.
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres.
Benvinguts i benvingudes a Ràdio d'Esvern, benvinguts al refugi.
Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres
a la freqüència modulada al 98.fm i també al www.radiodesvern.com.
Avui dimecres 30 d'octubre del 2024 ens acompanyaran al programa
l'infermer de guàrdia, en Daniel Morales, amb un espai setmanal, com sempre,
de salut i benestar on parlarem, d'entre d'altres coses, sobre l'ictus.
També a la primera hora tindrem l'Espai de Caníbeu amb Anna Hulten,
on parlarem de música.
I a la segona hora, la tertúlia de la setmana, amb TransBashPower,
l'associació del col·lectiu trans, on no només parlem del col·lectiu trans,
sinó també ho fem del col·lectiu LGTB i dels temes que pertoquen
i que realment estan en rigorosa actualitat.
Avui el tema del qual rondarà el nostre debat serà sobre l'antropologia
i el concepte de gènere segons l'antropologia.
Per tant, sembla interessant també el tema que tindrem sobre la taula el debat d'avui.
Comença aquí el refugi, com sempre.
Avui també farem una especial crònica de València,
sobretot la situació que està succeint amb la Tana.
i ara sí, com dèiem, comencem amb el refugi, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Acusen Eduard Cortés, director de Marlí, d'assetjament sexual a través de les xarxes.
En plena polèmica pel cas d'Iñigo Errejón, aquest dimecres hem sabut que diverses dones
acusen Eduard Cortés, director de sèries com Marlí,
d'haver-les assetjat amb missatges obscents insistents durant anys.
L'allau de denúncies a Instagram ha començat amb una publicació
de la fotògrafa i directora Sílvia Grapp,
en què explica que Cortés li va fer un grooming,
assetjament sexual online, quan ella tenia 19 i ell 55.
En aquest cas, un altre dels missatges per Instagram
ha estat el que afegia Sílvia Grapp.
El de tenir una mica d'intuïció i mai va quedar amb ell en persona,
ja que ell, igualment insistís, està 100% convençuda que no és l'única
i aquest missatge seguia dient, esmentant, que a 4 anys intentant aproximacions sexuals
contínues són un patró, no un casellat, i per tant la directora també demanava
que altres dones compartissin experiències similars.
La crida de Sílvia Grapp va tenir un efecte immediat.
De moment acumula uns 25 testimonis, més d'altres de dones
que coincideixen en el mateix modus operandi.
Eduard Cortés les intentava seduir assegurant que les faria triomfar com a actrius,
prometent càstings i projectes en què estava treballant.
Des de l'Acadèmia del Cinema Català
posen el seu equip d'atenció especialitzada en abusos
a totes les dones del sector que s'hagin sentit violentades per Eduard Cortés.
Expliquen que se les atendrà de forma totalment confidencial
i posen al seu abast una adreça de correu electrònic
abusos arroba acadèmiedelcinema.cat
i un número de telèfon.
L'Acadèmia del Cinema Català afegeix que Eduard Cortés
és membre d'aquesta institució
i seguint el protocol intern de l'entitat
la Junta activarà la comissió d'abordatge
prevista en casos per determinar les mesures a emprendre.
Ni una més.
Es dona la circumstància que Eduard Cortés ha estrenat
aquest any a Netflix una sèrie que retrata
un cas d'abús sexual d'una noia de 17 anys en un institut.
Quan aquesta sèrie es va estrenar
van sorgir algunes veus crítiques
amb la manera com s'havia abordat
un tema tan delicat com els abusos a menors.
La influència Julia Salander
ho explicava en un vídeo
que va estar a xarxes socials
sent trending durant molt de temps.
Eduard Cortés és director també de pel·lícules
com de Pelaios, en Daniel Brul
o Al costat de casa, en Sílvia Pérez Cruz.
I ha col·laborat en produccions audiovisuals
de Dagoll de Gom.
De moment, Cortés ha refusat fer cap declaració
i s'ha esborrat els perfils a les xarxes socials.
Un turista malbet la cara del gegant indi de Reus
en intentar aixecar-lo sense permís.
Els gegants de Reus es van endur un bon ensurt
aquest cap de setmana passat a Barcelona.
Sense permís, un turista
va intentar aixecar el gegant indi
amb tanta mala traça
que la figura va caure.
El resultat, tota la cara trencada.
Els fets van passar dissabte al vespre
fora de la Basílica de Santa Maria del Mar.
Després de la cercavila i la ballada
que es van fer a l'interior
per commemorar els 600 anys
de la primera referència d'un gegant a la Basílica.
La Guàrdia Urbana de Barcelona
es va desplaçar fins allà.
Els testimonis van relatar
als agents que una persona
va entrar per darrere del gegant
i que en intentar aixecar-lo
va caure cap endavant.
El turista va ser detingut
per un delicte amb menys greu de danys
i segons fons municipals,
els agents no van detectar cap símptoma
que hagués actuat
sota els efectes de l'alcohol.
Va declarar diumenge davant del jutge
i va quedar en llibertat
amb una causa oberta per danys.
El gegant, que és patrimoni de la ciutat,
s'haurà de reparar.
I, de fet, ja està al taller
Manel Llaurador,
l'escultor de Reus
que ha fet diverses figures
del seguici festiu de la ciutat.
El regidor de Cultura de Reus,
Daniel Requesens,
ha situat per sota dels 10.000 euros
una primera valoració dels danys
en una figura que ha patit també danys
a la perruca i a la corona.
En una compareixença
amb la colla gegantera
i l'Ajuntament de Reus,
han confirmat
que es personarà
com una acusació particular
a la causa judicial
contra el turista.
Farem la reclamació patrimonial
que correspongui.
I passem a les notícies
a nivell municipal.
Ara us parlem d'aquelles notícies
que podeu trobar al portal
de www.radiodesvern.com
Avui, de la nostra web,
volem destacar un parell de notícies.
La primera,
les activitats que han quedat sospeses
a Sant Just d'Esvern per avui.
L'Ajuntament de Sant Just
ha suspès per avui
totes les activitats programades
a l'exterior,
seguint el Pla Municipal
d'Emergències,
incluent-hi les de caràcter
estrescolar
i les habituals
en equipaments municipals.
Així com les activitats
del Complex Esportiu Municipal
de la Bona Aigua,
ubicat en una zona
amb risc d'inundació,
també ha decretat
el tancament
del Parc de Camp Freixas
i en cas d'intensificació
de vent,
es podrien suspendre
les activitats
al passadís de Can Ginestà
i al Camp de Futbol Municipal,
tot i que els entrenaments
segueixin
amb previsió habitual.
El Comunicat de Protecció Civil,
a més arran
de l'avís
de temps violent,
alerta
possibles condicions extremes
com pedregades
amb granís
de més
de dos centímetres
de diàmetre,
ratxes de vent
de fins a 25 metres
per segon
i possibles tornados
o esclafits.
El Servei Meteorològic
de Catalunya
preveu
que aquest episodi
efecti a Sant Just
i en altres comarques
com el Barcelonès,
el Garraf,
l'Alp Penedès
i el Vallès Occidental
fins la tarda d'avui.
I parlem també
de quina castanya
el CUP
celebra
la castanyada
en música electrònica
al Casal de Joves.
Com ja us avançàvem ahir
aquí a Ràdio d'Esvern,
doncs està preparada
aquesta activitat
de Halloween.
Avui també
hem visitat
els micròfons
de Ràdio d'Esvern
en Roger Prunera
del CUP,
membre de l'entitat
de música electrònica
per parlar
dels pròxims esdeveniments.
El més
interessant
també
perquè ja és
a punt de caure
que és demà
és el de
l'organització
d'aquesta activitat
Quina Castanya
per celebrar
la castanyada
per majors
de 18 anys.
Prunera ha explicat
que la seva voluntat
és oferir
un espai
per la tradició catalana
en un context
que cada cop
es celebra més
el Halloween.
A partir
de les 8 del vespre
la festa
tindrà una part
a l'exterior
del casal
amb música,
castanyes,
moniatos
i hamburgueses
a preus populars.
La celebració
es traslladarà
després
a l'interior
del casal
a partir
de les 11
amb l'actuació
de DJs
com per exemple
també
en DJ
Soul Lens
entre d'altres.
En aquest cas
també s'hi sumaran
els DJs residents.
Ara sí
fem un cop d'ull
a l'efemèride
del dia.
Avui 30 d'octubre
tenim una efemèride
bastant llunyana
del 1938.
Orson Welles
va emetre
la seva famosa
adaptació radiofònica
de la guerra
dels mons.
Ara sí,
quan queden
set minuts
per dos quarts
de sis de la tarda
marxem cap a l'espai musical
del programa.
La càpsula
Música
sense límits
I avui a la càpsula
sentirem Aerosmith
amb aquest Dream On
una balada
de rock clàssic
sobre l'ambició
i la perseverança
coneguda
pel seu
creixendo emocional
i també
per aquesta
bueno,
és que és un clàssic
per aquesta meravellosa
composició musical.
Sentim ara doncs
Dream On
d'Aerosmith.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Half my life's
in books
written pages
Live and learn
from fools
and from sages
You know it's true
Oh, all the things
Come back to you
Sing with me
Sing for the year
Sing for the laugh
Sing for the tear
Sing with me
I'll just fall to death
Maybe tomorrow
The good Lord
will take you away
Sing for the tear
Sing for the tear
Sing for the tear
Sing with me
Maybe tomorrow
Maybe tomorrow
The good Lord
The good Lord
will take you away
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream until your dream come true
Dream on
Dream on
Dream on
Dream until your dream come true
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Dream on
Oh
Sing with me
I'll just fall to death
Sing for the year
Sing for the laugh
Estàs escoltant l'emissora municipal de Sant Just,
estàs escoltant Ràdio d'Esvern,
això és El Refugi, sóc Daniel Martínez
i ara és moment de gaudir d'aquestes últimes notes musicals d'Aerosmith
i passar a la notícia del dia.
Ara parlem d'una notícia d'última hora,
anem a actualitzar aquesta notícia,
ampliar la informació del cas de València.
La situació a València, meteorològicament parlant,
és molt preocupant,
almenys també 70 morts i desenes de desapareguts
en la pitjor gota freda del segle.
Aquesta comunitat, en aquest cas, autonòmica a València,
en parlem d'algunes claus d'aquest tema.
El Centre de Coordinació Operativa Integrat ha confirmat
que el número de morts per l'Adana ha pujat a 70 persones,
dels 50 que havien esmandat aquest matí.
La ciutat de la justícia de València centralitzarà la recepció dels cadàvers
i l'Adana també ha castigat amb força Albacete i algunes províncies d'Andalusia.
Pedro Sánchez es posa també al capdavant del comitè de crisi per l'Adana
i doncs aquest matí hem sentit declaracions del president d'Espanya.
En aquest cas, sentirem un fragment d'aquestes declaracions
on Sánchez promet ajudes.

el mateix, unidos vamos a reconstruir vuestras calles,
vuestras plazas, vuestros puentes
i Espanya entera està i estarà amb vosaltres.
La Generalitat Valenciana, per altra banda,
ha activat un telèfon per l'atenció de familiars
de les persones desaparegudes el 9365-112.
La pluja pausa de València,
on la gent treballa per poder recollir els carrers
i veure l'estat de les seves pertinences,
ara mateix els carrers valencians
es troben destrossats
i es nota com la dana ha deixat la seva trepitjada.
Sentim també alguns testimonis.
Avui estava també corrent per xarxes aquest vídeo
on una noia es trobava atrapada
i agafada a una planta.
Aquesta dana ha deixat imatges de desesperació
i també ha deixat declaracions com, per exemple,
la declaració que ha fet el president de la comunitat valenciana.
en aquest cas sentirem a Carlos Manzón.
on no es pot accedir en aquests moments,
vull dir que estan tots els efectius preparats i listos
perquè hi ha colapsos en les comunicacions,
o bien perquè són zones anegades,
no s'està podent accedir.
Per tant, el primer mensatge que els queremos trasladar a todos
és que las personas que estén ahora mismo paradas
o que estén bloqueadas,
que sepan que se va a llegar
i que si no se ha llegado
no es por falta de medios
ni por falta de predisposición
ni falta de capacidad
perquè la capacidad...
A banda dels morts hi ha un nombre indeterminat de desapareguts
i algunes zones encara romanen incomunicades
per als equips d'emergència.
Les autoritats valencianes fan una crida a la ciutadania
perquè eviti qualsevol desplaçament per carretera
tant a la província de València com a Castelló.
Tot i que l'alerta meteorològica ja és de nivell groc,
es desaconsellen els desplaçaments
per mal estat de les vies,
segons ha indicat la delegada del govern espanyol.
També s'ha confirmat que a Castelló-la-Manxa
hi ha almenys dues persones mortes i sis desaparegudes.
I marxem ara cap a l'espai d'infermer de guàrdia.
Nosaltres, des d'aquí,
enviem un suport molt gran a tota la gent de València.
I seguim al Refugi, al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern,
un espai on nosaltres també volem fer divulgació
d'alguns aspectes de la nostra vida que ens interessen
i que d'alguna forma també hem d'estar assabentats.
Un d'ells és la salut, perquè aquí al programa,
des de la primera temporada,
li hem donat molt de pes i molta importància a la salut.
i també ens agrada fer-ho amb l'espai setmanal
l'infermer de guàrdia, amb Daniel Morales.
Daniel, bona tarda.
Hola, Dani, com estàs?
Molt bé.
Amb ganes de parlar de nou
sobre aspectes de salut i benestar.
Avui, un programa també carregat d'informació,
de notícies vàries.
Comencem amb l'espai d'intre pijames i notícies.
Comentem també els oients
que des de l'inici d'aquesta segona temporada
has volgut diferenciar aquests dos espais.
I aquest primer, doncs, que d'alguna forma
ens introdueix una notícia
i també fem una mica de debat a partir d'aquesta.
La notícia triada per avui, quina és?
Doncs avui porto una notícia,
que és que un home ha estat condemnat
a 21 mesos
per fer-se passar per infermer
amb un títol fals.
Carai.
Això ha passat a Madrid
i ha generat molta controvèrsia,
on la justícia ha pres mesures contundents
contra aquest tipus de fraus
que poden posar en perill la vida dels pacients,
ja que tenim una persona
que està portant a terme
unes tasques
per les quals no ha estat preparat.
La sentència va ser mesa
per un jutjat de lo penal
i l'individu va ser acusat
de diversos delictes,
incluent l'usurpació de funcions.
Durant la seva activitat fraudulenta,
l'home va aconseguir treballar
en un hospital públic,
on va realitzar tasques pròpies de la infermeria
sense tenir la formació necessària.
Aquesta situació
planteja serioses preguntes
sobre la seguretat i la regulació
dels professionals en l'àmbit sanitari.
Les autoritats han subraïllat
la importància de verificar
les que necessitats dels professionals
de la salut
per garantir la seguretat dels pacients.
Per tant,
aquest cas ha posat de manifest
la necessitat de comptar
amb mecanismes més estrictes
per tal de prevenir
que aquestes situacions similars
es puguin repetir en el futur.
Comentem una cosa,
té moltes similituds
amb una sèrie de ficció
que es va estrenar fa molts anys
que es diu Suts,
que molts de vosaltres oients segur que la relacionareu
amb el cas que estem parlant.
En el cas de Suts,
el protagonista es feia passar per un advocat,
falsejava la seva credencial de col·legi d'advocats,
falsejava també la seva carrera,
realment no havia ni estudiat
ni estava dins del col·legi d'advocats
perquè no tenia cap credencial
que acredités els seus estudis,
però exercia d'advocat
en un bufet molt important de Nova York.
Aquesta sèrie
que ha donat la volta al món,
que ara ja fa uns anys
que es va acabar
però que ha sigut molt famosa,
tampoc...
És a dir,
s'assembla molt el cas que estàs dient
i d'alguna forma
em sembla bèstia.
No és el primer cop que passa,
de fet aquí,
més a prop,
fa uns mesos,
concretament crec que va ser
l'estiu de l'any passat,
del 2023,
es va de tenir una falsa doctora
que havia treballat a l'Hospital de Berga,
no sé si te'n recordes,
va treballar fins a set mesos
a l'Hospital de Berga
i no tenia ni idea de medicina
i també després van provar
que havia treballat com a infermera
i com a doctora
en un mínim de tres centres més.
O sigui que,
potser portàvem uns quants anys treballant
i ningú havia sospitat mai res
sense tenir ni idea del que feia.
I aquesta persona
que ha estat condemnada
a 21 mesos de presó
per fer-se passar per infermer,
utilitzant un títol fals,
per cert,
quant de temps ha estat treballant
d'infermer en un hospital?
El que jo he dit avui?
Sí.
En aquest cas no ho he trobat,
però no ho sé,
si ets sincer no ho sé,
a la notícia no ho posava.
Bé,
és que potser a ella els interessa
que no es faci públic,
perquè clar,
si porta el moviment
tu 5 anys treballant allà
i de cop i volta
se'ls aventen.
Ja,
t'acaba de dir el cas
de la doctora
barra infermera
barra el que sigui,
aquesta que es va descobrir
fa un any.
Sí,
sí,
aquest cas
que va estar 7 mesos,
vull dir,
deu-n'hi dos 7 mesos
a aguantar
i a més no només per un centre
sinó per 3 o 4,
però és el que comento,
jo crec que també
el centre,
sigui quin sigui el centre
en el que està treballant
aquesta persona,
ja li interessa
mantenir a l'anonimet
algunes dades,
una d'elles és aquesta,
el fet de quant de temps
va estar treballant
en aquest espai,
en aquest hospital,
perquè al final
també és responsabilitat
dels directius
de l'hospital.
Bueno,
i de qui et contracti,
no?
Efectivament,
això és el que em volia referir,
a la junta
de direcció d'un hospital,
el fet de contractar
una persona
sense titulació.
Que podrien rodar caps,
vaja,
si algú se sap.
Fem una conclusió,
et sembla que
traiem conclusions
de tot plegat?
Doncs bàsicament,
en conclusió,
aquesta condena
és un recordatori
del compromís necessari
per tal de mantenir
la integritat
del sistema de salut
i protegir els pacients.
Les institucions
han de ser vigilants
i actuar amb rigor
per assegurar
que tots els professionals
que operen en el sector
disposen de la capacitació
i l'acreditació
adequades.
i aquella frase
que diuen tant
a les pel·lícules
no,
això no ho hagas
a casa,
així tal qual,
no ho feu a casa,
que ningú ho faci,
sisplau.
Tornat a ficar-me
l'article
a veure si era
que jo ho havia obviat
però no,
no ho posa.
No, no,
és que molt probablement
ja els hi ha interessat
aquest hospital,
aquest centre hospitalari,
no posar aquesta informació.
i també com a dada
destacar que
només el 2023
s'han tramitat
un total
de 25 reclamacions
per presumts casos
d'indrucisme laboral,
principalment en residències
sociosanitàries
de l'àmbit privat.
Ara faré un apunt,
no?,
perquè moltes vegades
tendeixen a convidar-nos
d'alguna forma
a omplir
excessivament
el nostre currículum.
Saps?
A vegades ens diuen
escolta, no,
omple el currículum,
digues que has estat aquí,
digues que has estat allà,
digues que no sé què,
però clar,
una cosa és que això...
De decorar una mica
el currículum,
d'adornar-lo una mica,
no mentir,
sinó en diuen coses
com que potser
no són molt importants
però com que el fan
més únic,
tampoc mentir,
sinó no sé
si has participat,
jo en el meu cas
he participat
en un congrés
o en algunes jornades
o alguna cosa,
adornar-lo,
és veritat,
que no serà res,
però no sé.
Una cosa és dir,
jo què sé,
per exemple,
m'ho invento,
he estat treballant
en dos o tres restaurants
perquè estàs fent
una entrevista
per treballar en un restaurant,
he treballat
a dos o tres restaurants
o tinc la carrera
de direcció de cuina
i l'altre molt diferent
és dir,
tinc la carrera
de medicina,
és que clar,
una cosa és
fer un estofat
que sense treure mèrit
als cuiners,
que Déu i Déu,
la feina que tenen,
però clar,
estem parlant també
de qüestions
que al final...
i que un estofat
el pots aprendre
a fer a casa,
però tallar
una panxa
de forma vertical
o de forma
horitzontal,
en el cas
que fos cirurgia
en aquest cas,
estic entenent
que era més medicina
d'això,
el típic metge
que passa a consulta
o el que sigui.
La de Berga
no sé què era,
això era un infermer.
I aquest era un infermer,
exacte,
estem parlant...
Però bueno,
els infermers a vegades
també agafeu bisturí,
no?
Bueno,
per...
o sigui,
per algunes ferides
jo no he vist,
és a vegades
per curar ferides
has de treure teixit
que és no...
El que m'enca a referir
és que...
Que és no viable.
La vida del pacient...
Sí, que has de fer tècniques
que has de saber fer-les.
Exacte.
La vida del pacient
està a les teves mans.
Que no és...
Per favor.
Vull dir,
que treballes amb gent
i has de saber.
Totalment, totalment.
Per tant,
aquestes coses
anem amb compte
quan deconem el nostre currículum,
sisplau.
I ara sí,
passem al següent espai
de l'infermer de guàrdia.
Avui a Malalties al detall,
l'ictus.
Què ens has de dir de l'ictus?
Doncs,
l'ictus l'he sentit aquí
moltes vegades
al típic anunci
si aquest que poseu...
Ah, és veritat.
De com has d'actuar.
De la prevenció, no?
Sí, i de saber què fer.
Això està molt bé.
L'ictus és una emergència
que pot afectar greument
la qualitat de vida
de les persones.
Per això,
de la importància,
com deia ara,
de saber com actuar ràpidament
i per això crec que
posar aquest tipus
d'anuncis
per dir-ho d'alguna manera
que heu posat aquí a la ràdio
és una molt bona manera
d'educar la població.
Un ictus té lloc
quan es bloqueia
o es trenca un basanguin
al cervell,
privat les cèlves,
cerebrals d'oxigen i nutrients.
En aquest espai,
el que volem és explorar
bàsicament les causes,
els signes d'alerta,
el tractament que s'utilitza
i les possibles seqüeles
d'aquesta malaltia.
Les causes de l'ictus
poden variar.
Tenim dos tipus principals
d'ictus,
que són l'isquèmic,
que representa al voltant
del 80% de casos,
que bàsicament està causat
per un coàgul
que bloqueia el flux sanguin,
és a dir,
com si hi hagués un tap
a la vena
i la sang a partir d'aquí
no pogués passar.
Per tant,
d'allà cap endavant,
la sang no arriba
i el teixit pateix
i pot arribar
al que diem
a una isquèmia,
que és que no arriba
a l'oxigen
i per tant
aquella rayió cerebral
queda afectada
amb possibles seqüeles,
depèn del temps
i de la magnitud.
I per una altra banda,
tenim lictus hemorràgic,
que es produeix
quan un bas sanguíni
al cervell es trenca.
com a factors de risc
principalment tenim
la hipertensió arterial,
la diabetis,
el colesterol alt,
el tabaquisme
i una vida sanitària.
Per tant,
molts d'aquests factors
són prevenibles,
és a dir,
que podem incidir sobre ells,
per tant,
és important
reduir
aquests factors de risc
per tal de reduir alhora
la probabilitat
de patir un ictus.
Com he dit,
és una situació d'emergència,
per tant,
és important
reconèixer els signes d'ictus
per actuar ràpidament.
Algun dels símptomes
més comuns
inclouen debilitat,
adormiment
sobtat d'un costat del cos,
dificultat per parlar o entendre
o problemes
de coordinació
o de visió.
Si es presenta
algun d'aquests símptomes,
és fonamental
trucar immediatament
al 112
o acudir
a un servei d'urgència.
Jo crec que aquesta part
els oients
de Raïs de Desbens
se la tenen
bastant sabuda
perquè, com dic,
de tant en tant
va sonant
aquesta càpsula
de l'Arcat Salut
sobre què fer
davant d'una situació
en què sospitem
que pot haver-hi un ictus.
La falca, la falca, sí, sí.
La fa l'Elena Melero, aquella?
No sé qui és.
Tenim diverses publicitats
de salut
i ara sí que estava pensant
no sé qui la fa aquesta publicitat.
Jo només sé que l'estatia
bastants cops.
La posem, la posem,
la posem sovint
perquè és molt important
també mantenir
la població informada
d'aquest tipus
de malalties
i en aquest cas
l'ictus també
ha format part
de la vida
de moltes famílies
perquè ha afectat
a molta gent
l'ictus
i segueix afectant
a molta gent.
Sí, sí.
De fet,
algun any s'ha fet
la marató
sobre això.
Sí, sí.
Si passem al tractament
és, com he dit,
és essencial
començar el més aviat possible.
En el cas
d'un ictus isquèmic
els metges
podrien administrar medicaments
per desfer el coàgul
mentre que en els casos
hemorràgics
pot ser necessària
una cirurgia
per reparar el vas danyat.
El tractament rehabilitador
pot incloure teràpia física
i ocupacional
per ajudar els pacients
a recuperar-se
de les seqüeles.
Les seqüeles
poden anar
des de dificultats
de la parla,
pèrdua de mobilitat
o fins i tot
canvis en la funció cognitiva.
Bàsicament,
per tant,
hem d'intentar
detectar precoçment
els signes.
Un cop els tinguem detectats
diríem
ui, aquí hi ha alguna cosa
que no em quadra,
anar ràpidament
a trucar al 112
o acudir ràpidament
a un centre hospitalari
per tal de poder tractar
això ràpidament
o en el cas
que no sigui
un ictus
pugui ser una altra cosa
o simplement
un ensurt,
quedar-nos amb la tranquil·litat
ja que, com dic,
per evitar seqüeles
és important
instaurar el tractament
el més aviat possible.
Molt bé,
doncs,
la importància
de prevenir,
d'estar alerta,
també d'avisar
als serveis mèdics,
també a la família
en aquell moment
en què ens està succeint
alguna cosa
que potser
no estem acabant
d'entendre,
perquè quan passa un ictus
hi ha moments
de no entendre
el que està passant
en el nostre cos.
Podria ser, no?
Per tu potser no tant,
sinó per la gent
del teu voltant
hi ha coses
que segurament no...
Clar, tu estàs notant
que el teu sistema operatiu
està fallant.
Sí, però jo crec
que realment
el soltat
és veure algú.
Veure-ho des de fora, no?
Sí, jo crec que sí.
Dani Morales,
alguna cosa més afegida
al tema d'avui?
Bàsicament,
insistir en això,
que l'ictus és una condició seriosa
que requereix
una atenció immediata,
la detecció ràpida
dels signes d'alerta
i la comprensió
de les causes
i opcions de tractament
són fonamentats
per millorar
les possibilitats
de recuperació
i recordar
com fent sempre
que per prevenir
l'ictus
cal començar
per cuidar
la nostra salut
cardiovascular
i controlar
els factors de risc.
Dani Morales,
gràcies.
Gràcies a tu.
La setmana que ve més
i nosaltres
també ens demà
els oients
escoltat-vos
als espais
d'infermer de guàrdia
al nostre podcast
del
www.radiodesvern.com
Dani,
una abraçada,
que vagi bé.
Que vagi bé, adeu.
I seguim aquí
a Ràdio d'Esvern,
seguim al refugi
quan passa un minut
de tres quarts
de sis de la tarda.
Encenem el micròfon
de Ràdio d'Esvern
a l'Anna Hulten.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, bueno.
Plujosa tarda, eh?
Tenim una mica de pluja
ara.
És una mica trist,
però bueno.
Sí,
amb aquesta pluja
que estem tenint aquí
nosaltres de moment
que és una pluja controlada
doncs podríem dir
que la tarda
seria molt més feliç
amb una mica de música,
tancadets a casa,
amb el vinil sonant,
però sí que és veritat
que aquesta situació
no és igual
en tot el país,
que també estem tenint
situacions molt tràgiques
com la de València
i evidentment
doncs aquí la música
no ens ajudaria tant.
Però avui
nosaltres
volem aprofitar
per fer el nostre espai
de música
com estem fent
al llarg d'aquesta
segona temporada
i avui
ens proposes
un viatge
molt peculiar,
no?,
musicalment parlant.
Sí,
avui
intento que fem
una mica
una petita viatge
a fora de la normativa
de la música
de l'Ouest
perquè clar,
tenim trends,
tenim estils,
pop, jazz,
hip-hop,
coses així
que són molt populars
a la nostra part del món
però hi ha altres parts
del món
que la gent
no els agraden
o estan acostumades
amb altres tipus
de maneres de cantar
o música
o estils,
no?
Molt bé,
doncs vinga,
comencem aquest viatge
amb l'Anna Hulten.
Un viatge musical
que comença a Bulgària.
Clar,
aquest és
coral de Bulgària
de dones.
Que xulo!
i és molt interessant,
és molt diferent.
Podem escoltar una mica més.
Consiglด la Bona.
Corrin d'Ammunni,
drei esim,
corrin d'Ammunni,
corrin d'Ammunni,
i miglatured,
essil,
Whatever yoga
di esim.
Oh,
corrin d'Ammunni
corrin d'Ammunni,
gi adde'n
Salvant les seves distàncies em recorda una mica el cant gregorià, no?
Aquest tipus de cant amb melodies diferents, amb tonalitats diferents, no?
Sí, exacte. És molt, molt curiós.
Aquesta música, de fet, és de la música tradicional de Bulgària,
que la gent van cantar a les pobles, històricament,
i algunes persones van agafar i l'Estat va fer un corral de l'Estat, saps?
I van fer arranjaments molt específiques per corral.
Vull dir, van notar, van fer partitures d'aquesta música de la pobla
i el que va sortir era una música amb harmonies molt diferents
del que nosaltres estem acostumats a escoltar,
que tu notes que algunes notes estan a prop de...
no són lletges, però estan molt a prop de les altres.
Sí, sí, realment, no estan al mateix nivell,
estan en una distància tan ajustada, tan fina,
que sembla una cosa realment estranya i curiosa.
Sí, és molt curiosa.
Doncs aquesta música, el que té, que no té la música popular,
per exemple, com Justin Bieber o Beyoncé o no sé què, no?
Moltes coses de la ràdio o encara Country d'Amèrica,
és que té notes que són només una nota.
Si tu poses el dit al piano,
i després poses pa, però tu cantes al mateix moment,
potser podem provar, no?
Si tu cantes ca, jo canto ca...
Podem provar?
Sí.
Si tu fas...
Ca...
Notes que hi ha una mica de tensió, es diu dissonància.
Significa que hi ha una tensió de música, no?
En aquesta música a Bulgària hi ha molt de dissonàncies.
També el ritme és molt diferent,
perquè la música a què estem acostumats,
en la nostra cultura,
la més normativa és 4 a 4.
Significa 4 pulsacions a cada compàs.
1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, 4.
Aquesta música a Bulgària tenen 11, 8,
o compten fins a 7.
És que fan coses molt diferents.
Molt diferents.
També la manera de cantar és molt...
És molt...
És un to, jo no puc fer-ho.
Sí, és trident, no?
Podríem dir.
Molt xulo, molt diferent.
Molt diferent.
Sí, sí, sí.
I de Bulgària marxem als Waterdrum?
Sí.
Què és això dels Waterdrum?
Em sona molt, molt interessant, no?
Sí.
Molt divertit, no?
Perquè sentim aquest soroll de l'aigua, no?
Sí.
Com d'esquitxar, no?
Amb l'aigua.
És molt curiós.
Sí.
Són els Baca Pygmies
i estan tocant l'aigua.
Jo crec que és...
No sé si és un riu, un llac,
però és a la zona que viuen.
I estan tocant l'aigua com una bateria.
I és el que notes.
Pum, pum, pum.
Això és l'aigua.
Després canten
en una manera...
Potser notes com una improvisació,
però jo crec que és bastant organitzat,
però és molt llura.
Que tothom sap això.
És com si tu escoltes això,
tu no pots dir...
Ah, aquesta és la una, no?
Un, dos...
Clar.
És que no...
És difícil orientar en aquesta música
perquè no coneixem.
Saps el que vull dir?
Sí, sí.
Si escoltes una cançó de blues
o de jazz o de pop o de rock
o qualsevol diu...
Estan endreçades,
organitzades,
tenen el seu...
Sí, tens com un coneixement, no?
Perquè està dins de la teva cultura,
la nostra cultura,
aquí a Europa, no?
Però clar, si viatgem
en llocs molt especials,
doncs trobarem música
que és molt diferent.
I tornem a viatjar,
agafem un bitllet més
en el nostre tren de la música
i ara, doncs, l'estació...
L'estació en parem, on és?
Ara estem a les muntanyes de Suècia,
potser una mica més cap al nord
i estem escoltant una persona
que està cantant per crida a les vaques.
I, de fet, aquesta música,
la veu sona molt lluny
entre els valls i les muntanyes
i les vaques, pot notar això,
poden tornar
i pots comunicar d'aquesta manera.
És tradicional suèc.
Quina meravella, no?
És molt xulo.
Quina força, quina potència,
quina elegància.
I també,
nosaltres, el millor perquè,
reprenent una mica
el concepte que volies
també abordar avui,
que és el tema, doncs,
de tot el coneixement
que tenim occidental,
jo al sentir aquesta veu
no puc evitar, doncs,
imaginar-me un camp verd, no?
Unes muntanyes verdes
amb aquesta música ressonant.
És molt...
No ho sé,
és molt captivador, no?,
en aquest aspecte.
I, de fet,
aquesta...
Ara potser no notes tant
la gravació,
però si tu estàs...
Jo no puc fer això
perquè no tinc el...
Com es diu?
El training, no?
Com es diu la...
L'entrenament.
L'entrenament d'aquest tipus de cant
o autoritza la veu
d'aquesta manera.
Però, si jo faig això
i tu ets allà,
tenim alguns metres
entre tu i jo,
potser has de posar
els dits a les orelles
perquè és molt,
molt fort.
És que arriba molt lluny.
I, si seguíssim viatjant,
marxaríem fins a la Xina.
Sí.
No té temps per respirar,
aquesta senyora.
No pot respirar.
És una peça
que dura 43 segons,
però és que no respiren
tota la peça,
tota l'àrea.
Mare meva.
Déu-n'hi-do.
Bueno, és molt interessant
perquè opera de Pequín,
Pequín Opera,
les veus,
la normativa de la cant,
tu notes que és molt diferent.
Si jo surto a un escenari
aquí a Sant Just
i ho canto
d'aquesta manera,
la gent potser diu
Bueno, era interessant
però una mica raro potser.
Bueno, no ho sé,
no és la meva gust.
No ho sé.
Bueno, saps el que vull dir?
Però això és la normativa
de l'opera Pequín,
que és un estil molt específic
i una tradició molt forta
i antiga.
I tenim dues peces de Jorg,
també aquí a la llista.
Jorg ja és un artista
que la reconeixem més, no?
Sí.
Sí, perquè, de fet,
hi ha artistes també
en el nostre món,
en el nostre petit món
de música aquí a Europa
o al món Western Music
com a Vèrica Europa.
I la Jorg és d'Islàndia, no?
I ella està una mica fora
de la típica normativa de cant,
la manera de cantar
i les cançons que fa.
i la Jorg té una cosa
que si es proposa
versionar una cançó,
ella diu que sí,
i ràpidament la versiona
i fa alguna cosa
tan meravellosa com aquesta.
ssssssss.
ssssssss.

que meravellós.
M'encanta.
És una cançó que ja coneixia.
És molt xulo.
Sou quiet
i em sembla brutal
aquesta versió de Jorg, sí, sí.
Clar, és un jazz estàndard,
però està fent la seva manera.
Ah, gamberro, sí.
Sí, està fent crits,
és superbé de cantar
amb aquesta força de la natura,
una mica,
dins de la panxa,
en alguna manera, no?
La Björk.
Sí, sí, interessantíssim.
Dos minutets,
res, un minutet i mig
per arribar a les sis de la tarda.
Seguim amb l'espai
de Caniveu a Mana Hulten
i marxem cap a
Hope There's Someone.
Aquesta veu
d'Anthony and the Johnsons,
la cançó és de Hope There's Someone,
com tu has dit,
que té una veu molt especial.
No és la norma,
no és la típica veu
d'un home que canta
alguna cançó del ràdio, no?
I és molt maco, jo trobo.
I el que jo crec
que és xulo
escoltar gent
que canta una mica
fora de la norma
és donar inspiració,
perquè a vegades
jo tinc alumnes de cant
que comparen molt
amb Celine Dion
o el Shakira,
jo no ho sé, saps?
I jo crec que és xulo
també mirar fora
de la teva
mini-món,
perquè tenim
un món molt gran,
un món global,
amb moltes maneres
de cantar
que són maques.
Anna Hulten,
aquestes maneres
de cantar
que ens comentes
les anirem descobrint
al llarg dels programes.
Gràcies.
Gràcies.
Marxem cap als
bolletins informatius.
Gràcies per venir.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Avui hem fet un viatge
musical meravellós
amb l'Anna Hulten
on hem passat
per moltes cultures
diferents
i amb vosaltres
seguirem parlant
de tot i més
aquí a Ràdio
i d'Esvern
a les 6 i 10.
Fins ara.
Ara,
bolletins informatius.
Està tot molt controlat.
Per tant,
tot i l'alerta,
de moment,
encara estaríem
sota control.
Jordi,
ara tornem amb tu.
Anem al bolletí
i de seguida
en Jordi Barranca.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les 6.
Bona tarda,
us informa
Sarge Molero.
Els damnificats
per les inundacions
del País Valencià
estan arribant
a València
on s'han habilitat
dos espais
per atendre'ls.
A la ciutat
també s'hi estan traslladant
els cossos
de les víctimes mortals
que a poc a poc
es van localitzant.
Enviats especials
a València,
Martí Cuní
i Montse Poblet.
Bona tarda.
El pavelló
de l'Alqueria
del València
Bàsquet Club
és un dels dos indrets
habilitats
per rebre
les persones
que s'han quedat
sense casa
o que hi van quedar
atrapats
amb els cotxes
a les carreteres
dels voltants
de València.
El René
va quedar atrapat
amb el seu cotxe
a la pista
de Silla
a pocs quilòmetres
de la ciutat
quan intentava
arribar a casa seva.
L'alerta al mòbil
només li va sonar
quan ja no tenia
escapatòria.
Fuimos
al otro lado
de la carretera
y en este momento
no había mucha agua
y en el momento
que estamos cruzan
al otro lado
viene la ola
que realmente
nos ha sorprendido
a todos
y que me lleva
por delante
y un cuares mil
me coge
una mano
y aquí estoy.
Martí Cuní,
Montse Poblet,
Catalunya,
Ràdio València.
Continuem repassant
altres notícies
vinculades
als aiguats
amb Marta Cristian.
El balanç
catastròfic
de les inundacions
al País Valencià
ha disparat
les crítiques
de falta de previsió
cap al govern popular
Carlos Mazzón.
Des dels ajuntaments
més afectats
s'han alçat veus
d'alcaldes
que denuncien
que no van rebre
informació
sobre l'evolució
del temporal
en els moments
més crítics.
En declaracions
al Catalunya Migdia
de Catalunya Ràdio,
l'alcalde de l'Alcúdia
a la comarca
de la Ribera Alta,
Andreu Salom,
ha criticat
que s'hagi reaccionat tard.
Un veredet despropòsit.
No teníem
cap comunicació
cap comunicació
de que el peric real
de l'acordament
del seu tio-pagre
es produïra ahir
a l'altura
de, en aquest cas,
del meu poble
de l'Alcúdia.
Aquestes veus crítiques
retreuen
al govern
de Carlos Mazzón
que les alertes
de la Generalitat Valenciana
van arribar massa tard
quan el mal
ja estava fet.
La diputada
de Compromís
a Agueda Micó
n'ha exigit
responsabilitats polítiques.
Ayer,
a las nueve y media
de la noche,
fue por primera vez
el momento
en que llegaron avisos
a la gente
afectada en las zonas.
Por tanto,
yo lo que le pediría
al Partido Popular
es que no fuera
tan hipócrita
muchas veces
y que fuera
más capaz
de reconocer
la responsabilidad
que tiene.
Pel que fa a Catalunya,
els bombers
han rebut 75 avisos
des de les 7 del matí
per serveis relacionats
amb el temporal,
cap d'ells greu.
La majoria
han estat
per arbres,
branques
o elements
de façanes
que perillaven
de caure
i per inundacions.
On han rebut
més avisos
és a l'àrea
metropolitana
de Barcelona.
D'altra banda,
el telèfon
d'emergència
112 ha rebut
190 trucades
fins a les 3 de la tarda
pel temporal.
Les comarques
amb més trucades
han estat
el barcelonès
i el Vallès Oriental.
El pic
ha estat
a la una del migdia
amb 85 trucades.
Protecció Civil
demana
de forma general
que no s'aparquin
cotxes
en guals,
rieres
o zones
inundables.
Sapiguem
quina és a aquesta hora
l'afectació
de les pluges
al transport públic
del país.
Carme Montero,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
Doncs a aquesta hora
continuen interrompudes
les línies ferroviàries
d'alta velocitat
coneixen
la capital valenciana
en Barcelona
i també altres serveis
de tren
com els Euromet
o els R16
entre Tortosa
i València.
No es pot gestionar
cap servei
per carretera.
Segons Renfa,
la pluja també fa
que el trajecte
de l'R17
entre Tarragona
i Saló Portaventura
es faci únicament
amb autobús.
ADIF informa
que l'alta velocitat
entre Madrid i València
està interrompuda
i les previsions
del Ministeri de Transport
és que no es recuperi
el servei
en quatre dies.
Tampoc funcionen
els rodalies
del País Valencià
i ja s'ha normalitzat
la línia L3
del metro de Barcelona
a l'estació de Liceu.
Carme Montero,
Catalunya Ràdio,
Equip Viari.
I ens interessem
aquesta hora també
per l'afectació
de les pluges
al trànsit.
Mariluz García,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs ja només queda
una incidència
pel que fa a inundacions
tallada entre el Bruc
i Monistrol de Montserrat
la BP-1103.
D'altra banda
l'autovia A2
ara s'estan fent retencions
a Brera,
a direcció Lleida
per alguna possible incidència.
I recordem
que a causa del tall
a València
de l'AP7
i l'autovia A7
els vehicles pesants
que circulen a Catalunya
per l'AP7
en direcció València
o també els que vagin
cap al sud d'Espanya
s'han de desviar
obligatòriament
per l'autopista
AP2
a Banyeres del Penedès
direcció Lleida.
I tot seguit
arriba la informació esportiva
amb Ruth Vila.
La Federació Espanyola de Futbol
ajorna els partits
del València
i el Llevant
previstos per avui
a la Copa.
El València
havia de jugar
a Parla
i no s'hi ha pogut
desplaçar pel temporal.
El Llevant
havia de jugar
a Pontevedra
i tampoc no
hi ha pogut viatjar.
També s'ha ajornat
l'Egea Hércules
el Manises Getafe
i el Xerés Ceuta.
La Lliga
està pendent
de veure
si s'ajorna
també
al València
a Madrid
del cap de setmana.
En bàsquet
s'ha ajornat
un partit
del València
contra
l'Ectàvelis
de l'Eurocup.
Ara a les 6
ha començat
l'antena digital
de Catalunya Ràdio
una edició especial
del Tot Gira
per seguir els partits
dels equips catalans
en aquesta Copa.
Avui juguen
Extremadura-Girona,
Europa-Albacete,
Olot-Còrdova,
Eivissa-Nàstic,
Badalona-Futur-Òscar,
Lleida-Baracaldo
i Sant Andreu-Mirandès.
També avui
hi ha participació catalana
en Europa
amb bàsquet
i amb waterpolo.
A la Champions FIBA
el Manresa-Reb
al Chemnitz
d'Alemanya
a les 3 quarts de 9
del vespre
en partit
de la tercera jornada.
A la Lliga
de Campions
masculina de waterpolo
tenim Primorats
14 Sabadell
i Atlètic
Barceloneta-Marsella
a les 8
i a la Lliga
femenina de waterpolo
s'ha jugat
a primera hora
de la tarda
el Mataró
Echeide
amb victòria
per a les catalanes
per 11 gols
a 10
i a les 9
juguen Terrassa
i Sant Feliu.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just
ha decidit
suspendre avui
seguint
el Pla Municipal
d'Emergències
les activitats
que es desenvolupin
a l'exterior
tant les de caràcter
extracolar
com les que es realitzen
habitualment
en equipaments municipals
així com les activitats
del complex esportiu
municipal
La Bonaigua
situat en una zona inundable.
A més, ha decretat
el tancament
del parc
de Can Freixas
i en cas d'afectació
pel vent
es farà el mateix
amb el passadís
de Can Ginesta
i amb l'activitat esportiva
del camp de futbol municipal
que no suspèn
a hores d'ara
la seva previsió habitual
d'entrenaments.
Protecció Civil
ha emès un comunicat
sobre un avís
de temps violent
que pot afectar
el municipi de Sant Just
i la resta
de la comarca
del Bas Llobregat
durant les pròximes hores.
Es recomana
a la població
extremar les precaucions,
evitar desplaçaments
i necessaris
i estar alerta
davant possibles canvis
en la situació meteorològica.
L'agrupació fotogràfica
de Sant Just
inaugurarà
l'exposició
titulada
Visions de l'Exili
el pròxim dilluns
4 de novembre
a les 7 de la tarda
a les escoles de Sant Just.
Aquesta iniciativa
impulsada
per Sant Just Solidari
busca consciència
sobre el patiment
i la situació
de desemparament
de les persones
que en contra
de la seva voluntat
es veuen forçades
a migrar,
exiliar-se
o desplaçar-se.
La mostra col·lectiva
reflecteix
a través de diverses
perspectives fotogràfiques
les vivències
d'aquells
que han hagut de trencar
amb les seves arrels
amb l'objectiu
de sensibilitzar
el públic
sobre aquesta realitat
sovint invisibilitzada.
L'exposició
es podrà veure
fins al 2 de desembre.
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esberna
Roger Prunera,
membre de l'entitat
de música electrònica
de Sant Just,
el CUP,
per parlar
dels seus pròxims
esdeveniments.
Demà,
31 d'octubre,
organitzen una festa
al Casal de Joves
amb el nom
Quina Castanya
per celebrar
la castanyada
per majors
de 18 anys.
Prunera ha explicat
que la seva voluntat
és oferir un espai
per la tradició catalana
en un context
en què cada cop
se celebra
se celebra més
el Halloween.
A partir de les 8 del vespre
la festa
tindrà una part
exterior del casal
amb música,
castanyes,
moniatos
i hamburgueses
a preus populars.
La celebració
es traslladarà
després
a l'interior
del casal
a partir
de les 11 de la nit
amb l'actuació
dels DJs
Solans
i espais
del col·lectiu
Garage Kids
que s'assumaran
als 16 residents.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb
tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara!
Un autor al refugi
Avui a l'espai
d'un autor al refugi
us portem
Mario Vargas Llosa.
Tota una eminència
en el món
de la literatura
Mario Vargas Llosa
és un escriptor
peruà
conegut
per la seva
prosa sofisticada
i les seves
narratives
profundament
polítiques
i socials.
Amb obres
com
La ciudad
i los perros
Vargas Llosa
ha explorat
temes
com la corrupció
la violència
i l'identitat
nacional.
El seu estil literari
és únic
i la seva capacitat
per abordar
qüestions complexes
amb claredat
i profunditat
l'han convertit
en una figura
destacada
de la literatura
hispanoamericana
i en un
guardonat
amb el Premi
Nobel
de Literatura.
Avui a l'espai
d'un autor
al refugi
us volem portar
un fragment
de La ciudad
y los perros
de Mario Vargas Llosa.
Cava sintió frío
Los baños
estaban al fondo
de las cuadras
separados de ellas
por una delgada
puerta de madera
y no tenían
ventanas.
En años anteriores
el invierno
solo llegaba
al dormitorio
de los cadetes
colándose
por los vidrios
rotos
y las rendijas
pero este año
era agresivo
y casi ningún
rincón del colegio
se libraba
del viento
que en las noches
conseguía penetrar
hasta en los baños
disipar
la hediondez
acumulada
durante el día
y destruir
su atmósfera tibia.
Pero Cava
había nacido
y vivido
en la sierra
estaba acostumbrado
al invierno
era
el miedo
lo que le erizaba
su piel.
La ciudad
y los perros
Mario Vargas Llosa
Tengo aquí
bajo el vestido
bien escondiditos
tus besos
malditos
mariposas
que al alba
de regreso
a casa
se venían
conmigo
yo tengo
yo tengo aquí
bajo la cama
cada madrugada
que la deshicimos
tengo tantas cosas
y ninguna
está en su sitio
Tengo aquí
dentro de un vaso
la primera ola
de aquella mañana
tengo en uno de mis
rizos
el ritmo del tango
que siempre bailabas
que tengo escrito
en un suspiro
aquellas palabras
que nunca dijimos
tengo tantas cosas
y ninguna
está en su sitio
después
de ti
entendí
que el tiempo
no hace amigos
que corto
fue el amor
y que largo
el olvido
seré tu luz
seré un disfraz
una farola
que se encienda
al pasar
cualquier mariposa
la estrella polar
que viene sola
y muy solita
se va
seré el sabor
de un beso
en el mar
un viejo proverbio
sobre cómo olvidar
seré inmortal
porque yo soy
tu destino
En mí me quedó
mi alma
a tu fotografía
frente a Santa Clara
y de más que mil palabras
y yo le contesto
que también
te amaba
yo tengo abierta
la ventana
porque así
se escapa
el tiempo
sin verte
tengo tantas cosas
tengo todas
en mi mente
después de que el tiempo
no hace amigos
que corto
fue el amor
y que largo
el olvido
seré tu luz
seré un disfraz
una farola
que se encienda
al pasar
cualquier mariposa
la estrella polar
que viene sola
y muy solita
se va
seré el sabor
de un beso
en el mar
un viejo proverbio
sobre cómo olvidar
seré inmortal
seré el lunar
que adorne tu piel
una paloma
cerca de donde estés
un golpe de suerte
el café de las tres
alguna mirada
que te haga enloquecer
seré la voz
que avise del tren
un presentimiento
de que todo irá bien
seré inmortal
seré inmortal
seré inmortal
porque yo soy tu destino
la voz
y
debe ser
yo
y
el
de
unp
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de Cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat per qui us parla.
Paneu gausats.
Passa en tres minuts d'un quart de set de la tarda.
Ens dirigim a la segona hora del refugi.
Ara és moment d'encendre els micròfons a Transbaix Power.
Aquesta associació que amb seu a Sant Feliu del Llobregat fan feina per tota Catalunya.
Estan parlant d'Abea Espejo i Alex de Locas, que són els responsables d'aquesta associació que avui han vingut aquí a l'estudi.
Família, com estàs?
Hola, què tal? Aquí andam, com sempre.
Com estàs, Bea? T'ho bé?
Bien. Una tarda un poc lluviosa.
Sí, aquí un poc lluviosa de momento.
Vamos a veure com va evolucionando esta tarda i esta noix.
Però, bueno, de momento, estamos con los oigos puestos en València, todos.
Porque con la situación que está sucediendo en Valencia tan desastrosa, la verdad es que estamos todos allí preocupados con esa situación.
Alguno siempre tiene algún conocido allí, ¿no?
O también la situación, al final, pues piensas, ostres, si ha passat allà, lo mejor, tot aquest mal temps, aquest temporal, ve cap aquí.
Ara no ho sabem. Llavors és allò... De fet, a Barcelona hi ha molta gent que l'han enviat cap a casa, de la feina, i s'han cancel·lat moltes classes, s'han cancel·lat molts plans.
Aquí a Sant Just s'han cancel·lat les activitats que hi havia d'exterior, per risc, doncs, aquesta dana que podria acostar-se fins al litoral català.
Alex de Locas, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Molt bé. Ja feia... Bé, no, l'última vegada sí que vas venir.
Sí.
A l'última tertúlia sí que vas estar. De fet, la que no està des de fons dies és la Natàlia, que la tenim a Xina.
Però, bueno, com esteu? Com va tot, Àlex?
Molt bé. Primer de tot, excusar que no vingui la Rosa, que està llegint una moció a l'Ajuntament de Sant Feliu, sinó estaria aquí clavada.
Una moció? Sabem de què és la moció?
Sí, és sobre la llei trans, la presentarà i l'hauran d'aprovar, que segurament l'aprovin, menys un partit de color verd.
Però els altres, segurament sí.
Bé, doncs avui la Rosa Maria no hi és, la Natàlia tampoc, però farem tertúlia nosaltres tres, que també, doncs, benvinguts.
Pequena família.
Pequena família, que ja està vient. Expliquem-me una miqueta, abans d'entrar en tema, que avui hi ha un tema molt interessant en debat.
Ja hem fet una mica de resum a sumari, però ara, doncs, anirem extrenent una mica, doncs, el tema de debat.
Abans, però, volia preguntar-te, Bea, per les activitats d'aquest mes.
Sabem que ha estat el mes, també, de la despatologització trans, i aquest fet, doncs, també ha comportat moltes activitats en l'agenda del col·lectiu.
En el teu cas, Bea, quines activitats has tingut? Quin balans has fet?
Pues mira, como no las llevo muy registradas, pero sí es verdad, hicimos una concentración, pero no me acuerdo exactamente el día, porque no, como que ya soy una militante de aquellas distraídas, hicimos una concentración en el hospital de...
Samboy.
Samboy, el psiquiátrico, ¿verdad?
El psiquiátrico, sí, hicimos una concentración allí, protestando por la patologización y todas esas cuestiones.
Y luego, después, bueno, de las actividades recientes que he hecho, bueno, el día que fuimos a la Glorieta donde asesinaron a Sónia, dijimos, pues creo que esto ya lo he comentado.
Sí, vam estar parlant a l'últim programa de tot el tema de la Ciutadilla.
Y luego, l'últim, una exposición fotográfica que hicieron hace unos días, también.
Una exposición a San Filidio de Llobregat.
Sí, sí, San Filidio de Llobregat, que, bueno, una chica que nos había hecho fotos a la gente ya que tiene una cierta edad histórica,
del movimiento, que habíamos estado, de alguna manera, moviendo los siglos años atrás, con estos tipos de temas.
Àlex, alguna activitat a destacar?
Doncs, bueno, vam assistir a l'exposición que va participar a la Bea, a San Filidio de Llobregat,
i també després vam fer una xerrada, com una taula rodona, de la despotologización del col·lectiu trans,
amb quatre testimonis que explicaven les seves vivències abans de la Llei.
del 11 a 2014.
Molt bé, doncs, aquestes han estat les activitats en les que han participat els nostres tertulians i tertulianes d'aquest espai.
Com comentàvem, ha estat un mes marcat per l'octubre trans, també amb motiu d'aquesta despotologización.
I ara, doncs, marxem al tema que avui ens porta aquí a taula, doncs, a tot l'equip de TransBashPower.
Avui volem parlar sobre el concepte de gènere en l'antropologia,
un tema que explora com les diferents societats construeixen i defineixen els rols
i també comportaments i identitats de les persones segons el gènere.
A diferència del sexe, que s'entén com una categoria biològica,
el gènere és vist per l'antropologia com una construcció cultural i social
que varia segons el temps, l'espai i el context.
Aquesta visió posa èmfasi en la diversitat cultural
i en la manera com les normes socials i els valors
influeixen en les identitats i relacions de gènere.
Aquest enfocament ens ajuda a comprendre
que el gènere és una part central de la identitat humana
que no defineix per criteris biològics universals
sinó que també es desenvolupa a través de l'aprenentatge social i cultural
qüestionant així idees preconcebudes sobre les identitats i els rols de gènere.
Aquesta ha estat una petita introducció que volíem fer abans d'entrar en matèria
i ara sí us pregunto, quina és la diferència principal
entre els conceptes de sexe i gènere segons l'antropologia?
Com bé has dit, el sexe és biològic, és amb l'ADN i tot el que conforma la persona
a l'hora de néixer i el gènere, la identitat, és la construcció de la persona.
S'ha de separar molt bé del que és el sexe i el gènere
perquè no ve arraigat i no té relació.
Sí que és veritat que estem en una societat que ho ha ajuntat molt, ho ha lligat
però són dues coses diferents. Una cosa és el sexe, és el cos.
Jo sempre faig una explicació molt fàcil, hi ha dos tipus de cos.
Hi ha dos, però hi ha moltes varietats de cromosomes, intersexes i tot.
I després està el gènere i s'ha estipulat que ha de ser un o l'altre.
Però la diferència és biològic i l'altre és la construcció social bé.
Ho has explicat tu.
Bé, espejo, alguna cosa a afegir?
Sí, jo diria que ambas coses, aunque sean distintas, estan tremendament relacionades.
A partir de la conciència dels seres humans en tanto a sexos distintos,
ja estàs parlant en cierto modo de gènere,
perquè construies dues persones, en teoría deberían ser persones, simplement,
i les separats en base a un determinat fet fisiològic.
Pasa lo mateix con la construcció de les rares.
Les rares sabem que no existen, sin embargo, sabem que existe gente de diferents colores.
I en base a això se han fet esas construcions, que són artificiales,
la construcció de la rares.
¿Sabes lo que te vull dir?
Sí.
El sexo pasa lo mismo, entonces, a partir de que nombras a dos personas de biología
en determinadas diferencias biológicas, como de dos sexos, eso ya es género.
Es decir, hombre y mujer, en base a la biología, aunque lo reconozcas así,
estaríamos hablando de una construcción, estaríamos hablando de una verbalización,
de una diferencia que a lo mejor no tiene tanta trascendencia,
teniendo en cuenta que, cuidado, también existen intersexualidades
que no pertenecen, como decían los hermafroditas,
que no pertenecen a un sexo ni a los otros, sino que son una justa posición de ambos.
Y eso es físico, ¿eh? Es fisiológico.
Quiero decir que no está tan claro ni la definición del sexo,
en tanto que solo existan dos, eso no está nada claro, nunca lo ha estado.
No, ya está, la gente ya ha dicho que no es binario el sexo.
No, no, el sexo físico tampoco.
Sí, el sexo físico biológico es exactamente lo mismo.
El sexo físico, hay determinados rasgos, incluso en las propias hombres y mujeres,
que hay determinados rasgos que pertenecen al otro, en teoría, al otro sexo.
Enfermedades que también pertenecen al otro sexo lo puede tener el otro sexo.
Y cosas así, incluso casos intersexuales leves o muy fuertes,
o sea, de puro nacimiento.
O sea, el síndrome, por ejemplo, de... ¿cómo se llama? Ahora no me acuerdo.
El síndrome de Morris son prácticamente transexuales,
o sea, son trans prácticamente, pero nacen así.
O sea, nacen ya, son mujeres que hasta que no llega el momento,
que no les viene la regla, se creen que son...
Y les llegan, les tienen que decir qué le pasa a esta niña que no le llega la regla,
le hacen pruebas, resulta que tienen cromosomas X, ¿sí?
De ahí lo de la construcción y los roles de género, ¿sabes?
Y por ejemplo, por ejemplo, por decirte una anécdota.
En mi pueblo, un chico, un chico supermacho, heterosexual y todo,
de buenas a primeras, se despertó con dos mamas de mujer.
De buenas a primeras, un chico de mi pueblo, quiero decir que...
Quiero decir que estas cosas...
Quiero decir que esas diferencias fisiológicas se hacen en un mundo,
pero también están...
Y pasa como...
Y si hablamos ya del género, pues ya apagábamos, ¿no?
Es decir, evidentemente que existen...
Claro, la cuestión esencial...
Pero si esa persona que nació intersex y hasta no sé qué edad has dicho que lo consideraban...
Entonces ahí, si no hay unos roles marcados, ¿no?
O cómo te tienes que comportar, que es lo que estaba definiendo él,
no hubiese tenido ningún inconveniente y tanto trauma, ¿sabes?
Es decir, que todo el mundo tiene que ser un poco libre.
Pero no te estoy hablando de trauma, simplemente que averigua si puede tenerlo o puede no tenerlo,
por el factor sorpresa.
De ahí la diferencia de lo que es el género y de lo que es el sexo.
Lo que pasa está muy ligado, pero sí que debería estar un poco desligado.
Pero el género, la estructura y lo que es los roles.
Da igual, puede ser hombre, puede ser mujer y te puedes comportar como tú quieras,
pero tal y como está ahora estructurado, hay una serie de normas y todo.
Entonces, ¿sabes?
Eso es lo que digo yo.
Normas no escritas, supongo.
Normas no escritas, sí, están.
Bueno, yo creo que, por ejemplo, lo de los roles se ve más en las sociedades afganas,
en las sociedades más patriarcales, más donde la ley impera,
lo impera sobre este tipo de cosas, donde tiene una incidencia clara y directa.
Hemos avanzado mucho, pero todavía queda.
Es decir, yo veo una diferencia muy grande entre los dos géneros.
Sí que se ha avanzado mucho en el tema de las mujeres, pero todavía queda muchísimo más.
La verdad, son 30 años habiendo sido mujer y tres años siendo hombre
y noto una clara diferencia entre los dos géneros.
¿Te va mejor de chico?
Hombre, sí, me va mucho mejor que cuando era chica, tengo hasta más confianza.
Ah, bueno, pero es otra cosa.
No, no, más confianza porque la sociedad, aparte de que cuando eres tú, tienes la confianza y la autoconfianza,
la sociedad te percibe como tal y te trata como tal, como hombre.
O sea, te notas más aceptado por la sociedad de chico que de chica.
Bueno, a ver, eso puede ser una percepción también subjetiva porque cuando yo también me hice chica,
también me sentía más aceptada y me sentía menos ridícula que cuando iba de chico.
Cuando iba de chico, era un desastre.
Te puedo asegurar que era un desastre.
No, pero yo no me refiero a cómo te percibes tú, porque yo también me percibía como desastre como mujer.
No, pero incluso la aceptación también, porque la aceptación era un niño afeminado, era muy afeminado.
El bullying paró cuando me hice chica, o sea, luego vino otra cosa, claro.
Y a mirarte como si fueras menos que una marciana, pero por lo pronto el respeto era la infancia,
la primera infancia, bueno, aquello era, bueno, o sea, desde los nueve hasta los, no, los diez hasta los quince años, aquello era, buf.
Claro, pero eso es el género que no, la sociedad decía que tú estabas haciendo mal, que un hombre se tiene que comportar así.
Y entonces sí que la sociedad, quieras o no, no ha avanzado mucho y es patriarcal aquí el hombre.
Yo lo de los roles de género y estas cosas, como que siempre se critica un poco las, no sé si son las limitaciones o determinadas cosas que hacen las mujeres,
me lo miro un poco con pinzas, ¿no?
Porque lo que expresa el género masculino o lo que ha expresado históricamente, lo que simboliza más que lo que expresa, ¿no?
Porque hombres hay de muchos tipos. Es el poder y la cosa, la dominación y la cosa esa, es el modelo de la sociedad que aspiramos a ir, quiero decir.
Porque me doy cuenta que los roles de género de muchas mujeres han avanzado, pero han avanzado algunos para mal, desde mi punto de vista.
Porque inevitablemente han adquirido una cierta arrogancia, una cierta prepotencia sobre otras personas, especialmente sobre otras mujeres.
Y han nacido a puestos de poder, que el poder por sí mismo hay que mirárselo con pinzas.
El poder es el poder. El poder es el poder. El ejercicio de poder es poder. El poder es yo mando y tú te callas.
O sea, aquí yo estoy por encima de ti. Eso a grandes rasgos, ¿no? Definido a grandes rasgos.
Sí, sí.
Entonces eso, el camino es, no sé, avances, pero avances de verdad o...
Todavía queda mucho que caminar. No hay avances de verdad, pero igualmente como está muy inculcado el patriarcado aquí, y aparte de la de eronormatividad, va a costar mucho cambiar.
O no hacemos un cambio de visión o no vamos a llegar a nada.
Pero no solo, o sea, yo considero que las personas trans, transexuales, da igual, trans.
Aportamos nuestra experiencia.
Aportamos nuestra experiencia porque caminamos, no es que caminamos entre los dos géneros, pero como te encasillan en uno y no encajas en ese, y tú te ves más en el otro, vives la experiencia de los dos.
Entonces te deconstruyes más de lo que es, ¿no? Es decir, yo al final...
Somos simbólicamente disruptivos en el reparto de los géneros y los roles. Somos disruptivos, ¿no?
Sí, las mujeres, muchas, han dado mucha cuenta de lo que hay. ¿Por qué? Porque al ser obligadas a ser sumisas y ver la diferencia clara, al final la voz se alzó del feminismo.
Pero ¿qué pasa? Que los hombres, eso lo ven como una amenaza, no se dan cuenta porque viven desde su comodidad.
Entonces, si un hombre no sufre algo en su vida, sea algo, una experiencia no traumática, pero sino negativa, y se ve diferente a los demás, no se da cuenta de eso, ¿sabes?
Entonces, los que viven tranquilos y no han sufrido mucho, siguen en su camino.
No sabría qué decirte. En mi casa, en mi casa, el matriarcado de las madres que me los ponían firmes. O sea, que no sé qué decir, la verdad.
Bueno, es seguro.
Eso depende. Yo creo que a nivel global sí funciona así, es obvio, ¿no? A nivel internacional y global es obvio, ¿no?
No hay que darse cuenta, no hay que ser muy inteligente para darse cuenta de cómo funciona el mundo y que las normas y las morales y las cosas las llevan los hombres.
Pero también es verdad que los hombres, cuando hablamos de los hombres, estamos hablando en general cuando en realidad son cuatro gatos los que mandan y los que hacen.
El resto de la sociedad somos como borreguitos que vamos haciendo lo que otros nos, ¿no?
Ahora toca el móvil, pues todos con móvil. Ahora toca no sé qué, todos allá.
Somos como borregos guiados por el destino, los que mueven los hilos, ¿no?
Sí, no? Hi ha un punt d'això, ¿no? De seguir una mica aquelles influències, aquelles modes que hi ha en el moment.
Però, clar, estem plantejant tot de temes molt interessants.
Vull agafar per algun lloc, no sé per on començar, però sí que m'agradaria que poguéssim parlar una mica més en profunditat,
ja que us tenim aquí també als estudis de Ràdio d'Esvern, sobre el vostre testimoniatge, ¿no?
Sobre la vostra vida, sobre la vostra història amb aquesta transició, ¿no?
Perquè al final jo crec que és molt important que aquella gent que ens estigui escoltant,
que potser vol d'alguna forma normalitzar, ¿no?
Perquè hi ha molta gent que sí, que és cert, que és el que diem,
que hi ha molta gent que d'alguna forma vol anar ràpidament a la greva
i vol anar, doncs, a la problemàtica i a tirar, doncs, del fil i de...
Bueno, hi ha gent molt perjudicial, com ho comentaves tu, Bea, en aquests inicios del bullying
i de tota aquella agressió verbal o física que podes recibir de pequeño cuando eres diferente, ¿no?
Però hi ha gent que ens està escoltant que molt probablement per temes culturals,
per temes, doncs, familiars, per temes de la vida, no ha tingut l'oportunitat de triar
si realment en té o no en té o si realment vol escoltar, doncs, l'opinió, no?,
d'una persona que ha fet el canvi, que està en un procés de canviar de gènere, no?,
d'alguna forma, doncs, exterioritzar-ho d'aquesta manera, no?
Llavors, jo us voldria preguntar sobre el procés del moment en què t'adones
que necessites, doncs, fer un canvi, trencar amb allò per ser el que realment ets, no?
On comença tot això?
Bueno, en el meu cas, també jo volia fer-li la pregunta a la Bea
que si el gènere veïnat a la persona, no?, perquè diuen que ho tenim veïnat
i jo considero que no, perquè quan jo era petit, en aquell moment, petita, no?,
quan comences a tenir consciència, jo em veia com els altres, saps?
És que si te veo a ti, te voy a hablar castellano.
No, no, no, però me da igual.
Llavors, jo em veia...
Cap problema, podeu parlar l'idioma que vulgueu, us caldreu.
No hi ha problema.
Jo veia els altres nens, o mis primos, i jo em veia com ells.
Jo no notava ninguna diferència, perquè, clar, tampoc era conscient del corp que tenia,
era una cría.
Llavors, a mesura que va passant el temps, vas veient que te empiezan a llevar por un camí, no?
O sigui, de cop et posen faldillas, vaig aconseguir que no em fiquessin, en el meu cas.
Els meus cosins es comportaven d'una manera, jo em comportava d'una altra,
perquè si ho feia estava malament, les nenes no poden ser brutotes, tal.
A mi, per sort, a mi família sí que em deixava un poc així ser un poc bruta,
però ja era com, no, no pots perquè ets una nena, saps?
Després has d'anar al lavabo de nenes, t'has de comportar així.
A mesura que vas creixent, els grups d'amistat veus que els tios,
els addictius, perquè en aquell moment es comporten d'una manera que, en el meu cas,
jo volia anar amb ells i veus que t'accepten,
però sempre tenen la cosa essa de que quieres algo con alguno d'ellos, saps?
I després, quan t'ajuntaves amb noies, era completament diferent la relació entre noies i nois,
saps? Si relacionen diferent entre ells, saps?
Clar, jo sempre anava pel mig, em juntava amb amigues,
tinc amigues que, per sort, congeniaven molt bé,
després amb nois també congeniava, però notava una diferència clara.
A mesura que va passant el temps, el típic, no?
Si ets noia i t'agraden les noies, ets lesbiana, però t'has de comportar com una noia.
A l'hora de la vestimenta, sentia la pressió social que el meu cos no encaixava
amb els estereotips del que era una noia.
I a mi m'agradava vestir tal com vaig avui,
clar, la gent no em veu, vaig amb una sudadera i uns pantalons,
anava així, però ja em deia marimatxo, saps?
I no m'agradava.
Sí, a mi me llaman marimatxo, bollera, por ir cómodo, ¿sabes?
En esa época que iba igual que ahora.
Y claro, he llevado tacones, porque se llevaban tacones,
me he maquillado, porque es que era la presión,
todas se maquillaban, todas tenían novio, por suerte en ese tema
yo no entraba en no tener novio, porque no me gustaban,
pero sí que notaba esa presión de...
y es sola, bueno, sola, ves la tele y las mujeres son súper guapas,
son divinas, y mi cuerpo no era divino.
A mí me gusta más el de ahora, ¿eh?
Entonces vas creciendo, yo intentaba vestirme con ropa femenina,
no me quedaba bien, y a temporadas pues iba cambiando,
iba como fluyendo un poco en lo que es la vestimenta, ¿eh?
Hasta que, bueno, pues por X vi vídeos, vi gente que había hecho la transición,
y ahí es cuando la hice, claro, ahí vino mi dilema de lo que es ser un hombre.
Porque yo los odiaba, yo era una mujer lesbiana,
que a mí me han dicho de todo los hombres, o sea, a mí me han tocado,
me han dicho, tal, yo los odiaba.
Y ahora era uno de ellos, ¿sabes?
Y luego cuando entras de pleno, cuando ya haces un poco más
la transición que tienes del cis-passing,
el trato que recibes es muy diferente.
Ahora tengo voz, antes no la tenía, me hacen caso,
antes no me hacían tanto caso,
si ahora me enfado es como que tengo autoridad,
y antes era porque tenía la regla, ¿sabes?
O sea, esos tratos hay hacia...
Tú solo notabas, ¿sí?
Joder, claro.
Y además que es verdad que hay cambios hormonales,
pero también hay que conocer a la gente con los cambios hormonales
para que no molestarle más,
porque claro, si alguien te dice,
este día no me digas nada porque me va a venir la regla,
no le digas nada, ¿sabes?
Que eso la gente no des, ¿verdad?
Hay que ir de esto.
Y también pues con amigos noto el trato.
El trato ese que tenían los chicos cuando eran adolescentes
y yo veía que no lo tenía con mis amigas,
es el que tengo ahora.
Ahora también lo que noté es dar la mano,
no dan dos besos.
Y a mí me ha costado mucho porque como mujer
siempre tienes que dar dos besos a todo el mundo,
pero como hombre solo a mujeres y a los hombres la mano.
Y fuerte, tienes que dar la mano y apretar fuerte
porque transmites confianza.
No sé, no sé, es un poco eso.
Claro, yo eso es lo que he vivido.
Y luego en los baños también hay una,
no mires, ¿sabes?
La puerta abierta.
Que dices, cierra la puerta, limpia un poco la taza.
Dónde más desinhibidas, ¿no?
Sí, y bueno, aquestes cosas son las que yo he viscut
como persona que ha fet la transición, ¿sabes?
Clar, va arribar un moment que vaig dir,
ostres, jo realment ser un home, si tinc els privilegis
que abans no tenia,
què he fet al final?
Doncs dir, vale, sóc un home, ok,
no estic d'acord amb el que diu la societat
que ha de ser un home ni amb la dona,
doncs agafo el que vull dels dos i ja està.
No seré l'home amb la masculinitat tradicional,
però tampoc seré, saps?
Llavors,
aquesta és la meva construcció del gènere.
Bueno, és basada en una determinada experiència social,
més que persona,
més que...
A veure, evidentment que les coses que vivim
també ens construyen com a persones.
A mi, clar.
No només és el sentimiento puro i duro
de lo que eres o de lo que sientes,
sinó com interactuàs con la societat.
Però tu no notabas això.
Per exemple, en mi cas, a veure,
com diria jo,
de pequeña,
quan eres demasiado pequeña
no tens conciència del gènere ni de nada,
ni siquiera sabes lo que és un niña o una niña.
No tens esas ideas
i tampoc crec jo que les inquietudes
de una criatura de 3-4 anys
vayan por ahí los tiros.
Tienes altres inquietudes,
altres coses que te agobian de la vida,
jo que sé,
determinades inseguridades o coses.
Oig, estàs aprendint del món en el que vives.
Eres como un extraterrestre
que ha aparecido aquí
i intentes explicarte,
implicar el món.
Intentes...
Perquè els nens,
sobretot en la fase en la que més aprende
el ser humano,
és quan eres críó.
És una esponja.
La capacitat que tienes
de aprendizaje és molt superior.
Si tuviéramos la misma capacitat
quan soms mayors,
seríem...
Por això diuen que els idiomes
hay que aprender els de petits.
Per això, per això.
Per això, per això.
Per això és una esponja.
Per això és una esponja.
Per això és una esponja.
Per això és una esponja.
Per això és una esponja.
Estàs chupant
con els jocs,
con tot el que hagas.
Però jo, per exemple,
quan ja sí que f'è consciente,
quan vaig dir que
veia a les niñas,
vaig dir,
perquè jo no puc anar com les niñas,
perquè tinc que els nens,
els joves no m'agradava el rollo que llevaban.
De pequeña en la classe,
els jocs de ells
tampoc empatitzava,
i corrent detrás d'un baló,
totes eses coses.
A mi em pareixia de jocs de tontos.
Lo siento, perdóname.
A mi me encantava.
No, pero a mi no.
Y luego, encima,
en la época de Franco,
és que els deportes nacionals
eren el fútbol,
els toros
i el boxeu.
I jo que quería ver dibujos animados
de...
Quería ver dibujos animados
de los...
¿Qué sé yo?
Los Scooby-Doo,
los autos locos,
la pantera rosa,
esas cosas que me gustaban,
pues te lo quitaban.
A mi esas cosas
me jorobaban muchísimo, ¿no?
De pequeña...
Claro.
Tienes las prioridades que tienes, ¿no?
Y antes comentabas, ¿no?
El tema ese de...
de que te decían cosas y tal.
Ah, eso sí,
la adolescencia.
Y que era más de la adolescencia, ¿no?
Yo quería preguntar sobre
qué era para ti más duro
o más incomprensible
si el hecho de no entender
lo que te pasaba a ti
o lo que le pasaba a ellos
o tú entendías perfectamente
lo que a ti te estaba sucediendo.
Pues curiosamente,
curiosamente nunca tuve...
Lo llevaba como una forma...
Y me sorprendo a mí misma.
Nunca tuve complejo de culpa
ni de nada por mi feminidad.
Es más,
lo que notabas
es una carencia
de que no podía ir
como yo quería ir.
Cuando logré que mis papis
no me cortaran el pelo
al modo chico
y me lo dejara un poquito largo
ya era más feliz.
Y salgo en algunas fotos,
me acuerdo,
en la foto de una amiga
marcando pómulo
como Sara Montiel.
Con nueve años,
digo,
pero por favor...
No sé,
es que se ven las fotos.
En las fotos,
cuando estaba de chico
que parezca un niño
de la posguerra.
Así,
un semblante triste
y eso.
y las fotos en las que...
Incluso mayor,
¿no?
Se parece un niño mayor.
Es un niño como...
Esos niños que parecen
como adultos,
¿sabes?
Y luego,
en las fotos en las que ya estaba
con el pelito más largo
se me ve como más infantil,
más...
Más...
Más...
Más...
Más femenina,
más infantil,
más no sé,
más...
Eso son las fotos.
Y luego después...
No, no,
nunca tuve problemas
con respecto a mi identidad,
salvo en la época,
en una época muy concreta
que fue la época de los...
cuando empecé a cambiar el cuerpo.
Los 13 años...
12, 13 por aquí.
Pero cuando ya empezaba
a verme chico,
digo,
¡ay, madre!
Digo,
¡ay, ay, ay!
Y estaba acojonada,
¿eh?
Estaba...
Decir,
bueno,
no quería ser mayor
porque ser mayor
significa parecerme a...
Yo veía a los hombres,
me voy a compartir uno de estos.
Claro,
representa que se consolida aquello...
Claro,
entonces,
claro,
eso sí me daba pánico.
O sea,
acabar convirtiéndome en un señor
y en...
¡Uy!
No, no, no,
era como...
No sé.
Y luego cuando...
Justo coincidió con...
Cuando salió,
se difundió el tema
de la transexualidad
con Viviana Fernández
de las primeras veces
que salió en la tele.
Entonces,
claro,
yo me acuerdo
que lo comenté...
Yo tendría 13,
14 años
y lo...
14 años
creo que tendría,
por ahí andaría.
Y lo comenté
con un compañero de clase
que era gay,
reprimido,
pero era gay.
Y Dios los creía
y ellos se juntan,
¿sabes?
Eran muy femeninos.
Los reprimidos hemos sido.
Sí,
claro,
porque no te decías
pues yo soy esto
o yo soy lo otro.
Claro,
claro,
no,
era como una cosa
que fluía.
Te juntabas
con la gente
con la que te llevabas bien
y con quien te llevabas bien
pues...
Pues con la mariquita.
Pues Dios los creía
y ellos se juntan.
Y le comenté,
digo,
ay,
¿viste la de esa
que antes era un chico
y tiene pechos
y todo?
¿Y eso se puede hacer?
Sí se puede hacer.
Ay,
¿tú lo harías?
Y yo,
dice,
ay,
yo no sé.
Digo,
yo sí,
yo sí,
si pudiera me lo haría.
Pero digo,
debe costar muy caro eso.
O sea,
las conversaciones eran
de que eso
era cosa de ricas.
Yo pensaba
que eso era cosa
de gente famosa,
gente rica
que tiene mucho dinero
para hacerse esas cosas.
Claro,
tenía,
o sea,
la ignorancia
que sabes,
¿no?
Claro,
claro,
efectivamente.
Alex Darocas.
Sí,
yo lo que has dicho
de a los 12 años
cuando te das cuenta,
¿no?
De que ya te haces mayor.
Es verdad
que a los 12
cuando ya te viene la regla
en el caso del sexo
y te dicen
que ya eres mujer
y ya empiezan,
uh,
cuidado,
que te puedes quedar embarazada
de tal,
tal,
tal,
tal.
Es verdad
que hay ese rechazo
pero muchos
de los chicos trans
lo que nos pasa
es que
no olvidemos
que
seguimos en,
o sea,
es la regata
al patriarcat,
nos conformamos.
O sea,
yo no quería ese cuerpo,
nunca lo he querido
pero te acabas conformando,
te enseñan a conformarte
con las cosas.
Claro,
porque no hay voz.
Claro,
sumisión,
porque la mujer
viene de la sumisión,
en realidad lo sabemos
desde hace...
En la Virgen María,
¿no?
Bueno,
entonces,
sí,
realmente sí,
te acabas como conformando,
aunque no de esto,
tienes disforias,
pero no acabas de relacionar
hasta que,
pues,
inicias la transición.
Y luego,
otra cosa que quería comentar
es,
por ejemplo,
en tu caso,
que eras muy afeminada
cuando eras peque,
ya la sociedad
te estaba diciendo
que como hombre
no podías ser afeminado,
¿sabes?
y encajabas mejor
en las mujeres
porque es...
Bueno,
porque te sentías...
No encajaba en las mujeres
para nada.
Te aceptaron,
te aceptaron.
Pero yo no sabía
lo que era la transexualidad.
No, no,
me refiero a que cuando hiciste
el cambio
te aceptaron más.
Lo has dicho antes.
No me hicieron bullying.
Eso.
Bueno,
no te hicieron bullying
porque ya no eras...
Tienes sus matices,
¿no?
Una cosa y la otra.
Claro,
aceptarte nada,
eres la marciana del pueblo.
Bueno,
claro,
a ver,
yo me refería más
a que no está aceptado
como hombre la...
Cuando hice la transición
amigos que eran amigos
y que, bueno,
relativizaban esto,
a ver,
había dos fases.
Por un lado,
el bullying.
Por otro lado,
la sensación de libertad
de lo que tú dices,
menos control.
Por ejemplo,
como chico puedes sentarte
en un barco,
rascarte los huevos,
hacer lo que te dé la gana,
que no eso.
Como chica,
ya cuidado,
que ya eres sospechosa de algo.
O sea,
en aquella época,
o sea,
si te pones en...
No puedes hacer la misma cosa
porque si las haces,
ya la gente te mira.
A ver,
y esos mecanismos de control
automáticamente
cuando me dices chica,
ya no era alguien
que te insultaba
y ya está.
Ya era todo el mundo
mirándote.
O sea,
todo el mundo te aceptan.
Había gente que te felicitaba,
lo que tú quieras,
pero eres la centro
de la atención.
O sea,
de alguna manera,
la gente te mira.
Todo el mundo,
¿eh?
Todo el mundo.
Sí, sí, sí, claro.
Y eso no le pasaba antes.
O sea,
quiero decir que
una cosa y otra
no andan tan lejos.
Y luego el tema...
El dinero no deja de ser
una construcción social.
Claro.
entonces el tema de...
Bueno,
a mí esas cosas
me hacen gracia
porque mi hermana
a la pequeña
que es súper femenina
y es heterosexual,
muy femenina,
rubé y eso,
de chica,
de niña era,
vamos,
pegaba a los niños,
era toda una pieza
de mucho cuidado.
mi hermana,
mi hermana era pequeña.
Le tenían pánico
a los críos
porque les pegaba
a ella a ellos.
Y siempre ha sido
una mujer como muy...
¿Cómo te diría yo?
Eso que tú dices
ella no le vería muy claro
porque ella ha hecho
siempre lo que le ha dado a la mano.
Sí, pero no,
está bien que haga
lo que le dé la gana.
No, no, no.
Tendrá su presión
también social.
Pero claro,
de pequeño lo que decíamos,
al final,
cuando éramos pequeños,
yo no me consideraba
del sexo contrario,
del género.
Es decir,
éramos como todos iguales.
Entonces ahí podías pegar,
podías saltar,
podías tirarte por ahí,
¿sabes?
Pero ya cuando empiezas
a crecer a medida
y más cuando te desarrollas,
ahí sí que ya es más marcado
todo, ¿sabes?
Y el tipo de relaciones.
Sí, sobre todo
se polariza bastante
con el tema de la adolescencia
y los roles del macho
y la hembra
y la cosa que está.
Eso tiene...
Pero también tiene una vinculación,
evidentemente,
con la sexualidad, ¿no?
Es decir,
no solo se trata
de como lo que deseas
sino como quieres ser deseado.
Entiendo yo.
Bueno, sí,
una cosa es como
quieras ser deseado
pero también es...
Puede ser
una masculinidad tradicional
pero luego ya pasamos
de lo que es
la superioridad,
¿no?
Lo que hablábamos de antes
de que el patriarcado está,
que el hombre
se considera superior
o por encima de la mujer.
Bueno,
en la construcción social
siempre ha sido...
Ahí es diferente,
claro,
una cosa es
como tú te puedas gustar
y como puedas ser
pero ahí está,
¿sabes?
Lo que pasa es que depende
de qué ámbitos
estés hablando.
Los hombres son superiores
y en otros ámbitos
las mujeres...
En el de las curas,
¿no?
Por ejemplo.
En otros ámbitos
las mujeres...
Bueno,
no sé,
yo tenía jefas...
En la hostelería
tenía el jefe
y la jefa
la jefa mandaba.
El jefe que era el marido
la otra lo ponía a raya.
Quiero decir que...
Y su hijo
y su nuera
o sea,
la nuera de esa
igual
la nuera
marcaba al hijo
lo ponía a bajar
de un burro
y a veces
delante de la madre
del otro
que se llevaban
las dos fatal,
por cierto.
Quiero decir
que es que esas cosas
no sé
una cosa es
el plano
más o menos
de la construcción
lo entendemos
que funciona así,
¿no?
Grandes rasgos.
La vida real
tiene tantas anécdotas
y tantas vicisitudes
que no sabría yo
qué decirte.
Avui estem parlant
sobre el concepte
de gènere
en l'antropologia,
un tema
que explorar
diferents branques
com hem vist
al llarg
de tot l'episodi
d'avui.
Els antropòlegs
han fet
importants contribucions
en aquest camp
destacant
la desnaturalització
del gènere
argumentant
que les diferències
de gènere
no són
inevitables
ni naturals
sinó
producte
de la cultura
i la diversitat
de gènere
que existeixen
en diferents cultures
més enllà
del model binari
i com
el gènere
està profundament
lligat també
a les estructures
de poder
i a les divisions
de treball
dins de les societats.
Ara parlem
sobre quines cultures
reconeixen
identitats de gènere
més enllà
del model binari
perquè
hem vist
diferents cultures
com el
tu espírit
o
l'igra
que també
reconeixen
aquestes
identitats
de gènere
més enllà
del model binari.
Doncs sí
això ho he estudiat
fa poc
en el postgrau
de polítiques
LGTBI
hi ha la cultura
a la Índia
hi ha el tercer gènere
que eren
l'igra
no se identificaba
ni com aoma
ni com a donas
bueno
sí
los encasillaban
en uno
a ver
con Mudik
era gent
que tenía
como un despertar
en su vida
y si era mujer
cuando tenían
ese despertar
que lo soñaban
eran hombres
y lo decían
y luego
cambiaban el género
no el sexo
y luego
estaba
que si en la familia
hacía falta
un hombre
o una mujer
pues le cambiaban
el género
y ya está
porque no tenía importancia
no lo arraigaban
al sexo biológico
¿sabes?
Entonces sí que estaba
este tercer género
y ahí está visto
que los géneros
en realidad
no influyen en nada
a la hora de reproducirse
de reproducirse
y todo
¿sabes?
Es decir
que es la construcción
como tú quieras
hacerla
Bueno en Samoa
también estaban
los Fafine
que también
eso era una cuestión cultural
parece ser que
tradicionalmente
se educaba
al niño mayor
como mujer
para cuando
cuando fueran viejos
los padres
se dedicaban
a los cuidados
y era una cuestión cultural
llegó la iglesia católica
e intentó erradicar
no pudo
luego al final
los Fafine
se hacían así
porque
por voluntad
no por imperativo
cultural
y bueno
la cuestión
es que eran
que eran
como
Fafine
significa como mujer
y la cuestión
era que
hacían misa
ejercían todos los roles
y luego
tenían la tradición
de iniciar sexualmente
a los chicos
o sea
era todo muy curioso
luego es verdad
que había
hay culturas
como algunas tribus
que
dividían a las personas
hasta en siete géneros
imagínate
hasta en siete géneros
yo estas cosas
claro
si tú
pones el arte
muy fino
el arte muy fino
yo creo que
he llegado a la conclusión
de que quizá
haya tantos géneros
como personas
eso es como el tono
de la piel
bueno al final
si dicen que el género
es una identidad
puede ser como tú quieras
claro
porque tú coges
unas cosas
como lo que tú has dicho
cojo de esto
de la que de allá
tú coges
las cosas que te inquietan
o determinadas cosas
que te resultan llamativas
o que te resultan atractivas
del género
intentas incorporarlas
o sea
es imposible
no tener algún referente
es imposible
no tener alguien
al que digas
ay coño
me gustaría
parecerme a esta persona
lo que esa persona expresa
lo que esa persona expresa
me gustaría
de alguna manera
eso es imposible
porque somos animales sociales
entonces es imposible
no tener algún referente
de una u otra manera
y en ese sentido
ahí interactúa
el género
la percepción
el rol
el lugar que ocupa
la sociedad
y un montón de cosas
es decir
no es lo mismo
una señora de pueblo
con la pañuelo
que una señora de Grace Jones
no es lo mismo
yo que sé
hay un abanico
de posibilidades
que da el género
al menos
y en el femenino
yo creo que mucho más
en lo respecto
a la estética
en respecto
a cómo te planteas
el rollo que vas
que a veces dices
bueno
en realidad
me he construido
a mí misma
siendo yo
yo misma
y si tuviera que buscar
un referente
de alguien
que fuera exactamente
igual que yo
no lo voy a encontrar
no claro
entonces claro
la deconstrucción
claro
entre unas cosas
es una reflexión
filosóficamente
inaceptable
de decir que toda persona
tiene su propio género
pero
quizás más realista
en el sentido
de que todos
cogemos
cositas
pero eso solo
la mayoría
lo hacemos
o nosotros
o las personas
que se han deconstruido
claro
o sea
yo lo que
lo que
lo que pienso
es que
hay dos géneros
está muy marcado
que tiene que ser uno
y que tiene que ser otro
culturalmente
lo que se tiene
que es deconstruir
y también que haya equidad
entre los dos
porque el género
también como está
unido al poder
¿sabes?
que está como el sexo
el género
y el poder de ellos
¿sabes?
si llegáramos a lo mismo
no habría tanto
tanto
claro
que fuera también equidad
yo creo que el poder
habría que repartirlo
claro
entre ciudadanos
entre los ciudadanos
da igual del género
la raza
la procedencia
sería un apocalipsis
claro
apocalipsis
apocalipsis
luego que
que se haga
la deconstrucción
del género
¿sabes?
que tampoco
que no hayan
unas normas
o lo que tú digas
un comportamiento
que se tenga
estipulado el género
debería
ser totalmente libre
todo el mundo
que puedas ser hombre
puedes expresarte
puedes llorar
puedes
puedes hablar
de cosas íntimas
con tus amigos
no tienes que ocultar nada
porque siempre están bien
¿sabes?
nunca se encuentran nada
como mujer
pues puedes vestirte
como te dé la gana
que si eres
no femenina
da igual
que te vistas
como te dé la gana
¿sabes?
no debería haber
todo esto tan
tan marcado
y esta presión
que se vive
¿sabes?
la gente debería
poder ser
un poco más
ellas
o ellos
y como quieran
a mí por el tema
de este tipo
de roles
es que
en el fondo
hay muchas cosas
de los hombres
que me molestan
y muchas cosas
de las mujeres
que también
sí, claro
veo de los roles
de mujeres
algunas cosas
por ejemplo
a mí una cosa
que me llega
a crispar
quizás sea
no sé por qué
es esa pornografía
del sentimiento
que hacen las mujeres
de que exhiben
cuentan su vida
en todos los lados
sale en la tele
contándote
si había estado
con no sé quién
yo voy a entrar
dentro del marujeo
del cotorreo
a mí me choca
¿sabes?
yo no sería capaz
de salir en la tele
contando todo
de pie a pie
lo que he hecho
lo que he dejado
no sé
y sobre todo
en los trapos sucios
bueno pero eso
eso se llama
la tele
hay gente
que le gusta
el cotilleo
entonces
sea sobre mujer
ahí en ese programa
lo cuentan todo
sí, sí
lo cuentándolo todo
llorando
ay estuve
que no sé quién
pero eso es mentira
mentira
esas cosas
bueno porque eso
es una mica
el que demana
el público
¿no?
la audiencia
sí, sí
pero es que las mujeres
¿para qué te prestas
para esas cosas?
sí, eso es triste
pero
a mí me preguntan
pero no tienen
mismas consecuencias
ahora mismo está
la caza de brujas
al sexo de los tíos
cuando Pedro J. Ramírez
salió
que le pillaron
un vídeo
que estaba con
superancia
una señora
que se llama
superancia
haciendo
una mujer de pago
y la sacaron
en caza de brujas
vamos
total
pero el tío
no la
pero cuando
no la acepto
bueno
sí, sí, sí
pero el tío
ahí está
se debe decir
con mucho escándalo
pero bueno
pero cuando
cuando sacaron
a la melena gracia
de prostitución
bueno la tía llorando
pidiendo perdón
que no sé qué
ahí está
ahí está
ahí está
el ejemplo claro
de cómo
la sociedad
¿sabes?
claro
pero digo
hombre a mí me preguntan
si no sé qué
digo primero
a vosotros
¿qué coño os importa?
eso para empezar
¿a ti qué coño te importa?
yo hago
¿qué hacéis
sacando esa mierda
aquí en la tele?
bueno un hombre
que se va con muchas
pues está muy bien
pero eso
¿un outing?
¿un bullying?
¿qué es eso?
sacarte la tele
haciendo una cosa de estas
lo que estás haciendo
en la cama
con una persona
eso
bueno sí
debería estar tipificado
como delito
entiendo ¿no?
les da dinero
tanto a unos
como a otros
creo ¿eh?
no sé
no sé cómo funciona eso
pero vamos
es que me parece
a mí me parece
imagínate que te sacan
a ti un vídeo
sí no no
realmente
te has hecho un polvo
con no sé quién
la situación es
bastante
bastante compleja
¿no?
al final yo creo
que hay un punto
entre
els límits
¿no?
de
de la teva intimitat
y también
el fet aquest de
bueno
las situaciones
aquestes que estem trobant
llegíem la notícia
de Rejón
llegíem la notícia
també de directors
de cinema
al final
jo crec que
és una situació
una mica
preocupant
podríem extendre'ns
amb aquest debat
però tenim mig minut
per acabar el programa
perquè aquí es pot parlar
del poder que hi ha
i del que estava parlant
des de la meva visió
de com a dona
i com a home
que això és el que es viu
la superioritat
que té l'home
cap a la dona
efectivament
efectivament
i com siguem
de trencar
en aquests casos
el tema
doncs
de dir
hem de
hem de fer
visibles
aquestes accions
per denunciar-les
família
hem de deixar-ho aquí
moltes gràcies
ens ha passat molt ràpid
ens sentim d'aquí dues setmanes
avui ha passat volant
es queden 10 següents
per arribar a les 7 de la tarda
que tingueu bona setmana
igual
i ens sentim d'aquí molt poquet
adeu-siau
adeu-siau
a vosaltres oients
gràcies
i fins demà
que vagi molt bé
a vosaltres
o trumpet
i