logo

El Refugi

Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez

Transcribed podcasts: 317
Time transcribed: 23d 17h 11m 28s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona tarda, us informa Carme Montero.
Primeres conseqüències de l'accident ferroviari de Damuz. ADIF ha acordat a partir d'avui reduir temporalment la velocitat màxima a 160 km per hora a la xarxa d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid, concretament en el tram entre Calatallut i Guadalajara, un trajecte d'uns 150 km. Madrid, Àngels Fuente, bona tarda. Bona tarda.
Els maquinistes ja feia temps que advertien sobre els problemes que havien detectat en la línia de l'AVE entre Barcelona i Madrid, i més concretament en el tram que separa les localitats de Guadalajara i Calatayut. Havien demanat limitar la velocitat a 230 km per hora, i avui, a DIF, dos dies després de l'accident ferroviari, ha decidit ser encara més prudent i reduir en aquest tram la velocitat dels trens a 160 km per hora. Els trens aniran més lents durant uns 150 km.
Una reducció de la velocitat que farà que el viatge augmenti mitja hora. La previsió és que aquesta limitació de la velocitat entri en vigor les pròximes hores per permetre que aquesta nit els tècnics de manteniment puguin revisar la infraestructura i, si tot està correcte, s'eliminarà la limitació. Per tant, estem parlant d'una mesura temporal que es prem per precaució. Àngels de Fuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Montse Pujol. Els equips d'emergència ja han pogut recuperar els tres cossos que havien localitzat el tren a el via accidentat a Dammuz. Són els tres cossos que faltaven de les 41 víctimes mortals comptabilitzades. A Dammuz, Paula Brujats, bona tarda.
Bona tarda, rescatat els tres cadàvers que estaven atrapats a l'àlvia, que ja estan comptabilitzats entre les 41 víctimes de l'accident i a partir d'ara els equips de rescat repassaran que no quedi cap altra víctima sota els vagons. Segueixen aquí les feines de rescat mentre els reis han visitat els ferits i els familiars de les víctimes a Còrdua, a l'hospital, a la sortida del rei Felip VI enviava aquest missatge.
El país tiene muchas maneras de manifestar su nivel y su fortaleza y una de ellas, evidentemente, es cómo se atienden las emergencias, cómo se coordinan todos los servicios y cómo las personas se sienten amparadas y protegidas.
I aquesta hora s'acaba de desbordar el Ter a Verges, el Baix Empordà. Molt pendents, estem de la llevantada i les seves conseqüències. Verges, Maria Rovira, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs sí, a la carretera C31, l'acabada per la va a Verges, hem vist com ara ha trencat el Ter i ha passat per sobre de la carretera i, de fet, tots els camps dels voltants estan anegats totalment en tota la zona aquesta que hem anat venint per aquesta zona del Baix Empordà.
en el moment en què hi havia aquí l'alcaldessa i també uns veïns aquí al voltant que han rebut en aquest precís moment una alerta, una S alert, dient que s'allarguen les restriccions per la mobilitat fins a mitjanit. Aquesta és la situació a tots aquests pobles. S'han desbordat rieres i, com diem ara a l'última hora des d'aquí, és que el terra acaba de passar per la carretera C31. Xavier Cussó, Maria Rovira, Unitat Mòbil de Catalunya Ràdio Verges.
I al sud del país la llevantada ha afectat els punts més sensibles del delta de l'Ebre. Tarragona, Ricard Boigues. Bona tarda. El temporal ha engolit la platja de la Marquesa i la de Mitjorn. La caldessa de Sant Jaume d'Anveja, Teresa Solsona, diu que ja no fan falta temporals com el Glòria per generar una regressió de l'espai natural. La platja de Mitjorn no existeix en aquests moments. L'aigua està arribant a la carretera. No trobes el que he trenat. Embudar el mateix. Cada vegada les zones que piquen més fort
el que fan és gratar a Buda. Les onades també han inundat la barra del travocador. Les salines de la Trinitat han aturat l'activitat per precaució.
I el temporal també està afectant la circulació i la mobilitat als trens. Mirem quines són les incidències més destacades. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda. Bona tarda. Són una trentena de vies les afectades a l'Empordà per inundació de la calçada, vessals d'aigua o caiguda d'arbres. Una vintena es mantenen tallades a la xarxa principal C31 entre Ullà i la tallada d'Empordà i N260 a Llançar. També una desena de carreteres afectades per la neu al Pirineu.
El transport públic encara a retras d'uns 30 minuts a Rodalies per una incidència ja resolta al centre de control de DIF al Clot. A més a més, l'R1 circula per via única entre Vilassà i Mataró a causa del temporal. R2 i regionals del corredor sud afectades per una incidència al Prat de Llobregat. I l'RG1 fa servei alternatiu per carretera entre Massanat i Figueres per la caiguda d'un arbre a les vies. Per això l'R11 no circula en tot el seu recorregut. Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Esports, Sònia Olear. El Barça ja és de Praga per jugar demà contra Slavia a la Champions. El Barça té les baixes de Ferran Torres lesionat, la mínima al sencionat i Cancelo que encara no està inscrit a la Champions. Ter Stegen passarà a revisió mèdica pel Girona a Barcelona aquesta tarda i l'anunci oficial es podria fer aquesta mateixa nit. Ter Stegen arribarà a la Girona com ha cedit fins a final de temporada i segons el club gironí pagant una quantitat inferior al milió d'euros. No podrà jugar contra el Barça però sense pagar al club gironí una indemnització.
Avui arrenca la setena jornada de la Lligueta de la Champions, destaca el partit del Madrid que rebrà el Múnaco, l'estrena d'Arbelo a la Champions, i en bàsquet el Barça juga aquest vespre a Palau contra el Dubai, partit de l'Eurolliga. Aquest Barça-Dubai començarà a dos quarts de nou del vespre i el transmetrem, com sempre, al Tot Gira, a través de l'API, al web de Catalunya Ràdio. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo Mariona Saras-Vilanova. Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitge han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut. L'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinomatosi peritoneal,
una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat. La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari universitari Moïseis Brogi, referent estatal i internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Bellvitge en cirurgia oncològica avançada.
El Moïsès Brogi va ser pioner a l'Estat en la introducció de la tècnica de la citoreducció amb quimioteràpia hipertèrmica intraperitoneal i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010. L'últim any, 128 pacients han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya.
Pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Eula d'Extensió Universitària de la gent gran de Sant Just i Esplugues porta per títol Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana, i anirà a càrrec de Jordi Nobca, periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc el 22 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. NOB canalitzarà l'impacte de l'autora, el seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari. És un acte obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en política, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'inici de l'any 2026 i repassar els acords més destacats del derriple municipal de desembre. Durant l'entrevista, Basaganyes ha abordat la decisió de no líquidar la part variable de la taxa de residus del 2025, reconeixent errors en el disseny inicial del sistema.
L'alcalde ha explicat que la decisió de rectificar respon a una combinació d'incidències tècniques i uns objectius excessivament ambiciosos que penalitzaven llars que sí que reciclaven. De cara al futur, l'Ajuntament assegura que ja se n'ha esmentat les errades de comptatge mitjançant comprovacions porta a porta i que ara es disposa de dades més fidedignes per ajustar el sistema a la realitat de les famílies enjustenques. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Avui dimarts i continuem amb la setmana. Avui amb un dia també grisós, ennúvolat i una mica plujós. La veritat és que no estan acompanyant gaire aquests dies, eh? Però ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi amb el Jordi Clavero descobrint el sake. Seguidament Mare meva quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al dia amb la Sara Vitó.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
S'eleven a 41 els morts per l'accident de tren de Còrdoba, una xifra encara provisional. Aquest dimarts s'ha confirmat una nova víctima mentre els equips d'emergència continuen buscant cossos entre la ferralla a la zona de Damuz. Hi ha 43 denúncies per desaparició, fet que fa tema que el balanç final pugui encara augmentar.
Actualment, 39 persones continuen ingressades, 13 d'elles a l'UCIM, inclòs un menor d'edat. En total, l'accident ha deixat 122 ferits, 5 dels quals menors. Els serveis forenses han fet 38 autòpsies i han identificat plenament 10 víctimes. Les forces de seguretat han localitzat almenys 3 cossos més dins d'un dels trens.
Pel que fa a la investigació, s'analitza un raïll trencat trobat al punt del descarrilament per determinar si és causa o conseqüència. La Guàrdia Civil ha immobilitzat un vagó clau i es preveu extreure les caixes negres dels convois entre avui i demà.
El temporal de pluja i mala mar manté en alerta el nord-est de Catalunya, amb especial preocupació per les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Protecció Civil recomana evitar desplaçaments i extremar la precaució per l'elevada acumulació d'aigua, el risc d'inundacions, allaus i despreniments. La situació més greu és al Baix Empordà, on els bombers busquen un home d'uns 60 anys desaporegut a Palau Sator, després que la Riera arrossegués el seu cotxe.
La recerca s'ha complicat perquè el cabal ha crescut ràpidament. A Girona, el riu Bunyà supera els 330 metres cúbics per segon i l'aigua ja frega els balcons de les vivendes. L'Ajuntament ha demanat el tancament de comerços propers, que els veïns pugin a plantes superiors i evitin pàrquings i ha habilitat el Palau de Firies com a refugi.
El temporal ha obligat a suspendre les classes a quatre comarques, afectant més de 115.000 alumnes i ha provocat carreteres tallades, incidències ferroviàries i prop de 1.900 trucades al 112. Tot i que la part més activa del temporal diuen que ja ha passat, les autoritats insisteixen a no abaixar la guàrdia.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, pateix una osteomielitis púbica, una infecció bacteriana poc freqüent que afecta l'articulació del pubis. L'equip mèdic de l'Hospital Vall d'Hebron va confirmar ahir que la seva evolució és molt favorable i preveu que avui passi
de la UCI a planta. Segons ha explicat els responsables mèdics, es van descartar inicialment patologies greus com un ictus o problemes vasculars. Les proves van confirmar un procés infecciós inflamatori reforçat per un episodi de febre diumenge al vespre. El diagnòstic s'ha fet en temps rècord gràcies a proves com el PET-TAC i analítiques de sang. La infecció és causada per un bacteri i es tracta amb antibiòtics.
Primer per via intravenosa i després per oral. Tot i la millora, Illa haurà de continuar en tractament i fer repòs i encara no hi ha data per la seva reincorporació a l'activitat habitual.
I ara una bona notícia. Barcelona ha tancat el 2025 amb el nivell més baix de contaminació de l'aire des d'aquells registres. El diòxid de nitrogen, un dels principals contaminants, ha baixat per tercer any consecutiu i fins i tot se situa per sota dels nivells del 2020, l'any de la pandèmia.
Segons les dades de l'Agència de Salut Pública, el diòxid s'ha reduït entre un 4% i un 12% a totes les estacions de la ciutat. Tot i la millora, Barcelona encara no compleix amb els objectius fixats per al 2030 per la Unió Europea ni tampoc les recomanacions més estrictes de l'OMS. Les zones amb pitjors registres continuen sent l'Eixample i Gràcia Sant Gervasi, tot i que també han experimentat descensos.
L'Ajuntament atribueix la tendència positiva a la renovació del parc de vehicles, l'augment dels cotxes Eco i Zero i el bon funcionament del transport públic. Des del punt de vista de salut, les dades mostren una reducció de fins al 45% de la mortalitat atribuïble a la contaminació, que ha passat d'uns 1.900 morts abans de la pandèmia a prop de 1.100 el 2025.
Marine Le Pen ha declarat avui davant del Tribunal d'Apel·lació de París en el judici contra la condemna per malversació de fons europeus amb l'objectiu d'evitar la inhabilitació que podria impedir-li presentar-se a les presidencials franceses del 2027.
El març, la líder de l'ultradreta va ser condemnada a quatre anys de presó i cinc d'inhabilitació immediata per haver tingut, segons la sentència, un paper central en el desviament de 2,9 milions d'euros del Parlament Europeu cap al seu partit, el Reagrupament Nacional, entre el 2009 i el 2016.
el Tribunal va considerar provats contractes ficticis d'assessors que, tot i cobrar de la Càmera Europea, treballaven realment per al seu partit. L'EPN ha recorregut contra la sentència i demana celeritat judicial. Ara opta per un canvi d'estratègia, negant la intencionalitat dels fets mentre el judici s'allargarà fins a l'11 de febrer i pot marcar el seu futur polític i el darrer agrupament nacional.
Dinamarca ha demanat formalment a l'OTAN i el desplegament d'una missió aliada al voltant de Groenlàndia per reforçar la seguretat de l'Àrtic i frenar l'escalada de tensions amb els Estats Units. La proposta l'han traslladat a Brussel·les el viceprimer ministre de Defensa danés, Troels Lund-Poulsen, i la ministre d'Exteriors de Groenlàndia, Vivian Motzfeld, el secretari general de l'OTAN, Marc Rutte.
Paral·lelament, Dinamarca ha enviat més tropes a l'illa com a part d'un dels exercicis militars recents que, a més, ja han irritat a Donald Trump després que el president nord-americà tornés a insinuar la possibilitat d'adquirir Groenlàndia. Segons Sky News, Trump hauria reconegut en una conversa amb el primer ministre britànic Keir Stramer que podria haver rebut informació incorrecta
sobre aquestes maniobres. La iniciativa danesa compta amb el suport d'alguns aliats nòrdics, com Suècia, i arriba en un context de creixent interès estratègic per l'Àrtic, clau per la seguretat, les noves rutes comercials i la defensa col·lectiva de l'Aliança Atlàntica.
I ara passem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. Els hospitals Moisés Broghi i Vallvitxa creen la primera unitat catalana de cirurgia peritoneal. La nova UTCOP reforça el tractament especialitzat de la carquinomatosi peritoneal a Catalunya.
Masser Rodoreda, un abans i un després de la literatura catalana. Nova conferència de l'Auge amb Jordi Nopka. El periodista i escriptor analitzarà la figura de l'autora el 22 de gener a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Sant Jus lidera el creixement de població ocupada al Baix Llobregat. El municipi registra un augment del 23,5% de les persones treballant mentre la comarca consolida el seu pes econòmic en aquest any. Ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Ter Stegen no ha viatjat aquest matí a Praga, on ja es troba el FC Barcelona amb l'expedició del Barça per al partit de Champions contra l'Slàvia de Praga, perquè té permís del club per tancar la seva sessió al Girona fins a final de temporada. L'acord entre els dos clubs ja està tancat i només falta formalitzar la documentació.
El Barça assumirà el 90% del seu salari, mentre que el Girona pagarà una quantitat inferior al milió d'euros. A Montilivi, el porter alemany busca continuïtat que necessita per mantenir-se com a titular en Alemanya de cara al Mundial del 2026, a més de poder estar a prop de la seva família.
En el viatge tampoc hi són la Minyamal per sanció ni Ferran Torres, que pateix una lesió al múscul semimembranós de la cama dreta i estarà de baixa aproximadament uns 10 dies. Rafinyà és la principal novetat en la convocatòria.
El Real Madrid rep aquesta nit el Mónaco, el Bernabéu, en la jornada número 7 de la Champions League, amb la necessitat urgent de guanyar per calmar la situació a l'entitat blanca. A més, els tres punts pràcticament assegurarien el passi directe als vuitens de final i així evitar la repesca de setzens.
El partit es disputa en un Bernoveu exigent després de la xiulada del cap de setmana davant d'Allevant. Les crítiques es van centrar sobretot en Vinícius, però també en Bellingham i fins i tot en el president Florentino Pérez, de qui es va demanar la dimissió.
Carlos Alcaraz jugarà aquesta matinada el seu segon partit a l'Open d'Austràlia 2026 davant l'alemany Yannick Hanfman. Després de dos dies de descans, torna a la Rot-Leiber Arena no abans de les 4 de la matinada d'Espanya.
Marc Márquez i Peco Banyanya van presentar ahir la nova Ducati de Mosedichi GP 2026 per celebrar els 100 anys de la marca italiana. Márquez, que inicia la seva segona temporada amb Ducati, assegura que arriba en millors condicions i amb ganes de rendir al màxim per revalidar el seu títol.
I ara presentem la cançó del dia.
Avui anem amb una cançó que s'ha convertit en un clàssic de les festes populars i que, tot i tenir un ritme prou animat, realment en relata una història de desamor plena de pors i d'inseguretats. El tema en relata una història d'amor no correspost. La lletra en situa en una festa, algú que balla i algú altre que ho observa, però darrere d'aquesta imatge s'hi amaga un autèntic terratrèmol emocional. Mentre una persona viu la nit amb despreocupació, l'altra experimenta la sensació que tot s'ensorra, com si el seu món...
s'acabés en silenci, amb un dolor molt profund. El missatge central gira al voltant del contrast brutal entre dues vivències oposades dins d'un mateix espai. El ball es converteix en metàfora de la indiferència i el plor en símbol d'un amor que s'acaba sense haver començat. La cançó parla de l'autoestima ferida, de sentir-se invisible entre la multitud i de com, de vegades, el final del món no és un gran esdeveniment, sinó que és una ruptura íntima que només viu una sola persona.
Pel que fa, aquí al darrere estem parlant d'un projecte musical que ha sabut convertir emocions molt concretes, com la vergonya, el desamor o la inseguretat, en himnes generacionals. El seu estil combina melodies enganxoses amb lletres aparentment simples, però carregades de molt de significat, sempre amb un punt d'autoparòdia per evitar caure en el drama excessiu.
Doncs com sempre anem amb les tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2013. Al videoclip veiem una gran festa i aquesta cançó s'ha fet viral en diverses ocasions. La més sonada va ser quan Camavinga i Anxelotti, celebrant l'última Champions del Real Madrid, van protagonitzar un ball amb aquest tema que es va fer molt viral a les xarxes socials. Què?
Com ho tenim? Jo crec que avui us ho he posat una miqueta fàcil, eh? Doncs va, que soni el film del mundo de La La Love You. Hola. Yo venía a decirte que bailaras a mi lado, que esta noche estás tan guapa, yo estoy más guapo callado. Lo siento, no sabía que ya había quien se muera por ti.
Pero no me compadezcas porque asumo la derrota Y es que tú eres tan perfecta, yo solo un perfecto idiota Que se vuelve tan pequeño, diminuto, casi nada por ti Y tú bailando, bailando
Sé que tú estabas de fiesta, pero yo estaba de entierro de mi amor propio acabado, aniquilado y enterrado por ti. Y hago que no pasa nada y me pierdo entre la gente, mientras tú te vuelves loca yo me vuelvo transparente. Oye mira, sí que pasa, pasa mucho y lo que pasa eres tú.
Se destruía que al vernos juntos Por un segundo en lo más profundo Fue el fin del mundo
Doncs això és aquesta cançó de El fin del mundo de l'Ala Lovey, una cançó brutal. Però va, ara ens toca passar a l'efemèride del dia. Clar que sí, va, anem.
Fins demà!
Avui, 20 de gener, fa un any que Donald Trump va jurar el càrrec com a president dels Estats Units per segon cop. Un primer any de mandat marcat per la concentració de poder, les provocacions globals, les aspiracions imperialistes i l'atac sistemàtic a la democràcia interna del seu país.
Durant aquests 12 mesos, Trump ha actuat més com un emperador que com un president. La seva operació contra Venezuela, en teoria per lluitar contra el narcotràfic, amb la captura de Nicolás Maduro i el control directe sobre el govern del país, ens evidencien unes aspiracions imperialistes que, de veritat, fan por. Ara queda demostrat que el seu gran objectiu mai va ser la democràcia, sinó fer-se amb el domini del petroli venezolà. I al mateix temps, la seva obsessió pel territori i els recursos naturals
l'ha portat a posar el seu punt de mira en Groenlàndia, posant en risc les aliances històriques amb Europa. Les seves amenaces de força militar, els aranzels a països europeus i la planificació de l'anecció de l'illa àrtica ens mostren una visió de poder que oblida els consensos internacionals i el respecte als aliats, sempre sota la fictícia bandera de la seguretat nacional.
En l'àmbit intern, Trump ha atacat institucions independents, ha polititzat reguladors i fiscals, ha desafiat tribunals i ha desplegat l'exèrcit en moltes de les ciutats sense justificació clara, com si els límits constitucionals fossin simples recomanacions. Fins i tot ha utilitzat els tribunals i les agències governamentals per perseguir enemics polítics, atacant mitjans de comunicació i universitats i posant en risc la independència de la Reserva Federal.
Cada decisió, cada provocació, cada anunci militar i cada retòrica imperial recorden que aquest mandat està portant el país cap a un camí de concentració de poder i autoritarisme sense precedents en la seva història recent. Trump ha convertit el poder presidencial en un instrument personal, obsessionat amb la grandesa territorial i amb un egocentrisme que amenaça els fonaments mateixos de la llibertat i la llei.
La democràcia no és un decorat, és fràgil, requereix responsabilitat, límits i respecte per les institucions. I mentre Trump somreu amb la corona que ell mateix s'imagina, el món observa amb temor i sobretot amb la responsabilitat de no permetre que un president es converteixi en rei. Perquè quan el poder se separa de la llei i la moral col·lectiva, el futur deixa de ser segur i la llibertat es converteix en un record que cal defensar amb molta urgència.
Fem una petita pausa per publicitat i arrenquem amb les seccions d'avui. Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista número 113.
Càritas Sant Just. Us hi esperem. I ara sí, arrenquem amb les seccions. Arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs benvinguts a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Avui ens anem a descobrir el vi del País Nipó. Sí, exactament. Bona tarda, Jaume. Molt bé, bona tarda, Jordi. Què tal, com estàs? Bastant bé. Avui fem un bon viatge, eh? Avui per què anem, a Japó?
Per una cosa que nosaltres liem Sake. Ja veurem que ells no li diuen Sake, sinó que té un altre nom allà. O sigui que si anem allà i diem Sake potser ens donen una altra cosa. Sí, sí, no, en sèrio, eh? Ara no t'ho descobrirem, però per començar anem a parlar del Sake. Si parlem del Sake avui, Jordi, però per la gent que no entengui tant o digui què és això del Sake, explica'ns una mica, fes-nos cinc cèntims.
És un fermentat d'arròs, al final és un dels ingredients principals, l'arròs, també l'aigua i també un fond que es diu koji, que s'utilitza per la salsa de soja, també. O sigui, el fond que aquest koji seria una mica la BC de la cuina japonesa. Vale.
Acostuma a tenir una gradació alcohòlica d'uns 15 graus, o sigui que ens pensem que és més fort d'alcohol, però tampoc és tan, tan, tan fort. Sí, 15 no és tant, és veritat. No. Jo pensava que tenia més. Sí, perquè n'hi ha alguns que potser sí que són més cap a 22. Però el tradicional, vora els 15.
Vora els 15, sí. Això és el que he trobat. I està molt lligat a la cultura japonesa i aquí porto una edad curiosa que es diu que durant els casaments al Japó la parella intercanvia tres globs per certificar la seva unió entre els déus. I són tres globs de sake.
Bueno, en comptes de cava, no?, què fem nosaltres aquí, ells ho fan amb saque, però escolta, tres clubs de saque ja comences a anar una mica entonat, no? Depèn del saque. No tots els saques són igual de forts, però si és bastant fort el saque, doncs sí que poden acabar una mica malament. Molt bé, i escolta Jordi, això del saque, d'on ve?
els seus orígens estan vinculats a l'expansió del cultiu d'arròs al Japó durant el període Yayoi perdoneu-me si no ho acabo de dir bé la tècnica de fermentar els cereals va arribar des de la Xina i es va estendre des de Kiyushu cap a l'est del país la forma més primitiva i més coneguda es deia Kukikami que no és sake sinó literalment és sake mastegat que el mastegaven on les dones mastegaven l'arròs cuit
perquè els encims de la saliva transformen l'almidó en els sucres i la mescla pogués fermentar i diguéssim que era el mètode ancestral. Va, és com l'arrel, no? L'arrel. La primera arrel. No m'agradaria tornar a aquell arrel perquè sanitàriament no crec que fos massa bo.
Per tant, mastegaven l'arròs cuit, no? Sí, sí, sí, exactament. Era un procés comunitari i ritualitzat. O sigui, això, quan tu vas a una tribu d'aquestes que encara queden i tenen el seu procés de fer el seu alcohol, en aquella època era el mateix. Total, total. El sake...
Amb el sake es va adquirir un caràcter en els rituals. En el període Nara, en el segle VIII, l'acord imperial va regular-ne l'ús i el sake es va integrar en els rituals sionistes. Sionistes no, eh? Sionistes no. Sintuistes, que costa el nom. Què és això del sintoisme?
És la religió del Japó. A part del budisme, el sintuisme. És molt present. Si us fixeu en els temples de color vermell, amb aquestes... Jo li diria porta, no sé com dir-li això. Sí, un arco, porta. Un arco, com es digui, de color vermell, que surt amb molts ànimes, amb molts mangas. Sí, sí, sí. Moltes pel·lícules, també. Fa referència al sintuisme.
I durant el període Heian ja existien descripcions tècniques que mencionaven l'ús del koji, que el koji hem de recordar és el fong que converteix l'amidó en el sucre. Si no hi hagués aquest fong no podríem fer el ferment perquè necessitem sucres. Amb midó no, sol en si no podem fermentar.
i el procés de cocció. Entre els períodes Muro Machaki i Edo, la producció es va industrialitzar, o sigui, va canviar d'una producció més artesanal, com us he comentat abans, de més rituals i d'aquesta manera,
A una producció més industrial. O sigui, va fer un canvi. Sí, sí, sí, molt bé. Doncs escolta, bona pinta això del saque, que al final, escolta, quan un producte és bo, doncs es va estalent. Sí, sí, es va estalent i també és una tradició, és una cultura, perquè nosaltres tenim el vi, altres tenen la cervesa, però ells tenen el saque. Sí, sí, sí, clar, clar.
Que no és només la beguda, sinó és tot el que comporta aquella beguda. Tot el que comporta per ells. Per això és com per ells el seu vi del Japó. O sigui, jo, per mi, això entra dins del vins del món perquè seria com la beguda d'allà, saps? No puc parlar de vi de Japó i saltar-me'ls. Escolta, una pregunta abans d'avançar. Al Japó hi ha vi, com el coneixem aquí? Vi negre, vi blanc... Home, jo...
Sí, perquè ha arribat a tot arreu del món, però no sé si el fan allà, o sigui, sí perquè tu puguis comprar... Sí, vull dir de producció pròpia. De producció pròpia no sabria dir-t'ho exactament perquè tenim el sake i és que el sake s'ho menja bastant tot, perquè és l'alcohol d'allà. Això no ho he buscat. Tu s'agraeix ara parlant i jo li pregunto al xat, ara que em digui. Pregunta dir...
Però potser s'equivoca, perquè és una dada bastant complicada, perquè tenint el sake en si mateix, doncs els avenços claus cap al sake, tal com el coneixem, van incloure la introducció sistemàtica del koji, en lloc de la masticació humana. O sigui, el koji feia la feina que feien les dones quan es posaven l'arròs cuit a la boca.
La construcció de temps grans per fermentacions més controlades i la comprensió de la importància de la qualitat de l'aigua, que és molt important si és més mineral, si és més suau, perquè el 80% del sac és aigua. Descobert especialment el període de nada i el cove.
i a l'Era Meji la química i la investigació científica van professionalitzar i estandaritzar la producció amb institucions dedicades sols a la fermentació o sigui diguéssim que els japonesos són molt metòdics per fer que d'ofici una persona està diversos anys d'aprenent i ho van estandaritzar bastant i diguéssim que segueix uns estàndards
molt clars per fer el sake i per això té una... acostum a tenir una bona qualitat i no decebrà mai un sake. Un sake mai decebrà. És el titular aquest, eh? Sí, sí. Tots de quedar amb això. Escolta, hi ha el sake, m'has dit algun dels ingredients, però anem a detallar-los una mica.
Anem a detallar-vos perquè el 80% del contingut del sac és aigua. El 20% és arròs. I a part d'aquests dos ingredients que serien els principals, necessitarem el fong koji, que ja l'he esmentat, que és el que transforma el midó en sucre. Després del fong...
Necessitem un llevat per la fermentació, perquè perquè fermentin les coses necessita un llevat. I alguns saques també, això és opcional, se'ls hi pot afegir destil·lats. Bueno, per fer-li un punx, no? Exactament, exactament. Li fas el punx allà amb el destil·lat, perquè tingui més alcohol o perquè estigui més bo. Per aquest motiu. I escolta, el saque, com és d'aspecte? És transparent? És groc? És transparent. No sé si veus la
la imatge aquesta, que no es veu cap mena de color. Ho dic pels oients, també, perquè... Perquè no tenim... Hi ha alguns que sí que tenen color, que són els que han envellit més, que acaben agafant color per l'envelliment, però el normal i clàssic és sense color. Com si fos aigua, eh? Com si fos aigua. Però, bueno, una aigua que puja bastant. Sí, sí, sí.
L'arròs que es fa servir per sake no és el que nosaltres ens mengem. Repa el nom de Shusō Kotekimai. És diferent i és un gra d'arròs que és més gran i per això també té un major contingut de midó. Sobretot es treuen les capes i dins del cor és on hi ha tot el midó.
Hi ha aproximadament 120 tipus d'arròs per fer sake. O sigui, diguéssim que són això com les varietats, no? Ara t'estic parlant dels tipus d'arròs, doncs són les varietats com de raïm que tindríem per fer els vins. El més famós, nosaltres en el món del vi potser diem el carnet suinyon, doncs ells diuen que és el llamada nishiki.
Molt bé, doncs aquest és el Cabernet Sauignon del món de la rosa. Sí, el més famós no té per què ser el millor, però és el més famós. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, doncs escolta, estem fent un bon màster avui sobre el sake. Sí. Ens faltaria ara tastar-lo una miqueta. Estaria bé, bueno, sí. No ens arriba el pressupost.
Escolta Jordi, ara aquí veig el guió i veig que m'introduixes a una cançó, l'he buscat a l'Spotify, la tinc aquí davant, però jo aquest nom no m'atreveixo a dir-lo. És que jo tampoc sé dir-lo, per això no t'he posat el nom ni res, t'he posat el link directament perquè jo tampoc ho sabia dir, jo vaig veure el nom i també que són sortint lletres japoneses i ho poso.
L'he tret d'una pel·li molt famosa que es diu Kill Bill. És boníssima, és boníssima, m'encanta. I surt aquesta cançó, que és en japonès. I, ostres, l'única cançó en japonès que... Que em sé, no? Que conec? Bueno, no, conec més, d'ànimes i tot, però aquesta crec que et pegava més. A veure, doncs anem a escoltar-la, el que si sabem... El títol no, perquè està en tipografia japonesa, però l'autor o l'autora sí que la conec. Bé, l'autora, que és una dona, és Meiko Kaji. Anem a escoltar aquesta cançó, a veure. Sí, Meiko Kaji.
Fins demà!
Bueno, no està prou aquesta cançó, eh? Tranquil·la més. Relaxant, diria, eh? Sí, es pot deixar de fons. Em sembla de Kill Bill, de quan estan així, no? Barallant-se amb els japonesos, amb la yakuza, no? Sí que em sembla, sí que em sembla. Sí, és de la primera pel·li de quan va al Japó i ja... Clar, que agafa la katana, no? Aquella part és molt bona, eh?
El Kill Bill és molt bon, a més em recorda molt el meu pare, que per cert és el seu aniversari, així que moltes felicitats, papa. Moltes felicitats. Que li agrada molt Kill Bill. Però va, seguim amb el programa, seguim amb el sake. Com es fa aquesta beguda? Doncs primer es poleix l'arròs, no? Com poleixen les catanes a Kill Bill, doncs nosaltres aquí polim l'arròs. No sé si té tanta obra, no? No, es treuen les capes...
Estaria guapo que ho fessin amb katanes, però no és el cas, per deixar-se posar l'almidó, que hi arrenta l'arròs amb aigua. O sigui, el deixem en remull. Al final és com una recepta, no? Però no estem fent sushi, estem fent sake. Sense passar-nos. Perquè si deixem massa temps a l'aigua, podríem tenir problemes amb la fermentació.
perquè un excés d'humitat o massa aigua també pot ser dolent. Mentre que si no el tenim una mica mullat i no té humitat, doncs el fong cogi, perquè és un fong i necessita humitat, no podrà treballar. Un cop ja està mullat, l'arròs es somet a un procés de cocció al vapor, en grans recipients de ser inoxidable. I això, què li dona? Li dona suavitat a l'hora de quan fermenti,
i a l'arròs ha de quedar un equilibri entre duresa i humitat. Quan veiem, o sigui, és un procés bastant detallat, que no t'has de passar ni una cosa ni una altra, has de tenir-ho molt estandaritzat. O sigui, aquí qualsevol no es pot posar a fer saque. O sigui, l'arròs ha de quedar ferm per fora i suau per dins. Després de la cocció refredarem l'arròs i en aquesta part del procés és molt important...
que a l'arròs entra a una sala que es diu la kojimura, on se li aplica el fonkoji. S'espolvoreix, com si li tiressis uns polvitos màgics, li tires així al pols, que és de color verd, sembla tematge, però que ho és.
I el Funkoji farà el procés de sacarificació. Què és això? La sacarificació sembla molt xungo, molt tècnic. Això sembla complicat. Bàsicament, en la biologia i en la indústria alimentària, aquest procés és essencial per quan tenim un cereal que el volem transformar en alcohol, perquè ho hem de fermentar. I si no tenim sucres...
s'han de convertir els midons que tenen els cereals en sucres. Clar, clar, perquè per l'alcohol el sucre és la clau, eh? És la clau perquè es fermenti. I, doncs, amb la cervesa també passa, ja que s'utilitza un cereal com és la cibada o la malta,
I quan apliquem, en el cas del sake, el fonkoji, aquests midons que tenim passen a ser sucres. I el resultat seria que tindrem els sucres que els jabats podran fermentar per produir l'alcohol. Perquè els jabats necessiten sempre els sucres per produir l'alcohol. Vale, vale, molt bé.
En el cas del sac és més complicat, cuidado aquí amb la dada, ja que es fa tota l'hora i rep el nom de fermentació múltiple paral·lela. Us dic que no ho feu a casa perquè us donarà alguna cosa. No sortirà bé. No sortirà bé. No és com fer vermut, ni bé... No, no, això és xungo. En el que hi ha un preparat de llevats d'aigua i arròs cuit. O sigui, diguéssim que el preparat de llevats es fa amb diverses coses, també amb l'aigua i l'arròs cuit. I això se li diu chubo.
O sigui, el xubo seria com una bola gegant allà amb jabats, arroz cuit, aigua... O sigui, fem aquesta massa d'arròs, aigua, el koji, i tot això, aquesta massa, és el xubo, eh? Sí, tens el xubo. I a part està el koji, que el tornaràs a tirar, no? Perquè, diguéssim, que tornaràs a tirar-li l'arròs del sake perquè lliberi els midons.
I aquests dos processos d'introduir el shubo i el koshi es fa tota l'hora. O sigui, no es fa per començar a fer una cosa i després faig l'altra. Els tindrem a l'hora i per això és tan difícil aquesta fermentació. O sigui, diguéssim, el koshi canvia almidó i el shubo realitza la fermentació per transformar el sucres en alcohol. I així ho tenim al sake. I això pot durar entre 18 o 30 dies. Mena meva.
Hi ha una feina allà i no sé si veus aquests dos homes... Aquest últim procés és complicat, sí. Sí, sí. Déu-n'hi-do, eh? Que estan removent. Aquesta massa, no? Aquest moment del procés es remou, es mira la temperatura, que vagin bé els jabats, que no es morin... O sigui, són controls periòdics, o sigui, que ho hauran d'anar a mirar. O sigui, és una cosa molt metòdica. No és per persones com... Vaig a fer un...
una recepta així a casa, no, no, és algo... Tot calculat, tot malit, amb el xubol, cogin, no sé què. Sí, sí, sí, perquè si no... Anar removent, és així, és complicat, és complicat. I després, per últim, tindríem ja a la premsa que hi ha maneres o menys agressives, hi ha maneres que directament ho fan com per gravetat, com fan amb el vi, que deixen que caigui. Clar.
i en altres sí que ho prensen i per això és més barat. O sigui, les maneres menys agressives tarden més i per això el producte és més car. I més de qualitat, suposem, no? Sí, teòricament. I en canvi, les que prensen directament seran més barats perquè tarden menys temps. I després es filtra, o sigui, tots els saques es filtren, fins i tot el sake turbio, que tenim un sake turbio,
Un cop o més depenent de si volem que quedi més o menys net. I quan acabem de filtrar es pausteritza, que no em surt bé aquesta paraula, que bàsicament es calenta i després es refreda perquè tingui una duració més gran per al consum i per ressaltar les seves característiques aromàtiques.
Alguns, com el namasake, no passen pel procés aquest que t'he comentat de la posterització i els haurem de tenir enfret a casa per no tenir una segona fermentació, que no et refermenti dins de l'ampolla. O sigui que se'n facin les bombolletes aquelles...
de quan obres una bau d'ahir i se t'han fet com unes bombolles estranyes, això seria refermentació. Això és malo, malo. Això no ho volem. Escolta, Jordi, jo al principi del programa m'he quedat amb una cosa que m'ha sorprès. M'has dit que al Japó el sake, com nosaltres el coneixem, no es diu sake. Doncs no. La paraula sake en japonès significa alcohol. O sigui, si tu vas al Japó i li dius a la persona que t'està tenent «vui sake»,
et portarà un vi, un tequila, un whisky, tot és sake. O sigui, el sake és només alcohol, no? És alcohol. És com si tu vas a un bar i dius, vull alcohol. Sí, exactament. Exactament. Escolta, i aleshores, quin nom? Si anem a Japó i vull un got de sake, com ho haig de dir? Nihonshu, que significa alcohol de Japó. Nihonshu, Nihonshu, Nihonshu. Disculpi, senyor Pep, vull Nihonshu. Nihonshu. I Pep no crec, eh?
Bé, suposadament. I això, doncs, Ninhonshu és l'alcohol del Japó. I això ens servirà per demanar el sake. Per això deia el del vi, perquè és que ja la paraula t'ho diu, alcohol del Japó. Sembla que s'ho mengi tot, no? És la institució. És la institució. Molt bé, i escolta, suposo que com el vi tenim diferents tipus de vi, doncs el sake deva haver diferents tipus de sake, no? Sí, mira, n'hi ha diversos, eh?
No sé si et preguntes com es fa això. Tu com creus? No ho sé, ni idea. Potser ho saps, eh? Com es fa el sac escumós? Sí. No ho sé, posant-li gas, no? No ho sé. Igual que faries un cava o un xampany, igual.
una segona fermentació d'ampolla. Ah, ja està. És el mateix procés. Semblava una cosa xunga i a l'encestral és el mateix que quan el vi, doncs, quan el vi acaba la fermentació d'ampolla, doncs el sac que acaba la fermentació d'ampolla així fa les bombolles. Vale, vale, vale. O sigui, aquests dos seria com en el món del vi. Després tindríem sac aromàtic, que és un sac que, doncs, que té més aromes, potser per com l'han refinat o perquè l'hagin afegit. També tindríem un sac aromàtic
Aquí sí que hi ha la fruitat com a terme de... De vi. De que pot indicar perquè és arròs, saps? La fruitat ja deu ser alguna cosa que... Sorgeix, a més a més. També el sac envellit, que aquest és el que t'ho comentat, que acostuma a tenir un color més com els vinos de Jerez, un color així, un color més...
també taronja, o sigui, aquest sí que agafa color al sac envellit. És dels onits que tindríem que... Sí, ja el veig, eh? Escolta, estic veient fotos i hi ha fins i tot marronosos, eh? Sí, és el que t'estic dient al sac envellit, perquè envelleix durant temps
ho fa amb botes, també, i això fa que el color canviï i que agafi color, la tonalitat brillant es perdi i vagi cap a una tonalitat més apagada. També tindríem el sake tèrbol, que és el namasaki. És el que us he comentat, que si el compreu a casa, l'hauríeu de tindre a la nevera perquè no es refermenti. Perquè, com que és tèrbol, té aquesta possibilitat que ens fermenti.
Hi ha un sake, que és el sake equilibrat, entre l'humà i l'acidesa, que en el món del vi no parlem de l'humàmi, que l'humàmi normalment és un gust per descriure coses com la soja, el pernil... Sí, molt saboroses. Molt saboroses. I en el sake sí, sí que entra l'humàmi. Saps com a descriptor de... Ostres, això té gust a humàmi. Doncs el sake equilibrat té un equilibri entre l'humàmi i l'acidesa.
i també n'hi ha d'altres tipus que no portar d'aquí per no caparar, tampoc. Sí, sí, perquè això és la primera classe del sake, si fem una segona classe ja es veurà. Ja es veurà, ja es veurà. Escolta, doncs molt bé, doncs una molt bona introducció al fantàstic món del sake, ara ens quedarà, doncs, acabar de provar-lo una mica més, no?
Sí, jo crec que tens sake tu per... Per provar sake. Tinc sake per veure sake, no? Sí, sí, sí. No, no, però escolta, sí que és veritat que... Recordo que quan vam anar al fòrum gastronòmic vam tastar un sake escumós, que jo mai l'havia provat, i em va encantar, eh? Estava boníssim. Estava molt bo. Jo tenia pensat que el sake era algú que no m'agradava, però vaig provar aquest que d'ahir fa l'ent, i tu també el vas provar, i ens vam quedar flipant, vam dir, ostres... Estava boníssim. Molt bé. Entraves super suau, a més, era espectacular, sí, sí.
Havrem de seguir investigant sobre el sake, perquè, escolta, és la beguda del Japó, no? Sí. Per tant, escolta, hem de seguir investigant sobre això. Jordi, vols afegir alguna cosa més? No, ja està bé. Ja està bé per avui. Bé, que descansi molt. Bona tarda. A veure si el temps ens comença a fer una mica més bo, no? Sí, això sí, que... El tema del dia aquest d'avui...
Portem 3 o 4 dies... Sí, que... Déu-n'hi-do, això em sembla ries baixes. Escolta, doncs a veure si fem un albarinyo, no?, per aquí. Sí. Imagina't un albarinyo made in Sanjust. Mai se sap, mai se sap. Molt bé. Doncs escolta, Jordi, ara sí. Bueno, mira, abans que marxis, et dic, per acomiadar la secció, recomanen una bona cançó, va. D'Alpha Bill, els de Forever Young. Ah, molt bé. No, Forever Young no, Big in Japan. Com? Big in Japan.
Mira, no sabia què està, no la conec. Sí, com que hem parlat del Japó, està bé. Doncs escolta Jordi, ara sí, gràcies per tot i ens retrobem la setmana vinent dimecres, que avui t'hem fet venir dimarts. Gràcies. Vinga, adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El cabal del riu Unyà, el seu pas per Girona es va estabilitzant i ara hi baixen 280 metres cúbics per segon lluny dels 340 que ha arribat durant el matí. L'Ajuntament manté, però, de moment, les mesures preventives i la recomanació de tenir tancats els comerços més propers a la llera del riu. Girona, Clara, Jordà, bona tarda.
Hola, bona tarda. Una recomanació que han seguit la gran majoria dels comerciants de la zona tocada al riu, que és la més comercial de la ciutat. També es manté la recomanació dels veïns de la zona de pujar als pisos superiors en cas que el cabal es tornés a enfilar. Des del migdia també s'han tancat els centres d'atenció primària més pròxims a l'Unya. Al Palau de Fires s'ha habilitat com a refugi i durant el dia s'hi han acostat algunes persones, com explicava el programa a la tarda de Catalunya Ràdio, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas.
que han anat diverses persones, especialment persones que viuen al carrer, però de moment aquestes persones també les estem intentant redirigir en els equipaments per persones sense llarg que ja tenim oberts.
Les amenaces de Donald Trump arrosseguen les borses. L'IBEX 35 de la borsa espanyola ha liderat les pèrdues a Europa, ha caigut un 1,34% i ha tancat per sota dels 17.500 punts. Als Estats Units Wall Street també ha obert a la baixa, ahir la borsa nord-americana no va operar i avui les vendes. Han posat de manifest la preocupació dels inversors per una nova guerra comercial.
després de les amenaces del president Trump d'imposar nous aranzels als països que suposin l'anecció de Dinamarca. El dòlar també registra la seva pitjor sessió enfront de la resta de divises en quatre mesos. Mentrestant, el primer ministre del Canadà, Marc Carni, s'assuma als seus socis europeus de l'OTAN en la defensa de la sobirania de Groenlàndia davant les pretensions dels Estats Units. En una intervenció al Fòrum Econòmic de Davos, Carni s'ha oposat a l'amenaça de nous aranzels per part de Donald Trump
Estem fermament al costat de Groenlàndia i Dinamarca i donem tot el suport al seu dret únic a determinar el futur de Groenlàndia.
Adif limita la velocitat de 160 km per hora en un tram de la línia d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Volen revisar les vies entre Calatayut i Guadalajara perquè els maquinistes han alertat que en aquest tram els trens trontollen. Aquesta mesura afectarà les durades dels trajectes que ja van en demora.
La secretària general d'Esquerra i líder del partit a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alemany, formalitza la seva candidatura a les primàries d'on sortirà el nom de l'alcaldable a la capital catalana de cara a les municipals de l'any que ve. En una encarta a la militància, Alemany remarca que les primàries han de servir per aconseguir una esquerra republicana forta i unida a Barcelona que lideri un canvi de rumb al conjunt de Catalunya. Daument és l'única que ha confirmat oficialment que aspira a ser la candidata d'Esquerra a l'alcaldia de Barcelona.
Els premis Gaudí escalfa en motors i avui han fet al disseny Hub Barcelona la tradicional foto de família amb 90 nominats. La gala es farà el 8 de febrer per primera vegada al Liceu i tindrà música i humor amb 5 presentadores diferenciades per colors. Ho explica la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judit Colell.
i està basada en cinc colors diferents, és una gala que es diu Ànima, que parla de l'ànima del cinema, de l'ànima del cinema des de les especialitats, des de la connexió amb el públic, tot el que representa el que és l'ànima de la cultura del cinema, en un espai cultural tan important i imponent com és el Liceu, i em sembla que serà una gala molt divertida.
Entre els que han posat avui per la fotografia hi havia Sergi López, que opta millor actor per Sirat, i Carla Simón, directora de Romeria, que és la que té més nominacions, 13 en total.
Els Esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça ja és a Praga per jugar demà contra l'Eslàvia a la Champions. De fet, l'entrenador Hansi Flick acaba de fer ara mateix la roda de premsa previa al partit. L'equip blau grana té les baixes de Ferran Torres, lesionat, de la minya mal sancionat i de Cancelo, que encara no està inscrit a la Champions.
El porter Ter Stegen, per la seva banda, passarà revisió mèdica pel Girona aquesta tarda i l'anunci oficial de la seva sessió a l'equip gironi es podria fer aquesta mateixa nit. El Girona només pagarà una part petita de la fitxa del porter alemany i el Barça ha inclòs una clàusula de pagament en cas que el Girona vulgui que jugui contra el conjunt blaugrana.
Avui arrenca aquesta setena jornada de la lligueta de la Champions. Estaca el partit del Madrid, que rebrà el Mónacú en l'estrena d'Arbeló a la Champions. I en bàsquet, el Barça juga aquest vespre al Palau contra el Dubai, partit d'Eurolliga. Aquest Barça-Dubai començarà a dos quarts de nou del vespre i el transmetrem al Tot Gira a través de l'aplicació i al web de Catalunya Ràdio. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitge han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut. L'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinomatosi peritoneal,
una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat. La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari universitari Moïseis Brogi, referent estatal i internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Bellvitge en cirurgia oncològica avançada.
El Moïsès Brogi va ser pioner a l'estat en la introducció de la tècnica de la citoreducció amb quimioteràpia hipertèrmica intraperitoneal i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010. L'últim any, 128 pacients han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya.
Pel que fa cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Eula d'Extensió Universitària de la gent gran de Sant Just i Esplugues porta per títol Mercè Rodoreda, un abans i un després de la literatura catalana, i anirà a càrrec de Jordi Nobca, periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc el 22 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. NOB canalitzarà l'impacte de l'autora, el seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari. És un acte obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en política, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha visitat els estudis de ràdio d'Esvern per analitzar l'inici de l'any 2026 i repassar els acords més destacats del derriple municipal de desembre. Durant l'entrevista, Basaganyes ha abordat la decisió de no líquidar la part variable de la taxa de residus del 2025, reconeixent errors en el disseny inicial del sistema.
L'alcalde ha explicat que la decisió de rectificar respon a una combinació d'incidències tècniques i uns objectius excessivament ambiciosos que penalitzaven llars que sí que reciclaven. De cara al futur, l'Ajuntament assegura que ja se n'ha esmentat les errades de comptatge mitjançant comprovacions porta a porta i que ara es disposa de dades més fidedignes per ajustar el sistema a la realitat de les famílies enjustenques. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara comença la segona hora del refugi i ara comença Mare meva, quin xau.
Bona tarda Carles, bona tarda Javi, què tal com esteu? Bona tarda! Alegria necessària en dies com el de Mujer. Un dia ben buirós i plujós i nupuós i totós. Totós, totós. Sí, sí, sí. Jo veig el...
El Javi, tot amb el pèl mullat i tot, eh? Sí, és que la bici ha fet mal de mal. Efecto mojado. Efecto mojado. Deu ser això, deu ser això, deu ser això. Molt bé. Doncs avui em sembla que no tenim cap review, no? No.
Avui no hi arribeu, no passa res. Ens hem acostumat i això és una mica ja de... Tornarem. Sí, tornarem, tornarem. I tant que tornarem. Per tant, avui ens veniu a presentar un musical, el que heu anomenat com el musical de la setmana. Yes. Que és... Six. Six. El musical. Divorced. Beheaded.
Died. Divorced. Beheaded. Survived. And tonight, we are... No!
Doncs sí, això és com comença Sig... Està quedant tan èpic. Doncs sí, això és Sig's el Musical. L'inici de Sig's el Musical. Sona èpic, eh? És èpic, és èpic. És un musical que parla sobre les sis esposes d'Enric Vuitè i per tant comença...
amb aquest divorce, beheaded, died, divorce, beheaded, survived, que és divorciada, decapitada, morta, divorciada, decapitada i sobreviu, no? Perquè és com els nens es veu allà al Regne Unit s'aprenen com moren les sis esposes d'Enric Vuité. Ah, vale, mira. Bueno, com moren tot, no moren. Com desaparèixen de la vida d'Enric Vuité, diguéssim. No totes moren. Perquè no sàpiga que Enric Vuité va ser l'home que va... com es diu, la religió aquesta de...
Em sortirà millor, tenia... Sí, és el luteranisme o no? No, angli, no sé què, no? Sí, protestant. Això que et pots divorciar. Clar, perquè ell era catòlic, no? I va dir, però és que jo em vull divorcer, se m'està fent bol, això de ser catòlic. I va dir, doncs em faré catòlic però diferent, no? I va fer protestantismo. Exacte, exacte. Protesto, exacte.
Llavors això, el Six ens explica la història de les sis esposes, que són Caterina d'Aragó, Anna Bolena, Jane Seymour, Anna de Cleves, Caterina Howard i Caterina Park. En un format de concert. Exacte, concert molt riu, pop, rock... Sí, és totalment pop rock, és un concert pop rock que ells al principi ho actuen com un concert pop rock. I de fet la premissa és que ells estan aquí per veure quina de les sis és la més famosa i quina és la que caurà millor en gràcia davant del públic.
O sigui, fan com aquesta espècie de batalla, no?, entre elles, a través de cançons. Tot això amb la música en directe, amb una estètica molt moderna, no? O sigui, no és d'època, tampoc. Els vestuaris estan molt adaptats a un rotllo pop modern, no? Sí, de fet, estan totes basades en artistes pops actuals. Ah, mira. Sí, sí, sí. La que té a la Gossin Veracu és la Beyoncé, la Beyoncé, l'Abril Lavín, l'Ariana Grande, l'Ariana Grande, sí, l'Adel, l'Alisha Kiss, o sigui...
O sigui, pots trobar semblances amb artistes pops del panorama actual. S'agafa un concepte molt clàssic, no? Com són les dones d'Enric VI i se'l modernitza totalment, eh? Exacte, exacte. Que, per cert, he vist i és... Sí que és una rama del protestanisme i és l'anglicanisme. Anglicanisme. Exacte. Era el que volíem dir. Tenim a la punta de la llengua. I això... Per què ens ho he portat avui?
Et podríem dir que és perquè el dia 28 de gener fa 479 anys que va morir Enric Vuité, però no és per això. És perquè ens venia de gust parlar d'aquest musical, perquè justament ara aquí a Espanya tindrà, diguéssim, una importància durant aquest 2026. Correcte.
que parlarem una mica més endavant i llavors diem-vos per què no recuperar-lo i parlar-ne d'ell perquè som, jo crec que per mi és un dels meus musicals preferits. Hem tomat l'oportunitat de veure'l ja? Sí, el vam veure aquest any passat, el 2025 a Barcelona, que també en parlarem ara una mica, farem una mica de mini-review de quan vam anar-hi.
I, bueno, clar, jo el vaig conèixer a través del Javi, de fet. Sí, jo soc un friqui dels musicals. I és a dir que fora del Regne Unit, al final penses com una cosa que és un musical d'història, que serà una cosa com el Nietzsche del Regne Unit, i doncs no, no, no, o sigui, està...
està expandidor per tot el món al final. I funciona. I funciona. Clar, és que funciona perquè t'explica com aquesta història, que té com el salseo de les esposes d'Enric Vuité al final, però des d'aquest punt de vista pop, que és guai, saps? Que t'entra molt per les orelles, és visual, i tampoc és un musical típic d'una trama que es va desenvolupant i tal. Són literalment cançons que t'expliquen la història de cada una d'elles
I entre elles interaccionen una mica, però ja, o sigui, tampoc no és com una cosa... No té una gran trama al darrere. No. Però és molt disfrutant de veu. Clar, funciona. I a nivell vocal és impressionant. És espectacular, i en... O sigui, crec que és un musical, a nivell per veus femenines, que es fan bogeries. Elles són unes boges, han de ser molt bones en cant, molt bones en ball. O sigui, és boig. És molt exigent, és un musical. Sí, sí, sí. Es porten les actrius del Regne Unit o es fa una versió per aquí o com es fa això?
Doncs depèn, perquè quan vam veure el Carles i jo aquí a Barcelona, el 2025, al Teatre Coliseum, era una producció d'allà de Regne Unit. Que havia vingut de gira. Exacte. Seria unes actrius que havien agafat per fer la gira. Per tant, en anglès. Sí, sí. Teníem subtítols en... Sí, en dues pantalles. En anglès i en castellà, no? I en castellà. I en català. Ah, sí, és veritat. És veritat, és veritat. Com quan vas a l'òpera. Exacte. Aquí hi havia dues pantalles al...
Què rius? Perquè creus que no hi he anat o què? No. Has anat o no? Sí, t'ho juro que sí. Doncs exacte, quan vas a l'òpera. A l'iceu vas te n'adar. Perquè si no t'enteres de res, perquè vas a l'òpera allà amb italià i dius, ah, vale. Ja no és per l'idioma, sinó perquè amb els crits aquells... Clar, no, no. Total, o sigui... Bé, potser per l'idioma també, però... Doncs sí, sí, altra col·lusió me'l teníem allà en català, castellà i anglès.
He de dir que menys mal, o sigui, nosaltres sabem bastant d'anglès, considero, però menys mal que estan els subtítols perquè tenen un accent tancat de British, que a vegades era com, què m'està dic aquesta senyora? I a sobre la capçoc que està sonant ara que canta la Caterina Dragó, l'actriu que ho feia al musical, tenen un accent, però a sobre què era escocesa?
Sí, sí, no. Complicat, complicat. Jo, què sé, dic, ostres, i suposadament Catriona Aragó és l'esposa espanyola d'en Rick Vuité. I dic, carinyo, o sigui, l'accent espanyol no, però, a exemple, escocés... Això ni, vamos, nicolau. No, no, sí, increïble, increïble. Llavors, hem de fer una mica de trajectòria de Six. Com comença i com ha arribat on està ara. Six s'estrena el 2017 al Regne Unit, si no m'equivoco, a Edimburg, i és...
el treball de carrera de dues persones que estan estudiant a Cambridge teatre i literatura. I s'ajunten per fer un projecte de teatre i d'història, diguéssim,
I això ho presenten com a projecte, ho presenten a algun concurs, comencen a tenir renom, tal, i al final, o sigui, diguéssim, queda anar fent-lo, no? Acaben primer, si no m'equivoco, fent com una gira per Regne Unit i després acaben al West End fent residència, que és on el podem trobar. Bé, actualment no sé si està ara mateix al West End, però hi va sent, diguéssim, és periòdic, no?
Perquè això del West End, per la gent que no ho ubiqui, jo ja ho he après, però per la gent que no... El Paral·lel de Londres. No tenim el Broadway, no és el Broadway de Londres, és el Paral·lel. Llavors, arriba el West End del 2019 i després fa el salt a l'autre lado del xarco, el 2021 arriba Broadway, que és el Paral·lel dels Estats Units.
M'encanta això, m'encanta. Bueno, és que s'ha d'enostrar tot això. I com a dato curioso, cada any tenen 3,5 milions d'espectadors de mitjana. O sigui, és un musical bastant top, tot i que és molt recent, perquè no és un musical clàssic de tota la vida. Vull dir, el 2019, diguéssim, que es comença a fer el western, és molt recent. És un musical molt jove.
Bueno, ja està bé que a vegades ens cansem d'haver reciclats. Clar que sí. Clar, no? I propostes tan guais, tan innovadores com aquesta, és molt guai veure-ho. Sí, sí, i bueno, té 35 premis internacionals, ha guanyat dos Toni, que són els... Els Oscars del teatre, no? Sí, diguéssim que són com els premis més top del teatre. Del teatre musical.
Sí, i una nominació a Grammy per millor banda sonora de musical, o sigui que no el van guanyar, però bueno. O sigui, un musical tocho tocho. Home, 35 premis d'Estonis, nomina això al Grammy, ja ens parla molt i molt bé, eh? Molt bé. I per tant això arriba a Barcelona.
Arriba a Barcelona l'any passat. Sí, el Tata Coliseo. Sí, i el Javi i jo diem, hem d'anar, hem d'anar, anem a comprar les entrades, molt cares, he de dir, molt cares. Estàvem lluny, però ho vam veure bé. Però ho vam veure bé, es veu bé, es veu bé. Estàvem com en la tercera amfiteatre, no?, en plan...
Estàvem amb... Amb els prismàtics o no? El tercer la va volar a esquerra. El passadís dret. Ho senties de fons. Se sentia superbé. No veiem res, no? No, no. Molt bé, molt bé. No, van veure molt bé. I a mi el que em va impressionar és com el fenomen fan. La gent anava disfressada, literal, de les seves reines preferides. Hi havia merchandising, hi havia com tot un fenomen de gent molt heavy, de...
que jo sàpiga que no havia vingut mai a Espanya aquest musical encara. No, correcte. Per tant, tothom que de Catalunya i vaja, d'Espanya que volgués veure'l, l'única oportunitat que tenia era venir a Barcelona l'any passat. Exacte. Mira, brutal, brutal, la veritat. Així que és un èxit i això mou masses, eh? Sí, sí, no, no. Hi havia molt merchandising. És una cosa que passa molt amb el jovent, amb els musicals. Jo quan vaig anar...
amb un altre musical que es diu Headers, ho vaig veure al West End, també hi havia molta gent caracteritzada. O sigui, venien tres amigues i anaven una de verd, una de vermell, una de groc, que són com una de les protes. Escolta, doncs, ara els musicals de mare meva hauran de començar a... Amb merchandising i amb roba. El pròxim bolo de rosaris que vingui alguna disfassada de monja, estupendo. Sí, el pròxim bolo de rosaris, ens trobem algú amb cosplay de Sor Raimunda,
Li donem entrades gratis pel següent musical. Així ho dic, ho deixo... No, no, no. Queda. A Ràdio d'Esvern. És quan jo em presento el pròxim dia. Perfecte. O sigui, només per això ja fa la pena. Molt bé, i tant que sí.
I ara també volem parlar d'aquest musical perquè el 2026 se vinen cositas. Fa uns mesos va començar un procés de càsting per buscar les sis integrants que donaran vida a les sis exdones d'Enric Vuité a Madrid.
En castellà. O sigui, la primera vegada es farà el musical en castellà, que fins ara només s'havia vist en anglès aquí. Tinc una mica d'informació privilegiada. És una tonteria, és una tonteria. Però fa uns mesos estava traient anglès al càrrec de la traducció. Exacte, al càrrec de la traducció. Sí, sí, que estaven quedant en una carfetria per la que van traduir. És una tonteria. Però això com ho va saber?
Ell era el cafè. Jo era el cafè. Ah, jo estava allí. Jo estava abans de la mesa. Estaves amb l'antena, no? Sí, perquè tinc contactes, perquè tinc contactes i m'ho han dit, però és una tonteria, o sigui, no és res. Si quedaria en anglès, fotrà cullerada, aquí també. De traducció. El tenim a tot arreu, aquest home. Home, si ho fa tot, igual de bé, que els amants de sang que ho faci tot. És veritat.
És veritat, li perdonem perquè ha fet germans de Sánchez. I ara, nova temporada d'Euphòria. Ara comença dintre de poc. També tenim contactes aquí. Jo tinc una molt amiga a dins. Clara, un petonet, molta merda. És la Clara, el nòvio del Jan, el Pau, també un petonet, i un petonet a l'aigua també, però la Clara t'estimo. Hi ha molta gent de la nova temporada d'Euphòria que ve del teatre musical.
Molta. Sí, no? Sí, sí, sí. Té una curiositat que en aquest cas sí, l'atur a sala també hi ha... Hi ha quatre persones d'aules. Daniel Anglès, que és de teatre musical, no? Sí, sí, total. Dos més dos. Home, ja està bé, ja està bé. Escolta, Carles, i quan et veurem a tu? Ui, a mi... No sé. Tot i que ha entrat una noia de 32 anys. M'ha sorprès, eh? Sí. Perquè vull dir que moltes vegades en aquests programes... Ja, ja, ja. ...agafen com un perfil molt jove i he pensat, mira, jo què sé, mai és cert, eh?
He fet oferir una nena de 17 anys, la Daniela. Contrastes, eh? Sí, sí, no, i tant que sí. I tant que sí. Bueno, total, que a Madrid, que tindrem 6 al musical en castellà, començaran al setembre. He estat mirant ja, ja et pots comprar les entrades. Valen entre 39 si estàs en el lavabo, i 85 si t'escupen en la cara. Llavors, tens una mica de los dos mundos i entre mig.
Exacte, un marge. Llavors, a partir de setembre, si voleu anar a veure Six, ostres, a mi m'agradaria, eh? Fa pal anar fins a Madrid, he de dir, però, ostres... Bueno, ho podríem intentar, ho podríem intentar. És xulo com pensar, com faran les traduccions, al final és una cosa molt nicho, també, de cultura i història anglesa, no? Llavors, hi ha coses que penso... Però, bueno, mira, pensa en... Hamilton és un musical d'història nicho americana i és un musical que donen de volta al món i la segueix donant. No, clar, i moltes coses així, també. Hi ha petites històries de cada país que després... Exacte.
Bueno, lo de la Sociedad de la Nieve, ¿no? Es una historia de Chile, ¿no? La dona la bonda al mundo. Mai acabo de veure la peli perquè sempre penso... La veuré i després no voldré pujar mai més a un avió. Llavors, mai tinc ganes de començar-la. La vull veure? No puc. No podré anar mai a la Molina. Ara no puc anar en tren, tampoc, llavors. O sigui, estem limitant els transports. Ja m'està agafant una mica de... A Madrid anirem a Madrid amb cotxe.
Ostres, la burguesa. O caminant. Caminant. És el Camino de Santiago però cap a Madrid. Exacte. Doncs a veure, nois, passem a la programació cultural. Anem a veure què tenim aquesta setmana per aquí, per més a prop de casa. I tant, bastant més a prop. Doncs mira, us portem Plaer Culpable, que es va estrenar al Teatre Poliorama el dia 13 de gener i que estan fins al 28 de gener.
que actuen dilluns, dimarts, dimecres, a les 10... Ai, 10, no? A les 8. Tinc una dislexia ben gran, demana, perdó. Tenim... Mira, jo l'he dit abans al Carles. Em recorda la sinopsi una mica a l'obra que vam anar a veure, que és Carn Humana.
Però la versió menys, gore, nada de l'olla. O sigui, no és el mateix, també és una parella, però no és que tinguin un fill, sinó que estan a punt de tenir-lo. Això també és musical? No, això és teatre de text amb Marui de Molins i Francesc Ferrer. Marui de Molins, de Ben del Pla, de com si fos ahir...
Ah, la coneixes bé, doncs. Home! Home, i ara al març crec que faran la presència, que ja us parlarem, perquè és una obra que vaig veure la temporada passada, i ara estarà ella també, o sigui que... Bueno, sí, sí, és famosa, eh? Si la busqueu, seu que dieu? Ah, vale, sí, ja sé qui és. Sí, sí, m'ha mostrat justament això. Exacte. I bàsicament, doncs això, parlar d'una parella que vol tenir un fill, i abans de tenir el fill, no? Bé, la dona està embarassada, es decideixen com confessar com els secrets que no s'havien confessat fins ara, com per fer...
borró ni cuenta nueva i llavors descobreixen coses l'un de l'altre que els posa com en tabús de la sexualitat i de tot aquest rotllo del secretisme i això genera el conflicte que ha desenvolupat l'obra llavors això sí, només la podeu veure dilluns i març i dimecres, només entra setmana i us queden pocs dies perquè s'acaba el dia 28 de gener
Però si us interessa, entre 12 i 25 euros, la podeu trobar a s'equiple, 95 minuts de teatre... Guai, una bona tarda. Sí. Bona nit, no? Quasi, quasi, ja a les 8? Sí, és veritat, bona nit. I això que ho facin dilluns, dimarts i dimecres? Suposo perquè deuen estar competint amb alguna altra cosa que està al poliorama els cap setmana o alguna cosa així. Llavors, deuen haver tingut com aquest hueco de... És el que hi ha, no?
Sí, és una mica, o és un rotllo, perquè dilluns, dimarts i dimecres, jo què sé, tampoc no ve tanta gent al teatre en la setmana. És que els dilluns és un dia molt de teatre, els dilluns normalment la gent de teatre lliure. Com? Que la gent de teatre, coma, lliure. No treballa, no la gent de teatre lliure. Però bueno, pinta bé, van guanyar un premi de dramaturgia el 2022 amb aquesta obra, l'escriptor. Ah, per tant, ja té un recorregut. O sigui que en principi és una obra guai.
Guai, molt bé, molt bé. Doncs passem a la següent, que és Venus Infur. Venus Infur, que aquesta es fa a la Sala Atrium, que justament és on vam anar a veure Carn Humana. I aquesta es va estrenar el dia 15 de gener i la tenim una miqueta més, fins a l'1 de febrer. I aquesta sí que es fa uns quants dies de la setmana, inclòs els caps de setmana. Sí.
És l'adaptació en català d'una obra americana el 2010, que es va fer a Love Broadway i després es va fer a Broadway. I més tard has de fer una pel·li francesa del mateix, del mateix argument, el 2012. I ara la tenim en català aquí a Barcelona, amb la Clàudia Riera i l'Uri Guillem. Clàudia Riera us sonarà de Les de l'hoquei i Jo mai mai. Si la busqueu també direu, ah, sí. I l'Uri Guillem, no sé què us sonarà, però a mi també em sona l'album. No sé exactament què havia fet, però em sona.
I bàsicament és la història d'un director que està com molt obsessionat amb trobar un paper molt concret per una dona de l'obra que vol representar, que vol representar com la Venus. La Venus de les pells. I fent aquest càsting al final es troba aquesta noia que és la Banda...
o Wanda en anglès, aquí crec que l'han traduit com a banda. Sí, banda. Que no encaixa exactament en el paper, però comencen amb un joc de seducció entre l'actriu i el director, que comença a crear aquí tota una trama, que diuen que està molt bé, he vist crítiques i tal, i diuen que és molt interessant. És drama, comèdia, una mica així, in the middle. Bueno, molt bé. Drama, comèdia i masoquisme.
Sí, de fet... Sí, perquè jo he vist el cartell i se'l veu així amb... Sí, sí, té un rotllo així. Una corretja... Sí, de fet, això de El amo y el ciervo es tocarà molt aquí. Sí, de fet, crec que... O sigui, ara l'obra està basada en un llibre, també, que és la Venus de les Pieles. Sí, la Venus de les Pieles. I que ja va d'això, de com de... Crec que és el llibre que va acunyar el Terba Masoquisme o alguna cosa així. Sí, correcte. O sigui, tenen aquí tot un rotllo que, bueno, si us agrada una mica així el rotllo picantó i tal, així un poc...
Que sortireu del teatre amb valencià. Anem a sopar. Anem a sopar. Anem amb parella. Doncs la teniu per entre 15 i 22 euros. Una obra de 100 minuts de durada. Amb també actor i actriu. Les dues que us portem avui són actor i actriu, només.
Molt bé. Contrastos, perquè no tenen res a veure l'una amb l'altra. Però jugueton. A mi aquesta em cria molt l'atenció. Si podem, no sé, potser podem intentar veure si la podem anar a veure. A veure si ens conviden. A veure. Molt bé, doncs això és la programació cultural d'aquesta setmana i acabem com sempre amb alguna novetat musical que ens vulgueu recomanar.
Doncs mira, us volem recomanar que ho hem parlat amb el cotxe, que ens ha costat molt trobar aparcament avui, perquè està... Aquí plou, plou i ja es col·lapsa tot. Es col·lapsa tot. No estem braverats per la pluja. Doncs hem parlat de recomanar-vos Stateside de la Pink Panther, però la versió amb la Zara Larsson. El remix. El remix, és clar. Stateside plus Zara Larsson.
State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State State
Veurem l'opera de la Marina? No sé quina és. Ah, sí, quan? Maria Tronell? Sí, però quan? No me'n recordo. Ah, vale. La veurem, la veurem. És que ara m'estava dient com si fos alguna cosa que teníem confirmadíssima i jo pensava que això no ho tinc apuntat a la meva agenda. Ho tenim confirmat perquè anirem a veure-la. No, clar, si es pot, se n'anirà. Vale, doncs aleshores acomiadem el programa.
Amb aquesta cançó, sí. Amb esta Inside de Zara Larson i ja està, no? És això, eh? Bueno, de Pink Paltres amb la Zara Larson. Vale, és el remix aquest, eh? Sí, sí. Una cançó juguetona que segur que l'heu sentit per TikTok. Juguetona, no? Estem molt de TikTok últimament, eh? Molt de cançons de TikTok. Generació en TikTok, eh? Sí, és que jo ho soc. Jo no. Jo? Jo tinc un problema. No tens TikTok? No, que sí, que sí. Ah, vale, vale. Estic enganxat. Estic plantejant a borrar-me'l. Uf, jo no podria. Ja, home, no ha passat. Ara no. Ho vaig fer, eh? Ho vaig fer durant una etapa. Crec que tornaré a fer.
Però bueno. Bueno, ja ens explicaràs la setmana. Sí, els termes digitals d'una altra setmana. Doncs noves, gràcies per venir una setmana més. A tu. En quinze, no en quinze dies, no, en set. En set dies. Gràcies per tot. Adeu. I'm freezing outside. I feel my skin tight. My coat is inside. I look up at you. I track your pain right. But when you're in tonight. Tell me when is the next time I'll run into you. It feels insane.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Puc d'arribar l'ampolla fins que em posi d'entris i després et trucaré per explicar-te que em diu l'estep i a la teva cara
Està reu bé a la teva cara. Diré més de vint raons de per què tots els nous amb els castigues t'ara no valen rei, no valen shit. Però tu ja ho saps, no t'ho he de repetir. Pare diu que no em veu bé, que està preocupat per tu dies arribant de mañana i heu col·locat. Però què vol que facis si quan el cervell no penses l'únic moment que no recordo que tu ja no estàs aquí.
T'explico la història més trista que mai t'he explicat de l'amor més pur. I crec que quan se para fa tan mal que busques la corona endavant amb bar en bar. Per respondre les preguntes que el temps no ha solucionat, un criu que deu disculpes per no ser.
Perquè no entendreu mai el vincle que existia. No entendreu mai, no heu sentit això en la vostra puta vida. Per si cinc tres vides, a la quarta jo també t'escolliré.
Doncs ara sí, arrenquem l'última secció del programa. Arrenquem Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal, com estàs? Bona tarda, home. Bona tarda i bon any, eh? I bon any, sí, que ja feia que no venia aquí des dels finals del any passat. Sí, sí, aquí ja t'estàvem trobant a falta. Home, jo també, jo tenia ganes de fer ràdio. Totalia estudiant i fent coses per la uni, treballs i tal, i no tenia temps per fer el que m'agrada de veritat.
Ara ja estàs lliure, eh? Sí, ara ja estàs. Vacances d'estudiant. Exacte, perquè tot i així hem d'anar a treballar perquè si no els diners no surten tant lloc. I s'han de fer plans, no? Exacte. Així m'agrada, no? I tant, i tant. Doncs sí, sí, el primer programa de l'any de Cultura al Dia...
Sara, doncs avui, part d'aquest programa especial, no?, perquè és el primer de l'any, quin tema portarem? Doncs mira, venia a parlar dels exàmens, de l'època d'exàmens. La veritat, crec que no hi ha res més actual, com m'has dit abans, jo ja he acabat. Però, bueno, em sento una privilegiada, perquè la gran majoria de persones que conec no han acabat ni l'ordinària.
Clar que recordem que l'ordinària és com la primera assignació, no? La primera oportunitat que tens per salvar el quatrimestre. Segona d'això, com ho has dit? L'extraordinària. L'extraordinària és la recuperació de tota la vida. Que sona més bé, però és el mateix. L'has pagat igual, així que tens tot el dret. Això ho ja vam dir amb l'Ari, que va venir abans d'exàmens i va dir vaig a l'extraordinària perquè l'he pagat tan bé.
Era la seva manera de convèncer. Sí, evidentment. Jo vaig dir que també vaig ser extraordinària, sobretot a primera carrera. Després hi ha segon i del C, que encara no he acabat de ser, però de moment... Sembla que no les tocarem, eh? De moment no. De moment. A veure què tal el segon quadre.
Molt bé, doncs avui tocarà parlar de l'època d'exàmens, que recordem que els universitaris ara estan tots angoixats, totes les biblioteques estan plenes, doncs és per culpa seva, i bé, seva, com si no fos jo del col·lectiu, però bé, culpa nostra. Doncs ara, com ho linquem això amb la cultura?
Doncs mira, jo no volia parlar pròpiament de la temporada d'exàmens, sinó venir a mi a parlar de tota l'angoixa que crea. El fet que nosaltres durant l'època d'exàmens, sobretot als universitaris, sembla que només vivim per estudiar, o almenys jo i els meus amics, perquè si quedàvem per fer alguna cosa era per anar a la biblioteca a estudiar.
ja sigui de la meva carrera o estudiants d'altra carrera, etc. O sigui, només vivim per això i tot el que comporta això d'aquesta angoixa, que no fas cap altra cosa que no sigui anar a estudiar i a sobre et compares moltíssim amb altres persones que potser estudien menys i treuen més nota que tu perquè tindran altres capacitats o potser sort o potser es copien, ningú ho sap això. Ojo a la Sara, que avui ve tirant dardos, eh?
Jo és que no m'atreveixo a copiar mai. No soc capaç. Però a l'ESO encara, però ni tan sols el batxillerat. El batxillerat va ser com l'època en què més em vaig cagar. Jo, mira, l'època que més he copiat va ser el batxillerat. El batxillerat.
Després, ni a l'ESO ni a la universitat gaire, molt poc, però al batxillerat vaig posar les botes. Jo crec que és l'època en què els estudiants més copien. Batxillerat, sí, perquè és el més difícil també. Jo tenia, sobretot, era dos talons d'aquíles, història de l'art i matemàtiques. Aleshores, en aquestes dues assignatures em permetia copiar. Les de més no, però en aquesta sí.
Sí, a més són més fàcils de fer xuletes, no? Les matemàtiques, les fórmules... Sí, tot això, tot això, sí, sí, sí. Bueno, ara m'estàs deixant anar aviat. Ho has dit tu, tu, solet, eh? O sigui, jo no he dit res. Tens raó, tens raó. Jo estic aquí d'alumne exemplar que no ha copiat i que no ha venit a l'extraordinària. Ara dubtarem de tu, potser és un paper que ens està fent la Sara Vito. No, no, no.
Sí, totalment, al final és aquesta època en què ens exigim molt, ens comparem i és això, aquesta sensació que tot depèn d'una nota. Exacte, literalment, que tot depèn d'una nota, que un número defineix si nosaltres som prou bons o no, i és el que dic, que això deriva molts episodis d'ansietat. Jo jo que una persona que sí que és veritat que ho passa molt malament durant exàmens,
Sí que és veritat que més durant el batxillerat, després quan vaig entrar a la carrera va arribar el famós lema de uns 5 són 6 crèdits, no passa res, només busques l'aprovat. Mentida, mentida, perquè després et demanen la mitja per tot, et demanen la mitja per agafar optatives, per agafar l'erasmus, per agafar les pràctiques. Sí, sí, sí. Sembla que no, però a la carrera també s'ha de treure les notes, que si no després...
Exacte, i a mi m'ha arribat ara, aquest moment, primer i segon, doncs mira, va ser més chill, per dir-ho així, o sigui, anava més tranquil·la, però ara ja quan aquest curs m'he trobat amb que no podia fer l'optativa que jo volia, hi ha hagut d'escollir un altre, que sento molt, però que a mi no m'ha agradat gens, i a més... Quina és? Eren relacions internacionals. Que sona bé.
Sona bé i és molt guai altamari, el que passa és que està mal plantejada, no? Era més com una classe d'història. I només llegien un power i ja està, no hi havia res dinàmic ni res, i altamari eren 96 pàgines. Avorrit, avorrit. I a més només la tenia jo i tots els meus amics feien una assignatura més multiplataforma, més ràdio, més cal, i jo estava allà amb un totxo que deia... Bueno, sap greu, serà.
Però l'hem aprovada. Això és l'important. Això és l'important. No, però sí que és veritat que això de les notes a la universitat, doncs pensem que... Però sí que és veritat que és important, perquè després, per exemple, també pel màster... Exacte. És que sí, és important, és important. Sí, sí. I, bueno, llavors...
Almenys a mi em passa molt, no? Ara que necessito més nota o intento pensar més en aquesta nota, doncs quan no assoleixo els objectius que tinc, per exemple, un dels meus objectius de propòsits de l'any era millorar la mitja. I no, de moment no. Però ha empitjorat o no? No, tampoc ha empitjorat, però potser hem pujat una o dues dècimes, però no és... Era pujar, però no vas dir quan.
Sí, sí, però és això que ve el sentiment de, o potser no val el que hauria de valer per aquesta carrera, he fallat, i bàsicament definim la nostra personalitat i la nostra identitat en un tal sol número, i ens porta a una etapa de perfeccionisme extrem. És el moment en què nosaltres diem, uf, doncs ho haig de fer així, així, així, i si no ho assoleixo, doncs he fallat.
Clar, clar, això que si no aconsegueixo aquesta nota, ja no serveixo per res. Exacte. Com que ens torturem nosaltres mateixos, no? Sí, sí. Doncs jo crec que molta gent s'estarà sentint identificada. Segurament, segurament. Sí, sí, sí. I ara venia a fer la recomanació cultural. Com ho diu amb això? Bé, mira, he portat primer un tall de veu, si el vols posar. Sí. Sí.
Fins demà!
Et sona aquesta melodia? Em sona, em sona. Em vol sonar, em vol sonar. Ah, sí, sí, no, em sona, doncs, això, no, d'algun ballet o alguna cosa d'aquestes. Exacte, saps quin és? És que m'he llegit. Ho he llegit al guió. Bueno, pots dir-ho, si vols. Ah, sí, el cisne negre, no. No, no, mira, ara... Ho posa aquí, ho posa aquí. Sí, sí, sí, la pel·lícula es diu així, però aquesta cançó ve del ballet de... No, no, no ho diguis, no ho diguis. Ho tinc, ho tinc. Ho tens...
No, tío, com es diu? També és algo del cisne, no? Sí. Ah, tío, com és? No, com es diu? A veure, donem tres segons i si no, veiem molt chivas.
Dos... No, no ho sé, no ho sé. Hòstia, ho tinc a la punta de la llengua. És el llac dels sigles. Això, tío, em fa molta ràbia, tío. Quina ràbia, vale, vale. Sí, i després aquesta, bueno, és un ballet molt conegut, no? Però no té a veure amb el perfeccionisme del que venia a parlar jo, sinó que, bueno, aquesta obra de teatre es va com adaptar una mica al cinema, amb la pel·lícula del Disney Negro. Vale, vale, vale. Sí que jo m'he anat una mica més enllà, eh? Sí, has llegit i t'has avançat massa. Sí, sí, sí, sí, vale, vale, vale.
Com era? El lago de los cisnes. El lago de los cisnes. I després d'aquest ballet clàssic, no? Són la reinterpretació moderna, podríem dir, o pel·lículera. Sí, bueno, s'inspira una mica, però no és ben bé com la història. I és el cisne negre. El cisne negre. Bàsicament tracta de... La protagonista es diu Nina i és una noia que és ballarina de ballet, està en la companyia, i des de sempre s'ha esforçat moltíssim per ser la millor ballarina de la companyia.
Sempre això que diem de perfeccionisme, molta angoixa, molta ansietat per arribar a ser el que ella mateixa espera d'ella i també el que altres esperen d'ella. Veiem que té també una relació molt de sobreprotecció amb la seva mare.
I llavors a ella se li presenta l'oportunitat de demostrar que pot ser la millor ballarina. I és quan la seva companyia decideix fer la interpretació del Llac dels Cisnes. Vale, vale, vale. Sí que és veritat que almenys en el cinema i crec que en la vida real és així.
Se'ns ha vengut sempre que el món del ballet és molt, molt, molt exigent. Ho és. Jo no he fet ballet, però tinc amigues que sí. I s'ha de dir que és molt dur, molt dur. Jo tenia una amiga que em va dir que fins i tot no la van deixar menjar xocolata en dos anys. Flipa, eh? Mentre s'estava entrenant. Perquè és molt més estètic ser més prima. Clar, clar, clar. O, per exemple, els exercicis de flexibilitat també eren molt dur.
però sí, és molt... O sigui, que a part de ser dur i de tenir que practicar moltes hores, també hi ha una pressió estètica important. Exacte, i és una pressió que li posen a totes. A nenes. Sí, i a totes, i llavors totes volen destacar. A veure qui és la més prima, no? Quina és la més prima, quina és la que millor vaia, qui té la millor tècnica, etc. No? Sí, sí, clar, clar. I això també és el que diem, que és parellós, aquest perfeccionisme exagerat extrem.
Exacte, i que porta molts episodis d'angoixa i d'ansietat i és el que li passa a ella, perquè ella fa el càsting i sí que és veritat que fa molt bé la interpretació del cisne blanc, que és com més tècnic, més perfecte, però no acaba de coincidir gaire amb el perfil del cisne negre.
que és més sensual, es deixa molt més anar. Ella pensa que ha estat molts anys entrenant molt dur, moltes hores, però només per millorar la tècnica. Clar, clar, que era... Potser podríem dir que era massa perfecta, no? Exacte. Per fer de signe negre, que necessites aquesta part més, potser caòtica.
Sí, però al final li donen el paper. De quin paper? Els dos. O sigui, la protagonista ha de ballar els dos. Tant el sis neblanc com el sis negre. Per això, si no fas bé un, no podràs fer l'altre. Llavors, què passa? Que quan li donen el paper, això fa que augmenti moltíssim més la pressió que sent. I entra com en una espiral d'autoexigència extrema. Comença a obsessionar-se amb el seu rendiment, amb la idea de ser perfecta i això que hem dit abans, amb la por...
de decepcionar els altres, etc. I també això fa que tingui males relacions amb la resta de companyes, perquè sent que totes les altres companyes són una amenaça que li volen treure el paper. I això passa sobretot amb una companya que es diu Lily, que és literalment, vamos, pero...
Tot el contrari a ella, que et puguis imaginar, no vas passar hores... Practicant, ni res. Exacte, potser arriba tard, surt molt de festa, arriba cansada als estudis, però sí que és veritat... Que és molt talentosa, no? Exacte, és talentosa i a més com que és deixanar, és més l'esperit del cisne negre. Vale.
Llavors, a ella el que se li posa el cap és com que ha de perdre una part d'ella mateixa per poder arribar a assolir la perfecció dels dos papers. De fet, mira, tenim un altre tall de veu. Ara posem el tall de veu merdós. Really?
En quatre anys, cada vegada que tu danses, vejo que tu obses, obtenim cada move perfectament bé, però mai vejo que tu perds-te-te. Ever. Alla la disciplina per què? Just vull ser perfecte. Per què? Vull ser perfecte.
Want to be perfect. Exacte. Vull ser perfecta, no? Sí, és literalment el seu únic objectiu i aquí està parlant amb el director de l'acadèmia que li diu que ha de perdre una mica el control d'ella mateixa per poder arribar a assolir aquesta perfecció que ella busca. I això és el que passa.
Comença a tenir l'angoixa que ha de deixar anar una part d'ella mateixa i comença a tenir al·lucinacions. Sí, comença a tenir al·lucinacions. De fet, comença a mirar-hi i veu com el seu reflex li parla.
però li parla molt malament i molt bruscament i molt agressivament, que fa por a mi. Jo, de fet, sóc una mica cagada i sóc molt més de pel·lícules així més romàntiques i happy, sí, com tu dius. I vaig sentir una mica d'angoixa, en plan, és com... Ostres! I després, a més, mentre es mira el mirall, també, o es mira l'esquena, etcètera, es veu com ferides, no?, pels braços, per l'esquena, etcètera. I d'aquí comencen a sortir-li plomes.
que simbolitza més o menys com que està això deixant de ser ella mateixa i s'està convertint en el cisne negre. Plomes negres, per tant. Plomes negres. Crec que ja les arrenca i tu és molt... Sí, sí, sí. I això representa molt com aquest perfeccionisme l'està fent que ella mateixa s'oblidi d'ella mateixa, no? De la seva persona... Renunciant a la seva essència, no? Exacte. Sí, sí.
I, clar, passa de fer una interpretació artística a ser una fusió entre el personatge del barret i ella mateixa i la seva personalitat. Clar, podem dir una mica que el personatge se l'està menjant una mica, podríem dir? Sí.
Totalment. Això es veu que passa a la vida real. Vull dir que hi ha molts actors que es fiquen tant a la pell d'un protagonista o d'un paper i s'acaben comportant com ell gairebé. Sí, totalment. I no tan sols actors. És veritat, jo conec moltíssimes persones que potser
No, però potser per estar més còmodament o sentir-se més acceptat, fan com una espècie de paper i al final el personatge els acaba menjant. I després ja és molt difícil. Sí, sí, és a lo que et refereixes. És molt difícil després.
Tornar a ser el que eres tu. Exacte, tornar a mostrar-te tal com eres i que t'acceptin. O potser la gent ja es pensa que la teva personalitat només és un paper i que la teva realitat és el personatge que estàs interpretant. Però bueno, aquest no era el tema. Ens agrada molt aquí tirar... Ens anem.
Tirar dardos, però sí. Llavors, què passa? Que quan es converteix en aquesta espècie de cisne negre, sent com que el seu cos ja no li pertany i simbolitza que per arribar a la perfecció ha d'anul·lar una part d'ella mateixa. Per tant, deixa de ser humana i convertint-se en l'ideal, en la idealització aquesta de perfecció, etcètera.
I bueno, arriba a tal punt d'un límit que en un moment, bueno, ara faré spoiler, però de veritat, sempre porto pel·lícules que van sortir com fa... Molts anys. Molts anys, o sigui que si no l'heu vista... Aquesta de quin any és, clar. Doncs ara no ho sé, però del dos mil... Dos mil onze. Ja anava a dir dos mil deu, però sí, sí. Fa quinze anys. Aprocs, sí.
Si la voleu veure, doncs pareu aquí el programa, i si us és igual, doncs continuem. Exacte. A lo millor, mira, després d'això els agrada més, inclús. No se sap, no se sap. Clar, jo vaig veure aquella que de Nadal, que em vas recomanar, la vaig veure amb espòilers, me la vas recomanar i la vaig posar. I et vas quedar adormit, però bueno, d'això no parlem. Això no me n'ha dit.
D'acord, arriba un punt que ella està interpretant l'hotel Ball i toca el moment de fer el Cisne Negre. Què passa? Que quan estan... Bé, això va per actes. I l'últim acte és això, el Cisne Negre. I quan s'està preparant va al camerí, no?, que té ella, i es troba com amb aquesta noia que hem dit abans, la Lili. La noia de la que sentia tant... La més rebel. Sí, la que li donava tanta inseguretat.
i parla com amb ella i li diu que ella se la veu vestida, tota vestida del sis negre i diu com que ella sortirà. En plan, què li han dit? Que ha de fer el paper. Sí. I tenen una baralla que arriba a ser una baralla física i l'acaben pujant contra un mirall i del mirall agafa un cristall i li clava la panxa. Aquí a aquí.
la Nina a la Lili i llavors la Lili l'està desagnant i ella com que l'amaga a un armari i surt a fer el paper què passa que després mentre s'està veient al final es veu com la Nina està damunt del escenari quan està dient adeu quan s'està despedint té com una taca de sang al mallot i s'ha ferit a ella mateixa de les al·lucinacions aquestes doncs
O sigui que potser la Lili no era una persona real, no? No. Era ella mateixa que estava veient com... O sigui, clar, ella ja estava com posseïda pel cisne negre i havia de matar la... matar, per dir així, a la contrincant, que era la seva veritable personalitat. I al final es veu com acaba morint. Morint a sobre l'escenari, eh? Sí, que és la paradoxa també del lloc de cisnes, no? La protagonista també acaba morint. Mhm.
Però bé, és com que ella diu, jo m'he sentit perfecte i és l'únic que necessito. I aquí té, he fet el espòiler, ja, el tall de veu. És l'estant espòiler. Sí. Posem l'últim. Sí, és bàsicament això que he explicat perquè m'he avançat. Però ens agradarà sentir-ho. Can you hear me? They love you! They love you! My little princess, I always knew you had to hear me. Come on, let's take your bow.
Fins demà! Fins demà!
What? No sé si s'ha sentit molt bé, no? No ho he entès gaire bé, no? Doncs menys mal que ho he explicat abans. Al final ha sortit tot rodó. Entre aplaudiments i tot això, doncs, es perd una mica el missatge. Bàsicament, és ella que l'està venint com a rebre de tot el conjunt de la companyia. Com clar, amb aplaudiments, que m'ha sortit molt bé tot. Exacte.
I l'home que parla és el director de la companyia i és un hipòcrita i li diu que ho ha fet genial, que ell sabia que ho aconseguiria, que tal, que és una princesa, que, bueno, que és la millor, bàsicament. I s'escolta com un soroll de sombra, no? I és la Lili, que és la que es queda perplexa quan veu l'ataca de sang i llavors és quan tothom ho veu i ell demana, doncs, que vingui ajuda, que necessiten ajuda, que la porten a un hospital.
I li diu, què has fet? Sí, això sí, s'entenia. I llavors ella és el que li ha dit. Què has fet? Què has fet? Que ella ho ha sentit, que s'ha sentit perfecta. I ja està. I ja està. I mort amb aquesta concepció seva de perfecció. Sí, totalment. És una perfecció portada a l'extrema. Sí, sí, sí, evidentment, però bueno, simbolitza molt com buscant a vegades la perfecció ens fem molt i molt i molt de mal.
Exacte. Aquest és el missatge, entenc de la pel·lícula. En èpoques d'exàmens, jo ara no, però al batxillerat, és veritat que està molt més obsessionada i potser dormia dues hores o fins i tot no dormia una nit per fer un examen i després quan rebia la nota és que deia, bueno... Ha facut la pena. Ha facut la pena perquè he provat o he tret un 8 o he tret un 9 o he tret un 10, és igual la nota que fos.
però com que tenies aquest sentiment de ha valgut la pena, no? I en veritat no. O sigui, jo ara em preu pensar i dic, no, igual que a la Nina no li ha valgut la pena perdre la vida per arribar a sentir-se perfecte damunt de l'escenari. No, no, sí, totalment. Al final crec que aquest missatge final de la pel·lícula és el més valuós d'aquest film, perquè és justament això que tu deies, que...
En la nostra concepció ens surt les coses bé i sembla que tot va bé però realment el danny que ens hem fet en el camí d'arribar a la perfecció potser si ho veus en perspectiva no val la pena. No, i normalment no ho val mai. Portar el perfeccionisme a aquest extrem
mai acaba sent una cosa bona. No vol dir que tu no vulguis com a soler els teus objectius i esforçar-te crec que és una cosa important per a la nostra vida, no? Intentar fer-ho el màxim bé possible però sempre dintre d'uns límits, cadascú coneix els seus límits, quines coses poden fer i quines coses no.
I això que no hem de sobrepassar aquests límits per arribar a la concepció de ser perfectes que tenim nosaltres. Sí, sí, perquè a més segurament aquesta concepció tampoc sigui real. No, perquè és una concepció nostra o de com volem que ens vegin les altres persones també.
Sí, sí, no, no, totalment. Doncs la veritat és que el missatge del cisne negre d'aquesta pel·lícula protagonitzada per Natalie Portman, la veritat és que és un bon missatge final i em donen ganes d'anar a veure-la una miqueta, així que... Ja em diràs si també. No ho sé si ho faré, però mira, potser m'ho plantejo. On la puc trobar, aquesta pel·lícula?
Ah, Disney Plus, no sé si tens. Ai, no. Jo no tinc Disney Plus. Quina pera. No, que home, que està xula la pel·lícula, en sèrio. M'ha agradat molt la... La idea. La idea i com l'has explicat. Doncs ara, ara sí que sí, ens toca anar a acomiadar-nos. Ens acomiadem. No et queda res per dir, no? No, ja està. Perfecte. Doncs ara, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre d'això, d'una setmana. Sí, fins la setmana vinent. Molt bé, gràcies. A tu.
Doncs fins aquí ha arribat el programa d'avui, el programa del dimarts i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, a la vostra casa, a Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i ens retrobem demà a les 5, com sempre. Gràcies i fins aviat.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.