Música
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
Avui comencem el programa de dilluns 7 de juliol del 2025, com sempre amb el sumari.
Arrencarem avui amb l'espai d'actualitat 360, les notícies a nivell global i municipal.
Farem un repàs de les notícies d'aquesta jornada d'avui dilluns.
Començarem també el programa amb bona música a l'espai de la càpsula i tot seguit l'entrevista del dia.
Avui parlarem d'una cançó sobre el càncer amb la Joana Mireia i companyia que ens visitaran a continuació aquí a Ràdio d'Esvern.
A la segona hora, Foodies, la secció de cuina amb l'Anna Pobeda.
I acabarem el programa d'avui parlant de cavalls, l'espai d'aquinoterapia de la Gemma Gené.
Espero que hagueu començat bé la setmana, que heu tingut també un bon cap de setmana.
Nosaltres comencem aquí al refugi, com sempre, amb actualitat. Benvinguts.
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
I com sempre, comencem amb les notícies.
Avui fem un petit espai, un petit espai per parlar d'una crònica musical que ens encanta.
El Canet Rock. Aquest cap de setmana passat, el municipi de Canet de Mar, al Maresme,
ha estat l'epicentre d'una de les cites musicals més esperades del calendari musical, el Canet Rock 2025.
Més de 25.000 persones han omplert el pla d'ençala per gaudir d'un festival que ja és història viva del nostre país.
El Canet Rock va néixer l'any 1975 en plena efervescència cultural i ràpidament es va convertir en un símbol de llibertat i catalanitat.
Després d'uns anys sense celebrar-se el 2014, va tornar amb força i des de les hores és cita obligada pels amants del pop, rock i també les noves músiques urbanes.
Aquesta edició d'enguany ha estat marcada pels concerts de Julieta, Detallets, Musca, Doctor Prats, Els Catarres, Buós, Figaflaues, La Fumiga i 31 Fam, entre d'altres.
El festival ha arrencat a les 6 de la tarda i es va allargar fins ben entrades les 6 del matí amb el moment en què sortia el sol, amb música sense separar.
Aquest és també un dels missatges culturals del festival, el fet de valorar la música, valorar la cultura catalana i valorar també el fet de poder seguir vivint aquesta cultura catalana.
En aquest respecte vam viure aquest pas del dia, del dissabte al diumenge, totes aquelles persones aficionades a la bona música que vam veure sortir el sol, que és un dels lemes d'aquest festival.
L'experiència del Canet Rock sempre és una experiència molt gratificant, on podem gaudir no només de música sinó també de gastronomia, de bones amistats i també de noves amistats,
perquè és un moment per conèixer a gent nova. La gent ha valorat molt positivament aquesta nova jornada de música, aquest festival de la música catalana.
El fet de tornar a veure sortir el sol del Canet ha estat un dels símbols d'aquest festival que es va prellongant en el temps perquè és, com dèiem, una de les cites ineludibles de la música catalana.
El públic ha pogut ballar a només uns metres de la platja, amb food trucks, zones chill i un ambient que, segons molts, recorda una mica aquell esperit hippie original del festival.
També s'hi ha trobat gent vinguda a tota Catalunya i també turistes estrangers encuriosits per l'oferta musical i l'ambient festiu.
Ja us deixem unes preguntes obertes per, si ens voleu respondre a les nostres xarxes socials, arrobaelrefugi98.1,
què creieu que té el Canet Rock que el fa tan especial respecte a altres festivals?
Val la pena un festival de 12 hores seguides o preferiu formats més curts?
Nosaltres optem per aquest tipus de festivals perquè ens encanten, perquè es gaudeixen molt més.
I quin grup del cartell us hauria agradat veure en directe si no vau poder anar al festival?
Ens ho podeu dir a arrobaelrefugi98.1 a l'Instagram i ja sabeu, si us heu quedat amb ganes, apunteu-vos ja a l'agenda per l'any vinent
perquè així segur que no se us escapa.
Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat aquest 2025 és que les entrades volen literalment mesos abans.
I seguim amb més qüestions, amb notícies d'última hora marxem ara cap a nivell polític
perquè el PP i Vox aproven la llei Balear que permetrà requalificar sol rústic per fer habitatge.
El Parlament de les Illes ha aprovat amb el suport del PP i Vox l'anomenada llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sol
que, entre altres coses, permetrà requalificar sol rústic com sol urbà per poder construir més habitatges a les Balears.
Els populars han cedit a les exigències del partit d'extrema dreta
que havia amenaçat d'abloquejar un decret de llei per construir 20.000 vivendes a Palma
si el PP no accedia a liberalitzar el sol rústic.
Tal com es preveia, ha estat un ple molt temps a la cambra de les Illes Balears.
També una notícia que hem conegut avui.
L'Audiència Nacional ha condemnat a dos anys i dos mesos de presó
l'actor de la popular sèrie Cuéntame como pasó, Immanuel Arias, pel cas Numaria.
En canvi, l'actriu Ana Duato ha estat absolta de tots els càrrecs del que se'ls acusava.
La condemna a presó per Immanuel Arias es manté tal com ja preveia el pacte de conformitat
que va assolir a principis d'any passat amb la Fiscalia
que va reconèixer cinc delictes fiscals en haver defraudat 2.023.000 euros entre 2010 i 2014.
La intèrpret va acceptar 26 mesos de presó i una multa per deixar d'estar a la capçalera d'aquest repartiment
tal com va declarar a l'inici del judici.
El tribunal li ha imposat entre 4 i 6 mesos per cadascun dels cinc delictes
i aplica a l'actor que va reintegrar a Isenda 2,2 milions d'euros
les circumstàncies atenuants de reparació de dany amb la confessió dels fets i les dilacions indegudes.
L'acord que es va conèixer en la primera sessió del judici de l'Audiència Nacional
al qual s'enfrontaven ell i l'actriu Ana Duato
i una trentena de persones més acusades organitza una xarxa empresarial fraudulenta
per evitar pagar impostos a Isenda.
El comptable Fernando Peña, que és el principal acusat del cas,
el jutge l'imposa 80 anys de presó.
I marxem a les notícies.
A nivell municipal, la il·lustradora i dissenyadora gràfica Sant Justenca, Gina Hárster,
està la guanyadora del concurs del cartell de Festa Major 2025 de Sant Just d'Esvern.
L'obra, plena de referències de festa i d'entitats locals,
reflecteix l'esperit alegre i comunitari de les celebracions.
Hárster explica que va buscar representar l'essència de la Festa Major
a través dels personatges festius i símbols com les gralles, el rifenyo, els capgrossos,
les barraques o dues noies fent un pilar.
I tanquem parlant del casal de joves de Sant Just que organitza aquest dimecres 9 de juliol
a la 6 de la tarda un monogràfic de quadrela creativa al natural
adreçat a joves d'entre 12 i 18 anys.
L'activitat tindrà lloc a l'espai trobada del casal i té un cost de 6 euros.
I ara sí, és moment de l'efemèride del dia.
Tal dia com avui, 7 de juliol del 2025,
repassem aquelles efemèrides que van tenir lloc tal dia com avui,
com per exemple la mort de Sid Barter, component de la banda Pink Floyd,
o per exemple també celebrem el Dia Mundial del Cacao.
Ara sí, passem a l'espai musical del programa.
I després d'aquest repàs pel Canet Rock, en 2025,
avui marxem cap a un altre tema, a la càpsula,
perquè volem escoltar una cançó que per mi també és molt estiuenca,
és molt animada, això és per a no ver-te més,
d'un grup que es diu La Mosca Cep Cep.
La Mosca Cep.
Cuando las alas de tu avión se derritan sin razón
y el cáncer de la soledad te haya matado en la ciudad,
yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas
para no verte más, para no verte más.
Yo romperé tus fotos, yo quemaré tus cartas
para no verte más, para no verte más.
Y si logras sobrevivir al refusilo de maldad preguntarás en dónde estás preguntarás qué te pasó.
Y si logras sobrevivir al refusilo de maldad preguntarás en dónde estás preguntarás qué te pasó.
Me voy a poner a fumar sin preocuparme en nada más.
Total, ya es tarde.
Total, ya es tarde pa volver, total ya es tarde pa soñar
y romperé tus fotos.
Y romperé tus fotos y quemaré tus cartas
para no verte más, para no verte más.
Yo romperé tus fotos y quemaré tus cartas
Yo romperé tus cartas para no verte más, para no verte más.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja anava a dir també a l'abast de tothom, perquè normalment són opcions que estan a l'abast de tothom, però és que avui parlarem de restaurants amb estrelles Michelin i a vegades hi ha alguns restaurants que piquen una mica.
I els d'aquesta llista són bastant potents tots, però si estalviem una miqueta jo crec que és una experiència que val molt i molt la pena.
I ens centrarem en aquells restaurants Michelin de Barcelona, una ciutat rica de tradició culinària que compta amb diversos restaurants guardonats amb estrelles Michelin.
A continuació us presentem alguns dels més destacats.
Però si us sembla, canviem una mica de música.
I ara que ja estem a punt pel nostre viatge culinari, comencem pel Las Arte amb tres estrelles Michelin.
Dirigit pel chef italià Paolo Casagrande, sota la supervisió de Martín Berasategui, Las Arte va ser el primer restaurant de Barcelona a obtenir aquestes tres estrelles Michelin.
Ofereix una experiència culinària excepcional, centrada en productes locals de temporada, tant del mar com de la terra.
I seguim passejant i a l'Eixample trobem el Disfrutar, amb tres estrelles Michelin, liderat per Eduard Chatruc, Oriol Castro i Mateu Casanyes,
antics membres del Bulli. La seva cuina creativa d'influència mediterrània combina tècnica i emoció, oferint plats que sorprenen per les seves aromes, sabors i textures.
El 2024 van ser reconeguts com el millor restaurant del món.
I qui no coneix l'Avac, el restaurant del xef Jordi Cruz, un dels restaurants més mediàtics del nostre país,
conegut pel programa Masterchef de televisió espanyola.
El reconegut xef Jordi Cruz, al capdavant d'Avac, fusiona influències internacionals amb la tradició mediterrània.
El seu menú d'agustació de 14 plats i 4 postres varia segons la temporada, tot en un ambient elegant, amb un servei impecable.
I hi ha uns germans cuinetes que són los hermanos Torres, amb la seva cocina hermanos Torres,
ens presenten un únic menú d'agustació anomenat Revolució.
Aquest restaurant també, amb 3 estrelles Michelin, està centrat en productes de temporada i tècnica contemporània.
El seu espai espaiós, realment valga la redundància, que diuen en castellà, és un espai de 800 metres quadrats,
Déu-n'hi-do, que inclou una cuina oberta que permet als comensals observar la preparació dels plats.
I marxem a un restaurant de dues estrelles Michelin, que es diu Cinc Sentits.
El xef Jordi Artal ofereix a Cinc Sentits dos menús d'agustació d'11 plats,
que canvien amb cada temporada.
Utilitza productes tradicionals transformats en mastria,
per crear una cuina catalana moderna que li va valer la segona estrella el 2020.
I en la mateixa línia, amb dues estrelles Michelin, trobem en Paco Pérez, la seva Enoteca.
Situat a l'Hotel Arts i dirigit pel xef Paco Pérez, Enoteca es centra en productes del mar.
El seu menú combina tècniques actuals amb tocs innovadors,
oferint una cuina moderna de gran qualitat.
I a punt d'acabar aquest viatge gastronòmic, oferim dos restaurants més.
En primer lloc, Moments, amb dues estrelles Michelin,
ubicat a l'Hotel Mandarín Oriental, al Passeig de Gràcia.
Moments està liderat per Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Balam.
La seva cuina catalana innovadora presenta propostes fresques i molt saludables,
amb dos menús d'agustació diferents i una carta molt variada.
I també ubicat a l'Eixample, marxem a Xerta Restaurant, amb una estrella Michelin.
Xerta Restaurant ofereix una finestra oberta dedicada a la cuina d'autor de les Terres de l'Ebre.
Amb una estrella Michelin des del 2016 fins al 2024,
la seva proposta es basa en productes de mercat, en tocs d'innovació i tradició.
Doncs està clar que visitar aquests restaurants ens permet submergir-nos molt millor en l'alta cuina barcelonina,
gaudint d'experiències gastronòmiques úniques que combinen alta avantguarda i també aquesta tradició que tant ens agrada.
Esperem que hagueu gaudit d'aquest viatge, és un viatge culinari diferent,
un viatge per les estrelles Michelin del nostre territori, concretament de la ciutat contal, de la ciutat de Barcelona,
i nosaltres acomiadem aquí el Refugi Recomana d'avui.
Fins a un altre capítol. Adéu-siau!
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.

fins a un altre capítol.



Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Fins a un altre capítol.
Estem a 4 minuts per arribar a 3 quarts de 6 de la tarda.
Seguim al Refugi, al magasin de Tardes d'aquesta casa.
Sentim de fons una cançó
que serà el protagonista
dels propers minuts
perquè avui ens visita
l'artista igualadina Elisa Mas
que presenta 8.000 estels
aquesta cançó està inspirada
i dóna suport al conte 8.000 estels de l'Ània
publicat l'any passat
que recull les vivències de l'Ània
una nena que ha superat un càncer
i que va transformar la seva experiència
en un relat ple de llum i esperança
abans de presentar l'Elisa Mas
deixeu-me presentar-vos a una veu
que ja heu sentit aquí al refugi
la primera temporada
i que aquí a casa, a Ràdio d'Esvern
doncs també sempre té els micròfons oberts
Joana Mirella, bona tarda
Bona tarda
Com estàs?
Molt feliç de tornar a estar aquí amb vosaltres
La veritat és que encara guardo
molta estima els minuts de ràdio
que vam compartir l'any passat
tant l'entrevista que vam fer al refugi
com també l'entrevista que vam fer després
per Sant Jordi
i res, només saber com esteu
com esteu a casa, com va tot
i què us ha deparat aquest any
que portem sense veure'ns
Doncs moltíssimes sorpreses
moltíssimes sorpreses
quan vam venir aquí
estàvem al ple inici de la nostra carrera
de donar a conèixer la nostra història
i no ens esperàvem que
fent la vista enrere
tinguéssim tan bona acollida
i que tantes persones s'inspiressin
de la història de Superació de l'Ània
Que bé, que bé, que bé, que bé maco
Per una banda, preguntar-te i demanar-te que ens presentis a l'Elisa Mas
i per altra, preguntar-te d'on va sortir la idea de fer una cançó de tot això
Doncs l'Elisa Mas és un regal de la vida
Sí
A través d'una persona en comú que tenim
que és la Núria Burgada
Com ja sabeu, el conte és el pròleg del Kilian Jornet
I un dia la Núria Burgada ens va dir
Tinc una amiga que us haig de presentar
que segur que fareu una bona connexió
I ens va presentar i va sorgir la màgia
L'Elisa, doncs, ara us ho explicarà millor ella
però crec que també es va inspirar de la història de l'Ània
I un dia a les muntanyes va dir
Jo us vull fer un regal
i vull posar música a la vostra història
I un any i mig després, doncs, va ser així
Vaig rebre una trucada i em va dir
Ara sí, ara tinc la cançó
Doncs sentim un fragment d'aquesta cançó
Elisa Mas, bona tarda
Bona tarda
Benvinguda al programa, com estàs?
Moltes gràcies, molt bé, molt bé
Molt contenta d'estar aquí
Que bé, que bé
Escolta, estem escoltant una cançó
que a part de ser un cant a la vida
també és un cant a l'alegria
perquè estem sentint aquests ritmes
que ens porten cap a un altre lloc
és meravellós
Gràcies, gràcies
Era la intenció de la cançó, eh?
Que donés vida, que donés força
Que donés alegria
I sí, sí
I crec que pel feedback de la gent
i quan la vaig fer
doncs crec que s'ha aconseguit
i estic molt contenta, la veritat
Sí, sí
Quan coneixes la història de l'Ània, tu?
Quin és el moment que recordes
com a primer, no?
Com a primogènit, aquell moment que dius
Doncs jo la història de l'Ània la vaig conèixer fa un any i mig
aproximadament
quan amb la Joana
Bé, jo vaig anar pel meu compte
i vam anar a fer una acció
per la fundació Quilean Jornet
de recollir brossa aquí Collserola
de la muntanya
i allà hi havia la Núria Borgada
que em va presentar la Joana
i em va explicar la història de l'Ània
tota la fundació 8.000 estels
tot el que estaven fent
i em va semblar realment fascinant
i vam tenir moltes coses en comú
vam seguir en contacte
i em va inspirar moltíssim
i va haver un dia que vaig dir
Joana, t'imagines la cançó del conte?
Perquè és que em va inspirar moltíssim
i vaig dir, és que hauria de tenir una cançó
aquesta història
hauria de tenir una cançó
Que guai, que guai, que guai
M'explicàveu també fora de micròfons
que aquest primer contacte que vareu tenir també
amb la cançó va ser
ni més ni menys que en una muntanya màgica
que és la de Montserrat, no?
Sí
Estàveu allà i vau començar com a
a dibuixar, per així dir
una mica, la forma que tindria la cançó
És així?
Sí, sí, vam quedar
i vam recordar tota la història del conte
quan es cau a la glacera
i vam intentar fer la lletra
que després la lletra va acabar sent totalment diferent
perquè després em vaig bloquejar, la veritat
vaig començar a fer una melodia, la cançó no funcionava
i res, fa uns mesos
concretament el gener
vaig estripar tot el que tenia
vaig començar de zero
estava molt inspirada per un viatge que havia fet a Àfrica
a Tanzània
i vaig veure que hi hauria d'haver
batocades africanes
vaig estripar la cançó
vaig tornar a començar des de zero
i li vaig dir a la Joana
Joana, tenim cançó
Que bé, i a més també l'heu volgut internacionalitzar molt
perquè l'heu fet també en anglès
en català, en anglès
quin és el motiu de fer-ho també en anglès?
Primer, és molt bona pregunta
perquè primer jo la cançó la volia fer només en català
perquè vaig pensar
és la cançó inspirada en el conte
vull fer cançons en català
alguna en anglès també
però aquesta la farem en català
però després, quan vaig començar a incorporar
batocades africanes
aquesta energia que té la cançó
vaig dir
és que a mi em transportava a Àfrica
i vaig dir
això ho hem de sentir internacionalment
això li he d'ensenyar als meus amics de Tanzània
això s'ha de ballar
i visualitzava
nens africans ballant
gent ballant-la
i vaig pensar
fes-la en anglès
fes-la en anglès
i ensenya-la allà
i ha funcionat molt, la veritat
els ha agradat moltíssim
La Joana Mireia m'explicava abans
que la cançó vol ser un himne
per la gent que lluita contra el càncer
o la gent que lluita contra una lluita personal
no té per què ser el càncer
pot ser una dificultat
que en aquell moment estigui atrevessant aquella persona
i que la cançó també
l'ajudi a fer front a aquella dificultat
tu creus que arribarà aquest missatge?
que arribarà amb força
a l'objectiu que té la cançó?
Jo crec que sí
perquè no és només d'una superació del càncer
com has dit
sinó és
és una cançó feta
perquè tu quan les estàs escoltant
sentis que malgrat les adversitats
s'ha de celebrar la vida
s'ha de ballar
s'ha de posar alegria a la vida
s'ha de viure el moment
i crec que quan l'hem posat
la gent la ballava
la gent la gaudia
i crec que s'ha aconseguit
jo estic molt contenta
la veritat
clar, per una banda
tenint en compte que la lletra també engloba
diguéssim
la història
que ha viscut
doncs l'Anna i la seva família
que la cançó també està inspirada
doncs en el conte
per tant
veiem aquests dos mons
el món que podria ser més de ficció
que ens pot abocar
el conte
i per altra banda
la pura realitat
que són aquelles situacions
que ha viscut la família
correcte
per exemple
hi ha el moment
que diu
si causa la glacera
seria aquí
que és el moment
de recaiguda del càncer
però això és extrapolable
a moltes situacions de la vida
que pots tenir alguna recaiguda
a nivell sentimental
a nivell d'una malaltia
de qualsevol adversitat
llavors és
és aplicable
a altres àmbits
Totalment
Aquesta cançó ha sigut produïda
per Roger Rodés
Com és això?
Perquè
és el meu productor preferit
i la cançó
quan la vaig començar a fer
vaig dir
ostres
m'està molant molt
aquesta cançó
i és una cançó
que ha de tenir
una producció potent
perquè vull incorporar
aquests instruments
vull incorporar
batucades
i vull que hi hagi
una bona producció
i vaig pensar
quin seria el millor
productor
que ho podria fer
i vaig pensar
a Medus Studios
el Roger Rodés
i l'hi vaig dir
i sí, sí
ell va dir que sí
i res
i endavant
amb ell
i va ser
amb la feina
sí, sí
va ser una experiència
molt bonica
el Roger
és un crac
i va ser una experiència
a l'estudi amb ell
clar
perquè no només és
el fet d'escriure una cançó
de posar-li música
sinó que després també
s'ha de materialitzar
perquè potser tu
a l'hora de posar-li música
a la cançó
no sé si ets pianista
entenc que potser sí
o guitarrista
o
toco la guitarra
jugues amb la guitarra
sí, el piano toco una mica
tens la lletra
i amb la guitarra
vas fent els acords
i vas imaginant
com sonarà aquella cançó
però clar
d'això
dels primers sons
de 8000 estels
els que estem escoltant
ara aquí en directe
hi ha hagut un viatge
grandíssim
correcte
hi ha d'haver algú
a l'altra banda
algun productor
hi ha d'haver sempre
la figura del productor
que és
qui té la capacitat
de tot el que està
a la teva ment
poder-ho
transmetre-ho
en una cançó
jo recordo un moment
amb el Roger
que va ser molt bonic
de producció
que estàvem
revisant les batucades
que jo li deia
para, para
aquí hi haurà d'haver un peron
pam
el moment
ho vam posar
és molt còmode
i és increïble
treballar amb ell
llavors va ser un plaer
que bé
i parlem una miqueta
també del disc
després tornarem
a 8000 estels
però deixem que també
parlem una miqueta
d'aquest disc
que estrenes
la setmana vinent
si no m'equivoco
un disc
que m'has dit
que està inspirat
una mica
en aquest viatge
al Kilimanjaro
pot ser
sí, correcte
ostres, que xulo, no?
sí, mira
va ser
va ser sense buscar-ho
en realitat va ser
sense buscar-ho
jo sempre havia volgut
fer cançons meves
sempre havia fet versions
havia tingut els meus grups
de versions
s'arrenca per aquí, no?
moltes vegades
sí, sempre
s'arrenca per aquí
per les versions
es comença en versions
sempre, sempre
sí, sí
és com el que fa cinema
que arrenca pels curs
doncs una mica això
el que fa música
doncs moltes vegades
arrenca pels grups de versions
sí
doncs així va ser
i jo no m'esperava
sí que tenia
unes quantes cançons
al calaix
però
el març de l'any passat
vaig anar a fer un viatge
al Kilimanjaro
amb 4 persones cegues
i un grup de 15
4 de les quals
eren cegues
una d'elles
és la meva amiga
la Maria
i jo li feia de guia
al Kilimanjaro
i va ser una experiència
increïble
o sigui
impressionant
va ser brutal
la connexió
que hi va haver
allà amb els guies
em van pujar una guitarra
i vaig tocar
3.800 metres
ostres
bueno
sota les estrelles
va ser
va ser espectacular
i
vaig arribar
d'allà
empapada d'Àfrica
d'aquella energia
d'aquella experiència
d'una manera
que a l'avió
me'n recordo
mentre la Maria
estava dormint
vaig agafar
una llibreta
que tenia
i
vaig escriure
la meva primera cançó
la cançó
Wings
que vol dir
ales
que estava inspirada
en l'experiència
en els guies
que ens van estar
donant ales
durant tot el camí
en la Maria
i recordo
que quan es va despertar
la Maria
li vaig agafar el dit
vaig resseguir
la llibreta
i dic
Maria mira
això
és la meva primera cançó
l'acabo d'escriure
a l'avió
estic supercontenta
i m'he inspirat
en el viatge
i se'n recorda
d'ella
d'aquest moment
i sí, sí
així va ser
la vaig portar
bueno
vaig
composar-la tota
a cors
etc.
i la vaig portar
amb un productor
i la vam anar construint
i a partir d'aquesta
n'hi va haver d'altres
de cançons
llavors aquí
hi va haver
una altra cosa
que clar
jo em vaig inspirar molt
i un dels guies
del Kilimanjaro
em va dir
escolta
m'han dit
els del parc
que volen fer
una cançó promocional
del parc
del Kilimanjaro
si tens pensat
de tornar aquí
la podríem gravar
i al cap de tres mesos
vaig tornar a Tanzània
i vaig gravar
algunes cançons allà
i les vaig
són unes
de les quals
he anat avançant
però s'incorporaran
al disc també
un mitjà digital
local
de casa teva
d'Igualada
diu una cosa així
de tu
diu
Elisa Mas reafirma
el seu compromís social
i artístic
i posa la seva veu
al servei
de les causes
que transformen
ho creus així?
sí
potser sí
però ha sigut
una cosa
que ha anat sortint
i que no he buscat
i sí
però sí
al final
te n'adones
que ha sigut així
que hi ha cançons
que són històries
que m'inspiren
i a través d'això
doncs faig cançons
no sempre són
no sempre hi ha una causa
darrere
però m'he donat
compte d'això
que 8.000 estels
era una història tan brutal
que em va inspirar
moltíssim
això del Kilimanjaro
també
i bueno
i sense voler
doncs sí
ha sigut així
que bé
que maco
deixem que torni
a la Joana Mireia
Joana
amb tot això
de
de la cançó
de poder fer
una cançó
del conte
clar
jo m'imagino
que aquí entreu
en un món
que a vosaltres
era super nou
no?
vull dir
si era nou
al món editorial
quan vau fer
el llibre
en aquest cas
el món musical
també era bastant nou
per vosaltres
totalment
com ha sigut el viatge?
doncs ha sigut
un viatge meravellós
meravellós
perquè nosaltres
crec que l'últim dia
quan vaig venir
t'ho vaig dir
que intentàvem
treure llum
dins de la foscor
que havíem viscut
i sobretot
volíem ajudar
totes les persones
que vinguin pel darrere
o que actualment
estiguin visquent això
però en cap moment
ens pensàvem
que tindríem
un conte
en cap moment
ens pensàvem
que tindríem
una cançó
i el primer dia
que vam sentir
la cançó
amb l'Elisa
sempre tenim
una broma
i és que
quan ens envia
ja les coses
nosaltres ens gravem
per enviar-li
les nostres reaccions
perquè ens posem
a cantar
a plorar
la primera vegada
que la vam sentir
és que estàvem
en bucle
l'Ania només feia
la vull tornar a sentir
la vull tornar a sentir
la vull tornar a sentir
i és que
a la segona vegada
se la sabia sencera
i clar
jo a dia d'avui
ara quan han començat
a sonar els primers acords
quan comença a sonar
encara m'emociono
i ploro
perquè no m'acabo de creure
que hagi nascut
algú tan bonic
una cançó plena
de tanta energia
de tanta força
algú tan preciós
d'una situació
de tant dolor
perquè al final
és això
com les coses
es sobreposen
i a vegades
doncs mira
d'una situació
de tant dolor
pot néixer
algú tan bonic
i sobretot
és molt difícil
crear algú
que uneixi
a les persones
i que vegis
que les persones
quan les senten
no poden evitar
moure les cames
no poden evitar
moure el cos
somriure
i que acaben
d'escoltar-la
i diuen
vull tornar a sentir-la
crear això
és una cosa meravellosa
és una cosa màgica
i molt complexa
i això és potser
el que m'ha après
totalment
deies que
que Dània
quan la va escoltar
per primera vegada
la volia escoltar
en bucle
entenc que ella
també
a l'hora
que l'escoltava
s'imaginava
un possible videoclip
a lo millor
o s'imaginava
doncs poder-ho fer
amb la gent
que s'estima
i finalment
el videoclip
va
va començar
a agafar forma
i el veu gravar
si no m'equivoco
a la Cerdanya
a la Cerdanya
perdó
i
i en aquest cas
a la Cerdanya
va poder estar envoltada
de la gent que s'estima
que són els seus amics
sí
vam decidir fer un videoclip
com no podia ser
d'una altra manera
dos apassionades
de la muntanya
com som l'Elisa i jo
vam decidir fer-ho
doncs a
a la terra
on nosaltres estem
sempre fent muntanyes
i evidentment
doncs al cim
el primer cim
que va fer l'Ània
quan va néixer
el primer cim
que va pujar
després del càncer
i va ser
algo màgic
perquè nosaltres
havíem preparat
una escaleta
com un guió
però és que
els nens
tenen això
tenen aquesta capacitat
de sorprendre't
d'espontanietat
totalment
vam començar
a ballar
a jugar
a cantar la cançó
i vam decidir
trencar
com diu l'Elisa
vam decidir
trencar
l'esquelet que vam fer
i ens vam deixar endur
i ha sortit un videoclip
que creiem
que transmet
tota aquesta força
i energia
que perseguíem
que bé
que bé
doncs mira
farem una coseta
perquè ens queden
dos minutets
per arribar
a les 6 de la tarda
i per tant
connectar amb els
bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
Ràdio d'Esvern
el que farem ara
és acomiadar-vos
per escoltar
la cançó
en català
que és de versió
en català
que és la versió original
i així doncs
també els oients
si estan escoltant
l'entrevista
doncs podran saber
de què estem parlant
d'aquesta cançó
de 8.000 estels
la podran escoltar
amb calma
i gaudint-la
de valent
perquè també és per ells
pels oients
que ens escolten
i que la poden recuperar
quan vulguin
també a Spotify
família
moltíssimes gràcies
una abraçada molt gran
cuideu-vos molt
visca la cultura
visca l'art
i el sentit aquest
de comunicar
a través de
de les expressions
artístiques
que és meravellós
adeu-siau
gràcies
fer-hi-ho
amb els somnis a les mans
preparada per volar
el teu somriure
no s'apaga
cada pas
et fa més gran
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El partit de la selecció espanyola
que des de la 6 s'enfronta a Bèlgica
la segona jornada de la fase de grups
de l'Eurocopa femenina
Montse Tomé ha sortit amb fins a 7 jugadores del Barça
però encara Maitana i Catacoll a la banqueta
el minut 5 empat a 0 el marcador
Encara en futbol el Barça i el Mallorca
han arribat a un acord per al fitxatge de Pablo Torre
per part de l'equip Balear
que es farà oficial a les pròximes hores
El club Laurana ingressarà 5 milions d'euros
i es guarda el 50% del benefici
d'una possible venda futura del jugador
En basquet, la penya ha anunciat el fitxatge de l'escorta Cameron Hunt
per a les dues pròximes temporades.
Arriba procedent del Manresa, on ha jugat aquesta temporada.
En tenis a Wimbledon, el serbi Novak Djokovic s'acaba de classificar
per als quarts de final després de vèncer l'australià Àlex de Minyaur
per 3-16-1.
Ara s'enfrontarà l'italià Flavio Koboli per obtenir un lloc a semifinals.
La parella formada per Marcel Granollers i Horacio Ceballos
s'ha classificat per als quarts de final en dobles.
Allà es trobarà la parella britànica formada per Salisbury i Skubski,
els que ja van derrotar a la final de Roland Garros.
I el Tour de França acaba de finalitzar la tercera etapa
entre Valenciennes i Dunkerque de 173 quilòmetres.
Bona tarda, Issa Quilalta.
Bona tarda. Tim Merlier s'ha imposat a l'esprint en un final ajustadíssim
a la tercera etapa del Tour de França per davant de l'italià Jonathan Milan.
Tercer ha estat Phil Bauhaus en una jornada en què els esprinters sí que han dominat.
El gran grup s'ho ha agafat amb relativa calma
després de la tensió i dels nervis dels dos primers dies.
Tot i així hi ha hagut caigudes.
l'únic important de Jasper Philipsen, el primer líder d'aquest Tour de França,
que ha hagut d'abandonar avui, per tant, victòria a l'esprint de Tim Merlier.
A la general no hi ha canvis.
Mathieu Van Der Poel manté el malloc groc per davant de Tadej Pogatxar
i Jonas Vinguegor.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Dunkerque.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just organitza aquest dimarts 8 de juliol a dos quarts de vuit del vespre
l'activitat divulgativa Per què volem anar a Mart,
que es durà a terme a la sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginastà.
L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia.
I la sessió abordarà l'interès històric i científic del Planeta Vermell
des de les primeres representacions de marcians fins a les actuals missions amb rovers.
També s'hi plantejaran les possibilitats futures d'establir bases permanents a Mart
i els reptes tecnològics que això comportaria.
L'activitat forma part de la programació cultural impulsada pel Consistori
i tindrà lloc de dos quarts de vuit del vespre a les nou
amb l'objectiu d'apropar la divulgació científica a tots els públics.
La il·lustradora i dissenyadora gràfica Sant Justenca Gina Hàrster
ha estat la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major 2025 de Sant Just.
L'obra, plena de referències a la festa i a les entitats locals,
reflecteix l'esperit alegre i comunitari de les celebracions.
Hàrster explica que va buscar representar l'essència de la Festa Major
a través de personatges festius i símbols com les gralles, el rifenyo,
els capgrossos, les barraques o dues noies fent un pilar.
L'artista, que va créixer envoltada de llibres
a causa de la seva vinculació familiar amb la llibreria Plató de Barcelona,
reconeix la influència de figures com Roald Dahl i Quentin Blake,
tot i que ha anat definint un estil propi.
Durant el confinament va impulsar el projecte artístic Geroina,
un espai personal d'expressió poètica i visual
que va néixer com una manera de reconèixer-se
i d'explorar nous camins creatius.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Ariadna Uroz s'ha incorporat com a nova diputada de Junts per Catalunya
al Parlament, en substitució de l'exalcalde de Sallent, David Saldoni.
El relleu es va oficialitzar la setmana passada a l'inici de la nova legislatura
i suposa l'entrada al Parlament d'una Sant Justenca.
Llicenciada en dret i advocada de professió,
Uroz ocupava el número 19 de la llista de Junts
per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 12 de maig.
En l'àmbit polític, ha tingut un paper destacat
en l'organització juvenil del partit,
la Joventut Nacionalista de Catalunya,
on va exercir com a secretària general.
Amb aquest nomenament,
Sant Just guanya presència al Parlament de Catalunya
a través d'una figura jove i amb trajectòria
dins l'espai polític de Junts.
Uroz, amb experiència en l'àbit juvenil
i formació jurídica,
esdevé una de les veus més noves del grup parlamentari
i reforça la representació territorial
de la comarca al Parlament.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tarda de refugi, tarda de fudis, amb Anna Pobeda.
Anna Pobeda, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Doncs superbé, eh?
Què tal?
Aquí, d'anir-te a face to face, és diferent, eh?
Face to face, que fort, eh?
Durant aquesta temporada d'estiu estem tenint aquests dies el Pol Ferreres per aquí per l'estudi,
que és el nostre tècnic i company en pràctiques.
I res, doncs, bueno, de company no és tan pràctica, és estar pràctica en el tècnic,
de company és company a seques, però ja m'heu entès.
Un tècnic company.
Exacte.
Anna, durant aquest estiu estem parlant de moltes coses relacionades amb aquesta època de l'any tan meravellosa i tan calorosa.
Sí.
I avui em penso que ens submergirem, ens capbussarem una tarda més en aquesta temàtica estiuenca, no?
I tant.
Vull dir, sí, a mi l'estiu m'encanta.
O sigui, per definició l'estiu és com allà avui, és la meva època de l'any, predilecta, per tot el que es pot fer.
Vull dir, al final s'allarguen molt més els dies, els aprofites molt més, perquè tens moltes més hores,
i això també em dona que tota la temàtica giri entorn a això, no?
Clar.
Aleshores, sí que hem parlat molt sobre què menjar l'estiu, quins àpats podem preparar per anar a la platja,
hem fet una mica de repàs de batch cooking, però no hem parlat dels sopars d'estiu,
que és una temàtica molt important, a què se li dona també molta importància,
perquè és una època ideal per sopar amb amics, és una temperatura ideal per estar fora, també.
No fa tanta calor per estar als fogons, no?
Perquè llavors durant el dia, amb aquell sol que et toca, potser et fa més mandra ficar-te els fogons,
però per la nit et dona una mica més de joc o de descans.
Et dutxes abans de cuinar i després de cuinar i ja està.
També.
Però no se't fa tan feixuc estar amb el solament que et dona, no?
I està cuinant amb els fogons, que a vegades pot ser una mica feixuc, o amb el forn encès.
A les nits d'estiu, doncs això, pots entrar a la cuina i pots anar sortint i agafar una mica de fresca.
Que aquests dies hem tingut bastanta fresca.
Sí, estem començant a recuperar.
Sí, perquè la setmana passada va ser horrible.
La setmana passada va ser horrible.
Ara aquests dies sembla que el cap de setmana, avui estem a dilluns,
sembla que avui dilluns està fent un dia més o menys agradable, no?
Sí, no massa dur.
Jo he tingut un matí bastant agradable, amb les portes obertes, amb les finestres obertes a casa,
i corria bastanta ventilació.
Ahir vaig dormir sense l'aire acondicionat.
Ahir la nit va fer fresqueta.
Amb les finestres i tal, i hi havia molt de corrents, està molt bé.
Esperem que aquesta nit d'avui dilluns també sigui així.
Esperem.
I si no, portem algunes receptes.
Ens hem de refrescar també amb l'alimentació.
Per amenitzar, exacte.
Aleshores, sí que de cara als migdies havíem parlat molt de menjars lleugers i ràpids, no?
Per exemple, hem parlat del gaspatxo, hem parlat d'algunes amanides de llenties, de pasta, de cigrons, no?
Amanides que són molt fredes, de sandvitjos també, d'acord?
A la nit, com que teniu una mica més de temps, podem fer plats una miqueta més elaborats o plats diferents, d'acord?
Ja, si ho amenitzem amb una copeta de vi, doncs segur que surt bé.
Clar que sí, una copeta de verdejo, una copeta d'un vi blanquet, sí, un rioja també, evidentment, sí, sí.
Aleshores, comencem amb algunes receptes que tenim preparades, tant com per picar, com per ser plat principal, d'acord?
Perfecte.
Ens portem de picar uns xampinyons farcits de gall d'indi, d'acord?
Podem fer farcits de gall d'indi, de pernil, vull dir, hi ha gent que els utilitza, de verdures, d'acord?
O sigui, podem fer-los tant vegans com vegetarians, com de carn, d'acord?
I jo crec que el xampinyó farcit és un plat que també, com els ambitxos o com les amanides,
accepta moltes variacions i les podem fer al gust, d'acord?
Aleshores, per farcir els xampinyons, primer hem de fer com un tipus beixamel, d'acord?
Amb la mantega, la farina, la desfem, d'acord?
El rucs, no? Fem el rucs, que és aquesta barreja entre la farina torrada i la mantega, es diu rucs.
Ah, jo no ho sabia, això.
Sí, és una paraula francesa.
Ah.
Sí, sí, fer el rucs i després ja li afegeixes la nata.
Exacte.
I la deixes en el punt que tu vols, no? Si la vols més líquida, més líquida.
Exacte.
En aquest cas, jo crec que ens convindrà deixar-la mig-mig, no?
Una mica més d'enceta, perquè si s'ha de farcir el que sigui, que puguem fer.
Exacte. O sigui, ens ha d'aguantar que s'aguanti bé el xampinyó, que no quedi allò desbordat, d'acord?
Per tant, l'hem de fer una mica més d'enceta, d'acord?
Però com que li afegirem el gall d'indi, també això ho complementarem, d'acord?
Llavors, per una part, fem la beixamel, aquesta suau, d'acord?
I després, per una altra banda, fem el gall d'indi amb un sofregidet amb ceba, podem fer el pernil, podem fer els vegetals, podem fer el que vulguem, sofregidet.
Després, el que hem de fer és buidar els xampinyons, sobretot treure-li el tall, d'acord?
I ficar-ho dins d'aquesta barreja, la podem ficar, que sempre ens quedarà molt més rica i l'aprofitarem d'alguna manera.
Ah, clar.
I aleshores, exacte.
Talles el xampinyó de dins, no?
Exacte.
Com quan fas el vergínia farcida, no?
Totalment.
Que poses l'interior de la vergínia dins del sofregit, això faríem el mateix.
Exacte, amb el xampinyó, perquè si no, és una part que l'acabem llançant i no l'acabem aprofitant,
i el tall del xampinyó sol, doncs, és una mica insípid i no ens servirà de res.
Aleshores, si el piquem en aquesta barreja, doncs, li estem donant una segona vida, aquest tall del xampinyó, no?
Ok.
Aleshores, el piquem a dins de la barreja que hem fet, també sofregidet, i ho barregem tot per farcir els xampinyons.
Els hi piquem formatge per sobre i el piquem gratinant al forn uns 20 minutets a 180 graus.
I on ens sortiran els xampinyons, que ja s'hauran cuit, ens quedaran fets,
i els poden picar perfectament per picar.
Clar, amb aquesta beixamel, al final, el que acabes fent és com una espècie de massa de croquetes.
Sí.
Però una mica més líquida.
Sí, exacte.
I al final, per farcir aquests...
Aquests xampinyons, perquè els hi donen... A veure, hi ha molta gent que els fa sense beixamel, eh?
Vull dir que agafa el xampinyó, el buida, i doncs allà dins li pica el pernil, exacte, o el sofregidet, o el castellet.
I pot posar una mica de formatge mental per sobre.
Exacte, una mica de formatge.
I et dona aquella sensació d'estar gratinat, no?
D'una cosa diferent.
Sí, sí, sí.
Hi ha molta gent, inclús, que li fica ou a dins del xampinyó.
Ah, mira.
I també el fa... I allò ens queda com...
Un o de codorniu, no?, d'aquells petitons.
Ja hauria de ser petitó.
Sí, és molt gran.
O un oig, s'ha de petitó.
I et queda com una espècie de quixi albats, també et queda com una espècie de quixi,
on a la base també pot ser el xampinyó perfectament, d'acord?
D'acord.
I ens quedaria, doncs això, un aperitiu que el podem fer en diferents versions,
però que, a més, és molt lleugeret, no és gens pesat,
i que ens dona, doncs això, un gran mantell de possibilitats.
Jo també, quan hi ha sopars d'estiu, el que penso és,
amb la temperatura amb la que ens hem de menjar aquell aliment, no?,
aquella preparació, perquè comences a fer, diguéssim,
aquelles coses que s'han de prendre en fred, per tenir-les a la nevera,
i un cop ja tens tot el fred, és a dir, si haguéssim de fer un gazpacho,
un salmorejo, no sé què, doncs comences amb les preparacions calentes, no?,
que poden ser preparacions una mica més copioses, o com tu decideixis,
i després aquelles que són atemperades, no?, aquelles que ens podem prendre
tan fredes com una mica calentones, com podrien ser aquests champignons.
Sí, jo, personalment, a l'estiu prefereixo coses que es puguin prendre
a temperatura ambient, sinó que estiguin supercalentes,
perquè si no, a mi m'agafa aquell agobio, no?, de menjar coses molt calentes.
Aleshores, els champignons es poden prendre a temperatura ambient,
i els altres plats que porto, menys un salmorejo, una proposta de salmorejo,
doncs es poden prendre com a temperatura bastant ambient.
Qui ho vulgui calent, perfectament, els champignons sortits del forn,
se'ls pot menjar calents, vull dir que això sí que accepta aquests registres, no?,
però com que hi ha molta gent, al que tu dius, que pot prendre un...
o sigui, pot tenir segons quines predileccions,
és cert que primer hem de fer el fred, perquè es mantingui la nevera
i es conservi allà molt fred, inclús el congelador.
Nosaltres, quan comencem a fer el menú de la setmana,
aquell gazpacho el fiquem al congelador un ratet,
perquè agafi aquest fred tan fort, perquè a l'hora de servir-lo
i a l'hora d'emplatar-lo no perdi aquesta temperatura,
o sigui, et el mengis amb temperatura també fresqueta.
Molt important.
Sí, i després pots anar fent això, els plats que es poden menjar
o a temperatura ambient o una mica calentons.
Ok, perfecte.
Aleshores, ja hem fet els champignons,
i després portem una cosa que a mi m'encanta,
perquè, com que saps, m'agrada molt el pa,
portem una focatja de diferents sabors.
M'encanta.
Sí, jo no havia fet mai focatja, però la recepta sembla bastant senzilla.
O sigui, el procés, no.
He fet aquest sol, sí, perquè jo no he fet mai focatja tampoc,
és un repte que tinc per fer.
La meva mare sí que em va fer un dia,
i certament en aquest tipus d'elaboracions,
a la conclusió a la que arribo,
quan digui aquest tipus em refereixo a masses de pizza,
masses d'afocatja, masses de brioix,
la clau està en la fermentació.
Exacte.
En el punt que estigui fermentant i que estigui bé bé, saps?
Tenir un bon forn i la fermentació, les dues coses.
Exacte.
I això és on és temps, és temps.
Llavors, esclar, la recepta de focatja, en el fons,
no és gaire complicada,
però el que sí que és complicat és tot el temps d'espera,
de preparació, de fermentació, no és el que diem.
Sí, sí, total.
Aleshores, jo porto aquí una focatja de diferents sabors,
la podem fer tant vegetariana com amb carn,
perquè jo no havia vist mai una focatja amb carn,
però aquí la plantegen com amb xistorra,
la podem fer amb botifarra,
vull dir que hi podem ficar diferents coses per sobre,
que ens doni també aquesta,
com si fos una coca de recapta,
però amb massa de focatja.
I com deies, com que no deixa de ser una espècie de pa,
també es pot obrir i farcir del que vulguis.
També.
Pots acabar farcint, si vols, de pavo,
pots farcir de pollastre, del que vulguis,
vull dir, final, de formatges,
al final pots acabar farcint del que vulguis.
Un punt que a mi m'agrada molt per la focatja,
per posar-hi al damunt,
és el romaní,
que m'agrada molt com queda el romaní amb la sal i l'oli,
els tomàcters xerri també m'agraden molt,
i les olives verdes.
Sí, exacte. Vull dir, les focatxes molt tradicions tirant per aquest cantó,
cap als tomàcters xerri, cap a les olives, cap a la ceba, inclús,
vull dir que et dona aquest gustet.
Mediterrani.
Mediterrani, exacte.
Que et recorda...
Perquè amb l'oli d'oliva hi caça moltíssim.
Però vull dir que al final ho podem fer,
doncs això, amb verdures,
li podem fer amb botifarra, amb pollastre, amb xistorra,
vull dir que ho podem ficar-hi a sobre qualsevol cosa que vulguem nosaltres.
Clar. Súper.
Aleshores, jo a la massa no donaré molts detalls,
perquè al final jo crec que és millor que anar a internet.
Sí, no, i que la gent tingui paciència,
que a vegades no surt la primera.
Primer, jo crec que és una d'aquestes receptes,
que no s'ha de fer amb pressa.
No.
És a dir, l'hem de fer un cap de setmana,
que no tinguem pressa,
que no tinguem distraccions,
que puguem anar a fer-ho a poc a poc,
que ara de cop i volta començo a fer la massa
i em planto d'on de la tele em veig una pel·li,
i després m'aixeco quan acaba la pel·li i segueixo fent la massa,
perquè és una d'aquestes elaboracions que necessita temps i que necessita cura.
Sí, sí, no podem fer-ho amb presses,
perquè ja et dic que els repossos han de ser d'hores, mitja hores,
vull dir que han de ser repossos llargs.
Clar.
En aquest sentit, com tu deies,
doncs això ens dona per veure una pel·lícula
o per anar a la piscina una estona i tornar,
i seguim la recepta.
Vull dir, això sí que ho hem de fer amb zero presses.
D'acord, una de les altres receptes que em portava
és un arròs melós amb faves,
que porta costella de porc
i porta una mica de botifarra, també.
Súper.
Sí, estic molt aquí amb productes de l'interior de la terra.
Que bo, que bo, que bo.
I això que no he anat a un lot fa temps,
però vull dir que podem agafar,
també fer aquesta versió de l'arròs amb faves,
però també una mica més de carn i de condiment, no?
Sí, total, em sembla un plat supercarregat
de nutrients, de proteïnes,
de el que necessitem a l'estiu, no?
D'aquell dia de platja,
perquè la platja es cansa molt la gent.
Llavors, aquell dia de platja que acabes cansat
o qui diu la platja diu la piscina,
perquè l'aigua en general cansa,
és a dir, ha d'estar fent capbussades,
el sol, no sé què, no sé quantos,
altres temperatures,
al final acabes deshidratat, cansat i en gana.
Exacte.
I arribes i et fas un plat d'aquest arròs
i estic convençut que recuperes
tot allò, tota aquella energia que has perdut.
I al final l'arròs també és un plat superversàtil,
és un plat molt fàcil,
perquè al final fas el primer sofregidet,
al principi i tot,
però vull dir que el pots deixar en repòs
o en poca revisió
i ja se't fa l'arròs,
i un bon arròs substanciós.
No és un plat que requereixi,
doncs això,
moltíssim esforç,
sinó que el pots anar fent el xup-xup
i tan tranquil·lament.
Clar.
Mentre que pots fer altres coses.
Aleshores, l'arròs per mi també és un plat
que és superversàtil,
com dèiem els xampinyons,
que et donaran moltíssimes versions
i el pots fer al teu gust.
Jo crec que a la gent li té també una mica de pànic
a fer arròs,
però al final és superfàcil de fer-ne.
I tant,
que no tingui tanta por.
No.
Que no tingui tanta por.
El que passa que els valencians
sempre ens han imposat una mica,
no?
Perquè clar,
com que ells és com...
Sí,
és molt normatiu.
Sí,
tenen com la manera de fer arròs
i si no ho fas així,
ja no és paella,
és una altra cosa.
Exacte.
És arròs amb coses,
però no és paella,
no?
Llavors aquí és...
Has de cuidar.
Hi ha molta pressió.
Certament,
la veritat és que jo,
ara aquí entre tu i jo,
ho confesso,
poden fer-ho.
Poden fer-ho perquè fan uns arrossos.
Sí.
Jo tinc un amic valencià
que fa uns arrossos
que són per treure's el barret,
però,
clar,
t'imposa,
perquè dius,
ostres,
jo faig un arròs
que no està dalt o malament,
que m'apanyo.
Potser no és una estrella Michelin,
però m'està fos,
saps?
Llavors,
a vegades tenim aquella por
de dir,
ostres,
ara no sé si convidar
el meu amic,
jo què sé.
Jo soc neta de Valenciana,
la meva avia era valenciana
i, clar,
quan feia els arròs a casa
era com,
ja hi ha tu,
vull dir,
no entra ningú més,
perquè, clar,
ella sabia les excursions i tot.
Clar,
sortia brutal el seu arròs,
però nosaltres hem anat adaptant,
hem anat fent les nostres versions
i tampoc,
ets a dir,
que tampoc surt tant del tot malament.
clar, clar, clar.
Nosaltres no tenim tanta facilitat
per aconseguir fusta de taronger,
que quan la fan amb fusta de taronger
diuen que surten unes paelles boníssimes.
I el llarg de porc i...
Però bé,
és difícil,
és difícil.
S'intenta,
s'intenta i es fa.
Un altre patat molt versatil que porto
i també molt fàcil per fer a l'estiu,
sobretot a les nits d'estius,
és una truita de patates
que la podem fer farcida de qualsevol cosa
o la podem fer de qualsevol cosa.
Vull dir,
podem fer una truita de patates
farcida de pernil i formatge,
la podem fer de carbassó,
la podem fer de carxofes,
inclús una mica fora de temporada de carxofes,
però també la podríem fer de carxofes
si anéssim cap al febrer.
I tenim carxofes congelades,
vull dir que ara ja sé que no és el més apropiat,
però que existeixen
i que en un moment donat
si tenim un antojillo,
doncs mira.
Exacte,
podem fer truita,
aquí el que em referia
és que podem fer truita de qualsevol cosa.
També és una versió
que ens pot ser molt fàcil
a l'hora de pensar
un menú de nit d'estiu.
També podem fer alguna quix.
I he trobat una recepta molt interessant
que la quix al final porta gluten,
perquè la base és de gluten,
o es fa amb farina,
però he trobat una recepta molt interessant
que la feia amb tortilles,
tortilles de blat.
No sé com es diu això en català.
Bé, sí,
les tortites.
Les tortites.
Les tortites.
No sé com es diuen.
És que m'explota també molt el cap.
Tortilles?
Truites?
No, torites no.
No.
Però tothom sap de què estem parlant, no?
Exacte,
com les bases aquestes de blat
per fer els tacos i aquestes coses.
Exactament.
Doncs si les fiquem sobreposades
i fem que cobreixi tota la base,
al final és un ingredient que no té,
o sigui, és un aliment que no té gluten,
que és 100% lliure de gluten,
i podem fer una bona quix
que també la podem fer de qualsevol cosa.
La podem fer de carbassó
amb bacon i formatge de cabra,
la podem fer de pernil d'olts i formatge
una altra vegada,
amb xampinyons,
la podem fer d'accediment qualsevol cosa.
Aviam, estic anant al diccionari
perquè no podia aguantar.
Sembla que està acceptat
Tortites de blat de moro.
Tortites?
A mi Tortites de blat de moro
em sona molt malament.
Sí.
Em sona molt malament, però...
Sona com l'adaptació ràpida i fàcil
malament feta, no?
Però sembla que està acceptat.
No ho sé,
i em seguirem...
Ho buscarem.
Troites de blat de moro,
també hi ha gent que ho diu.
Troites de blat de moro
em sona una mica millor.
Sí.
Troites de blat de moro.
És que quan vas a la truita
te'n vas a casar amb l'ou, no?
Sí, clar, clar, clar.
Però bueno,
ho deixarem com a...
Corramos un tupido, bueno.
Exacte,
com deixem aquestes rodanxetes de blat planetes,
que les podem fer servir,
de blat de moro,
que les podem fer servir
com a substitutiu
de qualsevol massa amb blat,
i així sense gluten.
I el que dèiem,
podem fer una quix perfectament farcida
de qualsevol cosa.
La que portava jo era de carbassó,
bacon i formatge de cabra,
però que es pot fer de qualsevol cosa.
Després podem fer també
les coques de recapte
o un pastís de pasta de full
amb tomàquet i carbassó.
Podem fer tipus coca,
així estiradet amb un tipus massa de pizza
o inclús amb massa focatge,
o si no,
podem fer tipus pastís de pasta de full
com un entremig amb quiix,
que hi hagi una mica d'ou,
que hi hagi una mica de formatge,
i per sobre el podem decorar
amb tomàquet i carbassó,
que quedi com un aspecte més de pastís.
Ok.
Aquí portava un salmorejo de pressa
que també m'ha semblat molt interessant
perquè a l'estiu es consumeix molt de pressa,
com és una fruita molt estiuenca,
i m'ha semblat molt divertit
poder fer un salmorejo de pressa.
Ja saps que a foodis
fem gaspatxo de diferents fruites,
com de cindria, de maduixa,
inclús de cirera,
n'hem fet algunes vegades,
però aquest de pressa
m'ha semblat com molt curiós.
que ens vam provar.
Jo el de cirera
reconec que l'he fet alguna vegada
i és molt bo,
però de pressa
no l'havia sentit mai.
No, jo tampoc.
Jo tampoc.
Al final,
s'agafen els ingredients
d'un salmorejo normal,
que això també hi ha molta gent
que ens ho pregunta.
Quan ve a dinar,
diu, escolta,
el gaspatxo de cindria
porta tomàquet,
i sí, sí,
porta tomàquet,
i a part dels ingredients
del gaspatxo
porta cindria.
Però vull dir que hi ha molta gent
que no ho acaba de quallar.
Llons aquí
explica que un salmorejo de pressa
seria utilitzar la recepta
amb un salmorejo normal
amb tomàquets,
coombra,
pebrot,
ceba,
all i el pa
del dia anterior
sucat amb vinagre,
que això és superimportant,
amb una mica de sal i oli
i després se li fiquen els pressacs,
sobretot sense pell,
perquè la pell del pressac
és una mica xunga,
de tritura,
no ens quedarà la textura
que volem.
Però al final
es triturar-ho tot
amb un processador d'aliments
o inclús amb una batidora
o amb el que sigui
i ens donarà aquest salmorejo de pressac
amb un to una mica dolcet,
més recordant l'estiu
i un toc diferent,
sobretot.
Clar, jo l'altre dia, per exemple,
vaig fer gazpacho
amb una termomix,
no, amb una turmix,
perdó,
una turmix,
la batedora de mà,
per així dir-ho,
perquè no tinc got de batre
i dic, ostres,
doncs faré un gazpacho,
com pugui,
amb aquesta batedora de mà.
I sí, em va quedar bé,
el que passa que, bueno,
vaig haver-ho de fer en tongades,
vaig anar fent tongades,
tenia un vol gran
i anava volcant,
anava triturant,
no sé, ara els tomàquets,
ara no sé què,
no sé quantos,
després ho vaig barrejant un vol gran
i després ho vaig colar,
perquè a mi m'agrada fer,
com a mínim,
com a mínim una vegada,
passar-ho per colador,
perquè així tot el que són les pells
i tot això se't queden allà.
i quedar un gazpacho
amb una textura superagradable,
supersuau,
i a mi m'agrada més.
Jo sé que porta feina,
perquè al final,
per fer el gazpacho,
m'hi vaig tirar gairebé,
doncs, una hora.
Sí, sí,
no, no, realment.
Perquè, clar,
entre que no tens el material,
entre que no tens la batedora de got,
que no tens,
doncs,
alguns estris,
doncs,
a vegades...
Que vas anar fent per passos.
Hi havia de fer per cinc persones,
o sigui que al final,
doncs,
clar,
vaig estar allà una bona estona.
Sí, sí,
és feina.
Queda molt bo
i val la pena,
també,
colar-lo,
fer aquestes coses.
I després,
són receptes estiuenques
que es poden adaptar
perquè excepten
moltes fruites,
moltes variacions,
que et permeten,
doncs,
que això,
que quedi
alguna cosa fresqueta
i agradable per l'estiu.
Ara que parles de fruites,
que no ho portava aquí,
la sopa de meló
també ho trobo
una molt bona opció
per l'estiu.
Aquí m'en recordo
quan estava independitzada
i vivia sola,
que tenia temps
per cuinar un munt,
vaig fer una crema de meló
i la veritat,
una sopa de meló,
i la veritat és que
em va quedar boníssima
perquè també els ingredients
són poquíssims,
però si aconsegueixes
posar-ho a la temperatura
amb menta
i estigui ben fred,
és una recepta també brutal
per la frescassa d'estiu.
Molt bona,
molt bona.
A mi m'agrada molt.
És una opció
que sempre em sembla brutal.
Vull dir,
quan jo era petit
recordo un dels plats d'estiu
que era el meló amb pernil,
que era el típic plat
de la cuina castellana
perquè anaves de vacances
a Castella de Manxa,
jo en el meu cas,
i tinc família menxega,
llavors havíem anat
a Castella de Manxa
i allò de trobar
pel camí
del típic bar de carretera
que et menges el plat
de pernil amb meló.
I quan ets nena
et soluciona moltes coses
perquè clar,
ja no te metes
con los cocidos
ni en las cosas aquellas,
sinó el meló pernil
és ideal.
Ja està,
fresquet,
bo,
agradable,
i ja està.
I en aquest sentit,
doncs després,
quan vaig descobrir
la sopa de meló
doncs em va semblar
una opció molt bona
perquè li pots posar
una mica de iogurt grec,
li pots posar
aquesta menta
que tu comentaves,
aquest puntet de sal
perquè tingui també
un toc més salat
i després un cruixent
de pernil per sobre
que queda genial.
Totalment.
Super bo,
fresquet i super bo.
Molt bé, Anna,
doncs anem tancant.
Què més tens?
Tenia unes torrades
també de blat de moro,
o sigui,
si agafem la torta,
com em dic que es deia?
La truiteta.
La truiteta.
La truiteta.
Si ja fem la truiteta
de blat de moro
i la fregim,
que et quedarà com
si fos un nacho,
un nacho,
exacte,
a lo grande,
li podem ficar
per sobre
el bocat triturat,
només el bocat triturat,
no guacamole,
si li piquem per sobre
el bocat triturat
i a sobre
li piquem una mica
de cebitxe,
aquest peix
massarat amb llima,
amb coriandre,
una mica de ceba
morada,
lila,
sí,
ho piquem per sobre,
ens quedarà com això,
una torradeta
també sense gluten,
opció sense gluten,
que també ens donarà
aquesta suavitat
del guacamole
i el punt àcid aquest
del cebitxe,
de la llima,
que també és una torrada
molt curiosa
per la nit
i és molt refrescant
i diferent
que podem optar
per posar-la.
Que bé, que bé.
I aquestes serien les propostes
per si tenim algun sopar d'estiu,
doncs portar-les perfectament,
es poden fer en grup,
com tu deies,
per fer gazpatxo
per cinc persones,
doncs aquestes receptes
són molt adaptables
a bastantes persones
i són molt resultones
de cara a l'estiu.
Doncs ho tenim present
per als nostres sopars d'estiu
i res,
aquella gent que ens estigui
escoltant
i tingui, doncs,
una cita
aquesta setmana
a casa,
que li vingui gent,
doncs pot agafar
alguna d'aquestes receptes,
podeu recuperar el podcast
al www.radiodesvent.com
i allà, doncs,
ens escoltareu
de forma extensiva
aquí, doncs,
al Refugi,
l'Espai de Foodis
amb l'Anna Pobeda.
Anna, gràcies.
Gràcies a tu, Dani.
A vagi molt bé,
cuida't molt i bona setmana.
Igualment.
Gràcies a tu.
Ens vam retrobar
una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema francès
a la fresca.
El meu plan
era tornar aviat
però al final
tot es va anar allargant
i els dos vam decidir
sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir,
no agafis pas el cotxe,
si vols et pots quedar,
que al pis hi tinc un quarto
express per convidats.
I et deixo aquí sobre
un cobranyit
perquè ara no,
però després fotràs
que ja veuràs
si tens gana
o vols aigua
que tu mateix pots fer,
pots fer com
si fossis a casa.
la manera que em va dir
bona nit
i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit
per la posteritat,
fer un cinc,
fer un vuit mil,
fer calcom
difícilment igualable.
Però ja
no passava res.
només aquell silenci
trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fer res.
I en
un
paret
o fons
impresa en blanc i negre
i havia un pòster d'en Babart
potser ell podria dir-me
perquè em ballava el cap.
Ai,
Jean-Luc,
ai,
Jean-Luc,
vull entendre'ho
però no puc.
Ai,
Jean-Luc,
ai,
Jean-Luc.
Ai,
Jean-Luc,
ai,
Jean-Luc,
vull entendre'ho
però no puc.
Ai,
Jean-Luc,
ai,
Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo
o de ser més lleig
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-re i ja,
però si ara hi vaig,
ella no ho vol.
Després què?
Després tot això
acaba siguent un rotllo patatero.
Em
va
convidar
a fumar.
i en un plenu
seqüència
una frase magistral
una dona és una dona
no et preocupis
tant se val.
L'endemà
vam esmorzar
ni tan sols
vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no s'interpreta.
em va fer un petó
i a l'hora de marxar.
a l'hora de marxar.
Ai, en l'hora de marxar.
Ai, en l'hora de marxar.
Pou entendre'o,
però no puc.
Ai, en l'hora de marxar.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Aixoba de cavalls, amb Jean-Marc Jané.
Jean-Marc Jané, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, molt bé, i tu?
Molt bé, amb aquesta música d'introducció dels anys 60-70, això és brutal.
Bueno, més vuitantera, no?
Sí, exacte, més vuitantera.
Sí, sí, no, ens encanta, ens encanta.
I tu perquè ets jove, però no tens...
Clar, jo quan sento aquesta cançó de seguida, en la meva ment desfila la intro amb les cares dels personatges que sortien.
La Judi, el doctor, en plan, tu no ho tens, clar, perquè ets molt jove,
però els oients que siguin més o menys de la meva quinta o més grans,
o sigui, se'n recordaran perfectament d'aquells pentinats afro,
aquelles ulleres otxenteres, el pentinaret de la Judi que porta un serrallet, vull dir,
encara em fa somriure més.
Ens encanta, ens encanta.
Vinga, va, segona setmana d'estiu en aquesta temporada del refugi d'estiu,
ens acompanyes de nou amb l'espai a xova de cavalls,
però Summer Edition.
Exacte.
I estem avui en aquest segon capítol, que recordem els oients està enfocats d'una forma diferent.
Sí, vam diferenciar, la setmana passada vam fer el primer espai,
i tant, de coses que vam diferenciar en tres parts.
la primera, que fem una biografia amb algú relacionada amb el tema de cavalls,
la segona part que és dedicada a tu, perquè et faig com un tribal pursuit,
per saber, en plan, què hem anat aprenent en aquest temps d'equinoterapia.
Ja m'havia oblidat d'això.
Ja, però t'ho recordem.
I després, per acabar, simplement, com és un moment d'oci i d'estiu i així,
doncs recomanar una escapadeta que poden fer a cavall, com sempre.
Ja sabem que el cavall és l'eix en el que gira aquest espai,
sigui d'estiu, d'hivern o de primavera.
Doncs vinga, comencem amb la biografia del dia.
I el protagonista de la biografia d'avui és un senyor
que té pintes de tarzant una mica, no?,
amb aquests cabells així llarguers, ben moranet...
Exacte.
Qui és aquest bon home?
Mira, el personatge que us porto avui,
abans d'introduir el seu nom i presentar-lo una miqueta a ell,
avui el fet que avui vingui a parlar d'ell
ve sobretot vinculat a la Fundació Miranda,
tant que a la Fundació Miranda en vam parlar un cop en aquest espai,
que és una fundació dedicada al rescat de cavalls
i de tenir-los en llibertat.
I a més, aquests cavalls fent una mica la seva funció de cavall,
que és netejar els sotabors, de pastura,
i que tenen presència al Garraf, al Parc del Garraf,
i després també al Pirineu,
i que està liderada la fundació per la Rosa Galindo,
que la Rosa Galindo, a part de ser una gran defensora del territori,
també és una gran actriu
i directora del projecte de l'Escola Eòlia de Teatre.
Aleshores, ella té com una persona de referència,
moltes vegades ho anomena quan fa entrevistes o quan fa projectes,
que és com una mica el seu mentor.
I aquesta persona és de la qual parlarem avui,
que es diu Pierre Henoff,
i com sona bé, el seu nom és descendència francesa.
Francesa francesa.
Exacte.
I he posat una imatge sempre,
perquè m'agrada il·lustrar-li en el Dani una mica,
d'aquí parlarem,
i és això,
és un home una mica així,
és una mica com Marlon Brando allò a Superman,
una mica així en plan amb la pell molt bruna,
el cabell llarg i platejat,
i en aquesta imatge més s'obrebraçant un cavall enmig de la muntanya,
que significa,
ja ens dona una primera pista de qui és aquesta persona.
D'aquí és,
dels valors que té,
de com pot treballar,
perquè hi ha com una espècie d'amor,
gratitud cap al cavall,
que la imatge el transmet,
i de pau,
i de pau,
i de bon rollisme.
Aquest somriure que té així com pícaro,
em genera bon rollisme.
Bé, doncs viatgem fins a París,
per parlar de Pierre Henoff,
que va néixer l'any 51.
Exacte,
ell va néixer el 1951,
com bé dius a París,
però el 1977,
després de cinc anys d'estudis d'enginyeria mecànica
i dos anys d'ensenyament,
ell era professor,
doncs el Pierre va canviar radicalment de direcció
i va decidir anar a restaurar la granja
en ruïnes de la seva via materna
a la vall del Carol,
a França.
Llavors,
durant el mateix període,
ell va descobrir els cavalls
i va començar a criar-los
i va començar a guiar excursions
pels Pirineus francoespanyols.
Aleshores,
d'aquesta aventura
i a part dels seus coneixements previs de dinàmica
adquirits durant els seus estudis
i els seus 80 cavalls,
va arribar a tenir 80 cavalls,
va començar a guiar una mica
les seves observacions,
les seves investigacions
sobre el seu comportament
i la locomoció aquina.
És a dir,
hem de pensar això,
que era un home que era bastant mestre,
que era bastant estudiós
en la seva part més tècnica
i després va tenir aquest punt
de recuperar una mica
la tradició de la seva àvia
i de la seva família
de viure entre muntanyes
i els cavalls.
Que maco.
Tornar als orígens
sempre és una cosa
que a mi m'encanta, no?
Sí.
Veiem en aquest tipus de biografia
gent que torna a casa dels avis,
de les àvies,
amb les seves pròpies mans,
els valors, sí.
Doncs reconstruir aquell espai,
aquell allar, no?,
que era l'allar de la família
que amb el temps s'ha anat deteriorant
i al final, doncs,
és tornar a posar la pedra
on estava antigament.
Em sembla una cosa preciosa
i que crec que també diu molt de la persona.
Exacte.
I a més hem de donar-li un valor afegit
perquè a més de recuperar aquest espai rural,
aquestes visites a cavalls,
ell aprèn també a donar un nou enfocament
al tema dels cavalls.
Ell, per exemple,
després explicaré,
perquè té com moltes facetes, no?
Perquè veiem aquest ventall tan ampli
d'opcions que és aquest home.
Sí.
És que al 92 ell va crear
un espectacle equestre
amb una quarantena de cavalls en llibertat.
Carai.
O sigui, és un home que en el fons
és en plan,
ha produït vídeos,
ha col·laborat a revistes,
amb centres de veterinària...
Ha fet de tot.
Ha fet de tot, fins i tot.
Un dels seus últims treballs
ha sigut assessorar el rei d'Human,
sí, el rei d'Human,
que té moltíssims cavalls
i criem cavalls i això,
per assessorar-lo.
Té 1.200 cavalls, aquest...
aquest, no sé si un G que o així,
i ella ha assessorat.
O sigui que és una persona,
ja et dic,
que té moltes vessants
i també té una web
perquè va fundar un projecte
que es diu Equilibri,
que es diu en francès,
no ho pronuncio bé jo per això,
però el que fa en aquest espai
també és fer estaix d'aprenentatge
per gent, no?
Si tu vols formar-te una mica,
vols conèixer una mica d'atologia
i passar 3 o 4 dies allà formant-te,
doncs també ho fa.
També és molt interessant,
ha escrit un llibre
amb una visió com molt natural del cavall
que es diu El silenci dels cavalls
i en el qual, doncs,
ell trasllada una mica
aquesta consciència ambiental,
el desig del benestar animal, no?
Que en la nostra societat a vegades
no és ben bé el que passa
i en el fons aquest títol, no?
El silenci ja diu una miqueta
d'aquest enfocament diferent
dels genets propietaris o professionals,
que abans es troben una miqueta perduts
en el món del cavall
i ell els hi vol donar una miqueta
de guia, d'atologia
i per això precisament la Rosa Galindo
quan ella fa transhumàncies,
quan ella fa canvis de terreny
o coses així,
demana moltes vegades al Consell
perquè ell té, doncs, això,
té molts coneixements a banda
d'aquesta versió,
d'aquest silenci dels cavalls
que podeu trobar.
Que esperem que no tingui res a veure
amb el silenci dels corderos
No, és veritat, no, no.
Perquè són silencis totalment diferents.
Tot i que és una pel·lícula que m'encanta,
Sí, sí, meravellosa.
I a més la veig sovint, eh?
Meravellosa.
Però, no, no, en aquest aspecte
és totalment natural
i parlant des de l'atologia,
però sí que és veritat
que el Pierre Henova,
a part d'aquesta part de formador
i de comunicador,
que és a través del cavall,
doncs un altre vessant que també té
és el que fa les conferències, d'acord?
Ell, per exemple, ofereix fer conferències
ja siguin en un estatus com més...
Acadèmic.
Un públic, exacte, més per acadèmic
o més per un públic més familiar, també,
però ell, sobretot, el que parla,
doncs, per exemple,
en aquestes conferències,
una cosa que és molt interessant
és com guiar...
O sigui, ell parla
de que aquesta tendència
de portar els cavalls desferrats
està molt bé,
però s'ha de guiar una transició,
no?
Que de vegades hi ha gent que és en plan,
està el cavall ferrat
i de sobte el desferra.
Clar.
No, s'ha de fer una transició,
hi ha molts problemes de salut al voltant,
doncs, ell és, com t'ho diria,
també és un guia
sense jutjar els genets,
o sigui, ell el que vol és ajudar,
d'acord?
I et donarà la millor opció
per tu i pels teus cavalls
dintre d'aquesta societat
que no sempre és la més justa
pels cavalls, d'acord?
Aleshores, aquesta conferència,
doncs, aborda una miqueta això.
Després també hi ha una altra conferència,
per exemple,
que tot el que m'han dit
sobre els cavalls
i el món que els envolta, no?
Doncs, aquí, el que vol és
desmuntar com una per una
les creences arrelades
en el món acroestre tradicional, no?
Ell vol, doncs,
descobrir la veritable vida quotidiana,
redefinir una mica
la relació entre el cavall
i el genet,
desafiar una mica
els valors educatius
i els dogmes, doncs,
que s'han heretat
de l'època militar
d'aquelles escoles militars
de cavalleries, no?
Que semblava que eren com la Bíblia.
Doncs, una miqueta això.
Ell, com a especialista
en locomoció equina,
ell també, doncs,
dona una mica
aquesta vessant científica, no?
Que el benestar animal
també farà que tu tinguis un cavall
si tu cuides el teu cavall
segurament serà un millor cavall
de carreres
o un millor cavall
per saltar, saps?
O sigui, és en plan
sense treure
aquesta part.
Però, sobretot, ja et dic,
el que a mi m'agrada
del Pierre
és que ell utilitza
una mica
el món dels cavalls
com a pretext, doncs,
per desafiar una mica
les certeses,
les consciències
i ens porta de nou, doncs,
a les nostres pròpies
contradiccions
i a les nostres pròpies
preguntes relacionals.
És a dir,
que ens obre una mica
els ulls
i això,
com a persona
en aquest món
que anem tots
una mica
ensegats, no?
Per les presses
o pel que sigui,
doncs, crec que
se li ha de reconèixer
la importància
que té aquest personatge.
Totalment,
totalment.
A més a més,
l'any 77
va crear també
una organització,
no?
Va fundar
Equilibre.
Exacte.
Que curiós també
el nom.
D'alguna forma
també diu molt,
no?,
de la tasca
que fa,
com ha fet també
amb el seu llibre
El silenci dels cavalls,
com ha fet, doncs,
amb totes aquestes
accions
siguin més,
diguéssim,
divulgatives
o més de feina
personal
d'anar picant pedra,
com dèiem als inicis,
però que hi ha
lloc per tot,
no?
Sí.
Molt bé,
què més ens vols dir
d'en Pierre Renov?
No, mira,
per acabar simplement
és això,
reconèixer
el seu valor
com a persona
que ha portat
al món del cavall
d'una manera,
ja sigui,
com un espectacle,
llibre o conferències,
i sobretot això,
creure que és un referent
i animar els oients
a llegir o a investigar
una miqueta d'ell,
també teniu a la web,
si veieu,
podeu veure moltes
entrevistes amb ell,
vídeos que ell parla
una mica
de la reacció
amb els cavalls,
inclús si algú s'anima
a poder fer un estàge allà,
vull dir,
també és molt interessant
a la granja aquesta francesa,
als Pirineus,
que també pot ser
molt bonic
i molt interessant,
o sigui que,
sobretot és això,
una figura
per posar en valor
i si algú com la Rosa,
que coneix també molt
el tema dels cavalls
i ha treballat molt
pels cavalls,
el posa com a referència,
serà per alguna cosa.
I tant que sí.
Doncs ara passem
a un altre espai
del programa,
d'aquesta secció
de cavalls especial estiuenca,
que es diu
Trivial sobre quinoteràpia
o com deixar malament
el presentador del programa.
I què?
Quines preguntes portes avui?
No, no,
són senzilletes.
Sí, sí, senzilletes.
Com recordo, com vaig dir
la setmana passada,
són preguntes
per refrescar la memòria.
No t'he portat ni premi
ni et tiraré aigua
si no l'encertes.
D'acord?
O sigui que no passa res.
Jo ja estic en tensió, eh?
Sí, sí, no, no.
Jo ja estic en tensió.
I a més són senzilletes,
però de fet,
la setmana passada
crec que de tres
vas encertar dos,
o sigui que anem bé,
anem bé.
Clar que sí, aprovat, aprovat.
Si és el còmput total
d'encertatge
en tota la temporada d'estiu,
potser encara ho podem salvar.
Oi que sí?
Potser encara ho podem salvar.
Vinga, va.
Em munto la cella
i em preguntes.
Prepara, agafa les regnes,
els peus als estrems
i comencem.
La primera pregunta seria
quin és el paper del cavall
en una sessió de quinoterapia?
Com sempre,
et dono tres possibles respostes.
Resposta A,
és un mitjà de transport.
Resposta B,
és un coterapeuta.
Resposta C,
és un animal de companyia.
Si vols que et repeteixi alguna cosa.
Resposta B,
és un coterapeuta.
Molt bé.
Fantàstic.
Exacte.
Molt bé.
La resposta correcta
és la resposta B
perquè el cavall actua
com a coterapeuta
perquè la seva sensibilitat,
el moviment
i la capacitat
d'establir vinques emocionals
és clau
perquè sigui un èxit
la sessió sense cavall
no hi hauria quinoterapia.
No, no, total, total.
Què més?
Molt bé, vinga.
Va, que ja t'has animat.
Això va començar saltant.
Sí, sí, ja m'estic començant animat.
La segona pregunta,
quants cavalls creus
que es fan servir habitualment
en una sessió de quinoterapia?
Parlem de sessions individuals,
per descomptat.
La resposta A seria un cavall.
La resposta B seria dos cavalls.
La resposta C depèn del pacient
o de l'usuari.
Jo diria que un cavall.
Val.
Molt bé.
Bueno, molt bé.
Fantàstic, veus?
Ja portem.
Veus?
De moment ja
quasi tot,
quasi tot perfecte.
Perfecte.
Home,
jo crec que potser
si es dona el moment
o el cas
potser jugues
o treballes en dos.
Sí, però és veritat.
Però habitualment...
Estem parlant aquí
d'estàndards,
però és com dius tu,
exemple,
en un moment donat
es pot decidir
introduir dos cavalls,
això per descomptat.
Però el que estem parlant
és d'habitualment
i és molt important
normalment
perquè ho posar-hi
una mica d'argument
és que així
l'usuari
estableix una mica
més de relació i vincle
i el cavall també.
I a més ens focalitzem
aquell cavall
està responent
com més mirall
respecte a aquella persona.
Si introduïm més cavalls
podem introduir
com més distorsió
per dir-ho d'alguna manera.
Molt bé.
Vinga, va.
L'última pregunta
del Trivia
és quin professional
ha de ser sempre present
en una sessió
d'equinoterapia?
A, un veterinari,
Resposta B
Un fisioterapeuta
o psicòleg
amb formació específica
O, C
Un genet professional
Uau!
Aquí
Repeteix les opcions?
Vinga,
opció A
Un veterinari
Mal
Opció B
Un fisioterapeuta
o psicòleg
amb una formació específica
C
Un genet professional
És una mica tricky
Va, diré la C
Ah, era la B
Exacte
T'ha fet dubtar
Ho entenc, eh?
M'ha fet dubtar molt
M'ha fet dubtar molt
Perquè
psicòleg professional
Sí, és en plan
perquè
aquí t'hauria d'haver acabat
amb equinoterapeuta
perquè també hi ha moltes opcions
però clar, llavors
era que cantava massa
Sí, sí, cantava massa
No, no, molt bé
Molt bé
Clar, sempre hem de recordar això
sempre, entre cometes
aquí el que assenyala
ha d'haver-hi un professional
de la salut
amb formació en equinoterapia
De vegades en plan
pot ser algú que tingui
més formació en equinoterapia
i el coneixement de salut
ho ha anat com
avançant
D'acord?
Però sí que era una mica
una mica trampa
perquè era com una formació
molt específica
Però vaja
L'important era remarcar això
que era amb formació
amb salut
D'acord?
Molt bé
O sigui que
Molt bé
De moment
portem com la setmana passada
empat
Però aprovat
Jo segueixo mantenint
una mica la mateixa dinàmica
d'anar a encertar en dos
Fantàstic
Fantàstic
Jo crec que la setmana vinent
encara que me les sàpiga a les tres
fallaré una
A final d'estiu
Per mantenir la mitjana
Per mantenir la mateixa dinàmica
Fantàstic
Gemma
Ara sí
Escapades en cavall
durant aquest estiu
Vinga va
Que ens agrada també
I avui marxem
cap al Camí dels Bons Homes
al Bargadà
una ruta
que segueix
un traçat
molt característic
Sí, exacte
aquest Camí dels Bons Homes
és un traçat càter
entre gòsol i vagà
i es pot fer
com entre dos o tres dies
amb estades en cases rurals
que ofereixen serveis per cavalls
és com molta tranquil·litat
muntanya i història
Per situar una mica
les persones que ens escolten
que molts ja ho sabran
però el Camí dels Bons Homes
també es deia per això
perquè era
el Camí dels càters
que els càters o elvigesus
són
eren
en l'època medieval
promouen una fe
basada en el cristianisme
gnòstic
caracteritzada en part
per un dualisme estricte
que distingeix entre
el bé espiritual
i el mal material
és a dir
que aquesta creença
els porta una mica
a rebutjar la riquesa material
i a viure una vida
d'austeritat
i simplicitat
i eren considerats
heretges
per l'Església catòlica
d'acord?
Aleshores
aquesta zona catalana
pirinenca
que hem anomenat
aquí
en aquesta part
del Bargadà
esdevingué també
un refugi
i un centre
d'activitats càteres
i sembla que
les doctrines
van tenir
com un ressò popular
perquè
aquí
tenien
activitats
per exemple
tant a Andorra
a Tor
a Carola
a Berga
a Josa
a Goso
a Castellbó
i una bona part
dels senyors
d'aquests territoris
protegien
decididament
l'heretgia
com en aquell moment
se'ls deia
perquè heretgia
simplement
en contra
de l'Església catòlica
però ells eren
com molt austers
hi havia personatges
com Ramon de Josa
Ramon de Castellamar
Baranguer
del Pla
sobretot
Arnau de Castellbó
doncs eren
caps visibles senyors
que
defensaven una mica
l'Església càtera catalana
i aleshores
t'he posat
com una miqueta
la guia
que si algú
vol fer
a la web
de camidelsbonshomes.com
aquí trobaran
informació
sobre aquesta ruta
que es pot fer
tant a cavall
com caminant
però
et posa
una miqueta
les etapes
els dies
que pots dedicar
i després
una miqueta
els diferents pobles
que passes
des de Boix
des de Porta
Vilella
Vallver de Cerdanya
i acabar una miqueta
al santuari
de Caral
aleshores
realment
és una ruta
que organitzen
entitats d'allà
i ara
que fa calor
aquí
la veritat
és que trobo
que pot ser
molt interessant
fer una escapada
i tant
si algú
li ve de gust
però sobretot
ja et dic
és important
també destacar
que el Camí
dels Bons Homes
si algú
no s'anima a cavall
també és bonic
fer una camidata
i tant
a més es pot fer
una mica
com el Camí
de Santiago
que pot ser
etapes
exacte
sí sí
no no
curiós
m'agrada molt
la idea
veus
i la deixem aquí
per aquella gent
que la vulgui explotar
clar que sí
www.camidelsbonshomes.com
allà trobareu
tota la informació
Gemma
Gené
un plaer tenir-te aquí
al programa
com sempre
que vagi molt bé
la setmana
gaudir molt
d'aquest solet
i d'aquest estiu
i la setmana
vinent més
i tant
preparat
per l'examen
aniré preparat
aniré preparat
adéu
adéu
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota aquella gent
que ens ha acompanyat
des de casa
avui dilluns 7 de juliol
al programa
del refugi
el primer programa
d'aquesta setmana
segona setmana
del refugi
d'estiu
avui hem parlat
d'actualitat 360
on hem repassat també
la crònica
del Canet Rock 2025
hem fet també repàs
de la bona música
i hem comentat
una entrevista
d'allò més interessant
amb la Joana Mireia
parlant de la cançó
8.000 estels
ja sabeu
aquesta història
que ens van venir
a explicar aquí
el programa
la temporada passada
sobre la superació
del càncer de l'ània
després
tot seguit
a la segona hora
hem parlat
de cuina
foodies
amb l'Anna Pobeda
i hem acabat
parlant de cavalls
a l'espai de quinoterapia
del programa
amb la Gemma Janer
demà
tindrem
una grella
també molt atapeïda
començarem
amb actualitat 360
seguirem
amb la bona música
la càpsula
i marxarem
a obrir
un bon vi
a l'espai
de Parlem de Vins
amb en Jordi Clavero
el nostre
enòleg de capçalera
a la segona hora
l'espai de cultura pop
i videojocs
torna aquest estiu
amb l'Américo
per parlar
d'aquells videojocs
que ve
demà
de forma temàtica
parlarem
de videojocs
que ha fet una sola persona
ja us ho explicarem
i tot seguit
tindrem una entrevista
cultural
a l'entrevista
del dia
parlarem
amb els i les protagonistes
del Tigre
l'obra
de David Olivares
i Mercè Martínez
que podeu trobar
al Teatre
Aquitània
de Barcelona
Nosaltres deixem aquí
l'emissió
Ens tornem a sentir demà
de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern
Que sigueu molt feliços
Adéu-siau