L'acord fixa com a objectius principals reduir les desigualtats, garantir els drets socials i reforçar la cohesió comunitària. El document és el resultat d'un diagnòstic participatiu elaborat entre el 2023 i el 2024 amb el suport de la Diputació de Barcelona i basat en una metodologia interseccional. El procés ha permès identificar sis reptes principals, accés a l'habitatge, desigualtats econòmiques, educació i formació, salut i benestar, participació comunitària i seguretat i prevenció de violències.
El pla s'articula en cinc àmbits prioritaris d'intervenció i també preveu un mecanisme de seguiment i avaluació liderat per una comissió tècnica mixta, formada per representants polítics, personal tècnic i entitats socials, encarregada de vetllar pel desplegament i compliment dels objectius.
I pel que fa a política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, Lluc Tost, que assumirà el càrrec de regidor i portaveu de la CUP el ple de desembre, ha analitzat la situació política municipal i els reptes que afronta com a nou representant. Tost, que rellevarà Anna Vilanova, ha expressat la seva intenció de portar una visió jove i d'esperit rebel al consistori en un moment que ha qualificat de políticament delicat.
El futur regidor ha valorat els fets que van portar a la suspensió del ple ordinari d'octubre quan un centenar de persones van irrompre a la sala per protestar per la detenció de dos joves durant les festes de tardor. Tost ha criticat durament l'actuació policial que considera desproporcionada i injustificable i ha lamentat la manca de respostes per part de l'alcalde. Segons Tost, el govern del PSC aplica una política de pagar focs, de l'equidistància i de no mullar-se.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
El Refugi, amb Jaume Lies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Dijous o juernes? Com porteu els ànims? Va, això depèn dels vostres ànims, si és dijous o és juernes, però va, que ja estem a la recta final de la setmana i això ja li queda ben poquet. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèria del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCat, on avui descobrirem el Vilassar de Mar amb el Víctor Cortina. Seguidament, sense filtres, amb l'Ariadna Cruz. I posarem fi amb Descobrint un nou joc de taula a La vida és joc. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
El Tribunal Suprem ha ordenat aquest dijous l'ingrés a presó provisional sense fiança a l'exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor, Coldo García, investigat pel cas de les mascaretes. El jutge, Leopoldo Puente, ha pres la decisió després que la fiscalia i les acusacions populars en reclamessin l'empresonament en considerar que hi ha risc de fuga. Tots dos ingressaran al centre penitenciari de Soto del Real...
en els pròxims instants. La Fiscalia demana 24 anys de presó per Avalós i 19 anys i mig per Acoldo per delictes com organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació. Amb l'entrada a presó, el Congrés iniciarà el tràmit per suspendre Avalós com a diputat, tot i que mantindrà l'acte mentre no hi hagi una condemna. La seva suspensió deixa el govern espanyol amb un vot menys en una majoria ja molt ajustada.
Paral·lelament, l'empresari Víctor de Aldama, implicat en el cas, ha declarat a l'Audiència Nacional i ha apuntat que el ministre Ángel Víctor Torres hauria d'estar preocupat per les reunions que, diu, va mantenir sobre contractes de material sanitari.
Anem al País Valencià perquè Juanfran Pérez Llorca, candidat del PP a presidir. El País Valencià ha assumit obertament el discurs de Vox en el seu debat d'investidura d'aquest dijous. Sense majoria absoluta, el Popular necessita els vots de l'extrema dreta i per convèncer-los ha promès abandonar l'agenda verda, endurir les polítiques migratòries i rebaixar els impostos. Pérez Llorca ha carregat contra el Pacte Verde Europeu. Ha defensat mantenir obertes les centals nuclears.
i s'ha oposat al repartiment de menors migrants, alienant-se completament amb les exigències de Vox. Tot i assegurar qui arriba sense cap acord tancat, el candidat ha agraït la col·laboració de Vox en l'etapa anterior i ha demanat el seu suport. La formació d'extrema dreta no ha confirmat el seu vot, però ha celebrat el discurs.
L'oposició, en canvi, dona per fet el pacte entre el PP i Vox i qualifica la intervenció de Perdillolca de submissió als postulats ultres de Vox. La votació tindrà per crida i necessita 50 vots per ser investit en primera volta.
El Congrés dels Diputats ha tombat aquest dijous la senda de dèficit que proposava el govern amb els vots en contra del PP, Vox, UPN i Junts. La vicepresidenta María Jesús Montero ha carregat contra el PP acusant-lo de llançar pedres sobre el seu propi terrat i de perjudicar les comunitats autònomes que governa. Aquest rebuig comporta una retallada de més de 5.400 milions d'euros en despesa econòmica afectant serveis com la sanitat i l'educació. Junts
manté el seu veto i el PSOE alerta Catalunya que deixarà de percebre més de 1.000 milions d'euros. El govern assegura que presentarà els pressupostos del 2026, tot i no tenir una majoria parlamentària, mentre el PP justifica el seu vot en contra, elegant que un govern inestable no pot fixar objectius de dèficit. Es complica, per tant, els pressupostos per Pedro Sánchez.
I segon dia de vaga universitària a la Comunitat de Madrid amb una jornada marcada per marxes, classes al carrer i noves protestes per reclamar més finançament públic. Des de primera hora, els piquets i accions informatives s'han repetit als campus de la Comunitat madrilenya, mentre els sindicats i les plataformes estudiantils preveuen un seguiment similar al d'ahir, que recordem va arribar al 75%. La mobilització central està convocada aquesta tarda
a les 6, dintre de poquet, dintre de 45 minuts, des de Totxa fins a la Puerta del Sol, per exigir que la comunitat elevi la inversió universitària fins a l'1% del PIB regional, molt per sobre del 0,4% actual.
Anem a cultura perquè ahir es va celebrar la gana dels Premis Ondas 2025 i ells que van omplir el Gran Teatre del Liceu de Barcelona en una edició centrada en la defensa de la professió periodística. Han estat distingits la sèrie Pubertat de Letícia Dolera, els programes especials de ràdio durant l'apagada general i el veterà versió RAC1 del Toni Clapés.
També han estat premiades Mònica Terribas pel documental El minut heroic sobre les dones que van deixar l'Opus Dei i Gemma Nyerga pel Café d'Idees, el seu programa de la 2. El gran Wyoming i Alejandra Herranz s'han endut els guardons a millor comunicador i millor comunicadora i Paco Lobaton ha estat reconegut per la seva trajectòria.
La gala inclòs discursos contundents sobre educació sexual, pluralitat informativa i drets de les minories. El Liceu es va quedar momentàniament i de manera simbòlica a les fosques per homenatjar l'esforç de les ràdios en la jornada de la pagada d'aquest mateix any.
I acabem amb una notícia del panorama internacional, perquè un incendi d'avassador en un complex residencial del nord de Hong Kong ha deixat com a mínim 65 morts, un centenar d'hospitalitzats i 279 persones encara desaparegudes. El foc va declarar-se dimecres a la tarda en una torre de 32 plantes i alimentat pels bastiments de bambú, les matlles de protecció i els panells de polièsta altament inflamables que recobrien...
l'edifici. En qüestió d'hores, el foc es va estendre a 7 dels 8 edificis del conjunt, que acull prop de 2.000 habitatges. Més de 700 bombers van treballar tota la nit per controlar les flames, però l'alçada dels blocs i la intensitat del foc en van dificultar l'extinció. Entre les víctimes hi ha un bomber de 37 anys.
La policia ha detingut dos directius i un consultor de l'empresa responsable de la rehabilitació investigats per homicidi imprudent i corrupció, després que s'hagi confirmat l'ús de materials barats i altament inflamables. Ara passem a les notícies de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
El ple de novembre debatrà la reforma del Fons Social i diverses mocions dels grups municipals. La sessió inclourà la votació per aplicar la tramitació telemàtica obligatòria i abordarà propostes sobre educació, transport públic, violència policial i violència masclista.
118 pisos de Mas Lluí passaran a ser públics amb l'operació de compra d'Inmo Caixa. La Generalitat incorpora aquests habitatges al parc del lloguer assequible i garanteix la continuïtat dels contractes amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just.
Sant Just fixa les prioritats per reduir desigualtats amb el nou pla local d'inclusió social. El document, elaborat amb participació ciutadana i entitats, marca cinc àmbits d'acció i incorpora un sistema de seguiment fins al 2027. I ara toca ritme, ara tocant els esports. I ara toca ritme, ara tocant els esports.
Les males notícies continuen a Can Barça i amb problemes físics perquè Fermín López ara pateix una petita lesió al sòli de la cama dreta i estarà de baixa unes dues setmanes. El mig a punta va notar molèsties en el partit d'aquesta mateixa setmana contra el Chelsea. En canvi, tenim una bona notícia i és que Pedri ja s'estaria recuperant de la lesió i ha començat a entrenar-se amb el grup. Podria estar aquest dissabte contra l'Alaves.
I Xavi Alonso, que està en dubte, supera el seu primer examen amb un triomf molt sofert davant l'Olimpiakos, marcat per un pòquer de Kylian Mbappé i la millor versió de Vinícius, autor de dues assistències. Els madrilenys, però, van tornar a mostrar una gran fragilitat defensiva, encaixant fins a tres gols i patint fins al final, especialment amb el 3-4 del Cavi al minut 81. Tot i els 12 punts i la plaça consolidada al top 8 que dona...
Dóna accés directe als vuitens de final, les sensacions continuen sent irregulars per a l'equip de Xavi Alonso, que va introduir sis canvis en l'onze inicial i que encara acumula dubtes al darrere. El seu president, Florentino Pérez, mateix va expressar aquests dubtes.
I a l'altre costat del Madrid, un gol de cap de José María Jiménez al minut 93 va donar una victòria de prestigi a l'Atlètic de Madrid davant l'Inter de Milà en un partit molt intens. El conjunt de Simeone es va avançar aviat amb un gol de Julián Álvarez, però el polonès Piotr Zielinski va empatar a l'inici de la represa.
En un final vibrant, amb ocasions per als dos equips, va aparèixer Jiménez per rematar un córner servit per Antoine Griezmann i signar el definitiu 2-1. L'Atlètic encadena ja 8 victòries seguides al Metropolitano i 3-3 a la Champions League.
I notícies sobre la final de la Nations League femenina 2025 entre Espanya i Alemanya. I és que estrenarà un format inèdit de seleccions absolutes europees. La final es decidirà a doble partit, amb l'anada aquest divendres al Fritz-Walterstadion de Kajserlauten i la tornada el 2 de desembre al Metropolitano.
de Madrid. La seleccionadora Sonia Bermúdez ha reconegut que s'ha d'adaptar al nou format, però que no es conforma en firmar un empat a Alemanya i espera que l'afició ompli l'estadi per donar suport a l'equip. En cas d'empat global, després dels 180 minuts es jugarà una pròrroga i uns penals.
I acabem els esports amb el bàsquet, perquè ahir a la nit el Barça de bàsquet va aconseguir una victòria treballada davant l'Asbel per 88 a 78, en el retorn de Xavi Pasqual al Palau Blaugrana. El partit va estar molt igualat fins al darrer quart, amb Kevin Panther com a màxim anotador amb 23 punts, acompanyat de l'excel·lent rendiment de Toco Xenghelia i la defensa destacada de Miles Kyle.
Els culers van patir especialment el segon quart, però van reaccionar amb una defensa intensa i amb certs claus de Juan y Marcos, que es va reivindicar, i Xenghelia, que sempre està a peu de canó. I van assegurar la victòria consolidant el Barça a l'Europa League. A l'Europa League no, a l'Euroliga.
I ara sí, arriba el moment de presentar la cançó del dia.
Avui us porto una cançó d'un dels meus grups preferits del panorama musical català i que, si us soc sincer, no entenc com encara no havia aportat cap tema d'aquests artistes. La cançó d'avui és una declaració d'amor absoluta. Els versos parlen de moments compartits, de rialles, d'abraçades i d'estius junts, però també de complicitat i petites vivències quotidianes que fan que la vida sigui més intensa i més significativa. És un tema que combina la tendresa
amb la festa. El grup que interpreta la cançó prové de Sabadell i està format per joves artistes que s'han anat fent un lloc dins del panorama urbà català. Amb un estil que combina diferents ritmes urbans aconsegueixen transmetre autenticitat i proximitat reflectint les seves pròpies vivències i les d'una generació que busca sentir i expressar-se sense filtres. La producció musical acompanya perfectament la lletra amb sons que ens porten directament a l'estiu.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2020, durant el confinament per la pandèmia de la Covid. El nom de la cançó és el de la noia que protagonitza la història d'amor. I als creadors els agrada molt el gelat. Això ho hauríem d'anar tenint, així que prepareu-vos i que soni Alba, de Flash i Ice Cream.
M'agrada quan ets tu, que em cura les ferides. No necessito droga, si ets tu la que m'abraça. Em fa sobra la llum, quan penso que s'acaba. M'agrada que ploris de tant riure. Ella riu i no sap per què. Arriba l'estiu i el teu bo és ben ple. Que brilli la copa, una palmera al cel. Sempre de farra, reventem l'hotel. M'agrada quan es gira per mirar si jo la miro. M'agrada quan es pica i m'evita quan li parlo. M'agrada que ells omliro quan ho arreglo fent el burro. I m'agradaria veure-la
M'agrada l'estiu quan amb tu el passo Calades a la platja passant el rato Amb tu sóc més fort
Banyem-nos junts al mar, que caigui el sol. Col·legues mil, però estrit, no hi ha mil. Anem del xil, brem els ulls ben oberts, i truflè fumavera amb la click. Olor a xanel quan estàs dintre al meu llit. Pujava amb el cel i li baixava el tanga, i trobo a faltar els macarons de l'àvia i els teus petons.
Tu fas millor aquest món. El seu pintall ha vist marcat el meu col. Petons amb gust d'acid però un amor ben dolç. Que s'enteri el barri i que junts som més forts. Sempre de cara per això som el que som. Trobo a faltar el dolor a les dents pel fred d'un gelat. Ara tot liat però sempre ben elegant. Ja mai que el meu cap cap Barcelona brilla al teu costat. El cel és més bonic des que la viva marxa. Trobo a faltar liar-la ben borratxo.
Anem a 200, nena, no puc controlar-ho, viure la vida al teu costat, només intentar-ho. M'agrada l'estiu quan amb tu el passo, calades a la platja passant el rato, amb tu sóc més fort. Banyant-nos junts al mar, és que caigui el sol. M'agrada l'estiu quan amb tu el passo, calades a la platja passant el rato, amb tu sóc més fort.
Banyem-nos junts al mar, que caigui el sol. Pues también con un poco de ganas de salir ya. Y sí, tengo una rutina diaria, la verdad que sí. Me levanto cada día a las nueve, me veo una serie o una peli. Y que yo también tengo ganas de verte. A ver si acaba esta puta mierda ya. Por favor.
M'agrada l'estiu quan amb tu el passo. Calades a la platja passant el rato. Amb tu sóc més fort. Banyem-nos junts al mar, que caigui el sol. M'agrada l'estiu quan amb tu el passo.
Doncs una gran cançó i un gran grup. I alerta, perquè és que fa cinc anys d'aquest tema, cinc anys, i camí de fer-ne sis. Sincerament, el temps em vola rapidíssim. No en sé en quin moment han passat sis anys des d'aquesta cançó. Però va, aquestes reflexions ja seran per un altre dia. Ara passem a l'efemèride del dia. L'efemèride del dia
Avui, 27 de novembre, celebrem el Dia Internacional del Mestre, una jornada per valorar la figura d'aquells professionals que dia rere dia contribueixen a l'educació d'infants, adolescents i adults, persones amb la capacitat de transformar vides, d'obriments i que, en definitiva, amb paciència, dedicació i passió, ens ajuden a construir el futur de la nostra societat.
Els mestres, tot i que a vegades, sobretot quan som nens, els critiquem, realment són molt més que transmissors de coneixements. Són guies, referents, inspiradors i a vegades també la llum que ens acompanya quan som infants i joves en moments de dubte o dificultat. L'educació és la base sobre la qual es construeix qualsevol societat pròspera. És una eina de progrés social, de justícia i de llibertat.
quan una comunitat aposta de manera decidida per la formació de les seves persones garanteix no només el desenvolupament individual, sinó també la cohesió col·lectiva i la igualtat d'oportunitats. Una educació de qualitat permet trencar barreres, reduir desigualtats i obrir camins cap al futur, perquè dota la situadania de les competències, els valors i el pensament crític necessaris per participar plenament en la vida pública.
és en definitiva el motor que impulsa la innovació, la convivència democràtica i el benestar compartit. L'impacte d'un bon professor és immens. Un mestre pot canviar vides, obrir horitzons i sembrar somnis que perdurin per tota la vida. Per exemple, en el meu cas, jo gràcies a un professor vaig descobrir aquesta professió tan meravellosa que és la del periodista.
Per això, en aquest Dia Internacional del Mestre, volem enviar un missatge d'agraïment i reconeixement a tots aquells docents que estimen la seva professió, perquè continuïn creient en els seus alumnes, continuïn construint un futur millor en cada classe i en cada paraula. La feina dels mestres, recordem, no només educar, sinó que també és transformar el món.
I ara fem una petita pausa per publicitat.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Sabeu que últimament estic amb una cançó al meu cap? Sabeu això que una cançó es va rondant al cap tot el dia? Doncs mira, acabo de descobrir, bueno no acabo de descobrir, però acabo de descobrir aquesta cançó que es diu Septimo Sentido d'un artista emergent que es diu Zero i que últimament està fent molt bé les coses, així que escolteu-la i jo em direu si us agrada o no.
Fins demà!
La vida es un regalo y que pa' lo que lo tóxico me haga sentir vivo.
Fuesen mío, qué mal nos va y qué mal va yo. Ojalá equivocarme, pero te conozco como si tuvieras partido. Si te enfadas pregunto qué es lo que te pasa. Respondes que nada que yo sabré. Luego insisto ocho veces y el fallo fue mío porque me faltó una novena vez. Baby, joder, si hubiera sido nueve me pides diez. Baby, ya sé que yo no soy ejemplo, pero si prometo lo cumplo. Y prometí estar junto. Ni aunque quieras puedo alejar.
Fins demà!
La vida es un regalo y que Pablo que lo tóxico me va a sentir vivo. Cuando hago, ¿por qué hago? Cuando digo, ¿por qué digo? Contigo no doy al clavo, contigo me contradigo. Ya no sé ni lo que hago, tengo un séptimo sentido que detecta tus enfados como si fuese mío.
I ara comencem FoodCut amb Víctor Cortinas.
Doncs Víctor, què tal? Benvingut de nou aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern, eh? Bona tarda, Jaume, com estàs? Doncs amb ganes de veure't, tenia ganes de veure't, que ja fa una setmana que no ens vèiem i ja saps que sempre et trobo molt a faltar. És que... Ja m'agradaria que et tingués aquí fent-me els esports cada dia. Cada dia al final, eh? Que ara potser haurem de parlar, això i tal, que vingui a fer en plan les notícies esportives. Com tens feina i tens coses... Home, jo també ho entenc, jo també ho entenc. Però bé, la setmana ve, Víctor?
Sí, sí, sí, la veritat que una setmana més... Fos enfeinat o...? Sí, fos enfeinat, el que passa que amb ganes ja de cobrar una miqueta al final també, que ja... I ens apropem, no? Ens apropem a final de mes, estem a punt de cobrar, tant tu com jo, i a més hem d'anar cobrant, que ara ve el Nadal i Nadal és època de gasto, eh? Exacte, és el que tu dius, si has de comprar regals per la família, o fer dinars, sopar, d'això... I jo si tens parella ja ni t'ho dic, eh?
Exacte. Jo no en tinc, eh, ara, però... Però això t'aviso que gastes, gastes. Sí, sí, jo... A tots els que tingueu parella, a gastar. Comuniqueu, exacte, amb el micro. O sigui, jo, bueno, encara sóc solter també, però... Bueno, fem un anúncio. No, no cal, no cal. Li busquem una oi a Víctor Cortines, el presentador de FoodCat. Això hauria de ser per una altra secció, també. Una secció més de salseu, eh. Més adequada, la cultura, igual, no? No, no, no. El Víctor està...
Està bé tal com està, no? Exacte, exacte, exacte. Jo al futbol i amb la decepció, la veritat, que estic superenamorat. És igual, estic enamorat de la ràdio. Sí, és que la teva parella, no?, al final. Home, vinc més aquí que a casa meva, quasi, quasi. Ostres, fixa't tu. Però va, Víctor, passem, perquè després del partit que vam tenir Barça-Chelsea, aquest dissabte tenim Barça a l'AV, segon partit al 9-9.
Exacte, el Spotify Camp Nou també. Jo l'encaro amb bona... Jo crec que el Barça treure un bon resultat d'aquest partit. Sí, amb bones energies. A més, és necessari per seguir posant pressió al Real Madrid. I, home, després del primer partit que vam tenir al Spotify Camp Nou, el resultat és igual, però...
Però la sensació és el final. El que va ser l'estadi, la gent tornant a l'estadi, va ser espectacular. Sí, sobretot al final també és el tema, exacte, és la comunió aquesta que trobàvem a faltar entre els jugadors i l'afició també. Els jugadors, quan van sortir a l'estadi, ho van veure superil·lusionats, superbocavedats. I també els fans, jo crec que es va veure... És el que tu dius, es va recuperar una mica aquesta connexió, afició, equip, que en Montjuïc estava una mica més difuminat.
Sí, perquè tenies la pista de l'activisme entre amics, també. Els Kiris, no, també. Exacte, molt de Kiris, també, això és veritat. I no hi havia molta... Ara jo crec que potser a poc a poc, tornant al Camp Nou, pot ser que torni més el soci, l'aficionat més culer, i hi hagi aquesta unió més amb l'afició i els jugadors, que, ojo, jo crec que és un nou estadi per reescriure noves històries. Exacte, totalment. Pàgines a les... Totalment, home, com va dir la minya mal?
Les noches especiales estan por venir. Exacte. La Minya Mal, Terraó... I vivrem grans nits en aquest nou estadi. Totalment. I, per exemple, a la Minya Mal sí que va jugar amb l'antic Camp Nou, però amb el Nou Camp Nou, ostres, deu tenir unes ganes brutals. Al final també estrenar-lo. Doncs aquest dissabte, Barça-la ves a un horari una mica així especial per xinus, jo crec. Sí, no? Que és a un quart de cinc de la tarda. Com fa la siesta, no? I compta, Víctor, perquè el dimarts,
Barça-Atlètic de Madrid, eh? Ja, ojo perquè... Bueno, diria que és... A veure, deixa-m'ho revisar, perquè crec que és Atlètic, eh, Barça? A veure, a veure, deixa-m'ho quedo mirar. Sí, sí, sí. Ara ho ha dit de memòria. Això vol dir que deu haver-hi Jornada Intersemanal de Lliga. Ah, no, no, no, Jornada Intersemanal de Lliga, dimarts 2 de desembre, primer que ha partit, que podem dir, de galons. El 9-9, Barça-Atlètic de Madrid, eh? Uh!
M'agrada, m'agrada, m'agrada. Però bueno, això serà la setmana vinent. Exacte. No fem bolacuets. No fem bolacuets. I ara sí, anem a parlar de quin equip venim a parlar avui. Exacte. De quin equip ens véns a descobrir. O sigui, parlem del present avui, no? Sí, sí, sí. Bueno, no, parlarem del passat, no? També, exacte. Perquè descobrirem la història del...
Del Vilassà de Mar. Molt bé. Has vist, eh? Aquesta t'ha agradat. Doncs sí, i aquesta Unió Esportiva Vilassà de Mar coincideix amb el 11è programa de FoodCat, que la setmana passada vam celebrar el 12è programa. El 12è queda més maco, però l'11è també l'afrontem amb molta il·lusió. Exacte, l'11è sempre el pots relacionar amb 11 jugadors també de futbol, amb un camp de futbol. Exacte, exacte. I el 12è serà l'afició, que és el meu jugador. Ai, exacte. Ens muntem bé perquè tots els programes siguin especials.
Totalment, eh? Doncs bé, cal dir que és un dels equips, grans equips de la costa del Maresme, la Unió Esportiva de Vilassà, que comencem amb la seva història amb aquest inici d'un somni. Correcte. La Unió Esportiva de Vilassà de Mar és una societat orientada al foment de l'esport de Vilassà, que té el futbol com l'única modalitat representativa. Cal dir que aquest seria el seu lema, o per així dir, la seva definició de com es defineixen ells com a clubs, també, saps? Molt bé.
Clar, que el Vilassar té altres modalitats, hi haurà altres coses que va fer Vilassar, però potser l'entitat esportiva més representativa del poble és l'unió esportiva Vilassar. Exacte, però ara sí. Quan apareix aquest equip? Exacte, o sigui, l'esport de futbol apareix a Vilassar de Mar cap a l'any 1910,
amb la fundació dels dos primers clubs, el Vilassar Futbol Club i el Futbol Club Llevantí. Mira. Uns anys després, el 1915, el Llevantí desapareix i es transforma en el Racing Futbol Club de Vilassar. Fixa't tu, això de Racing em queda molt històric. A mi m'agrada. Està bé, eh? Per exemple, el Racing de Santander és un equip amb galons.
Anar per allà, sí, sí. I tenim, aleshores, el Racing FC i el Vilassà Futbol Club. Exacte, o sigui, d'aquesta unió, més endavant s'ha quedat fusionant i sortirà el nou fill, per així dir-ho, la Unió Esportiva Vilassà de Mart. Això sembla com un matrimoni, tu, i la descendència. Va, doncs els dos clubs de futbol de la localitat es van dissoldre només uns anys després. Finalment, el 6 de juny de 1923, abans de començar la Guerra Civil,
Es va fundar... Una mica bastant abans. Sí, sí, sí, molt abans, molt abans. Sí, correcte, correcte, sí, sí. Ja ho heu dit amb molt de temps, això i tal. Es va fundar l'actual Unió Esportiva Vilassà de Mar, que va tenir com a primer president el senyor Joaquim Carreras. Molt, eh? L'honorable, eh, senyor Joaquim Carreras. El molt honorable senyor president. Totalment, totalment. A més a més, anem seguint amb aquesta història del Vilassà, perquè, com ja heu comentat a molts futcats, sabeu que amb la guerra això i tal, doncs, es cambien els noms, també, i et va deixar moltes conseqüències.
Però cal dir que des del seu naixement fins al final de la dècada dels 90, a la Unió Esportiva Vilassar, va militar en categories regionals i territorials també. D'acord, doncs això, va ser un club modest, podríem dir, perquè en categories regionals i territorials són equips modestos. Però ens avancem una mica en el temps i anem a l'any 1946.
Sí, perquè aquella data es va inaugurar el camp de la carretera de la Gentona, coincidint amb la festa major del poble. Aquest nou camp s'hostituïa a l'antic estadi de l'Avinguda de Montevideo, que havia quedat malmès per la Guerra Civil. Comentem també sempre, una de les conseqüències de la Guerra Civil la tenim aquí a la Vilaçada de Mar. Doncs sí, al final...
Ja sigui, camps malmesos, economia devastada o canvis de nom, però la guerra civil, com sempre diem a cada episodi, va afectar no només a la societat, no només a les famílies, sinó que també als clubs esportius. Exacte. La reflexió franquista va arribar a tot arreu.
Exacte, és una llàstima, però per sort s'han pogut recuperar tots aquests equips. Més endavant en la seva història, l'any 1971, el club es va traslladar a un altre camp, que va ser el del Camí del Mig, on vas jugar durant més de mil anys també. Sé que t'he posat aquests noms també, perquè sé que en tots els programes t'agraden aquests noms també.
Va bé, com que em va agradar de molt, com era el carrer aquell. Era... Hosti, si semblava una miqueta amb el tema del camí del mig, també. Era caminant no sé què, però bueno, és igual. A veure, me'n recordo de la Setàlia, que em va agradar de molt. Sí, la Setàlia va ser molt... Encara n'hem anat. Encara n'hem anat, eh? I he d'anar-hi. Hem de convidar, eh? A veure si s'ha convidat. Doncs aquí, el 1971, es traslladen al camí del mig. Correcte. I on van jugar durant més de 20 anys.
Sí, sí, sí, fent més història. Però l'any 1991 la Unió Esportiva Vilassa de Mar es va enfrontar al Futbol Club Barcelona en el partit inaugural del nou estadi municipal de gesta artificial que després seria batejat amb el nom de Xevi Ramon. Mira, aquest és el que encara es manté, eh? Aquest és l'actual, per tant...
a la Unió Esportiva de Vilassar, està el Xevi Ramon des del 1991. Només és un estudi prou maco, que està prou a prop de la platja. Sí, sí. Home, Vilassar i la platja al final és un poble de pescadors, no? Exacte. I ho tenen ben a prop. Si es cansen de pescats, em van ajudar una mica. Exacte, és la seva essència al final, també. I què més que tenir un partit inaugural amb el Barça. Home, sí, sí. Ja ho hem dit, no? Ja ho dèiem a cada foodcat, però...
els partits contra el Barça, contra el Real Madrid, el resultat és el de menys i sempre fa il·lusió jugar aquests partits. Exacte, exacte. Doncs bé, seguim una miqueta amb aquesta història perquè l'ascens de tercera divisió es va produir la temporada 1966, perdó, 1996-1997, però només dos anys després, l'any 98-99,
qüestions administratives van fer que el club perdés la categoria, ja que era el filial de l'Espanyol B, el qual havia baixat a tercera, i amb dos no poden coincidir en la mateixa categoria. Doncs mira, tenim aquí també una afiliació entre el Vilassar i l'Espanyol. Saps per què?
Doncs mira, doncs això, no ho sé, ostres, doncs comenta-m'ho. Doncs mira, les conserves Dani són de Vilassadamar i el, no sé si era el fundador o el president o un membre molt important de Dani, va arribar a ser el president de l'Espanyol. Aleshores, doncs mira, van fer aquesta afiliació i el Vilassadamar es va convertir durant un temps en el filial de l'Espanyol.
Ara ho entenc, al final. Bé, o sigui, de fet, diria que allà a Vilassadamaria, la fàbrica de l'Espinalea, em sembla, si no m'equivoco, llavors ara... Les conserves d'Anil i l'Espinalea estan allà a Vilassadamaria. Ara llavors lligarem caps una miqueta amb l'espanyol. Però seguim perquè només uns anys després, en la temporada 1999-2000, passen coses...
Doncs sí, perquè el club tornava a recuperar un lloc a tercera divisió, d'on anava alternant la categoria de primera catalana i la de preferent. És a dir, vull dir, que ells havien estat a tercera divisió, però és una temporada que alterna molt entre la categoria de la primera catalana i la categoria de preferent també. Llavors anaven pujant, baixant, pujant, baixant i no s'acaben estancant en una categoria bastant noble pel club.
Anaven alternant així i així, doncs anaven fent, però bueno, si a poc a poc van tocant tercera divisió, això és xulo, no? I també tenir l'oportunitat de tenir una tercera divisió a Vilassar, doncs... És bastant noble al final, sí, sí, sí. I anem a l'actualitat perquè cada cop hi ha més membres i més èxits.
Doncs sí, cal destacar una miqueta abans, sobretot que el 2018 descendeix a Primera Catalana i a les últimes temporades la Junta Directiva va plantejar als socis convertir-se en una fundació esportiva. Però com tu ho deies, després d'aquesta dada, més membres, més èxits, cal destacar que des de fa aproximadament 10 anys, la Unió Esportiva i la Sala de Mar és el màxim exponent del futbol base a la comarca del Maresme. Molt bé, doncs es van superar aquest subtrac del 2018 gràcies...
al superpopular i a què van aconseguir més membres, i és el que tu dius, s'ha convertit en una escola de referència en la comarca del Maresme, que és una comarca molt important perquè recordem que molts jugadors bons han sortit del Maresme, el primer que se'ns ve a la ment... És el Cucurella, no? No, què dius, home? És la Minyamal. Ah, la Minyamal. No, sí, el Cucurella també, que és l'Ella, potser...
Ah, correcte, és d'Alella, sí, sí. També ens ve de la ment, però jo em pensava més en la Minyamal. Veig que avui, amb el joc de menys, ho està massa fins i tot jo. Però, bueno, el Cucurella també, important, important. El que sí que hem de dir és que la Minyamal no va jugar al Vilassar, eh?
No, no, no. Perquè ubiquem que el Maresme és una escola bona formativa. Exacte, exacte, exacte. Doncs bé, cal dir que no els membres, per què? Doncs perquè temporada rere temporada la Unió Esportiva i l'Essada de Mar té més jugadors inscrits a la seva entitat. És un indicatiu que la feina està ben feta i temporada rere temporada l'entitat s'esforça
Sempre, des de totes les àrees del club, perquè cada vegada sigui millor. Molt bé, doncs sí. Llavors també és un dels grans objectius que té l'entitat per promoure el futbol, aquí al Maresme. Exacte, és el que tu deies. Com que més nens tinguem apuntats, millor escola, millor equip i millor cantera. Exacte, exacte, exacte. I Víctor, és que sóc una mica curiós. Sí. M'agrada saber, perquè hem comentat que està a prop de la platja i tal, però on està aquesta ubicació del Xevi Ramon?
Doncs sí, cal destacar que la ubicació de l'estadi, o sigui, funciona en un entorn amè i ple de diversió on el focus, tots els membres, són dos caures de futbol on es permet distribuir l'espai d'una forma promocional a tots els equips del club. És a dir, no es pregunta la teva pregunta, el trobem...
a prop de la platja, al final, també, i, com és evident, doncs... Amb dos camps. Amb dos camps, al final, també. A prop de la platja, dos camps, amb el que, clar, si tenen molts nens, hem de tenir dos camps. Exacte. Sobretot, també, fan una miqueta, això em recordo una mica amb el tema de l'Adam, també, al final, que fan molt el tema d'aquesta espècie de... Crea una bona escola, també, de cantera, al final. Exacte, exacte.
I anem a parlar del sénior masculí B, perquè també tenen un equip B. Doncs sí, cal destacar que l'existència d'aquest sénior masculí B, com tu bé comentaves, és l'impuls que els jugadors necessiten per fer el pas de les categories formatives del futbol competitiu. Molts dels jugadors que ara estan en el primer equip, primer han passat per aquestes categories inferiors,
i és necessari perquè saltin a nivell competitiu que es juga en el primer equip. Exacte, perquè el primer equip, ja ho parlarem més endavant, però està en una bona categoria. Correcte. I és el que tu dius, després d'anar juvenil, potser hi ha nois que no poden passar directament al primer equip i passen per aquest senyor masculí bé, no? Exacte, exacte. Que seria com el filial, al final ser... Doncs serim, va.
Doncs sí, perquè passem en l'èxit personal i és que el seu lema, del Vilassar, és que diu que sigui quin sigui el resultat final de la competició, els nostres jugadors, al finalitzar la temporada, se senten com a campions per l'evolució que experimenten el club. Llavors, és que no només està el que passa en els terrenys de joc, sinó...
fomenten també el que passa fora dels terrenys de xoc. Molt bé, doncs això està genial, i és el que tu deies, no? Formar, a part d'esportistes, persones humanes. Correcte, correcte, és la clau, al final que volen també. Doncs Víctor, i l'escut del Vilassà com és? Com ens haurem d'imaginar?
Aquí ja anem a fer un estudi més exhaustiu també perquè l'escut heràldic actual va ser oficialitzat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'octubre del 2009. L'Ajuntament de Vilassada Mar va aprovar el disseny al mateix any basant-se en aquests estudis heràldics que es van fer sobre l'escut. Però abans d'aquesta versió existia un escut més antic perquè des del 1893, que incluïa altres elements com una muntanya i una creu,
Finalment, l'oficialització de l'actual escut del club va buscar unificar aquests símols rellevants, com les torres de defensa històrica, el mar amb una barca i el vincle feudal-senyorial amb els pals, també saps?
Tenen una miqueta amb aquesta relació. Per tant, a l'escut del Vilassar de Mar han pres moltes referències històriques, no? També s'han inspirat a l'escut de la pròpia ciutat per, el que tu deies, no? Amb torres, amb barques i amb pals han representat el que podem trobar al poble.
Exacte, el que és Vilassar també. I quina és la relació de l'escut amb l'esportiu Vilassar de Mar, no? Perquè és força curiosa, que el dic que, tot i que l'escut ara, el dic descrit, és el del municipi del Maresme, l'entitat de futbol adopta com a part de la seva identitat visual alguns d'aquests elements simbòlics, heredats de l'escut local. El que dèiem, justament. Exacte. I aquest tipus de vincle entre l'escut municipal i els clubs de la ciutat és força habitual, especialment amb clubs amb un fort element local.
Doncs mira, Víctor, justament parlant d'arrelament local, hem contactat amb un jugador, ara ja no és jugador, perquè ara ja s'ha retirat, però que va passar tota la seva vida jugant a la Unió Esportiva Vilaçà. I justament ens ha destacat això, el seu compromís i el seu arrelament al poble i...
i aquest equip, que és el Vila Sadamar, que és tan important pels joves de Vila Sadamar. Escoltem-ho, va. Sí, sí. A veure, que ho tenim a punt, sembla que sí. Doncs per mi, quan em pregunten què és la Unió Esportiva de Sadamar, sempre dic que és sentiment de poble, no? Un equip que s'ha construït durant més de 100 anys d'història, justament fa un any que vam ser al centenari. Bé, és bàsicament...
anar amb els teus amics, entrenar, jugar i veient com creixes com a persona, com a jugador. I no només això, sinó que vas creant una petita família dins del club que al final es converteix en una passió. La passió per jugar al futbol, bàsicament a l'equip del teu poble.
i representa un orgull màxim portar la camiseta del Vilassà, els colors i formar part d'una entitat esportiva del teu poble.
Molt bé, eh? Doncs ja ho has sentit, Víctor, realment el que significa la Unió Esportiva Vilassà per un noi criat a Vilassà i format al Vilassà de Mar. Aquest noi és el Gerard Gómez, un bon amic meu de Vilassà de Mar i que sempre em diu una cosa que em fa molta gràcia.
Sempre el que sempre, sempre, sempre em diu és Vilassar de Mar és el millor poble del món. No ho sé si tant, però el que està clar és que el Gerard i tots els de Vilassar s'estimen molt al poble i a l'equip de futbol. Doncs sí, sí, al final estic molt d'acord amb tu, amb el que comentaron, que està bé aquest arrelament entre l'afició i el club, també, o el mateix poble i el club, també. És el final que és el que s'ha de comentar també en altres...
a localitats de Catalunya, que a vegades ha quedat com molt marginat el club i no li han fet massa cas, i diuen, bueno, tenim aquell club, però bueno, tampoc d'això. És aquest l'objectiu al final. Si tu tens, per exemple, Comilassà de Mar i altres localitats també, hauríem d'aplicar aquest model també d'estil. Totalment, per exemple, a mi em ve el cap, potser em sap greu, però l'Hospitalet. L'equip de la meva casa és un equip gran, és un equip històric, però que no ha aconseguit tenir aquest arrelament amb els ciutadans.
una llàstima però bé, ara hem vingut a parlar del Vilassar no ens desviem i Víctor si vols un dia veurem un altre cop de l'Hospitalet sí, per mi sí però Víctor, acabem parlant de l'actualitat doncs sí, perquè l'Unió Esportiva Vilassar de la Mar actualment està disputant a tercera federació concretament en el grup 5 que és el de Catalunya i després d'11 jornades disputades en aquest inici de temporada l'equip del Maresme es troba 14 amb 11 punts
Cal dir que potser no ha tingut un molt bon inici de temporada, però jo crec que a mesura que encadenin una bona dinàmica en els tèners de joc, jo crec que poden seguir fent història en els seus llibres. Molt bé, i tant, i tant. Segur que sí que encara tenen pàgines per escriure i és el que dèiem, no? Un equip històric del Maresme i que es troba a Tercera Federació, que és una divisió molt digna, eh?
Correcte. I per últim, no vull acabar el programa sense comentar que abans hem comentat que el Vilassar va trencar el seu patrocini, afiliació amb l'Espanyol, però una notícia d'actualitat que va passar aquest mateix any, el 2025, és que l'Espanyol ha tornat a afiliar-se amb el Vilassar i torna a tenir un tercer filial.
Tenen l'Espanyol A, l'Espanyol B i el Vila Sadamar, que seria com l'Espanyol C. Encara manté el nom, és Vila Sadamar igualment, però tenen un acord d'afiliació amb l'Espanyol i, per tant, serveix com a filial pels jugadors de l'Espanyol. Doncs mira, al final jo crec que per acabar el programa està molt bé, perquè és una notícia ja només més actualitat possible al final.
I bé, al final... Una cosa que potenci el club, al final. Sí, sí, això també li va molt bé a l'Espanyol, també, i sobretot per al Vilaçà, també, que al final, ostres, acaba sent una mica més reconegut. I rep jugadors de gran nivell. Correcte. Tens més calés, també, al final, també, que permet anar pujant de categories, també. Totalment. Sí, sí, sí.
Doncs, Víctor, no sé si tens alguna cosa més a comentar. Doncs jo crec que ho hem fet tot al final. Cal dir, i únicament ja per acabar, que m'ha agradat molt la intervenció d'aquest jugador que havia estat en l'estat de mar. I m'ha agradat molt com ho ha sentit al final, també. O sigui, ho sentia com molt així d'acord al final, també. Sí, no, no, totalment. O sigui, les seves paraules eren bones. Paraules sinceres i paraules que ens demostren això, no? Aquest vincle que fa l'equip amb la ciutat
i és el que et dic, eh? El Gerard és un enamorat del seu poble i des d'aquí li envio una calorosa abraçada que fa molt que no el veiem perquè el tenim a Dublín. Ostres! Se n'ha de treballar a Dublín. Joder! Segur que algunes tarvesetes no es fot o què? Segur que sí, ja t'ho dic jo que sí. Però bueno, no sé si està jugant allà a futbol, crec que no, crec que no.
Però bé, potser quan torni, encara té temps per tornar-se a posar les botes i tornar al seu estimat Vilassà de Mar. Doncs fins aquí el programa de Fulcat. Hem descobert la història del Vilassà, un equip històric de Catalunya i del Maresme. I Víctor, moltes gràcies i ens sentim la setmana vinent. Doncs sí, moltes gràcies, Jaume, i fins la setmana vinent. Que vagi molt bé. Que vagi bé, adeu.
I see my family every month. I found a girl my parents love. She'll come and stay the night and I think I might have it all.
And I thank God every day for the girl he sent my way. But I know the things he gives me he can take away. And I hold you every night and that's a feeling I wanna get used to.
Bona nit. Bona nit.
These beautiful things that I've got Please stay I want you I need you oh God Don't take These beautiful things that I've got Please don't take
I found my mind, I'm feeling sane. It's been a while but I'm finding my faith. If everything's good and it's great, why do I sit and wait till it's gone? Oh, I tell you, I know I've got enough. I've got peace and I've got love. But I'm up and I'm thinking I just might lose it all.
Bona tarda, us informa Manel Elías.
L'exministre José Luis Ábalos i el seu antic assessor, Coldo García, ja són camí de la presó. Ho ha decretat el jutge que els investiga per suposades irregularitats en la compra de mascaretes per la pandèmia, seguint les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions. El magistrat hi veu risc extrem de fuga. Madrid, Dani Saizdeja, bona tarda.
Bona tarda. Poc després de conèixer la decisió del jutge, s'ha vist sortir l'exministre José Luis Ábalos del Tribunal Suprem. Ha sigut als seients del darrere d'un cotxe policial de Paisà. Minuts més tard, un furgor de la Guàrdia Civil ha marxat també del tribunal, escortat per altres vehicles de policia. En qualsevol moment s'espera que tant José Luis Ábalos com Colto García...
ingressen a la presó de Soto del Real. El jutge els envia de manera provisional i sense fiança en considerar que hi ha risc de fuga, justament el que demanaven la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions. Els dos investigats havien dit al jutge que no pensaven fugir per l'instructor. Recorda que hi ha indicis que tant l'un com l'altre haurien rebut grans quantitats de diners en metàl·lic que podrien utilitzar per evitar un judici on s'enfronten a penes de diversos anys de presó. Dani Sany de Hacatònia, Ràdio Madrid.
Doncs el líder del PP que acaba de cridar una manifestació contra Pedro Sánchez aquest diumenge i li reclama que dimiteixi després de l'entrada a la presó del seu exministre José Luis Ábalos. Feijo diu que la situació és insostenible, que la corrupció neix del mateix Sánchez. Tornem a Madrid. Paula Brujats, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Feijo diu que Pedro Sánchez està acabat, que la poma podrida de la corrupció és ell i no només el seu exministre i per això el líder del PP crida a mobilitzar-se aquest diumenge a Madrid contra el president espanyol.
Este domingo espero a los ciudadanos en una concentración cívica y abierta a todos. Sé que queda poco tiempo hasta el domingo día 30. Sé que hará frío en Madrid. Pero este país no merece que los representantes de una España decente nos quedemos quietos. Yo no lo voy a hacer.
El PSOE es desvincula d'Avalos. Primera reacció en fons. Diuen que l'empresonament és un pas més d'una investigació judicial que està en curs. Defensen que van tallar marres amb Avalos des que va esclatar el cas i diuen que la corrupció de l'exministre no afecta ni el partit ni el govern espanyol. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Maria Costa. Juan Fran Pérez Llurga es convertirà d'aquí uns minuts en el nou president de la Generalitat Valenciana. El candidat del Partit Popular a rellevar Carlos Mazón sumarà la majoria necessària després que Vox hagi confirmat ara sí que li donarà suport. Cors Valencianes, Alba Barbosa, bona tarda.
Bona tarda. Vox votarà a favor de la investidura de Juan Fran Pérez Llorca. El partit fa públic, finalment, el seu posicionalment i permetrà així que el candidat popular sigui el nou president de la Generalitat. Ho ha firmat el portaveu de Vox a les Corts, José María Llanos. Vox está dispuesto. Este es el camino y por todo ello apoyaremos su investidura.
Pérez Llorca per ser investit en una votació que començarà ara a les 6 i que serà presencial i per crida. La bancada del PP s'ha posat en veus quan el candidat i futur president ha acabat la seva intervenció. La xifra de morts per l'incendi del complex de gratacels de Hong Kong puja ja fins a 83. Segons l'últim balanç, també hi ha 300 persones desaparegudes i 70 ferits, 11 dels quals bombers.
El govern de l'autoritat nacional palestina difós un vídeo que mostra suposats membres de l'exèrcit israelí executant dos joves palestins a la ciutat de Janín, al nord de Cisjordània. Segons aquesta font, es tracta d'assassinats a sang fred. A les imatges captades es veu com quatre persones que estan d'esquena, disparen contra una persona agenollada. Les forces d'armades israelienes diuen que estan revisant el cas.
Plataforma per la Llengua ha reclamat a les Nacions Unides que els estats i les plataformes digitals reconeguin el discurs de l'odi per raó de llengua com una forma de discriminació i que aturi els atacs contra els catalonoparlants a internet i a la vida diària.
Temps ara pels esports, Dami Aguilar. El mig campista Blaugrana, Pedri, torna després d'un mes de baixa. Avui ja ha participat en l'entrenament. Per contra, Fermín té una lesió al sol i estarà uns 15 dies de baixa. L'exdirectiu Blaugrana, Xavi Vilajoana, és el tercer precandidat a les eleccions del club per l'any que ve, després del president Laporta i de Víctor Font.
Compte enrere per al partit Gutmé-Barça de la Champions masculina d'en Vol. Comença a tres quarts de set. En Futbol Sala hi haurà duel entre catalans els vuitens de la Copa masculina. Serà un Indústries-Barça a Santa Coloma el 9 o el 10 de desembre. A Santa Susana, al Maresme, aquesta setmana hi ha el campament del Dakar fent verificacions administratives i tècniques. Els vehicles seran embarcats a Barcelona la setmana que ve amb destinació a Aràbia Saudita. I a Qatar, Lando Norris, aspirar aquest cap de setmana a aconseguir matemàticament el títol de campió de la Fórmula 1.
A la penúltima cita de la temporada hi ha esprint i cursa llarga. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
El govern de la Generalitat ha anunciat la compra de 1.064 pisos d'inmocaix arreu del país, una operació que enclou 118 habitatges situats a Maslluí. L'adquisició, formalitzada el 26 de novembre, té com a objectiu ampliar el parc públic de lloguer assequible i garantir la continuïtat dels contractes als actuals residents. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha destacat que es tracta de la compra més gran d'habitatge feta en un sol any, amb una inversió de 87,2 milions d'euros i gairebé 2.000 pisos incorporats al parc públic des de l'inici de la legislatura.
En el cas de Sant Jogusta, els 118 habitatges de Maslluí passaran a ser gestionats per l'Incasol, mantenint-se les condicions de lloguer assequible i protegit per persones que hi viuen. En l'àmbit local, l'operació té un impacte significatiu. Els peixos de Maslluí representen una part essencial del parc residencial de lloguer assequible del municipi i garanteixen la continuïtat del caràcter social i accessible del barri.
L'Ajuntament de Sant Jús valora positivament la decisió que contribuirà a preservar l'equilibri residencial, evitar pressions en els preus i donar estabilitat als llogaters. Pel que fa a societat, el ple de l'Ajuntament de Sant Jús ha aprovat el Pla Local per la Inclusió Social 2024-2027, un instrument estratègic que orientarà les polítiques municipals durant els pròxims tres anys. L'acord fixa com a objectius principals reduir les desigualtats, garantir els drets socials i reforçar la cohesió comunitària.
El document és el resultat d'un diagnòstic participatiu elaborat entre el 2023 i el 2024 amb el suport de la Diputació de Barcelona i basat en una metodologia interseccional. El procés ha permès identificar sis reptes principals, accés a l'habitatge, desigualtats econòmiques, educació i formació, salut i benestar, participació comunitària i seguretat i prevenció de violències.
El pla s'articula en cinc àmbits prioritaris d'intervenció i també preveu un mecanisme de seguiment i avaluació liderat per una comissió tècnica mixta formada per representants polítics, personal tècnic i entitats socials encarregada de vetllar pel desplegament i compliment dels objectius.
I pel que fa a política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, Lluc Tost, que assumirà el càrrec de regidor i portaveu de la CUP el ple de desembre, ha analitzat la situació política municipal i els reptes que afronta com a nou representant. Tost, que rellevarà Anna Vilanova, ha expressat la seva intenció de portar una visió jove i d'esperit rebel al consistori en un moment que ha qualificat de políticament delicat.
El futur regidor ha valorat els fets que van portar a la suspensió del ple ordinari d'octubre quan un centenar de persones van irrompre a la sala per protestar per la detenció de dos joves durant les festes de tardor. Tost ha criticat durament l'actuació policial que considera desproporcionada i injustificable i ha lamentat la manca de respostes per part de l'alcalde. Segons Tost, el govern del PSC aplica una política de pagar focs, de l'equidistància i de no mullar-se.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara comencem la segona hora del programa i comencem sense filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal? Molt bona tarda, Jaume. Com estàs? Molt bé. Bé? Sí. Bé, bé, doncs me n'alegro, me n'alegro que estiguis bé. I tu què tal? I tu què tal? M'estàs esperant, m'estàs esperant. No, jo bé, jo també, molt bé. La veritat, avui amb ganes de veure del que parlarem avui perquè és un tema interessant, eh?
Sí, sí, sí, ja te l'he dit abans, però el tema que parlarem avui penso que és un tema que sí que agrada a molts nois i a moltes noies, o sigui, dels que he portat fins ara, m'atrevaria a dir que és el que més, o dels que més. És un tema que agrada, per tant, a molts joves, eh? Sí. Bé, joves i no tan joves. Total. Avui parlarem sobre sèries, pel·lícules, és a dir, continguts, sobre crims reals o ficticis, és a dir, aquest nou moviment del True Crime i tot això.
Vale, perfecte. Sí, sí, home, i tenen molt èxit últimament. Home, sí, sí. I abans de començar, vull saber i preguntar-te si és un gènere que t'agrada veure o si el consumeixes. Sí, sí, sí, sí que m'agrada bastant. No és que el consumeixi cada setmana, però sí que en soc consumidor i, per exemple,
No em perdo ni un capítol de Crimes perquè m'encanta, de veritat que m'encanta. També m'he vist alguna sèrie com el cas de la policia que mou... No, de la de Flames, saps? No me'n recordo com es deia ara. La del... Cobert Ponyama, o alguna cosa així, no? Sí, sí, sí, alguna cosa així. Doncs aquesta me l'he vist. També m'he vist el de una família, que són dos pares gallecs,
Vale, sí, sí. El del Casasunta. Això, això. Estic fatal, eh? No me'n recordo de cap nom. Però bueno, que sí que m'agrada i veig bastantes coses.
Sí, a veure, primer, per començar, separarem com en dos parts. Primer parlaré sobre les històries que són reals, és a dir, els continguts que estan basats en fets reals, com el que d'assumpte que has dit tu, el dels policies, i després... Vaig a mirar com es diu. Sí, mira-ho. I després, sobre les històries que són més fictícies, d'acord? Primer, a veure, n'estàs trobant...
Sí, sí, sí, es diu, mira, el Corpon Llamas. El Corpon Llamas, amb la Úrsula Corberó, el Quim Gutiérrez... Sí, sí. No, no, sí, sí, sí. Vale, perfecte.
Doncs bé, sèries com aquesta, com la del Guerpon Llames, estan basades en fets reals. És a dir, són històries que han passat de la realitat, però les adapten a cine o a sèries i tal. En els últims anys, aquestes sèries sobre crims reals o fets paranormals o fins i tot els documentals sobre assassins en sèrie han augmentat molt la seva popularitat. També veiem el de Jeffrey Dahmer, per exemple. Exacte.
que d'aquest no en parlarem després. És a dir, el gènere del true crime s'ha fet un lloc molt important en la cultura d'avui dia, en l'actualitat. Totalment, sí. I tot i que sí que és veritat que hi ha com molts continguts d'això, al ser com bastant nou i bastant novetat, no hi ha encara com gaires dades que comptabilitzen una mica aquest fenomen. Però sí que és veritat que tant tu com tothom que ens està escoltant,
a l'entrar a alguna plataforma, a veure, diguéssim, qualsevol sèrie o tal, ha vist alguna recomanació a la pàgina principal de continguts d'aquesta temàtica. Sí, sí, sí. No, a més, és que trobo que s'està potenciant bastant, no? Sobretot al Netflix, no? Ho hem dit, ha fet allò del Dahmer, ha fet també altres casos. O sigui, que realment li estan donant bastant bombo al True Crime perquè realment, doncs, té èxit. A la gent li agrada. Sí, sí. Per tant, ho parlarem després, el tema del morbo i tot això. Sí. Vale, vale, callo.
A veure, bàsicament, parlant sobre Netflix, si entrem a la seva pàgina web oficial i ens posem, no sé si ho sabies, però es pot posar com les sèries més vistes o pel·lis més vistes segons la setmana i tal. No soc tan boomer, eh, Ariadna? I ja ho vaig descobrir fa poc, realment. I hi ha un apartat que és el...
Tipo, top mundial. All time, de sempre. I llavors són les deu sèries més populars de tots els temps de Netflix. Basat en els primers tres mesos de publicació. És a dir, els primers 91 dies agafen com les visites i arrel d'això fan com la taula. La sèrie d'en Jeffrey Dahmer, la docu-sèrie que va ser publicada l'any 2022,
és el número 5 d'aquesta llista. Brutal. O sigui, té més de 115 milions de visualitzacions en els primers tres mesos d'estrena. Sí, sí, jo me'n recordo que realment va ser com un fenomen, eh? I la comentaves a classe, no? A la feina... Tothom parlava d'aquesta sèrie. És que tothom. O sigui que no em sorprèn que estigui al número 5, eh?
És que a part de tot aquest auge del true crime i de l'interès que té la societat per això, és un cas i un assassí que té molt renom i ressona molt a la societat també. Sí, sí, al final va fer tantes bogeries que mira, s'ha creat un nom i sí, sí.
Sí, llavors, basant-nos en això, podem dir que moltes sèries, i també en el top 1, per exemple, estava la primera temporada de Wednesday, de mièrcoles. Ostres, sí, top 1? Sí, sí, i clar, no és de true crime, però és de misteri, de... Sí, sí, sí, de fantasia, hi ha crims, de fet hi ha un crim.
Sí, sí, sí. I també vaig allà cotillejar una mica. Aquesta última setmana, la sèrie més vista a Espanya és la del llibre del Javier Castillo, que ha fet sèrie ara, que s'ha estrenat fa poc, doncs és el top 1 d'aquestes últimes... La Cuca, de Cristal, oi així, no? Jo no me'n recordo els noms, ho hem donat els noms. És la sèrie més vista a Espanya... La Cuca? Sí, oi així. Aquestes últimes setmanes...
La cuca de luz, o com has dit? No ho sé. Javier Castillo, eh? Sí. Bueno, segueix parlant i jo... Sí, doncs, o sigui, podem veure que mirant dates, saps dates, dades, perdó, a nivell de Netflix... El cuco. Eso. El cuco de cristal. Eso. A nivell de Netflix, doncs, sí que és veritat que aquest gènere, ja sigui true crime o inventat, que és el que parlarem després, sèries fictícies, enganxa molt a la societat. Sí, sí, sí. I a nivell de visualitacions és molt clar.
I jo et dic que la sèrie del Jeffrey Dahmer i aquestes que hem estat nombrant, no me les he vist. Perquè a mi em fa molt mal rotllo. Home, és que ho fan. Ho fan, ho fan. Tot això de basat en fet real, no. O quan veus una pel·lícula de por, no? I al final tot et posen basado en hechos reals. Sí, no. I aquí...
Ja t'has cagat. Sí, no, no, hi ha jo aquestes coses que sigui, que hagi passat i que ho expliquin, és que no, jo després tinc malsons i ho passo fatal. No, no, sí, sí, al final amb el true crime és el que ens arrisquem, no, a no dormir aquella nit. A tu t'agraden aquests continguts. Sí, sí, sí. Sí. Sí, sí, a mi m'agraden. I mira que jo, quan era petit era molt cagat en aquest sentit, o sigui, em feia molta por, a mi em feia por, mira el que et dic, em feia por veure polseres vermelles.
Seriaza. No, no, però em feia molta por perquè dic, a veure si em passarà alguna cosa així. Clar, clar, no. Em feia molta por, era molt petit i jo la mirava cada dilluns i m'agradava molt però també em feia empatir molt. Però ara amb el temps m'he fet, no sé, m'he fet una mica més dur, suposo, i ja no tinc malsons.
No, no, jo, això que ha passat en fer treballs, no, o sigui, no, de veritat. Si sabeu comptar, a mi no compteu, per què no? A mi és una cosa que sí que em fa més por, però, clar, també és una cosa que dius, ostres, com que t'enganxa, no? Aquest morbo del que parlem abans. Aquest morbo, exacte. A veure, jo realment l'únic contingut així que tolero en certa manera perquè tampoc m'agrada és els programes de crims, com has dit abans. Mmm...
Estan molt ben fets. A mi el que em sembla és que de manera de producció i d'edició i de muntatge és espectacular. Molt, molt impressionant.
A veure, per qui no ho sàpiga, Crims, que ho dubto molt, perquè si no sabeu què és Crims... Punt negatiu, punt negatiu. No, no, apaga i vamonos. És un programa que va néixer a Catalunya Ràdio i que després ha evolucionat a ser una sèrie documental. I està presentada pel periodista Carles Porta, que també és un punt molt fort de la sèrie. Sí, sí, sí. Perquè és increïble. Sí, sí, la seva personalitat, com narra, no? Sí, sí. Si t'han pausat...
És que ja només veure la primera... Bona nit. Sí, no, no, és criminal. Sobretot l'estudi de Catalunya a ràdio, les llums apagades... No, no, és el que et dic, és que a mi em sembla que està produït de les mil meravelles, és una brutalitat. Bàsicament, el programa narra crims que han passat arreu del territori, però sobretot a centre en els que han passat a Catalunya. Jo crec que tots ens són a Catalunya, eh?
Sí, del programa de tele sí, però del podcast hi ha alguns que són... Ah, és veritat, tens raó, tens raó. Que jo no sé si el fet que estiguin basats en Crims de Catalunya és millor o pitjor. Clar, perquè, home, l'altre dia... Ho vas veure o no? Sí. L'altre dia és a Bellvitge, molt a prop de casa teva, eh? Sí, no, no, criminal. Jo he de dir que no els veuré, no els he vist, no he vist res. Jo sé que està fet, però ja està. O sigui, no...
No. Que no t'ho expliquin, eh? No, no, total, total, perquè ho passo fatal. I, bueno, com has dit tu abans, un punt que ens ha jugat molt a favor a aquest programa és la manera en què tracten els casos i com expliquen els fets. O sigui, està tot superben ordenat i molt ben fet. O sigui, segueixen com una rigorositat molt guai, la veritat.
I també el que fan molt bé és no caure en el morbo que hem dit abans. Sí, totalment. Jo crec que aquest és com el punt insígnia del programa de Crims, que realment tu veus Crims i no veus sang, no veus res, no veus ferides, no veus gent morta, res. Només t'ho expliquen i amb imatges de recursos que graven ells de policies caminant o de rellotges o...
o d'un armari, doncs ja t'expliquen aquesta història només amb aquestes imatges i jo crec que aquí és on està la veritable fortalesa d'aquest programa de no caure en el morbo i d'explicar una història sense ensenyar-te
Doncs el mort o la cena dolenta. Sí, total, perquè com un perill, per així dir-ho, d'aquest tipus de sèries o de pel·lis és el fet que jugues molt amb... que ha passat una cosa bastant dolenta, bé, molt dolenta, i que a veure com ho fas per no caure en el morbo i en el pur entreteniment, perquè al final, joe, no es pot caure només en això.
No, no, i tant, al final és important mantenir aquesta rigorositat, no? I molts cops Netflix, que potser sí que ho fa una mica més espectacular, no? Més una mica, doncs, a l'hostil més estatunidenc, no? Una mica més amb efectes i sí que ensenyen més coses i molts cops se'ls ha criticat.
És que és un tema bastant complicat. Se'ls ha criticat per ser massa morbosos i ensenyar més de la compta. Exacte, és que és com una línia molt fina entre què pots ensenyar perquè estigui bé i què pots ensenyar perquè ja no ho estigui. Exacte, exacte, exacte. I aquí, bueno...
Al final el rigor periodístic també és important. Sí, i a Crims i el Carles Porto fan molt bé, perquè al final presenten molt bé la informació, t'expliquen d'una manera super, super clara i també juga molt a favor que tenen moltes fonts personals de policies, d'advocats, de metges, de gent que va estar molt implicada en la investigació del cas i en molts casos, per exemple en el d'ator,
El propi Carles Porta està molt implicat. Sí, sí, sí. O sigui, és que és molt fort. No, no, és espectacular. No estem anomenant el programa d'ator. Bueno, bueno, és una brutalitat. Per mi és espectacular la corrada que s'ha fet el Carles Porta cobrint tot allò i com ho ens explica, no? És espectacular, és espectacular.
Sí, sí, i a part, o sigui, imatges de fa anys que van a gravar allà, que ara molta gent que estava gravada està mort o morta. Sí, sí, sí. Llavors és com, uau. No, és espectacular. I jo crec que també una de les coses que fan la diferència és que, clar, el que es porta és periodista. Sí.
i sap el que és el rigor. Clar, potser un director de cinema que fa la sèrie del Jeffrey Dahmer, doncs no té aquest rigor. Exacte. Aquí és on està la línia fina que tu deies, de rigor i morbositat, o de morbositat i d'entreteniment.
Sí, perquè és molt fàcil caure. Però, bueno, ara, deixem de banda els bàsets en fets reals, ho apartem. Ho sap el true crime, no? Sí, exacte. Girem la moneda, per així dir-ho, i ara anem a parlar sobre les sèries i pel·lícules fictícies que tracten també crims i fets que han passat. Vale. Al contrari que en el cas anterior, aquestes produccions tracten històries falses totalment i plenes d'elements de ficció. O sigui...
Sí que és veritat que en els patates fets reals, és a dir, el true crime, sí que hi poden haver alguns matisos que són ficció, per exemple, en molts casos canvien els noms dels personatges per mantenir l'anonimat, que ho veig molt bé, això també, o sigui, és una manera també de respectar el que ha passat i tal. Sí. Doncs, en aquest cas, són totalment inventades, eh? La història esquerda des de zero per algú que l'ha pensada, o sigui, aquesta és la gran diferència. Sí, sí, sí, s'entén.
I personalment he de dir que jo veig més aquest tipus de contingut que no pas l'altre. O sigui, tu ets més de veure coses que no han passat per no amoïnar-te. Exacte. I també que he de matitzar que no és les sèries de por, no puc. O sigui, jo les coses de por no puc. De intriga no puc. Però estem parlant, per tant, de thrillers, de pel·lícules d'aquestes on s'ha de resoldre un crim. Exacte. O sigui, totes aquestes coses. Jo no estic parlant de coses de por, de fantasmas... No, no, no.
Jo això no puedo. Ja, ja, ja. Per exemple, una que m'agrada també són les pel·lules que es fan al Valle del Bastant. Sí, sí, sí. Són això, és això, no? Sí, jo m'he llegit un llibre. Al col·lent vaig haver de llegir un llibre i molt guai. Estan molt guais. Sí, aquest tipus de coses. És que és un crim, ha passat una cosa i és la sèrie o la pel·li és com els policies l'investiguen. Jo això sí que ho puc veure. Vale, perfecte. La resta no.
I també et volia preguntar, com he fet abans, que si ho consumeixes i quin tipus consumeixes més, si el True Crime o aquestes? Sí, sí, si ho consumeixo, per exemple, aquestes que hem dit del Bastant, que tampoc sé com es deien exactament. Sé què passa allà, el Bastant. La primera es diu El Guardian Invisible. Ah, això és veritat. La resta ja no ho sé. És veritat. Doncs aquesta és trilogia, crec que és una trilogia. Doncs, per exemple, a mi em va encantar i realment em va agradar moltíssim, però jo sí que em decanto una miqueta més pel True Crime, pel fets reals, perquè, no sé, em dona com més...
Mira, potser és una mica el morbo aquest. Potser sí, potser sí. Sí, sí, és que, a veure, a la gent li encanta per això. Sí, sí, sí. Perquè també el jugar a ser detectius. Exacte, sí. Ens agrada molt el fet de haver de com descobrir què ha passat. Totalment. A tothom li agrada molt. Totalment, sí, sí. I estàs veient la pel·lícula i el teu pare t'està dient, oh, és aquest, és aquest, no sé què. A mi em fa ràbia perquè la meva mare sempre ho encerta. Sempre ho encerta tot, és impressionant, tio. És impressionant. I jo dic, com ho saps?
La intuïció femenina, al final. I acaba la pel·lícula i tenia tota la raó. I en efecte, no? No, sí, sí. Clar, també es juga aquesta part. Però bueno. Totalment. Ara canviant això, les sèries fictícies sobre els crims, he parlat d'això, realment, perquè jo volia parlar avui de dues sèries. O sigui, jo només he fet això, només he fet aquest tema per parlar de dues sèries. Vale, vale. Va, doncs, presenta'm-les, va.
La primera de tot, espero que la coneguis, Castle. Sí, sí, sí, clar. Home, vale, vale. A veure, bàsicament és una sèrie que tracta sobre una policia, la Kate Beckett, i un escriptor, que és el Castle, que per motius de la vida, que us heu de veure la sèrie si no l'heu vist, es converteix en un equip i averigüen i resoldren casos i assassinats a la ciutat de Nova York. Molt bé. Tu l'has vista, no?
A veure, sé quina és, n'he vist algun capítol, perquè és una sèrie. És una sèrie molt llarga i increïble. Però no me l'he vist tota. Fatal, fatal. Això no ho donen? Bé, ja no ho donen, però on es pot recuperar? No, al Disney Plus està. I alguns dies a la tele normal també, perquè no sé del canal. Jo crec que és la típica que hem tirat alguna cop a l'FDF. Sí, sí, sí. No, n'he vist capítols, però sencera, evidentment, no.
Doncs te la recomano molt. Però no te la recomano tant com l'altra, que no, no, és que aquesta, és que podria estar parlant quatre seccions d'aquest programa sobre això. És una de les meves sèries preferides i que espero que la coneguis, s'aconeguis, perdó, és Los Misterios de Laura. Los Misterios de Laura. No et sona? A veure, no busco Google, però Los Misterios de Laura. És una sèrie espanyola que va ser que era del 2009. Sí, això és antigua també.
I només hi ha tres temporades, i dic només perquè són molt poques. O sigui, per mi haurien d'haver com 500. Vale. És increïble. O sigui, aquesta sèrie té protagonista la Laura, que és l'actriu Maria Pujalte, no sé si la coneixes. Sí, sí, és molt famosa. Sí. Estic veient les fotos i, o sigui, no sé, ha fet moltes pel·lis. Que va ser, bueno, per qui no sàpiga qui és, va sortir a Merlisa Pereaude, que era la professora...
I si tant, això em sonava. No sé de com sona, però... Sí, doncs sí. Va sortir aquesta sèrie i ha sortit amb moltes, ara està fent teatre. És increïble. Doncs ella, la Laura, és una dona que combina el fet de ser mare amb el fet de ser policia. I és una sèrie que està basada en crims, però amb un punt de vista totalment diferent.
O sigui, la mecànica tant de Kassel com de los ministerios de l'obra és bastant semblant. És a dir, cada capítol és un crim diferent, amb personatges totalment diferents, bé com l'equip així i el... Clar, l'equip policial, no? Exacte. I entre l'equip de policia es resolen aquests casos. Però, al final, com que tot el capítol està interroguant gent o fan coses així com de policies al final per investigar un cas...
Però al final averiguen tant el Kassel com la Laura, que són els protagonistes, el cas de la manera com més ingeniosa i més arbitrària possible. És a dir, per exemple, hi ha molts capítols que la mare d'un diu, fa un comentari i llavors ella com que relaciona tot i gràcies al comentari el resol. És aquesta dinàmica. Molt bé, molt bé. Doncs mira, realment ni la coneixia i potser... No, no, sencera. Però que és la teva sèrie preferida, m'has dit.
Potencialment sí, eh? Potencialment sí. I on la puc recuperar? Al Prime Video. A Netflix l'han posat ara també. No, mira. És que és increïble. I crec que està l'RTVE, posa aquí. També, sí, sí. Ja està, és perfecte. És que, en sèrio? Mira, RTVE, Amazon Prime, Sky Showtime, Netflix i Movistar Plus. És que no hi ha cap excusa? Exacte. No hi ha excusa per no veure-la.
Sí, sí, aquesta sèrie, la meva mare i jo, cada any, mínim dues vegades ens la veiem sencera. Mínim. Capítols, més o menys de durada? Molt poc. Durant 40 minuts. Perfecte. Per mi, perfecte. M'estàs convencent. No, no, sisplau, mira-te-la. O sigui, de veritat t'ho dic. És increïble. A mi em sembla increïble. Me l'apunto i ja et diré.
De fet, a la uni un dia vam fer un joc amb els meus amics i em deien el nom d'un capítol i jo et sé dir. De què va el capítol? Quina temporada és? I quin número de capítol és? Mira, no és que ni jo ni la coneixia. O sigui, estic descobrint un món. Sí, sí. El món de Laura. Total.
I també un altre punt d'aquestes dues sèries molt important és que, a part que t'enganxen pel fet que hi ha un crim i que ho han de resoldre, també parla part de la història dels personatges. És a dir, en els dos casos, des del primer capítol, comença com una història paral·lela dels personatges. Com més personal? Sí, històries d'amor, d'amistat. És que és perfecte, és perfecte. Ho tenim tot? Literalment ho tenim tot.
I bé, en els continguts ficticis sí que és veritat que el tractament dels crims i del que passa és molt diferent. Aquí sí que es veuen coses que, òbviament, no estan morts perquè són actors i actrius, però el fet de no tractar temes reals i que la creativitat sigui com l'eina que més fan servir, doncs el tractament és molt diferent, ja que busquen l'atenció del públic i que la gent vegi el programa.
Clar, sí, sí, és el que tu deies, no? Normalment van associades a genialitats dels inspectors o dels detectius.
Sí, sí, sí, és com molt més fictícia al final, no? Sí, sí, al final sí. I ja per acabar la secció, volia donar com una dada molt curiosa sobre aquest tema, que no sé si la sabràs. A veure. I és que aquest tipus de contingut, ja sigui del true crime, sobretot el true crime, les fictícies no, però a nivell del true crime aquest contingut t'agrada molt més a les noies que no als nois. Mira, ni idea, no era una dada que desconeixia totalment.
Sí, sí, jo, bueno, llegint una mica per fer la secció, perquè me les preparo. Sí, és veritat que m'han sortit com molts estudis i molts treballs que per què a les dones agrada més aquest tipus de continguts. I a quina conclusió has arribat? Bàsicament, molts deien que com per sentir-se més preparades pel que pugui passar, és a dir, si veus coses, pots com veure abans senyals o coses, saps? Clar, clar, clar, clar.
No, clar, realment perquè les dones, per desgràcia, vivim en un món on la igualtat encara no hem arribat, no està aconseguida i sí que és veritat que vosaltres quan aneu pel carrer aneu molt més atentes a tot el que passa pel que pugui passar. Total, total. I també s'ha dit que al final són històries i que com que agrada més el fet d'escoltar una història, que veure què ha passat, que això agrada a tothom, eh?
Però bueno, aquestes com dues vessants són les que molts estudis diuen que per aquest motiu agraden molt més a les noies que als nois. Bueno, mira, doncs una bona dada també per reflexionar una mica, eh? Sí, sí. Seria d'això. Sí, sí, i també és molt curiós perquè hi ha molts canals de YouTube i de TikTok on, bueno, per exemple, no sé si saps qui és la Marta Caballero,
Però és una youtuber que fa vídeos, el seu canal de YouTube, bàsicament, explica crims. I és molt guai. I hi ha molta gent que se'ls posa mentre s'arreglen, es maquillen, mentre es dinen. I jo he de dir que jo he estat una d'aquestes noies, que mentre, per exemple, s'arreglava per sortir de festa, el nou capítol de la Marta Caballero, allà... Doncs no la conec, eh? No la conec, tampoc, eh?
És molt guai, és com el podcast de Crims Ja ho veig i té èxit, eh? Molt, molt És que ho explica molt bé I són llargs, eh? És que és perfecte Els explica molt bé, moltes dades Ho fan molt bé, la veritat O sigui, molt bé, molt bé
I saps a qui jo consumeixo bastant en aquest sentit, també? Aquí. Jordi Wilde. Ah, sí, sí. El Rincon de Jorgio. Total, total. Que també fa una mica el mateix. Fa 20 de 40 minuts explicant un cas. Sí, sí. I també hi ha un podcast molt guai que es diuen Black Mango, que són tres nois, i que cada noi porta un crim diferent. Llavors, com que ell ho explica i els altres dos com que debaten a veure qui pot ser, què ha passat. Molt bé. També està molt bé, la veritat. Guai, guai. A sobre amb recomanacions culturals, eh, Will? És que... Ho has portat tot, Ariadna. Ho tenim tot, ho tenim tot.
Doncs, Ariadna, ¿creda alguna cosa més? Ja està, és això, bàsicament. Perfecte. Sí, sí. Doncs genial. Doncs ens quedem amb aquestes recomanacions i amb aquesta reflexió sobre l'altro crime i ens toca ja acomiadar-nos perquè el temps se'ns tira a sobre. Però, abans de marxar, la pregunta del millón, la pregunta que, bueno, et pot posar pressió a sobre o no? Sí, a veure. Però, bueno, vull que ens recomanis una cançó per acomiadar la secció.
He de dir que aquesta setmana la portava pensada a casa. Ja ho sabia, ja ho sabia. Per això avui no hi ha pressió. No, no, avui bé. A veure, últimament hi ha un cantant que m'encanta. Bé, últimament hi fa molts anys ja. Que es diu Lucho, que no sé si el coneixes. És canari, increïble. A mi m'agrada bastant, sobretot la de matrícula. Saps quina és? Sí, sí, clar que sé quina és. Hi ha millors, hi ha millors. A mi m'agrada aquesta, mira. Doncs la cançó és la de Manley. Man? Manley, amb Y.
Però amb l'EI. Sí. L'EI amb M o amb A? Amb E. Amb l'EI, és veritat, sí. Perfecte, amb l'EI. Doncs Ariadna, ara sí, ens acomiadem. Gràcies per venir una setmana més. Gràcies a tu. I ens retrobem la setmana vinent. Adéu. Adéu.
Hoy me levanté sin alarma y con una sonrisa Huela nueva mi camisa Tengo hierba en el bolsillo y la guardia lo sabe Pero no me la requisan No estaba abierta al amor pero como yo no hay nadie Y que sola tranquiliza Que siga apretando que no queda nada pa' que estalle Y me juntan con el visa Baby oh god damn entro en tu bipen Y me siento a gusto como delante del mar
Bona nit.
Porque la vida son colores y antes todo era gris Por tus besos, baby, girl, aquella noche en el feed Ese culo está cabrón, quiero que hagamos un feed Y que tenga regalías pa' que se muera Rich, yeah Mmmmm Con doble G en el cinturón, doble R en el capó Se fue de Parisón porque su amiga la tapó Va, vamos pa' la playa como Pedro Capó Y no paremos de bailar hasta secar el malecón No sé si le gustó, pero sí que repitió Y qué rico fue tenerte hasta que salió el sol Mmmmm
Hoy me levanté sin alarma y con una sonrisa, fue la nueva mi camisa. Tengo hierba en el bolsillo y la guardia lo sabe, pero no me la requisan. No estaba abierta el amor, pero como yo no hay nadie. Y que eso la tranquiliza, que siga apretando, que no queda nada pa' que estalle. Y me junten con el visa. Baby, oh god damn, entro en tu vaipen y me siento a gusto como delante del manley.
Bona nit.
I ara canviem una mica el registre i anem amb Miqui Núñez. Tinc quatre marques al pit de tots els dies que el temps no em va deixar ser aquí. Dels teus cabells que m'abracen, que em macaronen i em tapen des que tu estàs amb mi.
Digue'm per què vols la sort, si ja no creus en l'amor, jo ja no em sento perdut. Digue'm per què vull la sort, si amb 1200 raons i amb tot allò que he viscut, tu ets el meu nord i el meu sud. Avui et tornaré a veure i et cantaré.
Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem. La vida és joc.
Hola, hola, Ricard. Bona tarda, bona tarda, Sant Just. Què tal, com estàs? Estat bé? Molt bé, molt bé, molt bé. Molt bé, amb ganes d'explicar-vos un joc molt original. Me n'alegro, me n'alegro que estiguis bé, Ricard. Així que, vols primer que repassem una miqueta com va anar aquest Horror Games? Molt bé, molt bé, aprofitem.
Doncs bé, va ser molt fred, feia molt, molt fred. Fes una petita recordatoria de què era, per a la gent que no en sap greu. Sí, recordeu que el dissabte passat a Molins, a l'escola El Palau, van fer els Molins Horror Games, que és la darrera edició d'una jornada de jocs que es feien, que s'han fet relacionats amb el Festival de Cinema de Terror de Molins de Reiki. Històricament, inicialment es feien jocs de por, sempre relacionats amb el gènere fan.
El que passa que, bueno, amb el temps s'han anat fent altres tipus de jocs, aleshores vam veure que entre això i que hi havia molts esdeveniments com el tau la setmana abans i moltes coses que fan altres clubs durant aquesta època del mes de novembre, hem decidit canviar-ho, aquest ha sigut l'últim que s'ha fet. No vam tenir tanta gent com l'any passat, va fer molt de fred, però va haver moltíssimes partides de jocs de rol que es van omplir, la gent s'ho va passar molt bé, va haver jocs familiars...
Jocs pesants, jocs així més complicats. Van venir autors que van signar jocs, van venir dissenyadors que van ensenyar els seus prototips. Va ser molt entretingut i amb molt bon ambient. Molt bé, doncs perfecte. Si va anar bé, això és el més important. Sí, i tant i tant. Ara cal, doncs això, doncs regalar el clau i que començarem a partir de la primavera. Llàstima això del fred, perquè justament us va enganxar potser el cap de setmana més fred del que portem d'hivern, eh?
Terrible, terrible. Molt, molt fred, eh? I per sort, tocava el solet, i si estaves dintre d'una de les cristalleres, que és un passadís de l'escola, doncs podries fer-te amb samarreta, però que sorties a fer qualsevol cosa, doncs, en palaus, de fet, no vam poder fer cap activitat fora. Tot a dintre, però molt bé, molt bé, amb ganes de repetir. I una última pregunta per tancar aquest tema. Sí, i tant, i tant. La pròxima edició serà la primavera del 2026 o del 2027?
No, no, aquesta primera primavera ja. Ja podem dir que serà o el 10 o el 17 de maig. Ja tenim reservat l'espai. Genial, genial. Serà els baixos de la Biblioteca de Molins, que és una biblioteca molt nova, molt maca, i uns baixos molt grans, diàfans, amarcades, i farem ja totes les activitats. Estem mirant aviam si els jocs de rol que han tingut molt èxit, aquest dissabte passat van tenir molt èxit,
els podem fer a espais singulars de molins. Que guai. I fins i tot ens plantejem si podem fer algun joc de rol dissabte per la nit perquè tingui així una mica de gaire misteriós i tal. Home, així una miqueta a les fosques, no? Estaria bé. Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant. I la gent se l'arà, seguríssim. Home, i tant, i tant. Doncs segur que sí, Ricard. I res, ara ja començar a enfainar-vos per preparar aquesta edició del maig, eh? Oh, i tant, i tant, i tant. Doncs va, ara sí, comencem amb el joc d'avui. Avui... Molt bé. Avui que toca.
Jo que un joc que és Mono, la trela editorial Maldito Games, fa 10 dies, diria. Aleshores, és un joc que han importat i que es diu Una aventura salvaç, eh? D'acord? Acabat de sortir del forn, eh? Sí, sí, sí. Fa 10 dies, diria. 7 o 8 dies o 10 que va arribar. Aleshores, aquest joc és un joc a dos. És un joc per jugar dues persones. Aleshores, es tracta de jugar una sèrie de cartes
que et permeten, tu passes a ser un personatge que és un animaló, que pot ser un conill molt mono, o un corp o una granota, que tu el que has de fer és aventurar-te per un espai, per un territori ignot i desconegut, i a mesura que vas avançant, doncs paral·lelament vas agafant cartes i vas construint el teu territori, el teu món, d'acord? Aleshores, amb aquestes cartes que tu vas jugant, tens accions, i aquestes accions són les que et permeten
anar fent diferents accions com, diguem-ne, en cicle, no? Vull dir que en bucle. I això és el que et permet donar punts. El que descriuré ara és una mica aquestes accions que són. Les cartes són amb uns dibuixos molt macos, en plan caricatura, d'acord? Tu pots triar com mèrit un dels personatges i aleshores tens unes cartes inicials, tres cartes que et permeten fer les accions bàsiques, que són una, recaptar diners,
Agafa diners que et faran falta per baixar cartes, una, eh? Dos, agafa cartes del mas, és a dir, hi ha una pila de cartes i tu pots anar agafant cartes per després jugar-les al teu espai o no. I tres, aventurar-te. El taulell no és molt gran i és un territori molt bonic, en deixem dibuixos molt macos, i hi ha diferents recorreguts que tu vas avançant.
i a cada casella que hi vas et pot tocar agafar cartes o agafar monedes o fer una combinació amb les teves cartes o agafar més cartes de la pila llavors quan arribes al final de tot tornes a començar d'acord? això és aventurar-se tres accions bàsiques que venen amb les cartes aventurar-se adquirir més cartes o adquirir diners aleshores tu el que fas a cada ronda diguem-ne tu pots fer el que et doni la gana és a dir, pots fer
totes les accions que vulguis, d'acord? Aleshores, es tracta, perdó, amb dues accions, eh? Vull dir, pots fer tot el que vulguis, però dues vegades. Llavors, el que pots fer és o agafar cartes, te les poses a la mà, o les baixes. Cada carta, quan la baixes, d'acord, et dona coses a fer. Doncs pots avançar dues caselles a avançar-ne tres, per exemple, o agafar més monedes, d'acord? O et diu, cada vegada que juguis una carta del conill,
pots posar diners amb aquesta carta. Hi ha tres cartes diferents, tres tipus de cartes. Hi ha les cartes inicials i d'edifici, que es posen a sota, d'acord? Bueno, que aquí tenim, doncs, centre comunitari, biblioteca, doncs, cova de magatzem, hi ha mil coses. Després, a la següent filera, tenim personatges. Són tot personatges fantàstics, a partir de granotes, porps i corinxia. Tinc aquí, mercader principiante.
héroe principiante, després tenim, per exemple, paladín luchador, són de veritat ambientació, res més. Aleshores, tu, aquestes cartes que vas agafant de la pila, ja hem dit que pots agafar carta d'edifici que la poses a baix, carta de personatge que la poses a la segona filera, o carta d'objecte barra equip que la poses a la tercera filera. Les cartes de personatge i les cartes d'equip
Tenen un cost, que és el que has de pagar monedes per poder-les baixar. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, fins a 9. I això ho posa a l'esquerra, però a la dreta, a dalt, tenen un saquet vermell amb un número. Molt bé, molt important. Tu quan agafes una carta d'aquestes, te la poses a la mà, perfecte, però quan la baixes, pagues el seu cost, la baixes i agafes de la pila de la banca, diguem-ne, agafes monedes, monedes, i les poses a sobre la carta, tantes com et digui el saquet.
Per exemple, tinc aquí una que diu héroe principiante, que és una granota, tota la amb una espada i que entra una cova. I aquí, a part del seu cost, he pagat dues monedes per posar-la a baix, té un saquet amb dues monedes. Doncs agafo i poso dues monedes per la cara del saquet. Llavors, aquesta carta té una acció, que és aventura té dues cassilles. Molt bé, aquesta carta ja la tinc a baix. En el meu torn, una acció és fer una de les accions que em diu una carta.
és a dir, jo faig, doncs mira, la primera acció és faig la carta d'Heroe Principiante i m'aventuro dues caselles molt bé, cada vegada que faig una acció d'una de les cartes i les cartes tenen monedetes del saquet retiro una moneda del saquet i la torno llavors, quan s'han acabat les monedes que tenia a sobre de la carta aquesta carta l'agafo, la trec de la meva zona de treball i la poso al costat meu boca avall boca avall, d'acord? Tant
les cartes de personatge com les cartes d'objecte i això per què és? Llavors no les podré fer servir pel seu efecte però hauria d'anar a comprar més cartes perquè aniré a recopar amb diners amb el combo d'agafa diners si tens això agafa tantes monedes com cartes de coning tinguis però jo seré viu i intentaré jugar cartes de coning no pas de granota d'acord? Aleshores aquestes cartes que vaig guardant són les que ens donaran punts al final de la partida com? Molt bé
Doncs comptarem les cartes de personatge, hi ha tres tipus de personatge, a dir, les cartes de la granota, que són verdes, les cartes del conill, que són grogues, i les cartes del corp, que són blabans. Però una pregunta, tu quan selecciones, perquè jugues amb un ninotet, no? Juges amb el ninot del conill, del corp o de la granota, no? Sí, però això és tota ambientació. Tu tries un dels ninotets, però això no et serveix.
per moure't pel territori. Per tant, pots agafar cartes de qualsevol altre personatge, també. Sí, sí, molt bona pregunta. Pots agafar cartes de qualsevol tipus. El que passa és que tu ets el conill, el corp o la granota. Podríem posar una fitxa i no passaria res, d'acord? Aleshores, què passa? He dit que aquestes cartes, quan els hi treus totes les monedes que tenen a sobre, d'acord, les monedetes que estan els personatges van a la banca una altra vegada.
Però les monedetes que tens als objectes, que són la tercera filera, aquestes, passen del costat que t'he dibuixat un saquet, dones la volta que té un número que és el valor de la moneda i te'l quedes tu per comprar després, d'acord? Genial. Per tant, carta que buides de monedes, carta que poses boca avall al teu costat. Llavors, al final de la partida, les cartes de personatge són de tres colors, granota verd, conill groc,
i cor blau. Doncs agafes i multipliques, multipliques el número de cartes de l'animal que en tens més pel número de cartes de l'animal que en tens menys. Compte'm, perquè clar, si no he agafat cap carta d'un dels animals, al mínim quin serà? Zero. Doncs ja puc tenir 15 cartes d'una altra, que 15 per zero és? Zero, zero. Zero. Exacte, per tant, aquesta passada no em donaré ni un punt.
Convé tenir moltes cartes, moltes cartes de tots, de tots els personatges. Per tant, ja tenim els punts que ens donen les cartes de personatge. Multiplicar pel pal que té més, pel pal que té menys. Aleshores, i les cartes d'objecte, que són les de dalt? Doncs aquestes simplement les comptem, les comptem i al taurell hi ha alguns espais que tenen marietes. Llavors, aquestes marietes tu les agafes
i les pots posar a les cartes de sota, que són les d'edifici, que diuen que si gastes una marieta pots fer una acció ràpida que et dona més coses. Molt bé, doncs aquestes cartes que hem dit abans del tercer nivell, que eren les d'objecte, i que quan es buiden, oi que hem dit que s'amaguen? Sí, sí, sí. Doncs simplement comptem quantes tenim i les multipliquem per les marietes que hem posat a les cartes de baix. Ah, mira. Ja tenim la segona manera de comptar punts. Vale. Primera...
Pal de personatges més alt pel part de personatges més baix. Segona, sumem els objectes i els multipliquem per les marietes que tenim. I llavors també hi ha una sèrie d'accions que ens diuen que posem monedes a les cartes de baix, a les cartes d'edifici. Simplement les monedes que tenim aquí les sumem. Sumem les monedes amb la multiplicació que hem tret dels personatges i la multiplicació que hem tret de
Les cartes d'objecte multiplicades per les marietes que tenim. I això ens dona qui guanya la partida. La partida s'acaba quan s'acaben les cartes del mas. Pots estar una hora i mitja jugant, depèn si ets ràpid o no. Vull dir, si ets d'aquestes persones que llegeix tot molt bé, doncs potser estàs una hora i pico. Si no, amb tres quarts d'hora cinquanta minuts juga. Què passa? És un joc molt divertit, però molt divertit de veritat, molt enginyós perquè és molt original
I les cartes, gairebé totes són diferents, d'acord? Pots jugar cartes un tipus, un altre dia pots jugar un altre tipus de cartes que et donen accions diferents, d'acord? Però, sobretot, és un joc que va molt bé perquè has de mantenir molt l'atenció, Jaume, perquè cada carta et dona unes accions que vas tenir en compte. No, no, perquè si t'oblides, deixes de guanyar punts. Per exemple, hi ha una carta que pot dir cada vegada que juguis una carta de conill, posa't una moneda a un edifici, clar.
Si jo tinc 15 o 16 cartes abaix, baixades, he de tenir molt pla que tinc, perquè si no me'n recordo d'això, cada vegada que jugui una carta de conill i no me'n recordo, són monedes que deixo de posar. I el company tampoc t'ho dirà. No, no. Si és bona fe, dirà, escolta, estàs segur que no t'estàs obriant d'alguna cosa? Són bona gent els jugadors, però hi ha de tot, és veritat. En qualsevol cas, un joc molt divertit, molt ben dissenyat, us aconsello que ho mireu, una aventura salvaje, mireu això, feu...
una aventura de salvatge, joc de taula a Google i us sortiran les imatges,
Les cartes són molt divertides amb uns dibuixos així molt bufons. Sí, sí, la veritat és que són bufons. I que juga molt bé. Té la dificultat de veure què tens en cada moment baixat a la taula. La mecànica és molt fàcil, Jaume. Clar, clar, d'estar atent que això, mira... Exacte, exacte. A vegades costa no estar tan atent en un joc, però sí, sí, aquí esforços màxims. I, per tant, guanya el jugador dels dos que ha aconseguit més punts. Més punts, més punts. Això és senzill, eh?
Exacte. Convé, per exemple, dintre de les accions, fer l'acció de moure't pel territori, aquesta d'anar avançant a l'aventurar-te, perquè quan arribes a l'aldató hi ha uns cofres que et permetren fer combinacions, com gafes cinc cartes de la pila, tria en tres i les jugues gratis. M'entens? Clar, això són cartes que vas acumulant, aquelles que vas acumulant a sota, amagadetes després, i que se't multipliquen i que et donen molts més punts. Per tant, has de saber combinar, moure't pel terreny aquell que és el tauler,
saber jugar cartes tot plegat és molt important saber què fas en cada moment i fer de tot tenir molts diners també va molt bé en aquest joc perquè pots comprar cartes més cares a la vida també va molt bé i tant, i tant algun digui que no, oi? no, no, 100% i què t'anava a preguntar? és un joc de dues persones, això no és tan habitual no però cada vegada ho és més de fet aquí ja n'hem explicat alguns
Són jocs que no et permet jugar en grup, no et permet jugar 3 o 4, sinó 2. Llavors aquests jocs, si hi vas a pensar, doncs venim dels escacs, venim de les ames, venim del go, aquest joc tan famós asiàtic. Llavors hi ha molts jocs d'aquest tipus i cada vegada més,
Perquè hi ha molta gent que viu sola o viu amb la parella o a vegades no surten i juguen a jocs d'aquests. Clar, sí, sí. Hi ha jocs ambientats en història, en la segona guerra mundial. Hi ha molts jocs de la segona guerra mundial, perdó, de jugadors. Que un dia parlarem d'un d'aquests, també. Que són jocs que, bueno, la gent no s'ha d'escandalitzar perquè tota la vida hem jugat al risc, no? O a l'estratego. Clar, exacte.
I són jocs de guerra. Aquests són jocs en un context històric, que t'expliquen les batalles de la Segona Guerra Mundial, o del Napoleó, o dels romans, o de l'època dels àrabs i els cristians. Mira, això... A mi m'agradaria, la veritat, perquè a mi que ets... Jo soc molt aficionat a les pel·lícules de guerra i de conflictes bèl·lics, així que segur que algun joc d'aquests m'agradaria. Doncs n'hi ha un tou, eh? I hi ha jocs que potser no explicaríem aquí d'aquests que...
que la gent es pot estar 7, 8, 10 hores jugant però hi ha jocs de guerra que no són tan pesants que amb una hora i pico jugues i són molt macos perquè no és simplement tirar daus i matar bitxos no, no, vull dir estratègia vull dir que això podríem dedicar a un programa ja no els jocs de dos que també podem citar diversos sinó també els jocs aquests de guerra els jocs històrics de dos que són molt interessants però els jocs de dos ja et dic que hi ha moltíssims normalment, normalment
si fugim una mica dels jocs de guerra, els jocs a dos són jocs per jugar en una estona no molt llarga, una horeta màxim, i hi ha jocs molt, molt macos, molt de veritat, vull dir, jocs per jugar ambientats amb el senyor dels anells, jocs ambientats amb espies, recordeu que fa poc vam ensenyar un joc de dos que era aquell de l'Agent Avenue, que era aquell que havíem de jugar cartes i ens perseguíem l'una a l'altra fins que ens agafava. Sí, sí, aquell es veia molt entretingut, sí.
Molt, i és un jocador que jugues amb un quart d'hora o 20 minutets. Clar, és que... Has de tenir temps o no? Ja, clar, clar, que realment sempre no és el tòpic no aquest de joc de taules, tenim molt de temps per jugar-hi. Doncs no sempre. No sempre, no sempre. Jo a casa, a vegades, la meva dona, la meva parella, em diu, escolta, abans, per què no fem una partida ràpida alguna cosa? I doncs clar, depèn que ja no t'hi posaràs, però hi ha jocs que són curts, que jugues pim-pam i que t'ho passes bé, passes una bona estona, i apa, doncs...
A Palamongetes o a Belcaldo. Per tant, a casa la parella també és aficionada, eh? Sí, sí, no tant com jo, però mi agrada, és que sempre hem jugat a jocs a casa amb les nenes també. Què passa? Que amb les nenes vam jugar amb jocs més senzills, sí que vam acabar jugant a la Carcassona, coses així, però amb l'Anna, amb la meva parella, juguem força a jocs. Què passa? Que el típic és això, ostres, ara em fa madra que m'ensenyis un joc.
li ensenyo, que és la meva especificitat, ensenyar jocs i llavors perdo, perdo, sempre perdo. Però soc feliç. Molt bé, això és el més important. I una última pregunta per anar tancant. Jo et volia preguntar, tu què creus que està més en auge en un món com el dels jocs de taula, que realment és un món creixent? Què està més en auge? Els jocs aquests que van cap a dues persones o els jocs més multiplayer? No, els multijugadors. Per sort, vull dir que jo penso que l'espai dels jocs de dos...
És un Nietzsche de, bueno, quan tu estàs amb algú i no estàs amb més grups, no estàs amb més colla i vols jugar amb jocadors. Però el que té més potència és jugar jocs de 3 i 4 persones i 5. 5, jo ho trobo una mica llui, perquè pots allargar-te moltíssim. Per mi el número ideal són 3. A no ser que sigui un joc necessari 4 persones, que hi ha alguns. Que si no ets 4, malament rai. Poquets, eh? Poquet. Normalment és...
pots anar escalant de 1, 2 fins a 5, o 6 en algun cas. Però jo prefereixo jocs de 3 persones o 4, perquè 3 és un número ideal, perquè no s'allarga el joc, no s'ha massa llarg,
I és àgil i és interactiu entre tres. Doncs sí, sempre ho has dit, que prefereixes els jocs de tres. Però bé, Ricard, ens hem d'anar acomiadant. Molt bé, Jaume. Menys de 15 segons. Així que moltes gràcies per tornar-nos a acompanyar una tarda més aquí. Molt bé, amic. Doncs la setmana que ve més. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Adeu. Adeu, Jaume. Doncs nosaltres us deixem ja amb l'informatiu. Gràcies per tot.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.