L'explicació permetrà contextualitzar el paper d'aquest espai dins el sistema repressió nazi i recordar la memòria de les víctimes. I en societat, l'Associació Dona i Empresa de Sant Just ha presentat el seu programa d'activitats per commemorar el 8 de març.
Dia Internacional de les Dones Treballadores. La presidenta de l'entitat, Pila Mas, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la programació d'enguany combina reivindicació a l'espai públic, la salut emocional i el reconeixement de les trajectòries professionals de les dones del municipi.
L'acte central i més icònic tindrà lloc aquest diumenge amb la repintada del mur feminista situat a la plaça Camoapa. Aquesta acció, que es fa des de l'any 2016, busca renovar el missatge d'unitat sota el lema Igualtat sense excuses. Segons Mas, el disseny es renova en cada edició gràcies a una comissió de treball específica que prepara el mur prèviament per una pintada col·lectiva oberta a tota la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dijous, ja tenim el cap de setmana aquí a propet, a propet el Podem gairebé ja toca. Avui el dia, per tant, una mica ennoblat, boirós, lleig. Dia de lleig, el d'avui ens ha plogut una miqueta també, però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom Informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCut, descobrint la història del barbastre amb el Víctor Cortines. Seguidament, sense filtres, amb l'Ariadna Cruz. I posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Espanya enviarà la fregata Cristóbal Colón al Mediterrani Oriental per reforçar la seguretat de Xipra després dels atacs atribuïts a l'Iran i a la milícia libanesa Hezbollah. Així ho ha confirmat el Ministeri de Defensa, que assegura que aquest desplegament demostra el compromís d'Espanya amb la defensa de la Unió Europea i de la seva frontera oriental. El vaixell espanyol s'integrarà al grup naval liderat pel portaavions francès Charles de Gaulle,
Està previst que el dispositiu arribi a la zona cap al 10 de març, davant les costes de Creta, amb la missió de reforçar la defensa de l'illa mediterrània i també el Regne Unit ha reforçat la seva presència militar al territori. La fregata Cristóbal Colón és la més moderna de l'armada espanyola i compta amb més de 200 tripulants. La seva funció principal serà oferir protecció i defensa aèria i també estar preparada
per donar suport a possibles evacuacions civils si la situació empitjora molt. El govern espanyol defensa que aquest desplegament és una missió estrictament defensiva i de suport a un soci europeu. Segons fons governamentals, donar suport a Xipra no és incompatible amb la decisió d'Espanya, anunciada ahir mateix per Pedro Sánchez, de no participar en l'ofensiva militar dels Estats Units i d'Israel contra l'Iran.
ni tampoc d'utilitzar l'ús de les bases de Rota i Morón en aquesta operació. Paral·lelament, Espanya continua amb les operacions d'evacuació de situadans atrapats a la regió. Aquest dijous han arribat a la base aèria de Torrejón d'Ardoz 171 espanyols repatriats des d'Oman amb un avió de l'exèrcit de l'aire. En total, uns 3.000 espanyols ja han abandonat la zona des de l'inici del conflicte.
El govern espanyol assegura que continuarà avaluant l'evolució de la crisi i mantindrà el suport als socis europeus mentre es mantinguin les tensions a l'Orient Mitjà.
I és que la guerra a la regió continua escalant i ja deixa més de 1.400 víctimes mortals, segons els últims balanços. La majoria de morts s'han registrat a l'Iran amb més de 1.200 víctimes, mentre que els bombardejos també han causat desenes de morts a l'Iban i diverses víctimes a Israel i als països del Golf.
En les últimes hores, Israel ha intensificat els seus atacs sobre Teheran amb bombardejos contra una quarantena d'objectius militars, entre els quals el quartier general d'una unitat especial de l'exèrcit iranià i diversos centres de comandament i també instal·lacions utilitzades per fabricar armament. A més, l'exèrcit iràlia ha demanat als habitants dels suburbis del sud de Beirut, vestió de milícia Hedbola, que evacuin immediatament
les seves llars davant de la possibilitat d'un bombardeig imminent. Mentrestant, l'Iran assegura haver atacat un patroler nord-americà al Golf Pèrsic, un atac que hauria provocat un incendi a la nau. Tot i que aquesta informació no ha pogut ser confirmada oficialment, l'Agència Marítima Britànica ha informat que un patroler ha registrat una explosió davant la costa de Kuwait que podria ser compatible.
L'atenció també s'estès al Càuques. L'Azerbaijan ha denunciat un atac amb drons contra el seu espai aèri que hauria afectat un aeroport i una zona propera a una escola, deixant almenys dos ferits. El govern iranià, però, nega haver llançat aquests drons i assegura que només ataca instal·lacions militars dels seus enemics. La situació continua evolucionant amb molta rapidesa i la comunitat internacional observa amb molta preocupació l'extensió del conflicte a noves regions.
Fins demà!
Econòmicament, el conflicte a l'Orient Mitjà ja presenta les primeres conseqüències. El preu dels combustibles s'ha disparat. Segons dades del Ministeri per la Transició Ecològica, la gasolina ha pujat gairebé un 5%, mentre que el gasoil s'ha encàrit més d'un 7% en només 7 dies. Actualment, el preu mitjà de la gasolina 95 supera els 1,55 euros per litre, mentre que el gasoil es situa al voltant dels 1,54 euros.
A Catalunya l'augment encara ha estat una mica superior, amb increments de més del 5% en la gasolina i prop del 8% en el gasoil. Aquest increment s'explica principalment per la pujada del preu del petroli Brent, que s'ha encarit prop d'un 15% en pocs dies, impulsat pel temor que el conflicte pugui afectar el trànsit marítim
a l'estret d'Hormuz, una ruta clau per al transport mundial de petroli. Els experts adverteixen que si la tensió es manté, els carburants podrien continuar pujant en les pròximes setmanes.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat la decisió de Pedro Sánchez de no permetre l'ús de les bases militars espanyoles per part dels Estats Units i ha defensat que aquesta postura situa Espanya al costat equivocat de la història, diu textualment. En resposta a les consignes de no a la guerra, defensades per l'esquerra, la presidenta madrilenya ha fet unes declaracions molt polèmiques. Sentim-ho.
...con cada hombre para hablar así del sexo masculino. Yo lo lamento, todo mi ánimo, me apoyo. Pero también les animo a irse solas y borrachas por Terán. O, por ejemplo, con minifalda Kabul. Ánimo, vayan allá. Y llevense a sus amigos gays a ver cuándo les van a culgar de las grúas. Porque es así como tratan a la homosexualidad y a las mujeres en esos países tan ensoñados de los que tanto ustedes presumen.
Les paraules d'Ayuso han provocat una forta resposta dels grups de l'oposició, que han acusat la presidenta de radicalitzar el debat polític i han defensat la posició del govern espanyol basada en la diplomàcia i el respecte al dret internacional.
I avui conclou el Mobile World Congress 2026 que s'ha celebrat aquesta setmana a la Fira de Barcelona i ha posat el focus en la intel·ligència artificial i en la creixent connexió entre tecnologia i medicina. Prop de 3.000 expositors han participat en aquest congrés internacional
Can Guany ha celebrat els 20 anys de la seva arribada a la ciutat i ha congregat més de 100.000 visitants. Entre les innovacions presentades destacen nanorobots terapèutics capaços de reduir tumors de bufeta fins a un 90% en assajos preclínics. Es tracta de nanopartícules microscòpiques que poden desplaçar-se dins del cos, detectar el tumor i alliberar-hi medicació de manera molt precisa.
També s'hi ha presentat un axoesquelet robòtic desenvolupat per una empresa catalana, pensat per la rehabilitació de pacients amb lesions medulars, ictus o malalties neurodegeneratives. El dispositiu ja s'utilitza en diversos hospitals públics i ha ajudat a més de 700 pacients a recuperar la seva mobilitat.
Aquestes innovacions mostren com la tecnologia i la intel·ligència artificial estan transformant el futur mundial i de la medicina, amb tractaments cada vegada més precisos i més accessibles.
Només 9.000 patinets elèctrics s'han registrat a Catalunya des que el passat 30 de gener va entrar en vigor la nova normativa que obliga a inscriure aquests vehicles a la Direcció General de Trànsit. A tot l'estat, la xifra arriba a uns 61.000 patinets.
Una quantitat molt baixa, si es té en compte que es calcula que circulen entre 3 i 4 milions d'aquests vehicles. El registre permet obtenir una etiqueta identificativa que actua com una matrícula i és un requisit necessari per poder contractar l'assegurança obligatòria dels vehicles de mobilitat personal.
Des del RAC consideren que el nombre d'inscripcions és molt baix i apunten a una manca d'informació entre els usuaris sobre la nova normativa. La llei preveu sancions d'entre 200 i 800 euros per a aquells conductors que no hagin registrat el seu patinet.
I ara a la informació de Sant Just anem amb els titulars municipals. Saps a quines prestacions i serveis socials tens dret a Sant Just? Un nou simulador de santjust.cat permet consultar de manera fàcil els ajuts i recursos municipals disponibles.
Consulta el programa complet de la primavera literària que comença avui a Sant Just. La iniciativa cultural s'allargarà fins al 24 d'abril amb clubs de lectura, recitals, tallers i activitats per a tots els públics.
Conferència sobre el camp de concentració de Mauthausen de la mà de l'Associació de la Gent Gran de Sant Just. Juli Ochoa oferiria la xerrada el 6 de març al centre social El Milenari per explicar la història del complex de camps nazis de Mauthausen-Gusen. I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona ja tenen candidats definitius. Joan Laporta i Víctor Font han superat el procés de validació de vals i es disputaran la presidència del club en els comissis previstos per al 15 de març. Laporta validat 7.226 signatures.
mentre que Víctor Font n'ha aconseguit 4.440. En canvi, Marc Síria ha quedat fora de la cursa electoral després que la Junta Electoral invalidés 598 dels seus avals. Finalment, la seva candidatura ha quedat a només 90 signatures del mínim necessari per continuar en el procés. L'equip de Síria disposa ara de tres dies per presentar reclamacions davant la Junta Electoral del Club Català.
I la Reial Societat s'ha classificat per a la final de la Copa del Rei cinc anys després, després de superar l'Atlètic Club per 1-0 en el partit de tornada de semifinals. El gol decisiu va arribar al minut 86, quan Miquel Oyarzabal va transformar un penalti assenyalat després d'una revisió del VAR per una falta sobre Jangel Herrera.
Els Donostiarres lluitaran, per tant, pel quart títol de Copa del Rei de la seva història en una final on s'enfrontaran a l'Atlètic de Madrid a la Cartuja, a Sevilla.
I aquest cap de setmana comença amb el Burnet, el Mundial de la Fórmula 1 de 2026. Amb el Gran Premi d'Austràlia com a primera prova d'una temporada que tindrà 24 curses, el britànic Landon Orris es postula com el màxim aspirant al títol i defensarà el títol aconseguit l'any passat. Mentre que el pilot Max Verstappen sembla que tornarà a ser el seu gran rival en la lluita pel campionat.
Pel que fa als pilots espanyols, Fernando Alonso i Carlos Sainz arriben amb dubtes després d'una pretemporada molt complicada. El pilot d'Eston Martin ha reportat grans dificultats a l'hora de conduir el seu monoplaça i tot indica que tindrà un inici de temporada molt complicat. Entre les grans novetats del calendari destaca que Espanya tindrà dos grans premis, amb curses a Barcelona amb un meló i també a Madrid.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui dijous ens toca anar cap al País València amb una de les cançons més reconegudes de l'escena musical valenciana i que ha format part de la banda sonora de diverses generacions per la potència del seu missatge. El missatge de la lletra gira al voltant de la memòria i la rebel·lia compartida. Parlar d'un temps de joventut i de somnis rebels, d'un moment en què caminar pels carrers significava també defensar unes idees i una manera d'entendre el món.
Però al mateix temps és una cançó d'amor, un amor que no és només personal, sinó també col·lectiu, vinculat a la terra i a la nostra cultura. També hi ha una mirada molt clara cap al futur. La lletra parla d'una esperança que encara s'està construint, d'un temps que potser encara no s'ha viscut, però que es desitja amb molta força.
En aquest context, la música es converteix en una manera de recordar que les transformacions col·lectives també neixen dels somnis, de la cultura i de la gent que decideix continuar caminant. La vida, la vida no, la banda, la banda que interpreta aquesta peça, va néixer a la província de Lacan i va estar activa fins al 2017. Durant aquests anys es va convertir en un dels projectes musicals més influents de l'escena valenciana. El seu estil barrejava escà, rigui, rock i també música electrònica.
Sempre amb lletres carregades de compromís social, de defensa de la llengua i també de molta reivindicació cultural. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2013. Forma part del seu cinquè àlbum i és la cançó més reconeguda de la història del grup.
i el grup va reivindicar el català al País València amb una música carregada de crítica social i molt combativa. Què? Com ho tenim? Doncs va, ara sí, que soni quan caminàvem despencat.
quan caminàvem per la desobediència, quan tu i jo teníem son i rebels, quan sobreviure forma part de l'essència, a la meva terra hi ha una puja d'estels, quan caminàvem per els carrers de València, quan tu i jo teníem son i rebels, i amb poemes d'amor vestíem la resistència.
Per camins d'està sembrada avancem, enyorem un temps que no s'ha viscut encara, un passat de lluita accelerada, assaj d'una esperança que camina fermament i transforma aquest present, el cabanyal que resisteix, avui no tinc cap dut, avui t'estima encara més, avui vull fer l'amor de matinada, avui voldria ser un gran deixeble d'estellers, fets murals a les parets. Saps que no vull clària ni riqueses, no vull cartes de promeses enfonsades en el mar, que no vull palaos ni vull princeses, no vull plors ni vull tristeses, comencem a caure.
Caminar.
Caminàvem per la desobediència, quan tu i jo teníem son i revés. Quan sobreviure forma part de l'essència, a la meva terra hi ha una pluja d'estels. Quan caminàvem pels carrers de València, quan tu i jo teníem son i revés. Hi ha poemes d'amor, m'estim la resistència. Fins a un món combat. Quan el bufet em sostenia, una vella llatina navegava contra el vent. En la memòria empresonada, es pugui les corbelles sobre sendes del paper, creix la flor del taronger.
Fins demà!
Fins a un nou combat.
És difícil oblidar les façanes d'aquell temps i els homes que s'estimaven quan la por era setgell i el futur d'aquells infants que miraven els estels, il·lusions d'un gran present.
Tu i jo som revés del temps i la distància, alumnes de l'amor a mans de la insolència. Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit, les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència. Tu i jo som satèl·lits sense rumbar la galàxia, de morts impossibles som la paradoxa, som pretèrits imperfects de la nostra història, som aquell record i no
Fins demà!
Quan tu i jo teníem son i revés, quan sobreviure forma part de l'essència. A la meva terra hi ha una pluja d'estels, quan caminàvem pels carrers de València. Quan tu i jo teníem son i revés, hi ha poemes d'amor bastien la resistència.
Doncs una cançó espectacular, aquest, Quan caminàvem despencat al final, és un tema mític de la música en valencià. A més, que té un missatge molt potent. Però va, ara sí, ens toca passar a l'efemèride del dia.
Avui, 5 de març, es commemora el Dia Internacional per la conscienciació sobre el desarmament i la no proliferació. I crec que aprofitar aquesta efemèride avui és més necessari que mai i que ens hauria de fer aturar un moment i reflexionar.
perquè la situació al nostre món és inquietant. Sembla que lentament estiguem tornant amb temps foscos, els quals, tots plegats, vam jurar no tornar-hi mai més. Només cal mirar l'actualitat, els atacs a l'Iran i la seva resposta, la guerra que continua devastant a Ucraïna, la pau que encara no arriba a Gaza i més d'un centenar de conflictes armats repartits arreu del planeta.
Podem dir, sense gaire por d'equivocar-nos, que estem vivint un dels moments de més tensió internacional des del final de la Segona Guerra Mundial. A tot això s'hi suma una altra realitat molt preocupant, la deriva cada cop més polaritzada i extremista d'alguns líders internacionals, discursos més agressius, menys espai per al diàleg i una política internacional cada vegada més marcada per la confrontació. I això, a mi, sincerament, em fa por.
perquè el destí del món sovint acaba depenent de les decisions d'uns pocs dirigents que només vetllen pels seus interessos individuals. Però tampoc podem mirar només cap a un costat. A l'altra banda dels conflictes també hi trobem règims autoritaris com el de l'Iran i dictadors com Maduro, que tampoc respecten les llibertats ni els drets humans. Sigui com sigui, hi ha una idea que potser hauríem de recordar més sovint. La guerra mai hauria de ser una solució.
Tirar bombes és, en realitat, la sortida més fàcil, és la que no necessita d'entesa, ni de negociació, ni de pactes, simplement elimina l'adversari. Però també és la més destructiva, perquè cada conflicte deixa enrere ciutats destruïdes, desenes de milers de morts innocents, societats totalment trencades i generacions senceres marcades per la violència.
Després de la Guerra Mundial, el món va intentar construir un ordre internacional basat en la cooperació i el desarmament. Era una manera de dir que allò no podia tornar a passar mai més. I potser avui és un bon moment per recuperar aquell esperit.
Perquè el món necessita recuperar aquesta mirada antibèlica i posar fre a l'escalada militar abans que sigui massa tard. Perquè al final la pau no és només l'absència de guerra, és una decisió col·lectiva i encara som a temps de recuperar-la.
Fins demà!
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb FoodCat, amb el Víctor Cortinas.
Molt bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Què tal, bona tarda, doncs molt bé, molt bé, la veritat, molt content, una setmaneta més per aquí, amb FoodCat, amb un nou equip, també, amb més energia, al final, o sigui, és com que cada programa, o sigui, sembla com si tingués... Encara més ganes de venir, no? Exacte, exacte, exacte. Escolta, doncs molt bé, clar, que sí, nosaltres també teníem moltes ganes ja de veure't per aquí, Víctor, perquè al final el trobem a faltar, el trobem a faltar. És que setmana rere setmana, al final, clar, o sigui, passen set dies, llavors, clar, o sigui, quan ens veiem...
dius, està molt bé, perquè pren el programa, però després has d'esperar perquè vingui el nou capítol. Al final, amb el Víctor sempre ens tirem moltes floretes. Ja està bé. Escolta, 25 de febrer avui estem a punt d'acabar el mes. Aquest mes de febrer ha passat volant, trobo. És curtet. Sí, sí, sí. De fet, jo crec que ha passat més ràpid que el mes de gener. El mes de gener, a mi se'm va fer molt llarg. A tu no.
Una miqueta, sí, perquè sí que van començar amb els Reis, no? Cap d'anys i tal, no? Els seus mitjans... Però aquests, entre el 12 i el 25, trobo que són dies molt, molt llargs, tio. Totalment, totalment. Costa, costa, costa, però ara ja estem al febrer. Escolta, a finals de febrer... Acabant el mes, ja. Sí, ja estem al març gairebé i s'avienen cositas.
Sí, perquè ja veus com les portes del mar, és com que ja veus una miqueta el bon temps. Exacte, els dies ja comencen a ser una miqueta més llargs, tot això que ens agrada. Exacte, alguna s'estava en Torrona, també. Ah, ara ja comencen els tardius. Algun queixita, també, eh? No, no, això no.
Doncs sí, doncs sí, va, ja estem a punt d'acabar aquest mes de febrer. Víctor, va, anem a centrar-nos una miqueta, no? Anem a parlar del que ens toca, que és futbol català. Doncs sí, i avui cal dir que FoodCat... N'ha ajudat, que tenim una bona notícia. 20 anys. Ah, 20 anys, perdó.
Escolta, si portes 20 anys fent Foodcat, tenim un problema, eh? El 20 programes, el 20 programes. Doncs sí, sí, Foodcat avui fa 20 programes. Has vist que avui està l'espés jo, eh? No passa res, tranquil·la, això ja passa. Sí, sí, doncs Foodcat, des que vam començar aquesta tercera temporada del refugi amb la incorporació meva, no? Exacte. A Los Comandos, podrem dir. Sí, sí, sí. Doncs vam recuperar Foodcat i ja has fet 20 programes amb mi. Escolta, Víctor, molt content de tenir-te aquí, perquè 20 programes es diuen ràpid,
Però vol dir que has vingut 20 setmanes aquí a la ràdio a complir amb nosaltres i a portar-nos joies del futbol català. I tant, i al final no és fàcil, perquè hi ha molts clubs també, però... Algun punts s'acabaran. Exacte, algun punts s'acabaran, això sí. Però sí que és cert que veure'm un club encara lluny que tingui molt bona història també, al final també m'agrada explicar el suc del club aquell també. I tant, i tant. I ho has de mirar força bé. Doncs Víctor, abans que desvallem l'equip d'avui, hem d'avisar els oients.
Sí. Perquè m'ho hem tingut un petit problema. Pel programa 20, que hauríem de fer alguna cosa especial, doncs el Víctor avui ha decidit portar-nos la història d'un equip que no és dels Països Catalans. Exacte. Que sí que és cert que podria ser que estiguis per la Franja de Catalunya, però és la Unió Esportiva Barbastre. Sí, sí, sí. Crec que avui s'ha anat una nit a la olla, no? Ens hem mudat dels Països Catalans i no pot ser. Sí, sí, però... Perquè una cosa és agafar el creuer, que per les Illes Balears, per exemple. Sí, que ens agrada molt agafar el creuer, eh? Això és veritat, això està clar. Sí, sí.
o baixar cap avall a la comunitat valenciana, però Aragó... Avui marxem a l'Aragó, que bé, tampoc farem el lleig, clar que no. I avui, excepcionalment, mira, podem dir que com a programa 20, fem una excepció, i avui viatgem a l'Aragó a conèixer la història de Barbastre. Digues, digues, digues. Del més fortí Barbastre.
Doncs va, Víctor, anem a conèixer aquesta història del barbastre i, com sempre, hem de començar per la Fundació. Exacte, perquè es va començar a practicar futbol al barbastre l'any 1920, el camp denominat Canterregal.
Encara que es va iniciar amb ganes, les conseqüències de la Guerra Civil, la gran distància que es trobava al camp, van provocar èpoques gairebé sense activitat. Inicialment, l'equip va estar format, entre altres jugadors, per Clavaria, Molentor, Càncer, Cece, Boc, López...
I també la coma. Com a rival de Senyalats, en aquella època hi havia el Monzón, l'Oscar, el Safa i el Discóbol de Zaragoza. Molt bé, doncs una primera etapa que va començar el 1920, però clar, aquests anys són complicats, ja ho sabem, Segona República, després la Guerra Civil, la postguerra, sabem que aquí a Espanya són anys complicats i hem de fer un petit sal endavant perquè això comenci a agafar una dinàmica potser una mica més seriosa, no?
Doncs sí, sí, ho comentàvem la setmana passada amb el Vilanova, o sigui que... No, fa dues, eh, amb el Vilanova. Exacte, sí, perdona, però és veritat, fa dues, fa dues, sí. Però bueno, que és el que comentaves. Seguim perquè ens hem de posar a la dècada dels 40, perquè a partir del 1940 reprenen els partits sense... sent entrenador Ballo, que havia jugat al Barcelona, i jugadors de la pròpia localitat, com Clavero, com era un col·lega nostre, no?,
No és el Jordi, eh? No és el Jordi, no. Que a més tard jugaria el Real C. Grossa i amb aquest impuls l'equip va aconseguir arribar a primera regional. Doncs sí, sí, després d'aquesta guerra civil, que tots sabem que va ocórrer aquí a Espanya, doncs l'equip va començar una altra vegada a màquinar, a tenir una estructura més sòlida. Exacte. I escolta, aquest impuls, com has dit, el va fer arribar a primera regional. Explica'ns això.
Doncs sí, perquè davant d'aquest auge i nou interès, Lluís Alfós va oferir uns terrenys al costat de l'escoixó municipal per construir un camp de futbol i així acostar aquesta activitat a tots els barbestrencs. Molt bé, doncs això és un bon inici després de la postguerra, bé, en plena postguerra, després de la guerra civil, és un bon inici almenys pel barbastre, que també entenc que en aquelles èpogues complicades servia també com una mena de desconnexió.
Sí, i el final també s'estava reconstruir una miqueta, després de la greu guerra era complicat també. Molt bé, doncs ara sí, fem una altra sala endavant i ens anem a la dècada del 50, 1950. Exacte, aquell any s'obté el primer trofeu per a les veterines, aconseguint 100 campions provincials d'aficionats, comptant l'equip amb jugadors com Bamala, Noguero, Blasito, els germans Puyuelo o Vitoré, es diguis, eh?
També recorda de bon grad les campanyes de Muñiz, com a entrenador, han posseït un equip de gran capacitat tècnica on destacaven jugadors com Felipe, els germans Vilar, Espíroz, Alandiz, Cornador i Serreta. Entenc, Víctor, que els coneixes a tots, oi? I tant, i tant, i tant. És cert que, clar, evidentment que no hem estat a aquella època també,
Aquests són els noms destacats, eh? Correcte, són els noms destacats que al final, bé, són els que compren les pàgines de la història del club. I tant, i tant. Sí, sí, sí. També, a més a més, la venda del solar on estava ubicat el camp obliga a desplaçar-se a terrenys on està construït l'actual camp del Barbastre. Amb una inversió de 800.000 pessetes en aquell moment es construeix un camp amb drenatge, gespa, tribuna...
i altres serveis que ho fan un dels millors de la província en aquell moment. Doncs escolta, una inversió important vam fer per tenir un bon estadi a barbastre. A més, el que em sembla significant és que ja s'ubica on s'ubica l'actual. Sí, la veritat que és també un altre èxit per l'entitat. Doncs escolta Víctor, va, una altra sala endavant, una altra dècada més.
Dècada dels 60. Doncs sí, sobre els 60 i amb Máximo Espatolero d'entrenador s'ascendeix a tercera divisió i comptant amb jugadors com Juanjo, Ortega, Barcelona, Danilo, Arnas, Txelo i jugadors de la localitat com Viñuales, Zendejas, Pol, Víctor, Pera o Juanillo. Molt bé. És important també molt destacar aquests jugadors també de l'època
Sobretot els que són locals, no? Els del poble. Exacte, exacte. Sobretot perquè al final són ells els que van anar fent més gran el club, també, i jo crec que sense ells el Bar Barstra avui no estaria on està. Segur que no, segur que no. A més, a la dècada dels 60, com has dit, es va aconseguir aquest ascens a tercera divisió, que escolta, això ja són paraules majors, eh? Correcte, correcte. És molt important, perquè un altre èxit destacat és la tercera plaça del grup amb Rafael Mayoral com a gran realitzador a marcar 20 gols en aquesta temporada. Ostres.
O sigui, el típic killer, eh? Aquest era una... Seria ara una vieja glòria, no?, del fútbol aragonès. Exacte, exacte. A més, la reestructuració de la categoria es fa nacional i es competeix amb rivals tan històrics com Osasuna, Logroñés, Tudelano, Eibar, Òscar i també un club que es diu Arenas. Escolta, doncs això ja són paraules majors, eh? Aquests equips ja són importants, importants, per tant, ja tenim entre les mans...
Un club important com és el Barbastre, ja ho tenim demostrat. I a més et codeges amb equips, com dèiem, no? A Logronyers, a Sura... No està malament, equips d'alt nivell. I tant, i tant que sí. Doncs un altre pas endavant, avui la cosa va de dècades, anem a la dècada dels 70. A les segures temporades, el Barbastre té un dels èxits més grans de la seva història, perquè a la temporada 69-70,
A la Copa del Generalissimo s'elimina el Tarragona, entenc que el gimnès de Tarragona, per caure a mans de l'Ontanià. Tot i aquests trions, es perd la categoria, però ells van aconseguir la Copa del Generalissimo en aquella temporada. La temporada 72 es juga a la... No, no, no, crec que no, eh, Víctor? No? Crec que no l'aconsegueixen, però sí que eliminen el Tarragona, que en aquell moment era un club molt important.
Sort que estàs tu sempre per guiar-me, perquè a vegades no has vist tu. Ja et dic que avui, eh? Aquell any dijous no estic massa... Espera, no passa res, home. El 72-72 cal destacar, això sí que és jugar a la lligueta de scents a la tercera divisió. Per l'intent és impossible,
en sucumbir davant el Huelva. O sigui que van caure eliminats els pleiots contra el Huelva i no van poder ascendre. Però, finalment, la temporada 72-73 s'ascendeix a categoria nacional amb Pedro Arosteí com a entrenador i encara que la temporada següent, la 73-74, es perd l'eliminatòria de permanència davant les Gizires.
A veure, al final van aconseguir una fita molt important que era aquest ascens, tot i que va durar poc, i a l'any següent li va tocar fer una petita pas enrere i tornar a la divisió que estaven. Però bueno, aquestes coses passen. Sí, sí, són també, a vegades també són d'aquests clubs també ascensors, també, que tenen una temporada bona, després baixen... I sempre hem dit que costa molt al final mantenir-se en una divisió tan alta. Al final sembla fàcil, però no, és molt complicat, és molt complicat.
Hi ha molta competitivitat al final cada partit. I tant, doncs escolta Víctor, un altre pas endavant, anem a la dècada dels 80. Sí, perquè després de diverses campanyes en regional preferent, perdent les eliminatòries de 100, a la temporada 82-83, ojo, perquè s'ascendeix a la tercera divisió de nou,
on el president era Francisco Jordán i l'entreador era Mariano Los Certales. Va començar la dècada amb força, un altre cop a tercera divisió, que això ja és pràctic, a mi pràcticament era futbol professional. Doncs sí, sí, perquè seguim en aquesta època, perquè la temporada 83-84, quatre equips, l'Atlantic Monzón, el Saviñanigo i el Jacetano, i el recent ascendit Barbastre,
completen l'aportació de la província d'Osca a la tercera divisió del futbol nacional. Escolta, baixa noms, no? Els noms són complicadets, no? Sí, sí, acceptat. Sabinyanigo i Jacetano. Sí, la veritat que qui es va tenir l'ocorrència de crear un club així... Pot ser un poble, no? Deu ser un poble, suposo, no ho sé.
No, clar, evidentment, però sí que és cert que em sona més bé l'Atlético Monzón, per exemple. Sí, a mi m'agrada, eh, Sabinyanigo. Té com a aura, no? Ara que diuen els joves, ara té com a aura. Però va, seguim, perquè també va haver-hi un subtrac, eh, en aquesta dècada. Sí, a la temporada 84-85 es torna a baixar a regional preferent, recuperant una altra vegada la categoria nacional l'any següent, això sí, o sigui, o sigui, bueno... El que tu deies, eh, club ascensor.
Exacte. En aquesta època era molt de pujar, de baixar, de pujar, baixar, però no assentar-se en una categoria. Correcte. I abans d'acabar aquesta època dels 80, la temporada 88-89, l'he volgut marcar per aquest fet, perquè el 14 de maig de 1989...
Mancant quatre jornades perquè finalitzés la Lliga, l'equip entrenat per Luis Ausberri, aconseja el títol i l'ascens automàtic a l'antiga segona divisió B. Mare meva. Has vist, eh? Tota una fita per història de l'equip representatiu de la ciutat d'Albero i que presideix aquell any José Giveres. Escolta...
Van acabar la dècada per tot l'alt, eh? Totalment. Podem dir que aquesta dècada és la més moguteta, eh? Fins ara. Sí, sí, sí. Descensos, descens, pujades, baixades, i al final, escolta, ho acabes guanyant el títol i anant directament a segona divisió B, que això sí que és brutal, eh? Exacte, el rebot final és aquest, el de segona divisió B. Molt bé, doncs escolta, fem un petit salt endavant una altra vegada. Ens saltem la dècada dels 90?
Perquè no t'haia gaire cosa de destacar, anem directament al 2000, al canvi de segle. Després de diverses temporades a tercera divisió i jugant gairebé a tots els anys el playoff de sense segona B, sense resultats massa positius, al final de la temporada 2000-2001 la junta directiva presidida per José María Buera, després de 8 anys presenta la seva dimissió,
irrevocable fet que origira diversos menys d'incerteses sobre el futur del club. Ostres. O sigui que ja... Per tant, el segle van començar amb mogudes. Sí, amb bastanta inestabilitat. Finalment, 8 aficionats, precis per Joaquín Torres, prenen les regnes del club i s'acaba destituint a Juanjo Bull i agafa les regnes de l'equip Miguel Ángel Porta.
Molt bé, doncs, escolta, Miguel Ángel Laporta, nou entrenador del barbastro en aquesta època nova, on aquests aficionats diuen, escolta, si hi ha problema m'hi poso jo i m'encarrego jo del meu club, clar que sí. Que qui saps, si fos, que pot ser familiar de Laporta igual, eh? No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé, qui sap, qui sap, li haurem de preguntar, li haurem de preguntar.
Doncs va, un petit salt endavant. Anem a la temporada 2005-2006. Després de diverses temporades intentant-ho, la 2005-2006 s'ha aconseguit l'ascens a segona vegada per segona vegada a la història del club, guanyant el Noges i en aquell moment era president José Félix Borillo i l'entrenador, cal destacar-ho perquè era David Navarro. Molt bé.
El mateix entrenador és el que dirigirà a la plantilla de temporada següent, a la mateixa categoria, on malgrat els reforços a la plantilla no s'aconsegueix mantenir la categoria i tornen a la tercera divisió la temporada següent, però havent gaudit de memorar els partits del municipal de Barbastro davant grans equips en aquesta temporada. Al final és el que diem sempre, és molt complicat.
mantenir la categoria, van arribar a segona B, però els va tocar tornar a baixar la tercera. Totalment. Però bueno, no passa res, no passa res. Totalment, totalment. Que ha destacat que el Balbastroa més endavant es reforça la temporada 2007-2008 en tercera divisió i torna a jugar al Playoffs de Sens a la segona B davant l'Angreo, el qual es derrota.
i perdent l'ascens contra el Barça B entrenant per Pep Guardiola, entrenador del Barça en aquell moment. Mira, mira, mira, mira que curiós, mira que curiós això. Exacte. I la solent temporada, no? Exacte, exacte. Això és curiós, que Pep Guardiola al final va saltar del Barça B a guanyar el sextet en un any, és impressionant. És heavy, és heavy. Sí, sí, doncs aquest 2007-2008 el Barbastre va tenir a prop aquest ascens de segona B, però va guanyar contra l'Angreo, però no va guanyar la final contra el Barça B de Pep Guardiola.
Escolta, anem a parlar una miqueta de l'estadi, que saps que m'agrada molt. Sí, sí, sí, que és el Municipal d'Esports de Barbastre. Es va inaugurar el 2 d'octubre de 1966 i cal recordar que té una capacitat de 3.500 espectadors. Com comentàvem fa dues setmanes a la Vina Nova, 3.300, doncs aquesta té...
200 espectadors més. Collons, nano, quina bona memòria, no me'n recordava. A més, per qui no ho sàpiga, una anecta molt bona, l'equip d'animació del Barbastre s'anomena les Brigades Blancs i Vermelles, que s'anomenen així, fent referència als colors de la mateixa entitat. Mira, molt bé, saps que jo he estat a Barbastre, a aquest estadi? És veritat, és veritat.
Vaig anar a cobrir per feina el barbastre Barça de la Copa del Rei de l'any passat i, escolta, molt bon estadi. Era molt humil, un estadi molt humil, però m'ha agradat molt. A més, vaig estar amb les blicades blanc i vermelles aquestes i la veritat és que, escolta, eren gairebé tots nens de la cantera que es deixaven la veu pel seu estadi, pel seu equip i, escolta, aquell estadi tremolava, eh?
Que fort, al final, també. Sí que al principi em va recordar una miqueta salvar les distàncies, esclar, el de Liverpool, no? Era així rectangular, petitet, no? Home, home, home. Per això ho dic salvar les distàncies, esclar, evidentment. Potser estàs tirant una mica massa d'imaginació, però sí, ens hem d'imaginar un club així bastant quadradet, bastant petit, un club, vull dir, un estadi bastant quadradet, petit, bastant petit, eh, realment, bastant petit, però escolta, la veritat és que la gent de Barbarastra és bona gent i animaven, i a mi personalment em tracta molt bé, eh.
Doncs això és important, també, i em sorprèn molt el tema dels nanos, de la cantera, que es deixin els pulmons allà, en aquell partit, també. Home, sí, al final, a Barbastre, el partit aquest contra el Barça, ho van viure, doncs, com ho han de viure? Doncs, amb molta energia, amb molta il·lusió, amb una festa, i al final és una cosa que passa molt poc a la vida, no?, jugar contra el Barça, i tenir el Barça, doncs, el teu poble, significava molt perquè ja hi ha gent...
d'Aragó, que avui estem recordant. Doncs, Víctor, anem a parlar també de l'actualitat, perquè saps que a mi sempre m'agrada parlar de l'actualitat. Totalment. Cal recordar que l'Unió Esportiva d'Arabastra actualment milita a la zona de fredació, concretament en el grup 3, i es situa a la 14a plaça, amb 20 punts a la butxaga.
Llavors, clar, sí que és cert que està a mitja taula, però així que ha de millorar aquesta dinàmica perquè de cara a que no caia el descens, i sí que és cert que últimament està tenint partits irregulars, llavors doncs jo crec que si millora aquesta dinàmica negativa pot com a mínim, bé, arribar a les places de ple i del descens, i qui sap si...
Poder ser un ple de descens i pujar de categoria. Ojalà, ojalà que sí, ojalà que sí. Recordem que el Barbastre està 14. Per tant, podríem dir que mitja taula, mitja taula baixa. I encara queda molta lliga. Sí, queda molta, queda molta. Pot passar de tot encara. I més en aquestes divisions que, bueno, ja sabem que són una autèntica bomba d'energia i de sorpreses, eh? Sí, sí, sí, sí. I tant, i tant.
Doncs sí, sí, Víctor, molt bé. Doncs a veure si el Barbastra acaba de redreçar una mica el seu rumb i acaba aquesta temporada, doncs a veure si podem, dic, celebrant l'ascens o almenys celebrant els play-offs. Totalment. O almenys, mira, et diria, sense patir, que també això ja és una victòria. Això seria un premi per ells també al final. I sobretot comentar-te que en els següents foodcats, tranquil, que tornarem a Catalunya. Ens han desviat una miqueta de la carretera, eh? Que aparegui al final. Sí, sí, sí, no passa res, Víctor, no passa res avui.
Anàvem cap a la franja, però tu, escolta, ens hem passat uns quatre pobles i ens ho hem saltat. Exacte. Però bueno, excepcionalment hem parlat d'un equip d'Aragó que, escolta, que també són els nostres veïns, i també una abraçada, un escalf a la gent d'Aragó, els mañicos, no?, que li diuen. Exacte. Els mañicos, que, escolta, també són bona gent, però nosaltres aquí a FoodCat continuarem parlant dels equips de Catalunya, del País Valencià,
i de les Illes Balears, que són els nostres països catalans. Escolta, mira, Víctor, et llenç una idea. M'agradaria que em portessis un equip de la Catalunya Nord. Perquè també són països catalans, així que podem parlar d'ells. Catalunya Nord podem parlar d'algun equip de Perpinyà o alguna cosa així. Víctor, ja tens feina. Seria històric perquè seria el primer club
que no disputa competicions espanyoles. Totalment, totalment, totalment, totalment. Doncs bé, doncs ja investigaré algun això i tal, i jo crec que serà... Aquell programa serà històric. I tant, i tant, i tant que sí. Doncs Víctor, ara sí, gràcies per venir, gràcies per ser-hi, gràcies per comptar amb nosaltres, gràcies per explicar-nos aquestes joies del futbol català, i en definitiva, gràcies per ser-hi tu. Doncs moltes gràcies, Jaume, a vosaltres, i bé, fins al setmana següent, guapo. Molt bé, que vagi molt bé, gràcies, Víctor. Adeu, que vagi bé, adeu.
Ràdio Desbert. FM 98.1. Ràdio Desbert. Sintonitzes Ràdio Desbert. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ràdio Desbert. 98.1. FM 98.1. Ràdio Desbert.
I al principi de la secció amb el Víctor, quan fèiem FoodCat, heu escoltat que parlàvem del 25 de febrer. Doncs bé, va ser perquè ho vam gravar el 25 de febrer i per coses del directe i per coses de planificació del programa, doncs s'ha hagut de publicar avui. Per tant, que no us penseu que estem bojos, sinó que va ser una cosa que vam gravar amb anterioritat. Ara, abans que toquin les 6, anem a escoltar una mica de música, anem amb el nou tema de Flash i Ice Cream i 30 ufem, anem amb Dorayakis, va.
Amb les cabres a l'estudi, estic d'after no vulguis que et saludi, jove promesa com el Barça el Rooney, soc un bon jean, com el Woody, ho anem bé com en un cant, els clàssics sempre són un puten clan, molta penerola jo estic fumigant, sac neres igual, tot i si un croissant, anem més durs que un action man, culpa del món on anem com el Tarzan, no volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa jo vull la Mulan, sempre al costat del petit no de gran, li roguem l'entrepà al puto gegant, sense casquet, aquí anem volant.
I ara sí, passem als 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio. Bueno, mira.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Donald Trump torna a atacar a Espanya, la qualifica de país perdedor i li recrimina que no actui com un jugador d'equip. En una entrevista al New York Post, Trump adverteix que ell tampoc serà un jugador d'equip i acusa l'estat espanyol de ser molt hostil amb l'Utan. Trump també ha reiterat la seva decepció perquè el Regne Unit no el cedís l'ús de bases militars. El primer ministre britànico i Stammer li ha respost així...
El meu focus està posat a proveir un lideratge tranquil i assenyat. Això vol dir desplegar la nostra fortalesa militar i diplomàtica per protegir la nostra gent. I això vol dir tenir la fortalesa de mantenir-nos ferms en els nostres valors, més enllà de la pressió perquè no ho fem. També ha carregat contra Espanya el president d'Israel. Isaac Herzog afirma que Madrid juga un joc estrany incomprensible en la guerra contra l'Iran i l'acusa d'incomplir el seu paper com a membre de l'OTAN i de la Unió Europea.
La por a la inflació fa caure les borses al gas. El petroli segueixen encarint-se i alimenten un escenari de pujada generalitzades dels preus. El petroli Brent, el de referència a Europa, s'ha encarit un 3% i s'ha situat per sobre dels 84 dòlars al barril.
El preu del gas segueix pujant, tot i que avui ho fa molt moderadament. En aquest context, les borses han tornat a les pèrdues després del rebot d'ahir i avui l'IBEX 35 ha cedit un 1,3%. Les caigudes han estat d'un 1,5% de mitjana en els principals parquets europeus. Wall Street segueix la mateixa tendència, l'or i la plata han deixat pas al dòlar com a valor refugi.
Per primer cop, un tribunal federal nord-americà ordena a l'administració Trump que remborsi els més de 130.000 milions de dòlars recaptats en arancels globals, uns arancels que el Suprem dels Estats Units va invalidar recentment. La resolució l'ha pres ara el Tribunal de Comerç Internacional, que ha fixat una audiència per demà perquè se l'informi de l'inici del procés de retorn dels diners a les empreses afectades.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home a Ripoll com a presumpt autor d'una agressió sexual amb violència a Sant Joan de les Abadeses, al Ripollès. Es tracta d'un home de 30 anys que hauria ferit i retingut la víctima, Girona Maria Rovira. Bona tarda. Els fets van passar ahir cap a les 9 del vespre en un carrer de Sant Joan de les Abadeses, segons fons dels Mossos d'Esquadra.
Avui s'ha detingut un home de 30 anys sense antecedents com a presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual sense penetració amb violència i intimidació. L'home també està acusat d'un delicte de lesions i detenció il·legal. El detingut hauria ferit i retingut la víctima. El cas està ara en fase d'investigació i la policia continua prenent declaració a la víctima i recopilant proves. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Fira de Barcelona, anfitriona del Mobile World Congress, reconeix que la situació de bloqueig aèri a l'Orient Mitjà pot haver influït en el fet que aquesta edició no s'hagi superat el rècord de participació al Saló que avui ha acabat. El director general de la institució, Constantí Serrallonga, afirma que plegar 105.000 participants, 4.000 menys que l'any passat, és igualment un èxit de participació.
Superar els 100.000 és una gran dada. Són 105.000, és una mica inferior a l'any passat i, per tant, hem de suposar que, evidentment, hi ha hagut algun visitant que venint d'alguns territoris o afectat per l'espai aèri tancat que hi ha hagut, no ha pogut finalment venir. Però, per tant, estem en números molt similes a l'any passat, malgrat tot.
Tinc tota la vida per fer-me gran. Ara em toca anar jugant. El festival del grup El Pot Petit, el Festi Pot, ha exhaurit totes les entrades en només 3 hores, un total de 3.000 localitats. El certamen es farà a Sant Pere Pescador a l'Alta Empordà del 12 al 14 de juny.
És la primera edició de la trobada d'animació familiar organitzada per aquest grup, el Pot Petit, i programarà actuacions musicals, tallers i espectacles familiars en un popular càmping de la Costa Brava. Des del Pot Petit, Helena Beguer reconeix que els ha sorprès l'èxit. La veritat és que ajuntar un cap de setmana de càmping amb un cap de setmana cultural ple de música, de concerts, d'espectacles, d'activitats, de tallers en família, sabíem que podria tenir una bona rebuda, però no ens imaginàvem que tant.
Entre les actuacions familiars hi haurà, esclar, un concert del Pol Petit en una de les escasses actuacions que farà el grup empordanès aquest any.
Els esports, Ludvila, bona tarda. Bona tarda, Joan Laporta i Víctor Font. Són els dos únics candidats a la presidència del Barça. Recordem que les eleccions seran diumenge 15 de març. Marc Síria finalment no ha passat el tall i no ha arribat a les 2.336 firmes necessàries per ser candidat.
La jutja del cas Negreira amplia la instrucció del cas sis mesos més perquè considera que la investigació es podria dilatar. Argumenta que encara no hi ha hagut declaració com a investigat del Barça. A l'eurolliga de bàsquet, el Barça visita la pista de l'Olimpia de Milà, dos quarts de nou. Els dos conjunts arriben a aquest enfrontament amb dues derrotes seguides als dos últims partits disputats de l'eurolliga.
Aquest partit i la Barça començarà a dos quarts de nou i el transmetrem a l'aplicació i al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT. També el Barça d'envolta i partit avui de Champions a tres quarts de nou visita la pista del Madeburg Alemany, amb qui es juga la primera posició del grup. I a la Lliga Femenina de Bàsquet, el gallec Pepe Bàsquet, ex-tècnic del Perfumeries Avenida, és el nou entrenador del Cadí La Seu en substitació d'Isaac Fernández. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
La ciutadania de Sant Jus pot consultar quines prestacions i serveis socials té dret a través d'un nou simulador disponible al web, santjus.cat, una eina creada amb el suport de la Diputació de Barcelona per facilitar l'accés a la informació i orientar les persones sobre els recursos disponibles. Els serveis socials municipals, que actuen com a porta d'entrada al sistema d'atenció, estructuren la seva actuació en quatre grans programes segons les necessitats de la població.
Entre aquests destaquen el programa 60 i més, orientat a promoure la bellesa activa i combatre la soledat no desitjada, el programa de dependència, que ofereix serveis com el servei d'atenció domiciliària, la teleassistència o el banc d'ajudes tècniques i el programa Famílies, que inclou ajuts d'alimentació, beques escolars o suport a infants i adolescents. El quart àmbit és el de l'habitatge, que treballa per garantir l'accés i el manteniment de l'habitatge habitual amb recursos com habitatges d'emergència social, ajuts al lloguer o contra la pobresa energètica.
Amb el nou simulador, l'Ajuntament vol fer més accessibles els serveis socials a totes les persones empadronades i reforçar la idea que demanar orientació o suport és un dret per millorar el benestar personal i comunitari. I en cultura, el Centre Social al Milenari acollirà el 6 de març, a dos quarts de 6 de la tarda, una conferència sobre el camp de concentració de Mauthausen a càrrec de Julio Ochoa. L'activitat és organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Jus i vol apropar al públic la història d'un dels principals camps de concentració del règim nazi.
Durant la sessió s'abordarà el funcionament del complex de camps de Mauthausen-Gusen, situat a l'Alta Ústria, que durant el Tercer Reich alemany va operar primer com a camp de concentració i posteriorment com a camp d'extermini. L'explicació permetrà contextualitzar el paper d'aquest espai dins el sistema repressió nazi i recordar la memòria de les víctimes.
I en societat, l'Associació Dona i Empresa de Sant Just ha presentat el seu programa d'activitats per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores. La presidenta de l'entitat, Pila Mas, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que la programació d'enguany combina reivindicació a l'espai públic, la salut emocional i el reconeixement de les trajectòries professionals de les dones del municipi. L'acte central i més icònic tindrà lloc aquest diumenge amb la repintada del mur feminista situat a la plaça Camoapa.
Aquesta acció, que es fa des de l'any 2016, busca renovar el missatge d'unitat sota el lema Igualtat sense excuses. Segons Mas, el disseny es renova en cada edició gràcies a una comissió de treball específica que prepara el mur prèviament per una pintada col·lectiva oberta a tota la ciutadania. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb una cançó. Anem a la meva vera de 31 fam. I d'arribar amb polla fins que em passi d'entris i després et trucaré per explicar-te que tu ja estem a la teva cara. Tu te robe a la teva cara.
Diré més de 20 raons de per què tots els nous amb els que estigui vostè ara no valen re i no valen shit. Però tu això ja ho saps, no t'ho he de repetir. Pare diu que no em veu bé, que està preocupat per tu dies arribant de manià n'heu col·locat. Però què vol que facis si quan el cervell no penses l'únic moment que no recordo que tu ja no estàs aquí. Que tu has marxat.
Però no vols marxar, baby, no deixes de fer mal. Tornem a estar dos sense roba i t'explico la història més trista que mai t'he explicat de l'amor més pur. I crec que quan se para fa tan mal que busques la coranant de barambar. Per respondre les preguntes que el tema ha solucionat, un criu que deu disculpes per no ser res.
És un dilema mental, perquè no entendreu mai el vincle que existia. No entendreu mai, no heu sentit això en la vostra puta vida. Passessin tres vides, a la quarta jo també t'escolliria.
Les baixes són altes perquè ho estàs a la meva vera Sembla que Déu et va posar a la terra perquè trobés la pau en tanta guerra Les baixes són altes perquè ho estàs a la meva vera La pèrdua ha fet cadenes Sento encara les porto llegades per darrere
I ara sí, arrenquem amb Sense Filtres amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, i tu? Molt rient llena, no, avui? Sí, és que avui em fa gràcia les coses, avui. Ah, bueno, vale, vale. Molt bé, molt bé, doncs, Ariadna, avui programes especials perquè no estem sols. No estem sols, tenim la Laura. Hola, Laura. Hola. Hem vingut a fer una entrevista. Molt bé, perfecte, em sembla perfecte. Perquè si no, tant tu i jo és avorrit, llavors... Ah, t'avorreixes amb mi? No...
I llavors dic, bueno, portem una persona i ja està. No, no, sí, sí, quants més siguem més riurem, diuen. Total, doncs això. Molt bé, doncs benvinguda, Laura. Moltes gràcies per portar-me, Ariadna, i moltes gràcies, Jaume, també. No, home, de res, aquí tothom està convidat. Molt bé, i per què has portat-te la Laura?
A veure, avui parlarem sobre un tema com que els joves catalans tenim com molt present, que és el tema de les llengües, dels idiomes que parlem. Ja que vivim en un lloc on hi ha dues llengües, que valen igual, i llavors hi ha molta gent que se sent molt més còmode en una o molt més còmode en una altra. Llavors avui parlarem com d'aquesta cosa de sentir-se més còmode i del que afecta el que la gent et digui, és a dir, com la llengua en general.
Vale, sí, sí. Parlem d'aquesta dualitat, no? Exacte. I les diferents realitats que cadascú té. Sí. Ja sigui per família, per... Pel que sigui. Sí, sí. I per això em portarà l'hora. Molt bé. I avui també estem parlant d'això perquè, suposo que no ho sabràs, però a les xarxes socials, saps qui és la Rebeca Estons? Sí, sí.
Vale, doncs aquesta noia ha tingut com una polèmica molt recent sobre el tema d'aquesta llengua, perquè ella és gallega. I fa poc li han dit com molt de hate per parlar malament gallec. Però ara alhora es explicarà com més en detall com tota la polèmica. O sigui que la idea l'agafes d'aquí, eh? Sí, total. No, no, no, no. Vull veure això de la Rebecca Stones. Per tant, ella és gallega i parla malament... O parla malament, no. No parla malament. Exacte, o sigui... No s'expressa tan bé en gallec. Exacte, exacte. I la van criticar molt.
Molt. Bueno, jo quan vaig veure el vídeo, jo vaig dir, buah, és que me siento muy identificada. Soy jo literal. Sí, sí, literal. Jo vaig pensar en compartir-ho, però sí que és veritat que al principi deia, buah, quina vergonya, perquè és com que molta gent sap que jo, a mi em fa molta cosa parlar català.
I el vídeo bàsicament el que parla és que la Rebecca Stones diu que com ella al seu voltant amb les seves amigues i durant la gran part de la seva infància no ha parlat el gallego, que bàsicament no té aquesta pronunciació, l'èxit, de la mateixa manera que una persona que parla tots els dies, bàsicament. Exacte.
I que, bueno, jo quan vaig veure el vídeo vaig dir, és que em passa igual, i és que vaig parlar amb l'Ari i li vaig dir, uah, és que mira aquest vídeo de pots parlar d'aquest tema, i ella em va dir, doncs vine a la ràdio i parlem les dues. I jo vaig dir, va, mira que em fa vergonya parlar d'aquest tema, però ja no vull que sigui una cosa que em creï inseguretat, sinó que més bé que sigui com una cosa per ajudar a la gent que li passa al mateix camí.
Ni tant, ni tant, ni tant. Doncs sí, la veritat és que és una problemàtica que tampoc m'havia posat jo gaire a pensar en ella, la veritat. O sigui que aquí m'heu sorprès. I clar, és veritat, si al final estàs en un ambient on es parla català i tu potser no et sents tan còmode, al principi això et pot generar una mica d'incomoditat. Clar, sí, sí. I a part intentar-ho i que el que rebi siguin com coses dolentes... Clar, això és el pitjor. Exacte. Que la gent defensa molt la llengua fins que hi ha alguna paraula que es diu a la mena i ja se't tiren el coi i dient...
Sí, sí, ja sabem com va això. Al final sempre ho diem, no? Que la gent té la pell molt fina. Sí, molt. En fi. I, bueno, per això, com una mica relacionat amb tot això, també volia preguntar-li coses de la Laura, no de la seva vida, sinó en general, de com ella pensa això. I...
Que estigui parlant en català és un gran esforç per ella. Jo volia fer, no sé si t'ho va dir, l'entrevista en castellà. I jo t'ho vaig dir que sí. Sí, sí, sí. Però t'he dit, venga, avui he fet una presentació en català i he dit, venga, me lanço, estoy a tope. Sí, sí, jo, a veure, a mi el que em va dir l'Ariadna va ser vol parlar en castellà, no sé què, tal, i vaig dir, bueno, pues cap problema, no passa res. I jo em pensava que, o sigui, bueno, cal que...
El català tindries una pitjor pronunciació. És perfecte que sí. I ho fa molt bé. Ja parlarem. Només et dic que... Jo no la dic. Comencem a fer-li preguntes. Per fer-li preguntes, no al final...
Durant la teva infantesa i adolescència, abans d'entrar a la universitat, perquè crec que la universitat va ser com un punt abans i després, el català estava present a la teva vida o no? O sigui, clar, jo a casa no parlo català. I amb els meus amics tampoc parlava català. Al col·le sí que parlava català,
A les assassinatures la majoria era en català, però després vaig passar a l'institut i sí que és veritat que molts profes parlaven en català i altres que no. I jo crec que això sí que va ser com... A més, és a dir, jo per exemple feia una presentació i no se m'exigia un català perfecte. Si jo m'equivocava en alguna pronunciació o alguna cosa, no em deien, ei, que has fet això malament, saps? I jo sempre he pensat que jo tenia un català perfecte. Era en plan, uau, és que hablo genial el català. Però bueno...
I en quin moment va ser que dius, ostres, potser no el parlo tan bé com em pensava? Clar, jo vaig arribar a la uni i va ser com, ostres, la gent aquí parla català i parla molt bé català, saps? Jo estic dient coses, metia unos castellanismos increïbles i la gent no parlava així. O la pronunciació, jo, per exemple, la esa sonora mai l'havia fet. O sigui, per a mi no existia. És que és molt loco, o sigui, és muy loco.
És com, jo crec que una persona que m'escolta diu, uau, però com la S sonora, doncs no, no... Jo crec que una persona que no ha parlat català era com diferent, saps? Sí, sí, sí. Tu sí, clar, si al final no estàs acostumat, és que és difícil. I al final els idiomes són d'anar a parlar-los, perquè si no els parles, se t'acaben perdent. Per molt que sàpigues com es fa. I a mi també em va passar a la uni, eh? Jo crec que a tots.
Perquè ve gent de molts llocs i, vale, sí, jo parlo català i l'he parlat sempre, però hi ha gent que parla molt bé el català. I en paraules perfectes, jo també fico molts castellanismes en molts llocs. Sí, perquè al final, almenys aquí, tots tres compartim una cosa. Sí. Tots tres som d'Hospitalet, que no és el territori més catalanoparlant. No. De fet, no.
I al final això, d'on véns, també és important. És important i afecta molt perquè sí que és veritat que a l'escola, per exemple, els meus amics, gairebé tots, parlem en castellà. I tots els meus amics del barri parlem en castellà. I això no és ni bon ni dolent, però sí que et condiciona. És. Jo he de dir que és 50-50, eh? Sí, jo tinc molts amics que parlen en castellà, la majoria, però tinc els més amics amb més amics en català. I llavors és com, bueno...
El grup som 6, llavors hi ha 3 i 3, llavors t'adaptes. A mi el que me passava és que quan era petita, jo anava a casa d'una amiga que parlava català amb la seva família i era com, uau, que bien hablan. I jo arribava a casa meva i era com, ostres, quiero hablar català. I moltes vegades li deia a la meva mare, uau, podem parlar català? Durava 5 minutos.
Jo crec que és una conversa que tothom hem tingut. Sí, no? Vinga, anem a parlar en català entre tots. Sí, sí, sí, totalment. A més, a mi sí que el que em va passar va ser que amb molts amics parlava en castellà i dius, però per què ho estem fent? Si tu parles català a casa i jo parlo català a casa. I al final també va ser una presa de consciència i dir, no, va, anem a parlar en català. O sigui que també t'està posicionant una mica perquè és que si no, tires per lo fàcil que a vegades és seguir el manat. I també com coneixes a la gent també afecta molt. Sí, sí, sí. Molt.
Perquè, per exemple, jo amb la Laura ens hem conegut en castellà, però quan estem tots parlem en català i jo quan parlo amb ella canvio, saps? Ja, sí, sí. I aleshores és com, bueno, això també, és com conèixer la gent. Sí, quan et marques, quan comences a parlar amb una persona en un idioma és molt difícil després canviar. Molt, sí, sí. Molt, molt, molt, totalment, totalment.
Tens més preguntes, Ariadna? Sí, tinc més. Ens hem saltat com tres amb tot el que hem parlat. Ara ve la part de viure males experiències i la pregunta era si en algun moment has viscut alguna mala experiència per a aquest tema per intentar parlar català i que et diguin alguna cosa.
Sí, o sigui, de fet, jo crec que això és el que afecta, bàsicament, a la gent. Que et diguin alguna cosa i tu ja, directament, ja tens una inseguretat i ja no vols seguir parlant català, saps? Ja, directament, ja passes al castellà. I, és que, què dir-te? O sigui, la...
No sé, realmente la lengua que no se habla es la que se habla mal, ¿no? Algo así era la frase. Sí, sí, sí. O sigui que no sé...
Bàsicament això. No, sí, que, o sigui, males experiències, jo crec que tothom he viscut, jo crec, fins la persona que millor parli català, que no sé què, a vegades se t'escava alguna cosa, ves com en castella també. Però sí que és veritat que hi ha com molta cosa de, si no ho parlo perfecte, no ho he de parlar perquè potser em diuen algú, tal, no sé què. Però jo crec que això és com l'error també, perquè molta gent diu, sí, hem de protegir el català, però després a l'àmnima que algú ho intenta...
I això he vist molt com que amb gent de fora, rotllo de fora d'Espanya, de fora de Catalunya, s'intenten parlar el català com que és molt guai, se'ls aplaudeix molt, però una persona de Catalunya que el parla...
és com que ja no és tan guai, saps? Llavors és com... Sí, sí, sí. Clar, jo també ho estava pensant des del principi i dic, ostres, aquí una persona que és catalana que potser no el parla tant perquè no l'ha parlat tant a casa i parla una mica malament i ja ens tirem a sobre i en canvi un guiri ens diu bon dia i ens pensem que està fent el gran esforç de la seva vida. Exacte, exacte. Totalment. Llavors jo crec que ens ho hem de mirar. Sí, sí, sí, totalment, totalment d'acord. I al final és que és això, és anar practicant-ho i també és el que deia la Laura, jo crec que al final si parles la llengua això és l'important.
Total. Vull dir que sí, evidentment, si pots anar aprenent-la i anar corregint algunes coses que fas malament, està bé. Però el més important és parlar-la. I més si parlem del català, que és una llengua que realment està en perill. I que s'ha de parlar sempre. Sí, sí. I que és preciosa. Sí, sí. Jo amo el català. És que...
Perfecto. Sí, que te diguin, per exemple, t'estimo, és molt més bonic que te quiero. T'ho juro que ho anava a dir. És que sí, eh? T'ho juro que ho anava a dir. O un petó, en comptes d'un beso, és que és molt més bonic. És molt més mono el català que el castellà. Jo sempre ho he pensat. Sí, sí, jo també, la veritat és que t'estimo, sembla que tingui més valor que un te quiero. Exacte. Te quiero és com voler ràpid, no? Fins i tot, els insults, ojo, eh, en català... En català són molt top. Sí.
Això també és un debat, perquè diuen que els insults en català no fan por. No, però són més rebuscats, són més divertits. Sí, clar, són divertits, però clar. O sigui, que et diguin abraçafanals, per exemple, és molt més divertit que et diguin alguna altra cosa. No, no, això és veritat, això és veritat, això és veritat. Aquí tenim bon repartari, també.
Sí, sí. I, bueno, relacionat amb allò d'abans, que ja has dit una mica que com creus que aquestes experiències dolentes i tal, doncs sí que afecten a la gent. Per exemple, algun exemple que diguis, doncs mira, una amiga meva ha viscut això o...
No ho sé, però moltes vegades he parlat amb amigues que tenen un grup d'amigues i totes són de fora i parlen en català i ella parla castellà. Moltes vegades s'ha trobat, crec que van anar al Canet i li van dir, escolta, aquí parla català perquè si no te vas fora. Mare meva.
O sigui que entenc una mica perquè, ostres, no sé, estàs en el canet, és com un altre rotllo o tal, però crec que no hace falta, està, és extrem. Jo tinc una amiga de Màlaga que va venir, bueno, estudia a Madrid, però va venir de Madrid a Barcelona per veure el Cabre Rock, vull dir, i no parlava el català, evidentment.
Clar, clar, o sigui... Què vol dir? Que a sobre que dones suport a la cultura catalana... Sí, sí, és el que hem dit abans. La gent que ve de fora, que parla anglès i diu bon dia, un cafè, superbé. Però la gent d'aquí és com que ja és dolent, saps? No, no, sí, sí, totalment. I Laura, una pregunta. Tu quan vas notar que estaves una mica més enrere que les teves companyes de la universitat en el tema del català, vas intentar fer alguna cosa per millorar o per sentir-te més còmoda?
Sí, bé, de fet jo crec que des que soc com més amiga de l'Ariana i de tota aquesta gent, jo crec que parlo més el català però perquè, bé, no sé si m'hi vaig avançar. Jo crec que això és una altra pregunta. Digues, digues. Però bàsicament jo crec que fa molt l'entorn. És a dir, si jo em sento segura per parlar català, és a dir, amb ells, per exemple, jo parlo català perquè sé que no em jutjaran, saps? Clar, clar, clar.
Però si estic en un entorn, jo què sé, que no conec res a ningú i tal, sí que potser fa més coses i no parlo català. O sigui, ja directament parlo el castellà, saps? Sí, perquè encara tens aquesta por que et diguin alguna cosa. Sí, una mica, una mica, la veritat. Home, és que, per exemple, és que també com nosaltres amb l'anglès, bueno, jo amb l'anglès, per exemple, que jo he anat a Londres fa res,
O sigui, molt bé. Molt guai, la veritat. Si no ho ha anat a neu, és molt guai. I clar, jo parlo anglès perquè havia de parlar anglès, però jo aquí me'n vaig a qualsevol lloc i em fa molta vergonya parlar anglès. Llavors, i jo sé parlar anglès, perquè porto molts anys estudiant, però és això que necessites com la confiança que ningú et jutjarà, ningú et dirà res i tal, perquè al final, bueno, és el que vam parlar la setmana passada, de les vergonyes i tal. És veritat. Doncs això.
Com m'ho enllàs tot, eh? És que són perfectes. No, és molt bona, és molt bona, Ariadna.
Sí, sí, no sé, jo, tipus, quan estàvem parlant de fer això i tal, jo vaig dir, és que a mi em passa, el que a tu et passa amb el català, a mi em passa amb l'anglès. I a molta gent li passarà. Sí, sí, sí, al final és molt comú. Total. Sí, sí, sí, i que, bueno, al final és això, el que ha dit d'estar en un entorn de gent que, no que confiï, sinó que sàpigues que no et jutjaran per qual tipus... Clar, clar, clar. I al final entenc que de practicar-lo, de parlar-lo cada cop més a la universitat, cada cop, notes que...
Sí, sí, sí. També he de dir que, per exemple, a casa de la meva parella, allà parlen català i jo crec que he millorat gràcies a això. Bàsicament, com ells parlen català, és com que, no que m'obligui, però sí que dic, va, vaig a esforçar-me i vaig a parlar català, saps? Perquè m'agrada parlar en català més i jo crec que allà hem millorat molt. Molt bé.
i d'escoltar-nos de nosaltres també sí, sí, sí, totalment a mi el català de l'Ari m'encanta m'encanta sempre m'ho diu és català d'Hospitalet total, total a mi sempre m'ha dit que soc molt de Barcelona sí que tinc molt de Barcelona de maco, no? sí, sí, sí, però bueno no sé, jo és el que tinc no, però sí, o sigui com que el resum que volíem fer no aquí parlar de la gent que parla i no parla és com que s'ha d'intentar parlar perquè si no s'intenta, doncs és que no faràs res
No, no, i que no s'ha de tenir por. I sobretot un missatge també a la gent que ens escolti, no, de no jutjar, escolta, de donar suport i no criticar el parlar d'una persona perquè és una cosa que realment ho fem molt. Totalment. Molt. Sí, sí. Jo he vist molta gent que ho fa, eh? Jo no ho he fet mai perquè és una cosa que no cal, però he escoltat a molta gent de, però si aquesta paraula que ha dit no sé què, no sé quant, doncs jo què sé, deixa-la en pau, saps? A sobre que no és que s'esforci, sinó que parla la llengua que vol parlar,
no et pots escarixar d'una cosa no pots escarixar-te que no vols que es mori la llengua
Sí, sí, i després criticar. I després criticar. Total, total, total. No, no, sí, és que aquí també a vegades els catalans som una mica tiquis-miquis. Sí. I les coses com són. I també els cantants, això es veu molt ara amb els cantants, amb la musca, 31 fa, tota la gent que ja diuen una cosa malament i és com, no, és que català... Sí, exacte. I les cançons que estan fent totes en català perquè volen,
Sí, o quan fan una paraula i la castellanitzen, no? Coses d'aquestes i que la gent se li tira a sobre i dius, hosti, a tu ets imbècil. Sí, literal. Perquè al final t'estan fent, és un grup molt put en català, que està cantant en català perquè vol i perquè et digui, jo què sé, és que no se m'ocorregut, no se m'ocorregut ningú. La Rosalia, allò de compleans. Sí, compleans, sí. Si li rima millor d'aniversari, ja està. Sí, sí. Se deixa-la en pau. O amb la Moixca també s'han ficat molt en aquest tema.
Sí, sí, sí, amb tots, jo diria, amb tots aquests urbanos que Treinteu fan, Flegeix, amb tots aquests que diuen alguna castellanada, tio, és igual, és que és igual. Literal, literal, o sigui, et senta-te en tota la cançó, o sigui, senta-te en tota la cançó que és en català, en aquella paraula que potser, vale, sí, no és la més adequada, però bueno, és que els nens no aprendran d'ells, saps? O sigui, no sé, jo crec que és una cosa que hem de reflexionar com a societat. Total, total, i que a part després, amb la música, molta gent aprèn el català, eh?
Literal, igual que l'anglès, jo a itàlia estic parlant música a Duolingo, però... A veure, a veure parlem a itàlia. No, saps què passa, que és que ja no puc. Un dia fem el programa a itàlia. Vinga, va. El xapurrem, el xapurrem. Deixa'm una mica d'esto, de marge. Una mica més de Duolingo, no? Sí, sí, sisplau. Va, bé, molt bé.
No, però sí, la música també és una cosa així. És que jo crec que ens queixem però ens tirem com pedres al nostre desto. Al nostre aterrat. Això, gràcies. Bueno, de fet, la música en català jo crec que cada vegada arriba més com a altres territoris d'Espanya que abans. La Marina està morena, ojo, eh? Ojo, la Marina està morena. El meu poble, en Extremadura, a tope tot l'estiu. Sí, sí, jo igual. Jo tinc una mica, perquè vaig anar a Erasmus, i una mica d'Àvila,
Prototip d'Homa d'Àvila, o sigui, tireu de prejudici, tireu de prejudici, cantant la Marina està morena. És que és fort, és molt fort. No sé, és això una mica com el que volíem dir. O sigui, sí, que l'he portat també perquè és com una persona que s'expressa molt en el sentit que no em sento còmoda, no sé què.
i jo sempre li he dit que s'ha de provar si no ho proves i no parles i no et veus però si la cagues la cagues vull dir ja està que ningú et vindrà a pagar a casa perquè has dit una paraula malament no no sí sí totalment i a més amb la professió que hem escollit exacte no podem tenir vergonyes exacte i jo les tinc eh però bueno jo vam parlar si voleu saber tots les tenim tots les tenim però hem d'intentar anar traient-les sí sí total molt bé doncs Arianna tens alguna cosa més a dir o la Laura
No, la veritat que no. Jo tampoc. Molt bé. Doncs escolta, per acabar, com sempre et demanaré una cançó, però a tu no, a la Laura. Ostres, que compromiso. Laura, vull que em diguis una cançó, la primera que se't vingui pel cap. Vale, bueno. I la posarem tota, eh? Puc dir la que vulguis? La que vulguis. Vale, vaig a dir una cançó i se la vull de dir a la Rihanna, perquè m'ha portat aquí la de Harriet Suarita. Com es diu? No ho sé.
Sí, no hace falta dir. Tres punts de suspensió. A mi també m'agrada molt. És que és un temazó. Molt bé. Doncs escolta, Ariadna, Laura, gràcies per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern. Laura, no sé quan ens tornarem a veure, però que vagi molt bé. La tornaré a portar, la tornaré a portar. I Ariadna, ens veiem la setmana vinent. Que vagi bé. Adeu. Adeu, gràcies.
No quiero ser tú, un método aún no falla. El domino no se calla, el espadón es una última playa. Quiero un radio inflado y si no puedo bailar y traja, un método aún no falla.
Si yo me pongo tú te quitas Me suda lo que digas tú y el resto de tu clica Aquí andamos pegados como Harry y su varita Estamos coronados pero andamos cerquita No hablamos de visitas Y no lo hicimos por la guita No Y no compramos visitas No, no, no Estoy esperando que admita
Que lo que hacemos a ti te flipa. Manito, ya ves que no tengo pasta, pero tengo guita. Y aunque no tenga rasta, fumo de la pipa. Tu hijo me dijo basta, pero no me quita. Tú no eres fest, tú lo que eres, un cosmopolita. No eres tan malo, pero loco, yo es que soy agüita. Luchando al caro es lo único que te acredita. Tú vas de malo y mi hermanito fácil te destripa. Cole privado y por poquito no eres un guripa. Tú quieres palo, toma palo, llama a tu mami.
Bona nit.
Bona nit.
Si yo me pongo tú te quitas, me suda lo que digas tú y el resto de tu clica, aquí andamos pegados como Harry y su varita, estamos coronados pero andamos cerquita, y no lo hicimos por la guita, y no compramos visitas, estoy esperando que admita, que lo que hacemos a ti te flipa.
Fins demà!
llença el davant a l'aire i se'n va cridant a casa. Baixa, amor meu, baixa, amor meu, que ja ens tocava. Sol volant al tap del cava i tothom sabrà sa taula. Baixa, amor meu,
Baixa, amor meu, que això s'acaba. S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertàvem, tan tards de deixar-ho estar, és com si tot...
S'acaben les hores que mai no acaben, els dies que despertàvem.
És com si...
Seguim amb més música aquí al refugi i ara anem amb... que anirem amb Saint-Papa de C-Marí i Moixca. Un gran temacle amb aquesta doble de la Moixca i el C-Marí. Una mica innovadora, però ja veureu que és molt bona. El mercurio sube, ja se van les nubes.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Es dona el caràcter, la tècnica. No t'arriba, no hi ha cap rèplica. I és la nena, la sexy, ja sap com va. Quan sembla que ja s'ha acabat el juego rapat.
El tema es larguete, pero yo le metí a una última, ¿eh? Me lo sentí bien como en casa, te empabas en.
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa d'avui. Anem amb la vida joc, avui amb el Jaume Armengol. Bona tarda Jaume, què tal, com estàs?
Molt bé, doncs també molt bé, molt content de tornar-vos a tenir per aquí, els de la vida joc, per seguir descobrint cosetes d'aquest món tan interessant que són els jocs de taula. Avui, a més, amb un programa especial perquè hem de parlar d'un element important, eh?
Sí, avui parlem de la Bíblia, del sang real, de la meca, digueu com vulgueu dir, amb el que creieu o amb el Valhalla, del que és el món lúdic. Avui parlarem del que és el que es coneix com la Board Game Geek o la BGG, com es coneix, si teniu ara orden davant podeu posar BGG i sortirà a una pàgina que es diu boardgamegeek.com, que aquí és.
Jo crec que és el recull oficial mundial, si diguis així, de tots els jocs que poden existir en el món actualment. Sí, sí. I dit així sembla molt bèstia, però és que és veritat. És una mica l'encyclopèdia. Bé, o sigui, és tot. O sigui, tots els jocs que s'han publicat estan allà dintre. Jocs diguessin de tau, veu, dient, si buscaves els cracs, no estaran, que tampoc, de veritat, tampoc ho busqueu, però no crec que hi siguin, d'acord? Perquè hi poden ser, tampoc no seria una cosa descabellada.
Però sí que qualsevol joc de teva d'aquests que hem parlat des de fa ja diversos anys que estem aquí parlant del programa, estan allà. És una pàgina web que, a banda que tu pots ser el teu usuari, ha de controlar la teva col·lecció, controlar les teves partides que fas, pots buscar per diferents àmbits, estan tots els jocs. És una pàgina que està d'anglès, s'ha de dir, però amb el Google pots traduir-la,
I a partir d'aquí et permet al meu buscador buscar qualsevol joc. Jo la veritat, Jaume, és que no la coneixia, no tenia ni idea que existia aquesta pàgina web fins que me la vau descobrir vosaltres, que em vau dir, ara, escolta, quan parlem d'un joc, posa't davant d'aquesta web, busca el joc del que parlarem i així tindràs imatges i més informació. I la veritat és que des del moment l'he utilitzat en cada programa que hem fet
I és impressionant, és impressionant, la veritat, tens fotos, un munt de fotos de cada joc, a part també tens informació, és brutal. Sí, sí, aquí poses qualsevol joc, dels que hem viscut, dels que hem parlat. A banda de que, doncs diu qui l'ha fet, qui és el seu autor, qui és l'editorial principal, que l'ha editat, com dius tu, hi ha...
1.000 imatges, evidentment d'un joc que porta més temps, evidentment la gent ha pujat més imatges, d'un joc no valós, a vegades ni tan sols n'hi ha. Pots veure inclús el que pot arribar a sortir, que s'ha anunciat, pot estar anunciat aquí. Llavors també a partir d'aquí pots veure per quant jugadors és, quant temps és, quina dificultat té, quina és recomanable. I el bo que té és que com que hi ha una comunitat espectacularment gegant a nivell mundial,
A part del que posi el dissenyador o l'empresa que ho publica, la gent també pot dir, escolta, doncs mira, el dissenyador diu de 2 a 5, però escolta'm, ideal jugar 4. O diuen que es pot jugar, doncs a partir de 8 anys, escolta'm, doncs a partir de 6 també. Sí, sí. O no, doncs a més millor 14. Inclús. Això també té una...
et dona per buscar jocs que siguin una mica del que tu estàs buscant. Sí, sí, a més, no només això, sinó que també, perquè jo he estat t'afanejant bastant aquesta web, també tens inclús la nota, no?, la nota que posen els usuaris, els jugadors, a aquell joc. Correcte, correcte. Et serveix per fer-te una idea. Sí, és un joc que dius, ostres, tens les notes altres, pot ser un bon joc, està considerat, o és un número baix.
Ojo aquí també, perquè clar, també has de veure, com tot, no? Quan fas un, doncs mires a l'Amazon, que una compra té tants likes o no té tants likes, doncs a veure, si hem votat dues persones, doncs diguéssim que la nota no és massa significativa. A veure, si tens votacions de 200 o 300 persones, dius, doncs jo m'ho puc enfiar una mica més. A veure, tot això, tens, a part de la descripció, els tipus de mecanismes o de formes de jugar...
si és familiar, si no és familiar, si és una reimplementació, si és un joc que potser va sortir fa molts anys i ara és una nova versió també, i té totes les expansions que han sortit d'aquest joc, evidentment una explicació de què és, més o menys el joc de què va, els premis que ha tingut, la pàgina web oficial si en té, pots comprar-lo, diu quines botigues, evidentment són botigues internacionals totes elles, però bueno, hi ha Amazon, Ideys...
els preus que els pots trobar que també serveix per si la cosa se'n va demanar o no gent que també té com un mercat de segona mà les expansions evidentment accessoris fins i tot tenen unes fitxates especials premium que un cop ja hem parlat de les luxificacions dels jocs i el que és molt interessant per altre cantó hi ha els fòrums per tant opinions de la gent a més tu pots buscar-los també per idiomes perquè és cert que l'idioma oficial de la pàgina web
és l'anglès, però tu ja pots publicar amb el teu idioma, és més, pots publicar en català si vols, i quan fas de cerca pots buscar en català, n'hi ha molt pocs, també s'ha de dir, però en espanyol, que potser és l'idioma que també entenem, pots buscar-los, i també pots això, la gent, quin és el tema que s'està parlant més, dubtes de regles, també n'hi ha, implementacions de l'agenda que dius, mira, jo aquest joc m'he inventat una regla nova i aquest és el meu manual, també hi és,
i també el que hi ha a sobre és el que es diu el material, els arxius. A partir d'aquí són coses que la gent penja, és a dir, pot estar des de penjat el manual en diferents idiomes, regles inventades per algú, algú que ha fet una taula de resum d'algun joc per facilitar la feina, taules per fer el recompte final de les partides per facilitar, evidentment amb els idiomes que la gent ho vulgui penjar,
Tens també a vegades inclús les regles oficials i després tens ja tot el que és una llista de les expansions, les versions que hi ha, en quins idiomes, què les ha publicat a cada país, les webs, etc. A nivell de treballar sobre un joc és això, tens la fitxa sencera de tot i pots triar i remenar. La veritat és que és espectacular, és la gran bíblia dels jugadors de taula.
També té avantatges perquè, per exemple, dius, ostres, a mi aquest joc m'agrada molt, quin és el seu autor, explica sobre l'autor i ha sigut tots els jocs que ha publicat aquest autor, les diferents editorials. Per tant, dius, ostres, a mi la forma de plantejar un joc, per exemple, del Dani García, que és un autor nostre d'aquí de Catalunya,
M'agrada molt, a part de Barcelona, qui n'ha fet? Doncs miro i dic, va, doncs mira, també he fet el Ballet dels Molines que vam comentar l'altre dia. O ha fet un altre, o ha fet aquí. Això permet anar navegant i anar descobrint aquest món de jocs, de diferents jocs, de diferents autors, de diferents editorials. A banda d'això, també tenim, que això és el que tothom mira de tant en tant, és la hotness,
que dins són els jocs que estan més, dels que se'n parla més, dels que està publicat més, etc. És la llista dels 40 principals, no que diríem abans? Sí, sí, els trends, el que està més a... Sí, els trending tòpic, sí, els trending dels jocs. Llavors, si vas a la hotness, que ara estic amb el mòbil i no va ser veure, aquí ja la tinc. I ara, per exemple, s'està parlant molt d'un joc que es diu Concòrdia,
de l'Holkins Crown, del Defender of the Will, del Concordia, doncs deu ser l'edició no especial, etc. Fins a partir d'aquí dius, ostres, doncs mira, aquest joc, doncs mira, potser pot ser interessant perquè veig que s'està parlant molt, doncs ja et dona el peu de dir, ostres, potser és un joc que realment és molt xulo i m'agradaria a provar-lo. Per exemple, les jocs que veig que estan a la Hotness, hem parlat del Seti, que és aquell que hem parlat l'any passat ens hem pensat que és l'exploració especial,
Hi ha tot el límit que vam parlar, si no recordo malament, cap al mes d'octubre, que és aquell que portes una nació i amb cartes vas decidint les teves polítiques cap on vols anar, si vols ser més social, si vols ser més guerrer, etc. Sí, sí, és veritat. Hi ha el de Spiquidi, que és aquell que vam parlar de la màfia, no sé si vam comentar-lo, del Vital Lacerda, també és un joc que ha sortit novedosa, se n'està parlant molt. Bé, doncs tens tots aquests llistats. Encara més, quan ja vam parlar d'Essens, i també hi ha aquella fila a Alemanya...
que també és una fira referent a nivell europeu o de la Gen Con, que seria la versió americana, aquí també surten les llistes, el que es diu la previu, la prevenda o la prevista, o les llistes que sortiran novedors allà o que s'oferiran en aquesta fira. A partir d'aquí també navegues els dins dels jocs, els pots portar als teus likes, pots fer un seguiment dels jocs, pots fer-te les teves llistes, etcètera, etcètera, etcètera.
Això també té una visió del món brutal. I què sabem d'aquesta web? Com va néixer? On va néixer? Qui són els seus fundadors? Són uns americans. És una web que es basa, bàsicament, guanyant els calers a base d'anuncis. Si entres a dintre hi ha anuncis d'editorials o de jocs. Sí que tu pots fer donacions. També es basa en donacions. És una cosa que potser aquí no estem tan acostumats.
per a la resta del món, sobretot a l'onglosaxó i a l'asiàtic, si una cosa t'agrada, fas una donació, no que donguis 20 euros, 30 euros, el casino, potser un dòlar per aquí, un dòlar per allà, això també ajuda que aquesta gent pugui treballar. També tenen unes vendes internes, com una minibotiga, suposo que també hi ha alguna comissió d'alguna botiga que també estan aquí. Hi ha una cosa que es diuen els, em sembla que em diuen batges, que són com unes madalletes, però d'alguna forma que tu en el teu...
Si tu ets usuari d'aquesta web, que és de Twitter, evidentment, però pots tindre aquests badges. Aquestes madalletes que vens tu, per exemple, n'hi ha diverses. Si t'agrada els jocs, si t'agrada un esport, de l'idioma, d'alguna sèrie, de pàl·licos, és igual. Són petites madalletes que tu les pots posar en el teu usuari, que és quan algú et busca i veu aquestes madalletes, doncs mira, aquest noi, per exemple, jo tinc la bandera catalana, tinc Star Wars perquè soc un sant de Star Wars,
Tinc el Vital de Cerda perquè és un autor que m'agrada molt. Són xorradetes, però això te'n regalen 3 a l'any, però tu si ets més friqui te les pots comprar. Per centaus o cèntims d'euro, tant pots comprar tant pots posar més. Això ja són pijotades de cadascú que es vulgui fer. L'altra cosa que permet fer també és el que dèiem. Tinc la teva col·lecció aquí ficada, ja és tu. Pots apuntar-te quantes vegades has jugat, pots també, evidentment,
posar notes en aquesta teva llista, no sé, me'l van regalar, me'l vaig comprar, m'agrada el joc, no m'agrada el joc, l'he tingut, pots portar-te llistes de jocs que tu no tens, però que dius, mira, el veig a veure, m'agrada jugar-lo, i te'l poses allà amb el I like to play, m'agrada jugar-lo, o dius, hòstia, aquest joc el té el Ricard, per exemple, me l'apunto a la llista i a les notes em poso, té el Ricard, m'agrada jugar-lo, o m'agrada comprar-lo, o a vegades també va bé, o has de fer regals,
Entre nosaltres ens mirem les llistes dels altres i ens ha de... Ah, mira. I want to buy, doncs, mira, amb el Ricard sí que l'era d'aquest joc pel seu aniversari, saps? I és fàcil de fer el regal i encertar-lo. Clar, clar, clar. Així no tens marge d'error, eh? No, és... Bueno, facilitem la vida als nostres familiars. Sí, sí, sí. Això és com la llista dels favorits, no?
Sí, sí, tens uns favorits que a més te'ls pots inclús posar això de m'agradaria jugar, m'agradaria comprar-lo, és un must have, és un nice to have, bé, hi ha diferents com dient, aquest sí o sí l'he de comprar, te'l poses amb el número 5 i aquest dius, home, un cop d'ull, saps? Jo tenir-lo per anar al radar però te'l pot no comprar de moment. Tot això són formes d'ordenar-te tots els teus jocs, eh?
i evidentment tu pots posar en aquests jocs, pots posar quina versió tens, si tens la versió anglès, si tens la primera edició en castellà, la segona, xorrades, que al final tots hi entrem amb això i també fa comunitat i fa que també puguis veure què tenen els altres, si moltes vegades nosaltres
Tu quin usuari tens de la BGG? Entres i dius, si tens aquell joc, i mira, un joc un dia que m'ha de provar-lo. Entenc que això de la BGG i de les comunitats i de poder mirar els perfils dels altres, això també potser, no ho sé, pregunto, has arribat a conèixer algú d'alguna comunitat de BGG?
És a dir, que t'hagués sortit a la BJJ en una comunitat i després l'hagis posat cara, no? L'hagis vist en persona. A mi no m'ha passat mai això. Jo sempre heu anat una mica més en plan de... Jo vaig al meu rotllo i sí que és cert que algun cop, jugant online durant la pandèmia, hi havia una plataforma de jocs, que ja en parlàvem un altre dia,
Que, doncs, hòstia, mira, allò que jugues, hòstia, és català, quin és el teu usuari de la BGG, quins jocs té? Ah, hòstia, doncs, bueno, era un tio de Girona. És l'únic que he tingut així un contacte més llunyà, però vull dir que tampoc ni sé quina cara té i només he jugat online durant la pandèmia. Però ja està. Però sí que amb el Ricard ser el seu usuari, amb la resta de companys del club, els que som així més friquis, per dir d'alguna forma, cadascú té les seves llistes aquí dintre.
quan ja compartim vistes, ens trobem, a més les pots imprimir, les pots exportar, bueno, pots fer diverses tonteries d'aquestes que et permet jugar mal amb les dades. Clar, clar, que al final quan estàs tan posat en aquest món, entenc que totes aquestes coses que potser dius tu, ostres, això és una mica més de friki, doncs això s'agraeix, no? Sí, al final és una eina que ens...
Que va bé per això, per saber quins jocs de moda surten, o quan sortirà tal joc l'any que ve. Doncs mira, els que han sortit amb un que ho fondin, a veure què diuen. Entres a dintre i la gent diu que els que han fet els testegadors, un joc d'aquests que van sortir al mercat, només es testeja. Evidentment, dins la seva comunitat on hi ha l'autor o l'editor, ells us fan les proves i molta gent d'aquesta, quan juguen,
fan les seves opinions i, evidentment, si el joc s'ho val, posar-lo una opinió aquí a la BGG té molt de pes. Escolta, mira, jo l'he testejat, he vist això, he vist allò, m'agrada o no m'agrada, té aquest mecanisme, té aquesta forma de jugar-lo, és amb daus, sense daus, m'agrada o no m'agrada, i això, doncs, bueno. També et serveix una mica, a l'hora de dir-ho, vaig a comprar-me un joc, no anar a cegues, no anar per la portada a veure com que és perquè a vegades pots trobar-te un nyap.
Sí, sí, sí, no, no, clar, és que al final aquí la comunitat BGG deu ser grandiosa i és això que t'ho dius, al final ja ni que sigui només per dir, ostres, a veure què tal aquest joc, a veure què opina la gent, ja em sembla una eina supermega útil. Sí, inclús a vegades també per a rates, perquè la gent a vegades compra un joc i el primer que has de fer BGG, a veure, a rates, perquè normalment quan és un joc que està traduït
Sempre, a més és una llestima, però sempre s'han escapat unes, normal. Sempre vas a mirar, a veure, què diuen de les errates d'aquest joc? Doncs, home, posa aquest, aquest. Osti, doncs mira, ja t'ho apuntes, inclús de vegades surt gent que s'ha fet unes pegatines perquè tu les enganxi, si vols canviar-ho, o algunes cartes que les han modificat perquè siguin el que hagin de ser. Hi ha eines, el que dèiem, són aquests arxius que tu pots baixar-te,
i que solen ser útils. No, no sé si teniu aquí un ampli repertori de funcions, de temàtiques, de comunitats, de fòrums, de tot. La veritat és que és una web que és molt, molt útil i la veritat és que està molt ben feta, també. La veritat és que les coses... Sí, sí, està. A veure, perquè aquesta web la vaig entrar quan em dedicava a jugar a Joc de Rol fa quasi, no, quasi no, fa 30 anys ja,
aquesta web ja existia jo diria que és del no és dels 90 porallanda perquè jo me'n recordo quan ja vaig entrar més fora amb el tema jocs de taula jo ja era usuari d'aquesta web i escolta també et volia preguntar perquè aquest cap de setmana em sembla que organitzeu una cosa no? sí aquest cap de setmana Molins de Jocs Molins?
Fem una jornada el dissabte, de 10 a 8 de la tarda, de jocs exclusivament per dos, per parelles. Molt bé. I si anem, què ens podrem trobar? Bé, una bestia de jocs, us ho dic ara, perquè n'hem acaparat uns quants. Podeu trobar jocs des de senzills com el patchwork, que és fer això, un patchwork, amb retalls de roba, aquests són fitxes, eh?
però podeu trobar-vos a un joc de Star Wars, Star Wars Deck Building, us podeu trobar a jocs d'ambientació japonesa, jocs de daus, jocs de fitxetes, jocs de treballadors... De tot, eh? Hem ajuntat molts jocs diferents. Serem gent per explicar-vos-e'ls, o sigui, no perquè heu de jugar a nosaltres ni molt menys, perquè podeu vindre... Si veniu sols, segur que trobarem algú altre que vulgui jugar un joc, i és allà...
i diria, mira, vull provar aquest joc, us ho expliquem, són 6 jocs ràpids, també hem buscat jocs ràpids, perquè també hi ha jocs perduts que poden durar hores, també hem buscat jocs molt rapidets, fases d'explicar i que siguin divertits i que em podeu fer un tastet una mica de tot el que hi ha. I estaràs tu i el Ricard o no? Estarem amb el Ricard, estaré jo, estarà el Miquel Àngel i el Sergi com a, com a diguéssim, monitors dels jocs aquests, a part d'altres companys que, bé, doncs també estan, com que és un dia d'aquests, cobrim també a tothom, vull dir que si no voleu jugar jugadors,
També la nostra biblioteca estava oberta, per tant podeu venir a jugar amb la gent que vulgueu, en plan familiar, en plan amics. Ja et dic de 10 a 2 i de 4 a 8. Jaume, aniré.
Doncs vinga, ja ens veurem. De veritat, eh? De veritat t'ho dic, que porto molts mesos diem-vos que aniré, aniré, aniré, aniré i no he anat mai, doncs aquest dissabte, oi? Doncs és molt bona ocasió. Aquest dissabte sí que hi seré, de veritat. Sí, carrer València número 21. Molt bé, perfecte. I ja parlarem més, també. Escolta, ens hem d'anar acomiadant perquè toquen ja les 7. Gràcies, Jaume, per un cop més venir aquí a Rayo d'Esvern per parlar-nos de Jocs de Taula i ens retrobem dissabte, doncs.
Perfecte, ens veiem dissabte. Moltes gràcies. Adéu, que vagi bé. Que vagi bé. I nosaltres ens acomiadem per aquí del refugi, ens veiem i ens sentim demà. Adéu.