Bona tarda, us informa Maria Costa.
Donald Trump diu que ja no necessita l'ajut dels aliats dels Estats Units en la guerra contra l'Iran. El president nord-americà retreu els seus socis de l'OTAN que no s'hagin volgut involucrar en el que anomena operació contra el règim terrorista de l'Iran, malgrat que la majoria de països, segur que estaven a favor de l'ofensiva i que la República Islàmica no pot tenir a l'abast fabricar armes atòmiques. Trump diu que no li estranya la resposta dels membres de l'OTAN perquè sempre ha considerat
que l'aliança atlàntica és una eina que va en una sola direcció. Els Estats Units protegeixen els membres de l'organització, però quan es tracta que aquests facin costat als Estats Units, això no passa. Trump afegeix que gràcies a l'èxit militar nord-americà, Washington ja no necessita ni desitja l'assistència dels membres de l'OTAN, ni tampoc continua d'Austràlia, el Japó o Corea del Sud.
Més notícies amb Cèlia Furment. L'exdirector Junoperatiu de la policia espanyola, José Ángel González, ha negat haver comès una agressió sexual a la inspectora que el va denunciar. Ho ha fet davant el jutjat de violència sobre la dona número 8 de Madrid, on la denunciant també ha ratificat la denúncia davant del jutge. L'advocat de la denunciant, Jorge Piedrafita, assegura que González no ha dit la veritat.
Como preveíamos, una declaración dura y difícil para la víctima. Ha respondido a todas las preguntas y ha acreditado todos los extremos que se le han preguntado, creo que con una enorme veracidad. Frente a eso hemos tenido a un investigado que ha cogido su derecho a mentir, hasta errático, no ha contestado a cosas y yo creo que se le han pillado muchas mentiras que podremos soportar con prueba y ahora la instrucción seguirá adelante.
La presidenta de Mèxit, Clàudia Sheinbaum, reconeix el gest d'acostament del rei Felip Cisec, que ahir va admetre abusos durant la conquesta d'Amèrica. Malgrat això, deixa clar que no és tot el que esperaven. És un acercament del rei que reconocemos. Perquè a diferencia de hace varios años, donde no...
Pues ni siquiera se reconoció la carta que envió el presidente López Obrador y hubo realmente un enfriamiento de las relaciones. Puede uno decir, bueno, no fue todo lo que hubiéramos querido, pero la verdad es que sí es un gesto de acercamiento. Sheinbaum no descarta participar a la cimera iberoamericana que es farà el mes de novembre a Madrid.
El regidor de Compromís a l'Ajuntament d'Altea, la Marina Baixa, investigat per presumptes maltractaments a la seva parella, ha deixat el càrrec al govern municipal. València, Alba Barbós, de Bona Tarda. Bona Tarda. L'Edil ha renunciat a l'acte després que el detinguessin diumenge per haver agredit i coaccionat la seva companya.
L'alcalde del TEA, també de compromís, li havia retirat les competències que tenia el consistori i li ha acceptat la renúncia. En un comunicat, el govern municipal ha condemnat qualsevol tipus de violència, especialment contra les dones. La policia va detenir Rafael Ramon Montbó diumenge i ahir va quedar en llibertat. Alba Barbosa, Catalunya Ràdio, València.
I detenen una dona a Riudoms, al Baix Camp, que liderava un grup d'estafa que estafava gent de tot l'estat a través de l'anomenat mètode del fill en dificultat. La policia espanyola calcula que han defraudat al voltant de 100.000 euros. Tarragona, Ricard, avui és bona tarda.
Bona tarda. Els ciberdelinqüents es feien passar pels fills de la víctima estafada elegant que tenien problemes. S'explicaven que havien canviat de telèfon i que necessitaven que els fessin una transferència urgent. La investigació que porta un jutge dirun al País Basc ha ordenat l'escorcoll del domicili de Riudoms des d'on operava la dona detinguda. S'encarregava, suposadament, de reclutar el que es coneix en l'argot policial com a mules. Persones que, a canvi d'una quantitat econòmica, obrien comptes bancaris on s'ingressaven els diners de les víctimes. La investigació continua oberta. No es descarta més detencions i la localització de més víctimes. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
Empitjora la contaminació a les fonts d'Osona i al Llucenès, segons l'últim mostreig del grup de defensa del Ter. El 44% de les fonts analitzades superen el llindar de nitrats que l'OMS s'ha fixat com el límit de potabilitat. Quatre punts més que fa un any. Les abundants pluges dels últims mesos han fet que gairebé totes les fonts ràgid. No es veia des del 2021. Santa Cecília de Voltregà, Tia Dell, bona tarda.
Bona tarda. La pluja ha arrossegat els nitrats que s'havien quedat atrapats als camps durant la sequera i els ha portat fins als acuífers, tal com ha explicat aquesta emissora Dolors Català, membre del GDT. És un porí que l'anem tenint als camps, que no el gasta la planta i quan plou se'n va cap als acuífers i ens contamina els acuífers.
L'entitat lamenta que l'administració sigui incapaç d'abordar el problema de manera seriosa i els enigna a veure la gran quantitat de recursos que s'han utilitzat per lluitar contra la pesta porcina africana per protegir, diuen, el compte de beneficis dels grans industrials del porc. Natia Dill, Catalunya Ràdio, Santa Cecilia de Voltregà.
Els esports amb Sonia Oler, bona tarda. Bona tarda, Maria. El president electe del Barça, Joan Laporta, diu al Matí de Catalunya Ràdio que el seu principal objectiu és acabar l'estadi i renovar Hansi Flick. També ha parlat de l'estadi Johan Cruyff com a alternativa quan s'instal·li la coberta del Camp Nou l'estiu de l'any 2027.
Hansi Flick, a la previ del partit de demà contra el Newcastle, el Camp Nou, diu que no entrenarà cap més equip un cop deixi el Barça. Avui se sabran els quatre primers equips classificats per als quarts de final de la Lliga de Campions. Ajuguen a tres quarts de set, Sporting Bodoglim amb un 0-3 a l'anada per als noruecs. I a les nou, Arsenal-Leverkusen amb empat a un. Manchester City-Madrid amb un 3-0 a favor dels blancs de l'anada. I el Chelsea-PSG amb un 5-2 favorable als parisencs en la primera part.
El partit City-Madrid, així com el seguiment de la resta de partits de quarts previstos per avui, els podeu seguir a la Champions a Catalunya Ràdio amb el Sergi Andreu i Ricard Torquemada. A l'anàlisi a l'AP i a 3CAT a partir de 3 quarts de 9 d'Alves. Però la Blaurana Catacoll ja recuperada estarà a punt per a la tornada a les semifinals de la Copa de demà contra el Badalona Women.
I en bàsquet, la penya juga aquest vespre a les 8, a la pista de la Unicaja de Màlaga, al primer lloc del grup del top 16 de la Champions de la FIBA. Tots dos ja estan classificats per als quarts de final i qui guanyi tindrà el factor pista a favor en el playoff. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
El parc de Lluiaquiet acollirà el 20 de març una sessió del procés participatiu per la remodelació dels jocs infantils amb la voluntat d'implicar els infants del barri en la definició de l'espai. L'activitat tindrà lloc a les 5 de la tarda al mateix parc. La proposta preveu reorganitzar els jocs existents, ampliar els més utilitzats i incorporar nous elements per a infants de més edat, així com ampliar la zona de joc amb aquestes noves incorporacions.
L'objectiu és adaptar l'espai a les necessitats i usos detectats. A la sessió hi participaran infants dels espais de participació que han fet una recollida prèvia d'informació i actuaran com a representants alumnes de les escoles del municipi. El procés s'emmarca en les actuacions de millora de l'espai públic i està organitzat per l'Ajuntament de Sant Just. Pel que fa a Medi Ambient, Sant Just acollirà el pròxim 19 de març al taller Clar com l'Aigua, una activitat divulgativa per apropar a la ciutadania el cicle integral de l'aigua i la importància d'una gestió eficient d'aquest recurs.
La sessió tindrà lloc a les 6 de la tarda a la vagoneta i s'allargarà fins les 8 del vespre. L'activitat de caràcter gratuït s'emmarca dins del programa Repara't als municipis i té com a objectiu oferir coneixements pràctics sobre els processos que intervenen en la gestió de l'aigua, així com fomentar una major consciència sobre el seu ús responsable.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia amb un màxim de 48 hores d'antelació, ja sigui a l'equipament de les escoles o a través de la web de la xarxa d'equipaments culturals. El taller compta en places limitades amb un màxim de 20 assistents i un mínim de 10. I pel que fa a cultura, l'escriptor Sant Justenc David Cordero ha presentat recentment la seva novel·la titulada Gossos.
L'obra, que ja es troba disponible a les llibreries, planteja un escenari inquietant. Què passaria si un grup de persones es trobés en un entorn sense cap mena d'autoritat, lleis o control policial? Aquesta premissa serveix a l'autor per qüestionar si la nostra societat actua de forma cívica per voluntat pròpia o si, per contra, el nostre comportament està limitat exclusivament per la por al càstig.
La trama segueix tres parelles que decideixen abandonar la ciutat a la recerca d'una vida autosuficient i lliure de la influència tecnològica. No obstant això, en arribar a un poble aïllat dels Pirineus, es troben amb un grup de persones que han renunciat a qualsevol norma social, comportant-se com una manada territorial i salvatge. Segons ha explicat l'autor, la novel·la transita des d'una història sobre relacions humanes fins a un clima de terror i violència psicològica. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts, som-hi i seguim amb aquesta meravellosa setmana. Clar que sí, el dia avui espectacular, un solet increïble. Però ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant el Biel Búlic, músic independent Sant Justenc. Seguidament, Mare meva, quin xou, amb tota l'actualitat teatral, amb la companyia Mare meva. I posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vitor. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Reunió d'urgència entre el govern català i Esquerra Republicana per intentar salvar els pressupostos de la Generalitat en només tres dies de la votació al Parlament. Les dues parts han reprès avui les negociacions aquest migdia i les continuaran també aquesta tarda, amb la possibilitat sobre la taula d'ampliar el calendari per guanyar temps.
Amb els republicans mantenint l'esmena a la totalitat, els pressupostos tenen ara mateix molt poques opcions de prosperar i l'executiu s'arrisca a una derrota parlamentària que complicaria molt la legislatura socialista. Davant d'aquest escenari, el govern podria acabar retirant-los per negociar-los més endavant, però demanaria a Esquerra garanties de suport
garanties de suport futur i facilitar mesures econòmiques urgents. Per la seva banda, Esquerra manté la seva línia vermella, exigeix compromisos clars perquè Catalunya pugui gestionar la recaptació de l'IRPF, considerant que aquestes garanties no han arribat i critiquen que els pressupostos s'hagin presentat sense un acord previ. Un bloqueig polític que pot allargar-se mesos i que, si no s'arriba a una entesa d'última hora, podria ajornar l'aprovació de comptes fins després de l'estiu.
Fins demà!
Els Estats Units responen a la negativa de suport de l'OTAN per les operacions a l'estret d'Hormut. En un missatge a la xarxa social Trut, fa poc menys d'una hora, el president Donald Trump ha llançat un missatge contundent assegurant que no necessita el suport de l'OTAN per a l'ofensiva a l'estret d'Hormut.
Segons ell, la majoria d'aliats han rebutjat implicar-se, malgrat que li van donar suport a l'ofensiva sobre l'Iran. Trump ha carregat contra l'OTAN i defensa que, de totes formes, l'operació està sent un èxit i que Washington pot actuar en solitari. Una publicació que evidencia la fractura clara entre els socis tradicionals d'Occident i Europa.
Avui mateix ha dimitit Joseph Kent, director del Centre Nacional Antiterrorista dels Estats Units. Ha renunciat de manera immediata en no donar suport a la guerra contra l'Iran. En la seva carta afirma que el país islàmic no representava una amenaça imminent, contrarient, per tant, directament als arguments utilitzats per justificar l'ofensiva per part de l'executiu americà.
Mentrestant, sobre el terreny, Israel ha intensificat els seus atacs i assegura haver eliminat figures clau del règim iranià. El ministre de Defensa, Israel Kats, afirma que ha matat Ali Larijani, considerat un dels homes més poderosos del país i peça central en la presa de decisions. També hauria mort Glomresa Soleimani, líder de la milícia Basih, clau en la repressió interna iraní.
Com a resposta, l'Iran ha intensificat la seva ofensiva, especialment el Golf Pèrsic, i ha llançat missils contra territori israelià. Al mateix temps, Israel continua bombardejant objectius tant a l'Iran com al Líban, alimentant un cicle de represàlies molt creixent a la zona.
I creuant l'oceà, Cuba es troba immersa en una situació de molta dificultat. El país pateix una crisi energètica provocada pel bloqueig patroler imposat pels Estats Units, que està deixant l'illa sense subministraments energètics. Les conseqüències ja són notòries per als habitants, i ara mateix Cuba s'enfronta a una nova apagada elèctrica generalitzada, la sisena només en un any i mig.
Per acabar-ho de greujar, aquesta matinada s'ha registrat un terratrèmol de magnitud propera a 6, a l'est del país, tot i que de moment s'han notificat d'anys greus. No s'han notificat d'anys greus. El tall de llums ha deixat sense llum a més de 10 milions de persones a tot el país.
I el govern cubà ha confirmat una desconnexió total del sistema elèctric nacional i investiga les causes mentre intenta restablir el servei. La situació ha provocat protestes i llargues cues a les benzineres i està afectant sectors clau com el turisme.
En aquest context, el president nord-amèricà Donald Trump ha augmentat la pressió i ha afirmat que seria un honor prendre Cuba qualificant el país d'una nació fracassada. Mentrestant, el govern cubà ha anunciat reformes econòmiques i s'ha mostrat obert a negociar amb Washington per intentar alleujar la crisi. Segons el New York Times, però, l'administració de Donald Trump estaria exigint la sortida del president cubà, Díaz-Canel, per aixecar el bloqueig energètic.
La tensió entre Afganistan i Pakistan continua escalant en un conflicte no declarat que ja entra en la seva quarta setmana. Les autoritats talibanes han denunciat que ahir un verdeig paquistanès sobre Kabul va provocar la mort de 400 persones i més de 200 ferits en un hospital.
Segons el govern afganès, l'atac ha afectat un centre de desintoxicació, mentre que el Paquistan assegura que es tractava d'una infraestructura vinculada als talibans paquistanesos i defensa que va ser una operació de precisió. De moment no hi ha fons independents que confirmin la xifra de víctimes, tot i que les imatges mostren una gran destrucció i desenes de cosos recuperats entre les runes.
El conflicte també s'ha intensificat sobre el terreny amb milers de famílies desplaçades i nous enfrontaments a una de les fronteres més tensionades del món. A més, els talibans afganesos haurien aconseguit per primer cop atacar amb drons territori paquistanès.
Segon dia de vaga al sector de l'educació amb mobilitzacions destacades al camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Milers de docents s'han manifestat a Tarragona i a Tortosa amb el suport del sector agrari i la presència de tractors. Les protestes han provocat talls a carreteres i marxes lentes amb vies com l'A7, l'N340 o l'AN240. I fins i tot el bloqueig dels accessos al port de Tarragona a primera hora del matí.
El professorat reclama millores salarials, reducció de ràtios i menys burocràcia i rebutja l'acord recent del govern amb comissions obreres i UGT que consideren totalment insuficient. El conflicte continua obert mentre els sindicats exigeixen una nova negociació amb el govern català.
I el jutge ha rebutjat dictar una ordre de protecció per la inspectora que va denunciar per agressió sexual l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional, José Ángel González. El cas es remunta a uns fets denunciats el 23 d'abril de 2025, quan, segons la querella, la gent hauria estat requerida pel seu superior institucional.
i traslladada a un habitatge oficial, on presumptament es va produir l'agressió sexual en un context marcat per una relació prèvia i una clara asimetria de poder. Segons la resolució judicial, el magistrat considera que, tot i que la investigació continua oberta, no s'aprecia risc actual per a la denunciant. Argumenta que no hi ha hagut contacte entre les parts des del mes de juliol i que l'investigat ja no ocupa cap càrrec de responsabilitat.
La inspectora ha ratificat la denúncia davant del jutge mentre que l'ex número 2 de la Policia Nacional ha negat tots els fets i ha atribuït la querella a un conflicte personal per gelosia. L'advocat de la denunciant ja ha anunciat que recorrerà la decisió mentre que el cas continua en fase d'instrucció.
La cantant catalana Rosalia va estrenar ahir a Lió la seva gira luxe amb un espectacle majúscul que va entusiasmar a les més de 16.000 persones assistents. El concert de gairebé dues hores es va estructurar en quatre actes i va combinar estils molt diferents, des de la música clàssica i el flamenc fins al tecno i els ritmes e-àtins.
l'artista va fer conviure les cançons del seu nou projecte més íntim i espiritual amb els grans èxits de la seva etapa anterior. Amb una posada escènica molt cuidada, amb orquestra, ballarins i una escenografia teatral, Rosalia va oferir un espectacle visual i emocional, amb moments que van anar des del ballet clàssic fins a l'ambient de rave.
Una gira que tot just comença i que ja apunta a ser una de les més destacades de l'any. Dintre d'un mes la tindrem aquí, a Barcelona, al Palau Sant Jordi. Ara a la informació de Sant Just anem amb els titulars municipals.
Sant Just impulsa un procés participatiu per renovar els Jocs del Parc Iuliaquieta. La sessió prevista per al 20 de març incorporarà les aportacions dels infants del barri en el redisseny de l'espai lúdic.
Dona i empresa impulsa una trobada d'emprenedors a Sant Just d'Esvern. El cicle Daitals reuneix professionals de diversos sectors el 19 de març per compartir experiències i fomentar connexions en l'àmbit local.
Un taller a Sant Just d'Esvern apropa el cicle de l'aigua a la ciutadania. Clar com l'aigua oferirà el 19 de març una sessió gratuïta a la vagoneta per entendre la gestió i l'ús responsable d'aquest recurs. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
I avui torna la Champions League amb els primers partits de la tornada dels vuitens de final. El partit més destacat és el Manchester City-Real Madrid, en què l'equip de Pep Guardiola intentarà remuntar el 3-0 en contra de la nada. El Real Madrid arriba al duel reforçat amb bones sensacions després del partit de nada i del partit del cap de setmana on van col·lejar a l'Elx. A més, Arbeloa ja podrà comptar amb Kylian Mbappé i Jude Bellingham.
Els altres partits que completaran la jornada d'avui són l'Sporting de Lisboa Bodo, el Chelsea PSG i l'Arsenal Bayern Leverkusen.
Demà serà el torn del Futbol Club Barcelona que rebrà a l'Spotify Camp Nou al Newcastle United després de l'empat a 1 a Anglaterra. L'equip de Hansi Flick arriba al maig amb bones sensacions després de golejar el Sevilla aquest mateix diumenge. Això sí, els blaugranes necessitaran una molt millor versió de la mostrada a Newcastle si volen classificar els quarts de final de la competició europea. En l'anada, el Barça no va saber dominar la superioritat física dels anglesos i van patir molt.
i no van poder dominar el rival en cap tram del partit.
I Joan Laporta ha anunciat aquest matí que té a punt l'acord de negociació per la renovació de Hansi Flick fins al 2028. Recordem que fins ara té contracte fins al 2027 i, per tant, allargarien el contracte una temporada més. Hansi Flick, a més, aquest matí també ha reforçat la idea del president i ha dit que l'últim club que entrenarà serà el Barça i que serà el seu últim treball.
I ara sí, passem a presentar la cançó del dia.
I avui tornem a la música catalana i ho fem de la millor manera possible, amb el grup que ens ha robat el cor a tots. He triat una cançó preciosa que parla de viure, de viure la nostra vida sense por, amb intensitat i amb molta il·lusió. I és que la peça d'avui és una invitació al salt vol, a deixar enrere els dubtes i atrevir-se a viure amb llibertat, encara que el camí sigui incert i en alguns moments ens faci dubtar.
La lletra ens parla d'un recorregut vital, de caigudes i de moments foscos que lluny de destruir-nos ens han fet més forts. És un missatge profundament optimista que defensa que la incertesa no sempre és negativa, sinó que també pot ser el motor que ens fa avançar. La cançó és un crit a viure sense por. Un crit a viure sense por el que diran i sense perdre el temps intentant encaixar en allò que els altres esperen de nosaltres.
i que al final el més important és viure amb coherència amb els nostres valors i amb les nostres creences. Darrere d'aquesta peça hi ha una de les bandes més influents del pop rock català contemporani. Nascuts a Osona han sabut connectar amb tota Catalunya amb una música molt elaborada i treballada que et fa reflexionar i també gaudir. Amb el pas dels anys s'han consolidat com el gran referent dins de l'escena musical catalana.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 2019. La cançó té moltes referències a les aus i el grup que la fa plega aquest 2026. Doncs va, avui és molt fàcil, així que va, anem directament amb Serem ocells d'Ocasgraces.
Amunt, si encara hi ets és un ple, el d'ha aguantat la vida amb tu. Ens ha ajudat al fons en tot és fosc, quan ho veiem tot perdut. Avui vull ser l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, vés-te'n cap amunt.
I què importa si ningú ho entén, que les mateixes pors que enceguen, són finestres plenes de llum, i alzo el vol, marxo lluny. I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
Fins demà!
Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi. No cal que deixis de fer res, vull que sentis que ets aquí. Si algun dia et perds, segur que et serveix. Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt.
I què importa si ningú ho entén, que les mateixes fos que enceguen, són finestres plenes de llum, i al suavó marxo lluny. I què importa si ningú ho entén, el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent, vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.
No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà gàbies per tants ocells i a dins l'aire no ens calen papers. No sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei.
Doncs què hem de dir i que no sàpiguem ja duques gràcies? Segurament res, però bé, són un grup meravellós i una llàstima que marxin aquest 2026. Però bé, així és la vida i les cançons sempre ens quedaran. Ara sí, passem a l'afemèride del dia.
Avui, 17 de març, es celebra el dia de Sant Patrici, una festivitat originària d'Irlanda que homenatgia el seu patró. Una data profundament arrelada a la cultura irlandesa que combina religió, història i identitat col·lectiva. Carrers tanyits de vers, música tradicional, desfilades i una celebració compartida que reforça el sentiment de comunitat del poble irlandès. Però, si mirem al nostre voltant, avui Sant Patrici es celebra a moltes altres ciutats del món.
La celebració es replica gairebé com una còpia exacta, però buida totalment de significat. I aquí és on hem d'aturar-nos un moment i fer una petita reflexió. Perquè això no és un cas aïllat. Ho hem vist també amb Halloween i amb altres festivitats importades que a poc a poc han anat guanyant espai en societats que ja tenien les seves pròpies tradicions.
Vull deixar clar que el problema no és compartir cultures, això sempre ens ha enriquit les societats. El problema és quan aquest intercanvi es converteix en substitució, impulsada sovint pel consumisme i per una cultura global que tendeix a homogenitzar-ho tot.
Quan una festa deixa de tenir arrel i es converteix en un producte, perd tot el seu sentit. I quan això passa de manera generalitzada, el que es posa en risc no és només una celebració en concret, sinó la diversitat cultural. La qüestió no és rebutjar ni d'immunitzar aquestes celebracions, sinó situar-les al seu lloc.
Aquí a Irlanda celebrin Sant Patrici amb tota la seva autenticitat, amb el pes de la seva història i de la seva identitat. Però aquí també cal cuidar i preservar allò que és nostre. Les nostres festes, les nostres tradicions, les nostres formes de celebrar i de sentir. Perquè una cultura és un testimoni de segles i segles d'evolució i necessita ser viscuda, transmesa i també protegida. I en un món cada cop més globalitzat, defensar les pròpies arrels no és tancar-se, és simplement no desaparèixer.
Avui que moltes persones es vestiran de verd i es posaran un barret de Guinness, és un bon dia per recordar que la riquesa del món no està en ser tots iguals, sinó en mantenir allò que ens fa diferents.
I ara una petita pausa per publicitat i seguim. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. I ara sí, arrenquem amb les seccions d'avui. Arrenquem entrevistant el Biel Bullig, músic independent de Sant Just.
Fins demà!
Bona tarda, Biel, què tal, com estàs? Encantat d'estar aquí i estic molt content d'estar aquí avui a Ràdio d'Esvern, que és on visc jo. Nosaltres també estem molt contents de poder donar suport una miqueta als músics independents d'aquí del nostre poble, clar que sí. I això que escoltàvem ara és Buits, de tu, del Biel Bulli. Què tal, com és això, què és aquesta cançó que ens pots explicar?
Aquesta cançó és la primera que vaig treure abans de l'EP, era com un avançament del que seria l'EP. Aquesta cançó té un missatge una mica més profund del que pot semblar a primera vista. Comparo com dos tipus de vida, la gent que és rica i que té de tot i també la gent que no té tant i que està vivint al carrer, per exemple.
i ens comparo aquests dos tipus de vida i també al final les tornades, els distribuïs, faig com una mena de reflexió dient que tant una vida com l'altra pot portar a la infelicitat, que si ets ric el tindreu de tot, el tindreu de tot pots estar com infeliç també, pots estar una mica buit en si i també la gent que viu al carrer doncs molt acostuma a estar buida.
Sí, sí, sí, sí. Clar, al final aquest títol ho deixa clar, no ho puguis, malgrat a vegades tenir diners no tot és això i aquesta reflexió és molt interessant realment. Biel, abans de començar a desgranar una mica més aquest EP que ha sigut d'Alfons a tu, m'agradaria que ens fessis una mica cinc cèntims de qui ets tu, una petita presentació de què és el Biel i què fa.
Home, doncs en dic Biel Bullic, sóc un artista d'aquí a Sant Lluís, i vaig començar penjant música a principis d'any passat, concretament el 28 de març de 2025. Vaig començar el meu primer single, que s'anomena Cel Sarer. Posteriorment vaig treure uns dies bons, que és un altre single, i ara el següent pas que he decidit fer ha sigut fer aquest EP, més profund i buscant una faceta com més profunda de mi, saps? Molt bé.
I aquesta passió per la música d'on et ve? Quan et neix? Doncs de molt petit. O sigui, la meva família som molt músics tots. Vale. I ja des de petit el meu pare m'ensenya grups així més anglesos com Beatles i grups així per l'estil. I a partir d'aquests moments doncs vaig començar a agafar com interès per la música fins a principis d'any passat que vaig decidir fer el pas i començar amb la música.
Per tant, això ho has mamat a casa des de ben petit do, eh? I costa fer aquest primer pas de dir, escolta, ara ho trauré, ho faré públic. Sí, costa molt perquè jo sóc una persona que es pensa molt les coses, que potser es ratlla molt amb tot a vegades, i al principi fa com una mica de por de... També pel que diran. Sí, pel que diran, exacte.
Però al final és fer el pas, tota la gent que estimes i que t'envolta sempre t'estarà ajudant amb el que sigui i sento que amb aquest tema m'he sentit bastant acollit i m'han ajudat molt també a començar aquest camí. I tant que sí, el teu primer P, que és aquest que comentàvem del fons a tu, es va publicar el 13 de març, oi? Sí. Pot ser? Perfecte. Què ha significat per tu aquest projecte?
Ho comentaves una mica, que et pagues una mica més d'evolució, però què significa treure un primer P? Significa que ja he començat a tenir molta més discografia com a artista, també. Al final són cinc cançons i només tenia dues, així que m'ha anat molt bé per incrementar la discografia. I també m'ha ajudat molt a nivell personal
a tindre paciència, perquè un EP i un àlbum costen molt de fer, més del que la gent es pensa, i m'ha ajudat molt a aprendre com a músic, com a productor, com a diatrista, com a mesclador, moltíssimes coses que envolten les cançons. Perquè abans em comentaves que molta de la feina de l'EP l'has fet tu. Sí, moltíssima.
M'ha ajudat una amiga meva que es diu Diana, que la vaig conèixer a batxillerat, i m'ha ajudat a fer com un repàs final que s'anomena el màster, que és ja per posteriorment penjar-ho a les plataformes digitals. Molt bé. I doncs em va ajudar amb aquest tema. Però tot el més de gravació de quasi tot, ho he fet jo. També amb alguna ajuda d'alguns amics, com per exemple el Max Solà, que és un amic meu d'un petit grup que tenim de covers. Molt bé. I també és com més propi.
doncs em va ajudar bastant amb la gravació de pianos i un altre amic d'ara del cicle que estic fent doncs em va ajudar amb la gravació dels violins. Molt bé, per tant una cosa bastant coral, eh? Sí, bastant coral. Molt bé. És un projecte molt íntim, molt reflexiu aquest EP i és una mica més gris del que havies fet fins ara, no? Almenys és la sensació que m'ha donat. Per què has fet aquesta evolució?
No sé, sentia que els dos primers temes tenien molt bones vibres i tal, però també em venia de gust fer una mica un canvi i buscar temes que em facin més reflexionar. Són temes que m'acostumen a fer reflexionar bastant i ha sigut aquest canvi per inspeccionar com intentar explorar àmbits nous i per trobar-me com a artista també.
Molt bé. Hem parlat una mica de Buits, que és la cançó que vas publicar primer per fer la presentació d'aquest EP. En canvi, Reses com abans, que també és una cançó que de fet estàvem escoltant ara fa poc de fons, reflexa un sentiment de nostalgia que crec que tots hem tingut, no? El de voler tornar a ser un nen sense les preocupacions del món adult. Per què això?
Doncs res, com a mani, és com una nostàlgia però que també està molt encarada al futur. Al final de la cançó també es fa com una conclusió que s'ha de viure el moment i que ara que ja tinc com una experiència passada que ja he viscut records molt bonics, doncs intento aprofitar-los al màxim ara dels moments que estic passant perquè en un futur siguin molt bons records.
Clar, es mira el passat amb nostàlgia, no? Dir, ostres, no tenia cap preocupació, però també és veritat que hi ha un missatge final molt positiu, no? Sí. I un missatge d'optimisme que a vegades el trobem a faltar en algunes cançons. Sí. I ara et vull preguntar una cosa, perquè ja escolten la cançó, hi ha un adeu que sona, pot ser que sigui dels 5 segons? Sí. No, no, dels 5 segons no. A mi em sonava com el mic. Això és molt heavy. És l'àudio que tenim al telèfon fixe de casa. Vale.
si no va fer una trucada per qualsevol cosa sona aquest àudio i sortia amb la meva mare i el meu pare crec que som potser som tota la família i l'àudio sóc jo de petit que em deien has de dir adeu per allò del telèfon i has agafat això eh sí però ho queda molt xulo està molt ben pensat i queda molt bé jo em pensava que venia del mic no ho sé perquè em recorda el 5 segons no el 5 segons no
També m'ha sorprès molt el tema, no m'en vull anar, perquè al final ets molt jove, i ja tens una cançó on parles de la mort, i de la mort, que al final és una cosa que ens angoixa molt, però et volia preguntar, és una cosa amb la que tu pensis molt, amb la mort? Sí, és una cosa amb la que, a veure, moltíssim tampoc, però sí que em venen els moments. És un tema que el sento bastant proper des que va morir meu avi fa 4 anys, que aquest 18 ja faran 4 anys.
Des d'aquell moment són pensaments que han vingut més sovint.
I no sé, em venen com aquests punts que m'interessen, de saber què passa després de la mort, com curiositat, saps? Sí, sí, al final és una curiositat molt humana, al final. Tots volem saber una mica què hi ha després de la mort i potser mai ho sabrem, també ho dius a la cançó. Sí, no ho sé i mai ho sabrem. Exacte. Aquest EP t'ha costat molt de treure, ja ho has dit, però quant temps has estat elaborant-lo? He estat fent-lo des de principis de l'estiu passat.
També el seu EP, que no inclou ningú la cançó que tenia abans jo, m'ha deportat encara més temps perquè són tot cançons noves i pensades per aquest EP, saps? Clar, potser les dues primeres cançons no m'encaixaven tant amb l'EP perquè són molt més contentes i més optimistes.
Ens m'ha portat bastant de temps, sí. I quan feies les cançons, quan deies, va, vaig a fer un EP, vaig a fer les cançons, quin era el procés creatiu que tenies? Primer et venia la idea, una lletra, una melodia, com és el procés de crear una cançó? Jo abans acostumava primer a pensar els acords i després ja anar introduint la lletra pels acords que he fet, perquè jo soc molt més de... A mi personalment m'agraden molt més composants instrumentals que lletres. A mi les lletres potser no m'agraden tant.
Però és un amic que també he de reforçar aquí, clar, he de treballar si vull ser músic. I llavors ho feia d'aquesta manera, però aquests dies últimament amb les noves composicions estic intentant fer primera lletra, o sigui treballar-la molt més i després fer l'instrumental a partir de la lletra. Sento que d'aquesta manera surten lletres molt més treballades i més complexes. Cuidant-nos molt com sempre hem fet...
Un mar lluent que palpa aquell cel blau i clar.
Això que escoltàvem era Uns dies bons, també del Biel, però això és de l'etapa anterior, no ho podríem dir, de fa uns deu mesos, que tampoc ha passat gaire temps. Però l'he posat perquè escoltant les teves dues primeres cançons, aquesta d'Uns dies bons i Cel Sarer, doncs al final és una temàtica molt diferent, és el que comentàvem. Aquestes dues primeres cançons són d'amor, no?, al cap i a la fi? Sí, no tenen relebre amb què estic fent ara.
Suposo que és una carta d'amor a una persona especial. Com has viscut tu aquesta evolució? Passar de fer això a fer el nou EP? L'he vist molt bona. Ja, com he dit anteriorment, m'ha ajudat molt. El que sí que, òbviament, no penso deixar de banda les temàtiques que he fet en els dos primers temes. Sento que són molt comuns i... Aquests temes són molt comuns i... Sento que els tornaré a fer. I aquestes temàtiques més d'amor venen d'una experiència personal?
Sí, sí. Estàs enamorat, eh? Sí. Molt bé, molt bé. I escolta, quan fas música, amb quins referents t'acostumes a dir, ostres, això m'agrada, prenc aquest referent com a un referent i t'inspires una mica amb el que fan els altres. Sí, doncs jo abans de començar a fer música en català, escoltava molta música anglesa, escoltava bastant, bé, el que ja he dit, Beatles, Queen, m'agraden moltíssim.
I els dos referents que més em van ajudar a començar a fer música en català, perquè jo abans quasi no escoltava música en català, van ser Pau Hebe primer de tot, que me'l va introduir el meu germà, i sóc un bohémio que també me'l va introduir el meu germà. Per tant, li devem per del disc al teu germà, eh? Sí, li devem.
I són artistes que em van fer veure, jo al principi tenia la imatge de la música catalana com una mica llunyana, no estava molt ficat en el tema. I descobrint aquests dos artistes, com que eren molt del meu estil i molt del meu rotllo, em vaig començar a interessar per la música en català també. I això m'ha portat a conèixer molts més artistes de...
Sí que és veritat que ara que ho deies, sí que és veritat que una mica sí que recorda a vegades a Pau Ballbé, no? Sí que aquesta influència... El Boim aquest no el conec, per exemple, però després de l'entrevista me'l posaré perquè no el conec, però sí que és veritat que tens aquest toc de cantautor, no? Sí, de cantautor. De cantautor català que algun cop ja hem escoltat per aquí, per terra nostra. Quin objectiu tens en aquest projecte?
Doncs jo soc més de posar-me objectius a curt plaç, i ara mateix com a primer objectiu tinc fer un concert, trobar una banda amb qui tu caig i començar a mostrar les meves cançons al públic ja en format de banda, i no tant de cantautor jo en solitari.
el que és el meu objectiu ara mateix, després com a futur fer col·laboracions, potser fer concert a algun lloc una mica més top, però de moment és aquest. No t'angoixa, no, per tant, ara? Poc a poc. No t'angoixa, poc a poc. No, sí, poc a poc, sí, sí. Al final és una cosa que porta molt de temps, desenvolupar-te com a músic i tal,
És un llarg recorregut, sí. I quan vas escollir fer el teu debut, fer la teva primera cançó, que va ser el Sarer, decideixes fer-ho en català, és ara el que parlàvem, que és una decisió molt complicada, o més que complicada, significativa, perquè et marca molt el destí de la teva carrera, castellà, català, anglès... Per què vas triar el català? Sinto que m'expressava molt més en català, la veritat. Jo, al ser català, òbviament m'expressaré millor en català...
I llavors amb lletres que feia abans angleses i tal potser no eren tan expressives o no eren tan complexes com jo volia que fossin, saps? I has trobat en el català una manera de connectar molt més purament, no? Sí, sí, sí. I què creus que pots aportar tu a l'escena catalana actual? Veient el que hi ha i el que potser falta... Sí, que falta bastant...
com un rotllo més rockero en general. També és cert que amb el nou àlbum que han tret la Ludwig van, no sé si saps qui són, han tret un àlbum així més rockero i tal, doncs trobo que ells estan començant a portar aquest rock una altra vegada a Catalunya, però sento que potser el rock més indie, estil Strokes, Artie Monkeys i d'aquest estil, que no és tan, no sé com dir-ho, tan rocker.
Sí, sí, sí, clar, el rock que tenim en ment de més heavy només, això. Sí, és molt més com chill, saps? Mhm. Doncs trobo que no hi ha ningun, a ver, potser no els conec, eh, però no hi ha ningun artista, no hi ha ninguna banda que faci aquest estil de música Roller Team Monkey Strokes en català. Sí, sí, vale.
I com que és un dels gènes que més m'agrada, Indie Rock, i els grups també, doncs sento que en català fa falta, saps? I tant, i tant. No, no, sí, sí, la veritat és que sí, vist d'aquesta manera i analitzat així, sí que tenim aquí un forat i escolta, a veure si el pots omplir tu i ell i et veiem dintre d'època en escenaris molt grans.
Per anar acabant l'entrevista, et vull preguntar també què podem esperar d'aquest projecte, més discos, més EPs, més música, quan tindrem nova cosa? Sabem que acabes de treure l'EP, per tant, això té temps, però tens projecte per fer nous discos? Sí, tinc pensats en alguns projectes, tinc alguns singles que estic fent ja, aquests dies, i tinc pensats en algunes col·laboracions també.
Molt bé. Més EP's i més àlbums, o més àlbums, no, perquè no en tinc ningú, però algun àlbum no en tinc pensat encara. Paciència, no? Sí, paciència. I quan sigui el moment i trobi que és el moment adequat, doncs fareu un àlbum o alguna cosa per l'estil. Vull esperar-me una mica i seguir fent singles i coses més senzilletes, saps? I tant que sí. Ara, ja per acabar, et diré unes frases i tu me les has d'acabar de completar, vale? Vale. El que més m'indigna és...
La agocentritat. El que més em preocupa és? La mort. No, és veritat? El més xulo de fer música és? El més xulo... El cantant d'Aludic Man. És un xulo. Molt bé. I el més xulo, el més divertit, el més... Amb el que tu passes més bé de fer música? Amb el Max Solà, amb el que potser és el meu pianista, m'ho passo superbé fent música. Tocant amics, no? I un escenari somiat? Escenari somiat... Home.
Sant Jordi, òbviament. I un somni per complir?
ni idea, un Spotify cap nou que fa no cas gràcies, doncs allà potser molt bé, perfecte, però queda lluny molt bé, doncs escolta Viel, gràcies per aquesta entrevista ara et volia fer una pregunta i és si ens podries tocar alguna coseta ara en directe clar, clar, clar, sí? tinc aquí preparat ja endavant, que ens tocaràs? us tocaré el que hauria estat que és l'últim tema del nou EP molt bé, així curtet i espero que us valori perfecte, doncs quan vulguis
cops que em poso a pensar el que hauria estat, si aquella nit no ens haguéssim creuat. La teva olor no estaria als meus llençors, no tindria ningú amb qui no sentir-me sol.
Seríem coneguts, potser amics llunyans, el que hauria estat. Tinc por de valorar el que tenim massa tard, no vull que acabi ni ara ni mai.
Escolta, Biel, la veritat és que hi ha pèls de punta. Això sona molt bé i de veritat que jo crec que aquí hi ha futur. Moltes gràcies. Biel, gràcies per venir avui aquí al refugi i ens retrobem per aquí va el poble segur. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu.
per tot el món semblen feliços per dintre falta amor tothom té vides molt diferents però algunes porten el mateix tinc por d'estar sempre ple de res
Doncs seguim escoltant el Biel, anem amb la seva primera cançó, anem a escoltar Cel Sareba. Una de les coses que més m'atrapen a part dels teus ulls és el cel, on hi ha de tot, no ulls i estel.
Cel serè, hi ha cops que sento que les persones que més he estimat m'estan veient.
S'assembla als teus ulls però no et puc comparar amb ningú. Quan ens vam conèixer feia un cel molt oportú i encertat igualment té molt mèrit trobar una cosa que al mínimament s'assembli a tu. Quan em calia sol i claredat
Ella va aparèixer enmig de tots els rags. Els núvols van desaparèixer, tot havia canviat i nous colors per fi es varen projectar. Una de les coses que més m'atrapen a part del cel ets tu, que tens de tot, no et falta res.
Junts podrem seguir avançant, no demano res més. Vull caminar amb tu sobre aquest blau saceret.
S'assembla als teus ulls però no et puc comparar amb ningú. Quan ens vam conèixer feia un cel molt oportú i encertat igualment té molt mèrit trobar una cosa que mínimament s'assembli a tu.
Uns dies bons, només demà no està tu i jo. Gaudint del món, cuidant-nos molt com sempre hem fet. Anar a cambreres, estiuejar, anar al pisetes de prop del mar.
I així pot ser, així ho farem, i així.
Aquells ullets marrons em van atrapar des del primer segon. Et vaig dir, nena, com podes fer? Tot sembla un somni i des d'acabar desapareixer tot ha canviat. Després d'uns anys
Només demano estar al teu costat amb bons amics i una família impressionant. Tornar a Cambrils, a fer un tomb, anar amb els nets a cantar cançons, viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon.
Doncs això ha estat el Biel Bulli. La veritat és que aquest noi té futur, clar que sí. I a més, és talent d'aquí de Sant Just. Per tant, tothom ha donat-li el màxim suport al Biel, que fa coses molt i molt xules. Ara sí, seguim. Seguim amb Mèps Música abans que toquin les 6. I per tant, anem als bulletins informatius. Anem amb Cari de Julieta, va!
Em tira l'aig però ja no sap què dir Faltant paraules per dir-me que sí Que ho donaria tot per estar amb mi
Fins demà!
I ara sí, la informació de Catalunya Ràdio i després de Ràdio d'Esvern. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Donald Trump retreu els socis de l'OTAN que no ajudin els Estats Units a reforçar la seguretat a l'estret d'Hormuz perquè hi puguin passar els vaixells marcants i els patroliers amenaçats per l'Iran. El president nord-americà també qualifica de feble l'exresponsable de contraterrorisme, Joe Ken, que ha dimitit perquè no està d'acord amb la guerra contra l'Iran. Detalls amb el nostre corresponsal des de Washington, Oriol Serra. Bona tarda.
De seguida podem ampliar aquestes últimes declaracions que ha fet Donald Trump fent retrets a l'OTAN per la seva posició en la situació a l'estret d'Hormuz. Oriol Serra, bona tarda. Bona tarda. El president dels Estats Units es manté ferma en la seva línia aïllacionista mentre se li complica dia a dia la guerra de l'Iran, una guerra que donava per guanyada la primera setmana de conflicte. Donald Trump ha vist com l'estret d'Hormuz s'ha convertit en una trampa per a l'exèrcit nord-americà i aquesta és la seva reacció davant d'un OTAN que no vol combregar amb la seva campanya militar.
L'OTAN comet un error molt absurd i fa temps que ho dic, que em pregunto si l'OTAN mai seria per nosaltres. I aquesta ha estat una gran prova, perquè no els necessitem, però haurien d'haver estat allà.
Més notícies, Christian Roldán. La Unió Europea ajudarà a reobrir l'euloducte Druzhba, que transporta petroli rusa a Hongria i Eslovàquia i que està malmès el seu pas per Ucraïna. Es compleix així una de les condicions del govern de Víctor Orban perquè Budapest aixequi el veto, el prèstec de 90.000 milions d'euros per equip. Les autoritats ucraineses han acceptat l'oferta d'ajuda tècnica i econòmica de Brussel·les, segons ha fet públic en un comunicat els seus líders, Úrsula von der Leyen i Antonio Costa.
L'oleoducte de Drujba va deixar de funcionar després d'un atac militar rus el 27 de gener. La lluita contra la pesta porcina africana entra en una nova fase per erradicar completament els porcs senglars a la considerada zona zero. La consellera d'Interior, Núria Parlón, anuncia que reforcen els efectius i el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, defensa l'estratègia amb què treballen. Des de Torraferrussa al Vallès Occidental, Marta Vallès, bona tarda.
Bona tarda. El conseller d'Agricultura demana paciència i confiança en els professionals que treballen sobre el terreny per erradicar la malaltia. Després del pla de contenció dels animals a la zona zero, ara s'ha entrat en una nova fase. Els objectius que ens havíem marcat des de bon principi, contenció de blindatge de la zona zero,
Fins i tot a la part de Collserola s'ha aconseguit. I ara estem en aquesta nova fase de pla d'erradicació que és buidat dels animals. Per la seva part, la consellera d'Interior, Núria Perlon, ha repassat algunes xifres. Un total de captures durant aquest temps de 1.189 sanglars, 972 en les zones del risc i de les quals 227 han estat positives. Perlon ha destacat també el reforç d'agents i de material per treballar amb més efectivitat. Marta Vallès, Catalunya Ràdio, Torra Ferrusa.
El conflicte entre mestres i govern s'enquista. La Generalitat ha tornat a descartar a reobrir les negociacions amb els sindicats de docents en el segon dia de vegada aquesta setmana. Això malgrat les xifres de seguiment de les protestes de mestres i professors que continuen sent destacables.
Els responsables del Festival Internacional de Sèries de Barcelona han anunciat el seu primer projecte de ficció, Episòdic. És una antologia on cada temporada adaptaran obres de teatre catalanes contemporànies a sèries de televisió. La primera serà El principi d'Arquímedes, de Josep Maria Miró, i al darrere hi haurà alumnes de les Escoles de Cinema de Barcelona. Ho explica Víctor Sala, codirector de Serializados, en declaracions a Catalunya Ràdio. 34 estudiants, 34 alumnes de centres formatius de Barcelona...
a universitats, a escoles, a centres públics, a centres privats, acabin desenvolupant l'adaptació d'una obra de teatre catalana contemporània a una sèrie per BTV. El rodatge de la sèrie està previst que comenci el juliol a Barcelona i s'espera que es pugui estrenar durant la tardor.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El president electe del Barça, Joan Laporta, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que el seu principal objectiu és acabar l'estadi i renovar el tècnic Hansi Flick. També ha parlat de l'estadi Johan Cruyff com a alternativa quan s'instal·li la coberta al Camp Nou l'estiu de l'any 2027. El tècnic alemany Hansi Flick, a la prèvia del partit de demà de Champions contra el Newcastle del Camp Nou, ha dit que no entrenarà cap més equip un cop deixi el Barça.
Avui se sabran els quatre primers equips classificats per als quarts de final de la Lliga de Campions. Es juguen a tres quarts de set el primer, Sporting Bodoglim, i ja a les nou, Arsenal-Leverkusen, Manchester City-Madrid i el Chelsea-PSG. El partit City-Madrid, així com la resta de partits de quarts previstos per avui, els podeu seguir a la Champions de Catalunya Ràdio, amb Sergi Andreu al capdavant i Ricard Torquemada a l'anàlisi. A l'AP i a 3CAT, a partir de tres quarts de nou, els podeu seguir.
trobar. En Bàsquet, la penya juga aquest vespre a les 8 a la pista de l'Unicaja de Màlaga, el primer lloc del grup del top 16 de les xampions de la FIBA. Tots dos ja estan classificats per als quarts de final i qui guanyi tindrà el factor pista a favor al playoff. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova.
El parc de Lluiaquiet acollirà el 20 de març una sessió del procés participatiu per la remodelació dels jocs infantils amb la voluntat d'implicar els infants del barri en la definició de l'espai. L'activitat tindrà lloc a les 5 de la tarda al mateix parc. La proposta preveu reorganitzar els jocs existents, ampliar els més utilitzats i incorporar nous elements per a infants de més edat, així com ampliar la zona de joc amb aquestes noves incorporacions.
L'objectiu és adaptar l'espai a les necessitats i usos detectats. A la sessió hi participaran infants dels espais de participació que han fet una recollida prèvia d'informació i actuaran com a representants alumnes de les escoles del municipi. El procés s'emmarca en les actuacions de millora de l'espai públic i està organitzat per l'Ajuntament de Sant Just. Pel que fa a Medi Ambient, Sant Just acollirà el pròxim 19 de març al taller Clar com l'Aigua, una activitat divulgativa per apropar la ciutadania al cicle integral de l'aigua i la importància d'una gestió eficient d'aquest recurs.
La sessió tindrà lloc a les 6 de la tarda a la vagoneta i s'allargarà fins les 8 del vespre. L'activitat de caràcter gratuït s'emmarca dins del programa Repara't als municipis i té com a objectiu oferir coneixements pràctics sobre els processos que intervenen en la gestió de l'aigua, així com fomentar una major consciència sobre el seu ús responsable.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia amb un màxim de 48 hores d'antelació, ja sigui a l'equipament de les escoles o a través de la web de la xarxa d'equipaments culturals. El taller compta en places limitades amb un màxim de 20 assistents i un mínim de 10. I pel que fa a cultura, l'escriptor Sant Justenc David Cordero ha presentat recentment la seva novel·la titulada Gossos.
L'obra, que ja es troba disponible a les llibreries, planteja un escenari inquietant. Què passaria si un grup de persones es trobés en un entorn sense cap mena d'autoritat, lleis o control policial? Aquesta premissa serveix a l'autor per qüestionar si la nostra societat actua de forma cívica per voluntat pròpia o si, per contra, el nostre comportament està limitat exclusivament per la por al càstig.
La trama segueix tres parelles que decideixen abandonar la ciutat a la recerca d'una vida autosuficient i lliure de la influència tecnològica. No obstant això, en arribar a un poble aïllat dels Pirineus, es troben amb un grup de persones que han renunciat a qualsevol norma social, comportant-se com una manada territorial i salvatge. Segons ha explicat l'autor, la novel·la transita des d'una història sobre relacions humanes fins a un clima de terror i violència psicològica. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Mare meva, quin xou!
Volem a fi el paló, amb s'n'en plan i et z'en va.
Bona tarda, Carles, bona tarda, Javi, què tal, com esteu? Bona tarda. O tarda només. Arrencar el Carles, l'arrenca, el Carles està quasi aparcant per dormir. Ajúden-me. Avui m'ha agradat que el Carles quan ha entrat a la ratlla diu, no, no, tardes. Sí. I ja està. Bona tarda, jo, tarda. I ja està, i ja està. Estan sent setmanetes dures, no, per la gent de mare meva? Uf, sí, però ja s'acaba, ja s'acaba. El patiment, ve l'alegria...
Però bé, ve una setmana de patir, però ve una setmana també de molt de gaudir, també. I després la setmana que ve serà la setmana del síndrome d'Estocolmo. Ah, sí. Que és quan et deixa el teu segrestador i sents un buit, que és els assajos, i diràs, i ara què faig amb la meva vida? Mira, a mi això no em passa perquè jo tinc l'altre síndrome de no parar de fer coses i jo ja tinc una altra cosa el cap de setmana següent. Cert, veritat. És ben cert. Que perquè no sàpigui de què parlem, que seria raro, però bueno, qui no ho sàpigui...
la companyia de Maremeva aquest dissabte i que aquest diumenge presenten Això no és un musical, que és el nou espectacle de la companyia. Sí, sí, pel qual de fet ja s'han exhaurit les entrades a Entràpolis. Avui s'ha exhaurit l'última entrada. El diumenge.
De fet jo vaig fer, vaig posar el guió les entrades que quedaven ahir, quedaven cinc, crec. Sí, per dimetja. I a la nit ja van quedar com tres i ara ho he editat perquè posava cinc entrades i he pensat que cinc o si no hi ha. Ja no queda, eh? Però, però, si veniu presencialment a taquilla d'hora, és possible que hi hagi algunes reservades per taquilla. Llavors, si teniu moltes ganes de venir, doncs que sapigueu que és probable que alguna pugui aconseguir a taquilla.
Sí, aneu d'hora i amb temps. Sí, exacte. M'espavireu. Però clar, això ho havia de comprar abans, eh? Què feu esperant tant de temps? Me'n recordo que la setmana passada vam dir, arribarem al programa i ja no hi haurà ni, mira. Tens raó, eh? No, no, ja m'ha aconseguit. Avui és el migdia. I ben bé que sí, que tenies raó. Felicitats, nois, felicitats. Moltes gràcies. Ole! Que puta que vull de dos dies. Eh, repte assolit, un altre any consecutiu més, eh? I crec que és l'any que les hem venut més ràpid.
Sí, més que rosaris. Dos dies seguits. Rosaris, només teníem... El primer any que vam fer el Cap Boteca Buida, que érem rosaris, només vam fer una funció. Perquè l'Ateneu no estava segur que es poguessin fer dos dies seguits, dissabte i diumenge, omplint els dos dies, i que si la gent diversificava la compra d'entrades, el dissabte, que és el Cap Boteca Buida, s'ompliria. Llavors, el primer any, que va ser com més experimental, només vam fer una funció, i es van vendre com les d'una funció sol, com tres dies abans.
Amb Eurodran, crec que també va costar una mica més. I aquest crec que és la vegada que més ràpid hem venut dues funcions seguides. No, no, espectacular, espectacular. Ha sigut molt guai, la veritat. La companyia se nauja. Home, i tant que sí. I escolta una pregunta, que ara se m'acaba de venir. Ha anat molt bé, per tant, veurem aquesta funció en un altre escenari o què? O què?
Primer hem de veure'n a l'escenari de l'Ateneu. Primer hem de veure l'Ateneu, sí. Perquè us hem de dir que encara no hem fet cap passi sencer. No, hem fet un mig passi. Nervis, nervis. Llavors, aquesta setmana ens queda bastanta feina. Però teniu la intenció de rodar-lo. Home, de picar la porta d'aquí del pol·la del costat i diria, escolta, volem fer-ho aquí. Seria guai, la veritat.
Jo crec que és un espectacle que és molt rodable. Sí. Bueno, quan vingueu ja ho veureu. La gent que té entrades ja ho valorarà, però també és veritat que vam dir com a no volem fer una cosa nova perquè després ens acumulen les coses que volem rodar i tècnicament encara estem rodant rosaris i Eurodrama volíem rodar-la, però s'ha quedat allà una mica estancada. I ara afegim un tercer espectacle per rodar. Però escolta,
Qui vulgui contractar-nos amb qualsevol de les tres obres, nosaltres, anirem allà. On sigui. Bueno, on sigui, tampoc ens flipem. Si en paguen el transport, sí. I si en tenen el català, perquè no traduirem les nostres obres. No.
Si venen a veure el Rosari només intenten el Pepo. Rosarios, purpurina, y acción. Seas tú, sea yo, no queremos tú, perdón. Una pregunta. Ara quan comença la secció, sempre comença amb una cançó d'aquest musical, de Rosaris. Hi haurà actualització o no?
No ho sé, pregunto, eh? Sí, apunteu una coseta que és el mes d'abril. El mes d'abril hi haurà un actualització. Ah, és veritat, que estic a veure més coses. Sí. I hi ha una coseta que... És que no pareu, tio. Que sortirà per l'abril i està relacionat amb el que estàs dient. No podem dir molt més. El que vingui, la gent que vingui de públic ho descobrirà allà. Exacte.
el Jaume ho descobriràs allà de fet el Jaume i el seu avi i la meva mare i el meu germà però bueno és que ho hem venut tot i la meva cunyada ostres tu per favor eh
Ara ho entenc tot, ara ho entenc tot. Ha sigut el Jaume. Ai, quina pressió, eh? I ja està, ja no, no. No, no, però és molta gent. Bueno, està mal perquè veniu diumenge, oi? Sí. El diumenge ja és el passi perfecte. Passi estrella. Dissabte és on pot ser que passi alguna cosa rara, però diumenge ja... I diumenge també passarà. I diumenge també passarà. No, no, la veritat és que tenim ganes de casa ja. Ho jugarem, ho jugarem. Serà divertit, serà divertit, la veritat és que sí.
Molt bé. Doncs escolta, voleu comentar alguna cosa més d'això no és un musical o ho tirem endavant? Que si teniu ganes que vingueu a veure si teniu lloc a la taquilla i si no, us portem unes altres propostes. Bueno, i si no, no us preocupeu que si en seguiu per xarxa segur que us reprogramen en algun moment.
probablement sempre acostumem a fer el que hem fet al cap butaca al voltant de l'octubre. Llavors, és probable que això no és un musical torni a Sant Just. És probable, però jo m'estic tirant aquí un triple, perquè no s'ha parlat res, però és molt probable que passi. Es va parlar de potser juny, crec. Sí, però crec que no està molt disponible l'agenda dels nostres intèrprets. Però, bueno, que segurament tornarà aquí, i si no, a algun altre lloc, si en seguiu, us en s'adaventareu de tot bé. Evidentment.
Una pregunta que també sembla que va ocorrer. A veure... Al final, quantes persones sou en escena? Nou. Nou, eh? Sou nou actors que ja sortim molt... I moltes perruques. Llavors, semblarem més. Vale, perfecte. Perfecte. Ens agraden les perruques. De rasgos facials potser són bessones, no? Però... Sí, sí. Una perruca, al final, ho canvia tot, eh? Ui, ui, ui, ui... Una perruca. No, no, això va en sèrio, eh? Una perruca, una gorra o unes ulleres...
Fan meravelles perquè et pensis que som una altra persona. El públic ja ho rep diferent. Ho descobrirem, ho descobrirem. Veureu un show de perruques curioses. Hi ha hagut feina, hi ha hagut feina darrere. Encara queda una mica de feina. Ens queda una que ens arriba avui, bueno... Una perruca. Arriba avui?
Jo crec que l'ha comprat avui, la Marina, per tant. Ai, sí, aquesta sí, però aquesta hi ha una altra, llavors. Ah, falta una altra, falten dos. Falten dos, falten dos. Bueno, bueno, bueno. 9 actors, bueno, actors i actrius, quants personatges? Hòstia! Hi ha 9... 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20... Mare meva! I algun m'estic deixant, eh? Jo no sé a qui ens estàs pensant, eh? Hi ha intèrprets que fan 3. 21, 22...
Mínim 22. Sí, mínim fem tots tres. Sí, jo faig tres. Jo faig... Tres? Però també, després tinc el moment del principi de l'obra que faig... Ah, sí, de cosa. Ell no fa de cosa, fa de cosa. No, però no, de moment... No, he de dir, de moment ensamble, no? Fas ensamble que no ets res, ets un cúmulo de persones. Que no ets res, però clar. Exacte. Llavors, clar...
Sí. Bueno, va, el que tinguem que sapigueu ho sabrem el cap de setmana. Exacte, ja ho descobrireu, ja ho descobrireu. No vulguem avançar-nos més. I la setmana que ve fem una mica de teatre-fòrum aquí. No, no, i jo voldré... La crítica serà meva, va, la crítica serà meva. Exacte, jo et dic, és el que anava a dir, jo vull la crítica del Jaume. Cuidao que no... No et torno més! No et torno més!
Serà molt bona Esperem que sí Serà sincera Ho prometo que serà sincera Així m'agrada, Jaume, gràcies I pels pobres desgraciats Que no hagin aconseguit entrada Què poden fer aquesta setmana? Pobres desgraciats, portem moltes setmanes dient-ho Però aquests desgraciadets Tenen diverses opcions Per anar a veure que s'acaben aquest cap de setmana Hem seleccionat dues que s'acaben el dia 22 És a dir, el diumenge
Teniu, podeu anar a veure Dones Valentes al Teatre Lliure de Montjuïc, a l'Espai Lliure, fins al 22 de març, és a dir, diumenge. Que és una adaptació teatral d'un llibre de la periodista Txell Feixes, que dóna veu com a dones del Pròxim Orient i l'Àsia, que han sobreviscut a la guerra, a la violència, a l'opressió i diverses situacions, molt en caire de...
de drama i de realitat, no? Sí, sí. I una cosa molt guai és que la gran part del cast són gent racialitzada justament, no? Amb antecedents, no? Amb antecessors, no? Amb ascendència del Pròxim Orient o de...
o de les zones de l'Àfrica, etc. Sí. Com, per exemple, tenim el Moja Amazian, que és el... Com es diu? Carim, el com si fos ahí. Vale. Tenim també la Marwa Bakat, o Bakhat, no sé com es pronuncia, ho sento.
que aquesta havia estat a la sèrie de Respira, de Netflix. Vaig dir, ostres, és ella. I després tenim gent blanca, com serien la Íria del Río, per exemple, famosa per diverses sèries pel·lis, sortia les de l'hoquei i altres coses aquí de Catalunya i d'Espanya, també. I, bueno, pinta bé.
Són 90 minutets d'obra, un preu entre 12 i 32 euros, assequible. La veritat és que sí, hi ha una història final que parla amb relats reals i... No, no, es repinta molt bé.
I que d'alguna manera donen veu a aquestes persones, a aquestes dones que en el seu país és probable que no tinguin aquesta veu o aquesta exposició. Sí, que segurament aquestes dones reals que van patir en els seus països no es podria ni arribar a fer una obra com aquesta. Per tant, escolta, mira, també el teatre pot ser diversió, però també pot ser conscienciació i, escolta, doncs aquesta obra té bona pinta. A més, per un preu molt correcte. Molt assequible. Molt correcte.
I si té personatges del com si fos ell, doncs encara no. Com a mínim en té un. Suma punts, suma punts. Sempre ho portem això perquè la gent jo crec que saber qui surt i posar-li cara sempre ajuda a vendre una obra. També em sap greu perquè sempre parlem d'intèrprets i al final una obra va molt més enllà. Són direcció, és dramatúrgia, és escenografia, és vestuari.
Una mica el que parlaven també dels premis Goya, no? Ara s'ha parlat molt que els influencers puguin anar als premis de cine i tal. I va haver un actiu que va dir, bueno, és que potser el que passa és que també falta gent que no siguin només actors i actrius, perquè hi ha molta gent que es dedica al cinema, que no tenen una cara visible i que no estan convidats a aquests premis moltes vegades, no? Sí, sí, productors i segur tècnics superfamosos que han fet un munt de coses i no poden anar.
Exacte. Llavors, nosaltres posem cara als actors i a les actrius perquè és més fàcil, però que també hi ha molta gent darrere de cada obra. Que fan molt bona feina, clar que sí. I sense aquestes persones no sortirien endavant les obres. No, no, evidentment. Molt bé. I escolta, si no ens acaba de convèncer dones valentes, què?
Doncs teniu Bània al Teatre Romea, que també està fins al diumenge. Exacte, que és una optació contemporània del clàssic text de Tchehov, l'oncle Bània. Però que en aquest cas està fet de forma que és un monòleg, tot interpretat pel Joel Joan, fent tots els personatges de l'obra. Mira. Fa com vuit personatges, crec, i sol. Sí, sí, sí.
És una història una mica com vaig estar llegint. Jo, la veritat és que Chekhov, em sonava el nom, però no està gaire familiaritzat. És el de Tres Hermanes... Sí, vaig estar mirant que fa com un teatre, bueno, feia, no? Com un teatre molt d'acostumbrisme, on no hi ha com molt... L'acció és simplement com els silencis, els diàlegs, la realitat, què passa allà. Sí, és molt naturalista, o sigui, al final parla d'una cosa molt real. I jo vaig llegir l'oncle Bani ara fa molts anys, és un text que tinc molt poc present...
Però crec que pot ser, em genera molta curiositat des d'on està enfocat aquesta obra. Clar, perquè Joel Joan normalment el vinculem amb comèdia, això no és comèdia, no? Jo crec que el sent Joel Joan i tal és probable que alguna cosa de comèdia li hagin posat, al final dins d'aquestes coses hi ha comèdia, no?
Però, clar, el caire de tota l'obra no crec que sigui pas generalment còmic, no? No, no, crec. Parla una mica com de drames rurals de la Rússia, de no sé quin segle... No, no, però...
A veure, és curiosa, almenys la proposta és curiosa. A mi genera molta curiositat saber com es pot adaptar aquesta obra, que no és curta, a un monòleg de vuit personatges, tot ell sol. Em sembla un repte a nivell interpretatiu i un repte a nivell de posada en escena. Hi ha només 90 minuts, o sigui, hora i mitja. Sí, sí, per això.
Només? Sí. Sí, sí. Home, però és bastant, també. Tot sol, 90 minuts? Bueno, clar, sí, per una persona sola és un curro, però com a obra clàssica de Chacob no dius, doncs 90 minuts no crec que durés. No, no, no. No crec, no crec. Però, bueno, és una adaptació moderna, al final, crec que està adaptada ja per, sí, per un home que es diu Simon...
Simon Stephens. I llavors ells l'han adaptat allà en català, entenc, amb el Nelson Valente a la direcció. I bueno, doncs no sé, clar, nosaltres no podrem anar a veure-la perquè, òbviament, cada dia assajem i després dissabte i diumenge estarem fent funcions. Però si podeu anar...
ens escriviu per Instagram o el que sigui, ens hi haurà coses amb l'altre. I tant que sí. Entraetes baratetes, eh? Entre 19 i 23. Sí, que això m'ha sortit, perquè normalment per veure això el Joan has de pagar bastant. I per ser el Romea, que és un teatre... I el Romea és preciós. No és enorme, però... És un bon teatre. És gran i és clàssic. És preciós. A mi em sembla un teatre maquíssim. És gran, eh?
dos pisos. Ja, però per exemple, hi ha teatres molt més grans, la Cubana havia estat en teatres molt més grans i justament va triar el Romea, no?, per fer lo de l'amor venia en taxi, perquè era com una mica més recollidet, però que és un teatrot, vull dir que Déu-n'hi-do. Sí, sí. Molt bé. És que hi ha el Romea, no?, sí. Sí, sí, sí, el Romea és on van fer lo de l'amor venia en taxi, sí, sí, totalment. Sí, sí.
Molt bé, doncs escolta, tenim aquestes dues propostes més, això no és un musical, o inclús, a veure, que no ho hem dit al principi, però potser es pot arribar a combinar les dues, eh? Home, si no coincideixen amb horaris... Si vas dissabte i vas dir un menys de la funció... Exacte, o inclús potser, jo no sé quins horaris fan a Bania i a Dones Valientes, ara mateix no els tinc cada qui van, però potser pots fer un empalme de les dues hores seguides.
Molt bé. I ja està. I ja està. I ja està. Bueno, mira, si com a mínim... Jo vull dir una cosa. Si no aneu... A veure, això no és un musical. Dissabte aneu al teatre, perquè és el dia del Caputacabuida. És un dia que volem omplir tots els teatres. I fem una mica de cultura i fomentem-la, no?
Cada dia s'ha de fer, però justament, al ser la diada del teatre, doncs, què millor que fer-ho aquest dissabte dia 21. I que hi ha molt bones propostes, i és molt fàcil, i entres a la web i veus tot. Que n'hem seleccionat aquestes dues perquè no n'havíem parlat, però hi ha 10.000 més que hem parlat abans, que segueixen fent-se, ànima, jo què sé... Nosaltres de Sang ja no. Nosaltres de Sang no. Nosaltres de Sang tornarà l'any vinent.
És veritat, han anunciat que tornen el febrer del 27. És veritat, ho he vist, ho he vist. Persones que us hagueu quedat amb ganes de veure-ho, l'any vinent tindreu opcions de tornar a veure-ho. Que val la pena, que ens ho van dir el Carles Carles. Sí, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs escolta, anem a passar amb el panorama musical de la setmana, anem a parlar una mica primer d'Eufòria. Oh, i tant, que sí. Què us ha semblat aquesta gala? Gala dels espectadors, eh? Sí, gala on el públic ho decidia...
Tot. Zona de parell, favorit, tot. Tot, tot, tot. I qui se n'anava? L'únic que els coaches i el jurat podien... Van fer com una espècie de momento eurovisivo on donaven punts, com si fossin països, els que estaven a la zona de parell per salvar-los. Exacte. Però la resta era tot decidit per...
Pel públic, sí. Que també dono gràcies que es va fer així, perquè a vegades jo no tinc fe en el criteri del públic. No, jo és que... Jo vaig patir. En algun moment vaig patir i vaig pensar... Ui, ui, ui. Jo no acostumo a enrefiar-me gens del públic, perquè normalment es va molt per a favoritismes, no? Exacte. Ara mateix estem també a unes alçades del programa que...
Que ja la gent, que ja la gent li té carinyo. Exacte. Llavors ja... La gent ja... Potser en l'actuació que dius... Però com és la meva preferida, la voto. Ara. Que jo és el que hice amb la meva nena, és el que vaig ser, la vaig votar, vaig dir la millor. Jo no la vaig votar. Oh!
Divorci. Vaig votar una altra persona. Divorci. Vols que digui a qui vaig votar? A qui vas votar? Vaig votar l'Oliver. Ah, no, és que ho va fer molt bé. Ho va fer molt bé, ja estic d'acord. Però perquè, òbviament, bueno, és que a mi em va portar el cor i l'actuació de l'Oliver em va agradar molt i em temia també que probablement... És que l'altra vegada que es va fer gala amb vots d'espectadors i tal, també el van posar a la zona de perill, tot i que ho va fer superbé, i vaig dir, doncs, el voto.
i va estar la zona de perill igualment i la Clara també tenies por de que marxés per tant l'Oliver és que m'està caient molt bé i ha millorat molt el ball i per mi va fer una molt bona actuació jo pensava que estaria entre els favorits de la setmana però no el públic crec que no acaba de connectar per sort el públic no però el jurat sí
I ja està. El jurat, els coaches, tothom. Perquè objectivament és una persona que ha evolucionat molt dins el programa, està millorant molts aspectes, canta molt bé, està començant a ballar millor i li posen reptes xulos, que hi ha altra gent que... I per mi va fer una molt bona actuació, va tenir una molt bona sermana, la veritat és que sí. Anem a parlar del favorit, qui va ser?
L'Aina Matxuca. Molt bé. A mi em va sorprendre molt, eh? A mi també va cantar... No m'esperava. Però trobo que no. Strong enough de la Cher. Trobo que s'està posicionant bastant, no? Com una de les favorites del públic. Sí, oi? Jo no m'esperava gens. O sigui, fa dues setmanes em dius que... Fa un espai em dius que guanyarà el programa i et dic ni de conya. Però jo què sé, qui sap, eh?
No veia que tingués aquest suport. A ma mare li va encantar, la veritat, l'actuació de Laino. A mi em va agradar, s'ofegava una mica, però estava molt bé, la veritat. S'ofegava una mica i no tenia de les coses més difícils que ha fet en el pas del programa. No, perquè l'Aina balla molt bé. Però ho va fer bé, ho va fer bé. L'Aina balla molt bé.
Segona vam tenir la Monique, que va estar a punt d'aconseguir ser tres vegades favorita, que van ser donant un premi. Ah, sí? Sí, que és de... Gravar Warner... No me'n recordo. Sí, un premi de gravació a Los Angeles, no sé què. Pues pobreta. I va quedar a un 1% de ser la favorita, amb Dia i nit, una versió d'un clàssic de jazz, Day and Night. Tercer vam tenir el Lluís, per sorpresa de ningú, perquè és un dels favorits del públic, el nostre carnisser català. Sí.
amb un 13% que va cantar Fantastic Shine, a mi no em va dir res. A mi he de dir que... Lo van enfocar com una actuació infantil i vaig pensar, per fer una actuació infantil... Molt infantil. Primer, que a nivell de proposta jo no em puc queixar, però si estàs fent una proposta infantil, per mi estava baixa d'energia.
Saps què et vull dir? O sigui, per mi no va acompanyar. Per mi no acompanyava el Lluís i la proposta. Saps què et vull dir? Perquè dic, la proposta és la proposta, no la pots canviar, però llavors t'has de fer tu la proposta. I crec que el Lluís no es va fer. Li va faltar un punx, eh? Sí, per mi sí. I una altra sorpresa va ser que quarta vam tenir a l'Aida. Sí, la nostra amiga. El públic que va fer fora del programa.
I ara la voten. No, no, és que anem a posar les coses com són, eh? Ara la voten la quarta, però després la van posar fora del programa. Jo crec que va ser por de dia, aquesta pobra noia. Bueno, però també la van recuperar, eh? Sí, és vital. No, és que jo crec que, justament saps què passa? Crec que té molt de suport l'Aida, però menys que el Lluís. I quan la van fer fora va ser perquè s'enfrontava el Lluís. I aquí també ho veiem, al final està empatada amb el Lluís una mica, a nivell de vots, però per sota.
Llavors, això vol dir que teníem a la zona de perill, com dins abans, a l'Oliver, a la Clara, a l'Atura, a l'Arian i a la Daniela. I després de totes les votacions dels coaches, del jurat, van acabar salvats per ordre l'Oliver, la Clara i l'Atura.
L'atura per pocs punts, eh? L'atura quasi és que a les nominació final, o sigui, per dos punts o tres, crec. La Clara i l'Oliver van estar com... Van arressar bastant. Van arressar bastant. M'ha rescut, vull dir, realment, d'aquells cinc nominats, eren els dos que ho havien fet millor, objectivament parlant, i... Totalment, vull dir... Sí, sí, sí.
I per tant, el duel de qui se n'anava era Arian o Daniela? Arian i Daniela i amb zero dubtes se'n va anar l'Arian. L'Arian va guanyar amb un 70%, que el millor va ser la mar de torner. Bueno, guanyar o perdre, no? Bueno, sí. Va dir, jo crec que no hi era molta diferència de cop. Va... 1'99. Sí, sí, sí, va ser com 70-30 o 69-31 o alguna cosa així.
Una cosa totxa-totxa. S'ha acabat, doncs, l'aventura de l'Arian, que és una mica irregular, no? Sí, molt irregular, jo crec. Un noi que ho podia fer molt bé en alguns moments i en altres no acabava de... I jo crec que amb el públic no va connectar mai. No, no, no, crec que no. No es van desvalar els percentatges que s'havien votat al públic de la gent que havia estat en la zona de perill, però jo sospito que hi havia un 2% i que probablement era l'Arian.
Ostres Menys mà que no ho vam fer Home, ha sigut humiliant No els desvelen Home, 2% seria fort Molt bé, doncs per tant Ja no tenim a l'Ariana Eufòria Veurem què tal la gala nou A veure com evoluciona el programa I per acabar anem amb la recomanació Musical de la setmana Vull dir que tenim Midnight Sun Cantat per la Clara Me muero Temazo de la Clara Larson Temazo, però no és el que venim a recomanar Venim a recomanar que la Guineta Ha tret un Audi
Sí, disc nou de la buineta que va treure el divendres, buineta verificada. Mira. Un disc és molt interessant. Curiós. Es podria fer una anàlisi que durés molta estona. Interessant i curiós, eh? Jo crec que és un disc que potser no és a gust de tothom. No. És un disc potser que connecta més amb certs perfils de la població, potser més joves, més... que es moguin per la música urbana, pop, experimental, tal, no? Això... Experimental, sobretot.
I és un disc que parla molt de l'amor i del... Que està enamorada, no? Sí, i molt de la seva... Reivindica molt la seva bisexualitat, no? I, bueno, ara, per a qui no ho sàpiga, la Aguineta està sortint amb la musca. I, de fet, tenen una cançó juntes, que és la que volem recomanar en el disc, on parla, bàsicament, de com... D'alguna manera, la Aguineta li canta a la musca quina manera de superar tots els nois, no? Com...
He trobat el meu lloc amb tu. Amb una dona, eh? I com abans amb els nois no era el mateix. I sí, sí, és un disc molt experimental. Si l'escolteu veureu que hi ha cançons molt curtes, algunes que semblen notes d'àudio que ha fet amb el mòbil, altres que se li en va la flapa que no entén res del que diu, però uns fills... A mi m'ha agradat molt, el tinc en bucle, la veritat, el disc, em sembla. És que al final la Winneta crec que una cosa no, però és un perfil completament diferent del que teníem fins ara, eh?
Sí, perquè allunya molt la... O sigui, tenim, per exemple, la Julieta... És com un rotllo mètrica, no?, de catalana. Clar, la Julieta és la popstar clàssica White Girl, no?, que fa pop normal, safe, en plan, soc guapa i no sé què, i l'aguineta és en plan, em poso unes bosses de comprar als peus i et començo a cantar així...
i no s'entén res del que dic però la cançó se pega una mica baby tricks una mica així però té molt de talent tot i que potser hi ha gent que escoltarà el disc i dirà merda
hi ha molt de talent amagat a darrere que crec que no sap, que depèn de com no s'aprecia però la tia porta molts anys currant i és una coreògrafa increïble, ballant a nivell de composició, té coses moltes capes, o sigui, s'analitza i hi ha moltes capes a les seves cançons. Molt bé, doncs escolta, anem a escoltar una mica d'aquest nou disc, anem a escoltar Nois de la Buineta i la Moixca també, així que va, anem a veure què tal això que fa la Buineta. Gràcies, nois, per venir i ens retrobem les demà na vinent. Adeu! Adeu!
Fins demà! Fins demà!
Em resoles una mica i després m'agafes fort.
Cada història és el mateix, que ja has patit plou pels nens i et deixes fora. Sexe sigui el sentimental i et deixes fora. Ja ho es passen fatal, fatal. Em fas així, riuguitíssima, la família, mi-mi-mi, doctrina plena. La teva nena, em posa mal, em pari, miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau-miau
Yeah, yeah, yeah. Ooh-oh.
Deixa'l a l'esquena i la cara li brilla. I observem els peixos dins de l'aigua cristal·lina. La pell la té morena i el sol l'il·lumina. Diu que una vida amb mi s'imagina. Què passaria si ho deixéssim tot? Agaféssim un dia i inspirem pel món.
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa. Arrenquem amb Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Sara, avui t'he canviat la sintonia. Espera't, et poso la bona. No, aquesta tampoc és. Aquesta. Bueno, va, la tercera va a la vencidora. Ja ho diuen, ja ho diuen. Un bon remix aquest, eh? Sí, sí. Estan totes molt juntes i al clicar a vegades... Inèdit, inèdit, això. Se te'n va al dit, se te'n va al dit. Però bueno, no, no ha quedat tan malament. No, està bé, està bé. No ha quedat tan malament. Molt bé. Sara, què tal, com estàs? Bona tarda.
Doncs bé, bé, estic bé una miqueta cansada, esperem que avui no surti la llum la foto que ens fem, la meva cara, no cal. Surs bé, surs bé, surs bé, surs bé, surs bé, tu tranquil·la. Ho dic en directe per posar-te en una tessitura. No, a veure, si tu vols que jo no la pengi, jo no la penjo, eh? Avui com tenim més, doncs podem no penjar-la si no vols. Molt bé, doncs ara, avui de què ho anem a parlar?
Doncs parlarem d'una polèmica, que ja va passar fa un parell de setmanes, però que perdura bastant, no? Perquè també s'ha... Bueno, s'ha relatat una altra polèmica, tal, no? I, bueno... Se n'ha anat encadenant, no? Sí. És una polèmica que he vist sobretot a xarxes socials, i és la declaració que va fer el Timothy Chalamet, que hi ha aquí el tall de veu que he portat. Molt bé, el vols ja, eh? Directament, eh? Sí, directament. Per posar en context la gent. Per introduir-ho. On our life. And another part of me feels like...
si volen a veure el barbie o l'oppenheimer, van a veure'n i volen a veure'n i volen a veure'n i volen a veure'n i volen a veure'n i volen a veure'n i volen a veure'n.
Bàsicament, perquè no ho entengui, aquí ens explica que evidentment el cinema, qui vulgui anar a veure'l, l'anirà a veure, que no cal mantenir com un art per estar viu. Per exemple, parla de Barbie Oppenheimer, que és cinema, que tothom va anar a veure-les perquè també és un altre tipus d'espectacle, però que hi ha un altre tipus, com per exemple el ballet i l'òpera, que no sap per què tothom s'esforça en com mantenir-lo viu.
O sigui, considera que el ballet i l'opera estan morint i hi ha gent que l'estan intentant salvar i no haurien d'intentar-ho, no? Exacte. Això és el que diu ell, eh? Sí, i ho compara més o menys amb els taguiazos de Barbie, d'Openheimer, com deixant veure que el cinema és bastant més top que altres espectacles. I això ho va dir... Entenc que això ho va dir en un... En una entrevista. Perquè s'escolten recites, no? Va ser una entrevista per The Variety
Era una conversa que va tenir amb l'actor Matthew McConaughey, no sé com es pronuncia, però que és molt conegut, de fet és el protagonista d'Interstellar, que l'ha fet el Timothy, sobretot, a aquella pel·lícula, que moltíssima gent no el té molt present, fa del fill, del fill del Josep.
Ah, vale, sí, sí, és veritat. De fet, i va sortir a la llum fa no molts anys, una entrevista que li vam fer al Timothy, que parla de la seva actuació, no? Ell estava com molt emocionat perquè va ser el 2014, crec, la pel·lícula, i ell encara no era conegut. Era una criatura, sí, sí. I va fer com una escena semblant a la que té la filla, no? Una escena molt emotiva, un vídeo per al pare i tal, i al final el Christopher Nolan va decidir no posar-la i per això...
Es va ratllar una mica. Sí, va ser com un gran xasco. Va dir, ostres, no soc ningú a la vida, no ara mateix. Em pensava que aquesta pel·lícula impulsaria la meva carreta. Però sí que en algun moment sí que surt, no? Però no tot el que van gravar, no? No, exacte. El moment més... en què sortia més protagonista, l'escena més protagonista d'ell, doncs... Se la van carregar, eh? Sí. Sí, sí, sí. Vale. I escolta, anem a recuperar el tema de la polèmica. Tema de la polèmica. Les paraules de Timo Díxalamet. Què ha passat? La gent com va reaccionar?
Doncs va reaccionar de diferents maneres, no? Primer, bueno, va circular moltíssim un meme, no sé si l'has vist, que posava How to lose a Oscar in 10 days, fent referència a una pel·lícula que és la de How to lose a Guy in 10 days, que de fet la va protagonitzar el Matthew, que llavors era com molt còmic, no?
el pòster de la pel·lícula i justament, en comptes de sortir la Kate Hudson, sortia el Timothy Chalamet i va ser, a mi em va fer molta gràcia, la veritat, que de fet al final no el va guanyar, però evidentment no és arreu d'aquestes... Bueno, mai se sap, eh? No, les votacions ja estaven tancades, perquè jo tinc entès... Jo he intentat posar merda i no. Sí, no, no ho has aconseguit, jo m'he informat bastant. Vale, vale, vale.
Però sí, sí. I després, doncs, també moltíssims edits a les xarxes socials, sobretot a la plataforma de TikTok o als Reels d'Instagram, no? Sortien molt, doncs, les declaracions d'aquesta entrevista i després jo, per exemple, he vist molt fotos amb companyes seves, no? Amb les que he protagonitzat pel·lícules com la Florence Pugh, la Emma Watson, la Zendaya... I...
sortien les fotos amb elles i després fotos d'elles doncs ballen ballet perquè elles també van començar en comptes de començar amb actuació doncs des de ben petites doncs havien fet ballet i aleshores és com que no tan sols estàs desprestigiant un art clàssic perquè és un art clàssic que de fet el ballet i l'òpera bé bé bé
Són com les mares del cinema, també. Hi ha moltíssimes coses que es necessiten tant de l'òpera com del ballet per fer cinema. Sí, sí, sí, evidentment. Bé, i que al final el ballet també és un recurs preu habitual dins del cinema. Sí, de fet, el Timothy Salamet es va auditionar per fer Spiderman.
i no va guanyar, o sigui, va guanyar per davant d'ell el paper, el Tom Holland, que ell ha fet ballet des de sempre, de fet va protagonitzar Billy Elliot també al teatre, el Tom Holland, i és això, com per fer els moviments d'acció de Spiderman necessitàvem una flexibilitat,
que el balet li havia donat i el Timotí no la tenia. Mira, mira, mira. Sí, sí, és que té tela de coses. És com que han sortit moltíssimes coses a la llum arrel d'aquesta polèmica. I també s'ha conegut que la seva mare era ballarina de balet. Mare meva. O sigui, imagina't que desprestigiant un art clàssic a les teves companyes i a la teva mare.
Perquè la seva mare sí que era ballarina de ballet en plan professional. Clar, clar, clar. No, no, sí, costa entendre, no? Perquè estant en aquest sector i sabent el que costa, doncs... Sí, sí. Sembla que això ho hauria de dir potser una persona que no té ni idea, no? Però no, en aquest cas, no? Perquè ell ho va viure de molt de prop, no? Perquè si la seva mare era...
Una persona tan estimada com el Timothy Chalamet, perquè la veritat és que és, en general, molt, molt estimat per tots els públics. De fet, també s'ha vist molts edits, per part del públic femení, sobretot, perquè el Timothy Chalamet al principi va fer, al principi de seva carrera, papers d'un noi bastant molt més sensible, una estètica així més com...
Soft guy, no? Sí, sí. O sigui, no era el típic personatge heterobàsic unga unga que coneixem ara el dia d'avui, no? En plan, sinó, doncs, molt més artístic, homes molt més sensibles, no? I trencava amb la masculinitat fràgil, com per exemple va fer la pel·lícula de Kanye West Reign, que aquesta és la més típica, no sé si l'hauràs vist en algun moment. No, no l'he vist, no l'he vist. Jo és la primera que vaig veure, que és el 2017 o així. Que és una relació homosexual, potser? Sí.
Sí, sí. Una mica dràstiques les edats i tal, bueno, no parlarem d'això. Després també va fer Beautiful Boy, que aquesta també és supermona, i va ser de les primeres que va fer, amb Little Woman, que vam parlar l'altre dia, de la Greta Borgin, el 2019. Doncs ell també interpreta un personatge així bastant més sensible, de fet té com un...
una escena on trenca a plorar, que és com... A mi em va encantar, la veritat. I, clar, doncs, tothom relacionava tota aquesta estètica amb la persona. Perquè recordem que el cinema també és molt marketing i llavors a les catifes vermelles, a les estrenes, doncs, els personatges també basteixen molt amb l'estètica del personatge, amb l'estètica de la pel·lícula. I això passava molt amb el Timothy. Què passa? Que, clar...
El Timothy és molt bon actor. Jo, a mi m'encanta. Des que vaig veure que el meu llornem, jo m'ho he vist tot. Tot, o sigui, les pel·lícules que fa de... així, amb personatges més sensibles i amb els que són més tipus d'acció, no? Sí, sí. Mira, Martí Suprim no l'he vist. M'hauré de perdonar. Aquí estic, és veritat, que no l'he vist perquè, un, no tinc temps per anar al cinema, dos, no he aconseguit a ningú que m'acompanyi, o sigui que...
Has d'anar sola, ja t'ho han dit. Abans d'entrar ja li han dit que has d'anar sola. Ja m'ho han dit, sí, sí, però uf...
A mi m'agrada, eh? Vaig anar a veure-la, que m'estic introduint al món del cinema a poc a poc, i vaig anar a veure Martí Suprím i la veritat és que l'actuació és espectacular. I si podem entrar un moment en aquest debat, Michael B. Jordan o Timothy Shalamet, jo em mullo i jo crec que, realment, Timothy hauria d'haver guanyat, eh? Per crítiques diuen que sí, que hauria d'haver guanyat el Timothy. El Michael B. Jordan està molt bé perquè va fer dos papers en un. Sí, sí, sí. Això és el que s'han dit i també molta crítica que...
De tots els que hi havia, el Michael B. Jordan era com el més fluixet. Sí, això també m'han dit. Sí, sí, sí, ho he vist, ho he vist. Que el primer era com el Timotí, després deien entre el Leonardo DiCaprio i el Ethan Hawke. Clar, és que estava Leonardo DiCaprio també nominat, que és un pet gorda.
Sí, sí. I, bueno, què passa? Em tornem una mica... Sí, anem a aparcar el tema Oscars. Sí, anem un altre cop als seus papers, no? Bueno, què és això? Que ell tenia com la seva estètica més... Més tranquil·la, no? Com has dit el soft guy, no? Sí, el soft guy, sí, sí. I, clar, això és una estètica que l'ha portat a ser molt estimat pel públic femení. Què passa? Que, com ja he dit abans, a mi em sembla un gran actor, però mai ha estat ben recompensat. I, segur, sense estar-ho, a la vista està.
No està bé? És a dir, recompensat, no? Com que no ha guanyat grans premis. De fet, aquesta era la seva primera nominació a l'Òscar, tinc entès. Llavors, aquí va sortir un debat, no? Perquè el Timotí es va voler desprendre de tota aquesta estètica. De sobte es va començar a rapar el cabell, anar més vagi, una actitud més de xulo, d'això que el millor, de tal... Bueno, que portava un ego a la butxaca, que era més gran que el seu cos.
Clar, una mica com el seu personatge Martí Suprim, justament. Sí, totalment, sí, sí, sí. I llavors, aquí és que tothom ha dit, bueno, entra el debat de com no ha estat recompensat fent uns personatges més femenins, bé, femenins no, però que trencava la masculinitat més fràgil, que després ha dit, com a l'audiència femenina no he aconseguit l'Òscar,
aniré a agradar a l'audiència masculina. Bueno, sí, o a la gent que li agradi una persona una mica més xula, no? Sí, exacte. I, bueno, al final no ha ajudat gaire. No ha ajudat gaire, no... No hi ha hagut èxit, he acabat perdent el desto. Sí, no sé si és veritat o no, a cap i a la fi, jo personalment no conec el Timothy Salamé, llavors no sé si...
Clar, perquè és el que tu parlaves abans, potser està agafant el paper de Martí Subrim i l'està portant a la seva vida. Clar, exacte. No sabem ben bé com és en realitat, si era més l'estètica aquesta de noi més sensible o és aquesta d'home més xulo i tal. O sigui, potser no és cap de les dues i està interpretant un paper, però al cap i a la fi s'ha vist que cap de les dues, doncs...
l'ha aconseguit, potser serà una estrella frustrada que mai rebrà el reconeixement que... Home, esperem que no, i encara és molt jove, té 30 anys, només, encara li queda molta carrera. 29. 29? Bueno. Bueno, no ho sé. Ara no sé per què ho he dit, això. No ho sé. A veure, tu sí que té 30, eh?
30. No sé per què ho he dit. De Manu, perdó. No passa res, no passa res. És l'última hora, ja està. Exacte, exacte. És que saps el que passa? Que abans he vist que Michael B. Jordan tenia 39, i m'he liat, 29. Vale, bueno... He relacionat els conceptes, no sé. Bueno, 29 i 39, per tant, debat. No, clar, però dic...
El nou, el nou. Sí, el nou, el nou. A mi el nou aquest mà com fos. Bé, X, no? Fem un punt i a part. Sí, sí, sí. Per tant, per desprestigiar l'Òpera i el Ballet, que és el que va fer una miqueta el nostre amic Timothy Chalamet. O sigui, que potser aquesta declaració va anar també molt lligada a l'estètica aquesta que volia intentar, doncs... Jo crec que sí. Sí, segurament.
Potser, bueno, això que el tall de veu que m'ha escoltat potser és una errada seva i mira, va ficar la pota i això potser no és tant pel personatge.
Clar, el problema és que, a part de dir tot això, potser intentes arreglar-ho en algun altre moment, però de sobte continues amb la teva actitud de xulo i dius, ostres, ara acabo de perdre 14 cèntims d'audiència, no sé què, perquè després ho diu. Ho va fer? Sí, sí, després ho diu. De fet, el tall de veu està, però quan parla molt ràpid, potser no s'entén. Però sí. O sigui, en comptes de demanar perdó, passa aquí.
Sí, literalment va seguir i va dir-ho en plan... És que ara se me l'interpretarà, no sé què, però... Però en donar igual. Sí, bàsicament. Bé, bé, bé. Bé, i escolta, per contradir el Timothy Chalamet, és quan ens portes les recomanacions culturals, no?
Avui parlarem d'un balet, és el balet més típic, però és que també hem de dir que és un art que també és bastant car per excedir. Depèn del teatre, depèn de la companyia... Però en general sí. En general és bastant car.
I, bueno, et volia parlar del llac dels Cisnats perquè justament aquest estiu es fa el Tivoli. Llavors, si us animeu, després d'això que jo us ho explico, jo recomano molt anar-hi, la veritat. Tu has anat? No, però espero anar-hi. Però des de petita sempre he vist moltes representacions del llac dels Cisnats. Bueno, hi ha moltes pel·lícules, també. Vam parlar un cop, no? Sí, però no era ben bé. Era una mica... Sí, era una adaptació. Sí, sí, sí, me'n recordo, me'n recordo.
Però sí, sí, la veritat és que crec que és el més famós de tots i, en general, també he vist molts vídeos i moltes representacions, llavors crec que puc parlar bastant bé de la història i sempre m'ha fascinat molt. I, bueno, s'ha de dir que la seva primera representació no va agradar gaire. O sigui, la primera històrica, eh?
Sí, va ser el 4 de març de 1877 al Teatre Bolsoi de Moscú i la coreografia era de Julius Reissigner. I aquesta primera versió no va acabar agradant, era bastant simple, bastant... No ho sé, a la gent no va passar la història. Però després, el 15 de gener del 1895, es va reinterpretar amb una nova coreografia d'Alev Ivanov,
I aquesta sí que és la que va aconseguir el gran èxit, el Teatre de Sant Petersburg. I avui en dia és com la veiem més representada. La del 1895 és la que nosaltres podem veure. De fet, el Teatre del Tívoli, que és on es representa aquí a Barcelona,
A l'agost és aquesta coreografia i la música també és la de Tchaikovski, que és la d'aquesta versió. O sigui que superbé, si la voleu anar a veure us recomano un altre cop. L'ago de los Tisnes. Sí, aquesta és la música. M'ha sorprès.
Doncs endavant. Endavant. Bueno, parlem una miqueta de la trama, que bàsicament gira al voltant d'una història d'amor d'un príncep, que ja es diu Siegfried, i té ja els 21 anys, s'ha de casar, llavors la seva mare com que l'obliga a buscar una nòvia, li fa un bai perquè es presentin les princeses dels regnes dels sultans...
I ell està molt agobiat perquè no vol aquesta gran pressió de buscar una futura reina, etc. I llavors un dels seus companys d'allà al castell li diu, anem a caçar. I van a un llac i es troben un munt de cisnes. I es queda hipnotitzat d'un cisne que s'està convertint en una noia. I aquesta és l'Audet. I ell s'enamora d'ella perdudament.
Llavors ella li diu que no es poden casar, ell la convenç com per anar al ball, ella diu que no pot perquè només està amb figura humana durant unes hores de la nit. Però ella no pot sortir del llac perquè té un encanteri que li va fer un bruixot que es diu el Rothbard.
I clar, aquest encanteri només es deixarà de funcionar quan ella s'enamori i es casi amb un amor partader. D'acord. Què passa? Que el bruixot veu tota l'escena i diu, ostres, això no pot passar ni de conya, perquè no sé per què, però no vol que passi. Perquè li té tírria, no? Exacte. I llavors porta el bai a la seva filla, a l'Audil, que representa el cisne negre. D'acord.
I al final acaben enganyant el príncep, el príncep demana l'home de l'Auditl, etc. I l'Auditl ho veu des del llac i al final acaba condemnada. Hi ha diferents versions del final.
La veritat és que el real és que ella mor i ell quan ho veu... Mor el blanc. El blanc, que és l'Odet. I ell, en el moment que la veu morta, doncs s'adona que era l'Odet la que estimava de veritat i que tot això era un engany del bruixot i llavors es suïcida. Vale.
però després hi ha altres finals alternatius llavors que acaben feliços i que se'n sap, però bueno de veritat és el tràgic el real és el tràgic, sí, sí molt bé, i això és del teatre a Tívoli a l'agost, eh? a l'agost, sí, sí, sí amb quina companyia o no ho saps? amb la Tchaikovsky, crec
No ho sé. Diria que sí. No ho sé, no ho sé. Diria que sí. I, bueno, per últim, volia deixar clar que el balet és molt important perquè fa uns anys va sortir a la llum un vídeo del 2019 d'una ballarina que es diu Marta González-Saldaña, que era més coneguda com Marta Cinta. I, bueno, aquesta dona ja va morir, però el 2019 estava a una residència a la Cannes, crec, i tenia Alzheimer. I, bueno, ja ni se'n recordava de parlar, no?, d'aquesta malaltia que malauradament et jugo aquestes passades.
I li van posar la música en uns auriculars i ella, bé, no es podia ni moure gaire, però, per exemple, amb les mans i els braços gesticulava les passes del ball. Mira, mira, mira. No, no, clar, i això ho podem buscar, oi? Sí, sí. Si és Marta Cinta, en sortirà? Sí, sí. Segurament Marta Cinta, ball del llac dels cisnes i segurament sortirà. I és clar, el ser ballarina, i suposo que haver-ho fet tantes, tantes vegades, l'única part del cervell que li funcionava era aquesta, eh? Sí, sí, imagineu-vos que... Perquè després desprestigin d'aquesta manera. Clar que sí.
I mira, jo també em sumo amb una recomanació la Joconda, de fet que vaig anar a veure-la gràcies a Rajas Bern i la veritat que estava molt bé perquè és una òpera que a més també tenia ballet Ah, sí? Que guai Sí, sí, sí, i Rona també és una bona recomanació, clar que sí Sí, sí, a mi m'agradaria haver-la vist
Sí, sí, la veritat és que sí. Però molt bé, Sara, escolta, ens estem quedant sense temps, ens hem d'anar acomiadant, gràcies per venir avui, per reivindicar-nos el balet i l'òpera, i res, ens retornem com sempre. La setmana vinent. Exacte, ja hem acabat les frases i tot, eh? Si vols, com vulguis, com vulguis, entres tu aquí dins. No, no vull aquesta responsabilitat de moment. Ja veurem, ja veurem. Molt bé, Sara, doncs gràcies per venir. A tu. Que vagi bé. Adeu.
Gràcies.
I fins aquí el programa d'avui. Ens acomiadem aquí i ara del refugi del dimarts i ens retrobem com sempre demà a partir de les 5 de la tarda fins les 7 de la tarda aquí a casa vostra. Gràcies i fins aviat. Tot seguit, les notícies de