I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des de la fin de set de la tarda estarem amb vosaltres aquí,
al 98.fm, a Ràdio d'Esvern.
Donem la benvinguda també a aquesta hora en Rubén Pérez, el nostre company de producció.
Rubén, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, amb molta energia avui, la veritat.
Avui gairebé no et veig, perquè mira, hi ha ara mateix una boira aquí a Sant Just.
De fet, jo que sempre tinc aquí vista directa amb la penya del Moro,
avui us puc dir que està la cosa una mica enterbolida.
Hi ha bastants núvols baixos, no sabem si plaurà al llarg de la tarda,
però sí sabem que aquí plauran moltes accions d'entreteniment
i aquí estarem xerrant una molt bona estona al 98.fm.
Avui, què tenim?
Doncs mira, començarem amb Actualitat 360, on destaquem dues notícies, com sempre.
La primera és que Julian Moore denuncia que l'administració Trump
li ha censurat un llibre en escoles públiques.
Carai, anem bé.
Després, tot seguit també, notícies a nivell municipal, parlem avui de Robamiga.
Sí, ja vam parlar fa uns dies, i avui destaquem que Robamiga recolgarà bé 6.000 tones de tèxtils
i crea més de 100 llocs de treball el 2024.
Perfecte. I avui, a nivell musical, ens portes un artistazo. A mi m'agrada molt.
De fet, l'aniré a veure el juny aquí a Barcelona, que passa per gira.
Estem parlant de Cheyenne.
Sí, quin tema, eh? Porto un clàssic, un mític. Avui portem Torero.
Molt bé, doncs això serà a l'espai de la càpsula.
Després, la vida d'estudiant, el teu espai, Rubén, avui detallarà més temes sobre un tema que ens preocupa molt a tots.
Doncs sí, ja, quan vaig avisar la setmana passada, volia aportar aquest tema. Se'm va fer una miqueta de contratemps.
Costar molt, no?
No, més que costar contratemps. Volia fer-ho bé. Crec que ho tinc bé plantejat.
Espero que al públic li agradi. Avui parlarem sobre el bullying escolar.
i espero que li serveixi molt a la gent perquè hi haurà punts, hi haurà pautes que crec que són bastant importants.
Al final és un tema al que li hem de dedicar estona i també a l'hora de preparar-ho, doncs també s'ha de preparar amb carinyo i amb calma perquè s'ha de parlar bé i s'ha de tractar bé.
Tota la raó del món.
Seguirem parlant d'educació perquè avui, a la segona hora, tindrem la xarxa de zones, la xarxa educativa, on avui ens visiten l'Esther Figueres i l'Àlex Morón del Centre Pilot de Sant Just.
I acabarem el programa amb veus d'emigrants.
Sí, avui la Jordi i el Consol ens porten a Tamara, la presidenta de l'Associació Madre d'Abril de Nicaragua.
Perfecte, doncs ja tenim aquí el menú servit. Comencem ara aquí, a Ràdio d'Esvern amb tu. T'escoltem d'aquí una estoneta.
Rubén, fins ara.
Fins ara.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Els centres escolars del Departament de Defensa han suspès l'accés als llibres de biblioteques escolars mentre el revisen per trobar-li continguts relacionats amb la ideologia del gènere o temes d'ideologia d'equitat discriminatòria.
Aquesta és la notícia amb la qual porta la protagonista, Julianne Moore, que denuncia l'administració Trump que ha censurat un llibre a les escoles públiques d'ella mateixa, de l'actriu.
I és que l'actriu escriptora nord-americana, Julianne Moore, ha denunciat que l'administració Trump ha decidit unir-se a una tendència cada cop més habitual als Estats Units, la de prohibir llibres.
A més, denuncia que la mesura afecta a un dels seus llibres.
Les alarmes van saltar per amor el diumenge de la setmana passada després d'assabentar-se a través d'una nota del PEN, una prestigiosa associació mundial d'escriptors,
que s'havia suspès l'accés als llibres de les biblioteques que hi ha a les escoles dirigides del Departament de Defensa, el DOT.
En aquest cas, uns 160 centres amb desenes de milers d'alumnes.
Fa unes setmanes, les famílies van rebre un avís del DOT, que l'accés a les biblioteques quedava suspès,
mentre els funcionaris feien una revisió de compliment per buscar llibres potencialment relacionats amb la ideologia de gènere
o temes d'ideologia d'equitat discriminatòria, segons va destapar The Guardian.
Aquest rotatiu es van retirar de les prestatgeries els llibres considerats com una possible violació dels ordres executius,
del president dirigides a persones trans i l'anomenament adoctrinament radical dels escolars.
Malgrat que la censura de llibres no és un fenomen nou al país, perquè ja ho havien fet altres administracions o entitats de caire conservador,
sí que seria la primera vegada que el censurador és ni més ni menys que l'administració federal.
La llista de llibres marcats l'ha fet publicar el PEN americà i inclou llibres sobre pobles indígenes.
Un capítol sobre sexualitat i gènere d'un llibre d'institut o fins i tot Hilvil Elegi, el vicepresident J.D. Bans, entre d'altres.
En aquest cas, com esmentàvem, aquesta és una situació que està succeint als Estats Units
i que Julian Moore també ha denunciat aquests dies.
Passem a una altra notícia perquè avui us volem parlar també de la Covid.
Han passat 5 anys des que es va detectar el primer cas de Covid a Catalunya.
Era el 25 de febrer del 2020 a l'Hospital Clínic de Barcelona, un cas lleu d'una noia jove italiana.
Podíem intuir que començava alguna cosa greu, però mai imaginar-nos fins a quin punt.
Aquest hivern, 5 anys després del SARS-CoV-2, gairebé no ha fet acta de presència.
De moment, hi ha el nínxol dels virus respiratoris, l'ha ocupat quasi completament la grip.
La Covid no ha desaparegut, però ja no és aquella malaltia que va fer tant i tant de mal als anys 20, 21 i 22.
La pandèmia ha passat i ara n'estem veient aquest endemà.
Ho diu així Robert Guerri, que va ser el coordinador d'hospitalització per Covid-19 a l'Hospital del Mar.
I què és el que ha canviat? Doncs tots els especialistes hi coincideixen.
Més que el coronavirus, que no ha mutat ni més ni menys que altres virus il·liminars,
els que hem canviat són nosaltres.
La Covid va arribar quan el nostre sistema immunitari era completament naïf,
és a dir, com si fóssim un nadó acabat d'arribar al món i, per tant, completament vulnerable.
Per això va tenir aquelles conseqüències tan greus,
explica Jacobo Menidord, subdirector general de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
També hi ha consens expert en el paper de la vacuna.
Òbviament hauria acabat passant, però es dubta que al cap de cinc anys se n'haguessin sortit d'una manera tan clara
si no haguéssim tingut la vacuna al cap d'un any i la major part de la població vacunada en menys de dos anys.
Així ho esmenten els especialistes.
Ara sí, en aquest cas, podem dir que hem oblidat una miqueta aquesta pandèmia de la Covid-19,
però no ens podem oblidar de tot el que va succeir i també ens ha de servir com a societat per seguir endavant
i perquè, allò que dèiem, la Covid ens farà millors persones.
No sé si ho va aconseguir o no, però intentem-ho, intentem ser més bones persones
perquè realment el que vam patir tots i totes, tancats tants mesos, també amb tantíssimes morts
i amb una situació tan complexa per la sanitat,
mundial, doncs ens ha de fer reflexionar i ens ha de fer pensar
que, bé, no hauria sigut possible tampoc sense la sanitat que tenim al nostre país,
el fet que tots els infermers i infermeres lluitaven també per anar a la seva feina,
també d'alguna forma posaven en risc les seves vides,
totes aquestes coses les hem de posar en valor i les hem de tenir en compte
després de cinc anys d'aquesta situació tan alarmant.
Passem a una altra notícia perquè també volem parlar
que s'ha detingut amb 19 paquets de cocaïna amagada sota el perruquí
quan intentava agafar el vol a un home que duia amagada aquesta cocaïna
en un valor de 10.000 euros, segons la policia de Cartagena a Colòmbia.
La Policia Nacional de Colòmbia ha detingut un home a l'aeroport de Cartagena
que duia 19 paquets de cocaïna amagats sota un perruquí.
La imatge és realment curiosa perquè es veu com un policia està traient-li aquest perruquí
i de cop i volta apareixen aquells putets, aquests petits paquets de cocaïna
que duia i que de fet volia passar abans d'agafar aquest vol
i volia pujar el vol, evidentment, i volia doncs tràficar amb ells, per dir-ho d'alguna manera.
Aquesta situació, com comentàvem, segons el comandant de la Policia Metropolitana de Cartagena
s'han detingut ja 450 persones per tràfic de drogues
i han intervingut més de 115 quilograms de substàncies.
I ara parlem d'assolidància d'empreses enjustenques especialitzada en la gestió de residus textils
que ha recollit 5.946 tones de roba durant el 2024 a través del programa Robamiga
generant 115 llocs de treball d'inserció sociolaboral.
La roba es processa a la planta de preparació per la reutilització que hi ha a Sant Just
i es distribueix a les 17 botigues de solidància i robamiga.
A més, s'han donat 4.443 quilograms de roba
i 7.641 quilograms d'aparells elèctrics i mobles a famílies en risc d'exclusió
a través també del programa d'entrega social.
I també parlem de la nova temporada de les Jugateques Ambientals
que ha començat el 24 de febrer oferint activitats familiars als parcs i plages metropolitanes
incluent-hi el Parc del Milenari i el Parc de Torreblanca, Sant Just d'Esvern.
En guany s'han programat 1.175 activitats amb l'objectiu de fomentar la descoberta de la natura urbana
a través del joc i l'experimentació.
I ara sí, acabem aquest espai d'actualitat amb l'efemèrida del dia.
Es declara el segador, està el dia com avui, però del 93, com a himne nacional de Catalunya
per llei del Parlament autonòmic.
Avui celebrem per això aquesta efemèrida, com dèiem, del 93, 1993.
Jo pensava que era el nostre himne des de feia més temps.
Mira, avui ja he pres una cosa més.
Ara sí, passem a l'espai musical del programa.
I avui parlem de Cheyenne, que confirma el seu retorn a Espanya amb la gira més ambiciosa.
14 anys han transcorregut des que l'artista va pujar a l'escenari del nostre territori
per últim cop, però les seves cançons han estat intactes al llarg del temps.
Un repertori ple d'himnes que han estat a la memòria de tots
i que ara per fi podrem gaudir en directe.
Però dir-vos que dimecres 4 de juny del 2025, a les 9 del vespre,
hi haurà aquest concert de Cheyenne.
Bailemos otra vez, aquest tour del 2025, amb entrades exaurides.
Per tant, si volíeu comprar entrades pel concert a Barcelona, no podrà ser possible.
Us recomano que mireu altres dates.
Ara sí, sentim aquesta cançó de Cheyenne, Torero, que és ja un clàssic de l'artista.
De lunes a domingo voy desesperado.
El corazón prendido ahí en el calendario, buscándote y buscando como un mercenario.
Tú dime dónde estás que yo no te he encontrado.
Y en las manecillas giran yo voy al contrario, poniéndome la vida a sorbos y a tragos.
Tú me diste así de frente, qué tremendo impacto, para unirme a tu mirada dime.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Y te cuentan que ya me dieron un solitario en el callejón,
que ya no duermo y desvarío, que el humor ya me cambió.
Y tú por dónde estás, que mi presión ya no me da.
Te buscaré, vuelve conmigo.
Y que tú no sabes que yo te necesito como el perro al amo.
Que si tú no respondes aquí, todo es caos.
Me diste así de frente, qué tremendo impacto, para unirme a tu mirada dime.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
En noviembre hasta enero, si que te necesito, hay de junio a febrero,
quiero que estés conmigo.
Y en marzo el amor, en diciembre tú y yo, no importa mi amada,
que si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
que se venga pa' que sepas que te quiero como un buen Torero.
Me juego la vida por ti.
Si hay que ser Torero, poner el alma en el ruedo, no importa lo que se venga,
5 minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda.
Seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern,
i permeteu-me que parli una miqueta de Carnestoltes,
que arriba a Sant Just amb una programació plena de festa i diversió.
Sant Just d'Esvern es prepara, per tant,
per celebrar aquest Carnestoltes, que té una pintassa espectacular.
i és que la festa començarà el divendres 28 de febrer al Casal de Joves,
que acollirà la festa de Carnaval Jova des de les 11 del vespre fins a les 3 de la matinada,
destinada per joves a partir de 16 anys i organitzada per l'agrupament Escolta Martin Luther King.
Després, tot seguit, dissabte, 1 de març, a la plaça Maragall,
serà la pricentre de la festa amb un programa molt variat.
A dos quarts de 5 de la tarda, el concurs de disfresses en categoria de comparses escolars
donarà el tret de sortida.
A les 6 de la tarda, la xocolatada popular per a totes les persones assistents,
i a dos quarts de 7, el lliurament de premis de les comparses escolars.
A les 7 serà el torn del concurs de disfresses en categories comparsa, grup i individual.
I a dos quarts de 8, a les 7 i mitja, el pregó del rei Carnestoltes
i l'inici de ruà de Carnestoltes amb recorregut d'anada i tornada al Parc Maragall.
A dos quarts de 9 del vespre, a les 8 i mitja, serà el lliurament de premis de les categories comparsa, grup i individual.
Per participar en el concurs de disfresses, heu d'enviar un enllaç fins avui mateix, 25 de febrer,
últim dia per inscriure's en el concurs de disfresses,
excepte en la categoria individual, que en cas de no haver pogut fer la inscripció abans d'aquesta data,
les persones interessades podran apuntar-se al mateix 1 de març, entre les 4 i les 5, al Parc Maragall.
D'altra banda, les persones inscrites al concurs de disfresses en categories de comparsa, grup i individual,
entraran en un sorteig a títol individual de vals de descompte en comerços adherits
a les entitats dona i empresa i d'esvern comerç i empresa.
Aquest es farà després de la Rua de Carnestoltes, el mateix 1 de març,
i es coneixerà la persona guanyadora.
Per part de dona i empresa hi ha establiments col·laboradors
i també per part, com dèiem, d'esvern comerç i empresa.
Aquest any el Carnestoltes compta amb la col·laboració de la Comissió de Festes del Barri Nord,
de Bandandarà, de dona i empresa, de l'Ateneu, de Sant Just, de l'agrupació fotogràfica
i també de desvern comerç i empresa, que contribuiran a fer d'aquesta festa
un esdeveniment molt festiu.
Doncs ja sabeu, si voleu gaudir d'una bona tarda a Carnestoltes, aquí a Sant Just,
aquest dissabte no us podeu perdre la festa que hi haurà al Parc Maragall.
Si voleu més informació podeu contactar, doncs, a través del portal de santjust.cat,
també els canals de comunicació de l'Ajuntament per tal d'arribar a més informació d'inscripcions
o del que sigui.
Però que sapigueu també que des de Ràdio d'Esvern estem informant sobre les novetats d'enguany
d'aquest Carnestoltes i també ahir es va entrevistar l'Escola Montseny
que afronta el Carnestoltes amb un repte molt important
i que de ben segur assoliran.
Veurem aviam qui acaba guanyant a nivell de comparsa escolar,
però com dèiem, l'Escola Montseny afrontarà aquest Carnestoltes
amb una temàtica escollida per les famílies i una organització renovada.
Ara sí, gaudim del Carnestoltes, gaudim també de bona música
i tornem en un tres i no res amb la vida d'estudiant i amb en Rubén Pérez.
Fins ara!
Fins ara!
Un autor al refugi
Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes.
Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960.
Destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya,
les relacions humanes complexes i els secrets familiars.
La seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable,
que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne,
on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola.
Amb una prosa detallada i emotiva, Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors.
Ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània.
Avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein, d'Almodena Grandes.
Lo malo es que tenga la vista tan débil, porque no le veo bien la cara,
pero conservo mi cerebro privilegiado, superior, y he activado todas mis potencias.
Se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí, y no me hicieron caso.
Mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer,
pero el cerebro, el cuello y los brazos, las piernas y la clavícula son completamente viriles.
Y si no se lo creen, que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán.
No conseguí transmitirle esta facultad a Hyld, ella era mujer de los pies a la cabeza, por eso se perdió.
Las mujeres se pierden por el sexo, pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo.
De ahí proviene mi fortaleza.
Cada vez que él entra por la puerta, mientras hago que escucho a la mosquita muerta,
me pongo en mi postura de pensar.
La madre de Frankenstein, d'Almodena Grandes.
El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
La vida d'estudiant, amb Rubén Pérez.
Que m'ha quedat la, la, la, la, la, perquè no em sentia.
Dic, ara què està passant? La vida d'estudiant amb Rubén Pérez.
Vull dir-ho al i clar.
Rubén, bona tarda, com estàs?
Bona tarda. Doncs amb moltes ganes de parlar aquest tema.
Avui un tema, tema important, ho hem comentat abans a l'inici del programa,
parlarem del bullying escolar.
Sí.
I primerament crec que és important fer com una breu definició, no?,
del que és l'assetjament escolar o bullying,
perquè al final també, doncs,
hi ha molts alumnes que l'acaben patint, per desgràcia,
i en aquest aspecte, doncs, nosaltres avui voldrem aprofundir una mica
sobre la definició de què és l'assetjament escolar.
També parlarem de percentatges, de dades reals,
i acabarem, doncs, fent també una mica diferents punts, no?,
diferents situacions en les que ens podem trobar
i com acabem, doncs, actuant enfront a aquestes situacions.
Per on comencem, Rubén?
Doncs començarem per la definició com tal que és,
que ara mateix la lleiré perquè no hi hagi cap error
i si algú la té, que ens faci saber també
que ens anirà molt bé rebre més informació.
Però, mira, començarem que l'assetjament escolar o bullying
es produeix quan un o diversos companys
tenen conductes negatives cap a algú de manera repetida o prolongada.
Aquestes poden incloure insults, amenaces, rumors, exclusió,
robatoris o agressions físiques.
Podríem dir, doncs, que l'assetjament escolar
pot produir-se dins del centre educatiu
en espais com el pati, els passadissos, l'aula o els banys,
però també fora, com a l'entrada de camí a casa
o en el transport escolar.
A més, pot manifestar-se a través de mitjans digitals
com el mòbil o les xarxes socials,
mitjançant missatges amenassants o insults.
I què és el més important?
Què hem de tenir clar, Rubén?
Doncs que l'assetjament i el bullying, primer de tot,
i hem d'estar en contra cap persona
i ha de patir aquest cas en la nivell escolar
ni fora de l'àmbit escolar.
i hem de tenir en compte que tothom és per si,
pot veure i pot defensar i pot ajudar
a que no sucedi aquest acte.
Tant la persona agressora com el capru,
bueno, el que podem dir...
Sí, d'alguna forma podem explicar-ho
de forma clara als nostres oients
que hi ha diferents tipus de protagonistes.
Diferents rols, sí.
Exacte, el noi o la noia que pateix assetjament,
per altra banda també els agressors o agressores,
i els espectadors, aquelles persones
que estan a l'altra banda
i que veuen el que està succeint
i que a vegades prenen partit, no?
I molts cops no.
Manifestant aquella situació
i a vegades doncs es callen
i doncs per por a represàlies o el que sigui
i acaben doncs també formant part
una mica de l'agressió, no creus?
Perquè al final aquella persona
que no ajuda a desencallar la situació
jo penso que també d'alguna forma
està formant part no activa
però sí passiva
d'aquesta situació d'assetjament.
Jo sí que amb tu perfectament
penso també que és de manera més activa
perquè ho està vivint
ja no compartim que sigui amic proper, amic prop,
però si estàs veient a un alumne,
algun amic, algun company,
algun desconegut que està patint
aquest assetjament,
el millor que es pot fer
és dir-ho, és fer-ho públic
perquè no pugui passar.
Aquesta por que molts cops
acompanya en aquest cas els alumnes,
no hi hauria d'existir perquè
tant el propi alumne que ho veu
com ho pateix
han d'ajudar-se perquè no pugui anar a més.
Doncs parlem una mica de percentatges,
fem balanç de la situació,
començarem el 2015
perquè va ser un any detonant,
un any clau a nivell de xifres
perquè es donen xifres molt elevades,
de fet les més elevades,
en situació d'assetjament escolar,
perdoneu,
parlarem d'assetjament sexual
perquè també és una forma d'assetjament,
però aprofundim en assetjament escolar,
ens situem en el 50,1% el 2015.
Jo havia flipat
quan he començat a mirar dades
i he vist 2015 destacat
i dic no pot ser això veritat.
Com dius,
50,1% dels alumnes
que es consideraven
que en la seva classe
hi havia un company
o algun company
que sofria aquest assetjament
que no s'entén.
Aquestes xifres
que estem parlant
d'un munt de persones
que poden estar en aquest moment.
Clar, estem parlant de percepció,
no estem parlant en cap cas
de persones
que estiguin patint un assetjament,
sinó que hi ha la percepció aquesta
que hi ha algun company
que està patint assetjament escolar.
Aquesta xifra
del 50,1%
durant la pandèmia
en els anys 20-21
baixa.
Baixa d'una forma
bastant precipitada
perquè, clar,
evidentment,
al tancar-nos també
a casa,
al sortir de les aules,
etcètera,
també en aquell buit,
tot i que parlarem també
de l'assetjament digital,
però
aquí la xifra
ja baixa bastant
fins al 15,2%.
I això és sorprenent
el que dius
perquè encara hi ha
un 15,2%
que dius,
comparant,
hem baixat moltíssim,
però és que estem parlant
de pandèmies,
que el tema
del bullying digital
s'ha fet més present
que mai.
Aquest 15,2%
a mi no em sembla
res,
res poc,
o sigui,
em sembla moltíssim
per l'època
que estàvem vivint tots
i jo penso que
tot el tema
de molestar una persona
i de fer-li la vida impossible
és que no hi hauria ni sentit
en el moment
on estava.
Sí, sí,
totalment,
la veritat és que
és bastant surrealista
que existeixi així
aquesta xifra
quan hauria de ser zero
perquè realment
no es podien veure,
però encara i així
existia aquest assetjament digital,
existia
aquest increpar
el company o company
a través d'eines
digitals,
tecnològiques
com Whatsapp,
xarxes socials,
etcètera,
doncs amb les que feien servir
aquestes eines
per increpar
els companys i companyes.
El 21-22
la percepció
va augmentar
d'aquest 15,2%
al 24,4%,
reflectint així
un entorn
amb interaccions presencials,
és a dir,
tornem un altre cop
a les classes presencials
i per tant també
es torna a visibilitzar
aquests casos
d'assetjament.
si torna a pujar
un altre cop
com bé dius,
motius,
doncs mira,
si portem del 50
i hi ha hagut un atur
m'imagino que
torna una mica,
jo trobo sense sentit,
també era l'època
amb mascaretes
que portàvem,
teníem massa escosa
jo crec tothom
per començar
un altre cop
amb la pujada,
per sort,
ja cap allà
que després direm,
el 22-23,
torna a baixar
i d'allà
ja està
a caiguda.
Clar,
també hem de tenir en compte
que el curs 21-22
va ser un curs
amb una modalitat
híbrida
entre la presencialitat
i també
la modalitat
més digital
perquè hi havia
escoles
que optaven
per aquesta modalitat
híbrida
i a més també
hi havia moments,
hi havia casos,
situacions concretes
en les que s'havia
de optar
per aquesta modalitat
híbrida
i per tant
també podem entendre
una mica
aquest augment,
tampoc és un augment
significatiu
com per exemple,
és a dir,
no és una xifra
tan alta,
tan elevada
com aquest 50,1%,
però evidentment
és un augment significatiu
respecte al curs anterior.
Si marxem
al 22-23,
aquest curs
es va registrar
una disminució significativa
amb un 11,8%
dels estudiants
indicant la presència
d'assetjament
a les aules.
La xifra més baixa
des del 2015,
és a dir,
va baixar molt,
va disminuir molt
aquesta situació
més d'assetjament escolar,
però bé,
encara està aquella xifra
de l'11,8%,
no?
Sí,
jo penso que també
és l'any
on les escoles,
m'imagino,
i la gent,
comença a parlar més
del tema bullying
per com hem passat,
com dius,
al final estava el tema híbrid,
el tema tecnològic,
jo crec que entra més fort
que mai
el bullying digital,
jo penso que aquest any
és quan ja
es parla molt
les coses,
es fa més presència
i més vigilància
dels alumnes
que no puguin
pater aquest bullying,
jo penso que
aquesta data
de 23-24,
de 22-23,
perdoneu,
és la més marcada
perquè és quan
comença a baixar,
és el punt infracció
on tot estudiant
ja comença a rebre
més informació
i a rebre,
en aquest cas,
més ajuda
per no patir
aquest assetjament.
Efectivament,
és així.
Ara marxem
al curs
anterior aquest,
el 23-24,
on un estudi
va revelar
que el 9,4%
dels alumnes
afirmava
que ell
o algun dels seus companys
estava patint
assetjament escolar
presencial
o cyberbullying,
o com comentàvem nosaltres,
aquest assetjament digital.
Per tant,
ara sí que sí,
podríem estar
parlant
del curs anterior
una baixada
molt significativa
respecte
a la del 2015.
Per tant,
aquest 9,4%
ens ha de quedar
molt marcat
a la nostra ment
com la xifra
en la que hem de superar
aquest any,
és a dir,
aquest any
hem de disminuir.
Totalment,
també hem de dir
aquest 9,4%
no és per estar
orgullós,
segueix
la gent
o els estudiants
tenint
aquest bullying,
aquest assetjament,
hem de tenir zeros,
crec que és
el principal objectiu
que hem de tenir
tot estudiant,
tota persona
que pot conviure
amb els estudis.
El 9,4%
sí que pot ser mèrit
que hem baixat,
però segueix tenint
aquest percentatge
que no ens ajuda a res,
ens fa donar-nos compte
que som capaços
de baixar
i de no rebre
aquest bullying,
jo crec que és motivant
per a tothom
el dir
que s'estan fent bé
les coses
i que tothom està ajudant
més
ara que mai.
Dos minuts per arribar
a tres quarts
de sis de la tarda
seguim al Refugi
al magazín de tardes
d'aquesta emissora.
Ara és el moment
on estem parlant
d'educació,
tot i que aquest programa
d'avui dimarts
ens quedarà
molt tematitzat
en aquests aspectes educatius,
ja que en aquesta primera hora
parlarem
amb el Rubén Pérez
al llarg
d'aquests minuts
on estem parlant
una mica
d'aquesta vida
d'estudiant.
Però,
tot seguit,
a la segona hora,
al Refugi,
també avui parlarem
d'educació
amb la gent
del centre pilot
on parlarem
d'aquest projecte
d'Esproceat
aquí en el nostre municipi.
Per tant,
com dèiem,
un programa molt centrat
en l'educació
que també és molt important
tenir-lo com a eix vertebral
del nostre programa
perquè ens ha d'importar molt
l'educació
dels nostres joves
i també
l'educació
de la nostra gent,
dels nostres veïns i veïnes
aquí en el nostre municipi.
Espais com la xarxa
a les zones,
la xarxa educativa,
doncs també vetllen
perquè l'educació
a Sant Just
sigui pionera
i sigui
una educació
de qualitat.
Nosaltres aquí
al programa
des de l'espai
de la vida
d'estudiant
també intentem
una mica això,
visibilitzar
aquestes situacions
com per exemple
la del bullying
i portar-ho aquí
a la ràdio,
comentar
les xifres reals
perquè hi ha
una qüestió
que és clara
que és que nosaltres
des d'aquí
podem divulgar
perquè aquestes coses
no succeeixin
o com a mínim
vagin disminuint
any rere any,
no?
Sí,
fer un missatge clar
pels nostres oients
que en els dos espais
volem al final
informar,
ajudar
i si podem
també
aportar informació
és el punt
que busquem
per a que tothom
pugui escoltar-ho
i pugui dur a terme
o tenir aquesta informació
que de vegades
no la tenim
com tal.
Rubén,
ens has portat avui
uns gràfics
que estan magníficament
complimentant
aquest document
d'avui
per desgràcia
com que estem a la ràdio
no els podem mostrar
els nostres oients
però sí
poder fer un petit resum
d'aquests gràfics
que extreiem
d'aquests gràfics
i amb què et quedes?
Mira,
per començar
aquests gràfics
hi ha uns quants
que són verídics
són de la UNESCO
per a la gent
que no sàpiga què és
és l'Organització
de les Nacions Unides
per a l'Educació
la Ciència
la Cultura
i on destaquem
una miqueta
els tipus
primer
anem a dir-ho així
que hi ha
de l'assetjament
d'aquest bullying
que pot ser
la violència física
la violència psicològica
o fins i tot
com bé has dit al principi
sense quedar
així una miqueta
la violència sexual
saps?
hi ha diferents punts
que per exemple
amb la violència física
hi ha agressions
hi ha les baralles
els càstigs
hi ha un munt
a nivell psicològic
tenim el maltractament
verbal
que de vegades
sembla que no
perquè de vegades
estem fent bromes
o qualsevol cosa
però hi ha un punt
on de veritat
sí que fa mal
fa mal
i això psicològicament
tant a estudiar
com a tu propi
no et sent res bé
i això no ajuda mai
també està
l'exclusió social
que d'això
també hem parlat
molt durant aquests
últims anys
sobretot a la societat
d'intentar
involucrar a tothom
aquest món social
i per últim
tenim la sexual
o bé
ens podem imaginar
una miqueta
el que tenim
com el propi
acost sexual
els tocaments
etcètera
això
diguéssim
aquest gràfic
que us hem resumit
ara
en res
en dos minuts
és
el marc conceptual
de la violència
i l'assetjament
en l'àmbit escolar
està molt ben definit
al final són
quatre paràmetres
per tipus de violència
la sexual
física
i psicològica
i realment
doncs està molt ben definit
i molt ben resumit
en aquest gràfic
passem a parlar
una mica també
de conseqüències
no?
perquè
el fet de patir
assetjament
o aquest
ciberassetjament
que comentàvem abans
també pot afectar
negativament
a l'autoestima
a les ganes
d'anar
al centre educatiu
a les ganes
de fer coses
i a l'estat anímic
a les notes
al rendiment escolar
als hàbits alimentaris
això és superimportant
també
els del son
i a la relació
amb els nostres amics
i amigues
i amb la família
parlem una miqueta
de les xifres
sense tampoc
donar molts detalls
però sí
que
nosaltres ho hem dit
en un ordre
des de
un ordre inicial
en el que partíem
diguéssim
d'un patiment
a un altre
és a dir
d'unes conseqüències
percebudes
a unes altres
els percentatges
de més a menys
no?
Sí
aquests percentatges
en principi
ho han fet
gent que ha patit
aquest assetjament
o bullying
i on destaca més
és l'autoestima
que a mi
per exemple
em preocupa
perquè penso
que és una part
molt important
de nosaltres
i que l'autoestima
sempre
l'hem de tenir
prou pujada
per ni passar-nos
de la ratlla
ni estar
amb l'autoestima
molt baixa
perquè
hem de trobar
aquest punt
que ens faci
la nostra personalitat
també
no m'agrada
que això
de les ganes
d'anar a l'institut
tingui un 43%
penso que
l'institut
i faig d'aquí
el missatge
ha de ser un lloc
de seguretat
i de diversió
i d'ensenyament
aquests tres punts
en molts col·legis
s'han de complir
perquè el propi estudiant
tingui ganes
d'estudiar
i vulgui
seguir
aquest
aquest fet
de creure
que pot
seguir creixent
a nivell estudiantil
aquesta il·lusió
que tenim
des de petits
de
jo vull ser
bomber
policia
tota aquesta il·lusió
que tenim
portar-la
des de sempre
i no
en un moment donat
dir
ja no puc anar a estudiar
tinc por
que aquest
noi
noia
noia
pugui
a fer
massatjament
jo penso
que aquests tres punts
són molt importants
per a les escoles
efectivament
així és
així és
i aquests
són els punts
que com comentàvem
estan més assenyalats
és a dir
són els que afecten
fonamentalment
la seva vida
que són
l'autoestima
les ganes d'anar
a l'escola
i l'estat
anímic
important
important
tenir en compte
aquests tres factors
perquè realment
doncs
afectaran la vida
de l'alumne
parlem també
d'aquest
percentatge
d'estudiants
que són
objecte
d'assetjament
per la seva
aparença física
raça
nacionalitat
color de pell
o religió
és a dir
és fort
que en aquest
any 2025
en el segle XXI
haguem
de parlar
d'aquestes qüestions
de gènere
de raça
és gravíssim
jo penso que
això ja és
passar límits
però a mi
em sorprèn
els percentatges
estem parlant
de parlar
de l'aspecte
del cos
o de la cara
d'una persona
ha sigut
el 15,3%
és un número
que destaca
ser el primer
tinguem en compte
que aquest gràfic
és del 2019
però jo no crec
que en 6 anys
hagi canviat molt
la cosa
sincerament
ha pogut baixar
com ben dit
per desgràcia
jo crec que
no ha canviat
gaire la cosa
està molt bé
que hagi baixat
el tema
de quantes persones
o el percentatge
de quantes
poden haver
d'evitar
aquest assetjament
però és que
jo com tu dius
aquest percentatge
jo crec que
sincerament
ara mirant les dades
crec que han augmentat
tots
sí segur
crec que han augmentat
tots
perquè
aspecte
del seu cos
o de la cara
i tot això
per la societat
estem veient
les xarxes
que van
creixent
és a dir
el TikTok
en el 2019
era una xarxa
important
però
clar
jo no crec
que tingués
el pes
que té ara
TikTok
que mou masses
i per tant
també
amb tot aquest mirall
que fan els joves
que s'emmirallen
amb les xarxes socials
amb el TikTok
amb totes les cares
boniques
que surten allà
i que volen
aspiren
a ser allò
i també
els missatges d'odi
que també podem llegir
a les xarxes socials
com X
per exemple
com l'antic Twitter
la raça
nacionalitat
color de pell
i religió
que per mi va
també doncs
molt a la mateixa línia
en el sentit
que també
són coses
són qüestions
que jo crec
que han anat
a l'alça
en aquest aspecte
però imagina't
que l'han separat
aquí
el percentatge
o sigui
quan parlem
de nacionalitat
color de pell
o raça
és 10,9%
i quan parlem
de la religió
és un 4,6%
i com tu bé dius
aquest estudi
és de 2019
jo
ho dic en sèrio
espero que hagin baixat
però és que
potser no
no és creï
però potser
per la societat
on estem
per el que hem comentat
hauríem de veure-ho
a veure si
podem trobar-ho
però des d'aquí
si no s'ha baixat
fem una crida
és important
que aquests
tres punts
no es puguin pujar més
encara que estiguem
a la societat
és que no hi ha excusa
i d'una societat
que està molt evolucionada
i al mateix temps
estem fotent
passos enrere
que no ajuden res
sí, sí, efectivament
avui estem parlant
de l'assetjament escolar
o bullying
que es produeix
quan un o diversos companys
tenen conductes negatives
cap a algú
de manera repetida
i prolongada
ho estem fent
a l'espai
de la vida d'estudiant
amb en Rubén Pérez
i ara parlarem
d'aquells segments
que hem comentat abans
hi ha com
tres rols
que deia el Rubén
el de la persona
que està patint
aquest assetjament
el dels agressors
o agressores
i el dels espectadors
aquelles persones
que fan
que fan d'espectadors
parlarem
una miqueta
d'això
inicialment parlarem
de si ets espectador
en una situació
d'assetjament escolar
què és el més important
no?
mira, el primer punt
si ets espectador
i no fas res
posa't a la pell
de l'altre
posa't a la pell
que tu ara mateix
estàs patint
aquest assetjament
jo penso que a tu
t'agradaria
aquesta ajuda
o aquesta veu
per fer el pas
d'explicar-ho a gent
fer-ho públic
i que pugui haver
una solució
al teu problema
també
hi ha de ser solidari
i no significa
en cap moment
que siguis tu
un xiuleta
o siguis tu
la persona aquí
afectada
sobretot
posar-se la pell
de l'altre
ajudar
i si veieu
que algú està patint
això
el bullying
aquest assetjament
dir-ho
fer-ho públic
perquè no pugui
passar més
per aquesta persona
pugui ser
a mi jo
sona la paraula
molt forta
però pot ser
castigada
i pot aprendre
després d'això
sí, sí
totalment
al final
el que comentàvem
a l'inici
jo crec que
la persona
que veu
aquest assetjament escolar
i que
el que fa
doncs és
quedar-se
en aquella distància
o que
doncs riu
les bromes
de la persona
que està fent
aquest assetjament
jo crec que també
doncs
d'alguna forma
és còmplice
s'ha de veure
també
cada situació
perquè cada situació
pot ser un món
i a lo millor
doncs aquella persona
no s'està implicant
en l'acció
doncs
perquè també
repassetjament
per una altra banda
i a lo millor
doncs
també és víctima
però
cada cas és un món
com tu ben dius
estem parlant
sobretot generalment
però
com tu dius
cada persona
té el seu món
cada persona
té la seva vida
i a lo millor
tu no ho saps
i aquesta persona
que està
d'espectador
també té aquest assetjament
centrem-nos
també en les famílies
perquè
si el nostre fill
rep amenaces
o és víctima
d'assetjament
què hem de fer?
doncs mira
destaquim quatre punts
el primer
és
escoltar
el teu fill
de manera oberta
i tranquil·la
jo penso
que és un punt
per començar
que és necessari
perquè
la persona
s'ha d'obrir
amb tu
tu has de tenir la confiança
per explicar-te tot
perquè no sabem
si ha sigut recent
o ha sigut fa
uns mesos
jo penso
que això
d'escoltar
és un treball
que tant
la persona
que té
aquest assetjament
li costa
obrir-se
i ha d'escoltar
i ha d'escoltar
i a veure què diu
escoltar
escoltar
escoltar
tota l'estona
doncs
important
també
escoltar
el fill
o fill
de manera
oberta
i tranquil·la
tranquil·litzar-lo
des d'una veu
pausada
calmada
no anar
a tons
histriònics
ni tampoc
posar-se
al seu nivell
sinó
el menor
en el cas
que sigui
menor
o si és adolescent
el que vol
és reconfort
per què dic això?
perquè
les situacions
de bullying
també les pot viure
un jove de 18 anys
que està començant
a treballar
en una feina
per exemple
qualsevol persona
pot patir
aquest bullying
no no
totalment
per tant
jo crec que també
és interessant
aquestes eines
que es poden
extrapolar
a moltes
situacions
hi ha molts casos
diferents
parlar
amb el tutor
tutora
amb l'escola
són també
doncs
passes
importants
a seguir
a l'hora
de l'assetjament
escolar
i donar-li suport
tu des d'aquí
també el que vols
és deixar clar
que els pares
han de tenir
també
part de
responsabilitat
d'aquest suport
en el sentit
que siguin
una figura
com de
de poder-se
emmirellar
una mica
i que
si necessiten
alguna cosa
que facin
una mica
de fart
els pares
sí
com hem dit
hi ha de posar-se
la pell
també
de l'altre
i jo penso
que els pares
hi han de fer-ho
més
perquè és el propi fill
ells
esperem que per sort
no hagin patit això
però
si el teu fill
està en aquest moment
i tu ja has fet l'acte
de parlar
hi ha un temps
on el propi fill
ja ha d'agafar confiança
un altre cop
no tenir aquests pors
jo crec que aquest suport
és molt necessari
perquè li ajudes
i estàs fent
que el teu fill
ja no tinc
li estàs fent
la teva ajuda
com l'abraçal
i diguem-li
saps
aquest món
que s'havia fet
per culpa
d'aquest assetjament
i ara
per acabar
ja a l'espai
d'avui
parlem
de què puc fer
si el meu fill
assetja altres
és a dir
si hi ha
un membre
de la família
en aquest cas
fill o filla
que sigui
l'assetjador
o assetjadora
de l'escola
de la classe
etc.
Mira
ho farem ràpid
primer de tot
fomentar la comunicació
és molt important
que hi hagi
una comunicació directa
i explicar-li
què està fent
de veritat
amb aquesta persona
després
el treballar
de forma saludable
sempre
com d'afrontar
el problema
perquè tu pots
adonar-te compte
sense voler
o després d'explicar-t'ho
i tu has de
demanar perdó
tant a tu mateix
com a la persona
i a lo millor
no sempre és
demanar perdó
hi ha uns actes
que tenen conseqüències
i això
ho has de dur a terme
també
com a pare
o com a mare
t'has d'observar
a tu mateix
perquè molts cops
els fills
sense donar-nos compte
agafem coses
de la nostra família
aquests moments
o aquestes coses
que podem viure
en família
i sense voler
són un reflecte
nostre
i per últim
hi hem de
fer-li veure
que les conseqüències
del que fa
i donar-li
l'oportunitat
a rectificar
és molt important
que la persona
una vegada ja
ha pogut
demanar perdó
donar-se compte
de les conseqüències
que ha fet
i poder
arribar
a ajudar
l'altra persona
i ha de donar-li
aquesta oportunitat
de rectificar
tot el que ha fet
sapiguent
que el que ha fet
és una part
molt important
i que segurament
a la persona
li deixarà
esperem que no
un trauma
però sí
una part important
d'inseguretat
durant un temps
Rubén Pérez
moltes gràcies
acabem
amb la Fundació
ANAR
que és una fundació
que ajuda
a nens
i adolescents
en risc
exacte
per aquí
ara deixarem
un número
com també està
a la pàgina web
la Fundació
ANAR
deixem el
92010
un número
que funciona
a les 24 hores
del dia
tota la setmana
i estarà atès
per un equip
de professionals
on participen
psicòlegs
treballadors
socials
i advocats
doncs ja sabeu
si considereu
que necessiteu
consultar sobre aquest tema
amb algú
a la Fundació
ANAR
us podran ajudar
www.anar.org
o al 92010
Rubén Pérez
gràcies
una abraçada molt gran
ens sentim de nou demà
amb el sumari del programa
i els nostres oients
els deixem
amb Catalunya Ràdio
i amb els bolletins
de Ràdio d'Esvern
a les 6 i 10
tornem
amb la segona hora
del refugi
gràcies Rubén
fins adeu
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Sergi Molero
Crítiques de Junts
a l'acord
del govern espanyol
amb Esquerra Republicana
per perdonar
a Catalunya
17.000 milions d'euros
del deute
amb el FLA
el fons
de liquiditat
autonòmic
el partit de Carles Puigdemont
qualifica de cafè per a tothom
la generalització
de la condonació parcial
del deute
al conjunt
de comunitats autònomes
i denuncia
que els catalans
no en notaran
els beneficis
Mònica Sales
és la portaveu
de Junts
al Parlament
l'experiència
ens demostra
que pot ser
una nova aixecada
de camisa
que no ens vulguen
vendre gat per llebre
perquè aquest pacte
consolida
el cafè per a tothom
des del govern
les crítiques
s'han focalitzat
en el Partit Popular
el conseller
de la presidència
Albert Dalmau
ha carregat
contra la sortida
en tromba
dels presidents
autonòmics
populars
que han denunciat
que es tracta
de l'enèsima sessió
a l'independentisme
català
Carlos Mazón
no era
el centre
de coordinació
d'emergències
al Sacopi
quan es va enviar
l'avís d'emergències
a la població
per l'Adana
a les 8 i 11 minuts
del vespre
del 29 d'octubre passat
tampoc s'hi va connectar
telemàticament
en cap moment
de la tarda
aquesta informació
és el que ha revelat
el president
de la Diputació
de València
Vicent Mompó
del mateix partit
que Mazón
el PP
segons han assegurat
diversos portaveus
de l'oposició
en aquesta institució
entre els quals
la representant
del grup de compromís
Dolors Jiménez
hem preguntat
si efectivament
quan es va enviar
el missatge d'alerta
a les 20 i 11
estava present
el president
de la Generalitat
i se manifesta
que efectivament
se pressuposa
que en aquest moment
encara no havia arribat
al CECOPI
La Diputació Valenciana
ha reunit
aquest dimarts
per primera vegada
la comissió
que estudia
la gestió
que es va fer
dels aigüats
i els projectes
de recuperació
de les comarques
afectades
Els Mossos d'Esquadra
investiguen
la mort violenta
d'un home
que ha aparegut
aquest matí
en un descampat
al costat
d'una carretera
als afores
de Roses
a l'Alt Empordà
La víctima
tindria 32 anys
i està previst
que demà
se li faci
l'autòpsia
Girona Maria Rovira
La policia
ha rebut l'avís
cap a dos quarts
de vuit del matí
i han començat
a inspeccionar
la zona
El cos
era al costat
de la carretera
local
GI 610
que porta
de Roses
cap a Palau
Saverdera
i tenia
signes evidents
de violència
Quan hi han arribat
els equips mèdics
només han pogut
certificar
la mort violenta
Segons algunes informacions
el cadàver
tindria ferides
a diferents parts
del cos
com ara les cames
i ara s'investiga
si serien provocades
per armes de foc
A la zona
s'hi han desplaçat
la policia científica
i agents
de la divisió
d'investigació criminal
dels Mossos
i s'intenta esbrinar
també
si l'han mort
allà mateix
o en una altra banda
Els investigadors
també rastregen
la zona
per comprovar
si hi ha càmeres
de videovigilància
que puguin haver captat
vehicles
o moviments
sospitosos
que ajudin
a aclarir el cas
El jutge de Guàrdia
n'ha decretat
el secret de sumari
Les accions de Tesla
perden fins un 10%
per la caiguda
de les vendes
de l'automobilística
Als Estats Units
la venda de vehicles elèctrics
va augmentar
un 45%
al gener
mentre que les vendes
de Tesla
van recolar
un 13%
La situació de la companyia
és encara pitjor
a Europa
on el mes passat
les vendes
es van desplomar
un 45%
També han recolat
a la Xina
un altre dels mercats
estratègics
per als vehicles elèctrics
Els analistes
consideren
que una part
dels compradors
poden haver ajornat
la compra
després que Tesla
ha anunciat
l'arribada al mercat
d'un nou model
més barat
També creuen
que les posicions
polítiques d'Ilon Musk
poden estar passant
factura a la companyia
I us expliquem també
que s'apuja
el preu del bitllet
de l'aerobús
l'autobús
que connecta
el centre de Barcelona
amb les terminals
de l'aeroport
del Prat
L'àrea metropolitana
de qui depèn
el servei
ha incrementat
20 cèntims
el bitllet senzill
que ara costarà
7 euros
amb 45 cèntims
El bitllet
d'anada i tornada
s'encareix
35 cèntims
fins als 12,85
Més de 5 milions
i mig d'usuaris
van agafar
l'any passat
l'aerobús
un increment
de gairebé
un 0,5%
respecte
l'any anterior
Esports
a dos quarts
de 10
comença el partit
d'anada
de Copa
Montjuïc
entre el Barça
i l'Atlètic de Madrid
amb la minyamal
disponible per jugar
Des de dos quarts
de 9
podeu seguir
la prèvia del partit
amb la transmissió
d'entor quemada
i tot el seu equip
per l'Atlètic de Madrid
Coque i Azpliqueta
són baixa per molèsties
Pablo Barrios
és la novetat
a la convocatòria
de Simeone
Ja hi ha horaris
per la 28a jornada
de Lliga de Primera
el dissabte 15 de març
Mallorca Espanyol
a un quart de 5
de la tarda
i Girona València
a les 9 del vespre
i el diumenge
dia 16
Atlètic de Madrid
Barça
també a les 9 del vespre
La jugadora del Barça
Quica Nazaret
té una elongació muscular
a l'adductor dret
el temps de baixa
aproximat
és de 10 dies
El granoll és masculí
d'envol
rep el Luzerna
a 3 quarts de 9
a la Lliga Europea
d'envol
ha de guanyar
si vol continuar
tenint opcions
de classificar-se
per a la següent ronda
I a la Lliga de Futbol Sala
a les 7
Saragossa
Barça
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
informa Mariona Salas
Vilanova
La nova temporada
de Jugateques Ambientals
ha començat
el 24 de febrer
oferint activitats familiars
als parcs i platges
metropolitanes
incluent-hi el Parc del Milenari
i el Parc de Torreblanca
a Sant Just d'Esvern
Enguany
s'han programat
1.175 activitats
amb l'objectiu
de fomentar
la descoberta
de la natura urbana
a través del joc
i l'experimentació
Entre les novetats
d'aquesta edició
destaca
la implementació
definitiva
del Passaport
de Fidelitat
que permet
als participants
segellar
les seves activitats
i obtenir
un obsequi
després de completar
10 caselles
També s'incorpora
a la Jugateca
Viatgera
un nou format
itinerant
que participaran
festes
i esdeveniments
culturals
per arribar
a més públic
Totes les activitats
són gratuïtes
i sense inscripció prèvia
i inclouen tallers
espais de joc
lliure
i activitats
d'educació ambiental
sobre biodiversitat
gestió de l'aigua
i canvi climàtic
L'Escola Montseny
de Sant Just
es prepara
per participar
en la festa
de Carnestoltes
que tindrà lloc
el pròxim 1 de març
al Parc Joan Maragall
La comparsa
de l'escola
organitzada
per la Comissió
de Carnestoltes
de l'AFA Montseny
ha estat treballada
durant mesos
i comptarà
amb la implicació
d'un gran nombre
de famílies
i alumnes
L'Ai Alcon
membre de la Comissió
explica que enguany
la temàtica
de la comparsa
ha seguit
un procés
de selecció
diferent
A diferència
d'altres anys
quan es coordinava
amb el projecte
interdisciplinari
de l'escola
aquesta vegada
ha sorgit
d'una proposta
feta per famílies
abans de l'estiu
La idea va ser
acceptada
per la Comissió
que ha treballat
en el seu desenvolupament
amb la col·laboració
de les famílies
participants
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
La mare superiora
de la residència
del Llar de Vís
Nostra Senyora
de l'Urdes
de Sant Just
Maria Àngeles Piqué
finalitza la seva etapa
al capdavant
del centre
després de sis anys
Durant aquest temps
ha liderat
la comunitat
de monges
i el personal
destacant
la seva implicació
en la cura
dels 157 residents
així com
en la dinamització
d'activitats
per fomentar
la seva autonomia
i benestar
Piqué
també va viure
en la crisi
de la Covid-19
un dels moments
més difícils
per la residència
amb confinaments
manca de recursos
i mesures estrictes
per protegir els residents
Malgrat les dificultats
ha ressaltat
la resiliència
de la gent gran
i del personal
així com
el suport
de l'Ajuntament
i la comunitat local
en la millora
de la qualitat
de vida del centre
Ara Piqué
iniciarà una nova etapa
a Sabadell
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això és tot
Tornem
amb tota la informació
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
I feel so good
to be there
Not worth the aftermath
After that
After that
Try to get you back
I still don't have a reason
And you don't have the time
And it really makes me wonder
If I ever gave a think about you
And there's something to believe in
Cause I don't believe in you
Anymore
Anymore
I wonder if it makes a difference
I wonder if it even makes a difference
To try
Yeah
So this is goodbye
Goddamn my spinning head
Decisions that made my bed
Now I must lay in it
And deal with things I've left unsaid
I want to dive into you
I want to dive into you
Forget what you're going through
I'll get behind you
Make you move
Forget about the truth
I still don't have a reason
And you don't have the time
And it really makes me wonder
If I ever gave a think about you
And there's something to believe in
Cause I don't believe in you
Anymore
Anymore
I wonder if it even makes a difference
It even makes a difference
To try
Yeah
And it's all behind the feeling
But I don't believe it's true
Anymore
Anymore
I wonder if it even makes a difference
To cry
Oh no
So this is goodbye
And I won't hear before
One day I'll wake up
And it won't hurt anymore
You caught me in a lie
I have no alibi
The words you say don't have a meaning
Cause I still don't have a reason
And you don't have the time
And it really makes me wonder
If I ever gave a fuck about you and I
No service is goodbye
And there's something to believe in
Cause I don't believe in you
Anymore
Anymore
I wonder if it even makes a difference
I wonder if it even makes a difference
To try
Yeah
And it's all behind the feeling
But I don't believe it's true
Anymore
Anymore
I wonder if it even makes a difference
To cry
distortion
So this is goodbye
So this is goodbye
Yeah
So this is goodbye
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al Refugi en un nou espai de la xarxa Les Ones,
l'espai de la xarxa educativa del nostre municipi.
Avui ens visiten a l'emissora l'Ester Figueres,
directora del Centre Pilot,
i l'Àlex Morón, psicòleg orientador,
que d'aquí uns instants els encendrem els micròfons
per parlar sobre el programa de transició a vida adulta
i també de diferents aspectes del Centre Esproceat, en aquest cas.
Molt bona tarda, com esteu? Benvinguts i benvingudes.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Avui parlarem, com dèiem, del Centre Pilot,
parlarem una miqueta de tot plegat
i comencem, Ester, si et sembla,
parlant en què consisteix aquest programa de transició a la vida adulta.
Molt bé, doncs aquest programa de transició a la vida adulta
que fem a l'escola
és un programa adreçat a l'alumnat
que és major de 16 anys.
Llavors, a la nostra escola pot estar fins als 21 anys
i són aquests 4 anys
que fan de preparació pel que vindria a ser després la seva vida
a nivell, doncs, amb la comunitat
i a nivell, doncs, més diària de dia a dia a casa
i amb totes aquelles activitats que tenen a veure
amb fer-se gran, en definitiva.
Si ho dividim en blocs,
començaríem parlant una mica del seu objectiu,
també, de parlar de quins alumnes va adreçat
i, evidentment, doncs aquí entrarien també amb l'edat,
amb quines activitats es realitzen.
Explica'ns una mica.
Hi ha, sobretot, tres àmbits de treballar en aquest PTUBA
que li diem nosaltres, el trànsit a la vida adulta.
El primer seria l'àmbit més d'integració social i comunitària,
com si diguéssim,
que seria, doncs, dedicar a aquestes activitats més d'oci,
més de temps lliure,
també de veure, doncs, com es desplacen per la mateixa ciutat,
el poble on viuen,
els desplaçaments que es fan en metro, en bus,
per buscar, justament, aquest punt de comunicació
i també d'autonomia.
Després, també, el conèixer el context on el que estan,
no només d'escoles, sinó a nivell comunitari,
el mercat, l'Ajuntament,
els diferents equipaments esportius.
Aquest seria el primer,
el d'àmbit d'integració més i de vida comunitària.
El segon àmbit seria, sobretot,
el que centra aquest programa,
que és d'autonomia personal.
És a dir, el que busca és que la persona,
doncs, pugui ser autònoma al llarg de tota la vida
i aquest és un punt inicial
on es posa, doncs,
la base del que després podrà ser.
Llavors, important,
sobretot, autonomia,
no només en les activitats diàries,
que això ja ho portem treballant
durant molts anys dintre de l'escola,
sinó que seria l'autonomia a la pròpia llarg,
que és el que ens interessa, no?
Poder fer l'abugada,
poder cuinar,
poder fer activitats, doncs,
que els produeixin, doncs, això, no?
El que el seu dia a dia sigui més beneficiós
i que també puguin treure, doncs,
al màxim profit possible
i que siguin autònomes durant tota la vida.
També important,
com a últim dia a punt d'aquests àmbits de treballar,
seria aquesta formació prelaboral.
És a dir, nosaltres no fem una formació específica
com poden fer un IFE o un PFI,
és una formació en la que fem tallers,
és a dir,
fem, per exemple,
el taller de cafeteria.
I el que es dediquen, doncs,
és a poder fer, doncs,
per tota l'escola,
els cafès que, per exemple,
professionals o alumnat voldria,
o amb trepans, per exemple.
Després, també,
tot el tema de les compres.
Fem taller de cuina,
doncs, anem també al súper,
anem a comprar,
fem aquesta llista de la compra,
treballem el que seria la llengua,
anem a comprar el súper
de forma vivàncial i de forma...
T'anava a dir, no?
De forma pràctica, també,
aprenem moltes coses, no?
Els alumnes aprenen, doncs,
diverses qüestions de la vida quotidiana,
que, per què fer-ho des de l'aula,
podem-t'ho fer vivint aquella experiència, no?
Exacte, és aquesta la diferència.
És a dir, que fem activitats
molt més vivencials,
el que et comentava, no?
Anar al súper,
anar a fer la compra,
com fa qualsevol persona normal, no?
Del dia a dia
i d'una persona autònoma 100%.
Va acompanyada, evidentment,
dels mestres, eh?
I després també tenim que tenir en compte
que també fem activitats,
per exemple,
per activitats per vendre, no?
Per exemple,
amb paper, amb resina,
fem també mercats de Nadal,
mercats per Sant Jordi,
per treure també beneficis per l'escola
i això també ens ajuda aquest alumnat
a poder fer aquestes creacions més manuals
i fer, doncs, una miqueta...
Seria un prelaboral
pel que també pugui ser.
Després t'explicarem una miqueta
en què es pot generalitzar això
d'aquests alumnats
i cap on pot anar.
Perfecte.
Deixem també que saludi de nou
a l'Àlex,
que el tenim aquí també a l'estudi.
Explica'ns una mica
en què consisteix aquesta tasca
de psicòleg orientador.
Bé, una mica el que comentàvem també, no?
El psicòleg orientador,
que una mica les funcions
són més de cara al futur, no?
També d'adoptar
d'habilitats, no?
a aquest alumnat
perquè pugui ser, no?
Al final, un altre servei també,
bé, que es pugui desenvolupar
de millor manera, no?
Si en aquest cas,
amb el nostre perfil d'alumnat
també tenim diferents opcions
per orientar, no?
Tenim el tema d'UNIFE, no?
Que és un itinerari formatiu específic
que el que es tracta també
és una mica d'una continuïtat
a aquest PT-UBA
perquè al final són quatre anys
que també, no?
Treballem molt específicament
amb el tema dels hàbits de via diària.
Llavors, també hi hauria l'altre punt
que seria el PFI.
El PFI també estaria orientat
amb el tema de treballar més
de cara a la part professional.
No seria a nivell de mecànic,
a nivell de treballar tallers,
treballar també del tema
de donar com cures a animals,
a nivell de jardins també.
Llavors, una mica,
aquest seria una mica
la funció d'orientar.
Seria una mica també
veure, conèixer l'alumne
i també on pot anar
depenent de les seves necessitats, no?
I característiques individuals.
Estem parlant avui
amb l'Ester Figueres
i també amb l'Àlex Morón.
Estem aprofundint una miqueta més
sobre aquestes tasques
que realitza el centre pilot
i concretament en el programa
de transició a la vida adulta.
Parlem de quins aspectes
contempla el pla individual
de cada alumne,
que entenc que també és
part important d'aquest projecte.
Sí, a tota l'escola.
Aquest pla de suport individual
no només està amb els alumnes
de PT-UBA,
sinó que està als alumnes
de tota l'escola.
Un cop arriben els alumnes,
primer els hem de conèixer
quan entren a l'escola.
Hem de saber
quines són les seves habilitats,
les seves fortaleses,
quins coneixements tenen.
I a partir d'aquí,
cada tutor,
juntament també amb els especialistes,
l'equip psicològic
també ens ajuda molt
en aquest aspecte,
doncs elabora aquest pla
que és veure
quin és el punt
en el que està l'alumne
i sobretot més que en el punt,
perquè no ens podem quedar
només aquí a la superfacilitat,
sinó que hem d'anar
una miqueta més enllà
i hem de veure
quins objectius ens marquem
amb cada alumne
de manera individual,
com diu bé el pla,
per poder afavorir
el seu desenvolupament
i poder seguir creixent.
Parlem de les famílies,
sempre que ens visita l'Ester
també és un tema
que toquem bastant,
perquè al fet,
les famílies
també han de formar
part activa,
de tot aquest procés.
Quin és el paper
de les famílies
en aquest cas?
És bàsic,
és important
i és imprescindible
que elles continuïn
treballant amb nosaltres
de forma,
doncs,
com ho hem fet
des del principi,
és un dels punts
també claus
dintre de l'escola.
nosaltres com a formadors,
com a educadors,
com a mestres,
sí que és veritat
que tenim un paper
molt important
perquè és tota la part
més pedagògica
i educativa,
però pensem,
i això sempre ho diem
a les famílies
quan entren també
a l'escola,
que ens han d'acompanyar,
les hem d'acompanyar
i també ens han d'acompanyar,
és a dir,
hem de treballar molt
de manera conjunta,
no paral·lela,
a casa no pot ser
que passin unes coses
i a l'escola
que en passin unes altres.
Hem d'anar
amb una mateixa línia
de treball,
hem de compartir molt,
fer moltes coordinacions,
moltes reunions,
perquè això sigui possible,
que sigui un fet
i no això
sigui una realitat.
Ens agrada compartir
tot el que fem,
ens agrada també,
des de la part més educativa,
poder també
donar eines
a les famílies
i poder-los acompanyar,
ja que és un procés
complicat,
el tema
de la discapacitat
a casa,
i és important
poder-los dotar
de les eines necessàries
perquè puguin
seguir ajudant
els seus fills
i filles
al dia a dia.
Àlex,
parlem una mica també
de com respon
l'alumnat
del PTBA
en aquest cas
durant el procés
i també
quan arriba
aquest punt
de fer la transició
que comentàvem,
de dir
que hem de començar
a manegar-nos
de forma més
autònoma
i intentar
fer vida,
tot i que sona
molt malament,
perquè al final
vida normal,
qui fa vida normal,
abans comentàvem
fora micròfons
que anem tots
ofegats
de feina,
cadascú
ho porta
com pot
i al final
també
les persones
amb capacitats
diferents
també ho portaran
com bonament
puguin.
Àlex?
Al final també depèn
molt de cada alumne
perquè al final
no hi ha
com un temps
o una temporalitat
potser estàndard
sinó que ens adaptem
també molt
a les seves necessitats.
Hi ha alumnes
potser que també
necessiten
dos,
tres anys
també per estar
en aquest pla
i hi ha altres
que ràpidament
ja poden
fer aquesta orientació
a un punt
ja més
o un altre servei
perquè ja està
més capacitat
per desenvolupar-se
millor
en aquestes
diferents àrees.
Llavors també
és molt,
és un treball
molt d'anar
a conèixer
molt l'alumne
com comentava l'Ester
i també d'adaptar-nos
molt a les seves necessitats
llavors també
al final
això és com
és una mica
una muntanya russa
perquè hi ha anys
que potser
veus preparat
i dius
mira aquest any
serà el que potser
pugui marxar
a un altre centre
o a un altre recurs
però hi ha altres
que dius
ostres
potser
hem intentat
hem recolat una mica
llavors sempre és una mica
anar adaptant-nos molt
al que necessita
el nostre alumnat.
I a quins llocs de treball
poden accedir
aquests alumnes?
Entenc que clar
hi ha molts perfils diferents
i us heu d'anar adaptant
però més o menys?
Sí
com comentava abans
també hi ha diferents
diferents vies
tindríem l'IFE
que és els itineraris
de formes
formatius específics
llavors aquí portem
o sigui aquí orientem
més alumnes
potser amb diversitat funcional
que al final
tenen desquipersedentat actual
més moderada
que també els costa més
aquesta autonomia
llavors allí sí que fan
un treball
més específic
i més extens
durant quatre anys
per intentar també
que siguin més
funcionals
en la vida diària.
També tenim
amb alumnat
potser
que ja no té
que té més habilitats
potser
per desenvolupar-se
en el dia a dia
a un PFI
sobretot també busquem
molt el tema
d'educació especial
seguim una mateixa
línia
perquè al final
també hi ha un
seguiment
més individualitzat
i també els podem
de temporalitat
són de dos anys
perquè el PFI
sense educació especial
seria només d'un any.
Aquí també
el punt a favor
és el
que ja ràpidament
també els capaciten
per fer una professió
hi ha diferents famílies
professionals
com parlaríem
d'un PFI
o d'un grau mitjà
i llavors també
ja ràpidament
ja també els donen
com a eines
per intentar també
buscar una professió
que al final
també es puguin
incloure
i puguin tenir
una inserció
laboral
òptima.
I quin tant per cent
d'aquests alumnes
aconsegueixen treball
aquesta inserció
laboral
Esther?
A veure clar
a part dels programes
com ha explicat
l'Àlex
del PFI
i de l'IFE
també hem de tenir en compte
que tots els nostres alumnes
sí que és veritat
que primer de tot
han de passar
per un EBO
que és una
acreditació
que dona
també
l'apartament
més de salut
en aquest cas
i de
tot el tema
més de serveis
i que
dona aquí
un com si diguéssim
de sortida
laboral
no la marquem
només nosaltres
sinó que ve marcada
primer de tot
pel que vol l'alumne
després pel que
la família
també pensa
que pot ser
el millor per ell
i després
el que nosaltres
també aconsellem
des de la nostra
part professional
a partir d'aquí
quan tenen l'EBO
i tenen aquesta resolució
que marca ja
Departament
de Salut
aquí el que fem
doncs és
assessorar-los
tenim també
una treballadora
social
dintre de l'escola
dintre d'Esproceat
que ens ajuda
també a poder
buscar
totes les sortides
més laborals
podem tenir
o bé un centre
ocupacional
que seria
una continuació
també d'escola
amb activitats
amb un
més o menys
el mateix horari
amb activitats
més d'oci
també més laborals
i poden estar allà
des dels 18 anys
fins als 65
després tindríem
la part més formativa
que és la que hem comentat
d'IFE i PFI
i després hi hauria
la part del SET
la part del SET
és un centre
específic de treball
és a dir
que ja poden treballar
a el que seria
doncs
un entorn més ordinari
sempre acompanyats
amb referents
perquè els doni seguretat
i perquè puguin fer-ho
de la millor manera
possible
és a dir
que tenim
aquests tres escenaris
aquestes tres sortides
i dependrà
del nivell
de cada alumne
que pugui ser una
o pugui ser l'altra
tot això
ho treballem conjuntament
i és molt important
treballar-ho
amb temps
és a dir
l'anticipació aquí
sí que té un paper
molt important
perquè donem temps
primer de tot
a l'alumne
a madurar
acabar de madurar
en segon lloc
a les famílies
per donar-los marge
que també és un procés
doncs això
que s'ha d'anar incorporant
i hem d'anar-ho
com fent-ho
molt a poc a poc
perquè és una sortida
ja de l'escola
i el que representa
la sortida de l'escola
i entrar ja
al món adult
i en tercer lloc
doncs això
poder proporcionar
totes les eines necessàries
perquè allà on vagi
sigui un èxit
que és el que ens interessa
que l'escola
està molt protegit
i estan
en un entorn
molt segur
però quan sortim
de l'escola
sobretot és això
no estem parlant
d'un, dos, tres anys
estem parlant
de tota la vida
i és una paraula
molt gran
com per treballar-la bé
com per donar-los
el que cadascú d'ells
necessita en definitiva
parlàvem de la importància
del suport de les famílies
de la predisposició
dels alumnes
però també ens hem de posar
amb la visió econòmica
de tots aquests projectes
i també entendre
quin suport rebeu
de les administracions
i què trobeu a faltar
perquè entenc que aquí
la llista
no deu ser curta
però també
per altra banda
també entenc
que siguin
privats o públics
doncs
deveu rebre
ajudes i suports
per tal de realitzar
aquesta tasca
em fas així amb el cap
costa
cada vegada costa més
clar
nosaltres som una escola
concertada
es procés
sí que és una entitat
sense anim de lucre
que es dedica a tindre
persones amb discapacitat
al llarg de la vida
llavors
som una entitat
del tercer sector
moltes ajudes
doncs la veritat
és que les hem d'anar
a buscar
les ajudes
més que donar-nos ajudes
hem de fer moltes subvencions
fem molts concursos
precisament per això
per buscar els millors recursos
per poder dotar
i donar
a totes les persones
en definitiva
que estan als nostres serveis
en definitiva
és això
i poca cosa més
departament
sí que és veritat
que tenim una aula
que sí que tenim
concertada
per fer aquest programa
perquè sense tenir
aquest vistiu blau
del departament
nosaltres aquest programa
no el podríem tenir
i a partir d'aquí
és amb el que
el departament
ens atorga
que és
el mínim
anar construint
des de l'entitat
i anar donant
nosaltres
al màxim
és a dir
anar buscant
anar cercant
i anar fent
el millor que podem
per aconseguir
que aquest programa
sigui també
un èxit
clar
moltes vegades
entenem el centre pilot
com una escola
a l'ús
i està molt bé
a nivells d'inclusió
però clar
per altra banda
hem de ser realistes
i també
amb aquesta entrevista
s'evidencia
que hi ha
moltes altres coses
molts altres serveis
molts altres projectes
que van a banda
d'una escola
a l'ús
i al final també
aquí és on
requereixen també
totes les ajudes
possibles
per tal
d'adurre la terme
i perquè no
s'esgoti
aquesta ajuda
que esteu oferint
que al final
ja fa molts anys
que l'oferiu
aquí a Sant Just
i hi ha moltes famílies
que estan molt agraïdes
perquè són moltes famílies
les que es beneficien
de la vostra feina
i tant
i nosaltres a ells
també
també donem les gràcies
per la confiança
i perquè ens trin
perquè en definitiva
és això
és una elecció
que fan
i estem molt contents
que vinguin a la nostra escola
i som feliços
de veritat
Esther Figueres
directora del Centre Pilot
i Àlex Morón
psicòleg orientador
gràcies
una abraçada molt gran
que vagi molt bé
i ens sentim aviat
adeu-siau
adeu
adeu-siau
a ells
clor
a ells
i amic
i amic
i amic
aré-siau
ve가지 nostra
això
i amic
que siguen
te'n van
a ells
i deman amic
Ràdio Desvet
El magasin de tardes de Ràdio Desvet
Veus d'emigrants
I tornem amb un nou episodi de Veus d'emigrants amb en Jordi i la Consol. Família, bona tarda, com esteu?
Hola, bona tarda, què tal?
Bona tarda
Tornem a engegar una mica aquesta roda al llarg d'aquesta temporada i finals de la passada
que tenim aquest espai de Veus d'emigrants on donem veu a aquelles persones que han fet un viatge bastant costós fins a arribar aquí a Catalunya.
Avui la nostra protagonista, Consol, no només ve en qualitat de persona emigrada,
sinó també amb qualitat de presidenta d'una associació, l'associació AMA, que ara ens explicaràs una miqueta més.
Que avui, per definir una mica on viatjarem, avui viatgem fins a Nicaragua.
Sí, senyor, fins a Nicaragua.
I què? Què és això de l'associació AMA?
A veure, l'associació, que ara ja ens ho explicarà encara millor, ella és l'associació de les Madres d'Abril, que es va fundar el... quin any? El 23?
No, la Asociació Madres d'Abril se fundó en el 2018. Es una organización organizada por los familiares de las víctimas asesinadas en el contexto social del 2018.
Con el contexto del 2018, después de los asesinatos de los primeros estudiantes, en abril del 2018 se organizan las primeras familias con el objetivo del esclarecimiento de la verdad y buscar la justicia,
ya que el estado de Nicaragua negó los asesinatos y no dio respuesta por ello.
Doncs avui parlarem amb ella, la Tamara, que és la presidenta de l'associació. Bienvenida a Radio Desveja, Tamara.
Presidenta de l'associació. Bienvenida, sí, sí, Tamara. Digo yo que todas estas personas estáis fuera del país. O sea, la asociación se crea allí, pero ¿qué vínculos tiene allí esta asociación?
Hay personas allá, físicamente, en Nicaragua, que pertenecen a esta asociación creada allí, supongo.
Sí, aún permanecen familiares de la víctima y que pertenecen a nuestra organización, con mucho cuidado, obviamente, porque el contexto en Nicaragua, pues cada día está peor la represión,
pero sí, todavía tenemos familiares. De hecho, creo que somos una de las organizaciones las cuales sus miembros aún siguen en Nicaragua.
Aún siguen en Nicaragua. O sea, pero con cuidado dices, pero tampoco es que estén amenazados seriamente o ¿cómo va esto?
Bueno, desde el asesinato de nuestros familiares, el estado de Nicaragua nos dio una muerte civil, donde también ha arrebatado nuestros derechos como personas sujetas de derechos.
A muchos de nuestros miembros se les ha negado acceso a la educación, acceso a la medicina pública.
Si, por ejemplo, algunos de ellos, bueno, obviamente no trabajan en nada de servicios públicos,
pero si trabajabas en una empresa privada, llegaban como que estos son golpistas y hacían que lo echaran de su trabajo,
pero además un asedio constante para que ellos no pudieran seguir expresando y pidiendo justicia.
El asedio ha sido tan fuerte que también a nosotros nos negaron el derecho de poder conmemorar a nuestros familiares cuando se acercan, por ejemplo,
las fechas conmemorativas como el 20 de abril, 19 de abril, que fueron los primeros asesinados, 30 de mayo y después que viene la mal llamada operación limpieza,
que fue donde también se sumaron más asesinados, que fue en julio, 1 y julio, ellos visitan nuestras casas, se ponen afuera, no te permiten salir
y hemos tenido presas y presos políticos que hoy en día están desterrados, unos en Estados Unidos y otros en Guatemala actualmente.
Hace poco tuvimos la liberación de Nelly, que Nelly es una tía, ella es de la ciudad de Masaya, estuvo un año presa y fue desterrada hacia Guatemala.
Pero, a ver, estamos hablando que el poder político es el que os está acosando de esta manera,
está evitando que tengáis acceso a universidades, a todo lo que está explicando,
pero, ¿el poder judicial está totalmente vendido a este poder político o qué tipo,
¿quién cuida de vosotros en realidad, de vuestros derechos o no hay derechos?
En Nicaragua ningún poder del Estado es independiente, todo, todo, todo, todo está monopolizado por Ortega y Rosario.
No hay ninguna decisión independiente de ningún poder, las decisiones las toman ellos y no hay derechos para los nicaragüenses,
no hay ningún tipo de protección, o sea, muchos de nosotros que nos volvimos opositores perdimos tal derecho,
o sea, si nosotros hicimos todo un proceso de poner la denuncia del asesinato de nuestros familiares,
fuimos a fiscalías y se llevó todo un proceso, lo cual se lleva en el país, ¿verdad?
Y ninguno de estos fue, se obtuvo respuesta.
¿Tú has sufrido en tu familia, algún familiar?
El 30 de mayo del 2018 asesinaron a mi hermano de 21 años.
¿A tu hermano?
Sí. Todos los miembros de la Asociación Madres de Abril somos familiares,
no hay nadie que no sea familiar de algún asesinado.
¿Y esta situación desde cuándo es?
Porque en principio hubo unas elecciones que ganaron democráticamente,
parecía que había un gobierno de izquierdas democrático,
y, pero claro, después ha habido una conversión, un proceso, hacia un totalitarismo, ¿no?
Bueno, no fue tan democrático en 2007, pero bueno, hubieron unas elecciones
donde ellos ganan las elecciones por un mínimo porcentaje,
mucha gente, pues no nos fue a votar, y bueno, ganan las elecciones.
Luego de esto, en ese periodo, 2007 al 2018,
vinieron pasando situaciones en las cuales, pues, ya no era...
Lo que prometía ser.
Así es, este, no era tal cual, o sea, ya habían arreglos,
ya habían situaciones que iban poniendo incómoda a la población,
y pues, este, el detonante ya fue en 2018,
con la quema del indio maíz,
que no dieron respuesta de lo que estaba pasando,
los jóvenes salieron a hacer protestas por el indio maíz,
para saber qué era lo que estaba pasando,
de qué manera se podían involucrar,
y ellos hicieron una contramarcha donde golpearon a la gente
que estaba en la marcha o protesta.
De ahí, pues, viene lo de la reforma del INSS,
donde los ancianos salen el 18 de abril a reclamar, ¿verdad?
Porque las reformas iban a ser, este,
iban a perjudicar principalmente a ellos.
Eso fue en León, comienza en León,
salieron los ancianos a protestar,
y fueron golpeados los ancianos.
Cuando pasa eso, en la capital, en Managua,
salen la ciudadanía, el 18 en la noche,
y también fueron golpeados.
Los periodistas les robaron sus cámaras.
Este, sí, la policía no hacía absolutamente nada.
Y a el 19 de abril se suman los estudiantes.
Se suman los estudiantes de las universidades,
que obviamente en Nicaragua los jóvenes
son como que lo que no nos deben de tocar.
Y ese 19 de abril comienza.
Ya el estado de Nicaragua responde con armas.
Fueron los primeros asesinados en Tipitapa, en Managua.
Y eso, pues, fue subiendo de nivel.
Comenzó la gente a marcha, a organizarse,
pero seguían los asesinatos.
Hasta que, bueno, ya hubieron también levantamientos
con los tranques, donde se quería parar el país,
pues, en exigencia de que se fuera Ortega,
por lo que estaba pasando.
Sin embargo, hicieron una mal llamada operación limpieza,
que fue ir a sacar, a quitar los tranques
y a asesinar a diestres siniestras,
todo lo que se le ponía enfrente.
En esto, en esta operación limpieza
y todo, y la mayoría de los asesinatos
fueron con armamento de guerra.
No, también, este, los asesinatos
hacia los chavalos fueron,
o sea, no fue como para detenerlos
que dejaran de estar en las protestas,
era callarlos para siempre.
Los tiros eran a matar, o sea, la mayoría de los,
o sea, todos, sus disparos eran en cabeza,
en garganta, en tórax,
y la mayoría de ellos, así fueron los asesinatos.
Pero, tú estás exiliada,
te exiliaste, te buscaron,
tuviste que salir corriendo.
Sí, la mayoría de las personas
que hemos estado organizadas
y también las personas que estuvieron
participando tanto en las protestas,
en las marchas,
nos ha tocado salir a un exilio forzado.
A mí me tocó en el 2023.
Tuve que salir de manera irregular
porque ya tenía una orden de captura.
Permanecí un par de meses en Costa Rica,
que era el lugar más cerca para nosotros,
y luego, pues, pude venir acá.
¿Y qué te hizo venir para aquí?
¿Tenías gente conocida?
Porque aquí seguís,
estás relacionada también con más madres de abril.
Sí, claro.
Bueno,
Costa Rica no es un país que te brinde
una seguridad.
Ah, ¿no?
No.
Han habido atentados allá también en Costa Rica,
a personas nicaragüenses.
El consulado de Nicaragua,
pues, es más bien un lugar donde
trabaja para vigilar más bien a los nicaragüenses.
y, pues, no es algo muy seguro
y la verdad es que eso me hizo tomar la decisión
de no seguir ahí,
no me sentía segura.
¿Viniste acompañada?
Sí, vine con mi hijo y mi esposo.
¿Con tu hijo?
O sea, tienes aquí a tu familia.
Sí.
Fuera de, a lo mejor, tus padres
o más familiares allí.
Sí.
Que debe ser duro.
Sí, lo es.
Los tienes allí.
Sí, sí, sí, lo es porque
siempre hay un miedo,
pues, la represión va creciendo,
va subiendo de niveles
y, pues, es bastante frustrante
porque no sabes en qué momento va a parar.
Pero esto, esta misma situación
que se dio en el 2018
con estos asesinatos,
¿al gobierno no le pasó factura?
Por decirlo de alguna manera,
porque esto es duro, ¿eh?
De estar viéndolo,
estos jóvenes asesinados,
así impunemente.
¿Esto, de qué manera afectó o nada?
Claro que sí, claro que afectó muchísimo.
Al gobierno, al gobierno.
Claro que afectó muchísimo
porque ellos han perdido, obviamente,
mucha credibilidad.
Han perdido también mucha gente
que estaba, o sea,
en el lado del sandinismo.
Obviamente, desertaron de esto.
Pero además de desertar también
para Rosario,
fue un golpe grandísimo
porque ella, supongo que quería ser presidenta
y esto le bajó todos sus sueños
de ser presidenta
porque es una de las imágenes
menos queridas en el país
por cómo ella también ha actuado.
Dentro del partido del frente
también ha habido mucha...
Se ha quebrado demasiado,
se ha dividido
y entre ellos se andan también...
Pero, ¿hay una influencia importante
de Rosario frente a Ortega?
O sea, ¿es una persona influyente
en este gobierno?
¿Ella toma decisiones de calado?
¿De qué manera?
¿Él la escucha?
¿No?
¿Sí?
¿Puede haber competitividad o no?
Mucha, mucha, mucho poder sobre él.
Ella tiene.
Sí.
Vamos a ver, Jorge,
que estás aquí mirándote
porque aquí traemos al experto en lenguas
que hemos leído
que las dos lenguas oficiales
hacemos un poco un inciso
porque es fuerte lo que dices,
es como doloroso, ¿eh?
Para centrarnos un poco más también
en este aspecto de las lenguas del país.
O sea, leemos que hay dos oficiales,
el español y el mosquitio.
Miskito.
Miskito.
¿Miskito es?
Miskito.
Miskito.
Miskito.
Miskito es mosquita.
¿Oficiales las dos conviven perfectamente?
¿En qué ambiente se habla un idioma?
¿En qué ambiente es otro?
¿Tú entiendes los dos, por ejemplo?
No.
Es por regiones.
El lenguaje oficial es el español,
pero también hay comunidades miskitas
donde hablan el miskito.
Y también está en el Atlántico
que se habla el inglés criollo,
pero nuestra lengua es el español.
Sí, por lo visto, bueno,
si hablamos de lenguas,
hay como 25 lenguas en Nicaragua, ¿no?
Pero el español, la principal,
y la segunda más alvarada parece ser que es el miskito,
aunque vaya por regiones.
Sí, sí.
Luego hay un inglés criollo.
Recordemos que un criollo significa,
una lengua criolla es una lengua que se establece
entre dos comunidades que hablan idiomas diferentes,
pero que elaboran una lengua muy básica,
muy elemental,
para poderse entender entre ellas,
entre comunidades,
sobre todo, más que nada,
por razones comerciales.
Entonces, hay en el mundo
una serie de lenguas criollas.
Y en este caso hay un criollo con el inglés, ¿no?
Sí, en la costa atlántica.
En la costa caribeña, ¿no?
Sí, y luego, aparte, el miskito,
que también incorpora algunas palabras del inglés,
por ejemplo, ayudar, le llaman help, ¿no?
Que se parece a help en inglés, ¿no?
Pero entonces, claro,
el español nicaragüense
tiene algunas características diferenciales
del español que hablamos nosotros en España, ¿no?
Por ejemplo,
cuando tú quieres comprar algo
y entrees una tienda,
¿qué preguntas?
Bueno, eso ha sido como que
bastante gracioso,
porque nosotros tenemos el,
bueno, cuando queremos comprar algo,
¿me regalas una Coca-Cola?
¿O me regalas?
Es como, obviamente, lo vamos a pagar.
¿Tú lo sabías?
¿Me regalas?
Me lo ha contado.
¿Ah, sí?
Bueno, pero, claro,
es que si esto lo dices en una tienda de aquí,
lo que aquí te dicen es que
¿dónde está la puerta?
Sí.
Pero bueno.
Hombre, tampoco siempre,
a lo mejor alguna vez te regalan algo.
No, pero no, no, no.
Pero no, no.
Pareciera como que no lo es,
pero sí, como que no, no te...
Sí, claro,
lo que tienen las lenguas,
que es verdad,
porque regalar ahí es una cosa,
aquí otra,
pero también la palabra regalo
existe como un regalo,
¿te hago un regalo?
Claro, sí, sí.
Claro.
Pero nosotros decimos,
bueno,
¿me regalas una Coca-Cola
con tal cosa?
Sí, sí.
Es como que parte de...
Aquí, bueno,
te puedes regalar agua del grifo,
quizás,
te necesitas de buen humor.
Y cuidado que tampoco.
Escucha,
y me parece muy duro,
porque, claro,
en tu caso puedes pensar,
estás aquí establecida,
pero es tu país.
¿De qué manera piensas
cuándo puedo yo volver
mis familiares se enferman?
A ver,
aunque sea dura la pregunta,
¿no?
Pero,
o quizá no me pregunto cosas
y que sea lo que Dios diga,
por ejemplo,
puedes pensar esto por un lado.
Y por otro lado,
¿desde qué forma
estáis vosotros colaborando aquí,
las Madres de Abril,
en relación allá?
¿Qué vinculación
os está uniendo
los de aquí
con los de allá?
¿Qué manera de trabajo
tenéis?
Bueno,
migrar es un proceso,
un proceso muy duro,
muy solitario.
No es como que,
tampoco,
pues nuestra situación,
no fue como que,
planeamos un viaje
y decir,
nos vamos a ir a tal país
y mejorar nuestras vidas.
o sea,
no fue algo planeado,
fue,
nos tocó salir
con lo que andábamos puesto,
sin poder mirar atrás,
porque no podíamos mirar atrás.
Es algo como que salís
sin una fecha de retorno,
el cual llega a doler muchísimo,
pero además de eso,
salís con tu corazón destrozado,
porque te sentís como una plantita
que arrancaron y tiraron
y andás buscando
dónde plantarte
o dónde hacer
y sembrar esas raíces
y yo traía mi semillita
que es un adolescente
muy lindo,
pero también
lo arrastrás
con lo que te involucrás
y eso duele mucho
porque te das cuenta
que no es solamente vos
de tus decisiones,
también perjudicas
a otras personas,
por así decirlo,
cambias la vida
de otras personas
y bueno,
sí lo pensás muchas veces
porque ver crecer a tu familia
a través de una pantalla,
a tu sobrino,
ver a mi abuelita
a través de una pantalla
y preguntarte eso
de cuándo voy a regresar
y lo único que me hace sentir
o pensar es
seguir trabajando por Nicaragua,
seguir organizándome
porque todo lo que se vivió
en Nicaragua,
todo el dolor
que Nicaragua ha vivido,
pero también
lo que hemos cargado
de la historia
que se volviera a repetir
con otra dictadura,
nos hace sentir el compromiso
de seguir trabajando,
tanto como
con la Asociación Madres de Abril
porque nosotros
seguimos pidiendo justicia,
seguimos trabajando
por la justicia
porque vamos a hacer justicia
por nuestros familiares,
hemos creado
un museo de la memoria
contra la impunidad
donde es un museo virtual,
lo pudimos presentar
en Nicaragua
en dictadura,
lo hemos traído a España,
ha estado acá en Barcelona,
se ha presentado en Mataró,
lo hemos presentado
en varias ciudades de Barcelona,
pero también ha estado
en Alemania,
ha estado en Francia,
en Costa Rica
y en varios lugares
donde el museo
habla sobre la historia
de nuestros familiares
desde las voces
de nosotros mismos,
sus familias,
porque el estado
de Nicaragua
siempre los quiso tratar
como delincuentes
y para nosotros
era necesario
dignificar la memoria
de ellos
y que supieran
quiénes eran
nuestros familiares,
chavalos,
estudiantes,
trabajadores,
campesinos
y formamos este museo
y seguimos trabajando
por la memoria,
construyendo la memoria
desde nuestra historia,
pero además de eso,
pues organizarnos también
como mujeres,
también soy parte
de las feministas
autoconvocadas
que están acá en Barcelona,
que ha sido para mí
una red de apoyo,
cuando migraste
sentís completamente sola
y estas mujeres
me han acuerpado
y me han dado
ese calorcito
de sentir a Cataluña
como mi hogar
y poder tener un poco
de sembrar mi raíz acá
y poder continuar.
Esta precisamente
era la siguiente pregunta
que yo te quería hacer,
cómo te has sentido
aquí en Cataluña
y está más que respondida
porque me alegro mucho
de que te hagas sentir bien.
¿Qué edad tiene tu hijo?
17 años.
17 años ya es un...
¿Y lo ves bien?
¿Está adaptado?
¿Está...
¿O tiene todavía
aquel pensamiento
en los amigos
de allá del país
de Nicaragua?
¿O ya está
más o menos bien
aquí relacionado?
Para nosotros fue...
Bueno, un cambio
estamos cambiando
de continente
y todo, ¿no?
El proceso
de pasar
de Costa Rica
para acá
pero fue...
tener esta red
de apoyo
fue muy bueno
porque hemos
también
trabajado
con psicólogos
porque
el cambio
fue muy fuerte
además nosotros
veníamos
con
con un duelo
que
no lo pudimos
vivir en
Nicaragua.
de tu hermano
mi hermano
fue asesinado
en el 2018
que fue un duelo
pues que tampoco
nos dejaron vivir
pero también
en el 2023
en febrero
del 2023
mi
mi hijo
de 11 meses
fallece
vaya
y en agosto
pues me toca
salir de Nicaragua
y
y fue algo
que
que no nos
no pudimos vivirlo
con nuestra familia
y todo eso
fue
fue un golpe
y múltiples duelos
que
que trajimos acá
que tuvimos
que
que llevar
ese proceso acá
y
y bueno
gracias a estas redes
pues hemos aprendido
a sobrellevar esto
y ya
pues mi hijo
ha estado
bueno
ya tiene amigos
ya
ya se está
involucrando más
en el ambiente
de acá
va a la escuela
nos metimos
a clases de catalán
y tratamos de
de ir
acomodándonos
acá
y
y Barcelona
ha sido
pues una
un lugar
que nos ha encantado
muchísimo
no
no hemos sentido
en casa
y
y realmente
pero bueno
es de esperar
y se supone
que antes o después
aunque
no será pronto
desaparezca
este régimen
en Nicaragua
volveríais
porque
ese será
otro planteamiento
creo que
todo lo que hemos
salido de Nicaragua
queremos regresar
yo tengo
dos grandes razones
de
de
de regresar
y es que
quiero ir a
enflorar a mi hermano
a mi hijo
a decirles
aquí estamos
y lo logramos
abrazar a mi familia
y
ir a la primera
fritanga
a comer carne asada
que extraño
mucho la comida
de allá
pero claro
creo de que
el planteamiento
de regresar
siempre está
en nuestro corazón
porque
Nicaragua
nos duele
nos duele muchísimo
y queremos regresar
a nuestras tierras
porque de ahí
somos
y ningún
gobierno
y ninguna
persona
nos va a poder
arrebatar
ser nicaragüenses
porque de ahí
pertenecemos
evidentemente
seguro
que antes o después
estáis en Nicaragua
desde luego
nos ha faltado
muchísimo tiempo
porque hay entrevistas
que dices
por favor
más tiempo
lo de hoy
es que
hubiéramos estado
rato
rato y rato
hablando contigo
porque aparte
de que nos has concedido
este tiempo tuyo
que te ha costado venir
has venido desde Barcelona
por tus propios medios
quiero agradecerte
muchísimo
muchísimo
muchísimo
bueno
te lo agradecemos
todo tu presencia aquí
lo que nos has contado
seguro
y lo que queremos
es que te sientas
súper feliz
bien
aquí
en Barcelona
y que
te entregue
que todo el mundo
te entregue
todo lo que os merecéis
que es muchísimo
gracias
también gracias
por el espacio
siempre
es bueno contar
lo que Nicaragua vive
porque
no queremos
que nos olviden
no queremos
que se olviden
que en Nicaragua
hay un régimen
y que
estamos personas
luchando
por la libertad
de Nicaragua
y porque regrese
la democracia
y podamos regresar
todas las personas
exiliadas
a nuestro país
claro que sí
claro que sí
Consol Jordi
Tamara
yo creo que
nos encontramos
davant
de los capítulos
de los emigrantes
más duros
un capítulo
donde
yo
hago extensivo
este agradecimiento
Tamara
porque te has abierto aquí
con nosotros
con los oyentes
y eso
no ocurre siempre
y te lo agradezco muchísimo
porque realmente
yo creo que
nos ha llegado a todos
en lo más profundo
de nuestro corazón
toda esta situación
tan trágica
y tan terrible
que se está sufriendo
en Nicaragua
por vosotros
también
por la gente que vive en Nicaragua
este programa de hoy
gracias
nos sentimos
muy aviados
Consol y Jordi
y nosotros
nos dejamos
de la gente
aquí
muy bien
muy bien
hasta la próxima
adeux
adeux
adeux
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dimarts
25 de febrer
del 2025
nosaltres com sempre
tornem demà dimícres
de 5 a 7 de la tarda
sóc Daniel Martínez
ha estat un plaer
estar amb vosaltres
aquesta tarda
de dimarts
aquí a Ràdio d'Esvern
i tornem demà
que sigueu molt feliços
adeux
adeux
totes
a Ràdio d'Esvern
l'oratà
m'incorre
m'incorre