I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern.
El programa d'avui dimarts, 27 de maig, ve carregat d'actualitat, de bona música, de vins i a la segona hora de videojocs.
I també parlarem amb l'Ateneu i els premiats dels relats curts d'aquest primer concurs de microrelats
que es va celebrar el passat dissabte a l'Ateneu Sant Justenc
i d'on van sortir aquests 3 guanyadors i guanyadores que avui seran amb nosaltres aquí.
Xerrarem una estona d'escriptura, de lectura i de molt més.
Sigueu benvinguts i benvingudes una tarda més al refugi.
Comencem, com sempre, amb Actualitat.
Som-hi!
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
El Teatre Nacional de Catalunya, el TNC, dedicarà la temporada 25-26 a les dones
amb l'objectiu que finalment puguin apropiar-se del relat que durant tant de temps els ha estat vetat.
És per això que la trentena de muntatges que configuren la programació
o bé estan escrits per dones o bé els protagonitzen personatges femenins.
Hem fet una selecció dels més destacats.
La mort i la primavera de Rodoreda.
Mercè Rodoreda no podia tenir un anfitrió millor per mostrar-se al món escènic calabaronal,
la companyia de dansa catalana més internacional.
I és que també volem parlar de Teresa Cuniller i el seu boira.
Cada text nou de la dramaturga Teresa Cuniller és una notícia a celebrar.
En aquest cas, situar l'acció 25 anys després de la caiguda del mur de Berlín.
Aquestes són algunes de les obres que formen part de la programació 2025-26 del TNC,
del Teatre Nacional de Catalunya.
Podeu veure tota la programació completa al web del teatre.
Seguim amb cultura.
Barcelona acollirà la gala dels Premis Goya 2026,
el segon cop en 40 anys de guardons.
L'única vegada que la capital catalana ha estat seu de la Ceremònia del Cinema Espanyol
va ser l'any 2000, amb Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar com a millor pel·lícula.
Barcelona acollirà la pròxima gala dels Premis Goya.
L'edició del 2026 serà la quarantena
i suposarà el segon cop que la capital catalana
esdevé la seu de la Ceremònia dels Premis del Cinema Espanyol.
Durant una roda de premsa celebrada a Madrid,
Fernando Méndez Leite, president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol,
ha assenyalat que 25 anys després dels nostres Goya a Barcelona,
avui anunciem que tornem a la Ciutat Unida al Cinema
i que és un gran escenari pels nostres premis.
L'acadèmic no ha concretat ni el lloc ni la data de la gala,
aspecte que s'acordarà amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa a la data, Méndez Leite ha dit que caldrà ajustar-la
tenint en compte altres premis que s'acostumen a celebrar
en aquella època de l'any, com els Gaudí, els Òscars
o els Bernil Berlinale, que en aquest cas també es celebren a principis d'any.
Com dèiem, l'única vegada que Barcelona ha acollit els Premis Goya
va ser l'any 2000 a l'Auditori.
En aquella edició, la quinzena,
Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar,
va guanyar el guardó a millor pel·lícula.
Tot i que Madrid és la ciutat que ha acollit més ceremònies
des del 2019, la seu ha estat itinerant
en llocs com Màlaga, Sevilla, València, Valladolid i Granada.
I parlem també d'esports i d'aquest homenatge
a Dani Carvajal a Madrid,
que ha acabat amb un d'art enverinat
de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso.
El segon capità del Reial Madrid ha estat distingit
amb la Medalla d'Or de la Comunitat de Madrid.
en un acte oficial i Díaz Ayuso
no ha desaprofitat l'ocasió
per engrandir la figura de Carvajal
amb un missatge directe al Barça.
Compte que Carvajal té més Champions
que el Barça en tota la seva història.
Aquí ho deixo.
Ha sentenciat Ayuso,
que ha provocat l'aplaudiment massiu del públic.
El comentari d'Ayuso al Barça
s'ha viralitzat immediatament a les xarxes socials.
I a nivell municipal volem parlar d'Oleguem Esquan,
responsable dels tallers de música de Sant Just,
que ha passat per Ràdio d'Esvern
per destacar la implicació activa del centre
en múltiples activitats socials i culturals del municipi.
Els tallers de música del nostre poble
estan situats a les escoles.
En una entrevista recent
ha explicat la participació dels tallers
en actes com l'entrega de premis de poesia i pros en català
i l'homenatge a Francisco Casares
i el tradicional concert solidari amb Justícia i Pau,
on aquest any actuen alumnes i professors
amb un repertori de jazz i cançons vocals.
I marxem a parlar de la festa major de Sant Just d'Esvern.
El músic Axel Pí farà el pregó de festa major d'aquest any.
Se celebrarà el pròxim 30 de juliol
i a més del pregó, Pí oferirà una sessió musical
com a punxadiscos a la plaça Verdaguer
aportant el seu estil característic a la celebració.
Nascut a l'any 74,
Axel Pí és conegut principalment
per ser el bateria del grup català Sidoní
fundat a Barcelona l'any 97
juntament amb Mar Ros i Jesús Senra.
La banda, amb una trajectòria de més de dues dècades,
ha destacat per la seva fusió de rock psicodèlic i indie pop.
I fem una ullada al calendari
per comentar l'efemérida del dia d'avui.
Avui, 27 de maig,
es celebra el Dia Nacional del Celiac aquí a Espanya.
Per tant, tota la gent que siguin celíacs
que sàpiguen que avui és el seu dia.
Passem ara, però, a l'espai musical del programa.
Això és La Càpsula.
La Càpsula.
Música sense límits.
I avui us deixem amb la gran, amb la icònica.
Avui us deixem amb Madonna.
Música
Música
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Cinema sense mesures
En definitiva
Cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
I seguim a les tardes de Ràdio Desernes, seguim al refugi, ara és moment de parlar de vins, aquest espai del món del vi amb en Jordi Clavero, que el tenim cada setmana. Jordi, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Dani. Bona tarda, Dani.
Bona nit, va ser el teu primer contacte, el teu primer contacte va ser la fi de vida falset, que em va entrevistar a mi, però va ser algo molt casual que em va preguntar què era per mi el vi català i li vaig respondre, crec que li vaig dir màgic.
Confirmem aquesta versió, Bona tarda?
Bona tarda, que he estat exercint d'enòleg, que he estat exercint d'enòleg molts anys, la veritat, uns 5 anys almenys, i diverses deos de Catalunya, i després d'estar exercint dintre tot aquest mundillo i veure com s'acomunica, vaig veure que hi havia dos grans problemes en la nostra societat, perquè al final és un problema social, més que un problema d'un producte, sinó que és una cosa social, que és de com passaríem el vi.
Com un cop veiem una ampolla o veiem algú amb una copa de vi, no és el mateix que veure algú amb una canya, o amb una cervesa a la mà.
I, bàsicament, volia trencar una miqueta amb tots aquests tòpics que hi ha dintre del món del vi per fer-lo molt més fàcil, o sigui, trencar amb totes aquestes paraules difícils, que no s'entenen, i fer-ho jugant-hi, fer-ho per gaudir, bàsicament.
I, sobretot, acompanyar aquest primer objectiu, aquesta primera cosa com a trencar, acompanyar-ho per potenciar una mica més les marques catalanes,
de petits cellers, de petita producció, cellers familiars, que estan completament eclipsats per grans marques, tant catalanes com espanyoles, sobretot les espanyoles,
i començar a veure una mica més de vi català a les cartes de restaurants, hotels, on sigui, a bars, i inclús a casa seva, perquè hi ha molta gent que li dius
«Hòstia, i tu què veus?» i el primer que et solten és un Rioja o un Verdejo, i dius «Me cago en la mare, això no pot ser».
Llavors, aquí és on va començar el projecte, ara ja fa tres anyets que va començar el projecte, però mentre treballava, i ara ja fa un any ben bo, un any i mig, quasi, quasi,
que soc autònom, estic dintre del Club dels Patidors, que es diu, i res, ara, bueno, pues tirant endavant aquests tastos a domicili,
tastos a nivell privat, amb tothom, faig tastos també amb, bueno, pues amb empreses més públiques, per dir així, amb Cavi, amb Teos, etcètera,
i la veritat és que, bueno, amb moltes ganes de seguir endavant, amb molta pirada, és una feina, bueno, una...
Soltem com unes escaletes, es d'anar pujant, i la veritat és que ara, últimament, superbé, molt content,
i ja seguim endavant amb el projecte, que té moltes coses a dir encara.
Pol, si no m'invoco, com has dit, vas estudiar a la Universitat Rovira Virgili, i m'agradaria que m'expliquessis
quins van ser els motius per estudiar aquesta carrera tan bonica com és la de Neurologia.
Doncs ara m'has enganxat, eh, perquè, o sigui, no per haver un motiu com a tal, sinó molts, d'acord?
Realment, quan jo vaig sortir del batxillerat, vaig sortir que m'anava a estudiar Geologia a Barcelona, a l'UV,
a les Pedres, m'anava a estudiar les Pedres, però ja tenia un bon inici, perquè des de les Pedres
després surten les plantes i les plantes...
Sí, sí, està relacionat.
Tot va relacionat.
És un fit conductor, està clar, el terroir.
Totalment, el terroir, aquí, aquí. Aquesta paraula complicada, això és paraula complicada, eh?
No, la veritat és que vaig sortir, el primer any a Geologia va ser complicat, la veritat que 18 anys a Barcelona era músic,
no em va saltar gaire bé, deixem-ho així, i després ja vaig començar, bueno, me'n vaig anar a Lleida a provar forestals,
enginyeria forestal, un altre cop, ja passava una miqueta més a les plantes, ja, i em va agradar, va ser una carrera molt xula,
però vaig veure que no acabava de ser-ho meu, i al final vaig dir, bueno, aneu a baixar el llistó, aneu a veure què puc fer a Tarragona, tranquil,
em vaig ficar a fer un cicle superior de laboratori, anàlisis de tot tipus, i allí és on, bueno, aquí a Tarragona està molt enfocat a la química,
bueno, a Ritzol, BAT, totes les grans empreses que hi ha per aquí al sector, i, bueno, realment me'n vaig veure com ha atrapat,
i dient, hòstia, he estudiat una cosa, que és molt de laboratori, és molt química, física, microirurgia, el que sigui,
però estic molt, o sigui, m'estan encarant molt cap a una cosa molt que no volia acabar-hi, bàsicament.
I estava, bàsicament, vaig estar a casa pensant-ho molt, perquè havia de fer com un treball d'una anàlisi complet,
jo, del químic, tots els temes, d'un producte en concret, el que fos, i tenia una ampolleta de vi a casa,
davant de la taula, per anar amb un parla, i al final vaig dir, pues què coi, no en tenia ni idea,
jo no tenia ni idea de res del món del vi, ni del tema de tas, ni de com es feia, res, de res, de res.
O sigui, des d'aquell moment era des de zero. Llavors és com vaig anar a fer una visita a un celler d'aquí de la zona de Tarragona,
que es diu Mas Vicenç, i des de llavors què va ser? Entrar en aquell lloc, veure tot el que es fa, com es fa,
i tot va ser com una roda, de descobrir com es feia el vi, tot el món organelèptic, tot el món del tast,
i va ser molt, molt xulo. I a partir d'aquí, doncs, bueno, a la carrera ja no vaig tindre problemes d'estudis,
perquè així va anar tot com un tiro, amb quatre anys me la vaig treure, i supercontent, mentre treballava.
Clar, això t'anava a preguntar quina va ser la teva primera experiència en el món laboral,
perquè, clar, a vegades s'han de fer un parell de coses o tres, no?
Sí, sí, tant. Clar, hòstia, la meva experiència, la primera, primera.
Sí, sí.
O relaciona'm el món del vi.
Potser relacionada.
Primer li pregunten per la primera, perquè està insistint molt, i ara tinc curiositat per saber la primera.
La primera, que va ser el de Caldón.
Em pixo. Ho veus? Com tenia algú interessant, tenia algú interessant, tenia algú interessant.
Has fet bé, jo anava a dir, digue-li del vi, però has fet bé perquè és interessant.
Ostres, Pol, jo no m'esperava que haguessis començat una cosa,
i després haguessis acabat el del vi per una mica de destí, una mica de mística.
Sí, una mica, sí, sí, fot-me mística, cap.
Pensava que venies potser d'una família de tota vida i que ja sabies, ho tenies com molt clar,
però, ostres, m'ha sorprès molt, moltíssim, mola molt la teva història,
i a mi m'agradaria saber quina és la teva primera experiència en el món del vi.
Sí, ara sabem que gràcies al de Caldón saps triar bé les sabates per anar a la vinya,
però, clar, ho veus, és que jo t'he clitxat.
Ara per la muntanya.
Jo t'he clitxat.
Sí, la part de, o sigui, la primera feina com a tal dintre del món del vi va ser que ja el primer any,
jo, bueno, soc un colinquiet, segurament ja es deu veure a les castes de tot arreu,
i ja només el primer any de carrera vaig decidir que no podia estar a l'estiu treballant un altre cop de cambrer
o del que toqués, d'acord?
I en aquell moment vaig dir, hosti, doncs ja puc fer les pràctiques extracurriculars que es diu,
que no compten per res, o sigui, al final les fas per remunerar-te, quasi, quasi,
però, bueno, sí que hi ha una petita remuneració.
I me'n vaig anar al Montsant, al celler Capsanes.
Celler que al final he acabat, abans de deixar la feina,
vaig acabar estant dos anys un altre cop.
O sigui, vaig fer primer unes pràctiques,
i allí és on realment em va agafar més les ganes de seguir estudiant l'enologia,
perquè el primer any d'enologia al final també és un tercer de batxillerat.
És matemàtica, física, química, i les troncals de tota la vida sí que comences a veure algunes coses,
però és matxaquer, és matxaquer com totes les ciències,
perquè al final és una ciència i una enginyeria, entre cometes,
i, bueno, hi pots ganyar.
Llavors, durant l'estiu vaig dir, va, me'n vaig a un celler,
i allí és on vaig realment descobrir la feina del celler,
la feina de mou mangueres, fes pillajos, treu la rapa, paleja com un animal.
Hi ha feina molt, realment dintre del celler hi ha feina molt dura,
feina que s'ha de fer molt bé, molt neta,
i, hòstia, vaig descobrir un món molt xulo allí.
I allí és com, bueno, després del segon any, tercer i quart,
ja tenia com molt, molt, molt amplificat tot el que es pot fer al celler
i el que m'expliquen a la uni, hòstia, ho veia molt ràpid.
Llavors, va fer, va servir molt.
Exacte, exacte.
Quan t'expliquen aquestes coses, teòricament, i no les has fet pràcticament,
no les acabes d'entendre, però tu quan ja has vist el procés que és la fermentació alcohòlica
o la fermentació malolàctica, doncs t'és més fàcil entendre-ho, què sé.
A mi també em passava, però jo vaig estudiar els PIs, no, o a...
Però, bueno, va ser... També em va passar.
Al final ho veieu tot, igualment.
Veieu tots els processos i és la clau, és la clau.
És la clau.
És el que trobava a faltar.
Dintre de la uni, al final, és com...
Hi ha un moment que ja fas pràctiques, però necessitava fer-ho ja des del principi
per entendre bé tot el que m'explicaven o per què està estudiant el que està estudiant, no?
La química dels tenins, la química dels colors...
Exacte.
Per què està estudiant tot allò i no ho estava veient.
Llavors, veure-ho va ser la clau de l'èxit, quasi, quasi.
És molt important.
I jo t'anava... Bueno, anava a canviar de tema un altre cop
perquè m'agradaria saber per què et vas llançar cap a fer aquesta compte a Instagram d'Aromalbi.
Sí que em diràs que també això de democratitzar una mica el que seria el món del vi
i fer-lo més fàcil, però quines intencions poden haver-hi més a part d'això?
N'hi ha alguna manera de dir, de dir, vale, mira, vaig a obrir noves portes laborals
perquè potser no m'agrada fer tant de seier i prefereixo estar més en contacte amb la gent o...
Sí que és veritat que hi ha la part aquesta que cal has de dir, el contacte amb la gent,
que m'agrada molt, m'agrada molt estar davant de la gent.
Com et deia, també he sigut músic des dels cinc anys, crec, més o menys,
i sempre he estat davant de gent, una mica en comunitat, per dir-ho d'alguna manera,
i des que estava treballant trobava a faltar una mica això.
Sí que estava a la segona nola, que hi tenia unes responsabilitats molt concretes.
En alguns casos vaig estar elaborant gairebé per complet alguns vins,
i la veritat és que ara ho trobo a faltar,
i trobo a faltar una miqueta el fet d'embrotar-se les mans, que es diu,
de fer de cuiner, que els veiem això, a vegades de fer del cuiner.
I, bueno, la veritat és que això és molt divertit,
però ja et dic, teniu aquesta faceta pròpia, que és la comunicació,
el parlar, el que no tinc vergonya d'estar davant de gent,
no tinc cap problema,
i juntament amb aquelles necessitats, aquests objectius que he vist que realment fan falta
a la societat d'avui en dia del vi i de tot el que engloba el vi,
doncs vaig dir, sí, he de tirar el carro, he de tirar endavant,
i és una cosa que m'agrada, és una cosa que potser em desvincul una mica
de la producció com a tal de l'anologia del vi,
però en un futur espero que tot vagi bé per anar potser guanyant una mica més de diners,
si es pot, i acabar fent un vi propi.
Això seria la clau, la veritat.
Doncs seguim comentant cosetes, que avui ja que tenim un convidat,
doncs ens agrada també xerrar una mica de tot plegat.
Quin és el teu procés creatiu a l'hora de fer un reel?
Perquè, clar, normalment té una feina, això al darrere,
vull dir, triar la música, triar el contingut que hi haurà en el vídeo,
també triar les persones, perquè està bé que hi hagi personatges també en els vídeos,
vull dir, han de sortir personatges de tant en tant.
Llavors tot això s'ha de saber triar, no?
Has de ser una mica com un equip de rodatge, però en una sola persona.
Bé, realment a Roma som dos.
Som dos persones.
Estic jo, que soc la cara visible, i que porto el projecte endavant,
però darrere de Roma també hi ha una community manager i una periodista,
que és la meva parella, que és la Tània.
I, clar, aquí el procés creatiu de quan tenim idees, de quan desglossem idees de quin reel volem fer, etcètera,
ella té molt a dir i hi ha moltes idees que jo tinc que m'ha dit,
t'han estat anant pel arreu, tio.
Jo, vale, anem a fer-ho més concret, més així, més com de forma correcta, bàsicament.
I, clar, aquí tinc una gran sort, que és aquesta ajuda i, la veritat, és que, bueno,
és una cosa que s'agraeix molt, la veritat.
He vist que fas tastos a domicili, m'ha semblat molt interessant
i m'agradaria que expliquessis una mica quin és aquest funcionament dels tastos
per entendre, bueno, si algun dia vull fer un.
Sé que sonarà raro, però igual que quan demanes una pizza.
Tu demanes una pizza i te la porten al cap de mitja hora.
Jo, en aquest cas, sí que necessito una setmaneta que m'avisis abans,
però si m'he deus tal dia a tal hora, m'agradaria...
Mira, tinc una reunió amb 10 col·legues, amb 10 amics,
i m'agradaria que fes un tast.
Doncs tinc diversos preus, depenent dels tipus o de la quantitat de vins que es tasten,
i el que porto, el que faig més, és, sobretot, que el tast sigui divertit,
que sigui un... O sigui, a través dels vins vas coneixent moltes diferències
que hi ha entre vins molt separats dintre de Catalunya,
tot és català. Un moment de què m'estic ofegant.
Cap problema, cap problema. Deixem que vegi una mica d'aigua amb Pol
i que ens comenti una mica això, perquè, clar, a l'inici de l'entrevista
ho comentaves i em sembla molt interessant, que és el fet de...
Per què aquesta tendència aquí a Catalunya, a vegades, d'anar a buscar els vins fora, no?
Perquè tenim molt bons vins aquí al nostre territori,
i moltes vegades tenim aquesta tendència a anar a buscar un Rueda,
anar a buscar un Rioja, anar a buscar vins francesos,
i dius, per què?
Bueno, la resposta és molt simple, marketing.
És molt... O sigui, realment, aquí, no...
Jo realment no treballo el vi català perquè tingui tir i el vi espanyol,
o sigui, al final, si me'n vaig a Rueda, si me'n vaig a Rioja,
m'encantarà d'estar a la Calle Iragorell, al mig de Logroño,
i fotem de dir Río a tope, perquè la veritat és que tenen molt bon producte,
però realment el que han fet molt bé aquestes D.O.s és el màrqueting,
el màrqueting lligat a un nom, Rioja, o, per exemple, a una veritat,
o sigui, a una regió, en el cas de Rioja, o a una veritat que és el verdejo.
M'encantaria que aquí s'ha fiqués una moda,
perquè al final són modes que s'han arrastrat,
de, hòstia, me'n vaig a fotre una carnatge,
o me'n vaig a fotre un macabeu,
i ja està, com si te demanes un verdejo.
Això és exactament el mateix,
perquè estàs dient el nom d'una varietat.
I tu vas a qualsevol restaurant i vius un verdejo
i t'aporten un verdejo, el que sigui.
Ves a saber quina marca o quin celler o el que sigui,
però t'aporten un verdejo.
I, clar, en aquest cas, crec que aquí hi ha feina a fer
per part d'institucions com d'OS, etcètera,
que ja s'està fent, la veritat és que s'està fent molt bé,
i jo crec que vam molt de...
Bueno, el carro està tirant endavant,
però, clar, sempre hi ha la part negativa
o la part que està darrere de tota la vida,
que diuen, ah, no, és que ara ho farem tan fàcil
que l'altre no valdrà res.
I no és així.
El que jo defenso molt és que hi ha una forma de comunicar
molt fàcil, que és la que s'ha de tindre amb gent
al carrer, normal,
i els professionals han de seguir tenint aquests tipus de vins
que són professionals, que són vins de gam alta,
de preu una mica més elevat,
d'unes maneres d'elaborar que són més complexes d'entendre
i més complexes de tastar,
que també m'agrada, òbviament,
jo soc un fanàtic d'això,
ara, mira, justament aquesta setmana estem amb els Premis Binari
i estic tastant coses que dius,
uau, són espectaculars els vins d'aquí.
Però, clar, sempre hi ha els vins que podem conèixer de base,
per dir-ho així, una base xarel·lo, una base m'acabeu,
una garnatxeta negra,
una carinyena, el que sigui, no?
i que té molt valor perquè és valor quilòmetre zero de veritat,
no quilòmetre zero espanyol,
quilòmetre zero d'aquí, del costat de casa,
que si el col·lega t'ha portat el vi a casa.
Llavors, això és el que, com a emblema
o com a objectiu del meu projecte,
és donar força i acompanyar tot aquest procés
i, bueno, estar una mica al capdavant
de tota aquesta ona d'intentar fer que el vi es democratitzi
i posar el vi català per davant.
Totalment. Al final és apropar el vi, no?
Perquè amb la cervesa,
que és la beguda que li podria fer la competència,
clar, és una beguda molt senzilla, no?
En el sentit que moltes vegades
no requereix ser un expert, no?,
per prendre una cervesa
i sembla que el vi sí que ho hagis de ser, no?
Jo aquí discrepo
perquè també a l'anologia també estudiem les birres.
O sigui, tot el que hi ha darrere de la cervesa
és espectacular, ja?
No, no, totalment.
Estic d'acord, però estaràs d'acord amb mi
que la imatge és aquesta, una mica, no?
Sí, sí, aquí és el que s'ha pot treballar molt
a nivell marca, també.
O que els fins se'ls presentessin mediterrània,
em sap?
Exacte.
O sigui, seria perfecte.
Sí, i parlant de tot això,
tanquem amb la pregunta del públic objectiu, no?,
per tancar aquest bloc,
que és el fet del teu contingut
ha de tenir un públic
a qui va dirigit tot això.
Va dirigit a tothom, realment.
O sigui, amb això sí que no he fet una mica de...
No he fet massa criba,
però, òbviament,
Instagram ja estàs acotant una mica el...
Sí.
El panorama, o sigui,
si o sigui, t'atropes més als joves,
i amb TikTok encara més.
TikTok és totalment...
Bueno, perfil juvenil.
Llavors, bueno,
és intentar arribar a aquesta gent
per veure que el vi també és per ells.
Que aquest és una de les grans...
Bueno, un dels grans problemes
que tenim ara mateix davant del sector del vi,
bàsicament,
ens trobem que el consum del vi està baixant
i no està baixant per la gent de tota la vida.
La gent de tota la vida,
el que passa és que està arribant a unes edats
que ja no veu tant o no veu gens
i, per tant,
ha de vindre la part del futur,
el jovent,
que estimi tot això,
que estimi el vi,
que estimi com es fa,
les paritats
i, sobretot,
que estimi el propi vi d'aquí, de casa.
I això, bueno,
jo crec que s'aconsegueix amb Instagram,
s'aconsegueix amb fires,
amb festivals,
s'aconsegueix amb moltes coses.
Ara ja comença a veure una mica més de moviment
amb tot això de vins posicionats en festivals,
com el Cruïlla, el Primavera, etc.
I la veritat és que jo crec que aquí és on ja...
Com el...
Bueno, és com el cap de...
La cap...
Bueno, ja no sortirà.
La punta de llança, no?
Què es diu?
Com ficar el capet allí
i, a partir d'aquí,
crear que aquella persona comenci amb el vi
i s'eduqui, per dir-ho d'alguna manera,
o...
Que vulgui, doncs,
conèixer més coses i...
Exacte.
No turisme, que es mogui, etc.
Que no li sembli complicat,
perquè molts cops he vist la frase
de...
Ostres, a mi això dels vins em dóna cosa
perquè és una cosa complicada.
I l'he vist molts cops, eh?
De que preferen altres begudes alcohòliques
que no el vi perquè el del vi
n'has de saber.
I amb això s'equirroquen alguns professionals.
Jo sempre que sento aquesta frase amb col·legues
o gent que coneixes o el que sigui,
sempre els dic...
Hòstia, què n'entens, de cervesa?
Què saps com s'ha de fer?
I no en saben.
No en saben.
O què saps com s'ha fet aquest ron?
O aquest whisky?
No en tenen idea.
I realment, aquí és on el vi
durant molts anys s'ha posicionat
com una part elegant
del món del col.
I, bueno, això és el que jo crec que s'ha...
S'ha de separar.
S'ha de separar.
Sempre, a vegades, faig servir la paraula de trencar,
però crec que el que s'ha de fer és separar
la part professional i la part de gaudir.
I punto.
Ara que ja s'acosta a l'estiu,
m'agradaria que recomanessis
al nostre estimat públic
alguns vins blancs d'aquí de Catalunya,
alguns vins negres
i alguns vins rossats
per prendre així a l'estiu.
Vale.
Això...
A veure.
Vins blancs.
Que et vinguin al cap així...
Que et vinguin al cap així ràpid, eh?
Vale.
Vins blancs,
jo et recomanaria
començar per una garnatxeta blanca
de la Terra Alta,
que és molt fresqueta
i ara l'estiu entran de conya,
quasi soles.
I així, per dir-te un celler,
et diria celler pinyol.
Vale.
La veritat és que fa una garnatxa
amb blanques molt xules.
N'hi ha algunes que podeu trobar
a bon preu.
Hi ha altres de games més altes
que són espectaculars.
Les trobareu al celler
i ara us diran
botigues especialitzades.
Si ens anem de la garnatxa,
us recomanaria també
algun xerelo.
Ara, per exemple,
em ve el cap
pel xerelo de Castell d'Or,
que és el millor celler de Catalunya.
Sí, sí.
I la veritat és que té un xerelo
guardonat amb un binari d'Or
l'any passat
i està espectacular.
Molt, molt xulo.
Si passem a rosats,
tinc un que per mi
és el meu rosat preferit,
que és el Nena
de Viñel Pilàs.
Està boníssim,
la veritat,
és una passada.
És un vi fet amb 100% cirà
i és com un caramel,
com llepar una piruleta
d'aquestes de tota la vida.
I de vins negres
per l'estiu,
que també és una cosa
que sempre m'agrada dir
que sí,
es pot beure vi negre
a l'estiu.
Sí.
Hi ha vins negres
que amb una mica de fresqueta
són espectaculars.
I et diria que,
per exemple,
em sortirà de nom...
No passa res, eh?
A l'Anaïs,
Anaïs Negra,
Anaïs Negra,
que està molt bé,
és del celler UNES1,
del Penedès.
I si ens anem ja
cap a una mica més,
cap a la zona
de Tarragona
i Montsant,
de Tarragona et diria
la Pascuala,
que també és molt xulo,
el celler Pallarades.
Vale.
I cap al priorat
et diria el Gardinada.
Gardinada,
que és un priorat,
però no és el típic priorat
amb fusta,
amb tanta criança.
És més lleuger.
Molt lleuger,
molt fresquet.
La veritat és que
molt agradable.
Perfecte.
Doncs Dani,
tu no li volies preguntar
una cosa...
Ai.
Jo li volia preguntar
més que res,
que ara volem que
fer com una espècie
de repte,
no?
Perquè ens demostri
les seves habilitats
de maridatge
i així,
doncs,
també descobrir
una mica més
sobre vins.
Comences tu,
Jordi,
o què?
Bé,
que el repte consisteix
que això que t'ha dit el Dani
en que no cal que ens tornis
a dir el vi,
però en què maridaries
aquest vi blanc
que ens has dit,
no dic els dos,
sinó un vi blanc,
en quin menjar a l'estiu
el maridaries
i en quin menjar
maridaries
el vi rossat
i en quin menjar
maridaries
el vi negre.
Vale.
Perquè ho sàpigues,
el Jordi és el que més o menys
fa a la secció,
no?
Quan ens porta algun vi
normalment doncs
ens recomana
algun maridatge.
en aquest cas et toca a tu treballar.
Cap problema,
jo t'ho fai.
Mira,
doncs amb el blanc,
tant amb el tusc
que me t'heu dit,
bàsicament,
el tinc d'una part fresqueta
i ara que ve l'estiu
tinc moltes ganes ja
de paelleta.
Una bona paella
amb marisc
o realment
amb una paella de verdures
també quedaria perfecta
i allí davant del mar
és que ja està,
que bueno,
marco,
adeu.
Ja toca,
ja toca.
Sí, sí.
A veure,
i el rosat,
el rosat el faria
amb alguna cosa
també molt fresqueta
que també ve molt de gust
ara que ja ve l'estiu,
és amb un tàrtar,
amb algun ceviche,
alguna cosa així.
L'acidesa amb la frescó
també lliga molt bé
i queda perfecta.
I amb els negrats
que t'he dit,
que són molt afruitats,
aquí ja et diria,
ara que ve l'estiu
i també amb ganes
de coses ràpides
i coses tranquil·les
de la fresca i tal,
és que no cal
que compliquis la vida
amb una pizza,
amb una hamburguesa,
algú que sigui proteic,
algú que tingui xitxa
i que ho acompanyi
perfectament,
que sigui
un explotiu de sabors.
Vale,
m'ha semblat bastant,
m'ha agradat,
m'ha agradat,
jo t'ho compro, eh?
Molt bé,
doncs si et sembla
anem tancant una mica
d'espai d'entrevista,
que encara ens queden
un parell de cosetes,
però està sent molt interessant
perquè mira,
tenim aquí un Toma i Daca
entre dos anòlegs
que déu-n'hi-do,
interessant.
Bueno,
vaig aprenent d'ell, no?
Exacte.
Heu d'anar
i heu d'anar aprenent
un de l'altre.
No,
m'ho he comprat.
M'agradaria saber
el teu Top 5
de sellers
per visitar
aquest estiu.
Ok,
vale,
en tema
anoturista, eh?
Sí,
en tema anoturista.
No sé què visitar,
digue'm un Top 5,
així.
Vale,
et diria,
entenem que
per costat és el segre,
però bueno,
hauràs d'anar cap a Lleida.
Hi ha un seller
que la veritat
que l'he visitat
fa poc
i m'han trejonat
perquè és
Lliga Art.
Art i Dí,
vale,
l'art i el territori,
que és
Mas Blanc i Jove.
Vale,
perfecte.
Aquest és espectacular.
Després,
un altre que també
té més història
i tot el paisatge
que té el voltant
també està
al costat dels segres,
Castell del Remei,
també,
molt xulo.
Sí,
sé quin és,
sé quin és.
Aquest és,
bueno,
és visita obligada,
la veritat.
Llavors,
a veure,
alguna cosa més.
aquí a Tarragona
la veritat és que és molt,
clar,
tens que no hi ha anat,
però heu d'anar a Padró-en-Có.
La família Padró,
no sé si us sona,
fa vins,
també els ipsis,
els vins ipsis,
els fan ells,
però el que fan més és vermut.
i la visita
de la part de vermut
és molt,
molt divertida
perquè et mous
a través de les,
com de les essències,
ho tenen tot allà disposat
i la veritat és que
és una visita molt,
molt olfactiva,
la veritat.
I a veure,
si marxem d'aquestes zones
cap al Pla del Bages
hi ha la part de Badal,
el celler Badal,
la veritat és que té
un patrimoni de pedra seca
que és espectacular,
és chulíssim
i ja no només el celler,
sinó tota la zona,
només que feu una mica,
de ruta
per alguna de les muntanyes,
és espectacular,
les vistes
i
sí,
és que me falta un cinquè
ja no sé què dir-te.
Si no,
no passa res,
a mi amb els que m'has dit
ja em va bé, eh?
No val,
doncs mira,
te quedes en quatre al final.
Ens quedem en quatre
perquè...
Home, ja tenim,
ja tenim per dir.
Bueno, mira,
el cinquè,
el que us deia al principi,
els que em van introduir
al món de l'enologia,
els de Mas Vicenç,
també fan molt bones visites
i és aquí a Tarragona.
Doncs perfecte,
ens quedem amb el Mas Vicenç.
Sí, amb aquest fem cinc,
ja està,
sí, sí,
totalment.
I tanquem, doncs,
descobrint què és per tu
el vi català
i aviam si ens el pots definir
amb una paraula,
amb això tancarem.
Per mi el vi català,
ja sé que sona una mica així,
però és vosaltres,
no només vots dos,
ni jo,
sinó tots els que estem
al voltant del vi,
des del pagès
fins al productor,
l'enòleg
i sobretot la gent
que el consumeix,
que és qui ha de valorar
el producte
i qui ha de comprar-lo,
qui l'ha de posicionar
i qui ha d'estimar,
bàsicament.
No només el producte
que és el vi,
sinó la feina que fa el pagès,
la feina que fa el territori
i estimar el paisatge.
O sigui,
estimar al final casa nostra,
és que és una mica així,
però sempre estem mirant
cap a fora
i la idea és mirar
una miqueta més cap a dintre
i valorar el que tenim.
I amb una paraula?
Vosaltres.
Sí, sí.
Maco, maco.
Ho ha fet junt,
ho ha fet junt.
Escolta, Pol,
un plaer,
moltíssimes gràcies
per estar aquí amb nosaltres
al programa.
A vosaltres.
I res,
seguir gaudint del vi
i seguir gaudint també
de tots aquests esdeveniments
que s'estan fent
en el món del vi,
que són moltíssims.
Abans comentaves
els Premis Binari,
nosaltres vam estar
fa unes setmanes
al Festival Binàriament,
on vam poder tastar
Premis Binari
de l'any passat
i la veritat és que
super,
molt interessant
i re,
que aquestes iniciatives
acostin més el vi a la gent
i que també acostin
doncs a aquest sector
que és tan apassionant.
Gràcies.
A vosaltres.
Moltes gràcies.
Adéu-siau,
que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu.
I fins aquí
l'espai de vins d'avui.
Jordi,
moltes gràcies
per estar amb nosaltres.
Una tarda més.
Moltes gràcies.
està molt bé l'entrevista.
Molt interessant, eh?
Sí, sí.
Una entrevista molt interessant.
Ara fem una petita pausa
i tornem de seguida.
Vinga,
fins ara.
el fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn
lliure de fum
per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya.
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel,
cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius
vinga,
que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem
per connectar a aficions.
Natros
per gaudir en la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas
amb més força.
Estar al pas de
Crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat,
a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pack jove 2024.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora.
Al carrer.
Al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina,
a l'escola,
a la universitat,
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer
per la llengua.
Imagine the bluest ocean
The sound of a thousand waves
The rhythm of love
As we lay beneath the sun
Spending our time
Spending our time
Watching clouds go rolling by
These arms
On the sweetest days
Sweetest
Giving your arms
Giving your arms
Imagine the love we lay
Sweet love
Under the stars
Under the stars
Sweet love
Sweet summer day
Picture the perfect sunset
Picture the perfect sunset
Walk under stone
It's skies
Holding you close
Feeling your heart
Be next to mine
Sun on my skin
Sun on my skin
To win
Touch of a dream
To win
Yeah
Sun on my skin
I ara marxem directament
als butlletins informatius
de les 6 de la tarda
amb Catalunya Ràdio, Ràdio d'Esvern
Tot seguit
A les 6 i 10
Tornem amb la segona hora del refugi
Fins ara
Bona tarda, us informa Manel Elías
La fundació privada creada per Israel i Estats Units
per distribuir ajuda humanitària a Gaza
ja ha començat a operar i ho fa amb moltes dificultats
En un dels centres de repartiments
han viscut escenes caòtiques
que augmenten les sospites sobre les capacitats reals d'aquesta fundació
Anem cap a Jerusalem
Jordi Brascó
Bona tarda
El primer dia en què la fundació humanitària de Gaza
ha entrat en funcionament
ha desembocat en una escena de descontrol absolut
Una munió de gazians desesperats
han superat les barreres per aconseguir menjar
i els membres de la fundació
han disparat trets d'advertiment a l'aire
abans d'abandonar les instal·lacions
Gens Larka de les Nacions Unides
acusa aquesta fundació
de distreure l'objectiu principal
de distribuir l'ajuda per als palestins de la franja
És una distracció del que realment es necessita
que és la reobertura de tots els passos a Gaza
un entorn segur dins de Gaza
i aconseguir més ràpidament els permisos
i aprovacions finals
de tots els subministraments d'emergència
que tenim fora de la frontera
i que necessitem entrar
La fundació ha anunciat
que reprendrà el repartiment d'ajuda demà
Jordi Bresco, Catalunya Ràdio, Jerusalem
Més notícies, Natàlia Ramon
Des del Japó, n'és de visita oficial
el president de la Generalitat, Salvador Illa
ha expressat la seva ferma confiança
que el català és més a prop d'assolir l'oficialitat a Europa
tot i l'ajornament de la votació dels 27
Illa ha lamentat l'actitud obstreccionista
del líder del Partit Popular
Interpebo directament el seu president
senyor Alberto Núñez Fijó
per treballar contra l'oficialitat del català o gallec
i la seva pròpia llengua, el gallec i l'esquera
a la Unió Europea
Crec que això deixa ben a les clares
quina és la seva comprensió de la pluralitat d'Espanya
i des del meu punt de vista
vine a Vivita per governar Espanya
i per ajudar a construir Europa
El president de la Generalitat
diu estar convençut que el reconeixement
del català, el gallec i el basc
enfortirà el projecte d'Europa
La firma d'hipoteques torna a créixer al març
i suma 10 mesos d'increments interanuals
Al març es van fer 7.500 crèdits
per a la compra d'un habitatge a Catalunya
que és un 43% més que al març de l'any passat
segons dades de l'Institut d'Estadística Espanyol
És el deser mes consecutiu
que milloren els registres d'un any abans
coincidint amb les baixades de tipus d'interès
del Banc Central Europeu
Si ens fixem en les dades trimestrals
passa el mateix
Des del gener fins al març
es van firmar prop de 23.000 hipoteques a Catalunya
un 24% més que en el mateix període de l'any passat
L'import mitjà dels nous crèdits
supera els 175.000 euros
i els interessos dels préstecs
se situen de mitjana lleugerament
per sota del 3%
La majoria són a tipus fix
i a un termini de 25 anys
L'home de 53 anys detingut
per haver embestit ahir
amb el seu vehicle
a una multitud a Liverpool
estava sota els efectes de les drogues
segons assegura
un portaveu de la policia
de la ciutat britànica
Hem detingut un home de 53 anys
de West Derby
sospitós d'intent d'assassinat
conducció negligent
i conducció sota els efectes d'estopafants
Està sota custòdia
i està sent interrogat
Segons els cossos de seguretat
hi ha 65 persones
afectades per l'incident
de les quals 11
continuen hospitalitzades
i en condició estable
La policia
diu que manté oberta
una investigació àmplia
per establir
les causes del sinistre
i reitera
que descarta
una motivació terrorista
La sindicatura de Greuges de Barcelona
veu irregularitats administratives
en el cas d'una dona
que va denunciar
l'empresa Cementiris de Barcelona
perquè havien exhumat
les restes del seu pare
de la tomba familiar
del cementiri de Sant Andreu
Els fets van passar l'any 2023
La dona va anar al cementiri
i va comprovar
que la tomba
on havien enterrat el seu pare
s'havia buidat
i ja no tenia làpida
ni vidre ni nom
En demanar explicacions
Cementiris va explicar
que s'havia traslladat
les restes del pare
de la dona
a l'usari general
perquè no s'havia fet
el pagament de la quota
La empresa va explicar
que havia enviat
diverses notificacions
abans de procedir
a l'exhumació
però la dona
va comprovar
que l'adreça
on es van enviar
els requeriments
no era la correcta
el síndic creu
que Cementiris
hauria d'haver fet
més consultes
per esbrinar
l'adreça
de la família
i reconeix
que l'error
obre la porta
a una possible indemnització
Esport, Ruth Vilà
La Minjamal
continuarà al Barça
fins al 2031
anem cap a les oficines
del club
per saber
l'última hora
de la seva renovació
Ramon Salmurri
La Minjamal
ja és dins
les oficines del club
acompanyat del president
Joan Laporta
un lament
que ha arribat
fa tot just 10 minuts
a les instal·lacions
del Futbol Club Barcelona
on l'esperava
el president
el director esportiu d'Eco
el vicepresident esportiu
Rafa i vostè
i bona part
de la comissió esportiva
on la Minjamal
somrient
vestit amb pantaló
cursa
marreta blanca
i gorra
i que ja és dins
les oficines
per signar
aquesta renovació
de contracte
fins al 2031
anirà també
acompanyada
d'un increment
de la seva clàusula
de rescisió
o d'una millora
del seu contracte
Ramon Salmurri
Catalunya Ràdio
Barcelona
Ensofati
en canvi
marxarà cedit
al Mónacu
amb opció de compra
que encara estan ultimant
els dos clubs
el porter de l'Espanyol
Joan García
es mostra tranquil
davant l'interès
del Barça
de fitxar-lo
ho ha dit
en declaracions
del programa
Tot gira
de Catalunya Ràdio
en el lliurament
del trofeu Járquez
que entrega cada any
al programa
el millor jugador
de la temporada
de l'Espanyol
el porter assegura
que vol pensar bé
quin acaba sent
el seu destí
quan marxi de Cornellà
l'entrevista sencera
la podreu sentir
aquest cap de setmana
encara amb un clau
blanc i blava
Leandro Cabrera
ha renovat el seu contracte
per una temporada
fins al 2026
i en ciclisme
Primo Roglic
es retira al giro
després de tenir
una altra caiguda avui
a la setzena etapa
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
Ja sabem
qui serà el pregoner
de la festa major
de Sant Just 2025
L'alcalde Joan Basaganyes
ha anunciat a les xarxes
que el músic i veí
del municipi
Axel Pí
serà l'encarregat
de fer el pregó
el proper 30 de juliol
Axel Pí
és conegut
com a bateria
i un dels fundadors
del grup català Sidoní
creat l'any 1997
juntament amb Marc Ros
i Jesús Sanra
La banda
amb més de dues dècades
de trajectòria
ha destacat
la seva fusió
de rock psicodèlic
i indie pop
amb àlbums
com Costa Azul
El Incendio
o El Regreso de Ava
A més del pregó
Axel Pí
oferirà una sessió musical
com a DJ
a la plaça Verdaguer
aportant el seu estil
eclèctic i personal
a les celebracions
A més de la seva tasca
com a bateria
Axel Pí
ha desenvolupat
una carrera paral·lela
com a DJ
participant en diversos
esdeveniments
i festivals
arreu de l'Estat
Amb aquest anunci
Sant Just
escalfa motors
per una nova edició
de la Festa Major
que tornarà a omplir
els carrers
d'activitats culturals
música i convivència
Aquest dijous 29 de maig
Sant Just
s'assuma el Dia Mundial
de Sense Tabac
amb una caminada popular
oberta a tothom
L'activitat començarà
a les 10 del matí
davant del cap de Sant Just
amb tres recorreguts diferents
perquè les persones
participants
puguin triar
el que més els convingui
Tot seguit
cap a les 11
hi haurà una sessió de zumba
i soferirà fruita i aigua
a totes les persones
assistents
A més
es farà un sorteig
d'obsequis
entre els participants
i l'objectiu
de la jornada
és sensibilitzar
sobre els perills
del tabac
i fomentar espais
lliures de fum
per totes les edats
La iniciativa
compta amb la col·laboració
dels Amics del Barri Sud
i s'emmarca
en la campanya
de l'Organització Mundial
de la Salut
que en guany
porta per lema
Desemmascarem-los
i denuncia
les tàctiques
de la indústria
del tabac
per atreure
especialment
els joves
Oleguema Joan
responsable
dels tallers
de música
de Sant Just
ha destacat
la implicació
activa
del centre
en múltiples
activitats
socials
i culturals
del municipi
En una entrevista
recent
ha explicat
la participació
dels tallers
en actes
com l'entrega
del Premi de Poesia
i Prosa en Català
l'homenatge
a Francisco Cassares
i el tradicional
Concert Solidari
amb Justícia i Pau
on aquest any
actuaran alumnes
i professors
amb un repertori
de jazz
i cançons vocals
Durant el curs
els tallers
han impulsat
projectes diversos
com la Coral de Roc
del Baix Llobregat
que ha tingut
una gran acollida
al Casal de Joves
i el grup Dulce Rebeca
un duet de boleros
reinterpretats
que actuarà
el 30 de maig
dins del cicle
Nits de Música
Aquest projecte
ha orientat
especialment
al públic gran
combina música
i interpretació
i se celebra
el claustre
de les escoles
També s'ha anunciat
un concert de cinc
pel 6 de juny
i l'audició
de final de curs
pel 14 de juny
amb actuacions
de tots els alumnes
de l'escola
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota la informació
els informatius
i els butlletins horaris
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Quizà porque mi niñez
sigue jugando en tu playa
y escondido tras las cañas
duerme mi primer amor
llevo tu luz y tu olor
por donde quiera que vaya
y amontonado en tu arena
guardo amor, juegos y penas
yo que en la piel
tengo el sabor amargo
del llanto eterno
que han vertido en ti
cien pueblos de Algeciras
a Estambul
para que pintes de azul
sus largas noches de invierno
a fuerza de desventuras
tu alma es profunda
tu alma es profunda y oscura
a tus atardeceres rojos
se acostumbrat
se acostumbran
se acostumbraron mis ojos
como el récord o al camino
soy cantor
soy embustero
me gusta el juego
y el vino
tengo alma de marinero
que le voy a hacer
si yo
nací en el mediterráneo
nací en el mediterráneo
y te acercas y te vas
después de besar mi aldea
jugando con la marea
te vas pensando en volver
eres como una mujer
perfumadita de brea
que se añora
y que se quiere
que se conoce
y se teme
ay
si un día para mi mal
viene a buscarme
i seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al Refugi
ara és moment
d'encetar aquesta segona hora
del programa
d'avui dimarts
i comencem
aquesta segona hora
amb l'espai de videojocs
amb l'Américo
ja el tenim aquí a l'estudi
Américo
bona tarda
bona tarda Dani
què tal com estem
doncs molt bé
amb ganes de saludar-te
una tarda més
com cada 15 dies
et saludem
per parlar de videojocs
avui parlem
de la tercera setmana
del videojoc
que ens tens
bueno
ens tens molt a dir
perquè tu també formes part
d'aquesta organització
d'aquesta tercera setmana
del videojoc
i tenim moltes ganes
de descobrir
tots els detalls
explica'ns una mica
d'on neix
aquesta tercera setmana
i on es celebra
sí
doncs mira
jo t'explico
la tercera setmana
del videojoc
és un projecte
que neix
de cotxeres de Sants
al centre cívic
que tenen
en el barri de Sants
precisament a Barcelona
i doncs
que neix una mica
de la idea
d'intentar
posar en valor
el factor cultural
que tenen els videojocs
que és una cosa
que ja hem parlat aquí
algun cop
i que jo trobo
que és molt important
per això precisament
estic també
com molt implicat
en tot el procés
i formo part
de l'organització
i la idea
és aquesta
portar
persones
de diferents
sectors
del mitjà
de la indústria
tenim gent
que ha desenvolupat
videojocs
tenim gent
de la premsa
o tenim
diferents perfils
i que ens parlin
una mica
de diferents
aspectes
del videojoc
com a artefacte cultural
doncs perfecte
em sembla
em sembla
planazo
comencem
comentant
aquesta setmana
més a fons
sí
jo mira
tinc aquí
ara mateix
en el mòbil
estic mirant
el cartell
el cartell
d'aquesta setmana
llavors si vols
podem començar
una mica
donant una mica
d'informació
així més general
com he dit
l'esdeveniment
serà a Cotxeres de Sants
al Centre Cívic
de Barcelona
i
són uns cicles
de xerrades
que duren uns quants dies
que comencen
el dimecres
11 de juny
és a dir
d'aquí
dues setmanes
més o menys
i acabaran
el diumenge
15 de juny
per tant tenim
gairebé
5 dies
de contingut
que totes les tardes
hi haurà
aquestes
ponències
començant pel primer dia
pel dimecres
tenim un parell
d'activitats
que trobo
que són bastant interessants
i que val la pena
apuntar-les
la primera
és una xerradeta
que ens farà
un noi
que es diu
Pablo Brussint
que tracta
de l'atzar
a videojocs
es diu
no decideixes tu
tampoc jo
usos i abusos
de l'atzar
en el disseny
de videojocs
la idea
del Pablo
en aquest cas
és parlar
d'aquests
patrons
de disseny
de videojocs
que molts cops
estan dintre
i de les pròpies
entranyes
diguem
dels videojocs
que estan com
mig amagats
però que tot i així
doncs ens relacionen
l'experiència
de jugar
amb aquesta cosa
més de
doncs això
de jocs d'atzar
o d'aquestes
diguem
estratègies
una mica
oscures
que tenen
de vegades
les ficcions
interactives
ok
doncs
amb aquesta
tercera setmana
del videojoc
el que es vol
doncs
és impulsar
aquest
videojoc
aquesta cultura
del videojoc
a la gent
del barri
la gent
de Barcelona
i com
comentaves
és del dimecres
11
al diumenge
15 de juny
sí
efectivament
seran
aquests
5 dies
de més o menys
la meitat
de juny
i per acabar
després
el segon dia
dimecres
tindrem també
una espècie
de macroclub
de joc
diguem
que es dirà
Parlar per Parlar
debat sobre
Disco Elicium
en el que ens reunirem
doncs
tota la gent
que vulgui venir
a parlar
sobre
aquest videojoc
que va publicar
un estudi
que es diu
FAUM
si no recordo malament
el 2018
o el 2019
que doncs
és un videojoc
que ja dic
és molt dens
té com
moltes capes
parlar d'anticapitalisme
de sociologia
de les maneres
en què som les persones
de conflictes
entre diferents
entre diferents
maneres de pensar
és un joc
molt ric
és un joc
que dona molt
per parlar
i per tant
la idea és
generar un ambient
de debat
on tothom
pugui dir la seva
i d'alguna manera
comentar aquest videojoc
tan estimulant
i marxem també
a comentar
les activitats
del dijous
12 de juny
que també celebraran
l'Auditori de Cotxeres
sí, efectivament
a l'Auditori de Cotxeres
són tots els dies
en el cas
del 12 de juny
comencem
amb una xerrada
que es diu
ni anticapitalistes
ni globalitzades
Game Jumps
de Kilòmetre Zero
en aquest cas
és una xerrada
marca de la casa
de la Sant Jordi Jam
que si
les persones
que ens estiguin
escoltant
se'n recorden
és una associació
en la que jo
també formo part
en aquest cas
segurament
jo no dono la xerrada
perquè ja estic organitzant
i tampoc vull
que sembli
una cosa molt endogàmica
però sí que vam trobar
que seria una cosa interessant
donar un espai
per parlar d'això
precisament
del videojoc
del territori
de coses que es facin
aquí a Catalunya
i de com
podem crear videojocs
crear
en aquests espais
que són les Game Jumps
d'una manera
com dic
no capitalista
i tampoc globalitzada
perfecte
una altra de les coses
que tenim aquest dia
després
i la primera
de les sis
aquestes a les set
són xerraderes
que duren més o menys
una hora
doncs tindrem una
de l'Eva Fit
que és una periodista cultural
molt de recorregut
dins del món
dels videojocs
que es diu
anatomia de l'abatar
la narrativa dels cossos
aquest és un tema
que la pròpia
Eva ha tractat
ja diversos cops
i que doncs
ens parlarà una mica
d'aquesta
representació
normalitzada
dels cossos
en els videojocs
d'aquests
tots aquests
tipus de cossos
que no s'acostumen
a representar
de per què passa
i bueno no sé
crec que és un tema
molt interessant
també en aquest sentit
com més reivindicatiu
semblant al que
comentàvem també
amb la xerrada anterior
i que realment
de nou recomano molt
llegir a l'Eva Cida
en qualsevol lloc
però especialment
si voleu venir
a sentir el que té
que dir en aquest sentit
doncs estareu
més que invitades
i per acabar
per acabar aquest
segon dia
del dijous
tenim una xerrada
que es diu
20 anys
de Pep Sánchez
el Pep Sánchez
és una
és una
de les figures
més importants
del periodisme
de videojocs
aquí a nivell
de Catalunya
per suposat
però també
a nivell espanyol
a nivell
de l'Estat
i és que
doncs
el 2025
es fan 20 anys
que va obrir
la seva primera web
amb uns companys
de batxillerat
i tal
i que van fer
doncs van començar
d'alguna manera
a presentar
aquesta crítica
cultural
que fins a aquell moment
no tenia
molta rellevància
dins del
bueno
dins de la
dins del
periodisme
nacional
diguem
i que va ser
a partir d'aquí
on es va començar
a estendre
llavors
jo mateix
aquí sí que
participaré
seré qui li faci
aquesta entrevista
al Pep
i farem
doncs una mica
de trajectòria
de com han sigut
tots aquests anys
de com ha arribat
fins on està
i també
com han sigut
doncs
els altos i bajos
diguem
d'aquest trajecte
em sembla molt interessant
el fet que
totes les xerrades
que teniu programades
tenen algun sentit
no?
perquè
en algunes d'elles
doncs
parleu
del capitalisme
una mica
en els videojocs
també no?
d'aquests
jocs
a quilòmetre zero
d'un lloc
a un altre
com pot tocar
tants pals
no?
el videojoc
que sembla que
a vegades
el tenim allà
i realment
és que es poden parlar
de moltes coses
no?
sí efectivament
és ja dic
una de les
jo crec
la principal
idea darrere de la setmana
del videojoc
és precisament aquesta
posar en valor
i reivindicar
això no?
que els videojocs
té un objectiu pedagògic
i educatiu no?
exacte
exacte
poden ser
poden ser un entreteniment
i està meravellós
està perfecte
a mi m'entretenen molt
els videojocs
però també poden anar
una mica més enllà
i si volem aprendre
o si volem
fins i tot
expressar-nos
amb ells
doncs també ho podem fer
igual que ho podem fer
amb un poema
o amb una cançó
que bé
i per divendres
què tenim?
doncs mira
divendres
comencem una miqueta abans
els altres dies
començàvem a les 6
aquí estarem ja des de les 5 de la tarda
amb una xerrada
de l'Andrea López
que és una desenvolupadora
d'aquí
que viu a Barcelona
i que ha treballat
diversos projectes
en la seva carrera
que es diu
com jugar o no
amb els trops narratius
l'Andrea és desenvolupadora
és dissenyadora narrativa
diguem
i llavors ens parlarà
doncs d'això
de les típiques
igual que per exemple
quan mirem Star Wars
i sabem doncs que
hi ha com una sèrie de figures
com de
de trops narratius
que estan molt establertes
i que
i que s'han de saber
fer servir
perquè funcionin
doncs allà ens explicarà
com podem aplicar
totes aquestes
figures
totes aquests
doncs ja dic no
els clitxers
però en el bon sentit
doncs com ens
els podem explicar
com ens podem aplicar
al desenvolupament
de videojocs
o simplement
a escriure històries
en aquest sentit
i d'aquesta primera activitat
que enceta la tarda
divendres 13 de juny
a les 5 de la tarda
marxem a una altra
a les 6
moda història
com comptar un joc
aquí al programa
ho hem parlat
moltes vegades
el fet de
de quantes maneres
es pot arribar a explicar
un videojoc
o una narrativa
dins d'un videojoc
no?
sí
efectivament
la traca final
que tenim ara aquí
el divendres
és una que a mi
em fa especial il·lusió
perquè trobo que són
dues activitats
molt interessants
i la primera
és com tu bé deies
aquest moda història
com comptar un joc
que és una xerrada
que donarà
el Víctor Martínez
que és company
de web
del Pep Sánchez
l'altra persona
que hem comentat
que tindríem també
aquí a la setmana
que és un dels referents
a nivell nacional
de la crítica cultural
de videojocs
i en aquest cas
el que ens parlarà
és com de
de quina manera
tots els videojocs
tenen una història
darrere
no tant una història
d'una història
que ens vulguin explicar
en els seus personatges
i una història interna
diguem
sinó també
una història externa
es parla molt
de molts cops
doncs
d'algunes històries
d'èxit
de jocs
que els desenvolupadors
doncs potser
van hipotecar
la seva casa
per tenir els diners
necessaris
per poder fer
aquest projecte
que això ho hem vist
al cinema
però també ho hem vist
per exemple
als videojocs
clar
exacte
i ens parlarà
de quina manera
totes aquestes
històries
d'èxit
o de fracàs
també
com això pot
d'alguna manera
condicionar
la visió
que tenim
dels videojocs
i com això
també ajuda
a crear una narrativa
dins del medi
de què són els videojocs
de per què
tenen tant d'importància
trobo que serà
una xerrada
molt interessant
a més que el Víctor
és una persona
molt intel·ligent
i segur que
dóna
sobre el que pensa
home
compartir un cognom
amb això ja
ho tenim fet
bueno
els Martínez
els Martínez
som intel·ligents
de naturalesa
clar
més com sou poquets
no és com jo
que sou per raigolo
que és com una cosa
superhabitual
exacte
que sou molts
que sou molts
Américo
marxem a les 7
que a les 7 de divendres
també tenim una activitat
molt interessant
desenvolupament
des dels marges
sí
exacte
en aquest sentit
deia que
que és una activitat
que a mi em sembla
molt interessant
i que em fa molta il·lusió
tenir
aquesta serà un taller
no serà una xerrada
sinó una cosa
més interactiva
i que organitzada
parlaré
amb Navi Lassó
que és doncs
una comunicadora
i desenvolupadora
de videojocs
independents
el que farem
serà aprendre
durant més o menys
dues horetes
dues horetes
i mitja
quines són
les alternatives
que tenim
a l'hora de crear
videojocs
que no siguin
els grans motors
les grans eines
que són com
les més utilitzades
però que també són
les més complicades
i les que requereixen
uns coneixements
tècnics
més elevats
molts cops hem parlat
aquí ja
que videojocs
pot ser moltes coses
no només
els jocs més grans
que juguem
tipus
el Call of Duty
el FIFA
o el God of War
sinó que
una experiència narrativa
curteta
de 30 segons
pot ser un videojoc
també
i llavors
l'Ari
el que ens parlarà
serà
de diferents
eines
que tenim disponibles
a internet
gratuïtes
i molt accessibles
per poder fer
aquest tipus
de miniprojectes
amb els que
doncs
també
realitzar
la nostra
diguem
la nostra
ui
no m'està sortint
la paraula
les nostres inquietuds
diguem
la nostra ambició
com a creadores
clar
perquè això
és molt
important
la gent que creem
jo no creo videojocs
però creo històries
també
perquè escric
i m'agrada molt
escriure
i al final
aquell cuquet
de l'escriptura
l'acabes tenint sempre
però l'has d'anar satisfent
és allò de dir
ara escric això
ara no sé què
ara em remou això
hi ha una situació
que m'inquieta
i vull escriure sobre això
i al final
l'acabes
doncs
fent això
entenc que els videojocs
és el mateix
sí
efectivament
clar
amb els videojocs
a més passa una cosa
jo penso que és que
tenen el factor aquest
de lo interactiu
un videojoc
de base
o per naturalesa
molts cops
s'assumeix
que és interactiu
i això
d'alguna manera
ens permet
tenir unes
unes eines
a l'hora de crear
uns recursos
que doncs
en altres mitjans
no estan
sí que és cert
doncs
que sempre se li pot afegir
una miqueta
interactivitat
hi ha llibres
com el
com es diu aquest
el
Rayuela
es diu
que pots anar saltant
entre els capítols
i que
en funció de tal
doncs tens una història
o una altra
o hi ha pel·lícules
també que juguen
una miqueta
amb aquest factor
d'escollir coses
i de tenir diferents
diferents finals
en funció del canvi
pel que tires
però de base
el mitjà que introdueix
aquesta interactivitat potent
diguem
són els videojocs
i això és un camp
molt fèrtil
el que explorar
a l'hora d'explicar
històries
que doncs ja dic
l'Ariadna
en aquest sentit
ens explicarà
quines eines
podem tenir
a l'abast
per
ficar una miqueta
el peu
en aquesta piscina
i marxem a dissabte
14
diumenge
15 de juny
que en el mateix
auditori de Cotxeres
on s'han celebrat
les anteriors activitats
també celebrarà
durant tot el dia
el Cartoon Fever
sí
efectivament
per acabar
d'una manera
una miqueta més
festiva
al final
sembla que
quan parlem de videojocs
sempre ens posem
una mica hipsters
i ens agrada
la gafa pastada
de parlar
de la rellevància cultural
i tal
i és cert
a mi m'agrada molt
fer-ho també
però també
jo crec que és molt interessant
gaudir els videojocs
i ja està
i en aquest sentit
tindrem
com tu has dit
el dissabte 14
i el diumenge 15
durant tot el dia
a l'auditori de Cotxeres
el Cartoon Fever
és una fira
que organitza
la mateixa organització
que ens portava
o que ens porta
a l'Indeed Day
a Barcelona
al setembre
o a l'octubre
cada any
doncs també fan
aquesta fira
més petitona
que va enfocada
sobretot a jocs de cartes
jocs de cartes
tan
virtuals
és a dir
videojocs
on la manera de jugar
és fent servir cartes
com jocs de cartes
analògics
de tota la vida
podem jugar
al finquillo
si vols
podem fer un finquillo
allà Dani
o un pòquer
o jocs més elaborats
o jocs més elaborats
a Ciutadeles
o no sé què
o no sé quant
o m'agrada molt a Ciutadeles
doncs tots aquests jocs
estaran allà
tenen com unes
unes taules
com per
per jugar
tranquil·lament
tu pots entrar allà
i doncs
seure amb la gent
que hi hagi
fer unes partidetes
tal
pots provar
aquests videojocs
que dic
que també basen
la seva mecànica
en les cartes
i també hi ha
de vegades
doncs
persones
que han fet
els seus propis
jocs de cartes
i els volen
doncs
provar
o ensenyar
a la gent que va
perquè saben
doncs que és un
un ambient
amb gent que sap del tema
doncs per balancejar-los
o per donar-los
una mica
de recorregut
és un
és un ambient
potser una mica més
de nínxol
perquè doncs
t'han d'agradar molt
els jocs de cartes
però tot i així
jo crec que és
molt guai
es genera
un ambient
molt de confiança
molt íntim
i al final
hi ha gent
que li agraden aquestes coses
i que s'ho passa bé
que bé
doncs
amb aquest
Cartoon Fever
tancaríeu
aquesta tercera setmana
del videojoc
recordem
que això
es celebra
a Cotxeres de Sants
i que
esteu a tope
des de l'organització
sí
efectivament
estem
ara
doncs
acabant
les últimes cosetes
acabant d'organitzar
acabant de
parlar
algun
mira
això t'ho explicaré
ara també
que tenim una altra cosa
que no apareix aquí
en el
programa
en el programa
però
però sí
veia
estem a tope
perquè això
queden dues setmanetes
només
i bueno
doncs
ara
sobretot
el que estem fent
és donar-li canya
a nivell de
bueno
de publicitat
i que la gent
s'entegui
que farem
aquesta cosa
el que deia
que és un
últim
un últim projecte
que tenim sota
una última activitat
que tenim sota
el pareu
aquest de la setmana
és que estem organitzant
també una activitat
amb col·legis
això no és obert al públic
com si són la resta
d'activitats
però estem mirant
d'organitzar
doncs una petita jornada
amb algun dels col·legis
del barri
on
un noi que es diu
Kevin Marín
que és un
bueno
és un estudiós
dels videojocs
i jo mateix
que també doncs
em dedico
a la crítica
i a la premsa
i aquestes cosetes
doncs
parlarem amb nens
de sisèria primària
i els explicarem
una mica
com els videojocs
poden ser segurament
més
del que ells coneixen
i els deixarem provar
doncs
algunes
algunes experiències
així una miqueta
més experimentals
una mica més alternatives
i mirarem
de generar també
un petit espai
de debat
amb ells
per veure
què els hi semblen
i què pensen
d'aquestes coses
que els ensenyarem
Són dos quarts de set
de la tarda
seguim al refugi
estem parlant
de videojocs
amb l'Américo
i què?
Alguna cosa més
que vulguis afegir
d'aquesta activitat
que ens has portat avui?
Doncs sí
mira
us afegiré
algunes dades més
per exemple
que és totalment gratuïta
que l'assistència
és gratuïta
és oberta
sí que crec
que hi ha
algun
per exemple
en el taller
que hem parlat
de videojocs
de motors alternatius
sí que cal inscripció
prèvia
però això
entrant a la web
de Cotxeres
a Sants
podeu trobar
el formulari
i el Cartoon Fiber
el cap de setmana
sí que requereix
un petit pagament
que no sé si són
tres euros
d'entrada
però bé
és un preu
que està molt
aconseguit
per tot el que ofereix
aquesta fira
i no sé què més
Dani
escolta
ha passat una cosa
què?
que és que
t'he vist
molt ràpid
quan hem començat
a parlar
sí
avui hem començat
a pinyon
i he dit
hòstia
què?
que listo
el Dani
ha començat així
a pinyon
perquè no li faci
la pregunta
de què és el que has jugat
aquestes dues setmanes
doncs sí
doncs sí
però ve que no m'escaquejo
no he jugat a res
no a res
a res
a res
a res
a res
a res
a res
bueno no passa res
et faré una recomanació
que jo sí que he estat jugant
jo he estat jugant bastant
perquè
perquè bueno
he fet uns quants viatges
aquests dies
en tren
i en autobús
i tal
i llavors doncs
he aprofitat amb l'ordinador
o a consoles portàtils
fer algunes partides
i de tot el que he jugat
hi ha un joc que m'ha agradat
especialment
que es diu
Formless Star
o estrella sense forma
en català
que és un joc
que és molt petitet
és gratuït
a internet
si el busqueu
segurament ja us surti
en una plataforma
de videojocs
que es diu
each.io
i és un joc
que tracta
doncs
d'una nau especial
que arriba
a un planeta
desconegut
que es diu
Formless Star
l'estrella sense forma
i llavors
el que han de fer
els seus tripulants
és d'alguna manera
catalogar
o descobrir
totes les espècies animals
que viuen
en aquest
en aquest món
i és molt curiós
perquè
m'ha fet pensar
d'alguna manera
en com
molts cops
quan juguem
a videojocs
ens relacionem
amb el món
que ens proposa
la pròpia obra
d'una manera
molt violenta
sempre
mirem
d'atacar
o de
disparar
o de matar
i aquest joc
doncs que
té un plantejament
més passiu
el que hem de fer
és explorar
passejar per aquest món
i anar descobrint
les petites espècies
o les grans espècies
que poblen
els ecosistemes
així és el pensament
que vaig tenir
al principi
però després
vaig pensar
hòstia
espera un moment
per un moment
Américo
i aquesta
ambició
de catalogar
i de descobrir
i de
nosaltres
com a humans
imposar-nos
sobre la natura
i d'arreglar-la
sota les nostres
pròpies normes
això no és també
una mica agressiu
potser no és una
agressivitat
o no és com un
no és una imposició
tan física
però també trobo
que és un comportament
una mica
una mica violent
violència passiva
exacte
llavors
doncs no sé
és una cosa
que m'ha fet pensar
una mica
i que
ara així
com estàvem
estàvem tal
dic
crec que és un
o sigui
el joc no fa cap
reflexió
sobre això
aquesta reflexió
l'has fet tu
i ens la regales
clar és molt més senzillet
però crec que és guai
mira i per connectar
amb el que
amb el que dèiem al principi
és guai
quan els videojocs
encara que no et parlin
d'aquestes
reflexions
o que no les
articulin
directament
crec que és interessant
que sigui un mitjà
tan ric
com que pugui
donar-les
i que potser
doncs
mentre estem jugant
estiguem pensant
en aquestes coses
i que ens permetin
arribar a reflexions
més
més enllà
del que ens volen dir
les pròpies obres
jo crec que un mitjà
està realment consolidat
quan permet això
quan parles
doncs que tu
des del teu neocòrtex
diguem
el teu còrtex
prefrontal
tinguis
reflexions
molt més
molt més enllà
del que et volen explicar
les pròpies obres
Amèrico
un plaer com sempre
tenir-te
aquí al programa
nosaltres hem d'anar
tancant aquí la secció
perquè
hem de seguir
la programació d'avui
però
moltíssimes gràcies
per passar-te pel refugi
i res
que tinguis molt bona setmana
un petonet molt gran a tothom
bai
una breve pausa
i tornem a ser vosaltres
d'aquí no res
un autor al refugi
avui a l'espai
d'un autor al refugi
us portem
l'escriptora
Almudena Grandes
Almudena Grandes
és una reconeguda
escriptora espanyola
nascuda a Madrid
el 1960
destaca
principalment
per les seves novel·les
que sovint aborden temes
com la història
contemporània d'Espanya
les relacions humanes
complexes
i els secrets familiars
la seva obra
més coneguda
és la sèrie
Episòdios
d'una guerra interminable
que inclou novel·les
com Inés i l'Alegria
i el lector
de Julio Verne
on explora
la guerra civil espanyola
i les seves repercussions
en la societat espanyola
amb una prosa
detallada i emotiva
Grandes
crea personatges
vívids
que
captiven
els lectors
ha rebut
diversos premis
literaris
i es considera
una de les escriptores
més importants
de la literatura
espanyola
contemporània
avui us portem
un fragment
de la madre
de Frankenstein
d'Almodena Grandes
Lo malo
es que
tenga la vista
tan débil
porque
no le veo
bien la cara
pero conservo
mi cerebro
privilegiado
superior
y he activado
todas mis potencias
se lo expliqué
muchas veces
a los médicos
al llegar aquí
y no me hicieron
caso
mi corazón
mis caderas
mis pechos
mis nalgas
son de mujer
pero el cerebro
el cuello
y los brazos
las piernas
y la clavícula
son completamente
viriles
y
si no se lo creen
si no se lo creen
que me hagan una autopsia
cuando muera
y ya lo verán
no conseguí transmitirle
esta facultad
a Hild
ella
era mujer
de los pies
a la cabeza
por eso se perdió
las mujeres
se pierden
por el sexo
pero a mí
ningún hombre
me ha hecho sentir
nada
de la cintura
para abajo
de ahí proviene
mi fortaleza
cada vez que él
entra por la puerta
mientras hago
que escucho
a la mosquita muerta
me pongo
en mi postura
de pensar
la madre de Frankenstein
del Modena Grandes
assegut a la plaça
del sortidor
aquí t'espero
com si fos
el primer bar
a Boem
on comença
el carrer Blai
que és la petita
rambla
del poble sec
a Boem
parlem de la pluja
que ha plogut
imatges molles
els miralls
damunt l'asfalt
potser és per això
que el teatre
està tan buit
potser és per això
que avui sento
tan buides
les meves mans
tornarem a la platja
i la platja de Barcelona
alguna nit
de juliol
i escriurem
que no ens petran
mai més la vida
que donem veu
a les veles
quan cantem
rombes al port
parlem
de la vida
que ha de vindre
de tots els homes
que estimen
els altres homes
et pregunto
si existeix
la humanitat
si hem de declarar
la guerra
algun exèrcit
d'ignorants
mira
jo ja t'he vist
plorar
i creu-me
quan et dic
que em passa igual
quan em cantes
les cançons
mentre treballes
assenyalant-me
els dubtes
com martells
dins del meu cap
tornarem
a posar els peus
damunt la sorra
a la platja
de Barcelona
alguna nit
de juliol
i escriurem
que no ens prendran
mai més la vida
que donem veu
a les veles
quan cantem
rombes al port
i mentre
la cuina
s'acumulen
dels plats
i els gots
del sopar
d'ahir
la nit
tinc por
de posar ordre
aquesta vida
o de fer-ho
quan ja sigui
massa tard
ingress yht
sent-te'n' timber
l'oec
en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Assegut a la plaça del sortidor,
aquí t'espero com si fos el primer bar.
La bohem on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del poble sec.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern,
seguim al refugi.
Ara és moment de parlar d'aquest primer concurs de microrelats
que ha organitzat el Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
Avui parlarem amb els i les premiades.
En primer lloc saludarem a l'Anna Roca,
primer premi d'aquest concurs.
Anna, bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda.
Benvinguda al programa.
Molt content de tenir-te aquí al programa una tarda radiofònica.
Com estàs? Com va tot?
Bé, bé, molt bé.
Molt contenta de ser aquí.
Gràcies per convidar.
No ens vam poder conèixer l'altre dia
perquè vas enviar la teva filla, me'n recordo, no?
Vaig enviar la meva filla gran
perquè estava veient la meva filla petita a Compatí,
que estava a Castelló.
Molt bé, i la gran va fer d'ajudant-te,
va venir recollit premi i, no, la veritat,
molta emoció, no, m'imagino?
Sí, sí, va fer de mare, que ja li toca de tant en tant.
Ben fet.
Però sí, em va fer molta il·lusió.
Ben fet.
Jesús Ribols, a segon premi.
Bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, gràcies.
Ets el beneït del concurs.
El beneït i el beneït.
Exacte.
M'anaves a dir, m'anaves a treure de la boca.
I saludem també a la Teresa Caldés.
Teresa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Benvinguda.
Molt contenta, ser aquí.
Que bé, que bé.
Doncs avui és un programa per parlar una mica
sobre aquest concurs.
Per la gent que ens estigui escoltant,
ja sabeu que el Club Literari participa en aquesta casa,
participa en el refugi de forma mensual,
tenen l'espai on parlem de novel·la gràfica,
on parlem de totes les lectures que fa el Club de Lectura,
tant el de novel·la gràfica com el Club de Lectura de novel·la.
I nosaltres estem molt contents de poder participar també
aquí en aquest espai avui d'entrevista,
perquè volíem tancar d'alguna forma aquest concurs,
que ha sigut un concurs que s'ha dut a terme també amb Marc de la Festa Major de la Taneu.
L'entrega de premis va ser dissabte, com dèiem, a la Sala Piquet,
i avui volíem fer aquest tancament de cicle amb aquest programa,
parlant amb els protagonistes d'aquest concurs de microrelats.
Explica'm-nos una miqueta com vau rebre la notícia
que éreu finalistes del concurs.
Començo jo?
Vinga, Ana.
Doncs mira, a mi estava a casa,
que hi ha dies que treballo des de casa,
i vaig rebre una trucada per dir-me que havia guanyat el concurs,
i que hi havia tres premis,
i que m'havien donat el primer,
i que m'havien enviat un e-mail,
però com hi ha gent que no l'utilitza gaire,
que no sabien si el llegiria o no.
De fet, em va fer molta il·lusió,
i de seguida vaig trucar a les meves filles,
els vaig enviar un missatge perquè estaven a una a l'escola i a l'altra a la universitat,
perquè les dues, de fet, escriuen,
i escriuen més que jo i millor que jo,
o sigui que hem de fer il·lusió compartir-ho amb elles.
Que xulo, que xulo.
Jesús, com va ser la teva experiència?
Molt semblant, molt semblant.
La trucada va ser clavada.
A mi em va agafar a Mataró, que sortia de comprar,
i bé, vaig tornar a la trucada a la Maria Àngels,
perquè no l'hi vaig poder agafar el primer cop.
I en el cas de la Teresa, com va ser això?
Doncs jo era a la feina, i vaig veure que em trucàvem un número d'aquells que dius,
ai, l'agafo o no l'agafo?
No sabia si em vendrien alguna cosa.
El vaig agafar, i era la Maria Àngels,
que va ser tan amable,
que jo només per aquella trucada,
jo ja estava premiada,
perquè va ser molt, molt, molt, molt amable.
Us dic una cosa,
les vostres respostes són com relats.
Si fem així tota l'entrevista no acabarem, eh?
Perquè, clar, és que són com historietes,
són com historietes,
cadascú ha dit la seva,
i són com historietes.
I què us va motivar a participar?
Ja havíeu participat en altres concursos,
ja coneixeu el Club Literari.
Quina va ser la vostra motivació?
Començo jo una altra vegada?
Sí, fem la reda.
A veure,
jo em vaig motivar perquè,
justament una amiga meva de Sant Just,
em va passar la notícia,
i em va dir,
a veure si la teva filla s'anima a escriure.
I li vaig comentar,
i em va dir,
no, mama, que estic d'examen,
sinó, no.
I llavors jo,
que normalment no escric,
però estava passant una època
una mica difícil,
la meva mare,
és dedicat a la meva mare,
que estava ingressada
perquè havia tingut un ictus
i tenia Alzheimer.
I un dia tornant de l'hospital
vaig arribar a casa
i no sé,
perquè va ser una cosa
que com molt estranya a mi,
jo generalment no escric,
només en moments puntuals.
I vaig a escriure
i em va semblar que havia quedat bé
i vaig pensar,
bueno, doncs aprofito
i l'envio.
Que maco,
que maco, que maco.
Jesús,
explica'ns una mica
com va anar això.
Sí.
Què et va motivar?
Bé, jo he escrit
alguns microrelats,
a mi l'afició em ve de,
jo soc professor autònoma
i llavors tenim un programa
que es diu
Llegim i escrivim en parella
on vam preparar,
un dels materials
que vam preparar
era perquè alumnes,
un fent de tutor
i l'altre de tutorat,
puguin escriure conjuntament
i vam preparar materials
per ensenyar als nens
a escriure microrelats.
I clar,
després de la feina
de preparar els materials
vaig pensar,
bé, t'hi podries posar,
no?
I arran d'allò
doncs vaig començar
a escriure microrelats,
a buscar petites iniciatives,
petits concursos
com el d'aquí
doncs per poder
trobar un petit incentiu,
no?,
per escriure
que va molt bé,
no?,
escriure a vegades a la feina
escrius per coses
molt formals
i va bé també
trobar escriptures
una mica més creatives,
i a Teresa
com li va anar això?
Doncs jo no escric,
no m'he presentat mai
a cap concurs,
no tinc el costum
d'escriure,
però sí que sé
que quan faig un whatsapp
dient alguna cosa
sempre em diuen
que agrada molt,
no?
I la meva filla
que és a Austràlia,
la Carla,
veia que em sentia enyorada
i em va dir
per què no t'apuntes
a fer un curset
que tinc una amiga,
la Paula Vidal
que fa un taller d'escriptura,
sí,
i l'any passat
doncs a mig curs,
m'hi vaig apuntar
i per mi
és la dosi
de felicitat
de la setmana,
vull dir,
és el que em fa,
és el que més m'agradat
i la Paula
ens va dir
per què no us presenteu
a aquest concurs
i jo no m'hi hauria presentat
però com que era Sant Jús
i Sant Jús per mi
és el poble
on han nascut
els meus fills,
on han estudiat
i no hi visc
però és on tinc,
on he estat més feliç,
doncs vaig dir
ho he de fer
i ho vaig fer,
mira.
Que maco,
que maco,
que maco.
Doncs històries,
tres històries diferents
però que estan unides
per aquesta passió a l'escriptura.
Avui ja els hi hem comentat
així abans d'entrar a micròfons
als nostres protagonistes
però ara ho expliquem
també a l'audiència.
Tenim els tres relats
que els hem pogut enregistrar
per a aquella gent
que no va poder venir
a l'entrega de premis
que pogués escoltar
aquests tres relats guanyadors
i si us sembla
doncs comencem
amb aquesta escolta activa.
Començarem amb el tercer,
amb el que va guanyar
el tercer premi,
en aquest cas
la Teresa Calders.
Això és
Tot em parlarà de tu.
Fill meu,
recordes el dia
que vas guanyar
el concurs de cartells?
Estaves d'Erasmus
i t'havia vingut a veure.
Quan et van comunicar
que la teva proposta
havia estat seleccionada
érem dalt d'un autobús
i aquell instant
viu en mi inalterable.
Et vas aixecar
d'una revolada
fins a perdre l'equilibri
per fer-me una abraçada
d'alegria inmensa.
El reconeixement
et va fer sentir
molt valorat
perquè quan tornessis
al poble
veuries penjat el teu cartell
anunciant l'inici
de la celebració
més esperada
i vas sentir que
per fi
podries compartir
la teva creativitat artística.
L'accident
ens ha esquinçat la vida.
Ara
enmig de la força
de les batucades
que inicien la festa major
el cor em batega en silenci.
El sol de gos
que crema intens
m'arriba tènua.
El ritme potent
de la música
el sento su mort.
però a mesura
que m'endinso
en els carrers
el disseny del cartell
m'empara
i revisca
el teu somriure.
I així m'arriba
l'aroma
de les flors
dels balcons guarnits.
Les sardanes
les gralles
el seguici
el compàs
de la cercavila
el brugit
dels carrers
les rialles
l'olor de botifarra
a la brasa
l'esclat
dels dos colors rivals.
T'hi trobaré sempre.
Tot em parlarà de tu.
Teresa Caldés
Doncs aquest és el text
de la Teresa
que va quedar en tercer lloc.
El teu relat
combina
bellesa formal
amb emoció continguda.
Com ho fas
per equilibrar-ho?
Perquè hi ha un equilibri
preciós aquí.
Bé, primer
l'has llegit molt bé.
Això és que clar
qui el llegeix
el pot fer malbé
i no
el fas que guanyi.
i jo
dono molta importància
a les paraules
i sí que és veritat
que tinc la sensació
que parlo amb el cor
o sigui
és com si no tinguis filtre.
Quan escric
sempre
jo la sensació que tinc
és que faig això
i sé que la dono
aquesta sensació
perquè m'ho han dit
això
i crec que aquí
també ho he fet
perquè és la meva manera
d'expressar-me
i a tu dius
quan escric un whatsapp
ho faig així
a vegades cansa.
Doncs és molt bonic
la veritat.
Marxem al segon premi
marxem amb Jesús Ribosa
això és
Beneït
o Beneït
Era festa major
i havia aparcat el cotxe
a un lloc de legalitat dubtosa.
Mentre jo mirava
i remirava
el capellà
que passava per la vorera
va donar-hi el vistiplau.
Esclar
li vaig deixar de bona fe
però casum d'Ena
el guàrdia
devia ser ateu.
Beneït
Jesús Ribosa
I què és Jesús?
Què hem de dir d'això?
És la nota humorística
d'aquest certamen
i la veritat és que
ben encertada
la nota.
Gràcies.
No és fàcil fer humor.
No és fàcil fer humor
però potser
és més fàcil
que fer drama
en el punt just.
Ah, no ho sé, eh?
No sé què dir-te.
No ho sé.
Bé, va ser un...
Jo sempre dic
que per mi
els microrelats
el més important
és la segona fase
la de revisió
la d'esborrar
tot allò que s'obre
de fer una primera escriptura
segurament més a raig
i després
dedicar-te a esborrar
a triar les paraules justes
i a intentar saber
com la persona
que el llegirà
sabent que hi haurà informació
que no podràs incloure
o perquè estàs limitat
per la llargada del relat
doncs saber que la persona
haurà de construir
aquella història
amb els pocs elements
que li dones, no?
Per això va molt bé
tenir un lector sovint, no?
En el meu cas, per exemple
la meva parella
que fa aquest rol
de lector crític.
Sí.
No, que t'anava a dir
que a més el text
també destaca
per la brevetat
i l'impacte
perquè té aquest final
aquest desenllaç divertit
llavors
condensar tot això
no deu ser fàcil.
Com et dic
és un procés
sobretot de revisar
de fer una primera versió
i revisar-la sovint
triant bé les paraules
ara deixeu-me que us digui
que m'he trobat
el capellà
que feia temps
per venir a la ràdio
però és aquest esforç
diríem
de triar bé les paraules
per crear
amb tan poc
doncs una història
on hi ha molta part
que la porta
el lector
no?
D'interpretació
d'inferència
com passa també
en els altres dos casos.
Clar, no
és un text molt suculent
haig de dir
que els tres ho són
vaig tenir
l'honor
de presentar l'acte
i de preparar-me
els textos
i la veritat és que són
els tres meravellosos
perquè
tenen molta història
al darrere
és el que tu dius
al final són personatges
molt rics
que
amb poques paraules
amb poques frases
tenen molt a dir
i també
tenen molt de bagatge
perquè són personatges
que els han passat coses
i els estan passant coses
al llarg de la història
aquella que
no hem vist
i aquella que estem
llegint
en la brevetat
d'aquest text
marxem al primer premi
Anna Roca
entre somnis
i records
de festa major


però les paraules
s'ofeguen
en un silenci profund
em cauen
les llàgrimes
sense poder-les aturar
ella em diu
no ploris
iaia
no et vull veure
trista
hi ha anat
a la festa major
i he pensat
molt en tu
recordant
quan m'explicaves
que hi anaves
amb la vipera
i ballava-ho
tota la nit
entre somnis
i records
de festa major
Anna Roca
i Anna
aquest text
va ser destacat
per part del jurat
per la originalitat
amb la que tractes
la demència
com vas construir
aquest punt de vista
tan delicat
i alhora tan potent
bueno primer
intentaré no emocionar-me
perquè últimament
m'emociono molt
la meva mare
es va morir
per Setmana Santa
i això
ho vaig escriure
just abans
quan ella estava
a l'hospital
i quan la veia
o sigui
ella havia tingut
una demència
i llavors
va tenir lictus
i llavors
va caure
com en picat
i quan anava
a l'hospital
i la mirava
i li agafava la mà
tenia la sensació
que la cara
se li relaxava
però no tenia clar
que em conegués
i llavors
sempre penses
què està pensant
què li passa
pel cap
si està veient
el present
està pensant
amb el passat
hi ha una barreja
de coses
i llavors
a partir d'aquí
vaig escriure
pensant
que ella
segurament
quan estava
amb els ulls tancats
deuria estar pensant
en algun moment
de la vida
que la fes feliç
i que llavors
obria els ulls
i es veia
d'aquella manera
que no es podia moure
que no reconeixia
al seu voltant
i ja està
bueno el nom és fictici
vaig fer un nom
que no és del meu avi
ni del seu avi
ni res
però bueno
sí
això és el que
això de barrejar
realitat
en ficció
també ajuda molt
a vegades
a filar prim
i a
agafar una mica
de distància
perquè a vegades
necessites
quan estàs escrivint
explicar coses
que t'estan passant
però alhora
vols agafar una mica
de distància
i això és el que et permet
canviar noms
canviar
algun context
etcètera
ens queda poc temps
però deixeu-me
que abans us pregunti
sobre
quin creieu
que és aquest
el paper
que tenen
les iniciatives
com aquest a nivell local
si pot ajudar una mica
que la literatura
faci comunitat
i comencem la roda
al revés
comencem amb la Teresa
jo claríssimament
sí
a mi
m'ha donat
metge
jo
només tinc ganes
d'apuntar-me
a les activitats
de l'Ateneu
sí
crec que sí
que
que ajuda
a tenir ganes
és que és
una essència
de comunitat
saps
vull dir
saps que
que escriuràs
que algú
vol llegir-ho
no sé
jo
tinc moltes ganes
de seguir en això
i ja t'ho dic
he anat a parar
per casualitat
i ara
m'hi vull
ficar més
vull apuntar-me
a cursets
és addictiu
està clar
Jesús
bé
crec que són
iniciatives
molt interessants
en el meu cas
per exemple
per conèixer Sant Just
però també
especialment
quan són en llengua catalana
per democratitzar
també
el que és
la producció artística
que molt sovint
doncs pensem
que és una cosa
que ens queda lluny
si no tenim
si de petits a vegades
no hem cultivat
aquesta creació
i crec que el microrelat
és un gènere ideal
per posar a l'abast
de tothom
diríem
aquesta capacitat
de crear
en aquest cas
un relat literari
Ana?
jo penso que és molt important
mantindre el català
però que el català
a vegades
és inaccessible
els que parlem català
a vegades no ens agrada
que hi hagi
barreges
amb altres idiomes
o amb
algunes expressions
actuals
i jo crec
que aquestes
que l'important
és mantindre'l
i que aquestes
iniciatives
el que fan
és que la gent
escrigui en català
i es comuniqui en català
i penso que són
molt importants
perquè el català
arribi a tothom
totalment d'acord
amb vosaltres tres
perquè realment
doncs és així
és així
han de créixer
aquestes iniciatives
esperem que això
també sigui
l'inici
doncs
d'aquests
concursos
de microrelats
és a dir
que hagi sigut
el primer de molts
agrair des d'aquí
també la feina
que fan
des del club literari
el club de lectura
del Ton Gasull
a la Maria Àngels
i a tota la gent
doncs que està implicada
que fan una
tasca meravellosa
i que també col·laboran
com hem dit
a l'inici del programa
amb aquesta emissora
i també doncs
és d'agrair
aquesta implicació
i que al final
doncs
som un poble petit
i ens hem de
ens hem de nutrir
entre tots i totes
i tots hem de posar
el nostre granet de sorra
per compartir
que el meravellós
de tot això
és compartir
família
ho hem de deixar aquí
Jesús, Teresa, Anna
gràcies
una abraçada molt gran
i ens veiem a la propera
que vagi bé
adeu-siau
gràcies
i fins aquí
el Refugi d'Avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dimarts
27 gràcies
a en Jordi Clavero
a l'Américo
i també a la gent
del concurs
de microrelats
tornem demà
com sempre
de 5 a 7
aquí
a Ràdio d'Espern
que siguen molt feliços
adeu
a Ràdio d'Espern