superior, que clar, entenc que pujaria a primera catalana, si no m'entenc. Primera, no. No, a...
a tercera federació que recordem és la cinquena categoria del futbol espanyol tu te l'imagines allà en algun cinquè per què no? ni tant ni tant que sí la veritat és que tenim uns bons partits aquí entre la Pobla i l'Atlètic Sant Joost estarem tan bé atents serà fàcil veure'l perquè podem venir aquí al municipal i anar a veure la Pobla i l'Atlètic dos ocells d'un tret
Exacte, exacte. Aquí és com les ofertes del Mercadona, que fas un dos per uno i... El Mercadona no fa moltes ofertes, eh? Seria del campo, del carrer Fuga. Mercadona a vegades comenta que són rates. Una pregunta que no té res a veure, però ja que estem arribant al final, tu a quin superacost m'has d'anar a comprar?
Ostres, jo normalment tiro per Capravo, això sí. Perquè el tens a prop de cara, suposo. Sí, Capravo, si no condis també els tinc els dos a prop, també a vegades. Els dos catalans, eh? Molt bé. Sí, sí, sí. Sí que és cert que a vegades, ostres, si estàs en algun lloc que no és la teva zona, dius, bueno, va, si és un Mercadona, doncs entres també al final, i entres cap endavant, i si s'agafa algun roncola, hòstia, doncs està a vegades al final, eh?
Tu sempre vas a tu mateix. Aquí els oients ja van descobrir qui és Víctor, que per cert, a tu et diuen l'assassí de cubates, no? Això ho diuen, això ho diuen, perquè cubata que calfo, cubata que em cospeixo. No, no, que el Víctor és una mà molt responsable, que per cert, com va la feina nova?
Bueno, ja no és nova, no? Ja perds un temps. Sí, sí, sí. Mira, pensa que ja porto ja més de tres mesos, ja. I, ostres, la veritat que... Doncs genial. Sí, sí, genial. Cada dia aprenent noves coses i molt content en aquest sentit. Molt bé, doncs, Iter, ens en alegrem molt. Tot i això, encara que estiguis molt bé treballant, no t'oblidis de Sant Just, eh? Sempre tinc aquí el cor a la ràdio, també, i sempre parlant de Sant Just amb tu, aquí a FoodCut, que sempre el criem. O sigui, doncs, descobrim noves històries.
I ens passem la merda bé, al final. Què vols que et digui? Totalment, home, sí, sí, totalment. I aquest acop anem perfeccionant, no?, aquesta situació. I tant, i tant, i tant. A veure si dintre de poc ens podem anar cap a algun estadi, ens escapem i... Això m'agradaria, eh? I fem alguna coseta. El de la Pobla, la Satàlia, per exemple. La Satàlia. La Satàlia és l'objectiu del 2026, eh, recordem. És l'objectiu del programa, eh? Si no podem anar tu i jo, si no agafem cap noi així... Sí, sí, i tant, i tant, i tant, que sí. Un dia anem i a veure si podem fer alguns reels o alguna cosa d'aquestes que ens agraden, eh? Seria molt bo, per la veritat.
Doncs va, Víctor, ara sí, ens anem acomodant, que ens acaba el temps i també tens coses que fer, suposo, eh? Sí, sí, alguna cosa de tenir per allà en l'armari per acabar de gestionar i... Molt bé, doncs, Víctor, gràcies per tot i ens retrobem com sempre, no em fallis, la setmana vinent. Fins la setmana vinent, moltes gràcies, home. Adéu. I ara una petita pausa de publicitat.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara seguim amb una miqueta de música, anem amb matrícula de l'Utxo RK.
Ya sé que te fuiste Tienes que estudiar Y luego después de salir Borracha me vas a llamar Me gusta no ponerme triste Y verte en cualquier lugar O que alguien me vuela a ti O en el número de algún portal Siempre veo tu inicial en alguna matrícula Y es una idea ridícula Pero que no quiero cambiar Y por culpa del alcohol Canto la canción Con la que comenzamos a viajear
Mami, si ves que tu mundo se cae Lo que nadie sabe Mami, yo si lo conozco, no te tranquila Nuestros secretos van bajo la misma llave Y aunque esto se acabe Baby, fuiste la primera, el mundo lo sabe Y sé que no solo yo Me doy la vuelta si escucho tus ojos Miras a tu amiga con cara de intriga Si suena mi música en el altavoz Y si pudiera te pido perdón
Veo tu inicial en alguna matrícula Y es una idea ridícula Pero que no quiero cambiar Y por culpa del alcohol Canto la canción Con la que comenzamos a bellaquear Tú llámame si ves que tu mundo se cae Lo que nadie sabe
I ara en seguida anem amb els botlletins informatius. Primer el de Catalunya Ràdio i després el de Ràdio d'Esvern.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El ministre Óscar Puente qualifica de pèssim el servei de Rodalies, però rebutja assumir la responsabilitat pel caos dels últims dies. En una compareixença al Senat forçada per l'accident de Còrdoba i el de l'R4 de la setmana passada, Puente ha negat falta de manteniment a les vies i ha descarregat en els governs del PP la falta d'inversió històrica a la xarxa de Rodalies. Des de Madrid, Dani Sainteaja, bona tarda.
Bona tarda, i per això creu que són injustos els retrets que li han fet els senadors de Junts i Esquerra, el culpent de la deixadesa de l'estat i d'improvisació davant la crisi de la setmana passada. Puente demana paciència i a marge de millora d'un servei que, admet, no és bo. Triunfalismo, ninguno. Rodalies es un servicio pésimo, pésimo. Y por tanto, ¿quién puede tener triunfalismo en relación con Rodalies? Lo que le digo es que estamos trabajando para corregir esa situación.
Prop de 3 hores a durar la compareixença del ministre sobre rodalies en la que ha demanat perdó als usuaris. Dani Sainteix, a Catalunya Ràdio Madrid. Més notícies, Cristian Roldán. El risc de despreniments a la línia RL3 entre Lleida i Barcelona ha fet aturar aquesta tarda un tren que circulava a direcció Cervera. Això ha obligat a ampliar el trajecte que s'estava cobrint amb autocar fins a Tàrrega. Anem cap a Lleida. Júlia Albacar, bona tarda.
Bona tarda, ADIF ha informat esta tarda que ha detectat un punt amb risc de despreniments a l'ARL3 en el tram d'Etre, perdoneu, entre Cervera i Tàrrega. Com a conseqüència de l'avís s'atura la circulació del tren de les 1544 del Cervera que anava en direcció a Lleida. Hem hagut de traslladar els passatgers a motocar fins a la capital del Segria. La circulació queda interrompuda. Júlia Albacar, Catalunya Ràdio Lleida.
Més coses. La presidenta del Cercle d'Economia, Teresa García Milà, fa una crida a tots els partits, també a Junts, a negociar. En una entrevista al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio, ha dit que el nou sistema de finançament és una bona oportunitat per Catalunya i no es pot desaprofitar, i per això l'entitat s'ha sumat al manifest dels principals agents econòmics a favor del nou model. És un pas endavant i és una oportunitat, potser no històrica, però és una oportunitat molt vàlida
tirem endavant, posem-nos d'acord, intentem que aquest nou model de finançament sigui aprovat, i si hi ha marge per fer algunes millores, doncs fem-les.
Israel admet per primer cop com a bona la xifra de 71.000 palestins morts en l'ofensiva a Gaza. És una xifra del Ministeri de Salut de la Franja que controla Hamas i que Israel sempre havia qüestionat. Organismes com l'ONU la donen per vàlida i alguns experts fins i tot la consideren massa baixa.
I d'aquí a dues hores, a les vuit, arrencarà el concert solidari per Palestina, al Palau Sant Jordi, un gran recital en què actuaran Batguia, Locas Grasses, Fermín Mogoruzza, Lluís Llach, Amaia o Alguer Miquel, entre d'altres. El concert el podreu seguir en directe per ICAT i pel Canal 33 i també per TV3.
El Temporada Alta Repa el reconeixement de millor projecte cultural de Catalunya del 2025 l'atorga a l'Observatori de la Cultura Espanyol, que reconeix les institucions i esdeveniments culturals més destacats de l'any de les diferents comunitats autònomes. Amb aquest reconeixement, el Festival d'Arts Escèniques de Girona i Salt lidera el rànquing català. Narcís Puig n'és el director. Estem molt contents d'aquest reconeixement d'aquesta insignia cultural que dona la Fundació Contemporània.
perquè és un reconeixement que ve del sector cultural català que ha decidit amb les seves votacions que a temporada alta és com el líder aquest any de la cultura catalana. Catalunya és la segona comunitat després de Madrid més ben valorada per la qualitat i la innovació de la seva oferta cultural.
Als esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El Barça de bàsquet juga aquest vespre a la pista de l'Olimpiacós a l'Euroliga. A la classificació només un triomf separa els dos equips amb els Blaugrana a la tercera posició i els grecs a la cinquena. El partit és a un quart de nou, un quart de nou a partir de les vuit la transmissió al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT a partir de les vuit.
A la Lliga de Futbol, l'Espanyol juga demà obre la jornada a casa contra l'Alavés, mirant de retrobar-se amb la victòria després de quatre jornades sense guanyar. Al Girona, el porter Livakovic ja no s'ha entrenat aquest matí. A les pròximes hores es farà oficial la seva incorporació al Dinamo de Zagreb fins a final de temporada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
Les sessions de voluntariat express arribaran a Sant Just amb dues convocatòries adreçades a l'alumnat per promoure la participació en el programa Voluntariat per la Llengua. Els dies 2 i 3 de febrer, les activitats tindran lloc a la sala polivalent de les escoles amb sessions d'horari de tarda i de matí. Les sessions consistiran en rondes breus de conversa de 3 minuts en què les persones voluntàries parlaran successivament amb diferents participants amb un mínim de 10 parelles.
Durant aquests intercanvis es formularan preguntes senzilles amb l'objectiu de facilitar la pràctica oral del català i donar a conèixer el funcionament del programa. Un cop finalitzades les rondes, les persones participants podran decidir si volen inscriure's com a aprenents. L'activitat requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració d'Omnium Baix Llobregat Est, l'ACAL i l'Ateneu de Sant Just.
Pel que fa a societat, el mural dels drets humans del camp de futbol de Sant Just ha estat atacat per segona vegada en una nova acció vandàlica que ha deixat la imatge completament malmesa. Tot i que després del primer atac el mural havia estat restaurat i protegit, la gran quantitat de pintura utilitzada ha fet impossible preservar-lo.
Aquest atac no és un cas aïllat. En les darreres setmanes han aparegut pintades de caràcter racist en diversos espais del municipi, fet que apunta una repetició d'actes vandàlics amb contingut discriminatori i ha generat preocupació entre el veïnat. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests fets seran denunciats i que el mural es tornarà a restaurar tan aviat com sigui possible.
També s'ha remarcat el rebuig a qualsevol expressió de racisme o discriminació, independentment del gènere, orientació sexual o origen. I pel que fa cultura, el pròxim dissabte 31 de gener, Sant Just tornarà a sumar-se a la iniciativa solidària encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, un camp als humans. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Astrid Goldstein, representant del Centre d'Estudis Sant Justencs,
ha anunciat que enguany l'esdeveniment presenta una novetat logística important, el canvi d'ubicació de la trobada per garantir una millor visualització de les bengales. Tot i que l'encesa de bengales es continuarà realitzant físicament al campanar de l'Església, l'acte públic i la lectura del manifest es traslladen al passatge Montseny número 2, concretament al recinte de la residència Nostra Senyora de Lourdes.
Segons Goldstein, aquest espai privat cedit per l'ocasió ofereix una perspectiva elevada i neta del campanar, evitant els problemes de visibilitat d'edicions anteriors a la plaça de l'Església. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo, per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Ara, ara. Hola, bona tarda, Ariadna, què tal? Bona tarda, molt bé, i tu? Bé, bé, també, molt bé, la veritat que content. Content i també content que estiguis una altra vegada aquí i avui, a més, amb un programa xulo, xulo.
Home, has dit tu la idea, així què? No ho volia dir jo, però... Sí, sí, em va escriure el dimarts i em va dir, si no tens tema per fer, jo et puc donar un tema. Jo, doncs ja està, perfecte. No, clar, una cosa així actual, no? Viral, inclús. Sí, sí, sí. Ho havia pensat, eh, de fet. De fet, vaig preguntar a les mires amigues, perquè jo tinc com... Em costa trobar temes. I em van dir, parla d'això. Per això és una de les grans dificultats.
Sí, perquè ja se m'han acabat com les idees i ja no sé de què parlar. És com que podria parlar de moltes coses que crec que només m'agraden a mi, llavors és com, tampoc sé aquí. Bueno, si t'agrada a tu vol dir que segur a algú altre també li deva agradar. No ho sé aquí, però potser a mi, no ho sé. A veure, va, doncs, després de donar-li tant de bombo, quin és el tema d'avui?
Parlarem sobre el que el 2026 és el 9-2016, sobre el 30 aquest que s'ha fet a TikTok, sobretot. Sí, l'he vist, l'he vist. A veure, per qui no sàpiga què és, bàsicament, és que ara, aquests últims 29 dies, perquè sembla que ha estat com 53 mesos... Bueno, ja ho diuen, que és el mes més llarg, és una locura, es fa molt llarg, no s'acaba mai.
No, no, clar, és que estava escrivint al guia i dic, ostres, però si fa com tres mesos que estan dient això de què... I jo, no, no, clar, estem a 29 de gener, és que és molt heavy. Ens queden ja dos dies per acabar-lo. Sí, sí. Però, bàsicament, és això que comparen el 2026 amb el 2016. És a dir, diuen que han de tornar com totes les modes i coses que es feien en aquells anys. Què passa? Que jo tenia 11 anys. Tu quants tenies? Si tu tenies 11, jo tenia 13.
És que tampoc estàvem com molt... Clar, és que el tren d'aquest és, a veure què feia jo fa deu anys, doncs res, som mocosos. Era una nena petita. S'hem pringat. Sí, sí, clar, jo tampoc, amb uns anys, tampoc me'n recordo gaire sobre què es feia, què es deixava de fer, però sí que és veritat que veient... Jo sé que els meus primers musicalis van ser el 2017.
O sigui, quasi, quasi, amb 12 anys estaves donant-ho tot. Amb 12 anys estava jo ahir ja fent les transicions i tot des del mòbil del meu papa perquè jo vaig tenir mòbil molt tard, però tard vull dir... Amb quants anys? A segon de l'ESO, a l'estiu de segon a tercer. Sí, és tard, és tard. És tard, és molt tard. Jo era l'única, l'única classe que no tenia mòbil. Ostres, i què tal? Bé. Ho aguantaves bé, no? A veure, sí que és veritat que era una mica de fomo, clar. Donaves molt la tabarra o no a casa?
Molt mòbil, molt mòbil. Sí, no, eh? O sigui, sí, però jo sempre he volgut més un gos. Llavors era com, gos, gos, gos, mòbil. Hi ha hagut gos? Hi ha hagut gos algun cop? No, mire, de broma. Vaig fer un PowerPoint i tot dient, motius pels que hem de tenir un gos? No. I va sortir ta mare amb un altre, motius per no tenir... Sí, sí, sí, no, no, i a sobre, bueno, posant tipus de gossos, rotllo, que serien millor per casa. Opcions, no? Que serien millor per casa.
I no, res. Mai, mai de la vida, eh? Mai de la vida. Però bueno, ens estem en una mica del tema. Però això, clar, jo recordo això, que estava començant a fer TikToks en el moll dels meus pares, i tu què feies en aquell any? A veure, 2016... 13 anys, això ja ha començat l'ESO, vol dir.
13 anys estàs el primer, jo crec. Primer-segon, no? Doncs mira, estava el primer-segon i jo el primer-segon de l'ESO era un colinquiet, era un trapella, era el grassoset de classe. Ah, mira. Sí, sí, era aquest. I bé, o sigui, era bon, bueno, vull pensar que era bon tio.
Però sí que era una mica pesat. Bueno, una mica no, molt pesat. Sí. Sí, l'hauríem de preguntar al meu germà, sobretot, que és el que em va aguantar més. Feies TikToks, bueno, musicalis... No, no, és que això és curiós, perquè abans fer musicalis, sobretot amb els nois, és una cosa una mica machista, inclús, però no sé, fer com musicalis era, ah, què fas? Ets com, no sé, ets el raro, fer musicalis, no? I no, i estava com mal vist.
fer musicalis si eres noi el 2016, que és una cosa absolutament absurda. Sí, us vau perdre. Sí, sí, i no em feia per això. I dic, ostres, musicali, què dius tu? Jo no puc fer musicalis. Era divertidíssim. També et dic, fer musicalis abans era diferent, perquè era més de ball. Sí, eren de transicions, jo me'n recordo. Bueno, tinc aquí el mòbil,
Perquè jo segueixo la meva compte de 2017, vull dir, no me l'hem borrat. Ah, i tens un altre compte. No, no, tinc la mateixa. Llavors, els... No borradors, sinó els... Els arxivats, sí. Sí, els TikToks privats. Jo tinc des de... O sigui, el meu primer és de 2017, aquesta de la meva tieta. Brutal, no? No, no, increïble. O sigui, bueno, en fi...
L'hauríem de veure, eh? El podrien publicar a la web del refugi. Millor que les fotos que fem, sí. Bueno, i parlar una mica de xarxes socials, he portat com cinc xarxes socials que en aquell moment eren lo más de lo más. Lo más trending. Lo más. La primera era Snapchat.
Sí, Snapchat aquí a Espanya no s'utilitza, però als Estats Units i a fora d'Espanya sí que s'utilitza bastant. Però bé, aquí va donar molt per aquella època amb els filtros del gos. Sobretot el del gos, eh? Sí, sí. I després el que va passar realment és que, clar, Snapchat era com històries d'Instagram. Sí. Instagram va copiar Snapchat i aquí a Espanya vam dir, bueno,
Però ja està, fins aquí. Perquè vull tenir dues aplicacions si puc tenir tot en una, no? Sí, sí. I ens veiem cada 20 de gram. Jo tenia la tablet i la Snapchat, mira, horrible. I parlàvem amb els meus amics i jo m'heia acabat de saber com funcionava Snapchat. Sí, sí, no, no. Però... És una cosa curiosa, sí. A més, és el que tu dius, Estats Units, Anglaterra, Irlanda i altres països és, bueno, és... Que sí, que sí. És sensaciona encara, eh?
Sí, però bueno, mira, aquí per sort ja no. No, sí, perquè mira, menys aplicacions. Ja en tenim moltes, com per a sobre tenim la més d'una altra red social. I a més aquí si feies captures de pantalla a les converses es veia. Bueno, això potser està bé i està malament. Està fatal. Aquí a Instagram no es veuen, a WhatsApp tampoc. Així que és molt millor. Sí, però ara ja no pot ser captures, per exemple, les fotos a Instagram i a WhatsApp sense que es vegi.
Abans es podia, eh? Era molt prime, això. Però bé, després anem una mica com fotos, era el bisco aquest i el retrica, sobretot retrica, jo me'n recordo més, o el quic.
Sí, sí, sí, sí. El Quic ara? No em pilles, eh? Però sobretot el Rètrica, mare meva. No, doncs el Quic era el Rètrica 2.0. Sí? Sí, sí, era per fer fotos, fer lo típic de 4 fotos. O sigui, mira, horrible. O sigui, jo me'n recordo a les fotos que sortia la paraula Rètrica que picava mitja foto a baix.
Però bé, també els temps, al final. Sí, sobretot això del rètrica, jo m'ho recordo, els filtros aquells que eren horribles, que et canviaven completament la imatge de color. Sí, sí, horrible. I no ho sé, era com... Bueno, era lo trending, no? Sí, era lo que feia. Era lo que feia. I també amb el visco, lo de quedar per fer sesioneos, que tu no sé si ho hauràs fet, però jo he quedat amb els meus amics, bueno, amigues, per fer sesioneos, era una tarda sencera...
Sí, sí, sí. Que tu dedicaves a fer fotos i no fotos normals, no. O sigui, fotos traumàtiques. I, bueno, en plan així creient a model. Però, bueno... Sí, sí, no, no. És que jo me'n recordo que molts amics... Jo crec que mai vaig arribar a anar a cap, però tenia amics que ho feien, amics nois, eh? Que deien, ah, ui, sessioneu, sessioneu, no sé què...
Sí, sí. Era... I t'anaves a fer fotos a... Me'n recordo que molts s'anaven a... Als jardins aquests que hi ha a Montjuïc amb cactus. Sí. Molts s'anaven allà a fer les fotos. Sí, sí. Fatal. O sigui, fatal. I bueno, poses, de tot. Poses, jo me'n recordo sobretot, és que és patètic, però una foto que era que... Per exemple, una amiga que és rosa, doncs ens fèiem com una trena amb el seu cabell i el meu... Sí, és veritat. I es veia com així. Sí, és veritat. Mira.
És veritat. Fatal. No, no, no. Fatal. Sí, sí, m'enrenca. Però bueno, això quedarà. Ara ho veig, em moro de vergonya, però després dic... Però també dius que és graciós. Exacte, que monos. Sí, sí, però bueno. En fi, hi ha també els musicalis, que ara és TikTok, que els ballos i tot... Bueno, en fi, ja hem parlat abans, però...
Un xou, no? Això sí que era un xou. Horribles. I els balls eren molt complicats. No, no, o sigui, hi havia... No sé, com algú creava el ball, no? I després totes la copiava, no? Sí, sí. O tots i totes. Sí, sí. I hi havia balls que eren hores d'estar amb el teu amic o amiga. Vinga, va, ara gravem. I no et sortia. I una altra vegada, i una altra vegada. Horrible, horrible. Mira, horrible.
I Musical.ly de cop i volta va fer canvi a TikTok i realment ara en TikTok podem trobar de tot. I ara és superguai. Encara hi ha alguns valls, encara n'hi ha. Hi ha bastants, tornen a haver-hi ara. Però sí que és veritat que ara hi ha moltes més altres coses. És de tot, sí, sí, sí.
I ja per últim, de xarxes socials, és el Hangouts. Tu el vas tenir? Sí que el vaig tenir, sí, sí, sí, sí que el vaig tenir, però t'he de dir que jo utilitzava més el Google+, aquest. Google+, o com vas dir? Sí, sí, el... Google+, és que es deia Google+, ara és una cosa com superarcaica, no? Però jo crec que ningú l'utilitza, jo crec que es va borrar. Sí, sí, el Hangouts, jo fins fa poc el vaig veure, eh?
Però clar, jo l'ho utilitzava perquè com no tenia mòbil, tenia la tablet, doncs des del portàtil des de la tablet ho pots. Tipo, podies parlar amb els teus amics. I jo me'n recordo... Mira, és que... En fi. És que el Google Plus, jo t'ho juro que sí que estava molt enganxat al Google Plus, que al final era una xarxa social de Google, però és que era una cosa raríssima. Era com... Pujaves post. No sé, era com... No sé, era com post-its, però digitals, saps? A una pantalla, no ho sé. I jo me'n recordo que sortien tots els meus amics i sempre posàvem...
Jo recomano aquesta cançó. Ai, que monos. Jo recomano aquesta cançó i posava-me la cançó, saps? I me'n recordo també que el que es feia, això ho veia tothom, eh? Tots els teus amics. Me'n recordo, jo m'incloquen, algun cop ho vaig fer. Aquesta cançó se la dedico a la Maria, que m'agrada molt. Ai, ai, mare meva. I era una cançó super romàntica. I al meu curs això es feia i era com competició a veure qui feia la cançó més bonica.
No tenen vergonya abans, però cap ni una. És que Instagram també en aquell moment... Sí, sí, sí. Ojo. Sí, és que Google Plus potser m'estic anant inclús al 2014, eh? Clar, no, jo aquí ja... Sí, estava fora d'això. Amb vuit anys, nou, i aquí ja no... Però sí, sí, la veritat és que les xarxes socials, trobo també t'he de dir que ara són menys autèntiques que abans. Ai, sí, abans era... Abans pujaves tot. Sí, abans a Instagram no hi havia històries. Tipo, tot era publicacions. Clar, clar, clar, i tu pujaves coses a la public... Jo me'n recordo pujar cada cosa i dic, mana meva...
I jo ara, abans, me les vaig arxivar les fotos d'abans, jo ara ho tinc aquí, és que ho tinc tot al mòbil. I mira, jo a vegades em dona per mirar-ho. Jo després vull veure una foto de l'Ariadna petita. No, no. Porfa. De petita, petita, vale. No, no. Amb 13 anys, no. 13, 12. És on estem en el nostre pitjor moment, podríem dir. Sí, sí, però literal, eh? O sigui, literal. Bueno, en fi.
Després, també, el 2016, tot i aquests traumas de fotos i vídeos que tenim, per mi una de les millors coses era Disney Channel, que poc es parla, que fa relativament poc va desaparèixer. És veritat, trauma. Fatal. Bé, pels nens d'ara que no ho saben. Fatal, sí, jo vaig ser... Jo mirava més altres coses, també t'he de dir. Jo era més de... No sé si deia XD o alguna cosa així. Sí, sí. I Cartoon Network, no sé, algun més hi havia.
Jo no, jo era Disney Channel. No, jo també mireba el Disney Channel a vegades, eh? Però a full, eh? Sí, a full. I jo vaig ser de les que van estar a l'últim dia del Disney Channel, els últims tres minuts mirant la pantalla com marxava. No, no. Van fer un comiat especial o alguna cosa? No. Va acabar l'episodi? No, va acabar i va posar com el logo i ja està.
Gràcies per tot, ciao. Adéu. Sí, sí, no. Bueno, avui ens estem anant... Va, tenim temps, tranquil·la. El cas, que jo crec que mai es faran pel·lis i sèries com les que es van fer a Disney Channel. Que nostàlgica ets. Jo molt, i a més a Disney Channel.
Molt, molt, molt. A mi, bueno, jo era molt nena Disney i segueixo sent molt nena Disney, així em va la vida, però... Has trobat el teu príncipe azul, l'Ariadna? No, perquè no existe. Ah, vale, vale. No, però jo era molt Disney-chan i m'agradaven totes les celles que treien pel·lícules, me les sabia totes, me les he vist totes, i ara amb Disney Plus, doncs me les he revist i me les segueixo veient. Escolta, alguna de les tres preferides quines serien? De les més de pel·lis. Pel·lis sèries no és el que vulguis.
A mi High School Musical, totes, les tres. M'encanten. Això són pel·lis o sèries? Són pel·lis, pel·lis. Que estava aquí, no sortia... No, no sortia. Qui? No, anava dir la Hannah Montana, però no. No, la Hannah Montana té una sèrie que es diu Hannah Montana. Sí, sí, sí.
Jo, Hannah Montana, també me la vaig veure sencera, però no... Era massa petita, també, potser. I hi ha una pel·li que es diu Stars Turk o alguna cosa així, que és preciosa, que és increïble, meravellosa. Però, bueno, és que jo també t'he de dir que soc de veure'm pel·lis i sèries que no agraden a la gent. O sigui, en el sentit que són massa...
Pastelleres, o què? Sí, a mi m'encanta. A mi m'encanten. Jo, mira, saps que això com, per exemple, High School Musical, no l'he vist tampoc. O sigui, crec que la vaig veure com al tard, saps? La vaig començar com a veure, però a la seva època no la veia, tio. És que era molt tonto, tio, m'enrecava. Perquè, t'ho juro, eh? I mira, a mi és igual, ho dic en directe, és igual. Però deia, això és de nenes.
Va, clar. O sigui, imagina't com hem... Per sort hem canviat una mica, jo crec. Sí, sí, total. I els nens no són tan tontos com abans, però abans, t'ho juro, que era com de nenes. Deies, no, això és de nenes. I és una tonteria. És una tonteria com una casa. Perquè a sobre, jo l'he vist ara i puc dir que està xula. És una pedazo de pel·li. Sí, està xula, està xula. És molt guai. I la segona és la millor, per mi. La segona és molt guai. La segona millor que la primera, eh? Sí, sí, sí. La segona és molt guai. Molt bé, molt bé. Però bueno, aquestes crec que van ser fetes, van estar fetes abans del 2016. Vull dir, ja van i endavant. Sí, sí, sí. I he portat...
Les posaven al Disney Channel infinitat de vegades. Sí, sí, i ojalà les seguissim posant. No, però per això està al Disney Plus. Vale. I he portat com algunes sèries, sobretot sèries, que van ser per mi tot, segur van ser tot. La primera, Soy l'Una. He de dir, i aquí queda gravat, que jo era de Violeta a full. Però jo... Però Soy l'Una que és una... Digue'm que has vist Violeta o Soy l'Una. Violeta sí, però Soy l'Una...
Soy Luna és un altre. O sigui, eres Team Soy Luna o Team Violeta, no? Sí, total, total. Jo era molt Team Violeta, a mi m'encantava Violeta. Que la Violeta és la Tini, no? Sí. M'encanta Violeta, m'encanta Violeta. He de dir que de petita no me la vaig veure sencera, sinó que me l'he vist ara, sencera. Increïble. O sigui, de les millors sèries, però aquesta va ser feta abans del 2016. I Soy Luna va estrenar-se el 2016.
i bàsicament Soy Luna va de la Luna, que és una noia, no?, que patina i que es muda perquè moltes coses, i acabar, doncs, el típic de les sèries de nens que hi ha drama, amor, enveges, que hi ha històries familiars, amagades... És literalment violeta, però 2.0. Molt bé, i una mica també fent el paral·lelisme amb alguna espanyola, física o química, no? No, fent...
No, és que és com un dramote, saps? I canten també, balla... És pur estil Disney Channel. Sí, total. No es pot comparar. Total. I és molt guai. I ara, el 2026, t'haurà una nova temporada. I totes la veritat, no? Home, i tant. O sigui, i tant.
Jo em vaig veure Soy Luna l'any passat, de fet, per primera vegada, i perquè jo, clar, tinc Violeta, veure Soy Luna era posar-li els cuernos de Violeta, i jo no em podia permetre això. Però no, no, me la vaig veure i està guai, sí.
Ara me'n recordo d'una sèrie que jo veia, que m'agradava molt, era Icarli, tio. Ai, sí, molt guai. Icarli era superguai, tio. Icarli sí que ho veia. Sí, sí, sí, a mi els meus pares no me deixaven veure. Que de fet sortia una cantant, no, també, Icarli? Una cantant. O no? La Rosa aquella no era cantant.
O no, no m'estic fent un lío. No, Ariadna Grande sortia en una sèrie. Però no ha de... sortia amb Asamica o algú així. Sí, és veritat. I sortia Victorious, també, l'Ariadna Grande. No, m'estic confonent, sí. No sé, no sé, mira, no sé.
Samicat, no era Samicat, que era la d'I Carly amb l'Ariadna Grande. Sí, sí, tens raó. Després, anant per Disney Channel, també, una sèrie que era italiana, increïble, que és Alex and Friends. Veus aquesta no la controles. Buà, doncs està tan guai. Va d'un, que es diu Àlex, que fa amics a un col·le i canten, també. I és increïble. A mi me la vaig veure l'any passat, també, increïble.
Molt guai. No, no, ja la recuperaré, si és tan increïble. No, no. Mira-te-la, no t'agradarà, però mira-te-la. Després també, una que jo no sabia que era del 2016, Les aventures de Ladybug. Home... Del 2016, o sigui, va ser estrenada el 2015, però... Però a tu et va pillar l'època de veure Ladybug o ja et va pillar una mica gran? Tu recordes veure Ladybug? M'agradaria dir que em va pillar gran, però me la vaig veure. No, no, no, t'agradava, doncs.
Sí, però la primera temporada, i després, quan van aparèixer la gent aquella rara, ja vaig dir, no, estones per a mi. Jo t'he de dir que he vist bastant Ladybug perquè a la meva germana petita li agradava molt. I clar, ho posava a la tele... I enganxadíssima, no? I jo estava allà i m'ho quedava mirant a vegades. És que he de dir que la trama és guai, eh? Però sí que és veritat que... Ladybug i Alcanuar. Sí, jo crec que ja van començar a divagar història i ja la van cagar. I tu vas dir prou? Sí, jo vaig dir, fins aquí.
I després, el 2016, va haver-hi dues coses fatals, supertristes, que és que van acabar dues sèries de Disney Channel, que espero que coneguis. Sí, sí, sí. Una és Jessi, i l'altra és Austin y Ali, que aquesta sèrie, aquestes dues eren les meves preferides. No, no, a mi veus, aquí sí que em trobaràs, a mi Jessi m'encantava. És que Jessi és tan guai, jo me l'he tornat a veure, eh.
No, no, és que perfectament amb tots els nens, la cuidadora... Sí, sí, no, no. La lagartija aquella... Increïble. No, no, és que... Austine Ali, mira, no la tinc tan controlada, eh. No, pues Austine Ali és tan guai, tan guai... També és que hi havia altres, tío, que jo veia també, com... Los magos de no sé què. De Waverly Place, sí, sí. Això, això, això. És que hi havia, és que me la sé totes, és que m'encanta. No, no, hi ha... Qué bo. Sí, sí, és que jo Disney Channel l'he vist molt, molt, molt, i ara el segueixo veient amants. I, tío, i no m'has dit Zaki Godi. Perquè aquesta era d'abans, també se li haza.
Sí, jo sóc allà massa... Jo sóc massa vell, eh? Clar, és que aquí es noten les diferències d'edat. El gap, no dels anys es nota. Sí, sí, no, però és que... No sé, jo crec que Disney Channel ho va fer molt bé amb fer sèries i pel·lis, tipo... No sé, jo crec que van a xartar molt. I després... Sí, sí, sí. És com que hi ha l'època antiga de Disney Channel i la nova. Jo crec que aquesta és com...
Tu estàs a l'intermèdia, no? Sí, jo crec que és a l'intermig, perquè després d'això han vingut més sèries i més feliços que dius. Ah, clar, i ara coses ja que ens perdem, no? Suposo també. Sí, a part que... I menys mal que ens perdem, eh? Perquè hi ha coses que... Mare meva. Però bueno, i ja per acabar... Amb la musiqueta, no?
Parlarem sobre les cançons que ara s'està fent... Espera, que em pica. S'està fent molt famós. Jo crec que aquest tren del 2016 ha començat... Saps qui és la Sarah Larson? Clar, clar que sí. Jo crec que ha començat una mica per aquesta, perquè aquesta era molt famosa abans, que va cantar amb el David Guetta a la Eurocopa o alguna cosa així, si no m'equivoco. Potser m'he colat, eh? No, no, crec que sí, de fet. Eurocopa o alguna cosa així, algo de futbol. Sí, sí, this one is for you. Sí, aquesta. La posem o què? Vinga, va, posa-la.
We were born to fly So let's keep living till it all falls down Let's close our eyes And let the moment drown the whole world out We're in this together Hear our hearts beat together We stand strong together
Doncs això érem dels kids, no?, el 2016. Un temazo, un temazo. I aquesta noia va fer com una reinvenció de la seva imatge personal i tal, i doncs és com que la que ha connectat una mica també això del 2007-2026, jo crec, eh? Sí, sí, sí, sí. Jo crec que ella i també una mica Justin Bieber, no? Sí, és que Justin Bieber era molt heavy en aquell moment, eh? Mhm, mhm, mhm.
I llavors jo he portat 5 cançons que actualment a dia d'avui escolto perquè són temazos. O sigui, temazos, però temazos. La primera és la de Piqui, Piqui, Piqui. Saps quina és? L'odiava. Només et dic que l'odiava. Com que l'odiaves? Com saps odiar això? L'odiava, l'odiava.
Fins demà!
Demasiado piqui, piqui, piqui, piqui Si yo le salgo por la izquierda Se va pa' la derecha Feia molt que no escoltava aquesta cançó, eh? És un temazo Ara l'escolto i dic, hòstia, que guai És un temazo La tenia tan cremada Però és que és increïble, a mi m'encanta Jo, quan sona la festa I sona molt poc, eh? Sona massa poc
Home, molt piqui-piqui sona molt poc. És que piqui-piqui i el taxi me donen les mateixes vibes. Era horrible el taxi. Jo el taxi sí que no puc. Jo el taxi no, però piqui-piqui és un temazo. Igual que me reuso. Aquesta la vam posar a la cançó del dia fa... A mi se'm va ocorre, això. T'ho vaig dir quan vaig posar aquesta cançó. Dic, hòstia, 2016. És que aquesta cançó és molt guai. És un temazo.
Dime cómo le explico a mi destino que ya no estás ahí. Dime cómo guardé para desprenderme de este frenesí. De esta locura que siento por ti, con esta química que haces en mí.
Sí, sí, un temazó, la veritat de Neosha, no crec. No, aquesta cançó és molt guai, però molt guai. A més, saps el que em passa a mi amb aquesta cançó? Que em transporta directament a, no sé, a moments feliços, tio, no sé per què. A mi a la festa i al poble. Sí, exactament. Jo és que escolto això i me'n vaig al meu poble amb els meus amics.
Sí, sí, i a més aquesta cançó em recorda la meva cosina, i clar, la vivim a tope al poble, llavors és com, és tot, és tot. Ho és tot, ho és tot, aquesta cançó ho és tot per mi. Activament ho és tot. Exacte, totalment. Sí, sí, no, no, és molt guai, aquestes dues cançons per mi són, si es posen a una festa és... Este bazo, sí, sí. Sí, sí. Les canta tothom.
Sí. I després ja anem a cançons que estan en anglès. Sí, sí. A veure si ho pronuncio bé, ¿vale? És la de This is what you came for, del Calvin Harris i la Rihanna. És que en anglès, no, ja? És que ja has vist. Ben fet, ben fet. És un clàssic. This is what you came for Lightning strikes every time she moves And everybody's watching her But she's looking at you Ooh, ooh, ooh
Temazó, temazó. Temazó, és que al final l'han liat. Tu, el que deies al principi, no? Ja no es fan coses així. No es fan coses així, o sigui, tan guais no es fan. No, no, sí, t'enredo. Quan t'enredo l'alien d'enredo. Se m'ha d'adonar al final. Sí, sí, sí, sí. I després també parlant de temazós, jo aquesta cançó, personalment, les dues que venen ara, a mi i jo... Ojo, eh?
Això és el hit. No, no, és un temazo, és un temazo. No, no, t'he de donar la raó també. Activament, eh? Activament la raó, sí, sí. Bé, ara ve la de Cold Water, no sé si saps quina és, que és el Justin Bieber i que es diu un Major Lazer o alguna cosa així. O sigui, 100% sé quina és, però pel nom no. Jo aquesta cançó, unes amigues meves tenen un bai i jo me'l sabia perquè era increïble. De Pepa? Sí, sí. A veure, escoltem-la, però el Major Lazer aquest no canta. És com el productor, no? O què? O canta, no ho sé.
Ara, amb aquest estribillo, que està tornada en català, doncs sí que se m'ha vingut a la ment, eh? La veritat és que sí. Jo feia molt que no l'escoltava, aquesta cançó, i avui... És que és xula, eh? L'he vist i dic, ostres, sí, m'encanta aquesta cançó. Sí, sí, sí, no, no, està molt bé, la veritat. I ja, per acabar, la millor cançó del món mundial, que jo crec que realment és una de les... per mi, actualment, és una de les meves preferides. O sigui, ha envallit perfectament, eh?
Sí, sí, per mi sí. I espero que per tothom. Que és la de Closer, de The Chainsmokers, d'aquests, que és increïble el videoclip. Aquests que canten això. Sí, sí, el videoclip és preciós, la gans és preciosa, és increïble, perfecte, ideal. Escolta, doncs, si et sembla, la posarem sencera, la posem així quan ens acomiadem i la posem sencera. Doncs, Ariadna, gràcies per tot, gràcies per venir una setmana més i ha estat molt xulo avui, recordant el 2016. Gràcies. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
So baby pull me closer in the back seat of your rover That I know you can't afford Bite that tattoo on your shoulder Pull the sheets right off the corner Of the mattress that you stole From your roommate back and forth
Bona nit.
Doncs quan l'Ariadna deia que això era un tema d'on no s'equivocava, anem amb una altra cançó d'aquestes del pesat, del 2017, 2017, 2018. Anem amb Guat d'Ullomín, de Justin Bieber.
Fins demà!
Doncs vaja, té magle aquest també de Justin Bieber, a veure si és veritat que hem de tornar el 2016. Però va, ara seguim i acabem el programa amb la vida joc amb el Jaume Armengol. Bona tarda Jaume, què tal, com estàs? Què tal, Jaume? Aquí és el tròfic. Acabarà d'estar més liat tot parat.
Bueno, ja ho saps, no, ara que amb tot això de la P7, els rodalies, no sé què, doncs les catarrateres totes saturades, eh? Sí, però un moment diu tot, tio. Sí, sí, sí, no, aquí estem tots igual i la veritat és que és un incordi, és un incordi. Sí, sí, sí, però a veure si s'arregla d'aquí a poquet. Esperem, esperem que sí, esperem que sí. Doncs a veure, Jaume, avui de què ens toca parlar? Doncs mira, avui us porto tres jocs que, si no recordo malament on vam parlar l'any passat, que és de l'Egemoni,
Són tres jocs de simulació política. Ah, mira, molt bé. Són així molt heavy, però són jocs que no són fàcils, és a dir, són ja una mica a nivell expert, però que donen aquesta sensació que estàs comandant un país i això, home, sempre és molt gratificant i a sobre ho fas més o menys bé. Diguéssim que començaríem per...
Comencem una mica de més petit a més gran i el refereixo amb el nivell de simulació. Començarem amb l'Egemoni, és un joc de l'editorial Egemoni Projects, és un editorial que va sortir de dos nois, si no recordament són grecs, o per la zona de l'est mediterrani, perquè tenen uns noms raros, i que és una simulació
molt real, perquè a més els nois aquests són d'economistes i s'ho han treballat molt bé i han fet els jocs bé en un dossier també que explica una mica com es comanda, com és l'estructura d'un estat. Es pot jugar d'un a quatre jocadors, una duració de tres horetes ben bones, quasi quatre, però la gràcia d'aquest joc és que jugar cadascú porta una gràcia social i aquí és on està la gràcia del joc.
La classe universitat vol dir que algú portarà la classe obrera, algú portarà la classe mitjana, i algú porta la classe benestat, la classe alta, i l'altre porta l'estat. D'acord? Llavors, cada classe evidentment no és igual. La classe obrera es preocuparà perquè els seus treballadors estiguin empleats, tinguin empreses, treballin a empreses, vull dir, intentar aconseguir que tinguin una bona educació, intentar aconseguir que tinguin una bona salut.
Per tant, es jugava una sèrie de cartes durant cinc torns, que aquestes cartes fan coses, i a part també tens accions que les pagues amb la carta. És a dir, no jugues el que diu la carta, sinó que deixin la carta de les cartes, i fan les accions pròpiament de la classe en concret. La classe mitjana, què és a dir? També educació i salut, però clar, com a classe mitjana ja comença a tenir empreses, per tant, té empreses que, a dir-siu, s'autoampleen ells mateixos, perquè a la classe mitjana, a dir-siu, són els botiguers...
Sí, sí, clar. Sí, sí, que aquí a Espanya realment en tenim moltes. Sí, sí, i la classe alta es dedica, doncs, els empresaris a fer empreses. És, bàsicament, fer empreses, produir, vendre i, evidentment, emplear els seus treballadors. I l'Estat què fa?
una mica ajuda a tothom. Facilita que ara us puguin fer alguna empresa més barata, que els treballadors puguin treballar més bé, que els de salut, etc. Tot això fa que guanyis punts amb una sèrie de tabacs que hi ha. Pots variar el tipus de política, pots posar que hi hagi més taxes, menys taxes, que la realitat sigui barata, que l'educació sigui més cara, que es pugui exportar més, que es pugui exportar menys, que pots fer ara ja. Això ja és complicat, no és fàcil d'aprendre.
Però és un joc d'aquests que un cop en saps, ho disfrutes molt. I més si et poses de dins de la pell de la teva classe. És a dir, la classe obrera, si no té feina i hi ha molts aturats, pots fer vagues, pots fer manifestacions. Amb la qual cosa, per a les empreses, pots demanar augment de salari, etcètera, etcètera, etcètera. És molt real, és molt real.
És molt real i això dona una convulsió de, hòstia, ho estic jugant. A mi sempre, jo perquè m'agrada la política, però sempre m'he imaginat, no? Imaginant un país o dirigint tot això, no? Un país o un govern i escolta, ja que no puc fer la vida real perquè és molt complicat, potser en aquest joc és una bona sortida. Doncs amb aquest és això, portes una classe. Això seria, diguem-li, el nivell de política bàsica. A mi m'agradaria, eh?
Ja passarem les instruccions que t'has de llegir, hem de fer un parell de partides de prova perquè realment el començis a gaudir. Després passaríem al Limit. El Limit és un joc que ha sortit fa molt poquet, de l'Alexander Poyer. L'ha tret a Esmodi, que és un joc originalment de la editorial Lodonauta, que és francesa. És de 1 a 6 jugadors, per una duració més o menys d'unes dues o tres hores.
i està basat en l'informe Meadows. Això també és un informe que va entrar el 2005, fa 20 anys, però bàsicament parlava, i faig una mica de teoria política, parlava que hi ha unes 375 variables que...
poden controlar el que és el creixement mundial. És a dir, i tots sabem i som molt conscients que el creixement de la humanitat es fa limitat. Hi ha recursos limitats, hi ha espai limitat, etcètera, etcètera, etcètera. Això, evidentment, molt, molt, molt simplificat és el que fa aquest joc. És a dir, tu ets el governant d'una nació. Són nacions totalment inventades, la nació de l'Espalleta, la nació del Quadradet, la nació del Roma, és a dir, no hi ha cap significació política ni geogràfica. Però quina gràcia és aquest joc, que és que tu tens unes cartes
que són les de la societat, les de l'èxit i l'economia i les de la producció. I tu cada torn, durant 7 generacions, durant els jocs durar 7 rondes, tu pots jugar a aquest tipus de cartes que te les dic i les vas agafant, una mica escollint les que et surten o del tipus que tu vols. I cada ronda és una generació? Cada ronda, sí, cada ronda és una generació. Comences el 1820 i acabes el 2060. Ah, mira.
Sí, que són periodes de 25 anys i una cosa així. La qüestió i la gràcia d'aquest joc és que tu, diguéssim, has de jugar amb les teves classes socials. Evidentment, la classe més alta no pot estar per sota la classe més baixa, en nivell de beneficis. Has de controlar la teva producció de recursos naturals, la teva producció de béns i després la producció de l'espai militar. A part també tens un trac,
d'una mica del que és l'estat de la teva societat. És a dir, si els díssimes estresses molt, que hi hagi després una... que se puguin sublevar o puguin fer revoltes és molt més fàcil. Si els tens molt encantats i amb molts beneficis, evidentment estindràs encantadíssims i el creixement serà molt més alt. Però clar, aquest creixement també l'has de sostenir.
tot això hi ha una part que és de triar aquestes cartes, de jugar-les i després hi ha una part que és automàtica que segons com tinguis les teves classes socials jugues una columna o no a altra és a dir, tens més creixement, menys creixement més contaminació, menys contaminació etc, etc tot això al final tens uns recursos que has de jugar, has de jugar amb la contaminació has de jugar amb els recursos militars, has de jugar amb els teus diners i què vol passar llavors? que es creïn crisis, és a dir, si tu diguéssim, gastes molt
has de demanar diners al Banc Central, al Banc Europeu, al Banc Mundial, digui com vulguis, i tothom ho fa, al final, a nivell global, crees una crisi financera. I una crisi financera, al final, afecta a tothom. I ens hi ha unes normes per a les crises financeres. Si tu, diguéssim, et desenvolupes militarment d'una forma d'exagerada, doncs crees, al final, una crisi militar. Perquè, al final, els teus veïns, d'alguna forma, diuen, nostres, què està passant aquí, i pot haver-hi una guerra freda. O al revés, o si tu...
produeixes molt, produeixes molt, produeixes molt, pots arribar a esgotar els recursos. Per tant, tens una crisi més ambiental perquè estàs contaminant molt. Ostres, xulo. Són formes també d'acabar el joc. O sigui, si tu acabes creant quatre crisis mundials, de tipus que siguin, t'acabes de carregar el món. I és aquí i s'acaba el joc. Fins. Té... O sigui, és un joc contundent, eh? O sigui, té la seva història política, no la seva teoria política... Sí, és un joc que realment... De reflexionar, també. Això que estàs governant un món és molt xulo. Perquè, a més, ho pots jugar al cap d'un dos vessants. Un és...
Escolta... Vas amb destroyer, no? No, no, no, no, no és que de ser, no, al final jo jugo a les cartes com el meu govern, com jo vull sigui el meu país. Vale. Pot ser un país expansionista, anem a rebentar-ho tot, un país de més igual a contaminació ja s'ho muntaran els altres, o un país superecològic, molt ben restant, ja tu trobaràs el que pot passar-te, perquè clar, totes aquestes coses tenen pros i contres, evidentment, com tota la vida, no?
Tu ets una mica l'amo de les teves decisions. Doncs aquí et vas a gaudir de les teves decisions respecte al teu país. Això és una forma de jugar-ho. I aquí hi ha algun guanyador? Sí, sí, evidentment vas al punt al final de la partida. Tu tens més punts perquè hi ha tota una sèrie d'això, quin tipus de creixement tens, si la gent està molt enfadada o poc enfadada, tot això es valora.
O l'altra manera de jugar, és a dir, vaig a jugar per intentar maximitzar, doncs maximitzar la producció, però que contamini just lo menys, perquè tingui un creixement màxim de la meva població, però que aleshores estiguin contents, clar, això ja has de pensar més, t'has de buscar la carta precisa perquè et faci aquesta acció, perquè et pugui no sé què, no sé quantos. La gràcia d'aquest joc,
anar-ho a disfrutar, vaig a fer de governant, o vaig a fer de Trump, o vaig a fer de Pedro Sánchez, o vaig a fer d'en Mahatma Gandhi, o vaig a fer de qui us penseu que us podeu imaginar, o simplement vaig a fer de Jaume Armengol i a disfrutar-ho i a veure com van fer el meu país. Sí, sí, justament és que quan tu me l'estaves explicant, jo dic, ostres, ara, doncs mira, quan parlaves d'expansionisme, em dic, ostres, em puc posar la pell del Donald Trump, no?, i ser un capullo i anar intentant invadir i traient recursos. Sí, sí, sí,
Sí, sí. A més, pots interaccionar, pots fer aliances militars, aliances econòmiques amb els teus altres països, amb el qual també hi ha una certa interacció. No, sí, és guai perquè, clar, pots anar... Dius, va, avui vull ser més cabroncete, vostè. O un altre dia, avui vull ser més ecologista. És guai, això, també.
Correcte. I, a més, tens l'opció per fer-ho. Pot ser més social, pot ser més economista, etcètera, etcètera. I l'últim joc és un que es diu Wall Order. És un joc que vam provar a la Fira Dessin fa dos anys. Sortirà cap allà al juny. Aquest encara no està a la venda. Ostres meu. I aquest ja és una simulació una mica més realista, perquè directament són quatre... O sigui, un porta els americans, un altre porta els europeus, un altre porta els rusos, un altre porta els xinesos. Un altre què, perdona? I aquí...
Els xinesos. Els xinesos són com les quatre potències. Ah, potències, va per potències. Sí, sí, al final és el món real, un és el americà, l'altre els russos, l'altre els europeus i l'altre els xinesos. I a partir d'aquí, pots governar el món com bonament puguis, és a dir, pots portar una política més militar, pots portar una política més d'influenciar altres països, però que al final t'estan donant recursos a tu, per tant, no hi ha por lo bajini,
o anar directament a intentar ser més economista i producció i tot això. I és un joc que també té una complexitat alta, és també de la mateixa gent d'aquesta de Gemini Project, dels mateixos autors, per tant, és un joc superben treballat, superben treballat a nivell de realitats de cada país, perquè cada país també té les seves individualitats i les seves especialitats.
I també és una forma de dir, bueno, vaig a sentir-me com se sent el Putin, la von der Leyer, el Kino o el Trump. Una mica, doncs també pots intentar fer coses, o unes o les altres. I també una part d'influència, una part de poder militar, etc. Guai, guai, guai. I a part és entretingut, no entenc, per jugar. I aquest, perdona'm?
que jugant-lo és entretingut? Sí, sí, sí, sí, no, no, i també pots anar a fastidiar, pots intentar influenciar l'altre perquè no tinguis el petroli que necessites, i pots guanyar, mira, el content africà, l'influència la tinc els europeus perquè hem aconseguit que 4, 5 o 8 països estiguin una mica a favor nostre, etcètera, etcètera. No, hi ha un joc de majories,
Tot i ser com a l'hegemoni, portat a nivell més global, no és com l'hegemoni. També té coses molt diferents. Jugar amb cartes igual, però és un altre tipus de forma de jugar. Pel que estic veient a les imatges, també és bastant més basat en el món real, perquè veig cartes amb països... Sí, sí, sí. Si és a un país, evidentment un país amb més recursos possibles.
realment veig cartes de tots els països perquè estic veient aquí Irak, Ecuador i el Guiné a veure potser els països més petitons potser no surten però els principals sí doncs vam jugar dos torns a Essen el joc ens va encantar i de fet el tinc agafat en pre-venta de fet és un kickstarter d'aquests que vam parlar l'última setmana d'aquests de crowdfunding i m'ha d'arribar això esperem que abans de l'estiu per tant la sortida és això cap a l'estiu
Aquest sí, aquest sí que el trobareu a les botigues, qui li estigui interessat a l'estiu. Vale, doncs escolta, també té molt bona pinta, la veritat. Sí, sí. Molt bé. I ja està, a principi són aquests que us volia presentar, sinó que ara ens farem una mica de falca, si pot ser del Bluetooth, del Lockpower, de l'Atenedor Sant Feliu. Exacte, no, sí, sí, parlem d'això, parlem d'això, endavant.
Això molt ràpid. Bé, doncs a l'Apèn de Sant Feliu organitzem una partida de Blue-Town Dog Tower, un joc de rols ocults perquè no sabia de què va i potser li sona una mica si parlem dels lobos de Castronego o els lobos, que això em sembla que tots els adults ens han jugat en algun moment. És un joc que vam explicar l'any passat, aquest sí que a més el vaig explicar jo. És un joc on cadascú té un rol, té uns poders, uns que s'asseuen al principi de la partida i ja no s'ha pres més, uns que s'asseuen cada nit
i alguns que simplement és un poder que tens tu que està allà i passen coses, depèn de si fan coses a tu. Després hi ha un poble i hi ha un dimoni amb els seus ajudants que dediquen a matar gent cada dia. Si tu trobes el dimoni i el mates, el guanyen els vilatans. Si el dimoni a cavall i et sembla que són dos vilatans més,
ja ha guanyat el dimoni, una mica és la lluita dels bons contra els dolents, intentar descobrir qui és el dimoni per executar-lo, doncs, aquell dia. Si no, doncs, cada dia la gent pot acusar amb un, perquè això, perquè he vist que parles, perquè m'has dit una mentida, etcètera, etcètera. És superdivertit, és molt social, dura unes dues hores, encara que la setmana de la tarda, divendres, dia 6, de la tarda de Sant Feliu, i que, bueno, hi ha 20 places, sé que s'estan omplint,
heu d'entrar a la web de l'ataneu o trucar a l'ataneu i apuntar-vos i estigui interessat és un tot molt divertit, a més sóc el narrador si em pugui conèixer vivim en directe podeu anar allà a més m'ha arribat que ho fas molt bé com a narrador em porto unes quantes i bueno, jo que sí que és divertit i a part és una artista gratuïta no cal pagar res el Ricard estarà per allà també o no?
A Ricard no ho sé si estarà per allà. No ho sé. De moment hem intentat, de moment no hem obert, diguéssim, a gent jugona, perquè el que volem una mica és promoure des de la Taneu de Sant Feliu, que també es jugui en soc a la taula, ens vam intentar agafar...
Es que ja saben que jugar a Jogues de Taula ja no s'interessa aquest públic. A priori, perquè ja saben que el dia que muntem alguna cosa la gent vindrà. I ens agrada una mica participar al públic i a la gent del poble de dir, tios, amataneu, muntarem partides de Jogues de Taula, veniu, veieu-ho i esperem que sigui el primer de moltes altres...
partides i potser de jocs com el que hem explicat avui, com El Límit o altres jocs que mirarem d'anar fent. I tant, i tant que sí. Doncs escolta, Jaume, estem molt pendents d'aquesta, com li diem, calada o joc? No, res, és el bloc Tondo Club Tower, el joc aquest, si voleu mirar-lo per internet és molt fàcil, no explico-ho en mitja hora i després teniu dues hores de diversió perquè realment no cuideu que ningú que no hi hagi anat i no s'hagi passat.
Molt bé, doncs escolta Jaume, gràcies per tot, ens retrobem la setmana vinent, a veure si em puc passar per aquí, per Sant Feliu, i jo també m'endinso una mica més en aquest món, i res, estem en contacte, Jaume, gràcies. Perfecte, una abraçada. Adéu.
I amb això arribem a la fi, a la fi d'aquest programa de dijous. Gràcies per sentir-nos i ens retrobem, com sempre, demà, aquí, al 98.1 FM, a partir de les 5 de la tarda. Gràcies i fins aviat. Tot seguit, les notícies.