.
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Bona tarda i feliç Revetlla de Sant Joan.
Avui un dia molt especial, 23 de juny.
Avui dilluns comencem el programa, com sempre, amb el sumari d'avui.
Començarem amb Actualitat 360, amb la Càpsula,
i també tenim un programa molt especial avui per totes i tots vosaltres
que esteu preparant la Revetlla i que de ben segur també us entretindreu
amb la jornada d'avui del refugi.
Un programa especial on parlarem de tot i més aquí, a Ràdio d'Esverda.
A la primera hora del programa començarem també parlant
amb l'Ateneu de Sant Just, amb les sòcies d'honor de l'Ateneu,
amb l'Imba Periques i la Dolors Cardona.
A la segona hora parlarem de cuina i també parlarem de vins amb en Jordi Clavero.
Tot això guarnit amb una miqueta de música,
doncs ja ho tindríem fet de 5 a 7 aquí, a Ràdio d'Esvern,
avui refugi especial de la Revetlla de Sant Joan.
Comencem!
I ho fem, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360, les notícies a prop teu.
I avui l'espai d'Actualitat 360 també es vesteix per l'ocasió.
Avui parlarem sobre les activitats per aquest 23 de juny, per aquesta Revetlla.
La Flama del Canigó arribarà a Sant Just de la mà de la Seas jove el 23 de juny.
És a dir, avui mateix dilluns recorrerà diversos carrers del municipi
abans d'encendre el pavater a la plaça Malaret
com a símbol de cultura, tradició i identitat col·lectiva.
Sant Just d'Esvern rep la Flama del Canigó avui dilluns 23 de juny
en un acte simbòlic i popular que recorrerà diversos carrers del municipi.
L'activitat començarà a les 5 amb una plec al Parc Júlia Quieta
i continuarà a partir de dos quarts de sis de la tarda
amb recorregut de la Flama per punts com el Parc Maragall,
la plaça del Gualden i la plaça Antoni Malaret i Amigo.
A les 7 de la tarda, la plaça Malaret es farà la lectura del manifest
i l'encesa del pavater acompanyada amb un brindis amb coca de Sant Joan i Cava.
La Flama arribarà de la mà dels joves de la Seas
que l'hauran anat a recollir al cim del Canigó,
mantenint viva una tradició que simbolitza la cultura
i la transmissió de valors catalans a través del foc.
i seguint amb més qüestions,
també parlem de la sala que organitza aquesta rebetlla de Sant Joan
a la plaça Malaret.
En guany, com dèiem, la rebetlla es coordina amb Òmnium Sant Jús
coincidint amb l'arribada de la Flama del Canigó
que es mantindrà encesa durant la vetllada.
Fins al moment hi ha una seixantena de persones inscrites al sopar,
esperem que també s'acabin d'omplir
i l'organització també espera una altra participació
basada en l'èxit de l'edició anterior.
De cara a avui, la sala organitza una rebetlla popular de Sant Joan.
La celebració començarà a dos quarts d'avui del vespre
amb un concert de rumba.
Continuarà amb un sopar de Carmanyola
amb taules compartides,
amb reserva prèvia i barra oberta tota la nit.
L'acte es farà també a la plaça Malaret.
I també us recordem que per celebrar aquest cinquantè aniversari
del Walden 7 al llarg de la nit d'avui
també hi haurà música, rebetlla, sopar i molta festa
als voltants d'aquest edifici emblemàtic
del nostre municipi.
I evidentment, si hem de triar una efemèride,
triem aquesta, no?
La rebetlla de Sant Joan i demà el Sant.
Demà Sant Joan 24 de juny.
Moltes felicitats als Joans i Joanes
que demà, doncs, celebren el seu Sant.
Ara marxem a l'espai musical del programa.
Això és La Càpsula.
La Càpsula. Música sense dins.
I avui a La Càpsula us deixem amb una cançó
que a mi m'encanta.
Això és Eye of the Tiger.
I avui a la Càpsula.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui a l'Espai Un Autor al Refugi us portem a la gran Isabel Allende.
Una escriptora xilena que és reconeguda per les seves grans novel·les
que combinen realisme màgic, història i temes socials.
Amb obres com La Casa de los Espíritus o Eva Luna,
Allende ha captivat els lectors amb les seves narratives envolvents
i els seus personatges vívids.
La seva prosa poètica i la seva capacitat per explorar qüestions com l'amor,
la família i la identitat han fet que sigui una figura destacada
en la literatura contemporània en llengua espanyola.
Avui us portem un fragment de La Casa de los Espíritus.
Ese fue el viaje más largo de Marcos.
Regresó con un cargamento de enormes cajas que se almacenaron en el último patio
entre el gallinero y la bodega de la leña, hasta que terminó el invierno.
Al despuntar la primavera, las hizo trasladar al Parque de los Desfiles,
un descampado enorme donde se juntaban el pueblo entero
para ver marchar a los militares durante las fiestas patrias,
con el paso de ganso que habían copiado de los prusianos.
Al abrir las cajas, se vio que contenían piezas sueltas
de madera, metal y tela pintada.
Marcos pasó dos semanas armando las partes,
de acuerdo a las instrucciones, de un manual en inglés
que descifró con su invencible imaginación y un pequeño diccionario.
La Casa de los Espíritus, Isabel Allende
I seguim a les tardes de Ràdio Desbens, seguim al Refugi.
Avui tenim una secció molt curiosa que ens fa molta il·lusió tenir aquí al programa
i és que avui parlarem amb les sòcies d'honor de l'Ateneu d'aquest 2025.
Recordeu que la festa major de l'Ateneu va ser a finals del mes de maig
i avui ens visiten l'Imma Periques i la Dolors Cardona.
Bona tarda, com esteu?
Oh, molt bé, molt bé.
Molt bé, moltes gràcies d'anir.
Perfecte, no? Aquí disposats, el que sigui.
Home, és que va ser un acte molt bonic, no?
Allà al Pati del Roure, que us van fer també aquesta entrega
d'aquest reconeixement de sòcies d'honor
i què, bueno, què vau sentir que us va generar aquest reconeixement?
Ja, bueno, a mi de moment una sorpresa
perquè no me'n recordava que fes tant temps que estava inscrita allà,
però realment...
Quant de temps, quant de temps?
25 anys.
25 anys.
25 anys, eh?
I, bueno, em va sorprendre, em va fer molta il·lusió que això es reconegués,
que se'n recordessin de mi
i en aquell moment, doncs, al veure tota aquella gent que teníem al davant,
doncs, feia una mica d'impressió,
perquè jo, que soc molt gran,
fa pocs anys que estic aquí realment a l'Ateneu,
però, bueno, i des del primer moment que vaig venir a viure,
perquè abans de viure hi havia vingut a treballar des de l'any 72 que estic aquí,
Carai.
Doncs, quan vaig venir a viure,
la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a l'Ateneu i a Sant Jusolidari.
Ah, sí.
Sí, sí, que xulo.
Que xulo.
I, Dolors, tu també 25 anys o més?
No, jo 50.
Fuf!
Clar, és que a mi 25 per la Dolors em semblava poc,
perquè dic, home, és curiós.
I tampoc me'n recordava, eh?, que feia els 50 anys.
Carai.
Jo va ser una trajectòria molt curiosa,
perquè vaig entrar a través de les CES.
Clar, com la meva avia, la meva avia estava a les CES, també.
Ah, sí, sí.
I a través de les CES,
l'Ateneu anava recuperant,
perquè t'estic parlant de l'any 60 i pico.
Jo tenia 14 o 15 anys, 67 o 68.
L'Ateneu anava recuperant el que havia d'haver sigut l'Ateneu,
perquè va ser realment, després de la guerra,
va ser bastant castigada la llengua i tot.
I anaves veient tota una sèrie de socis,
més grans que nosaltres,
que agafaven la responsabilitat
i van començar a engegar tots uns projectes,
que ja els tenien anteriorment,
de cultura, d'excursions,
el billar,
totes les coses, no?
Vull dir, jugar a ping-pong
i portar bones conferències.
Això t'estic parlant,
entre els 60 i 70 ja portaven conferències magnífiques.
Van fer l'escola,
l'escola de l'Ateneu,
com a primer projecte, crec,
a Catalunya d'escola catalana,
portada per pares.
Clar, jo tot això era molt joveneta,
però tot això, a casa meva,
que no hi havia tele ni hi havia res,
a la taula se'n parlava molt.
Perquè a l'hora de fer la segona etapa de la CES
amb el senyor Baños,
eren molt amics del pare i de la mare,
i tot aquest projecte de crear l'excursionisme
una altra vegada
amb una base cultural
i amb uns ideals catalans,
doncs ho vaig respirar-ho molt.
Ho respirava.
Per mi l'Ateneu era un espai
que hi podia anar,
però l'Ateneu també ho respirava a casa,
comentava amb tot,
es comentava tot.
Jo recordo molt la meva àvia
parlar de la secció excursionista,
del cinema de l'Ateneu,
que eren espais d'oci i de lleure
del nostre poble.
Deixeu-me que us pregunti
sobre com va ser
el vostre primer contacte amb l'Ateneu.
Tu ja ho has definit una mica, Dolors,
per això començo amb tu.
Més o menys serien aquests primers records,
amb les CES, les excursions...
Sí, jo primer vaig iniciar-me
a anar d'excursió als 14 anys,
era un excursionisme
que també t'hi entrava
en moltes conferències i moltes coses,
era un excursionisme cultural
i la gent que ho portava,
els monitors tenien 18 anys o 19,
i es van proposar en contacte amb el SEC
donant-se una cultura excursionista
molt interessant.
A partir d'aquí jo només pagava
com a soci de CES,
però arriba un moment a l'any 70,
per això és el moment que entro
a ser sòcia de l'Ateneu a l'any 75,
perquè es demanava
que els que entràvem
a les CES i pagàvem com a socis
també havien d'ajudar l'Ateneu
a pagar les instal·lacions i tot això.
Sí, que ara ja és una cosa
que diguéssim que ja va per ser,
que quan t'inscrius en una secció
de l'Ateneu
hi ha formes part també
del centre de l'Ateneu,
però abans això no era així, no?,
en els seus inicis?
En els seus inicis no,
perquè era, pensa,
que allà anàvem gent molt jove
que començàvem a treballar
i allà ho pagaves amb els teus diners.
Però no, està clar,
no hi ha un altre.
Era com et veig a tu, Dani,
moltes vegades, no?
Sí, sí.
De quina manera aconsegueixes les coses
a base de treball
i d'esforç personal i econòmic, eh?
Totalment.
Ima, com va ser la teva experiència?
Doncs jo diria que també vaig entrar
a l'Ateneu,
estava en plena època de treball
i aleshores...
Clar, en el teu cas estem parlant
a principis de segle, no?,
com aquell que diu.
Exacte.
A principis d'aquest segle.
Jo vaig venir aquí a viure l'any 99.
Jo sí que ara farà,
en juliol farà 26 anys.
Bé, doncs, com que jo tenia realment
el temps molt, molt ocupat
amb la feina que feia,
en realitat on vaig entrar,
on vaig posar els peus
va ser també a les Seas, eh?
I vaig fer alguna excursió,
perquè, clar, es feien dissabtes
o es feien diumenges majoritàriament,
i vaig anar a alguns dels sopars
de lluna plena
que havíem disfrutat molt, molt, molt, molt.
Alguns ja no hi són,
dels que eren i que feien molta gresca.
Molta gresca, sí.
Cosa que fa una certa tristesa.
Però, bueno, jo vaig entrar per allà.
I després,
en tenir més temps lliure,
últimament,
doncs, he pogut participar-hi més.
I deixeu-me que us pregunti
sobre aquells canvis significatius
que recordeu de l'Ateneu.
La Dolors potser té
algun referent més,
però, clar, ara, per exemple,
hi ha hagut aquest canvi de junta, no?,
fa uns anys,
que ara, des de fa uns anys,
ho està portant també
Miquel Obrador i el seu equip,
o, per exemple, també,
el Pati del Roura ha viscut
alguns canvis, no?,
amb aquesta nova escala d'emergència
que ens ha permès, doncs,
també tenir més seguretat
a la sala del cinquantenari,
però ha trencat una mica, també,
aquella germà, no?,
i aquell espai que, potser,
tenia, doncs, més,
que respirava més,
ara també amb la venda
de la sala gran,
no sé quin moment de canvi
recordeu més.
Jo, bàsicament,
l'Ateneu sempre,
arrel d'haver fet
l'escola catalana,
sempre portava un deute,
un deute econòmic
que li quedava penjat.
Arriba un moment
que l'Albert Macià,
el Manel Ripoll
i el Jaume Campreciós,
que és l'Ajunta anterior
a la del Miquel,
doncs,
a través, també,
que l'Ajuntament
fa un pacte
i la sala gran
de l'Ateneu
s'havia de renovar
i tot això,
en aquest pacte,
doncs,
l'Ateneu aconsegueix
uns diners, també,
perquè representa
que a veure la sala gran
però hi haurà sempre
alguna cosa
que coordini
tant l'Ateneu
com l'espai aquest nou.
A partir d'aquí
que es té diners,
això va molt bé,
perquè ha permès,
va permetre
poder fer una sèrie
d'actuacions
que ha culminat
amb el Miquel,
aquesta Junta del Miquel,
que realment
és que l'Ateneu no para,
i coses molt interessants
i un dels objectius
que portava
a introduir gent jove
que ho està aconseguint
amb el teatre
i amb les Cees,
que hi ha el Martí,
també.
I amb les Cees,
vull dir,
això és molt important
i, bueno,
penso que estem en un moment
com molt esplendorós,
però hi ha un treball,
per exemple,
l'anterior
a l'anterior
van aconseguir
que el bar
quedés de lloguer,
perquè el bar
era important,
que el portés
a una gent
que donés
una riquesa
també a l'Ateneu.
Doncs aquest cantó
del bar,
ja veieu,
que ara està
més que solventat,
no?,
perquè ara hi ha
una gent que ho porta,
que és meravellós,
que a més també
tenen dos restaurants
més a part d'aquest,
vull dir que
ho porten molt bé,
xerrues.
Tot això va anar assentant
una mica
a l'economia
de l'Ateneu.
Jo crec que ha donat
molta vida
a l'Ateneu també,
perquè hi hagi
aquest restaurant.
Sí, sí,
tu també.
Ima,
deixa'm preguntar-te
a tu sobre
l'espai de relacions
i vincles,
perquè l'Ateneu
no deixa de ser això,
no?,
i a més a més,
tu ets autora
d'un llibre
que acabes d'estrenar
fa molt poquet.
És veritat.
I licor d'aranyons,
pot ser?
Licor d'aranyons.
Mira,
tinc bona memòria,
tinc bona memòria.
Bona memòria.
I el vas estrenar allà,
el vas presentar allà?
Sí,
bueno,
jo aquests dos últims anys
he fet moltes coses
allà dintre,
perquè vaig fer
una exposició
de quadros,
vaig participar
en una altra exposició,
amb la Mariona Rivalta
i la Pilar Carseller
van fer aquella representació
d'un treball
que havien fet
sobre la Karen Blixen
de Memòries d'Àfrica,
que jo crec que va ser
molt maco
i la vam representar
dues vegades.
Ara es va presentar
aquest llibre meu.
És a dir,
que d'alguna manera
he rebut
la possibilitat
de fer tota aquesta,
d'oferir
aquesta feina
que hem fet nosaltres
i per una altra banda,
doncs, bueno,
doncs,
jo he ofert també
una mica
aquest aspecte,
no?
És a dir,
que jo he rebut
i he intentat
donar una miqueta.
no?
Però,
ara que parles tu
de joves,
jo hi ha una cosa
que estic pensant
i ja sé
que ens preguntaràs
després pel futur,
però jo t'ho engego ara.
Val, d'acord,
t'escoltem.
Sí.
amb el Ton
han parlat alguna vegada
i amb l'equip
també,
que també està a la Junta,
que seria molt bo
si poguéssim obrir
a l'Ateneu
les persones
amb discapacitat.
L'Ateneu té espais,
l'Ateneu té gent
preparada, doncs,
amb música,
amb pintura,
amb teatre...
i amb moltes disciplines,
està clar.
Amb moltes disciplines
i a mi m'encantaria,
seria el meu somni,
pensar que
algun grup
de les persones
amb les que jo tracto...
Clar,
perquè tu també
ets una figura
molt important
per no dir
fundadora,
no?,
de Nou Xanfrà.
Sí.
Clar,
llavors...
jo vaig ser fundadora
amb uns pares
del Xanfrà.
No, Xanfrà,
Xanfaliu.
I aleshores,
bueno,
vam començar aquí, eh?
Ah, mira,
això no ho sabia.
Sí,
al costat de Can Sagrera.
Ostres,
això no ho sabia.
L'any 72,
o sigui,
ja fa 52...
Jo sempre us he dedicat
a Xanfaliu,
mira que bé.
Bueno,
perquè tots menjurem.
Clar,
és que jo al 72
no estava viu.
Però jo la tenia localitzada,
ja, eh?
Sí, eh?
Sí,
jo recordo això.
Doncs estàvem allà
i, bueno,
i aleshores una mica
la meva idea
és dir,
estem parlant
d'integració
d'aquestes persones
en el món escolar,
en el món laboral,
les coses no són fàcils,
però jo crec
i realment aspiro
i em faria
una il·lusió tremenda
doncs aconseguir
que poguéssim entrar
potser una mica
de moment
una mica tímidament
i utilitzar
eines que té
a l'Ateneu
perquè aquestes persones
poguessin
tenir
part del seu lleure
aquí dintre.
Això
m'encantaria,
vaja.
Això seria ideal
pel nostre poble.
Que bé,
que bé,
que bé.
Jo també penso
que seria una cosa magnífica
que també donaria
molt de valor
a l'espai cultural
de l'Ateneu.
Obrim un altre bloc
que és el de cultura
i compromís.
A mi m'agradaria
preguntar-vos
per què vol dir
per vosaltres
fer cultura
des de la proximitat
i el voluntariat
que també és una paraula
que crec que s'ha de posar
molt en valor.
perquè moltes de les tasques
que es duen a terme
des de l'Ateneu
no tenen un afany
de lucre,
no tenen un espai
diguéssim
per guanyar diners,
sinó que senzillament
es fan des de la voluntat
de fer-ho.
Dolors,
tu com ho veus això?
Jo dintre de l'Ateneu
he tingut
diverses etapes.
Hi ha hagut moments
que m'he pogut
fer un voluntariat
o portar coses
a nivell de les CIES
quan era més jove
que creien
jo que sé
una secció infantil
o participant
en moltes coses
o ajudant
a muntar coses,
no?
Aquesta etapa
ara correspon
sense deixar-la
perquè participo
com a persona
que m'hi porten
però crec que
la prepara
una altra gent
i ho fa molt bé,
no?
Però ara estic
amb el tema
de la llengua,
amb Òmnium
estic amb el tema
de la llengua.
Que també esteu fent
feina molt bonica
a l'Ateneu
perquè hi ha
el cinema per xics,
no?
Exacte,
el cine xic.
Vull dir,
és important,
el tema de la llengua
és important.
Ara fa pocs dies
també des d'Òmnium
es va connectar
amb l'escola,
amb l'escola,
amb el tema del català,
amb les parelles
que fa des de l'escola
Parelles lingüístiques.
I junt amb les CIES
agafant aquestes
parelles lingüístiques
vam fer una sortida
fins a ensenyar-los
el que era
la penya del moro.
Allà els hi vam
la regia
d'ell,
la Montserrat regia d'ell
els hi va explicar
la història
tot en català
i ens va venir
com 10 o 12 persones
diferents,
no?
Amb les seves parelles
i va ser molt agradable.
Aquesta implicació
va ser poble.
Ens vam aproximar
uns als altres
i evidentment
vam acabar cantant,
eh?
Això és una cosa
que es portava al centre.
La música uneix.
La música uneix.
I va ser molt bonic.
Jo estic ara
més aviat amb aquest tema
i l'altre,
doncs mira,
vull dir,
en beneficio
de la quantitat
de coses boniques
que trobo a l'Ateneu.
I amb aquests 25 anys
de sòcia,
Imma,
com creus
que la funció
de l'Ateneu
com a poble
de Sant Just
ha pogut canviar,
no?
Perquè al final
també juga un paper
molt important
a la vida del municipi.
Sí, sí, jo crec que realment
ha tingut un paper
i el té aquest paper
important
d'oferir
activitats culturals
a part de les activitats
d'aprenentatge,
de música
i de teatre
i d'aquestes altres coses
que hem parlat,
altres activitats
com la tertúlia,
els concerts,
els documentals,
els documentals,
tantes coses maques.
però
seguint una mica
en el fil
que us deia
i també agafant
el que tu has dit
de l'Apenya del Moro,
una altra cosa
que tindríem
que intentar
és que
aquestes persones
que potser
no se senten tan
integrades en el poble,
tot i que n'hi ha
que són aquí
des de fa molts anys,
també sentissin
l'Ateneu com a seu.
Perquè
és a dir,
que també hauríem
de treure
persones que potser
no senten tant
el català,
la llengua,
la cultura nostra,
però que
sapiguessin
fer-ho atractiu
perquè ells
també s'integressin
i d'alguna manera
també s'integressin
més
com a persones
a ser dins
d'aquest país nostre.
Amb això
estic molt d'acord
i a més també
penso
i aquí
em dóna l'oportunitat
d'obrir un altre meló
que és el fet
que a vegades
és injust,
no és que siguem elitistes
però a vegades
em dóna la sensació
que
si no ets
de Sant Just
de tota la vida
saps?
No pot ser Sant Justenc
i
crec que
aquesta imatge
és una imatge
errònia
que s'hauria de trencar
perquè al final
hi ha gent
que potser porta 25 anys aquí
o porta 30 anys aquí
i que ha donat
i s'ha esforçat pel poble
i ha aportat
i s'ha involucrat
en les activitats
a nivell cultural
com sigui
i té el mateix valor
i té el mateix dret
de sentir-se Sant Justenc
com un que ja ha viscut
i que potser no ha fet
ni la meitat de feina
Jo aquí a Dani
veig un problema econòmic
ser de l'Ateneu
vol dir peles també
ja
jo ho sento molt
quan vam començar
vam intentar integrar
la classe treballadora
molts companys
que havien treballat amb mi
es van fer socis
vull dir
teníem gent
que venia
però
ser de l'Ateneu
soci
per això va haver-hi un problema
a partir d'aquí
era difícil
que la gent de les CES
es fes soci
no perquè no valoressis
que et deixessin l'espai
és que
és que no podies
i actualment
és un dels problemes
l'Ateneu és d'elite
en el fons
és una mica elitista
si tu tens l'oportunitat
ara no tant
potser perquè és més obert
però
no és un problema
que no vulguem
que la gent
captar la gent
però això que estàs dient
de l'Ateneu
jo crec que és extrapolable
el poble en si
jo crec que és una cosa
extrapolable
com
de forma orgànica
s'ha anat generant
és que aquí tenim
fixa't que som el poble
més car de Catalunya
no oblidis
només pagant
impostos
ens hem convertit
en el poble
més car de Catalunya
sí, sí
Matada Pere
ha baixat el deselloc
la gent nostra
la gent pròpia
del nostre país
la gent nostra
els nostres fills
ja han d'anar a viure
no a Sant Feliu
i a Esplugues
ja se'n van a viure
cap al Berguedà
cap a Olot
és a dir
estem fent
una explosió
que la gent se'ns en va
cap a altres llocs
no és una qüestió de Sant Jus
només sinó la corona
la corona metropolitana
efectivament
tu ho veus com un problema
jo veig que fan
santíssimament
de marxar de l'àrea metropolitana
és salut
és salut
que realment
Sant Jus
s'hi veu molt bé
efectivament
però realment
si anéssim una mica
obrint
xamplant
i que la gent
vagi per tot
per tot el país
a viure
tenim un tros de país
però el que mou la gent
són dues coses
poder tenir una economia
i poder
que aquella petita economia
que ara tens
et pugui servir
per pagar-te el teu pis
per pagar-te el...
és que no serveix
perquè això
i aquest és el gran drama
si no es cavallis per promunça
que també és difícil
aconseguir
bueno ara ja potser
m'estic allarant
no, no, no us estic tallant
perquè em sembla superinteressant
però el problema
el problema de Sant Jus
i el jovent
es troben d'una altra
han de treballar moltes hores
perquè fan moltes coses
i el temps lliure
que nosaltres podíem dedicar
perquè jo tenia vuit hores de treball
em dedicava
a l'Ateneu
me n'anava a l'Ateneu
i allà era el meu lloc de trobada
és difícil
no és fàcil
Sant Jus
ens serà difícil
però és que
la meva
la meva
la meva il·lusió
opció
seria de dir
bueno
Sant Jus és estupendo
molt bé
i mirem de
de mantenir
i millorar
Sant Jus
tant tot possible
però que la gent
es dispersi cap altres pagues
no, no, això val la pena
escolta
jo trobo
és salut
és salut
mirem-ho
mirem-ho
mira, amb el Covid
va haver-hi molta gent
mira, amb el Covid
molta gent que vivia a Manresa
ha anat a veure a Solsona
perquè tenia treball
d'això
Sí, exacte
telemàtic
i llavors
si això li permetia
treballar a Solsona
el pis de Manresa
això ja va ser una cosa
obligada
però la gent ho va fer
molt de gust
de marxar
jo si tornem a l'Ateneu
jo l'únic que trobo
a l'Ateneu
és difícil
és car en el fons
al moment d'ara
és car
no perquè
no és culpa de l'Ateneu
però
mira, jo sí
per ser sòcia
de l'Orfeó
pago
per ser sòcia
de l'Ateneu
pago
i per ser sòcia
de l'Ateneu
pago
vull dir
quan t'havia aquest rebut
vull dir
se't pica els pèls de punta
no?
Sí, sí
Bueno, jo estic pensant
a veure
si som
un dels pobles més rics
que hi ha
en aquest país
no podríem crear
unes beques
perquè hi hagués gent
que pagués la meitat
del que s'ha de pagar
o una cosa així
si som rics
demostrem-ho
que ho som
i que ho som
de veritat
no?
No només
amb els carrers
no només
amb les festes
sinó també
amb les coses
del dia a dia
diguéssim
Sí, sí
jo crec
que això seria
una opció
que permetria
en aquestes persones
que diem
que no poden accedir
que si hi ha algú
que la traiem
que li interessa
el que s'està fent allà
doncs també
ell pugui
pugui entrar-hi
no?
Totalment d'acord
Últim bloc
obrim el bloc
de Futuri Relleu
perquè m'agradaria
parlar també
de les generacions joves
que ho hem començat
a fer
de fet
però m'agradaria
saber
doncs això
què podem fer
o què es pot fer
o què li podem dir
a les generacions joves
que es vulguin apropar
al món associatiu
i cultural
perquè ho estem veient
per exemple
amb la sala
amb el CUP
associacions joves
que tenen ganes
de seguir fent coses
a Sant Just
que els hi podríem dir
perquè seguissin
anys i anys
i anys
50 com els que portes
la sòcia
o 25 com els que porta
l'Aima
que agafar un compromís
i creure-te
que aquell compromís
tires endavant
sigui cultural
sigui
per exemple
la sala
ara és més reivindicativa
la Taneu
que em sembla
fabulós
jo vull dir
admiro aquests nanos
que en la societat actual
saben el que
reivindiquen
el seu futur
jo els hi demanaria
els hi diria
que no es desanimin
que les coses
al final surten
i mica en mica
el que passa
que els grans
ens han d'implicar
més amb ells
però ells no estan
a l'Ateneu
no perquè
és per això
la part econòmica
marca
però ja està bé
en qualsevol organització
que hi hagi gent
des de fora
que empenyi
també va bé
perquè tot això ajuda
a anar fent
una evolució
a dins
de les associacions
o institucions
que si no
tendeixen
a viure
amb més comoditat
però si hi ha gent jove
que empenya
des de darrere
tot això
ens és molt bo
i gent molt formada
gent que està
jo he tingut poc contacte
perquè alguna vegada
he pogut anar
a alguna reunió
i estan
jo m'entrec
al barret
vull dir
saben
el que és ser
un Ateneu
ells són
un Ateneu popular
però ells saben
el que és ser Ateneu
i el compromís
que comporta
és estar en un Ateneu
molt interessant
també aquesta visió
més reivindicativa
com comentava la Dolors
i tanquem ja
com us agradaria
que fos l'Ateneu
d'aquí
10 o 20 anys
ui
sé que és un repte
però
és que no hi he pensat
ni poc ni molt
però jo veig això
l'obertura
que allà
hi pugui entrar més gent
gent d'altres condicions
gent que a través
de l'Ateneu
doncs
s'enriqueixi
amb la cultura
del nostre país
i gent que també
porti
les seves reivindicacions
que dius tu
o la seva manera
de veure la vida
i que ens enriqueixi
a tot
és a dir
que pot ser
un feedback
no?
Com vas materialitzar això?
de veritat
que no
no ho veig
però
és qüestió de rumiari
sí
és qüestió de rumiari
jo veig
que les seccions
que tenen gent jove
per exemple
la CIES té un grup
el teatre
el teatre
ha sigut extraordinari
la factoria de teatre
que s'ha muntat ara
i segur que em deixo
alguna altra
aquesta gent
li donarà futur
serà un futur
perquè agafaran
la cultura
agafaran
altres aspectes
més que el reivindicatiu
però hi haurà un moment
que això s'ajuntarà
perquè per necessitat
vull dir
també serà necessari
que aquests problemes
que a més
afectin directament
a les persones
també
vull dir
l'Ateneu nostre
l'Ateneu
que ens ha anat bé
perquè no hem tingut
les problemàtiques
han partit
de diferents punts
doncs jo penso
que hi haurà un retrobament
que ja hi és
perquè hi ha una col·laboració
vull dir
si fan una verbena
o així
hi vagin
jo què sé
jo veig
jo veig col·laboració
saps
i llavors
sí
jo crec que el futur
de l'Ateneu
nostre
és seguir
aquesta línia cultural
de tradició
ser un lloc d'acolliment
a veure com ho podem
solucionar
el tema
sobretot
dels diners
però mira
ara jo vull dir una cosa
el tema dels escacs
hi ha nanos
que no tenen
joves de 40 i escaig
d'anys
que estan amb el tema
de la família
que a través de l'escacs
d'anar a jugar una hora
estan dintre de l'Ateneu
vull dir
hi ha cosetes puntuals
que ajuden
potser no poden agafar
un compromís fort
però hi són
doncs
amb aquest desperit
de seguir fent xarxa
de seguir fent Ateneu
i de seguir fent Sant Just
doncs
finalitzem l'entrevista
amb les sòcies d'honor
Imma Periquès
i Dolors Cardona
moltíssimes gràcies
per estar aquí amb nosaltres
l'honor ha sigut nostre
gràcies
un plaer
que vagi molt bé
gràcies
gràcies a tu
segut a la plaça del sortidor


Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar
i creu-me quan et dic que em passa igual.
Quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
I mentre a la cuina s'acumulen
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.
Penso quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Assegut a la plaça del sortidor,
aquí t'espero com si fos el primer bar.
La bohem on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del poble sec.
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana,
un espai que el dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art i gastronomia
a l'abast de tothom.
I avui, un cop més, centrem aquest espai a la ciutat comptal,
la ciutat de Barcelona, que la tenim escassos minuts de Sant Just.
I és que Barcelona és molt més que una ciutat.
També ha estat escenari perfecte de moltes històries,
històries captivadores que han conquerit audiències a la petita i a la gran pantalla.
Aquí, avui, us presentem una selecció de sèries rodades en la ciutat comptal,
una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries.
No us podeu perdre la llista que ve a continuació.
Una llista que el nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona.
Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron,
un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics.
A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics
exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència.
Amb una combinació d'humor, drama i filosofia,
la sèrie ofereix una mirada captivadora sobre la joventut, l'educació i el creixement personal.
I on es va rodar?
Doncs concretament, i a parts d'aquestes sèries rodades,
al barri de Sarrià, un entorn autèntic que també aporta proximitat
i calidesa a la història.
Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona,
una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges
que busquen l'amor a través de cites organitzades per una agència de matchmaking.
A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones
que, malgrat les seves expectatives i dubtes,
es veuen immerses en situacions emocionals i divertides.
La sèrie explora temes com les relacions sentimentals,
les desil·lusions amoroses i la recerca de la felicitat,
tot amb un to fresc, proper i també molt curiós,
perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses.
En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada
en llocs com el Parc de la Ciutadella, el Born i el majestuós Hotel Vela,
que també, doncs, capturen d'energia i romanticisme
aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions.
Hi va haver una sèrie que ens va captivar tots i a totes.
És Polseres Vermelles, aquesta sèrie que narra la història
d'un grup de joves que es coneixen mentre estan ingressats a un hospital.
A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties
i superen dificultats físiques i emocionals.
Amb un to emotiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat,
la superació personal i la importància de viure amb esperança,
malgrat les diversitats.
I és que aquestes sèries que hem comentat avui
són sèries que la gran majoria són sèries
que han marcat el panorama català.
Polseres Vermelles és una d'elles.
Aquesta reflexió sobre la força humana
i la capacitat de fer front a les proves més difícils
és un dels missatges claus de Polseres Vermelles.
On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple.
que s'ofereixen com a escenari icònic
i ple d'esperança per a aquesta història.
I ara parlem de Beer Box Barcelona,
que forma part de l'univers de Beer Box,
on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal,
una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren.
La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona
que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental,
en un ambient tens i ple de suspens.
La sèrie explora els límits de la resistència humana
i les relacions entre els individus en un món de caos.
Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple,
la plaça Catalunya, l'Eixample i la platja de la Barceloneta,
que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història.
I acabem amb dues sèries.
El Cuerpo en Llames, de Netflix,
aquesta sèrie espanyola de True Crime,
produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023,
basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana,
un cas real que va sacsejar Espanya el 2017,
quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez,
un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona,
dins del seu cotxe, cremat en aquest cas,
al Pantà de Foix.
On es va rodar?
Doncs en diversos racons de la ciutat,
que serveixen de taló de fons,
reflectint la seva cara més integrant,
com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona.
I acabem amb el Cor de la Ciutat,
una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona
on les històries d'amor, amistat,
conflictes familiars i aventures personals
es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat.
A través de diversos personatges,
la sèrie explora relacions humanes
i les dinàmiques socials,
oferint una visió propera i realista
de la vida quotidiana a la capital catalana.
Amb un toc de drama i emoció,
el cor de la ciutat captura les llums i les ombres
de la convivència en un entorn urbà.
I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants
són el cor d'aquesta història
que mostren la vida a la ciutat
des d'una perspectiva molt i molt propera.
I ara sí, acabem aquí
a l'espai del Refugi Recomana d'avui,
però abans dir-vos que veure aquestes sèries
no només és un plaer per la seva qualitat narrativa,
sinó també una oportunitat
per redescobrir Barcelona
des d'una nova mirada.
Gaudeix-les i deixa't també sorprendre
per la màgia de la ciutat en pantalla.
Fins aquí,
el Refugi Recomana d'avui.
Un, dos...
Fes una foto del terrat
que des d'aquí es pot veure en Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental,
un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d'altres creus.
Esmorzarem pan, bol i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat
que la tarda es llarga
i potser més,
molt més la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres veus.
El meu secret subtitulat
Camins d'arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol
i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme lamental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d'altres creus.
Esmorzarem pan, bol i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat
la tarda es llarga
i potser més,
molt més la nit.
Gràcies.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa
Sarge Molero.
La cap de la diplomàcia europea,
Kaya Kalas,
assegura que mantenen un contacte
estret amb totes les parts implicades
en el conflicte iraniano-israelià
i sosté que han fet una petició
molt específica a Teheran
per evitar efectes col·laterals
indesitjats.
També enviem missatges clars
a l'Iran
en el sentit
que una escalada d'aquesta guerra
no beneficia ningú.
Ens preocupa el tancament
de l'estret d'Hormuz
perquè té un impacte enorme
sobretot al comerç mundial.
Kalas ha afegit
que parlaran amb Israel
sobre l'informe
de la diplomàcia europea
que acusa els israelians
de lesionar
les seves obligacions humanitàries
a Gaza.
La cap de la diplomàcia europea
també s'ha mostrat confiada
que divendres
tancaran el 18è paquet
de sancions
contra Rússia
arran del conflicte
que manté
amb Ucraïna.
Més notícies,
Maria Costa.
El Partit Popular
ha sortit avui
en tromba
a abonar la tesi
de José María Aznar
que el PSOE
podria alterar
els resultats
de les eleccions generals.
El líder del PP,
Alberto Núñez Feijó,
ha defensat la teoria
que si Pedro Sánchez
va manipular
les primàries
del PSOE
del 2017,
tal com apunta
un informe
de la Guàrdia Civil,
també pot adulterar
les eleccions espanyoles.
Són declaracions
en una entrevista
a Airs Radio.
Està acreditado
que él,
detrás de un biombo,
intentó modificar
también
para que no
le chancen
de secretario general
previo
a las primarias,
por tanto,
está acreditado
que les gusta
el fraude
y que lo han cometido
y, por tanto,
Aznar hace
un ejemplo
bastante desenchato,
oiga,
si uno
ha robado
una joyería
¿por qué no
puede robar
un banco?
A la mateixa línia
que feixó
l'expresident
del govern espanyol
i exlíder
del PP,
Mariano Rajoy,
també troba lògic
que hi hagi
gent que adopti
de Pedro Sánchez.
Els serveis jurídics
del Museu Nacional
d'Art de Catalunya
han presentat avui
als jutjats d'Osca
un escrit
on manifesten
la incapacitat tècnica
de treure les pintures
murals de Cixena
i portar-les
fins al monestir
aragonès
sense posar-les en risc.
Un escrit
que tècnicament
s'anomena
petició d'incident
d'execució
i que fa
aquest advertiment
malgrat mantenir
la voluntat
de donar compliment
a la sentència.
Fins a les 12 de la nit
està previst
que avui
prop de 300.000 vehicles
es desplaçin
per l'àrea metropolitana
de Barcelona
a causa
de les rebelles
de Sant Joan.
Segons el Servei Català
de Trànsit
es tracta
de desplaçaments
de mitjana
i corta distància
fins a les 4 de la tarda
ja n'havien sortit
100.000 vehicles
un 34%.
L'aprovisió de trànsit
és que la resta
vagin sortint
de manera esglaonada
tenint en compte
que de moment
no s'han registrat
grans afectacions
al trànsit.
El director
del Servei Català
de Trànsit
Ramon Lamiel
recomana
que els vehicles
circulin
en les millors
condicions possibles
encara més
amb les elevades
temperatures.
Rodes
perfectament inflades
i això
en referència
als camions
les pressions
de les rodes
s'han de revisar
permanentment
i en el que fa referència
als vehicles turisme
ull
que no resisteixen
un escalfament
i no tenen
un sistema
de refrigeració
en perfecte estat
perquè si ens trobem
en un embús
on les temperatures
apreten
els vehicles
poden no resistir
aquestes hores
de retenció.
Doncs tot seguit
actualitzem
com està
a hores d'ara
la situació
del trànsit
Equip Viari
Mariluz Garcia
Bona tarda
Hola
Bona tarda
Doncs les poques cues
estan provocades
per incidències
A l'AP7
un carril
tallat a Bàscara
a l'Alt Empordà
en tots dos sentits
a causa d'un foc forestal
genera retencions
en totes dues direccions
3 quilòmetres
més al sud
tallat el vial
de sortida
a l'àrea de servei
l'Empordà
per l'incendi
d'un vehicle
pels vehicles
que circulen
en sentit nord
en direcció França
A l'autovia A2
un camió
pulcat al col·letge
el Segrià
talla el carril
esquerre
en totes dues direccions
i el transport públic
retards a l'R1
R2
R2
R2
R4
R8
a Rodalies
per una incidència
a la infraestructura
Mariluz Garcia
Equip Viari
de Catalunya
Ràdio
I som-hi ara
amb la informació esportiva
i Ruth Vila
Confirmada
la sortida
de Jabari Parker
del Barça
de bàsquet
Club i jugador
han arribat a un acord
per a la rescissió
del seu contracte
després de dues temporades
com a blaugrana
Mentrestant
l'escorda nord-americà
Kenny Hasbrook
se'n va també
de Lleida
El Múndio de Clubs de Futbol
a les 9 del vespre
Seattle Sanders PSG
i Atletic de Madrid Botafogo
els de Simeone
han de guanyar
per 3 gols o més
per passar de ronda
En futbol sala
Diego
i Lozano
que s'han perdut
els últims partits
per lesió
han entrat
a la convocatòria
del Barça
per jugar demà
el tercer partit
de la final de la Lliga
Barça i Cartagena
empaten a un
aquest playoff
al millor de 5 partits
i per tant
els blaugranes
estan obligats
a guanyar
un dels dos partits
a fora
per assegurar-se
un cinquè
hipotètic partit
a casa
La multinacional
de comunicació
i esdeveniments
Liberty Media
té via lliure
de la Unió Europea
per adquirir
el 84%
del Mundial
de MotoGP
L'empresa nord-americana
és propietària
també de la Fórmula 1
La Comissió Europea
permet l'adquisició
sense posar condicions
I l'excampiona olímpica
de natació
Kirstie Coventry
de 41 anys
pren possessió
del càrrec
de presidenta
del Comitè Olímpic Internacional
és la primera dona
de la història
de l'organisme
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Salles Vilanova
Sant Just d'Esvern
viurà aquesta nit
dues celebracions
destacades
per la revetlla
de Sant Joan
D'una banda
el 50è aniversari
del Walden 7
amb música
dels anys 80
i projeccions audiovisuals
a la placeta
de l'edifici
De l'altra
la revetlla
del Casal Popular
La Sala
a la plaça Malaret
que començarà
amb rumb en directe
continuaran
amb un sopar
de Carmanyola
i concerts
del grup Trencadisc
i punxadiscos
fins a
entrada
de la matinada
Avui, 23 de juny
coincidint
amb l'increment habitual
de l'ús de petards
i fogueres
s'han difusit
de consells
de seguretat
per evitar incidents
durant la nit
Podeu consultar
totes les recomanacions
a la notícia
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
La nit d'avui
amb motiu
de la revetlla
de Sant Joan
es reforçarà
el transport públic
a l'àrea metropolitana
A Sant Jus
i municipis propers
el tram
oferirà servei
ininterromput
amb les línies
T1, T2 i T3
circulant cada 15 minuts
entre Francesc Macià
i Montesa
i cada 30 minuts
fins a les terminals
El nitbus
mantindrà
el servei habitual
d'11 a 5 de la matinada
amb possibles reforços
a les línies
més utilitzades
També s'ha ampliat la xarxa
amb noves línies
com la N23
i la N24
Els ferrocarrils
circularan
a les dues
de la matinada
i reprendran els serveis
el dia 24
a les 5 de la matinada
amb la línia
Llobregat-Anoia
donant cobertura
a municipis
com Sant Boi
i Molins de Rei
Els operadors
reforçaran
la presència
de personal
neteja
i seguretat
en els punts
amb més afluència
especialment
als accessos
a platges
i al centre de Barcelona
Es recomana
fer ús
del transport públic
per seguretat
i comoditat
El professorat
del Baix Llobregat
podrà descobrir
l'oferta educativa
i cultural
de la comarca
durant les jornades
de portes obertes
del 27
al 29 de juny
La iniciativa
impulsada
pel Consorci de Turisme
del Baix Llobregat
té com a objectiu
facilitar
la planificació
de sortides escolars
pel proper curs
Durant 3 dies
equipaments
patrimonials
culturals
i naturals
com el Delta
del Llobregat
la Cripta Gaudí
el Museu de les Aigües
o Can Negre
de Sant Joan d'Espí
entre d'altres
oferiran accés gratuït
al personal docent
que podrà assistir
amb un acompanyant adult
i fins a dos infants
Com a novetat
el 2 de juliol
s'organitza una visita
guiada amb autocar
a les coves de Montserrat
i al nou Museu
del Renaixement
de Molins de Rei
amb places limitades
per centre
L'acció forma part
del Pla de Dinamització
del Turisme Escolar
del Baix Llobregat
I això ha estat tot
Tornem a més informació
als botlletins horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
Per moure't bé
Millor amb bici
Dona't d'alta ara
a ambbici.cat
Des de l'est
De l'est
Hasta esta cama
Con la misma fuerza
Es la luz de la mañana
Desde l'est
L'est
Hasta esta cama
Con la misma fuerza es la luz de la mañana
Paparura, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá, papá
Facto de la fe y las flores azules, la luz de la mañana, la luz de la mañana
Facto de la fe y las flores azules, la luz de la mañana, la luz de la mañana
Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda.
Anna Pobeda, bona tarda.
Tarda de marxar amb les mans buides.
Exacte.
Exacte.
Vinc a proposar una mica què ens hauríem d'emportar per anar a la platja,
que sigui alguna cosa lleugereta, estiguenca, fresqueta, saludable, per passar el dia.
Perquè és veritat que ara que aconsegueixes arribar a la platja, aparcar, trobar lloc,
és com per després matxacar-te i anar dint a algun lloc.
No.
Llavors, el meu plan és, ja que anem a la platja, passar el màxim d'hores possibles,
sempre amb un tipus de recomanació i precaució del sol en compte.
Sí, sí, aneu amb compte perquè és perillós.
Jo ja et dic que només he anat un cop a la platja aquesta temporada i m'he cremat.
O sigui, amb això t'ho dic.
Jo és que no soc molt de platja, jo soc més de piscina.
I em vaig anar i em vaig cremar els peus i les cames i ja està, per favor.
Sí.
Escolta.
Sí.
És que hem de tenir la pell bastant protegida.
Jo que soc bastant blanquet, també.
Doncs també afecta això.
Exacte.
O sigui, sí que en altres programes vam estar parlant sobre com preparar la pell per la platja,
per el sol, l'exposició solar.
No que havíem de menjar una dieta bastant específica perquè fos ric amb antioxidants.
Podem parlar una mica de quina dieta o quins aliments podem portar a la platja
que siguin ideals per a l'exposició solar.
Sobretot que hi hagi antioxidants, vitamines E, sobretot beure molta aigua.
La meva recomanació és que fiquem la mitja ampolleta aquesta al congelador d'aigua
i després al dia de la platja li fiquem una mica d'aigua i ens l'emportem.
Perquè sí que és veritat que hi ha molta gent que fica l'ampolla sencera al congelador
i després no pot beure aigua perquè no se li desfà suficientment ràpid a la platja.
Aleshores, si fiquem mitja ampolleta d'aigua a congelador
i després ens l'emportem amb una miqueta d'aigua, ens durarà i alhora estarà fresqueta.
La podrem fer servir perquè la podrem beure.
Aleshores, què més?
Sobretot factor de protecció solar,
que ara últimament s'està ficant en controvèrsia
si ens hem de protegir la pell amb protecció solar, bla, bla, bla, bla.
Sí, sisplau, fiquem-nos el factor de protecció solar perquè és superimportant.
Fem-ho, fem-ho perquè si no després haurem de pal·liar aquelles cremades
amb l'oe vera, amb cremes que al final dius, home, si podem prevenir, millor que curar, no?
I tant, totalment.
És a dir, això, portar molta aigua, protecció solar,
evitar molta exposició prolongada,
si tenim moltes hores a la platja a portar alguna cosa que ens protegeixi el sol,
i així sí, jo aquí estic donant una mica d'idees d'àpats que podem portar a la platja.
Perfecte.
Des de snacking, que porto també recepta d'algun snack que podem fer a casa
que sigui supersaludable per portar a la platja i per picar alguna coseta,
que les típiques plates fregides també poden ser una opció vàlida,
però si les podem evitar, millor que millor,
perquè la patata fregida és tot oli i allò supergreixós i no ens farà gens bo.
Clar, per una banda tenim aquesta concepció dels tàpers de platja,
amb els talls de síndria, amb l'escalopa,
o per exemple, amb tot el tema aquest de les amanides, amanida russa,
el típic que se'ns ve al cap quan pensem en tàpers de platja.
Clar, hi ha alguns tàpers de platja que se'ns poden fer malbé
si no estan ben refrigerats al llarg d'aquella estona que estem nosaltres a la platja.
Exacte.
Això també vol dir anar carregats d'aquella navareta blava típica,
amb els seus glaçons de gel, vull dir que al final també implica això,
implica el fet d'anar preparat a la platja.
Sí, si no volem portar la típica navareta, aquesta blava,
mamotreto,
sempre podem portar, embolicar un paper de platja o una cosa que estigui aïllant,
una mica d'aïllant tèrmic,
i ho podem posar sota el parasol.
Si no portéssim parasol, aleshores sí que hauríem d'agafar una navareta o alguna cosa,
perquè potser en comptes de menjar-nos a una manida de llenties fredes,
ens agafarem un estofat de llenties,
que al final hem de vigilar una mica on posem les coses i amb quina exposició solar li donem també.
Si no portéssim sombra, parasol o el que sigui,
podem ficar-ho sota la nostra roba mateix,
sota la tovallola on prenem el sol,
i intentar cobrir el menjar la major part possible,
perquè si no, exacte, en comptes de prendre la cíndria,
ens podem prendre una sopa de cíndria bastant calenta.
És molt important com conservem els aliments,
sobretot amb el que portem.
Has comentat això, que a vegades fèiem l'escalopa,
fèiem aquestes coses,
sí que és veritat que hi ha...
Sí, potser és més de muntanya, no?,
el fet de portar pollastres rebossats i tot això.
Jo no m'heu portat mai a la platja.
Sí, potser és més de muntanya que de platja,
però no ho sé, m'ha recordat a la infància,
quan sortíem de casa.
No, no, no.
Escuchaves o no jugamos.
Si tu portaves l'escalopa,
jo no diré res amb això.
No la proposo com a plat, tampoc,
però sí que és cert que hem de tenir una mica de compte
dels ingredients que portem i com els conservem, d'acord?
Clar, està clar que la platja és sinònim també
d'aberatir un pla de cap de setmana, no?
Allò de dir, ostres, volem fer un estiu assequible, econòmic,
allò de no gastar gaire.
Marxes a la platja, doncs, perquè bàsicament és gratuït,
és a dir que et pot costar diners aparcar o anar fins allà,
però bé, bàsicament són plans assequibles
que gairebé tothom es pot permetre, no?
I en aquest aspecte, doncs, és interessant tenir-ho en compte.
Però, clar, hi ha molta gent, doncs, que opta
pel fet aquest de fer-la premium, no?,
l'escapa de la platja,
que és, doncs, això d'anar al xiringuito,
de fer la paelleta, de fer la mariscada,
o el que sigui, i després seguir amb la platja.
Exacte.
Que és totalment lícit.
Sempre aquesta opció.
Però, com que això és una secció de cuina,
doncs, anem a parlar de cuina, anem a parlar de receptes
que podem fer i també d'allò, doncs, que es conservi bé
al llarg de tot un dia.
També, doncs, tenint en compte això,
que si volem anar més equipats o menys, no?,
amb el parasol...
Sí, més carregats o menys, exacte.
Exacte.
Amb la sombrilla, amb els nens, amb la canalla,
amb no sé què, amb la pilota...
Al final, també, hem de fer-nos una mica
fàcil i còmode, no?,
que sigui gestionable i que no ens estressem,
perquè, si no, pot generar-nos estrès, també.
Exacte.
O sigui, pot ser el contraproduent, aquest pla, també.
És el que també volíeu dir una mica,
que a l'hora de preparar els tàpers
o el menjar que ens emportem a la platja,
hem de pensar, també, en un tipus de batch cooking, no?
No ens ficarem a cuinar uns cargols a la llauna
a les 7 del matí per marxar a la platja,
perquè llavors ja estarem, vamos, estressadíssims,
acaloradíssims i amb poques ganes de gaudir de la platja, no?
Aleshores, han de ser receptes que siguin fàcils de preparar,
que inclús ja puguem preparar el dia anterior,
de dir, escolta, mira, ho preparo la nit anterior
i així ja ho tinc ben fresquet per emportar-me a la platja,
això seria l'ideal, d'acord?
Sobretot receptes que no requereixin d'escalfar
o de processar en aquell moment,
vull dir que siguin, bàsicament,
que obris el tàper i te'l puguis menjar
sense molta història, d'acord?
I que sigui fàcil això de preparar,
que no ens embrutem,
que no haguem de portar els coberts,
com més coses portem, doncs pitjor.
Ens complicarem més.
És una mica més complicat.
Fem-nos-ho fàcil, gaudim de l'estiu, no?
No ens vulguem complicar la història,
perquè si no és pitjor.
Vinga, va, anem amb aquests consells,
amb aquestes recomanacions, amb aquestes receptes.
Receptetes.
Que et volem escoltar.
Aleshores, en quant a la més típica i tòpica
serien els sàndwits, els entrepans,
però no fa falta que els fem als entrepans típics,
xosos i insípids de sempre.
Sí, sàndwits mist o no?
Exacte.
Us hem fet una altra cosa.
Donar-li una innovació.
Aquí sense estar molt creatius,
però podem donar-li un twist en el sàndwits,
en l'entrepà.
El podem fer de pollastre i espinacs,
perquè la fulla verda de l'espinac
també ens donarà molt de calç
i ens donarà vitamines que necessitem,
amb una mica de maionès o una mica lleugereta.
Si és vegana, molt millor,
perquè com que no implica l'ou cru,
no se'ns farà malbé.
Bona.
Fer una maionèsa vegana és superfàcil,
es fa amb llet vegetal
i la tindrem,
és que no se'ns espatllarà,
aquell entrepà.
El podem fer l'entrepà de verdures de la brasa.
Des d'aquell dia,
enxanem la planxa,
fiquem les verduretes que es facin una miqueta,
podem ficar pastanaga,
podem ficar carbassó,
podem ficar esvergínia,
podem ficar tomàquet,
inclús les verdures que vulguem,
i la podem ficar a l'entrepà
i se'ns mantindrà,
perquè encara que ens mengem aquest entrepà
amb les verdures fredes,
són les verdures que han estat cuinades
i que no importa que estigui a temperatura natural,
quan ens el mengem.
Clar, comentaves una cosa abans
que era el fet de parlar del batch cooking,
que n'hem parlat aquí al programa moltes vegades,
però el tema de la previsió
també és molt interessant en tot això,
perquè realment,
com que tenim tants plans ara a l'estiu
i cada dia fent coses,
potser el dia anterior hem fet una barbacoa.
Exacte.
I ens ha sobrat menjar
o hem pogut ja pensar,
programar el planning del dia següent
i dir, com que jo demà me'n vaig a platja,
doncs mira, com que avui hi ha barbacoa,
faré aquestes salxitxes,
o faré aquest pollastre,
o faré aquestes verdures,
i amb això podré fer l'entrepà o el que sigui.
Sí, perfectament.
O sigui, quan aquí parlem d'elaborar un plat
per portar-nos a la platja,
és molt millor que estigui fet des del dia anterior,
perquè si no és que el mateix dia potser...
Clar, no ens hem d'imaginar encendre a barbacoa
a les 8 del matí.
Clar, caos de planificació.
Sí, exacte.
Si pot estar des del dia anterior,
el podem guardar a la nevera,
un altre pa, si tenim els ingredients,
els fiquem en el mateix moment,
o sigui, anem a comprar una barra de pa rapidíssim,
que pot ser molt fàcil,
l'obrim i li fiquem tots els ingredients
que tenim preparats,
això també pot ser molt fàcil i molt còmode.
Clar, jo amb aquest tipus d'entrepans
que m'estaves oferint ara,
els tampitxos aquests i tal,
jo m'imaginava un pa més o menys curioset,
alguna cosa curiosa,
perquè moltes vegades tendim a fer aquests entrepans
amb el pa de botlla o amb el de barra,
i potser un pa de coca,
un pa així com una mica més,
un pa de vidre,
o algun pa que també aguanta molt bé
el fet del trajine,
perquè el podem moure a altres temperatures,
etcètera, etcètera,
i no és el mateix que menjar-te aquella bagueta
que potser està xiclosa quan t'ho vagis a menjar.
Ah, exacte, està seca, xiclosa,
que segurament està congelada abans de fer-la.
Probablement, sí, sí.
No té massa qualitat en si.
Però sí, exacte,
aquests entrepansment una mica més sofisticats,
inclús podem agafar un pa de molla de cereals,
de llavors,
que també van molt bé les llavors,
perquè són un tipus de vitamines
que ens fan falta també
per l'oxidació de la pell,
de l'exposició solar.
Podem donar-li un tuïst també al pa,
vull dir, no fa falta que sigui el pa de barra,
que això que ens queda tou a l'hora de menjar.
Sí que hem de tenir molt en compte
la humitat que li fiquem a dins.
Ah, exactament.
Perquè aleshores també pot quedar bastant pastós
segons quin tipus de pa li posem.
Llavors, hem de comptar la humitat del pa
i la humitat del que estem introduint a dins del pa.
Perquè l'humitat de l'entorn
en el que estarem allà set, vuit hores,
depèn del dia,
també és considerable.
També.
Vull dir, a la platja també hi ha bastant humitat.
Llavors, això també ho hem de tenir en compte.
Totalment.
Llavors, sí, ha de ser un mix de factors
de dir, escolta, escollo aquest pa,
però alhora sé que se'm conservarà.
O inclús, jo què sé,
podem preparar l'esmorzar del matí
amb un tipus de pa
i després, pel dinar,
utilitzar uns cràquers,
que després parlaré com podem fer uns cràquers de casa
i portar-los.
I llavors, podem fer un altre pa amb cràquer
o menjar aquest pollastre, no?,
amb els espinacs amb cràquers
i li estem donant un tocte més diferent,
que tampoc no fa falta que sigui un sàmbit senzill.
Què més?
Per tancar una mica el tema dels sàmbits,
també podem posar pollastre amb mozzarella i maduixes,
que és el que donarà,
serà hidratació de les maduixes,
ens donarà vitamina A i vitamina C,
que va molt bé per la pell.
I també li estem donant la proteïna
que necessitem amb el pollastre i la mozzarella.
Que bo.
O també agafar una mica més
la bartenda a l'alvocat,
que tampoc l'havíem tret fins ara,
però podem agafar pollastre, alvocat,
formatge i espinacs,
també per donar-li aquest tuís
una mica més complert a l'entrepà de pollastre,
típica entrepà de pollastre.
Em sembla boníssim.
Que és molt bon.
Molt fàcil de fer.
Sí, sí, no?
Però pollastre, alvocat,
i tant, que tens un ou dur per allà,
doncs també l'hi poses.
Exacte.
Que tinguis, no?
Al final és molt adaptable.
I podem fer-ho, com deies,
amb diferents tipus de pa,
inclús podem fer un wrap
o podem fer tacos,
o sigui, en forma de tacos o en forma de wrap.
Podem ficar-li aquests ingredients
o podem ficar-li un remenat de tofu
o qualsevol cosa
que ens funcioni tan bé
per portar-nos a la platja
i estigui perfectament adaptat, val?
Molt bé.
Si sortim d'aquest ventall
de sandvitjos o entrepans,
wraps o tacos,
ens anem a la zona de les amanides.
Aquí sí que hi ha un gran ventall
que podem portar a la platja
de diferents amanides.
Ens podem agafar una amanida grega
amb tomàquet, formatge, ceba i olives,
que això ens donarà,
que és una cosa molt fresca,
que ens donarà hidratació,
però també el tomàquet ens donarà
aquestes vitamines antioxidants
que necessitem pel sol.
Ens podem agafar una amanida d'arròs
o una amanida de pasta.
Depenent de què la fem,
posar sol i podem ficar...
Això també ho portàvem a la platja.
A veure, això m'encaixa més.
Això sí.
Tot i que és veritat
que acaben els ingredients
per tot arreu per sobre teu.
Sí, sí.
Jo trobo una mica incòmode,
sobretot la d'arròs,
la de pasta encara,
però la d'arròs és una mica incomodeta.
Llavors portem cullera gran
o alguna cosa així
que ens ajudi a menjar també.
Siguem conscients.
Posem-nos-ho fàcil.
Exacte.
Si agafem la forquilleta aquesta de fusta
que se'ns trenca per tot arreu,
doncs no, no farem res amb aquesta amanida.
Un desastre.
Acabarà més fora que a dins.
Aleshores, això,
podem agafar una amanida d'arròs o de pasta,
depèn del que el volem ficar.
La de pasta li podem ficar salmó,
inclús xampinyons
o una coseta així una mica més sofisticada.
La d'arròs hi podem ficar tonyina,
oudo,
aquestes coses que...
Tomàquet fresc,
que podem fer fresc
i ens quedarà genial.
També ens en podem anar
a amanida de llagums.
També podem fer
una amanida de cigrons
amb pèsols,
patata bullida líquida,
molt bé el cigró també.
O ens en podem anar
a una amanida de llenties
ficant-li fruita.
Li podem ficar poma,
li podem ficar maduixes.
I aquí notarem
aquesta hidratació
que ens podrà donar
aquesta amanideta
que ens la farà
molt més lleugereta.
I es conservarà bé
perquè al final la fruita
el que li dona és
que es mantingui aquesta aigua
a l'amanida
i quedarà molt bé.
Podem portar escalopa,
però jo opto més
potser per la fruita de patates
que també se'ns pot conservar
molt bé.
L'ou està cuit,
per tant no tindrem problema
que l'ou se'ns faci malbé
i la fruita de patates
també és una opció
molt bona
perquè ens sacia,
aporta la patata,
aporta l'ou,
aporta la proteïna
i és una opció
molt completa també.
Li podem ficar
una mica de pa,
si volem,
unes llesquetes de pa
i també ens fa gust
això,
un pinxó de truita
molt correcte
per portar a la platja.
Vé de gust,
ve de gust.
Sempre es diu
que l'aigua cansa,
el que és la platja,
la piscina,
sobretot per la canalla
són plans ideals
perquè així
els hi poleixes
la bateria ràpid.
Si els deixes cau.
Sí, no, no,
he arribat a descobrir
per què ens cansem tant
que això potser ho fem
en una altra etapa
del programa
però té a veure
amb la nostra temperatura,
amb la regulació
de la nostra temperatura
i llavors això
fa que el cos
es cansi molt més
que és supercuriós també.
En plan que s'està
equilibrant,
estabilitzant tota l'estona.
Constantment, exacte.
Sí, sí.
També com a plat
que ens podem emportar
a la platja
tenim el salmerijo
o el gazpacho
i això sí que us recomano
si tenim navareta
o si l'hem deixat
amb uns glaçons
que el podem conservar
bastant bé
perquè això
si no és fresquet
malament.
Malament.
Malament ens entrarà
una mica com una petada.
També podem agafar
una manida de frites
o portar frites
perquè la frita
és una molt bona opció
tant com a snacking
com a postre
com a refrescar-nos
o hidratar-nos
a qualsevol moment
de la platja
així que portar frites
si ha estat fresqueta
o ara tenim fresqueta
ideal
perquè això també
el que farà
serà refrescar-nos
el cos.
Quin picoteo
també saludable
ens podem emportar
a la platja?
Ens podem emportar
el picoteo
de sempre
als frites secs
que els frites secs
són molt energètics
són molt saciants
i també van molt bé
a nivell d'antioxidants
per al cos
però també podem fer aquí
un gir
i preparar nosaltres
alguna coseta
podem fer edamames
espaciats al forn
que és una cosa
que ningú
se li acut
però podem agafar
els edamames
cuits
que són
les mongetes
de soja
li podem ficar
una mica d'all
amb pols
una mica de pebre vermell
li podem ficar
el que vulguem
els fiquem al forn
fins que queden secs
i ens queda un snacking
que ens podem menjar
a qualsevol moment
com si fossin
pipes salades
però té molt més nutrients
que no pas
menjar-nos unes pipes salades
mondes i lidondes
podem agafar
galetes salades
o cràquers
i aquí
podem preparar
uns cràquers
d'estibada
i llavors
que són
superfàcils de fer
puc donar quantitats
o puc dir-ho
més o menys
però al final
necessitem
flocs de cibada
necessitem pipes
de carbassa
pipes de girassol
sèsam
llavors de
de xia
una miqueta de sal
oli d'oliva
i una mica
de sirop d'àgave
si volem endolçar
una miqueta
i li piquem aigua
tot això
ho barregem
les llavors
el que faran
seran això
hidratar-se
ho estirem
amb una capa
ho fiquem al forn
i al cap de 15 minutets
hi donem la volta
i li tornem a ficar
uns 15-20 minutets més
i veurem
que com aquesta capa
de llavors
s'ha secat
ha quedat una massa compacta
la podem trencar
i ens serveix
com a
com a un snacking
per portar
a qualsevol lloc
i que enganxa
amb qualsevol cosa
podem portar
també
saitons
a la platja
que el peix aquest
va molt bé
també
a nivell de pell
podem portar
una mica
de saitons
i amb això
menjar-nos
els saitons
com a
cràquers
o com a
torredetes
i ens sentarà
superbé
també
com a
snacking
o com a
aperitiu
també
podem portar
xips de frites
o de verdures
també
els venen fets
però també els podem fer
nosaltres
al forn
o al micro
on
podem fer
aquests xips
de verdures
o de frites
ens els podem portar
nosaltres
directament
i així
ens evitem
saber
si n'hi han ficat
molta sal
si estan fets
amb molt d'oli
si hi ha molt de sucre
potser
les frites
sabem que és un snack
natural
que podem fer a casa
ens el podem preparar
doncs això
el podem preparar
el cap de setmana
anterior
i tenir-lo per tota la setmana
vull dir que no fa falta
que el fem
el dia d'abans
o dos dies abans
sinó que el podem tenir fet
ja per tota la setmana
i ens aguantarà
bastant bé
en un lloc sec
que no ens entri humitat
sobretot
i ja està
exacte
si tenim un pot d'aquests
de vidre tancats
o un pot d'aquests metàl·lics
on posem les galetes típiques
quan acabem de fer-les a casa
ho podem guardar allà
i això ens durarà
totes les setmanes
sense necessitat
de mantenir la nevera
o que se'ns faci malbé
i ho podem portar a la platja
en qualsevol moment
o inclús
el dia de cada dia
per anar a la feina
podem esmorzar-ho
o podem menjar-ho
en qualsevol moment
que tinguem
sí, sí
com a snack
com a acompanyant
també a un plat
també ens pot servir
si hem fet una hamburguesa
per exemple
o un sandwich
que deies abans
tenir-ho d'acompanyant
amb el sandwich
doncs és més saludable
que les patates de bossa
sí
això
per suposat
per suposadíssim
i el que deies abans
que m'ha fet molta gràcia
que és que
vigilem sempre
quan fem algun àpat
o alguna coseta
si ens ha sobrat alguna cosa
perquè
nosaltres aquí hem vingut
amb idees
una mica generals
de coses que podem portar a la platja
o una idea
una mica més específica
de coses que hem de preparar
o podem preparar
per portar a la platja
però és cert que si fem
una barbacoa
o si fem algun àpat
que ens ha sobrat alguna cosa
sempre podem reaprofitar
aquestes sobres
o retransformar-les
per portar-les a la platja
és a dir
l'altre tio
una amiga meva
deia
és que els meus fills
els encanta el puré de patata
i al final
me'n sobra molt
i el que ha après
a fer ella
és que fa com unes croquetes
amb aquest puré
les passa per ou
i després
els hi posa sèsam
les torna una miqueta al forn
i li queden unes boles
de puré de patata
que se les pot emportar
a tot arreu
també com a snacking
llavors ella em deia
faig tant de puré
que a vegades me'n sobra una mica
o a vegades me'n sobra molt
depenent de la gana dels crius
i dic
ostres
és una molt bona idea
tenir en ment
tot el que ens sobra
per poder-ho retransformar
o reaprofitar
per aquestes ocasions
perquè moltes vegades
diem
hem de preparar
el menjar a la platja
i potser
reaprofitant
quatre sobres
que tenim ben apanyades
ens les podem emportar
i ja fem el dia
en aquest sentit
Totalment
Escolteu aquest espai
si us heu incorporat a mitges
perquè és superinteressant
el que ha comentat avui
l'Anna Pobeda
trobareu aquesta
i totes les seccions
al www.radiodesben.com
i avui la veritat
és que hem pogut fer
un viatge fins a la platja
sense anar-hi
però que
a dins de l'imaginari
entren moltes coses
de les que hem comentat avui
Sí
sobretot és superimportant
això
que quan anem a la platja
estiguem ben preparats
o tinguem una guingueta
ben a prop
on podem comprar aigua
si no n'hem portat
d'acord
també podem passar
a hidratar-nos
en qualsevol moment
és a dir
si ens ve de gust
un gelat
si ens ve de gust
un refresc
vull dir
que no ens fiquem
les mans a cap
escandalitzats
vull dir
no passa res
ho podem fer perfectament
el tema és això
tenir la previsió econòmica
que hem dit abans
jo crec que a partir dels 40
ja ens ve més de gust
estar
el de menjant
que no pas a la sorra
però bueno
això a partir
això va a gustos
i a planificacions
però sí que és veritat
que ho hem d'adaptar molt
a la nostra situació
al nostre pressupost
i a les ganes que tinguem
de passar un dia
amb família
o sols
a la platja
ben alimentats
i ben hidratats
estupendo
Ana Pobeda
gràcies
gràcies a tu
una abraçada molt gran
cuida't
i el dia que anem junts
a la platja
ja et portaré escalopa
anirem ben preparats
adeu-siau
adeu-siau
i el dia que vols
és diversió
una mica d'imaginació
tu posa'ns unes mirres
que el demés
ja ho faré jo
la birra em fa vibrar
em fa riure i cantar
si hi ha suc de cibada
no puc parar de ballar
birres i més birres
birres i més birres
birres i més birres
al meu poble
viu d'això
birres i més birres
birres i més birres
birres i més birres
al meu poble
vol això
si segueix el bar obert
no s'aturarà el concert
la birra és adictiva
però et manté despert
la birra és un tresor
del mateix color que l'or
m'engresca i m'atabala
perquè em té robat el cor
birres i més birres
birres i més birres
birres i més birres
al meu poble
viu d'això
birres i més birres
birres i més birres
birres i més birres
al meu poble
vol això
birres i més birres
birres i més birres
birres i més birres
Virres i més virres, el meu poble vol això.
I vinga, va, prepara la copa, que parlem de vins.
Jordi Clavero, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Home, doncs bé, quan arriba el teu moment,
el moment de treure aquí l'ampolleta de vi,
de treure les copetes i tal, sempre estem bé, home.
Per provar un bon vi i per parlar de vins,
sempre estem a punt.
Sempre estem entre copes, no?, en aquest moment.
Totalment, totalment.
Benvinguts de nou a un nou espai del món del vi.
Avui a Parlem de Vins, doncs, marxem un altre continent.
Concretament, avui el Jordi ens vol portar a Sud-amèrica.
I aviam, a quina part, perquè Sud-amèrica és molt gran, Jordi.
Sud-amèrica és molt gran.
I hi ha parts, ostres, on si plantessin vinya potser tindríem problemes.
Però avui tenim un país que no és un simple productor,
ja que compta més de 210.000 hectàrees de vinya plantades.
I el seu nom comença a parar.
Bé, no és molt difícil, l'Argentina va...
Bueno, en vez de tomar una cerveza, nosotros nos vamos a tomar una copa de vino.
Però bé, sigui com sigui, avui parlarem d'Argentina
i ho farem, doncs, amb en Jordi Clavero.
Explica'ns una mica més d'aquest país.
Bueno, aquest país, dir-vos tot, que bàsicament li deven als espanyols i als italians
la gran tradició que tenen el vi.
Pràcticament hem de pensar que els argentins són tots immigrants europeus
i una de les extensions més grans que n'hi ha de vinya en el país
és Mendoza, que compta amb el 70% de les vinyes plantades.
Després tindríem Sant Juan i la Rioja.
Mira, com la d'Espanya.
Com la nostra, com la nostra.
Exacte.
Descrenarem una mica la seva història i les seves regions.
Les varietats de raïm, que trobarem poques autòctones
i que hem de pensar que és del nou món
i que totes les varietats que van arribar
van arribar a l'antic món
que serien els països europeus que van portar aquestes varietats
i ells els han donat noms diferents
o s'han adaptat d'una manera diferent
en la qual les han revoloritzat, com veurem.
Vinga, anem a veure-ho.
A veure què tal, l'Argentina.
Som-hi!
I ens hem posat una mica folclòrics també
perquè la música típica argentina
o amb la que l'associem ràpidament són els tangos
i de fons tindrem uns tanguitos.
Ara parlarem de la història d'Argentina
que, evidentment, amb el vi també té tela, eh?
Sí, té molta tela.
Té bastanta tela.
Cap on comença la història del vi argentina?
La història del vi argentina
doncs comença una mica amb les Amèriques, no?
Però, no, no, cap a les Amèriques, no.
Cap a 1556 he trobat els primers arxius
que va ser quan els missioners espanyols,
especialment els jesuïtes,
van portar les primeres vinyes des de Xile
a través dels Andes
i aquestes vinyes es van plantar
a la regió de Santiago de l'Estero.
Recordeu, Santiago de l'Estero.
Va ser la primera de totes a l'Argentina.
I després es van expandir a Córdoba, San Juan i Mendoza,
on el clima era ideal pel cultiu.
La varietat inicial que es va plantar
va ser la criolla.
La criolla
és un cep autòcton
derivat de varietats espanyoles.
No és autòcton com el tant
pel que ve de l'alistant negro
i d'altres varietats espanyoles
que podríem dir que han patit un creuament
i diguessin que la criolla
s'ha adaptat d'una manera diferent
i per això s'hi diu d'una manera diferent,
però és l'alistant.
O sigui, aquí a Espanya es coneix com a l'alistant.
Si anem a les Canàries la trobarem allà.
És resistent i és productiva.
I també dir-vos
que alguna cosa molt important
en la història d'Argentina
va ser el senyor Domingo Faustino Sarmiento.
Cuidado amb aquest segon cognom
perquè ja declarava intencions
per fer alguna cosa important
en la història d'aquí.
El senyor Sarmiento
intrudeix la Malbec
des de França
a finals del segle XIX.
I avui en dia la Malbec
és la varietat més plantada del país.
Ara marxem a parlar de les seves regions
i també del clima
que hem de tenir en compte
que és un clima més aviat calorós
el de l'Argentina.
Sí, molta calor.
Si aquí tenim calor
allà en tindríem bastanta més.
Que allà a l'hivern
no sé com el deuen viure
però el viuen diferent.
El viuen diferent
perquè hem de pensar
que estan a una altra latitud.
Estan a latitud 21-46
i hem de pensar
que ells colleixen
el març-abril.
O sigui,
nosaltres entenem
la primavera
si no m'equivoco
al principi de primavera
a finals d'hivern
ells estan fent la varema.
O sigui,
això ens toca una mica
i diem
ostres,
però què fan aquesta gent?
I al Nadal
ells estan
en ple estiu.
No sé,
és un xoc cultural,
no?
També.
dir-vos bàsicament
que a Argentina
les pluges
són escases
en general
i és molt comú
l'ús de rec.
Ok.
I hem d'imaginar-nos
les vinyes plantades
en grans extensions,
o sigui,
no per ser les petites
sinó normalment
són grans extensions
com hi ha
a les de Vall d'Uco
o a Mendoza
i també imaginar-nos
molt la influència
que tenen els Andes.
Els Andes
protegeixen
dels vents del Pacífic
i generen
un efecte foen.
Què és l'efecte foen?
L'efecte foen
bàsicament
per entendre-ho
més fàcilment
doncs
podríem dir
que quan hi ha
una muntanya
molt alta
i
en una part
de la muntanya
n'hi ha
els que serien
els vents més humits,
més freds,
quan pugen
aquests vents
es van
refredant
però arribat
d'un punt
al punt més àlgid
de la muntanya
més alt
quan baixen els vents
es van calentant
es van calentant
i el que generen
un canvi
de clima
i també
té efectes
podríem dir
com és
el paisatge
de la muntanya
veurem una diferència notable
entre la cara sud
i la cara nord
veurem una diferència notable
entre el que seria
Xile
i el que seria
Argentina
així més o menys
podrem entendre
l'efecte foen
més o menys
t'ha quedat clar
tu Dani?
total
total
si ho has explicat
molt bé
d'una forma molt gràfica
tot i no tenir
el recurs
visual
ho hem entès
perfectament
deixa'm que et pregunti
per quines zones
creus
que són les més
afectades
a l'efecte foen
una de les zones
més afectades
per mi
bàsicament
és Mendoza
és Mendoza
Mendoza
perquè està
pràcticament
el peu
de la muntanya
i també

que es pot fer servir
pel ric
que és
quan s'estabilitza
tot una mica



la Patagòria
la Patagòria
era un bosc frondós
com els d'Europa
de l'est
o sigui
imagineu-vos
quin canvi
generen
aquestes muntanyes
i avui en dia
és el vuitè desert
del món
i és un desert
fred
perquè té
molt poca sorra
o sigui
bàsicament
per això
perquè té poca sorra
per això és fred
i l'àrea
està penetrada
per molts rius
grans
i petits
que drenen
dels glaciers
i llacs
de la muntanya
un altre cop
hem de donar gràcies
a aquests andes
que ens donen aigua
perquè si no
malament rai
o si no els tinguéssim
potser tindrien boscos
o sigui
no sé què passaria
exactament
si no els tinguéssim
doncs
ara seguirem
aprofundint
una miqueta més
sobre la Patagònia
i Mendoza
i també
per entendre'ns
una miqueta més
en clau de regions
i la diferència
entre regió
i denominació d'origen
però abans
deixa'm que faci
una breu pausa
perquè avui tenim
també
una proposta musical
pels nostres oients
com que
hem viatjat
fins a Argentina
fins a Amèrica del Sud
avui portem una cançó
d'un artista
que és d'allà
en Andrés Calamaro
que ens dedica
a aquesta flaca
que doncs
també ara
a aquesta hora de la tarda
una miqueta de musiqueta
també ens agrada
vinga va
reprenem d'aquí no res Jordi
fins ara





Fins ara
Fins ara
amés
I seguim parlant de vins,
seguim xerrant una micetona més
amb en Jordi Clavero
i avui deixa'm que et pregunti
per què has triat l'Andrés Calamaro.
Creus que té alguna vinculació
directa o indirectament amb els vins?
L'Andrés en té molta. Jo estic molt segur
que ell entén
una mica de les relacions de Mendoza
i segur que sap la que vaig a nombrar ara.
Perquè si sé una mica,
si no m'equivoco, és una persona que li agrada bastant
el vi. Ara no me'n recordo
molt bé d'alguna cançó, però és una persona que
li va bastant allò de beure.
I en la seva faceta més artística
també ho expressa de forma
veraç, per dir-ho d'alguna manera.
Deixa'm que reprengui la pregunta que et feia
abans de la pausa musical. Et preguntava
sobre si havíem d'entendre la Patagònia
i Mendoza com denominacions d'origen.
No, són
les regions.
Una de les deos
de Mendoza seria la Vall d'Uco.
Això segur que ho sap l'Andrés.
Ok. Llavors, d'alguna manera,
les regions són
Patagònia i Mendoza
i dins d'aquestes regions
trobem
denominacions d'origen
com la Vall d'Uco.
Sí, que està
al peu dels Andes.
Ok.
I el raïm produeix
vins
rics i robustos,
amb fruits negres
de muntanya
i dolces notes florals.
i hem de comentar
que la regió
del Vall d'Uco
tot i que està
al peu dels Andes
ens trobem
amb les cases pluges,
calamars a principi
i estius
i al fons
van de bala
anomat sonda
que he comentat abans.
És una vall
que està formada
per la serrada frontal
i la regió
de Guayaqueras,
cuideu amb aquest nom,
i l'altitud
ha d'estar
entre 900
i els 1.250 metres.
Estem bastant alts.
I està al sud-oest
de la ciutat
de Mendoza.
Els hiverns són rigurosos
i els estius són càlids
i els dies
bastant temperats.
O sigui,
temes de temperatura
és bastant adequat.
I és una zona
de grans estaccions
com us he comentat abans
i podem parlar
de quasi
30.000 hectàrees.
Principalment
les varietats
que es planten
en aquesta zona
són el Malbec,
el Cabernet Sauvignon,
el Merlot,
el Pinot Noir
i la Bonarda
o Dos Noir.
I per part
de la Patagònia,
o sigui,
en l'exemple de Patagònia
tindríem la regió
de Río Negro.
Aquesta regió
té molta menys extensió,
no sé si anem cap
a les 1.500
o 2.000 hectàrees,
he posat
un cas contrari
de no tanta extensió
i és un clima continental
semidesèrtic
amb precipitacions
bajes
i amb molt bona insolació
com a pràcticament
tota Argentina.
A la tardor
canvien els vents
i baixen les temperatures
en la quarta cosa
permet que els raïms
conservin l'acidesa
i tinguin una bona maduració
dels sucres
i puguin acabar
fent una bona càrrega
de polifenols
i tanins
amb una bona maduració
organolèptica
que és molt important
per fer bon vi.
I és una zona
d'extensions petites,
sols,
unes 1.500 hectàrees.
Les principals varietats
negres són
el malbec,
la marlot,
el pinot noir,
el cavernet,
el cirà,
el cavernet franc
i la marietat malbec
presenta el 33%
del cultiu.
I entre les blanques
destacaríem el chardonnay
i el sauvignon blanc.
En quina et quedes?
En riu negre
o en baile de uco?
Quina t'agrada més
l'atenció?
Home,
a mi això
de poques hectàrees
d'una extensió
més reduïda
m'ha cridat
bastant
pel fet aquest
que potser
també pot donar
un producte
més selecte,
un producte
potser més
petit,
més reduït,
no ho sé,
potser estic associant
coses que no.
En nosaltres,
jo et diria
que si et fixes
en Espanya,
França,
sí,
però en el que seria
el nou món,
que seria Argentina,
Estats Units,
això
no està tan vist
d'aquesta manera,
perquè allà
posen grans
estacions,
posen rec
i es dediquen
a vendre el producte
jo et diria
que d'una manera
una mica diferent
i els vins
es paguen
per bastant.
Clar.
Bé,
doncs,
deixem que et faci
una pregunta
perquè ara
estàvem parlant
d'aquestes varietats,
ens has mencionat
que la veritat Malbec
representa el 33%
del cultiu
apte per a elaboració
i la meva pregunta és
la veritat Malbec
és la protagonista
d'Argentina?
Òbviament que ho és.
Llavors,
quina és la seva història?
Explica'ns una mica.
La varietat Malbec
ha arribat
amb el senyor Sarmiento,
amb aquest cognom
tan graciós
en aquest cas.
Per fer vins,
és que és un cognom
per fer vins,
és que és meravellós.
Jo el veig
en una etiqueta
Sarmiento,
vinos
per a l'escarmiento,
alguna cosa així,
saps?
Sí, sí, sí.
No, no,
està interessant la cosa.
Llavors,
arriba la veritat Malbec
que és una veritat estrella
i a partir d'aquí
què ens has d'explicar més?
Que no és una veritat
d'Argentina,
que a vegades la gent
es pensa que és Argentina.
És una vinya
que és molt feble
en els climes freds,
per això és idònia
a Argentina,
i on pot produir un vi
que té sabor rústic
de casa,
però les millors vinyes
de Caors,
on és la zona originària,
a França,
la Malbec
i també a Luján de Cullo
o a Mendoza,
a Argentina,
pot derivar en vins
de color fosc,
d'intensa modulosa
i atractivament sedosos,
que mereixen ser envellits.
Normalment són vins
que poden tenir
una bona guarda.
Per haver estat
tan ampliament
cultivada d'Argentina,
els productors locals
tenien a considerar-la
clarament
de tercera categoria.
Això ha passat
amb moltes varietats
en diversos xocs del món.
Però els estrangers
han aconseguit
aturar
el seu reemplaçament
sistemàtic
per la cabernet Sauvignon,
que se segueix
a tot el món.
La vinya
també es cultiva
a Xile,
Austràlia,
Califòrnia
i al nord-est d'Itàlia,
però d'on és més famosa
és a Argentina,
on hi ha més extensió
d'aquesta vinya
és a Argentina.
Un Malbec
a l'Argentina
tendeix a ser
una pruna
i friteria
amb una textura
suau i bellotara.
A França,
el Malbec
tendeix a ser
amb més estructura,
tenir menys ferns
i una qualitat
fosca
i melancòlica.
O sigui,
podríem comparar
que notaríem
una tipologia
molt diferent
entre un Malbec
de l'Argentina
de Mendoza
de Valladéuco
i un Malbec
de França
de Caors.
No tenen
res a veure,
és la mateixa varietat
però canvien molt.
En els sols calcaris
de la regió
de Caors,
el Malbec
produeix
la seva manifestació
més fosca
i tànica.
O sigui,
trobarem un vi
molt més tànic
que el de Caors,
mostrant fruits de mora
i en la seva juntamentut
notes de tabac,
cafè i carn
a mesura que
en balleix.
fruits de mora
la seva juntamentut,
les notes de tabac i cafè
quan en balleix,
que ha sonat aquí
una mica
a l'inrevés.
Interessant.
Caors
va...
Ai no,
aquí m'he confós
una mica,
que m'he saltat una cosa,
t'anava ja
a fer l'espoiler
del vi.
Home,
doncs no me'l facis,
no me'l facis
perquè et vull parlar
ara mateix,
de fet et volia treure
el tema
dels tipus de vins
a l'Argentina
perquè moltes vegades
aquest espai
que ens queda últim
de programa,
el dediquem a propostes
vinícules,
en aquest cas parlarem
de tipus de vins
a l'Argentina,
de bodegues
i també de vins
de prestigi.
I què ens has de dir
d'aquests?
us heu de parlar
de la bodega
Catena Zapata
i el vi elegit
és el vi Malbec 2022
de la collita 2022.
Les quatre figures femenines
que trobarem
en l'etiqueta
a cuidar
amb la storytelling
que és molt important
en vins
que valen bastants diners
representen
les diferents
fites
en la història
d'aquesta varietat.
La primera dona
simbolitza
el naixement
de la Malbec
i és Leonor
de Quitània
i també
una forta presència
del vell món
representada
al costat
del pont
de Caors
on es va originar
el Malbec.
La segona dona
una immigrant
que simbolitza
els colons
que van a immigrar
cap al nou món
i els exploradors
i aventurers
desconeguts
que van connectar
Europa
amb Amèrica.
La filoxera
representa
la mort del Malbec
en el vell món
i el seu
posterior renaixement
en Amèrica.
Això estarà representada
com una dona
Escalet
i finalment
està Dona Zapata
que simbolitza
Arianna Catena
qui representa
el naixement
la terra
i la maternitat
compartint
les riqueses
del nou món.
Bàsicament
aquesta senyora
és la
que produeix
els vins
i l'encarregada
per això també surt ella.
I aquest vi
és un vi
bastant car
ara sabrem
més o menys
el preu
i busca
una perfecta
integració
entre la fruita
i la fusta
algú
algú
bastant comú
amb vins
que són elegants
i
té una extracció
molt
molt
gentil
i suau
de sabors
tenins
i està fet
engevats indígenes.
Envelleix
uns 10 o 15 meses
en barriques
d'errora francès.
Jo personalment
aquest vi
el vaig tastar
i en nas
jo vaig alorar
cuir suaument
i la fruita
olorava
més a fruita
computada
que a fruita
joa
i quan vaig passar
a provar-lo
a boca
vaig notar
un tenit
rodó
equilibrat
i que era
un vi
corpulent
i amb persistència.
Deixa'm dir-te
que el preu
d'aquest vi
són 90 euros.
Tu te'l compraries?
Home,
potser si estalvio una mica
puc fer-ho.
No ho sé,
ja veurem.
Tu me'l recomanes?
Bueno,
segons el que busquis.
90 euros
són 90 euros.
Ho has de tenir molt clar.
Començarem a estalviar.
Jordi,
una abraçada,
gràcies.
Adéu-siau.
Una abraçada,
adéu-siau.
I fins aquí
el Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
a la tarda d'Avui.
Nosaltres tornem,
com sempre,
dilluns i divendres
aquí
a Ràdio d'Esvern
les tardes
de l'emissora municipal
de Sant Just.
sóc Daniel Martínez
i ha estat un plaer
acompanyar-vos
al llarg de la tarda d'avui.
Que vagi molt i molt bé
i ens sentim
molt aviat.
Adéu-siau.
Fins ara!
Fins demà!