Smooth Jazz Club. Bona tarda, us informa Maria Costa.
L'Iram està rebent avui els atacs més durs des que va començar la guerra, segons ha anunciat els Estats Units. Uns atacs que s'afegeixen als d'Israel i que, segons el primer ministre, Benjamin Netanyahu, estan destrossant el poder teocràtic. El secretari de Guerra Nord americà, Pete Hedse, no ha posat data per la fi dels bombardejos, però ha reiterat que l'objectiu és la derrota total del règim dels ayatolars. La Casa Blanca adverteix que actuarà amb contundència si s'impedeix el trànsit marítim per l'estret d'Hormuz.
però la portaveu del govern iranià recorda que és legítim regular-ne el pas. L'estret d'Hormuz és una de les vies navegables estratègiques del nostre país. És un dels recursos geogràfics que posseix el país, per la gràcia de Déu. I quan el país es troba en estat de guerra, s'ha de fer el màxim ús de tots els recursos. El president del Parlament iranià ha afegit que respon ull per ull, dent per dent, a qualsevol atac contra les seves infraestructures.
Més notícies amb Cèlia Furment. Les principals economies occidentals agrupades en el G7 continuen sense clarir si alliberen les seves reserves d'emergència de petroli. Ara demanen una opinió més tècnica a l'Agència Internacional de l'Energia, que aquesta tarda fa una reunió d'emergència amb els seus països membres. El ministre d'Economia francès, Roland Lescour, diu que el G7 està preparat per prendre mesures urgents i, si cal, alliberar les seves reserves.
Hem demanat a l'Agència Internacional de l'Energia que comenci a treballar en aquest escenari, que actualitzi les dades sobre les nostres reserves per tenir les més recents i, eventualment, començar a treballar amb les quantitats que puguin ser alliberades.
Les associacions de famílies d'alumnes de Catalunya a la FAC creuen que hauria de ser el Departament d'Educació qui fes una guia específica de recomanacions per adaptar activitats de les escoles a les creences religioses. Això després que l'Ajuntament de Barcelona hagi recomanat als centres evitar activitats com dansa o música durant el ramadà i no fer sortides o exàmens durant el final del dejuni. La directora de la FAC, Lidon Gasull, defensa que l'escola ha d'adaptar-se a la realitat intercultural sempre que no afecti el currículum.
L'escola ha de ser intercultural i sempre que això sigui compatible amb el currículum i amb el bon funcionament del centre educatiu, aquestes adaptacions han de ser naturals i no les hem de veure com un conflicte. Com a mínim s'ha de fer amb totes aquelles tradicions de confessions en les quals l'Estat té acord.
Les zones de baixes emissions tornaran a estar operatives a tot Catalunya després de la suspensió temporal aplicada arran de l'accident ferroviari de gelida el 20 de gener passat. La mesura s'havia adoptat per facilitar la mobilitat dels ciutadans durant l'afectació del servei i la reducció de les freqüències de transport públic. Ara cada ajuntament decidirà el calendari concret per reactivar les limitacions. Segons la consellera Sílvia Paneque, la recuperació progressiva del servei ferroviari i el reforç de diverses línies d'autobús
permeten tornar a aplicar les restriccions d'accés i circulació als vehicles més contaminants. I una proteïna present a la sang de dones grans estaria vinculada a un risc més alt de tenir deteriorament cognitiu o demència, ho assegura un estudi de la Universitat de Califòrnia que ha fet seguiment de gairebé 3.000 dones durant 25 anys. El que conclou l'assaig és que aquest marcador es pot detectar en sang fins a 25 anys abans que apareguin els primers símptomes.
L'escriptor peruà Alfredo Brais Echenique ha mort als 87 anys. Era una de les grans veus de la literatura peruana contemporània, l'últim representant d'album llatinoamericà. La seva obra va abraçar novel·les, relats, assajos i memòries que tractaven temes com la identitat, l'exili, la memòria i els conflictes familiars. Entre les seves novel·les destaca Un mundo para Julios, del 1970, que retratava amb humor cínic la burguesia de Lima. Altres obres seves són La vida exagerada de Martín Romanya...
on només esperen en abril. I ara els esports amb Sònia Olear. Bona tarda. Bona tarda, Maria. El Barça ha rebut la llicència UC per poder allotjar espectadors al gol nord del Camp Nou i amplia fins als 62.000 espectadors la capacitat de l'estadi. Es podrà estrenar el dia 15 de març contra el Sevilla el mateix dia de les eleccions a la presidència blaugrana.
Arrenquen els vuitens de final de la Champions, Newcastle-Barça, un partit que començarà a les 9 i que podreu seguir com sempre a la TDT a partir de les 8 a l'antena de Catalunya Ràdio. Els altres partits són Galatasaray, Liverpool a 3 quarts a 7 i a les 9 a l'Elètic de Madrid, Tottenham i Atalanta-Bayern de Múnich.
L'Ona Badalona de la Lliga Femenina de Futbol incorpora el grup inversor Mercury 13 com a màxim accionista del club. Aquest grup anglès és també propietari dels equips femenins del Como i el Bristol. En basquet, la penya pot aconseguir la classificació matemàtica per als quarts de final de la Champions FIBA. S'hi guanya el Wolfsburg alemany en el partit que començarà avui a dos quarts de nou del vespre. I a la Lliga Europea d'en Vol, el gran ullès rep l'Elberum noruec ja sense opcions de classificar-se per a la pròxima fase.
El partit és a 3 quarts de 7. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova. Artaneu, la secció d'art de l'Ateneu de Sant Just, organitza el primer concurs de pintura, una iniciativa per promoure la creativitat i donar visibilitat al talent artístic. El certamen permet presentar obres fins al 15 de maig, amb participació oberta a totes les persones a partir de 12 anys. El concurs estableix dues categories, menors i majors d'edat, i admet una obra per participant amb temàtica i tècniques lliures.
En la categoria de majors d'edat, els premis són de 100 euros pel primer premi, 50 pel segon i un val per un espectacle per l'Ateneu per dues persones com a tercer premi. En la categoria de menors d'edat, el primer premi és de 50 euros i el segon de 35 euros i un val per un espectacle per dues persones pel tercer premi, tots acompanyats d'un certificat de guanyador.
Les obres seleccionades formaran part d'una exposició a la Sala Piquet que s'inaugurarà el 29 de maig en el marc de la Festa Major de la Taneu i es podrà visitar fins al 17 de juny. Les pintures es poden presentar fins al 15 de maig i les bases completes del concurs es poden consultar a través dels canals de l'entitat. Pel que fa a Medi Ambient, la colònia falina de Camp Roig s'ha tancat definitivament després de més de 20 anys de gestió continuada, un procés que ha permès controlar progressivament la població de gats comunitaris fins a la seva desaparició natural.
La colònia, la primera reconeguda per la Diputació de Barcelona, ha estat cuidada durant més de dues dècades per la voluntària Antonia Regalado, amb suport municipal. La gestió s'ha basat en un model planificat i sostingut en el temps, desenvolupat per l'Ajuntament en col·laboració amb l'associació SOS Gats i Gossos. El sistema aplicat és el mètode SER, captura, esterilització i retorn, que permet controlar la reproducció dels gats comunitaris, millorar el seu benestar i afavorir la convivència amb el veïnat.
Aquestes actuacions s'emmarquen en la llei 7.2023 de protecció animal i en la nova ordenança municipal, que reconeix els gats comunitaris i regula la seva protecció. L'Ajuntament recorda que la ciutadania pot col·laborar visant de gats desatesos o participant com a voluntariat alimentador dins el model de gestió de colònies falines.
I en educació, el projecte educatiu musical La Clica, impulsat per les cases de la música i amb una forta implantació a les escoles de Sant Just, amplia el seu horitzó creatiu amb el llançament d'una sèrie d'animació. Aquesta iniciativa neix amb la voluntat de donar vida als personatges que ja formaven part del seu imaginari sonor i pedagògic, permetent que els infants puguin aprofundir en les històries i valors que fins ara només coneixien a través de les cançons.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la il·lustradora i animadora del projecte, Mariona Guinaliu, ha explicat que la sèrie busca apropar l'univers narratiu als nens i nenes d'una manera quotidiana. Els episodis, que tenen una durada curta i un estil senzill, se centren en la resolució de conflictes i en valors fonamentals per a la convivència. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts i la veritat és que jo estic bastant, bastant content. No ho sé, crec que aquest temps, aquest solet tan meravellós que ens estan acompanyant aquests dies, doncs ens fa estar una miqueta més feliços, clar que sí. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem entrevistant el nou Bruno, músic i productor independent Sant Justenc. Seguidament, Mare meva, quin xou amb la companyia Mare meva. I posarem fi amb Cultura al Dia, amb la Sara Vito. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El Pentàgon ha anunciat que avui serà el dia més intens d'atacs en la guerra contra l'Iran, que ja arriba al seu 11è dia de bombardejos. El secretari de defensa dels Estats Units, Pete Hex, ha assegurat que Washington desplegarà més cases, més bombarders i més operacions militars que en qualsevol altra jornada del conflicte.
L'objectiu, segons el Pentàgon, és d'habilitar la capacitat militar de l'Iran i evitar que pugui atacar interessos nord-americans o aliats durant els pròxims anys. L'exèrcit dels Estats Units afirma haver destruït prop del 90% dels llançadors de drons i missils del règim iranià.
Tot i això, el secretari de Defensa ha evitat concretar quant temps pot durar aquest conflicte. Hext ha afirmat que el president Donald Trump és qui controla l'accelerador de la guerra i qui decidirà quan s'ha d'intensificar l'ofensiva o quan s'ha d'aturar.
Per la seva banda, l'Iran ha respost advertint que serà Teheran qui decidirà quan acaba la guerra i ha tornat a amenaçar en atacar a qualsevol embarcació que passi per l'estret Tormuz. Trump ja ha respost que si això passa, els Estats Units respondran amb una ofensiva encara més dura.
I el conflicte a l'Orient Mitjà també ha estat tensionant i enfrontant els altres representants europeus pel paper que hauria de tenir la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha apostat per un enfocament més pragmàtic i orientat als interessos estratègics i ha afirmat que Europa ja no pot ser la guardiana de l'antic ordre mundial.
En el context de la guerra amb l'Iran, von der Leyen s'ha alineat amb la posició dels Estats Units i d'Israel. Aquest posicionament ha generat crítiques i tensió dins de la Unió Europea, ja que alguns dirigents consideren que la presidenta de la comissió està assumint un paper que correspondria a altres institucions i desplaçant la tasca de la responsable de política exterior de la Unió Europea, Caja Calas.
El president del Consell Europeu, Antonio Costa, ha respost defensant que la política exterior europea ha de continuar basant-se en el dret internacional i en el multilateralisme. Costa ha advertit que la llibertat i els drets humans no es poden aconseguir amb bombes i ha insistit que cal protegir els civils i respectar les normes excepcionales.
Altres veus dins de la Unió Europea també han expressat preocupació. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Rivera, ha qualificat de perillós qüestionar el dret internacional, mentre que diversos responsables europeus recorden que la política exterior és competència dels estats membres.
El govern espanyol, per la seva part, ha discrepat obertament de les declaracions de la presidenta Úrsula von der Leyen i el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Álvarez, advertit dels perills que comportaria abandonar l'ordre internacional. Álvarez ha assegurat que Espanya s'identifica plenament amb la posició del president del Consell Europeu, Antonio Costa, que defensa el respecte al dret internacional i al multilateralisme.
I en aquest context, els líders europeus tornen a posar l'energia nuclear al centre del debat energètic. És possible, el possible bloqueig de l'estret d'Hermú, del golf pèrsic, està fent pujar el preu dels combustibles fòssils i evidencia la dependència energètica d'Europa.
Durant una cimera sobre energia nuclear celebrada avui mateix a París i organitzada per França i l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que Europa va cometre un error estratègic en allunyar-se de l'energia nuclear.
Von der Leyen ha anunciat que la Unió Europea mobilitzarà 200 milions d'euros per impulsar la inversió privada en noves tecnologies nuclears, especialment en petits reactors modulars, que Brussel·les vol desplegar a partir de la pròxima dècada.
Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, ha defensat que l'energia nuclear és clau per garantir la independència energètica en un context geopolític inestable i amb gran dependència dels hidrocarburs. Una posició que xocaria frontalment amb l'adoptada pel govern espanyol, per exemple.
I una investigació periodística ha identificat l'arma utilitzada en l'atac que va destruir una escola a la ciutat iraniana de Minab i que ha de causar la mort de 175 persones, la gran majoria nenes de l'escola. Segons l'anàlisi de vídeos i imatges per satel·let es tractaria d'un missil de creuer Tomahawk, un armament utilitzat molt habitualment per la Marina dels Estats Units.
Les imatges mostren que el missil va impactar dins d'una instal·lació militar de la Guàrdia Revolucionària iraniana, però també en un segon punt on es trobava l'escola, molt a prop d'aquesta caserna militar. Malgrat aquestes evidències, la Casa Blanca continua negant qualsevol responsabilitat en l'atac i defensa la gran precisió dels seus míssils. El govern nord-amèrica assegura que hi ha una investigació en curs per aclarir el que va passar.
I el sindicat USTEC, el majoritari a l'ensenyament públic de Catalunya, ha anunciat una consulta oberta a tots els docents per decidir si avalen o no l'acord educatiu signat aquesta setmana entre la Generalitat i els sindicats de comissions obreres i UGT. La consulta s'ha enviat als correus oficials dels mestres i professors i es podrà respondre fins al 13 de març. Amb aquesta iniciativa, l'USTEC vol que sigui el conjunt del professorat qui decideixi si dóna suport o
o no, a aquest nou pacte. L'acord preveu augmentar el sou dels docents en uns 3.000 euros anuals fins al 2029 de manera progressiva, l'equivalent a uns 200 euros més al mes. I incrementar també la inversió en educació fins als 2.000 milions d'euros anuals. Tot i això, USTEC i el sindicat de professors de secundària consideren que la millora és insuficient i denuncien que l'acord es va tancar sense el consens de tots els representants del sector.
Per aquest motiu els sindicats mantenen la convocatòria de vaga prevista per la setmana vinent amb diverses jornades d'aturades i una manifestació final a Barcelona.
El grup automobilístic Volkswagen ha anunciat que acomiadarà fins a 50.000 treballadors a Alemanya d'aquí al 2030, després que els beneficis de la companyia hagin caigut un 44% durant el 2025 fins als 6.900 milions d'euros. La retallada de plantilles s'ha pactat amb els sindicats i els comitès de l'empresa alemanya. La companyia atribueix aquesta caiguda
principalment els aranzels comercials als Estats Units, així com la reestructuració de Porsche i l'evolució desfavorable del tipus de canvi de l'euro. Pel que fa a Seat, que forma part del grup de Volkswagen, l'empresa ha aconseguit evitar aquestes pèrdues, tot i el context difícil. El benefici operatiu s'ha reduït gairebé un 99%, però la companyia ha tancat l'any encara amb un petit guany d'un milió d'euros.
I ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. Primer concurs de pintura Artaneu, obert a participants a partir dels 12 anys. Les obres es podran presentar fins al 15 de maig i les seleccionades s'exposaran a la Sala Piquet durant la Festa Major de l'Ateneu.
Sortida cultural de l'Escola de l'Espectador per veure una festa a Roma al Teatre Lliure. L'activitat organitzada per l'Ateneu de Sant Jus d'Esvern tindrà lloc el 12 de març a les 7 al Teatre Lliure de Gràcia amb l'obra escrita per Marc Artigau i dirigida per Clara Segura.
Tanca la colònia falina de Camp Roig després de més de 20 anys de gestió. La població de gats comunitaris s'ha reduït progressivament gràcies al mètode SER i a la feina del voluntariat i gestió municipal. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Futbol Club Barcelona visita aquesta nit el Newcastle a St. James Park en l'anada dels vuitens de final de la Champions League. El Barça s'enfronta a un Newcastle molt fort a casa i un dels equips més golejadors de la Champions League, en un ambient que promet ser especialment intens. Els de Hans y Flick arriben en un gran moment de forma i amb un laminya mal molt inspirat com a líder de l'equip.
L'Atlètic de Madrid també enfronta avui el Tottenham al Metropolitano en un moment molt delicat de l'equip anglès. Per tant, partits molt interessants d'aquests vuitens de final de la Champions League.
I bones notícies a Can Barça. L'Ajuntament de Barcelona ha concedit al Barça la llicència UC, el que permetrà obrir el gol nord i ampliar l'aforament de l'Spotify Camp Nou fins als 62.000 espectadors. Aquesta ampliació ja es podrà estrenar aquest mateix diumenge en el partit entre el Barça i el Sevilla, que coincideix amb el dia de les eleccions a la presidència del club.
Amb la nova llicència també es podrà obrir la grada 1957, l'espai destinat a la grada d'animació, tot i que el club encara no ha confirmat si aquestes places estaran disponibles per al partit d'aquest cap de setmana.
I ahir l'Espanyol va empatar 1 a 1 contra l'Oviedo en un partit en què els blanc i blaus van tornar a quedar-se sense victòria aquest 2026. L'Oviedo es va avançar amb un gol de reina, però Quique García va aconseguir l'empat abans del descans.
A la segona part, l'espanyol va buscar la remuntada amb insistència i va arribar a fer fins a 28 rematades, però no va aconseguir superar la defensa rival i, per tant, un nou empat de l'espanyol que no aconsegueix guanyar en aquest 2026.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui toca dedicar la cançó del dia a una de les persones més importants de la meva vida, el meu pare. No està passant pel seu millor moment, tot i que tot sembla anar en bona direcció, i estic segur que aquesta cançó avui el farà desconnectar una estoneta. Una cançó amb una base molt marcada de funk i música disco, amb aquell ritme elegant i hipnòtic que caracteritza moltes produccions europees dels anys 80.
Amb el pas del temps, aquesta cançó s'ha convertit en un clàssic i en una referència de l'italodisco. La lletra explica una història amb molt d'homer, ambientada en una discoteca, on el protagonista relata el seu intent de seduir una noia mentre ballen.
Ho fa amb un to exagerat i gairebé teatral, com si ell mateix fos conscient del seu ridícul. D'aquesta manera el tema es juga amb la idea de l'ego i de la percepció que tenim de nosaltres mateixos. En el fons és una paròdia divertida dels aires de grandesa i de les actituds presumides que sovint apareixen en contextos de festa i seducció. Darrere d'aquesta peça hi ha un artista italià que es va convertir en una figura molt singular de la música pop europea dels anys 80.
cantant i compositor amb una veu greu i molt, molt reconeixible. Va saber barrejar fang, disco i pop amb una actitud molt irònica i sobretot amb molt d'estil. Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1981. Aquest és el gran hit d'aquest artista i el cantant va néixer a Pompeya i va morir fa dos anys, el 2024. Què?
Com ho tenim això? Doncs va, avui ma qual idea de Pino Danjo va per tu, papa.
Fins demà!
Si dice così, no? E poi, e poi... Che idea! Quale idea? Vedi che lei non ci sta! Che idea!
Fins demà!
M'ha guardat, l'ho guardata, l'ho bloccata, carezzata, sul pisino su di fata, ma sembrava una patata, l'ho acchiaffata, l'ho volata.
Oh, yeah! Si dice così, no? E poi, che idea! Vale idea! Non vedi che lei non ci sta! Che idea! Vale idea! È maliziosa, ma saprà tenere a bada un superbullo buffo come te! E poi chiar avresti di speciale, che in un altro no, non c'è! Che idea!
Fins demà!
Doncs escolta, la veritat és que aquesta cançó té bastant de ritme, a veure si l'haurem de tornar a posar de moda, perquè està prou bé, clar que sí. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 10 de març, recordem un dels episodis més devastadors i sovint menys recordats de la Segona Guerra Mundial. La matinada del 10 de març de 1945, centenars de bombarders nord-americans van sobrevolar al cel de Tòquio.
En poques hores, prop de 300 avions van llançar més de 2.000 tones de bombes sobre la capital japonesa i el resultat va ser un infern de foc. Barris sencers van quedar reduïts a cendres, més de 250.000 edificis van quedar destruïts i prop de 100.000 civils innocents van perdre la vida.
Aquella nit, Tòquio es va transformar en un dels bombardejos més mortífers de tota la guerra. I en els dies següents, altres ciutats japoneses, com Nagoya, Osaka o Kobe, també patirien operacions similars, ampliant encara més la devastació.
Quan mirem enrere i recordem aquests fets, és impossible no preguntar-nos fins a quin punt la humanitat pot arribar quan es deixa arrossegar per la lògica de la guerra. La guerra és això, destrucció, mort, dolor, cicatrius que duren generacions i generacions. I en gran majoria, la víctima, mai són soldats, ni polítics, sinó civils innocents que paguen els capritxos dels seus líders.
Recordar aquesta data no és només un exercici d'història, és sobretot un exercici de memòria i de consciència. I amb més sentit si veiem la nostra actualitat. Avui, més de 80 anys després, el món torna a estar en un moment crític, d'alta tensió i amb molts conflictes arreu del globus. Estem vivint l'inici d'una nova guerra a l'Iran i estic convençut que encara hi ha temps per aturar-la. Encara hi ha la possibilitat de frenar l'espirall de violència abans que sigui massa tard.
El que està passant és el resultat de mesos i anys de tensions creixents, de provocacions, de decisions polítiques que han anat escalant el conflicte i de múltiples vulneracions del dret internacional. Per això, avui, quan recordem la nit en què Tòquio va cremar sota milers de bombes, no ho fem només per mirar el passat, ho fem també per mirar el present, per recordar que cada bomba que cau sobre una ciutat és un fracàs col·lectiu, un fracàs de la política, de la diplomàcia i, sobretot,
de la humanitat. Sempre, sempre i sempre s'ha d'abogar per la pau. Sempre s'ha d'exigir que els conflictes es resolguin negociant, parlant, cedint, forçant els bel·ligerants a seure en una taula abans que les decisions irreversibles condemnin milers de persones innocents. Perquè al final tirar una bomba és la manera més covarda de solucionar un conflicte.
que el record d'aquella nit de març del 1945 ens serveixi avui més que mai per exigir que la història no es torni a repetir, perquè el futur del món no es pot construir sobre cendres de la guerra, sinó que s'ha de fer sobre la voluntat de la pau, del diàleg i de la convivència.
i ara una petita pausa per publicitat des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir si et ve de gust una estona de companyia vine al cafè de les 3 estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista número 113 Càritas Sant Jús us hi esperem
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.GentCat.Cat Generalitat de Catalunya I ara aquí al refugi ens toca una mica de musiqueta, clar que sí. Anem amb Steve Lubin de De La Ossa i que ve d'un autèntic tamacle. Hey, nunca leíste mensaje
Estas tres meses, diez días y seis horas Y sé que ahora está un poco fuera de contexto Pero es que estaban poniendo tu canción favorita en la emisora Pensé que tendrían otros tonos Si algún día te hacía una canción Un nuevo acorde más triste Y contar cómo fue mi versión Y aunque te sigo echando de menos Y quítase nuestras fotos del salón No consigo odiarte, no tengo motivos No tengo otra opción, tú
con otra pa' que no se sientan especiales, ah. Ellas tampoco les importa, solo me dejan una nota con sus redes sociales, no. Sé si quieren que les siga o que les hable, pero no sé de qué les vale. Si mi algoritmo está empeñado en que tú eres la correcta y viendo tus fotos me duele todo. Ahora me acuesto solo, despierto solo, cocino solo, rescudo solo, veo peli solo, hago todo solo. La única vez que ya no estoy solo es cuando veo mi reflejo en el
Hey, he vuelto a verte un tatuaje aunque esta vez en otro cuerpo.
Pude evitar el parar y pensar en cómo te iré ahora. Siempre me cruza tu amiga y cada vez que me la encuentro siento que me has olvidado y por cómo me miras sé que ya no me odias. Este mensaje no tiene un motivo, borro y escribo, borro y escribo.
Esto solo me pasa contigo, te lo juro, está el gato de testigo. Y ya que estamos, si tienes tiempo, a ver si vienes a recoger tu abrigo. Yo sigo soltero, pero tranquila, prometo portarme como es debido. La yaya se acuerda de poco, pero siempre me saca tu nombre. Siempre le gustaste pa' mí porque está desde que éramos pobres. Y la vecina se mudó, la nueva tecaría mejor, oh.
Siguen llegando tus cartas al buzón. Me quito tu anillo cuando estoy con otra, me lo pongo en la intimidad. Borré nuestra foto del iPhone, pero hice una copia de seguridad. Ayer olí tu perfume mientras andábamos por la ciudad. Y le dije a los míos, está todo bien, pero a mí no me puedo engañar.
Aunque no es lo mismo sin ti, me río imaginando no discutir.
Me suelo decir que no, pero sí, baby, I still love you. Keep on loving, loving you. I keep on loving, loving you. I keep on loving, loving you. I keep on loving, loving you. I keep on loving, loving you. I keep on loving, loving you.
Va, va, va, anem amb un altre temacle, anem amb Superestrella de l'Aitana.
Mi próximo error. Mi próximo error. Mi próximo error.
El diablo se habrá metido, no está en el baño ni en los pasillos, fuck. Está en la barra y viene directo a mí. Él me dice que quiere divertirse, yo le digo que los rumores vuelan. Él me dice que no le importa estar con una superestrella.
Aquí está todo el mundo mirando, vamos solos al baño y retomamos lo que estamos empezando, solo quiero conocer.
Bona nit.
Vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti. Él me dice que quiere divertirse. Yo le digo que los rumores vuelen. Él me dice que no le importa estar con una superestrella. Yo le digo de dónde tú has salido. Él me dice que quiere estar conmigo. Yo le digo que no es fácil enamorarse de una superestrella.
I ara entrevistem el No Bruno, músic i productor independent d'aquí de Sant Just.
Gràcies.
I això que escoltàvem ara és manteles i manches del No Bruno. Bona tarda, Bruno, com estàs? Bona tarda, què tal? Molt bé, aquí. Molt bé, content de tenir-te aquí. Per començar, ens podries fer 5 cèntims una miqueta d'aquest això de No Bruno i qui ets i què fas?
Doncs bé, això que has dit, soc un estudiant de producció musical d'aquí de Sant Just, que sempre he fet temilles, he estat en diferents bandes i ara has començat una carrera com a No Bruno, un projecte en solitari i per poder experimentar i posar en pràctica tot el que estic aprenent.
Molt bé, per tant, la passió per la música et ve des de ben petit. Bueno, més o menys, tampoc... Igual jo diria que des dels 17 anys vaig començar amb una banda a tocar el baix i la guitarra, però no tenia gaire idea, i sempre estava creant cançons i improvisant i coses d'aquestes, i a poc a poc em vaig llançar a fer coses més artístiques, per si dir-ho.
No, no, i clar, al final també has acabat estudiant això mateix. Tu t'estàs formant ara mateix com a músic. Sí, exactament. Músic i productor, molt bé. Molt bé, molt bé. I aquest projecte de No Brunó, d'on neix?
Doncs, bueno, abans tenia una banda amb un altre amic que es deia Àrtic, la banda, i aquí va ser com la primera toma de contacte amb la música d'una manera... Més seriosa, no? Més seriosa, sí, totalment. I doncs vam haver de deixar la banda perquè no podíem entrar tots i vaig seguir fent música i finalment vaig decidir
Doncs treure'l endavant i amb aquest projecte per iniciar en aquest món. Molt bé, i tant que sí. I quins referents tens tu a l'hora de crear música en aquest projecte de No Bruno? Quins referents has agafat?
Doncs bé, jo sempre he sigut molt de rock i pop rock dels 90, Nirvana, Red Hot Chili Peppers, tot això, però ara com estic, doncs això, fent més de productor, m'estic basant més en artistes actuals com el Ralf Ixú, Roussevski, que també es nota que tenen aquest caràcter més de productor i és molt interessant també veure-ho, no només de manera de músic, també com a...
Com a productor. Per tant, tu creus que el teu so ha anat evolucionant a la mesura que també anaves endinsant més en aquest món? Sí, sí. I és veure un altre món totalment distint, diferent i molt xuli. Una cosa que m'ha semblat molt interessant també, en el correu que ens enviaves, és que ens deies que volies unir cinema amb la música. Sí. Què vol dir això?
Doncs, bé, aquest projecte, a més de dues cançons, ha sortit amb un curtmetratge i jo no tinc cap estudi d'audiovisuals ni res, però m'ha interessat molt el cinema sempre i amb una companya vam començar a fer un curtmetratge per un projecte de la universitat.
que ens va agradar molt el grup matratge i vam decidir fer un per aquestes cançons que en un inici ja estaven plantejades amb algú cinemàtic però una mica un somni i ens vam poder llançar a la piscina sense cap tipus de coneixement i a veure a què sortia.
Molt bé, i esteu contents amb com ha anat i com ha funcionat i com ha estat el resultat final? Sí, jo em sento molt realitzat, sobretot perquè, home, un curtmetratge sense tenir estudi, sense tenir pressupost ni res, doncs ha sigut molt divertit i jo em sento molt realitzat amb la feina feta. Per tant, una mica aquesta idea que has tingut d'aquest nou projecte també neix del que portes fent a classe, dels projectes que feu a classe.
Sí, bé, realment ha sigut més com apartar-se de... allunyar-se del que ens feia fer, la universitat, perquè tothom al final va per un camí que és més musical o més de productor, i llançar-se a fer coses diferents i no preocupar-se per la nota, ni molt menys, i sinó utilitzar-ho com una mica de portafoli i d'experiència en un futur. Sí, ara això que comentaves del llenguatge més cinematogràfic,
Jo crec que abans es feia més, no? Ho hem perdut una miqueta. Sí, sí, sí. Perquè abans els videoclips, jo els recordo, grans videoclips, no? Coses d'aquestes. I ara mateix, poqueta cosa, veient, de videoclips. Sí, sí, sí. A mi, jo sumio en els nous projectes sempre compaginar-ho amb algú d'audiovisuals.
No, no, crec que és una proposta molt interessant i és el que tu deies, una cosa nova i que pot aportar una mica de frescura a l'escena. Sí, sí, sí. I quin és el teu objectiu? Quin objectiu has empresar aquest projecte? Hi ha alguna cosa que diguis, ostres, jo això ho vull fer o vull aconseguir aquesta cosa? Llibertat a l'hora de crear. Eh...
sobretot amb aquest projecte ha sigut un punt d'inflexió per la creativitat, perquè ho he fet des d'un lloc de felicitat, que almenys quan vaig començar, i crec que és una manera molt comú en els artistes emergents o al principi, crear des de la tristesa o des de llocs més...
que és més fàcil empatitzar amb sentiments més negatius, i amb aquest projecte és totalment el contrari. I el següent projecte que estic fent, que és del qual parlo, és tot això, intentar treure des del punt de la felicitat i diferents experiències positives un àlbum conceptual.
Però aquestes dues primeres cançons que hem pogut escoltar, com hem comentat, manteles i manxes i altres crèdits, oi? Sí. Tenen un to bastant gris, també bastant melancòlic. Com m'has vingut a això amb el que m'estaves comentant ara de l'alegria? Doncs sí, sí, totalment. Realment el punt de vista d'aquestes dues cançons és fer-ho en blanc i negre, que és com el curtmetratge, també és en blanc i negre, per generar un contrast per la següent etapa, que es diu, l'àlbum serà Live,
i es dirà Life, i que representa i tot el contrari, i és això, el salt del color, que hi ha en l'escena final del curtmetratge. Sí, apareixen molts colors a la vegada. Sí, que és molt abstracte i tot el curtmetratge, doncs és això, per donar pas al següent capítol.
Per tant, el pròxim que ens espera de nou Bruno és completament diferent. Sí. Molt bé. No, et sembla xulo la veritat? Està ben pensat, clar que sí. I clar, jo en aquestes primeres dues cançons que he escoltat es notava una certa resignació amb aquest món en què ens ha tocat viure. És un objectiu que tenies?
Sí, o sigui, no... Vas escriure la lletra conscientment, de dir, ostres, vaig a fer una mica de crítica. Sí, o sigui, realment era molt això també, per una part de... que em feia molta por començant en el món artístic, perquè veig que és molt criticat tot el món de l'artisteu, de la faràndula i tot això, i... Sí, no, perquè hi ha una frase que és, llaman artistes y no hacen arte. Mucho artista y poco arte. Això, exacte. Totalment, sí, sí.
I, home, amb tot el respecte que va a tothom, és més enllà de la conya. Doncs és una cosa que veig, almenys es veu molt en el món. I era això, fer-ho servir com una mica de crítica. Però també jo, amb el curtmetratge, és el més abstracte i més índic. Sí, sí, sí. Que jugo també fent part d'ella. Molt bé. I aquesta cançó, l'altra, Mantelis i manxes...
Una mica sí que té de desamor, no? Sí. La veritat és que aquesta cançó va sortir una mica d'anar juntant frases que tenia per allà guardades i ja a polí vaig treure aquesta lletra. Però analitzant-la més endavant, o sigui, després de tot, ho veig més com un desamor, però més amb la vida. Vale.
que al final poden haver-hi mir-los cantant, poden haver-hi desgràcies, però després també hi ha unes altres coses que són molt maques i és com un desamor, un pas per amar la vida.
Molt bé, sí, sí. I això et neix d'unes experiències personals? Sí, sí, sí. Sempre... T'has desencantat amb la vida i ara estàs tornant a intentar-te enamorar de la vida? Sí, podríem dir-ho. Molt bé. Crec que, bueno, és normal. Sí, a tot ens passa. Clar. I això, i utilitza sobretot l'enumorament a fer alguna cosa maco a partir d'allà. Molt bé. I quan crees una cançó, quin és el procés que t'utilitzes? Et ve primer una melodia, una lletra o una idea? Com és aquest procés teu?
doncs vaig molt com per per influències i saber quin tipus de cançó vull fer abans de fer-la per estalviar temps perquè no m'agrada descartar cançons o sigui sí que estic segur que vull fer sempre projectes i no fer cançons en single i oblidar-me i llavors com tot forma part d'un mateix àlbum o d'un projecte és trobar què és el que vull dir com ho vull dir i mica en mica doncs anar polint les idees
i escolta, hem parlat una mica, ens has avançat que el pròxim disc es diu Life, què podem esperar del teu projecte? Doncs bueno, primer sortirà el maig un single d'aquest àlbum que es diu Piano Piano, és més la transició i... Aquests seran color o encara no?
Aquests seran colors, sí. I després, ja més endavant, sortiran cançons més funk, més pop, més rock. Una, per exemple, que fa una hora aquí a Sant Just, és una que es diu Walden Set. Molt bé. Que, bueno, no sé, és un edifici que sempre m'ha agradat. Home, i és pròximament el més representatiu de Sant Just, que gairebé. Sí. Molt bé, i això serà un disc complet, per tant, cap a quines dates es pot saber?
Cap a l'octubre, de 13 cançons. 13 cançons, ja l'estem pensades. Sí, sí, ja. Tot gravat? Bueno, s'està editant. Molt bé, molt bé, perfecte. Doncs amb ganes, escolta, de veure aquest projecte live i en algun moment et podrem arribar a veure en directe.
Bueno, s'està pensant. He de trobar músics, he de... S'ha de fer bastant de feina. Molt bé. Home, les festes de tardor, potser, no? Ja que el disc surt a l'octubre. Potser, potser. Estaria encantat. M'imagino que sí. I ara, per anar acabant l'entrevista, et vull fer unes preguntes ràpides. Et dic una... Bueno, no són preguntes, són frases i tu me les completes. Vale. El que més m'indigna és... El malestar. El que més et preocupa és...
Res. Res. No em preocupa res. Perfecte. I el que més m'agrada de fer música és? Abans de compartir-la, que sigui meva. Vale. O sigui, que neixi de tu. Sí, sí. Estar escoltant-la abans de sentir l'opinió d'una altra persona. Molt bé. I per acabar, el meu somni és...
i dedicar-me a la música. Perfecte. Molt bé. Doncs escolta, no Bruno, o Bruno, gràcies, gràcies per aquesta entrevista i jo et vull demanar una cosa. Sí. Ens podries tocar alguna cosa que estiguis preparant i que podem veure, escoltar ara? Sí, us puc tocar Walden 7. Mira, perfecte. Doncs escolta, endavant, clar que sí. Walden 7, que sortirà el mes de maig.
No, a l'octubre. A l'octubre, això no l'octubre, eh? Sí. Perfecte. A veure si s'escolta la guitarra. Sí, segur que sí, tranquil. Vale. Doncs endavant.
Ciudad de cristales Sabe a tulipanes Lágrima de risa Llórame deprisa Enseña a contar atrás Noches amarillas
Petardos voladores Borrachos de bares Paredes rojizas Pijos y artistas Luces divididas
Esta fiesta va a acabar.
Doncs Bruno, això ha estat espectacular. Gràcies per venir aquí i gràcies per compartir-nos una miqueta de la teva música. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, sort. Igualment.
Mirros cantando mientras lloran sus crías Ven ya peleando por tener más dinero Ojo como polas que no tienen días Pero hasta los perros salen corriendo Pero te quiero, te quiero como un tonto a un caramelo
Como rosa un puto florero, pero te quiero Quería quererte, sentir el fuego Regálame besos de esos eternos Lloré por enero y sigo en invierno Como pizza en el suelo al lado del cenicero Los cordones desatados, las botas manchadas Corriendo por parques otra noche más Como unos bares y los manteles Salpicados con nuestras palabras de na No sé dónde verte si todas las caras se ven igual Es buena noche pero la luna siempre va a salir mal, mal, mal
I ara entrevistem... Ràdio Despert
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Pujades generalitzades a les borses impulsades per la baixada del preu dels carburants. Els principals índexs europeus s'han apuntat guanys de gairebé un 3%. El millor comportament l'ha tingut l'Ibex 35, ha pujat poc més d'un 3% i ha tancat a gairebé 17.500 punts. L'optimisme ha arribat també a Wall Street, que puja gairebé un 1%.
El preu del petroli baixa més d'un 10% en un sol dia i el barril de petroli bren, el de referència a Europa, cotitza per sota dels 88 dòlars del barril, després que el G7, el grup de països més industrialitzats, hagi insistit que prendran les mesures necessàries per abaixar els preus.
El pentagon anuncia el dia més intens d'atacs contra l'Iran l'endemà que Donald Trump donés la guerra per acabar de tot i això. El president de la Societat d'Estudis Militars de Catalunya, Paul Moles, diu que aquest anunci dels Estats Units no es correspon amb un dels objectius marcats per Washington en començar aquest conflicte. Ho ha dit el Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Independentment de la quantitat d'atacs que es llencin,
Aquí el que s'hauria de tenir present és quin és l'objectiu final. El fet que s'intensifiqui més o menys no crec que canviï els resultats perquè si no hi ha una intervenció per terra, l'objectiu aquell d'enderrocar el règim és més que descartable. Avui Israel ha multiplicat els bombardejos contra Teheran mentre el règim islàmic ha respost atacant les monarquies del golf.
Davant del jutge del cas Pujol, l'exresponsable de la banca privada d'Andorra, confirma que la policia espanyola el va amenaçar perquè entregués dades bancàries de la família de l'expresident. Asegura que agents de la nomenada policia patriòtica li van dir que li tancarien el banc si no ajudava l'Estat a anar en contra d'Artur Mas, Jordi Pujol o Oriol Junqueras.
El govern reforça el finançament de l'escola concertada amb gairebé 390 milions d'euros. Les patronals diuen que és un bon primer pas per salvar el model i per anar cap a la gratuïtat de la plaça. El govern que vol enfortir el sistema educatiu en conjunt. Pas endavant per dotar Catalunya de més vies de tren, el govern ha aprovat actualitzar els estudis que va fer fa 20 anys per construir l'eix transversal ferroviari, una línia mixta que connectaria Lleida amb Girona. A nivell ferroviari comportaria tenir una alternativa interior d'alta velocitat...
i a nivell territorial trencar la radialitat de Catalunya potenciant zones de l'interior on hi pot haver un creixement tant de població com industrial i logístic. Això ho ha dit la consellera Sílvia Paneque. El que vol és replicar el que va significar l'eix transversal a Catalunya en el seu moment en l'àmbit viari, en l'àmbit ferroviari, i establir una nova ruta de transport de mercaderies, també de passatgers,
El magnat Elon Musk és, en diferència, l'home més ric del món, segons la llista Forbes. Principal accionista de l'automobilística Tesla, l'agència especial SpaceX o de la xarxa social X, acumula una fortuna estimada de 839.000 milions de dòlars, 342.000 milions més que fa un any.
També és el triple que la de dos anys següents, dels dos següents també de la llista, el cofundador de Google, Larry Page, que té 257.000 milions de dòlars, i Sergey Brin, que en té 237.000. L'amu d'Amazon, Jeff Bezos, ocupa el quart lloc, amb 224.000 milions de dòlars seguit del de Meta, Mark Zuckerberg, que acumula una fortuna de 222.000 milions de dòlars. Segons la revista nord-americana, ara mateix hi ha 3.428 multimilionaris,
400 més que l'any anterior, el 2025, sumen un patrimoni de 20 bilions de dòlars.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Arrenquen els vuitens de final de la Champions Newcast del Barça, un partit que començarà a les 9 i que podreu seguir, com sempre, a la TDT, a partir de les 8, a l'antena de Catalunya Ràdio. Els altres partits d'avui són Galatasaray, Liverpool, a 3 quarts de 7, i a les 9, Atletico de Madrid, Tottenham i Atalanta, Bayern de Múnich.
El Barça ha rebut la llicència UC per poder allotjar espectadors al gol nord del Camp Nou i amplia fins als 62.000 espectadors la capacitat de l'estadi. Es podrà estrenar el dia 15 de març contra el Sevilla. El mateix dia, recordem, de les eleccions a la presidència del Barça.
L'Ona Badalona, de la Lliga Femenina de Futbol, incorpora el grup inversor Mercury 13 com a màxim accionista del club. Aquest grup anglès és també propietari dels equips femenins del Como i el Bristol. En bàsquet, la penya pot aconseguir la classificació matemàtica per als quarts de final de la Champions FIBA si guanya el Wolfsburg alemany. En el partit que començarà dos quarts de nou i a la Lliga Europea d'en Vol, el Granollers rep l'Elberum noruec, ja sense opcions de classificar-se per a la pròxima fase. El partit és a tres quarts de set del vespre.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova. Artaneu, la secció d'art de l'Artaneu de Sant Just, organitza el primer concurs de pintura, una iniciativa per promoure la creativitat i donar visibilitat al talent artístic. El certamen permet presentar obres fins al 15 de maig amb participació oberta a totes les persones a partir de 12 anys. El concurs estableix dues categories, menors i majors d'edat, i admet una obra per participant amb temàtica i tècniques lliures.
En la categoria de majors d'edat, els premis són de 100 euros pel primer premi, 50 pel segon i un val per un espectacle per l'Ateneu per dues persones com a tercer premi. En la categoria de menors d'edat, el primer premi és de 50 euros i el segon de 35 euros i un val per un espectacle per dues persones pel tercer premi, tots acompanyats d'un certificat de guanyador.
Les obres seleccionades formaran part d'una exposició a la Sala Piquet que s'inaugurarà el 29 de maig en el marc de la Festa Major de l'Ateneu i es podrà visitar fins al 17 de juny. Les pintures es poden presentar fins al 15 de maig i les bases completes del concurs es poden consultar a través dels canals de l'entitat. Pel que fa a Medi Ambient, la colònia falina de Camp Roig s'ha tancat definitivament després de més de 20 anys de gestió continuada, un procés que ha permès controlar progressivament la població de gats comunitaris fins a la seva desaparició natural.
La colònia, la primera reconeguda per la Diputació de Barcelona, ha estat cuidada durant més de dues dècades per la voluntària Antonia Regalado, amb suport municipal. La gestió s'ha basat en un model planificat i sostingut en el temps, desenvolupat per l'Ajuntament en col·laboració amb l'associació SOS Gats i Gossos. El sistema aplicat és el mètode SER, captura, esterilització i retorn, que permet controlar la reproducció dels gats comunitaris, millorar el seu benestar i afavorir la convivència amb el veïnat.
Aquestes actuacions s'emmarquen en la llei 7.2023 de protecció animal i en la nova ordenança municipal, que reconeix els gats comunitaris i regula la seva protecció. L'Ajuntament recorda que la ciutadania pot col·laborar visant de gats desatesos o participant com a voluntariat alimentador dins el model de gestió de colònies felines.
I en educació, el projecte educatiu musical La Clica, impulsat per les cases de la música i amb una forta implantació a les escoles de Sant Just, amplia el seu horitzó creatiu amb el llançament d'una sèrie d'animació. Aquesta iniciativa neix amb la voluntat de donar vida als personatges que ja formaven part del seu imaginari sonor i pedagògic, permetent que els infants puguin aprofundir en les històries i valors que fins ara només coneixien a través de les cançons.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, la il·lustradora i animadora del projecte, Mariona Guinaliu, ha explicat que la sèrie busca apropar l'univers narratiu als nens i nenes d'una manera quotidiana. Els episodis, que tenen una durada curta i un estil senzill, se centren en la resolució de conflictes i en valors fonamentals per la convivència. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Mare meva, quin xau.
Búlem a t'he'l palot, amb s'amplà i et z'amplà i ja bu.
Bona tarda, Carles, i bona tarda, Javi. Per fi us tenim els dos juntets. Bona tarda! O, harmonitzant... No, no, s'ho va, s'ho va. Bona tarda! Molt bé, molt bé. Ja us tenim aquí de nou, clar que sí que... Després d'unes quantes setmanetes en què venia un i l'altre, per fi us hem pogut tornar a reunir, eh? Després del divorci. Després del divorci forçat. Va ser tant de temps, el Javi i jo, que no ens hem vist. Bona tarda!
No, ella no. No, ahir. Ahir, l'altre, divendres. Sí, al fet portem divendres... Dijous? Dijous no. No, mira, no, mira. Dimecres vam anar al teatre. Sí, dimecres... Dijous ens hem donat un descanso, perquè... Dijous vam dir... Divendres assaig, dissabte assaig, diumenge assaig, dilluns assaig, avui assaig i ràdio. Bueno, bueno, ja està bé, ja està bé.
Relació consolidada, eh? Home, i tant que sí, i tant que sí. Molt de temps ja. Molt bé, doncs escolta, què farem avui? Doncs us venim a parlar d'una cosa que ho hem dit abans, que ens vam veure dimecres per anar a veure Ànima al Teatre Tívoli, que vam parlar-ne fa, bueno, va parlar-ne el Carles fa dues setmanes, i jo vaig fer cinc cèntims superben fet a setmana passada.
És que, clar, no li pots demanar, Jaume, que expliqui coses que no estan al guió. Nosaltres ens preparem uns certs ítems. No, no, i que jo... O sigui, ara mateix, potser en un altre moment de la vida et sé dir, ai sí, clar, aquesta obra que es va fer tal, i et sé dir coses superconcretes, però ara tinc el cervell fregit. No, no, sí, sí. Jo fins que no acabem de fer l'obra no seré persona.
Són moltes coses, la veritat és que esteu en tot, i tu també, Javi, estàs en cursos i coses, i no pareu quiet els dos. És una tonteria, però després de cap de setmana de l'obra, jo tinc un altre musical la setmana següent. És veritat, amb quart passadís. I això, no ho sabia, a Poble Nou, no? Sí, a Poble Nou, a l'Aliança de Poble Nou.
Fan bolo de boscos endins Si algú de Poblenou Però això és una cosa que feu nova o jo ho havies fet? És el que havíem fet aquí, te'n recordes dels contes que vam fer fa uns mesos? Sí, sí, és veritat És la mateixa obra, però... Que vas entrar d'última hora, no gairebé? Sí, exacte, doncs jo he entrat a última hora i era la persona més protagonista també ha entrat a última hora, amb un més... Sí, amb un més que jo, però sí, hi ha un actor renovat Bueno
Bé, bé, ja està bé, tu. Sempre s'ha de dir que Milló està ocupat, que no està tocant la panxa, clar que sí. Aquesta setmana, per tant, vau anar a veure Ànima. Correcte, vam anar dimecres passat a veure Ànima, que per les persones que no ens hagin escoltat o no coneguin l'obra...
va sobre la història dels estudis d'animació dels anys 30, és a dir, els inicis de Disney, de les pel·lícules en color, de fet va sobre la primera pel·lícula en color, i sobre la reivindicació de les dones, tota la història gira al voltant de la Greta.
que és una noia que és il·lustradora i vol ser animadora i es muda a Los Angeles per triomfar, per complir el seu som i deixar enrere el seu poble i la seva família i tot, no? Però veu que no és tan fàcil com s'esperava que fos, que a vegades...
Bueno, hi ha una cançó que diu, tinc un llapis i prou, i a vegades amb un llapis i prou, si ets una dona en aquella època, doncs no era suficient. Clar, que només amb el talent, a vegades no... Exacte, tot i que el talent hi és, perquè li reconeixen diverses vegades, però pel simple fet de ser una dona, doncs se li posa moltes més traves que qualsevol home. Mhm.
I res, doncs, això, parlar de Walt Disney, tot i que no diuen en cap moment Disney, diuen Walter, i diuen els estudis del ratolí, o alguna cosa així. Sí, els estudis del ratolí, sí, els estudis del ratolí. Però, bàsicament, és com la creació de la pel·lícula de la Blacaneus, que va ser la primera en color, no?, d'animació. D'animació, en color, sí. Vale, vale, vale. Per tant, té moltes referències històriques, això també.
Sí, de fet, hi ha molta part de veritat en els fets d'aquesta obra, hi ha molta ficció, però a nivell de certes coses hi ha molta veritat. Es fan servir el personatge històric del Walter de manera ficcionada, dintre de la fantasia, i també hi ha el personatge de la Adriana,
Que és l'Adriana, és la veu original de la... Bueno, Adriana, és un nom italian, me'n recordo. Sí, Adriana, no sé què. Adriana, italiana. És Adriana, italiana. És la persona, la noia que li va donar la veu de veritat a la... A la Blancaneus. Exacte. Ah, o sigui, realment va ser aquesta noia, eh?
Si no m'equivoco, sí, o sigui, allà va sortir com després... Bueno, sí, ho han dit coses, però... Vale, vale. Cosilles. Però bueno, sí, sí, aquesta... Doncs què, a veure, què ens va semblar? Doncs la veritat és que... Bé, per començar, Ànima és un musical de creació 100% catalana,
a nivell de dramaturgia, de la idea, de cançons, composició, lletres. És un musical 100% català. I idea original? Sí, idea original de l'Oriol Borès, que és el que fa de Walter Disney. Sí, de Walter Disney. De Walter. Sí, sí, 100%. A mi, ho vam parlar quan vam sortir el Carles i jo, jo m'havia de recordar tota l'estona que això era un musical 100% català.
O sigui, té com una part positiva i una part negativa per mi aquesta crítica. Perquè parlar molt bé té una posada en escena, té una manera de presentar l'espectacle que és impressionant.
O sigui, crec que a nivell de produccions de Broadway. Sí, a nivell de producció catalana ara mateix, per mi és el millor que s'està fent. A nivell de producció, de scenografia i de vestuaris i tot, és molt millor que el Germán de Sang, per exemple. Perquè és impressionant, o sigui, de veritat que si aneu flipareu amb l'inici de l'obra, per exemple, té dos moments, per mi, que no faré més spoilers, però té dos moments clau on dius, uau! O sigui, jo vaig dir uau de veritat. No, no, dius, uau, aquí hi ha molta pasta.
Hi ha molta pasta i està molt ben posada. No sé on està posada, però està molt ben posada. Està tot molt mirat a la perfecció. Està molt polit tot, cada pas, cada moviment, tot està molt polit i és molt xulo i és molt de Broadway. Però clar, és el que diu el Javi, per altra banda, que és una trama que no t'interpel·la ni a nivell d'espai ni a nivell de temps, perquè ni passa aquí ni passa ara. Llavors, empatitzar amb...
una proposta creada a Catalunya, però que no té res a veure amb nosaltres, com a espectadors, costa, i a mi potser se'm va fer una mica freda en aquest aspecte. O sigui, és perfecte, és impecable, potser com a musical, és xulíssim, però la part de la trama potser per mi és un dels punts més febles que té. Sento que també es va, ara, tant en aquesta nou, però quan es va fer per la primera vegada el TNC, es va veure com, uau, un musical català a 100% i a un gran nivell de Broadway. Ja...
Però és que no és tan... És 100% català a nivell de creació, però és com... Hi ha musicals que són 100% de creació catalana, però ens interpel·len més el públic de la ciutat, de... Bé, la ciutat no Barcelona ja, però de Catalunya. De Catalunya. Saps que t'interpel·la d'un altre i que han sigut de grans produccions. Per tant, el tema del guió, de la història, això agrada, us ho va agradar?
O sigui, la història està bé. La història, jo volia dir la història en si, però el que passa és que no t'acaba d'interpel·lar. Clar, quan te n'adones... O sigui, si fos una producció de Broadway que ha vingut aquí, diries, uau, impressionant. Però sent que he estat creada aquí, hi ha una part, i no només ens passa al Javi a mi, perquè vam estar llegint crítiques, vam estar parlant amb altra gent que havia vist Ànima abans, d'ara que estan al Tívoli,
I que ens diuen una mica el mateix, que et deixen molt fred perquè no tens cap tipus de connexió amb la trama, ni amb els personatges, ni amb l'espai, ni amb el temps, ni amb res. Que evidentment empatitzes amb el paper de la dona, evidentment empatitzes amb les coses que els passen als personatges, però a nivell de successos, de les coses que passen, de les coses que transiten, evidentment que aquestes coses t'intervelen. I alto perquè crec que és una molt bona idea, eh? Sí, una cosa no té l'altra.
O sigui, trobo que és un argument que té molt de potencial i està molt ben executat, una mica llarg, potser en alguns moments, que es podria retallar, considero. Sí, per mi el primer acte és de fer llarg. O sigui, l'obra dura pràcticament 3 hores i l'entreacte és de 20 minuts. O sigui, hi ha un moment que jo pensava, ¿cómo? Perdona. ¿Cómo, cómo?
Però a nivell d'això, d'empatitzar, de veure-ho, de sentir-ho de prop... Clar, però després ens anem al cinema, veiem una història com la del Martí Suprim, que també és de fa molt de temps i Amèrica, i sí que ens enganxa.
És perquè és el teatre? Jo crec que és perquè el ser teatre amb actors catalans, en un teatre català, amb una idea de persones catalanes, direcció catalana, tot ho reps com nostrat, però quan t'ho presenten te n'adones que és com si estigués importat, quan no és veritat, perquè s'ho han inventat ells, però... I que és veritat que seria impossible fer aquest musical...
amb un argument en català, perquè no existeix aquesta indústria d'animació aquí, no existeix tota aquesta trama, l'hauries de fer d'una altra cosa diferent, i és molt guai, i crec que és molt guai, per exemple, si volguessin, en el futur, vendre'l a Broadway, perquè és un musical que a Broadway triomfaria perquè és que parla d'allà, d'Estats Units, llavors a Broadway seria perfecte aquest musical.
Jo crec que sí, és exacte. A mi, per exemple, jo veig una pel·lícula, veig un musical que m'emporten de fora a nivell de tot i ho entenc i empatitzo. És com que el meu cap s'havia de recordar tota l'estona de dir és que això és d'aquí. Tota aquesta història que m'estan parlant realment neix aquí. El meu cap no ho parava de pensar i és una cosa que a mi em desconnectava. També sí que és cert que ser un espectacle tan perfecte, tan tal, a mi se'm quedava fred a nivell d'emoció en molta estona.
Saps que just vaig veure ahir una entrevista d'Alexia... Com es diu? Ah, sí, l'Alexia Pasqual. L'Alexia Pasqual, que deia que l'error... L'Alexia Pasqual va estar a Eufòria 2 i va ser Blanca Maricel i ara està fent Miserables a Madrid. Fent de cosetes els Miserables. Doncs ella explicava que l'error és part de la nostra professió, com a intèrpretes, com a cantants, com a artistes...
I que al final també et deixa com a empatitzar i veure una part més humana, que quan veus alguna cosa molt perfecta potser et deixa molt fred. I a mi en aquest cas, o sigui, que a mi m'agrada molt, eh, que les coses estiguin molt polides i molt perfectes, però potser no es mullava tant en certs moments. I, per exemple, tenia moments de comèdia, però tampoc era supercomèdia. No la portarà al final. Tenia moments de drama, però tampoc eren de plorera.
Està en un entremig que ho vaig disfrutar, a mi m'agrada molt, i ja us avanço que per mi és un notable alt, tirant cap a l'excel·lent, perquè és una molt gran, molt xula la producció. Però és veritat que aquests detalls fan que... Sí, sí, ara estem parlant com les minúcies al final, no crec que... Sí, sí, vull dir... No és un dir, no neu, és una merda.
No, no, al contrari, jo crec que hauríeu d'anar perquè és molt guai, però aneu pensant que, tot i que és una producció catalana, el que trobareu serà una cosa molt yanqui. Sí, o sigui que potser el petit problema que n'hi ha aquí és la idea que s'ha venut de super, super mega català i al final aquesta concepció que t'has generat tu mateix et xoca al veure el producte final.
Clar, perquè, per exemple, els germans de sang tampoc passa aquí a Catalunya. Llavors, bueno, doncs, ok, no passa res, perquè ja vas amb l'expectativa que és un musical del West End adaptat aquí a Catalunya. Llavors, bueno, doncs, no passa res. Sí, sí, totalment, totalment.
I també és veritat que Ànima té cançons molt a lo old school, molt de musical antic també, que és una cosa que, per exemple, fa que a nivell musical tampoc tinguis com una cosa de... Està el disc penjat, i jo sempre que surto d'un musical escolto les cançons a muerte, perquè surto com obsessionat. M'he escoltat tres cançons, una vegada, les que més em van fer com gràcia així i tal, i ja.
però ja us dic a nivell visual i a nivell d'impacte és molt guai i que t'ho passes molt bé és car perquè et pot arribar a costar 60 euros les entrades, vull dir que prepareu-vos si voleu anar al palco 3 potser és més barato però si no al final és el que dèieu la producció tan elabora dels seus costos totalment, 100% també ara per dir coses bones crec que tenen
Els i les intèrprets són meravellosos, tant a nivell d'interpretació, de cant, de dansa... La dansa és molt safe, o sigui... Sí, no és un musical... No és Germans de Sang. Germans de Sang feia unes performances supermodernes, contemporànies, tota la dansa abraçava l'obra. Aquí és molt de musical típic de Broadway clàssic, però molt polit i molt net i molt pensat. Còreos de passeig o no sé què, però està tot superpensat i a nivell de...
tenen unes plataformes giratòries. Sí, que és molt guai. Hi ha un moment que estan caminant per la ciutat, el primer acte, i és hipnotitzant. A mi em va hipnotitzar com, de cop dius, però aquesta persona estava darrere, i era com està davant, i era xulíssim. És molt xul. O sigui, és l'experiència d'haver anat a Broadway a veure un musical, honestament. Totalment, totalment. Jo crec, sí, per ser quisquillosos, aquesta és la cosa de dir, crec que ens hem de treure la cosa, jo m'hagués agradat treure'm la cosa del cap, de dir...
Això és un producte 100% català i gaudir-ho com una cosa aliena, saps? Sí. Cosa que no podia fer perquè se me va notar així, llavors... Bueno, perquè fa... És que potser també la cosa és que fa molt de temps que no ens venen un musical de gran producció 100% català, d'aquestes... El rotllo equiparable amb Broadway, nou, diguéssim, hi ha hagut Maricel, però això...
És més viejo que el cagar, no? Si no, però Maricel quan es va fer ara al seu temps? O sigui... Clar, o hi ha hagut, bueno, la de la cubana, però no era el mateix, no era el mateix rotllo Broadway, no era musical clàssic Llavors... Clar, clar, que potser és que no estem tan acostumats a veure això Sí, sí, i llavors vas com esperant el que et trobes perquè, bueno, que sí, que realment està molt xulo, ens estem repetint, jo crec Sí, ja m'he entrat en un bucle, sí, però... Sí, jo li poso un vuit i mig Sí, jo li poso un set i mig vuit
Molt bé, doncs no sembla bé. A més, crec que és una crítica molt interessant la que heu fet avui, perquè exposeu una realitat bastant diferent, no?, el que ens trobem als teatres d'aquí de Catalunya. Per tant, escolta, dintre el que cap és un...
És un musical molt, molt xulo, amb un set i mig i un buit i mig. Jo enfio molt de les vostres notes. De mitja te digo un buit. Teniu un buit. No, si no l'heu vista, teniu l'oportunitat. I penseu que estan fins al 5 d'abril, per tant, teniu temps...
passeu-hi, passareu una bona tarda nit ara, prepareu-vos perquè sortireu tard porteu-vos un entrepanet hi ha crispetes però tothom va facuar l'entreacte a comprar-les llavors no podreu accedir-hi s'ha de gestionar abans, això s'ha de gestionar abans
Molt bé, doncs, escolta, passem de tema, anem a la programació cultural, que hi ha aquesta setmana que puguem veure. Doncs mira, aquesta setmana s'acaba ja pràcticament la setmana que ve una proposta que portaven fent des del 12 de febrer, que es diu Una Festa Roma, al Teatre Lliure de Gràcia, i justament aquesta setmana, el dia 12, ja organitzava una sortida des de l'Ateneu de Sant Just, que hi van, que està esgotat, en principi no es pot anar perquè van com a motocar i tal, però...
La venim a recomanar igualment per si voleu anar pel vostre compte. Bàsicament és una obra dirigida per Clara Segura, i escrita per el Marc Artigau, on trobem intèrprets típics del Com si fos ahir, com per exemple la Marta Angelat. Això és el que més ens agrada. Exacte. Marta Angelat, que és la mare de l'Andreu, el Com si fos ahir.
Ara no recordo el seu nom. Joana. Joana. I l'Oriol Vila és l'Eugeni, que està sortint ara mateix en Carastal com si fos ahir. Té una trama oberta ara mateix. L'Eugeni, sí, home, clar. Home. I després tenim el Xavier Boada, el Lluís Marco, l'Albert Triola. I bàsicament...
Parla sobre una mica com la bellesa, amb V, i l'amor en certa edat. Al final és una dona que comença a perdre la memòria i el seu fill se n'adona que no pot fer-se càrrec d'ella tot sol.
I el porta a una residència i allà, doncs, troba un altre home del qual s'enamora i comença una relació, doncs, en aquesta bellesa, no?, amb V baixa, en la qual han de coexistir els dos i tota la gent de residència i també amb una pèrdua de memòria que dificulta, diguéssim, com aquests romans, no? Llavors la califiquen com una comèdia agradolça.
Llavors... Clar, perquè et fa... Et ramar una mica per dins, no? Exacte. Té un component de comèdia, però al final surts, no? Doncs l'hem mogut perquè... És un tema delicat, un tema que crec que ens interpel·larà a tots. Però està guai, no? Que es doni com visibilitat també a aquests temes. És el que anava a dir. Em sembla que és una idea bastant innovadora, no? Perquè al final poques vegades es parla de l'amor entre persones grans i potser és bastant necessari. Sí, sí, i de la gent gran en general, no? Al final costa veure potser...
obres que es centrin en això. Trobaràs un personatge d'alguna persona que tingui més de 70 anys en algun teatre, però és perquè és la iaia, el iaio o el no sé què. Totalment. Però com centrar a Trump al voltant de les persones més grans, doncs està molt guai també donar visibilitat i que els actors també tinguin un espai per parlar de temes que...
que potser els interpel·len o els interpel·laran d'aquí uns anys, no? Com a interprets. Exacte. Doncs pinta molt bé. A més, si té la Clara assegura com a directora, doncs, escolta, producte d'aquí... Sí, sí, sí, pinta bé. Doncs ja sabeu, per entre 12 i 32 euros, al Teatre Lliure de Gràcia, i amb una durada aproximadament d'una hora i mitja, teniu una Festa Roma.
perfecte, escolta, anem a parlar d'un tema interessant i que us toca molt de prop perquè el vostre el vostre pròxim projecte està funcionant i està funcionant sí, de fet volíem fer un petit incís sí, ràpid tota la gent que no hagi comprat entrada per això no és un musical el dia 21 de març a les 7 i el dia 22 de març a les 6 espavileu espavileu perquè estan volant
i qui avisa no és traïdor queden 30 entrades per dissabte crec que ara menys perquè això són dades d'ahir dades d'ahir 30 entrades per dissabte i 50 per diumenge per tant tothom corre eh i qui no la tingui perquè s'hagi quedat una mica encantat que espavileu
Nosaltres pronostiquem que aquest cap de setmana, dissabte, ja no... Pengem cartellet. Sí, sí, pengem cartellet. Diumenge potser dura una mica més, perquè sempre el diumenge és un dia que costa més, no? I al final dissabte és el cap butaca buida i la gent és com que, ai, cinema, què hi dir el teatre? Llavors, per diumenge potser us podeu relaxar un o dos dies, però si voleu venir dissabte, correu ja, entreu a Entràpolis, el nostre perfil d'Instagram, el perfil de la Taneu, a tot arreu trobareu els links. I si busqueu per Google mateix, això no és un musical, també surt. Exacte. O sigui que ho teniu fàcil, fàcil, eh? Sí, sí.
Molt bé, perfecte. Feta la promo, no? Sí, feta la promo, anem a parlar del meu imperi romà. Sembla que bé farem més. Sí, sí, anem a parlar del meu imperi romà. Eufòria. Eufòria, gala 7, gala de relleu. Gala de relleu. Quina gran... Una gala bastant xula.
Sí, menys, perquè els de relleu van començar a cantar amb playback tots junts. Però no passa res. És que es veu que aquest any, no sé si sempre ho han fet així, però aquest any les cançons grupals, quan n'hi ha, estan totes gravades i és un pedazo de playback. La primera que van fer era un pedazo de playback. Sí, sí, sí, sí, i tant.
era com un medley de cançons era un playback de la primera no em vaig adonar fixa't i de fet la van repetir al final quan van expulsar el Pau Rius i l'Emma i les veus del Pau Rius i l'Emma estaven allà sí, bueno, en fi què t'anava a dir Daniel Anglès? bueno, no sé qui porta aquest programa sisplau, quadro no fem playback en un programa de cantar gràcies
Escolta, per tant, Gala-Ralleu. Gala-Ralleu. Vol dir que entra un nou dels que s'havien anat, no? Exacte. I se'n va un dels que estava. Exacte. Un per l'altre. Sí, sí. Per tant, ens quedem amb el mateix nombre que l'anterior Gala. 100%. Així, per dir ràpid, teníem a la zona de perill a l'Atura, al Gerard, a la Daniela i a la Clara. Que la Clara va estar dos segons a la zona de perill, perquè la van posar per segones veus. Va ser, Clara, a la zona de perill. Clara, estàs fora. Sí, els coaches l'avançat. L'avançat va.
I llavors, entre la Tura i el Gerard van ser les dues persones que van estar a l'esma per ell per ser. Digues. Clar, perquè la repescada era amb els vots de la gent. Exacte. Que portaven tota la setmana votant. Però la gent va arribar... Vull dir, aquest repescat va arribar a cantar alguna cançó? No, no. No va participar en aquesta gala. O sigui, va participar amb la cançó del playback al principi, es va assentar a la cadira del públic, va veure tota la gala, i quan es va anunciar qui es quedava...
Doncs va tornar i va celebrar. Ah, perquè estaven tots els repescats a la grada. El vaquillo. Tots mirant, tots mirant. Tots tothom. Tota la gala. Amb la pressió durant tota la gala, eh? Sí, sí, sí. Clar, i tenim present que no han sigut per una actuació, com dius tu, que ha sigut simplement pel públic.
doncs això, estava en l'aturia del Gerard, i al final el Gerard, el preferit del públic, i ha tocat el seu moment. Sorprenentment, no el van salvar aquesta vegada, jo crec que és el que havia de passar, perquè el Gerard ha estat moltes vegades nominat, i ja li tocava, vull dir, ell mateix va dir que ell desafinava, i que li costava molt cantar miniers, i que sabia que la gent de resta d'edició ho feia molt millor que ell, i l'atura, tot i, no sé, la meva preferida, crec que té més a oferir.
Tot i que, bueno, la gala, és veritat que la van nominar i era merescut, però jo crec que no es mereixia marxar, i no va marxar, així que perfecte. I ja està, i la setmana passada vam tenir aquí, un segon, la setmana passada vam tenir aquí, a través d'un àudio, a l'Aida, fent que volíem entrevistar-la, i ens vam dir, és la gala de relleu, voteu-me. Doncs gràcies, junts!
Sí, s'ha aconseguit que torni l'Aida. No serà perquè tota Cervera estava votant a l'Aida, probablement. No, ha sigut que ha sigut Ràdio d'Esvern. Ha sigut Ràdio d'Esvern. Això ens proposa un problema ara, que és que no la podem entrevistar, perquè torna a estar dins del programa i té un contracte. Però, quan s'acabi el programa...
Tornarem a parlar amb ella. Li hem donat la salvació. Has de venir per aquí. Que s'ha enjustat repescat. Exacte. Me n'alegro. La veritat, me n'alegro. És la millor. La que ens va enviar un àudio. Sí, sí, molt agradable.
Doncs la setmana vinent tenim els mateixos números... Bueno, la setmana vinent no, aquesta setmana, aquest divendres tenim gala, tenim mateix número de concursants. Nervis, nervis, nervis, nervis, nervis. Bueno, i hem d'esmentar que la Monique... Oi! Va ser favorita. Va ser favorita. I es va posar les piles amb l'anglès. Sí, sí. Where the hell is my husband? Per fi no va cantar tota la cançó en su ajili. No, no. S'entenia la lletra. S'entenia la lletra, la tia s'ho va currar i es maneixia molt el puesto de favorita. Home, sí, perquè teníeu molts dubtes, eh, de la Monique.
Molts dubtes. És que sembla que posa una cançó en anglès, la Mónica cobra... Es queda blanca, com diu ella. Difícil, però bueno, sí. No, no, pues ella sempre diu. Estic blanca. Fa molta gràcia perquè la Marta Torné es posa molt incòmode quan diu aquestes coses. Sempre li diu a més a la Marta Torné aquestes coses. Ella sí que es queda blanca amb una cara de no saber on posar-se. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs escolta, per anar acabant el programa d'avui, anem com sempre amb la recomanació musical que esteu escoltant. Jo personalment estic obsessionat, he de dir, amb el nou disc de la Charlie XCX, que ha fet la banda sonora de Cumbres Borrascoses.
Aquí fora tenim una hater número 1 de Cumbres Barrascoses Jo la peli no l'he vist encara Sé que la crítica és molt polaritzada perquè no és molt fidel al llibre, crec És com una mica una fanfic que es va fer la directora i va dir Voy a hacer esta peli con el mismo título pero un poco lo que me sabe a mí de lo que viene siendo la Pepita
I així ho va fer. I la música, a més, és de la Charlie XCX, que no és gens d'època, perquè com més les coses passa no sé quin segle. A nivell d'estètica tampoc ho és. No, però la Charlie s'ha tret també la pepita amb aquesta banda sonora. I hi ha una cançó que es diu Dying for You, que estic... Bé, amb tot el disc n'estic obsessionat, però amb la cançó de Dying for You estic molt obsessionat. És la top, eh?
Molt bé, doncs escolta, avui ens acomiadarem amb Dying For You, de la Charlie XCX. Clar que sí. I no aneu a veure la pel·lícula. No, eh? La Sara diu que no val la pena. Jo, si la vaig a veure, ja us diré a veure què tal. Ja anirem. Ens quedem amb el disc, això sí. I tant, home, i tant que sí. Molt bé, doncs, Carles, Javi, gràcies per venir una setmana més. I setmana vinent, nou programa, i també important, perquè ja tindreu a tocar... Estarem desquiciats, probablement.
Calves. Vindreu sense cabell, no? Calves com 3 o 4 quilos. 3 o 4 quilos, més o menys. Probablement menys. Sí. Molt bé, doncs ja ens veurem la setmana vinent a veure com em veniu aquí. Gràcies per venir i fins aviat. Adéu!
Bona nit.
Ever since I can't remember, I set myself on fire And lay down in the road and wait to feel the weight of the tires But oh, I didn't know why, oh no, no, I didn't know But then I kissed your lips and realized I was dying for you Cause you're the poison I drink, I drink you twice to be sure And then I find the highest building just to follow my side I'm losing gallons of blood, the river's turning to red I got a smile on my face, I bleed even
Fins demà!
Fins demà!
Faltant paraules per dir-me que sí, que ho donaria tot per estar amb mi.
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa d'avui. Anem amb Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara. Bona tarda, Jaume. Què tal? Com estàs? Doncs bé, doncs bé. Estic bé, estic bé, estic bé. Estic content, a més, ara que els dies tornen a estar bé. Tornem a tenir solet, aquestes coses. Són més llargs. Sí, a més som més llargs. Ara feia, no ho sé, menys d'un mes. Quan encara gravàvem amb tu, ja era totalment fosc. I ara encara tenim la llum del dia. Sí, sí. Escolta, doncs això s'agraeix, clar que sí. Matrim d'aquí amb el Sunset.
Ah, sí, és veritat, és veritat, és veritat, és veritat. Molt bé, doncs, escolta, Sara, de què ens toca parlar avui? Doncs avui ens toca parlar d'aquest cap de setmana, que hi ha hagut un esdeveniment, bueno, un dia, no?, el Dia Mundial de... Una efemèride. No, efemèride, bueno, sí. No ho sé, sí. No ho sé, el Dia Mundial de la Dona. Molt bé. Bàsicament. I, bueno, doncs és un dia que veiem ple de manifestacions, d'actes institucionals, molts debats a mitjans i sobretot a les xarxes socials,
I tot i això, jo vinc a dir que no és un dia que es celebra, no es celebra el Dia de la Dona, sinó que és un dia més, una jornada de memòria, de reflexió i també d'una mirada cap al futur. Evidentment, hem de tenir molt clar per tot el que s'ha passat i tot el que queda encara per passar.
Sí, sí, això ho he vist, que s'ha reivindicat molt, no?, potser en aquest any, que no és una celebració, és una commemoració, no? Sí, sí. Recordem que l'origen d'aquest dia és a finals del segle XX...
No, a finals del segle XIX, principis del segle XX, que en aquella època moltíssimes dones treballaven en les fàbriques tèxtils o altres indústries i van començar a manifestar-se per demanar una reducció de jornada, unes millores...
jornades laborals, el dret a vot, reconeixement social com a persones, com a objectes o màquines de treball o màquines de crear fills o tot el que... Sí, o màquines de rentar, no? Sí, exacte. En moltes cases el rol de la dona semblava només això. A les cures... Exacte, a curar, a tenir cura de l'home, de la família i prou més i doncs no, ni de conya.
Exacte, que amb els anys, aquesta data és més un símbol per la lluita entre la igualtat de dones i homes, que últimament s'està veient moltíssim el discurs de, no, hòstia, el feminisme el que vol és la superioritat de la dona davant de l'home, tal. No, el feminisme significa igualtat.
Sí, sí, això és una cosa molt casposa, però realment passa molt. Parles amb gent i et diuen, no, no, no, jo no soc feminista, jo vull igualtat. Però xato, saps que és el mateix. És el que significa, o les feminazis estas, no sé què. Sí, sí, sí. No sé, la veritat és que la gent encara sembla que visqui uns quants anys enrere.
Sí, totalment, totalment. I és això, ja ho hem parlat molts cops, que la societat sembla que cada cop comença a anar cap endarrere. I sí que és veritat que hem tingut molts avenços al llarg dels segles, com per exemple drets civils, access a l'educació, presència en espais com la política i tal, però que encara queden molts reptes. Sí, sí, evidentment, evidentment.
En molts països encara existeix la bretxa salarial i el que hem dit abans, que moltes dones, a part de tenir com la seva feina fora de casa, igualment quan arriben a casa són les que s'encarreguen dels fills, de les cures, de la neteja, i per no parlar de tota la violència masclista que hi ha, les violacions...
A mi quan em diuen que la igualtat ja està aconseguida, sempre dic, una dona pot tornar tranquil·la de festa a casa? Sí, total. I em responen no. I li dic, doncs, ja té la resposta. Sí, sí, ostres. La meva mare sempre m'ho diu...
o que no vagis sola en metro, sobretot quan surto de festa amb els de la uni i tal, que com cadascú viu a una punta diferent de Barcelona o fora de Barcelona, normalment no torno acompanyada i sempre em diu, doncs agafa un taxi o agafa qualsevol cosa però no vagis sola. Sí, sí, és que per mi és un cas així molt específic, però molt representatiu. Una dona no pot tornar tranquil·la a casa perquè el masclisme no està superat.
Exacte, i fins i tot amics meus, no tan sols les meves amigues, sinó que amics es queden desperts o pendents del mòbil fins que totes arribem a casa per veure si estem bé, si arribem bé. Sí, sí, totalment. És un cas molt actual i també que està molt pendent al llarg del nostre dia a dia. Bé, cada dia no sortim de festa, però que un cop al mes passa. Sí, i molt representatiu d'aquesta situació que vivim.
Però també en aquest context del paper de la dona, de la reivindicació, els productes culturals també són importants. Exacte. Sí, sobretot la literatura. En general, la cultura i la literatura, moltíssim, ha estat una de les eines més potents per reflexionar sobre aquest tema, ja que moltes idees que avui associem feminisme s'han expressat a través de novel·les, assajos o altres textos literaris que han estat escrits per dones.
I que, tot i que tenim moltes actuals, les primeres van ser com superrevolucionàries, no? En aquell moment, una pròpia dona escrivint sobre la desigualtat que vivien, doncs... Clar, clar, que no es veia.
i va ser molt important i recordem que moltíssimes dones al principi no podien escriure o publicar amb els seus propis noms hi havia moltes que els tocava publicar amb el nom del marit o altres que utilitzaven pseudònims com per exemple aquí a Catalunya tenim una autora molt famosa que utilitzava el pseudònim de Víctor Català que va ser l'autora de Solitud i de la Infanticida que en veritat es deia Caterina Albert
Sí, sí, sí, sí. No, no, és una cosa que passava i que realment va ser una pràctica comuna a la literatura fins fa molt poquet. Sí, sí. I mira, com volia dir, bueno, volia explicar o mostrar que les idees feministes venen des de fa bastants més anys, he portat tres recomanacions culturals de tres segles diferents. Perfecte. La primera és la de donetes, acaben mujercites, perquè tothom...
com ho entengui, no?, Little Woman, de la Louisa May Alcott. Aquesta novel·la és del 1868, o sigui, segle XIX, més o menys, que hi ha més anteriors, però és que si faig més segles encara és que no acabo mai. I s'ha de poder llegir, també. Exacte, sí. Sí, sí, no, aquesta història està bastant bé. Jo, de fet, també he classificat, no?, per...
Passar una estona hi ha gent més o menys més d'entreteniment, una altra més reflexiva i una altra més dura. I aquesta és la més d'entreteniment. I aquesta se centra en una història de quatre germanes, la Meg, la Jo, la Beth i la Amy, que creixen durant la Guerra Civil als Estats Units i cada germana representa una manera diferent d'entendre la vida i el propi paper de la dona.
La Meg és la germana gran, que és més tradicional, vol caçar-se, formar una família. La Beth és una noia, doncs, la més calladeta, la que... Tothom estima, tota la família estima la Beth. I després tenim la Amy, que és, bueno, superambiciosa, també perquè té molt el do de l'art, de pintar i tal. Llavors, que aquesta és la petita, normalment aquesta és la més odiosa, per tothom. Odiosa? Sí. Gairebé tothom no acaba d'empatitzar amb ella. I jo et dedico que és amb la que més empatitzo.
Sí? Sí. Però també per una adaptació. En plan... No de lectura, sinó per una adaptació d'una pel·lícula. O sigui, tu t'has vist això en pel·lícula. Hi ha tres pel·lícules minuitos. Però sí. Però tres pel·lícules diferents. Sí. Vull dir, no són com una trilogia. No, no, no. Vale, vale, vale. No, no, no. I, bueno, després està la superprotagonista, que és la Joe March, que és com... Crec que és la segona...
Sí, la segona germana, que és com bastant més independent, més rebel, i, bueno, de fet, ella no vol casar-se, ho diu gairebé tota la història, i no vol també que les seves germanes es casin. O sigui, és com que no vol que ella i les seves germanes segueixin com el paper que té la dona assignat en aquella època. Vale. Llavors, és com... no.
Clar, i això, el 1868, és una idea molt trencadora. Exacte, sí, sí. I, de fet, hi ha moltíssims digàlegs perquè la Mec, que és la més gran, ella porta durant tota la novel·la... La Mec és la més tradicional, podríem dir. Sí, porta durant tota la novel·la dient que vol casar-se. Llavors, veu aquí com... Veiem la diferència, no?, de tota la discussió que hi ha del paper de la dona, en plan que... I amb les representacions ens donen a entendre que, doncs,
no hi ha una manera perfecta de ser una dona, pots casar-te i voler tenir una família, o vols poder ser famosa amb la teva pintura, o vols poder no casar-te mai, saps? Sí, que pots viure la vida que tu vulguis. Exacte, bàsicament. I jo recomano molt l'adaptació de la Greta Werwig, que és la del 2019, i jo a l'allar de la pel·lícula em vaig sentir representada amb les quatre germanes. Com es diu? Little woman. També igual, eh? Sí, és literalment el nom.
La Greta Gerwig està en tot, eh? Sí. Per mi és una de les millors directores, guimnistes... Però aquesta és la que va fer allò de la Comres per les coses, o no? No. No, no, res a veure. La Comres per les coses, qui era? La Fenel, aquesta. Ah, sí, sí, sí, veritat, és veritat, que m'he liat. Molt bé.
Així que donem per acabada aquesta recomanació, seguim a veure la següent. Per tant, recomanem tant el llibre com la pel·lícula. Sí, sobretot la de la winona de Raider també està molt bé, però a mi aquesta és la que més m'agrada. La podem recuperar a on? Jo la vaig veure l'altre dia a Movistar.
Ah, mira, doncs molt bé, molt bé, molt bé. A més, escolta, veig que té aquesta de Greta Gerwig, té un repart, no, repart no es diu en català. Un repartiment, no? Sí, no? Bé, que té uns actors molt bons. Exacte. Té el mateix a la Met, entre ells. Sí, sí. I la Emma Watson. La Emma Watson, la Florence Pugh, sí, sí, està molt bé.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs ara sí, passem a la següent recomanació. Passem a la següent, aquesta és del segle XX, es va publicar el 1929 i és titulada Una habitació pròpia. No és un llibre, bueno, sí, és un llibre, però no és una novel·la, sinó que és més un assaig. I és una obra molt fonamental pel pensament feminista. La va escriure Virginia Woolf, que segurament et sonarà el nom, espero. Sí, sí, evidentment.
I ella a partir d'una pregunta, que l'assaig comença per què hi ha hagut tan poques dones escriptores al llarg de la història. I llavors ella respon amb dues coses. Una dona necessita dues coses essencials. Una és diners i l'altra una habitació pròpia. Una és diners? Diners, independència econòmica,
i també un espai personal on tu poder desenvolupar les teves idees. Vale. I aquí sembla una idea molt senzilla, no? Ara jo crec que gairebé qualsevol dona té la seva habitació pròpia. Bé, depèn de l'espai de casa teva. Jo, per exemple, tinc una casa petita, però jo tinc la meva habitació, el meu germà la seva, els meus pares la seva. Llavors, però en un context de principis del segle XX, sí que era bastant revolucionària, no?, aquesta idea...
I també moltes dones no tenien ni accés a l'educació, ni propietats, no teníem temps propi perquè la gran majoria de la seva vida estava dedicada a tasques domèstiques, familiars, totes li hem esmentat abans. Llavors, a més, l'autora va plantejar una idea que va ser supertrencadora. Va posar com la pregunta de què hauria passat si Shakespeare hagués tingut una germana més o menys de la mateixa edat i amb el mateix talent.
Doncs sí, una bona pregunta. Que segurament no hagués tingut el mateix recorregut que el seu germanet. Exacte, perquè aquesta hipotètica germana no hauria pogut estudiar, no hauria après a escriure mai, no hauria pogut publicar. I si ho hagués fet, ho hauria fet amb moltíssimes més complicacions. Exacte, i que mai hauria desenvolupat el talent de l'escriptura, perquè també... No hauria tingut els canals per fer-ho.
Exacte. Si no tens estudis, o tot i que no tinguis estudis, et comences a intentar escriure per anar aprenent tal o anar practicant, si no tens, això que hem dit abans, ni un espai propi ni una independència econòmica, perquè en aquell moment les dones tampoc podien tenir una feina.
No, no, està clar. Bé, i fins fa... És que fins fa no tant, aquí a Espanya, també, per utilitzar una conta bancària, havies d'anar acompanyat del marit. Totalment. Bé, també, sí, final segle XX, més o menys. No, amb la dictadura de Franco. Clar, doncs això, finals. Després d'aquesta obra, segur. Sí, sí. Perquè això va ser en 1929. Sí, principis. I ja ens plantejava aquest repte que calia superar.
Exacte, sí, sí. I aquest assaig parla de poder, de desigualtat i de la necessitat de crear espais per les dones també i poder desenvolupar-se lliurement el seu pensament, la seva formació, en general tot. El que pogués fer un home en aquella època, doncs les dones igual.
molt bé, doncs i un altre un altre producte literari que reivindica el que estàvem comentant aquest paper de la dona aquesta inclusió en tots els aspectes que hauria de tenir i reivindicant justament això, no? una evitació pròpia exacte, sí, sí, sí no, no, molt bé, la veritat és que és una idea que dius, hòstia per què una evitació, no? sí, bueno, que sembla senzilla però en realitat és que sembla senzilla i dius per què i després t'ho planteja, no? els perquès i dius, ostres, doncs sí
Que tot i que sigui senzilla, és important. I tant, i tant que sí, i tant que sí. Molt bé, doncs, vols passar amb l'última recomanació? Sí, aquesta és bastant més dura. Un llibre que s'ha publicat aquest 2026, que s'anomena Un himne a la vida. Bé, a la meva vida, o així. Un himne a la vida. Un himne a la vida, eh? Sí. De la Giselle Pelicot, et sona? Sí, home, i tant que sí.
Doncs això ens posa el seu cas, per qui no ho sàpiga, la pobra dona, el seu home la va drogar moltíssims cops i va convidar d'altres homes, es diu que més de 50 homes,
que el posessin d'ella sexualment, la van violar... Mentre estava totalment inconscient. Exacte, sí. Que ella ho va descobrir un dia que la policia va arrestar el seu marit, perquè va fer fotografies a les faldilles, a noies en un supermercat, i quan van anar a mirar el mòbil o el disdur de l'ordinador per veure si tenia més, es van trobar amb els vídeos. És molt fort.
Sí, i llavors parla, no?, doncs tot aquest procés també, no?, el moment en què ella es avançarà, com ho explica els fills, perquè tenen tres fills conjuntament, llavors es diu que va ser també com molt complicat per ella explicar-ho. Després també van trobar que a l'ordinador van trobar imatges de la filla de molt petit en roba interior, bueno, una avorrada de coses van trobar en aquell disc. Sí, sí, sí, sí.
No, és un cas que et posa els pèls d'absolutament punta, perquè et dius, ostres, com pots arribar a ser tan...
cabronazo, per dir-ho d'una manera més suau, però sí, sí, organitzar, drogar la teva dona, organitzar més de 50 persones perquè vinguin a tenir relacions sexuals amb ella, estàs tu participant o mirant. I es veu que després, perquè ella no s'ha interès de res o no s'ha interès de res, li donava relaxants musculars perquè no sentís, bueno, el dia següent no sentís que, clar, o que havia fet més esforç del que hauria i tal.
Sí, sí, la veritat és que està molt pensat, o sigui que aquest home no ho va fer sense voler. Sí, sí, no, i que clar, i et diu, ostres, això ho vas estar fent durant un munt d'anys i no et van descobrir per fer-ho, sinó per una altra cosa, saps? Imagina't que si ell no la arriben a agafar per fer aquestes fotografies. Exacte, estàvem molt planejat tot. Hauria sigut fent això durant anys. Sí, sí.
I a més, molts homes també, bé, els homes que van jutjar, molts estaven allà veient els vídeos i ni tan sols eren capaços de dir que ho havien fet, no? Perquè era com que tenia el consentiment del marit. Tot i que no tinguessin el de la dona, tenien el del marit. El marit els havia convidat i els havia dit, podeu fer això, això i això. Llavors és com, dona molt que avancer, no? També en la mentalitat. Sí, bueno, però...
Maria et pot donar permís, però tu veus una persona completament inconscient. I no ho fas, evidentment. I no ho has de fer perquè ets un malalt, si ho fas, i així parlen clar. Sí, sí, totalment. I a més, en aquest llibre s'explica el procés judicial que va tenir ella, que ella va decidir fer-ho obert, en mitjans de comunicació. Normalment, la gran majoria,
de judicis, en general, es fan a porta tancada. Però ella va voler que tots els mitjans estiguessin allò presents, que expliquessin tot el que estàvem passant, les declaracions, perquè va sentir com que una dona que ha estat violada i ha patit aquests esdeveniments, bueno, aquests traumes, bàsicament, no hauria d'avergonyir-se, la vergonya hauria de ser més
cap a la persona que ha comès aquest delicte. Totalment. Sí, sí. I aquí jo crec que al final està la potència del seu missatge. Aquest és el gran missatge de Gisela Pilicot.
Exacte, sí, sí. I s'ha vist ara aquest dia moltíssim el cas. Jo he vist moltíssimes entrevistes. Ja estava tant, però per exemple, sí que és veritat que a l'hora de fer la secció cada cop vaig anar a informar-me bé, vaig veure... A TV3 també l'han entrevistat a la plataforma de Saumeva. Sí. Està molt bé també aquesta entrevista. I guau, les coses que explica. Bueno, ella diu que va ser com el seu camí cap a l'infern. Quan es va assabentar que tot allò va ser un camí cap a l'infern.
però crec que la idea que ella transmet està molt bé i que ens ajuda també a fer una reflexió sobre com tractem aquí també aquests delictes que normalment es culpabilitza molt més de la víctima que no a l'agressor o és perquè vas veure de més o perquè anaves així vestida o tal llavors que la vergonya no ha d'anar cap a la víctima sinó cap a l'agressor crec que és una molt bona reflexió
No, no, totalment. Al final, és que aquest és el gran missatge, no? El gran missatge pel qual ara Giselle Pelicot és un referent per moltes dones o, bueno, gairebé... Pel feminisme actual. Per totes, pel feminisme i també per molts homes, no? Perquè és el que tu deies, no? Aquest missatge tan important de dir, escolta, m'ha passat això, sí. Ho dic perquè jo no tinc res a avergonyir-me. M'ha passat a mi com li podia haver passat a qualsevol altre, que evidentment esperem que no, no? Però m'ha passat a mi, m'ha tocat a mi...
Però jo no m'he d'avergonyir perquè m'hagi passat això. Jo no tinc la culpa que m'hagi passat això. La culpa la té l'impresentable que ho va fer. I ja està. I que donar el teu cas o explicar el teu cas també ajuda moltíssimes persones que en un futur, malauradament, hauran de passar pel mateix o, bueno, hauran no, en plan, bueno, ja m'entens. Els pot arribar a tocar. Els pot arribar a passar.
Sí, sí, sí, no, no, sí, sí. Giselle Pelicot, una gran persona i un gran referent per feminisme, també en un moment en què el feminisme està a vegades discutit, doncs també va bé aquestes dones no per tornar a liderar aquest moviment tan necessari. Molt bé. Doncs Sara, gràcies per tot, ens hem d'anar acomiadant, que queden menys de 30 segons per les 7 i el rellotge... Doncs fins la setmana vinent. Adeu, Sara.
I fins aquí el refugi d'avui. Ens acomiadem del dimarts i ens retrobem, com sempre, demà aquí, a casa vostra, a 98.1 FM. Adéu. Ràdio Nascen. A les contes, Ràdio Nascen. 98.1 FM. Tot seguit, les notícies.