Els pals han quedat instal·lats de manera permanent, però les persones que vulguin utilitzar l'espai hauran de portar la seva pròpia xarxa. Aquesta iniciativa vol promoure l'esport i la convivència als espais públics, ampliant les possibilitats d'ús dels parcs del municipi. I en cultura, l'entitat col·lectiu Meraki, que agrupa artistes i artesans de Sant Just,
ha iniciat una nova etapa amb la renovació de la seva ajuntat directiva. Daniel Cano, nou president de l'associació i Blanca Viladoms, tresorera, han presentat en una entrevista a Ràdio d'Esvern els objectius d'aquesta nova fase, marcada per la voluntat de professionalitzar la gestió i donar més visibilitat al talent creatiu del municipi. L'entitat, nascuda fa tres anys per oferir un marc legal i de representació als creadors locals, compta actualment amb una trentena de socis.
El relleu generacional a la directiva respon a la necessitat de donar continuïtat a la feina feta per les fundadores i d'aportar noves idees per dinamitzar el col·lectiu durant tot l'any, més enllà de les fires puntuals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butllets horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de ratlla d'esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecre, ja estem a la meitat de la setmana i aquesta setmana està volant. Com totes, sempre dic que em volen, però és que és la realitat. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Doncs havíem de començar entrevistant el Mont DJ, però, canvi d'última hora, començarem amb el Mont del Vi, amb el Jordi Clavero, indagant i descobrint el celler Parés Baltà. Seguitament, ara sí, a les 6, començarem l'entrevista amb Mont DJ, el DJ referent de Catalunya, i posarem fi amb un especial motor, amb l'Adrià Hernández.
I ara sí, podem començar amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El govern espanyol ha desclassificat centenes de documents sobre el cop d'estat del 23 de febrer del 1981, coincidint amb el 45è aniversari del 23-F. Els arxius publicats a la web de la Moncloa, després de l'ordre aprovada pel Consell de Ministres i publicada al BOE, inclouen informes i transcripcions fins ara custodiats pel Ministeri de Defensa, Interior i Afers Exteriors.
Entre els papers hi ha documentació del desaparegut Centre Superior d'Informació de la Defensa, el CSIT, predesor de l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència. Un dels informes conclou que sis membres del Servei Secrets van participar activament en el COP i que un cop fracassat van intentar dissimular-ho amb una operació fictícia.
Altres documents apunten que els serveis d'intel·ligència ja havien detectat moviments previs al desembre del 1980. També es detalla una operació anomenada Ariete, que preveia l'entrada dels GEO al Congrés i que podia haver causat fins a un centenar de morts.
Les transcripcions inclouen converses d'Antonio Tejero i contactes amb la Casa Reial, però no apareix la suposada última trucada d'Alfonso Armada abans del missatge televisat del rei Joan Carles I. El govern defensa que 45 anys després no hi ha cap risc real i present
per a la Seguretat Nacional i apel·la al dret a la informació. La desclassificació obre ara una nova etapa per revisar ombres interrogants sobre el paper dels serveis secrets i de la Casa Reial en aquell intent de cop d'estat.
El president de Catalunya, Salvador Illa, assegura que encara hi ha marge per arribar a un acord amb Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos del 2026. En la seva primera intervenció al Parlament, després de reincorporar-se, Illa s'ha adreçat directament a Esquerra Republicana
i ha reiterat la seva voluntat d'arribar a un acord, assegurant que el govern està disposat a fer tots els esforços necessaris per aprovar els pressupostos i apel·lant a la responsabilitat dels republicans per fer-ho possible. Però Esquerra manté la seva posició i adverteix que no negociarà els comptes fins que es desencalli una de les seves principals exigències, que Catalunya pugui recaptar l'IRPF.
El seu portaveu, Josep Maria Jové, ha instat a ella a pressionar el PSOE, a qui considera responsable de complir amb aquest acord. Mentrestant, Junts ha criticat la situació i assegura que presentar pressupostos sense suports evidencia un cop més la debilitat del govern.
La sessió de control d'avui al govern al Congrés dels Diputats ha estat marcada per la tensió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijó, arran de la desclassificació dels documents del 23-F.
El cap de l'executiu ha defensat la decisió com un exercici de transparència i un deute pendent amb la ciutadania. Des de l'oposició, però, el líder popular ha criticat durament el president i ha aprofitat el debat per acusar el govern de manca de transparència en altres qüestions, advertint que en un futur executiu del Partit Popular faria públiques moltes més informacions. L'escoltem.
Desclasifique los presupuestos, desclasifique las 184.000 viviendas que dice que ha hecho y nadie sabe dónde están, desclasifique los documentos policiales que le advierten que va a dar papeles a un millón de irregulares, desclasifique quién ordenó llevar los materiales de las vías de Adamuz, desclasifique los datos de los fijos discontinuos, desclasifique las causas del apagón impuestos a desclasificar...
Desclassifique los contratos que han acabado en mordidas, los papeles del Delchigate, sus viajes o los viajes de su falcon a Dominicana, los de Zapatero a Caracas o quien le financió las primarias. Pedro Sánchez ha respost també amb contundència demanant també transparència en les polèmiques que envolten els populars.
que me lo imagino delante del espejo leyendo y diciendo esa sarta de mentiras y de bulos y de infamias. Es que es a lo único que se dedica, señor Feijó. Señor Feijó, ya que se pone a dar lecciones, le digo, ¿qué va a hacer usted en Móstoles, señoría? ¿Qué va a hacer usted con los pocholos que en la Comunidad de Madrid se dedican a gestionar la educación de los hijos y las hijas de los madrileños?
¿Qué va a hacer con la empresa Quirón y la sanidad? ¿Qué va a hacer usted, por cierto, con ese señor Mazón que le han señalado diciendo negligente o grosera negligencia?
Des de junts, la portaveu Míriam Nogueres ha anunciat el vot en contra del decret de l'escut social, criticant que s'hagi barrejat amb altres mesures en la mateixa votació. La sessió ha tornat a evidenciar una forta tensió dins del Congrés i la fragilitat dels suports parlamentaris de l'executiu actual.
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministre de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que no serà la candidata de Sumar a les pròximes eleccions generals del 2027. En una carta publicada a Blue Sky, Díaz assegura que és una decisió molt meditada i que ja l'ha comunicada tant a la seva formació com al president del govern. La líder de Sumar fa així un pas al costat, però s'ha compromès a continuar a l'executiu fins al final de la legislatura.
justifica la decisió per donar temps i espai a la refundació del seu espai polític i reforçar així el projecte de cara al futur.
El Vaticà ha confirmat que el papa Ellaó XIV visitarà Espanya del 6 al 12 de juny, en el que serà el seu primer viatge apostòlic al país. El pontífex farà parada a Madrid, Barcelona i també a les Illes Canàries. A la capital catalana presidirà la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí i també s'ha previst una missa multitudinària a l'estadi olímpic Lluís Companys.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha fet avui el seu discurs sobre l'estat de la Unió una de les cites més importants del calendari polític nord-americà. Es tracta de l'acte anual en què el president compareix davant del Congrés per fer balanç de la situació del país i exposar les seves prioritats polítiques i econòmiques.
En una intervenció rècord de gairebé dues hores, Trump ha assegurat que el país ha recuperat la seva força i ha defensat que l'economia i la seguretat han millorat sota el seu mandat. El president ha intentat ridiculitzar constantment els demòcrates i els ha acusat de ser responsables de la inflació i ha advertit, sense portar cap prova, d'un suposat frau electoral en les pròximes eleccions legislatives.
També ha insistit en el control de la migració i ha defensat les seves polítiques comercials, tot i les crítiques rebudes. El discurs ha evidenciat la profunda divisió política del país amb protestes d'alguns congressistes demòcrates i un boicot simbòlic fora del Capitoli. I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Sant Just porta al ple la modificació del Pla General Metropolità, l'adhesió a la taula del sensellerisme i noves subvencions esportives. La sessió ordinària de febrer també inclourà el nomenament de la jutgesa de pau i diverses mocions sobre finançament, seguretat i llengua.
Natàlia Cerezo presenta a Sant Just el recull de contes Ara Socullac. L'acte amb Pilar Carseller inclourà un col·loqui sobre el paper del conte en la literatura universal a la sala Piquet de l'Ateneu.
Nous pals de voleibol al parc de la Plana Pedrosa per ampliar l'ús esportiu de la pista. La instal·lació permet jugar voleibol en aquest espai públic, tot i que les persones usuàries hauran de portar la seva pròpia xarxa. I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Real Madrid rep aquesta nit el Benfica al Santiago Bernabeu en la tornada dels setzents de finals de la Champions League, amb avantatge blanc gràcies al 0-1 de l'anada. El partit arriba marcat per la polèmica després que el jugador del Benfica, Gianluca Prestiani, fos sancionat provisionalment per la UEFA per presumptes insults racistes contra Vinícius Júnior.
El Madrid buscarà confirmar així la classificació en un moment d'irregularitat i ho farà sense Kylian Mbappé, baixa d'última hora per molèsties al genoll.
L'Atlètic de Madrid va certificar ahir el seu pas a vuitens de final de la Champions després de golejar el Brujas per 4-1 al Metropolitano. El gran protagonista va ser Alexander Sorlot, autor d'un triplet decisiu, mentre que Johnny Cardoso va completar el marcador des del Simeone.
Amb aquesta victòria contundent, el conjunt Matalassé continua viu a Europa i confirma la seva candidatura a avançar en aquesta competició. La sorpresa de la nit, però, va ser el Bodo Klimp. El conjunt noruec va eliminar el vigent finalista de la competició, l'Inter de Milà, i ja es posiciona com el matà gegants d'aquesta edició.
I avui, a dos quarts de nou, el Barça de basquet torna a l'Eurolliga després de l'ensopegada a la Copa del Rei, enfrontant-se al Virtus Bologna a domicili. Un partit important per a que els homes de Xavi Pasqual tornin a agafar confiança en un tram de temporada irregular i molt marcat per les lesions.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui fem un bon salt endarrere en el temps i marxem fins als finals de la dècada dels 60, amb una cançó espectacular que va significar un punt de partida excepcional per a un dels millors artistes de la nostra història. El tema d'avui és el relat d'algú que després de deixar escapar la persona que estimava, pren consciència del seu error, quan ja és massa tard.
La veu protagonista reconeix que no va saber valorar aquella relació quan la tenia i ara, en veure-la amb braços d'algú altre, entén la magnitud de la seva pèrdua. És un crit sincer, gairebé desesperat, que demana una segona oportunitat. El missatge és profundament universal. Tots, en algun moment, no hem donat el valor que mereixia a alguna cosa...
que quan ens ha faltat ens hem adonat del que havíem perdut. La cançó parla de la maduresa que neix del dolor, del moment en què deixem enrere l'orgull per reconèixer que ens vam equivocar. També ens recorda que estimar implica responsabilitat i que cada decisió té conseqüències.
Darrere d'aquesta interpretació hi ha una formació familiar que va revolucionar la música popular a finals dels anys 60 i a principis dels 70. Amb una combinació única de soul, pop i ritmes contagiosos van captivar el món sencer amb la seva frescor i el talent extraordinari del seu membre més jove. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la.
La cançó va sortir l'any 1969. El membre més jove tenia només 11 anys quan es va publicar. I el vocalista principal, i també el més jove, es va acabar convertint en el rei del pop. Què? Com ho tenim això? Doncs va, anem amb I Want You Back, del Jackson 5.
Doncs aquí tenim un set de xarel·lo en producció de tusca. Està emperrat de forma que el franc principal va donant el tomb en el pal, que és el seu tutor, i acabem de formar l'élite.
Doncs aquí tenim un set de xarelu en conducció de twister. Està emparrat de forma que el tron principal va donant el tom en el pal que és el tutor i acabem de formar l'elitza aquí dalt i anem deixant a cada zona amb distribució diferent cada
i després sortiran els diferents raïns. I aquí els raïns estan separats, els millors tenim els nostres, tenim bona irrigació, bona canòpia de fulles, i inclús un pareigüet que fa que els raïns no es cremen.
All I need is one more change. Won't you please let me back to your heart? Oh, darling, I won't fly to let you go.
Bona nit. Bona nit.
Doncs una cançó espectacular, aquesta del Jackson 5. I és que és brutal. Jo és que encara segueixo al·lucinant que el petit Michael Jackson només tenia 11 anys quan va fer aquesta cançó. I si veieu el videoclip, és espectacular com canta, com balla, amb només 11 anys. El que està clar és que va ser un prodigi que molt difícilment es podrà igualar. Però va, ara sí, anem directament amb l'efemèrida del dia.
Gràcies.
Avui, 25 de febrer, recordem el dia que Muhammad Ali, aleshores encara conegut com Cassius Clay, va conquerir el seu primer títol mundial dels pesos passants i va sacsejar el món sencer. Va conquerir el seu primer títol aquella nit de 1964 a Miami Beach. Un jove de només 22 anys es va plantar davant del Sonny Liston, el campió més temut del moment.
Ningú confia en ell, les apostes eren clarament en contra seva i els periodistes el ridiculitzaven i molts altres creien que aquell combat seria massa per ell. Però Muhammad Ali no lluitava només contra un rival, lluitava contra el dubte, contra el menyspreu i contra totes les veus que li deien que no era prou fort.
I sobretot lluitava per demostrar que la confiança en un mateix pot ser el cop més poderós. Amb una agilitat extraordinària i una confiança inquestionable va dominar el combat fins que abans de començar el setè round Sonny Liston va abandonar. En aquell instant Muhammad Ali es va convertir en campió del món.
En la seva reacció va marcar un dels moments més icònics del món de l'esport. Es va plantar al centre del rinc amb els braços amunt i en una espècie de reivindicació personal va cridar a tot el món que ell era el nou campió mundial
I que per descomptat, ell era el millor. I no ho va fer per arrogància, ho va fer per alliberar-se. Ell havia cregut en si mateix quan ningú més ho havia fet. Aquell moment va simbolitzar molt més que un títol esportiu. Va representar el triomf de la determinació, de la valentia, de la convicció personal i també l'inici d'una nova dinastia dins del boxe.
Muhammad Ali ens va ensenyar que els grans combats de la vida no sempre són físics, sinó que també ho són mentals. Que el més difícil és mantenir-se ferm i decidit quan tot i tothom sembla estar a la teva contra. I en definitiva, que els somnis d'un mateix només es fan realitat si tenim el coratge de defensar-los fins al final.
Aquell 25 de febrer de 1964 no només va néixer un campió del món, va néixer una llegenda, un home que va demostrar que el poder de creure en un mateix pot canviar el destí i que de vegades el primer pas per fer història és simplement atrevir-se a dir, sí, jo puc fer-ho.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb el Munt del Vi, amb el Jordi Clavero. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara sí, comencem el Munt del Vi amb el Jordi Clavero.
Doncs bona tarda de nou i benvinguts a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinant món del vi. Avui ens anem a descobrir un dels cellers més emblemàtics de la Deo Penedès i Deo Cava. Bona tarda, Jordi. Bona tarda, Jaume. Avui anem a Parés Baltà. Molt bé. En concret es troba a Pax del Penedès, per si no us ubiqueu, això està a les afores de Vilafranca.
molt a prop dels pèl·legs de Viloví, que són recomanables de veure. I tant, és molt bonic. Són bastant xulos, de tant de l'edat dels romans. I allà trobarem el nostre estimat celler Parés Baltà. L'extensió d'actàrees de vinya és bastant gran, ja que tenen 250 hectàrees, que arriben més enllà de Pac del Penedès, de la zona central...
Fins al municipi de Torreix del Fonix i Puntons, algunes zones més muntanyoses, on neix el riu Foix i les plantacions arriben fins als 720 metres d'alçada. Molt bé. Sí, sí, sí. Al final estan aquí ubicats a PACS, que estan molt a propet de Vilafranca, però anem a començar a parlar de Parets Baltà. Com comença aquesta història?
Ostres, doncs la història comença fa temps. Hem d'agafar la màquina del temps. Quins dibuixos era aquest que agafa la màquina del temps? Bueno, el Doraemon, no? O si no, el de Lloria en podíem agafar també. Bueno, jo no me'n recordo com es deia, però bueno, agafem la màquina del temps.
Sí, va com la pel·li aquella. La història per esbaltar comença el 1790, quan es van plantar les primeres vinyes a la finca, que es troba a Pax del Penedès, a les afores de Vilafranca.
doncs va començar els que porten el nom de Parés Baltà. Exacte. Però uns quants segles després, en el segle XX, va acabar comprant el Joan Cusiner, que va iniciar el canvi de Parenigma en Parés Baltà,
i va tenir la visió de tirar endavant el projecte familiar que avui en dia coneixem, que avui en dia està portat per la família Cusiner. Això és la primera dada curiosa, que per esbaltar, realment de la família per esbaltar no queda ningú en el celler, sinó que és la família Cusiner.
Estan descansant, els de Parés Baltà, i els que ara estan treballant són els de la família Cuciner. Avui dia en Joan i en Josep formen part de la tercera generació de família Cuciner. Són els que estan al capdavant del celler.
Però compten també amb dos que no són menys protagonistes, que també estan al capdavant del celler, que són les seves dones, que són la Maria, l'Helena i la Marta. Molt bé. La Maria, l'Helena i la Marta. Són dues, eh? Dues dones que es van enamorar dels germans alhora que del món del vi, convertint-se així en les anàlogues del celler familiar durant més de 20 anys. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Sí, sí, la història és curiosa i en Joan i en Josep són els fills dels que van ser els propietaris i les dones, la Maria Helena i la Marta, són ara les nanòlogues d'aquest celler i la veritat és que estan fent una feina molt i molt bona, eh?
I nosaltres vam tenir el plaer d'estar amb la Marta Casas, que a part de ser nòloga abans va ser farmacèutica. De professió farmacèutica. Sí, sí, tot està relacionat, perquè t'ha explicat allò de dent de lleó o segons quines coses, que això doncs... Sí, sí, que al final l'anologia i la farmàcia també tenen connexions. Sí, algunes, bueno, com ho ha aplicat, no?, amb la viticultura, amb la biodinàmica, jo crec que tot suma.
anòloga de Parés Baltà, que ens va explicar detallament el que avui és Parés Baltà. Deixarem que ens expliqui com va començar el seu jugar a lligar amb el món del vi i com va acabar sent l'anòloga del celler. Molt bé, doncs comencem amb aquesta petita entrevista que li vam fer a la Marta Casas. Recordem, anòloga de Parés Baltà. Doncs estem amb la Marta, l'anòloga de Parés Baltès... Baltà, perdó, perdó. Comencem de nou...
Doncs ara estem amb la Marta, enòloga de Parés Baltà, i anem a fer-li unes preguntes. Marta, com vas començar tu en aquest món de l'enologia? Doncs per amor, perquè vaig conèixer el Josep Cusiner, que és el fill de Parés Baltà, juntament amb el seu germà, però vaig conèixer primer el Josep, i ens vam enamorar, i després em van enamorar les vinyes, i d'aquí doncs que vaig transformar-me de farmacèutica enòloga. Molt bé. Teniu moltes vinyes aquí a casa vostra, són gairebé 200 hectàrees, oi? Com es fa? Com has gestionat tot això?
És un mal de cap, i t'ho asseguro, perquè amb 23 anys d'experiència, cada any fer la logística, acollir tot a mà, portar-ho al celler, distribuir-ho tot per varietats i diferents vins, microinificacions i vins de diferents volums, és un mal de cap, però tenim un bon equip, tenim bona experiència i ens ho gestionem bastant bé. El 2002 vau començar a treballar en ecològic. Què va significar això pel celler?
Ja era un camí que estava fet perquè l'avi sempre havia treballat de la manera més natural possible perquè ell sempre ens havia dit que havia treballat amb les ovelles que es menjaven les herbes i que utilitzava el mínim sofre i mínim coure per les vinyes com a antifúngics però va ser posar-ho tot en ordre, tot en burocràcia i a partir del 2003 ja vam estar certificats amb el CCPAE
I després el passet important va ser l'any 2013 amb la biodinàmica, que aquí sí que va ser un aprenentatge molt interessant, molt intens, que precisament ara en soc professora. Fes-me cinc cèntims de què és això de la biodinàmica. Són preparats de plantes que curen plantes. Són preparats de valeriana, de milanrama, de milfulles, de cavamilla, de diferents plantes.
i diferents preparats amb fems, pel compost, pel terra i pel desenvolupament vegetal de la planta, que li donen més força, donen vida a la terra, vida a la planta, perquè aquest raïm faci un vi amb més vitalitat i que després, quan ens el prenguem, a part de no tenir cap pesticida ni cap herbicida, perquè evidentment ha de ser de base ecològic, ens doni més vitalitat al cos. I anem una mica a la vinya. Quina és la teva varietat estrella, la teva varietat preferida, la que t'emociona més?
La varietat que ens emociona molt perquè des de l'inici era com que estava vetada, que a l'inici molta gent la volia arrencar i no era gaire apreciada, és la Xarelo. I amb la Xarelo podem fer un munt de diferents vinificacions, és molt versàtil, des de cava, des de...
un vi amb àmfora, un orange wine, un vi inoxidable, un vi amb copatge, doncs amb la xarel·la podem treballar molt còmodament amb la nostra personalitat i amb el nostre caràcter del panadès i aquesta seria la meva triada. Doncs molt bé, quin canvi és el més fort o què ha canviat en aquest mercat del vi en aquests 20 anys, podríem dir en aquest segle XXI, què ha canviat en el consumidor, com es ven el vi, com la gent també ara el demana?
Clar, les generacions van canviant, els bebedors també van creixent, van venint noves generacions i del que estàvem acostumats de vins negres, durs, densos, amb molta grau i amb molta fusta, doncs ara la gent demana vins fàcils, vins bevibles, vins fluïts, vins golosos, vins amb molta fruita i els negres són d'aquest estil, vins vermells, que a vegades en diem, vins més fàcils, més alegres.
i els vins blancs també, que siguin molt agradables, amb alguns amb tenicitat, perquè inclús els vins Orange Wine, els vins amb mínima intervenció també estan molt apreciats, i les bombolles també de mètodes d'alcava o mètodes tradicionals o ancestral, també és un dels Estrella últimament. I ja per acabar, envia'ns un missatge als nostres vients que hagin de provar els vins d'aquí de casa vostra i també que us vinguin a visitar.
Doncs que passarà una bona estona divertida aprenent moltes coses d'agricultura, aprenent moltes coses de pinificacions diferents, amb àmfores, amb damajuanes, amb fustes diferents, amb estils diferents, i que hi ha el bombí que sorprèn i que els deixarà en aquell punt de tornar i veure més coses de París Baltà. Molt bé, moltes gràcies Marta. Gràcies moltes. Doncs això va ser la petita entrevista que li vam poder fer a la Marta, però vam estar molta més estona amb la Marta, eh Jordi?
Està per almenys 3 o 4 hores, va ser una visita flipant. Molt completeta, sí, sí. A més, Jordi, no sé si ho saps, però després, indagant una mica sobre la figura de la Marta i de París Baltà, vaig descobrir que a la Marta li van donar el Premi Anòloga de l'any per Master of Wine, Tim Atkin. Per tant... Sí...
un personatge important que li va aturbar aquest distintiu a la Marta. Per tant, estem parlant d'una persona que en sap molt i molt de vi. Sí, Déu-n'hi-do. Potser és com la pilota d'or del vi. Mai se sap. Vam anar a la vinya i no ho vam fer com ho hem fet en altres maneres. Ens va portar en un tot terreny
i en el qual la Marta ens va anar situant per diverses parcel·les, ens va explicar una mica la història, la varietat, perquè l'avi havia comprat aquella, perquè havia plantat aquella, bé, moltes coses molt curioses.
I a mi em va agradar molt una plantació de vinya que li va anomenar tipus twister, que la vinya s'enfilava com un pal i donava una forma molt característica no molt comú en el Penedès, ja que normalment es veuen altres tipus de plantació, envàs o espatllera, perquè m'entengueu, envàs és com s'ha fet tot antigament, o sigui, quan no estava mecanitzat els tractors, no sé si pots veure tu, Jaume,
doncs que fa com aquesta obertura i no porta els ferros que lliguen a la vinya i l'altre és l'espatllera que n'hi ha aquests ferros i la vinya està lligada això és un cultiu mecanitzat això és més d'aquest cultiu més tecnològic de principis de segle i de finals del segle passat doncs el twister no és molt habitual gens habitual jo crec que és autòcton de per esbaltar gairebé
Sí, no sé si se'l van inventar ells, però a mi em va sobtar molt i em va semblar una cosa molt curiosa, allò del Twister. L'escoltem, no? Sí. Escoltem la seva explicació.
Aquí tenim un cep de xarelu en conducció de twister. Està emparrat de forma que el tronc principal va donant el tomb en el pal, que és el seu tutor, i acabem de formar l'hèlix aquí dalt i anem deixant.
Aquí tenim un cep de xarelu en conducció de twister. Està emparrat de forma que el tronc principal va donant el tomb en el pal que és el seu tutor i acabem de formar l'hèlix aquí dalt i anem deixant a cada zona amb distribució diferent
cada cap on sortiran diferents raïms. I així els raïms estan separats, no es molesten uns amb els altres, tenim bona irrigació, bona canòpia de fulles i inclús un paraigüet que fa que els raïms no es cremin.
Doncs això és la vinya en format Twister. Se'ns ha repetit una mica el vídeo perquè hem tingut un petit problema tècnic, però així la idea ens va quedar una mica més clara. Sí, sí, no ho hem fet apostar perquè queda més clar, no? I també el nom i tot. O sigui, són coses, no?, per posar èmfasi. I tant, i tant. I totalment noves.
i totalment noves aquesta vinya de Twister que la veritat és que us recomanem molt també que aneu després a les xarxes del refugi perquè divendres segurament penjarem un vídeo més de resum del que va ser aquesta visita que també podreu veure com és la vinya de Twister així en vídeo que serà una mica més fàcil d'entendre
Però Jordi, seguim amb aquesta visita que ens va fer la Marta, perquè va ser molt especial, perquè és el que tu deies, no vam anar amb aquest tot terreny per camins molt estratets, gairebé per la muntanya, i al final vam acabar en una avenya amb bastanta alçada, on ens vam trobar amb una sorpresa, i és que hi havia uns forns ibers. Sí, sí, doncs allà, en els forns ibers, a part que ens van explicar que se'ls van trobar ells el 2012, que va ser un descobriment del propi celler,
Jaume, tu vas realitzar una cosa que no havies fet mai en ta vida. Mai, mai, mai. I que mai t'havien explicat, que es diu sablaix. Què creus que s'esteix el sablaix aquest? Doncs amb un ganivet, doncs vertim l'ampolla a 45 graus, l'inclinem i amb el ganivet resquem. Un ganivet bastant gran, eh? Bastant gran de tallar el pa. El ganivet del tallar el pa. Resquem l'escomós, quan ja li hem tret, diguéssim, la càpsula,
I en una d'aquestes, a la final, li fotem una bona sotregada i així traiem el... La Marta ens va dir que ens fixéssim justament en la unió de les capes de l'ampolla, perquè una ampolla ja està formada per dues capes, sí, dues capes, no, Jordi, podríem dir? Dues capes que es junten, per tant, tu et fixes en aquesta unió i en aquesta unió...
amb un cop sec i molt potent amb el sable o amb el ganivet del menjar-pà, si ho voleu fer a casa, ho podem obrir de cop i no queden imperfeccions de vidre, per tant, no és perillós perquè surt disparat gràcies al gas que té el propi cava. Però que no és fàcil de fer, eh? No us aneu a matar a casa.
Exacte, anem amb compte, si ho feu anem amb compte. I escolta, això ho podem fer amb l'històric, que és un cava molt especial. Sí, el cava històric és del 2018, estàvem en el fons d'Arcibers i, bueno, bàsicament aquest cava va sortir a l'ES, o sigui, vas fer bastant bé el sablaix, no vas matar ningú. Ho vaig fer perfecte, eh? Ho vaig fer perfecte. A la primera, el primer cop, bum, tot obert.
Sí, sí, no. Jo em vaig tirar cap enrere perquè em feia por liar-la i era un cava amb les tres varietats tradicionals. El xarelo, la macabeu, la parellada... I era un cava, doncs, bastant ontuós, d'aquests que t'ompleva la boca.
i amb uns aromes bastant evolucionats. A mi em va sortir el cafè, no és molt habitual que et surti el cafè perquè he vist altres aromes descriptius que surten d'aquest cava, però ostres, a mi em va agradar aquest toc torrat que tenia, també més color. Era un cava amb molt color, exacte. Sí, sí, sí. No, no, a mi em va agradar moltíssim aquest cava,
i ho vaig disfrutar molt, a més també te'l prens allà, enmig de les venyes, amb els forns cibers al costat. La veritat és que era de postal, com ens vam prendre aquest cava, però Jordi, després d'això, vam anar cap al celler, cap a pròpiament on tenen la sala de màquines, on es fa el vi, on l'embotellen, on el guarden, i aquí sí que vam fer un tast més complet, eh?
Sí, vam anar al celler, vam anar a una part bastant xula, que tenen per fer tastos de vins, i allà vam començar provant el Blanca Cociner. És un cava que es va començar a fer el 2003, i el nom ve de quan va néixer la Blanca, la neboda de la Marta. I bàsicament es fa amb el xarello, el xardonnay, que són dues varietats blanques, i una que és negra, que seria el pinot noir.
I, bueno, la neboda de la Marta ja té 22 anys. Es diu Blanca. Ja es diu Blanca i ja té una edat, però, bueno, és bastant curiós. I el mateix passa amb el Rosat, que es diu Rosa Cusiner, en honor a l'àvia, que va morir en 101 anys. O sigui, una àvia centenària. Sí, sí. O sigui, aquests...
Caves, com ho veiem, no posa per esbaltar i posa coginer perquè són una hora de la família. I demostren com la família coginer s'ha anat fent important en el celler.
en els quals la Marta ens va explicar que eren caves molt ben curats i que els feia molt d'honor posar-los aquests noms. Sí, és de gran honor a la família i la veritat és que, a part que els noms són bons perquè fan referència a la família,
s'ha de dir que també eren molt bons de sabor. Sí, està molt bé. Dos caves molt potents. Jo sí m'he de cava damunt, però et dic el rosat, perquè tu saps, Jordi, que jo soc molt de cava rosat i aquest rosa cociner a mi em va agradar moltíssim. Sí, està estant bé ben fet aquest rossadet. El Jaume és molt de rosat, sempre es queden rosats.
A mi em agrada més el cava blanc, el més tradicional, els rossats doncs sempre em costa una mica més. Molt bé, i escolta Jordi, quin tipus de parietat i vins es fan a les àmfores d'aquest celler, perquè també tenen àmfores en aquest celler i fan fermentació en elles.
Sí, doncs fan ús d'àmfores roges, com en el cas del xarelu, i és una varietal de xarelu al qual es fa servir l'argila autòctona de la funca de les Baix, les torres, on el 2012 van trobar les restes arqueològics del poblat ibèric que us he comentat.
I bàsicament ells mateixos, bé, encara que no una persona, que els hi facin les àmfores i allà, doncs, el vi fermenta, també pot arribar a envellir, segons vagi veient, no?, l'enòloga i vagi dictant, no?, com s'ha de fer aquell vi. Exacte, sí, sí. L'Àmfore roja 23, aquest és el vi. Sí.
Un altre vi que em va cridar l'atenció va ser l'ànfora brissat 22, un vi natural 100% xarelu, que no porta sulfits afegits i té una tenacitat en boca que li aporten les pells, perquè macera i fermenten les pells, diguéssim que seria el vi brissat o orange wine, aquests vins que es fan amb les pells, i el fers amb les pells, macerà i fermenten les pells, tenen aquest tenir, aquesta acepció més d'abstringència...
que normalment sols trobem en els negres, i també tenen més matèria colorant que els altres vins blancs, o sigui, perquè la pell és la que dona el color als vins. Sí, sí, la veritat és que aquest ànfora brisat era molt bo, també, i es notava això, que tenia aquest toc més de tenacitat, perquè les pells, al final, és el que tu deies, li aporten aquest toc més abstringent, i realment, quan provaves a l'ànfora roja i a l'ànfora
brisat, notaves bastant la diferència. Sí, no, es notava la diferència. I també vam provar dos negres i, escolta, això va ser espectacular, també.
Sí, jo... A veure, és que em caso molt, no?, amb alguns, però a mi el vinagre ràdix cirà em va encantar. També el Marta Baltà va ser molt top. Clar, però potser el ràdix et va sorprendre més. Sí, el ràdix cirà, bueno, li diuen rossat, però és de color sirela i en nas té fruita vermella i del bosc, i amb boques fresques i suau i molt poc cos i ja ho sé.
Per mi em recorda un trepat o un pinot noir, però més a un negre que a un rossat, però un negre amb un to més vermell, més que negre. El podríem anomenar vi novell o bajuler, aquell vi que es fa per quan ve l'art de Sant Martí, diguéssim, més o menys cap al novembre, no sé si m'equivoco, quan es mata el porc. O sigui, el vi jove negre.
Aquest vi és molt fàcil de veure i evita discussions a la taula per les persones que volen veure vi blanc i les altres que no volen saber res del vi negre. O sigui, diguéssim que troba l'equilibri entre el consumidor del vi negre i el vi blanc perquè no hi hagi una discussió i puguin trobar un punt intermig
i que els agradi aquests dos consumidors. Exacte, sí, sí, perquè al final és el que dèiem, no? No és un negre com a tal, tampoc és un rosat com a tal, és una cosa que està una mica al mig, no? Està entre mig, és a dir... Sí, amb la Marta vam dir que era un vi vermell. Un vi vermell, jo li diria vi vermell més que rosat, perquè he dit rosat, però per mi allò no és rosat, perquè si algú busca un rosat...
saps? Clar, no és el que t'esperes quan busques un rosat, però és un bé que el que tu deies, no funciona molt bé per gent de diferents gustos, no? Perquè al final, ostres, a mi m'agrada molt el negre, a mi m'agrada molt el blanc. Doncs escolta, un redic cirà t'encantarà perquè li s'encantarà als dos, perquè té una mica dels dos vins. Sí, té una mica dels dos vins, però l'únic que, si busques nens en cos, potser no és el que has de buscar, perquè...
No és un negre en cos, és molt més suau, o sigui, és un vi negre molt suau, bueno, vermell molt suau, que va molt bé, doncs, potser per fer l'aperitiu o per prendre copes. També vam provar a Marta de Baltà 2019 un vi dedicat a l'enòloga Marta, que va ser la que va estar amb nosaltres,
I va ser com l'aneïda compromís, no?, pel que ens va dir. O sigui, ja li van regalar com aquest vi, no?, que portés el seu nom. Sí, sí, que la seva parella va decidir posar aquest vi al nom de la Marta, inclús abans que es casesin. Sí, aquí ja... Per tant, això va ser una declaració d'intencions, eh? Sí, va ser una declaració d'intencions d'aquestes que, home, ja denoten cap on van les coses. I és un monovarietal de cirar...
d'aquells aptes per als wine lovers. No sé si m'havies escoltat pronunciar algun cop aquesta paraula. No, no, tu no ets gaire habitual amb aquests termes. Sí, no ho dic molt. O sigui, per la gent més friki que està disposada potser a treure més diners de la butxaca per grans vins de grans anyades, perquè aquest vi sols es fa en les millors anyades. O sigui, en aquelles anyades, quan el fruit dona una molt bona qualitat, com per exemple la 2019 que vam provar,
Es colleix aquell fruit i es fa aquell vi sols amb aquell fruit en l'anyada 2019. No s'ajunten altres anyades ni es fa tots els anys. És una cosa exclusiva sols d'aquella anyada i també per això té un major valor, no perquè hagi envellit, sinó per al factor de l'anyada, jo et diria que més. També, a veure, que passi més temps al celler encareixes costos,
però aquests vins acostumen a ser els més prestigiats. Sí, sí, sí, un vi molt prestigiós i la veritat és que és el que tu deies, no un vi per ocasions especials. Sí, amb aromes a cuir, a torrat, a vainilla, que combinen molt bé amb les notes de prunes i mores negres.
i amb boca S2, molt ben equilibrat, i amb una bona... Tu saps, Jordi, que jo no soc molt fan d'aquests vins vermells, no, vinegres, perdona, vinegres molt forts... Sí, bueno, pots dir vermells, eh, tampoc. Bueno, sí, sí. Saps, hi ha una teoria que diuen que això del vi vermell no es diu pel... Pel Franco, sí. Sí, sí, ho sé, sí. Però sí, jo no soc molt fan dels vinegres, però aquest vinegre em va encantar perquè, tot i ser fort, ser potent, tenir contundència...
No, no és això que et pesa la boca, ni que et deixa una nota alcohòlica molt forta, no, no. És un vi de molta anyada, 2019, però molt especial i que no se't fa pesat ni molt menys. Tu, Jaume, en quina et quedes dels que vam provar? Doncs mira, és un vi potser més...
Una mica més simple, podríem dir, però a mi em va agradar molt el Cosmic. El Cosmic, no? El Cosmic, que va ser un vi blanc bastant aromàtic, amb tocs bastant de fruita, i a mi em va agradar moltíssim. Home, és molt assequible, val 13 euros, i si voleu un blanc de qualitat aromàtic, escolta, el Cosmic és brutal. El Cosmic és top, és top. I tu, Jordi, amb quina et quedes?
Jo, a veure, em tornaré a repetir, però a mi els negres aquests tan suaus m'encanten. Sí, sí, els ràdics, no? I és que no li puc dir rossat això, li dic vermell, els ràdics aquests, saps? M'encanten perquè, hòstia, et trenquen el cap, saps? Sempre t'han fet creure que el bé negre veu de ser una sabata a la boca, no? Exacte, exacte. Com el que veu el teu pare en un got allà, que, hòstia, tu veus, és un cavernet sauvignon que et rebenta la boca, i, hòstia, això és tot el contrari. A mi m'agrada aquestes coses, no?, que...
que canvien el paradigma i aquest vi canvia el paradigma. Sí, sí, és una cosa molt diferent i la veritat és que s'agraeixen, no?, aquestes propostes i el Ràdio Xira, la veritat, que també us l'aconsellem molt, molt, molt i moltíssim. I Jordi, per acabar, també recomanem des d'aquí que vagin al celler, que el vegin en persona, que vagin a les venyes i, escolta, si teniu l'oportunitat de parlar amb la Marta, feu-ho perquè primer és una gran persona i després una gran professional. Sí, sap moltíssim. O sigui, no és d'aquelles persones que dius, ostres,
Potser està allà perquè està allà, no, no. Està allà perquè realment controla i sap del tema. I perquè és molt vàlida, i tant que sí. És molt vàlida. I tant, i tant que sí. Doncs escolta, Jordi, abans de tancar, recordem que aquesta mateixa tarda publicarem un vídeo a les xarxes per combinar les calçotades. Ara és temps de calçotades, temps de calçots. Per tant, si voleu saber quin vi va perfecte per combinar amb els calçots i amb una calçotada d'aquestes que fem ara...
Doncs no us ho perdeu i a les xarxes. Sí, estimats oients, si necessiteu combinar alguna cosa a les calçotades, teniu una calçotada propera, mireu, aneu directament a Instagram i així resoldreu els vostres problemes. Total, total. Escolta, Jordi, moltes gràcies per venir una setmana més i ens retrobem la setmana vinent. Moltes gràcies. Que vagi molt bé i que vagi super, super bé. Gràcies, adeu. Bona tarda a tots.
I ara sí, passem als butlletins informatius de Catalunya Ràdio i després de Ràdio d'Esvern. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Els papers desclassificats sobre el 23F revelen que sis membres dels serveis d'intel·ligència espanyols van participar o estaven al cas de l'intent de cop d'estat i apunten que el van intentar encobrir. La documentació també recull que el general Alfonso Armada va trucar a Joan Carles I la nit del cop
en una conversa molt tensa, tot i això no transcriuen les converses del rei amb les capitaniers generals ni amb armada. Un altre document dels serveis d'intel·ligència explica que el CECID dona veracitat als rumors de diversos militars que parlen d'un contacte del rei Joan Carles amb el general culpista Milans del Bosch després del 23F i abans del judici. Avui, el 23F ha ressenat el Congrés on Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó se les han tingut per aquesta desclassificació.
Y puestos a desclasificar, desclasifique los contratos que han acabado en mordidas, los viajes de su falcon a Dominicana o quién le financió las primarias. ¿No le parece que también es su responsabilidad, señoría? Alguna cosa que tiene que usted hacer a la semana, que es venir aquí a hacer una sesión de control con una cierta dignidad. Y viene aquí y me lee una sarta de mentiras...
Més notícies amb en Joan Aleixmata. Detingut a Alemanya el presumpte autor de la mort fa més d'un any a Madrid d'Andrei Portnov, exassessor de l'expresident ucranès Viktor Yanukovych, segons ha informat la policia espanyola. En l'operació a Heinsberg, a l'oest del país, s'ha escorcollat també el seu habitatge, tot plegat gràcies a dues euroordres. Els responsables policials consideren que el detingut, del qual no ha transcendit la nacionalitat, és l'autor dels trets que el maig de l'any passat van matar Portnov
a les portes d'una escola de Pozuelo de Alarcón. El jutjat manté el secret de sumari sobre una investigació que continua oberta. L'Iran desqualifica les afirmacions de Donald Trump sobre el seu programa nuclear la vigília d'una nova ronda de negociacions amb els Estats Units. Washington i Teheran es trobaran a Ginebra i, malgrat les acusacions creuades, les dues parts asseguren també que estan disposades a arribar a un acord.
L'arcabisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, fa una crida a tothom, creients i no creients, ha participat a la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya els propers 9 i 10 de juny. Segons ha confirmat el Vaticà, inaugurarà i beneirà la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Omella ha dit a Ràdio Estel que serà un gran esdeveniment.
Catalunya, Barcelona, obrim el cor, acollim el Papa, acollim a tots els que vindran i mostrem-los aquesta fraternitat i aquesta joia de sentir-nos orgullosos d'Antoni Gaudí, orgullosos d'aquesta basílica, orgullosos de la nostra fe cristiana que ens ha transformat el món i que ens ha donat tants signes d'esperança, de comunió i de fraternitat.
I a Vic els delictes han disminuït un 10% l'últim any, segons dades de la Guàrdia Urbana, i els Mossos desquadra l'Ajuntament de Fuig el triomfalisme i demanen més recursos policials a la Generalitat. El que més hi ha són furs, però una de les preocupacions són els delictes sexuals, que han passat de 35 a 37.
El govern espanyol prohibirà la venda de begudes energètiques als menors de 16 anys. Ho ha anunciat el ministre Pablo Bustindo i a Barcelona la prohibició també s'ampliarà als menors de 18 en el cas de les begudes que contenen més de 32 mil·ligams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres.
Els experts alerten que aquestes begudes tenen un efecte negatiu en la salut cardiovascular dels adolescents. Ho ha dit en una entrevista a Tres Catinfo, Jesús Francisco García Gavilán, investigador del grup d'alimentació, nutrició, desenvolupament i salut mental de la Universitat Rovira i Virgili. De hecho, la cafeína en los adultos ya notamos como que tenemos unas taquicardias que nos aumenta la pressión arterial. En los niños eso es todavía más peligroso y ya hay bastantes visitas a las consultas más frecuentes de lo que se debería tener en cuenta que son niños
Principalmente por problemas de taquicardia, por presión arterial demasiado elevada, por problemas de ansiedad que no deberían de tener a estas edades.
I als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça no disposarà encara de la llicència UC per obrir el gol nord al Camp Nou dimarts en la tornada a semifinals de la Copa contra l'Atlètic de Madrid. El davanter francès, Kylian Mbappé, es baixa al Madrid per afrontar la tornada a la repesca de la Champions, partit a les 9 al Bernabéu per unes molesties al genoll.
També serà baixa ja oficial el jugador del Benfica, Prestiani. La UEFA ha desestimat el recurs del club portuguès davant la sanció al jugador per suposats insults racistes a Vinícius en el partit d'anada. Un dels dos possibles rivals del Barça als vuitens podria ser el Newcastle, que ahir va eliminar el Carabac. L'altre sortirà de l'eliminatòria entre el PSG i el Mònica, que començarà amb el 2-3 favorable als francesos.
A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Virtus de Bolonia-Barça, dos quarts de nou, amb la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. I a dos quarts de vuit, a l'Eurolliga femenina, Unigirona-Fenerbahce. Fins aquí les notícies.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara entrevistem el Ramon, el més conegut com a Mont DJ, el DJ de referència a Catalunya i un dels més importants del panorama musical actual. Bona tarda Ramon, què tal estàs?
Què tal, Jaume? Doncs mira, content d'estar aquí escoltant aquest himne futbolístic i de festa. I tant que sí, home, això està sonant a tot arreu, eh? Sí, Déu-n'hi-do. Al Camp Nou, a les prèvies, amb els fans, a les festes majors... De fet, si vols, ja començo amb una anècdota. I tant, i tant. De com neix la idea de fer aquesta versió. Que tot això neix de tornar d'un bolo en aquell moment, crec que era el 2019 o 20, no ho sé...
Tornàvem d'un bolo de Mollet, aquí al costat, més o menys, i vam acabar el bolo i tot el públic va començar a cantar l'Ale, Ale, Ale. I tornant en cotxe anàvem dient, hòstia, ha anat molt bé el bolo i tal i qual. Diu, has vist que la gent, quan ha acabat, cantava això? Hòstia, sí. Diu, sabeu, així hi ha alguns remix, hi vam buscar allà mateix i no hi ha res. Diu, va...
I l'endemà mateix ens hi vam posar i vam masteritzar-ho i tal, i al final, amb una tonteria que neix de fixar-te a què cantar la gent, va sortir d'un tema que realment en el seu moment ja no ho vaig posar i lletra perquè altres equips i altres esports utilitzen aquesta melodia per animar els seus propis equips. Llavors vaig pensar, perquè sigui més global,
No hi posis lletra i canti el que vulgui. I si realment aquí a la Lliga Espanyola, Barça, Osasuna, Elche, altres equips punters l'utilitzen. A part d'altres esports i altres lligues de fora també utilitzen la cançó i res. I fins aquí la meva primera anècdota, gràcies. Molt bé, clar que sí. Escolta, Raman, abans de continuar, m'agradaria que, per si hi ha algun despistat que encara no et conegui, com et definiries què fa amb un DJ?
Mon DJ és un DJI productor català que ha intentat portar la feina del DJI Open Format, que entenint com a DJI Open Format vol dir que poses una mica de tot, doncs ha intentat portar i dignificar molt la figura del DJI Open Format, ja sigui en festivals i festes majors, creant música pròpia, creant, entenc jo, un sou molt característic que se'm pot atribuir més o menys a mi,
I res, sobretot amb sessions de música molt dinàmiques, divertides, defensant també una mica la llengua del nostre país. I res, a partir d'aquí s'anarà creixent, des de fa 10 anys que soc professional d'això, que em dedico exclusivament a això, i fins aquí que estem molt contents de com ha anat tot, de veritat.
Sí, abans d'entrar a l'estudi m'ho comentaves, una miqueta aquesta feina de dignificar també el DJ i que no sigui l'última peça d'una festa. Correcte, correcte.
Sí que és veritat que, el que comentàvem fora d'antena, que aquests últims 4 o 5 anys penso que s'ha donat més notorietat a aquesta nostra feina. Fins llavors potser era com el DJ que acaba la sessió de festa major, que no li donaven importància, que li pagaven mitjans llums, que li baixaven el volum. En canvi, ara, de mica en mica, crec que s'ha fet una tranyina de DJs catalans molt importants i que defensem aquesta posició que tenim, ja no només per tancar la festa major, sinó també per tancar una posició notable dins del cartell.
fa 10 anys que et dediques professionalment. He vist, però, que som gairebé més de 20, no? Sí. Punxant així... Diguem-ne que no és fàcil dedicar-te 100% a això i guanyar-te la vida i poder pagar hipoteques amb això 100%. Llavors, els primers 10 anys vaig compaginar dues feines, la feina que em tenia entre setmana de comercial d'una empresa, i els cap de setmana fent el teu bolo, la teva residència, etcètera, etcètera. Llavors, arriba un moment que has de prendre una decisió i fa molta por i et tires de la piscina i tant de bo ho hagués fet abans...
perquè realment quan dediques tots els seus esforços i la teva energia a un projecte, hòstia, és més fàcil que et surti bé, no? I tant. I a tu d'on et neix això de començar a punxar, de començar a experimentar en música? Bé, jo era molt fiastero i sortia molt de festa, llavors a partir d'aquí estem dient que això és els dos mils i pico llargs,
que jo anava a visitar molt una discoteca de música electrònica que m'agradava molt. Quina la podem conèixer? Sí, era el Disigual de Santa Susana. De Santa Susana al Maresme? Sí, sí. Fins fa dos, tres, quatre, un mes vaig conèixer el Dijoki, o sigui, jo sabia que era el Dijoki resident d'aquella època, que jo m'hi fixava molt, i el vaig conèixer personalment fa res, fa tres o quatre setmanes, i em va dir que em coneixia i que li agradava molt la meva carrera, i dic, hòstia puta...
Neix una mica d'això, de la meva participació, de la sortida de nit, jo enamonat d'aquesta música electrònica en aquell moment, i el que feia era fixar-me en com punxava en aquell cas de vinil, aquest, l'Edgar. Em vaig comprar els meus primers plats a casa, comprava la música, anava a les botigues on l'Edgar comprava la música, aquest i jo, jo comprava els mateixos discos, practicava, tenia els veïns molt contents de tot el veïnat de casa meva mare, seguríssim.
I tot això neix com un hobby, mai amb la intenció que sigui una feina o que no puc dir-te que ha sigut el somni de la meva vida, pensar que em guanyaria la vida amb això. No, no ha sigut així. Ha sigut molt progressiu tot i de mica en mica m'he anat enamorant d'aquesta feina, del que representava, del que m'omplia.
i al final la vida et porta cap a aquest camí, que has de triar una feina o una altra, aposto per això, em surt bé, la veritat, i llavors neix una mica d'això, de la meva vinculació en el món de la nit i que m'agrada molt la música i de veure com disfrutava la gent.
La professió del DJ també entenc que durant aquests anys ha canviat molt amb la tecnologia. Tu ho has dit, vas començar amb vinil, no? I ara el vinil, poqueta cosa. El vinil sí que és veritat que ha quedat com molt mitomen i molt monòmens que els agrada aquest tipus de so, però avui en dia la gent que demana, el meu públic objectiu que tinc jo cada setmana no valora tant la mescla ben feta o la qualitat de so, sinó que volen escoltar la música que coneixen i que els hi posis amb certa gràcia. Exacte, que els faci vibrar, sí.
valora un altre tipus de cosa. Llavors, el que hem fet tots és anar-te adaptant a les diferents etapes que vas viscant. En aquell moment, l'ovinil i les cançons les podies deixar 6 minuts i no passava res, i ara una cançó l'has de canviar cada minut, minut i mig, perquè si no la gent s'avorreix i necessita inputs constants. Ara ho dèiem al principi, que això ja era la meva opinió una mica personal, per mi ets un dels DJs referents aquí a Catalunya i un dels més reconeguts. Com has viscut tu aquest procés, aquest creixement? Perquè té sentit dir en altres ocasions que això és una carrera de fons.
Sens dubte. Jo és el que penso, quan m'escriuen algun dijous que comença o m'ho pregunten, jo sempre els dic, no tinguis pressa, perquè el que puja ràpid, baixa molt ràpid, penso jo, i més ara amb les xarxes, perquè ara és més fàcil fins i tot pujar ràpid, però mantenir-se és molt difícil. Llavors sempre els dic...
que la meva carrera, en el meu cas professional i particular i personal, es valora en gran part amb els promotors perquè tinc una trajectòria llarga i madura i que està molt afincada. I gràcies a això, i també que potser tinc una certa agilitat a fer amb els canvis i les meves sessions són divertides, doncs és un afegit més a que em contractin. Vine a la pregunta.
Com has viscut aquest procés de creixement dins de l'escena? Jo diria que a la meva vida, com a professional, la música meva pròpia és la que m'ha donat a conèixer més. El que tu has produït. Sí. El 2013 vaig fer una cançó que es deia I like sex with my ex, que fa molta gràcia i tal.
Però sí que em va donar a conèixer molt, per exemple, fora de Catalunya. Vaig estar punxant a Sèrgia, Montenegro, a Bòsnia, són països de l'est que va triomfar la cançó. A la lliogoslàvia, eh? Sí, sí. A l'antiga lliogoslàvia. I això també em va obrir les portes internacionals. Llavors, a partir d'aquí, un altre fet important és el primer remix en català important, que és el Volcans de Búhos. El remix que aquest, encara hores d'ara es punxa i que va anar superbé. Llavors, agafar una versió del Bela Chao en aquell moment de la...
de la sèrie... De la Casa de Papel. De la Casa de Papel, correcte, no me'n recordava. I llavors hi ha un moment importantíssim que és que, cot i per cot i remix, juntament amb el Match Day que escoltàvem, i el Serà perquè t'hi amo o serà perquè t'estimo. Llavors aquestes tres s'ajunten en un any. Jo crec que això fa que la gran massa...
Això va ser el teu boom, no? Exacte, això és el boom a nivell català i que de la gent que no està tan relacionada amb la música o amb la festa, doncs posen, hòstia, mon DJ, és el que ha fet això, el que ha fet allò, no? Jo crec que és el gran què. I el 2020 arriba la pandèmia, que jo entenc que és un moment molt complicat per un artista, com ho vius tu, això? Com es supera, també? Amb certesa, perquè com tots pensàvem que serien 15 dies a casa i ja està, i no. I va ser gairebé dos anys, no? Sí, tu fas uns...
fas uns plans a curt plaç, dius, bueno, va, un mes, podem aguantar. Dos mesos, tres mesos. En el meu cas va ser... Vaig aguantar pràcticament... Això va ser el març de 2020, si no m'equivoco, que es va detectar la pandèmia. Vaig aguantar fins al gener del 21...
esperant a veure què passava, i el 21 vaig deixar l'autor, jo soc autònom, vaig deixar de ser autònom, em vaig donar d'alta a una empresa, vaig tornar a fer de comercial, perquè d'algo aneu a viure. Ostres! Llavors, aquest 2021 vam començar a sortir algun bolo i tal i qual, però amb la gent assentada, amb mascaretes, i era com, guàrdia, això no és el que volem, no? Llavors, per sort, doncs, bueno.
Clar, perquè tu abans de la pandèmia havies fet això que m'havies comentat d'anar per Sèrbia i rodar com a DJ. Sí, sí, sí. 2014-2015 havia fet Sèrbia, havia fet Polònia, havia fet Montenegro, sí, sí. Per tant, et va tocar fer una pausa... Sí, no, bueno, era el cap de setmanes, llavors m'agafava un dia per poder marxar, tal i qual, però la feina entre setmanes la mantenia. Sí, sí, però vull dir... Després arriba la pandèmia i et va tocar dir, ostres, si no em puc viure d'això, em toca fer una altra cosa. Evidentment. Et vas buscar les garrafes. I la sort, com que ja ho havia fet, em cauen els anells, vull dir, jo...
Sabia fer altres coses, fer de comercial, i en aquest cas de mobles de cuina, i vaig anar fent de comercial el temps que faci falta. Al final, el que està clar, jo en aquell moment ja tenia la meva filla, vull dir, no, no podia deixar d'ingressar diners a casa. Sí, sí, sí, tu també. Un dels teus grans hits, ho has comentat, és aquest. No me'l puc treure del cap, si vols aquest secret, guanys per tres, l'has de canviar.
disc d'or i la banda sonora de moltes festes. Què significa aquesta cançó per tu? Significa una mica el que comentava, no? Abans, junts, després, sobretot que el gran públic em posés cara i posés nom a la nostra feina, significa moltíssim per mi, perquè a part dels premis que pots aconseguir a través d'aquesta remescla, que és el disc d'or, que és una efemèride única, mai en la vida havia passat que un remix aconseguís aquestes xifres. Una barbaritat, sí.
Llavors, en el panorama català, tant de digoguis com també d'artistes, doncs et situes i et postulen com un artista. Com un referent, sí. Juntament amb en Capde, que vam fer aquest remix, doncs la veritat és que una mica tirant endarrere amb el temps, vam fer la remescla, se'ns va presentar l'opció de fer un remix dels Tiets, no sabíem bé quin dels temes de l'Epic Soler té fer, i mira, jo vaig pensar, agafem aquesta, que la té la Sardana, que té la peculiaritat aquesta. Sí, sí.
Jo crec que el gran secret és que és molt diferent que l'original. L'original va a 90 i escaig bpm, és de velocitat molt lenta, i nosaltres l'avancem amb un ritme electro latino, que aquí és molt conegut al nostre país. Llavors la posem a aquesta velocitat i realment es fa una cançó molt més bailonga. És la velocitat beat per minute. És el bombo, la velocitat que cada cop hi ha un bombo. Sí, sí.
I aquesta cançó, aquest remix de Coti per Coti, per tant, arriba directament des dels tiets que t'ho proposen a tu. No, al revés, nosaltres fem la proposta. També tens en compte això, que la figura del Dijogui a Catalunya ens han hagut de guanyar una miqueta, llavors, del respecte també.
Llavors sempre érem nosaltres els digoguis que havíem d'anar darrere els grups, hola, tal, soc digogui productor, faig música, he fet això, què et sembla si em deixes fer un remix? I això era difícil al principi, però bueno, sí que és veritat que després d'algunes feines que hem fet, ara ens és més fàcil inclús, ja ens truquen els grups perquè volen col·laborar amb nosaltres, ja no només per un remix, sinó per fer cançons conjuntament originals. Com el Miki Núñez, no? Com el Miki, per exemple, amb en Guillem de Bus, també tenim diverses coses i més que vindran. I si hi ha un altre element important també a la teva carrera...
és el Barça.
Has treballat molt pel Barça, que al final, ho has dit abans, és el club que sempre has donat suport. Això m'imagino que és un dels teus somnis, no? Això sí que és bastant heavy. Inclús l'última aparició, la preinauguració aquesta del Camp Nou que vam fer, poder punxar a peu de gespa, conèixer bons jugadors...
Per mi és molt important, ja et dic, soc sòcia des que tenia 5 o 6 anys, he fet els remixos aquests en part perquè funciona molt en pista i ho sento d'acord, i quan va arribar l'opció de la possibilitat de poder punxar per ells em va encantar molt. I això m'ho ha obert portes, com per exemple ara també està el FanZone de TV3, Manjarà Romero, etc. En parlarem. En parlarem i arribarà.
Parça? Jo soc el que els hi deia, soc el que he fet el match day, ah, vale, llavors sí. I es quedant així, no? No, sobretot el col·lectiu més català, casadors, etc., ells són els que posen sempre la cançó al vestuari. Sí, perquè el casador l'havia posat. Exacte, i llavors vaig dir-li directament, mira, tu no em coneixeràs, però soc el que ha fet aquest remix. Ah, puta mare, tal, vale.
Sí, també aquesta cançó que vam escoltar a La Rua, per exemple. Sí, sí, sí. Vull dir que sí que la coneixen, evidentment. Tinc sort que realment tinc molt recolzament tant de els jocs de La Rua, perquè jo no hi soc, però sé que posa molta música que he fet jo i inclús a les prèvies del Camp Nou també sona molta música que he fet jo i això també. Inclús ara, a cada gol del Barça,
La temporada passada sonava el... Serà per aquest estímul, en Buhos i en Dani, i ara sona el remix de Volcans. Sí, sí. A mi m'ha sorprendre, eh, també t'ho deia, que tornessin a recuperar aquesta cançó de Volcans. Ja, a mi també. Jo crec que a tothom, a tothom. Et diré una cosa, crec que estaven entre dues. Estaven entre aquesta o posant la presó, el remix meu també, de la presó del rei de França. Que també la posen al principi del partit. També la posen.
Estaven entre els durs a posar el gol i no sé per què han decidit posar aquesta. Jo posaria l'altre que has dit. No descartis que hi hagi canvis al final. Ramon, com t'arriba aquesta proposta de treballar pel Barça? Pel Barça i amb el Barça?
Jo crec, no m'arriba a través del Barça, sinó m'arriba a través d'una empresa que gestiona els events abans dels partits del Barça. I m'arriba perquè ells veuen que faig els remix del Porto l'Escut al Pit. I que els encaixa molt per l'estadi, perquè la versió original és molt maca, és molt lírica, però potser no té la xitxa. Llavors els agrada molt això i a través d'això els hi passo, tenim contacte amb ells, llavors...
la primera festa que em proposen és anar a la fanzone de la final de Copa del Rei de l'any passat a Sevilla. Vaig allà, va molt bé, els socis ho passa bé, l'aficionat també, és una festa, i després d'aquesta em diuen si arribem a la final de la Copa Europa...
Tu hi seràs. I no va poder ser. I ens van fer el gol a l'Inter de Milà i tu... Ai, Araujo. Exacte. Exacte, exacte. Llavors ve la final, la celebració de la Lliga a Montjuïc contra la Vila Real, que celebra amb la Lliga i també em deixen punxar des de la missa del camp, que va ser una passada. I ara, doncs, ara esperem que dimarts que ve remuntem aquest 4-0 contra la Leite de Madrid. Complicat. I podem anar a Sevilla una altra vegada. I podem anar a Sevilla una altra vegada, tant de bo. Una de les coses més especials que has fet és la tornada al Camp Nou.
Donar aquesta benvinguda... Sí, però ja no tant com a DJ, sinó com a culer, crec jo, perquè entendràs que com a DJ allà la gent... Sí, estàs limitat, no? Sí, la gent no està tant per tu, no saps si la música la poses tu o la poses, saps? L'aficionat està allà al camp i vol veure amb la minya mal fent ballant el Lupita, saps? Però sí que com a soci, hòstia, sí, realment sí. Aquell moment tendre de l'entrevista, el meu pare em va fer soci quan era pedida, el meu pare es mort des del Daniel 9,
I sempre m'havia dit, quan començava la música, em deia, un dia punxaràs aquí. I vaig dir, impossible, impossible, com vols que punxi aquí? Sí que és veritat que punxes d'una manera... O sigui, no soc l'artista principal del Camp Nou, evidentment que no, eh? Però bueno, encara que sigui d'aquesta manera, animant la gent, ja per mi és un fet... Sí, a més, hi ha poca gent que ho hagi fet, eh? Vull dir que també té molt de... Ja, ja, ja. Però bueno, sí que és veritat que no soc... O sigui, la gent ha pagat l'entrada per veure-me. Exacte. Però almenys soc partícep de tot això. I tant, i tant. La veritat que sí.
T'hem vist punxant també en escenaris massius, un d'ells, el Canet Rock, per exemple. Què sent un artista quan n'ha de punxar davant de tanta, tanta, tanta gent? No em fa gens de vèrtic. La veritat és que l'actitud de la gent en aquests festivals és molt bona. La perdisposició de la gent a passar-s'ho bé és molt fàcil. Llavors, és com si els dones una mica del que volen, et porten sol. I en aquests casos, els cançons són molt clares, les que volen, llavors és molt fàcil, sincerament.
Potser és més difícil punxar en espais més petits, amb menys gent, on la gent no ve tant a veure de tu o el que sigui, que és més complicat fer-los a ballar, que no pas en aquests macrospais que realment... Saps el que posar, eh? Saps la tecnia? Sí, sí, sí. I quin escenari has gaudit més? O de quins recordes així va especialment dir, ostres, aquest el vaig gaudir moltíssim. Mira, hi ha... Depèn de com va, hi ha èpoques de...
de dos o tres anys que triomfes molt a una zona de Catalunya i llavors vas allà i et sents com l'alcalde de casa allà perquè et tracten superbé, et truquen cada any per tot, per carnaval, per estiu, per Nadal. Llavors et diré que m'ho he passat molt bé i he disfrutat molt en festivals molt grans i també he disfrutat molt en festes de 200 persones.
El punxar la fanzon de Sevilla em va agradar molt perquè és una cosa diferent que no havia fet, per exemple, em vaig sentir molt satisfet allà, el primer canet rock també, perquè és com, hòstia, estic punxant el canet rock per 25.000 persones, és heavy. El cabró rock també, discoteques mítiques que tenies com hidrolatrades com Cocoa o d'altres importants que no hi havia d'estar mai, doncs estàs allà. I també, doncs, personalment és com un xec bastant important fer-ho, no?
I sortir d'aquí, al final punxar, ara no tinc aquella falera de poder sortir d'aquí per demostrar res, però sortir de Catalunya també no era fàcil, i quan vaig aconseguir-ho, mola. El que passa és que quan surts d'aquí, la gent d'aquí no t'ho valora tant. A vegades tenim això als catalans. Sí, sí.
Penso que valoren més que punxis els llocs grans d'aquí que no punxis el lloc gran de fora. És més, conec Dijoc és molt important els catalans que pungin en llocs molt tops de fora i aquí no. Parlem una mica del 2025 perquè ha estat un any boig per tu. Aquest estiu, més de 70 actuacions. A més, ets pare, tens una dona també, un matrimoni que cuida. Com es gestiona tot això amb aquesta vida d'artista?
Jo et parlo del meu cas, que és el que ho puc parlar més en primera persona. Nosaltres tenim una comunicació molt fluïda amb la meva dona i ella sap que la temporada d'estiu és quan treballem més, hi ha més volum de feina i ella intenta posar-me el màxim de fàcil possible.
Val a dir que ella també té la seva feina i, evidentment, l'ha de fer. Llavors, és trobar la manera d'encaixar la meva feina amb la seva feina, amb alguna iaia, amb els cursets d'estiu, i poder tenir tot això cobert. La nostra filla, evidentment, a l'estiu, als matins, va al casal d'estiu. Aquesta part em soluciona perquè puc dormir durant el matí, llavors a la tarda ja puc estar amb ella i res més. També val a dir que,
No sé com la gent es pot imaginar la vida d'un dijous, que tot és festa i diversió i tot plegat. En realitat, la meva vida és, si tinc un bolo a les dues del matí, allà on sigui, jo dormo a Vic, sopo a Vic, primer de tot. Si tinc temps, descanso una mica abans del bolo, vaig al bolo, punxo i torno corrents per descansar 4 o 5 hores i poder afrontar el segon dia.
no és anar a festa, és anar a treballar, ja sé que ara potser molta gent dirà, hòstia, però sí, és que és així, jo vaig a treballar, m'ho passo molt bé, sí, m'encanta, sí, que participo a la festa de tots, sí, però pràcticament no veig el col, vaig allà, executo el meu xou, que el porto bastant estudiat i vull que sigui un festival, i a partir d'aquí pots descansar el possible per demà oferir el mateix espectacle en un altre lloc.
Clar, perquè el món de la nit sempre ha decedit, no? Que és un món perillós, ple d'excessos, ple de perills. Com fas tu per no caure en aquestes dinamiques? També penso que m'ha vingut ja amb una edat tot això que ja no tinc la temptació de caure de segons què. Llavors jo m'ho agafo, un que sí que m'ha costat molt arribar fins aquí, tampoc ara m'ho jugaré a perdre-ho per qualsevol tonteria.
Però entenc que si això t'arriba en 20 anys, hòstia, que et dediquis al que t'agrada. Que la discoteca siguis... El rei, sí. No sé què, pot ser més fàcil que perdis una mica el nord, no? I al final tens una filla, no? També. Això és el prioritari, no? Sí, sí. Però al final, pensa que moltes vegades jo entro pel darrere de la porta del festival, punxo, el contacte amb la gent és des de lluny, no? Tampoc tinc molt de...
tot i que m'agrada estar molt a prop, però acabo el bolo i surto per darrere i ni em veuen, és que no tinc un contacte molt directe. Però això et dic que no, jo penso també això sumat amb el tema d'aquest, que per l'edat veus les coses diferents, sí que és veritat que et dic, jo també penso...
que ha canviat molt, eh, el tema de la festa. Els 2000 la gent sortia més a l'Oloco, i sortien tres dies i calien, i en canvi ara la gent selecciona molt bé el dia que surt. Sí, sí, és veritat. El tema del Healthy Life, la vida responsable, crec que està molt bé, està molt marcada avui en dia. No es veu tan alcohol, avui en dia. No es veu tan alcohol. Ja t'ho puc dir, eh. Abans hi havia un bar cada cantonada, ara hi ha un gimnàs a cada cantonada. Sí, sí, sí. Ja ha canviat.
I el que em sembla molt bé, eh? I llavors sí que és veritat que la gent selecciona molt bé el dia que surt. Per exemple, un carnaval, un Halloween, la gent surt a muerte. Sí, sí, sí. No, no, sí, sí, totalment. I escolta, Ramon, des de fa ben poquet estàs al FunZone amb el Gerard Romero fent tele i cobrint l'actualitat culer. Com està anant això? I escolta, una nova experiència, no?
Una nova experiència, a mi em va arribar per sorpresa, el Gerard, que hi tinc un vincle ja de fa anys, perquè des que fa la Kings League a les festes de Gijantes jo participava de la música i punxava les seves festes i...
I d'aquí ell em proposa que, doncs això, que tinguin aquest programa i que li agradaria que jo fes aquesta figura el di joc i de posar la música i de participar, quan fos el cas, les converses. Home, d'entrada respecte. Jo no havia fet mai tele, l'última aparició així es van ser amb els pastorets quan tenia 10 anys. Llavors, d'entrada respecte i nervis. Però ara ja que portem 7 programes, si no m'equivoco, ja em sento molt més còmode...
ja sé el dinamisme quin és la tele, ja sé quina manera és la manera d'intervenir, els volums que haig de posar, quan haig de posar la música que toca, i ara estic bé. I a nivell de programa, bé, al final, si t'agrada el futbol i t'agrada el bar, si t'agrada en Gerard, t'agradarà el programa. A partir d'aquí, anem creixent, anem aprenent com...
el que vol la gent de nosaltres, el que podem oferir-los i jo crec que a mica a mica anem a guanyar amb bastanta audiència. L'altre dia vam fer pràcticament un 14 sumant les dues tel·les, que això està molt bé per l'hora que era. I tant. És que es fa tard. Es fa tard, es fa tard. Després de Polònia d'altres quarts d'11 es fa tard i gairebé poques vegades comencem tant d'hora, sempre a les 11 tocades.
Però bé, molt bé. La realitat és que hi ha un equip molt divertit i... Mira, ara estava parlant amb vosaltres i m'acaben d'enviar el guió de demà. És un dia per l'altre i espavila't. La veritat és que es veu des de fora, es veu molt divertit. A mi... Jo t'he de dir que soc molt fan del Dongú, eh? Ah, molt bo. Jean-Marie. I escolta, Ramon, què podem esperar de mon DJ? Ens pots avançar alguna coseta o en què estàs treballant?
Bé, ara sortirà en 15 dies una remescla, és que no puc dir els noms però us posaré en context. Hi ha un grup català que celebra aniversari aquest any, fan un número exacte i agafen un dels seus temes més mítics i li fem una reversió.
i sortirà, si no m'equivoco, en 15 dies. Mira, mira, mira. Després també faré un remix que estem mirant, no crec que sigui oficial, d'Oques Grasses, dels Elefants. Vale. Tinc, a nivell de bolos, com bé has dit, ja pràcticament tinc l'estiu ja tancat i participarem ja amb els enunciats Cabro Roc, Canet Roc, el Talarn, és que no em vull deixar cap, eh? Estic al Cebre, estic al Medusa...
Estic al festival nou d'EDM que fan aquí que es diu Mosaica, aquí a Montmeló, festivals grans. Llavors, les festes majors, ja n'hi han sortint. Amb expectativa de superar aquests 70 del 2025? Ja no tant, jo crec que no, perquè sí que faig bestieses de fer dos o tres bolos a la nit i això és, sisplau, nens, no ho feu, perquè és una locura. Però em costa molt dir que no, perquè m'agrada molt el que faig.
però sí que aquest any hem prioritzat una miqueta potser més la qualitat que la quantitat amb la gent que m'ajuda amb els bolos i sí que és veritat que jo tinc clients de tota la vida que no són bolos molt notoris però és que m'agrada molt i m'ho passo molt i vaig igualment perquè també és important recordar quan tu no ets tan conegut qui et va donar la mà llavors jo això ho tinc molt en compte i pobles petits o comissions de festes que quan el 2017 o 15 o el que fos potser no era més difícil llogar mon digi perquè no era tan conegut
Si van confiar en mi i ara em truquen i em diuen, vols venir? Doncs jo els dic que sí, perquè és que penso que és important i és ètic, moral, que els doni aquesta oportunitat a ells. Ramon, i ara que has estat parlant d'això que cobradores molt en grups catalans, a mi m'agradaria preguntar-te, pels teus gustos musicals, aquests gustos musicals que tu tens, que potser ens poden sorprendre, perquè tu fas...
aquestes elaboracions dels remixes, però potser n'hi ha alguna música que t'agrada molt i que no pots fer remix. Què sols escoltar en el teu dia a dia? Ostres, mira, fem una prova en directe? Ara hauríem el meu Spotify. Bona pregunta, eh, Jordi? Ara fliparàs, perquè clar.
has fet el rap aquest que et va sortir d'entrada la meva filla hi té molta culpa a veure què d'entrada el petit príncep vull un remix del petit príncep llavors vam descobrir la setmana passada vam mirar les pel·lícules de mamma mia amb la meva filla i la meva dona i la meva filla ara escoltant mamma mia a fondo totes les cançons i podcast escolto podcast de música i de que m'agraden i que entrevisten artistes i també penso que aprenc molt molt eh
Però què m'agrada? M'agrada de tot. O sigui, pop, pop, m'agrada el pop, m'agrada inclús puc escoltar música clàssica en un cert moment, m'agrada escoltar versions de house quan estic a casa tranquil.
Abans tenia l'equip de dijòquia a casa i punxava molt sovint, fins que vaig tinguin la filla vaig dir, bueno, ja tot no pot ser, però en aquell em dedicava una hora o dues cada dia a punxar i practicar mescles, cada dia, abans. Ara no, també és veritat, perquè ara punxo dues o tres coses per setmana i ja les provo en directe, llavors si funcionen les aplico a altres shows, no? I ho faig d'aquesta manera, però puc escoltar...
Blur, puc escoltar Guns N' Roses, puc escoltar Oreja i Van Gogh. Sí, sí. En canvi, ho tinc molt clar que, per exemple, segons quines... O sigui, Blur m'agrada molt, però fer una remescla de Blur ara crec que no m'aportarà massa res. No t'aportarà massa. Crec que no, perquè el públic, el que demana de la gent ara és, lamentablement, el top 50 d'Espanya.
Sí que, per exemple, ara he fet el remix de la Itana, de la Superestrella, que va anar superbé. La pegatina del Mari Carmen, que ha anat superbé. Home, és que aquell... Aquest és molt xulo. I he fet el, aprofitant temàtica de Carnaval, el Balà de Boa, que també ha anat força bé, no? La típica cançó del Neymar, no? La mítica, sí. Intento una mica fixar-me en això. Per exemple, ara a Sant Jordi preparo un pack de remixos catalans.
és el que et volia preguntar abans que et fixes molt en les tendències en què s'escolta sí, jo crec que és interessant fer-ho així les tendències i també el calendari el carnaval treu un remix de cançó brasilera ara ve Sant Jordi ja porto 3 anys fent que trec un recopilatori de tots els remissos que he fet durant tot l'any més algun de nou llavors per Sant Jordi surt això inclús farem un remix de Santa Espina ja ho veurem, alguna cosa així i abans d'estiu també treu 3 o 4 remescles que els puguin funcionar a la gent per festa major
Llavors, bueno, fixar-te una mica en el que funciona. Sí que és veritat que el tema dels remix m'ha anat molt bé fins ara, però crec que el pas endavant que haig de fer natural és fer cançons originals. Clar, clar. Llavors, aquest any... De començar a produir, no? Sí. Llavors, com vam fer amb en Miki, que vam treure la cançó aquesta a la barca, aquest any n'hi ha previst dues o tres d'originals més, també. Molt bé. Amb grups. Una Sol i O, una Sol i O,
i tres més en col·laboració amb altres grups catalans, estan coneguts. Estarem pendents, eh? Estarem pendents, clar que sí. I per acabar, ja, Ramon, m'agradaria fer-te un petit joc de preguntes ràpides. Endavant. Endavant, anem-hi. Punxar festivals o festes majors? No puc respondre a les dues. No, no. No puc respondre a les dues. T'has de mullar, t'has de mullar, va. Festes majors. Molt bé. Match day o coti per coti? Match day. Vale. Donar inici a un festi o tancar-lo? Tancar-lo.
Viure sense internet o sense música? Uah! Aquestes són complicades, sempre. Sense música o sense internet, eh?
sense internet guanyant la season a Champions amb el Barça però no pots punxar en tot el 2026 acceptes? ostres que a mi va el pa aquí a mi va el negoci sóc molt del Barça però hòstia si haig de perdre un any de feina potser no i ja per últim per acabar algun consell que ens puguis donar
Si el Consell l'ha d'escoltar un noi que vol ser DJ, una mica vinculat amb el que parlem, que no tingui pressa, que es formi. En el moment que vaig començar no hi havia escoles per formar-te ni hi havia res a això. Llavors, no només que es formi en la manera de punxar o la tècnica de punxar i la producció musical, sinó en altres aspectes del negoci. Perquè ara el DJ no és només un tio que punxa o que pot fer música, sinó que ha de ser...
ha de ser dissenyador, ha de ser gravar-se vídeos, ha de ser moltes coses. Llavors l'espectre és molt ampli, que aprengui sobretot molt de marketing i que entengui que no tot és TikTok ni que tot és tècnica. Crec jo que la carrera del Dijockey és tindre totes les potes aquestes bastant treballades.
tant la producció musical com la tècnica, com saber fer vídeos, com saber relacionar-te amb qui has de conèixer, anar a sopar amb aquella persona que et pot obrir alguna porta, contactes, evidentment, amb tots els mons. Llavors, no centrar-te només, perquè penso que molta gent es centra només en els views i els likes de TikTok,
i que està bé, però conec molts casos que han pujat, gent que ha pujat molt ràpid i que, com que la carrera no és estable, no s'ho sostén, han baixat molt ràpid. Clar, clar, clar. Doncs gràcies per... No, no, gràcies a vosaltres. Per aquest consell i gràcies també per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern. Ha estat tot un honor. Gràcies, Jordi, també per acompanyar-nos. Gràcies. I res, ens anem ballant per les xarxes i pels festivals. Segur que sí. Gràcies a tots. Que vagi molt bé. Molt bé.
Quina liada, serà perquè t'estimo. De matinada, noto que et necessito. Si et veig somriure, saps que de com m'animo. Si em sento tan bé, serà perquè t'estimo. Jo canto el ritme, que excita l'algoritme. És primavera, serà perquè t'estimo. Si agafa ritme, tot el que vull et rimo. Si et canto un himne, serà perquè t'estimo.
Doncs això ha estat l'entrevista amb el món DJ. Ara seguim amb una mica de música, amb una mica més de la seva música. Anem amb la Marina Està Morena Remix.
Monta l'after a l'aquel i van darrere. S'imaginen fan la pel·li. Et posin suau la nit.
Sobre el meu coixí una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí. I ara que poso les llargues, només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi. He passat les nits saltant teulades, però ara em vull
Què passaria si el món deixes de girar i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els uns amics per tot per poder veure que això no és mentida? Què passaria? Que la sort de trobar-nos no són ni només posa d'uns dies.
A les tiendres i en sols han volat els petons que ens han fet durant tota la nit. Voldria ser un ocell caçador de petons per tornar-nos tan ou al meu llit. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sé que vull córrer aquest risc. He passat les nits saltant daulades, però ara em vull quedar aquí.
Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentida. Què passaria? Què passaria si el món deixés de gira i aquest moment durés tota la vida? Si obrís els ulls a mig petó per poder veure que això no és mentida.
I ara sí, arrenquem amb l'últim espai d'avui del programa i arrenquem amb el debut radiofònic de l'Adrià Hernández. Anem amb l'Espacial Motor.
Bona tarda, Adrià, què tal, com estàs? Bona tarda, com estàs, Jaume? Bé, bé, molt bé, molt content que avui estiguis aquí, que t'estrenis en El Refugi, també a la ràdio en general, i res, molt content i amb ganes de començar aquesta nova aventura. La veritat és que és un plaer. I tant que sí. Escolta, Adrià, per començar, anem a presentar una mica què faràs tu i què farem avui.
D'acord, doncs avui el que teníem pensat és dedicar que queda una setmana de cara a la nova temporada de Fórmula 1 i centrar-nos en fer un especial de motor, però centrat concretament en la Fórmula 1. Per tant, anem endavant.
I tant, anem amb la teca i comencem. Què ens espera d'aquesta nova temporada? La veritat és que aquesta temporada promet emocions, perquè aquesta temporada la Fórmula 1 normalment funciona en uns canvis de reglaments, ja en un període de 3-4 anys en els quals hi ha un reglament tècnic i una sèrie de normatives, i aquest any ens trobem davant del que probablement és el canvi de reglament més gran que hi ha hagut en les últimes dècades.
I ara mateix, llavors, el que hi ha són més dubtes que certeses. Tot el que són els equips, ara mateix tenen una estimació d'on es troben, però no tenen la certesa de la realitat. Perquè ara mateix estan fent els primers tests, oi? Sí, exacte. O sigui...
Normalment en una temporada normal el que es fa és una pretemporada de 3-4 dies, normalment a Bahrein, i llavors ja comença temporada. Degut a aquesta temporada que hi ha hagut un canvi de reglamentació tan gran, fa un mes es van fer uns tests a Barcelona, que van ser privats, no van ser televisats, i la setmana passada i l'anterior sí que es van fer uns tests que serien els més habituals a Bahrein, on els equips...
Sí que l'última setmana va ser televisada i la gent va poder veure en directe com era el desenvolupament de la pretemporada. Molt bé. Sí, sí, sí. Al final, per tant, hem d'esperar una temporada amb canvis, oi? Aquesta temporada s'espera amb canvis... De canvi radical. Canvi radical en moltes coses. Això sí, el que passa amb la Fórmula 1 és que al final...
A vegades, com el futbol, sempre pot sortir una temporada en la qual surt un equip que destaqui, trobi una solució tècnica i pugui donar la sorpresa, però l'habitual és que els quatre equips principals segueixin sent els que...
Els que al final acaben guanyant. Sí que va per cicles. L'important és que va per cicles. Sí, és veritat. Vam veure el cicle Mercedes, que va durar molt. Correcte. Després el cicle... Red Bull. Red Bull. I ara a veure si comença el McLaren, o no? Sí, ara el McLaren ha estat els dos últims anys que... Què passa normalment a la Fórmula 1? Perquè no som molt entesos d'aquesta competició...
Quan hi ha un canvi de reglament, sempre hi ha una diferència molt gran entre els equips, perquè clar, cadascú dona la seva solució tècnica que considera, llavors hi ha algú que dona amb la tecla i altres que no. Què passa? Quan es va avançant els anys i es va acabant el reglament,
és quan s'igualen els equips, perquè clar, hi ha un punt en què ja no pots desenvolupar més el cotxe i clar, doncs al final els equips s'acaben igualant. Clar, perquè si no, almenys, si no ho sabies al principi, també li pots copiar del costat una mica. Al final el que es fa és copiar, o sigui, el copiar del que... Hòstia, això funciona, li copio, no? Exacte. Òbviament és complicat, molts dels equips, si copies, o sigui, t'apropes a aquest equip...
que ha sigut l'innovador, però és cert que és més complicat també d'avançar-ho. Això sí, ja ha passat molts cops, hi ha equips que el que canvien és d'estratègia, ja no només a nivell de cotxe, sinó a nivell de pilots, llavors durant diferents temporades ells van canviant.
Llavors, aquesta temporada, l'important és que, clar, les preguntes que m'has fet, serà una temporada on seguirà McLaren sent el millor equip o serà un altre cop repull? Era un revolucionador, no? Ara mateix no se sap. Sí que es pressuposa qui pot ser el que ha entès millor. També amb això del canvi de reglament hi ha dubtes perquè...
A nivell tècnic han comès canvis en motors, en normatives de les bateries, de l'aerodinàmica dels cotxes, que encara no s'entenen molt bé. Fins i tot els propis equips encara no... No ho estan acabant de pensar. Bueno, però és normal, els han de donar un temps. Llavors, doncs clar, això, primer, dintre d'una setmana a Austràlia,
Això és el que et volia preguntar ara. El primer gran premi és a Austràlia, és del 6 al 8 de març, aquest cap de setmana. Correcte. Què podem esperar aquí? Tu has vist ja alguna cosa que et digui, ostres, jo crec que aquests van bé. La predicció... Però bueno, és una bona pregunta, però...
Encara no se sap, és el primer punt. Això sí, veient el que s'ha vist als tests, i com he comentat abans, es pressuposa que algun dels quatre equips principals sigui el que guanyi a Austràlia o doni amb la tecla, per situar aquests quatre grans són Ferrari, McLaren, Red Bull i Mercedes. D'aquests quatre, en els últims anys, són els que al final s'han repartit la meitat de les carreres. Com hem dit abans, durant molt de temps va ser Mercedes, després Red Bull i, posteriorment, McLaren.
Què passa? Pel que s'ha vist en els tests, es pressuposa que el que seria el favorit a guanyar seria Mercedes, per en tema de motor, segons el que es diu Palpado. Mercedes amb quins pilots? Mercedes té ara mateix el britànic George Russell i un jove italià que va debutar l'any passat que es diu Quimi Antonelli.
La veritat és que no és una doble tan coneguda com si, per exemple, té Ferrari amb Hamilton, Verstappen amb Red Bull, que són pilots més que consagrats, cadascun amb Hamilton amb 7 títols mundials, i Verstappen amb 4, és a dir, que ja estan a l'elit de l'elit. Total, total. Llavors, doncs, veurem. Red Bull també ha fet ajuntament amb Ferrari, són els que han donat la sorpresa a aquesta pretemporada,
perquè molts cops el més important a la Fórmula 1 no és només el rendiment, és la fiabilitat. Què significa la fiabilitat? Que el cotxe aguanti tota una carrera i no peti. I llavors s'ha vist que el motor de Red Bull, que ara mateix és tan fort, que ha entrat nou aquesta temporada, i el Ferrari té un motor propi, han sigut molt fiables i el que passa és que normalment en un test els equips no ensenyen tot el seu rendiment
Estar una mica jugant a cap al motor. Es guarden alguna coseta. Exacte, es guarden coses. També els equips juguen amb el combustible. No és el mateix ficar ple, com en un cotxe normal, ple de combustible. Bé, en un cotxe normal no es nota tant, però en un cotxe de Fórmula 1... Clar, que tot el combustible ple vol dir que vas una mica més lent. Clar.
O sigui, vas més lent per volta. Normalment la Fórmula 1 funciona per un minut segon per volta. Llavors, quan més de pes, més lent és el cotxe. Llavors, encara no se sap, però es pot pressuposar que serà un d'aquests quatre equips, especialment Mercedes o Ripoll. Escolta, anem a parlar d'un tema que jo crec que la gent està esperant ja. Escolta, quan parlareu d'això, quan parlareu d'això? Doncs anem a parlar d'això.
A veure, parlem del Nano. Aquesta cançó mítica de Melendi...
Ho diu tot i recorda bons temps. Amb el Renault, no? Amb el Renault d'aquells dos anys on Fernando Alonso va guanyar. Ara no tenim Renault, ara tenim Aston Martin amb el Newey, que suposa que és un dels grans enginyers, i amb l'AMR26. Què està passant?
La veritat és que, igual que parlàvem de sorpreses agradables abans amb Red Bull i Mercedes, aquesta és la més desagradable, però fins i tot pels propis pilots. Hi ha pilots d'altres escuderies, com l'escuderia Alpine, on abans estava Fernando Alonso, abans d'entrar Stop Martin, que el subpilot argentí Franco Colapinto,
deia recentment que li havia sorprès molt el rendiment de Tom Martin per les expectatives que hi havia. Perquè s'entengui, Tom Martin és un equip que té un propietari, el senyor Laurence Stroll, que és un empresari amb un alt poder adquisitiu i que té un pressupost molt elevat i està invertint molt a Tom Martin.
I de fet, els últims anys, normalment els equips quan estan desenvolupant un cotxe tenen un túnel de vent, tenen unes instal·lacions punteres, però què passa? Els equips més petits normalment l'han de compartir amb els grans. I a el Tom Martin què li passava abans? Estava compartint el túnel de vent i part de les instal·lacions de Mercedes. Quan tu tens un túnel de vent o unes instal·lacions pròpies, és més probable que puguis tenir més èxit.
Què ha passat aquí? I per no allunyar-nos més de la teva pregunta. La veritat és que a nivell d'expectatives, principalment, a l'inici serà complicat per a Stop Martin. S'espera que probablement siguin l'últim equip. Ostres. La primera carrera. Ostres. Perquè el problema principal és el motor, el motorista a onda. Vale.
El que s'ha vist en aquests tests és que és l'equip que ha donat menys voltes, l'equip que no ha aconseguit donar més de 10 voltes seguides quan normalment una carrera té una 60 o una 70, i que hi ha hagut diversos moments en els quals a nivell de fiabilitat ha patat el motor.
Llavors, doncs, què està passant? Perquè, clar, Adrià, també hem de posar en context que des de la temporada passada Tom Martin va fitxar el que és considerat el millor enginyer de la Fórmula 1, no? Exacte, m'estava deixant això pel final perquè el senyor Adrian Newey s'ha de menjar part.
Al final, Adrian Newey ha sigut el gurú de l'aerodinàmica dels últims 30 anys. Ja ha guanyat títols amb Red Bull i als 90, ara no recordo l'equip, però també va guanyar una sèrie de campionats mundials. I hi havia moltes expectatives perquè no només per al senyor Adrian Newey, sinó que van fitxar enginyers i diferents directors tècnics de Mercedes i de Red Bull,
i també de McLaren, i llavors hi havia moltes esperances. Què ha passat? El problema principal és el motor. El motor és que ara mateix ni és fiable ni té un rendiment d'uns 50 cavalls, que és una diferència considerable respecte ara mateix el que seria de referència, com he dit abans, al motor Mercedes,
Llavors què està passant? Ara mateix la fàbrica d'Onda que es troba a Japó... Però el motor Honda només està a Stone Martin? Ara mateix sí, això és important. Normalment, això és un altre tema important de la Fórmula 1, els motoristes, per exemple Ferrari, té tres equips els quals entrega el motor, la caixa de canvis, igual que fa Mercedes, igual que fa Red Bull amb el seu filial, el seu equip B. Què passa?
El Tom Martin l'any passat tenia un motor Mercedes que sabies que era fiable i ara ha vingut Honda, que el que sorprèn és que els últims anys ha sigut el motorista de Red Bull i amb els quals s'han guanyat aquests últims 3-4 anys. Ostres, i Red Bull ara amb quin motorista? Amb Ford, amb Ford. És nou això, no? Sí, és nou, no, Ford. Feia molt de temps que no estava en Fórmula 1.
O sigui, temporada de canvis total, eh? Sí, sí, no, no, aquesta temporada també ha entrat Audi, com a escuderia, amb motor propi, també. O sigui, normalment els últims anys ha hagut quatre motoristes, que eren Ferrari, Mercedes, el de Red Bull, que en realitat era Honda, però ara se li diu Red Bull Powertrains,
I Renault, que Renault està amb el Pimper. Renault ha marxat i han vingut. Ford i Audi. Llavors, tornant a Stop Martin, sí que es diu que a la primera carrera de la temporada s'aconseguirà, almenys, tu a terme i solucionar part de la fiabilitat del motor.
Però també l'altre pilot d'Eston Martin té la seva doblada de pilots, és el Fernando Alonso i el fill del propietari, el senyor Estrol. Ups, ups. Llavors, sí, porta moltes temporades i sempre ha hagut allà polèmica respecte al jove Estrol. Sí, sí, però al final qui paga mana, no? Sí, al final... Si vols fer que el teu fill t'ho pagues...
Sempre s'ha criticat, sempre ha hagut la polèmica perquè ha sigut... Estrollo és un bon pilot, això ningú nega, però sí que hi ha molta gent que critica que segueixi allà després de tants anys i sobretot en Fernando Alonso s'havia superat els últims anys. Llavors, què passa? Ahir el que deia és que no només és un tema de motor, sinó que no estan entenent bé el cotxe, que tenen retards de quatre mesos...
Llavors, per fer una conclusió, s'espera que al principi de la temporada per a Stone Martin sigui difícil, però el que s'està veient és que, segons el que s'està indicant tant al Japó com a la fàbrica d'Anglaterra, que és on està Stone Martin, que durant la temporada es podran dur a terme aquests canvis, aquests...
Algunes actualitzacions tècniques en el cotxe que probablement aconseguiran escurçar aquesta diferència que trobarem a la primera carrera de la temporada. Llavors, transmetre un missatge d'optimista, d'optimisme, perquè l'inici serà complicat, però l'important són els finals. Adri, la pregunta del milió, la gran pregunta. Arribarà aquesta temporada la 33, sí o no?
La meva opinió és que jo crec que no, jo crec que no i s'estava dient això abans de començar la temporada tot deia per fi arribarà la 33 després del que va passar fa 3 anys el 2023 que va tenir a tocar Fernando Alonso especialment en aquella carrera de Monaco on es va equivocar el Tom Martin amb els pneumàtics i va guanyar Verstappen
Llavors, doncs, és complicat. Ara mateix és complicat. I si la veiem, la 33 serà la segona part. Jo tenia preparada la cançó del Nano, per si em deies que sí, posar-la a trap. No, però... S'ha de ser realista. S'ha de ser realista. Hi ha molta gent que ven el suflé, no? El que es diu el suflé, que s'ha posat de moda la Fórmula 1D al suflé. Llavors, doncs, hem de baixar el suflé. Doncs sí, l'hem de baixar una miqueta.
Per tant, al principi de la temporada prudència amb aquest Eston Martin s'haurà d'anar millorant aquest cotxe i els primers caps de setmana potser no són els més bonics de veure.
Esperem que això es millori, perquè les expectatives eren molt altes. O sigui, perquè al final tens el millor aerodinamista que hi ha ara mateix, el millor enginyer aerodinàmic, tens un motor al qual suposadament havia guanyat les últimes temporades abans de McLaren, eh? Sí, sí, els Red Bulls. I llavors, doncs, ja ara mateix, doncs, clar, és decepció. Només es pot definir en una paraula decepció el que hi ha ara mateix a Silverstone i al Japó.
Bueno, a veure, esperem que això vagi agafant el camí correcte, perquè abans queda res, menys d'un minut. Hi ha algun altre canvi destacat que vulguis comentar, sobretot en tema de pilots? S'ha mogut algun pilot que diguis, aquest s'ha anat aquí i és important. Hi ha una gran novetat, i és que, a part d'Audi, en realitat ha entrat nou, però ha substituït un equip que ja existia, que és un històric, com s'ha obert, i ha entrat un 11 equip, que és Cadillac,
que entrar a la Fórmula 1 és molt difícil perquè has d'invertir molts milions per poder entrar i llavors aquesta temporada li han deixat entrar al tipa americà Cadillac hi haurà més cotxes? exacte a la Garella hi haurà més cotxes? els últims 10 anys han sigut 20 pilots
amb 10 escuderies, 2 pilots per escuderia i aquesta temporada seran 11 amb 2 pilots per escuderia, per tant 22 molt bé, escolta, doncs això és un canvi també interessant, estarem atents a aquesta temporada de Fórmula 1 perquè realment es veu molt i molt interessant Adrià, gràcies per venir avui gràcies per aquest debut, esperem que t'ho hagis passat bé com nosaltres ens ho hem passat amb tu i res, ens retrobem la setmana vinent. Ha estat un plaer fins la setmana vinent. Gràcies Adrià, adeu
I nosaltres donem per acabat el programa d'avui aquí, en aquest moment. Tanquem el programa del dimecres i ens retrobem demà, com sempre, aquí, a casa vostra, a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi i ens sentim demà. Que vagi molt bé. Tot seguit, les notícies de