Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem vosaltres aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern
i també al www.radiodesvern.com, tant a la freqüència modulada com a la nostra pàgina web.
També recordeu que després podeu recuperar tots els programes al podcast que trobareu al web de l'emissora.
I avui, al programa, avui dimarts 13, començarem com sempre amb l'espai d'actualitat 360,
les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit, la càpsula, l'espai musical del programa i també avui parlarem de vins
amb en Jordi Clavero, el nostre anòleg de capçalera.
A la segona hora, l'Américo ens visita de nou aquí al programa per parlar de cultura pop i videojocs
i tancarem el refugi d'avui dimarts amb l'entrevista del dia José Antonio Monteagudo
de Serveis Socials i Gent Gran, un gran professional del Basi Llobregat
que ens visita també per posar algunes qüestions a lloc, perquè tenim algunes preguntes
arran dels serveis socials i a vegades també són qüestions que són interessants per comentar
i per fer tertúlia.
Avui al programa parlarem, com dèiem, de serveis socials i de la gent gran
amb el José Antonio Monteagudo.
Comencem el programa d'avui, però, com sempre, amb actualitat.
Benvinguts.
Consum vol combatre l'espam telefònic obligant a identificar la trucada amb un prefix.
Respondre al telèfon o topar-se amb la sorpresa amb una trucada spam
serà més difícil si tiren davant l'esmena que Consum planeja volar en les pròximes setmanes.
Les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades comercials no consentides
mitjançant els canvis que es pretenen incloure en la llei de serveis d'atenció a la clientela.
El govern de l'Estat vol obligar les empreses a identificar clarament les trucades comercials.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, en Pablo Bustinduí,
ha explicat en una entrevista a la Gadèneser que aquest tipus de trucades
s'hauran de distingir de la resta a través d'un codi numèric i un prefix telefònic.
Totes les trucades d'atenció al client també hauran de provenir d'un mateix prefix que les indiqui.
Aquest canvi llavors suposarà modificacions en la norma i comportarà que el govern ha afirmat
el ministre hagi d'adaptar el Pla Nacional d'Enumeració per facilitar la implementació tècnica
del nou sistema d'identificació i bloqueig, una adaptació que afectarà tant
a les operadores de telecomunicacions, serveis de telemàrqueting i call centers com els usuaris.
Passem a una altra notícia, marxem a parlar de Frank Cuesta, que està al punt de mira
per confessar haver enganyat a tothom i que alguns animals han mort per negligència seva.
El youtuber i presentador de programes naturalistes, Frank Cuesta, ha admès en un vídeo penjat
al seu canal de YouTube que ha enganyat durant anys els seguidors.
He estat un personatge i a poc a poc s'ha manat anant de les mans per un problema que tinc
de mitomania i d'ego.
En una confessió que segurament respon a una estratègia de defensa judicial després de la seva detenció,
Cuesta admet que no és ni veterinari ni arpetòleg.
En aquest cas, en aquest vídeo, també desvela que el santuari on resideix i fa feina a Tailàndia
és més aviat una granja perquè tots els animals que hi ha són comprats.
De fet, afegeix que la majoria d'animals que han mort al santuari han estat per la seva negligència.
I també parlem del cap de setmana d'activitats intensa als museus de Catalunya.
Aquest dissabte 17 de maig es celebra la nit dels museus 2025 com a prèvia del Dia Internacional dels Museus,
que és el 18 de maig, diumenge.
Els principals museus de Catalunya han programat activitats gratuïtes tant per dissabte com per diumenge,
que inclouen portes obertes, visites guiades, tallers, concerts o altres espectacles.
Avui parlem d'això perquè hi ha un recull d'activitats que no us podeu perdre.
De fet, alguns d'ells són com, per exemple, els que es manarem a continuació.
La nit dels museus s'estén per tots els racons de Catalunya amb propostes d'allò més variades,
des d'Amposta, Figueres, passant per Reus, Mataró, Vic, Manresa, entre d'altres.
A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya
projectarà la pel·lícula El 47 amb una presentació teatralitzada.
A Girona i a Tarragona la majoria de museus fan portes obertes fins ben entrada la nit
amb activitats familiars, visites guiades i activitats nocturnes.
Més enllà d'aquests actes, molts museus de Catalunya també han programat portes obertes
i altres activitats, diumenge 18 de maig, pel Dia Internacional dels Museus.
I marxem a les notícies a nivell municipal.
A l'esperada del Casal de Joves, aquest divendres, acollirà una nova edició
de Divendres al Parc, una tarda d'activitats lúdiques i familiars
oberta a tota la ciutadania.
La iniciativa, que promou l'ús comunitari de l'espai públic, proposa activitats
per a infants, adolescents i famílies amb entrada lliure.
En aquesta ocasió, el Casal de Joves participarà activament organitzant una activitat
adreçada específicament per a adolescents i joves, una sessió de jocs de taula
i jocs moguts en el marc del nou eix de programació dels divendres a l'equipament.
A més, la tarda comptarà amb diverses activitats i espectacles, recol·lecció, observació i dibuix
de fulles amb el carau blau, també valls amb l'arrel i la colla gegantera,
experiments i berenar amb l'afa marrex i mainada, entre d'altres activitats.
Com dèiem, el divendres al Parc porta jocs, tallers i espectacles a l'esplanada del Casal de Joves.
I tanquem avui l'espai d'actualitat amb la tercera cercavila de l'agrupació Escolta
Martin Luther King, que recorrerà als carrers de Sant Just aquest dissabte.
L'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King organitza la tercera edició de la
cercavila cultural de Sant Just d'Esvern, que tindrà lloc el dissabte 17 de maig,
a partir de les 5 de la tarda. L'activitat començarà a la plaça Jacint Verdaguer
i recorrerà diversos carrers del poble. Carles Mercader, Bona Vista, Badó,
Josep Ancel Clavé, El Parador, Carrer Font i Carrer Arater.
L'objectiu en aquest cas és oferir un espai de participació a infants i joves
i alhora també visibilitzar la cultura popular local.
8 minuts per dos quarts de 6 de la tarda. Seguim aquí al Refugi, al magazín de
tardes d'aquesta emissora. Tanquem l'espai d'actualitat amb l'efemèrida del dia.
Avui en són dues, perquè avui 13 de maig ja celebra el Dia Mundial de l'Entrador de
Futbol i el Dia Internacional de l'Humus. Jo soc un fanàtic de l'humus, o sigui que ja sé
que tinc avui per sopar.
I vinga, va, seguim la nostra escaleta, marxem a parlar de música.
La càpsula. Música sense límits.
I avui estem a dimarts, però us deixem amb aquesta cançó que es diu Manic Monday.
Música sense límits.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.





Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Taipatiu.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
històric d'aquesta ciutat i també
les seves termes romanes.
Un passeig pel centre històric
en parada obligatòria a la resta romanes
i al Museu de Sant Boi, barrejant
història, cultura i gastronomia.
I ja sabeu que aquí
al nostre programa parlem molt de gastronomia
i de la importància del producte
de proximitat. Per això també volem parlar
dels mercats de pagès del
Parc Agrari, que podeu trobar en diversos municipis.
Aquí en el nostre, doncs,
el podeu trobar els diumenges al
Parc de Torreblanca. Si vols menjar
productes de proximitat i entendre el territori,
doncs has de visitar els mercats
setmanals de productors locals
Autèntica Cultura Alimentària
del Bas Llobregat. Recordeu, el mercat
del pagès del Parc Agrari.
I tornem a Sant Boi, però ara fem frontera
amb Sant Climent. Parlem del
Mirador de Sant Ramon. Des d'allà
les vistes són espectaculars.
Unes vistes que, evidentment, són de tota la comarca
i de Barcelona. Perfecte
per una excursió curta amb recompensa
visual.
I, evidentment,
també volem destacar la ruta modernista
de Sant Joan d'Espí. Segueix
espetjades de l'arquitecte Josep Maria
Jujol, deixeble de Gaudí,
amb cases plenes de colors, formes
orgàniques i molta personalitat.
I, sense deixar enrere l'arquitectura,
deixeu-me que afegi especial menció
al Walden 7, que aquest any celebra
el seu cinquantè aniversari.
El Walden, de Ricardo Bofill,
és un dels emblemes del nostre poble
de Sant Just.
Doncs avui hem pogut descobrir
que la comarca està plena d'història,
racons i tresons culturals
que sovint passen desapercebuts.
Aquest cap de setmana, ja sabeu,
deixeu-vos sorprendre pel Baix Llobregat.
Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui.
Fins aquí.
Fins aquí.
Fins aquí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
12 estem demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molt aromàtiques i una cultura
vinícola ancestral. Vinga,
anem-hi, anem-hi cap allà. Vinga, va.
Hem agafat el bol ja.
Hem agafat el bol i hem fet el check-in
i ara ja
estem ja despegant
i aterrem a Alemanya,
aterrem a Alemanya per parlar de vi,
en aquest cas, primerament,
amb un hebreu a punt històric, oi?
Sí.
Nadie back to the future, però no, no,
és el contrari, sinó que fem...
El Sherlock Holmes, no? Viatxava al passat?
o...? Bueno, el Doctor Who, pot ser?
No, el Doctor Who? Qui viatgeva al passat, ara?
Bueno, no sé exactament qui viatgeva
al passat, però
nosaltres viatgem al passat. Bueno,
a Regressa al Futuro viatgen al passat.
Sí? Clar. Ah, vale, vale.
I han de tornar del passat al futur. Regressa al Futuro.
Ah, vale, vale. Doncs sí, com a la pel·li,
doncs anem cap al passat. Doncs vinga.
Vale. Som-hi. Anem a
a l'època romana.
Bueno, hem viatjat
bastant al passat, doncs. Bastant al passat.
Els alemanys eren uns bàrbars,
havien cervesa,
no tenien massa... Tenien molts déus,
no sols tenien un déu. Sí.
I especialment
destacar que el cultiu
d'Alemanya va començar a aquella època
i, sobretot, a la zona del Rhin
i al Mussela.
Però no és fins a l'edat mitjana
que, amb els monestirs
i les ordres religioses, com
els manedectings i els cisterencs,
que es va perfeccionar la viticultura,
establint algunes de les parcel·les
més històriques d'avui en dia.
O sigui, aquelles, doncs,
es treu als millors raïms
i pagant aquelles ampolles
tan, tan, tan cares.
Perquè a Alemanya hi ha
algunes ampolles de molt prestigi.
Al segle XIX,
perquè en fem una idea
del prestigi que ha tingut
Alemanya en el món del vi,
el Rhin del Rhin Gau
i del Mussela,
sobretot del Mussela,
eren els més cars.
Més cars que a Bordeós.
Que els vins de Bordeós.
Perdoneu, que he dit malament.
Els dos noms en alemany
i el de francès.
Haig de millorar
les lingües estrangeres.
T'haig de dir una cosa.
Això de Rhin
que a molts de nosaltres
ens sonarà,
és un vinazo, no?
Quan jo veig Riesling
en una ampolla de vi,
jo sempre...
Vinazo?
Sí, no sé,
a mi em sembla
que és un bon vi, no?
O què?
Això depèn.
Hi ha molts Rieslings.
Hi ha Rieslings
que són joves
per prendre-les en fred
i ja està.
Hi ha alguns Rieslings
que són molt buscats
al mercat
i que poden costar
molts, molts, molts diners
i són per prendre-los
en moments
que han de ser
molt exclusius,
moments molt exclusius.
i no és un valor segur
el Riesling.
O sigui,
pot dependre
del que t'ho busquis.
Si busques un Riesling
més jove,
més fàcil,
doncs potser
hi ha algunes marques
que t'ho permetran.
També hi ha alguns
que veurem
que són
uns Rieslings
totalment diferents
allò que pensem
que és el Riesling.
molt bé.
Interessant apunt.
Estàvem parlant
d'aquests inicis,
d'aquest cultiu
de la vinya alemanya
que remunta
cap a l'època romana.
Hem comentat també
de les zones,
la zona del Rhin
i del Musella.
I ara estàvem
destacant
els Rieslings
que va haver un moment
que aquests Rieslings
eren més cars inclús
que els vins de Bordeus.
Sí, exactament.
I ara ens remuntem
al segle XX
perquè també comporta
molts desafiaments
el segle XX.
El segle XX,
a principis del segle XX
com crec que la majoria
sabrem
si hem fet història
a l'escola.
No sé,
Dani i tu vas fer història
a l'escola.
Sí, sí, sí.
Què va passar a Alemanya?
Va haver una guerra.
Bueno,
van haver-hi dos.
Un parell.
Un parell.
Una potser va...
Bé, és que les dues
van afectar molt.
Una va impactar molt
socioeconòmicament parlant
perquè també va ser
el desencadenant
del segon, no?
Sí, sí, sí.
Sí, exactament.
O sigui,
això també va fer
molt de mal
a la indústria vitivinícola
i va fer que
es deixés una mica
de cara a banda
i que es perdés
aquesta essència
d'aquests vins
de Riesling
del Musella
com hem comentat
també perdessin
aquest valor, no?
Perquè quan les coses fallen
cau tot en picat.
I a més amb la crisi
inflacionària
que es va sometre
a Alemanya
en aquella època
als anys 20.
Bé,
doncs seria una mica, no?
La punt històric.
La punt històric
sense ser historiador.
I destacant també
que en les últimes dècades
sí que s'ha vist
un renaixement
bastant espectacular, no?
Vull dir que
d'alguna manera
ha tornat a ser
el que era abans, no?
Ha tornat,
ha agafat
molta empenta
i si busques
els vins alemanys
que són cotitzats
i 100%
trobaràs alguns
Rieslings
que són
molt, molt, molt cars.
No sé si dir-te
ara de memòria
si alguns són
més cars
que aquests vins
francesos
grans crus
que són
vins
molt cotitzats
però
potser sí,
potser sí que en trobaríem.
Ara no recordo
preus de memòria
però
n'hi ha vins
que poden arribar
perfectament
als 10.000 euros.
Carai,
carai,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Vinga,
marxem ara
a les regions
vitivinícules
principals
i també
el seu clima.
Quines són
aquestes zones
importants, Jordi?
Primer destacar
una que ja han comentat
que és la
Mussel
o Vall d'Almussela
com li volem dir
i és una de les zones
més antigues
i més icòniques.
Té unes pendents
vertiginoses
la qual
la fan
una viticultura
heroica
sobre
el riu
Mussela
que dona nom
a
aquesta
denominació
d'origen.
El raïm
Estrella
és el
Riesling
com tots
el coneixeu
una varietat
molt aromàtica
que en aquesta zona
fa vins elegants
lleugers
amb acidesa
molt viva
i amb uns tocs
minerals
del terrer
de la zona.
Una altra zona
que tenim aquí
és la
Riengau
potser no tant
coneguda
però
està
a la riba
dreta
del riu
Rien
aquest riu
sí que és conegut.
Té un clima
moderat
són els calcàris
i pissarrosos
i els Rieslings
són algú
més estructurats
que en la zona
Almussela
i sovint
són vins
més secs.
Després
la tercera
que n'he triat
és la zona
de
Fals
P
F
A
L
Z
Nosaltres l'altre dia
vam estar
Fals 7
i això és
Fals.
Sí, sí, sí.
No sé si es diu
així
no sé
alemany
ho estic
dir malament
però
probablement
però
ho he
deletrejat
per si
hi ha algú
que sap
d'alemany.
És la zona
més càlida
i seca
i hi ha
una gran diversitat
de varietats.
Tenim
el Riesling
el Pinot Noir
que en alemany
es diu
Sparburgunder
S'ho estan posant
difícil avui, eh?
Sí, no, no
la pronunciació
és molt difícil
i el Pinot
blanc
i també tenim
alguns vins
més moderns
i en cos.
Després
tindríem
la regió
de Franken
que és coneguda
pels seus vins
blancs
secs
i l'ús
del
Boxbeutel
que és una
ampolla
plana.
També
destaquem
la varietat
destacada
que és
el Silvaner
i per últim
tenim
Baden
que queda
al sud
de la frontera
en Suïssa
i França
que això també
és un incentiu
de quedar
cap al sud
de la frontera
perquè sempre
hi hagi
un intercanvi
de cara
de les regions
culturalment
les varietats
i a vegades
crea algunes
confusions
entre
d'on és
aquesta varietat
d'on és
l'altra
i tenim aquí
un clima
més càlid
que és més
perfecte
per a
raïms negres
com
el
Sparburgunder
que és
el Pinot Noir
ho intento dir
eh?
No, no
t'estàs en
sortint prou bé
jo ho intento
jo crec que t'estàs en
sortint prou bé
i mira que t'ho estan
posant difícil
potser amb una copeta
de vi et sortiria
millor
però clar
aquests alemanys
uff
sí, sí, sí, sí
tenen uns noms
i unes coses
que déu-n'hi-do
que déu-n'hi-do
vinga va
marxem a les varietats
principals
i els estils de vins
perquè clar
avui
en aquest viatge
que estem fent
a Alemanya
doncs
hem de destacar
també
quins raïms
són els protagonistes
del vi
alemany
les blanques
són el 65%
de la producció
i hem de destacar
la reina
que la reina
qui és?
la reina?
el Riesling?
no
sí, el Riesling
és el Riesling
ho pots dir amb autoritat
sí, home
és que ho he dit
amb la boqueta petita
perquè dic
aviam si l'estaré liant
saps?
el Riesling és la reina
exacte
és la reina
i és capaç
de fer vins secs
fins a dolços
de llarca
i també vins
de llarg
envelliment
o sigui
és polivalent
o sigui
val per tot
el Riesling
després tindríem
el Müller Turgau
que és una varietat
més aromàtica
bueno
és aromàtica
com el Riesling
és fresca
però es fa
aquí
he trobat
per alguns vins
més fàcils de veure
no
potser no és tan polivalent
com el Riesling
també tindríem
la Silvaner
la Pinot Plank
i la Kevustraminer
aquesta ja
la sé dir
perquè l'he tocat
diversos cops
però
si hagués de
deletrejar-la una mica
com les altres
que no les conec
tindríem un problema
té un nom bastant estrany
ja
després anem a
bueno
anirem a les varietats negres
que tenim
l'Espat Burgunder
que és el Pinot Noir
i és una varietat
refinada
elegant
i en creixent
popularitat
el Dörfenler
el Portuguesen
i el Trönglinger
serien les
que els hi segueixen
i els estils
de vins
habituals
que es fan
tant en les varietats
blanques
com en les varietats
negres
són
el sec
el bissec
que ja se li diu
Tröngen
el mig sec
que se li diu
Half-Glocken
el dolç
que se li diu
Lichblick
o Fructit
l'escomós
que se li diu
sec
especialment
es fa
amb Riesling
i també
els famosíssims
vins dolços
naturals
ok
molt bé
bé
més o menys
completet
completet
aquí la informació
sí sí
molt molt
interessant
em quedo molt
amb això
amb el que comentaves
d'aquests estils
de vins
aquests vins
dolços naturals
aquests escumosos
tot això
que podem
trobar
en aquests estils
del vi
alemany
perquè
realment
moltes vegades
ens quedem
amb els raïms
amb aquest Riesling
amb el Müller
amb tot
en el cas
dels negres
també has mencionat
alguns que
ens poden ressonar
però clar
també tenir clar
el tipus
i l'estil
de vi
que es consumeix
i que també
es comercialitza
doncs també
ens dona una idea
de cap on pot tirar
la cosa
tenint en compte
també
que Alemanya
és gran exportador
i gran fabricant
de cerveses
que d'alguna manera
també m'imagino
que deuen fer
la competència
sí
bueno
són
com dir-ho
són sectors
diferents
que jo no crec
que es mengin
un a l'altre
perquè la concepció
de com es pren
un o on es pren
l'altre
amb el temps
ha fet que sigui
una cosa diferent
perquè el vi
ja no és tant
una cosa del poble
sinó a vegades
és una mica
elitista
no?
depèn de quin vi
no?
però
a vegades
la cervesa
sol ser
una cosa més rutinària
més de dia a dia
per les persones
en els bars
sobretot aquí
i el vi
queda com
en aquell moment
especial
doncs
obrim
aquella ampolla
de vi
i jo crec
que això
és bo
per donar-li
més valor
a la beguda
i que la gent
gasti més
en aquella beguda
és curiós
perquè potser
fa 100 anys
o 150 anys
aquesta visió
era impensable
perquè el vi
de taula
que s'ha dit popularment
era el que
regnava també
els dinars
els sopars
les cases de pagès
és el que tenien
tenien abans vi
que serveix
per exemple
sí, sí
i sense ampolla
a granel
i ja està
sí, sí
la puta de vi
allà
al pati
o on fos
tenien la bota
i anaven fent
canvien
canvien les coses
s'adapten als nous temps
i al final
les coses
que són tan històriques
com seria el vi
o la cervesa
no moren
l'únic que van canviant
relativament al temps
i n'hi ha països
que sempre han sigut
més cervesers
com Alemanya
o els països nòrdics
per posar-te un exemple
i ara
potser els països nòrdics
es consumeix més vi
que aquí a Espanya
no sé
quina seria
la comparatòria
però sé que els països nòrdics
consumeixen bastant vi
i bastant vi
i back in box
doncs mira
també és un apunt
interessant
marxem a fer també
un apunt musical
si et sembla
perquè avui es portes
una cançó
oi?
sí
avui deixarem córrer
uns globus
i que passin pels murs
doncs vinga
que volin

m'encanta
que és la dinàmica
que ha agafat la secció
ara de cop i volta
que des de fa unes setmanes
també ens acompanyes
ens marides

el programa
ostres
aquí la gent se m'adorn
totalment
doncs vinga
seguim amb més qüestions
perquè encara ens queda
una estoneta de programa
i volíem comentar
també cosetes
com per exemple
l'ice wine
versus vins dolços
quina és la diferència?
aquesta és la pregunta
i esperem també
que ens la respongués
vale
no és molt difícil
l'ice wine
s'elabora a partir
de raïms congelats
naturalment a la vinya
degut al clima
que n'hi ha
en algun espat d'Alemanya
no es pot fer
a totes les espats
però n'hi ha algun espat
que ens permeten
fer aquest tipus
d'elaboració
i estan collits
a mà
a menys 7 graus
o menys
i el que fa
bàsicament
quan el raïm
està a aquesta temperatura
el sucre
quan es congela
el sucre
es concentra encara més
es perd l'aigua
l'aigua
també dona
la pèrdua d'aigua
també dona pas
a una major oxidesa
i no hi ha cap mena
de pudrerura noble
o sigui
que no seria un vi
molt semblant
al de potritris cinea
saps?
el de la pudrerura
d'embotitis cinea
que són a vegades
vins
amb més concentració
i intensitat
si no
són vins més frescos
i amb una acidesa
vibran
que congenia molt bé
amb aquesta part dolça
que li dona
aquesta concentració
de sucres
en comparació
tenim els vins
dosos tradicionals
que també es fan
a Alemanya
que sovint són
elaborats
en la botitis cinea
que és la pudrerura
noble
com els
berener saulasse
i els
troqueberener saulasse
molt més densos
i malosos
bueno
que
avui t'enduràs
t'enduràs com a mínim
una diplomatura
de
no sé
de B1
de B1
d'alemany
com a mínim
no sé
però és que
és difícil
és difícil
ho posen
i tant que ho és
i tant que ho és
però interessant
perquè clar
per exemple
l'Ice Wine
ha sortit
alguna vegada
en alguna cata
de vins que he fet
s'ha parlat
dels Ice Wine
i em sembla
una dinàmica
de l'Auraví
molt curiosa
perquè com deia
són aquests raïms
congelats
naturalment a la vinya
i a partir d'aquí
doncs fan un vi
és curiosíssim
i descarten
molta acollita
i per això
són preus més alts
no són vins
exclusius
són vins exclusius
perquè
al final
amb aquesta manera
de fer
estem descartant
molt de raïm
perquè n'hi haurà
ocells que ja es menjaran
aquest fruit
també n'hi haurà
raïms que
no els facilitaran
aquesta producció
i els haurem de descartar
i estem deixant
temps i temps
i això mereix
una supervisió espacial
per fer aquests vins
i per això
paguem més
He sentit a dir
que a Alemanya
es fa molt vi blanc
sec de qualitat
canviant una mica
de tema
i parlant
d'aquest vi blanc
sec alemany
m'agradaria
que em resolguessis
aquest dubte
és cert això?
Sí
també es fa
vi sec
de molta qualitat
perquè a vegades
s'acostumen
a trobar-los
als reslings
aquests
semidolsos
o dolços
doncs també els trobem
secs
que es diuen
troquen
com hem dit abans
ara ho he dit
alguna cosa millor
i han guanyat
molt de terreny
a més també
estan destacats
varietats
com el
Weibenbruggen
que és el pinot blanc
o el
Gravenguggen
la clau és cridar
una mica tona
exacte
ara ho he pillat
una mica més
en comptes
d'anar tan lent
i fan servir
fermentacions
parcials
amb bota
i amb això
generen
uns estils
més gastronòmics
per acompanyar-los
amb menjars
i donar
un toc
més exclusiu
són vins
molt gastronòmics
elegants
i longeus
que ens duren bastant
no són vins joves
són vins
que els podem tenir
més anys
a casa
no els hem de prendre
el mateix any
que el comprem
o sigui
poden esperar
i estan guanyant
en mercats internacionals
hi ha alguns
són sellers molt top
com Keller
Dunoff
Whitman
Dr. Lussen
i són
veritables
referents mondials
que bé
interessant també
aquest apunt
que fèiem
doncs
dels vins
secs
blancs
a Alemanya
que també tenen cabuda
i també tenen cabuda
les activitats
no turístiques
és un espai
que també es va consolidant
al llarg del programa
que és que
quan acabem de parlar
d'aquesta regió
vitivinícola
doncs
acabem
amb aquestes activitats
avui on marxem
a fer
no turisme
mira
avui
anireu a Alemanya
però no anireu
a Berlín
ni al mur
de Berlín
com us podíeu imaginar
seria
lo típic
no?
sí
o anar al búnker
on el Hitler
es va suïcidar
això són
les coses típiques
no?
i la gent
es fa una foto
ella
no
mira
aneu
per creuer
pel riu
Mussela
i així
us deixareu
sempre
temes bèl·lics
i d'ajuntar
Alemanya
amb
guerres
i recorrereu
vinyes
verticals
mentre
tasteu
el
Riesling
i esteu a bord
d'un vaixell
i esteu tranquilment
per allà
veient el paisatge
no?
s'ha acabat
sempre aquesta
Alemanya bèl·lica
podeu veure
els seus paisatges
clar que sí
i també farem
camins de vi
per
ringueu
i falls
amb paisatges
de monestirs
i sellers tradicionals
d'Alemanya
que això
també és enriquidor
no?
veure una mica
la cultura
que trobem
en aquest país
també
bueno
per als més atrevits
si voleu treballar
de manera gratuïta
podeu fer una
parema
participativa
això no era alemany
això era català
participativa
això no cal que ho cridis
avui estic una mica
una mica despistat
si et serveix de consol
jo no porto les ulleres
avui
i m'està costant una mica
veure el monitor
m'he hagut de fer la pantalla
així de gran
perquè si no em costava
veure les lletres
això és el que depenem
de les ulleres
però tu sí que les portes
o sigui que no tens excusa
estan una mica brutes
jo crec que és l'excusa
dèiem
verema participativa
molts sellers ofereixen
aquesta opció també
sí
bueno
podeu anar allà
treballar una mica de gratis
i
també tenim els castells
entre vinyes
que
el castell de Disney
diria que no està entre vinyes
però bueno
també el podeu visitar
perquè és molt bonic
el que es passa
al Disney
hi ha regions
com
Musella
on pots dormir
en els castells
amb el celler propi
o sigui
les parelles
és bastant xulo
i bueno
es poden fer també
marietges en cuina local
que n'hi ha
el sau crut
o
també xucruts
formatges
peix del rin
al final tenen un riu
al final
hi ha que treure el profit
d'aquest riu
i ja
deuen haver-hi els seus peixos
que
que deuen estar tan bé bé
no tan bé com els nostres
però bueno
exacte
l'oferta gastronòmica
a Alemanya
deu ser interessant
home
un bon vinet
amb un Frankfurt
jo sóc senzill
eh
amb un Frankfurt
amb una Cervela
amb una Cervela
jo crec que això és més invent nostre
la Cervela
que una altra cosa
però bueno
no ho sé
no ho sé
ja arriba un punt ja
que fem cada cosa
però bé
per això tampoc cal anar molt lluny
podem anar al Frankfurt
Pedralbes
i gaudir d'un bon Frankfurt
de tota la vida
i ja està
Jordi amic
gràcies per venir al programa
hem après molt
qui diria
que Alemanya
donaria tant de sí
i també
ens faria riure tant
amb aquests noms
tan extravagants
i tan curiosos
sí sí
dona molt de sí
la podria haver
haver tret més suc
però bueno
ens hem quedat amb això
sempre podem deixar-ho
per un segon capítol
de Vins Alemanys
exacte
ahí lo dejo
ahí lo dejo
bueno
Jordi una abraçada
cuida't
que vagi bé
la setmana que ve
adeu
un minut i escaig
per arribar a les 6 de la tarda
seguim el refugi
al magazín de tardes
d'aquesta casa
avui a la segona hora
ens espera
una bona tertúlia
amb l'Américo
a l'espai de cultura
pop i videojocs
i a la segona hora també
però per acabar-la
tenim una entrevista
amb en José Antonio Montiagudo
parlarem
de serveis socials
i de la gent gran
fins ara vinga
us deixem
amb els bolletins informatius
de la 6
a la segona
a la segona
a la segona
un general
de fliegerstaffel
hinterher
alarm
to give
an
wenn
so
fair
dabei
waren
dort
am
horizont
99
Luftballon
99
Düsenflieger
jeder
war
ein
großer
Krieger
hielten
sich
für
el refugi
el magazin de tardes
de ràdio d'Esvern
Catalunya ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Sarge Molero
la patronal de la petita i mitjana empresa
la PIMEC referma el seu rebuig frontal a la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja proposada pel govern espanyol i els sindicats
una proposta que també compta també compta amb l'oposició de la patronal COE
el president de PIMEC Antoni Canyet ha dit davant de l'assemblea general ordinària de l'entitat
que aquest resultat
que aquest resultat és fruit del fracàs del fracària de la tramitació parlamentària
i tenim por que quan entra en el Congrés un cavall en un tràmit parlamentari pot sortir un camell
La proposta que n'hi ha sobre la reducció de les 37 hores i mitja és absolutament inassumible
de portar-se a terme la proposició tal com la planteja el govern seria nefast sobretot per les petites empreses
i sobretot en alguns sectors i d'algunes determinades dimensions d'empresa
Canyete també ha mostrat l'oposició de PIMEC a l'op hostil del BBPA sobre el banc Sabadell
Preveu conseqüències nefastes per als autònoms i les PIMES perquè creu que es restringiria l'accés al finançament
i es posaria en condicions de competència que generaria problemes de competitivitat a les empreses
Més notícies Marta Cristian
El govern espanyol portarà als tribunals la filtració dels missatges del president Pedro Sánchez
si no s'obre una investigació d'ofici
L'executiu espera que sigui la justícia qui mogui fitxa de forma immediata
per saber qui hi ha al darrere de la difusió de les converses entre Sánchez i l'exministre José Luis Ábalos
Madrid, Albert Prat
El ministre Félix Bolaños ha pressionat perquè la justícia s'afanyi a esbrinar
qui ha estat l'autor d'aquestes filtracions i si no ja ha anunciat que serà el govern qui denunciarà el cas
Vamos a esperar que se abra esa investigación judicial
Quedamos por hecho y en el caso de que no se abriera en un periodo razonable
iniciaríamos las acciones que también permita a mí que nos reservemos en este momento
qué acciones concretas serían
Queremos llegar hasta el final
Queremos conocer todo de la filtración
En l'última entrega d'aquestes converses que publica avui el diari El Mundo
s'hi pot llegir un missatge del president titllant de pàjara la ministra de Defensa
Margarita Robles aquest migdia no ha volgut fer-ne sac
L'Ajuntament de Barcelona remodela i amplia l'illa de Vianants de Sant Antoni
Hi haurà més arbres, s'abandona la senyalització de colors a terra
i els vianants i els vehicles estaran al mateix nivell sense vorera
Barcelona, Miquel Jarque
Bona tarda
L'Ajuntament vol superar el que es va anomenar urbanisme tàctic
i consolidar la pacificació d'aquesta zona de l'Eixample
que ocupa gairebé 23.000 metres quadrats als carrers Comte-Burrell
entre Manso i Paral·lel
i el carrer Parlament entre Ronda Sant Pau i Viladumat
i també el carrer Aldana
La diferència més clara amb l'actual configuració serà una nova línia d'arbres
Laia Bonet és la primera tinenta d'alcalde de Barcelona
L'avantprojecta incorpora una priorització dels arbres als carrers
i sobretot perquè els perterres que necessiten molt més sol
els prioritzarem a la plaça, aquí on som, a la Cruella de Comte-Burrell en Parlament
i en els carrers hi col·locarem una segona fila d'arbres
a la part assolellada de cada un dels carrers
Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Barcelona
El fabricant d'automòbil japonès Nissan ha tingut pèrdues històriques
de més de 4.000 milions d'euros
arran de la davallada de les vendes i l'increment de costos
Per redreçar la situació, tancarà 7 de les 17 plantes de producció
que té arreu del món
i eliminarà 20.000 llocs de treball
el 15% de la plantilla fins al 2027
A Espanya, la companyia té dues plantes
una a Àvila i una altra a Cantàbria
però encara no ha concretat quines fàbriques tancarà
Amb aquestes i altres mesures
espera aconseguir un estalvi de 3.000 milions d'euros
El president de la companyia, Ivan Espinosa
ha defensat que la reducció de la plantilla
és necessària per garantir el futur de l'empresa
Encara que aquesta decisió és essencial
per millorar l'eficiència operativa
i garantir la sostenibilitat a llarg termini
donarem el suport necessari als treballadors afectats
durant la transició
A més d'aquesta reducció de plantilla
ens centrarem a disminuir els costos laborals
ampliar els serveis compartits
i aconseguir una millor eficiència comercial
I t'arriben els esports amb Xavier i Mamí
D'aquí poc menys d'una hora
el Girona obre la 36ena jornada de Lliga
visitant el camp del Cuer, el Valladolid
Els blanc i vermells faran un pas important
per aconseguir la salvació
si sumen els 3 punts
Des de Valladolid
el nostre company Xavi Soler ja té l'11
amb el qual surt avui Mitchell
Bona tarda, Xavi
Bona tarda, amb 4 canvis respecte a l'11
que va alinear el dia de la derrota del Vilarreal
amb Gazzani a la porteria
Arnau, David López, Juan, Peiblin en defensa
Oriol Romeu i Artur
el doble pivot
amb Siankov i Asprilla a les bandes
Porto el mig a punta
i Abel Ruiz en punta
Segurament la novetat més destacada
és la presència d'Abel en punta
en el lloc de Cristian Astuani
Recordeu, aquest partit començarà a partir de les 7
Xavi Soler, Catalunya, Ràdio Estadi
José Zorrilla
Gràcies, Xavi
També avui a primera
Reial Societat Celta
i Sevilla
Les Palmes
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
Us informa Mariona Salas Vilanova
Sant Just d'Esvern ja gaudeix de la nova edició de les Terrasses Musicals
Una iniciativa impulsada per l'Ajuntament
que porta música en directe als establiments del municipi
durant els caps de setmana de maig i juny
La temporada va arrencar el divendres 9 de maig
amb concerts a Food i Sant Just
seguit de les actuacions del dissabte 10
a Mile Monkey Burger i al Sant Borant
i la del diumenge 11 al Bar La Nata
Totes les propostes són acústiques i de petit format
Les pròximes actuacions tindran lloc en establiments
com el toc personal, el vinal, el binomi
la picoteca, a Sant Just Pà del Club
o a la Trinis Cafè Bistró
La música s'oferirà tant en horari de vermut
com a la tarda i el vespre
amb l'objectiu de dinamitzar l'activitat cultural i comercial de Sant Just
en un ambient proper i a l'aire lliure
La CEA s'organitza aquest dimecres 14 de maig
la projecció del documental
La Força dels Alps Julians
La cita serà a les 7 del vespre
a la Sala del Cinquantenari
i l'entrada és gratuïta
El treball, dirigit per Xavier Verdagí
presenta en format novel·lat
la recerca simbòlica de la força
a través d'una travessa pels cims dels Alps Julians
a Eslovènia
El relat s'inspira en una sortida real
protagonitzada per membres i amics de la CEA
durant l'estiu del 2023
La proposta forma part del cicle
de Taneus Visuals
i busca posar en valor l'experiència excursionista
la connexió amb la natura
i l'esperit de superació col·lectiva
Aquest dissabte 17 de maig
arriba la tercera edició
de la Cerca Vila Cultural de Sant Just
una iniciativa organitzada
per l'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King
L'activitat començarà a les 5 de la tarda
a la plaça Jacint Verdaguer
i recorrerà diversos carrers pel poble
com Carles, Mercader, Bonavista, Badó
Josep Ansem-Claver, El Parador, Font i Arate
La Cerca Vila comptarà amb la participació
de diverses entitats de cultura popular
com la Colla Gegantera de Sant Just
l'Esbart, Vandandarà, els Castellers de Sant Feliu
els Bastoners de Venturell
i els Trabucaires d'Esplugues
que oferiran actuacions al llarg del recorregut
Els infants i joves de l'agrupament
també oferiran alguns valls
La festa es tancarà a partir de les 7 de la tarda
a l'esplanada del Casal de Joves
amb el Casal Fest
que inclourà música i sopar
a càrrec de l'entitat, el CUP
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
als butlletins horaris i a l'informatiu complet
Fins ara!
El refugi del cinèfil
Benvinguts al refugi del cinèfil
la secció on recuperem pel·lícules clàssiques
i excepcionals
que han deixat emprinta en la història del cinema
Avui ens endinsem
en una aventura plena de misteri
humor i amistat
Avui parlem dels gunis
Estrenada el 1985
i dirigida per Richard Donner
Els gunis és una pel·lícula
que ha marcat generacions senceres
Amb un guió escrit per Chris Columbus
i basada en una història original
d'Steven Spielberg
Aquest clàssic familiar ens transporta
a un viatge ple de tresors amagats
i perills inesperats
L'acció ens porta a Astòria, Oregón
on un grup de nens
coneguts com els gunis
descobreixen un antic mapa del tresor
al soterrani
d'un dels seus membres
Amb la seva barriada en perill
de ser destruïda
per uns especuladors immobiliaris
decideixen seguir
les pistes del mapa
i trobar el legendari tresor
del pirata Willy Alborny
per salvar les seves cases
I és que el camí no serà gens fàcil
Hauran d'esquivar trampes mortals
resoldre enigmes
i fugir de la perillosa família frateli
que també va al darrere del tresor
I és que un dels grans encerts dels gunis
és el seu repartiment jove
format per actors
que desprenen carisma i energia
com per exemple
encarnant el personatge de Mikey
tenim en Sid Astin
el líder del grup
ple d'imaginació i valentia
o el brat
interpretat per Josh Brolin
el germà gran del Mikey
que és responsable
però amb un punt rebel
Per què és una pel·lícula tan icònica?
Aquesta pregunta
tots els cinèfils ens l'hem fet mil vegades
l'esperit d'aventura
l'amistat i la infància
i tots aquests conceptes
doncs fan que la pel·lícula sigui única
però és que realment és un homenatge
a les aventures clàssiques
amb enigmes, tresors i acció trepidant
també retrata de manera fidedigna
l'amistat infantil
i la il·lusió de viure una gran aventura
i té escenes memorables
des del truffle shuffle
del Chung
en la versió original
fins a l'escena final
amb el vaixell pirata
la pel·lícula està plena
de moments inoblidables
També destaca la banda sonora
llegendària
amb la cançó de Goonies
Gottenock
de Cindy Lauper
que també és una de les cançons
icòniques dels 80
Sentim ara
un fragment
del tràiler
dels Goonies
que per mi és
una peça
doncs meravellosa
del cinema
i que ara
doncs podrem sentir
un petit tastet
que es esto
si encara no l'eu vista
o si voleu reviure
una de les millors aventures
del cinema dels 80
els Goonies
és una aposta segura
una pel·lícula
que ens recorda
que la infància
és un tresor
en si mateixa
i això és tot per avui
al refugi del cinèfil
ens retrobem
a la pròxima edició
amb una nova pel·lícula
per descobrir
fins aviat cinèfils


a la pròxima edició
a la pròxima edició
a la pròxima edició
a la pròxima edició
a la pròxima edició
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després dels botlletins informatius de Catalunya, Ràdio i Ràdio d'Esvern, tornem a estar aquí a la segona hora del Magassin de Tardes d'aquesta casa.
Nosaltres encantadíssims d'acompanyar-vos una tarda més al 98.ufm i com sempre ens agrada donar la benvinguda als nostres col·laboradors i col·laboradores.
Avui parlem de videojocs i ho fem amb l'Américo.
Américo, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Dani, què tal? Com estem?
Quant de temps, mare meva!
Quant de temps, eh? Sembla que fas ja...
Des de l'any passat, potser?
Gairebé, gairebé, gairebé, sí, sí. Han passat moltes setmanes perquè hem tingut també un canvi.
Ara et sentirem els dimarts, abans et sentíem els dimecres, ara fem aquest canvi de dia,
però nosaltres contents que puguem mantenir-te la nostra craella perquè ens agrada molt parlar amb tu
i també, doncs, que puguem fer patalà de xerrada sobre videojocs, que és el que venimos.
Sí, superguai.
Últimament hem fet aquest canvi de dia, bueno, per qüestions meves d'horari em va millor els dimarts,
però, bueno, jo crec que la gent que ens escoltava...
Jo crec que la gent que ens escolta són tan... són seguidors tan ferms que s'han enterat ja sense necessitat que ho diguéssim a xarxes ni res,
que han dit, ja ho tinc la vibració, que l'Américo ara sortia els dimarts.
Exacte.
O sigui, que això... Havia pensat, Dani, fixa't, o sigui, saps que jo sempre et porto un tema per parlar de videojocs,
hi ha molts temes que es poden relacionar amb els videojocs i sempre tindrem xerrades molt interessants,
però jo he pensat que una cosa que podem fer ara, una dinàmica, aprofitar en aquest canvi de dia, no?,
m'he posat creatiu avui mentre venia cap aquí i he pensat, o sigui, podria fer la cosa de,
abans de començar amb el tema de la setmana, preguntar-li al Dani, i que sigui com la meva pregunta recorrent de totes les accions,
si has jugat alguna cosa en aquest temps, o que és l'últim que has jugat, o alguna cosa així.
Segurament em diràs, el Fortnite a la Switch, i jo estaré encantat, perquè el Fortnite mola molt,
però així també t'obligo a variar una mica, ni que sigui per la pressió social.
T'haig de dir que fa dies que no jugo res, d'acord?
Que he estat uns dies bastant desconectat, però durant la Setmana Santa, que ja cau lluny,
perquè ja fa gairebé tres setmanes de les vacances de Setmana Santa,
bueno, gairebé no, fa tres setmanes o quatre ja,
vaig estar jugant al Mario Bros, el típic, el de saltar i el d'aquestes coses,
i, home, em va reconectar molt amb la meva infància, no?,
el fet aquest de jugar al Mario, que amb totes les seves modalitats,
doncs, esdevé un joc d'aquells per passar l'estona i per no cansar-te.
Però quin Mario? El primer de tots? El del 90 i...
No, no, no, el de la Nintendo Switch, però no em facis dir el nom, perquè no me'n recordo.
Super Mario Wonder, potser.
El Wonder no, l'altre.
L'altre, l'Odyssey.
No ho sé.
És en tres dimensions, bueno, està bé.
Pot ser, pot ser.
Està bé, està bé, està bé.
No me'n recordo, és dolentíssim.
Deures pel pròxim dia, em recordo el nom, està perfecte.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Furtaré a la Nintendo i et diré, mira, és aquest, he jugat aquest.
Com les partides en directe, està guai.
Bueno, després d'aquesta pillada, anem a començar la secció, Américo.
Sí, clar, i tant que sí.
Doncs mira, avui, a mi normalment m'agrada portar coses que estiguin una mica relacionades
amb l'actualitat del món dels videojocs.
Mira, a veure què és el que ha passat últimament, no?
I, doncs, una notícia, portar-la, transformar-la una mica i fer com treure d'aquí un tema
per debatre o, com a mínim, per parlar una miqueta.
Què passa?
Aquests dies he estat una mica desconnectat perquè, bueno, doncs perquè la vida m'ha atropellat
una mica.
Llavors he tirat un dels meus temes de calaix, no?
Que sempre estic aquí com mig preparats, que són una mica temporals, però que, doncs,
sempre funcionen també perquè són interessants.
I avui el que farem serà parlar d'un gènere, un gènere de videojocs que és especialment
interessant, que a mi m'agrada molt i que trobo que dóna molt per parlar, que són
els walking simulators.
Simuladors de caminar, diguem-ho en català.
Walking simulator.
Exacte.
Llavors, primer de tot, tu saps alguna cosa d'aquests jocs, Dani?
Ho havia sentit mai?
Gens absolut.
No, saps algun joc que potser que pertany a aquest gènere, no?
Sí, no ho sé, jo, clar, el primer que em va venir al cap és el que estem escoltant
ara a la banda sonora, Sims, però no sé si hi té a veure, eh?
Però, clar, com que Sims són humans i caminen, walking simulator, no sé, també com que fan
una mica la vida humana, no? Es construeixen la seva caseta, fan les seves coses, vull
dir, no sé, venia a pensar una mica això, no?
amb un simulador de la vida real, però no sé si va per aquí la cosa.
Vale, no va exactament per aquí, però fixa't, és un tren de pensament que jo crec que
funciona bastant bé per entendre una mica què són aquests jocs i sobretot d'on
ve el seu nom. Mira, jo et poso en situació. Els walking simulator són un tipus de videojocs
que normalment tenen un pes narratiu molt important, expliquen una història, al final
és com el seu objectiu principal, i per fer-ho utilitzen mecàniques normalment senzilles.
principalment la més comuna és el fet de caminar, no? És un walking simulator perquè
és un joc que tracta de caminar i, per tant, explorar un escenari, no? Moure's per aquí,
moure's per allà, anar d'alguna manera interactuant una miqueta amb el que ens trobem
en aquests espais i a través d'aquesta navegació, aquesta interacció, descobrir, doncs,
una història, una història que es pot explicar de manera emergent, no? És una narrativa que pot
estar dins del propi escenari o, doncs, pot haver-hi un narrador que ens va explicar la
història també a mesura que explorem. Llavors, els sims potser no serien un joc molt de walking simulator
perquè els sims tenen moltes mecàniques, no? Tenen la cosa de fer-te un personatge,
la cosa de controlar les barretes, no? A veure que mengi, a veure que dormi, a veure que no es cansi,
que no sé què, que no sé quant. Tot això, totes aquestes coses que al final nosaltres hem de fer
per mediar l'acció amb el joc són el que es coneix com mecàniques. I, per exemple, doncs,
en un... per posar un exemple, no? Un que tothom podra entendre. En el Mario, el que deies,
la mecànica principal, quina és? Doncs saltar, no? Per tal de comunicar-nos amb l'escenari,
nosaltres saltem. Podem saltar obstacles, podem saltar a sobre d'enemics, podem, bueno,
doncs, fer una sèrie de coses que totes, o la majoria de coses, ja dic, s'interpreten a través del salt.
I en els walking simulator la mecànica principal és aquest fet de caminar,
de desplaçar-se per l'espai. Llavors, establert ja una mica aquest marc teòric,
diguem, aquesta definició una miqueta allargada, crec que és interessant,
quan parlem dels walking simulator, establir d'on ve aquest nom tan curiós, no?
La cosa és que tota la història dels walking simulator comença al voltant del 2008,
fa ja uns quants anys, quan es va publicar un joc que es diu Dear Esther,
alguna cosa així com Estimada Esther, no?
És un... aquest joc és un joc desenvolupat per un estudi que es diu The Chinese Room
i el que van fer va ser agafar un joc molt famós que es diu Half-Life 2,
la segona versió d'una saga que es diu... la segona edició, diguem,
la segona entrega d'una saga que es diu Half-Life,
i van agafar un... és a dir, van modificar una mica els escenaris,
els... bé, el joc en general i van crear el seu propi joc a través dels recursos
que tenia aquest joc inicial i van crear aquest Dear Esther.
El joc del que tracta, el Dear Esther, com dic, és d'una... d'una illa,
tu estàs en una illa, ets un personatge desconegut en principi,
i estàs en una illa i l'has d'anar explorant a mesura que escoltes per un narrador
que et va llegint unes cartes que va deixar escrites per la seva dona que va morir,
que es diu Esther, es diu Esther.
Sí.
I doncs llavors el joc tracta de descobrir aquesta història d'aquest narrador amb aquesta senyora,
per què va morir, tot això, tal i qual, la relació que tenien,
a través de caminar per l'escenari.
Hi ha diferents accions que podem fer que, diguem, activen noves narracions d'aquestes cartes
i ja està.
Això és tot el que és el joc.
No hi ha possibilitat de combatre, ni de saltar, ni de parlar amb altres personatges.
Estem sols en una illa i anem escoltant.
Aquest joc, ja dic, es va publicar en un principi, el 2008, i no va fer gaire soroll.
Però el 2012 es va com reeditar, es va treure, doncs, una miqueta més de publicitat i tal,
i aquí sí que va agafar una mica més d'atracció i aquest va ser l'autèntic desencadenant.
Quatre anys després, ja dic, el 2012, quan es va publicar, doncs la gent estava una mica més alerta
i estava una mica més a internet, les coses que es publicaven,
i això va generar dins de la comunitat de jugadors un moviment d'una certa part d'aquestes persones
que no estaven del tot a favor per motius, doncs, jo què sé, perquè de vegades la gent és així,
és així de poc comprensiva, i és el que deien, era que aquest joc no es podia considerar un videojoc,
perquè no tenia cap repte d'habilitat, només era caminar.
I com que caminar ho pot fer tothom i és una cosa molt senzilla i no hi ha res a nivell de repte,
doncs no ho consideraven un videojoc, es van posar molt en contra d'aquest tipus de jocs,
que també hi havia algun més que s'estava desenvolupant d'aquelles i estava agafant una miqueta d'atracció al gènere,
i de manera pejorativa, com per riure d'aquest tipus de jocs, els hi van dir Walking Simulator,
com per riure, d'una manera despectiva.
Carai, però al final s'ha quedat com una marca, com un segell, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, efectivament, i aquesta és com, d'alguna manera, com la segona part de la història dels Walking Simulator,
que és, doncs, més o menys a partir d'aquest 2012, 2013, 2014, fins i tot, et diria,
que és com quan va ser el moment que la gent va tenir com un odi més marcat cap a aquest gènere,
va haver-hi jocs que van continuar publicant-se d'aquest estil.
Estic pensant, per exemple, i ara parlarem una miqueta més d'ells,
però amb noms amb tant de renom, com el Go Home, per exemple,
o el Stanley Parable, que són jocs que ara mateix tenen un...
Bueno, doncs, són molt rellevants, no?, i han suposat una influència molt important
per molts creadors de videojocs.
Doncs tots aquests van sortir en aquesta època, i el que van fer va ser, d'alguna manera,
anomenar-se ells mateixos com Walking Simulator des de l'orgull, no?,
és a dir, sí, efectivament, som Walking Simulators i estem orgullosos de ser-ho,
i a través d'aquest moviment de resignificació, doncs ara, uns quants anys després,
més de 10 anys després, els Walking Simulators són un gènere consagrat,
igual que poden ser els Shooter, els Plataformes o els Metroidvania.
Curiós com un nom pejoratiu s'ha convertit en un subgènere de videojocs
centrat en l'exploració, la narrativa, l'ambientació,
més que no pas, doncs, com comentàvem, en l'acció o els reptes tradicionals
que poden ser, doncs, els combats o trencaclosques, etcètera, etcètera.
En aquest cas, el jugador acostuma a desplaçar-se a peu per escenaris molt cuidats
mentre descobreix la història mitjançant textos, àudios, interaccions amb l'entorn
o trobades amb personatges.
I una cosa que a mi em crida molt l'atenció
quan m'he documentat sobre aquest subgènere
és que un dels videojocs que ens vas estar comentant
a l'espacial de Nintendo Switch que vam fer fa uns mesos
que em va recomanar jocs de Nintendo Switch
és What Remains of Edith Finch
que és un joc que em va recomanar
i que també forma part d'aquest subgènere de Walking Simulator.
Sí, efectivament.
Just el tenia apuntat aquí per mencionar-lo una mica més endavant
però mira, ja que me'l treus, no?
però està perfecte perquè hi ha una cosa molt interessant
a mi m'agrada molt recomanar els Walking Simulator
primer perquè crec que és el fet que tinguin com aquesta barrera d'entrada tan baixa
al final el fet que no tinguin, és veritat que molts cops no tenen un repte d'habilitat
al darrere d'aquests jocs
però jo crec que això és una cosa positiva
al final el que permet és que més gent entri a jugar i disfruti de les seves històries
i per una altra banda està aquest mateix punt, el de les històries
que és el ser jocs tan basats en el fet narratiu
en explicar històries interessants
doncs també són molt guais per això
perquè no és només una cosa de matar o de disparar
o de tal, que a mi és una cosa que m'agrada molt, sincerament
vull dir, a mi no hi ha cosa que m'agradi més que agafar una escopeta
i rebentar-li el cap a un dimoni
però de vegades està guai que t'expliqui una història interessant
i quan ho fan i quan la història està ben explicada
i saps que hi ha gent aquí al darrere
que té una trajectòria com a dissenyadors narratius
i aquestes coses
doncs també és molt agradable
i llavors dir que m'agrada molt recomanar-los per això
perquè crec que són molt accessibles
molt senzills d'entrar-hi amb ells
i jo en concret vaig recomanar aquest
World Remains of Ed Finch
que recordant una mica
era aquest joc que tractava d'una noia que es diu Edith
i que arriba a la casa de la seva família
i que va descobrint a poc a poc
a mesura que l'explora
doncs la història dels seus avantpassats
i es va com d'alguna manera
doncs va connectant amb ells
i va descobrint que és el que els va passar
la maldició de la seva família
és una història molt interessant
amb uns tocs de realisme màgic
aquella casa que està en qüestió
amb creixement constant
exacte, exacte
un rotllo molt realisme màgic
com el que deia
com el que feia Gabriel García Márquez
amb Ferre Àngeles Soledad
té un estil molt similar
i molt referencial
molts cops a l'obra d'aquest escritor
i aquest era un dels que recomanava
com dic
aquest es va publicar en concret el 2017
però hi ha alguns quants
que van sortir abans
ja fa gairebé 10 anys de 2017
déu-n'hi-do
però ara ho pensava en plan
anava a dir
és dels més recents
però no tant
però sí que hi ha alguns quants
que són anteriors
que ja els he mencionat abans
però que crec que val la pena
també posar una mica l'ull
sobre d'ells
el primer jo crec que després de Dear Esther
que va fer molt de soroll
en aquest sentit
va ser
going home
o tornar a casa
direm
que és un joc que tracta precisament d'això
d'una noia
que torna de la universitat
de les vacances de la universitat
diguem
a casa seva
i es troba que no hi ha ningú
entra a casa
ella
és la típica casa dels estadounidens
que tenen com diverses plantes
i tal
i es troba que
està sola
llavors el que ha de fer
és a través d'explorar
aquest espai
és una casa que està molt ben feta
que té com
doncs
té molta personalitat
la cosa aquesta
que s'acostuma a dir
de l'escenari
és un personatge més
en aquest cas
és una cosa pràcticament literal
i llavors
a través ja dic
d'explorar aquesta casa
el que hem de fer
és descobrir
què és el que li ha passat
doncs
al pare
a la mare
i a la germana
que són les altres tres persones
que vivien en aquest allar
descobrim per tant
doncs
històries
pròpies
de com
estaven relacionades
entre elles
aquestes persones
de com es relacionaven
també amb la protagonista
de les seves històries
dels seus amors
dels seus desamors
i és molt guai
perquè
aquest joc en concret
li passa una cosa
que és que
tot i que no és un joc de por
no és un joc gens de por
i en cap moment
passa res
relacionat
amb la por
però
tenir aquests jocs
els Walking Simulator
una ambientació
tan cuidada
i tan immersiva
fins i tot
et diria
molts cops passa
que ens fiquem
tant en la història
que
que poden donar
una mica de por
no?
si tu entres
en una habitació
i estàs fosques
i no saps
exactament què ha passat
estàs com molt interessat
en descobrir
aquest misteri
tal i qual
pots arribar a sentir
una miqueta
d'aquesta por
encara que saps
que en cap moment
no sortirà cap monstre
ni res
perquè no és un joc
que tracti això
clar
doncs interessant
també a punt
ens deies
aquest és Gone Home
no?
sí exacte
un joc del 2013
Déu-n'hi-do
també han passat
uns quants anys
però com comentaves
l'explosió
d'aquest gènere
es va dur a terme
durant aquella època
2012
2013
por ahí
amb Direster
com considerat
com un dels primers
del gènere
sí efectivament
2013
ha plogut ja
un altre
que és el 2013
també
és l'altre
que mencionava
d'Stanley Parabol
la paràbola
de l'Stanley
podríem dir-li
que és un joc
que tracta
fixa't
jo crec que és un joc
que té moltes similituds
amb Gone Home
perquè també passa
tota l'estona
dins d'un edifici
però en comptes
de ser
la casa de la protagonista
és un bloc d'oficines
passa
passa dins
del lloc
on treballa l'Stanley
que és un oficinista
i que doncs
té una vida
molt rutinària
tots els dies va
al mateix
diguem
al mateix
despatx
i fa les mateixes coses
i tal i qual
i un dia
s'adona
que no hi ha ningú
a l'oficina
llavors
surt del seu despatx
i intenta descobrir
què és el que ha passat
aquest joc
el que fa
i pel que és molt recordat
és per la figura
del narrador
perquè nosaltres
el que anem fent
és seguir
el que va dient
el narrador
aquesta figura
el narrador
potser diu
doncs l'Stanley
va sortir
de la seva oficina
i nosaltres
sortim
de l'oficina
va creuar
el menjador
i creuem el menjador
i llavors
anem fent
a mesura que ens va dient
però hi ha un punt decisiu
que és
no és espolla
perquè passa els dos minuts
de joc
i és a partir d'aquí
d'on els comença a construir
realment
tot el que és el joc
que és que arribem
a una habitació
on hi ha dues portes
i el narrador
i el narrador diu
l'estat li va entrar
per la porta
de la dreta
però nosaltres
tenim la possibilitat
d'entrar
ja sigui
per la porta
de la dreta
o per la de l'esquerra
i llavors
en funció
del que fem
realment
aquest narrador
va interactuant
amb nosaltres
de sobte
es trenca
la quarta paret
i si en comptes
de passar
per la de la dreta
anem per l'esquerra
doncs ens diu
ei no no
espera
que t'has equivocat
que jo havia dit
que havies d'anar
per la dreta
i doncs a partir d'aquí
es desenvolupa
com una espècie
de ramificació
de finals
on podem treure
un munt
d'històries
que es van desenvolupant
i al final
sempre
tornem
quan arribem
a un dels molts finals
que té el joc
tornem al principi
i tornem a repetir
i la cosa
és una mica
descobrir
tots aquests finals
ocults
que té el joc
en funció
de les decisions
que prenem
i de nou
això és una cosa
que es fa
només caminant
només dirigint-nos
per les portes
i tal i qual
que és com
una qüestió
jo crec
una qüestió
de disseny
molt interessant
que al final
amb molt pocs elements
pots arribar
a fer
una experiència
molt suggerent
i molt interessant
podríem dir
que també
aquest és un dels segells
d'aquest gènere
el menys és mas
sí
sí
completament
hi ha un
ja per no ens queda
gaire de temps
però
hi ha un
ja un desenvolupó
de videojocs
molt famós
japonès
que es diu
Fumito Ueda
que va crear
d'alguna manera
va acunyar
diguem
el concepte
del disseny
per substracció
aquest senyor
el que fa
és agafar
un joc
o plantejar
un joc
diguem
quan l'està
desenvolupant
i treure
tot el que no és
imprescindible
és a dir
doncs traiem
els personatges
si els personatges
no aporten res
doncs fora
els traiem
si la interacció
amb no sé
quines coses
no aporta res
pel que jo vull explicar
ho trec
fora
pum pum pum pum pum pum
i al final
queden jocs
molt minimalistes
però que tenen
una potència
emocional
molt pura
i molt forta
jo crec que d'alguna manera
els walking simulators
podrien ser
doncs
dintre de lo
dintre de lo possible
i dintre de
vull dir
agafant això
amb les cometes
que faci falta
però són una mica
l'evolució
d'aquest concepte
fumit o ue
dels seus jocs
són
o més o menys
de la mateixa època
que estàvem parlant
o anteriors
però
però jo crec
que és una mica
agafar aquesta mateixa
filosofia de disseny
i portar-la a un altre àmbit
que seria
doncs els jocs
en primera persona
i d'exploració
doncs
si una frase
jo crec que descriu
bastant bé
aquests
videojocs
pel que hem estat
parlant
al llarg d'aquests minuts
és
la següent
camina i escolta
quan els videojocs
expliquen històries
d'alguna forma
és allò de
estar present
d'observar
allò que hi ha
i de jugar
amb allò
doncs
que et planteja
la ficció
que en aquest cas
és un videojoc
és un walking simulator
i allò
que va intentar ser
doncs
un
un adjectiu
amb mala fe
doncs
per
per intentar
descartar
aquests jocs
com a possibles
jocs comercials
al final
ha sigut una porta
doncs
com una oportunitat comercial
i en aquest cas
són els walking simulators
s'han també
guanyat un espai
de confiança
dins del sector
sí
totalment
jo crec que al final
el que tenim aquí
és una història
molt bonica
d'això
de resignificació
i de dir
agafa això
que molts potser
riuen de tu
per ser així
però fes-ho teu
fes-te fort
amb això
i senta-t'orgullós
perquè al final
el que et fa diferent
molts cops
doncs ens sentim
una mica
ens fem de menys
per això
però
ser diferent mola
i els walking simulators
són diferents
i molen per això
perquè són diferents
Américo
gràcies per l'espai d'avui
per aquests walking simulators
i per tots els videojocs
dels quals
doncs ens has descobert
i estic convençut
que més d'un noient
ja se'ls ha apuntat
per provar-los
que vagi bé
i fins aquí dues setmanes
que vagi bé
adeu
fem una petita pausa musical
i de seguida
tornem
us deixem
amb els amics
de les arts
ens vam retrobar
una nit d'estiu
en un cicle especial
de cinema frances
a la fresca
el meu plàn
era tornar aviat
però al final
tot es va anar allargant
i els dos
vam decidir
sortir de gresca
se'ns va fer tard
va dir
no agafis pas el cotxe
si vols et pots quedar
que al pis
hi tinc un quarto
express per convidats
i et deixo aquí sobre
un gobrellit
perquè ara no
però després fotràs
que
ja veuràs
si tens gana
o vols aigua
tu mateix
pots fer
pots fer
com
si fossis a casa
la manera
com va dir
bona nit
i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable
vaig augurar
una nit
per la posteritat
fer un cim
fer 8.000
fer quelcom
difícilment
igualable
però
ja
no
passava
res
només
aquell silenci
trencat
pel meu somier
potser
no era el seu tipus
millor
que no
fer
res
i en
una
pareta
al fons
impresa
en blanc i negre
hi havia un pòster
d'en Gavard
potser ell podria dir-me
perquè em ballava el cap
aigem-me
aigem-lo
aigem-lo
aigem-lo
vull entendre-o
però no puc
aigem-lo
aigem-lo
aigem-lo
aigem-lo
aigem-lo
Vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo,
de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir, rija, però si ara hi vaig, ella no ho vol.
Després què? Després, tot això acaba siguent un rotllo patatero.
Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral.
Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
S'ha de marxar i lloc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Escorre-ho, però no puc.
T'escorre-ho, però no puc.
Fins demà!
Fins demà!
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Est denà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que em dóna a venir a parlar amb vosaltres.
Nosaltres molt contents que estiguis aquí
i volem començar com s'ha de començar sempre, pel principi.
Com definiries la realitat social del Baix Llobregat
en temes de necessitats i serveis socials?
Doncs, primer de tot, dir que parlar dels serveis socials
a nivell de la comarca és parlar des d'una institució,
que és la que en aquests moments represento,
no com a conseller d'acció social del Baix Llobregat.
I dir-te que el Consell Comarcal,
és a dir, la realitat social de polítiques socials
a la comarca del Baix Llobregat és molt diversa.
És molt diversa perquè estem enfront de municipis grans,
petits i mitjans.
El més petitó, doncs, en 3.000,
no arriba a 4.000 escatx habitants
i el més grans, doncs, imagina't, no?
El Marillà, El Prat, Gabà, Viladecant, Sant Boi...
Són ciutats molt grans
i per això l'organització administrativa és diferent.
Vull dir, els municipis grans tenen contracte directe,
contracte programa que es diu directe
amb la Generalitat de Catalunya,
amb el Departament d'Afers Socials,
i els municipis més petits,
aquells que són menys de 20.000 habitants,
treballem des del Consell Comarcal per donar cobertura
i per generar igualtat d'accés a les igualtats d'oportunitat.
Ara obrim un meló,
obrim el meló dels serveis socials universals.
Parlem del concepte clau d'avui,
que és aquest, serveis socials universals.
Què vol dir exactament que siguin universals
i per què és tan important que ho siguin?
Doncs mira, per mi,
penso que va haver-hi una transformació
molt, molt gran
amb aquest concepte
i va bé de la mà del que és
la posada en marxa
de la llei d'autonomia personal, no?
La llei que tot el ciutadà coneix com la llei de dependència.
Aquesta llei, el 2007, el que fa és crear,
crear un dret que és universal,
que és venir,
trucar a la porta dels serveis socials
i dir, escolta'm, jo tinc una situació,
una situació derivada, doncs,
de una malaltia
o una situació derivada de qualsevol
qüestions que pateix la persona en un moment donat
i necessito del vostre acompanyament
per, bueno, per viure millor
i per sentir-nos acompanyats
i, sobretot, tractats, no?
Que d'això es tracta,
de tractar les persones
perquè visquin amb millor qualitat de vida.
I si parlem de l'accés als serveis
i també del risc d'estigmatització,
encara que avui en dia,
doncs,
sembla que ja està tot una mica més,
d'alguna forma més normalitzat, no?
Però encara moltes persones
relacionen serveis socials amb exclusió
o pobresa extrema.
Com es pot trencar amb aquesta percepció?
Doncs, mira,
els serveis socials
estan fent una feina aquí mateix
al vostre municipi
i es fa una feina increïble, no?
Jo conec a la regidora
i conec a partir de la regidora
tot l'equip tècnic que treballa
en aquest municipi
i ho fan fantàsticament bé.
però no ve en el sentit
que hi ha bons resultats,
que també, si no ho van...
Ho fan des del carinyo,
des de l'acompanyament,
des de la manera de fer
les coses amb empatia,
en donar-li a cadascú allò
que precisa en el moment
que ho precisa.
Jo crec que els serveis socials
en aquests moments
ja han donat uns pas endavant
a aquest canvi de model de tractament,
aquest canvi de model
d'enfocar, doncs,
els casos,
que diem,
les tècniques socials diem casos,
els casos,
enfocar-los en allò
que precisa cada un d'ells.
I la universalitat és això.
No només es tracta,
els serveis socials,
les persones que tenen situacions
de vulnerabilitat
procedents de riscos econòmics,
sinó es tracta
un ventany de qüestions
que en un moment donat
tothom podem necessitar
dels serveis socials
en un moment puntual,
no?
Per exemple,
en una situació
de separació matrimonial,
en un problema
que et quedes a l'atur
i tens un problema puntual
en aquell moment
que t'has quedat
en una situació
que han marmat
els teus ingressos econòmics.
no hem de deixar
els serveis socials
només per a aquelles persones
que antigament,
sí que és veritat,
que érem les que tractàvem,
no?
Ara tractem
la igualtat d'accés
a la igualtat d'oportunitats
i amb això
està tota la societat ficada.
I una altra de les coses,
aquest canvi de paradigma
que jo el trobo
molt potent
és que aquesta manera
que té el servei social
s'ha d'enfocar
el tractament
de forma universal
el que està fent també
sense voler
i sota la taula,
diríem,
és redistribuir
la riquesa.
També, no?
Som...
els departaments
de serveis socials
en aquests moments
també som
la pota
de l'estat
de benestar
que el que fa també
és redistribuir
aquella riquesa
que tenen
les comunitats
entre aquells
que en un moment donat
precisen
del nostre acompanyament
i de la nostra
ajuda, no?
I això és solidaritat.
El que fan
els departaments
de serveis socials
amb un model econòmic
com és el nostre,
que és un model econòmic
capitalista,
doncs,
realment,
la solidaritat
és la redistribució
de les riqueses
la millor forma
des de lo públic,
no?
La millor forma
que tenim
per això,
per intentar
que les nostres comunitats
siguin millors
des de l'aigua tard.
Em va molt bé
que ho deixis aquí
perquè així
jo puc
estirar d'un fil
que em sembla interessant
que és el fet
de les institucions,
no?
Actualment,
com creus
o quin balanç faries
de les institucions,
diguéssim,
a nivell comarcal,
a nivell autonòmic
i també a nivell estatal,
com estan ajudant
aquestes institucions
a que es puguin
tirar endavant
aquelles accions
que ajuden
el veí veïna
del tercer,
segona
o,
per exemple,
el nostre tiet,
tieta,
que també,
doncs,
necessita la vostra ajuda
i, a vegades,
doncs,
com aquestes institucions
fan
que acabi arribant
aquests diners
a aquestes persones
i que aquestes ajudes
siguin tangibles?
Doncs, mira,
cada àmbit
que li diem,
cada àmbit d'intervenció,
com, per exemple,
la gent gran,
estem parlant
de la dependència
o la infància
i l'adolescència,
que estem parlant
d'una altra problemàtica
totalment diferent,
per això,
si esteixen
equips multidisciplinaris
que estan els educadors,
estan els treballadors socials,
hi ha psicòlegs,
hi ha tota una estructura
tècnica
de professionals
que hi treballen
amb els departaments
de serveis socials
d'atenció primària,
que això ho trobem
amb l'administració
més pròxima,
ho trobem
amb els ajuntaments.
Això seria
un paral·lelisme,
doncs,
per exemple,
al que podríem dir
el CAP,
l'ambulatori,
de cadascú dels nostres municipis,
cada municipi,
a la nostra comarca,
té això,
uns serveis socials
d'atenció primària
que estan dintre
de les estructures
administratives
dels ajuntaments.
A la nostra comarca,
com et deia,
com és una comarca
una mica típica
en aquest sentit,
que tenim municipis
grans,
petits i mitjans,
la competència
dels menors
de 20.000 habitants,
que aprofito per dir
que en aquest municipi
s'està fent
una feina increïble,
perquè el proper contracte
programa,
doncs,
esteu treballant de valent
amb l'Ajuntament,
està treballant de valent
per poder ja passar
en un municipi
de més de 20.000 habitants,
no?
Esteu a l'Llindan,
no?
Esteu a l'Llindan
i esteu treballant
amb això
i el Consell Comarcal,
doncs,
acompanya
amb aquesta transició,
no?
Doncs tenim
el Consell Comarcal
per això,
per donar suport,
per generar
que aquesta intervenció
des dels ajuntaments
grans
i mitjans
puguin,
els petits,
també portar-les a terme,
llavors,
això li diem
l'àrea bàsica
dintre de,
l'àrea bàsica
de serveis socials,
dintre del que és
la institució
administrativa
del Consell Comarcal,
que com sabeu,
doncs,
el Consell Comarcal
és una institució
que el que fa
és ejecutar
la competència
transferida
de la Generalitat
de Catalunya
i sobretot
amb aquesta matèria,
doncs,
és una matèria exclusiva
de la nostra comunitat
autònoma,
tal com ho diu
l'Estatut de Catalunya.
Després tenim
la Generalitat,
que evidentment
hi treballa,
diguéssim,
el nostre cap,
per si dir-lo,
i després tenim
d'altres institucions
que també treballen
de valent
aquí a la comarca,
que és,
evidentment,
la Diputació de Barcelona,
que aposta molt
des de la seva branca
i des de la seva àrea social,
aposta molt
per totes aquelles
iniciatives
que portem
de serveis
mancomunats,
doncs,
ens ajuden també
tant tècnicament
com econòmicament
a posar-les en marxa,
com pot ser el servei
d'especialitat
d'atenció
a les persones,
grans
que pateixen
situacions de violència,
ja sigui
violència física,
econòmica
o d'altres tipus
de violència,
aquest servei
CEAP
que van posar en marxa
i que tan bons resultats
s'està donant,
això és un exemple,
la Diputació de Barcelona
o bé també
l'àrea metropolitana
de Barcelona
també realitza
moltes feines
d'acompanyament
en projectes
de desenvolupament
social,
i evidentment
tenim l'Estat
que això ens ve
com més lluny
perquè nosaltres
directament
hi treballem
molt poc,
tenim molt poca relació
com a Consell Comarcal
o com a comarca
amb, diguéssim,
directament
de treballar
projectes conjunts,
els projectes
que ens venen
de l'Estat
per generar
igualtats d'oportunitats
ens venen
molt donats,
no?
per exemple,
una de les quatre
potes
de l'Estat
de benestar
són les pensions,
això ens ve
molt marcat
per l'Estat
i aquí poc
podem influir
nosaltres
des del món local,
no?
Parlem dels professionals
perquè
la gent
que s'hi dedica
a totes aquestes tasques
últimament,
sobretot
en el sector
de la salut,
s'estan veient
que hi ha
moltes dificultats
a nivell
de a vegades
de tirar
la feina endavant,
que les situacions
laborals
a vegades
no són
les òptimes
perquè hem de treballar
moltes hores
i amb un nivell
d'estrès
que és
realment
impactant.
Com es pot reforçar
tot això
perquè aquest sistema
no es desmoroni?
Doncs,
jo dir,
primer,
si parlem
de professionals
anem a donar-los
un aplauso,
com fèiem
amb els metges
perquè jo
també,
com molts de vosaltres
sabeu,
jo soc treballador social
i ejerceixo
la meva professió
a part de fer
política
perquè
els treballadors
socials
tenim,
a part d'exercir
la nostra professió,
tenim una obligació
i una competència
dintre de la disciplina
que és
influir en les polítiques
públiques
en matèria
de política social
i per això
jo m'hi dedico
activament
a la política
per des de la modèstia
millorar
també
des de la visió
que tenim
a les taules
de les companyes
i cada dia
veiem
les dificultats
que tenim.
L'equip a la comarca,
és a dir,
les professionals
que treballen
a la comarca
són
dones,
jo sempre dic
que soc treballadora social
perquè és que
la gran majoria
són companyes,
per això dic sempre
que jo soc treballadora social
si fos camionero
et diria
soc camionero
i hi ha un equip
de persones
increïbles
amb una vocació
i una dedicació
i un voler servir
al públic,
servidores públiques
que es diu,
impressionant.
Només fa falta
apropar-te
si tens una situació
de vulnerabilitat
a qualsevol dels equips
bàsics d'atenció primària
i veuràs
la qualitat
humana
i professional
que tenen
els equips.
Evidentment
les dificultats
assisteixen
però
qui no té
a la seva professió
problemes?
Qui no cada dia
té
situacions
que
desajustos
amb el temps
per exemple
vosaltres
o problemes
d'agenda
o que has
intentat
fer una cosa
i no t'ha sortit
i has d'improvisar?
Qui no té
problemes?
Evidentment
som una professió
com totes
tenim les nostres
dificultats
però
el que sí que jo
vull fer
una crida
i un agraïment
profund
des de la meva responsabilitat
que tinc
en aquests moments
com a paraula
de conseller
d'Acció Social
del Baix Llobregat
agrair
la feina
que fan
les treballadores
les educadores
els psicòlegs
és a dir
els equips bàsics
d'atenció primària
les treballadores
familiars
les auxiliars
de la llar
les persones
que estan
com a administratives
informadores
a cada un
dels llocs
que estan
atenent
la primera
trucada
la primera
visita
tot aquest equip
de diferents
professions
que estan
treballant
juntes
per treure
el millor
de nosaltres
perquè la persona
tingui allò
que es mereix
i que ningú
es quedi enrere
José Antonio
Montegudo
ho hem de deixar
aquí
perquè ens queden
30 segons
per acabar
el programa
conseller
d'Acció Social
del Baix Llobregat
treballador social
gràcies
per venir aquí
al programa
i per dedicar-nos
a aquestes paraules
em quedo
amb el fet
que els serveis
socials són
de tothom
i per tothom
gràcies
a vosaltres
i us esperem
en qualsevol
dels equips
bàsics
d'atenció primària
de la comarca
gràcies
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa d'avui
nosaltres
com sempre
tornem demà dimecres
que sigueu molt feliços
adeu-siau